EDITORIAL

pDS_3

Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañi-gueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llu-nell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, IsabelVidal.Correcció lingüista: Toni RuscalledaAgraïments: Ajuntament de Sarrià de TerHan col·laborat en aquest número: Imma Oliveras, Amics delsGegants, Monitors Esplai PL, Rut Rodeja, Emília Pau i LurdesCasanova, Rosa Soler, AV Sarrià de Baix, AV Pla de Vinyers, AnnaSala, Rosa Dachs, Jordina Claravalls. Gemma Corominas, Mont-serrat Xandrich, Noemí Toledo, Emili Marco, Xavi Rodríguez.

Portada: Imatges de l’accident de Torras Hostench de Narcís VidalDisseny i maquetació: Mercè SolerImpressió: Impremta PagèsSubscripció anual: 10 eurosTiratge: 1.500 exemplars.e-mail: parlemdesarria@gmail.comDipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.orgAAGGRRAAïïMM LLAA CCOOLL··LLAABBOORRAACCIIÓÓ DDEE LLEESS EENNTTIITTAATTSS CCOOMMEERRCCIIAALLSS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de larevista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiacióde l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TERPer llegir les revistes sense descarregar:www.issuu.com/parlemdesarriadeter

45689

101213

14151617182021222837384244464851

sumari

50 ANYS DESPRÉS DE L’ACCIDENT DETORRAS HOSTENCH

El 18 de desembre de 1965, l’empresa JFTH, tal com es conei-xia abans TORRASPAPEL, va patir un gran explosió que causàla mort a vuit persones i ferides a nou d’ altres. La magnitud

d’aquell accident es fa palès en les fotos que il·lustren el reportatge,realitzades per Narcís Vidal: un edifici de tres plantes s’ensorrà, sepul-tant els treballadors de la secció de pastes i trituració de fustes.Malgrat el temps passat és un record ben viu pels sarrianencs demés de 50 anys. En aquell temps, Torras Hostench ho era tot, i moltsvilatans maldaven per entrar a treballar-hi a causa de les bones con-dicions salarials, tot i la duresa del treball a torns. Sortíem de la pos-tguerra i aquella fàbrica que produïa paper offset de qualitat acabavad’invertir en una nova màquina de paper, la MP4, la qual cosa signifi-cava més llocs de treball. Alguna cosa va fallar, potser la secció depastes no era adequada pel volum i necessitats de producció de lesnoves instal·lacions i es portà al límit, però al no haver-hi una investi-gació oficial, tot ha quedat dins la boira i la foscor d’un tema tabú.L’empresa passà pàgina ràpidament refent l’activitat.

Per recordar aquesta efemèrides hem volgut parlar amb les per-sones que en varen patir les conseqüències, ja que la majoria haviaformat família i tenien nens petits. Ens cal fer autocrítica per no haverabordat aquest tema abans, ja que actualment algunes persones nohi són i, per tant, no ens poden explicar com han estat aquest anyssense un familiar estimat i amb qui havien fet projectes de vida i defutur. Ens ha semblat just donar veu a tots els que es varen sobrepo-sar a les circumstàncies, nens i nenes que varen tirar endavant senseel pare i amb mares bolcades en la seva formació. El seu testimoniajuda a comprendre l’excepcionalitat d’aquell accident i de com afec-tà tot l’entorn familiar.

ROGER TORRENT, REELEGIT ALCALDE

En aquestes planes trobareu una entrevista a l’alcalde RogerTorrent, reelegit amb majoria absoluta a les eleccions de maig.És aquest el seu tercer mandat com alcalde i ens explica els

projectes iniciats que te previst enllestir, la composició del govern iles novetats en la gestió municipal.

LET’S CLEAN UP!

L’escola Montserrat no deixa de sorprendre’ns amb la quantitatde projectes als quals s’apunta per tal de dinamitzar l’escola iengrescar l’alumnat. El maig va participar en el projecte euro-

peu Let’s clean up, la qual cosa significa, “anem a netejar-ho”, “nete-gem-ho”, que pretén inculcar una idea ben senzilla: allà on no arriba elmunicipi, fem-ho nosaltres. Urbanisme del d’abans, encara que ésmolt millor no embrutar. Els grups de voluntariat mediambiental nei-xen d’aquests tipus d’acció: neteja d’entorns periurbans, d’espais flu-vials, manteniment de parcs i camins de muntanya, un llarg etcèteraque demana el concurs de la ciutadania. Els nens i nenes de la nos-tra escola ens ensenyen el camí.�

AJUNTAMENT. 43è Homenatge a la Vellesa 2015ENTITATS. Amics dels gegants

Esplai PL. Campaments, Colonies i Casal d’Estiu 2015Butirrock

Cantaires de SarriàRàdio Sarrià. 32è aniversari Ràdio Sarrià

AV. Sarrià de BaixAV. Pla dels Vinyers

CULTURA. Biblioteca Emília Xargay. Audició musical delsalumnes de l'Associació Musical i Cultural de Sarriart

Tallers d’estiu de Lectoescriptura a la BibliotecaFestivals. l’Emergent

Llibres. “El mestre” de Marius Mollà“El cercle de la motivació” de Valentí Fuster

ESPAI 2.0 Aules mòbilsQUADERN D'APUNTS

L'ENTREVISTA. Roger Torrent, Alcalde de Sarrià de TerDOSSIER D’HISTÒRIA. L’accident de Torras Hostench

OPINIÓ. El dia de la marmotaESPAI ESCOLAR. Escola Montserrat. Reconeixements

Confetti. Casalet d’estiuNATURA. Jordi Mercader. “Els meus tresmil”SALUT. Què són el Colesterol i els Triglicèrids

ESPORTS. UESTHE SARRIÀ NEWS

parlemDESARRIÀ

DSp4_

AJUNTAMENT [Homenatge a la vellesa

Imma Oliveras CaixàsRegidora de Gent Gran de Sarrià de Ter

43è HOMENATGE A LA VELLESA 2015

Són 43 anys recordant lesgeneracions que han treba-llat de valent per construiruna societat forta i justa.

Gràcies a tots ells per transmetre’ns laimportància dels nostres orígens.

Com a novetat d’aquest any, lesDones del Coro ens van fer una desfiladadels vestits de paper i també vàrem tenirun racó de photocall, que tothom que vavoler va poder fer-se fotos.

Un any més, volem fer arribar el nos-tre agraïment als Amics dels Gegants, alsServeis Socials, a Jubilus, a l’Esplai deGent Gran, al CCP Domingo Casanellas, aDones del Coro i a Dones + que Mai.

Gràcies a tothom per fer-ho possible.�

El primer diumenge dejuny, a Sarrià, homenat-gem la Gent Gran delnostre poble.

cal flequerFLECA-PASTISSERIA

• TORTELLS• BUNYOLS• COQUES

Des de 1896

Obert cada diaAv. de França, 21 - Sarrià de Ter

Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283info@calflequer.com

Desfilada de vestits de paper per les dones del Coro

Aspecte del pavellópel dinar del’Homenatge a laVellesa

Racó de photocall

DS_5p

ENTITATS [Amics dels Gegants

ENTRE MAIG I AGOST, ELS GEGANTS NO PAREN

Durant el mes de maigvam ser presents a latrobada gegantera dela festa de Celrà. Vamfer ballar en Cinto i la

Maria pels carrers del barri vell i vamacabar el recorregut a l’espectacularentorn de l’antiga fàbrica Pagans, unajoia del patrimoni cultural celranenc.Ens hi van acompanyar les novesincorporacions: els capgrossos de Mic-key Mouse, del gat Miau i del nougegantó dimoni. El mateix cap de set-mana se celebrava a Amer la trobadaprovincial de colles geganteres, a laqual no vam ser presents per unalamentable incidència de comunicaciói de retard en la invitació que no vadonar marge de maniobra. Sí que vampoder participar a la trobada degegants de Platja d’Aro, celebrada lasetmana següent. Els nostres gegantsi capgrossos van córrer i ballar perl’avinguda principal, tancada al trànsit ireservada a la faràndula i als grups degrallers i timbalers.

El mes de juny va començar amb elnostre Homenatge a la Vellesa local.

Vam poder treure en Baldiri i la Carme-ta, la parella de gegants vells, que vanballar al pavelló i van fer-nos companyiamentre participàvem com cada any enel servei del dinar als homenatjats,acompanyants i autoritats. A punt delsolstici d’estiu vam participar musical-ment en la rebuda de la Flama delCanigó, que vam repartir entre lesassociacions de veïns dels diferentsbarris i vam transportar fins a Cornellàde Terri, on també ens esperen cadaany. El mes de juny, el de la falç alpuny, va cloure’s amb la visita a Taialà.Els amics de la sorollosa Caixa deTrons estrenaven la seva parella degegants i, juntament amb totes lescolles convidades, ens vam cuidar quela vetllada fos un èxit. El sopar i ballfins a altes hores tampoc hi va faltar.

Al juliol vam ser presents a duestrobades: a Salt, festa major, cercavilamultitudinària i sopar a la zona debarraques i actuacions musicals; i aVilaür en la deliciosa cercavila gegante-ra nocturna que tan bé discorre pelscarrerons d’aquell poblet empordanès.El fi de festa va ser magnífic: vam

estar acompanyats pel gran Miquel delRoig i la seva guitarra, que ens va ferballar i riure fins a les menudes. I, almarge de trobades, també durantaquell mes vam ser protagonistes d’unreconeixement. A la Festa de la Ràdio,organitzada per Ràdio Sarrià, se’ns vaguardonar amb el Trofeu al MèritSocial. Moltes gràcies!

Durant el mes d’agost vam partici-par a la trobada gegantera de la festade Bescanó, una sortida matinal que jaés clàssica i on sempre ens reben moltbé. I a Palau de Santa Eulàlia, en unasortida dominical vespertina, que faressonar gralles i tambors i ballargegants en un indret empordanèsíntim i poc conegut.

Al marge de les trobades on hemestat presents, hem tingut una feinadaen preparar els actes de la festa major:pregó, matinades, trobada gegantera… Il’exposició! Ja sabeu que aquest any escomplia el 25è aniversari de la constitu-ció de la colla. Com que els actes de lafesta de Sarrià de Ter cauen durant elmes de setembre, tot això serà materialper a la pròxima crònica.�

Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

Al número anterior d’aquestarevista avançàvem una pinze-llada de les sortides que tení-em previstes de cara alsmesos entre maig i agost, quesón exactament els quecorresponen a l’actual edició.Certament, aquest períodeanual és el que concentral’activitat més intensa i us envolem fer un resum.

Sortida a Bescanò

p6_

CAMPAMENTS 2015, ESPLAI PL

Al campament ens espe-raven uns peculiars per-sonatges de circ que noeren vius i carregaven al’esquena una història

un pèl entortolligada. El terreny eraespecial, amb molta màgia que creixia

a mesura que passaven els dies, ambla il·lusió dels i les joves i tot el que hianava succeint.

Durant aquest temps d’estiu, se’nsva encomanar l’energia del camp i elsdies van ser màgics. Cada dia ens aixe-càvem amb la il·lusió de compartir i

aprendre minut a minut els uns delsaltres.

El que no va faltar, tampoc, van serestones de remull! Les fantàstiquesgorgues que teníem ben bé al costatdel terreny d’acampada van fer quepasséssim uns matins i unes tardesd’allò més frescos!

Des d’aquí volem animar a totsaquells joves que vulguin compartiruns fantàstics dies amb tots nosaltres!Finalment, no podria faltar una petitamostra de gratitud a tota aquella gentque confia en nosaltres, i, sobretot, alsjoves que han compartit aquesta expe-riència amb nosaltres amb tota la sevaenergia. Fins l’any que ve! �

Quan s’apropa l’estiu, hi ha 9 dies en què els fets prenen un altresentit. Els Campaments, tot i fer-se cada any, es converteixen enuna activitat única! Aquest estiu, els monitors i monitores del’Esplai PL, juntament amb un grup de 50 joves de Sarrià de Ter ivoltants (Bescanó, Vilablareix…) vam viure amb il·lusió múltiplesaventures al camp d’acampada de La Farga de l’Olivet, a Maçanetde Cabrenys. Els monitors i monitores ens sentim molt orgullososd’aquest grup tan nombrós de joves, ja que dóna valor a la nostrapassió: el lleure en els joves.

Els monitors i monitores de campaments de l’Esplai PL

COLÒNIES 2015

ENTITATS [Esplai PL

L’harmonia es va aca-bar aviat. L’ordre apoc a poc es va anardesfent i el serveiva oblidar el seu

deure. La situació era preocupant ialhora complexa. El servei actuavasegons el seu criteri i ens obligava aparticipar en activitats desconcertants,gens pròpies d’un hotel. El súmmumva arribar quan el servei va decidir dei-

Un altre any hem gaudit d’unes colònies inoblidables. Nomésd’arribar a la casa de Granollers de Rocacorba ens vam trobar ambun escenari del tot confús: molt d’ordre i tot estava indicat. El mésestrany, però, era que pertot arreu hi havia un símbol rar que elsmonitors exaltaven amb fruïció i que nosaltres el trobàvem d’allòmés insignificant. El primer dia vam saber el motiu de l’ordre: està-vem en un hotel; nosaltres érem els clients i disposàvem d’un ser-vei molt diligent i correcte.

ENTITATS [Esplai PL

DS_7p

CASAL D’ESTIU 2015Un any més l’esplai PL s’ha encarregat d’organitzar el casal d’estiu a Sarrià. Tot i les múltiples ofertesque presenta el nostre poble, pel que fa a casals i campus d’estiu, estem molt contents de la quantitatde nens i nenes que han passat pel nostre casal. És per això que volem agrair a totes les famílies quehan confiat en nosaltres, esperem que repetiu l’any que ve!

xar el seu rol i comportar-se tal comvolgués: uns parlaven d’un deure i secenyien a aquest per sobre de totesles coses; els altres semblavenmenysprear-lo i van adoptar un actitudd’indiferència total. Dins d’aquest caosvan sorgir els primers errors que ensvan fer qüestionar on érem i què hifèiem allà. Gràcies a un seguitd’objectes i rebuts abandonats a llocsequívocs, vam esbrinar que tot aquellmuntatge no era un hotel, sinó unlaboratori on estàvem envoltats peruns científics que experimentaven apartir de nosaltres per aconseguir ela-

borar un fàrmac capaçde crear el nen perfecte.

Els darrers dies esvan convertir en una llui-ta contínua entre aquellsque propugnaven el seuprincipi contra aquellspocs que d’un bon prin-cipi van actuar ambmenyspreu, que vandecidir, amb l’ajuda detots nosaltres, acabaramb l’empresa. Es vaorganitzar un judici finalper acabar amb totsaquells conspiradorsque només es preocupa-ven d’aconseguir com-

plir el seu objectiu. Aquests, però, vandemostrar una actitud del tot banal: nose sentien culpables d’haver-nos utilit-zat pels experiments i estaven del totconvençuts que havien actuat correc-tament, tal i com se’ls hi havia estatencomanat.

Quan ens pensàvem que tots’havia acabat, vam descobrir que totaaquella lluita havia estat organitzada demanera voluntària, és a dir, havíemestat sotmesos a un altre tipusd’experiment.

Desitjàvem acabar amb l'empresa i

no sabíem com ho aconseguiríem,tothom del servei semblava voler aca-bar amb nosaltres.

Tot va canviar quan un matí vamveure una part del servei, aquellaminoria que rebutjava amb avidesal'objectiu establert, que d'amagat obli-gava la directora de l'hotel a abocarunes pastilles als gots de l'altre partdel servei. La directora es negava acontinuar amb aquella farsa i va decidirexplicar què estava passant. Ens vamemportar una bona sorpresa al saberque aquells cobdiciosos per realitzarl'objectiu eren només uns desafortu-nats que havien caigut en l'avaríciad'uns apoderats que estaven enveri-nant i manipulant aquelles persones,que havien perdut l'ànima i els senti-ments, per tal d'amagar els seus actesi pensar, pobres hipòcrites i covards,que la seva consciència estava tran-quil·la.

Davant aquella situació tan descon-certant vam aconseguir fer-los veureque el que estaven fent no estava bé ique aquell objectiu era un objectiusense rerefons, un somni romànticsense final, ja que el nen perfecte noexisteix i que la màgia és veure l'afanyo particularitat que hi ha dins de totsnosaltres. �

Cada any som més exi-gents amb la feina quefem: educar i transme-tre uns valors als vos-tres fills. Per a nosaltres

anar al casal no és venir a passarl’estona, sinó que volem anar mésenllà. Aquest any s’ha començat anotar en els grups de mitjans i grans,

ells triaven allò que tenien ganes de feri amb l’ajuda dels monitors programa-ven les setmanes al seu gust. Espe-rem, de mica en mica, aconseguiraquest objectiu en tots els grups queformen el casal. Com a esplai, volemtransmetre el mateix ambient que esrespira a les colònies i als campa-ments. �

DSp8_

ENTITATS [Butirrock

Rut Rodeja

BUTIRROCK 2015

La tarda fou dedicada atots els públics. Nens ipares van poder participaren un taller de circ men-tre es gaudia de bona

música. Tot seguit, la companyia Tele-trama va acabar amb un espectacle dedues trapezistes que ens van mostrarun gran nombre d’acrobàcies impres-sionants. Seguidament es va poderescoltar tots aquells alumnes que for-men part del nou espai musical delpoble, Sarriart. Durant l’audició delsparticipants, la plaça es va omplir degent de totes les edats que desitjavenveure l’amic o el familiar actuar daltl’escenari. Els músics van ser els prin-cipals protagonistes, que van valorarpositivament l’experiència d’haveractuat en un escenari tan gran com elpúblic i començar així el seu camímusical en escena.

A partir de les 8 del vespre es vacomençar el repertori de les diferentsbandes que ens van fer escoltar totauna gran diversitat musical. Mentre lamúsica anava sonant es va poder fer

passar la gana amb un bon entrepà debotifarra o amb una alternativa pelsvegans.

Rock Kills va obrir la nit amb el seudisco-punk molt festiu, que ens va ferballar a tots des d’un bon comença-ment. Tot seguit, un grup de punk-rocki hc-melòdic en català, Autodestrucció,ens va deixar sense paraules amb elseu espectacle accelerat i sobretot perl’actuació del cantant Candid Coll,conegut pel documental que s’ha fetde la seva vida intitulat “Un lloc oncaure mort”. Guspira, amb el seu hard-core melòdic accelerat i en català, vanser la següent banda en entrar enescena, convertint-se en una de lesrevelacions de l’edició d’enguany. Lanit va seguir amb el punk-rock que vatocar The Capaces, provinents de Bar-celona. Un dels moments més espe-rats pel públic va ser l’actuació del grupSota Pressió, que després d’un petitentrevall i com a representant delsgrups poble, ens va ensenyar el seuhc-punk i va originar tota una festatocant un tema dels altres grups

locals, com Milenrama, Fi-asko o delsja desapareguts Koma Etílika i Fin deMes, tot fent participar alguns delsmembres dels grups a cantar i a tocaramb ells a dalt l’escenari. Kaos Urba-no, grup de Madrid i cap de cartell, varevolucionar tot el públic amb el seustreetpunk; tocant cançons d’anysenrere i actuals va crear un ambientd’eufòria total a la plaça. Finalment itancant el festival, va venir a presen-tar-nos el seu nou treball el grup EAM(Exèrcit d’Alliberament Musical), quevan donar un ritme diferent al festivalamb el seu rap combatiu i van fermoure i saltar tot el públic a alteshores de la nit.

Un altre any hem pogut gaudir d’ungran dia de música alternativa i botifa-rres amb un ambient d’amistat ques’està convertint en un punt de troba-da dels amants de la música under-ground d’arreu de Catalunya. Desit-gem que el festival de la Butirrock escontinuï celebrant i així potenciar lacontracultura gratuïta i la música nocomercial. �

El passat 20 de juny es va celebrar la dinovena edició del festival de música Butirrock, organitzat perl’Associació Apaga la Tele. Va tenir lloc a la plaça de Can Nadal de Sarrià de Ter i, com cada any, es vainiciar amb una arrossada popular.

Foto Marc Simó

pDS_9

ENTITATS [Cantaires de Sarrià

Emília Pau i Lurdes Casanova

CANTAIRES DE SARRIÀ

Amés a més dels con-certs habituals de lesfestes majors i home-natges a la vellesa deSarrià, Sant Julià i

Medinyà, que estimem per ser tannostres, hem participat en altres esde-veniments que també ens han motivatper a millorar el nostre repertori, queenguany ha constat d'una seixantenade cançons d'índole molt diversa: desd'allò més proper, tradicional o con-temporani, fins als cants de culturesben diferents a la nostra i de l'altrabanda del món.

Va ser molt entranyable el concertofert el gener a la residència geriàtrica"Les germanetes dels pobres", on ensvan rebre amb els braços oberts. Igual-ment van ser emotius la missa i el con-cert que vam celebrar al poble de SantJoan de Mollet en la seva festad'homenatge a la vellesa.

Els mesos de maig i juny vamcol·laborar a omplir de notes els carrersde Girona en els dies de "Temps deFlors" i la diada de la música, on unacolla de sardanistes ens van fer sentirmolt especials per ballar mentre cantà-vem una sardana.

Hem realitzat dos tallers de veu. Elprimer, obert a tothom, emmarcat en elsactes que s'organitzen en el municipi elmes de març, amb motiu del dia de ladona treballadora, en el que hi van assis-tir petits i grans. El segon, al juny, dirigit

a millorar la tècnica dels propis cantaires.El 15 de març vam participar en un

acte molt especial al santuari de laMare de Déu del Mont: processó ibenedicció d'estris de muntanya ambun vent glaçat i sota una lleugera neva-da que va deixar la muntanya cobertad'una fina capa blanca i va omplir elsnostres pulmons d'aire fresc per poderseguir cantant, llavors sí, al recer delsantuari: missa cantada i concert. Des-prés, dinar allà mateix amb algunscants improvisats. Una diada completa.

Hem acabat el curs amb un bonicconcert a casa, amb l'agradable entorndel pati del patronat, acompanyats dela coral de Sant Gregori i dels músicsRamon Riera i Miquel Beltran.

Després d'unes setmanes de des-cans, estem a punt per començar ambnous i engrescadors projectes.�

Durant els mesos que han pas-sat d’aquest any 2015, els Can-taires hem donat moltes voltes,cantant aquí i allà.

Concert d’estiu al pati de l’Ajuntament. Foto: A.Vila

DSp10_

Rosa Soler

Una festa en què elscol·laboradors d´ara iabans ens reunim, debon matí, per començara preparar taules i cadi-

res i el menjar. I aquest any a més amés sota una calor d´aquelles fortes.Però hem estat tots al peu del canó,com cada any, dins de les nostres pos-sibilitats... I és que, com sol passaramb l´esdevenir dels anys, ens anemfent més grans i alguns no ens hanpogut acompanyar, com el nostre esti-mat company Salvador Tixis, que erasempre dels primers a arribar amb unaempenta i unes ganes de treballarenormes: el trobem i el trobarem a fal-tar, com a tots els altres companys icol·laboradors que ens han anat dei-xant al llarg d´aquests 32 anys, com laPilar Falgàs que sempre ens donava uncop de mà.

Però la festa ha de continuar, i elsque hi som i els que, segurament, s’hiafegiran en els propers anys, ho farempossible; al sopar d´aquest any a laplaça Emilia Xargay davant de la seu del´emissora érem més de 200 perso-nes, la majoria fidels a la nostra festa.I aquest any, a part del sopar i el ballhabituals que enguany anava a càrrecdel duet Rímel, teníem una sorpresa:l´actuació de la companyia La Lluna,que va amenitzar el sopar i que va sermolt aplaudit pels més petits i pels notan petits...

I com cada any també, com és tra-dició, vam fer el lliurament del premi alMèrit Cultural i Social, i que aquest anyva ser per partida doble: el primer, vaser lliurat a la Colla dels Amics delsGegants de Sarrià de Ter, que tambéestan d´aniversari a l´haver arribat alsseus 25 anys; 25 anys d´aquesta colla

que ha portat durant tot aquest tempsel nom de Sarrià pertot arreu, a aplecs,festes i trobades. Una colla que va néi-xer amb en Baldiri i la Carmeta, vingutsde Vilafreser, i que s´ha anat ampliantamb l´arribada del senyor Esteve, laBetty, l´Oriol, en Sidro, i el més menut,en Quimet. Els últims a afegir-se aaquesta colla van ser en Cinto i la Maria.

Pocs actes festius, populars irepresentativament sarrianencs comara el pregó de la Festa Major, la Firadel Paper, l´Homenatge a la Vellesa, elsactes de la Diada i un llarg etcètera hantrobat a faltar els gegants i capgros-sos; poques viles catalanes tenen unaplaça dedicada als seus estimats per-sonatges de cartró; Sarrià de Ter faanys que vibra amb el fet geganter, i lanostra festa els hi va retre el reconei-xement que es mereixen; va recollir elpremi una àmplia representació delgrup, encapçalat per la seva presiden-ta, la Quima Torrent.

I molt merescut també va ser elsegon premi que vam lliurar; aquest va

El passat 11 de juliol a Sarrià vam celebrar el 32è aniversari de laràdio municipal; 32 anys són ja molt anys...i esperem arribar fins al´infinit i més enllà, com deia un personatge cinematogràfic. És unade les festes del poble que ja podríem dir que s´ha convertit en tra-dicional.

32è ANIVERSARI RÀDIO SARRIÀ

ENTITATS [Ràdio Sarrià

Els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter, guardonats amb el Premi al Mèrit Cultural i Social.

DS_11p

ENTITATS [Ràdio Sarrià

anar a parar a les mans d´un companyde la ràdio, una d´aquestes persones lafeina de la qual només coneixem elsque hem treballat o treballem a laràdio. I això és així perquè la sevatasca no es veu, o no s´escolta, que ala ràdio és el que s´escau. El nostresegon homenatjat és l´ Àlex Teixidor iCros, nascut el 7 de juliol del 1946,casat i amb dos fills i dos néts. Unapersona que podríem definir com auto-didacta, ja que va triar una professió

que ha evolucionat molt durant tots elsanys que ha dedicat a aquesta profes-sió; els seus néts ens van dir que“l´avi és savi” i que “l´avi ho arreglatot”, una molt bona descripció d´unhome que ha estat present en tots elsesdeveniments i notícies rellevants delsúltims 50 anys a la província de Girona,des d´inauguració d´infraestructuresimportants, com túnels , variants i aero-port fins a diades d´eleccions, fires itota mena de competicions esporti-

ves. Una persona que sempre ha estataquell que no era davant del micròfonsinó al darrere, fent el possible perquèaquest meravellós “so” arribés a totesles ràdios dels oients, des dels seusinicis amb 18 anys a la Voz de Girona,passant per Ràdio Cadena i acabant aRàdio Nacional. I a més a més, lesseves col·laboracions amb ràdioslocals com Ràdio Sarrià, amb la qual hamantingut una relació molt especial, jaque mai va tenir un “no” per a ningú.

I per acabar d´arrodonir la festad´aniversari, vam celebrar el dijoussegüent a la piscina municipal el tercerChill-Out, aquest any amb l´actuaciódel cantautor Miquel Abras, que va sertot un èxit: l´aforament de la piscina esva omplir amb 450 persones, que vanpoder gaudir d´un bany a la piscina id´un gran concert; el mateix músic ensva comentar que mai abans haviaactuat en un escenari com aquest ique l´experiència havia estat gratifi-cant. Un acte, el Chill- Out, que cadaany ens sorprèn més per la granacceptació entre els sarrianencs i elsvinguts de fora, i que esperem millorarel proper any. �

Tgl0 884 642 525 - lo dgpclol@ i o cil0eoo - w w w 0lo dgpclol0eoo

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

5% dte.*en reparacions,

instal·lacions elèctriquescanvis de caldera, aire condicionat imuntatges d’energies renovables...

* Presentant aquesta publicitat

Alex Teixidor, 2on premi al Mèrit Cultural i Social. Fotos: Ràdio Sarrià

12_pDS

ENTITATS [AV Sarrià de Baix

8ª FESTA DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNSDE SARRIÀ DE BAIX

El dia 5 de juny va tenir lloc la 8ªfesta de l’Associació. Aquestafesta, ja tradicional al nostrebarri i popularment anomena-da “Festa de les coques”, ens

serveix com a acte de benvinguda a lesactivitats d’estiu. L’Associació ofereix unberenar gratuït als veïns, a base de coquescasolanes, cava i refrescos. Ha esdevingutun espai de trobada i de tertúlia, en unaèpoca en què el temps ja és agradable iconvida a fer la xerrada durant una estona.Hi va haver força concurrència al llarg de latarda.energia. Fins l’any que ve! �

REBUDA DE LA FLAMA DEL CANIGÓ

El dia 23 de juny, revetllade St. Joan, les entitatsdel nostre poble ens vamtrobar a l’ajuntament perdonar la benvinguda a la

Flama del Canigó, acompanyada pelsgegants de Sarrià. Es va fer la lecturadel manifest i es van encendre elsfanalets de cada entitat, que així esvan poder emportar la flama als dife-rents barris.�

SOPAR DEL SOCI

El passat 8 d’agost la nostraAssociació va celebrar elsopar del soci. Estava pre-vist que l’activitat tinguéslloc al carrer Josep Pallach,

però a causa de la pluja es va haver defer a l’edifici del Coro. Malgrat tot, elsmés de 60 assistents van poder gaudirdel sopar (gratuït per als nostres socis) idel ball posterior a càrrec del nostre DJGiro.�

CULTURA [autors

Festa de les Coques, a la placeta de la Font. Fotos: AV Sarrià de Baix

Davant l’Ajuntament per rebre la Flama del Canigó. Foto: AV Sarrià de Ter

Sopar del soci dins la sala del Coro.Foto: AV Sarrià de Ter

ENTITATS [AV Pla de Vinyers

pDS_13

Un centenar de personesvan omplir la PistaPoliesportiva per gaudirdel tradicional Cinema ala Fresca. La pel·lícula

escollida va ser “Malèfica”, una adapta-ció del conte de tota la vida “La BellaDorment”. En aquest clàssic de Disney,

Malèfica, personatge malvat i perversvíctima d’un desamor fals i cruel i auto-ra de l’encantament de la petita Auro-ra, acaba estimant-la com a la sevapròpia mare, tot un final feliç.

L'endemà es va celebrar la tradicio-nal Botifarrada Popular del Barri. Propde 150 persones van gaudir amb ger-

manor d'una vetllada a la frescaacompanyats per la tradicional botifa-rra. A banda del sopar popular, elsassistents a l'acte també van podergaudir d'un ball amb música en directede la mà del grup Notes d’Or. En defi-nitiva, una vetllada agradable i ambbona companyia.�

Enguany s’ha celebrat el segon cap de setmana de juliol el Cinemaa la Fresca i la Botifarrada Popular a la Pista Poliesportiva del Pladels Vinyers organitzat per l’AV de Pla dels Vinyers.

AV Pla dels Vinyers

CINEMA A LA FRESCA I BOTIFARRADAPOPULAR AL PLA DELS VINYERS

AUTOESCOLAGIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: info@autoescolaapsa.comwww.autoescolaapsa.com

Tot veient “Malèfica”, a la pista del Pla dels Vinyers. Fotos: AV Pla Vinyers

La pista polivalent serveix per encabirles taules per la botifarrada popular.

BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

cultura

Des de primera horade la tarda la biblio-teca va viure elsassajos, el nerviosis-

me, les emocions i les ganes detots els nens i nenes de demos-trar el que havien après enaquesta festa de cloenda delcurs de l’aula de música deSarrià de Ter.

Pares, avis, germans, cosinsi amics vam poder ser testimo-nis presencials de les habilitatsmusicals dels petits i no tanpetits. Alguns amb la guitarra,d'altres amb el piano i els méspetits amb la veu van fer-nosgaudir d’allò més de la música.

Aquesta activitat s’emmarca

dins la política de la bibliotecaEmília Xargay de col·laborar i coo-perar amb totes i cada una de lesentitats del municipi en tot allòque ens sigui possible i a organit-zar conjuntament activitats.

Voldríem donar les gràcies aen Ricard Humet i a l'EdgarMassegú per col·laborar ambnosaltres i escollir la nostrabiblioteca per a posar punt i finalal curs musical que imparteixeni emplaçar-los a repetirl’experiència en properes oca-sions.

Us deixo un parell de fotosperquè pugueu veure una micacom es va desenvolupar aques-ta activitat. � Fotos: Anna Sala

Anna SalaEl dijous 11 de juny a la tarda la biblioteca Emília Xargay es vaomplir de música. I és que tots els alumnes i les alumnes de

l'Associació Musical i Cultural de Sarriartvan venir a fer l'audició de final de curs ala nostra biblioteca.

Audició musical dels alumnes del'Associació Musical i Culturalde Sarriart

DSp14_

DS_15p

Tallers d’estiu de Lectoescripturaa la Biblioteca

Aquests tallers van iniciar-se l’estiu del 2014 ambl’objectiu de crear ifomentar els hàbits de

lectura en nens i nenes des dels pri-mers anys, estimulant-ne la imagina-ció i la creativitat i donant-nosl’oportunitat per al desenvolupamentpersonal i creatiu, complint així ambles prescripcions que el Manifest de laUnesco, de 1994 estableix per a lesbiblioteques públiques.

Després de l’èxit obtingut l’anypassat amb aquests tallers, aquestestiu vam decidir tornar a repetirl’experiència amb algunes innovacionsi millores. Una d’aquestes innovacionsva ser la d’incorporar l’aprenentatgede l’anglès en els tallers. Així, dosdies a la setmana vam donar la possi-bilitat als nens de treballar l’anglès ifer-ho de la mà d'una professora espe-cialitzada en aquesta matèria.

Una altra de les novetats d’aquestany va ser la de treballar per donar aconèixer el patrimoni històric i culturalde casa nostra amb la conseqüentexcursió per poder visitar-ho in situ.

Així vam treballar les llegendespopulars que ens són més properes i

això ens va portar a visitar Girona,on vam conèixer de primera màles llegendes més destacades dela ciutat; vam treballar el mónromà i vam poder gaudir d'unavisita guiada per part delsarqueòlegs que excaven la Vil·la roma-na del Pla de l’Horta; vam treballar lesfruites i verdures i vam visitar el mer-cat setmanal de Sarrià, i així successi-vament amb tots els temes que anà-vem treballant setmana rere setmana.

Hem valorat molt positivamentl’experiència tant per part de la bibliote-ca com per part dels pares i dels nensque hi han participat els dos estius ques’ha dut a terme. I és que aquest any2015, a més de duplicar el nombred’inscrits, la majoria dels nens de l’anypassat repetien l’experiència.

Així doncs i per tot això ens empla-cem a continuar treballant i millorantaquest projecte amb la idea de podercontinuar oferint-lo l’any vinent. I és queamb els preus relativament assequiblesque oferíem també intentàvem compliramb la funció social que porta implícitala nostra feina com a biblioteca pública.

Tot això s’ha fet amb un granesforç i una gran feina per part de tot

el personal de la biblioteca que s’hi haimplicat i s’hi ha bolcat amb moltesganes i amb molta il·lusió, especial-ment la Míriam Garcia, que era qui elscoordinava i qui els duia a terme.

Us deixo amb algunes fotos per-què pugueu veure com es desenvolu-pava dia a dia aquesta activitat. �

Aquest estiu per segon any consecutiu la biblioteca Emília Xargayha organitzat tallers de lecto-escriptura tots els matins de juliolper a nens i nenes d’entre 6 i 11 anys a la biblioteca.

Rosa Dachs i Peitiví

CULTURA [biblioteca

DSp16_

CULTURA [Festivals

El Festival Emergent 2015 vaocupar l'esplanada al costatdel Parc de La Cooperativa unestiu més. La música i elsespectacles van arrencar a les9 del vespre del dia 9 de juliol.Una proposta cultural que jaha arrelat entre el públicsarrianenc que ja esperaaquesta cita amb les arts escè-niques dinàmica, jove, prope-ra, fresca i suggeridora.

El Festival Emergent

Aquest format d'espectacles i música a l'airelliure en una nit d'estiu guanya cada anynous adeptes que poden gaudir d'una pro-gramació trencadora amb la presència de

nous artistes que aprofiten aquest espai per oferir lesseves propostes. En un entorn que propicia el contactedirecte entre el públic i els artistes.

El festival, com el seu nom indica, aposta perl'actuació de nous valors emergents però també amb lad'artistes que ja han aconseguit fer-se un lloc en el mónde les arts escèniques o la música.

En aquesta edició, a Sarrià de Ter vam comptar ambla música d'Eduard Gener, Èric Vinaixa i Joan Colomo,les espectaculars actuacions amb malabars de Fernan-do Pose i el trapezi de la companyia Silosenomecuelgo,l'espectacle del Mag Pota i el foto-sketch de David Julià.

Un festival amb un format atractiu a preus molsassequibles per a una nit de juliol a la fresqueta.�

Fotos: Ràdio Sarrià

DS_17p

CULTURA [llibres

““EEll MMeessttrree””DE MÀRIUS MOLLÀ

Àngel Garcia

L'any 1914 un home torna deFrança i d'un passat convuls is'atura a Sant Celoni on mirarà derefer la seva vida. Trobar feina noés fàcil i ho aconseguirà fent dellenyataire amb una de les collesque treballen als masos de lamuntanya. L'home, que es fa dirEmili Boix, aprendrà el dur oficicomençant des de baix, desbros-sant bosc i brancades i ajudantels companys que s'ocupen detalar els troncs més adequats. Lafeina dura i la vida senzilla encontacte amb la natura l'ajuden atrobar la pau que necessita.

Ales primeries del segle XXs'està gestant l'EscolaModerna. En Pablo Bruni-quer, amic i deixeble de

Francesc Ferrer i Guàrdia, treballa braça braç amb el mestre per inaugurar alcarrer Bailén de Barcelona la primeraEscola Moderna. Aquest corrent peda-gògic pretén portar a terme un ensen-yament inspirat en el lliurepensament,practicant la coeducació -de sexes i declasses socials-, rebutjant els exàmensi tot el sistema de premis i càstigs,obrint l'escola a les dinàmiques de lavida social i laboral, i organitzant activi-tats de descoberta del medi natural. Elsnens i nenes tindran una insòlita lliber-tat, faran jocs i exercicis a l'aire lliure, iun dels eixos de l'aprenentatge el cons-tituiran les seves pròpies redaccions icomentaris d'aquestes vivències. Untrencament veritablement revolucionariamb els mètodes tradicionals que elscomportarà enormes dificultats i que elpoder, polític o eclesiàstic, no els hoposarà fàcil, però la determinació deFerrer i Guàrdia i els seus seguidors ésimpertorbable.

Amb ells assistirem a moments

claus de la història, com el frustratatemptat al rei Alfons XIII, la mobilitza-ció de reservistes per anar a la guerradel Marroc, que provocaria la SetmanaTràgica i l'ulterior execució de Ferrer iGuàrdia, acusat sense cap provad'instigar aquella revolta.

En Pablo abandona el país is'instal·la a Europa on donarà confe-rències aquí i allà promovent la LligaInternacional per a l'Educació Racionalde la Infància, i on s'envolta de granspersonalitats i intel·lectuals delmoment com Bernard Shaw, ConanDoyle o H.G. Wells, que manifestenobertament el seu refús més enèrgicper l'execució de Ferrer i Guàrdia.

Al Montseny l'Emili Boix aniràdominant cada cop més les habilitatsde la seva nova i feixuga feina i inte-grant-se en el tancat cercle de la comu-nitat de llenyataires no exempta detensions, enveges o traïdories, i assu-mint alhora de manera quasi naturall'educació de les mainades que finsaquell moment havien de fer un llargcamí per anar a l'escola del poble, unaescola antiquada amb mètodes autori-taris i contraris a les seves idees.

Aquesta seva ingerència en el cursestablert de l'educació dels nens pro-vocarà no poques tensions entre ell iles autoritats i també entre els matei-xos pares, no tots disposats a acceptarla deriva dels nous mètodes pedagò-gics del nouvingut Emili.

Els afers emocionals, de convivèn-cia o sentimentals, s'entrellacen ambles conviccions pedagògiques en unaesplèndida novel·la que exalta la comu-nió amb la vida rural i, per sobre de tot,la importància de les idees de l'escolalliure, estroncades per l'adveniment dela dictadura. “No volia fer la biografiade Ferrer i Guàrdia, sinó trobar algúque estigués a prop seu i crear unaaltra història, que permetés explicarquè en va quedar del llegat del peda-gog”, argumenta l’autor.

El mestre és la primera obra queMàrius Mollà (Barcelona, 1966), engin-yer de professió, publica amb el seunom real. Abans havia escrit cincnovel·les històriques sota el pseudònimd'Andrés Vidal: La herencia de la tierra,El taller de los libros prohibidos, El secre-to de la montaña sagrada, El somni de laciutat i El mar de los hombres libres.�

LLIBRES

L’any 1996 va rebre el PremiPríncep d’Astúriesd’Investigació Científica iTècnica per les seves apor-

tacions a la biomedicina. L’any 2001 varebre la Creu de Sant Jordi. L’any 2012va rebre el Premi Nacional de Pensa-ment i Cultura Científica i l’any 2013 vaser nomenat Doctor Honoris Causaper la Universitat de Vic per la sevatasca investigadora.

Presideix la Fundació SHE (Scien-ce, Health and Education) per inculcarels hàbits saludables d’alimentació,l’activitat física i el coneixement delcos humà orientats a persones dediferents edats i la col·laboració en lasèrie “Barrio Sésamo” a Espanya per anens de 3 a 6 anys i té un gran poten-cial per expandir-se a altres països.

És fill adoptiu de Cardona, tot i quevisqui als Estats Units. Està moltimplicat en aquest bonic poble de lacomarca del Bages en la promoció dela salut i fa estades i activitats enaquest municipi i encapçala el projec-te impulsat per la fundació SHE.

Ha escrit també La ciència de lasalut amb la col·laboració del periodis-ta Josep Corbera (2006) i Cor i mentjuntament amb el psiquiatra LuísRojas Marcos (2008).

Valentí Fuster centra el tema princi-pal del llibre en estar motivat i potenciarla creativitat per continuar endavant.

EL CERCLE DE LA MOTIVACIÓ

Té quatre trams: la frustració, la moti-vació, la satisfacció i la passivitat.Depèn de l’actitud que adopti la perso-na i mantenir sempre un equilibri emo-cional. Aquesta fórmula es pot aplicaren moltes situacions: abans d’unaoperació, depressió, per perdre pes,fer esport, deixar de fumar, una ruptu-ra sentimental, un procés de dol o unproblema acadèmic o laboral.

LA MOTIVACIÓ

És la capacitat d’aconseguir un estat aní-mic actiu i continuat malgrat els entre-bancs que ens trobem durant el camí.

Es divideix amb quatre tasquesper assolir la maduresa personal:

1. Temps per la reflexió. És moltnecessari i positiu dedicar uns minutsdiaris per a la reflexió. Si meditem,establim prioritats o fites i aprenem a

DSp18_

CULTURA [llibres

““EEll CCeerrccllee ddee LLaa MMoottiivvaacciióó”” DE VALENTÍ FUSTER AMB LA COL·LABORACIÓ DE LA

PERIODISTA EMMA REVERTER

Eva Martínez i Escobosa

Valentí Fuster va néixer a Barce-lona l’any 1943 i és llicenciat idoctorat en Medicina i Cirurgiaper la Universitat de Barcelona.Prové d’una nissaga de metges:avi, pare i germà. És un recone-gut cardiòleg i científic arreu delmón. És el director mèdic del’Hospital Mount Sinai de NovaYork i del Centre de Cardiologia idirector mèdic del Centre Nacio-nal d’Investigacions (CNIC).

LLIBRES

CULTURA [llibres

DS_19p

conèixer-nos millor i creixem personal-ment i professionalment.

“L’acte de reflexionar és el timó dela nostra vida i hem de fer-ho cada diaper mantenir el rumb de la nostra vida”

2. Talent per descobrir. La profes-sió que escollim ens acompanyaràsempre. La millor professió és la querealitzem amb passió. Per aquestmotiu treballarem dia a dia per mante-nir-la i tindrem prou motivació per nodefallir en els moments difícils.

La perseverança és un aliat impres-cindible en aquest trajecte i tenirl’estratègia per assolir els nostres reptes.

Totes les persones tenim un talentinnat i un gran potencial per explorar.

“Tria una feina que t’apassioni i nohauràs de treballar ni un sol dia de lateva vida”

3. Transmetre optimisme. Hemd’envoltar-nos de persones positives ioptimistes i tenir un esperit de lluita ide superació personal.

4. Tutoria. Un tutor és una personaque coneix les nostres habilitats i lesnostres febleses i ens aconsella durantels nostres inicis de vida laboral i pot ferun canvi de direcció de la nostra vida.

Pere Farreras Valentí va ser el seumentor i el va encoratjar a dedicar-se ala cardiologia. Va fer el Doctorat aEdimburg amb una beca de la FundacióMarch.

“La vida és una feina en equip: sivas sol, s’aconsegueixen molt poquescoses i és preferible unir forces ambaltres persones”

“ Tots tenim la necessitat que ensorientin i la capacitat d’orientar altrespersones”

LES QUATRE ACCIONS VINCULA-DES A LA NOSTRA RELACIÓ AMBLA SOCIETAT

1. Actitud positiva. És l’estatd’ànim que permet superar qualsevolobstacle i aquí faria referència també ala resiliència, a la capacitat de resistirdavant de les dificultats.

“Els pitjors moments són la milloroportunitat per emprendre grans pro-jectes”

2. Acceptació. És imprescindiblel’acceptació per poder avançar. Accep-tar ens porta a la reflexió sobre la nos-tra situació i avaluar les nostres destre-ses i febleses tant del passat com delpresent. Durant tot aquest camí enquè s’ha de ser resilient, superar lesadversitats de la vida, s’ha de viuresense rancúnia ni odi ni ressentimentper poder iniciar un nou destí i que etpuguin sorgir noves oportunitats. Hi hapersones que capgiren la situació icooperen amb la societat. No significael mateix l’acceptació que la resigna-ció. La primera opció et dirigeix a unavida millor i la segona possibilitat etporta a una actitud passiva.

3. Autenticitat. Cada individu téuna personalitat i unes capacitats quecadascú ha d’esbrinar.

“Has de ser qui ets, has de serautèntic, sense renunciar als teusvalors i principis”

4. Altruïsme. El fet de participar enun projecte és una gran satisfacció imotivació. Dóna molta energia i pujal’autoestima. La solidaritat i lacol·laboració van plegades. És unamanera molt positiva de fer relació

amb la societat i des d’on poden sortiramistats, oportunitats de millora i pro-jectes interessants.

FRENS DEL CERCLE

És de vital importància l’esforç per nodecaure en les vibracions negatives itòxiques de persones que refusenqualsevol idea per brillant que sigui ique no facin minvar el nostre entusias-me i no ens desanimin en la nostra llui-ta per construir un món millor.

EPÍLEG

La vida està plena de reptes i de barre-res, de moments bons i dolents. Estracta de trobar la motivació suficientper refer-se i la valentia de tornar acomençar.

La motivació s’ha de cultivar diària-ment amb constància i una actitudpositiva i no defallir en una actitud depassivitat i frustració.

El llibre està dedicat als joves quecerquen el seu camí perquè són elfutur del país. “ Rendir-se no és unaopció, hem de seguir avançant”. És unalliçó de vida. És un llibre pràctic i amèque ens dóna uns consells molts savis.

Gràcies Dr. Valentí Fuster per trans-metre tant de positivisme, tants valorsessencials i entusiasme al treballar diaa dia per convertir una societat milloren un món on la pressió i la competiti-vitat és constant en l’entorn laboral. �

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

espai 2.0

DSp20_

L’'entrada a l'institut, als 12anys, sol ser el moment enquè molts infants, tot i queno tots, adquireixen el seu

primer telèfon mòbil com un símbol ielement més de la seva creixent auto-nomia i responsabilitat; l'altre elementsolen ser les claus de casa, les que lipermetran entrar a casa per dinar, enalgunes famílies, sol.

Els pares i mares compren el telèfonmòbil “per si passa quelcom”, ja quemolts alumnes d'ESO quan arriben acasa a les tres tocades ela pares encarano hi són. Pels pares i mares el telèfonesdevé el “cordó umbilical” que permetanar gestionant l'autonomia i responsa-bilitat dels infants a mesura que es quees fan joves al llarg de l'adolescència.

Pels fills i filles el telèfon mòbilesdevé, sobretot, la principal eina decomunicació i relació amb els seusamics i companys, i sí, també amb elsseus pares i mares. Però a les mansd'un infant, d'un pre adolescent, eltelèfon mòbil és molt més que aquest“cordó umbilical”, és sobretot unafinestra oberta al món, una porta ober-ta a l'oci i l'entreteniment: aplicacionsde xats, xarxes socials (WhatsApp,Snapchat, Instagram, etc.) i jocs copenamb escreix la memòria RAM delstelèfons mòbils dels adolescents!

Però tornem als instituts: pot ser eltelèfon mòbil també una finestra ober-ta al coneixement?

Les aules dels instituts, també lade les escoles de primària, s'han anatdigitalitzant els darrers anys amb pissa-rres electròniques, tot i que en moltesocasions aquest canvi només ha fetdisminuir la despesa de guixos per feraugmentar la de l'electricitat.

També els darrers anys els alumnesde molts instituts han canviat els llibresde text per ordinadors portàtils, pas-sant dels llibres de text en paper alsdigitalitzats, però llibres de text al cap ia la fi. En aquests sentit, però, algunsinstituts han fet un pas enrere i hanrecuperat un major ús de llibres de texten paper.

Els ordinadors portàtils també con-viuen actualment amb tauletes tàctils(“tablets”), alternativa més econòmi-ca. Portàtils i tauletes permeten alsalumnes accedir a les aules virtuals,una mena d'intranet on els alumnespoden accedir a part de la matèria iexercicis d'algunes assignatures, exer-cicis que lliuren també a través del'aula virtual.

La digitalització de les aules dels ins-tituts ha vetat majoritàriament, però,l'ús del telèfon mòbil, excepte en casosexcepcionals, valgui la redundància,

quasi experimentals. L'ús dels telèfonsmòbils a les aules desperta més recelsque cap altre dispositiu mòbil, d'entradaper la major dificultat de control que elsdocents poden tenir sobre el que real-ment en fan els alumnes, però tambéperquè sense l'ús de les aplicacions noofereix cap avantatge competitiu verstauletes tàctils o portàtils.

El debat segueix viu i present dinsla comunitat educativa: mòbils a lesaules sí o no? I el debat pot ser etern siel fem al voltant del dispositiu, mésque no de les potencialitats educativesque el seu ús pot oferir als alumnes. Eltelèfon mòbil és i serà útil a les aulesdels instituts, per als alumnes i pelsprofessors, només en la mesura quees trobin, o creïn, aplicacions educati-ves útils i interessants que ofereixin unavantatge competitiu, quelcom més ocomplementari, del que ofereixen leseines i materials actuals.

El debat, més que tecnològic, ésmetodològic i pedagògic: el telèfonmòbil i les aplicacions, com les taule-tes tàctils, els portàtils o les pissarresdigitals, són només el mitjà, l'eina quees posa al servei de l'acció educativa,de l'ensenyament.

Les aules seran mòbils quan elsmòbils, més que una distracció, siguinútils a l'aula! �

Aules mòbilsRoger Casero Gumbau.blocaire i conductor de l'espai “Sarrià de Ter en Xarxa” de Ràdio Sarrià.www.rogercasero.cat / www.sarriadeterenxarxa.cat

Si un alumne de secundària és enxampat a classe amb el seu telèfon mòbil a la mà corre el risc d'éssercastigat amb el telèfon mòbil retingut durant uns dies, confinat a l'institut!

Av. de França, 43 - 17481 Sant Julià de Ramis - Tel. 972 17 01 41 - Fax 972 17 25 15 - Mòbil 608 130 207batcor@corominas.info - www.corominas.info

EMPRESA CONSTRUCTORA

L’aram i el bronze

Dia sí i dia també llegim aldiari notícies relacionades ambrobatoris de coured’instal·lacions industrials ode línies ferroviàries. Els lla-dres s’enduen metres i metres decable que després venen a pes.Sol tractar-se de robatoris al’engròs: els duen a terme pro-fessionals especialitzats quemouen volums importants demetall. Aquest estiu, però, aSarrià hem estat víctimes d’unparell de robatoris a la menuda.En data imprecisa va desaparèi-xer la placa de bronze querepassava en sis línies la his-tòria del pont de l’Aigua, de laVia Augusta fins a la voladurade 1939. Unes setmanes més tardva volar un tram del baixantpluvial del Coro, per la bandadel carrer Firal. Era d’aram is’ha substituït per un de nou,de material no tan preuat. Senseser metalls nobles, l’aram i el

bronze es paguen a bon preu is’han convertit en objectes dedesig.¿Quina cara deu fer un ferrove-ller quan li porten una placa defosa de bronze on diu PONSMAIOR, il·lustrada amb unrelleu del pont original i unabreu referència històrica? ¿Eslimita a pesar-la, mirar cap auna altra banda i abonar-la enefectiu, trinco-trinco?

La llera del Ter.

A propòsit del pont de l’Aigua,des de finals d’agost el paisat-ge ha canviat. Cal treure el capper damunt de la balustrada icontemplar la llera del riu.Presenta un aspecte inèdit inítid. Ens adonarem que s’hi handut a terme importants treballs

de neteja amb maquinària pesant,que s’hi ha fet neteja de troncsarrossegats per les riuades, ques’han eliminat superfícies decanyers i s’ha realitzat unaaclarida important d’arbres i derebrots. L’actuació ha estatfruit d’un conveni entrel’Agència Catalana de l’Aigua il’ajuntament de Girona i ha per-mès millorar tant l’aspectevisual de l’entorn com la circu-lació de grans cabals d’aigua encas de crescudes del Ter. Semblaque la restauració de la lleraha de completar-se amb una plan-tada de verns, arbre autòcton deribera, que harmonitzarà laforesta de l’indret.Del pont estant, les àguilesimperials franquistes atalaien

el nou panorama satisfetes. Tan-quem el cercle i retornem al’apunt anterior. Els xoriços depatrimoni urbà podien haverdonat una alegria immensa alnostre company Sam Enfot ihaver-se-les endut d’una santavegada.

Facebook

Les xarxes socials a Internetsón i seran font constantd’anècdotes. A nivell d’usuarisparticulars sempre se’ns harecomanat prudència amb lainformació personal que s’hidiposita: dades, mitjans de con-tacte, fotografies… és fàcil quearribin a mans que en puguin ferun mal ús. La mateixa reserval’haurien de fer servir lesempreses i les institucions. Si

accedim al mur de l’ajuntamentde Sarrià de Ter a Facebook veu-rem una capçalera presidida perl’escut del poble, el nom delcompte (Ajuntament de Sarrià deTer) i un epígraf inquietant:“Negoci local”. En el casd’altres murs municipals hi solfigurar “Administració públi-ca”. Prefereixo imaginar que quiho va donar d’alta va marcar unacasella errònia que no pas arri-bar a pensar que el subconscientel va trair. Amb xifres a la mà,sembla que els últims exercicisel negoci hauria resultat mésescanyolit que suculent. Enqualsevol cas, més m’estimoesperar unes setmanes a fer clica “M’agrada”, vejam si es resolaquesta incògnita. �

CCULTURA [[2.0

Josep M. Sansalvador. jsansalvador@sarriadeter.cat

QUADERN D APUNTS

DS_21p

Neteja de la llera del Ter, per la banda de Girona. Foto: J. Brugada

La placa de bronze del monòlit de laplaceta de l’aigua ha desaparegut. Foto: A. Vila

Tot un mèrit, no?, pels temps quecorren... Quantes regidores i quantsregidors formen el nou equip de govern? 9 regidors/regidores de l’equip degovern. 1 de Convergència i 1 deCandidatura de Progrés.

Quines feines desenvoluparan i incenti-varan de nou cadascuna de les regido-ries? Hem incorporat la figura del regidor/ade barri a cadascun dels barris deSarrià, la creació de les regidories debarri, els cinc barris tradicionals.Cada barri del municipi té un regi-dor/a referent. Cadascun dels edilses responsabilitza de vetllar per lesnecessitats concretes de cada zona ialhora és la persona de contacte perals veïns i veïnes del Pla de l’Horta,

Pla de la Rasa, el Pla de Dalt-Vinyers,Sarrià de Dalt-Els Socs, Sarrià deBaix, Mas Boscosa-Xuncla i entorns.La resta de regidories són les tradi-cionals de qualsevol ajuntament.En tot cas, totes les regidories pen-gen de tres grans àrees (desenvolu-pades pels tres tinents d’alcalde)que es corresponen a Governació,Serveis a les Persones i GovernObert. Els tres grans objectiusd’aquest mandat.

Saber que des del punt de vista polítichom compta amb el recolzament majori-tari de les veïnes i dels veïns de lapoblació li dóna molta seguretat i alho-ra molta responsabilitat envers lescoses petites i grans del poble, no?Sens dubte.

DSp22_

Josep Brugada

Sr. Roger Torrent, reelegitalcalde a Sarrià de Ter persegona vegada amb majoriaabsoluta. Des de les pàgines dela revista Parlem de Sarriàvolem felicitar-lo a vostè i elsseus regidors/regidores pelsresultats obtinguts.

L’ENTREVISTA

ROGER TORRENTALCALDE DE SARRIÀ DE TER

Foto: J. Brugada

DS_23p

Llegim en el seu currículum que vostè ésllicenciat en ciències polítiques. A vostèli van donar alguna fórmula màgica perobtenir majories absolutes?De fet hi ha molta gent que relacionahaver estudiat Ciències Polítiques ambl’exercici de la política...Els estudis notenen massa a veure amb el fetd’obtenir bons resultats en unes elec-cions. Nosaltres ens vam presentaramb un bon projecte, un bon projecteben treballat; no n’hi havia cap demillor –creiem. Nosaltres vam estarmolt al carrer...el secret està al carrer,no? Els ciutadans volem governs eficaçosperò també (i sobretot) volem governshonestos i dialogants. Governs que noperdin mai el contacte amb la gent.Que toquin de peus a terra. Crec,modestament, que aquesta ha estat lanostra targeta de presentació.

Com que vostè és també tècnic en urba-nisme, miri, jo com a observador externdel poble de Sarrià de Ter li formularéalgunes preguntes en aquest sentit. Liremarco això d’observador extern delpoble perquè ja sap que jo vaig estartambé vuit anys exercint el càrrec deregidor, de manera que anant pel món jotinc –com molta gent- el meu criteri sobrela fesomia de molts pobles i ciutats. Així,doncs, ara bo i exercint de periodista–diguem- li voldria formular algunesqüestions sobre temàtica urbanística.Miri, fa molts anys que la plaça de l’Obra,la plaça de l’església de Sarrià de Baix -per entendre’ns- és tot plegat un indretmolt malmès, malmenat... ¿Creu que s’hipodria fer una actuació urbanística per

millorar i endreçar tot l’indret en conjunt? Aquí distingiria dues coses. Pel que faa la plaça de l’Obra s’han fet negocia-cions amb el bisbat i per l’altra hi hauna part d’uns terrenys que són pri-vats. Amb el POUM aprovat, tot l’espaique queda davant l’Església forma partd’un polígon d’actuació urbanística quequan es pugui desenvolupar permetràveure tota la façana de l’església desdel que és la Via Augusta; hi ha unapart que genera unes cessions... elcementiri connectarà tot l’espai amb laplaça de l’Obra. Hi haurà d’haver lapossibilitat edificable amb unes faça-nes que donin a l’espai obert que jaqueda, els darreres que donaven al’antic corredor. Ara, a precari, ja es veucom podria quedar d’endreçada totaaquesta “pastilla”. Per altra banda, pel que és estricta-ment la plaça de l’Obra, s’hi ha de fer

una actuació d’endreça en tot l’espai.En el moment que tinguem finança-ment podrem dissenyar i realitzar-neuna urbanització més adequada. Ambun pavimentat tipus plaça dura, ambnous arbres, fanals, amb una partd’aparcament i l’altra part de la plaçade l’Obra quedarà tal com és ara peròmolt millorada. De fet és una plaça queha mostrat una façana tradicional, elproblema és el paviment...la idea ésaixò. Es tracta d’una entrada de Sarriàque s’ha de dignificar, sens dubte.

Exacte, és una bona pastilla de terrenyper endreçar i ordenar, certament...quedignificaria molt la imatge de Sarrià deBaix.I què me’n diu de l’enorme forat al carrerJosep Flores, davant de l’hotel, per enten-dre’ns? Això s’ha d’eternitzar? ¿No podemposar-hi fil a l’agulla i com a mínim que hiposin tanques segures o tapin el forat?Allò evidentment és d’un privat. Hemtingut trobades amb els propietaris.Intentem gestionar solar a solar per-què es mantingui correctament, enaquest cas hem tingut trobades ambels propietaris per veure quinesopcions s’hi poden desenvolupar... simolt convé els tornarem a requerir...I tot el que eren els antics terrenys del’autopista al Pla de l’Horta, què s’ha defer? Ho han passat ja al municipi? S’hanfet gestions en aquest sentit? Com està totaquest conjunt i com evolucionarà?-Els antics accessos de l’autopista enel seu moment l’Ajuntament els va

L’ENTREVISTA [[Roger Torrent

Forat d’enderroc de l’antiga empresa MAES al carrer Josep Flores. Foto: J.Brugada

Ple de Constitució del nou Ajuntament i d’elecció d’alcalde. Foto: A.Vila

DSp24_

reclamar i aleshores eren del Ministeride Foment, ara són del Ministerid’Hisenda i de moment no ens elscedeixen, ells actuen com un privatmés. Hi ha possibilitats de terrenysurbanitzables; ells, el Ministerid’Hisenda, estan oberts a seguir par-lant-ne de manera que es poden gene-rar en un futur pròxim algunes ces-sions i algunes compensacions.

En relació a aquests terrenys i els con-frontants, ¿albirem futures construccionsd’habitatges encara, amb nous vials inoves connexions? Un correcte relligaturbanístic de tot aquest sector, vull dir...Sí, en el Pla de Dalt s’hi podran desen-volupar plans parcials que prevegin laconstrucció de nous habitatges, equi-paments comercials i equipamentspúblics com ara la nova zona esportiva,que a la llarga es desenvoluparà enaquella zona i que es planificarà con-juntament amb Sant Julià de Ramis (jaque és una zona limítrof).

Llavors, per a un observador exterior, alcarrer Major de Sarrià hi ha moltes casesantigues que romanen tancades, algunespresenten un estat ruïnós i lamentable.¿Es pot o es podria fer alguna cosa al res-pecte?Nosaltres en la qüestió privada podemajudar (tal i com diuen les ordenances)amb les llicències d’obres, assesso-rem en les reformes que es vulguinplantejar en aquelles façanes quetenen un interès patrimonial. Hi ha

algunes cases que per segones genera-cions van arreglant les cases antigues,ara com ara n’hi ha diversos exemples.Es van restaurant les cases i nosaltresesperem que el carrer es vagi rejove-nint. La paraula clau és “rejovenir”. Si lescases s’hereten de pares a fills i de fillsa néts o per altres raons, la gent torna-rà a viure al Carrer Major. Si el carrerMajor es rejoveneix es podrà avivartambé la creació d’activitats i la creacióde nous comerços.

I amb els horts de darrera les cases? Espodria pensar alguna iniciativa en aquestsentit per a treballar-los més i treure’n unmillor rendiment?Tenim un programa que en diem Bancd’Horts perquè es treballin per tal queels propietaris que no el puguin treba-llar el puguin cedir, nosaltres fem demitjancers...

I del passeig del Riu, què me’n diu? –i novull fer un rodolí- Un indret per als gossosal capvespre...es vetlla i es fa complirl’ordenança? Sí i tant, procurem que es respectil’ordenança. De fet hi ha hagut algunesdenúncies en aquest sentit. Intentemque sigui un indret segur i net...

No creu que la llera del riu està massaatapeïda de mala vegetació? ¿S’hauriende fer gestions amb l’Agència Catalana del’Aigua, amb la Diputació o tal vegadaamb la Generalitat per donar una millorimatge en aquest espai?

Ens hem trobat amb el Consorci del Terperquè en breu s’hi faci una actuació deneteja. Està previst que es netegi, esdesbrossi bé la llera i que hi hagi des dela resclosa d’en Vinyals fins al carrer Ter,més o menys, un caminet per baix de latanca paral·lel al riu, a la cota del riu, perentendre’ns. Volem promocionar actua-cions per a recuperar el paisatge i lallera del riu. La idea és anar trobant acti-vitats divulgatives a l’entorn del riu, queens permetin viure més el riu.

Sí, exacte, actuacions per Viure més elriu. Doncs, home, Sarrià té un paisatgefluvial bonic, certament...Conjuntament amb el Consorci del Ter,del qual Sarrià forma part, promociona-rem actuacions. L’ACA ja ha començata desbrossar i a netejar al mig del riuTer a la zona del pont, a fer-hi actua-cions, feia temps que no s’hi havia fetres...i per qüestions de segure-tat...doncs, ara s’hi ha posat...

Què fa l’ajuntament per la persecució deles pintades indiscriminades d’arreu queembruten i degraden el poble? Particular-ment opino que n’hi ha massa i ofereixencertament una imatge de degradació idescurança.L’ajuntament neteja i despinta les pin-tades dels equipaments públics... pla-ces, mobiliari, parets. Estem mirantuna manera que puguem també ajudarels privats a treure les pintades, tot ique no correspon a l’ajuntament, peròmirarem d’ajudar, sí....Hem enxampatamb la policia algunes persones quepinten indiscriminadament i hem posat

L’ENTREVISTA [[Roger Torrent

Horts i edificis de darrera el carrer Major. Foto: J. Brugada

Ca la Remei, una de les cases tancades al carrer Major.Foto: J.Brugada

DS_25p

L’ENTREVISTA [[Roger Torrent

multes també, però el problema de lespintades és un problema d’incivismegeneral. Ens hi trobem com a tot arreu.I evidentment, cal netejar i ajudar anetejar, però també hem de fer peda-gogia perquè els joves que ho fan nopintin. Pedagogia que també incloumultes i sancions.

Recentment s’ha fet un repàs de la façananoucentista del Coro, per cert que ha que-dat molt bé, felicitats! Vostè sap que hi haa més dos edificis igualment noucentistesa Sarrià de l’arquitecte gironí RafaelMasó. ¿Trigarem molt a veure una remo-delació de l’edifici de les escoles velles?El 80 per cent d’aquesta rehabilitació del’edifici “El Coro”, l’ha feta la Diputació,amb una línia de subvencions per edifi-cis patrimonials municipals, la resta li haposat l’ajuntament. Es tracta d’un bépatrimonial de caràcter local. N’hemmillorat la façana, ara en milloraremuna mica l’interior i estem treballant enun nou sistema de gestió del’equipament per donar-li encara mésforça com a centre social i cultural. Pel que fa a l’edifici Masó, hem fetmemòries valorades per plantejar pro-jectes de reforma. Tanmateix , les res-tauracions arquitectòniques de Masósón costoses, certament. Totes lespeces de Masó són fetes a mà: rajols,ceràmiques, forges i, esclar, això enca-reix molt els projectes de rehabilitació.Estem molt contents d’haver obtingutaquesta subvenció de la Diputació imirarem d’aconseguir-ne més per talde poder restaurar el nostre patrimoni“noucentista”.

I la casa Pòrtulas, no li sembla que espodria intentar de nou alguna actuació ala façana entre els particulars i les insti-tucions? Podem posar-hi fil a l’agulla aaquesta qüestió patrimonial?La casa Pòrtules és privada, de lamateixa manera que en habitatges plu-rifamiliars, per exemple a la Rasa i alPla de l’Horta, ajudem i hem ajudat enrehabilitacions, en edificis antics ambvalor patrimonial, també podem inten-tar estendre-ho...també podríemestendre-ho a edificis unifamiliars compot ser el cas de la casa Pòrtulas.Les antigues escoles -edifici emblemà-tic de l’arquitecte Rafael Masó- ha de

ser un edifici de referèn-cia cultural, així com elCentre Parroquial deSarrià de Dalt ha de seredifici de referènciad’arts escèniques, laBiblioteca de referènciaamb les activitats del lli-bre i la literatura, l’edificiMasó, les Escoles velles,hauria d’esdevenir unAteneu d’activitats dedifusió musical, de músi-ca moderna...activitatsque ja s’hi han començata fer amb nens i nenespetits; això pel que fa alcontingut, quant al conti-nent ja fa temps que vamtreballar amb un projectede rehabilitació. Clar, defet, amb 1% cultural delMinisteri i via Generalitatexigeix que l’espai s’inverteixi en pro-jectes d’interès cultural d’àmbit nacio-nal i la vil·la romana del Pla de l’Hortarespon a aquest 1%. Les antiguesescoles s’hauran de rehabilitar d’unaaltra manera perquè no entra en elsplantejaments de l’1% cultural perrehabilitar edificis municipals d’interèsnomés local. Ho haurem de dur aterme amb subvencions de la Diputa-ció, de la Generalitat, del mateix ajun-tament, etc. Seria molt interessantque es pogués començar per fases arehabilitar-lo, sí i tant, estem parlant decontinent i de continguts... A la vila romana, de resultes de l’1%cultural, estem a punt de començar ipoder construir ja imminentment unacúpula de vidre per cobrir tot l’indretper protegir el jaciment i perquè siguija un espai visitable.

Podríem o hauríem de vincular el patrimo-ni noucentista de Sarrià amb el de Giro-na? Què en pensa d’això, tractant-se d’unarquitecte d’excel·lència de Girona?Sí en un futur sí. Ja hem col·laboratamb Girona en aquesta línia...

Llavors, si vol, enllaçant amb això iseguint la vitalitat que hauria de tenir elcarrer Major, què creu que hauríem de ferper incentivar molt més i millor el comerçen aquest carrer emblemàtic de Sarrià?

Podem apel·lar a un comerç artesanal i deproductes de qualitat que es vinculi ambel mercat del dimecres?Si rejovenim els veïns i generem unescertes necessitats, això generaràtambé activitat. Tot plegat passa per unrelleu generacional; les cases, si van aparar als néts o a parents propers,tenen moltes possibilitats de rehabili-tar-se i si mica en mica es van arre-glant, això generarà també més possi-bilitats que al carrer Major hi hagi méscomerç...com apuntàvem abans.

Ha pensat en algun moment a fer algunapromoció-reclam, publicitat fins i tot, peral mercat setmanal de Sarrià de Ter, ate-nent que vénen a comprar molts veïns dePont Major, Sant Julià de Ramis i d’altrespobles? El mercat dóna molta vida, s’ha reacti-vat força també amb la seva ubicació alcarrer Josep Pallach. Els mercatstenen el handicap que són matinals i elpúblic que té és limitat. ¿Qui pot anaral mercat? Doncs evidentment la gentgran, els jubilats, els qui treballen hotenen difícil per anar al mercat. Nosal-tres, però, estem pensant en la possi-bilitat de promocionar un mercat ambalguna tipologia de mercat artesanalalguns dies a la tarda, quan faci bo. Perexemple podria tractar-se d’un mercata les tardes, els divendres...tarda ves-pre, per entendre’ns, per rejovenir el

Edifici de Rafel Masó. Foto: J. Brugada

L’ENTREVISTA [[Roger Torrent

DSp26_

públic del mercat. Hi ha un segmentde la població que demana una micaaixò. Mercat amb productes de quali-tat, que el de Sarrià ja té, per des-comptat; pomes d’Ullà, tomàquets deSant Medir...etc. Volem un mercat dequalitat, amb productes de proximitat(km0) però amb un model més anglo-saxó...un mercat on puguis passar latarda o una part de la tarda, més estilfira, si de cas.

Hi podria haver una fórmula millor decomplicitat entre botiguers i parades delmercat dels dimecres per incentivar allòque diuen que “comerç crida comerç”? Lidic això perquè a les nostres comarqueshi ha mercats que ofereixen molta quali-tat, el de Sarrià n’ofereix –sens dubte- iaquests mercats van adquirint famad’això i sé de compradors que van a un oaltre mercat perquè allà hi ha “qualitat”. Volem que hi hagi més botigues aSarrià de Ter. Els mercats han de servirtambé per generar activitat sedentàriaal seu voltant. En general, la nostraaspiració es que Sarrià tingui una bonaoferta de comerços de qualitat. El petiti mitjà comerç no podrà sobreviure sino és en base a la qualitat i el tractepersonalitzat. Ni per horaris ni perpreu. Per això es tracta de fomentarofertes atractives des d’aquest puntde vista en zones comercials ambpotencialitat del poble (Capellades,Garcia Lorca i Vila Romana, Major,Avinguda de França, Cobega, etc.).

Quant al relligat urbanístic amb la ciutatde Girona, el projecte de carril bici, queens comentava en el número anterior deParlem de Sarrià, sens dubte esdevé unagran notícia, quan sigui realitat milloraràencara més la connexió, la mobilitat i larecuperació del paisatge fluvial de Sarrià,¿Què me’n diu més d’aquest projecte...?Hem acabat de negociar amb particu-lars les cessions i les compres delsterrenys. Ja disposem de tots els per-misos i la disposició total per tal que laDiputació pugui licitar les obres, pro-cés que no sé quan durarà perquè lapartida per aquest projecte està con-signada. Es tracta d’un projecte qued’una banda permetrà tenir un carrilbici urbà que millorarà la mobilitatentre Sarrià i Girona i, a més a més,formarà part de les vies verdes (Rutadel Ter i connexió amb la Ruta del Carri-let) i, per tant, d’un circuit amb granspotencialitats turístiques i lúdiques. Recuperem el paisatge fluvial, el pai-satge de ribera, des de Xuncla fins aCan Salvatella. Recuperem el riu...allòque apuntàvem suara. Tenim un granespai natural però que coneixem poc.Sens dubte el carril bici és un projectede millora que esperem pugui ser jauna realitat per al 2016.

Sens dubte és un projecte moltbonic...estarà molt bé. Espero poder veniraviat amb la bicicleta des de Girona aSarrià...Vistes algunes valoracions que alguns

grups i veïns fan del Centre de Visitants,vostè creu que no s’hauria de tornar alprojecte originari i recuperar per al pobleuna sala d’exposicions com cal i un petitauditori, tal i com estava previst al projec-te original? Quant a exposicions i rendibi-litat de l’auditori, no hauríem d’anar de màde programacions coordinades amb Giro-na, tanmateix? Què en pensa al respectevostè...?Els espais per a l’auditori i per salad’exposicions són de l’ajuntament, defet són espais no acabats. De momentno hi ha hagut finançament per acabar-ho. El Centre de Visitants, a més d’uncentre de promoció turística, ha de sertambé un espai per a la creació econò-mica. No tant un viver d’empresesclàssic, perquè d’això ja n’hi ha molts,sinó més aviat també un espai per a laformació...espai per a la creaciód’activitat econòmica, lligat ambl’assessorament, amb la formació, etc.Estem treballant amb el ConsellComarcal en aquesta línia i en sortiràun bon projecte especialitzat, segur.

Quant a l’activitat teatral i la seva infraes-tructura, alguns pobles de l’Àrea Urbanahan assolit complementar la seva progra-mació i vincular-se a un esdevenimentimportant com el Festival Temporada Alta.Li agradaria que Sarrià pogués sumar-s’hicom a teatre també de l’Àrea Urbana?Sí, ens agradaria, i tant!, però el quepassa és que avui el Centre Parroquialno està en condicions per a desenvolu-par-hi teatre professional; tècnicamentno està preparat per a desenvoluparaquest nivell de teatre, per tant, abanshauríem de poder arranjar bé la infraes-tructura del teatre. Vam fer un conveniamb el bisbat, un conveni per 40 anys.Hem de trobar fórmules per anar fentel manteniment, però una rehabilitacióintegral del Centre Parroquial de Sarriàde Dalt és una operació molt costosa,no és fàcil. Pensa, per exemple, que elteulat és d’Uralita i això ja fa pensarquin cost pot tenir, és complicat. Nosal-tres, per altra banda, estem promocio-nant el teatre de petit format, el cafè-teatre per entendre’ns. Hem promocio-nat les nits dels dijous al Coro, “Lesnits del Coro”, que funciona molt bé;teatre de qualitat en petit format i hoseguirem fent. Són espectacles d’un

Llera del riu Ter, a l’alçada del Passeig del Riu. Foto: J.Brugada

DS_27p

L’ENTREVISTA [[Roger Torrent

hora, es tracta de companyies i actorsamateurs; vaig a dir-te que amb “unpressupost amateur” tenim “teatreprofessional”. Ho promocionem a tra-vés de l’Associació Gironina de Teatre.

Quant als terrenys de Mas Boscosa queestan previstos per a l’ampliació del cam-pus universitari de medicina i per almateix hospital Josep Trueta, què ens potdir d’actualitat i de nou al respecte?Estem pendents del desenvolupamentde la nova ubicació del nou hospitalTrueta. Cal que es faci un Trueta nou. Elproblema és que de moment no esdefineixen concretament. Jo he sentitdir diverses vegades oficialment alconseller, que el Trueta haurà d’anar alnord de la ciutat, per tant, a la nostrazona. No s’han acabat de definir nisabem exactament on. Aquest projec-te va lligat a l’hospital... La reserva deterrenys està cedida a la Universitat deGirona.

Seria una bona notícia el desenvolupa-ment del nou Parc Hospitalari-Universita-ri Nord de Girona, sí i tant que sí...Finalment podríem fer un repàs de lesnoves activitats econòmiques que es des-envoluparan properament en els terrenysindustrials del poble. Tota l’àrea delcarrer Josep Flores juntament ambl’avinguda de França presenta un poten-cial per a noves i/o renovades promo-cions industrials i d’emmagatzematge.Pot fer-nos una valoració del que hemaconseguit?Amb el cas d’Hinojosa, la marca esdirà “Papelera de Sarrià”, els inversorssón valencians. Per contagi positiu, siel complex torna a funcionar, que sí,perquè ja és una realitat, a l’entorn esgeneraran altres empreses auxiliars.La del grup Hinojosa és una bonainversió, que generarà inversions i acti-vitats induïdes o indirectes. Ells, Hino-josa, utilitzaran l’antiga part de màqui-na 4 i tota la zona de la bàscula. Estàprevist que a la propera primavera hitreballin uns 40 treballadors, ja hanprocedit a fer el procés de selecció delpersonal. Això és un fet. Faran, entre lacompra dels terrenys i espais i la posa-da en marxa de la nova factoria, unainversió de 25 milions d’euros.

Quant a altres naus de Josep Flores,hem mantingut converses amb altresinversors i industrials però de momentno s’ha concretat res. Crec ques’acabarà potenciant i concretant per-què és una bona zona, atractiva, bencomunicada... Pel que fa a superfícies comercials,depenem de la trama urbana consoli-dada, amb la nova llei de comerç de laGeneralitat de Catalunya. Ens hemposat d’acord amb altres municipis del’Àrea Urbana de Girona per regular lessuperfícies comercials de nova crea-ció. Perquè no ens fem la guitza ni lacompetència els uns als altres, perentendre’ns. Així entre tots els munici-pis consorciats, Vilablareix, Salt i For-nells, ens metropolità, amb el vist-i-plau del Departament de Comerç de laGeneralitat, nosaltres també podremdonar permís a superfícies comercialsde més de 800 metres quadrats. Des de Sarrià, hem tingut algunes con-verses amb alguns operadors comer-cials que s’han dirigit a nosaltres.

Quant a la revista Parlem de Sarrià, queés ja una entitat ben consolidada al poble,creu que fa un bon paper de comunicacióamb els veïns de Sarrià? Què li manca...?Què hi afegiria...?La revista és de molta qualitat, té undoble nivell de lectura, el qui vol veureles fotos dels nens i els comentaris del’escola, les informacions més recents iel que vol llegir alguna cosa d’història od’altres articles. Sí, ens agrada molt, ésuna revista de molta qualitat. És patri-moni cultural i comunicatiu local. El seuvalor no només és actual, sinó el quetindrà com a testimoni d’una època.

Agraïm ben sincerament les respostes queens ha donat l’Alcalde, ben segur queencara ens quedarien moltes preguntes perfer-li, però, en fi, des de les pàgines de larevista d’informació local i cultural Parlemde Sarrià seguirem interpel·lant-lo perquèens mantingui també informats de novespromocions, serveis a les persones i activi-tats de tota mena del poble. La redacció dela revista Parlem de Sarrià li agraeix bensincerament la seva col·laboració. �

ELECCIONS LOCALS 201524 MAIG 2015 AJUNTAMENT SARRIA DE TER

ERC CIU CP CENS VOTANTS PARTICIPACIÓEL CORO SECCIÓ 1 MESA A 209 71 39 527 325 61,67EL CORO MESA B 216 78 37 540 344 63,70COOPERATIVA SECCIÓ 2 MESA A 344 41 64 805 470 58,39COOPERATIVA MESA B 375 49 55 872 498 57,11LA RASA SECCIÓ 3 MESA A 203 21 61 513 295 57,50LA RASA MESA B 200 25 38 504 286 56,75

TOTAL 1547 285 294 3761 2218 58,97% VOT EMÈS 69,7 12,8 13,3

Debat de Ràdio Sarrià amb tots els caps de llistes electorals que espresentaven a les eleccions municipals de maig 2015. Foto: A.Vila

DSp28_

DOSSIER D’HISTÒRIA [[l’accident de Torras Hostench

L’ACCIDENT DE TORRAS HOSTENCHUna tragèdia poc coneguda

ap a 2/4 de 2 de la matinada del dissabte 18de desembre, la MP4 va parar i un dels auto-claus de les lleixivadores que coïen la fustaper fer la pasta de paper, explotà. L’explosió

ensorrà la secció de pastes, un edifici de tres pisos,sepultant també els treballadors que es trobaven a lasecció de trituració de fusta.

Què va ocórrer? Ningú ho pot dir del cert, i a més, eldia anterior la lleixivadora havia passat una revisió tècni-ca. Les necessitats de producció de l’ aleshores recentinstal·lada màquina de paper MP4, obligaven a treballara la secció de pastes al límit de la seva capacitat, aug-mentant la pressió de l’autoclau per produir més pastatot reduint el temps de cocció. La secció de pastesconstava de 3 autoclaus de lleixivadores, de 25m3cadascuna, pressuritzades amb vapor directe, ins-tal·lades l’any 1955. La pasta produïda alimentava lesmàquines de paper anomenades MP3 i MP4.

Varen perdre la vida, l’encarregat de la secció,Jaume Tixis, el lleixivador Pere Garriga, Facundo Expósi-to que es trobava als filtres de pasta, Joan Planas de lasecció de blanqueig i Ferran Clopés , Pere Vilà, FrancescBosacoma, i Antonio García de la secció de trituració.

S’ha parlat poc del greu accident que va patir lafàbrica J y F Torras Hostench el 18 de desembrede 1965, causant la mort de 8 persones, tots ellstreballadors de la secció de pastes i de trituracióde fusta. Les notícies publicades es redueixen aldiari local Los Sitios, La Vanguardia, el ABC i elbutlletí de JFTH de març 1966. La resta, silenci icom ha dit alguna persona, tema tabú. No hi va

haver judici, no es varen determinar les causes del’accident i l’empresa sempre va evitar parlar-ne.

Assumpció Vila

CImatges de la destrucció que causà l’explosió, preses el 19de desembre per Narcís Vidal.

DS_29p

DOSSIER D’HISTÒRIA [[l’accident de Torras Hostench

Pere Vilà no fou trobat fins dos diesmés tard, dins d’un dipòsit de lleixiu. Elnoi Facundo Expósito va viure unahora, auxiliat pel metge Agustí Riera.

També resultaren ferits, Joan Sal-vatella, Josep Brugués, Joan Catalán,Joan Batlle, Gabino Zafra, FranciscoValero, Àngel Palahí, José Padilla yManuel García. Joan Salvatella, quealeshores tenia 19 anys, va quedarpenjat en un altell on es trobaven unsfiltres. Les parets i el sostre varen des-aparèixer i ell va quedar sostingut perdos pilars de formigó.

En les circumstàncies actuals, elsresponsables de l’empresa haurienestat jutjats. A l’any 1965, no existienels plans de riscos laborals, ni tampocuna pòlissa d’indemnització per acci-dent de treball. Els administradors ipropietaris eren Joan i Francesc TorrasHostench, el responsable de la seccióde pastes Josep Victoria i el directorquímic Antoni Xuclà.

L’empresa va començar d’immediatla reconstrucció de la secció i instal·lànoves lleixivadores en continu tipusKamir que funcionaven amb sistema

hidràulic, molt més segures que les ins-tal·lacions anteriors. La nova secció dela pasta incloïa la classificació (nusos iincuits), els filtres de rentatge, espessa-dors, torre d’emmagatzematge depasta crua i nou forn de recuperació peruna major combustió de lleixius negres,secció de blanqueig, ampliació de depu-ració centrífuga de pasta acabada iemmagatzematge final1. També es tras-lladà la secció de trituració (parc defusta i piles d’estelles) al camp delssocs, a l’Avinguda de França, deixantlliure el pati de la secció de pastes.

La fàbrica Torras Hostench en una imatge des del Pont Major.Els edificis ocupaven les calderes de vapor i la xemeneia.

Secció de trituració de fusta de JFTH

Rentat de pasta amb blanqueig.

1 Pere Sala. Torras Hostench. Revista Parlem de Sarrià n.29, Octubre 1999. Pàg.21

DSp30_

La legislació i el con-trol actual de totes lesmàquines amb pressiófan impensable un acci-dent d’aquest tipus. Calemmarca-ho doncs enuna època en què laindustrialització del países feia a batzegades isense coneixements delsperills que comportavenles noves tecnologies.

A més de les perso-nes que hi varen perdrela vida, varen resultarafectades directamentles seves famílies, lesseves dones i els fillspetits. El motiu d’aquestarticle, no és solamentrecordar la gravetat del’accident i els treballa-dors que hi perderen lavida, sinó les personesque varen patir les conse-qüències. El seu testimo-ni ens dóna una dimensiómés humana que el relatpur i dur de l’accident.

Fotos Accident: Narcís VidalFotos Torras Hostench de l’any1953: Arxiu Municipal de Girona,arxiu Sans

JOAN SALVATELLA (1946)

“Jo tenia 19 anys quan l’explosió i en feia un que hi treballava. Vaig néixer i viviaa Cervià de Ter, anava a treballar cada dia primer en bicicleta i després ambmoto. A JFTH vaig començar a treballar a la secció de pastes, vigilant els fil-

tres. Mesos abans de l’accident, per augmentar capacitat, s’havia instal·lat un filtre nou,però com que no cabia a la sala de filtres, es va col·locar en tinglado al pati, a la mateixaalçada que els altres filtres. El sostre erad’un material lleuger, fet de formigó i este-lles de fusta, i les parets de maons grui-xuts. Aquell aparell demanava més atenciói m’hi van enviar a mi, mentre que a la saladels altres filtres hi va anar en FacundoExpósito. Quan va explotar la lleixivadora,la sala de filtres va desaparèixer i l’onaexpansiva s’emportà les parets i sostre deltinglado, amb la sort que un tub va soste-nir les bigues i el material del sostre, peròes va mantenir l’estructura de formigódempeus. Fins després de dos hores noem varen despenjar. D’allà em varen portara la clínica Bofill per curar d’un trenc al cap,i no vaig poder veure fins dies despréscom havia quedat tot. La meva sort va serla dissort del noi Facundo Expósito,

Mentre la secció de pastes es recons-truïa vaig estar un temps ajudant a la MP4,i quan va tornar a funcionar hi vaig tornar,fins que tancà definitivament l’anys 1993 ,anant a raure després a la secció de lacuina. Em varen prejubilar i l’any 2010 vaigser acomiadat”. �

DOSSIER D’HISTÒRIA [[l’accident de Torras Hostench

Joan Salvatella. Foto: A. Vila

La fàbrica JFTH des del riu Ter. Els edificis situats a l’esquerra corresponen a la secció de pastes que s’enrunà.

DS_31p

DOSSIER D’HISTÒRIA [[l’accident de Torras Hostench

JOAN PLANAS GÜELL (44 anys)

La Joaquima PlanasPinsach tenia 11anys quan ell seu

pare va morir. Joan Planastreballava al torn de nit, a lasecció de pastes la fatídicanit de l’accident. “La mare,Rosa Pinsach Palomeras,no va sentir el soroll del’explosió. L’endemà, al noveure el pare, es va pensarque havia sortit per anar acacera. En sortir al carrer jaes va adonar que n’haviapassat alguna de grossa ique el pare podia havermort.

Vivíem a la mateixa casa on jo visc ara, al carrer Carri-let, una casa petita que el pare s’havia construït quan esva casar. Jo anava al col·legi de les monges del PontMajor. L’any anterior les monges li havien ofert una asse-gurança d’estudis i, d’aquesta manera, vaig poder conti-nuar fins el batxillerat elemental a les monges i desprésvaig continuar a l’Acadèmia Empòrium.

La mare va cobrar la pensió de viudetat i un comple-ment pagat per l’empresa JFTH, si no recordo malament. A casa ens varen venir a veure els Srs. Torras, i aquellmateix any vaig rebre un regal de reis de l’empresa. Lamare no va refer la seva vida, va viure senzillament ambel que tenia.“ �

Fotos familiars cedides per Joaquima Planas

Familiars Accident

FERRAN CLOPÉS CARBÓ (24 anys)

La Carme Clopés Font era molt petita, només tenia dos anys i mig. La sevamare, Margarita Font Martí, de 78 anys, és present a mitges a la conver-sa. “S’havien casat el 1960 i, després de viure a Sarrià de Dalt a casa dels

avis materns, el 1962 varen llogar la botiga i habitatge del carrer Major on estraspassava el negoci dels Busquets Rabés. Un any abans, el 1964, el pare haviaentrat a treballar a JFTH, ja que fins aleshores treballava a la Coma-Cros de Salt,i així no havia de fer tants quilòmetres anant en bicicleta. Sembla que aquellanit, al pare no li tocava treballar però havia canviat el torn a un company.

La mare va cobrar la pensió de viudetat i un vitalici de l’empresa J FTH. Peròtota sola va portar endavant el negoci i la família. Sempre hem agraït l’ajut deles ties de la mare, la Marina Font Frigolé i la Maria Font que em varen ajudarde petita, i sobretot quan va néixer la meva filla Marta, afectada pel síndromede Moebius.

Joan Planas amb laseva dona RosaPinsach, la sevacunyada, i els nensXavier Miralles,Joaquima Planas iConxita Cornellá

Joaquima Planas. Foto: A. Vila

Joan Planas

DSp32_

DOSSIER D’HISTÒRIA [[l’accident de Torras Hostench

Si la Torras Hostench va ajudar o no als damnificats no ho puc, dir,només sé que mai vàrem tenir oportunitat a una casa o pis amb lescondicions d’altres treballadors. Quan la mare va poder, va comprarel pis on vivim ara i la botiga, i continuem treballant al petit negocide queviures. Ella, ja està jubilada, però és molt voluntariosa. Jo vaigestudiar a l’escola de Sarrià de Ter i després el BUP i el COU al’Institut Vicens Vives. Si hagués volgut estudiar més ho hauria pogutfer, però a mi sempre m’ha agradat la botiga, i aquí continuo, llevant-me d’hora per anar a mercat a buscar la fruita.“ �

Fotos familiars cedides per Carme Clopés

Carme Clopés i Margarida Font. Foto A.Vila

JAUME TIXIS RIBERA (38 anys) Encarregat de la secció de pastes

Ens trobem amb la Dolors i l’Anna M., dos de les tres filles delmatrimoni format per Jaume Tixis i Rosa Frigola Cruañes. “Elspares varen anar a viure a Sarrià de Dalt (al carrer Major 15,

ara carrer Paulí Torras) el febrer de 1956. Abans havien viscut a lacasa familiar del carrer Major, amb els pares i germans. La nit del’explosió, la mare planxava, ja que el dia següent tenien previst anara Arbúcies a buscar-nos al col·legi on estudiàvem, la Dolors i la Rosa.Va sentir el soroll, i tot s’enfosquí.Amoïnada, se’n va anar a buscar laseva cunyada, Maria Tixis, creuantel poble de nit, ja que l’home de laMaria, en Sixto, també anava denits i treballava a la secció de laxemeneia. Angoixades, les duesvaren observar de lluny tota ladesfeta, sense poder passar,sense saber res dels seus homes.En Sixto aparegué, però no el nos-tre pare. El tio Salvador Tixis,també treballava a la mateixa sec-ció de pastes, però hi haviad’entrar al matí. En Salvador vaser després encarregat de la sec-ció, substituint el pare.

Dolors- “La meva germanaRosa i jo, estàvem internes al

Col·legi de les Carmelitesd’Arbúcies, i al matí, varen trucarper telèfon a les monges. Jo tenia12 anys i la Rosa 9. L’Anna Maria,de 8 anys vivia amb la mare aSarrià de Dalt.

A casa varen venir els Srs.Torras, un d’ells amb una nena peti-ta. També el bisbe Narcís Jubany.Tenim gravada la imatge del funeral,amb set fèretres tots en filera,tothom plorant, una missa concele-brada amb el bisbe Narcís Jubany, elrector Josep Estany i mossèn JoanMiralles de Sarrià de Dalt.

DS_33p

DOSSIER D’HISTÒRIA [[l’accident de Torras Hostench

Dolors i Anna Tixis. Foto A.Vila

La mare es va quedar amb la pensió de viu-detat i el complement de JFTH. Però aquestsdiners de la indemnització no es varen donard’immediat. La mare i el tio Salvador varenhaver d’anar en moltes ocasions a Barcelonaper reclamar-lo. La mare va morir l’any 1998,amb 67 anys, d’un càncer. Un parell d’anysabans una empresa d’assegurances li va oferircancel·lar el vitalici per una quantitat compensa-tòria, que ella va acceptar.

La mare es va refer un parell d’anys desprésde l’accident quan totes ens vàrem instal·lar alCol·legi Carmelites d’Arbúcies i ella s’ocupavade la porteria. Malauradament el col·legi va tan-car l’any 1968 i després ens vàrem separar. LaRosa i jo, internes a Palafrugell, l’Anna Ma inter-na a les Carmelites de Granollers, la mare solaa casa a Sarrià de Dalt.

Quan el pare va morir, tenia emparaulat unSimca. Aquell cotxe no va arribar mai i la mareno es va treure el carnet de conduir. Sempreanava en autobús o en taxi. La mare es va posara treballar quan nosaltres ja ens havíem casat,cap a 1980. Tots els nostres estudis els va pagaramb la pensió, no sabem ni com s’ho va fer ”.

Les dues ja són avies. La Dolors va estudiarfins COU i treballa en una oficina. Te un noi, unanoia i 3 néts. La Rosa va morir el 2008. Va estu-diar fins el 4art de batxiller i perruqueria, te unnoi, una noia i tres néts. L’Anna Ma va estudiarel 4art de batxiller i comerç, però després va ferestètica i aquesta és la seva actual professió. Te2 noies i 4 néts.

El record del pare hi és, però molt llunyà.”No l’hem tingut de referent, sabem què diu iopina la mare, però no el pare”. �

Fotos familiars cedides per Dolors i Anna Tixis

PERE GARRIGA PUEYO (37 anys)

La Mercè Garriga viu a Figueres, on també hi viu la sevamare. “Quan l’accident jo tenia 10 anys, la mare 39. Vivíemen una casa del grup Paulí Torras, al carrer Escoles. No tinc

gairebé records, tampoc vàrem poder anar a l’enterrament, lamare no s’hi va veure en cor. Aquells dies va ser un desfici degent que entrava i sortia de la casa, tot estava trasbalsat.

Dos anys més tardvàrem anar a viure aFigueres, ja que allà hihavia la família de la mare.L’àvia tenia una dispesa ila mare hi va treballar finsjubilar-se. Jo vaig poderestudiar batxillerat i vaigentrar a treballar en unbanc, i ara m’han prejubi-lat. Al allunyar-nos deSarrià hem perdut moltcontacte amb la gent ihem intentat oblidar aque-lla tragèdia”. �

Fotos cedides per Dolors Garriga

PERE VILÀ PRADES (34 anys)

La Consol, i els bessons Joan i Santi Vilà no tenenrecords d’aquell dia. La seva mare, Maria Carre-ras Bosch (1931-2015) poca cosa els va explicar.

Quan va ocórrer l’accident, la Consol tenia 4 anys i elsbessons un any.

“Els pares s’havien casat l’any 1960 i primer esvaren instal·lar al carrer Major de Sarrià. El pare era filldel masover de can Matas de Sarrià de Dalt. Despréses varen construir la casa on hem viscut, al carrer Auto-pista, la primera casa del pla dels Vinyers.

La mare no volia recordar-ho, ja que al pare el varentrobar desfet dins d’un dipòsit de lleixiu, dos dies méstard, quan ja havien enterrat tots els altres treballadors.La mare va tenir el suport de can Caua a Sant Julià deRamis, però l’àvia, amb el temps acabà amb demèn-cia i convivint amb nosaltres. La mare sobrevivia compodia, amb la petita pensió de viudetat i la indemnit-zació de l’empresa, cosia roba, criava gallines i conills,va fer tot el que podia”. Tots varen estudiar al col·legiPaulí Torras fins 5è EGB. La Consol estudià BUP a l‘Institut Vicens Vives i després va fer oposicions i entràa treballar a l’administració pública on segueix. Els

DSp34_

DOSSIER D’HISTÒRIA [[l’accident de Torras Hostench

Primeres passes dels bessons Santi i Joan.

Pere Vilà i Maria Carreras

Maria Carreras en una imatge recent. Va moriraquest mes d’agost.

Santi, Consol i Joan Vilà

Els pares amb la petita Consol

DS_35p

DOSSIER D’HISTÒRIA [[l’accident de Torras Hostench

bessons Joan i Santi varen conti-nuar EGB al Col·legi Verd i varenestudiar FP Delineació a Sant Nar-cís, tot treballant pel matí i estu-diant per la tarda.Els ingressos de la mare eren

molt magres per pagar la sevaeducació. Recorden també, quevaren demanar entrar a treballar al’empresa i no els varen acceptar.

La Consol te la imatge d’unainfantesa amb el color negre. Laseva mare s’endolà i trigà a posar-se un jersei color bisbe. En Joan ien Santi recorden la seva maresense més vida que la casa i lacura de la família. No volia anarenlloc, sola no volia sortir, no vatenir vida social. Va morir aquestagost, tenia 78 anys”. �

Fotos familiars cedides per Consol, Joan iSanti Vilà

FRANCESC BOSACOMA SALA (44 anys)

Francesc Bosacoma i Àngela Pla-nas vivien a Domeny. La filla, AnnaBosacoma Planas tenia aleshores8 anys i no en té cap record, tretd’una infantesa diferent, i que li vatocar espavilar-se ben aviat.

“La mare es va posar a treba-llar i jo vaig poder estudiar, a lesCarmelites de Girona i acabat elBatxillerat Superior, el graud’Infermeria. Ara treballo a Olot ivivim totes dues a la Vall d’en Bas,a la Garrotxa” �

ANTONIO GARCIA OLIVEROS(37 anys)

Antonio Garcia tenia dona, Lucia GilMarchante i tres fills, dos nenes iun nen. Quan l’accident vivien delloguer a l’estanc al carrer Major deSarrià, després varen marxar aMontilivi. Havia començat a treba-llar a JFTH el novembre de 1962. �

FACUNDO EXPOSITO MORA (18 anys)

El noi Facundo Expósito vivia aTorre Gironella amb els seuspares. Havia començat a treballarel 29 de març de 1965. �

Fotos extretes del butlletí de JFTH núm. 11 del primer trimestre de 1966.

La gent de més de 50 anys de Sarrià deTer té un record viu d’aquell accident.L’enorme soroll de l’explosió, el tras-

bals de tot el poble i de les famílies afecta-des, les imatges de la secció destrossada, elfuneral... Sarrià va estar de dol, perquè moltssarrianencs hi varen perdre la vida. La vidalaboral del poble girava entorn de l’empresa iels treballadors estaven lògicament preocu-pats. Aquella era una indústria perillosa, peròdies després del desenrunament va començarla reconstrucció i val a dir amb noves maquinà-ria que millorava la seguretat al treball.

Narcís Vidal era un jove de 17 anys deDomeny i va decidir anar a veure si els seusfamiliars que vivien a can Massana els haviapassat res. Amb la seva càmera va treure lesfotos inèdites que il·lustren aquest reportat-ge. “les imatges que veia eren esgarrifoses,era conscient que sota les runes hi havia gentconeguda i estimada” comentà.

Les fotos de Narcís Sans publicades aldiari los Sitios no s’han pogut localitzar, noes troben a l’Arxiu Municipal de Girona ni alfons del diari. El reportatge de Los Sitios deldia 19 de desembre és força complert, peròes dóna molta importància al testimoni deles autoritats i la seva reacció davant la catàs-trofe, i poca al testimoni dels treballadors ifamiliars afectats. El mateix diari anuncia elfuneral de set treballadors pel mateix diu-menge 19 a l’església de Sarrià de Ter. Dosdies més tard, el 21 de desembre, es vacelebrar el funeral de Pere Vilà.

Parlar d’aquest accident al cap de 50 anysés molt tard. Hem trigat massa a fer-nos ressòdel patiment de les famílies i a donar a conèi-

xer la gravetat dels fets, ja que moltes de les persones que ens podien parlar perquè ho varenviure ja no hi són. L’octubre de l’any 2014, amb motiu de les Jornades del Paper, en l’acte dereconeixement als treballadors de Torraspapel, Antonio Oya, del comitè d’empresa, va tenirun record pels companys que havien mort.

Potser ara, quan Torraspapel ha tancat i el poble es reinventa amb una nova inversió,ens és més fàcil parlar-ne, regirar les costures de la memòria, de manera que aquest acci-dent deixi de ser tabú. �

DSp36_

DOSSIER D’HISTÒRIA [[l’accident de Torras Hostench

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de TerTel. 972 17 04 48

La composició del Ple del'Ajuntament de Sarrià de Termanté la mateixa correlacióde forces que a l'anterior

mandat, amb el manteniment del'amplíssima majoria del grup munici-pal d'ERC, i la presència unipersonaldels grups municipals de CiU i de laCandidatura de Progrés, que com javam explicar a l'anterior número de larevista Parlem de Sarrià, ha pres elrelleu al grup municipal del PSC.

És evident que des de la Candida-tura de Progrés ens hauria agradatmillorar el resultat electoral de fa qua-tre anys, però tenint present el canvide nom de la candidatura, i els canvisque s'estan produint al nostre país,mantenir un regidor ha acabat essentun resultat que molts ni tan sols pro-nosticaven.

En tot cas aquests propers quatreanys, malgrat la minoria absoluta querepresentem, seguirem fidels al com-promís adquirit amb els nostresvotants i amb el programa electoralcom a full de ruta i timó de la nostraacció municipal.

Si el 25 de maig de 2015 en comp-tes de despertar-se a la població nord-americana de Punxsutawney el meteo-ròleg Phil Connors, interpretat per BillMurray a la pel·lícula "Atrapat en eltemps", s'hagués despertat a Sarrià deTer la seva impressió hagués estatmés o menys la mateixa! Però ara noem refereixo només als resultats elec-torals, sinó també en cas de despertar-se a l'estiu i haver d'utilitzar el serveide la biblioteca municipal.

Un estiu més la biblioteca ha inver-tit durant les vacances escolars el seu

horari, prioritzant l'horari de matí endetriment de l'horari de tarda; durantel curs escolar la biblioteca és obertales tardes de dilluns a divendres, mésels matins de dimarts i dissabtes,durant els mesos d'estiu obre elsmatins de dilluns a divendres i nomésuna tarda. Des de la Candidatura deProgrés considerem que aquest canvid'horari és un error!

La Biblioteca Emília Xargay és unequipament públic i és la seva vocacióde servei públic el que ha de marcar elseu funcionament; és cert que amb lesvacances escolars un dels col·lectiusque més utilitza la biblioteca, els infantsi joves, poden utilitzar-la al matí, però encas de voler oferir aquest servei mati-nal, també per albergar altres serveisd'acollida o activitats per a infants, nohauria d'anar en detriment del funciona-ment ordinari i normal de la biblioteca,pensant en els altres col·lectius quetambé en són usuaris, les personesadultes i les persones grans.

De fet a l'estiu la lectura no favacances! Ans al contrari, sol ser unaèpoca en què, gràcies a les vacanceslaborals (els qui en poden gaudir) lle-geixen més. És cert que la bibliotecaofereix el servei de la biblio-piscina a lapiscina municipal, però aquest és i hade ser sempre un servei complemen-tari, mai substitutiu, del servei que ofe-reix la biblioteca! També resulta obvique, en general, com menys s'ofereixun servei menys demanda té, i elmateix passa just al contrari: quan méss'ofereix un servei més potencialdemanda té!

A banda del servei d'equipamentcultural que fa la biblioteca la seva con-

dició d'equipament públic també el faespecialment indicat per ser un equi-pament d'aixopluc per a persones vul-nerables davant les onades de calorque alguns estius, com aquest, es pro-dueixen. Vam trobar a faltar, durantl'onada de calor d'aquest mes de juliol,no només que l'Ajuntament obrís labiblioteca a les tardes per oferir-lo coma equipament d'aixopluc, també queno es donessin consells i es marques-sin els equipaments públics als qualsla població més vulnerable, en especialla gent gran, pogués anar.

En tot cas és la seva vocació de ser-vei públic el que ha de marcar l'horari iel funcionament de la biblioteca, comde la resta dels equipaments, natural-ment vetllant per a la seva sostenibilitateconòmica i pel dret del personal quehi treballa a gaudir dels dies de vacan-ces que els correspon, però precisa-ment quan hi ha un romanent de treso-reria positiu en la liquidació del pressu-post anterior, com és el cas, és quan espot plantejar l'adaptació dels serveis iequipaments públics a les necessitatsdels veïns i veïnes de Sarrià de Ter.

Que els resultats electorals hagindibuixat una situació si fa o no fa sem-blant a com eren abans de les elec-cions municipals no vol dir que tots'hagi de fer igual! El de la bibliotecaés només un exemple dels canvis imillores que es poden fer, que a criterinostre es podrien fer; altres qüestionsque reclamen canvis són el funciona-ment d'alguns consells de participació,com el de cultura i el de comunicació,i també demana a crits una revitalitza-ció les Jornades i la Fira del Paper!

Al final de la pel·lícula “Atrapat en eltemps” el personatge que interpretaBill Murray finalment, i feliçment, esdesperta en un altre dia, a l'endemà!Com diu l'expressió, demà serà unaltre dia, un dia diferent per a fer,també, coses diferents, o encaramillor, les que calen! �

DS_37p

OPINIÓ [[el dia de la marmota

EL DIA DE LA MARMOTARoger Casero GumbauRegidor de la Candidatura de Progrés a l'Ajuntament de Sarrià de Terwww.rogercasero.cat

El dilluns 25 de maig d'enguany els veïns i veïnes de Sarrià de Ter ensvam despertar amb uns resultats electorals, si fa o no fa, com els deldilluns 23 de maig de 2011. Les eleccions municipals d'aquesta prima-vera han deixat una situació a Sarrià de Ter molt semblant, per bé queno idèntica, a la de l'anterior mandat municipal, del 2011 al 2015.

DSp38_

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

CONCURS ESCOLAR DE LA FUNDACIÓ ONCE

Enguany, com hem anat fent des de fa molts anys,els alumnes de Cicle Superior hem participat en elconcurs escolar de l’ONCE.

El lema d’aquesta 31ª edició era “Persones quepensen en persones. Once: una altra manera de fer”.L’objectiu era difondre l’economia social i que tothomen conegués els avantatges. Per això, en aquestaedició, els participants havien de composar una pàgi-na de diari, on el contingut clau fos l’economia social.

Tots els treballs que es van presentar van sermolt ben elaborats i eren molt originals, tant, que elsalumnes de 6è A van resultar ser els guanyadors pro-vincials de la seva categoria.

Els guanyadors van rebre com a premi una bossai, a més a més, tots els participants van rebre un bolí-graf ben original. �

PREMIS PILARIN BAYÉS

Per primer cop, aquest curs 2014-15, els alumnes de3r, 5è i 6è de la nostra escola han participat a la 12ªedició dels Premis Pilarín Bayés de contes escrits per

Jordina Claravalls Teuler, Gemma Corominas Sabaté i Montserrat Xandrich FranciscoEquip directiu de l’Escola Montserrat

Durant el curs 2014-15 l’escolaha estat reconeguda amb diver-sos premis i guardons pel treball

dut a terme.

RECONEIXEMENTS A L’ESCOLA MONTSERRAT

Recollida de deixalles a l’entorn de l’escola, amb el programa Let’s Clean Up Europe!

Paula Chuan Aymerich amb Pilarín Bayés

nens i nenes de primària. Els objectius principalsd’aquest concurs són fomentar la lectura i aproparels llibres als infants, estimular la seva imaginació itreballar els valors. El Premi vol ser un homenatge ala il.lustradora Pilarín Bayés.

Cada any es proposa una temàtica diferent. Elscontes rebuts es classifiquen en tres categoriesdiferents: Cicle Inicial, Cicle Mitjà i Cicle Superior. Decada cicle, el Jurat escull 5 contes, que són publicatsen un llibre il·lustrat per la mateixa Pilarín.El Premi ésconvocat per l’Editorial Mediterrània i l’Obra SocialSant Joan de Déu.

El tema d’aquest any era: ELS AVIS. La temàticadels contes havia de ser una reflexió sobre els avis,tenint en compte que “avi” poden ser els pares delpare o de la mare, o bé, una persona gran, que téedat de poder ser avi, encara que no ho sigui.

A la nostra escola va resultar premiat el conte:“L’Àvia Quimeta” de la Paula Chuan Aymerich Gaba-rrón de 5è B. El premi va consistir en 10 exemplarsdel llibre del premi, i un lot de llibres per a l’escola. �

CONCURS DE MATEMÀTIQUES PANGEA

Des de l’any 2006s’organitza amb granèxit, el concurs dematemàtiques Pangea.

És el primer concurs que pretén reunir estudiants deprimària procedents de tots els països d’Europa.L’objectiu principal és motivar els estudiants per a lesmatemàtiques.

Per això, el Concurs de Matemàtiques Pangeacompta amb diferents fases per a seleccionar elsmillors estudiants de cada país.

En la fase autonòmica, que es va realitzar a laUniversitat Abat Oliva de Barcelona, els alumnes decinquè i sisè de la nostra escola hi varen participarobtenint molt bons resultats

DSp40_

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

Els resultats dels nostres alumnesfinalistes van ser (puntuació sobre 90punts totals):

Paula Chuan Aymerich Gabarrón,74/90 -> Va quedar en una posiciódestacada dels classificatsd’Espanya de 5è curs.Martí Nieto Padrosa, 83/90 -> Vaquedar entre els 10 primers classi-ficats d’Espanya de 6è curs.

Enhorabona a tots dos pel bon treballrealitzat. �

CONCURS D’ANGLÈS INTERESCOLAR DE CATALUNYA (THE FONIX 2015)

Per tercer any consecutiu, elsalumnes de cinquè i sisè del’escola van participar en el Con-curs d’Anglès Interescolar deCatalunya (THE FONIX 2015),

que enguany arribava a la vuitena edi-ció. El concurs està organitzat perInternational House Barcelona, per laFundació Catalana de l'Esplai i per laSecretaria General de Polítiques Edu-catives del Departamentd'Ensenyament de la Generalitat deCatalunya, com a activitat organitzadaen el Pla d’impuls de la llengua angle-sa als centres educatius catalans. Ésuna iniciativa que té la finalitatd’estimular i motivar l’aprenentatged’aquest idioma. Les proves consistei-xen en una sèrie d’exercicis dins delsàmbits del vocabulari, comprensió lec-tora i expressió escrita.De la nostraescola van sortir guanyadores de lafase local la Clàudia Turró Costabella,de cinquè, i la Clara Aguilera Espinal,de sisè, que van treure la puntuaciómés alta dels seus nivells.

Aquestes dues alumnes es vanpresentar a les proves de la fase terri-torial que es van realitzar el dissabte28 de febrer al Campus de la Universi-tat de Girona, a Montilivi.

Tot i que no van ser finalistes de lafase territorial, van tenir una molt bonapuntuació, ja que la Clàudia va quedarentre els 10 primers de la seva catego-ria i la Clara entre els cinc primers.

A totes dues se’ls va acreditar la par-ticipació amb un diploma del concurs.�

CONCURS DE LA CAMBRA ARROSSERA DEL MONTSIÀ

Aquest any, els alumnes de tercer vanparticipar en el concurs que organitzacada any la Cambra Arrossera delMontsià. Es tracta d’una activitat enquè després de visualitzar un DVD onen Monti, un gra d’arròs animat, expli-ca el procés de conreu de l’arròs, i laimportància de menjar sa, els partici-pants han d’escriure una redacció lliu-re, original i creativa relacionada ambel món de l’arròs. El premi és un capde setmana al Delta de l’Ebre. Els nos-tres alumnes van rebre un obsequi pera la seva participació en aquesta inicia-tiva: una caixeta d’arròs i un imant.�

PUNTS DE LLIBRE DE LA BIBLIOTECA

Com cada any, per Sant Jordi, elsalumnes de l’escola van participar enel concurs de punts de llibre que orga-nitza la Biblioteca Pública de Sarrià deTer Emília Xargay. Enguany el temaescollit va ser “Els contes clàssics”.Els guanyadors van ser:

Clara Antón JiménezIsaac Chacón JordàMaria Olivares SánchezEls guanyadors van rebre com apremi un lot de llibres i l’edició delseu punt de llibre.�

JORNADA DE VOLUNTARIAT AMBIENTAL, LET’S CLEAN UP EUROPE!

En els darrers anys, s’han organitzat aEuropa diferents campanyes de neteja perfer front al problema de la brossa. Aquestany, la segona edició de la campanya, el“Let’s Clean Up Europe!” volia aplegar lesiniciatives locals en un únic esdevenimentque havia de tenir lloc el mateix dia a totEuropa, entre el 8 i el 10 de maig de 2015.La campanya consistia a realitzar accionsde neteja en espais naturals del nostreentorn. Els 487 alumnes de l’escola i elsmestres van participar en la jornada i vampoder comprovar la gran quantitat de resi-dus que s’aboquen al nostre entorn.

La quantitat de residus que vam recollirva ser de 200 kg, repartits de la següentmanera:

-3 bosses d’envasos de plàstic, brick illaunes-1 bossa d’envasos de paper i cartró-1 bossa d’envasos de vidre-3 bosses d’altres residus

L’organització de la campanya, ens ha fetarribar un diploma on se’ns agraeix la nos-tra participació per tal de contribuir a man-tenir net el nostre entorn. �

DS_41p

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

Noemí ToledoEducadora del Casalet d’Estiu

Per segon estiu conse-cutiu el casalet de

l’EBM Confetti l’hemorganitzat algunes deles educadores que alllarg del curs estem a

l’escola.

DSp

ESPAI ESCOLAR [confetti

Fem jocs d’aigua al pati de l’escola.

El nom de lesaules són frui-tes d’estiu:cireres, cocos,síndries i prés-

secs. Algunes propostesd’activitat han estat relacio-nades amb les fruites.

Voleu veure algunes deles propostes que femdurant el mes de juliol?

Infants i educadoreshem gaudit de cada una deles activitats proposades.�

CASALET D’ESTIU A L’EBM CONFETTI

Manipulem i tastem glaçons dediferents gustos.

42_

DS_43p

ESPAI ESCOLAR [confetti

PPÀÀRRQQUUIINNGG..NNEETT

c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30www.parquingnet.cat

NETEJA DE PÀRQUINGSJosep Chacón Sánchez

Pintem amb fruites.

Anem d’excursió a la fruiteria.

Pintem amb els peus.

DSp44_

Ll llibre és una autobiografia dela seva vida dins l’esport de lamuntanya, tal com ens vaexplicar a la presentació,combinat amb una petita des-

cripció de cadascun dels ascensos queha portat a terme a tots i cada un dels129 cims principals de més de tres milmetres que hi ha al Pirineu.

El llibre té 332 pàgines i està editat atot color, àmpliament il·lustrat amb foto-grafies i plànols, que ajuden a compren-dre i a conèixer més àmpliament la serra-lada del Pirineu, i com poder ascendir alsseus pics.

El passat dia 15 de maig , en Jordi Mercader For-nells, muntanyenc nascut a Sarrià de Ter, va pre-sentar el seu llibre ELS MEUS TRESMILS, una expe-riència de 40 anys a la Biblioteca Emilia Xargay,organitzat pel Grup de Muntanya Sarrià. Jordi Mer-cader , en va ser membre ja fa temps .

“ELS MEUS TRESMIL”Una experiència de 40 anys

Grup Muntanya Sarrià

NATURA [[Els meus tresmil

Jordi Mercader signa el seu llibre a la Biblioteca Emília Xargay. Fotos Quim Llunell

DS_45p

NATURA [[Els meus tresmil

El llibre és una autoedició recolzadaper un grup de familiars i amics que hapossibilitat que el projecte arribés al seufinal, amb una primera edició de tres-centsexemplars, que en el moment de la publi-cació d’aquesta revista ja està exhaurida.

L’autor està treballant ja en una segonaedició corregida que espera tenir a punt aprincipis d’octubre.

El llibre és distribuït pel mateix autorfent presentacions a diferents centres demuntanya de diferents poblacions deCatalunya..�

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TERTel. i Fax 972 17 15 57

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

Emili MarcoMetge de família

SALUT

QUÈ SÓN EL COLESTEROL I ELS TRIGLICÈRIDS

Per això és important queconegui el seu nivell decolesterol. Si és massaalt, pot prendre algunesmesures per reduir-lo,

com ara adoptar una alimentació sanai fer prou exercici. Algunes personestambé necessiten prendre medica-ments per controlar el nivell de coles-terol.

L’excés de triglicèrids al plasma esconeix com a hipertrigliceridèmia is’associa a una major incidència demalalties cardiovasculars.La base per al tractament de la hiper-trigliceridèmia són els canvis en l’estilde vida. A més, algunes personestambé necessiten un tractament far-macològic.

SIGNIFICAT DELS MESURAMENTSDEL NIVELL DE COLESTEROL

Colesterol total: aquest mesuramentinclou el colesterol LDL i el colesterolHDL, així com altres greixos presentsa la sang. El nivell òptim de colesteroltotal ha de ser inferior a 200 mg/dl.Colesterol-LDL: també conegut com acolesterol “dolent”, perquè s’acumula ales parets arterials i pot arribar a blo-quejar el flux de sang. El factor princi-pal que afecta els nivells de LDL ésl’alimentació. Per a la majoria de lespersones, es recomana un LDL inferiora 130 mg/dl.Colesterol-HDL: conegut també coma colesterol “bo”, perquè ajuda a elimi-nar el colesterol LDL de la sang. Per a

la majoria de les persones, el nivelldesitjable de colesterol HDL ha de sersuperior a 35 mg/dl. Es recomana quesigui superior a 40 mg/dl en homes isuperior a 46 mg/dl en dones.Triglicèrids: són una altra mena degreixos que també poden produir obs-trucció de les artèries. El consumexcessiu de sucre i certs hidrats decarboni pot augmentar el nivell de tri-glicèrids a la sang. El nivell de triglicè-rids ha de ser inferior a 150 mg/dl.

PER CONTROLAR EL COLESTEROL,HA DE TENIR EN COMPTE QUE CAL:

·Seleccionar aliments magres i ambmolta proteïna com la soja, el peix, elpollastre sense pell, la carn molt magrai els productes lactis desnatats.·Consumir aliments baixos en greixos,com els grans sencers, les fruites i lesverdures.·Augmentar el consum de fibra solu-ble, com civada, segó, llegums,cereals i arròs.·Restringir el consum d’aliments fre-gits i aliments fornejats preparatscomercialment (brioixeria, pa depessic, galetes…).·Limitar el consum de productes ani-mals, com el rovell de l’ou, els for-matges, la llet sencera, la crema dellet, els gelats i les carns vermelles.

A més a més, és aconsellable:·Si es té sobrepès, reduir el consumde calories fins a arribar al pes cor-poral ideal.·Fer alguna activitat física almenystrenta minuts tots els dies o quasitots els dies de la setmana.·Vigilar l’existència d’altres factors

El colesterol és una substància grassa que hi ha a la sang. Aquestasubstància es pot acumular a les artèries i obstruir el flux sanguini almúscul del cor i al cervell. Com més alt és el nivell de colesterol a lasang, més gran és el risc de patir un atac cardíac o cerebral.

DSp46_

SALUT [[la demència i la malaltia de l’Alzheimer

de risc vascular: controlar-se la pressióarterial, deixar de fumar i controlar-seels nivells de la glucosa a la sang.

Si té els triglicèrids elevats, tambéés aconsellable:·Reduir de manera considerable el con-sum d’alcohol. Fins i tot petites dosisd’alcohol poden provocar grans canvisen els nivells de triglicèrids.·Substituir la carn amb alt contingut degreixos saturats, com l’hamburguesa,per peixos com el verat, les sardines,la tonyina o el salmó.·Ser més estricte en la restricció delconsum de productes de brioixeria ipastisseria.

CANVIS EN L’ESTIL DE VIDA PERCONTROLAR EL COLESTEROL

1. AlimentacióHi ha diferents tipus de greixos en elsaliments. Els greixos poden ser satu-rats o insaturats. Preparar menjarsamb aliments baixos en greixos satu-rats ajuda a reduir el nivell de coleste-rol a la sang. Un objectiu saludable ésaconseguir que el percentatge de calo-ries diàries procedents del greix siguiinferior al 25%. En lloc de menjar ali-ments grassos, mengi més fruita,cereals i verdures.

2. Exercici·Fer exercici té molts avantatges per ala seva salut: eleva el colesterol “bo”,ajuda a disminuir el colesterol “dolent”,facilita el flux sanguini pel cos, aug-

menta l’aportament d’oxigen als mús-culs i teixits, i ajuda a controlar el pes.·Caminar, nedar i anar amb bicicletasón bones maneres de mantenir-seactiu.·Comenci l’exercici a un nivell amb elqual se senti còmode i vagi augmen-tant-ne la durada i la intensitat unamica cada setmana.·Augmenti el temps de l’exercici fins atrenta minuts diaris. Els pot dividir entres períodes de deu minuts cadascun.·Recordi que és millor fer una micad’exercici que no fer-ne gens.·Consulti sempre elseu metge per assegu-rar-se que el plad’exercici que segueixés l’adequat per avostè.

3. Hàbit tabàquicConsumir tabac potelevar el colesterol iconvertir-lo en un pro-blema més difícil decontrolar. Deixar l’hàbités difícil, però milionsde persones han acon-seguit renunciar altabac per sempre.Vostè també pot fer-ho!Recordi que fumar tégrans desavantatges.Valori’ls:·El consum de tabacmanté altes les xifresde colesterol, tot i que

es canviïn la resta d’hàbits de la vidadiària.·Perjudica greument la seva salut,especialment el cor, els pulmons i elsvasos sanguinis.·Augmenta les probabilitats de patircàncer o de tenir un atac cardíac ocerebral.·Taca les dents i provoca mala olor a lapell, la roba i l’alè.·A més, és un hàbit molt costós.

4. MedicacióSi el metge li recepta un medicament,asseguri’s de prendre’l exactamentsegons les seves instruccions:·Informi el metge sobre els altresmedicaments que pren, fins i tot si estracta de vitamines o herbes.·Informi el metge si experimenta capefecte secundari després de començara prendre un medicament i estiguipendent d’efectes com el rubor, lesnàusees, el mal de cap o un sabor des-agradable a la boca.·No se salti cap dosi ni deixi de prendrela medicació pel fet que se sent mésbé o perquè li ha baixat el valor decolesterol; només el seu metge potdonar-li permís per suspendre elsmedicaments..�

DS_47p

A PUNT PER A L’INICI DE LA NOVA TEMPORADA 2015/2016 DELS EQUIPS DE LA UES

TRIANGULAR PER A LA FESTAMAJOR DE SARRIÀ DE TER

Expectació a les grades delpavelló Sarrià-I per veure elsprimers partits amistosos del’equip de 1a Estatal i les

obres de condicionament del sostreamb nou enllumenat. El triangular de laFesta Major posava a prova l’equipsènior de la UES juntament a l’H. SantQuirze (1a Estatal) i l’H. Parets (1a Cata-lana) en partits de 2 parts de 20 minuts.L’equip de Sarrià de Ter es presentava

amb moltes baixes i és per això que esrealitzava un combinat de jugadorssèniors i juvenils. Perdia el primer partitde 2 gols contra el Sant Quirze, mentreque, el segon, el guanyava de 4 gols enun enfrontament amb l’H. Parets.Aquest partit va ser una bona posada aprova per a l’equip, on es van poderveure les noves incorporacions i elsjoves jugadors del club fent els primersminuts damunt del parquet.�

uesXavi Rodríguez Fotografies: Valentín Fuster

Acció ofensiva de Josep Ballester en el Triangular de la Festa Major

L’estiu ja s’estava fent llarg.Hem recarregat energies iposat a punt el pavelló. Enla vessant esportiva, al 1r

equip sènior s’han produït poques nove-tats: la baixa per motius laborals del’esquerrà Juan P Reinosa. Les noves

incorporacions han estat en Pere Arnau,que ja no serà juvenil i passarà a formarpart de la plantilla sènior; s’ha recuperatl’Adrià Serrano, que després d’una llargai feixuga lesió a l’espatlla sembla quepodrà participar en aquesta temporada;també s’ha incorporat un nou jugadorprocedent de Navarra: Joanes Esain, un

extrem que jugava amb el BM Beti-Onak. Els equips encaren la temporadaamb ambició i aquesta 5a temporada deJosep Espar al capdavant de l’equip de1a Estatal es vol millorar la 5a posicióde la temporada anterior. El campionats’estrena el dissabte 26 de setembre, alpavelló de l’H Palautordera-Salicrú. �

DSp48_

ESPORT

ESPORT

Els jugadors i jugadores de la UES seguint i participant de l’acte

DS_49p

JUGADORS DE LA UES PREMIATS AL 16È CRITERIUM ESPORTIU DE SARRIÀ DE TER

Sarrià de Ter va celebrar el 16è Critèrium Esportiu deSarrià de Ter i, com cada any, des del primer, laUES hi va ser present en els diversos actes. Eldijous es van fer dues xerrades formatives destina-

des a tots els membres de les entitats esportives del muni-cipi, especialment als seus entrenadors/formadors. La prime-ra va tractar sobre la realització d’embenatges preventius aarticulacions i la segona, sobre la preparació física en edatsde formació.El divendres es va realitzar la tradicional desfilada de clubsesportius i la seva presentació, juntament a la cerimòniad’inici de temporada al Pavelló Municipal, on es va realitzar ellliurament dels trofeus esportius. Com sempre, els de la UESvan ser el grup que aportava més esportistes de totes lescategories.Els premiats per part de la Unió Esportiva Sarrià van ser:- Nominació d’handbol en categoria juvenil: Pere Arnau- Nominació d’handbol en categoria sènior: Adrià Soler- A Joan Saubich per haver aconseguit ser Campió d’Europa,de Lliga, de Copa del Rei, de Supercopa Asobal, del Mundialde Clubs, de Supercopa de Catalunya i de Copa Asobal ambel FC Barcelona

El dissabte, el Critèrium va tancar els actes amb unacursa de muntanya pels entorns de Sarrià de Ter, on es vapoder córrer en dues categories (una de llarga d’11,5 Km iuna de curta de 7 Km). �

DSp50_

Aquest estiu, la Unió Espor-tiva Sarrià ha continuatamb el seu pla de millorade les instal·lacions espor-

tives; en aquest cas s’ha realitzat uncanvi al sostre. Aquestes modifica-cions han estat, en gran part, genera-des pel canvi al terreny de joc, ja quees va canviar l’antic parquet que esta-va molt malmès per un de nou mésmodern i que s’ajustava més a lesnecessitats que demanen els esportis-tes actuals. En aquest primer canvi esvan detectar uns petits degoters ques’havien de reparar per no fer malbé elnou paviment. Durant aquestes tas-ques es va veure que el teulat estavamolt deteriorat i estava construït ambmaterials obsolets com l’uralita (actual-

ment n’està prohibit l’ús). A més, al’interior del pavelló hi havia molt pocallum per culpa d’un fals sostre que pro-vocava la necessitat de fer-ne servird’artificial.

Així doncs, aquest estiu la JuntaDirectiva va decidir canviar el teulat isostre, continuant amb els objectiusmarcats d’anar millorant les ins-tal·lacions esportives i posar-les en ellloc on els correspon, que és al mateixnivell dels èxits assolits pels equips dela UES en els últims anys.

A l’última Assemblea General desocis es va proposar i aprovar una novabestreta per part dels socis per tal deportar a terme aquestes obres. Els tre-balls s’han acabat i ja se’n pot veure elresultat final: nou teulat d’un material

més modern i resistent que aïlla méseficaçment dels canvis de temperaturaexteriors; retirada del fals sostre icol·locació d’uns lluernaris que perme-ten l’entrada de llum natural amb mésfacilitat a tots els racons del terreny dejoc. Per completar la feina feta, s’haaprofitat per canviar els antics focusper uns de més lleugers, potents i debaix consum.

Totes aquestes millores ja espoden veure a l’inici d’aquesta tempo-rada i es pot comprovar el gran canvien positiu que ha fet el pavelló, fent unpas endavant i mostrant una novaimatge de modernitat. Tothom estàconvidat a passar pel pavelló de la UESi veure el canvi! �

SEGUEIX EL PLA DE MILLORA DEL PAVELLÓDE LA UES: SOSTRE I IL·LUMINACIÓ

ues

Els primers dies de les obres al pavelló de la UES)

Els resultats de les obres de manteniment i milloraen el pavelló de la UES, espectaculars

ESPORT

DS_51p

EditorialUn cop més han passat uneseleccions entre número i númerode la revista, de manera que nohem pogut exposar els programesdels diferents partits i candidats. Icriticar-los ferotgement tots menysel nostre, esclar. Que, per si algúencara no ho sap, és el PMGPS(Partit Marxista-Grouchista delsPaïsos Sarrianencs).

Sam Enfot,Redactor en cap.

In, indeEls moviments independentistesestan en alça. No només aCatalunya, al Quebec, a Escòcia, aFlandes o a Crimea. La febre haarribat a casa dels veïns i Medinyà jaés independent. Enhorabona!A casa nostra ja s’estan configurantel PISD (Partit per laIndependència de Sarrià de Dalt), elPISM (Partit per la Independènciade Sarrià del Mig) i el PISB (Partitper la Independència de Sarrià deBaix).La fal·lera independentista és tanforta que fins i tot els d’Unió s’hanindependitzat de Convergència.Apassionant!

Oriol de la Jonquera,TSN, Sarrià.

El PrussésNosaltres només som uns humilsopinadors sense cap mena deformació (tret d’un curset d’aquellsràpids del CCC), i si amb aquestespoques llums ja veiem quel’estratègia d’atiar el foc éscontraproduent per Ells i els seusinteressos, com pot ser que Ells,gent amb formació i preparació, no

ho vegin i s’entossudeixin enaquesta actitud? O potser hi hainteressos ocults que se’ns escapen?Ja els va bé que la situació siguicada cop més crispada? És com diula dita, com pitjor, millor?Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Carles Marcs,TSN, Sarrià.

Ciència recreativaUn estudi recent conclou que elconsum moderat de cervesa potexercir un efecte protector enl’aparició i progressió del’arterosclerosi, així com sobrediferents factors de risccardiovascular. L’estudi ha estatelaborat pel prestigiós Dr.Heineken amb la col·laboració delsprofessors Epidor i Volldamm.Curiosament, un altre estudi amans dels Drs. Penedès iSomontano coincideix que aquestsefectes els produeix el consummoderat del vi.Estudis no concloents delsprofessors Freixenet i Juvé Campsapunten que aquests beneficis elsreportaria el consum de cava, peròencara no se n’han publicat elsresultats.Seguirem expectants l’evoluciód’aquests rigorosos estudiscientífics.

Miquel Ordi i Cep,TSN, Sarrià.

TripartitsAh! Com enyorem aquells tempsdel tripartit amb puntades de peuper sota la taula i mirades de reüll acada reunió.Jo proposo, humilment, als pròcersdel país un tripartit de majoria

absoluta infalible: TV3, el Barça ila Caixa.No em direu que no és un equipguanyador...

Pau Pi, TSN,Sarrià del Mig.

RecursosCom que ens faltava un article peracabar d’omplir la pàgina, algunsmembres del Consell de Redaccióvan proposar parlar de qualsevolcollonada perquè amb tres o quatreratlles ja en fèiem prou.Finalment es va imposar el seny ino omplirem paper amb bajanades.Això és una publicació seriosa. Ui! Se’ns ha acabat l’espai.Llàstima perquè us volíem parlard’un tema interessant.

Nolasc A. Gat,TSN, Becari.

La ReivindicacióEns han arribat notícies delrobatori de la placacommemorativa situada al Pont.Home, pispes!, posats a endur-sealguna cosa ja us podíeu endur lagallina que fa més nosa que servei ipotser encara trobaríeu alguncomprador a la Capital del Imperio. La gallina a la cassola! (o al sac delspispes, que tant se’ns en fot).

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

TThhee SSaarrrriiàà NNeewwSS

LA FRASE DEL DIA: Hi ha qui canvia de partit per preservar els ideals. Hi ha qui canvia d’ideals per preservar el partit. Winston Churchill