parlem de sarrià n 73

SARRIA 73.qxp 8/9/10 11:30 Página 1

Al peu de la lletra

n editorial hauria de reflexionar sobre la notícia mésimportant ocorreguda en el període de la publicació.La nostra tendència a llegir i escriure ens sol fer fixaren qüestions que per altres passen desapercebu-

des. En aquest número hi ha força articles que parlen dels premisSant Jordi, celebrats tan al pati de l’escola Montserrat com al patidel Patronat. Són un dels pocs actes culturals de qualitat que esfan al poble. Sent així, arribats els seus trenta anys, com és queno han arrelat entre la població i que l’acte principal el segueixinpoques persones?

Com és que no hi poden participar els joves i que tampochi participa la gent de Sarrià? Busquem respostes, com que noa tothom agrada escriure, que pocs s’atreveixen, que hi ha quite vergonya o que el llistó està alt. Tal com estan actualmentconcebuts els premis Sant Jordi per grans, de prosa, poesia ihaikús se’ls emportaran una i altra vegada gent forana, però queescriuen molt bé. I als sarrianencs, el prestigi dels premis ni elsva ni els ve.

Diuen que de bons propòsits l’infern n’és ple. Tos els can-vis de model han perseguit la millora dels premis i l’augment departicipació. Tot i la bona voluntat, no han reeixit. El model pre-cisa d’un debat en profunditat que bé podria liderar la regidoriade Cultura. De fet, també ens cal preguntar-nos si escrivim i sillegim prou. Estem a les portes d’inaugurar una nova Bibliotecai ens temem que el que tindrà més utilitat serà el préstec depel·lícules i l’accés a Internet.

A la cultura sempre se la tracta amb respecte, com si fosun feu per intel·lectuals, quan hauria de ser planera, comuna iassequible. Llegir una estona cada dia hauria de ser recomanatper prescripció mèdica. Els llibres són cars, diuen els que gas-ten en àpats. La Biblioteca no obre els dissabtes, diuen els queno saben ni on és. Però no hem de deixar passar les bones opor-tunitats per promoure la pràctica de la lectura. El magnífic llibreque ha editat l’Ajuntament de Sarrià de Ter, “Al Peu de la Lle-tra”, una selecció dels textos premiats en els darrers anys delspremis Sant Jordi, és una delícia, un llibre entretingut que es potllegir de mica en mica, assaborint-lo una estona al vespre o leshores esllanguides de l’estiu: petites narracions ben construï-des, contes originals de poca durada. Acabes un autor i encomença un altre, amb un ritme diferent, però igual d’engresca-dor. Recollir les obres guanyadores en un llibre és un bonencert, més encara si el llibre es posa a l’abast de tothom, fentque els premis Sant Jordi arribin ben lluny: llegint-los.

EDITORIAL

AJUNTAMENT. Acord amb ACESAHomenatge a la vellesa

Centre de visitants del GironèsEscola per la democràcia

Tastets d’esportsMes de la salut

Obres públiquesFins al setembre

ENTITATS Procés Núria PortulasArrossada AAVV La Rasa

Record Rosa ViellaAVV Pla de Vinyers

Eleccions Sarrià decideixGERDS

Amics dels gegantsDones més que mai

OPINIÓ. PSC. 30 anys dels premis literaris St. JordiCIU. Carpa al mercat de Sarrià

ERC. 4a festa d’ERC de Sarrià de TerCULTURA De com nasqué un premi literari

Àrea de cultura: literatura, biblioteca, tradicionsL’any de la mort de José Saramago

ESPAI 2.0. TwitterDOSSIER D’HISTÒRIA Any Maragall

QUADERN D’APUNTSESPAI ESCOLAR. Concurs St. Jordi

Biblioteca CEIP MontserratEscola Bressol Confetti

AMPA Escola Bressol ConfettiENRICVINALLES

MEDI AMBIENT. Del contenidor groc al mobiliari urbà SALUT Virus o bacteris

ESPORTS. Football Flag Institut Balmes UE. Sarrià

CARTES AL DIRECTORTHE SARRIÀ NEWS

468111415172021232425262730323336373840454649545559606163646668697071

sumari

pDS_3

U

Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañi-gueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llu-nell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, JosepRodeja.Correcció lingüista: Toni RuscalledaAgraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de GironaHan col·laborat en aquest número: Han col·laborat en aquestnúmero: Roger Torrent, Sergi Torrentà, Susanna Vila, Lluís Ayme-rich, Raimon Cros, Laia Basieras, Assembla Suport Núria Pórtulas,AAVV La Rasa, monitors Esplai i PPF, AAVV Pla dels Vinyers,Comissió Sarrià decideix, Txel Pla, Amics dels Gegants, Dones mésque mai, Jordi Costa, Esther portilla, Cristina Vicedo, AlejandraBahí, Rosa Dachs, Immaculada Sabaté, Agnès Vila, Mònica Singla,Montse Gelada, Enric Sansalvador, Emili Marco, Guillem Mallolà,Enric Sucarrats.

Disseny i maquetació:Mercè Soler / Estudi Gràfic David Coll · Tel.972 220 154Impressió: Impremta PagèsSubscripció anual: 10 eurosTiratge: 1.500 exemplars.e-mail: [email protected]òsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732Portada: Festa dels premis Sant Jordi a l’escola Montserrat. Foto CEIP Montserrat

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.orgAGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de larevista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financia-ció de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitzanecessàriament de les opinions signades.

parlemDESARRIÀ

FE D’ERRADAEn el número 72 de la Revista “Parlem de Sarrià”, en

l’article “Dones d’aquí i d’allà, dones d’ara i d’abans”,signat per Esther Ferrero com a Agent de Desenvolupa-ment Local, hi ha una errada en la gràfica de la pàgina6, on diu “Pla dels Socs”, ha de dir “Sarrià de Dalt”.


DSp4_

AJUNTAMENT [Acord amb ACESA

arrià de Ter ha estat sem-pre en contra de l’amplia-ció de l’Ap-7 de quatre avuit carrils, perquè sem-

pre hem entès que el desdoblamentde la N-II calia fer-lo per allà on passaactualment aquesta carretera, és a dirper Sant Daniel i no per l’autopista. Elfet de plantejar aquestes dues viesper un mateix traçat converteix elcorredor de l’Ap-7, a la pràctica, en l’ú-nica via de circumval·lació de la ciutatGirona. Aquesta sempre ha estat lalluita de la Plataforma Salvem Sarrià il’Ajuntament.

L’oposició sarrianenca s’ha basat,també, en les afectacions socials iambientals que aquest projecte gene-ra en el nostre territori. I en aquestalínia, la nostra principal preocupacióera la situació en que podien quedarles cases de Sarrià de Dalt –les mésproperes a la infraestructura-, espe-

cialment les del Carrer del Bosc. Enaquest sentit, l’Ajuntament de Sarriàde Ter i ACESA hem estat negociantdurant més de dos anys per a aconse-guir una solució digna per a les sisfamílies més directament afectades.Cal recordar que algun dels habitatgesmés perjudicats quedava (amb el des-envolupament d’aquest projecte) amenys de tres metres de la carretera ique, per altra part, les modificacionsque aquesta obra implica a l’entorn del’Ap-7 també afecten part del propi tra-çat del Carrer del Bosc, on estan ubi-cades les cases afectades.

ACORD PER A 6 NOVES CASESPER A LES FAMÍLIES MÉS AFECTADES

Els objectius en aquest aspecte erenclaus: aconseguir cases de substitucióanàlogues a les actuals. I aquesta ha

estat, finalment, la fita assolida.Els veïns i l’Ajuntament d’un cos-tat, i ACESA de l’altre, hem arribata un acord que permetrà les famí-lies afectades reallotjar-se en unsnous habitatges del Camp delsSocs. L’Ajuntament de Sarrià deTer ha negociat, per una banda, laindemnització amb ACESA i perl’altra, la compra de les casesalternatives. D’aquesta manera, laindemnització aconseguida per-metrà adquirir aquestes novesvivendes que estaran enllestidesel mes de novembre (just quantambé hauran de desallotjar lescases actuals) i per tant, a finalsd’any, els veïns podran ser, ja, a lanova casa. Insisteixo: aquesta erael primer gran objectiu al qual enshavíem compromès.

S’INSTAL·LARAN PANTALLESACÚSTIQUES A TOT EL TRAÇATURBÀ DE LA CARRETERA

L’altra gran preocupació de l’Ajunta-ment de Sarrià de Ter i la PlataformaSalvem Sarrià respecte l’ampliació erala major afectació sonora i visual almunicipi. En aquest sentit, s’haviareclamat que el projecte inclogués doselements essencials per reduir-la almàxim possible: el ferm de la carrete-ra i pantalles acústiques. Les duescondicions han estat integrades al pro-jecte definitiu i és especialmentremarcable la instal·lació de pantallesprotectores a tot el tram urbà de Sarriàde Ter. És a dir, allà on hi ha habitatgespropers. Des de Sarrià de Dalt i fins alPla de Vinyers (el tram amb habitatgesmés propers a la carretera) el tram devia anirà pantallat en el costat proper ales cases amb defenses inferiors i

L’AJUNTAMENT DE SARRIÀ DE TER ACONSEGUEIX ARRIBAR A UN ACORDAMB ACESA Roger Torrent i RamióAlcalde de Sarrià de Ter

SViaducte de la riera Guilana el qual serà ampliat i s’instal·laran pantalles acústiques.


DS_5p

AJUNTAMENT [Acord amb ACESA

pantalles superiors de formigó. Per altra banda, en la zona del via-

ducte de Can Guilana, també hi hauràpantalles a cada costat de la via. Enaquest sentit, cal dir que l’acord signatamb ACESA preveu que “per tal d’a-tendre les peticions de l’Ajuntamentde Sarrià de Ter en relació a l’impacteacústic generat per l’autopista en elmunicipi,… s’han incorporat un con-junt de pantalles acústiques destina-des a solucionar aquesta problemàti-ca” de la mateixa manera que s’expli-cita que l’Ajuntament pugui : “com-provar l’adequació de l’esmentadaobra al projecte i a la normativavigent”.

A més, també cal esmentar queen l’espai davant de les pantalles (decares a les zones urbanes) es crearàunes zones verdes per tal que la vege-tació faci també de pantalla acústica ivisual. Una zona verda que contribui-rà també a integrar l’estructura de lacarretera en l’àmbit urbà.

ES REURBANITZARÀ LA ZONA DESARRIÀ DE DALT AFECTADA PERL’AP-7

Sabem que l’ampliació de l’Ap-7 gene-rarà un canvi no només en la pròpiaestructura de la carretera sinó quetambé tindrà afectacions col·laterals atraçat de vies urbanes, en aquest cas,dues vies importants per Sarrià deDalt: Carrer del Bosc i Crta. de Sarriàde Dalt. En ambdós casos, tambéteníem clar que calia buscar solucionsincloses als acords. Per això hem pre-

vist la reurbanització

del sector per tal demillorar la mobilitat il’entorn. Per això,“ACESA es farà càrrec de les obresd’urbanització d’aquest espai segons elcorresponent projecte, que haurà decomptar amb la conformitat prèvia del’Ajuntament de Sarrià de Ter “. Enaquest sentit, aquestes obres suma-des a les de restitució de la Plaça deCan Nadal (derivades del pas del TGV)provocaran un canvi important enaquest sector millorant els elementsurbans. Aquest projecte, com diem,està subjecte al vist-i-plau municipal iper tant, també participarà de la defini-ció.

ACESA PARTICIPARÀ EN PROJEC-TES CULTURALS DE SARRIÀ.

Una de les qüestions que igualmenthem plantejat sempre és la possibilitatque ACESA compensés el municipi deSarrià pel greuge que comporta el pasde l’AP-7. La línia més clara és, estàclar, la cultural. Calia que ACESA (tal icom s’hauria d’haver previst sempre)participés dels projectes culturalslocals, especialment intervenint en lagestió d’un 1% d’inversió cultural.Finalment, el projecte que compleixmés directament la filosofia d’aquestalínia d’intervenció patrimonial és elprojecte de les excavacions arqueolò-giques de la Vil·la Romana del Pla del’Horta. L’Ajuntament i ACESA hanacordat, via conveni signat, la partici-pació del segon en el finançament del

projecte d’excavació, restauració idifusió de la Vil·la Romana del Pla del’Horta. ACESA es farà càrrec de lesfases 1 i 3 del projecte (corresponentsa les fases de “Protecció del Jaci-ment” i “Consolidació de les RestesArqueològiques) valorats en 304.000euros. Cal dir també, que aquestainversió no n’exclou d’altres.

En definitiva, ens mantenimferms amb les nostres opinions.Seguim pensant que des del punt devista estrictament local, però tambédes de la visió més general aquestprojecte no és l’adequat. Al contrari,cal dir, encara amb veu alta que sompartidaris de que la N-II passi per la N-II. Ara bé, la responsabilitat de l’Ajun-tament era assegurar els elementsimprescindibles que han estat sempresobre la taula de les nostres deman-des. Resumint: cases per als veïnsafectats, mesures correctores de l’im-pacte i compensacions socials. Lestres qüestions formen part delsacords aconseguits. I és per això quehem d’estar raonablement satisfets.Ha costat dos anys de negociacions,però gràcies a la força de la PlataformaSalvem Sarrià que ens ha recolzathem arribat a aquests compromisos.A l’Ajuntament de Sarrià de Ter li per-toca, sobretot, defensar els interessosdels sarrianencs i és aquesta la feinaque hem fet. ■

Cases de la Ctra. de Sarrià de Dalt i del carrer del Bosc que seran enderrocades. Fotos: A.Vila


DSp6_

Sergi Torrentà i Lozano. Tinent d’alcalde de Serveis Socials i Gent GranSusanna Vila

n any més el primerdiumenge de junySarrià de Ter es vesteixde gala per celebrar la

festa d’Homenatge a la Vellesa que,en aquesta ocasió, arribava a la 38enaedició. Aquesta diada tan esperadaper a tots els veïns i veïnes de 65 anysen endavant, es va realitzar i organit-zar amb la col·laboració de les entitatsde Gent Gran de municipi: l’Esplai delsJubilats de Sarrià de Ter, el C.C.P.Domingo Casanelles, l’oficina de laGent Gran de Sarrià, dinamitzada perJubilus Gerontologia, l’Àrea de Ser-veis Socials de l’Ajuntament de Sarriàde Ter i l’especial col·laboració delsdos tècnics del Consorci de BenestarSocial.

Una festa d’ alt grau d’ organitza-ció que comporta que ja es prepari lasegüent just acabar l’ última, lligaramb els esplais la coordinació, la pro-gramació, lligar el càtering, els grupsmusicals, els homenatjats, les entitatscol·laboradores i la feina més aparato-sa és fer enquibir 500 persones cadauna a la seva taula, amb la seva cadi-ra, una feina que al final queda recom-pensada amb l’agraïment de tots elsassistents.

Pel que fa a la programació delsactes de l’Homenatge a la Vellesa2010, s’ha seguit el mateix model decada any, degut a l’èxit de les jornadesanteriors.

Els actes van començar de bonmatí a la Parròquia de Ntra. Sra. de la

Misericòrdia, amb la celebració d’unamissa, seguida de l’actuació dels Can-taires de Sarrià de Ter. A continuacióels Amics dels Gegants de Sarrià deTer, acompanyaren tothom fins alpavelló Municipal, on es va realitzarl’acte d’Homenatge a la Vellesa. Hi vanintervenir el Sr. Pere Coll Tayeda, Pre-sident de l’Esplai de Sarrià de Ter, el Sr.Esteve Pineda, President del C.C.P.Domingo Casanellas, el Sr. Lluís Tor-ner, convidat especial, la Sra. DolorsXabé, autora del cartell de la festa i elSr. Roger Torrent, Alcalde de Sarrià deTer, presentat pel Sr. Sergi Torrentà,Tinent d’alcalde de Serveis Socials i dela Gent Gran. Seguidament es va servirel dinar de Germanor pels Amics delsGegants de Sarrià de Ter.

U

38è HOMENATGE A LA VELLESA

AJUNTAMENT [Homenatge a la vellesa

Imatge que oferia el pavelló instants abans de l’Homenatge. Foto: Susanna Vila


DS_7p

AJUNTAMENT [Homenatge a la vellesa

DS_7p

Un cop acabat, hi va haverl’actuació de Sardanes amb laCobla Baix Empordà i seguida-ment ball amb el grup RimelGrup.

Cal recalcar que aquestany, GERDD va col·laborar enl’Homenatge, obsequiant ambun petit present a tots els assis-tents i va tenir molt bona acolli-da entre tots els participants.En aquesta edició cal destacarles persones homenatjades,que han estat:

El Sr. Josep Garriga Mach,com la persona més gran delpoble. La Sra. Anna VerdaguerDorca i al Sr. Bernardino CastroPadilla, com les persones més

grans que van assistir a la cele-bració. I es va fer el reconeixe-ment públic al Sr. Nicolau Casasi a la Sra. Victòria PadrosaMassó, ambdós per la seva tra-jectòria personal i la seva vincu-lació i contribució inestimable ala vida social del poble.

Pel que fa a la participacióen l’acte, hi van assistir un totalde 504 persones, de les quals,356 eren persones de més de65 anys. Les altres 148, són elsacompanyants d’aquestes oconvidats a l’acte.

Agrair a tots els assistentshomenatjats, a tots els qui vanassistir a la Festa i varen fer quetot sortís rodó. ■

1- Victòria Padrosa, homenatjada per la seva trajectòria personal.2, 3-Bernardino Castro i Anna Verdaguer, varen ser homenatjats per ser les persona de més edat, que assistiren ala celebració. Fotos: Antonio Fernández4- Nicolau Casas, acompanyat per Sergi Torrentà i Roger Torrant, en el moment de fer-li entrega del premi per laseva trajectòria personal. Foto: Susanna Vila


AJUNTAMENT [Centre de visitants del Gironès

8_pDS

quest mes d'agosts'han iniciat les obresdel Centre de VisitantsComarcal a Sarrià deTer. El gruix d'aquestes

obres han d'estar acabades a finalsd'aquest any i hauran costat - n' hemparlat altres vegades- uns 900.000euros, que financen a mitges el Con-sell Comarcal i la Unió Europea. Ambtot, les feines a fer no només inclouenl'adequació de les dues plantes delCentre en si, sinó que també suposa-ran la construcció dels tancaments iles zones de serveis de l'AuditoriMunicipal. Unes obres, que s'estalvia-rà l'ajuntament.

Evidentment, un cop finalitzadestotes aquestes feines referides a pre-parar el continent, serà el moment d'a-bordar les que resoldran el contingut.En el moment d'acordar aquest projec-te amb el Consell, es va estipular lacreació d'una Comissió Tecnico-políti-

ca mixta (entre l'òrgan comarcal i l'A-juntament) per treballar en els contin-guts i especialment la presència localen el discurs museogràfic del Centre.Ja hem començat a treballar i, decares al setembre traslladarem totesles conclusions i objectius a l'empresaque redacti el projecte (que sortirà delconcurs pertinent).

Ja anirem definint les claus. Arabé el que sí que està clar des de bonprincipi és que una de les qüestionsfonamentals del projecte és que tot elque s'hi expliqui es farà a través d'unllenguatge molt modern: mitjançantaudiovisuals. Això no només permetcondensar gran quantitat d'informaciósinó que a més fa del Centre un espaimés atractiu. El desplegament tècnicha de ser important, però això no voldir que més enllà de la pantalla no hipugui haver res més.

De fet, hi haurà una altra part a laplanta superior on s'hi ubicaran els

tallers destinats als més menuts.Aquesta part serà un referent interac-tiu interessant, però no ha de ser l'únicelement físic i tridimensional de l'es-pai. En aquesta línia estem treballantperquè el Centre pugui tenir elementspatrimonials que reforcin l'explicació idonin valor a la part més museística.

DEL MIL·LIARI ROMÀ AL CAMÍ DE

ST. JAUME. DEL CAMÍ DE SANT

JAUME A LA TERRA DE PAS

I aquí és on entra amb més forçaSarrià. No en va, un altre compromísque vam extreure de la negociació ésla presència determinant de Sarrià deTer en aquest equipament.

Com no podia ser d'altra manera,el nostre poble (a través dels seus per-sonatges, llocs i elements d'interès)apareixerà en el recorregut. Tanmateix,nosaltres no som un municipi més enaquest projecte. Som la seu i això ja és

CENTRE DE VISITANTS DEL GIRONÈS

A

Roger Torrent i Lluís AymerichAlcalde i Primer Tinent d'Alcalde de Sarrià de Ter

Lluís Aymerich, primer tinent d’alcalde, Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter, Josep Huguet, conseller d’ Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Cata-lunya, Cristina Alsina, presidenta del Consell Comarcal del Gironès, David Mascort, delegat territorial de Turisme a Girona, en la seva visita al Centre de Visitants delGironès. Foto: Ajuntament Sarrià de Ter



pDS_9

destacable, però precisament per serla seu també serem centre d'atenció.Com? Doncs a partir de tres pilarsimprescindibles: la Vil·la Romana delPla de l'Horta, el paper i la seva indús-tria i la figura de l'Emília Xargay i laseva obra.

Pel principi, la romanització deSarrià és un element que tots coneixí-em, però que avui té molta més pre-sència i molta més força. Les excava-cions arqueològiques iniciades aquestmandat van posant de manifest laimportància històrica d'aquesta vil·la ila riquesa patrimonial dels elementsque s'hi troben. Amb tot, com ja sesap, l'Ajuntament està treballant per lafutura construcció d'un museu quedifongui i expliqui aquestes restes.

Mentrestant, aquest fet dónaencara més rellevança al nostre leitmotiv històric: "Sarrià Terra de Pas".Des dels romans a la N-II, del mil·liari altren, del camí de St. Jaume a la ruta del'exili, de la Via Augusta als turistesdels anys seixanta. Tots els episodistranscendentals de la història del paíshan passat per Sarrià.

I és en aquesta línia que volemaprofundir la nostra presència en elCentre perquè resumeix la nostrariquesa històrica i alhora lliga perfecta-ment amb el plantejament comarcal.

Des dels romans al s.XXI. Treballemperquè aquesta sigui la nostra presèn-cia en aquest espai i ho sigui, com hemdit des d'un punt de vista material.

EL PAPER I L'EMÍLIA XARGAY,

DOS PATRIMONIS PER EXPLICAR

Més enllà dels orígens romans, hohem explicat, hi haurà dos altres potesque explicaran Sarrià de Ter al món. Elque ja està més concretat és el que fareferència a l'Emília Xargay.

Hi haurà un espai específic a laplanta baixa destinat a mostrar el fonsmunicipal d'obres de l'artista sarria-nenca. Vida i obra seran explicades demanera exclusiva. Un espai que, pot-ser sí, serà l'embrió d'un futur museudedicat només a la seva obra. El papertambé hi serà present. Hem de definircom i de quina manera. Però de bensegur que també en formarà part per-què ens és passat i present. Perquètambé ens explica.

SER ORIGINALS FORMANT PART

D'UNA XARXA

Tots aquests continguts que hemavançat, conviuran amb la resta de fun-cions del Centre. La informació i gestióturística, la difusió de productes arte-

sanals del nostre territori, la propostagastronòmica i la programació culturalseran les altres possibilitats que s'ofe-riran des del local de l'avinguda deFrança.

Aquestes són les armes que hande servir per atraure els usuaris.Locals, comarcals, nacionals i estran-gers. Sigui com sigui, la riquesa queens proporcionarà aquest espai seràmolt important. No només per l'activi-tat en si. No només pel moviment quegenerarà sinó també perquè reforçaràla nostra aposta pel nostre patrimoni.

Aquesta serà la gran aportació delCentre. Un espai original i innovador,però que té connexions evidents ambaltres equipaments que segueixen lamateixa filosofia. Els CAT (Centresd'Acollida Turística) es van disposanten determinats punts del territori i ser-veixen per explicar el patrimoni i ele-ments d'interès de cada zona. El nos-tre Centre de Visitants i els CAT han deservir per explicar-nos. Per reivindicarel què és nostre i té interès. Per posarordre en l'oferta turística i cultural isobretot per generar activitat econòmi-ca basada en la identitat.

A Sarrià de Ter hem deixat enrereels anys més potents de la indústria. Ifins i tot de la construcció. I és precisa-ment en aquests moments de redefi-



10_pDS

nició econòmica que hem de fer apos-tes contundents per reforçar la nostraestructura econòmica. Des de l'Ajunta-ment ho hem fet des del punt de vistacomercial i fins i tot des del punt devista universitari. El Centre de Visitantsens ajudarà a reforçar l'aposta pels ser-veis, la cultura i el nostre patrimoni.

CONCLUSIONS

En efecte, estem contents de poderdesenvolupar, sense cap cost, un equi-pament de les característiques delCentre de Visitants del Gironès. Enstrobem davant d'una instal·lació quedes de Sarrià de Ter oferirà tot el patri-moni natural, cultural, històric i indus-trial del Gironès i per tant pas obligatper tots visitants dels 27 municipis dela nostra comarca.

Ens agradi o no, tots sabem queSarrià de Ter està enclavat en un espaigeogràfic complicat que li reporta, comen totes les coses, avantatges i incon-venients. El que cal és saber aprofitaraquests avantatges i superar els incon-

venients, tenint molt clar on estem iquè volem ser. Així doncs, tenim claron som i també que hem de treure elprofit necessari del nostre enclava-ment geogràfic. La nostra orografiacomporta que hàgim de contribuir soli-dàriament amb la resta de la societat,cedint part del nostre territori per alpas de les infraestructures (Tren deGran Velocitat, Carretera N-II, Autopis-ta de peatge, gasoducte, línies elèctri-ques...), però també tenim clar queaixò no ha de comportar la pèrdua dela nostra identitat.

Ens adonem d'aquesta situació il'hem de tractar i actuar com una opor-tunitat única que no podem deixar pas-sar. Conseqüència d'aquesta actuacióés la ubicació d'aquest Centre de Visi-tants del Gironès a l'entrada nord i lafutura Facultat de Medicina a l'altrapunta del nostre municipi, convertintaixí l'avinguda de França com una dia-gonal o eix vertebrador del territori, aon en poc temps, Sarrià de Ter serà,sens dubte, centralitat de la comarca.

Independentment de complir

l'objectiu bàsic d'identitat, aquestequipament ens reportarà altres bene-ficis importants com són la rendibilitateconòmica i social.

Pel que fa a la rendibilitat social,creiem que ja ha quedat àmpliamentexplicada i per tant no tornarem a inci-dir-hi. Però, referent a la rendibilitateconòmica només hi dedicarem unesbreus paraules a tall de reflexió:

La ja comentada inversió, en elCentre de Visitants, ho serà a càrrecdel Consell Comarcal i de la Unió Euro-pea. Consistirà en la construcció imuseïtzació d'un equipament, sobreuna estructura de propietat municipalcedida per 20 anys al Consell Comar-cal. Serà una instal·lació que a més degaudir-ne els visitants i tots i totes elssarrianencs i sarrianenques, a la finalit-zació del contracte, restarà en beneficide la propietat.

Potser seria il·lustrador, però perno ser farragosos evitarem posarnúmeros a la rendibilitat que suposa lainversió d'una construcció en propietataliena cedida per 20 anys. ■


AJUNTAMENT [Escola per la democràcia

pDS_11

Lluís Aymerich ViñalsPrimer Tinent d’alcalde i Regidor d’ensenyament de l’Ajuntament de Sarrià de Ter. Portaveu del grup municipal de CiU

i l'experiència de l'any passat ambla celebració de “l'escola per a lademocràcia” fou una activitat degran èxit i encoratjadora, ha esde-vingut necessària per enguany i

imprescindible pels propers. En efecte, el govern municipal de l'Ajunta-

ment exposàrem a la Cap d'Estudis de l'EscolaMontserrat el nostre interès per a la celebraciód'aquesta activitat i va ser extraordinàriamentacollida i acceptada per tot el Claustre de Profes-sors. Va ser exposat aquest interès i els objectiusa aconseguir a tot l'alumnat del cicle superior del'escola i, a partir d'aquell moment, professors ialumnes es posaren a treballar amb tant d'entu-siasme que superaren totes les expectatives.

Els alumnes de sisè ja en tenien l'experièn-cia de l'any passat i era per a ells i elles una expe-riència esperada i desitjada. Pels de cinquè, era laprimera experiència d'aquesta activitat i en seruna activitat de “grans” se l'esperaven com amolt important per al seu aprenentatge.

Segons comenten els mateixos alumnes decinquè en la revista núm. 10 de l'AMPA, primervaren fer votacions a les dues aules del cinquècurs per elegir el possible alcalde i els 5 regidorsque aportaven cadascuna de les classes; poste-riorment, en sengles reunions, efectuaren una“pluja d'idees” per elegir els temes a debatre enel Ple que properament s'havia de celebrar i, pos-teriorment, reunits totes i tots els del curs cinquè,elegiren l'alcalde/alcaldessa que definitivamentels havia de representar i posaren en comú elstemes a debatre en el Ple. Fantàstic! Quinesgrans lliçons de democràcia, dins del programadissenyat, la que els mestres varen saber impar-tir als seus alumnes a través d'una activitat pràc-tica i engrescadora.

Un cop acabades aquestes activitats i assen-yalats els dies de celebració de les sessions ple-nàries, vaig tenir l'honor de visitar a totes i totsels alumnes del cicle superior per explicar-los elsdarrers detalls i formes del funcionament d'unasessió. Realment un goig inoblidable.

L’ESCOLA PER LA DEMOCRÀCIA

SEl regidor d’ensenyament, Lluís Aymerich, explica al alumnes de sisè curs (alcaldessa Aina Membrive) el funcionament del ple infantil. Foto: A.Vila


DSp12_


Per fi arriba el gran dia: el 16 de juny pels alum-nes de sisè (finalistes del CEIP) i el dia 17 (l'endemà)pels del curs cinquè. Tots molt modadets i modade-tes, tant alcaldesses, regidors i regidores, com laresta d'alumnat que silenciosament acudien a la Salade Plens per presenciar el ric debat que entre totshavien proposat.

Les persones i càrrecs assignats que foren esco-llides per representar a cada un dels cursos foren lessegüents:

PLE DEL DIA 16 DE JUNY, SISÈ CURS

Aina Membrive AlcaldessaAriadna Cerro Tinent d'alcalde d'EnsenyamentMaria Cabria Regidora d'Urbanisme i HabitatgeAleix Anguita Regidor d'HisendaMarc Rovira Regidor de SanitatMiki Ferreiro Regidor d'EsportsOlga Palomares Reg. de Mobilitat, Seguretat C.

i Protecció CivilPol Diaz Regidor de Serveis SocialsRaul Miguel Regidor de Promoció econòmica

i comerçJudith Sances Regidora de Joventut i

Noves TecnologiesNil Quintana Regidor de Cultura, Festes, Participació

ciutadana i barris

CURS CINQUÈ, PLE DEL DIA 17 DE JUNY

Carla Diaz AlcaldessaAnna Vila Regidora d'esportsJordi Martínez Regidor de cultura, serveis socials i

gent granÀlex Vázquez Regidor d'economiaJudith Pérez Regidora de solidaritat cooperació,

sanitat i consumDídac Ferreiro Regidor d'educació i medi ambientClàudia Casero Regidora de joventut i noves tecnolo-giesMariona Romans Regidora de FestesOmar Salah Regidor de Seguretat CiutadanaAlba Ma Naranjo Regidora d'HisendaIvan Talavera Regidor de Serveis Públics

Els Plens que començaren a les 10h de cada un delsdies assenyalats, es desenvoluparen amb tota normalitat iamb l'assistència tècnica de la secretària Sra. Rosa Dachsque va aixecar acta d'ambdós sessions, per ser desprésremesa a l'escola i a cada un dels responsables assistents.Els temes debatuts foren els següents:

PER PART DEL SISÈ CURS:

● Col·locació de més contenidors per a la recollida de bros-sa. La proposta de la Regidora d'Urbanisme i Habitatge, fouaprovada per majoria absoluta.

● S'aprovà per unanimitat la proposta del Regidor de Cultu-ra de la creació de carnets per entrar en instal·lacions cul-turals a un preu més reduït.● La proposta del Regidor d'esports de construcció de mésvestidors al pavelló municipal, també s'aprovà per unanimitat.● Pel Regidor d'esports es proposà l'adquisició de taulesde ping-pong per instal·lar-les als parcs públics i al pavelló idesprés d'un llarg debat, la proposta fou aprovada permajoria absoluta.● La proposta d'instal·lació de més atraccions de firesdurant els dies de festa major, no aconseguí prou votacióper ser aprovada.● S'aprovà per unanimitat la proposta del Regidor de Fes-tes de la possibilitat de llogar el pavelló municipal per cele-brar-hi festes particulars.● La proposta de sol·licitar un servei d'urgències 24 h. alCAP de Sarrià defensada pel Regidor de Sanitat, fou apro-vada per majoria absoluta.● La proposta que cal millorar el servei d'atenció a l'usuarial CAP, s'aprovà per unanimitat.● El Regidor de Serveis Socials defensa que cal organitzarmés activitats de lleure per a la gent gran, proposta que ésaprovada per unanimitat.● La necessitat d'ampliar el menjador escolar i de renovarla instal·lació de la calefacció, és defensada en sengles pro-postes presentada per la Regidora d'ensenyament quetambé són aprovades per unanimitat.● Així mateix la Regidora d'ensenyament proposa la neces-sitat d'organitzar cursets de natació per als alumnes delCEIP Montserrat i s'enceta un debat sobre activitats espor-tives a l'escola, contraposant-ho amb l'activitat de l'apre-nentatge del golf.● Per part de la regidoria de joventut es proposa l'organit-zació d'una discoteca infantil, proposta que fou aprovadaper majoria absoluta, després d'un extens debat, ambdivertides intervencions.

Foto: Ajuntament Sarrià de Ter


DS_13p

● El Regidor de Promoció econòmicaproposa ampliar el mercat a una diamés a la setmana, la qual cosa no ésacceptada per la majoria de regidors iper tant no s'aprova la proposta.● S'aprova per unanimitat la propostadel Regidor de Promoció econòmica,de netejar el riu i fer les obres neces-sàries per projectar-hi activitats espor-tives, amb la finalitat de fomentar elturisme.● A proposta de la Regidora de Mobi-litat, s'aprova per unanimitat l'autorit-zació d'aparcament de cotxes nomésen un costat dels carrers.● Per majoria absoluta s'aprova la pro-posta de la mateixa regidora de dotarde més vigilància policial a la zona delriu per tal d'evitar possibles accionsincíviques i perilloses.● Per unanimitat fou aprovada la pro-posta en el mateix sentit d'intensificarla vigilància policial a les instal·lacionsdel CEIP Montserrat.● En el torn de precs i preguntes,

alguns regidors incideixen en la impor-tància d'algunes de les qüestions jadebatudes, donant així, la Sra. Alcal-dessa, per conclosa la sessió i donantla paraula a la resta del públic assis-tent, que aprofitàrem per felicitar atots els alumnes: alcaldessa i regidorspel seu encert en els debats i públicen general pel seu magnífic comporta-ment, així com a tot el claustre de pro-fessors per la gran feina feta amb elsalumnes de la nostra escola.A l'endemà, dia 17 de juny, se celebràla sessió plenària dels alumnes de cin-què amb el següent debat:● S'aprova per unanimitat la propostad'establir descomptes a les inscrip-cions de casals d'estiu.● La proposta de col·locació de gespaartificial al camp de futbol és aprovadaper majoria absoluta, amb set vots afavor i quatre en contra.● Amb sis vots més a favor de la pro-posta de l'alcaldessa de projectarobres d'ampliació de la Biblioteca del

CEIP Montserrat, és aprova-da per majoria absoluta.● Amb un sol vot en contrai per tant, amb majoria abso-luta s'aprova també la pro-posta de construcció d'ungimnàs al CEIP Montserrat.● També fou aprovada permajoria absoluta la propostade modificar l'horari escolar,i així les classes lectivespassarien a impartir-senomés al matí.● La proposta de canviarl'activitat de golf a l'escolaper la de natació, és aprova-da per majoria absoluta,amb quatre vots en contra.● És aprovada per unanimi-tat la proposta de construc-ció d'un carril biciUn cop acabada la sessió,l'alcaldessa donà la paraulaals assistents que no deixa-rem passar l'ocasió per feli-citar a tots els professors ialumnes unint-nos tots en

un fort aplaudiment a tota l'escola.Tot i que, per economia d'espai i

amb la intenció de no cansar al lector,m'he limitat a enumerar els temesdebatuts i els acords aconseguits,sense entrar en els detalls de la rique-sa dels debats, he de dir que els quevàrem assistir a aquestes sessionspodríem explicar la vàlua de les argu-mentacions utilitzades pels nois inoies de l'escola, la qual cosa, a bandade gaudir de les seves explicacions,ens dóna la tranquil·litat de saber queels nostres escolars gaudeixen d'unalt grau de preparació.

Així doncs, crec que aquesta ésla manera d'enfocar l'aprenentatgedels nostres escolars, amb la implica-ció de tota la comunitat educativa,Ajuntament, grups polítics i societaten general. Estic convençut que d'a-questa manera contribuïm tots ple-gats a la formació cívica i democràticade les persones que demà seran elsnostres representants. ■


Alumnes de cinquè curs del CEIP Montserrat, inicien el ple infantil del 17 de juny.


AJUNTAMENT [Tastets d’esports

14_pDS

ls tastets d’esports japodem dir amb certatranquil·litat que és unafesta esportiva consoli-dada però això no vol dir

que no hàgim de seguir treballant perdonar-li més atractiu i per fer-lo moltmés participatiu. Els tercers han sigutels de la consolidació, els que ja enshan marcat un punt de tradició peròtambé ens han marcat el punt on hemperdut la novetat i, per tant, ja no sóntan motivadors, cosa que els clubsesportius tan de Sarrià de Ter com deSant Julià de Ramis ho han suplertamb molt treball.

En aquest tercers tastets laparticipació ha sigut molt similar a lade l’any passat, però ens hem trobatamb la dificultat que algun dels equipsque ens havia fet arribar la seva participa-ció no es va presentar, la qual cosa és unproblema, ja que fa que els partits estrastoquin i quedin equips sense jugar aalgun dels esports. Per sort vàrem poderimprovisar i solucionar aquests petitsinconvenients, però serà una de lescoses a solucionar de cares als quartstastets.

Els esports varen ser els matei-xos de l’any passat: futbol, futbol pista,patinatge, bàsquet, handbol, gimnàsti-

ca rítmica, flag football, ambla novetat del judo i els escacs. Elsobjectius també són els mateixos,donar a conèixer a tots els nens inenes els esports que poden trobar alsnostres municipis i la fórmula tambéés la mateixa, partits molt curtets pertrobar-li el gustet als esports d’equip iparticipatiu en els esports més indivi-duals. Aquí voldria destacar la grantasca de les entitats esportives d’ambdós municipis, ja que són ells els enca-rregats d’articular aquesta festa espor-tiva i és una manera festiva de donar-nos a conèixer esportivament.

Seguirem treballant pels quarts tas-tets i buscarem fórmules per trobar mésesportistes i que tots els nens i nenespuguin gaudir i fer-se grans al voltantd’un esport dels nostres municipis. ■

Jordi ParetasRegidor d’esports

E

3er TASTETS D’ESPORTS

Escacs, Flag football, Gimnàstica rítmica. Fotos: Jordi Paretas


DS_15p

AJUNTAMENT [Mes de la salut

MES DE LA SALUT

es de Maig a Sarrià deTer significa tambémes la Salut. Un anymés hem intentat ferun mes de salut amb

activitats vàries per poder arribar a unpúblic general i difondre, novament,missatges ja sabuts però que sempreés bo tornar a recordar.

Aquest any les xerrades han sigutdues: la primera va ser a càrrec de laMercè Lladó i pretenia ser una continuï-tat de la que ens va fer l’any passat. Eltítol era “Sexualitat i afectivitat en fer-nos grans”. Parlant d’aquesta xerrada,una senyora, ja gran, en sortir em deia:“tant de bo, quan érem més joves, algú

ens hagués explicat les coses aixíclares, hauríem millorat molt la nos-tra qualitat de vida. Teníem preocu-pacions que no havien de ser tal,eren coses normals”.

La segona, a càrrec d’unainfermera del CAP de Sarrià, ensva parlar de l’Alzehimer, com reconèi-xer-lo, com tractar els nostres familiarsmalalts, en definitiva entendre pel quepassen i solidaritzar-nos amb les per-sones que tenen un malalt a casa.

Aquest any també vàrem tenir laparada al mercat dels professionals delCAP que ens controlaven la pressió iens recordaven, el que tots sabemperò a vegades oblidem.

El diumenge al matí vàrem anar acaminar, a fer una ruta per paratgessarrianencs, que aquest any de plugesestaven especialment bonics, i així,sense adonar-nos-en vàrem fer poble isalut.

Els alumnes de 5è i 6è tambéhavien de fer una caminada amb el seuesmorzar saludable, pa amb oli i unapoma, però va ser un d’aquells dies de

M

Dolly GrauRegidora de Sanitat

Els actors de “La Piràmide” varen ensenyar a la mainada quins són els aliments saludables i quins no.Fotos: Ajuntament de Sarrià de Ter


AJUNTAMENT [Mes de la salut

16_pDS

molta pluja i no varen poder sortir; de totes maneres elsprofessors els varen explicar la importància de caminar i demenjar sa, la qual cosa sempre és bo anar recordant, espe-cialment en aquestes edats.

L’última activitat d’aquest mes de la Salut, va ser unaobra infantil anomenada “La Piràmide”. La vàrem fer al patidel Patronat, un matí de sol i la veritat va ser una obra molt

i molt pedagògica, on jugant s’ensenya-va a la canalla, quins són els alimentsmés saludables i quins no ho són tant,missatge que no ens cansarem de repe-tir a petits i grans.

En definitiva, un mes de la salutvariat, amb la intenció d’arribar a moltagent i de diferents maneres. Esperemque hagi sigut interessant per als qui hiha participat i per als qui no ho han fet,animar-los per al proper any!

Un agraïment a totes les personesque han fet possible aquest seguit d’ac-tivitats! ■

FERRETERIA DECOFERn FERRETERIAn JARDINERIAn PINTURAn REGALS

TOT EL QUE NECESSITES PER CASA TEVAESTEM AL TEU SERVEI!

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

n PARAMENT PER LA LLARn PETIT ELECTRODOMÈSTICn MATERIAL ELÈCTRIC… n TAMBÉ FEM CLAUS

A Sarrià de Ter, la teva FerreteriaEns trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

La conferència de Mercè Lladó va tractar sobre la sexualitat i l’afectivitat en fer-nos grans.

Xerrada sobre l’Alzehimer.


AJUNTAMENT [Obres públiques

pDS_17

Raimon Cros Farrerós Regidor de serveis públics, participació i barris.

a piscina de Sarrià de Ter es va construir alsanys seixanta. Ha anat passant per diferentsmans pel que fa a la seva gestió, fins que final-ment es va convertir en la piscina municipal.En aquest llarg camí s’hi anat fent millores i

obres de manteniment, és clar. Però ara feia alguns anysque no s’hi havia fet una inversió important. Calia, doncs,donat l’estat de la pròpia instal·lació fer l’esforç necessariper garantir-ne el bon estat per als propers anys.

Així que, tal i com ens vam comprometre des de l’e-quip de govern municipal, el passat dissabte 19 de juny, esva inaugurar la temporada d’estiu a la renovada PiscinaMunicipal. Les reformes fetes durant els darrers tresmesos han consistit en la renovació gairebé total de l’equi-pament. Les obres han permès reemplaçar tota lainstal·lació mecànica de la piscina gran i de la petita, canviartotes les canalitzacions (ja molt deteriorades) i substituir lesplatges d’ambdues piscines per un nou paviment adaptat ales normatives vigents. Igualment s’ha construït una nova

caseta per integrar la maquinària de la piscina petita, s’hamillorat la de la gran i s’han instal·lat dutxes noves.

Les obres també han comportat la disposició de novagespa a l’entorn dels vasos i mobiliari annex nou (bancs ipara-sols). El projecte, que ha estat finançat a través delFEOSL (Fons Estatal per a la Ocupació i la SostenibilitatLocal) ha costat 76.183 €.

Aquest projecte ha permès solucionar les dificultatsque presentava tan el tractament de l’aigua (amb unainstal·lació antiquada) com els que comportava el materialde la platja (amb problemes per als usuaris). En definitiva,gairebé hem estrenat piscina, ja que s’han renovat totes lesparts més essencials. De fet, aquesta era una obra impres-cindible per assegurar el funcionament de l’equipament,amb totes les garanties, al menys per als propers anys. Enaquest sentit, cal dir que podem estar molt satisfets delresultat final de la reforma i encara més si tenim en comp-te els terminis amb els quals s’ha executat, ja que han per-mès obrir la instal·lació en la data prevista. ■

LA REFORMA DE LA PISCINA MUNICIPAL

LA les piscines municipals s’hi han canviat la instal·lació mecànica, les canalitzacions i s’han substituït les platges per un nou paviment adaptat a la normativa vigent.Fotos: Raimon Cros.



DSp18_

ins les millores en el sistema d’en-llumenat públic del nostre municipihi tenim els projectes fruit delFEOSL (Fons Estatal per l’Ocupaciói Sostenibilitat Local).

L’Ajuntament de Sarrià ha optat per ampliar,reforçar i renovar l’enllumenat d’alguns punts delmunicipi que necessitaven aquesta instal·lació, estracta de sectors molt foscos que suposaven certainseguretat per als veïns i veïnes de Sarrià de Ter.

Punts com el sector de l’Avinguda de Françaentre els carrers Trueta i Ripollet s’hi han instal·lat4 columnes lluminàries, o també podem parlar dela instal·lació de 7 lluminàries murals al carrer Trè-vol per reforçar tot el sector.

Un dels sectors també molt foscos era el sec-tor del Passeig del Riu darrer tram fins la resclosa,uns 100 metres sense il·luminació, que ara jacompta amb 4 lluminàries de columna per garantirclaror a tot el sector.

Dins les actuacions de millora també enaquest projecte podem destacar el nou quadreelèctric i les 11 lluminàries del carrer Firal, renova-des, donant més rendiment, major estalvi energè-tic i menys contaminació lumínica.

En aquest mateix sentit també al sector deSarrià de Dalt s’ha fet el desmuntatge de 8 bàculs forade servei i la reconnexió de la instal·lació elèctrica.

Uns treballs que han costat 59.199.74€ delfons estatal, que milloren la qualitat i seguretat dela nostra via pública. ■

LES MILLORES EN LA XARXA D’ENLLUMENATPÚBLIC DE SARRIÀ DE TER

D

A l’Avinguda de França s’han instal·lat quatre lluminàries. Foto: Raimon Cros


DS_19p


n dels aspectes que s’a-punten al Mapa d’Ins-tal·lacions EsportivesMunicipals (MIEM) és lanecessitat de crear

nous espais d’esport a l’aire lliure dedi-cats a la pràctica no federada repartitsper tot el territori del municipi. Aquestsespais han de ser d’accés obert i desti-nats més aviat a l’esport d’oci, al lleuredels més petits i al manteniment físicde la gent més gran.

Amb aquesta filosofia i objectiushem començat a treballar. Hem creatdues noves pistes de petanca al poble(davant l’Escola Bressol i a la Rasa) imés endavant vindran els circuits desalut per a la gent gran. I és també enaquesta línia que hem construït la novapista poliesportiva al Pla de Vinyers.

Aquest nou espai per a la pràcticade l'esport de lleure, s’ha ubicat entre elscarrers Isidre Macau i Climent Guardiola.

Es tracta d’una una pista d’accés lliure,de caràcter multi-esportiu (permet jugara futbol pista, bàsquet i handbol) i dona-rà servei a tots els veïns del poble, peròespecialment als d’aquest barri. De fet,cal tenir en compte que aquesta és unazona de Sarrià de Ter en creixement iamb moltes famílies joves amb fills ifilles petits. Per tant, potencials usuarisdel recent estrenat equipament.

Les obres estaven pressuposta-des en 57.982,76 € i han estat finan-çades amb càrrec al Fons Estatal per al’Ocupació i la Sostenibilitat Local(FEOSL 2010) impulsat pel Ministerid’Administracions Públiques. Aquestera un dels projectes triats per introduiren aquesta convocatòria.

Un altra de les qüestions a tenir encompte es que aquest projecte ha estatimpulsat per l’Ajuntament i la pròpiaAssociació de Veïns del Pla de Vinyers.Un propòsit compartit que es va iniciar

precisament en el procés de redacciódel MIEM i que ha anat evolucionant iconcretant-se fins i tot polint detallsconstructius a mesura que es presenta-ven. Ho hem fet treballant conjunta-ment perquè hem estat conscients dela necessitat de trobar espai d’oci peraquests sarrianencs i sarrianenquesmés joves. I també perquè sabem queles excavacions arqueològiques del Plade l’Horta, tard o d’hora, afectaran lapista d’aquesta zona i, per tant, caliacrear una alternativa.

Amb tot, el passat dia 17 juliol,aprofitant la festa anual del barri, vàreminaugurar la pista. Els assistents vampoder gaudir d’aquest nou espai (enaquesta ocasió en una activitat nomassa esportiva, tant se val) amb unbon sopar, bones havaneres i millorcompanyia. Estem convençuts queaquest és el futur de la pista: el gaudidels nostres veïns de totes les edats. ■

ESTRENEM UNA NOVA PISTA POLIESPORTIVA

ULa nova pista és d’accés lliure, de caràcter multi-esportiu. Foto: Raimon Cros


DSp20_

AJUNTAMENT [Fins el setembre

n any més i un nou cursacabat, amb nous alumnesamb ganes de fer coses iantics usuaris amb il·lusióde compartir.

Hem viscut en els tallers dememòria d’anècdotes, records i expe-riències passades, hem rigut ambalguns exercicis i d’altres vegades ensha costat acabar-los, però tot i així hohem superat amb nota. De la memòriahem baixat al bar i tots junts hem can-tat el BINGO, hem ajuntat les taules ien alguna ocasió ens ha tocat cantarles boles: “el més petit de tots ... l’u!”;“els de Perpinyà ... el seixanta sis!”;“els dos aneguets ... el vint-i-dos!”,entre d’altres combinacions i, de cèn-tim en cèntim, hem passat una i altratarda mentre els homes que jugaven ala botifarra els fèiem callar, els quejugaven al domino recollien fitxes icompraven cartrons i d’altres preferienquedar-se mirant i rient quan algú li

tocava el premi oalgú es quedava a unnúmero.

I del dimecrespassem als dimarts, una aventura queva començar com una prova, com un“ho fem per provar” i que ha acabatdonant el seu fruit: un vestit de paper.Doncs sí!, estem parlant del Taller devestits de paper que tant ens ha costatengegar però que al final vam aconse-guir formar i que s’ha anat consolidantamb un grup de vuit persones i que jaestan pensant en els models per al’any vinent.

No hem d’oblidar tampoc les ses-sions de cinema que s’han passat alCoro, de les quals hem plorat amb “losSantos Inocentes” però vam acabarrient amb “Escuela de Sirenas” o“Como robar un millón”, ni els tallersde bijuteria on hem fet arracades,anells i collarets amb les càpsules dela Nespresso o el de l’auca dels

remeis, que ens han ensenyat a ferpomades, elixirs i remeis pel dolor iper l’amor.

Aquest any també hem après acontar, a repartir i fins i tot a ballar ambpassos curs i llargs les sardanes, això sí,sempre que les dones que feien puntesde coixí donàvem l’última puntada.

I per posar punt i final al curs, esva fer la cloenda d’activitats on vamrepartir els diplomes on feien constarla participació dels/de les usuàries enTaller de Memòria, on vam berenar ibrindar per la feina ben feta i vam ferun bingo especial en el qual l’Ajunta-ment va col·laborar. Amb el 16 de junyvam baixar el teló i vam donar per fina-litzat un curs però sempre posant lavista en el nou que vindrà: fins el 13 deSetembre! ■

Laia BasierasDinamitzadora de la Oficina Municipal d’atenció ala Gent Gran. Àrea de Serveis Socials i Gent Grande Sarrià de Ter

FINS AL SETEMBRE

UDurant el curs, al Coro s’hi han fet xerrades, s’ha jugat al bingo, s’ha provat el tallerde vestits de paper i com a cloenda, un berenar per repartir els diplomes d’assistència.Fotos: Laia Basieras.


DS_21p

Assemblea de Suport a la Núria Pórtulas

es de mitjans de2006 a la provínciade Girona, especial-ment a Olot i Banyo-les i voltants, i també

concretament a Sarrià de Ter,comença a créixer una experiènciade caire llibertari que de mica enmica va consolidant una xarxa dediferent gent i diferents col·lectiuscada cop més homogènia. Escomença a parlar, a treballar i adonar a conèixer, a partir d'accionsi treball al carrer, el tant oblidattema, i que tant molest sembla ser,de la presó. Amb aquesta premissaes comença a confeccionar un dis-curs sòlid sobre l'eradicació de les

presons; els mecanismes d'aïlla-ment i d'anul·lació de les personesmitjançant el càstig ja fa segles queexisteixen, i com tot, aquests meca-nismes evolucionen, per avui en diatrobar-nos amb la presó com a ins-titució que, amb una altra fesomia,perpetua aquesta funció.

Durant aquests temps s'iniciendiversos projectes de cases okupa-des amb l'objectiu d'esdevenir cen-tres socials i de donar a conèixerdiferents formes de vida mostrantla solidaritat entre si. Concretamental barri del Pont Major s'inicia elprojecte del Centre Social autoges-tionat ”Can Rusk” que s'obre albarri i realitza diferents activitats.

En aquest context, al gener de2007 detenen un company vingutd'Itàlia, Juan Sorroche, al que pro-cessen sota l'anomenat “article270.bis” d'aquell país, que a l'estatespanyol equivaldria a la “llei anti-terrorista”. A partir d'aquest fet, desde Girona, juntament amb gent d'I-tàlia, s'inicia una campanya desuport al detingut i pres. En aquellmoment, així, es genera un suportincondicional, amb poqueta gent,però totes denunciant la complicitatde l'estat italià amb l'espanyol, leslegislacions que permeten que espuguin criminalitzar ideologies ennom de la seguretat, el funciona-ment de les presons, etc.

D

LA SOLIDARITAT ÉS LA NOSTRA MILLOR ARMA

ENTITATS [Procés Núria Portulas


22_pDS

ENTITATS [Procés Núria Portulas

florsEmília Cristina

A Sarrià des de 1970Gràcies per la seva confiança

Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447

Un mes més tard, després denotar diversos seguiments i presèn-cia policial de paisà entorn de les per-sones que tiraven endavant aquestacampanya de suport, els Mossosd'Esquadra detenen la companyaNúria Pórtulas, aplicant-li la llei antite-rrorista, sota l'acusació de “pertànyeri/o col·laborar amb banda armada” i de“tinença d'explosius”. Els argumentsreals per justificar aquesta detenció novan ser cap més que els d'utilitzar eldiscurs de la por i de la prevenció a tra-vés del tant temut, però alhora i real-ment ambigu i inconcret, concepte del“terrorisme”. Així, aquest concepte, iretallant llibertats en nom de la “segu-retat”, els hi permet dur a termeactuacions d'aquest tipus, aguantant-se només en les seves hipòtesis iparaula, sense que sigui necessàriacap més “prova”. És important agafarconsciència d'aquest fet per la grave-tat que suposa, ja que significa que elpoder i l'autoritat tenen carta blancaper actuar contra qui els hi convinguien qualsevol moment, deixant a mésen una situació de gran vulnerabilitat aqui esdevingui el seu objectiu, i com aciutadania responsable ens hem denegar a ser-ne observadors passius.

A partir de la detenció de la Núriaes comença a actuar amb rapidesa,primer des de Girona i de mica enmica es va estenent per tota la penín-sula. Al cap de tres dies de la detencióla gent s'organitza per fer una mani-festació a Girona on hi participen mésde 1.000 persones, es comencen a feractes al carrer i a diferents locals, es farecollida de signatures i se n'aconse-gueixen 15.000, es creen assemblees

de suport a diferents poblacions a partde Girona, com a Barcelona, Vic, Bada-lona, Madrid, etc., es fan concentra-cions setmanals davant les seus d'Ini-ciativa per Catalunya-Els Verds de dife-rents poblacions assenyalant-los coma responsables polítics per ser quiestan al capdavant de la Conselleriad'Interior, es fan diferents xerrades,s'organitzen setmanes de lluita ambdiferents accions al carrer, la gent deSarrià de Ter penja llençols als balconsexigint la llibertat de la Núria, etc. D'a-questa manera, tot un seguit d'actesdonen a conèixer a la gent què és lallei antiterrorista i com l'apliquen, cadacop es parla més del funcionament deles presons i es respira un ambient desolidaritat i de resposta massiva. Pre-cisament aquesta resposta és segura-ment la que volia evitar la Brigada d'In-formació dels Mossos d'Esquadraaplicant la mencionada llei antiterroris-ta amb el vistiplau de l'AudiènciaNacional, tribunal hereu del ”Tribunalde Orden Público” franquista. I preci-sament pel tipus de resposta que hi vahaver, aquesta no es va poder amagar,fent-se visible en tot el territori català imés enllà. Així doncs, han estat mésde tres anys llargs de solidaritat, detrobar-nos als carrers, de respostamassiva, de complicitat, d'energia, deforça, de lluita, d'acció, que al cap delsprimers quatre mesos es va aconse-guir que la Núria sortís de la presó pre-ventiva en la que es trobava inicial-ment, i que finalment ens ha portat enaquest cas a l'absolució.

Tenim clar que aquesta absolucióés fruit de la solidaritat de cada col·lec-tiu i de cada una d'aquelles persones

individuals que s'ha solidaritzat deforma incondicional i que des d'unsinicis i en tot moment ha qüestionat elfuncionament del sistema en el quevivim.

Sabem que la solidaritat és unade les nostres millors armes i que lalluita no està mai perduda fins que l'a-bandonem. Per això no ens podemoblidar dels 4 companys imputats entres processos oberts derivats de lasolidaritat cap a aquest cas; ni tampocde tota aquella gent que lluita, esqüestiona i actua davant d'una socie-tat uniforme, amb una estructura jeràr-quica i submisa que se sustenta a par-tir del capitalisme i el consumisme.

Així doncs, l'absolució de la Núriaha passat de ser la nostra fita inicial, aesdevenir una part més del camí per,un cop aconseguida, continuar denun-ciant i actuant en contra de tota aque-lla gent que de forma impune utilitzael seu poder per invisibilitzar i fer des-aparèixer tot tipus d'expressió i d'al-ternativa al sistema polític, social ieconòmic, que per naturalesa desiguali injust, actualment establert. ■

Núria lliure, lliures tots itotes!

Fora la llei antiterrorista!Audiència Nacional, tribunald'excepció!

La lluita ens dóna el que elpoder ens pren!

La solidaritat és la nostramillor arma!


pDS_23

AAVV La Rasa

ada any el primer de maig ésla festa internacional del tre-ball. Però aquesta data ésmés coneguda perquè és eldia que els veïns de la Rasafan la seva festa, o sigui, la

tradicional arrossada.Diuen que la història recorda només

els valents i enguany la gent del barri de laRasa ha demostrat ser molt valenta. El dia1 de maig es presentava molt ennuvolat ifins i tot van caure algunes gotes. Tot feiapreveure que s’hauria de traslladar l’arros-sada al pavelló. Però una arrossada i, engeneral, les festes que es poden fer a l’airelliure sempre són millors. Així doncs, des-prés de parlar-ne entre els membres de lajunta i comentar-ho amb alguns veïns es vadecidir tirar endavant i fer la festa al carrer.I sí van caure unes gotes abans de comen-çar a repartir l’arròs quan ja tothom estavaentaulat. Però aquesta aigua va servir perrefrescar l’ambient i que tothom es trobésmolt més a gust. I sí senyors, l’arrossada vaser tot un èxit fet a l’aire lliure.

Com sempre hi va haver moltíssimaparticipació en aquesta festa. Ve gent de

tots els barris de Sarrià per gaudir d’aquetsdinar tan fantàstic. S’ha de reconèixer queel Sr. Pedro Martínez és un cuiner excepcio-nal i fa un arròs boníssim. I no ens cansa-rem mai de donar-li les gràcies per la sevafeina desinteressada i que fa gaudir a tan-tíssima gent. Les racions dels seus platsd’arròs són sempre generoses i mai ningúens ha quedat amb gana.

El tiquet de l’arrossada inclou : el pa, labeguda, el plat d’arròs i les postres. Tambéinclou el poder compartir una estona debona companyia d’amics, veïns i coneguts.I et dóna dret a poder ballar una estona idivertir-te xerrant amb tothom.

Com sempre, després d’omplir lapanxa va ser el moment de fer el cafè i lasobretaula. De compartir postres, licors iparaules amb els veïns, amics i coneguts.En aquest moment l’associació de veïnsven uns tiquets que serveixen per participaren la rifa que fan de diversos obsequis.Sempre són petits electrodomèstics queestan pensats per fer la vida més fàcil iagradable a les nostres cases.

Finalment, va haver-hi la sessió de balla càrrec del nostre veí Edu Arribas. Ell és

ARROSSADA A LA RASA

C

ENTITATS [Arrossada AAVV La Rasa

l’encarregat de fer moure a lagent perquè cremi les calo-ries del dinar. Tothom s’hopassa molt i molt bé tan elsque ballen com els quemiren. Les seves cançons iritmes omplen de música totel barri durant tota la tarda is’allarguen fins al vespre.

Quan la festa s’acaba ésel moment de recollir. Moltsveïns, abans de tornar cap acasa seva, donen un cop demà a recollir les taules i cadi-res. Moltes gràcies perquèentre tots la feina és méslleugera i s’acaba abans. Inomés ens queda dir : Finsl’any que ve a tots els queheu vingut !!! I els que noheu vingut animar-vos a mar-car en el vostre calendari eldia 1 de maig per venir acompartir una fantàstic diaamb nosaltres!!! ■

Malgrat la por a la pluja, elspreparatius es varen fer comsempre al local social del’AAVV de La Rasa. Fotos:Montse Gelada


ENTITATS [Gegants a la tardor

24_pDS

ENTITATS [Record Rosa Viella

Monitors i Monitores de l'Esplai i Patronat de Pares de Família

vui l'Esplai s'ha desper-tat més trist. Ja no hihavia la teva presencia,però el teu record i lateva energia estaran

sempre molt vius entre nosaltres.No ens podíem acomiadar de tu

sense abans donar-te les gràcies perla petjada que tu, a poc a poc i sensegaire fressa, has anat forjant cada diadins l'Esplai.

És per això que l'equip de moni-tors, on sempre has estat presentmolt activament, voldríem estar alcostat de tots aquells que esteu sen-tint aquesta pèrdua perquè també

nosaltres ens la fem una mica nostra.En primer lloc, agrair-te a tu, al

costat d'un Joan sempre al peu delcanó i a la resta d'equip que conformael Patronat, tants i tants moments enquè hem necessitat ajuda i tu hi hasestat present.

Gràcies per tots els estius que alarribar a campaments, ja teníem lacuina preparada: només calia posarl'aigua a bullir!

Gràcies també per procurar-noscarpes per la pluja i no acabar totsrefredats.

Gràcies per fer-nos més àgils lesrecollides d'última hora a colònies

quan ja estem tots molt cansats…Gràcies per procurar que sempre

estigués apunt la llum, l'aigua ( això sí,sempre potable ) de la casa de Grano-llers, la casa que tant estimes i quehas ajudat a fer-nos-la nostra.

Gràcies per ser sempre la prime-ra en voler donar un cop de mà.

Gràcies per ensenyar-nos que calviure la vida amb intensitat.

Gràcies per tots aquests records,aquestes vivències, aquestes esto-nes, aquests somriures…

En definitiva, gràcies per ser així. ■

A

GRÀCIES ROSA


ENTITATS [AAVV Pla de Vinyers

pDS_25

http://avvpladevinyerssarria.blogspot.com/

a primera d'aquest any haestat la excursió que es vafer el 30 de maig.

El viatge es va fer enautocar, sortint el mati de la

Plaça dels Vinyers, i arribant fins al San-tuari de la Gleva, a les Masies de Voltre-gà, on es va fer parada i esmorzar. Des-prés va continuar fins a Cercs per visitarel Museu de les Mines de Carbó i dinar aSant Corneli. A la tarda, ja de tornada capa casa, encara es va fer una altra paradaper pujar a visitar el Monestir de SantaMaria de Queralt, a propde Berga.

La segona activitatdestacable es la tradicio-nal revetlla de Sant Joan.Com en els darrers anyses van muntar les carpesi es van parar les taulesal mig del carrer Autopis-ta, on va tenir lloc larevetlla, que va consistiren un sopar i a continua-ció ball amb musica endirecte. Lamentable-ment, la foguera de santJoan que anys enrere era part indispen-sable de la revetlla, ha anat desaparei-xent apagada per un excés d’ urbanitza-ció i normatives.

La darrera activitat fins ara ha sigutla festa de l'Associació de Veïns.

Aquesta festa es coneguda com labotifarrada, perquè les botifarres acaba-des de coure a la brasa, solen ser labase del menú. Aquest any va tenir llocel passat 17 de juliol i va tenir caràcterextraordinari ja que va servir com a inau-guració de la nova pista esportiva ques'ha construït al Pla dels Vinyers.

L'acte, que es va cele-brar dins la pista esportiva,va comptar amb l'actuaciódel grup 'El Taper' de Pala-frugell que ens va oferir unamagnifica cantada d'havane-res, amb cremat per tothoma la mitja part. ■

ACTIVITATS SOCIALS DE L'AAVV DEL PLADELS VINYERS

L

Revetlla de Sant Joan. Fotos: Yolanda Fernández.

El grup de Palafrugell “El Taper” va oferir unamagnífica cantada d’havaneres.

Cremat per la inauguració de la pista poliesportiva del Pla dels Vinyers.


DSp26_

ENTITATS [Eleccions. Sarrià decideix

Comissió Cívica Sarrià de Ter Decideix!

a uns mesos un grup de persones deSarrià de Ter es varen ajuntar per for-mar una comissió per tal d’ organitzaruna consulta popular. Una consultaper la independència de Catalunya

que es va celebrar el passat mes d’abril i que deben segur tots i totes en tindrem bons records.

Durant mesos la comissió va estar treballantperquè la consulta del dia 25 fos un èxit i gràciesa tots els voluntaris i voluntàries ho vam aconse-guir. La força del vot va ajudar a fer del 25 d’abrildel 2010 una jornada històrica i només pel fet queaquest grup de persones es mobilitzessin en unainiciativa cívica ja va valer la pena i més, quan estracta del futur del nostre país.

Voluntaris, comerços, entitats i associacionsde Sarrià van donar suport a aquesta iniciativa i vanajudar a fer més gran la consulta, passant pels quivan ser membres de mesa, com també pels quivan ajudar el dia de l’arrossada. En el seu moment,la comissió va donar les gràcies a tots plegats perl’èxit col·lectiu que va significar la consulta i les rei-terem en aquest escrit. Sense molts de vosaltresno hagués estat possible.

Però la intenció de la Comissió de Sarrià deTer Decideix no és quedar-se aquí,sinó continuar caminant i treballantper ajudar que Sarrià de Ter sigui unpoble més actiu i participatiu que mai.Per això es continuarà organitzant lacalçotada popular com la que es vafer el mes de març, com així tambémoure temes de poble i de relacionsamb les entitats.

Gràcies a tots i a totes per lacol·laboració en l’organització de laconsulta. Sarrià de Ter Decideix conti-nuarà aquí per no defallir en la tascaque, des de tots els àmbits, tots ple-gats podem dur a terme pel reconei-xement del dret a decidir del poblecatalà. ■

LA COMISSIÓ CÍVICA DE SARRIÀ DE TERDECIDEIX SEGUEIX VIVA

F

Si 93,58% (846)

No 2,77% (25)

Blanc 3,10% (28)

Nul 0,55% (5)

Participació 23,03% (904)

Abstenció: 76,97% (3.021)

Cens: 3.925 (padró majors de 16 anys)

AQUESTS SÓN ELS RESULTATS DEFINITIUS

COMUNICATS PER LA PLATAFORMA

SARRIÀ DE TER DECIDEIX

Presentació de la Comissió cívicaSarrià decideix.

Taula per votar el 25 d’abrildavant l’Ajuntament.

Fotos: A.Vila


o era la primera vegada que anava de viatge amb GERD. L'altra vega-da vaig conèixer la fàbrica de cadires de rodes que havien muntat aCuba i ara tornava a agafar l'avió per anar, aquest cop, a Guatemala.

Només d'arribar-hi, vam anar cap a Antigua on vam visitar Transi-ciones; són els que muntaran una fàbrica de cadires a Guatemala.

La gent de Transiciones són una gent molt especial. Ells ens van acompanyar alllarg del viatge i gràcies a això també vam establir més l'amistat. Són una colla denois discapacitats dels quals les seves edats oscil·len prop de la meva; això va ser elque més em va sobtar. De seguida van tenir la iniciativa per explicar-me tant a mi coma la resta de companys el que feien concretament cadascú a la fàbrica, també tenienganes d'explicar-te com havien arribat a la discapacitat i com s'havien omplert d'e-nergia per tirar endavant.

DS_27p

ENTITATS [GERDS

Txell Pla

EXPERIÈNCIA DE VIATGEA GUATEMALA AMB GERD

N

Txell i Tano Pla, amb en Gregorio i la seva mare, a Aguacatán. Fotos: Txell Pla


28_pDS

Finalment, cal dir que tots ellstambé formen un equip de bàsquet,del qual han quedat campions de cen-tre Amèrica. Veure'ls jugar amb aque-lla felicitat que els caracteritza és moltgratificant.

Després, vam anar a Panajachel.És un dels pobles bonics i petits que hiha al costat del llac Atitlàn on també hitrobem tres volcans espectaculars deveure.

Un dels altres pobles on vam anarva ser Santiago Atitlán, on vam conèi-xer ADISA; una associació de discapa-citats que tenen un taller d'artesania.

El fet de visitar-lo va ser de moltprofit ja que vaig poder apreciar queamb poc material de rebuig com és elpaper, la quantitat d'objectes que espoden arribar a fer.

I per fi Aguacatán, poble agerma-nat amb Sarrià de Ter on ha sigut unplaer conèixer la gent d'ASOPEDI;associació de discapacitats que des del'agermanament amb el nostre poble,GERD hi ha donat suport.

Aguacatán és un poble molt dife-rent dels d'aquí i també dels que haviavisitat fins en aquell moment d'allà jaque tothom va vestit amb la roba típi-

ca, és un poble envoltat de muntanyesd'uns 3.000 metres on s'hi troben lescomunitats (grup de gent que hi viu)que per arribar-hi, has de fer hores decotxe.

El dia de la inauguració del centred'atenció al discapacitat d'ASOPEDI,les coses van començar ben de mati-nada tot dividint-nos en diferents fur-gonetes i vehicles tot terreny per tald'anar a les diferents comunitats deles muntanyes a recollir els socis per apoder assistir a la inauguració.

Veure les cases on viuen i el tra-jecte que han de fer cada vegada que

ENTITATS [GERDS

1- Inauguració del Centre d’atenció al discapacitat d’ ASOPEDI a Aguacatán.2- El taller de muntatge de cadires de rodes de Tansiciones, a la població d’Antigua.

3- Recepció a Aguacatán


volen sortir de casa seva per anar algun lloc, em va fer entendre que tenir una discapacitat és una situa-ció difícil a combatre.A les 9 del matí tots érem al centre a punt per a la inauguració. Aquesta escolarep cecs, sords, discapacitats físics i psíquics; té tres sales: una que és on imparteixen les classes, l'al-tra estava carregada amb tot el material que acabava d'arribar-hi com ara cadires amb la taula inclosa,

i finalment una última sala moltgran que la vam preparar per a lafesta. Per la part exterior, té ungran jardí al mig amb una pati alcostat.

Un cop vam estar tots reu-nits dins la sala, van parlar lesautoritats d'Aguacatan i l'autoritatque venia amb nosaltres, enaquest cas, Dolly Grau. Tots ells ijuntament amb GERD foren quivaren tallar la cinta d'inauguraciódel local.

Seguidament, mentre ensentretenien amb actuacions depallassos i algunes demostra-cions de balls tradicionals, es pre-paraven les taules pel dinar degermanor que va reunir unes 200persones.

Vam acabar la festa amb música de marimbai amb la tornada de tots els socis que s'havienanat a recollir a les comunitats de les muntanyes.

Per tant, puc dir que gràcies a l'agermana-ment entre Sarrià de Ter i Aguacatán agafa sentitquan coneixes una societat pobre però rica devalors.

Ara finalment, convido tothom qui pugui i quivulgui anar a conèixer el poble i les terres del vol-tant perquè és una experiència per recordar sem-pre i difícil d'oblidar.

Però tot i així des d' aquí a Sarrià volem for-mar una comissió d'agermanament per seguirdonant suport a la tasca que fan els companysd'ASOPEDI. ■

ENTITATS [GERDS

pDS_29

LAMPISTERIAJOSEP COMAS

Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68

c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - [email protected]

1- Taller d’artesania a Adisa, al poble de Santiago Atilán.2- El taller de l’organització Transiciones, a Antigua.


ENTITATS [Amics dels gegants

30_pDS

la primavera tot brotai, com si es tractés demanats d'espàrrecsformidables, també elsgegants es tornen a

alçar després d'una temporada d'hi-vern més o menys reposada en la qualtot i el repòs no hem deixat de prepa-rar-nos amb les gralles i la percussió.Cal tenir els instruments a punt i lasolfa assajada.

Els Amics dels Gegants de Sarriàde Ter hem començat la temporadaamb el primer compromís el Diumen-ge de Pasqua, a Cornellà del Terri, onhem estat convidats a participar a latrobada gegantera de la Festa. A Cor-nellà, localitat propera on ens han trac-tat molt bé, hi retornarem durant latemporada i ells ens tornaran la visita.

La cita anual de l'Aplec d'en Cintoi la Maria tampoc ha faltat al calendariprimaveral. En aquesta ocasió s'hatraslladat el seu emplaçament habitualdel pavelló municipal cap a lesinstal·lacions de la Cooperativa, aSarrià de Dalt. Grans i petits han tingutocasió de provar-se capgrossos, tocarla gralla o timbal, firar-se una samarre-ta o -els valents de debò- atrevir-se aficar-se sota les faldilles d'un gegant.

A finals de maig, a Roses s'hacelebrat la proclamació de la VilaGegantera Gironina, amb un apretatprograma doble, de dissabte i diumen-ge. La jornada sabatina consistia en ungran aplec de capgrossos i es reserva-ven els gegants pel diumenge. A totesdues sessions hi vam ser presents,entre les nombroses colles convida-

Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

PRIMAVERA GEGANTERA

ATrobada de gegants a Roses, XVII Vila Gegantera.


ENTITATS [Amics dels gegants

pDS_31

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TERTel. i Fax 972 17 15 57

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

des, arribades d'arreu de les comar-ques i amb gran èxit de públic i partici-pació.

Com cada any, a les primeries dejuny té lloc l'Homenatge a la Vellesa, aSarrià. Com cada any, es compta ambla nostra col·laboració tant a efectesd'animació gegantera i musical de lacercavila com per l'organització i serveidel dinar. Un any més, estem satisfetsd'haver prestat aquesta col·laboracióen la festa que homenatja els més

grans dels nostres veïns.La vigília de Sant Joan ens hem

cuidat d'acompanyar l'arribada de laFlama del Canigó, aquella petita porciódel foc màgic que ha de permetreencendre les fogueres al llarg i ampledel país. Des del carrer Major, vamrepartir la flama a les associacions deveïns dels diferents sectors, i vam tor-nar a Cornellà del Terri a encendre elseu foc de Sant Joan i gaudir de larevetlla organitzada.

Finalment, hem acudit a la cridaanual que, des de terres garrotxines,ens fan a Montagut, a participar a latrobada gegantera. Com sempre, ésuna de les cites més esperades de latemporada, de les que obren la porta al'estiu que, carregat d'energia, activi-tats i festes majors, és el punt àlgid dela temporada. Us convidem a participaren les nostres sortides: veniu a lafesta, veniu amb els gegants! ■

A la trobada de Roses, el dissabte varen sortir els capgrossos iel diumenge els gegants. Fotos: Amics dels Gegants


ENTITATS [Dones més que mai

32_pDS

Dones més que mai

COMPARTIR MOMENTS I TASQUES

COMPARTIR MOMENTS I TAS-

QUES PER CRÉIXER A NIVELL

PERSONAL I MULTIPLICAR ELS

MOMENTS DE FELICITAT

“DONES MÉS QUE MAI” hem tancatla temporada 2009-10 amb tot unseguit d'activitats que es van repetinti consolidant al llarg dels diferentsanys. Són fruit de la constància i l'es-forç d'unes quantes, i de la il·lusió i dela col·laboració de totes i tots. Sónactivitats que varen començar adreça-des de forma especial a les dones,però que resten obertes a tothom.

Ens hi aturem una estona, bo ifent memòria, per deixar-ne constàn-cia en les pàgines d'aquesta revista.

GIMNÀSTICA DE MANTENIMENT

Va començar amb un petit grup matí itarda a la Cooperativa i d'uns anys capaquí es desenvolupa al Pavelló Munici-pal amb un augment considerable departicipants. De les 25 persones quevàrem començar aquesta activitatl'any 1998, hem passat a ser-ne 70 entancar aquest curs.

MANUALITATS.

TALLER DE PINTURA A L'OLI

El Taller de manualitats dels anys 2000al 2006 va passar a funcionar com un

Taller de pintura sota el mestratge del'artista Laura Casas. Per moltes hasignificat descobrir i aprendre a dibui-xar i pintar. A les classes de pintura hiregna un silenci sorprenent, no impo-sat per ningú i volgut per totes, per talde concentrar-se en la seva obra.

S'ha pres part en diferents expo-sicions d'artistes locals, l'any 2008durant la Festa Major, l'Ajuntamentva muntar una exposició als locals delPatronat exclusivament de les alum-nes del taller de la Cooperativa.

RATAFIA

Sobre la Ratafia en parlarem mésendavant i amb més detall. Potser dirque del primer taller de Ratafia del'any 2002 n'ha sortit un grup moltconcret de ratafiaires amb moltesganes de conèixer plantes i d'experi-mentar amb diferents beuratges. Ens

posem les piles el mes de maig fent larecollida i a l'octubre-novembre fentels tastets. I de l'octubre i novembre,de tastets i celebracions en podemexplicar un niu...!!! Sempre acompan-yats d'uns gotets de Ratafia.

EXCURSIONS CULTURALS

Sitges: Museus Cau Ferrat - Maricel -Museu RomànticEl Vendrell: La Vil·laCasals - L'AuditoriCasals - Museu Deu.Reus Modernista:

Casa Navàs - InstitutPere Mates - Prioratde St. PereBarcelona: Museudel MarSant Benet: MonestirMedieval - Can Roca-mora - Fundació AlíciaBerguedà: Castellarde N'Hug - Auditori -Fonts del Llobregat -

Sant Corneli

TALLER DE BIJUTERIA

Sota el mestratge de la MontserratAymerich, imaginació i gust: vàremfruir d'unes tardes d'il·lusió, bo i pas-sant unes bones estones que es feiencurtes i ens desconnectaven de lescoses de cada dia.

ALTRES ACTIVITATS

● Participació a les Jornades de laDona Treballadora.● Col·laboració amb les entitats delpoble.● Les nostres festes socials de Nadal,Dijous Gras, Assemblea i Fi de cursque acaben d'arrodonir les tempora-des i ens deixen amb un bon gust pertornar-hi el proper setembre. ■

Taller de pintura a l’oli al Centre cívic La Cooperativa

La gimnàstica de manteniment es fa al pavelló.


OPINIÓ [PSC

pDS_33

30 ANYS DELS PREMIS LITERARIS SANT JORDIUN ESTÍMUL PER A LA CREACIÓ LITERÀRIAPer Roger Casero Gumbau. Regidor i portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Terwww.rogercasero.cat

a d'enguany ha estat la30 edició dels PremisLiteraris Sant Jordi deSarrià de Ter, xifra rodonaque denota la maduresa,

constància, solidesa, compromís ibona salut per al futur del nostre con-curs literari. 30 anys dels Premis Lite-raris Sant Jordi de Sarrià de Ter no sónnomés senyal d'un camí recorregut,també són senyal d'una trajectòriaque ens situa fins al nostre present ique ens projecta endavant, que ensprojecta cap al futur: els Premis Litera-ris Sant Jordi de Sarrià de Ter són i hande seguir essent part del passat, pre-sent i futur literari del nostre poble.

EL PASSAT DELS PREMIS LITERA-

RIS SANT JORDI. Recuperant els

senyals d'identitat culturals

Si bé Josep Maria Sansalvador contex-tualitza magníficament els orígensdels Premis Literaris Sant Jordi al seuarticle “De com nasqué un premi lite-rari” d'aquest mateix número de larevista, em permeto tan sols fer unapinzellada sobre l'origen dels PremisSant Jordi per remarcar-ne l'estímulper a la creació literària, acompanyada,si cal, de la formació.

L'any 1980 Sarrià de Ter es troba-va en plena transició, no només enplena transició democràtica, sinótambé en els inicis de la nostra transi-ció cap a la independència municipalde Girona.

El Consell Municipal de Sarrià deTer va impulsar el premi literari ambunes primeres bases de participacióamb dues modalitats, poesia i prosa, itres categories, infantil, juvenil isènior, permetent la redacció de lesobres en català o castellà.

Des dels seus inicis els PremisLiteraris Sant Jordi de Sarrià de Tervan entendre que la creació literària vavinculada a la formació de les perso-nes, a l'educació d'infants i joves itambé a l'educació de persones adul-tes. No en va al primer jurat dels pre-mis hi havia, entre d'altres, la repre-sentació de l'escola Montserrat i la delprofessor de català per adults. Al cap ia la fi la creació del premi literari va sermés que un estímul per a la creacióliterària entre infants, joves i adults deSarrià de Ter, el premi literari tambéera l'expressió de la recuperació de lacultura catalana i la seva normalització.

Durant molts anys aquest modelde bases, amb lleugeres modifica-cions, s'ha anat mantenint: premis pera les dues modalitats (poesia i narrati-va) en les categories infantils, juvenilsi d'adults.

EL PRESENT DELS PREMIS LITERA-

RIS SANT JORDI: L'adaptació, no

sempre encertada, als canvis

Al llarg d'aquests 30 anys els premisSant Jordi han anat evolucionant,adaptant-se a les noves realitats i

necessitats, tot i que des del meu inostre modest punt de vista, no sem-pre prou encertadament.

Les actuals bases dels premisens permeten observar alguns canvisque s'hi han introduït, com la desapa-rició de la categoria juvenil i la sevasubstitució per la nova modalitat de“haikús”. La creació de la nova moda-litat de “haikús” és tot un encert, peròque aquesta modalitat vingui a substi-tuir la categoria juvenil és un error quecal esmenar.

Sense cap mena de dubte undels punts crítics dels darrers anys delpremi literaris és la poca participacióen la categoria juvenil, pel què efecti-vament calia prendre alguna mesuraen aquesta línia. L'actual regidoria deCultura i equip de govern van optarper suprimir la categoria juvenil en lescategories de poesia i narrativa i al seulloc convocar el concurs de “haikús”,amb la possibilitat d'enviar els “hai-kús” a través de missatges sms demòbil. Un error, novament, de concep-te: per més juvenil que siguin els sms,un “haikú” és una creació literària deforma simple, cert, però de creaciócomplexa; un “haikú” és naturalment

L

Josep M.Sansalvador va ser l'encarregat de presentar els premis St.Jordi 2010. Foto: Jordi Paretas


DSp34_

OPINIÓ [PSC

a l'abast dels joves, però la realitat ésque aquests dos darrers anys hanestat persones adultes qui han guan-yat, i majoritàriament participat, enaquesta modalitat.

Ja l'any passat des del PSC deSarrià de Ter vam reclamar que no essuprimís la categoria juvenil en lesmodalitats de narrativa i poesia, sinóque es reforcés amb un treball conjuntamb l'IES Narcís Xifra, semblant al tre-ball conjunt que es fa amb elCEIP Montserrat. Es tracta quedes de l'institut, a través de lesassignatures de llengua i literatu-ra catalana, es treballi la creacióliterària amb la participació delsalumnes al premi, establint, sis'escau, algunes temàtiques perorientar millor els treballs literaris.

És cert que la categoria juve-nil era un dels punts crítics delsdarrers anys, però la solució erareforçar-la, no suprimir-la. L'espe-rit dels Premis Literaris Sant Jordide Sarrià de Ter és l'estímul per ala creació literària i suprimir lacategoria juvenil va conra l'espe-rit dels premis. Amb la categoriajuvenil em sembla que l'actualequip de govern va llençar latovallola prenent aquesta decisió.

Un altre dels punts críticsdels premis literaris, un d'aquellsaspectes que calia millorar, era la par-ticipació, en la categoria d'adults, deveïnes i veïns de Sarrià de Ter. Enaquest sentit des del PSC de Sarrià deTer vam proposar la creació d'unpremi local en categoria d'adults enles modalitats de narrativa i poesia. Alllarg d'aquests anys són moltes lespersones d'arreu que han estat pre-miades amb les seves obres als nos-tres premis literaris, exportant d'a-questa manera el nostre poble arreude Catalunya i els Països Catalans.Aquest és un fet que cal valorar moltpositivament, però que cal fer compa-tible amb l'esperit dels nostres premisliteraris: l'estímul per a la creació lite-rària, també i especialment la creacióliterària local. A Sarrià de Ter hi haveïns i veïnes que escriuen poesia inarrativa, i des de l'Ajuntament calpotenciar-ne també la seva difusió: un

premi local és una bona eina per pro-moure la creació literària i reconèixer ipotenciar els autors de Sarrià de Ter.

Aquest any l'equip de govern, enmotiu de l'efemèride dels 30 anys, vaconvocar una nova modalitat que com-binava la fotografia i la narrativa i lapoesia, modalitat restringida només ala participació de veïns i veïnes deSarrià de Ter. És un pas, tot i que nosabem si és exactament el què calia

fer, donada la poca participació en laconvocatòria.

Els premis Literaris Sant Jordi deSarrià de Ter s'han anat adaptant sem-pre a les necessitats del moment, ésimprescindible aquesta adaptació alscanvis, a les novetats, però em fa l'e-fecte que els canvis introduïts per l'ac-tual equip de govern i regidoria de Cul-tura no han estat tots en la direcciócorrecta. Per afrontar el futur cal ana-litzar el present, però també recórreral passat i retornar als orígens per cer-car de nou el camí, per no perdre latrajectòria, per saber projectar encer-tadament els premis Literaris SantJordi del futur.

EL FUTUR DELS PREMIS LITERARIS

SANT JORDI: Reptes per retornar

als orígens

Els Premis Literaris Sant Jordi de

Sarrià de Ter és un concurs literari queorganitza l'Ajuntament, aquest és unfet que per evident i conegut que siguino ha de passar desapercebut. L'any1980 el Consell Municipal de Sarrià deTer va convocar-ne la primera edicióen el marc del “Mes cultural”, un con-junt d'accions i actes que tenien perfinalitat, en paraules de JoaquimRodríguez, Conseller de Cultura delConsell Municipal, “estructurar, si cal

oficialment, tota una sèrie de fac-tors imprescindibles cara a unaprogressiva culturització de tots”(revista Poble núm. 2 març 1980).

L'Ajuntament ha de seguirtenint, a l'any 2010 i els propersamb els Premis Literaris SantJordi, l'objectiu de fomentar lacreació literària local d'infants,joves i adults, i per al seu estímulens sembla, des del PSC deSarrià de Ter, que cal tenir pre-sents aquestes propostes:

● Premi local per adults

Proposem la creació d'un premilocal en la categoria d'adults perautores i autors de Sarrià de Ter,en les modalitats de narrativa,poesia i “haikús”. La creació d'a-quest premi hauria d'anar acom-panyat d'altres accions de l'àrea

de cultura, com tallers d'escriptura,grups de lectura i accions coordinadesamb la formació de persones adultesdel municipi entre d'altres.

● Poesia i narrativa juvenils

Proposem la recuperació dels premisen les modalitats de poesia i narrativaen la categoria juvenil. Actualment lesbases dels premis deixen orfes departicipació als joves en aquestesmodalitats. La recuperació d'aquestspremis han d'anar lligats a un treballconjunt amb l'IES Narcís Xifra, institutde referència per a Sarrià de Ter.

D'altra banda també caldria crearla categoria juvenil per al concurs de“haikús”, diferenciant-la de la catego-ria d'adults.

● Publicació de les obres premiades

La finalitat dels Premis Literaris SantJordi de Sarrià de Ter no ha de ser


DS_35p

OPINIÓ [PSC

només l'estímul per a la creació literà-ria, també han de ser un estímul per alfoment de la lectura, fet, aquestsegon, que es garanteix amb la publi-cació de les obres premiades. Enaquest sentit les iniciatives, fa cincanys, de publicar un recull de lesobres premiades en la modalitat depoesia i, enguany, de publicar un recullde les premiades en narrativa és elcamí. Com també la publicació d'altresobres en aquesta mateixa revista.

Però la publicació d'un llibre noés suficient, el següent pas és posaraquesta publicació a l'abast de la gent.Recentment s'ha publicat un recull deles obres premiades en narrativa, llibreeditat per l'Ajuntament amb lacol·laboració de la Diputació. El llibreté un preu de venta al públic de 15 € ,preu prou assequible, tot i que no sé sil'Ajuntament preveu recuperar així ladespesa feta. Al cap i a la fi el llibreestà pagat, i el què ha de primar ésposar-lo a l'abast de tothom; aquestés un llibre d'un interès especial perals veïns i veïnes de Sarrià de Ter, pelquè davant el risc d'esdevenir només

per a regal institucional de l'Ajunta-ment (destinats quasi sempre a gentde fora del poble per qui el llibre pottenir un interès relatiu), caldria cercarla manera de fer-lo més accessible ales sarrianenques i sarrianencs, doncssincerament ignoro quants de vostès,apreciats lectors d'aquesta revista,heu tingut o teniu coneixement de lapublicació d'aquest llibre.

● Acte de lliurament del tots els

Premis Literaris Sant Jordi

Una altra de les decisions errònies, acriteri nostre, d'aquest equip degovern, ha estat suprimir el lliuramentdels premis de la categoria infantil del'acte dels Premis Literaris Sant Jordi,fent-ne l'entrega al CEIP Montserratconjuntament amb els propis premisde l'escola.

La decisió de fer el lliurament dela categoria infantil dels pemis Litera-ris Sant Jordi al CEIP Montserrat és unerror perquè d'entrada no tots elsinfants de Sarrià de Ter van a aquestaescola, i d'altra banda perquè d'aques-ta manera es solapen amb els que la

pròpia escola organitza. A més el lliu-rament es fa en horari escolar, fet quedificulta l'assistència de les famíliesdels infants.

Que no es mereixen els premisinfantils gaudir de la mateixa festa queels premis de les altres categories?L'acte de lliurament dels Premis Lite-raris Sant Jordi de Sarrià de Ter ha deser una festa de tots i per a tothom, hade ser la festa de tots els premis lite-raris que es convoquen, també lafesta dels premis infantils.

Aquestes són algunes de les pro-postes que a criteri nostre cal treballarper afrontar els reptes de futur delspremis Literaris Sant Jordi de Sarriàde Ter, fent dels premis un punt dereferència d'estímul per a la creacióliterària local.

Els Premis Literaris Sant Jordi deSarrià de Ter són la nostra particular imodesta aportació a la creació literària enllengua catalana, però sobretot han deser un punt de referència, en clau local,d'estímul per a la creació literària d'in-fants, joves i adults de Sarrià de Ter. ■


DSp36_

OPINIÓ [CIU

CARPA AL MERCAT DE SARRIÀPer Jordi Costa i SerraDelegat local de CDC

l passat 19 demaig vàreminstal·lar unacarpa en elmercat de

Sarrià; de forma habitualprocurem fer acte de pre-sència en fires i mercats perestar a disposició de la gentque ens vol adreçar con-sells, suggerències onomés un detall tant impor-tant com mantenir una con-versa.

A la carpa de Sarriàvàrem comptar amb l'assis-tència d'en Joan Bagué,president de CDC a lacomarca del Gironès i d'enGabriel Casas, alcalde deFornells i cap del grup deCiU a la Diputació de Giro-na; a més a més, també haestat president del ConsellComarcal del Gironès i, enun àmbit més personal, pre-sident del club handbol For-nells.

Per tot això, aquestnostre company i amic téuna gran vinculació amb elpoble de Sarrià i les sevesentitats; uns dies desprésd'aquest acte ha sigut pro-posat per l'assemblea de

militants de CDCdel gironès, junta-ment amb CarlesPuigdemont, a for-mar part de la llis-ta que la federacióde CiU presentaràa les propereseleccions a laGeneralitat. No caldir que conside-rem la seva elec-ció com un premimerescut a laseva trajectòriapolítica i un reco-neixement a la tasca que,dia rere dia, desenvolupa jasigui com a alcalde, presi-dent del consell comarcal oactualment com a diputat iper la seva implicació endefensar i millorar els ser-veis que han d'oferir les ins-titucions als ciutadans.

Juntament amb elsdos convidats, en LluísAymerich i jo mateix tingué-rem l'ocasió de recollir salu-tacions, idees i suggeri-ments per la nostra feinadel dia a dia en el govern delpoble; en aquestes carpesal carrer no hi ha la rigidesani la distància que existeix

en els actes convencionals ies solen establir uns vinclesmenys formals en els dià-legs.

Amb l'aportació delsalcaldes i regidors (el cap dellista per la província deGirona és en Santi Vila,alcalde de Figueres) fa quela llista que presentem alParlament de Catalunya tin-gui una forta visió municipa-lista per resoldre les políti-ques de país donat que sóngent que treballen directa-ment sobre el terreny i encontacte amb els veïns; aixíens ho varen demostrar alllarg del matí en les dife-rents converses i consultes

que tinguérem l'oportunitatd'atendre.

A les portes de la dis-solució del Parlament i laconvocatòria de les elec-cions ens preparem per tre-ballar en la pròxima cam-panya electoral passat l'es-tiu i la finalitat d'aquestacarpa ja era recollir ideesper la confecció del nostreprograma.

Voldria agrair ambaquestes línees les aporta-cions i ànims que vàremrecollir durant tot el matí delmercat i traslladar-vos lesfelicitacions que els dosconvidats ens varen donarpel vostre tracte ofert. ■

E

C/ de Veïnat de la Banyeta nova17843 Palol de Revardit

C/ Vilallonga, 84 • 17600 FigueresTel. 972 508100

Fax 972 508143E-mail: [email protected]

[email protected] I ANNEXES CARROSSERIA

MAQUINÀRIA I DECORACIÓ

Joan Bagué, Lluís Aymerich i Jordi Costa. Foto: CiU


DS_37p

OPINIÓ [ERC

4a FESTA D'ERC DE SARRIÀ DE TERPer Esther Portilla i BenitoPresidenta d'ERC a Sarrià de Ter

uan arribal'estiu, Sarriàde Ter ompleels carrersamb revet-

lles i sopars populars. Tot elmunicipi viu un ambient fes-tiu per compartir amb elsveïns i veïnes nits a la fresca,i tots plegats gaudir de lamàgia que té l'estiu.

Enguany la secció locald'Erc a Sarrià de Ter hemvolgut compartir un any mésamb tots els nostres amics,

veïns i veïnes, una d'aques-tes nits d'estiu, organitzantla 4ª FESTA D'ERC, la millormanera de fer poble, és gau-dir les estones amb els nos-tres amics. Més de 200 per-sones vam poder gaudird'un sopar popular , d'unasardinada que tot i no se'nun poble de costa, es vaconvertint en una tradicióper part nostra, tot just enacabar de sopar vam passar-ho bé amb el ball, fins avan-çada nit. La FESTA d'ERC,

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de TerTel. 972 17 04 48

Q

no vol ser de cap de lesmaneres, una reuniónomés política, tot hi quecom amics aquest anyens han acompanyat elsdiputats Ma. Mercè Roca ien Pere Vigo, ni és la nos-tra intenció convèncerningú dels nostres ideals,és senzillament, un soparmés, un motiu puramentde germanor. Els prepara-tius, reunir els companys,distribuir tasques, tot elque comporta organitzar,és després sempre com-pensat, la feina feta ambil·lusió, sempre surt bé.

Vull agrair a amicscom en Domingo Infantesi en Jordi Pujades, la sevacol·laboració a l'hora decuinar les sardines, lafeina que fan i l'esforç perajudar que tot surti bé. Nocal dir que tots els meuscompanys de la seccióson gent amb un esperittreballador extraordinari isense ells res seria possi-ble. I la meva gratitud atots els sarrianencs isarrianenques que ensvan acompanyar i van gau-dir del sopar i del ball. ■A causa del temps, la sardinada es va fer la pavelló municipal, assistint unes

200 persones. Foto: ERC


DSp38_

culturaDe com nasqué un premi literari

a primavera del 2010 vaigrebre una trucada que emva omplir d'orgull -i de satis-facció, que diria aquell-. Laregidoria de Cultura de l'A-juntament de Sarrià de Ter

tornava a confiar en mi per a la presen-tació de l'acte de lliurament dels PremisSant Jordi, que arribaven a la 30ena edi-ció. Era una efemèride rodona, impor-tant: no hi ha massa iniciatives culturalsque arribin a fixar un currículum tan per-llongat en el temps. Trenta anys sóntrenta anys i vaig creure que pagava lapena capbussar-se fins als orígens delpremi per poder constatar que, real-ment, des de llavors ha plogut prou.

Els premis literaris Sant Jordi esvan convocar per primera ocasió l'any1980. En aquella època jo era molt mésjove que ara i ni tan sols residia aquí. Osí. Vivia a Girona, i si hem de ser fidels ala història i a la cronologia municipal,l'any 1980 Sarrià de Ter estava annexio-nat a Girona, afegit com un pedaç cositde manera més o menys poc destra.D'ajuntament com a tal no n'hi havia.S'havia habilitat un Consell Municipalque feia les funcions de representaciólocal davant la Casa Gran de la Plaça delVi i desplegava, a través dels seusmembres, una gran activitat. No ensavancem a la jugada, però.

Com que al moment de la convo-catòria del premi jo tenia tan sols cator-ze anyets, vaig voler-me documentar unxic sobre què havia passat en aquellesdiades. Vaig adreçar-me a la BibliotecaEmília Xargay, on l'Anna Maria Fornells,bibliotecària de capçalera, em va proveirde material abundós. Vaig començar aregirar anuaris que em refrescaven almemòria. L'any 1980 va ser el dels JocsOlímpics a Moscou, els del boicot delsEstats Units. El President Pujol va ence-tar el primer dels seus mandats a laGeneralitat, a Madrid s'imposava aquellmoviment musical i cultural que es con-vení a denominar movida madrileña. A

la vella Europa les coses començaven acanviar: a Polònia naixia el sindicat Soli-darnosc, una peça que va ajudar a laconfiguració política del continent talcom la coneixem avui. Va ser un any demorts: van traspassar personalitats degran talla. Félix Rodríguez de la Fuenteperdia la vida a Alaska, l'ArquebisbeRomero era assassinat a El Salvador.Morien Jean Paul Sartre, Alfred Hitch-cok, el Mariscal Tito, el Xa de Pèrsia,Henry Miller, Peter Sellers, Llorenç Villa-longa i John Lenon era tirotejat per unlector de JD Salinger. Massa necrològic,tot plegat. S'imposava una aproximacióa l'actualitat sarrianenca. L'Anna Mariadisposa d'un arxiu amb tots els núme-ros de la revista POBLE, predecessorad'aquesta que ara mateix tenim als dits,i que és la crònica més fidedigna delque passava a Sarrià en aquell temps.L'editava el Consell Municipal i hi parti-cipaven les forces vives socials de l'è-poca: les Associacions de Veïns deSarrià i del Pont Major i la Unió Esporti-va Sarrià. Poble també emprenia el volaquell llunyà 1980. Combinava el catalài el castellà (hi havia articles en una llen-gua o altra) i informava sobre l'actualitatimmediata, local i veïnal, de Sarrià i elPont Major, dos enclavaments que tra-dicionalment han anat de bracet.

En el número 1, del mes de febrer,ja es feia anunci del concurs que s'haviade celebrar a la primavera, en el marcd'un ambiciós i intens més d'abril cultu-ral. Es començaven a anunciar i a pro-gramar debats, xerrades, exposicions,teatre, actuacions musicals. El Conse-ller de Cultura era Quim Rodríguez ihavia agafat el toro per les banyes i nos'hi posava pas per poc. Pel que fa a lesbases del concurs, eren molt laxes:poesia i prosa, possibilitat de participaren català o castellà, categories infantil,juvenil i sènior. Es fixava un jurat de pri-mera, format per Albert Rossich, JoanM. Puigvert, el President del ConsellMunicipal, el Conseller de Cultura,

representants de l'escola d'EGB i de lesAA.VV., i Josep M. Fàbregas, professorde català a Sarrià. L'acte de lliuramentde premis aniria acompanyat d'unaponència sobre poesia catalana a càrrecdels poetes membres del jurat.

Imaginem-nos com devien ser elstreballs presentats a concurs. L'any1980 només hi havia ordinadors en ofi-cines bancàries i tal vegada a Hisenda.Res de PC's ni portàtils ni internet. Con-ceptes com ara “processador de tex-tos” o “correu electrònic” eren pocmés que ciència ficció. Les obres esteclejaven amb una soferta Olivetti ouna venerable Underwood i gruixos depaper carbó; i es presentaven en mà oper correu certificat. Fins i tot en aquestsentit, la irrupció de la informàtica repre-senta un abans i un després pel que faa la manera d'escriure.

En números posteriors de la revis-ta (volia ser mensual, dada prou revela-dora de l'activitat que s'hi teixia) es varefrescant la convocatòria. En el núme-ro 2, del mes de març, Quim Rodríguezparla abastament del mes cultural pro-gramat i ja en el número 4, del mes demaig, s'hi reprodueix el poema guanya-dor en la categoria sènior del concursliterari. Es titula Prec de lluita i va signatper Neus Fernàndez i Mundet, autorade la qual no hem obtingut major infor-mació -Google dixit- que localitzar-la alPrincipat d'Astúries on es dedica a lamedicina i a la investigació. Al númerodel mes de juny hi apareix una crònicabreu de la diada de Sant Jordi i unresum del mes cultural de 1980. Elsprofessors Rossich i Puigvert van pro-nunciar la seva lliçó sobre poesia con-temporània i va actuar, com a valuósfinal de festa, el rondallaire Jaume Arne-lla, que hores d'ara segueix repartintcorrandes pel país.

La gran riquesa de Poble (i de qual-sevol publicació local en general) és elpaper impagable que fa de notari del'actualitat. A banda del material concret

Per Josep M. Sansalvador [email protected] http://blocs.mesvilaweb.cat/jmsansalvador

L


DS_39p

CULTURA [de com nasqué un premi literari

referit al premi literarique hi he trobat i queseria complicat anar acercar per altres vies(arxius municipals, llibred'actes…) m'he pogutfer una idea prou exactade com rutllava tot ple-gat trenta anys enrere.Els continguts de larevista es nodrien de par-ticipació de les entitats,de cròniques, d'informa-ció municipal, però tambéd'elements menors queofereixen una panoràmica gens menys-preable. La publicitat n'és un. Hi aparei-xen anuncis d'establiments bancaris: elBanco de Bilbao (sense Biscaia ni Argen-taria), la Banca Catalana (que ha anat aparar a aquell mateix grup), la Caixa d'Es-talvis Provincial de Girona (que ha anatdeixant pel camí adjectius i preposicionsi moltes coses més…) i establimentscomercials locals que han arribat als nos-tres dies amb molt bona salut.

Les fotos antigues, que hi erenpresents, són sempre un actiu impor-tant, un patrimoni que val la pena servar.I pel sol fet de publicar-les i tenir-ne cus-tòdia, part de la seva supervivència irecord ja està assegurada. Amb lesinformacions publicades, la revista esfeia ressò d'efemèrides destacables.L'any 80 es celebrava el 25è aniversaride l'handbol a Sarrià. I les rates debiblioteca com jo trobem perles impaga-bles com la publicació del nomenclàtorde carrers, al número 4, del mes demaig. A cinc anys de la mort del Gene-ral Franco, la democràcia jove tot justs'estava consolidant. Es van canviar elsnoms de moltes vies urbanes. Elscarrers dedicats a José Antonio i aCalvo Sotelo es van refondre en l'actualcarrer Major. El que anava dedicat aQueipo de Llano es va rebatejar com aPetit. La plaça del General Mola va que-dar com a Plaça de l'Obra i la del Gene-ralísimo no és altra que la placeta de laFont. Pitjor sort van córrer els carrersdedicats al pobre Doctor Fleming (el dela penicil·lina), que va passar a encoma-nar-se a Sant Gaietà i el de Ramon Llull,que es dedicà al Migjorn.

La perla de les revistes, però, ésaquella informació que vista a trentaanys vista fa somriure o riure oberta-ment. N'hi hem trobat bons exemples.

En el número de juny s'anunciava larevetlla de Sant Joan, a celebrar al Plade l'Horta. Hi actuarien el conjunt musi-cal Sintonia, de Sarrià de Dalt, ambcares conegudes i joveníssimes, i d'uncantant solista, un tal Román Carrasco,que es publicitava amb un sobrenomartístic amb ganxo: “El Manolo Escobarde Gerona”.

Un fet que va fer córrer tinta foul'actuació de la brigada motoritzada de laPolicia Municipal de Girona, que va tenirlloc al Pont Major i que el mateix númerode juny recollia puntualment. Els agentsmotoritzats feien exhibicions amb motostan poc indicades per a l'acrobàcia comaquelles monolítiques Sanglas 400. Noem puc estar de copiar-ne un fragment,una autèntica joia del periodisme localque certifica que l'humor no està mairenyit amb la feina ben feta i el rigor infor-matiu: “…L'exhibició de la Policia Muni-cipal Motoritzada va complaure al nom-brós públic assistent. El que no les teniatotes era el Tinent d'Alcalde Sr. JaumeCurbet, que passà l'estona patint, no foscas que algun guàrdia es fes mal. I ésque segons sembla ni la Policia Muntadadel Canadà fa les coses que fan els nos-tres. Fan altres coses, però segur queaquestes no.

Hi havia un agent que no s'acabavade blincar del tot quan tocava tirar-seenrere, i encara ho feia un xic de costat.No sabem si és degut a la manca d'en-trenament ja que no hem d'oblidar quees tractava de la presentació mundiald'alguns números, o bé si és que nos'havia descordat suficientment la faixa.

L'acabament de l'exhibició fou real-ment sonada. La pols sortida a pressiód'un extintor per a apagar la rotllana defoc per on havien saltat les ferotges“Sanglas” i els seus valerosos genets,va inundar el lloc i la columna de fum

sobrepassà l'alçada delspisos, tal com es pot veure.Els tranquils espectadorsque es veieren sorpresosper aquesta traca final, sor-tosament fa uns dies que jahan deixat d'estossegar.”

Així naixia l'any 1980el nostre concurs literari, fillde la promoció municipal ide la inquietud culturalsarrianenca. D'aleshoresençà, el camí ha estat llargi profitós. Aquell certamenliterari local, modest i pri-

merenc ha obert els horitzons fins atenir difusió i rebre participants provi-nents de gairebé tots els territoris deparla catalana. Des de fa moltes edi-cions venen inscrivint el seu nom en elsannals del Premi Sant Jordi autors derenom, gent activa que participa en con-cursos, que té obra publicada i que es fasentir en el món literari català. Senseperdre de vista la modèstia del concurs,podem celebrar amb orgull que nomsde prestigi han volgut participar-hi i enshan distingit amb la seva presència.

UN VELL ANHEL

Era la peça que faltava. Si en celebrarels vint-i-cinc anys dels Premis SantJordi l'Ajuntament va editar un recull detreballs guanyadors seleccionats en lamodalitat de poesia, ara, en commemo-rar-ne les trenta edicions, s'ha publicatl'esperat recull de treballs de narració,una passejada literària des dels anysvuitanta cap aquí. Al Peu de la Lletra -Selecció de Narrativa: vet aquí un títolesperat, en una edició cuidada. És unvolum que fa patxoca. S'han cuidat elsdetalls, el paper, el grafisme, la presen-tació i -naturalment- el contingut. No hisón totes les obres guanyadores però laselecció és notable. Hi són presents lesobres de Mercè Ferrer, Eduard Ferrer,Ramon Busquets, Pere Ribas, RamonLluís González, Joan Cardona, RemeiRomanos, M. Coloma Roig, Helena Vis-vikis, Pere Joan Martorell, CarmeCabús, Josep Valor, Ramon Pardina,Núria Martí i Santiago Diaz. I la nòminade premiats va creixent. I la història delsPremis va prenent una consistènciaimparable.

Llarga vida als Premis LiterarisSant Jordi de Sarrià de Ter! ■

Els regidor de cultura Sergi Torrentà i l’alcalde Roger Torrent amb els premiats d’en-guany: Francesc Orenes, Jon López de Viñastre, Montserrat Altarriba i Alejandra

Bahí.Foto: Ajuntament de Sarrià de Ter


DSp40_

ÀREA DE CULTURA: LITERATURA, BIBLIOTECA, TRADICIONS

l dissabte 24 d'abril, l'Ajuntament de Sarrià deTer va celebrar l'acte delliurament dels PremisLiteraris Sant Jordi. I ho

va fer en un entorn recentmentrehabilitat, el Pati del Patronat, unnou espai recuperat per al municipique des del dissabte ha demostratque pot ser un excel·lent escenariper a molts esdeveniments cultu-rals. La voluntat del Consistori ésque un cop renovat, aquest espaiesdevingui no només una novaporta d'entrada a l'Ajuntament sinótambé un una nova plaça cívica delmunicipi. Enguany els Premis SantJordi arribaven a la seva 30ena edi-ció i amb aquest motiu l'Àrea deCultura ha impulsat l'edició del lli-bre “Al Peu de la Lletra” que reu-neix una selecció de les obres guan-yadores del màxim guardó en lamodalitat de narrativa al llarg de totaquest temps. El llibre va ser pre-sentat de manera oficial en el trans-curs de l'acte de lliurament delsPremis Sant Jordi celebrat a la SalaPatronat.

L'acte va començar amb unaintroducció a càrrec de Josep Ma.Sansalvador que va anar desgra-nant un seguit d'anècdotes publica-des per la premsa de 1980, any enquè l'Ajuntament inicià els premisliteraris que han seguit fins al diad'avui. A continuació començà elrecital “Paraula i sentiment” acàrrec de Jaume Calatayud i Vicen-te Monera que oferiren unexcel·lent tastet poètic i musicalbasat en diversos poetes catalans.

A la mitja part Sergi Torrentà,Regidor de Cultura, lliurà els premisals guanyadors de la present edició.Concretament, Jon López de Viñas-tre, de Barcelona, en la modalitat deNarrativa, amb l'obra “Germans”.

Francesc Orenes i Navarro, de SantJulià de Vilatorta, en la modalitat dePoesia, amb l'obra “Tres flashos”.Montserrat Altarriba i Vilarasau, deSallent, en el concurs d'Haikus pelrecull “Franja del migdia. Menjadori lleure”. Finalment Alejandra BahiOssa fou la guanyadora dels nouspremis “Sarrià de Ter, amb els ulls iles paraules”, per la seva fotografiai text dedicats a la Biblioteca EmíliaXargay.

Roger Torrent, Alcalde deSarrià de Ter, va prendre la paraulaper presentar la publicació del noullibre editat que és un recull amb unalt valor històric i representa elcompromís de l'Ajuntament perseguir impulsant la literatura i lacultura, a través d'eines tan positi-

ves com els Premis Sant Jordi. “Al Peu de la Lletra” ofereix

una selecció d'obres guanyadoresdel màxim guardó al llarg d'aquests30 anys del concurs literari. És pertant un recull molt variat en ques'inclou 17 textos d'autors de diver-ses provinences i formació, gentque en molts casos ja tenen pecespublicades que avalen la seva qua-litat literària. El llibre compta ambun pròleg-presentació signada perl'Alcalde de Sarrià de Ter, Roger

Torrent; així com la presentació delsdos màxims responsables de l'Àreade Cultura: Maties Martí, Conseller deCultura l'any 1980, en els inicis delsPremis Sant Jordi, i Sergi Torrentà,actual Regidor de l'àrea l'any en quès'arriba a la 30ena edició.

Un cop presentada oficialmentla nova publicació de l'Àrea de Cul-tura, Roger Torrent aprofità la troba-da literària per destacar la remode-lació del Pati del Patronat que con-formarà a partir d'ara un magníficespai per actes com el lliuramentdels Premis Sant Jordi. Seguida-ment es va reemprendre la segonapart del recital, i la música i els poe-mes de Sagarra, Riba, Salvat-Papasseït, Espriu i Martí i Pol, entred'altres, van cloure l'acte. ■

Se rgi Torrentà, 2on Tinent d'Alcalde i Regidor de CulturaCristina Vicedo, Àrea de Cultura

cultura

ESant Jordi 2010

L’alcalde Roger Torrent va presentar el llibre, al Peude la Lletra, una selecció de relats curts dels guan-

yadors dels premis de prosa dels darrers 30 anys.Foto: Ajuntament de Sarrià de Ter

Recital poètic i musical“Paraula i sentiment”

a càrrec de JaumeCalatayud i Vicente

Monera. Foto: JordiParetas.


DS_41p

ÀREA DE CULTURA

“El Menú de l'escriptor”

l dia 1 de juny va tenir lloca la Sala Patronat unaxerrada del ja tradicionalcicle El Menú de l'escrip-tor que agrupa les dife-

rents biblioteques del Gironès.Enguany el cicle duia per títol “Lesbiblioteques fan xup-xup” i estava dedi-cat al món de la cuina i la gastronomia.

La Biblioteca Emília Xargay deSarrià de Ter va convidar el conegutgastrònom Pep Nogué, també recone-

gut escriptor de diversos llibres dedi-cats a la cuina.

El dimarts a les 8 del vespredoncs, la Sala Patronat va reunir a mésde cinquanta assistents que van volerescoltar les amenes i divertides parau-les de Pep Nogué. La xerrada vacomptar amb una introducció a càrrecde Josep Guardiola, periodista espe-cialitzat en temes gastronòmics.

Pep Nogué va explicar històries ianècdotes de la seva tasca com

escriptor i, coneixedor que la xerradacomptaria també amb la participacióde l'associació sarrianenca DonesMés que Mai que presentarien alpúblic la seva ratafia, es va referir alslligams de certs plats amb l'acompan-yament d'una bona ratafia i també lacomplexitat i varietat que comporta laseva elaboració. En acabar la xerrada,el públic assistent va poder fer un tas-tet de la ratafia elaborada per DonesMés que Mai. ■

l passat dia24 a les vuitdel vespre, vatenir lloc undels actes

més esperats, la rebuda dela Flama a Sarrià de Ter. Estracta de rebre la tradicionalflama aquest any portadadirectament des de el Cani-gó en bicicleta fins a Sarriàper un dels componentsdels Amics dels Gegants.Arribats a Sarrià, els Gra-llers dels Amics delsGegants van acompanyar la Flama finsla porta de l'Ajuntament on l'alcaldesarrianenc la va rebre i la va entregar ales associacions que celebren revetllaperquè puguin gaudir d'aquesta flamadurant tot el solstici d'estiu . Un acteque ja comença a ser tradició al poble.

A continuació us detallem el mis-satge que des d'Omnium Cultural feiaarribar junt amb la Flama:

"EL FOC ÉS LA PRIMERA MERAVE-LLA". Ho deia Joan Maragall, de quienguany commemorem el 150è ani-versari del seu naixement. El foc eradels déus i els déus n'estaven gelo-sos. Però "és el que els déus han ama-gat allò que fa viure els humans". Viu icontradictori. Encomana claror i escalfvital. Crea, inspira, transforma.

EL CANIGÓ ÉS L'OLIMP CATALÀ.Pirineu, serralada de foc. Al cim delCanigó, la Flama encesa d'una espur-na s'expandeix. No entén de fronteresd'estats, de cultures, d'identitats, declasses, de generacions ni de creen-ces. S'abranda de Guardamar a Salsesi de Fraga a Maó, fins a l'Alguer... I s'a-germana amb la nació occitana a tra-muntana. I a migjorn i a xaloc, amb lacultura amaziga, que celebra des desempre la festa ritual de les fogueres.A la Nit de Sant Joancom és festa d'alegriane fan festa els cristiansi els moros de Moreria.

ÉS LA NIT EN QUÈ ES DESVETLLENELS ESPERITS DE LA NATURA,follets del foc i del vent, minairons de

sota terra, dimonis boiets, ange-lets, miquelets, segadorets,gavaigs, familiars... Nit d'encan-tades i de bruixes.

EL FOC ÉS EL NUCLI DE LACOMUNITAT. La llar de foc, elfogar, la família. El caliu del quefou. El Foc Nou encenia el tió deNadal. Era el Nadal del Sol. Lafoguera a la plaça és la comuni-tat que se sap i se sent poble.Són els Focs del Sol Ple. Volemque abrandi, i que trempi al roigviu la nació catalana, que faci

crepitar les ginesteres. Tirem-hi her-bes oloroses!Envoltem, saltem, sardanegem el foc!LES BRASES SÓN EL SENY, LES FLA-MES SÓN LA RAUXA. Llengües defoc convertides en paraules i clamors.La Flama del Canigó s'ha convertit enun símbol d'identitat dels Països Cata-lans. En aquest poema, Maragall vafer de la poesia una profecia:Pirineu, si resplendissistot encès de mar a mar,remembrant els fills en vetlla,les memòries del passat,les finances del pervindrei els misteris d'eix atzarque fa que els fills d'una mare,que els homes d'un sol parlartinguin els braços en l'airetots alhora bracejant,

E

E

Arribada de la Flama del Canigó en bicicleta, acompanyada per les grallesdels Amics dels Gegants. Foto: Ajuntament Sarrià de Ter.

La Flama del Canigó


osep LópezRomero ésp e r i o d i s t a ,escriptor, confe-renciant i coach

d'autors. Ha escrit diversosllibres com: “ El camino delas hormigas” (2007),“Elvalor del samurai” (2008) i“La il·lusió” (2009).

Georges Escribano éspsicòleg i terapeuta, espe-cialitzat en l'anàlisi transac-cional (sistema de psicoterà-pia individual i social propo-sat pel psiquiatra Eric Berne)de la Universitat SigmundFreud i de l'Escola d'AnàlisiTransaccional a París. Tambéha escrit el llibre “El benefi-ci” (2010) juntament ambl'escriptor Àlex Rovira.

Cada persona necessi-ta tenir el seu jardí secret, unespai d'intimitat, emocional icreatiu que tota parella ha derespectar i que comportauna estabilitat emocional. Sino és té aquest espai perso-nal, pot sorgir la tristesa, l'a-gressivitat i pots emmalaltir,depèn de la personalitat quetinguis.

Aquest jardí secret enspot servir per pensar, perdeixar anar les fantasies, lesnostres pors i les nostresil·lusions.

Un dels motius de tren-cament de les parelles és lafalta de respecte i la faltad'espai que pot acabar enmaltractament psicològic.

Endinsem-nos unamica en la psicoanàlisi deSigmund Freud. Aquestmetge i neuròleg austríac vadividir l'ànima en la cons-ciència, el preconscient i l'in-conscient.

La consciència contétotes les emocions i percep-cions de cada persona en elpresent.

El preconscient escomposa dels records,desitjos, necessitats quepodem dur a la consciència através d'un esforç mínim.

I finalment, l'incons-cient que és on hi ha tot elque no es pot accedir a laconsciència, com per exem-ple els somnis.

Sentir, pensar i actuarsón els tres pilars de les per-sones. El sentiment i el pen-sament no tenen límits, peròen canvi la nostra manerad'actuar pot afectar a altrespersones.

La construcció del jardísecret de cada persona dónapas a la individualitat.

Cadascú ha d'acceptarel seu jardí secret. Significa

un gran alliberament iuna necessitat huma-na i també cal que lanostra parella tinguiaquest espai i res-pectar el nostre. Tot iaixí, pot aparèixer lapor i la gelosia si noacceptem aquestespai que necessitala nostra parella.

És molt important la viade l'Alteritat, és a dir, posar-se al lloc de l'altra persona iintentar entendre com es potsentir i també l'empatia, lacapacitat de comprendre l'al-tra persona, sense fer-nejudicis. Són termes entrella-çats i relacionats amb el crei-xement personal. I també ésimportant tenir una bonaautoestima, una autoconfian-

ça amb nosaltres mateixosperquè això ho transmetemals altres.

L'absència del nostrejardí secret, també pot com-portar el trencament d'unaparella. Això pot repercutireconòmicament i social-ment perquè es pot produiruna separació o un divorci itotes les conseqüències quecomporti, és a dir, buscaruna nova vivenda, comprarun nou vehicle i altres des-peses. Per tant, és moltimportant la confiança en laparella.

És un llibre amb moltde sentiment, planer i moltprofund.

Us felicito pel vostre lli-bre que segur que s'endinsaràal cor de moltes persones! ■

Eva Martínez Escobosa

J

42_pDS

cultura

LLIBRES

Eva Martínez amb Josep López.

i el crit d'una sola llenguas'alci dels llocs més distantsomplint els aires encesosd'un clamor de Llibertat!

QUE CAP BUROCRÀCIA NO PROHI-BEIXI LES NOSTRES FOGUERESANCESTRALS, ni amenaci la nostratradició foguera, ni ofegui la nostrallengua, ni retingui la nostra llibertat.

Que els genis del foc encenguin elsaires: dracs, guites, plens, diables, tra-bucaires, moixigangues, atxes, torxes,falles, haros, fars, petards, coets, cas-tells de focs...Tornem a encendre fogueres a les pla-ces de pobles i ciutats! Recuperem-les, perquè corren el risc d'extingir-se.Encenguem les ciutats! Apostem perla ciutadania. Per l'etnos i pel demos,

les dues maneres de ser poble. Exer-cim l'antic vot fogueral, i QUE CADAFOGUERA SIGUI UN REFERÈNDUMPOPULAR PER LES NOSTRES LLI-BERTATS. ■

Joan Soler i Amigó

Escriptor i Premi Nacional de Cultura Popular 2006

“ELS JARDINS SECRETS” Josep López i Georges Escribano


CULTURA [llibres

pDS_43

“ECLIPSI. Una manera de viure el càncer”a sinopsis de lacontraportadadel llibre, ensapunta que estracta d'un:

“Relat, clar i concís,redactat de manera breu ientenedora, a través delqual, Rosa, explica l'expe-riència de superar un càncerde mama, a partir del dia deldiagnòstic i el posterior trac-tament, des d'una vessantreal i optimista.

L'esperit d'acceptació isuperació de com va viuretot el procés, pot servir d'a-portació per a les personesque en algun moment de laseva vida, es puguin trobaren una situació semblant”.

Fent honor a la veritatpuc afirmar, que el seu con-tingut és molt més que això,aquest llibre és part de lameva vida, un període viscutmolt intensament. En lesseves pàgines hi he reflectitsentiments, he desgranatunes vivències, exemplificatel fet personal d'encarar-meamb la malaltia per vèncer-la.Es tracta d'un retrat singular

de la modificació de la per-cepció del món i de la vida,una ensenyança per apren-dre a transformar unsmoments difícil en unaèpoca amable, un descobriractivitats per omplir el tempsal costat de la família i delsamics, una observació delcomportament humà enfrontd'un fet molt quotidià, queencara avui en dia, resultaser un tema difícil de parlar-ne amb naturalitat per lamajoria de tots nosaltres.Per això volia contribuir, en ladiscreta mesura que ho pucfer, a esvair la por que envol-ta el càncer, a fomentar-neuna visió més extravertida idesimbolta.

Intentar escriure sobretots aquest punts va resultatser en un primer moment unexercici terapèutic, totseguint i poc a poc les anota-cions van anar prenentforma de llibre, fins arribar alformat definitiu, però permaterialitzar aquest projecteen una edició i prendre ladecisió de publicar-ho, va cal-dre mesurar aquesta opció

paulatinament iser conscient delque això significa-va, ja que repre-sentava posar aldescobert i amans de tothomuna part íntima demi, superant unareticència inicial.

No es tracta-va de realitzar unarelat molt extens,sinó tot al contraricalia cercar lesparaules adients iencertades. Lesjustes, per aconse-guir un relat ente-nedor, senzill i pro-per, que a travésde les explicacionsque ens pot oferiruna persona anònima, sem-blant a qualsevol de vosal-tres, arribes al cor del lector,amb el ferm propòsit d'inten-tar d'ajudar a qui ho necessiti,que fos però en primer termei per sobre de tot, un reflexde la realitat des d'un punt devista optimista, tal i com josempre vaig esforçar-me per

viure la malaltia, extreure totel bo que em podia aportar,intentant aprendre de la situa-ció que vivia.

Com a nota final us con-vido i animo a compartir totesaquestes reflexions que hepalesat en aquest llibre. ■

Rosa Dachs

L

Rosa Dachs, durant la presentació que va fer del seullibre a la sala Patronat. Foto: Quim Llunell.

Una porta de coneixement al nostre abast

n nou món. Ple desomnis, màgia, aven-tures i coneixements.Una porta oberta quedóna a la sala de la fan-

tasia on tothom té dret a imaginar, aoblidar els problemes, a resoldre'ls, aadquirir coneixements i com no, adivertir-se. Cada història, una aventura,cada frase, un pas cap al millor tresor.L'entreteniment. El lloc ideal i agrada-ble amb possibilitats infinites per apren-dre a divertir-se somniant; o per posaren potència la utilitat de la imaginació,per resoldre dubtes educatius o perso-nals, per desenvolupar el nostre llen-guatge i vocabulari i, com no, per conèi-

xer la gent del poble d'una manera dife-rent, pels llibres que llegeixen. Moltsllibres, però cadascun ben diferent, n'hiha per a tots els gustos, per a totes lesopinions i de tots els nivells. Un ens potparlar de la discriminació, mentre que

d'altres ens expliquen com és la joven-tut d'aquests temps, uns ens poden ferplorar de mala manera, mentre qued'altres ens poden fer riure fins agafarmal al cos, però sigui quin sigui el seugènere, d'un llibre en gaudirem sem-pre. Per als més menuts és un lloc percrear, on dibuixen i aprenen plegats.Sort tenim a Sarrià de poder gaudir d'a-quest meravellós espai. Cada vegadase'ns fa més petit, per això d'aquí pocmarxaran a un nou edifici més gran, onencara més gent gaudirà de tot el queens posa a l'abast la nostra biblioteca,la biblioteca de Sarrià de Ter. ■

Alejandra Bahí

UFotografia i text guanyador del premi “Sarrià de Ter,

amb els ulls i les paraules”.


DSp44_

mitjans de juny morial'escriptor portuguèsi premi Nobel de Lite-ratura de l'any 1998,José Saramago. Para-

frasejant el títol d'un dels seus llibres,m'he permès encapçalar aquest escritsobre la seva figura literària i humana.

José de Sousa Saramago neix aAzinhaga l'any 1922. Fill de parescamperols i amb pocs recursos, vahaver de deixar els estudis i posar-se atreballar des de molt jove. Primer feude ferrer i després d'administratiu,començant a escriure alguna cosa queo bé no tingué èxit o senzillament nis'arribà a publicar. Durant prop detrenta anys no va escriure res, “Notenia res a dir, i quan no es té res a dir,el millor és callar” va dir.

L'any 1969 s'afilia al Partit Comu-nista Portuguès i col·labora en un diarid'abast nacional O Diário de Notíciasdel qual aviat en va ser expulsat perraons ideològiques. Va ser censurat iperseguit en temps de la dictadura deSalazar, aconseguint finalment feinaen una editorial i fent traduccions.Entre 1972 i el 1973 fou redactor delDiário de Lisboa, i l'any 1974 s'afegeixal gran moviment anomenat la "Revo-lució dels Clavells", que portaria lademocràcia a Portugal.

L'any 1988 es casa amb Pilar delRio, qui passarà a ser la seva traducto-ra. Pocs anys després, amb motiu del'escàndol que provoca a Portugal lapublicació de L'evangeli segons Jesu-crist, es trasllada definitivament aviure a Lanzarote.

L'any 1998 li fou concedit elPremi Nobel de Literatura, el primer aun escriptor portuguès. L'AcadèmiaSueca va destacar la seva capacitat

per «fer comprensible una realitatfugissera, amb paràboles sostingudesper la imaginació, la compassió i la iro-nia».

Als 87 anys va morir a Lanzarotevíctima d'una llarga malaltia.

EL COMPROMÍS

Home profundament compromèsamb les idees d'esquerres i de pro-grés, mai no va dubtar a significar-sepúblicament en favor de les mésdiverses causes. Aquest n'és un breuresum:1974 Va participar en la Revolució delsClavells que acabaria amb la dictadurade Salazar. Posteriorment, i durant poctemps va treballar al Ministeri d'Infor-mació de Portugal.1997 Amb motiu de la matança decamperols a Chiapas, visita la zona iels campaments de refugiats. S'entre-vista i dóna suport al SubcomandanteMarcos.2003 guerra de l'Iraq. Participa activa-

ment en el moviment Noa la guerra, essent l'enca-rregat de la redacció delManifest i de la seva lec-tura en una de les mani-festacions a Madrid.

Cuba. Tot i tenir,com la majoria delsintel·lectuals d'esquerres,simpaties pel modelcubà, l'any 2003, arrandels problemes amb elsbalseros, Saramago retirael seu suport al règimcastrista. “D'ara enda-vant-va dir-Cuba seguiràel seu camí. Jo emquedo”.

2004 Palestina. Critica durament l'acti-tud israeliana en una trobada desuport a Arafat. 2004 Signa una carta de suport alpoble sahrauí.2009 Visita l'activista Aminatu Haidaren vaga de fam a Lanzarote.

A aquest breu inventari, caldriaafegir la publicació de multitud d'arti-cles i opinions sempre punyents ambel poder i en defensa dels més desafa-vorits.

L'ESCRIPTOR

Després d'una primera novel·la quasidesconeguda Terra de pecado, publi-cada l'any 1947, no tornaria a publicaramb èxit fins l'any 1982 amb Memo-

rial do convento, on explica en unperíode de trenta anys, les dures con-dicions del poble portuguès en tempsde la Inquisició.

L'any de la mort de Ricardo

Reis, publicada l'any 1984, recrea elretorn a Lisboa d'un dels heterònims

L'any de la mort de José Saramago

A

cultura

Per Àngel Garcia


DS_45p

del gran escriptor FernandoPessoa. Una interessantreflexió sobre la realitat i laficció d'un personatge ima-ginat, en l'escenari nostàl-gic de la Lisboa dels anystrenta.

A La balsa de piedra,de l'any 86, planteja un fetsingular: una profundaesquerda als Pirineus, con-verteix la Península Ibèricaen una illa a la deriva. Unametàfora sobre l'hegemoniad'Europa i EEUU i una pica-da d'ullet al somni panibèric.

L'any 1991 publicaL'Evangeli segons Jesu-

crist, una heterodoxa i polè-mica visió de la vida deJesús que va provocar unaencesa polèmica amb ElVaticà, i que el govern por-tuguès va vetar al Premi deLiteratura Europea en consi-derar que ofenia els catò-lics. Aquest fet va motivarque fixés la seva residènciadefinitiva a Lanzarote.

Ensayo sobre la

ceguera, de l'any 1995forma part, junt amb Totsels noms i La caverna,d'una trilogia sobre la identi-tat de l'individu. Una estran-ya malaltia deixa cegues lespersones. Totes menysuna. Una reflexió sobre lasolidaritat, l'ètica i l'amor.Una novel·la dura, que eldirector brasiler FernandoMeirelles va adaptar al cine-ma en una versió tambéforça dura.

A Tots els noms (1997)

un buròcrata kafkià de nomJosé (l'únic nom que apareixal llibre) s'enamora bojamentd'una dona de la qual només

en coneix la sevafitxa. Saramagoens parla de l'aïlla-ment i l'amor en lasocietat contem-porània.

La caverna,publicada l'any2000, tanca la tri-logia i parteix delmite de Plató. "El Centre",emblemàtic lloc metropolitàque s'articula com a nucliinevitable de les persones iles seves activitats indus-trials, agrícoles o artesanals,ens és presentat com a sinò-nim del benestar, progrés imodernitat a que tots estemobligats a aspirar. “El Cen-tre” ofereix als residentstotes les sensacions i emo-cions que necessiten per talque no els calgui sortir-ne:des d'un temporal de pluja ineu fins a platges tropicalsparadisíaques. És també unparc temàtic on res no ésveritat. Un fals progrés queanul·la tots els valors, unamodernitat imposada queanul·la l'individu fomentant,contradictòriament, l'indivi-dualisme.

El hombre duplicado,del 2002, podria afegir-se aaquesta trilogia. Un homede prop de quaranta anys,professor d'història en uninstitut, divorciat i amb unavida més aviat gris, desco-breix casualment que té undoble. El tema però no ésnou: ja l'escriptor rus FiodorM. Dostoievski (1821-1881)en una de les seves prime-res novel·les, El Doble, vaabordar aquest tema desd'un vessant més psíquic i

que marcava ja una de lesprincipals característiquesde la seva àmplia producció:la introspecció psicològica.

El que ens plantejaSaramago amb aquestainquietant descoberta, sónels dubtes sobre la pròpiaidentitat. La recerca deldoble esdevé la recerca delseu alter ego, potser la des-coberta de si mateix.

L'any 2004 publicaEnsayo sobre la lucidez. Ales eleccions d'una ciutat, lamajoria dels habitants deci-deixen votar en blanc. Elgovern, temorós queaquest gest pugui malme-tre els fonaments de lademocràcia, ho atribueix auna conxorxa internacionalanarquista. Una profundareflexió sobre la participaciói el poder. I també sobre lesarmes més freqüents delpoder: els culpables han deser eliminats i si no es tro-ben, s'inventen.

Si aquí imaginava unpaís on la gent vota en blanc,a Las intermitencias de la

muerte (2005) va més enllài s'inventa un país on la mortdeixa d'actuar, on la gent nomor. La joia i l'entusiasmecol·lectiu esdevenen aviatdesesperació i caos: la con-gestió als hospitals, la fallida

del sistema de pensions...Com sempre jugant ambl'absurd i donant-li la voltafins fer-lo creïble.

El viaje del elefante del2005, és el relat del viatged'un elefant des de Lisboafins a Viena passant per Valla-dolid, ciutat de residència del'aleshores regent d'Espanya.

Una novel·la coral -l'au-tor va preferir dir-ne un contellarg-on el protagonista no éshumà, però sí que ho és lacondició humana. Una delíciai un divertiment que es lle-geix en un tres i no res.

La seva última obrapublicada en vida va serCaín, gairebé vint anys des-prés del polèmic Evangelisegons Jesucrist. Un irreve-rent i irònic recorregut peralguns passatges de la Bíblia.Saramago redimeix el prota-gonista de l'assassinat d'Abeli considera a Déu com l'autorintel·lectual d'aquell fet.

Saramago, ateu decla-rat, sempre tingué una rela-ció crítica amb l'església.“No crec en déu i no em facap falta -va declarar. Elsateus som les personesmés tolerants del món. Uncreient fàcilment passa a laintolerància”.

Descansi en pau en elcel dels ateus. ■


DSp46_

Per Roger Casero Gumbau.http://twitter.com/RogerCasero

l Twitter és una de leseines web 2.0 que mésforça està agafant elsdarrers mesos. Hi ha quidefineix el Twitter com

una xarxa social, però la seva concep-ció és més de canal d'informació. ElTwitter és, de fet, un servei de micro-blogging. Possiblement caldria, abansde seguir explicant què es i com fun-ciona Twitter, aclarir alguns conceptes:

Web 2.0: més que una tecnologia, ésuna actitud, o més aviat és la nova acti-tud que la tecnologia ens permet adop-tar en la nostra navegació a la xarxa. LaWeb 2.0 ens permet passar de sersubjectes receptors i passius a seractius i generadors de continguts.

Xarxa social: és l'estructura on escreen les relacions a través de la inter-acció dels diferents nodes, persones ogrups de persones.

Microblogging: per dir-ho d'unamanera poc acadèmica, seria la publi-cació de continguts tipus bloc però demanera molt sintetitzada.

El Twitter és doncs un servei web quepermet publicar contingut amb entra-des, apunts, que no superin els 140caràcters.

Els 140 caràcters no són un capri-ci ni una xifra aleatòria; són els 160caràcters que permet un sms reser-vant-ne 20 per incloure el nom de l'u-suari.

De fet hi ha qui el defineix així:Twitter = blog + missatgeria instantà-nia + SMS + xarxes socials.

Twitter = bloc pel que té de publi-cació de continguts.

Twitter = missatgeria instantàniaperquè permet enviar missatges direc-tes a seguidors.

Twitter = SMS per la tipologia demissatge, curt i sintètic. Però un twitno s'escriu igual que un SMS.

Twitter = xarxa social perquè inte-gra les actualitzacions dels qui seguei-xes i integra les teves actualitzacions aqui et segueix.

Què vol dir Twitter? Twitter encatalà vol dir refilar, piular, pel què delstwits en podem dir piulades i de twite-jar piular. El símbol del Twitter és unocellet, de fet els qui fem servir Twit-ter anem fent piulades en la nostraconversa 2.0

La simplicitat del Twitter és una deles claus del seu èxit: digues en 140caràcters allò que vulguis. Però Twitterno és l'únic servei de microblogging,n'hi ha d'altres però no tots han tinguttant d'èxit. Plurk és un altre servei demicroblogging, molt popular al sudestasiàtic. Altres serveis de microbloggingsón Identi.ca, Jawnce o Jaiku.

Però centrem-nos en Twitter: esva crear el 2006 a partir d'un projectede desenvolupament de l'empresaObvious, LLC. Al principi era utilitzatcom a eina de comunicació internaperò aviat es va llançar públicament.

Al llarg d'aquests anys Twitters'ha consolidat com l'eina web 2.0referent en microblogging. Per fer-nos-en una idea, Twitter té més de 105 milmilions d'usuaris registrats arreu delplaneta. Twitter s'està situant al capda-vant de les xarxes socials rere Facebo-ok i apropant-se a Myspace. A Espan-

ya Twitter té 1,8 milions d'usuaris (juny2010), superant els de Myspace(1,7m) i apropant-se a Flickr (2m).

Twitter, doncs, ha esdevingut unautèntic canal d'informació i d'actualitatcol·laboratiu en directe. Qualsevolesdeveniment o notícia pot tenir la sevarepercussió a Twitter, pel que és tambéuna interessant font d'informació.

Però Twitter és molt més que unespai on escriure breument què estàsfent en aquell moment, Twitter és unespai on compartir què està passant,què t'està passant, què t'interessa.Opinions, recomanacions, notícies,preguntes... també estats d'ànim: aTwitter tot hi cap, sempre amb 140caràcters.

Una altra de les claus de l'èxit deTwitter és la seva viralitat, és a dir, laseva gran capacitat de generar boca-orella. La clau de la viralitat són elsseguidors (els “followers”) i la sevacapacitat de retwitejar. Per tenir segui-dors primer cal ser seguidor d'algú,donar-se a conèixer. També anunciaren altres xarxes el teu perfil a Twitter.Twitter comptabilitza la gent quesegueixes (“following”) i els seguidors(“followers”).

Les piulades de la gent quesegueixes apareixen a la teva pantallade Twitter, al “timeline”. El “timeline”és el fluxe d'actualització cronològicade continguts de la gent que seguei-xes. De la mateixa manera les tevespiulades apareixen al “timeline” delTwitter dels teus seguidors. Per tantjo al Twitter veig les actualitzacions dela gent que segueixo i la gent que emsegueix veu les meves actualitzacions.

Una de les primeres coses que

E

@RogerCasero Twitter, o el batec de la xarxa a 140 pulsacions per minut! #twitterPdS73

espai 2.0SARRIA 73.qxp 8/9/10 12:05 Página 46

DS_47p

ESPAI 2.0

cal fer a Twitter és cercar usuaris inte-ressants a seguir, bé per temàtica, peramistat... A més Twitter permet agru-par els usuaris que segueixes en llistesper interessos comuns. A mesura quevas seguint usuaris també aquests ialtres usuaris et començaran a seguir.

Respecte els usuaris que seguei-xo puc fer altres accions, si l'usuari emgenera molèsties: deixar-lo de seguir(“unfollow”), bloquejar-lo (“block”) odenunciar-lo per spam (“reportspam”). Bloquejo un usuari quan novull que em segueixi i el denuncioquan considero que en fa un mal ús.

Una vegada registrat puc escollirsi el meu “timeline” serà obert atothom o només als meus seguidors.Si el meu “timeline” és públic, seràvisible per tothom encara que no esti-gui a Twitter a través de la meva direc-ció personalitzada: http://twitter.com/RogerCasero

Si ho desitjo puc protegir el meu“timeline” i fer-lo visible només alsmeus seguidors.

Llavors ja estic a punt per comen-çar a generar contingut, començar apiular: “@RogerCasero Estrenol Twit-ter!”, Però una piulada pot contenirmés informació més enllà del text:enllaços i etiquetes.

Pel que fa als enllaços es podenafegir url (Uniform Resource Locator)de webs, que volem recomanar o con-siderem interessants, però sempredins els 140 caràcters.

La url és la direcció única queidentifica una pàgina web a internet.

Aquest fet obliga a escurçar la urlper disposar de més caràcters pel textque l'acompanya. Hi ha diversos gestorsde Twitter que permeten escurçar les url,fent-les més compatibles amb Twitter.

Les etiquetes, “hastags” (#) per-meten donar una mateixa categoria adiferents piulades. Això permet agru-par-les sota aquesta categoria, encaraque hagin estat publicades per usuarisdiferents. Jo puc escriure una piulada iafegir-hi aquesta etiqueta #sarriadeterSi d'altres usuaris afegeixen aquestaetiqueta a les seves piulades totes que-daran agrupades a l'etiqueta. Les eti-quetes són de gran utilitat per seguiresdeveniments o un tema concret. Através del cercador de Twitter es poden

veure els “tweets”agrupats sota unamateixa etiqueta idesar la cerca per afutures consultes.

Però no noméspuc generar continguta Twitter, puc feraltres coses amb elcontinguts dels quisegueixo. Ja hem ditque l'activitat dels quisegueixo va apareixent al meu “timeli-ne”, on puc veure els continguts quepubliquen; aquesta informació jo pucretwitejar-la o respondre-la.

Quan retwitejo (RT) replico, reen-vio la informació de l'altre als meusseguidors, aportant viralitat al contin-gut publicat. Quan em retwitegen unapiulada, el meu contingut també guan-ya viralitat: si jo tinc 10 seguidors lameva piulada la veuran 10 persones; siun seguidor meu té 10 seguidors i faun RT d'un apunt meu, la meva piuladaserà vista pels seus 10 seguidors...

Quan responc a un apunt d'unapersona que segueixo (@) inicio unaconversa oberta amb ella sobre el seuapunt. S'estableix un diàleg en obertque es va actualitzant en ambdós“timeline” del Twitter.

A Twitter també puc establir undiàleg privat, que no es publica al“timeline” obert. Per aquests usospuc utilitzar els missatges directes(DM), un servei de missatgeria intern.Els missatges directes també tenen lalimitació de 140 caràcters i natural-ment també els pots respondre.

Els continguts de les piulades sónmolt variats: opinions, titulars, informa-ció, recomanacions...

Al Twitter també es poden com-partir imatges, amb aplicacionsparal·leles com Twitpic, Tweetphoto oTwitxr. Per a compartir vídeos hi haTwiddeo o Vidly. Per a la gestió d'un omés comptes de Twitter hi ha aplica-cions com hootsuite o cootweet.També hi ha aplicacions de gestió delTwitter per a l'escriptori com Tweet-deck o Seesmic Desktop o bé per arealitzar enquestes via Twitter ambPolldaddy o Twtpoll.

I és que el Twitter no és utilitzatnomés a títol personal, també s'usa a

nivell corporatiu: empreses, marques,entitats, mitjans de comunicació o par-tits polítics utilitzen Twitter. Presenta-cions de productes, els titulars del dia,notícies corporatives o l'atenció alclient són usos corporatius corrents.

Com altres eines web 2.0 el Twit-ter es pot sincronitzar amb altres apli-cacions com el Facebook, de maneraque les piulades es publiquin també almur del Facebook. També des d'altresserveis web es pot publicar al “timeli-ne” del Twitter: des de blocs o altreseditors de continguts: Slideshare, Spo-tify, Youtube, etc. El Twitter també per-met la sindicació de continguts, dels“tweets” via rss (Really Simple Syndi-cation).

L'rss és un sistema que permetsindicar continguts, és a dir, dirigir con-tinguts d'una web a una altra pàginaweb o lector de continguts. Per exem-ple sindicar els continguts de diferentsblocs al meu lector de Google.

El Twitter és una eina més perincrementar el tràfic a altres webs nos-tres: blocs, pàgines personals, perfilsde Facebook, etc. Si publiquem unapunt al nostre bloc i en fem difusió viaTwitter amb un enllaç, el nostre apuntal bloc es beneficiarà de la viralitat deTwitter. També ja són molt utilitzadesles aplicacions per fer un RT directa-ment des del bloc o pàgines web, demanera que amb un sol clic es potreplicar un contingut d'un altre web aTwitter.

Una de les utilitats que té Twittera Catalunya és l'actualització sobre lainformació de l'estat de les Rodalies odel trànsit: averies, retards, retencionsi altres incidències es bolquen almoment per part d'usuaris a Twitteressent una informació en directe quepot resultar de molta utilitat.


DSp48_

espai 2.0I són molts més els usos que el Twit-

ter pot tenir, de fet tots els que et puguisimaginar!

El Twitter, els microblocs en general,tenen èxit perquè a diferència dels blocs,no requereixen llargues i elaborades crea-cions de continguts. Amb 140 caràcterspots sintetitzar una idea, una opinió, unmissatge, una comunicació...

No hi millor manera de conèixer Twit-ter que registrant-s'hi i començar a publi-car i compartir contingut. T'hi sumes?

Algunes recomanacions per treuretot el suc a Twitter:Utilitza el teu nom i cognom, o la combi-nació d'aquests, per al teu nom d'usuari.Fes servir un nom d'usuari que t'identifi-qui bé.

Igualment publica una imatge de per-fil que t'identifiqui: millor una foto tevaque un logo, una marca. Si utilitzes unavatar fes que s'assembli a tu.

Omple l'espai del perfil: la localitza-ció, la biografia i l'enllaç. Pel que fa a l'en-llaç, si tens una pàgina personal o blocposa-li; si no però tens Facebook, dirigeixl'enllaç al teu perfil al Facebook o a algunaaltra web personal.

Publica les teves opinions, allò quefas, allò que per tu és important comuni-car, sigues tu mateix. No publiquis res queno diries en públic, no revelis secretsinconfessables.

No abusis del RT, als teus seguidorsels interessa més el què tu penses.

No et limitis només a piular; escoltatambé els teus seguidors i estableix con-versa.

Respon a les respostes i missatgesdirectes que rebis, sobretot si contenenpreguntes o t'interpel·len.

I sobretot, ni al Twitter ni a cap altreeina 2.0 et converteixis en un troll!

Un troll és una persona que es dedi-ca intencionadament a provocar usuaris ilectors d'internet a través de comentarisinsistents i ofensius.

Finalment comentar-vos que aquestarticle ha estat publicat al Twitter agreganttotes les piulades amb aquesta etiqueta:#twitterPdS73

Ens trobem al Twitter! ■

Recorda:Usuari: és el teu nom a Twitter, vaprecedit por l'arroba (@): @usuari.

Tweet: piulada, és cada un dels mis-satges que publiques, amb una extensió màxima de 140 caràcters ique apareix al teu “timeline” i als de les persones que et segueixen(“followers”).

Timeline: és l'espai central de Twitter on de manera cronològica esvan mostrant els “tweets” de les persones que segueixes. Com mésusuaris segueixis més activitat i actualització tindrà el teu “timeline”.

Following (seguint): són aquells usuaris que segueixes, aquells alsque has marcat l'opció seguir (“follow”). Els seus “tweets” aparei-xen al teu “timeline”.

Followers (seguidors): són aquells usuaris que ens segueixen, quehan marcat per al nostre perfil l'opció de seguir (“follow”). Els nos-tres “tweets” apareixen el seu “timeline”.

Follow i unfollow (seguir i deixar de seguir): són les accions que pucfer per seguir o deixar de seguir un usuari.

Block i report spam (bloquejar i denunciar per spam): són les accionsque puc fer per bloquejar un usuari, no permetent que em segueixi,o denunciar-lo a Twitter per si considero que fa un mal ús del seucompte fent spam (publicitat intensiva, reincident i no desitjada) oaportant contingut ofensiu.

Reply (resposta): és la resposta, és la manera d'enviar un missatgeobert, publicat al “timeline”, a un o més usuaris. L'usuari o usuaris aqui faci la resposta rebran en obert el missatge i els seus seguidorstambé el veuran. Per enviar el missatge obert s'utilitza l'@ davant elnom d'usuari: @usuari1 @usuari2 Aquest sistema és el mateix per ales mencions.

Mention (menció): és l'altra part de la resposta. Quan un usuariescriu una resposta amb el nostre nom @RogerCasero, apareixerà alnostre “timeline” i en un espai específic amb totes les mencions.

Direct Message (missatge directe): és el missatge que enviem demanera directa i privada a un usuari. Aquest missatge només és visi-ble per l'emissor i el receptor. Cal que el destinatari sigui un segui-dor teu i els missatges s'inicien amb les lletres DM. Al Twitter hi haun espai específic que conté la safata de missatges rebuts i enviats.

Retweet: és l'acció que fem quan repliquem un “tweet” d'una perso-na que seguim al nostre “timeline”, fent-lo visible als nostres segui-dors. S'identifica amb les sigles RT i hi apareix també el nom d'usua-ri de qui ha creat el “tweet”. Twitter disposa d'un botó per retwitejardirectament un “tweet”. Quan fem un RT donem valor a allò quecompartim d'una persona que seguim als nostres seguidors.

Hastags (etiquetes): són les etiquetes que ens permeten agrupardiferents “tweets” en una mateixa categoria (tema, concepte...).Poden ser compartides per diferents usuaris encara que no essegueixin entre ells.


DS_49p

ACTUALITAT [La Rosa més riallera

DOSSIER D’HISTÒRIA

150 ANYS DELNAIXEMENT DEL POETA JOAN MARAGALL

oan Maragall i Gorina va néixer el 10 d'octubre de 1860 en un carrer ombrívol del barri de laRibera de Barcelona, el carrer de Jaume Giralt. Aquest personatge que estava cridat a l'exer-

cici de l'advocacia, després d'acabar la carrera sense massa entusiasme, entrà de la mà de JoanMañé i Flaquer en el món incipient del periodisme del nostre país per acabar dedicat a l'art de les lle-tres des d'una atalaia certament privilegiada. A trenta anys, Maragall entra al “Brusi”, el “Diario deBarcelona com a secretari del prohom de la burgesia barcelonina Joan Mañé i Flaquer tot i que d'an-tuvi Maragall no subscrivia les idees del diari. Quan el jove Maragall s'endinça en una i altra tasca

Per Josep Brugada

JRetrat de Joan Maragallpel pintor modernistaRamon Casas.


DSp50_

DOSSIER D’HISTÒRIA [any Maragall

periodística a la redacció del diari jahavia publicat diversos poemes, tex-tos que va recuperar i l'any 1881 enpresenta alguns als Jocs Florals. A larevista “La Ilustració catalana” hi vapublicar el seu poema intitulat “Odainfinita”, que ha estat considerat elpunt de partença de la seva poesia deto més romàntic:

Tinc una oda començadaque no puc acabar mai:dia i nit me l'ha dictadatot quan canta en la ventadatot quan brilla per l'espai.

No ens entretindrem en el pre-sent article en elaborar una biografiade detalls de Joan Maragall perquè hiha prou llibres que ens donen matisa-da referència del que va ser la restrin-gida vida del poeta, puix com és noto-ri, Maragall va viure només justamentcinquanta anys. D'aquesta primeraèpoca dels primers assajos poèticshem de dir que Joan Maragall va mos-trar-se en la seva joventut com unhome amb una autèntica sensibilitatromàntica. De fet en aquells temps,finals del segle XIX, l'estètica que vadominar en les nostres lletres va ser el

romanticisme d'arrel patriòtica quepropugnaren figures com Àngel Gui-merà, Jacint Verdaguer, JoaquimRubió i Ors o Manuel Milà i Fontanals.Per tant, amb aquest antecedents,sembla lògic que les directrius literà-ries del jove Maragall prenguessinaquest caire. Val a dir que el joveMaragall no s'apassionà ni pel món dela carrera de dret ni tampoc massa pelperiodisme, en canvi sí que va ser unesperit inquiet i apassionat per conèi-xer el que literàriament ens arribavade la cultura i la filosofia europees.

Sempre he pensat i he tingutla percepció que Joan Maragall repre-senta per a la nostra cultura, la baula,l'element clau, la personalitat decisiva

que supera el romanticisme carrinclódels homes de la “Renaixença” i ambla seva poesia i la seva teoria literària,Elogi de la paraula (1903), Elogi de laPoesia (1907), fa un salt qualitatiuenvers un romanticisme més pur,molt més espiritual i estètic el qualprovenia de les essències d'Aleman-ya. I aquesta és la qüestió. SituatMaragall en un ambient de treball enel qual li venia bé la combinació del'escriptura literària i la tasca periodís-tica a la redacció de “El Brusi”, la lec-tura d'una obra cabdal del romanticis-me alemany, el Werther de J.W.Goe-the, text que Maragall va llegir reitera-dament quan tenia vint-i-quatre anys,això l'empenyé de bo de bo a apren-

Retrat dels fills de Clara Noble i Joan Maragall amb la dida.

Clara Noble, esposa del poeta Joan Maragall

Taula del despatxde la casa delsMaragall al carrerAlfons XII de Barcelona.


DS_51p


dre la llengua alemanya. L'aprenentat-ge de l'alemany va projectar certa-ment el jove Maragall vers un cosmo-politisme al qual per l'època pocs hihavien aspirat. Després de l'excitacióintel·lectual que li provocà el Wertherde Goethe, vingué la lectura de lesElegies romanes i ja després la feinade traduir textos de l'alemany a la nos-tra llengua.

Al cap de dos anys de la sevaentrada a la redacció del diari, JoanMaragall va debutar com articulista ales pàgines de “El Brusi”. Hi escriviaamb bastant regularitat de maneraque la seva firma va començar a serconeguda i apreciada en els medisintel·lectuals i burgesos de la Barcelo-na de l'època. Maragall hi escriucolumnetes amb articles de caràctersocial, polític i també de caràcter cul-tural. En els primers anys hi ha unaprevalença pels articles que fan refe-rència a la literatura i a la poesia, a l'artde la paraula com ell mateix expressa-rà. I així, amb articles, conferències ial·locucions va anar-se forjant la perso-nalitat catalanista i intel·lectual deljove Maragall. Vista la seva obra en laseva globalitat Joan Maragall se'nspresenta com un pensador. Recordemque és ell qui es mostra en totmoment preocupat per l'encaix deCatalunya i Espanya. És l'avi delsMaragall d'avui qui composa l'Himne ala senyera, és ell el de “La dansa mésbella que es fa i es desfà”, és aquesthome de lletres que composa la “Odaa Espanya”:

On ets, Espanya? -no et veig enlloc.No sents la meva veu atronadora?No entens aquesta llengua -que etparla entre perills?Has desaprès d'entendre als teus fills?Adéu Espanya! (1)

Ja que hem fet referència alromanticisme inherent en la seva per-sonalitat, la filiació germànica deMaragall va consolidar extraordinària-ment la seva gran vocació poètica. Jaho hem dit. Maragall no fa d'advocat,ni potser ben bé de periodista. La sevavocació és més aviat d'intel·lectualcompromès amb la nació que l'envol-ta. D'aquí que bo i exercint aleshores

com a escriptor, la plata-forma del diari li permetmoltes coses. Entre arti-cle i columna, entre confe-rència i la captivació per lapoesia, Maragall tambéexerceix de traductor. Amés de traduir algun clàs-sic com Homer o Píndar,el seu desig és també elde treure el cap envers elque s'està elaborant aEuropa i més concreta-ment en la cultura aleman-ya, de manera que des-prés dels grans poetes,Goethe, Novalis, Heine,Schiller, dels músics comBach o Wagner (del qualtradueix al català el llibretdel Tristany i Isolda), Mara-gall es topa amb l'obra i lapersonalitat potentíssimade Friedrich Nietzsche delqual tradueix una part delZarathustra de maneraque Joan Maragall és elprimer traductor d'aquestfilòsof en el context de la cultura cata-lana i en el context hispànic. Per tant,doncs, el sentiment i l'estètica romàn-tiques -del romanticisme més pur- esreforcen per sempre més en la sevapersonalitat i de retruc en la seva obrapoètica per l'efecte de l'estudi de lacultura alemanya. Voleu un poetaromàntic? Doncs ací el tenim per par-tida doble, per constitució i sensibilitatpersonal i per formació.

Quin dia avui! Els camps ja són tots verdsI ella m'ha aparegut com novamentAl bell atzar del dia, un sol momentSos ulls com flors a sobre meu oberts.El cel era serè i el jorn brillant,El vent d'hivern tornava ventijol...Jo me n'he anat pel jorn enlluernatA meditar els seus ulls al bat del sol (2)

JOAN MARAGALL, MODERNISTA

A trenta un anys Joan Maragall vacasar-se amb Clara Noble que tenia totjust divuit anys. El casament va supo-sar la concrecció del seu romanticis-me personal; no la concrecció total delromanticisme que bategava en la seva

sensibilitat però sí l'acomplimentd'uns anhels amorosos ben expres-sats en la seva lírica de joventut:

Quants amors abandonatsa les vores dels caminsvan llançant desesperatsllurs aromes pels confins! (3)

Després quasi any darrera anys'esdevindiria la maduresa intel·lec-tual i personal del poeta amb els tret-ze fills que es succeïrien.

Resplendenta, sencera, arrodonida,s'alça per sobre el mar la lluna plena:així sento pujar la meva vidaastre sense minvant en nit serena.Dels braços dels amics als de l'aimada,un moment vaig sentir l'esgarrifosagran buidor de l'espai... (4)

Progressivament, doncs, JoanMaragall madura en la vida i a travésdels seus articles i al·locucions al“Diario de Barcelona” va fent-se unprestigi en la societat barcelonina del'època. Al 1886 Maragall va fer-sesoci de l'Ateneu Barcelonès, alesho-res una institució que va esdevenir el

El poeta Joan Maragall en la seva maduresa.


DSp52_


nucli i el recer d'una intel·lectualitatprestigiosa que procurava accions pertal d'esdevenir “moderna”, és a dir enprimera instància allunyada dels plan-tejaments conservadors i immobilis-tes de la ja grinyoladissa i encarcarada“Renaixença”. Per entendre'ns JoanMaragall des dels seus vint-i-sis anyses relaciona i pren contacte amb lajoventut progressista del moment, lajoventut 'moderna' de Barcelona.Sembla ser que una de les figures queva trencar d'una manera radical amb lacarrincloneria patriotera dels patricisde la “Renaixença” va ser l'enginyer ilingüista Pompeu Fabra el qual va titu-lar una de les seves obres primeren-ques Gramàtica del catalán moderno(1891). Fabra no estava per lilainades,anava per feina i tenia ben clar que lallengua catalana no podia seguirimmersa en una disparitat tan gran decriteris ortogràfics i lingüístics. El fetque Pompeu Fabra utilitzés l'adjectiu“modern” per a una de les sevesobres va ser clau perquè la colla ques'agrupava entorn de l'Ateneu Barce-lonès en la qual hi havia autors de tea-tre, escriptors, músics, arquitectes opintors com Santiago Rusiñol, Joa-quim Casas Carbó, Enric Morera, EnricGranados, Josep Puig i Cadafalch, Rai-mon Casellas, Fabra i el propi Maragallvan impulsar la revista “L'Avenç” la

qual va assentar les bases per a unanova generació intel·lectual de noupunt de vista: 'els modernistes'. L'es-tètica artística, literària i lingüística de“L'Avenç” va propugnar una genera-ció d'artistes i escriptors en llenguacatalana que pretenien donar al catalài a la cultura catalanes una aurèola decosmopolitisme i d'europeisme quesuperés la labor dels homes de “LaRenaixença” i així va ser com 'elmodernisme' es va consolidar. A dirveritat, però, el jove Joan Maragallveia amb un punt d'escepticisme elsqui s'autoanomenaven 'modernistes'perquè ell els veia massa eixelebrats.No cal dir que figures com la de San-tiago Rusiñol era arrauxada, arrauxada.Per aquests temps Jaume Brossahavia publicat precisament a les pàgi-nes de “L'Avenç” un article que va ferforrolla entre la intel·lectualitat mésconservadora, l'article es titulava “Lajoventut catalana d'ara” el qual supo-sava un trencament amb l'immobilis-me conservador dels patricis barbutsde “la Renaixença”, homes de patillaampla i barret de copalta, que incloïaGuimerà entre d'altres respectablespatricis.

Maragall des de la talaia del diari ides de la seva residència burgesa deSant Gervasi, al número 79 del carrerd'Alfons XII, contemplava tota la socie-tat i el desenvolupament del modernis-me amb molta més serenor que algunsdels seus membres. Sigui com sigui,Joan Maragall ja consolidat com apoeta i intel·lectual de categoria, vaesdevenir des d'una certa distànciamés aviat conseller dels joves intel·lec-tuals i escriptors modernistes. A Mara-gall l'anarquisme que agitaven algunsjoves modernistes l'exasperava, li feiapor perquè ell ja es veia un home abso-lutament madur. El contrast l'haviaexpressat l'any 1893 quan es va pro-duir un atemptat amb bomba al GranTeatre del Liceu la nit del 7 de novem-bre. Al 1893 el matrimoni Maragall /Noble ja tenia dos fills. Maragall expres-sà amb viu sentiment la impressió i eldol que suposà l'atemptat:Furient va esclatant l'odi per la terraregalen sang les colltorçades testes,i cal anar a les festes

amb pit ben esforçat, com a la guerra. (5)

Enllà d'aquesta eventualitat quecertament arribà al fons de l'ànima delpoeta, Joan Maragall s'anava distin-gint com a pensador i conseller depersonatges que es movien entorn dela política i de les lletres catalanes. Enple esclat de l'art, la literatura i el pen-sament modernistes l'any 1900,Maragall havia donat a la llum públicaels poemes i les llegendes pirinen-ques, obres com El Mal caçador o l'in-trigant poema d'arrels medievals queés El comte Arnau.

LA VACA CEGA, 1883

Entre els poemes d'exaltació de lanatura l'any 1893 en el temps de lesseves vacances a Sant Joan de lesAbadesses, mentre passejava cap a laFont del Covilar als afores de la pobla-ció, Maragall va fixar-se en l'eventuali-tat i la tragèdia d'una vaca que no erauna vaca qualsevol; es tractava d'unanimal cec. La ceguesa impressionasempre i en tot moment tant si lapateix una persona humana com si lapateix un animal. En aquest cas elpoeta es fixa amb gran sensibilitat enun pobre bòvid cec. El poema és d'unpatetisme atroç. Maragall escriu elpoema que quasi el va fer famós

Biografia de Joan Maragall de l'escriptorJosep Mº Corredor.

Edició francesa dels poemes de Joan Maragall, 1968


DS_53p


“La vaca cega”; text que ésd'una riquesa lírica i ideològicasensacional. Per què? Doncsperquè es tracta de la contem-plació d'un element que formapart de la natura però que hi téuna posició marginal. L'animalestà sol. Per què? Perquè no hiveu, el poeta reitera: és cega. Nove a abeurar-se a la font comabans solia fer-ho, no, i s'apropaamb ses companyes, no, ve totasola. La solitud de l'animal cridal'atenció del poeta. De fet, en elfons, Maragall en fixar-se en l'a-nimal solitari ve a simbolitzar lafigura niestzcheana, enfrontadaamb la incomprensió de la socie-tat. El poema el qual per la sevaimportància reproduïm mésavall, representa la lluita de l'in-tel·lectual 'modernista' solitari elqual lluita contra les incomprensionsde la societat conservadora que l'en-volta. La producció artística delsmodernistes no va ser compresa en elseu moment. Maragall és clar va fercostat als modernistes. Tant va ser aixíque Caterina Albert i Paradís, l'escrip-tora “modernista” de L'Escala es refu-gia en la personalitat i els consells lite-raris de Joan Maragall quan escriu elseu meravellós poema en prosa queés la seva novel·la “Solitud”. CaterinaAlbert no s'atrevia a signar la novel·laperquè era una dona i fins aleshores,1906, havien estat comptades lesdones que havien publicat alguns tex-tos en llengua catalana. Doncs va serJoan Maragall qui va suggerir i vaesperonar Caterina Albert perquèpubliqués els seus articles i la novel·laamb el pseudònim de connotacionsmasculines, Víctor Català. Per tant,Maragall amb el temps, compaginantla seva vida domèstica i intel·lectual,des de la seva casa de Sant Gervasi,va convertir-se en un autèntic conse-ller polític, literari i filosòfic de la gene-ració “modernista”. Josep Pla diu del'ambient en el qual visqué el poetaque, “visqué enmig del seu ambient

familiar, en un estat de quietud, d'or-dre i de placidesa perfectes.” De fetquan Joan Maragall mort, malaurada-ment massa prematura-ment l'any 1911, hom creu iindica que el 'modernisme'ja s'havia liquidat. Un anyabans de la seva mort comsi es tractés d'una premoni-ció teològica i existencial elpoeta publica el seu univer-sal Cant Espiritual, 1910:

Si el món és tan formós Sen-yor, si es miraamb la pau vostra a dintre del'ull nostre,què és ens podeu dar en unaaltra vida? (7)

A partir de 1906 sorgi-ren en el panorama culturalcatalà els “noucentistes”molt més refinats, méstocats i més posats sobretoten qüestions de dignificaciói modernització de la llenguacatalana. El factòtum de lanova estètica va ser Eugenid'Ors que entre les malescoses que dugué a terme,

va sentenciar de mala manera la poesiade Joan Maragall i la teoria de la parau-la viva. Hi hauria molt a dir sobre laposició esnob i pedant d'Eugeni d'Ors ipel poc respecte que va expressar pelpoeta i per la generació modernista.

En aquest país hem tingut massavegades el vici de tirar sorra als ulls deles generacions passades però la cosacerta és que tant la generació de “LaRenaixença”, com el “modernisme”,com el “noucentisme”, com “lesavantguardes” no són res més que lasuperació progressiva, catalana i cata-lanista de l'art i de la cultura expressa-des en la nostra llengua. L'aportaciódel poeta Joan Maragall va ser sensdubte de primer ordre i convé que enfem memòria i recitem i llegim l'abastliterari d'aquest poeta certament neo-romàntic. ■

LA VACA CEGA

Topant de cap en una i altra soca,avantçant d'esma pel camí de l'aigua,se'n ve la vaca tota sola. És cega.D'un cop de roc llançat amb massa traça,el vailet va buidar-li un ull, i en l'altrese li ha posat un tel: la vaca és cega.Ve a abeurar-se a la font com ans solia,mes no amb el ferm posat d'altres vegadesni amb ses companyes, no: ve tota sola.Ses companyes, pels cingles, per les comes,pel silenci dels prats i en la ribera,fan dringar l'esquellot, mentres pasturenl'herba fresca a l'atzar...Ella cauria.Topa de morro en l'esmolada picai recula afrontada...Però torna,i baixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.

Beu poc, sens gaire set. Després aixecaal cel, enorme, l'embanyada testaamb un gran gesto tràgic; parpellejadamunt les mortes nines, i se'n tornaorfe de llum sota del sol que crema,vacil·lant pels camins inoblidables,brandant llànguidament la llarga cua.

Reproducció de la portada del llibre de EugenioTrias, El pensament de Joan Maragall, 1982.

(1) Del poema “Oda a Espanya”, 1898(2) Del poema “Diades d'amor”, 1904(3) Del poema “Amors”, 1907(4) Del poema “Nuvial”, 1892(5) J OSEP PLA , Joan Maragall (un assaig), Edicions Destino, Barcelona, 1984(6) Del poema Cant Espiritual, 1910


DSp54_

QUADERN D’APUNTS

Josep M. Sansalvador [email protected]://blocs.mesvilaweb.cat/jmsansalvador

Afers exteriorsDiu que la meva proposta publi-cada en el número anterior técerta acceptació. Tenim notí-cia d'alguna persona sarria-nenca o vinculada amb el pobleque ha inclòs al seu equipatgeun exemplar de Parlem de Sarriài es retratarà amb ell durantles vacances, davant algunescenari fotogènic. És més:tenim constància d'algú que jaho ha dut a la pràctica i queja ens farà arribar el resul-tat. I encara diria més: tenimconstància que algú, desprésd'haver complert amb aquestencàrrec, s'ha desempallegatde la feixuga càrrega abando-nant l'exemplar en el propilloc de la instantània fotogrà-fica. Una mena de bookcrossingde revistes que ja s'escapa delplatejament de la proposta peròque l'acaba d'arrodonir.

Falsa alarmaUn rotatiu gironí publicavaaquest trimestre que el nostreCEIP havia tornat a ser vícti-ma de robatori. Hi haurien tor-nat a entrar els lladres, hau-rien causat seriosos desper-fectes i s'haurien endut bénsde valor. Semblava que s'havienacarnissat amb l'aula d'infor-màtica, que hauria quedat espe-cialment mal parada. Desprésdel disgust inicial (el CEIPMontserrat ha rebut altresvegades tan sinistres visi-tes), va venir l'aclariment.Per error, el diari haviapublicat Sarrià quan volia dirun altre poble de la comarca.Sap greu pel col·legi a qui va

tocar el rebre,però tal vegada lapublicació d'aques-ta errada ens hasalvat de malsmajors. Algú potpensar que a l'es-cola de Sarrià jano queda res mésper robar-hi.

Flama del CanigóAquest any, laFlama del Canigó habaixat de les altu-res en bicicleta demuntanya, procedentde Sadernes. Haestat acompanyadapels Amics delsGegants, ha estatrebuda davant l'Ajuntament,s'ha llegit el manifest i sen'han repartit esqueixos aentitats del poble per encendrefocs a les revetlles respecti-ves. Des de Sarrià s'ha duttambé a Cornellà del Terri, onha servit per encendre unagegantina foguera feta ambpalets i embalatges de fustaindustrials. Que lluny quedenaquells anys on la foguera deSant Joan servia per fer endre-ça de golfes i magatzems i escremaven cadires coixes, bas-timents vells i elements dedecorat domèstic en hores bai-xes.

Xup-xup a la bibliotecaAquest redactor ha pogut seguirgairebé totes les sessions delcicle de xerrades “Les biblio-teques fan xup-xup”, un cicleitinerant per les biblioteques

de Girona, Salt i Sarrià deTer, enguany dedicat a la gas-tronomia, als llibres de cuinai a les experiències literàriesi culinàries dels autors parti-cipants. La xerrada d'aquí,presentada pel periodistaJosep Guardiola (res a veureamb l'altre) anà a càrrec dePep Nogué, tot un personatge,ben conegut per les sevesintervencions a la ràdio i queens ha visitat en d'altres oca-sions. Cal deixar constància ien puc donar fe que, en l'acteorganitzat a la Sala Patronatl'audiència va ser espectacu-larment i amb diferència la mésnombrosa de tota la sèrie. Elpoder de convocatòria de l'An-na Maria i la participativaresposta de les Dones més quemai, generosament proveïdes deratafia, van obrar el miracled'omplir la sala. Un èxitàs.■

� � � � � � � � � � � � � � � �

Entrega de la Flama del Canigó davant l’Ajuntament.Foto: Ajuntament de Sarrià de Ter


DS_55p

CEIP Montserrat

nguany, en els treballs literaris de Sant Jordi, vam voler fer un petithomenatge a Gianni Rodari en el 30 aniversari de la seva mort ja quetants contes ens ha deixat. El tema va ser “Any de contes!”

La participació dels nens i nenes de l'escola va ser molt important,cal deixar palesa la gran quantitat de treballs tant de prosa com de poesia que vanpresentar des dels més petits fins als més grans i com podreu veure, molt originals iben treballats. Per tant la més sincera felicitació a totes i tots els alumnes que ambtanta il·lusió any rere any hi participen.

El lliurament de premis es va fer el mateix dia de Sant Jordi al pati de l'escola ivam comptar amb la presència del Sr.Alcalde i del Sr.Regidor d'ensenyament. L'acteva concloure amb una gran actuació musical a càrrec del grup DANSONS que ens vafer saltar, ballar i gaudir d'una bona música.

FELICITATS A TOTS I A TOTES !

CONCURS SANT JORDI 2010

E

Els actes d’entrega dels premis St. Jordi a l’escolavaren concloure amb l’actuació musical a càrrecdel grup Dansons, que varen fer saltar i gaudir ala mainada. Fotos: CEIP Montserrat.

ESPAI ESCOLAR [Concurs St. Jordi



56_pDS

ELS TREBALLS GUANYADORS HAN ESTAT:

CATEGORIA PETITS (CICLE INICIAL)PoesiaCLARA JIMENEZ MUÑOZ La meva estrella ProsaBRUNA QUINTANILLA VILA Les aventures de la BertaXAVIER TARRÉS TEIXIDORS El gat i el ratolíARNAU SANMARTÍ FERNÁNDEZ Un any de contes

CATEGORIA MITJANS (CICLE MITJÀ)PoesiaANNA ISAURA MORENO SOLA M'agrada molt llegir ISSAC MEMBRIVE RIVERO L'escola abandonada NOEMÍ MORENO MOLINA Un gran dia ProsaESTHER MARTÍNEZ VINTCENS El somni d'un petit astronauta IVAN CRESPO PORTILLA Les aventures del ratolí AINA MAGRET VILA El riure de l'Anna

CATEGORIA GRANS (CICLE SUPERIOR)PoesiaAINA MEMBRIBE RIVERO El llibre encantat ANNA VILA RIBAS Gerónimo Stilton NIL QUINTANA LÓPEZ Els contes ProsaSERGI ALBARRAN RINCÓN LibropólisALBA M. NARANJO MATEOS Sarrià ANNA CASILLA CREIXANS L'amistat existeix

LA MEVA ESTRELLA

i pogués comprar una estrellaper petitona que fos,

em pensaria ser l'amodel tresor més fabulósEm faria, per anar-hi,un coet espacialquan aquí els llums s'encenguessinjo ja seria allà dalt!La meva estrella tindriaun nom inventat per mii als amics us el diriaperquè hi poguéssiu venir.

M'AGRADA MOLT LLEGIR

‘agrada molt llegirabans d'anar a dormir

penso en la VentafocsAi quina son!

Somio en les princesestancades en un castellun crit de la Rapunzelja ve el gran cavaller.

Amb l'escut i el cavall blancarriba a matar el draci a la setmana següentja s'estan casant.

Les amigues de la princesafan un gran casamenti els amics del cavallers'ho passen molt bé.

Clara Jiménez

Anna Isaura

LES AVENTURES DE LA BERTA

i havia una vegada una nena que es deia Berta i tenia un patinet màgic.La Berta li encantava lliscar amb el patinet... pel carrer, per la plaça i pels

núvols perquè podia volar.Només calia dir: llampec amunt!Un dia va voler anar a berenar a dalt del cel.Quan va ser a dalt va veure un núvol trist.La Berta li va preguntar: què et passa?El núvol li va contestar: tinc la panxa plena d'aigua.-Vols que t'ajudi? Si us plau!!! Va dir el núvol.La Berta va començar a fer-li pessigolles per tot arreu fins que va petar de riure.A poc a poc va començar a ploure. Amb la llum del sol va sortir l'arc de Sant Martí.-Gràcies Berta, ja em sento millor.-Adéu núvol.La Berta va lliscar per l'arc de Sant Martí i va tornar cap a casa.

Bruna Quintanilla

H

M

S



pDS_57

EL SOMNI D'UN PETIT ASTRONAUTA

Hi havia una vegada l'Alexandre un nen de set anys,que sempre estava somiant en ser un astronauta.

Quan estava a casa, a l'escola o en el pati amb els tubsdels columpios. Però un dia mentre estava a casa vanpassar per la tele un documental de l'univers. En aquellmoment va decidir posar-se a fer un coet amb el quetenia per casa, quatre tubs grossos i cargols entre altrescoses que va agafar del seu pare. I així va construir uncoet fantàstic que funcionava amb un combustible moltespecial, que era aigua amb sucre. Tot estava a punt percomençar l'expedició per l'espai infinit. Va agafar la sevamotxilla plena del seu menjar preferit, l'ordinador, lacàmera de fotos i el més important: el seu traje espacialque es va fer amb un casc de bicicleta vella, unes geno-lleres i un vestit que ja no utilitzava la seva mare peraprimar que semblava com de plàstic.

I començà el compte enrere: Deu, nou, vuit,set...quatre, tres, dos, u i zero!!!! L'Alexandre dins lanau espacial ja anava cap l'univers.Sssssssscccccccccccchhhhhhh!!!!!!

Tot era fosc però ple de llumetes de colors moltboniques i espectaculars que eren les estrelles, i la sevaestimada Terra cada cop es veia més petita. També vapassar pel costat de la Lluna tan bonica i plena de màgiaamb els seus cràters que formen la cara riallera que esveu des del nostre planeta blau. I va més lluny i méslluny fins arribar a un planeta desconegut. La seva

superfície era de mil colors i va agafar mostres amb unspots de iogur de vidre buits, i va fer fotos a tort i a dret.Observa que tenia tres sols, que les plantes i flors i ani-mals eren grans, diversos i molt estranys, que cadavegada quedava més bocabadat, amb aquells descobri-ments que estava realitzant. Tanta emoció li feu venirgana i s'assentar en una pedra, obrí la motxilla i treguéel seu entrepà de pa amb oli i sal i xocolata que era elseu preferit, però no havia fet la primera queixalada quesentí com un miolar de gat, es girà i quina fou la sevasorpresa, hi havia un ésser fantàstic, tenia cos i morrode gat, uns ulls com de granota, unes orelles que sem-blaven les d'un burro i una cua com de cocodril...Se l'hiacostà i fent-li una moixaina li donà un bocí dels seuentrepà. I aquell animal, ésser extraterrestre o no sécom dir-li l'acompanyà a fer una visita pel seu món,varen passar per rius de mil colors, prats plens de florsgegants, animals exòtics fins que arribà la nit i l'Alexan-dre s'entornà cap a la nau on es posà el pijama i per lafinestra del coet observava les cinc llunes que tenia: unagroga, l'altra vermella, blanca blava i verda, i quan esta-va fent el seu diari d'abord explicant tot el que haviavist, va sentir un crit que deia...

Alex, a sopar!!!!!!!!! Era la seva mare que el crida-va per anar a sopar.

Ooooohhhh!!!! Havia sigut com una de tantes tar-des dins del seu coet, del seu dormitori...

Però algun dia serà de veritat, ja que el seu somniés ser de gran astronauta.

uan tothom està dormint,la Laia està llegint

un llibre encantat,que no sap on l'ha trobat.

Una bruixa l'ha deixati una trampa li ha parat,si la Laia el llegeix,del món desapareix.

Una nota ha trobat d'algú que li ha passat.La Laia es sorprèn,però tot seguit ho compren,si al nen vol fer tornar,un seguit de proves haurà de passar.

Una passa endavant,metre va parlanttres passes endarrereper atravesar una frontera.Una volta a peu coixmentre el dia s'enfosqueix.i l'encanteri s'esvaeix.

La Laia al peu de la lletra hosegueixI el nen apareix.Tots dos decideixen el llibre enterrarPer l'encanteri fer marxar.Vet aquí un gat vet aquí un gos,Aquest encanteri s'ha fos.

Comecocos

EL LLIBRE ENCANTAT

Esther Martínez

Anna Membrive

Q


DSp58_


Hi havia una vegada un planeta que es deia Libròpo-lis, on tots els habitants eren llibres.En aquest planeta hi havia llibres i contes d'astro-

nomia, d'història, de ciències, de matemàtiques... Lagent dels altres planetes acudia sovint a Libròpolis abuscar contes per llegir-los, explicar-los...

Però un dia van descobrir un planeta que es deiaInternet i la gent va deixar de comprar llibres o dema-nar llibres en préstec a Libròpolis.

Una vegada una glaçada va afectar al planetaInternet i la gent va deixar de rebre el senyal i ja no vanpoder llegir. Mentrestant al planeta dels llibres estavenmolt tristos perquè ningú no els demanava ni llibres nicontes.

Quan l'Enciclopèdia, l'emperador del planeta delsllibres, es va assabentar que el planeta Internet haviaquedat incomunicat, va demanar que enviessin propa-ganda a tots els planetes del seu voltant dient que elsseus llibres estaven disponibles.

Un nen del planeta Saturn, que havia rebut lapublicitat, va decidir comprar un llibre per tal de conèi-xer com eren. Va comprar el llibre “Animals de totamena”. Li va agradar tant que sempre el portava a sotael braç, el llegia a cada oportunitat que tenia, en teniabona cura i el guardava en una lleixa de la seva habita-ció quan acabava de llegir-lo per tal que no es fesmalbé.

El nen va explicar als seus amics, que si compra-ven contes al país de Libròpolis segur que s'ho passa-rien molt bé llegint-los. Els seus amics li varen fes casi també en varen comprar.

Quan es va restablir la connexió amb el planeta

Internet ningú ja no va tornar a fer servir aquest serveiper llegir ja que els agradava més llegir llibres i contesen format paper.

Els del planeta dels llibres estaven molt feliços,però els del planeta Internet estaven molt tristos.

Més tard, un llibre que anava al planeta Júpiter ique s'anomenava “Aprèn a sumar” es va desviar de laruta i va anar a parar al planeta Internet. Allà va compro-var que tots estaven molt tristos, va veure un disco(CD) que es deia “La jungla” plorant i li va preguntarquè li passava. Aquest li va contestar que ningú el voliacomprar ni fer servir, que se sentia molt desgraciat. Elllibre li va dir que no s'havia de preocupar perquè ellparlaria amb l'emperador de Libròpolis i segur que tro-barien una solució.

Va retornar al seu planeta, va parlar amb l'empera-dor i li va explicar com se sentien els habitants d'Inter-net: també li va explicar molts dels avantatges quecomporta Internet.

L'emperador s'ho va estar pensant una bona esto-na i al final va trobar una solució perquè tant els habi-tants de Libròpolis com els d'Internet poguessin estarfeliços. A partir d'aquell moment cada vegada que escomprés un llibre o un conte, aquest aniria acompanyatd'un CD o d'un link a Internet.

La solució va resultar molt satisfactòria i totsvàrem poder comprovar la seva utilitat i mai més no hiva haver rivalitat entre els habitants de Libròpolis i elsd'Internet sinó que es consideren eines complementà-ries les unes de les altres.

JACK

Sergio Albarrán

LIBRÒPOLIS


DS_59p

ESPAI ESCOLAR [Biblioteca CEIP Montserrat

Immaculada Sabaté de Santiago Coordinadora biblioteca de l'Escola

reballar a la biblioteca éssempre engrescador,divertit, ...un plaer.

És un privilegi gau-dir de moments plens d'emoció al llargdel curs en totes les activitats que s'hifan i no només a les hores de classe,també a les hores de pati s'omple del'alumnat que sap trobar una estona perllegir i a extraescolars, que hi ha nensi nenes que prefereixen escoltar contestranquil·lament. Sempre està plena i elsllibres estan molt ben acompanyats,només descansen quan es fa fosc.

Els membres de la comissió del'escola encara recordem el passatmes d'abril que hi hem viscut un messensacional: les visites a l'exposició de“contes de Sant Jordi, dracs, prince-ses, reis, castells” ens han portat mol-tes anècdotes i sobretot molta màgia,totes les activitats d'animació quehem realitzat han encomanat ganes dellegir, escoltar, inventar històries, algu-nes visites d'autors que ens van deixarbocabadats, els nens grans que vanpreparar contes per explicar als petits ique també van anar buscar l'alumnatde P-5, per gaudir del bibliopati i fins itot alguna mare que ha volgut venir aensenyar-nos els contes que ella

mateixa pensa i prepara. Semprepassa, aquests dies es respira unambient diferent.

Ah!!! la diada de Sant Jordiexcepcional!!!! Els jocs florals, quetambé ja havíem gaudit d'alguna lectu-ra a la nostra biblioteca, les cançonsdels petits, fantàstiques,...

Un altre moment que recordemdel dia de Sant Jordi és quan l'Ajunta-ment ens fa el regal del lot de llibresnous, que cada any esperem ambmolta il·lusió.

Els nens i nenes de totes lesedats, des dels petits als més grans,contagien el seu entusiasme pels lli-bres. Les mans se'ls hi anaven solescap els llibres, “Mira aquest que bonic”“Jo vull aquest i aquest, els puc reser-var per endur a casa?” No teníem nitemps per registrar-los, tenien pressaper llegir-los,... “Aquest explica la histò-ria del drac de Banyoles “Oh, n'hi hatants que m'agraden que no sé quintriar”…”quines il·lustracions mésxules” i així mil comentaris més.

Però el millor és veure les sevescares, les seves expressions, nonomés la dels menuts que s'ho passend'allò més bé escoltant i mirant contes.Els grans també saben apreciar contes

especials, amb dibuixos fan-tàstics i amb poca lletra, lli-bres de coneixements itambé lectures de tot tipus.

Val la pena dedicarmoltes hores llegint i selec-cionant llibres, organitzant itriar-ne per a cada ocasió,programant activitats dedinamització que tinguin“ganxo”, per ex. inventarcontes de Sant Jordi ambels alumnes també ens hoha fet passar bé.

Amb tot això, hemdescobert els ingredients

necessaris per cuinar una bona recep-ta per fer bons lectors:

Uns quants Kilograms de bona lite-ratura.

Un sac ple de personatges (dracs,princeses, el petit príncep, la caputxe-ta, les cabretes, bruixes, follets,…)

Un grapat d'imaginació (cal sergenerós amb aquest ingredient)

Un pessic d'alegria, entusiasme ibon humor.

També cal tenir una mica depaciència, humor,... col·laboració,...

I sobretot també tenir un lloc bencàlid per cuinar: la Biblioteca pot ser unlloc excel·lent!

Tot això cal cuinar-ho amb moltaestima, es remena molt i molt bé i deben segur que obtindrem un bon resul-tat: una experiència inoblidable e irre-petible.

Després de tot això, no podíemparar aquest ritme i vam continuaramb més activitats interessants: vammuntar una taula per poder-nos inter-canviar llibres, així vam contribuir a lasostenibilitat, amb la reutilització, i...per anar dient adéu a aquest curs,que, com tots ha passat mot ràpid, enel nostre bosc encantat de la bibliotecahi ha un munt de missatges que elsnens i nenes ens deixen per fer-nosvenir ganes de llegir durant l'estiu. ■

LA BIBLIOTECA DE L'ESCOLA PLENA DELECTURES I EMOCIONS

TEn el nostre bosc encantat de la Biblioteca hi

ha un munt de missatges.


DSp60_

ESPAI ESCOLAR [Escola Bressol Confetti

Per Agnès Vila i Mònica SinglaEducadores aula dels nadons

ada any quan comencem l'escola sabem queels més menuts necessitaran d'una atencióespecial: protecció, seguretat, confiança,cura, compren-

sió, amor i molt d'efecte. En el moment que l'in-

fant ens coneix i s'ha adaptat al'espai de l'escola, hi ha la pos-sibilitat d'ampliar l'horari i quees quedi a dinar.

Al inici de curs ens tro-bem alguns nadons que enca-ra prenen pit o bé el biberó.Després comencen a menjarla verdura triturada, al principiamb la dificultat d'aprendre amenjar amb la cullera. I mésendavant i seguint les indica-cions del pediatre es van intro-duint nous aliments com laverdura amb pollastre, vedellai peix.

Les famílies ens vaninformant al llarg del curs dels diferents canvis d'alimenta-ció del seu fill/a.

Com fem el pas del bol de verdura triturada a els ali-ments sòlids?

Sol ser cap els voltants dels deu mesos que elsinfants se'ls pot començar a oferir un trosset de pa, gale-tes, palets...

Quan l'infant manifesta interès pels aliments sòlids,primer li donem el bol de verdura trinxada i després li ofe-rim una mica del segon plat per exemple: tallets de pollas-tre, una mica de peix tallat petit, tallets d' hamburguesade vedella...i de postres una mica de fruita començantper les més toves com el plàtan.

Després si el nen/a manifesta més interès pel sòlidque per la verdura triturada es quan comença a menjar elmenú de l'escola. En aquest procés alguna vegada ens hemtrobat que si mengen poc del menú proposat, els hem ofertmig bol de verdura trinxada.

Durant els àpats l'infant gaudeix del plaer de menjar,explora amb les mans les diferents textures i experimenta lessensacions dels diferents gustos. Les educadores acompan-yem aquest procés ajudant amb la cullera petita i a poc a pocintroduïm la forquilla petita. Els nens i nenes acaben aconse-guint punxar amb la forquilla els diferents aliments.

Les postres els oferim amb un plat i ells trien la peçade fruita que més els agrada, de vegades algun infant agafauna fruita a cada mà.

L'actitud de les educadores és sempre respectuosaamb les necessitats dels infants. Quan un nen o nena famés demanda nosaltres li oferim la possibilitat de repetird'aquell plat de la mateixa manera que si no en vol més liretirem, en cap moment forcem i ni obliguem.

Creiem que els moments dels àpats són moments pergaudir del plaer de menjar. ■

“NI UNA CULLERADA MÉS SENSE ALEGRIA”

C

L’Agnès amb l’Alexia

Grup

JoelJana


DS_61p

ESPAI ESCOLAR [AMPA Escola Bressol Confetti

Montse Gelada. Ampa EB Confetti

uan s'acosta el fi decurs es quan l'AMPAté més feina en l'or-ganització de les últi-mes activitats per als

nens. El grup de 2 anys planta el seuhort, hi ha l'excursió de final de curs alplaneta màgic, es preparen els regalsde fi de curs i finalment hi ha la festade l'últim dia d'escola. Buff ... moltafeina en pocs dies però anem a poc apoc.

Es comença amb l'AMPA com-prant enciams per als nens del grup de2 anys. Ells són els responsables deplantar-los, regar-los i cuidar-los. L'úl-tim dia de classe es tallen i cadascús'emporta el seu a casa. Per moltsd'ells és la primera vegada que tenenuna planta al seu càrrec i els fa moltail·lusió veure com creix i com obtenen

un resultat per la seva feina. Felicitatspetits agricultors i que vagi de gust l'a-manida que podeu fer amb el vostreenciam !!!

Seguidament ja ens trobem queel dia 29 de juny hi ha la sortida de finalde curs. Per a molts d'ells és el primercop que van amb autobús. És unaexperiència fantàstica. Aquesta activi-tat és íntegrament pagada per l'AMPA,ho sigui, que els pares podeu estartranquils que els diners de les vostresquotes són per fer activitats per alsvostres fills. Tots els nens de l'escolavan al Planeta Màgic de Banyoles. Capa les 9.30 h surten ordenadament elsalumnes de les aules i van pujant alsdos autobusos que els han de portard'excursió. El grup de nadons ha deportar la seva cadireta però la resta jano cal. Es lloguen uns busos especial-

ment pensats per portar nens i que jatenen els corresponents cinturons deseguretat. Els nens marxen molt i moltcontents i segur que s'ho passen d'allòmés bé saltant i jugant a Banyoles. Par-lant amb les educadores sé que moltsd'ells ja van cantant durant el viatgecap al Planeta Màgic. I pares no calpatir !!! Cap nen plora ni demana pelsseus pares ben al contrari. Tots s'hopassen molt bé saltant, corrent i gau-dint de totes les atraccions que hi ha.El grup de nadons , tot i ser els mésmenuts, gaudeix de la festa dins de lapiscina de boles. Tornen a l'escola elmateix matí, així els que només esqueden al matí els pares ja els podenrecollir, i la resta poden dinar i mantenirla seva rutina de dinar i dormir.

El dia 30 de juny és l'últim dia declasse. Els alumnes abans de marxar

LES FESTES MÉS ESPERADES: ANEM D'EXCURSIÓ I S'ACABA EL CURS !!!

Q

Festa de fi de curs amb l’Àngel Daban


DSp62_

ESPAI ESCOLAR [AMPA Escola Bressol Confetti

AUTOESCOLAGIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: [email protected]

cap a casa a les 17 h es troben el regalque fa l'AMPA com a record del seucurs escolar. Enguany el regal eradoble: hi havia un CD de música on espoden escoltar les cançons que elsnostres fills canten a l'escola. Tambéhi havia un “taper” per a cada nen.Aquest regal està pensat perquè l'es-cola Montserrat és una escola verda, osigui, ecològica. Això vol dir que no espoden portar els esmorzars embolicatsamb paper. Així doncs, i pensant en elsnens dels grups de dos anys que l'anyque ve ja van a l'escola dels grans, jatenen un lloc on portar els seus ali-ments. El “taper” està pensat que elsnens el puguin obrir amb facilitat i ellsmateixos tenen autonomia per esmor-zar. Els regals sempre es fan pensanten els utensilis que demana l'escolaals seus alumnes, ho sigui que sónsempre coses útils i que els paressegur que haureu de fer servir.

I arriba ja la traca final: la festa defi de curs !!! És el dia 30 de juny i a les19.00 h es fa la festa. Aquí s'hi reunei-xen tots els alumnes que marxen, elsque es queden i els nous que arriben.És una festa pensada per a tothom.Els pares dels alumnes col·laboremportant alguna cosa de menjar o beure.

Cada classe és l'enca-rregada d'alguna cosa iaixí a la festa hi podemtrobar de tot. L'escolafa entrepans per alsnens. I algun petitexemple és que laclasse del peix irisathavia de portar cosesdolces o salades i laclasse de la petita tuli-pa portava sucs defruita. Entre tots fem una festa moltlluïda i on hi ha de tot.

L'AMPA en aquesta festa hi posala música. Es contracta sempre ungrup d'animació per fer ballar als mésmenuts i als seus pares. Enguany hemcontat amb l'actuació de l'ÀngelDaban. Que al ritme de la seva músicai les seves cançons va fer moure atothom. La gent s'ho va passar moltbé. Moltes gràcies a tothom per laseva ajuda i esperem que aquest diafos especial per a tots vosaltres i perals vostres fills. A alguns us diem finsl'any que ve, a uns altres us donem labenvinguda i als més grans us des-itgem que us vagi molt bé la novaaventura que començareu a l'escoladels grans. Bona sort !

Ara ja només ens queda desitjarunes bones vacances a tothom! Donarles gràcies als pares i mares per la vos-tra ajuda i col·laboració en totes les acti-vitats que organitzem. Donar les grà-cies a l'escola bressol per tot el suportque trobem quan volem fer qualsevolactivitat. Sempre la directora i totes leseducadores estan al nostre costat i ensajuden en el que necessitem. Gràciesper el vostre suport. I un especial agraï-ment a tota la gent de la cuina i netejade l'escola. Elles són sempre les quequan ja s'ha acabat la festa han de reco-llir i acabar d'endreçar l'escola perquèels nostres fills ho trobin tot en perfec-te estat l'endemà. Fan una feina moltimportant i moltes vegades és invisibleals ulls de la gent. ■


DS_63p

La casa de pagès del polític, de 3 lletres.

L'expresident del puig petit, de 5 lletres.

El dictador més present en l'exmoneda dels veins del Nord, de 6 lletres.

Busco en el dirigent d'esquerres, de 10 lletres.

Expresident de la Generalitat amb més camarades, de 8 lletres.

El polític més pizzer, d'11 lletres.

Ferrera castellana al candidat d'iniciativa, de 7 lletres.

Nom d'exalcalde de Barcelona al tetrabrik, de 7 lletres.

President present en una localitat de Còrdova, de 8 lletres.

Nom de presidenta de comunitat amb més gavilança, de 9 lletres.

quest cop, les enricvinalles va dirigides a aquelles grans persones que

governen el país, per bé o per mal, els polítics. Totes les solucions van

dirigides a persones: presidents, expresidents, candidats a la presidència

o dictadors.

Allà van!AEnric Sansalvador i Boadas

(Mas)

(Pujol)

(Franco)

(Puigcercos)

(Companys)

(Tarradellas)

(Herrera)

(Pasqual)

(Montilla)

(Esperança)

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès


DSp64_

Assumpció Vilawww.avilasimon.blogspot.com

és d'una vegada,quan fem el gest detirar una bossa alcontenidor groc, enspreguntem de què

se'n fa de tot allò. La barreja és consi-derable: llaunes, brics, pots d'iogurt,ampolles d'aigua, bosses de plàstic,safates de porexpan.... tot un munt dedeixalles que embolcallen els produc-tes que hem menjat o utilitzat.

Aquesta barreja també complicala seva tria. Una vegada es recull elcontingut del contenidor groc es portaa una planta de reciclatge, on es sepa-ren els diferents tipus d'envasos. Desde la cinta transportadora, un imantsepara la ferralla, mentre que un elec-troimant de Foucault destria els tetra-brics (que porten un film d'alumini) iles populars llaunes de begudes i men-jar. El reciclatge de l'alumini surt acompte, ja que és més econòmic quefabricar-lo amb metall nou.

La resta d'envasos són en lamajoria plàstics, però per a la seva reu-tilització s'han de separar per tipus, perpoder compactar-los en bales homogè-

nies que després, en una empresaespecialitzada en reciclatge, es trinxa-ran en gransa.

El PET (polietilè tereftalat) és pre-sent en les ampolles d'aigua i derefrescs. En alguns casos, la gransa ser-veix per fer ampolles reciclades, peròhabitualment el plàstic reciclat no s'uti-litza per als productes d'alimentació perevitar la contaminació accidental, és adir que s'hi hagi envasat algun productetòxic i la neteja no hagi estat suficient.La gransa reciclada pot servir per fer-nefibres tèxtils, com el forros polars.

El PEAD, polietilè d'alta densitat,és el plàstic opac i de color, present enels productes de neteja, lleixiu, deter-gents, en la llet, en la gamma d'higie-ne personal, sabons, xampús i de l'au-tomòbil com els olis lubricants. Lagransa reciclada pot servir per fercubells, altrament ampolles de deter-gents, canonades, sacs industrials,contenidors o bé malles de protecció.

El PEBD és el polietilè de baixadensitat, el plàstic tou i prim de lesbosses de plàstic del comerç. AEspanya es consumeixen cada any

10.500 milions de bosses de plàstic ireciclar-lo costa 3.000 per tona, men-tre que fabricar-lo a partir del derivat depetroli només 25 . Per això, totes lescampanyes s'adrecen a reduir-ne elseu consum, promovent l'ús de labossa de paper, tèxtil o el cabàs. Perreciclar-lo s'ha de fer per aspiraciódegut al seu pes lleuger. La gransa s'u-tilitza per fer plafons, papereres i con-tenidors.

El PVC, el ploriclorur de vinil, eltrobem en les cortines de bany, les tar-getes de crèdit, els marcs de finestres,mànegues, tubs de canonades, bande-roles, però també en aliments frescos,aquella pel·lícula molt fina per envasari preservar. El seu reciclatge és moltcomplicat i se sol incinerar, tret d'algu-nes idees com les bosses fetes ambles banderoles publicitàries.

El PP o polipropilè, és un plàsticmolt lleuger que s'utilitza per fer cosestan petites que ni ens adonem de la sevaexistència: els taps de les ampolles deplàstic, les canyetes per beure, fibres deles escombres, envasos de iogurts i lesfibres de les moquetes. Tècnicament és

DEL CONTENIDOR GROCAL MOBILIARI URBÀ

M

MEDI AMBIENT [del contenidor groc al mobiliari urbà


DS_65p

pot reciclar però es fa poc. Un objectecorrent fabricat amb el PP reciclat sónles tanques mòbils de protecció i algu-nes tanques per parcs i jardins.

El PS, poliestirè expandit, popu-larment conegut com porexpan, estroba en totes les safates de menjar,gots i plats d'un sol ús i en les boletesper embalatge. El porexpan no desapa-reix mai, es desfà en minúscules partí-cules que poden acabar a la cadenatròfica. Reciclat es pot convertir en pla-ques aïllants, safates, (que no siguind'ús alimentari) i més boletes per l'em-balatge. Com en les bosses portables,el millor es reduir-ne el consum, utilit-zant gots, vasos i safates fets dematerials orgànics.

Cada dia surten nous productes

que utilitzen la gransa reciclada, en unintent de donar un nou ús al que s'harecollit i evitar que vagi a incinerar o alsabocadors . A més de les tanquesmòbils, dels contenidors per la recolli-da selectiva i les estaques de jardins,que podem veure en l'espai urbà, aSarrià de Ter, al passeig Cinto Verda-guer tenim un altre exemple de què espot fer amb el plàstic reciclat: unsbancs i papereres dissenyats per ladivisió Onadys Recicla de l'empresade Cardedeu, Onadys Disseny. A mésdels bancs i papereres, en el seu catà-leg tenen pilones, cendrers, plafons itanques per les illes de reciclatge ques'han fet molt populars.

Aquesta empresa els construeixa partir del syntrewood, o fusta sintèti-

ca, una planxa feta a partir de plàsticreciclat, de la gransa que no s'ha pogutaprofitar per altres usos. La planxa laprodueix una empresa de Maçanet dela Selva, Lasentine, la qual també té enel seu catàleg testos, calaixeres,estanteries i estris de ferreteria.Aquest material permet tancar el cicledels les deixalles plàstiques, donant-los un segon ús.

Reciclar, reutilitzar i valoritzar lesdeixalles, és el repte de la nostra socie-tat. Però sempre és millor utilitzar vidre,paper o fusta, (per les begudes, perl'embalatge) que no pas plàstic. El vidrei el paper els sabem reciclar molt bé i espoden reciclar una i altra vegada. Elplàstic no desapareix fins que no escrema i quan es fa, desprèn dioxines. ■

Els bancs i papereres del passeig Cinto Verdaguer fets amb syntrewood, una planxa que recupera els residus plàstics.

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETSCOMUNIONS • CONVENCIONS

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

RESTAURANT MAS NOU

MEDI AMBIENT [del contenidor groc al mobiliari urbà


DSp66_

SALUT [Virus i bacteris

Per Emili MarcoCAP Sarrià de Ter

n poques paraules, elsvirus produeixen infec-cions víriques i els bacte-ris causen infeccions bac-terianes. Hi ha altres dife-

rències. Els bacteris es disseminenhabitualment mitjançant el contactecorporal, especialment el contacteamb les mans. Els virus són molt méspetits i sovint es disseminen fàcilmenten l'aire però també a través del con-tacte amb les mans.

La millor manera de prevenir algu-nes infeccions virals és la vacunació.Pels virus que causen infeccions enles vies aèries, existeix un vacuna con-tra la grip, que és d'especial importàn-cia per persones grans i amb malaltiescròniques. L' higiene és de gran impor-tància per prevenir la disseminació dela infecció i per això recomanem la uti-lització de mocadors i tovallons depaper, rentar-se les mans sovint, notossir en l'aire ni en les seves mans,sinó que ho hem de fer sobre unmocador de paper.

Els antibiòtics no tenen cap efec-te sobre els virus i, per tant, no sónútils si estem infectats per ells.

QUAN PODEN SER ÚTILS ELSANTIBIÒTICS?La majoria d'infeccions, incloses algu-nes bacterianes, és curen gràcies al

nostre sistema immunitari, que ésmolt efectiu. Només en casos d'infec-cions bacterianes farem servir elsantibiòtics.

ANTIBIÒTICS. UNA CLASSEIMPORTANT DE MEDICAMENTSQuan els utilitzem correctament, elsantibiòtics poden curar algunes malal-ties infeccioses i salvar vides, peròquan són utilitzats de forma indiscrimi-nada o inadequadament poden serperjudicials. Els bacteris es fan resis-tents i l'antibiòtic ja no va la seva fun-ció. Aquest és el problema més fre-qüent en molts països.. Per tant ésd'importància la utilització de formarestrictiva i amb molt de cura.

És vital, que el pares utilitzincorrectament aquests medicamentsdegut a que molts antibiòtics es pres-criuen a nens de poca edat.

REFREDATEl refredat o catarro comença ambcongestió nasal i algunes vegadesamb febre. Pot aparèixer mal de coll itos al cap de pocs dies.

El color del moc (groguenc o ver-dós) que apareix després d'uns dies éscausat pel sistema immunitari i no éssigne d'infecció bacteriana que hauria deser tractada amb antibiòtics. La majoriadels refredats curen en 7-10 dies.

Centenars de virus són els cau-sants del catarro. Normalment elsadults solem tenir 4 episodis a l'any iels nens petits entre 6 i 8.

No és necessari fer proves delaboratori ni tractar amb antibiòtics. Elsseu tractament és simptomàtic, és adir amb analgèsics o antitèrmics.

FARINGITISSi vostè té mal de coll i s'acompanyade tos o congestió nasal similar a la delrefredat , vostè està davant una malal-tia causada per un virus.

Si la seva gola esta afectada, tefebre i és troba força malament, però noté tos ni goteix nasal, potser llavors quela seva infecció sigui bacteriana. És difícilapreciar si la infecció és vírica o bacteria-na (Estreptococ) sense fer cap prova.Una forma d'ajudar el metge és fer untest ràpid a la consulta que dura aproxi-madament 5 minuts i és analitzar unamostra de les secrecions de la faringeque si reacciona positivament hi hainfecció bacteriana. És de gran suport lla-vors per donar antibiòtic.

VIRUS O BACTERIS

E


DS_67p

SALUT [Virus i bacteris

GRIPLa grip esta causada per un virus moltagressiu que s'escampa molt ràpida-ment. Sovint es contagien els familiarspropers així com veïns i amics almateix temps.

Els símptomes incloent habitual-ment febre alta, tos, mal de coll, doloral pit i sobre tot als muscles. La febresol durar només de 5 dies però la tosés persistent fins i tot durant dues otres setmanes.

Aquí els antibiòtics no ens ajuda-ran. S'ha de prendre analgèsics, anti-tèrmics i fàrmacs per calmar la tos. Sies menester s'ha de quedar a casafins que es trobi millor.

SINUSITISUna inflamació sobtada de la cara ambsensibilitat dolorosa pot ser el símpto-ma d'una infecció bacteriana i hauriade ser avaluada per un metge.

Un refredat pot complicar-se als7-10 dies amb una sinusitis bacteriana.Els símptomes inclouen congestiónasal, dolor important de cara i dents ialgunes vegades, poden afectarnomés a un costat de la cara. Ens

poden millorar els símptomes els anal-gèsics.

Els pacients amb sinusitis bacte-riana poden beneficiar-se de la utilitza-ció d'antibiòtics.

No són signes de sinusitis bacte-riana el mal de cap, el malestar quaninclinem cap endavant la cara ni la con-gestió nasal.

OTITISLes infeccions d'oïdes causen dolor,particularment en nens i l'únic signepot ser el plor. Per diagnosticar unainfecció d'oïdes és examinant el timpà.

Pot ser d'ajuda el tractament anti-biòtic immediat si el nen és menor de2 anys d'edat, si ambdós oïdes estanafectats, si existeix perforació timpàni-ca, o bé, hi ha febre i malestar general.

En el cas dels nens majors de dosanys, el 60% milloren el dolor en 24hores i el 85% als tres dies sense trac-tament antibiòtic, però el tractamentantibiòtic pot reduir o accelerar la recu-peració en 1 de cada 15 nens majorsde 2 anys.

Es recomana prendre analgèsicsels primers dies. Si el pacient no millora

passats tres dies, cal que que visiti alseu metge de família o pediatre pervalorar la necessitat de donar antibiòtics.

BRONQUITISUna bronquitis “refredat agafat al pit”és en la majoria dels casos una infec-ció causada per un virus. Un tipus par-ticular és la bronquitis secundària alvirus de la grip.

Pot començar com un refredat oiniciar-se amb símptomes de pit i lesvies aèries. La infecció causa tos, devegades amb moc. El color de la fleg-ma o esput no és indicador d'unainfecció que necessiti tractament ambantibiòtics. El color del moc només ésindicatiu de que el sistema immuneestà treballant bé.

La febre passarà després de pocsdies, però la tos pot durar en els pitjorsdels casos aproximadament un mes.

Els antibiòtics no ajuden a accele-rar la curació ni redueixen la tos.

Davant una bronquitis en la que hiha dificultat respiratòria, la tos persis-teix, o presenta alguna malaltia cardía-ca o pulmonar crònica es necessariacudir als serveis sanitaris. ■


DSp68_

ESPORTS [Football Flag

a aproximadament dosanys un grup de nens inenes del CEIP Montser-rrat de Sarrià de Tercomençaven a practicar

un nou esport de la mà d'en Manel Iri-barne. Aquest antic jugador de futbolamericà va decidir introduir la versiósense contacte d'aquest esport per alsnenes i nenes del poble: El FootballFlag.

El Football Flag és un esport onés imprescindible el treball en equip il'estratègia al mateix temps que l'habi-litat o la rapidesa. De la mateixa mane-ra que el Futbol americà consisteix enaconseguir arribar a la zona de gol del'equip contrari amb la pilota controla-da, per fer-ho es poden fer jugades depassada o de carrera i els equips inten-ten anotar alternativament disposantde 4 oportunitats cada equip per acon-seguir-ho, l' única diferència del Flagés que s'elimina qualsevol tipus decontacte físic o placatge i es substi-tueixen per unes cintes o flags ambvelcro, per aturar el jugador contrarinomés cal treure el flag. A més de serun esport perfecte per a totes lesedats permet de jugar nens i nenes enel mateix equip i categoria.

Aquest esport és poc conegut aCatalunya i hi ha pocs equips en com-petició, per aquest motiu en Manel hova tenir molt clar i la millor manera d'in-troduir-lo a Sarrià era a través dels méspetits. Així cada divendres una vintenade nens i nenes realitzen una extraes-colar al CEIP Montserrat i practiquenaquest esport.

TROBADES A SARRIADos anys més tard ala bona feina feta se lisumen dos motiusque han provocat unsalt endavant, d'unabanda alguns delsnens i nenes han dei-xat ja el CEIP i han marxat a l'Institut,aquests han seguit demanant jugar aflag i calia trobar una solució perquè elpoguessin practicar, de l'altre, a l'equipd'en Manel si suma l'Enric Sucarrats,un altre antic jugador de futbol ameri-cà, i junts impulsen el primer equip ofi-cial de Flag a les comarques gironines,els Wolves de Sarrià de Ter.

NEIXEN ELS WOLVESEl 21 de febrer de 2010 es va presen-tar oficialment l'equip sub 13 dels Wol-ves, amb a col·laboració de l'Ajunta-ment es fan les samarretes de joc is'inscriu l'equip a la lliga catalana deprimavera.

La primera jornada de competició iel debut de l'equip, es fa a Esparregueral'11 d'abril, els dos parts finalitzen ambvictòria (40-24 contra Pioners i 73-0 con-tra l'IES Esparreguera) amb una granactuació dels jugadors sarrianencs.

La segona jornada de competiciós'organitza a Sarrià de Ter el 23 de maig,la primera jornada de lliga catalana acasa. De nou els Wolves finalitzen pri-mers amb dues noves victòries (26-19contra Rookies A i 39-0 Contra rookies B)

Amb 4 victòries i cap derrota arri-bem a les fases finals, que es van dis-

putar el 30 de maig a Terrassa, al serdels dos primers de la lliga regular evi-tem els quarts de final i disputemdirectament la semifinal, un altre copamb els Pioners de l'Hospitalet, des-prés d'una primera part igualada l'e-quip dels Wolves s'imposa per 26-13.

A la final ens trobem per primercop amb els Trojans de Roda de Berà,vigents campions i amb una gran expe-riència en la competició, un equip quedestaca àmpliament per la qualitat, l'es-tratègia i el rodatge de 3 anys de compe-tició. La primera part va ser un clar domi-ni de l'equip de Roda de Berà que vaposar una diferència insalvable al marca-dor, a la segona l'equip de Sarrià vamjugar més tranquils i ordenats i vamaconseguir anotar tres touchdowns, elresultat final 55-18 i els Wolves queobtenien el sots campionat.

La valoració finals és més quepositiva, debut en competició amb unsots campionat, amb un equip de 12jugadors que vam poder gaudir i parti-cipar de tots els partits. Una granexperiència i una gran feina de tots.

Ara ja toca pensar en la lliga detardor, entrenar fort per poder posar-nos al nivell dels Trojans i poder lluitarpel títol! ■

WOLVES DE SARRIÀ DE TEREnric Sucarrats

F

Debut de l’equip al camp de l’Esparreguera / Fase final al camp del Terrassa. Els entrenadors Manel Iribarne i Enric Sucarrats donen instruccions al jugadors i a les jugadores.


DS_69p

ESPORTS [Institut Balmes U.E.Sarrià

'Institut Balmes U.E. Sarrià va quedar quartclassificat a la fase sector del Campionatd'Espanya Infantil que es va disputar elsdies 21, 22 i 23 de maig a Lleó. L'equipsarrianenc va debutar divendres amb victò-ria davant el Mapfre Pereda Reyerta cànta-

bre per 25 a 20, dissabte es va enfrontar a l'amfitrió: elMaristas Ademar amb qui va perdre per una ajustat 24 a 21.La UES va fer un gran partit i va “aguantar” fins als últimsdos minuts contra el que va ser el campió del sector, elssarrianencs va marxar al descans per davant en el marcador(8-9) en un partit en que es van imposar les defenses. Peracabar, diumenge van perdre la final de consolació davantl'Inmaculada asturià per 20-27, en un partit on el conjuntsarrianenc va pagar l'esforç físic del dia anterior.

Durant el cap de setmana l'equip de la UES va rebre la

visita del tècnic sarrianenc de L'Ademar Jordi Ribera i del'extrem eslovac Martin Stranovsky, jugadors i tècnics vanpoder conversar amb ells i passar una estona junts.

L'EQUIP INFANTIL DE LA UES FA UN MOLT BON PAPERAL CAMPIONAT D'ESPANYA INFANTIL.

L

l passat 12 i 13 de juny l'Aleví de la UES es va des-plaçar a la població del Vendrell per disputar elCampionat de Catalunya de la categoria, en la lligaprèvia els sarrianencs van superar l'OAR Gràcia (8-4) i el H. Salou (7-5) i van caure davant el St. MartíCorazonistas (3-9), la segona plaça del grup els va

donar l'accés als vuitens de final on van derrotar el H. Mataró (8-4),ens els quarts de final l'equip dirigit per Pau Aymerich va caurederrotat davant el BM Granollers (4-8) i finalment en el partit per elsetè o vuitè lloc el conjunt sarrianenc va perdre contra el H. SantQuirze (4-8).

La vuitena posició final es pot considerar tot un èxit per aquestjove equip i augura un molt bon futur de l'handbol sarrianenc.

L'INSTITUT BALMES U.E. SARRIÀ AL CAMPIONAT DECATALUNYA ALEVÍ.

E

L'equip Infantil que es va desplaçar a Lleó.

L'equip aleví que es va desplaçar al Vendrell.

l dia cinc de juny es va celebrar el sopar cloenda de latemporada 2009/2010, al sopar hi varen assistir tots elsjugadors, tècnics, familiars, amics,... de la UES, en totalmés de 300 persones.

Durant el sopar es va fer un reconeixement als juga-dors i entrenadors del club per l'esforç realitzat durant la

temporada.Voldria aprofitar aquestes línies per agrair a tota la gent que, desinte-

ressadament, ha col·laborat en la preparació d'aquest sopar així com enaltres activitats del club.

SOPAR DE CLOENDA DE LA TEMPORADA 2009/2010.

E

Guillem Mallolà

Imatge del sopar de cloenda de la temporada.


DSp70_

ESPORTS [Institut Balmes U.E.Sarrià

a temporada2009/2010 haestat una moltbona temporadaper la UES, els

més petits de la casa, el grup depsicomotricitat ja ha començat a feralgun exercici amb la pilota d'hand-bol i, fins i tot, ja han fet algun partitentre ells, els benjamins han seguitamb la seva progressió. Els Alevinsde segon any han fet una gran tem-porada que va finalitzar amb unmeritòria vuitena posició als Cam-pionats de Catalunya. Els Alevins deprimer any han tingut un molt bonany on s'han imposat a moltsequips de segon any. Punt i a partmereix l'Infantil que va quedar quartde Catalunya derrotant a equipscom el Granollers i la Roca i va dis-putar uns Campionats d'Espanyadesprès de 18 anys de l'última par-

ticipació sarrianenca. Els cadets vandisputar la fase final de la PrimeraCatalana Infantil trencant tots el pro-nòstics i el Juvenil es va quedar ales portes de la fase final de laSegona Catalana i també va dispu-tar la final de la Copa Delegació.

Pel que fa als equips sèniorsde la UES, l'equip de Tercera Cata-lana, que aquest any havia incorpo-rat jugadors molt joves, es va que-dar a les portes de disputar la fased'ascens. L'equip de Primera Cata-lana, ha fet una molt bona tempora-da que no ha pogut rubricar ambl'ascens de categoria. El primerequip de l'entitat que milita a la Pri-mera Nacional ha tingut una tempo-rada irregular i estranya, amb canvid'entrenador inclòs, les lesions i lamala sort en moments puntuals noha deixat que aquest equip mos-trés tot el seu potencial. ■

ACABEM LA TEMPORADA 2009/2010

L

esprés de llegir l'articledel Nº 72 de la revista“Parlem de Sarrià”,enl'apartat “Jornades dela dona treballadora” hi

trobem el resum d'un treball encarre-gat per l'Ajuntament a una empresaexterna per saber la realitat de la donade Sarrià. D'aquest article volem res-saltar un aspecte que ens ha sorprès iens ha indignat i d'altres amb els queno hi estem d'acord ja que no creiemque siguin reals.

En primer lloc ens fixem en ungràfic dels diferents sectors del poble itrobem que Sarrià de Dalt no existeixsegons aquest estudi.

Sarrià de Baix, Pla de l'Horta, LaRasa, Pla els Vinyers, Pla dels Socs...

Sarrià de Dalt amb la seva Parrò-quia, la seva història i les seves enti-tats desapareix. L'Ajuntament ho haacceptat… per què? Nosaltres tenimel deure i el dret de demanar explica-cions.

Segon punt: se'ns diu que peraquest estudi 17 entitats varen serentrevistades , “Dones més que

mai” no. A l'entorn de la nostra enti-tat s'hi mouen més de 80 dones, i no

se'ns va entrevistar i ens consta qued'altres entitats tampoc.

Un altre punt ens diu que el 95%de les dones enquestades no té inte-rès en fer activitats a Sarrià de Ter.Ignorem a qui es va entrevistar, peròen el nostre sector això no és real.

A Sarrià la població és de 2.223

homes i 2.245 dones. El 95% serien2132 dones no actives i 113 que parti-cipen en entitats. A la nostra entitat jahem dit que sobrepassem les 80dones….si fem números quedarien 23dones actives per la resta del poble.Ens consta que en d'altres entitats hiha moltes més dones actives.

Pensem que aquestes enquestescaldria que fossin molt més serioses side veritat s'han d'utilitzar.

Creiem que a nivell d'Ajuntamentcal una rectificació en el proper númerode la Revista i també a nivell d'entitats. ■

Dcartes al director


EditorialLlegeixo que ACESA, responsable del'ampliació a vuit carrils de l'autopista alseu pas per Sarrià, compensarà elmunicipi participant en l'excavació,restauració i difusió de la Vil·la Romana.Felicitats! Ja és hora que els que ensmalmeten l'entorn hi posin alguna cosade la seva part.Però alerta! Mireu que aquests de canAcesa són molt amics dels peatges itenen tendència a posar-hi una cabinad'aquelles a tot allò que toquen.Ja estic veient que per entrar a veure lesrestes de la casa del patrici ens faranpagar.Ep! I si no al temps, que de més grossesn'hem vist, eh?

Sam Enfot,Redactor sense peatges, TSN.

EstadísticaLes darreres enquestes asseguren que sitot va bé, irem d'allò més bé, tot i qued'altres menys optimistes no ho acabende veure tan clar.De tota manera, tal i com va dir elcatedràtic demèrit de la facultatd'estadística de la Pompeu Llull, MiquelGauss, està estadísticament demostratque les estadístiques no demostren res.I es va quedar tan ample...

Jaume Pi,TSN, UdG.

ActualitatSandro Rosell ha guanyat les eleccions acan Barça i s'ha proclamat nou presidentdel club.Sí, ja sé que llegit ara no sembla unanotícia d'última hora, però us asseguroque quan la vam redactar era unaprimícia. Després passa que si laimpremta, que si les vacances, que sipitos, que si flautes i al final això surtquan surt.Però per a les properes eleccions jamirarem d'estar més al dia.

Miquel Xut,TSN, Can Barça.

TelevisióQuin plaer fullejar la premsa, aturar-seen un paràgraf, rellegir-lo, tornar enrere,passar les 4 o 8 pàgines d’esports sense

ni mirar-les i anar a petar de dret acultura i espectacles.Això és el que li manca a la tele, que t’hasd’empassar vulguis o no el Barça i totsels esports. Quan s’inventi la TV a lacarta, potser podrem passar el bloc delsesports i anar directament a veure eltemps d’en Molina.Calla, que potser ja s’ha inventat i joencara no ho sé. Les noves tecnologiescorren tant...

Miquel Analògic,TSN, TV3

La mani segons agènciesCom sol ser habitual, les diversesagències de recompte i anàlisi delsesdeveniments fan una lectura diferentde les grans manifestacions. Aquestes són les que hem pogut trobarde la manifestació sota el lema: Som unanació. Nosaltres decidim.-Més d'un milió i mig de personessaturen els carrers per la independència,segons ERC (Estudis de RecercaCiutadana).

-Més d'un milió de persones esmanifesten en defensa de l'Estatut icontra el recurs del PP, segons PSC(Participació Social i Ciutadania).-Un milió de manifestants imanifestantes per la sostenibilitat del'Estatut, segons ICV (InvestigacionsCiutadanes i Veïnals).-Un milió de ciutadans es manifesten endefensa del sobiranisme, segons CIU(Centre d'Investigacions Urbanes).-Desenes de milers de catalans omplenels carrers per mostrar el seu suport alnou Estatut, segons PP (Prospeccions iParticipació).

-Milers de ciutadans mostren el seurebuig al tripartit, segons CpC (Consultesper la Ciutadania).Si vosaltres hi vareu anar, quedeu-vosamb la que més us agradi.

Laica Grangé,TSN, Pg. de Gràcia

El PalauFèlix Billet passa un parell de dies a lapresó i el tornen a deixar lliure. Es veuque no hi ha risc que robi més (ja ho harobat tot) ni de que destrueixidocumentació compromesa.El jutge que porta el cas seria un fermcandidat a passar a formar part delTribunal Constitucional: sensible a lesdemandes del carrer, equànime ,considerat amb l'alarma social i prudent.

Un crac, vaja.Nolasc A. Gat

CosmèticaEs veu que la senyora Bettencourt vaempastifar a dojo el president de laRépublique Nicolàs Sarkozy amb cremesde bellesa l'Oréal. Sembla ser que al final de cada sessiócosmètica li deia: perquè tu ho vals,Nicolàs.

Pierre Padequà,TSN, París.

La independènciaMolts catalans, (la massiva participació ala manifestació i les consultes popularsaixí ho indiquen) estan per laindependència. Però un cop manifestadaaquesta voluntat, com s'hi arriba? I si noens la volen donar? L'hem de prendre?Com? Europa no dirà que és un aferintern d'un estat i mirarà cap una altrabanda com sol fer?Estic fet un embolic. Ningú no ha sabutexplicar-me aquest segon pas, i jo sol nome'n surto.

Lluís Cagadubtes,TSN, Sarrià del Mig.

La reivindicacióSeguim pacientment esperant que algútregui la gallina del Pont o almenys quealgú (més) aixequi la veu per demanar-ho.Mentrestant nosaltres seguim exigintque la posin al museu o a la cassola. ■

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

The Sarrià NewS

LA FRASE DEL DIA: El matrimoni és una gran institució. Si és que t'agrada viure en una institució.

Groucho Marx

Instantània de la manifestació. Foto: TSN


BOTIGUES A:c/ Muntaner, 4 · 17005 Girona · Tel. 608 630 614

Plaça St. Pere, 1 · 17001 Girona · Tel. 609 009 345 Avda de França, 176 · 17840 Sarrià de Ter · Tel. 972 170 021

Poblat Típic - Pl. Església, 7 · 17487 Empuriabrava · Tel. 608 390 484


parlem de sarrià n 73

Documents