EDITORIAL

pDS_3

Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, Dani Cañigueral,Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia, Quim Llunell, Assump-ció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalvador, Isabel Vidal.Correcció lingüista: Toni RuscalledaAgraïments: Ajuntament de Sarrià de TerHan col·laborat en aquest número: Lurdes Gelada, AV Sarrià de Baix,Txell Pla, Amics dels Gegants, Cristina Vicedo, Dolors Ballada, TatiLópez, Anna Sala, Jordi Pla, Abril, Elsa, M.Mercè, AV Sarrià de Dalt,AVPC Sarrià de Ter, Maties Martí, Mireia Masó, Rosa Soler, JordiDuch, Montserrat Asencio, Maria Bronsoms, Cristina, Helena,Noemí, Pau Niell, Emili Marco, Xavi Rodríguez, Josep M. Santiago,Club Gimnàstica Sarrià.

Portada: Fotografia de Gerard PuigmalDisseny i maquetació: Mercè SolerImpressió: Impremta PagèsSubscripció anual: 10 eurosTiratge: 1.500 exemplars.e-mail: parlemdesarria@gmail.comDipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.orgAAGGRRAAïïMM LLAA CCOOLL··LLAABBOORRAACCIIÓÓ DDEE LLEESS EENNTTIITTAATTSS CCOOMMEERRCCIIAALLSS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revistade Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i financiació del’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitza necessàriament de les opinions signades.

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TERPer llegir les revistes sense descarregar:www.issuu.com/parlemdesarriadeter

45679

111314161718202122232426272930323436383940444648505355586066677071

sumari

A PROPÒSIT DE LA PORTADA

No volíem desaprofitar la magnífica foto de GerardPuigmal d’una escena dels Pastorets d’enguany perfer un petit homenatge a tots els qui hi han

col·laborat. De fet, en aquest número reconeixereu un muntde voluntaris que treballen desinteressadament per tal quecontinuï la Festa Major, la Fira del Paper, les activitats deNadal i les activitats esportives. Res de nou sota el cel, tanta Sarrià de Ter com per altres pobles de Catalunya, la socie-tat civil carrega amb el gruix de les activitats col·lectives.

Fer uns Pastorets no te res de fàcil, com tampoc que sesegueixin programant al llarg dels anys. Durant molt tempsha estat responsabilitat del Centre Parroquial, amb text imúsica propis, i ara, un grup independent els realitza almateix local, seguint el llibret clàssic de Folch i Torres. Ambalts i baixos, més de 40 anys de funcions nadalenques.

Els d’aquest any lluïen un nou decorat, realitzat perl’artista Edgar Massegú, figures fàl·liques (a l’entendre del’autor) que permeten ambientar tant el bosc on trafiquen elspastors com l’inframón d’en Satanàs, (Satanassa en la versiósarrianenca). Versatilitat i modernitat, en un context antic.Perquè el que s’ha revelat antic és el teatre, tampoc aquí des-cobrim res de nou, ja era prou conegut quan l’Ajuntamentsignà el conveni de cessió amb el Bisbat de Girona.

Però una cosa és l’antigor i l’altra el resclosit. Per la digni-tat dels voluntaris i de qui assisteix als actes, el local precisad’una neteja a fons, pintura i arranjament de degoters i, bàsi-cament, precisa que s’hi faci activitat, que s’obri més sovint.Avui en dia només s’hi programa la Mostra de teatre, els Pas-torets i el Concert de Nadal i, una cosa porta l’altra, el localno està en condicions i el mateix Ajuntament deixa de pro-gramar-hi. Això ha passat amb el cicle de teatre Escenaris oamb l’entrega dels premis Sant Jordi (ara desapareguts peraltres raons, també de menysteniment) i podríem dir quel’excusa de la crisi ha estat bona per deixar de prioritzar la cul-tura, quan en cap cas es pot deixar de recolzar els grups queenriqueixen la nostra migrada vida cultural.

La paraula és bonica, forma part del llenguatge de qualse-vol polític, però cultura no significa entreteniment, sinó for-mació, conrear, cosa que permet el teatre amateur: desenvo-lupar l’expressió corporal, la dicció, l’aprenentatge memorís-tic, a més de la convivència i el treball en equip per assolir unobjectiu, totes elles habilitats preuades, gratificants, volgu-des, tant per joves com per adults.�

AJUNTAMENT. Dia contra la violència de gènereFESTA MAJOR. Un pregó de bata blanca

Concert de Festa MajorFira de la joguina

Festa MajorCercavila geganteraOnze de setembre

FIRA DEL PAPER. PrespectivesFESTES DE NADAL. Cantaires de Sarrià

Biblioteca Emília XargayEls Pastorets

Arribada del Mag Magí i de ses majestats els Reis d’OrientPessebres a Sarrià de Ter. Sopar de Cap d’Any al Pavelló

Colònies de Nadal 2015ENTITATS. La Castanyada i Happy Halloween

Crònica de l’expedició dels sarrianencs a PeraladaAVPC Sarrià de Ter

Noces d’or sacerdotalsCULTURA. Biblioteca Emília Xargay.5è aniversari

Contes.“Gratia et amore”TV. Merlí. La filosofia a l’abast

L’experiència d’una sarrianenca a “Juego de Tronos”Llibres. El Somnis dels Ensesa

ESPAI 2.0 Twiter il·limitat: 10.000 caràcters?QUADERN D'APUNTS

L'ENTREVISTA. Les patates xips de SarriàOPINIÓ. Els horts de vora el Ter

L’agonia dels premis literaris sant Jordi de Sarrià de TerESPAI ESCOLAR. Confetti. Juguem amb farina

Escola Montserrat. Christmas CarolsXerrades Strad

NATURA. Sortida al Pic d’AlbaSALUT. El genoll... En moviment els meniscs

ESPORTS. UESGimnàstica Rítmica

16è CritèriunCursa Sant SilvestreTHE SARRIÀ NEWS

parlemDESARRIÀ

DSp4_

AJUNTAMENT [Dia contra la violència de gènere

Lurdes Gelada

25 DE NOVEMBRE DE 2015 DIA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Aquest any 2015, com que comença a ser habitual el dia contra laviolència de gènere, des de la comissió de la dona conjuntamentamb l’Ajuntament volem fer una jornada reivindicativa.

Volem tenir una participa-ció alta de tots els sarria-nencs i sarrianenques.Volem que el missatgedel manifest arribi a

tothom: homes, dones, nens i nenes...Hem de tenir tolerància zero a la

violència masclista i s’ha de fer molta

difusió i conscienciació a la població.Perquè encara hi ha molta feina a fer....Molts missatges per donar.

Enguany vam fer mitja classe dezumba i mitja classe de balls en línia itot seguit es va fer la lectura del mani-fest i la tradicional encesa d’espelmes.

La valoració és molt positiva per-

què la participació cada any és mésalta i això ens motiva perquè a part degaudir de la part més lúdica de la jorna-da, també fa que la lectura del mani-fest, és a dir, el missatge de rebuig dela violència de gènere, arribi a méspoblació.�

Els actes del 25 de novembre se celebraren a la sala del Coro. Foto: Lurdes Gelada

DS_5p

FESTA MAJOR [Un pregó de bata blanca

UN PREGÓ DE BATA BLANCA

Fou una llàstima, peròvam haver d’escoltaramb atenció el flamantpregoner, el doctor JordiTaberner, sota cobert. Va

ser una llàstima perquè es tracta d’unpersona molt vinculada al municipi i ala seva gent, acabada de jubilar des-prés de 23 anys de serveis a la comu-nitat, vetllant per la salut i el benestarde sarrianencs i moltíssimes perso-nes més de tota l’àrea d’influència delrodal del nostre CAP. Hauria convingutpoder celebrar l’obertura oficial de lafesta major al balcó del Consistori, aescassos metres d’aquell antic dis-pensari-consultori des del qual el nos-tre protagonista va lluitar de maneraaferrissada per aconseguir unesnoves instal·lacions, equipades i dig-nes, des d’on prestar amb una efi-ciència superior el seu compromíshipocràtic.

El doctor Taberner va reconèixerno haver assistit mai –fins a la data- acap pregó de festa major. Potser peraixò confessava que, a l’inici, els seusprimers pacients el definien com a unmetge “tan serio que daba miedo”, ique va haver de recórrer a “FestaMajor”, aquella cançó de La Trincadels anys setanta, a la recerca d’unacerta inspiració per posar fil a l’agullaen la redacció de l’encàrrec rebut.

Fa quaranta-cinc anys que dura larelació de Jordi Taberner i Sarrià de Teri es remunta a una època tan adoles-cent com quan, durant els seus estu-dis als Maristes de Girona, va comen-çar a fer-se amb companys de classeprovinents de Sarrià. Més endavant,va conèixer la seva muller, Rosalia,filla de Sant Julià de Ramis però quealeshores s’estava al carrer Major. Enel seu parlament, el doctor Tabernerva reconèixer l’admiració per un teixit

social, esportiu i cultural tan intenscom el nostre, amb la recança de nohaver pogut fer massa vida de poble.

Treballador contra rellotge, patidorde les retallades i gestor encertat,ens va encoratjar una setmana justaabans de la Diada a “seguir pedalantsempre sense descans per aconse-guir llibertat, pau i justícia”. Com aprescripció mèdica de comiat, tantper als seus pacients com per alsd’altri, va estendre una recepta, unafórmula magistral, que no seria gensdescabellat imprimir i tenir enganxadatot l’any a la porta de la nevera:

-Menjar amb moderació-Anar a dormir aviat-Fumar i beure poc-En cas d’incomplir algun

d’aquests preceptes, no repetir-hofins a la pròxima festa major.

Doncs si vostè ho recomana, hau-rem de mirar de fer-ho així, doctor. �

Josep M. Sansalvadorjosepmsansalvador@gmail.com

4 de setembre de 2015, al vespre. No hi va haver res a pelar: ni decrets de l’alcaldia ni acords delple municipal van poder evitar que la pluja amenaçadora obligués a traslladar tot l’operatiu delpregó al pavelló esportiu.

El Dr. Jordi Taberner, pregoner de la Festa Major. Foto Quim Llunell

DSp6_

CONCERT DE FESTA MAJOR

Enguany, La Principal de la Bisbal va amenitzar elconcert de festa major del nostre poble.

FESTA MAJOR [Concert Festa Major 2015

Isabel Vidal Solà

Com l'any passat, a tra-vés d'una gran panta-lla col·locada darrerel'escenari, es vanemetre imatges rela-

cionades amb cadascuna de lespeces interpretades per l'orquestra.

I comencen a sonar les primeresnotes del repertori:

"El manisero", cançó cubana (ins-trumental).

Segueix una petita selecció depeces franceses com "La mer" (Char-les Trenet), les famoses "Non, je neregrette rien" i "La vie en rose" (EdithPiaff) i "Et maintenant" (GilbertBecaud),una cançó que parla d'una

decepció amorosa.Continuen dues obres ben dife-

rents, "El cant del poble " amb lletrad'Amadeu Vives i basada en "ElsXiquets de Valls" d'Anselm Clavé i elfamosíssim "Adagio" (Albinoni).

Arriba el torn de les bandes sono-res: "Hatari-El pas de l'elefant" i "Lapantera rosa" d’Henry Mancini i"Yakety Sax" (Blake Edwards) i totseguit, el de la música lírica:

"El dia que me quieras" (CarlosGardel); "Matinatta" cantada en el seumoment pel tenor Carusso; "Totssom en el món".

Les peces instrumentals tampocfalten aquest concert:

"La virgen la Macarena", pasdoblede Bernardo Bautista (trompeta) i "Lafesta del ranxo" tocada per tres trom-petistes.

En el penúltim bloc,"Cants deCatalunya", vam escoltar sardanescom "La Pepa maca" i "La Maria deles trenes", "Les delícies de l'Escala","Girona m'enamora" i tambél'emotiva cançó "La mare".

I com a colofó final, La Principal dela Bisbal ens oferí "Amics per sem-pre", Cant de la Senyera" i "La SantaEspina".

Un any més, una festa major mési un nou concert per gaudir recor-dant.�

Fotos A. Vila

El dia 5 de setembre, i enel marc de la FestaMajor de Sarrià, l’AV deSarrià de Baix va orga-nitzar la 7ª Fira de la

Joguina. Malgrat que el temps no hiva acompanyar gaire, l’acte es vatraslladar al pavelló municipal i vatenir una animada participació denens i nenes amb la fina-litat de donar una segonaoportunitat a les jogui-nes que ja no fan servir,tot fomentant el reciclat-ge d’aquests objectes. �

DS_7p

FESTA MAJOR[Fira de la joguina

FIRA DE LA JOGUINA 2015

AV Sarrià de Ter

Fotos Quim Llunell

DSp8_

FESTA MAJOR[Fira de la joguina

Fotos A. Vila

pDS_9

FESTA MAJOR 2015

Txell Pla Torrent

La Festa Major d’enguany vaser els dies 4, 5 i 6 de setembre.També com cada any hem fetactes el dia 11 de setembre, queels hem inclòs amb tota lainformació de la Festa Major. Itambé el del Tir al Plat que esva realitzar el dia 26 de setem-bre a Vilopriu.

FESTA MAJOR

Cada any vàrem iniciar laFesta Major amb elpregó, que enguany hasigut a càrrec de l’ex-metge del CAP de Sarrià

de Ter, el Dr. Taberner. Aquest any hemtingut la diferència de qui ens ha ame-nitzat el cremat i la vetllada, ha estat elgrup d’Havaneres Peix Fregit.

Els grups de les dues nits varen serescollits per a diferents joves del pobleque varen fer els primers contactesamb els conjunts. El divendres es vadestinar més a DJ’s i el dissabte més amúsica de versions.

Altres activitats típiques de la nos-tra Festa Major varen ser: el correaigua(que aquest any va canviar de recorre-gut, tot anant pels carrers del Pla del’Horta), el corri-qui-pugui, les matina-des, Fira de la Joguina, passejada enbicicleta, l’arrossada, les sardanes, elconcert, ball, el concurs de botifarra,les inauguracions de les exposicions,festa de l’escuma, els oficis solemnes,l’exposició d’espantaocells, el concursde pesca, etc .

Tot i això, hem tingut alguna nove-tat durant la Festa Major. Aquestesnovetats són les següents:

Per un costat va ser l’aparició delsmocadors de colors, dependent delsbarris de Sarrià de Ter: grocs els deSarrià de Dalt, vermells els del Pla del’Horta, taronges els del Pla de Vinyers,verds els de la Rasa i blaus els deSarrià de Baix.

L’any anterior ja havíem treballaramb els mocadors de dos colors, peròaquest any hi hem volgut donar unsentit de pertinença dels diferentsbarris.

Realment es va fer una valoraciómolt positiva, que va provocar que lagent s’organitzés per colors per a

Preparació del cremat. Foto Quim Llunell

DSp10_

cal flequerFLECA-PASTISSERIA

• TORTELLS• BUNYOLS• COQUES

Des de 1896

Obert cada diaAv. de França, 21 - Sarrià de Ter

Botiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283info@calflequer.com

poder participar als diferents actes iaixí sumar puntuacions. També deforma autònoma es varen organitzar ivaren decorar els diferents barris ambels colors corresponents.

El diumenge després del’arrossada es varen fer els reparti-ments dels premis del concurs; uncòdol per als guanyadors, que varenser els grocs de Sarrià de Dalt, i unaescombra de bruc per als que varenquedar en última posició, qui varen serels verds de la Rasa.

Una altra novetat d’enguany hasigut amb els Gegants de Sarrià de Ter,ja que el sopar de després de la Trobadaes va fer al carrer Petit i va estar amenit-zat pel conjunt de la Puça Diatònica.

I una altra novetat ha sigut el Ver-mut-Txaranga que es va començar desde la zona on hi havia la Festa del’Escuma i es va anar passant pels dife-rents carrers i bars del poble per aca-bar al passeig Capellades. Aquest ver-mut-txaranga va estar animat pel grupBufant Fort.

Finalment, pel que fa al dia 11 desetembre, es va començar la diadaamb les sardanes, seguides d’un petitconcert dels Cantaires i finalmentl’Acte Institucional que va acabar ambun esmorzar de pa amb tomata i boti-farra per a tothom.�

FESTA MAJOR 2015

Grup d'Havaneres Peix Fregit. Foto Quim Llunell

DS_11p

Hem començat acom-panyant el pregó deldoctor Taberner, hemorganitzat les matina-des, que han discorre-

gut entre el pla dels Vinyers, el pla del’Horta i Sarrià de Dalt. El mateix dia, ala tarda, hem celebrat la trobada anual,amb la participació de moltes collesamigues i un animat seguici que ensha acompanyat. El fi de festa ha estatexcepcional. No debades, el vint-i-cin-què aniversari de la constitució de lacolla només se celebra una vegada a lavida i ho hem volgut commemorarespecialment. Hem sopat al carrerPetit, on hem patit per la pluja peròescapant-nos-en pels pèls fins a l’últimmoment. Havent sopat, l’actuació deLa Puça Diatònica ha omplert Sarrià deBaix de folk i música tradicional. Hemestat felicitats pels convidats, que hanxalat amb una vesprada tan especial.

La Diada Nacional ens ha permèsacompanyar l’acte institucional, lessardanes i l’esmorzar: la cultura popu-lar, sempre al costat i al servei del país.A mitjans de setembre, un vespre dedivendres, hem estat convidats a lafesta de Sant Mori. És la primera vega-da que el moviment geganter és pre-sent en aquell indret empordanès iesperem continuar essent-hi convi-dats. Sant Mori és d’aquells pobletsamb encant allunyats de rutes impor-tants, que convé visitar amb calma.Dos dies després, diumenge, Vilabla-reix ens ha acollit a la seva Fira de Tar-dor, ja tot un clàssic de les nostres sor-tides anuals. Entre tractors, animals de

corral, eines agrícoles, artesania i hor-talisses, els gegants, els capgrossos,les gralles i els tabals fan gran efecte.També hem retornat a Sant Jordi Des-valls, a la festa major. Ja hi vam serpresents a començament de tempora-da i ara hem repetit l’estada. Comsempre, el tracte ha estat magnífic. Amitjan mes d’octubre, una de les granscites del calendari ens ha dut a Flaçà:la trobada Giroestany ha reunit la majo-ria de les colles de les dues comar-ques. En Cinto i la Maria han après elball geganter oficial i, tots els gegantsplegats, hem dansat un fi de festamagistral a la plaça de l’estació flaça-nenca. Recordem que a Sarrià en vamser amfitrions fa unes anyades i quel’any vinent la trobada Giroestany tin-

drà lloc a Celrà, ben a prop. La tempo-rada s’ha clausurat de manera més omenys efectiva a Girona per TotsSants, contribuint de manera folklòricaa augmentar encara més aquell mare-màgnum de fires a la ciutat dels quatrerius.

La temporada següent s’iniciaràamb incògnites. L’assemblea anualhaurà de validar una nova junta i confe-gir un programa de sortides i activitats.A l’hora de tancar aquest número nosabem com aniran les coses –no tenimcap bola de vidre- però el nostre desigés que els gegants de Sarrià continuïnfent voleiar les faldilles arreu de lescomarques.

No voldríem acabar l’article ni tan-car l’any sense fer esment d’una de

Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

El tram final de la temporada,que correspon als mesos desetembre a desembre de 2015,ha coincidit amb les activitatsgeganteres de màxima proximi-tat. Hem començat el mes desetembre de manera molt festi-va: els actes de la festa majorens han permès ser al carrer enrepetides ocasions.

FESTA MAJOR [[Cercavila gegantera

FESTA, ANIVERSARI,EXPOSICIÓ… GEGANTS AL PEU DEL CANÓ

les activitats que més feina ha por-tat però de la qual més orgullososens sentim. Durant la festa major iunes setmanes posteriors, a la salad’exposicions del carrer Petit hihem pogut instal·lar fugaçmentuna mostra commemorativad’aquests 25 anys d’existència dela colla. Fotos, cartells, un audiovi-sual, records, vestimenta, retallsde premsa… han estat exposatscom a record col·lectiu de moltestemporades de feina. És gràcies atothom que ha passat per la colladurant un quart de segle que haestat possible fer-ho realitat. Comque és molt difícil citar noms senseoblidar-ne d’altres, fem extensival’enhorabona a tots els presidents,membres de juntes, socis, músics.portadors i seguidors, en especialals que han estat al peu del canósempre i des del primer dia.

Moltes gràcies i per molts anysmés!�

Fotos A. Vila

DSp12_

FESTA MAJOR [[Cercavila gegantera

Exposició dels 25 anys de la colla gegantera. Foto Quim Llunell

FESTA MAJOR [11 de Setembre

onze de setembre

Foto A. Vila

Fotos A. VilaDS_13p

Foto Quim Llunell

Foto Quim Llunell

DSp14_

L'edició de 2015 de la Fira del Paper acollí l'exposició«Perspectives», ideada per la Cristina Vicedo i en ParisSalazar, la qual volia ser un homenatge a la fira i alpoble de Sarrià de Ter.

Hom volia que constituís quelcom més que una simpleexposició fotogràfica, i és per aquest motiu que no esreduiria a una presentació de fotografies del poble ensi, que també, sinó que hi introduïa la vessant simbò-lica amb detalls com ara que el suport al qual anaven

enganxades les fotografies recordava, vist des de certa perspectiva,l'escut de Sarrià, amb la serra i les aigües, o també el fet que pràc-ticament tots els seus elements eren elaborats a mà i pràcticamentamb paper o cartró, fent honor a l'esperit de la fira.

Aleshores, sense gaires pretensions, dita exposició volia tenircerts valors que anessin en comunió amb la fira a la quals'emmarcava: l'esmentat suport de les fotografies no eren sinó cai-xes de cartró reciclades, cedides per diversos departaments del'Ajuntament de Sarrià: des de Padró fins a Benestar Social, passantper Cultura o l'Arquitecte Tècnic entre d'altres. Les fotografies erenimpreses amb paper convencional i els visors forenconstruïts íntegrament amb cartró reciclat, fins i totels seus suports eren tubs de cartró.

L'estructura de l'exposició en si era un gran rec-tangle format per 35 caixes apilonades a diversosnivells, marcant així els relleus necessaris per a fer eljoc de llum i ombra que recordaria l'escut. Al davant,a una distància calculada, hi havia 3 visors que per-metien de veure només una selecció temàtica de lesfotografies, a saber: «el paper de Sarrià: artístic i cul-tural», on podíem veure la part més patrimonial delpoble; «el paper de Sarrià: indústria» mostrava lafàbrica Torras i la resta de part industrial; finalment«el paper de Sarrià: poble» ens oferia la part méssocial del municipi.

Per a poder apreciar la perspectiva i la profundi-tat de camp, el públic havia de seure davant delsvisors i tancar un ull; d'aquesta manera, gràcies alsforats estratègicament practicats, hom hi podiaveure només fotos com el toro de l'Emília Xargay o la vil·la roma-na; al visor indústria, la presa, la fàbrica... i així tots amb la mateixaidea.

L'exposició constava també d'una sort de diorama il·luminat fetquasi totalment de cartró reciclat, al punt que fins i tot la taula i lesseves potes ho eren. Aquí s'hi mostraven alguns dels edificis i lesestructures més emblemàtiques del poble en un intent de 3D moltsenzill, perquè la idea era fer-ho tot amb paper sense complicacionstècniques que l'allunyessin d'aquesta filosofia.

En definitiva, Perspectives mostrava el seu doble homenatged'una manera tanmateix doble: d'una banda, com una exposicióhomogènia de fotografies (extretes d'una d'anterior anomenada«Perspectiva: 52mm de Sarrià», que es va fer l'any 2011 a la biblio-teca Emília Xargay) i de l'altra jugant amb els visors i la seva parti-cular selecció monogràfica sobre temes destacats del poble deSarrià de Ter.�

PERSPECTIVES

FIRA DEL PAPER

Foto Quim Llunell

Foto Quim Llunell

Cristina Vicedo

Foto Quim Llunell

FIRA DEL PAPER

Foto A. Vila

Foto A. Vila Foto Quim Llunell

Foto Quim Llunell

El mes de setembre vam començar el curssota la direcció d'Ester Castelló, cantant el

concert de la Festa Major de Sarrià de Ter i el tradi-cional concert de la Diada Nacional de Catalunya, aSarrià de Ter i a Sant Julià de Ramis.

Dolors Ballada i Tati López.

FESTES DE NADAL [[Cantaires de Sarrià

ELS CANTAIRESCOMENCEM EL CURS AMB MOLTES GANESDE CANTAR

El 27 de setembre vam participar a la missa i al con-cert de Festa Major de Sant Julià de Ramis, cele-brat a l'ermita dels Sants Metges. El mesd'octubre vam cantar a la missa i al concert deFesta Major de Medinyà.

Els dies 28 i 29 de novembre, l'Agrupació Coral de lesComarques de Girona va organitzar un cap de setmana cantant“La Força del Cant Coral” a Empuriabrava. Un grup de cantairesde la nostra coral hi van participar sota la direcció de Carme Almi-rall i Ramon Manent. Per finalitzar la diada, els cantaires van gau-dir d'una volta turística en barca pels canals d'Empuriabrava.

El mes de desembre es van oferir diferents concerts deNadal: a la residència la Solana de Banyoles, a Sant Joan deMollet i al teatre del Centre Parroquial de Sarrià de Ter, amb laparticipació de la coral “Silene” de Sils i alumnes de l'escola demúsica “Sarriart” de Sarrià de Ter. I hem acabat l'any fent unacantada de nadales a la biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter.

Finalitza un any, en comença un altre, i els cantaires us ani-mem a venir a cantar amb nosaltres, si teniu ganes de compar-tir bons moments tot cantant.�

Trobada a Empúriabrava. Foto Cantaires de Sarrià

Nadales a la Biblioteca Emília Xargay. Foto Cantaires de Sarrià

Concert de Cant Coral al Centre Parroquialde Sarrià de Dalt. Foto A. Vila

DSp16_

DS_17p

FESTES DE NADAL [[Biblioteca Emília Xargay

Aquest any, per 5è any consecu-tiu, la biblioteca Emília Xargayha tornat a realitzar els ja clàs-sics tallers de fanalets per alsmés menuts de la casa. Així, elsdies 28, 29 i 30 de desembre labiblioteca va omplir-se de nens,pares, avis, ... tots amb ganes defer fanalets

Anna Sala XargayDirectora de la biblioteca E. Xargay

ELS TALLERS DE FANALETS DE LA BIBLIOTECA

Els tallers de fanalets de labiblioteca tenen com aobjectiu estimular la ima-ginació i la creativitat detots els nens i nenes i

oferir-los l'espai i els materials ade-quats per a poder-ho dur a terme.

En aquests 5 anys de vida de labiblioteca hem fet tallers de tot tipus iper a totes les edats, però aquest és,sens dubte, un dels més apreciats imés ben valorat pels nostres usuarisinfantils i no només infantils. És peraixò que any rere any ens animem arepetir-lo i ampliar-ne els dies quan cal,tot i la feina i esforç de preparació i rea-lització que suposa per tot l'equip de labiblioteca, i en especial per a la MíriamGarcía, ànima visible, indiscutible iincansable d'aquest taller.

Al llarg de tot aquest temps hem

fet fanalets de molts tipus, alguns rela-cionats fins i tot amb el món dels lli-bres infantils. Hem fet angelets, hemfet marietes, hem fet l'elefant Elmer, icom no podia ser d'altra maneratambé hem fet Reis Mags. Alguns hanestat de difícil elaboració, que sense lainestimable col·laboració dels pares nos'haurien pogut dur a terme; d'altreshan estat més amens tant per alsgrans com per als petits, però tots,absolutament tots, han estat fets ambmoltes ganes i amb molta il·lusió.

Esperem poder continuar oferint-vos aquest taller que tantes alegries itants bons moments ens ha proporcio-nat. Us animo, si no ho heu fet encara,que participeu l'any vinent amb el vos-tre fill/a en el taller de fanalets de labiblioteca.

De moment i perquè us n'aneufent una idea, us deixo amb algunes deles imatges dels tallers dels últimsanys, en què veureu els fanalets quefem i el bon ambient que es respira enel taller.�

Fotos: Biblioteca

PPÀÀRRQQUUIINNGG..NNEETT

c/ Llosas, 54 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 17 20 47 mòbil 696 99 21 30www.parquingnet.cat

NETEJA DE PÀRQUINGSJosep Chacón Sánchez

DSp18_

FESTES DE NADAL [[Els Pastorets

Un cop deixat enrere l’etapanadalenca, el nostre teatretanca les portes per poder ren-tar-se la cara (que la té moltbruta) i poder preparar ambconsciència els pastorets del2016. Han sigut uns mesosestressants, complicats, dursperò amb un objectiu molt benmarcat: intentar fer uns pasto-rets de qualitat.

Jordi Pla Torrent

ELS PASTORETS

Sempre es diu que des-prés de la tempesta béla calma i és llavorsquan és moment de feruna valoració dels pas-

torets del 2015. Aquesta valoraciócal fer-la amb atenció, perquè sis’analitza bé el passat, es pot treba-llar bé el present i aconseguir unbon resultat en el futur.

Jo, com a director i màxim res-ponsable dels pastorets, agraeixototes les crítiques que en el seumoment van anar florint per a lesxarxes socials durant els dies de lesrepresentacions. Aquelles crítiquesens va ajudar a comprendre quinaopinió tenia la gent sobre la nostraobra. Però l’autèntica crítica es loca-litzava en la resposta corporal delpúblic un cop finalitzada la repre-sentació. Els rostres, les mirades dela gent, els primers comentaris enobrir els llums de platea, o la inten-sitat dels aplaudiments ens vandonar la medecina adequada permillorar i perfeccionar la nostra obrateatral.

Representar l’obra dels pastoretsés un repte molt excitant per qualse-vol director. Poder transformar lamajestuosa obra dels pastorets d’enFolch i Torres (durada de 2h 45’) enuns pastorets més enèrgics, més

dinàmics, més curts fa quel’espectador pugui estar poc més de1h 30’ gaudint d’una obra teatral. Éscostum, també, que els pastoretsestiguin carregats de missatgesd’actualitat on els mateixos perso-natges critiquen amb certa ironia iamb un to de burla temes del dia adia sense ferir la sensibilitat deningú.

Per això, és imprescindible queels pastorets mai siguin iguals, sem-pre ha d’haver-hi aquella petita sor-presa preparada per deixar bocaba-dat l’espectador. Una sorpresa enforma de gag, decorat o de la matei-xa representació són les eines utilit-zades perquè els assistents quetenen per costum o tradició familiaranar cada any a veure els pastoretstinguin la sensació de veure’ls dife-rents, però sense perdre aquellaessència de l’autèntica història tra-dicional. Enguany, gràcies al’aportació del l’artista sarrianenc(Edgar Massegú), hem pogut estre-nar decorats nous en forma de 4arbres majestuosos i tenebrosos ala vegada, juntament amb escenesmai vistes com l’aparició del caga-ner, entre altres.

Aprofito aquest racó informatiuper dirigir-me a totes les personesque vàreu col·laborar com a espec-

tadors dels pastorets. Des d’aquí usvull donar les gràcies per donarcaliu, llum i alegria en l’activitat tea-tral hivernal, però sobretot us vullfer saber que, simplement amb lavostra presència a la platea del tea-tre, vàreu aconseguir arrencar unsomriure a les més de 40 personesque de manera desinteressada, ambefecte i dedicació van assajar mésde 6 mesos per poder il·lustrar unade les representacions més boni-ques del Nadal. L’obra més repre-sentada de Catalunya. Els pastorets.

I és que ens hem de sentir orgu-llosos per mantenir en vida les nos-tres tradicions catalanes i hem delluitar perquè no desaparegui la his-tòria del nostre poble, perquè el tea-tre és cultura. I la nostra culturaforma part del nostre caràcter. Anyrere any, de generació en generació,els pastorets sempre han formatpart de les activitats nadalenques ihem de procurar que així sigui en elfutur.

Per tant, us encoratjo a formarpart dels pastorets del 2016 i deixarper uns moments de ser estudiants,fusters, pintors, comercials, profes-sors, administratius....per endinsar-vos en un món fantàstic i poder-vosemmascarar sota les disfresses depastors, àngels i dimonis �

DS_19p

FESTES DE NADAL [[Els Pastorets

Fotos Gerard Puigmal

DSp20_

FESTES DE NADAL [[Cavalcada de Reis

El passat diumenge 27 de desembre va arribar a Sarrià deTer el Carter Reial, el nostre Mag Magí, amb l’objectiu derecollir totes les cartes dels infants del poble i donar-les alsTres Reis Mags perquè uns dies més tard deixessin a casa decadascú els regals que havien demanat.

Txell Pla

ARRIBADA DEL MAG MAGÍ I DE SES MAJESTATS ELS REIS D’ORIENT

Com cada any, vampreparar el campa-ment Reial al Pla deVinyers amb la nove-tat que, enguany, el

Carter arribava amb una carpacompletament nova. L’Associacióde veïns ens va preparar una xoco-lata ben bona per esperar el tornper a posar la carta a la bústia.

Uns dies més tard, el dia 5 degener, varen arribar els Tres ReisMags d’Orient a Sarrià.

Enguany, com a novetat s’haviapensat fer el campament Reial alParc de la Cooperativa durant dueshores, però el temps no ens ho vapermetre i ens va fer traslladar elcampament a l’interior del Pavellóde Sarrià de Ter. Allà els Tres Reis iel Mag Magí es varen posar dinsles seves tendes per tal de rebreindividualment els infants quevolien i així donar-los un detall.Mentre els infants esperaven que

els Reis els rebessin varen podermenjar xocolata desfeta, que enshavia preparat l’Associació de veïnsdel Pla de Vinyers i que els cuinersreials varen anar repartint.

Després del campament, comja és habitual, es va anar a fer unavisita a les persones del Centreespecial Ramon Noguera per a por-tar-los un detall.

Un xic més tard de les 6 de latarda varen sortir des del barri deSarrià de Dalt i varen passar per atots els barris tot fent una ruad’unes dues hores de durada. Lacavalcada aquest any portava algu-na novetat, com ara: els Reis arri-baven al damunt d’uns carruatges,l’estrella anava amb tractor, els pat-ges estrenaven estendards.

Cap als voltants de les 8 de latarda vàrem tenir l’arribada al’Ajuntament on els van rebrel’alcalde, Roger Torrent, i regidors, ivàrem pujar al balcó per dirigirunes paraules a tots els nens inenes.

Aquest any el temps ens va ferpatir i, tot i que ens ha deixat fer totel recorregut, ens ha fet dubtar finsa les 6 de la tarda si sortia la caval-cada o no. Un cop fora, i per por dela pluja que s’acostava es va fer elrecorregut més ràpid que normal-ment. Per sort, el temps va aguan-tar fins al moment de l’arribada al’ajuntament, quan va començar aploure mentre els Reis estavendirigint unes paraules als infants. �

FotosQuim Llunell

FESTES DE NADAL

PESSEBRES A SARRIÀ DE TER

SOPAR DE CAP D’ANY AL PAVELLÓ

Al Pla dels Vinyers, alguns veïns comparteixen amb tot el poble, un magnífic pessebre a la porta de casa seva. Fotos A. Vila

Més de 400 persones varen rebre el Cap d'Any al pavelló municipal de Sarrià de Ter, ben acompanyats. Fotos A. Vila

DS_21p

DSp22_

FESTES DE NADAL [[Colònies de Nadal

Aquest any per les colònies de Nadal ens hem ajuntat elstres grups que formen l’esplai PL: els petits, els mitjans i elsjoves. Hem anat a la casa de la Cot a Santa Pau, prop d’Olot,els dies 28, 29 i 30 de desembre.

Abril, Elsa i M. MercèParticipants de les colònies de Nadal de l’esplai PL.

COLÒNIES DE NADAL 2015

Quan vam arribar a la casa ens vam trobar amb uns folletsque estaven molestos i enfadats amb l’ésser humà,però nosaltres no sabíem quin era el motiu. Gràcies ales activitats i l’excursió que vam fer vam descobrir elmotiu, era perquè el volcà Croscat estava ple de bros-

sa que els humans havíem llençat. Els follets ens van fer reflexionarsobre el reciclatge i la importància que té en relació al medi ambient.Finalment vam aconseguir fer-nos amics dels follets i ens vam acomia-dar amb una vetlladafestiva plegats.

Els tres grupsfèiem activitats juntsperò també hi haviamoments perquècada grup fes lesseves activitats per

separat. Els petits van fer un amic invisible amb mate-rials reciclats, tots van fer un objecte per regalar a unaltre company del grup, però sense saber a qui li toca-ria el seu. Els mitjans van fer una activitat en la quefeien proves amb els follets per aconseguir poder-losfer preguntes o també, per descobrir proves del proble-ma. Els joves van fer un joc de rol on se situaven alsopar familiar de nadal i cadascú tenia un rol que carac-teritzava un personatge i havien de descobrir qui erenels altres.

Van ser tres dies molt intensos plens d’activitats,però que vam gaudir moltíssim i el fred no va poderamb nosaltres!! �

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de TerTel. 972 17 04 48

DS_23p

ENTITATS [[AV Sarrià de Dalt

Quantes vegades heu sentit adir... “Jo sóc de la Castanyada!”“Això del Halloween no és unafesta nostra...” Així pensàvemnosaltres fins que un dia ...

Associació de veïns de Sarrià de Dalt

LA CASTANYADA I HAPPY HALLOWEEN A SARRIÀ DE TER

Farà uns tres anys, quans’acostava el dia de Hallo-ween, tornant de recollirels nens de l’escola, ungrup de mares es va

posar a parlar mentre els nens jugavena la plaça. Parlaven sobre disfresses,de la decoració de les botigues, i decom els agrada als seus fills el misteri,la intriga, els personatges de bruixes,vampirs, esquelets... i així de maneratotalment fortuïta van dir... “i per quèno ens disfressem i sortim a berenar ala plaça? Després podem anar a tocarels timbres de les nostres cases idonem caramels. Podem decorar unamica la casa i així els nens participenretallant fantasmes, vampirs..... i elberenar el podem tematitzar, fent gale-tes amb forma de ratpenats, o magda-lenes decorades amb aranyes de cara-mel.... o el que sorgeixi... Als nens elshi encantarà!”

La cara dels nens es va il·luminaramb uns grans somriures, salts i ale-gries al saber –ho... estaven totalmententusiasmats amb la idea, impacients ieufòrics.

Van poder informar pocs veïns, defet només aquells que casualment esvan anar trobant pel carrer o botigues.Però això no va impedir que al final fós-sim una bona colla, potser una quaran-tena, sota la sorpresa d’aquelles pri-meres mares, grans i petits vancol·laborar a que tot fos un èxit.

Veient que sense cap organitzacióprèvia s’havia obtingut aquella bonaacollida, s’havia de plantejar una difu-sió de cara a l’any vinent. La gent cele-brava la iniciativa, tenia ganes de conti-nuïtat i mentre estaven berenant ja es

va decidir repetir-ho l’any següent.El següent any van posar uns car-

tells a les places, faroles, botigues ibars del barri, i van convidar a tothomque volgués. Es van animar a decorartota la plaça amb fantasmes i vampirsfets amb globus, van parar llargues tau-les que es van anar omplint amb tot elque els veïns anaven portant, i va resul-tar un èxit molt més gran que l’anyanterior. Va venir gent d’altres barris, detot Sarrià, es creu que deurien ser unscentenars de persones. Tothom vacol·laborar en portar berenar tematitzat,feia goig de veure. Hi havia pastissos,galetes, magdalenes, patates, etc.

Davant d’aquest èxit, van decidirpel següent any fer-ho més oficial iextensiu a tot Sarrià. Veientl’entusiasme de la gent amb la idea, ipensant en la festa tradicional del’època, la Castanyada, es va plantejara l’Associació de veïns de Sarrià de Daltla possibilitat de fusionar el Halloweenamb la popular Castanyada que des defeia tants anys s’havia organitzat perl’Associació. Aquesta, aportant expe-riència i coneixement amb la logísticade les castanyes, contractant la bandade música, etc., sumat amb la difusió iorganització de diferents tallers per les

mares fent decoració, ha fet queaquesta barreja d’elements hagi aca-bat fent realitat una festa excepcional!No ens podíem ni imaginar la capaci-tat de convocatòria, l’èxit de la festa iel ressò que va tenir.

L’únic propòsit de tot plegat és i haestat fer gaudir a tothom. Fusionar laCastanyera amb aquesta festa, que sibé és forastera, i ben diferent de lapròpia, tradicional i popular, ha resultatuna nova celebració divertida i amb unto més festiu. Sumar va donar bonsresultats!!

Així, tots disfressats, vam poderballar tot passejant pels carrers deSarrià de Dalt amb la Banda BufantFort (de Sarrià de Ter), vam compartirun divertit berenar (fet artesanalmentper la gent que va venir), i tot acom-panyat per una bona paperina de cas-tanyes torrades al moment. Ah!, i nopodem obviar una exquisida decoracióelaborada per nens del barri i veïns quees va fer en els diferents tallers orga-nitzats per a l’ocasió.

Orgullosos del resultat, i més per-què es va fer barri, es va fer poble!

Gràcies a tothom per col·laborar icompartir! Aquest any, més novetats,més diversió...us hi esperem a tots! �

24_pDS

Es tractava de conèixer insitu la petita pàtria delcronista Ramon Munta-ner i els indrets i edificismés emblemàtics de la

vila medieval. Desembarcats quefórem amb un autocaret que semblavaben bé una coca medieval ens vamadreçar a les dependències del’emblemàtic castell de la vila, que s’hade dir que no existia ben bé així al’època de Ramon Muntaner (s. XIV).L’actual castell que antigaments’anomenà castell Toló del qual hi hanotícies ben antigues (s. XI), havia per-tangut al gran senyor del comtatd’Empúries, Ponç I (...990-1078), lla-vors per herència familiar va pertànyerper molts segles al llinatge dels Roca-bertí, senyors de Peralada. El castellque veiem avui és una reconstrucciódel que hi havia hagut en èpoquesmedievals. L’actual castell amb lesimpressionants torres emmerletades

és el producte de successives restau-racions, la darrera de factura francesaes va fer al segle XIX, concretamentl’any 1877 a càrrec de l’arquitecte Fran-çois Duvilliers. El castell, però, avui fael seu efecte, envoltat de jardins i degespa a l’anglesa.

Vam visitar de primer la bella esglé-sia gòtica del Carme i el magníficclaustre, que ja devien existir en èpocadel cronista (s. XIV). Vam poder con-templar els magnífics enteixinatsdecorats del sostre i les voltes gòti-ques de l’església. Seguidament vampassar a la meravellosa biblioteca delcastell que va ser completada i restau-rada per l’industrial Miquel Mateu. Labiblioteca, fabulosa, guarda manus-crits, incunables i llibres de molt inte-rès, entre ells una col·lecció de milexemplars d’edicions diferents del lli-bre Don Quijote de la Mancha deMiguel de Cervantes. Aviat és dit!Seguidament vam passar a les depen-

dències del museu arqueològic propie-tat del castell, on vam poder apreciaralgunes monedes i ceràmiques gre-gues i romanes dels jaciments empori-tans. Al mateix temps vam poder con-templar la meravellosa col·lecciód’objectes de vidre bufat i treballatdels segles XVI-XVIII fins als nostresdies. I entre bótes i bocois vam fer-nosuna idea de la importància de la indús-tria del vi i el cava de la denominaciód’origen Peralada.

La segona part de les visites guia-des que vam poder fer va ser pelscarrers i les places de la vila vescomtalde Peralada, la plaça Gran, la plaça de

ENTITATS [Sarrianencs a Peralada

Josep Brugada

Organitzat per GERDS, el grupeditor de la Revista Parlem deSarrià, el diumenge dia 8 denovembre, un grup de sarria-nencs vam fer cap a la vila altempordanesa de Peralada, vilavescomtal que va pertànyer alllinatge dels Rocabertí, vassallsalhora del comte d’Empúries.

CRÒNICA DE L’EXPEDICIÓ DELS SARRIANENCS A PERALADA

Plaça Gran. Foto A. Vila

Claustre i església del Carme a Perelada. Foto J. Brugada

l’Església, la plaça de Ramon Mun-taner, carrer de la Sabateria...bo iresseguint aquells indrets que vanpertànyer a la família i a la vida delcronista en llengua catalana RamonMuntaner. Tot i que el dia no acom-panyava massa perquè va ser rúfol iboirós vam poder veure exacta-ment on se situava la casa pairaldels Muntaner, una casa “in capiteplatee ville Petralate”. És a dir, al

capdamunt de la plaça Gran, cosa quedesmenteix altres suposicions queatribuïen que la casa dels Muntanerera una de les edificacions gòtiquesmés ben conservades de la plaça por-xada de la vila. Els magnífics guiesdels quals vam disposar ens van feruna explicació de les vicissituds histò-riques del municipi en època del reiPere el Gran. Van comentar-nos elsetge que al juny de l’any 1285 el reifrancès va sotmetre la vila a causa dela revolta dels sicilians que no vanvoler estar a les ordres del rei francès,sinó que van voler romandre al’empara del rei català i de la sevamuller Constança de Sicília que elsillencs lògicament s’estimaven. Ales-hores, com a represàlia de la revolta, laqual el francès suposava instigada pelscatalans, Felip III de França va envairles terres empordaneses amb la con-

següent destrossa i incendi dePeralada. No obstant això i talvegada com a càstig diví per

haver malmenat la vila catalana, el reifrancès va morir el 5 d’octubre d’aquellany en plena retirada dels seus exèr-cits.

Vam visitar els indrets, les mura-lles i els arcs de Peralada que encararesten dempeus després d’aquellsetge, L’Arc de la Costa de les Mongesper exemple i l’església parroquial deSant Martí.

Vam acabar les explicacions alclaustre de l’antic convent de SantDomènec de Peralada amb la foto derigor que podeu veure en aquestespàgines.

L’excursió cultural a la vila nadiuade Ramon Muntaner la vam acabaramb un dinar al restaurant FigueresPark. Vist l’interès de la sortida, peraquest any 2016, el grup editor de larevista Parlem de Sarrià es proposaràde realitzar una altra sortida cultural.�

pDS_25

Josep Brugada

ENTITATS [Sarrianencs a Peralada

Col.leccions del Museu del Castell de Perelada.Foto A. Vila

Biblioteca del Castell de Perelada. Foto A. Vila

Tot escoltant al guia la crònica deRamon Muntaner. Foto A. Vila

Foto de grup al Claustre del conventde Sant Domènec. Foto J. Brugada

DSp26_

ENTITATS [AVPC Sarrià de Ter

Alhora que, i d'acordamb el que estableix lanormativa, ser una enti-tat de suport a d’altrescossos d’emergències

i seguretat, com ho són els Bombers,la Policia Municipal i Autonòmica,Agents Rurals, entre d’altres, i de sem-pre de manera coordinada ambl’Ajuntament de Sarrià de Ter, prèviaactivació de l’alcalde.

Per a constituir l’associació de Volun-taris de Protecció Civil, és necessari unmínim de tres persones que hagin supe-rat el curs obligatori de formació que esrealitza a l’Institut de Seguretat Públicade Catalunya. Un cop superat aquestcurs pels primers integrants del’associació, l’A juntament de Sarrià deTer va aprovar el nomenament delsvoluntaris per poder actuar oficialmentcom a Voluntaris de Protecció Civil, con-dició indispensable per a inscriure’s alRegistre d’associacions de voluntaris deProtecció Civil de Catalunya.

L’Associació ha rebut el recolzamentde l’Ajuntament en tot moment, tant enel procés de constitució de l'entitat,com en el procés de consolidació de lamateixa, a través de la signatura d'unconveni de col·laboració que preveuentre d'altres, la cessió del local situat

al carrer Firal, a sota de l'emissora deRàdio Sàrria, així com un vehicle d'úsexclusiu de l'associació retolat segonsles indicacions de la Direcció Generalde Protecció Civil, a més de diferentstipus d’ajuts per a l’adquisició del’equipament bàsic i obligatori per alsvoluntaris, com ho són les armilles.

Actualment la Associació comptaamb sis voluntaris que han superat elcurs de formació, pel que estan correc-tament acreditats per a poder actuarquan sigui necessari, a més d'un grupde persones col·laboradores, que tot ino estar acreditades, donen suport a lagestió de l'entitat. En la propera convo-catòria, que comença aquest mes demarç, hi ha previst que una nova perso-na es formi, i així de mica en mical'entitat podrà ampliar els seus efectiusoperatius en cas de necessitat.

Els reptes de futur per a l’Associacióde Voluntaris de Sarrià de Ter passenper consolidar-se com a entitat amb lafinalitat d’estar ben preparats tècnica-ment i correctament dotats de recursosmaterials per a fer front a possibleseventualitats de requereixin la protecciódels veïns i veïnes de Sarrià. Desplegarcampanyes informatives de prevencióque ajudin a la població a estar beninformada dels consells de seguretat.Ser presents en els actes que es portina terme en el poble i que per les sevescaracterístiques puguin ser suscepti-bles d'un risc per als participants.

I com no podria ser d'una altramanera, acollir i donar la benvinguda atotes aquelles persones que desitginoferir el seu temps a formar-se com avoluntari de protecció civil de Sarrià deTer i ser membre actiu de l'entitat. �

AVPC Sarrià de Ter

L’associació de voluntarisde protecció civil deSarrià de Ter neix for-malment el febrer del2015 a rel de la inquietudd’un grup de veïns delpoble que volien servirdesinteressadament alssarrianencs, en tasquesde protecció si es pro-duïen situacions de risc iemergències, o en ser-veis preventius id’informació.

ELS VOLUNTARIS DE PROTECCIÓ CIVIL A SARRIÀ DE TER

DS_27p

ENTITATS [[Parroquies Maties Martí

Uns quants represen-tants de les Parròquiesde Campdorà, el PontMajor, Sarrià de Dalt iSarrià de Baix vam

estar preparant, unes setmanesabans, aquest esdeveniment, del qual,per cert, tots en vàrem sortir moltsatisfets. Una festa senzilla, emotiva ientranyable. Després de la Missa, vamllegir una petita poesia i un text dedicata la seva persona i el lliurament d'unsobsequis en nom de totes les parrò-quies i dels feligresos que hi van volercol·laborar. Mossèn Ricard ens ho vaagrair amb entusiasme i ens va dema-nar suport per seguir endavant en laseva tasca de capellà. El comiat festiuel va posar un sopar lleuger a “LaCope”, amb l'assistència d'uns 75comensals.

En una entrevista a Ràdio Sarrià –emesa el 16 de setembre de 2015 –Mossèn Ricard va repassar una mica laseva trajectòria pastoral, en el decursd'aquests 50 anys. Neix a Salt, 1941, idesprés dels estudis al Seminari, elseu primer destí fou Canet de Mar(1965- 1967) i al gener del 1968comença la seva primera etapa a Xile(1968-1983). Ens recorda que quan vaarribar allà, va estar tres o quatremesos a Maipú, a prop de Santiago. Idesprés a Sant Bernat, amb dos com-panys de Girona i el rector xilè. Durantaquests quinze anys, aquesta parrò-

quia de quinze o setze mil habitants vamultiplicar per deu el seu nombre.“Eren barriades noves, amb llocs deculte molt simples. Cases de fustaconstruïdes per ells mateixos. La gentcol·laborava molt, venia al lloc de troba-da i cercava crear Comunitat, fent-seresponsables a l'hora de preparar bate-jos, casaments, treballar amb eljovent... Entre tots ho fèiem tot.” “Ambla Unitat Popular i el Govern Popular,intentàvem trobar solucions a les situa-cions que vivia la gent: les capelleseren de 6 x 10 metres, i servien tambéper menjadors socials.”

Si haguéssim de trobar una perso-na amb qui va estar molt vinculada,aquesta seria Mossèn Joan Alsina(Castelló d'Empúries, 1942 – Xile,1973). Ja havien estudiat junts al Semi-nari, aquest li va fer el sermó el dia de

la seva ordenació, i varen marxar juntscap a Xile. Encara que al principi esta-ven una mica distanciats, uns 100 km,cada setmana es trobaven. MossènAlzina també treballava en un Hospital,i fou allà on arran del cop d'Estat del'11 de setembre de 1973 que, en unescorcoll, el van detenir. Després detorturar-lo la nit del 18 al 19 de setem-bre del 1973, el van afusellar. [VegeuDiari de Girona, 19/09/13, en acomplir-se els 40 anys d'aquest fet]. “Mátamede frente...” és un llibre escrit per Mos-sèn Miquel Jordà, que es va presentara Xile als anys 90 i se'n va fer una ree-dició aquí aquest 2013. MossènMiquel no va parar, en els anys poste-riors i en la tornada de la democràcia aXile, de buscar les causes i els culpa-bles del seu afusellament. El llibre ensdóna per fer una altra entrevista aMossèn Ricard i parlar de tot el que vasignificar la seva persona i el seu paspel país xilè. Com recorda MossènRicard: “A Xile, després de 40 anys, enJoan encara és viu.”

Mossèn Ricard recorda que el copd'Estat del 1973 va dividir la gent, elsque estaven a favor i els que estavenen contra: “Tot va venir perquè, mal-grat que Salvador Allende va ser propo-sat per Pinochet, no tenia majoria i leslleis s'entrebancaven pel camí i aixòcreava inquietuds...”. Pinochet haviaordenat matar gent per crear pànicentre la població. Els militars van feruna “consulta popular”, sense registreselectorals, perquè Pinochet fos el capde la Junta Militar que decidiria lescoses. Et posaven un segell al carnet itallaven una punta: “Així, quan anavesa demanar quelcom a l’administració iet veien segellat i tallat, sabien sihavies anat o no a votar.” A MossènRicard tot això li porta els records de lapostguerra a Espanya als anys 50 de laseva infantesa.

Parròquies, Maties Martí

Aquest text constava en elrecordatori amb què MossènRicard ens va obsequiar el ves-pre del dissabte 12 de setembrede 2015, als assistents a laMissa de Celebració d'aquests50 anys de la seva ordenacióPresbiteral.

NOCES D'OR SACERDOTALSMOSSÈN RICARD SARRÀ

12 DE SETEMBRE, 1965 – 2015

DSp28_

AUTOESCOLAGIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: info@autoescolaapsa.comwww.autoescolaapsa.com

Després de 15 anys (1983) torna aGirona, i del 1983 al 1985 està a laParròquia de Vila-roja on es troba situa-cions semblants de les de Xile... Però“el cuc” de les missions pot més i el1985 decideix tornar a marxar, amb elpermís del senyor Bisbe. És en aques-ta segona etapa (1985-1990), i a laParròquia de Crist Rei, d'uns 30.000mil habitants al sud de Santiago, on al1988 assisteix al retorn de la democrà-cia. “Unes votacions molt ben prepara-des i festives...”. Per recollir les vota-cions de cada sector es van nomenarrepresentats del Govern, de l'oposiciói de l'Església Catòlica. MossènRicard, com arxiprest del seu sector, liva tocar validar els resultats com arepresentat de l'Església. Sembla serque al General Pinochet el van tenir“enganyat” fins a la proclamació dels

resultats dient-li que anava guanyant,quan en realitat no era així. Una vega-da proclamats els resultats i malgrat eldubte dels militars, es va acceptar ladecisió popular.

Al 1990, amb un bon bagatge,Mossèn Ricard torna cap a Girona ambmolta satisfacció pels anys viscuts allà:diu que va aprendre molt de la gent,que hi havia molta solidaritat: “És elque Crist diu a l'Evangeli, La BonaNotícia.” I fins a dia d'avui (2016), elMossèn ha passat per Blanes, Celrà,Verges i Sarrià, on gairebé portarà 10anys. Quan pensa en Xile, constataque aquí la gent és més còmoda i totdepèn del capellà. Torna a recordar aJoan Alzina, a Joaquim Vallmajó (morttambé a l'Àfrica) i a Joan Solés, quidarrerament ha anat a Togo.

“Però en un món globalitzat, les

missions es poden fer des de casa,donat que el fet de ser missioner ve del'arrel de ser batejat: el batejat ha deser missioner, i aquesta fe és producti-va a la mesura que la poses en pràcti-ca i que els altres comparteixen aques-ta mateixa alegria: Que Déu t'estima.”Mossèn Ricard, ja per acabar, enscomenta que no està massa d'acordque el Fòrum Joan Alsina, que agrupaun terç dels capellans de la diòcesi deGirona, agafés el nom de qui fou elmillor company. “El fons del quedemanen està molt bé, però de conse-cució gairebé impossible.” Com tambéquan, com a Delegat de Missions delbisbat de Girona, assisteix a les reu-nions amb tots els Delegats de la restad'Espanya, i li qüestionen el procésindependentista.

Mossèn Ricard és una personaamesurada, un xic distant al principi,però afable i amatent en la conversa. Liagraden les sardanes i la cultura popu-lar, i és un fidel afeccionat del GironaFC i del Real Club Deportiu Espanyol.Si d'alguna cosa haurà servit aquestafesta és per apropar més les Parrò-quies i fer més efectiva l'agrupació quevostè dirigeix.

Moltes gràcies Mossèn, salut i feli-citats!�

ENTITATS [[Parroquies Maties Martí

BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

cultura

El dissabte 12 al matí vam ini-ciar els actes de celebracióamb activitats per als méspetits i petites de la casa. Així

va ser, doncs, que vam organitzar undissabte familiar amb xocolatadapopular i hora del conte.L'associació de veïns de laRasa ens va ajudar i ensvan preparar un esmorzaramb xocolata i melindrosper a tots els que es vanapropar fins a la bibliotecaa primera hora del matí.

Després de l'esmorzarvam tenir l'Albert Esten-gre, que ens va venir aexplicar els contes de laMaixa, la petita bibliotecà-ria i altres contes tambérelacionats amb el Nadalque teníem ja ben a prop.

Finalment, enmig decontes, música i xocolatavam acabar el matí inflantglobus per a tots els nensi nenes que havien vingutfins a la biblioteca a cele-brar amb nosaltres el nos-tre aniversari.

L'acte central, però, de la nostracelebració va tenir lloc el dimarts 15de desembre al vespre i és que vamtenir entre nosaltres la representacióde l'espectacle Ressons de quietud,produït per Nit de Poetes i Amics de laUnesco, basat en la vida i obra de lapoetessa catalana Rosa Leveroni.Amb el guió i direcció de Martí Perafe-rrer i la composició i direcció musicalde Jordi Grau. Un espectacle poetico-musical que va néixer d'una tria de

poemes de Lluís Lucero, materialspublicats sobre la vida de Rosa Leve-roni i d'un article de l'escriptor i editorgironí Quim Curbet.

L'espectacle estrenat durant la Nitde Poetes del 2015 i amb molt bones

crítiques a l'esquena va aconseguiragradar, emocionar i atrapar des del pri-mer minut a tots els assistents a l'acte.És un espectacle altament recomana-ble per a tots els que no coneguin RosaLeveroni i per a tots els que no hagintingut el plaer de veure'l.

Aquest acte va servir, a més decelebració del nostre aniversari,també de cloenda dels actes de l'Anyde les Biblioteques. I és que aquestany 2015 es commemoraven 100anys de les primeres biblioteques

populars nascudes amb la Mancomu-nitat de Catalunya l'any 1915. Per aixòtot aquest 2015 ha estat dedicat al'Any de les Biblioteques. I des de labiblioteca Emília Xargay també hi volí-em retre el nostre particular homenat-

ge a aquest 100 anys de bibliotequespúbliques.

Des de la biblioteca només ensqueda donar-vos les gràcies a tots elsque vau assistir a aquests actes decelebració i a tots els que no vaupoder-hi assistir però que feu ús de labiblioteca, dels seus serveis, de lesseves instal·lacions, ... i esperempoder complir molts més anys juntsamb tots vosaltres.

Aquí us deixo amb algunes de lesfotos d'aquests actes � Fotos: Anna Sala

Anna Sala

El passat 12 de desembre la biblioteca Emília Xargay va fer 5 anys i ho vam voler celebrar d'una mane-ra ben especial amb tots els nostres usuaris i usuàries. És per això que vam organitzar uns actes decelebració destinats a tots els públics i per a totes les edats.

5è ANIVERSARI DE LA BIBLIOTECAEMÍLIA XARGAY

DS_29p

CULTURA

Ressons de quietud, espectacle produït per Nit de Poetes i Amics de la Unesco.

DSp30_

““GGrraattiiaa eett aammoorree””«Per molt que t’escarrassis a cercar històries bones,

les millors les trobaràs sense voler»RRaabbiihh AAllaammeeddddiinnee,, ddee LL’’hhoommee qquuee eexxpplliiccaavvaa hhiissttòòrriieess

Mirei Masó i Cerdà

S’ acabava d’aixecar.Com sempre, abansque sonés el desperta-dor. Intuïció de Vida, en

deia, o potser eren els biorritmes acos-tumats a la rutina de mitja vida. Amb elscabells esborrifats reprimí un badallmentre mirava el calendari de cuina. Sisde gener, dia de Reis. Així doncs,s’hauria d’afanyar. Va sortir de casa a lamateixa hora de sempre, a les nou delmatí, després d’haver esmorzat unatorrada de pa amb oli d’oliva arbequina,un tall de formatge de cabra i un cafèsense sucre. Era un home de costums.

La pensió on vivia rellogat, barataperò neta, incloïa dormir, esmorzar isopar. El dinar no era cap problema:sovint se saltava aquest àpat del migdia,depenent de la feina que tingués, i si noho feia, amb un entrepà petit o una peçade fruita o un iogurt en tenia prou. Laseva alimentació era frugal i la seva apa-rença magre i esprimatxada així hocorroborava. Però malgrat les aparen-ces, posseïa una energia gairebéil·limitada, capaç de moure muntanyes.Observant-lo una estona, hom diria queel seu aliment no provenia de cap inges-ta específica, sinó d’una força que bro-llava del seu propi interior.

Vestia amb senzillesa i pulcritud,amb una vestimenta atemporal i confor-table, pràctica per combatre els rigorshivernals. Duia pantalons de pana gri-sos, camisa blau marí sense corbata,botonada fins al coll. Al damunt, un jer-sei de punt obert pel davant, per poder-se’l treure fàcilment si convenia, i unaparca marró amb caputxa, una micapassada de moda, però com hom sap,

les modes tornen. El calçat, sabatesnegres de cordons amb sola de gomagruixuda, necessàriament còmodes persuportar llargues caminades sense fora-dar-se (les de sola no duraven tant).

Penjada del muscle dret, sempre deldret, portava una atrotinada maleta decuir que li conferia un aspecte de vellprofessor. La seva manera de caminarlleugera, de passes curtes i ràpides,pura energia en moviment, contrastavaamb un físic de persona que ja haviasuperat amb escreix la maduresa. Enrealitat però, tenia més anys dels queaparentava. Tot i així, la seva imatgedestil·lava una profunda dignitat i fortesconviccions.

Mirà el seu rellotge de polsera. Novolia arribar tard. Al lloc on anava ell sem-pre hi havia feina. Per això va optar peragafar el metro en comptes del’autobús, s’estalviaria deu minuts. Enca-ra que, ben pensat, a les nou del matí,sent el dia de Reis, devia haver-hi poctrànsit. Cap al migdia, quan els nens vana recollir les joguines dels avis, oncles ipadrins, n’hi hauria molt més.Va baixarles escales de l’estació d’Urquinaona, a lalínia groga, des d’on hauria de fer trans-bordament, un cop travessat el llarguís-sim i angoixant passadís, a la línia blava,fins a la parada d’Hospital de Sant Pau.Com havia suposat, hi havia poca gent enel vagó: deu immigrants sudamericans,alguns dormint de pur esgotament,d’altres amb les mirades malencòniquesperdudes vers qui sap on, i una parellamés pendent d’enviar missatges amb elsseus mòbils que de parlar entre ells.

El vagó de tren articulat retrunyia acada giravolt a causa de l’excessivavelocitat del comboi. El conductortambé devia tenir pressa; seguramentell també frisava per desembolcallar elsregals de reis amb els seus.

L’home de la maleta de cuir va recor-dar com de diferents eren les miradesde les persones d’aquell fred, xerricanti llarg vagó de metro, de les de les per-sones d’aquells països on ell havia vis-

cut durant anys. Recordava aquellesmirades que transmetien alegria iempatia, espurnes de felicitat comparti-da que amarava els seus esperits, itransformava així la dura realitat quoti-diana, forjada de mancances, i despro-pòsits.

La generositat espontània de lespersones més humils era un dels gransmisteris de la vida que l’home de lamaleta de cuir havia constatat sensearribar a comprendre-la del tot. Potserera qüestió de Fe, o simplement caliaacceptar que l’home és essencialmentbo per naturalesa i que els mals prove-nen de l’exterior. El cert era que a lesgrans ciutats la gent no somriu tant.L’esclavitud del rellotge ens fa mesurartant el temps que ens oblidem de viurecada moment.

De sobte, un carrisqueig estridentque excedia els decibels tolerats perl’oïda humana, produït per la frenada delcomboi a gran velocitat (semblava queanés a descarrilar), va interrompre elfluxe de divagacions de l’home de lamaleta de cuir. Va alçar la vista cap alsrètols indicatius de l’estació de metro ies va adonar que es trobava a la sevaparada. Havia de baixar. Abans de sortir,es va acomiadar amb un “Bon dia” queno obtingué resposta. Quan sortia, justa la paret del davant, llegí un grafit “Ladignitat, un valor en vies d’extinció”.L’home de la maleta va pensar que en lavida tot estava connectat.

Va optar per defugir les escales auto-màtiques i, com tenia per norma, va pujarper les escales, a bon ritme. Ja n’estavaprou, d’assegut, quan treballava.

L’home de la maleta de cuir va arri-bar a la seva destinació i va saludar ambeducació, com sempre feia. Una noiajove i rossa, amb cua de cavall, va tor-nar-li alegrement la salutació des deldarrere del mostrador de recepció.

-Caram, Lourdes, avui duus un pen-tinat molt afavoridor. Et sembla que tin-dré molta feina, avui?

-Hum, potser no, és difícil de dir,

CONTES

CULTURA

Aquest conte és un homenatge alproïsme, a totes les persones que,amb passió i vocació, dediquen lesseves vides a millorar les delsaltres. Ells i Elles són les potentsespurnes de llum que il·luminenun món ple d’ombres.

DS_31p

CULTURA

sent dia de Reis…-Mai se sap, en aquesta feina. Ja par-

larem més tard, maca- l’home de lamaleta va acomiadar-se aixecant la màmentre desapareixia dins d’una gransala il·luminada i que no feia olor de res.

Hi havia molts seients buits; la restad’aquells incòmodes seients estavenocupats per persones d’origen asiàtic,sudamericà i africà. De gent del país,poca, potser és que no es posavenmalalts tan fàcilment com els immi-grants.

Estranyament no se sentia, com eracostum en hores com aquelles, capremoreig de veus, ni passes apressa-des, ni clàxons impacients ni sirenesd’ambulàncies, només els sanglotsintermitents i esmorteïts d’un nend’uns tres anys, que jeia abraçat a laseva mare, una noia jove embarassadaamb aspecte angoixat. El petit, com-boiat per la tendra abraçada de la sevamare, tenia els ulls inflats de tant plorari semblava no tenir esma per continuar-hi. Esgotat, estava a punt d’adormir-se.Duia embenat el dit polze de la màdreta i sota la bena, es dibuixava unataca de sang que anava engrandint-se.

-Què li ha passat al nen?- preguntàl’home de la maleta a l’amoïnada mare.

-Un parell de dits aixafats…ha estatla porta de l’habitació…Jo els dic queno juguin amb les portes, però el cosi-net no se n’ha adonat quan la tancava-La mare va desembenar el dit ambcura, deixant veure la part superior deldit polze trinxada i ensangonada, senseungla. Es podia veure l’os. La mare vagirar el cap per evitar mirar la ferida.

- Sembla que li hauran de donar unsquants punts. No pateixi, la pell delsnens petits cicatritza ràpìdament- Men-trestant, el nen havia deixat de plorar imirava encuriosit l’home que tenia aldavant, que sense tenir res fora delcomú, desprenia una gran bonhomia ipau interior.

-Com et dius, bonic?--Roger- va barbotejar el petit amb

una veu inaudible.-Doncs mira, casualment, tinc una

cosa per a tu, l’ha fet un bon amic meu.Es va posar la maleta damunt lescames i la va obrir. Sorprenentment, adintre no hi havia papers ni cap altreestri de despatx, ni tan sols era unmaletí de metge. Hi havia munts de

petits objectes, joguines en miniaturade factura artesanal fetes amb totamena de materials: suro, metall, roba,escuradents, pedra, fusta, vidre. Elsormejos estaven endreçats dins petitescapsetes de plàstic que deixaven veureel seu interior: baldufes de fusta, balesde colors, figuretes de taps de suro,còdols de riu pintats de colors vius,nines de roba, xiulets de fusta, polse-res fetes de petites pedres de colors.L’home de la maleta va obrir-ne una onhi havia un ocell ataronjat de purpurinai en va agafar un.

-Mira, Roger, aquest colom està fetamb pasta de paper, com les caretes, iporta purpurina perquè brilli. Veus comn’és, de virolat? Mira quin plomall méselegant que duu a la cua… Té, és teu. Etdonarà bona sort i, a més, com que téun imant, el pots enganxar a la neverade casa. T’agrada ?-

-Sí…, vull l’ocell.- El nen estava emba-dalit admirant aquell regal sorgit de lamaleta màgica. Aquell avi devia ser un reimag, perquè era el dia de Reis i duia mol-tes joguines. Però quin dels tres era? Noduia corona però era màgic, perquè elmal del dit havia marxat. Potser l’ocell

màgic se l’havia endut.-Moltes gràcies, bon home, és

molt amable- va dir la mare somrientper primer cop des de feia hores totpreguntant-se si devia donar-li una peti-ta compensació econòmica a aquellhome tan desinteressat. Trobar-se unapersona així no era gens freqüent. Nosemblava un boig, ni tampoc un perver-tit i menys encara un pidolaire. Erainclassificable. Segurament era nomésel que aparentava, un bon samarità delsque ja no queden.

-No hi fa res, dona: alleujar el dolor iespantar els mals és la meva feina.Només demano un gran somriure acanvi. Molt bé, noi, ets molt valent. Aravindrà un metge molt amable que esdiu Tomàs i el cosirà el ditet. I com queets molt valent, et donarà un globusmooolt gran… I ara, si em disculpen,veig que hi ha algú que em necessita-Acabava d’arribar una nena amb el braçen cabestrell, i dins la maleta, ell porta-va unes nines de drap molt maques,fetes pel seu amic artista.

Aquell dia de Reis, l’home de lamaleta màgica va acabar la seva feina al’hora de sopar. El seu últim pacient vaser un nen amb una cremada de petarda la cama dreta, que va rebre amb ale-gria unes bales de vidre de colors.

-Senyor Jaume, voleu dir que no éshora d’anar a sopar? Avui ja heu treba-llat prou. Segur que no us heu recordatde dinar! – La noia rossa de la cua decavall li ho recriminà amb tendresa,com es renya els nens petits. De vega-des, fins i tot li duia un entrepà- Quantsnens heu vist avui? –

-Crec que deu- El dia s’ha anat ani-mant. Mira, tinc la maleta buida- vaensenyar-la-hi. Hauré de parlar amb elmeu amic artista. Bé, crec que et farécas i plegaré. Fins demà- -El senyorJaume li va somriure i va aixecar-se apoc a poc, amb un cruiximent d’ossos.En aquells moments sentí tot el cansa-ment de l’edat que tenia i que no apa-rentava. Mentre sortia de la salad’urgències de l’Hospital de Sant Pauarrossegant els peus, va pensar on litocava anar l’endemà: era al Clínic o a laVall d’Hebron? Demà era dimarts, idimarts tocava anar al Clínic. La memò-ria li flaquejava. “En aquesta feina, noes pot un relaxar mai”, va pensar el bonsamarità. �

DSp32_

CULTURA

MMEERRLLÍÍLLaa ffiilloossooffiiaa aa ll''aabbaasstt

Àngel Garcia

El primer dels títols és unaconeguda novel·la: El mónde Sofia, un best-seller delsanys noranta de l'escriptor

noruec Jostein Gaarder, autor tambédel menys conegut però esplèndid Elmisteri del solitari, llibre del qual vasorgir la idea d'escriure aquestanovel·la sobre la història de la filosofia.

Sofia, una nena de quinze anys,rep una enigmàtica carta anònimaamb una sola frase: Qui ets?L'endemà en rep una altra en un sobreidèntic al primer amb una preguntatambé inquietant: D'on ve el món?Aquestes dues missives trasbalsen elseu món infantil, i encara una tercera,Curs de filosofia on, entre altrescoses, li diu: «La millor manerad'aproximar-se a la filosofia és plante-

jar-se algunes preguntes. Com es vacrear el món? Hi ha alguna voluntat osignificat darrera tot el que passa? Hiha alguna mena de vida després de lamort? Com podem respondre aques-tes preguntes? I més important enca-ra: com hem de viure? L'home ha con-testat aquestes preguntes al llarg delssegles». El desconegut escriptor decartes l'havia salvat de la trivialitat dela seva vida quotidiana.

A través d'aquest curs de filosofiaque la petita Sofia va rebent periòdica-ment i de manera enigmàtica, l'autorens explica amb exemples quotidians ifàcilment comprensibles, la història dela filosofia, mentre paral·lelamentcreix la trama d'una misteriosa Hildedestinatària d'unes cartes que rep laSofia i a qui ella no coneix. A la meitatdel llibre coneixerem l'enigmàticaHilde i la història fa un gir narratiu sor-prenent que recorda les famosesmatriusques o nines russes.

Un llibre apassionant i entenedoralhora, que ens submergeix en el difí-cil món de la filosofia.

El segon, sense pretendre ser unanovel·la, és El consol de la filosofia,un recorregut a través dels més

importants filòsofs de tots els temps:des de Sòcrates fins a Nietzsche, pas-sant per Epicur, Sèneca, Montaigne iSchopenhauer.

El llibre d'Alain de Botton, profes-sor anglès de filosofia, està profusa-ment il·lustrat, cosa insòlita en un lli-bre de filosofia, i intenta ser entene-dor i amè.

Ens presenta el pensament decada un d'aquests sis filòsofs com aconsol o solució als nostres proble-mes d'impopularitat, de diners, defrustració, de falta d'adequació, elsmals d'amor i les dificultats.

Sòcrates (470 aC-399 aC) és elprincipi del sentit comú: si es troba unasola excepció a una afirmació,l'afirmació és falsa o, com a mínim,imprecisa. La veritat, si és que l'homela pot arribar a aconseguir, està enaquella afirmació impossible de refutar.

Sòcrates és condemnat a morir(ho fa prenent-se una tassa de cicuta),per negar-se a deixar d'exercir la pràc-tica de la filosofia, ni d'explicar la veri-tat a tothom que troba. ...Per això,senyors, sapigueu que no alteraré lameva conducta, encara que hagués demorir cent vegades.

TV

L'emissió de l'exitosa sèrie Merlíper TV3 amb el propòsit de difon-dre i posar a l'abast de tothom,amb més o menys fortuna, elconeixement de la filosofia, m'hamogut a proposar la lectura dedos llibres amens i planers quetracten sobre aquesta disciplinaen aparença tan feixuga.

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

DS_33p

CULTURA

Epicur (341 aC-270 aC) planteja laraó de la vida en el plaer. L'home queal·lega que encara no està preparatper a la filosofia o que ja li ha passatl'edat, és com si digués que és massajove o massa vell per ser feliç. De lamateixa manera que la medicina noaporta cap benefici si no cura lesmalalties físiques, la filosofia és inútilsi no cura els sofriments de la ment.

Sèneca (4 aC-65), l'estoic, mor perordre de Neró, tallant-se les venes, pre-nent una copa de cicuta i finalmentimmers en un bany de vapor, acusatd'una conspiració de la qual no formavapart. La seva filosofia ve a ser: prepara’tper al pitjor. Si vols deixar de banda elstemors, assumeix que allò que temsque pot passar, passarà del cert.

Sèneca no proclama la pobresa, nola recomana, només diu que no l'hemde témer ni menystenir i acceptar-la sies presenta. L'home savi no pot per-dre res: ho té tot invertit en ell mateix.

Montaigne (1533-1592) afirmaque l'home reivindica una autoritatque no té, perquè està farcit de gelo-sia, cobdícia, deslleialtat, ambició itafaneria. Va arribar a ser groller dientcoses que ningú no havia gosat fer:Encara que seguem al tron mésimportant del món, estem assegutssobre el nostre cul. En els seus Essaispresenta la totalitat de l'home, nonomés la seva espiritualitat. La verita-ble saviesa s'ha de conformar senseprescindir del nostre jo més innoble.Viatger i observador, va dir: Cada nacióté costums i pràctiques que no sola-

ment són desconegudes per a unaaltra nació, sinó que, a més de ser tit-llades de bàrbares, causen estupefac-ció. (Actual, no?)

Dues últimes cites: Sóc un home;res humà m'és estrany. Si l'home fossavi, sabria valorar la veritat de lescoses per la manera com s'ajusten is'adeqüen a la seva vida.

Schopenhauer (1788-1860) és unpessimista: la història de cada vida ésuna història de sofriment. Gran admi-rador de Goethe, analitza l'amor com asentiment, tema completament obli-dat pels filòsofs i el defineix com la"voluntat de viure". Només hi ha unerror innat, i és la idea que existim perser feliços (...) per això les cares delsvells tenen l'expressió de decepció.

Nietzsche (1844-1900) reflexionasobre la desesperació, el sofriment,l'autocompassió. Un pèl egòlatra, bas-teix la seva teoria a partir del sofri-ment. L'home prudent extreu la lliber-tat del dolor, no pas del plaer. D'ell ésla controvertida teoria del superhome,tan mal utilitzada després pel feixismenazi. Les seves paràboles alpines sónclarificadores: cal deixar enrere lamediocritat (la plana) per aconseguir larealització (el cim) passant penúries (lapujada). Cal cultivar els rebrots deràbia, de llàstima, de vanitat perquèsiguin productius com un fruiter bencultivat.

Dos llibres diferents que ens apro-pen de manera amable a aquest mónde vegades hostil i inaccessible de lafilosofia. �

DSp34_

CULTURA

LL´́EEXXPPEERRIIÈÈNNCCIIAA DD´́UUNNAA SSAARRRRIIAANNEENNCCAA AA““JJUUEEGGOO DDEE TTRROONNOOSS””

Rosa Soler

T ot va començar cap el mesde maig, quan les primeresnotícies es van filtrar a lapremsa... “La productora de

“Joc de trons” ha escollit Girona coma ciutat per filmar exteriors de la pro-pera temporada”... Notícia que, quan lallegeixes per primer cop, no t’acabesde creure, però que conforme passenels dies, confirmen tant la productoracom l’ajuntament de la ciutat. Erendies aquells en que jo em trobava enmig de proves mèdiques, que acaba-rien més tard en intervenció quirúrgi-ca, i la notícia va ser per mi un delsmotius que em va fer sentir optimistacom als millors drames cinematogrà-fics americans, aquells en que la pro-tagonista supera entrebancs i malal-ties per complir el seu somni.

Com us deia, m´intervenien eldilluns 15 de juny, i precisament lamatinada de diumenge a dilluns,s’havia emès l’últim capítol de la cin-quena temporada de “Joc de trons”: icom a bona seguidora, em vaig quedardesperta fins que a les tres de la mati-nada per veure el capítol que tancavala temporada.... i una mica més i arri-bo tard a la meva pròpia intervencióquirúrgica!

Mentre estava convalescent, van

anunciar d’un dia per l’altre el càstingd´extres: la idea de la productora eraque no es presentessin milers de per-sones... però es van presentar. Al vol-tant d´unes 5.000. Gent vinguda de totarreu fent cua a la Devesa: de totaCatalunya i de la resta de l´estat. A miem va acompanyar el meu germà. Vamser afortunats i no hi vam estar gaireshores, perquè vam anar-hi aviat, cap ales 7 del matí. Vam passar tots dos elprimer esglaó cap al nostre somni. Elmeu número de càsting va ser elGF0127: o sigui Girona, Female (dona)127. Aquell mateix matí vam omplir elspapers amb les nostres dades, i ensvan fer les fotos. I a esperar...

A finals de juliol, la productora viafacebook anuncia que estan comen-çant a trucar als figurants de Gironaper fer les proves de vestuari... i conti-nuo esperant fins que, quan ja pensa-va que no em trucarien, rebo “la truca-da” el dimarts 11 d’agost al migdia.M’havien agafat, era una extra. Compodeu imaginar, vaig saltar, literal-ment, d’alegria. No m’ho podia creu-re... El dijous vaig anar a fer la prova devestuari, perruqueria i maquillatge.Ens donaven una targetad’identificació amb les dades previs-tes de rodatge, i firmàvem el contrac-

te de confidencialitat. Això vol dir queno us puc explicar res de la trama, queaquí no hi ha spoilers, però sí us pucexplicar la meva experiència en una deles sèries més vistes arreu del món,amb una audiència estimada d’uns100 milions de persones. Nomésaquesta dada ja dóna vertigen.

I arriba el primer dia de rodatge,dijous 3 de setembre, un dia gris aGirona. Em citen molt aviat, cap a les7 del matí, al Palau de Fires, lloc on laproductora té centrada la seva logísti-ca. Allà ens vestiran, maquillaran i pen-tinaran: som molts, i anem entrant acada secció en grupets: mentre a unsens vesteixen, a altres els pentinen.Tot amb molta cura, cada detall escuida al màxim: no hi ha d´haver resfora de lloc. Tots estem nerviosos,il·lusionats, no hem dormit gens omolt poc, l’ambient és de moltaexpectació. Els membres de la pro-ductora, Modexpor, ens donen les últi-mes instruccions. Com és el primerdia de rodatge a la ciutat, la premsaescrita, les TV hi estaran presents inosaltres hem de fer una part del reco-rregut fins al punt de rodatge a peu, jaque els autobusos que ens porten ensdeixen en un lloc en concret. I encaraque els curiosos i coneguts ens cridin

TV

Qui no ha tingut el somni de poderparticipar, encara que sigui deforma testimonial, en la sevapel·lícula o sèrie televisiva favori-ta? Segur que tu, que ara estàsllegint aquest article ho hassomiat. Doncs bé, jo ja puc dir queel meu s´ha complert, de somni. Ino, no sóc l’única sarrianenca queha pogut ser partícip del’experiència, érem uns quants...

CULTURA

no hem de girar-nos i posar per lesfotos que ens facin.... I encara que ensho avisin, no deixa de sorprendre´nsels flaixos...

I ja estem preparats per iniciar elrodatge. Si no recordo malament,estem al carrer Pujada del Rei Martí.Els equips estan a punt, les càmeres apunt, les maquilladores, perruqueres icosidores no paren de voltar per totarreu col·locant bé un mocador, cosintun botó desfet a l´últim moment, tor-nant a fer una trena que s´ha desfet,aplicant-nos més brutícia a mans ipeus... el tècnic de llum, el de so... Elajudant de direcció ens explical’escena i el que haurem de fer. Assa-gem unes quantes vegades i comen-cem. Frases que anirem sentint al llargdels dies de rodatge se’ns fan fami-liars: “Estamos rodando”“Estamos enstand-by”, “ Rolling”, “ Es buena” ( perdir que la presa que han fet ha quedatbé) i la favorita de tots nosaltres “Vol-vemos a primera”.. que vol dir queencara que la presa ha estat perfecta,tornem a rodar la mateixa escena... lasensació d’aquells moments erad’estar flotant: tenia als actors al cos-tat, al director, als productors, alsmembres de tot l’equip, i al meu capno feia més que dir-me a mi mateixa:estic aquí, en mig de tot això, ho esticvivint... i aquesta sensació, aquestestat veig que ho comparteixo amb lamajoria dels extres amb els quals he

tingut la sort de coincidir:en Fiddy, l’Anna, la Lour-des, en Miquel, laMayte, la Ceci, l’Albert,en Dani, l´Enric... dife-rents edats, diferentsllocs i un mateix somni.Som part de Joc deTrons, som els extresde Girona, som Bravoo-

si, som afortunats. No ens ha impor-tat aixecar-nos per anar a rodar a les4 de la matinada, ni la pluja que ensva acompanyar quasi tots els dies derodatge, ho hem fet amb molt degust. I agraïts pel tracte rebut perpart de tot l’equip: ens han fet sentirpart d´una gran família: tots, des delsdirectors, l’ajudant de direcció, enPedro Lazaga, passant pels membresde Modexpor: en Rafa, l’Enrique, enJ.C, en Cris, l’Anita...i acabant ambtotes les maquilladores, cosidores...

Escric aquest article i vaig revivintcada moment de nou: el dia que vaiganar a fer la prova de vestuari, i alsmurs de l’exterior del Palau de Fireshi havia uns cartells que ens indica-ven el camí a seguir amb la inscrip-ció GOT VI ( Game of Thrones, 6 tem-porada) i la cara dels membres del’equip quan els hi vam explicar el sig-nificat en català; o el pensar que unaescena que a la petita pantalla potserdura un parell de minuts, triga mésd’un dia de rodatge: a les diferentspreses fins que els director diu que“Es buena”, s’ha d’afegir el canvi deposició de les càmeres, per tenir lamateixa escena filmada des de dife-rents angles: amb tot allò filmat, a lasala de muntatge més tard agafaranles tomes necessàries per completarl’escena final.

I en aquestes tomes potser sor-

tim o potser no. No ho sabrem del certfins veure el primer capítol de la sise-na temporada, el proper 24 d´abril. Ifins que arribi el dia de l’estrena,VALAR MORGHULIS. �

DS_35

DSp36_

CULTURA

EELL SSOOMMNNII DDEELLSS EENNSSEESSAA

Josep Brugada

En bona part dels segles queacabem d’esmentar, Catalun-ya era en un tant per centben alt, un país que vivia

encara immers en una economiapagesa i rural, de manera que el terri-tori en molts casos era verge i moltsprojectes encara estaven per fer.Fixem-nos que el que diem no és gra-tuït. Quan els primers ajuntamentsdemocràtics l’any 1979 es posen enmarxa reben una herència en motscasos de ciutats encara molt deca-dents i ruïnoses. Vegeu, si no, quinaera la Girona d’aquelles èpoques i lad’ara. Anna Ensesa Montsalvatge con-trasta aquestes afirmacions en el llibreS‘Agaró, el somni de Josep Ensesa.

L’autora, d’arrels familiars a Sarriàde Ter, relata fil per randa un d’aquestsascensos de la burgesia catalana, con-cretament un bell exemple gironí. Bo ifent un repàs de la petita història de

Sarrià de Ter, Anna Ensesa ens parladels orígens del seu besavi, PereEnsesa Bastons nascut al llogarret deGranollers de Rocacorba l’any de1815, que per raons de subsistènciaeconòmica (marxa dels pagesos a lesciutats) va traslladar-se a Sarrià de Terl’any 1837, on va casar-se amb unadona d’una casa de propietaris rurals ibenestant de Sarrià, Anna Jordi.D’aquest matrimoni en van néixer vuitfills i un d’ells, Agustí Ensesa Jordi, deSarrià de Ter, es casaria amb DomingaPujadas, la qual va ser la veritableimpulsora del negoci de vins a la nos-tra població, “una treballadora incan-sable que va impulsar el màxim nego-ci de la venda de vins, des del seuestabliment a peu de carretera, aSarrià de Ter.”, afirma Anna Ensesa.Doncs, bé, aquests són els orígensd’una família establerta a Sarrià de Terque van iniciar la seva singladura

empresarial aquí. I van tenir èxit, per-què posteriorment un dels fills, JosepEnsesa Pujades, nascut a Sarrià el1866, juntament amb el seu germàpetit Agustí farien créixer els negocisde vins, de compra-venda de cereals iunes indústries farineres. I en aquellesèpoques la burgesia cridava burgesia,de manera que Josep Ensesa Pujadasva casar-se amb una bella pubilla delPont Major, Carme Gubert Pla, elsquals portarien al món dos fills, und’ells també batejat amb el nom deJosep, pare de l’autora del llibre quecomentem, Josep Ensesa Gubert,que va ser també un home extraordi-nari de grans i lloables iniciatives.Josep Ensesa Gubert, doncs, home jasorgit de la petita burgesia local va for-mar-se a França i a Escòcia. Va estudiarperit industrial a Terrassa i acabada laseva formació, el pare l’introdueix desdels primers escalafons, a les empre-

LLIBRES

No hi ha dubte que la burgesia catalana històricamentva promocionar grans coses. El segle XIX i el segle XX,èpoques en què tot estava per fer i per explorar, laburgesia industrial va impulsar meravellosamentgrans projectes; el modernisme i el noucentisme vanser -per exemple- estètiques on va triomfar el podercreatiu dels qui tenien una mica d’idea, de cosmopoli-tisme i de diners.

Josep Ensesa Pujades, Josep Ensesa Gubert, Josefina Montsalvatge,Josep i Carme Ensesa Monsalvatge

Fotografia del Coro, tal com surt en el llibre d' Anna Ensesa.

DS_37p

CULTURA

ses familiars. Josep Ensesa Gubert esva casar jove, al 1916, amb JosefinaMontsalvatge, una bella noia de bonafamília de Girona amb qui tingué tresfills, la més petita, l’autora d’aquest lli-bre tan aclaridor. I ja se sap que la bur-gesia en les seves hores de lleure bus-caven la comoditat i la sanitat, bé enels llocs de muntanya, hotels i balnea-ris o en indrets de la costa aleshoresencara poc descoberts i poc fatigats.L’escriptor Josep Pla, amic de la famí-lia Ensesa, va escriure que S’Agaró“és el panorama urbà més importantd’aquest litoral, el més seriós, el méscivilitzat. Ideat pel senyor Ensesa iGubert, amb l’ajuda de tres arquitec-tes insignes- el senyor Marín, el sen-yor Masó i Valentí i el senyor Florensa-ha fet una obra extraordinària enaquest país, inaudita. La “Gavina” ésel millor hotel-restaurant d’aquestapenínsula...”1

La família Ensesa estiuejàprimerament en una casa depescadors a Tamariu i d’aquí esvan traslladar a uns terrenysque eren de l’avi Ensesa a lazona de la platja de Sant Poltocant a Sant Feliu de Guíxols.Va ser aquí en aquest indretencara verge que Josep Ensesava tenir la pensada de fer pro-gressar una casa, Senya Blan-ca, i una petita urbanització queamb el temps aniria creixent.Així, doncs, va ser coml’empresari i emprenedord’arrels sarrianenques JosepEnsesa i la seva família vantenir l’encert de fer progressarel que avui és el poblet deS’Agaró. Val a dir, però, quequan els Ensesa s’instal·len enaquest indret, el lloc no tenia ninom; els pescadors en deien–com explica Anna Ensesa-“l’erm de Sant Pol”. D’aquestamanera va ser com Josep Ense-sa, enamorat del mar, va haverd’empescar-se un nom per a lazona on ell s’havia fet construiruna casa, la qual va esdevenir elveritable somni de tota unafamília. El lloc que no tenia

nom, Josep Ensesa va batejar-lo comS’Agaró a conseqüència d’una anècdo-ta que explica l’autora. Com sigui quehom va confondre la localitat delmaresme Sant Pol de Mar, ambl’indret de la platja de Sant Pol, tocanta Sant Feliu, Josep Ensesa va batejarl’indret com a S’Agaró. I així va sercom varen acabar-se les confusions.En definitiva l’anècdota és una granmetàfora del que dèiem, Catalunya hatingut una burgesia que ha estat capaçde crear moltes coses i si molt ha con-vingut s’han inventat també un poble iel seu nom.

A partir, si es vol, d’aquesta anèc-dota en els inicis de S’Agaró, AnnaEnsesa va desgranant els fets, elsentrebancs i els èxits de la seva famí-lia amb un estil memorialista, ambfeed-back que es diu (amb la tècnicaliterària de fer anar endavant i endarre-re la narració i l’exposició dels fets).

El llibre és molt ric en veracitatsi realitats, desfà alguns tòpics que pla-nen sobre la història de S’Agaró, delsseus edificis, els seus arquitectes,d’algunes construccions i del’emblemàtic hostal de “La Gavina”que va promocionar el seu pare. El lli-bre, no només parla de la relació de lafamília Ensesa amb l’emblemàticindret de S’Agaró, sinó que també vadesgranant molts fets de les indús-tries i iniciatives que Josep Ensesa vadesenvolupar per Europa, per Girona iBarcelona. Relata amb molta minucio-sitat les vicissituds de la família i elseu patrimoni durant la guerra civil idurant la guerra europea.

Comptat i debatut, el llibred’Anna Ensesa és molt recomanableper apreciar i entendre la mentalitatpositivista d’un empresari tothoravalent i tenaç les arrels del qual sesituen a Sarrià de Ter, on la família vafer prosperar els primers negocis, elsseus magatzems i on van tenir la sevacasa pairal, casa que la curtedat demires del darrer dels ajuntamentsfranquistes del poble no va ser capaçde valorar. Una autèntica llàstima per ala història de Sarrià de Ter i de Girona.El que fa la instrucció! �

1 PLA, Josep, Escrits empordanesos, Vol.XXVIII, pàgs.152-153, Editorial Destino, Barcelona, 1980

Josep Ensesa Pujades, Josep Ensesa Gubert,Josep Ensesa Montsalvatge

espai 2.0

DSp38_

Els símptomes del malmoment de Twitter es podenexplicar, entre d’altres, ambaquests tres factors:

-Una crisi institucional amb canvis dedirectius.-Caiguda de les accions a la borsa dela companyia.-Estancament dels usuaris registrats.

Possiblement el que més preocu-pa és l’estancament d’usuaris actiusregistrats, uns 320 milions, xifra real-ment important però que s’ha vistsuperada, per exemple, pels més de400 milions d’usuaris que té Insta-gram, aplicació propietat, no ho obli-dem, de Facebook. No créixer ésquasi tan greu com perdre usuaris, jaque mostra les dificultats de generarnoves altes, que països emergents ousuaris joves facin augmentar el nom-bre d’usuaris registrats.

Per tal de redreçar el vol, Twitter hapres decisions importants darrera-ment, i s’especula que en pot prendremés els propers mesos.

Una de les decisions que ha pres téa veure amb la seva estratègia de vídeoamb Periscope, aplicació que permet la

retransmissió en directe (“streaming”)a través de dispositius mòbils de qual-sevol esdeveniment: podem gravar-nosnosaltres mateixos. Pensada inicial-ment com una aplicació independentde Twitter, tot i que és de la seva propie-tat, ara ja es poden accedir a les retrans-missions de Persicope sense abando-nar Twitter, des de Twitter mateix.

Una altra novetat, rebuda amb dis-paritat d’opinions, ha estat el canvid’algoritme que fa que en comptes depresentar les piulades en estricteordre cronològic les presenti segons laseva popularitat, fet si voleu insignifi-cant, però que “atempta” contra undels principis fundacionals de Twitter iun dels seus grans actius: ser la xarxasocial del temps real!

Però hi ha un altre pilar de Twitter,un element característic i fundacional,que també podria caure al 2016: lalimitació dels 140 caràcters.

Jack Dorsey, cofundador i consellerdelegat de Twitter, va publicar una imat-ge amb un text explicatiu de compodrien ser les noves piulades extensesde Twitter, de fins a 10.000 caràcters!

En aquest text Dorsey deia, entred’altres coses, que “hem passat moltde temps observant el que els usuarisfan a Twitter i els veiem prendre captu-res de pantalla de text i piular-les. Peròi si aquest text … fos realment text?Text en el qual es pogués buscar. Textque es pogués subratllar. Això suposa-ria més utilitat i potència”.

El sistema de publicació podria sersemblant al de les imatges, mostrantnomés els primers 140 caràcters iaccedint a la piulada complera clicant-la. Però no se’ns escapa que 10.000caràcters són molts, moltíssims caràc-ters, potser massa i tot!

Veurem si finalment Twitter faaquest pas llarg, i de gegant, de con-seqüències imprevisibles, però és evi-dent que Twitter necessita fer quel-com per aixecar el vol! Tal vegada,però, 10.000 caràcters siguin unacàrrega massa pesada per volar!

Aquesta article té, títol inclòs, mésde 3.500 caràcters: imagineu-vos finsarribar als 10.000 caràcters tot el quepodria cabre en una sola piulada! Pos-siblement sí, excessiu! �

Twitter il·limitat: 10.000 caràcters?

Roger Casero Gumbau.blocaire i conductor de l'espai “Sarrià de Ter en Xarxa” de Ràdio Sarrià.www.rogercasero.cat / www.sarriadeterenxarxa.cat

Si avui veiéssim passar l’ocellet de Twitterper davant de casa nostra és molt proba-ble que observéssim que el seu vol és mésaviat erràtic, sense una direcció clara idefinida. Sí, Twitter no viu el seu millormoment i per resoldre’l no sembla pren-dre, tampoc, les millors decisions. I totaixò a les portes d’un any important, el2016, en què l’ocellet celebrarà els seus10 anys!

La Maribel

L’Orquestra Maribel és un con-junt musical format a Sarrià,amb integrants integrats,nadius i ben coneguts. Ha estatcap de cartell a moltes festesde tota mida, revetlles i fes-tivals musicals durant tota latemporada d’estiu, la tardor iben entrat l’hivern. És labanda de versions més frescad’aquestes comarques i ja comp-ta amb una bona legió de segui-dors entregats. El seu inver-semblant Virolai i la barcainflable voladora formen partdel repertori d’imatges a pave-llons i envelats festius aaltes hores de la matinada,enmig de samarretes suades ivapors de ratafia. Toquenrepertori versionat però jaseria hora que anessin fent elsalt cap a les composicionspròpies. De talent en tenen perdonar i vendre i, de ben segur,la temporada vinent els noisdel polo rosa seguiran a lacresta de l’onada. Aquests tiusho peten i ho seguiran petant.

Ni punt com ni punt cat

Ha estat bé mentre ha durat.Vet aquí que, després de forçaanys de servei i algun ensurt,el servidor de correu elec-trònic sarriadeter.(com ocat) ha passat a millor vida.Primer va deixar de funcionarel .cat, després ho ha fet el.com. Ja no és possible dis-posar d’una adreça de correuelectrònic amb denominaciód’origen i declaraciód’intencions, a no ser quesigui per a ús municipal, decàrrecs i serveis. Llàstima.Tot i les limitacions,m’agradava poder utilitzaruna adreça diferenciada delsadotzenats servidors univer-sals. Era un correu de quilò-metre zero que se n’ha anat enorris. Tan poc viable era fer-lo seguir? Era una marca de

poble i donava personalitatlocal. Era com allò de lamarca España o la marca Bar-celona, però en petit. L’hehagut de substituir –a con-tracor- per un vulgar i imper-sonal gmail. El trobareu al’encapçalament de la pàginai, si m’hi escriviu, sempreobtindreu resposta. Servidorde vostès.

Més plaques (o menys, segonscom es miri)

A l’anterior número d’aquestasèrie condemnava el robatori dela placa de bronze d’aquellamena de faristol del Pont del’Aigua. Les plaques estan demoda i, entre el número ante-rior i aquest, també ha volatla que hi havia a la façana dela històrica fàbrica de FelipFlores. Cap a cal drapaire.Pateixo per una altrad’històrica que tinclocalitzada i contro-lada i que no diré pason és per pord’incitar el delicte.Dia per altre hipasso, comprovo quesegueixi al seu lloc irespiro alleujat. Noem consta, no en tinctestimoni, però sospi-to que l’amo de lacasa on és fixada dormamb una orella parada.

Entre bambolines.

A casa hem conviscut els últimsmesos amb una intensa activitatteatral. D’una manera o altrahem participat als Pastoretstots quatre, uns molt més quealtres. L’estudi del paper,assajos i preparatius és unafeinada que comença mesosabans. L’ofensiva sarrianencaals escenaris es pot dividir entres fronts. Els Pastorets sónuna bonica manifestació popularcentrada en dates concretes.Ara se’n fan tres funcions i hiha una assistència notable. Elsdijous a la nit, cada quinzedies, al Coro s’hi celebrenvetllades entretingudes enencertat format de cafè-teatrede curta distància que tenenmolt bona acollida. Hi ha unpúblic fidel. El que queda malparat –molt!- és la Mostra deTeatre de Sarrià de Dalt queaquest any ha arribat a la sevaedició XXVII. S’ha celebratentre octubre i novembre, ambuna activitat variada i periò-dica però amb poc ressò i curtaentrada. Quines en són les cau-ses? El que és cert és que hiha una parella al darrere quepenca amb il·lusió per mante-nir-ho. Valdria la pena que lesinstitucions –la que fos- des-tinessin algun recurs a lasupervivència digna d’un actiucultural que és hereu d’unasòlida tradició teatral sarria-nenca que de cap manera noconvé deixar perdre.�

CCULTURA [[2.0

Josep M. Sansalvador. jsansalvador@sarriadeter.cat

QUADERN D APUNTS

DS_39p

Com va néixer el negoci de patates aSarrià?El meu pare, Francesc Sánchez López(1929), va néixer a França en concret aClermond l’Hereau, i va anar a l’escolafrancesa fins als 11 anys. Quan varetornar a Girona, a l’edat de 14 anysinicià el món laboral. Anys més tard,feia de comercial i va veure com es

desenvolupava el turisme a Girona. Erauna persona molt inquieta, observado-ra i atrevida, i va convèncer en Rosen-do Despuig Manresa, també comerciali de Sarrià de Ter, per crear i muntaruna fàbrica. El primer obrador el varen tenir a Jafreamb la marca Patates Rodes, perquè ladona del soci era filla d’aquest poble iper part de l’alcaldia els varen donartota mena de facilitats. Van començara fregir el gener de l’any 1968 i acomercialitzar amb la marca patatesRodes, l’acrònim de Rosendo Des-puig. El domicili social de l’empresaera el mateix de l’habitatge d’en

Rosendo, del carrer Major de Sarrià deTer, perquè era l’únic que tenia telèfoni la seva dona era qui agafava lescomandes. El telèfon que figurava ales bosses i a les capses era alhora eltelèfon familiar del soci.

El primer any va ser complicat:conèixer la varietat de la patata i l’olimés adequats per fregir, l’envasat depolipropilè, tot es feia costa amunt. Ales 6 del matí es començava a fregir,dinaven el que portaven en una car-manyola i, a la tarda, cadascú amb unafurgoneta Citroën, anaven a repartir alssupermercats i locals de restauracióde la costa, on el consum

DSp40_

Assumpció Vila

L’ENTREVISTA

LES PATATES XIPS DE SARRIÀ

A prop de celebrar els cinquan-ta anys de la creació de la marcapatates fregides Rodes, hementrevistat Jaume Sala, el res-ponsable de l’empresa conegu-da per les patates fregidesRodes J. Sala i Sant Narcís.

Jaume Sala, amb la col.leció de trofeus guanyats en competicions de natació.

Bodegó de patates fregides Rodes, Sala i Sant Narcís.

DS_41p

s’incrementava a l’estiu. A Jafre, a latarda, dues persones treballaven a lafàbrica, envasant el producte ques’havia fregit durant el matí.

La societat al 50% no va durargaire, degut a les contínues diferèn-cies entre ells, de manera que varendecidir de comú acord acabar amb lasocietat. En Rosendo Despuig va mun-tar un local al carrer Major, darrera casaseva, i el meu pare, Francesc Sánchez,la fàbrica al carrer Roger de Flor, aSarrià de Dalt.

Abans de dissoldre la societat, jahavien creat la marca de patates fregi-des R. Sala en honor a la meva mare,Mª Rosa Sala Perich (1932). En eldibuix de la bossa original s’hi entre-veia els colors de la bandera francesa,en record de la infantesa del meu pareal país veí.

En Jaume fa un incís per dir quequan es va fer càrrec del negoci va can-viar l’ordre dels seus cognoms perpoder mantenir la marca de PatatesSala, i així facilitar la continuïtat de lamarca “Sala”.

Quan el pare va construir la fàbricavivíem a Can Poll, a Sarriàde Dalt, conegut tambécom Cal Cordeón, (el meuavi Jaume era un admira-dor d’aquest instrumentmusical). Els meus avis hivaren viure de lloguer desde l’any 1924. Anys méstard, quan la Torras la vaposar a la venda, vaigcomprar-la, juntamentamb la casa adossada deCan Parreguera i, actual-ment, tot forma partd’una sola finca.

Amb quins noms comercials es treballa?Quan se separen, el meu pare haviainiciat la tramitació per patentar lesdues marques, Rodes i Sala, però nova poder patentar els noms, que ja hoestaven, però sí els dibuixos de labossa. Més endavant jo vaig crear lamarca Sant Narcís, amb el bisbe dibui-xat a la bossa. El dibuix el varen fer a laimpremta Curbet, i és un model moltapreciat a Girona. Fins i tot una vegadal’alcalde Nadal em va trucar per felici-tar-me! Actualment comercialitzo lapatata de xurreria, els ganxitos, lesrodes, els cons amb les tres marques,de manera indistinta.

En Rosendo Despuig, en no poderutilitzar la marca per la qual els conei-xien, Patates Rodes, va canviar elmodel per posar-hi Patates ROsendoDESpuig, antiga patates Rodes.Rosendo Despuig va patir un infart idel negoci se’n féu càrrec el seu fill,també Rossend Despuig , el qual vamorir el desembre de 1991. Les duesmarques sarrianenques varen conviuredurant gairebé 20 anys.

L’ENTREVISTA [[Les patates xips de Sarrià

Models antics de bosses de patates Rodes i Sala.

Els pares Francesc Sánchez i Rosa Sala.

DSp42_

Quan arriba Jaume Sala a fer-se càrrecdel negoci?Vaig estudiar al col·legi Paulí Torras deSarrià de Dalt, als Germans Maristes,primer al col·legi que tenien al SagratCor de Girona (on és ara la Mercè) imés tard, al Col·legi de la Immaculadaal costat de la catedral, per poder rea-litzar el batxillerat. Al mateix temps,anava a classes particulars d’anglès.Estudiava llatí, francès i anglès. Amb18 anys vaig començar a treballar al’agència Pera (secció assegurances) ide nit estudiava peritatge mercantil .Més tard, vaig anar a la Gestoria Gutié-rrez amb l’impàs per anar a fer la mili (aSaragossa, a Capitania General). Elperitatge el vaig acabar en tornar de lamili. Al mateix temps, vaig canviar a lacompanyia l’Ocaso i l’any 1979 a lacompanyia Zurich, on vaig estar 9 anys.La feina era als matins i tenia les tar-des lliures, la qual cosa em permetiadonar un cop de mà al negoci delspares, portava la comptabilitat i tambévisitava clients. L’any 1988 vaig canviarde companyia per passar a Allianz,

amb el càrrec de Cap de Producció. Elgener de 1990 ja em faig càrrec delnegoci, aprofitant que el pare es jubilaals seixanta anys. Jo aleshores entenia 33, i fins ara. Abans d’agafar elnegoci, el pare em va dir: “no allarguismés el braç que la màniga ”. I a l’àviamaterna, sempre li havia sentit a dir:“Qui deu, és mort en creu”. Li he fetcas i mai he necessitat finançament anivell d’empresa ni a nivell personal.

Amb quin sector treballeu, quins clients?Durant aquests 48 anys, hi ha hagut dosperíodes: en el primer les vendess’anaven incrementant seguintl’expansió de les grans superfícies iaquestes ens arrossegaven. Van ser unsanys llargs però satisfactoris. I el segonperíode, a partir de 2004, em vaig ado-nar que ja no deixaven marge. Treballarper no guanyar gaire, més ben dit, ven-dre molt per no quedar gaire res a la but-xaca, era millor canviar d’aires. Actual-ment treballem donant un plus més dequalitat, servei i mimant més els clientspetits i de proximitat.

Jaume Sala ha estat conegut com un bonnedador de competicióVaig aprendre a nedar a la piscina deSarrià de Dalt, quan la varen inaugurarel 1964, però quan estudiava a Girona,als Maristes, vàrem fer un curset a lapiscina coberta del GEiEG i aixòm’inicià a la competició. Als 18 anys,quan vaig començar a treballar a Giro-na, m’entrenava al GEiEG de 2/4 deset del matí fins a 2/4 de nou, llavorsanava a l’oficina. Vaig entrenar a lesordres d’en Xavier Pérez i en GuillemAlsina. Vaig participar en moltes com-peticions, com ara: a la copa Pirineus,campionats provincials i la travessia del’estany de Banyoles (durant 10 anysconsecutius). Vaig competir des del’any 1973 fins a l’any 1982, i elsegüent any ens casàvem, amb laMarian. L’any 1973, al mateix temps,vaig entrar a la Junta de l’ADC Sarrià deDalt, en què Salvador Terrades fou elPresident (per cert, aprofito per donar-li una forta abraçada). Dins la Junta,vaig formar part de la comissió ques’encarregava de fer la Festa Major de

L’ENTREVISTA [[Les patates xips de Sarrià

Jaume Sala, davant la casa de Jafre on es varen començara fregir les patates Rodes.

El magatzem i fàbrica de patates al carrer Roger de Flor als anys 70.

Sarrià de Dalt, quan encara es feiacom a poble. Se m’encomanà serel delegat de la secció femenina devoleibol i també redactava elsesdeveniments esportius del clubpel Diari “Los Sitios”, si bé ho sig-nava el Cap de la Secció d’Esports.

La Marian Seisdedos, la sevadona, feineja per la casa i de vega-des participa de la conversa.

Amb la Marian ens vàrem casarl’octubre de 1983 i vàrem construirla casa sobre la fàbrica, al costat dela casa dels pares. Els nostres fillsvaren néixer el 1985, en Jordi, i el1989, l’Alba. Els dos estan ben pre-parats, amb estudis, i empenta noels en falta. De moment, s’obrenpas amb tasques alienes al’empresa, però si qualsevol delsdos vol agafar el negoci més enda-

vant, benvinguts. El negoci ens hapermès avançar i aconseguir tot elque tenim.

La Marian ha participat sempreen el negoci familiar, acompanyant-me a veure proveïdors i clients, jaque és una empresa familiar.

Les patates de xurreria Sala hanestat molt presents a totes les fes-tes del poble, ja que en Jaume i laMarian han col·laborat sempre queels ho han demanat. A la casa deCan Parreguera en Jaume hi passaestones a l’hort, cuidant la finca,que a la llarga vol habitar.

No queda temps per gaire resmés, l’animo a escriure, ja que lirecordo un article seu a la revistasobre la mina romana del Pla del’Horta i no diu que no, que s’horumiarà. �

DS_43p

L’ENTREVISTA [[Les patates xips de Sarrià

Jaume Sala, nedador de competició

Per això, a voltes sembla queno hi siguin, que tot i l’espaifísic que ocupen, passindesapercebuts com si fos-

sin transparents o, potser tan sols, quesiguin de contemplació boirosa pelsqui se’ls miren atrafegats. Per perce-bre amb prou perspectiva aquestsdarreres, s’ha de fer amb ulls de poble-tà sense pressa, amb la serenor delqui no compta el passar de les hores; iquan un és capaç de fer-ho així, elshorts cobren vida.

Són aquests verals fitats entre ter-mes centenaris, petits tresors que elpoble manté des dels seus inicis. Unaextensió discreta de terrenys que con-viu des de temps immemorials, colze acolze, barrejada entre els habitants.Parcel·les de terra amb memòria prò-pia. S’oculten sense vergonya, cons-cients que seguir impassibles al pasdel temps és el que els dóna vida; elque els converteix en història viva.Antiga i recent. Perduren entre l’anarfent del vilatge i el passar despreocu-pat del Ter, com si es trobessin en unaltiplà exempt de tota modernitzaciótecnològica, moderna i temporal. Tem-poral però no climatològica. L’oratgeés, d’entre totes les coses, el quemuda la tela del quadre on es pintenels horts. A cada estació, un mateixdibuix que ressembla del tot diferent al’anterior, floreix com en forta ebullició.

Aquesta alternança detons, tots ells caducs,matisen aquests espaisde terra que de pares afills, generació a genera-ció, han anat mantenintla forma antiga. Enl’actualitat aquest pai-satge ajuda a mantenirel record més viu delsdies passats. És aquellatractiu del passejar pels mercats debrocanters, l’agradable olor del recordd’antigor. Són l’ahir i l’avui arrelats enuns pams de terra.

A cada una de les cases que esprojecten al capdavall dels horts, videsde Sarrianecs i Sarrianenques hantranscorregut amb més o menys glò-ria, deixant potser poca constància dela seva existència; el llegat de toteselles, però, segueix essent visible através d’aquests darreres del carrerMajor. Observar-los és fer memòria.Són la fotografia esgrogueïda que per-dura tot i el passar de cada dècada. Éscom cantar les cançons que els paresensenyen per recordar els qui ja no hisón, encara que ni tan sols els haguemarribat a conèixer.

El qui coneix el racó, aquest que elpasseig del Ter acompanya ben devora,en gaudeix sense exhibir-ne. No és unparatge de postal, és tan solsl’orquestra de memòries que s’agrupa

al llarg del passeig; és el plaer quehom sent quan observa el brotard’entre les parcel·les. No cal massamés. Les reflexions tranquil·les,l’esbargir-se, el parèntesi, l’esbarjopausat, apareix quan un vagareja is’adona d’on trepitja. L’or brut que noés equiparable a cap moneda, és lariquesa de “l’haver viscut”. Perl’estranger és de difícil percebre, pelSarrianenc, l’olorar d’aquests hortsevoca un somriure inexpressiu peròsentit. Una felicitat de boca petita.

“CADA TERRA FA SA GUERRA”

Horts intemporals seguint el curs delTer que es conreaven fins la llera del riuabans de la construcció del passeig.Són horts familiars, actualment menatsper veïns afeccionats al conreu del’horta, dedicats a l’autoconsum, a peti-ta escala, sense cap interès comercial isovint deficitaris econòmicament.

ELS HORTS DE VORA EL TER

Jordi Duch Despuig

Decidits a seguir impertorbables,els darreres del carrer Majors’amaguen a la vista dels forans.No ho fan per descortesia, sinó quemés aviat es mantenen en silenciper seguir reposats de bullicis iaglomeracions; als horts els com-plau la serenitat. Saben que gaudirde la calma és un avantatge a teniren compte, una condició que val lapena conservar.

OPINIÓ [[Els horts de vora el Ter

DSp44_

DS_45p

OPINIÓ [[Els horts de vora el Ter

Són espais petits, ecosistemesd’on és possible aprendre molt de lanatura a partir del treball, l’exploració iexperimentació en contacte amb elsfenòmens físics, els éssers vius, lesplantes, els animals i l’activitat humana.

Horts i hortets que han seguit elcurs de l’esdevenir del poble, des detemps en què eren necessaris per al’autoabastament, on es conreava finsl’últim pam de terra productiva. Latasca es traspassava de pares a fills i laresponsabilitat generalment requeiasobre els més grans de la casa, elsavis, que generalment era l’últimacosa que deixaven de fer per mésgrans que fossin.

L’evolució del sistema de vida,l’organització social i el treball ens hananat portant de l’autosuficiència a ladependència. De fet, depenem tant dela complexitat de l’organització social,que, tot i tenint un nivell d’educaciómés alt que qualsevol generació pas-sada, moltes persones no sabrien nicom començar en l’hipotètic cas d’unanecessitat de subsistència.

Tanmateix, hi ha corrents, en elmarc de l’educació ambiental, que des

de fa un cert temps incorporen el con-reu de l’hort dintre de les activitatseducatives, adonant-se de la necessi-tat d’integrar els coneixements teòricsa la pràctica sobre els sistemes natu-rals, entenent que l’hort forma part delconeixement del medi natural i quepermet reflexionar sobre la conserva-ció dels propis recursos naturals,l’estudi de fenòmens i cicles naturals ila revisió d’hàbits alimentaris. Sempres’ha dit que allò que has conreat tumateix té un sabor millor i diferent.

Les tècniques del conreu queactualment es fan servir en aquestsindrets, no fent cas a la dita popular“del temps i de la terra qui més enparla més l’esguerra”, podríem dir quesón fruit de l’aprenentatge perl’intercanvi d’experiència entre elsveïns..., com ho has fet això?..., és lalluna adequada per a plantar?... ésmassa aviat o tard?..., com és queaquest any no ens ha anat bé?... Aquestaprenentatge acumulat en el temps ésel que va configurant l’experiència i elteu propi coneixement.

Hem d’afegir, a més, que en lapràctica hi ha una clara tendència a

l’horticultura ecològica en el sentit depreveure cada cop menys l’ús de pro-ductes químics de síntesi, en beneficid’aportar adob orgànic a la terra, res-pectar els cicles naturals i ritmes decreixement de les plantes i aplicar sis-temes d’associacions i rotacions decultius per a un òptim aprofitamentdels recursos nutritius de l’espai.

“A BON ARBRE BONA LLENYA”

Tenim al poble un espai de vida que calpreservar i cuidar, on l’esdevenir de lesestacions de l’any van donant forma icolor als horts cuidats, seguint el cicledel temps, la preparació de la terra, plan-tar, brollar, recollir els fruits, per tornar acomençar... amb una actitud correctacap a la terra. I això, tant des de l’àmbitprivat com des del municipi, preservanttambé un passeig que, com els horts,segueix el curs del riu, que es fa gran ique requereix tenir-ne cura, anar reno-vant el terra i l’enjardinament perquècontinuï essent lloc de trobada, de visitai de conversa (amb el permís de lapedrera), i talaia privilegiada dels horts,formant part de l’essència del poble.�

Tel. 682 420 503 - jmdepalol@gmail.com - www.jmdepalol.com

LLUM · AIGUA · AIRE CONDICIONAT · CALEFACCIÓ

5% dte.*en reparacions,

instal·lacions elèctriquescanvis de caldera, aire condicionat imuntatges d’energies renovables...

* Presentant aquesta publicitat

DSp46_

OPINIÓ [[L’agonia dels Premis Sant Jordi a Sarrià de Ter

La causa de la seva agonia noés una sola, sinó la suma dediferents factors; tot plegatés quelcom més complex,

com al llarg d’aquests darrers anys heprocurat explicar-ho en diferents arti-cles publicats en aquesta mateixarevista, com l’article “30 anys dels Pre-mis Literaris Sant Jordi. Un estímul pera la creació literària” (número 73, abril,maig i juny 2010), on feia un repàs delpassat, una valoració critica del pre-sent i una proposta de futur per alspremis, o en l'article “Repensant elsPremis Literaris Sant Jordi de Sarriàde Ter” (número 81, abril, maig i juny2012), on insistia en la necessitat dedonar-los un nou rumb.

Les causes, doncs, són diverses,vénen de lluny i no són noves, i abanda dels esmentats articles publi-cats en aquesta revista, també n’heescrit d’altres al meu bloc personalenumerant i valorant les causes del’agonia dels Premis Literaris SantJordi de Sarrià de Ter; en un dels arti-cles, publicat l’any 2012, ja apuntavaels 6 punts clau per a ressuscitar-los.

Tenint presents aquests antece-dents és millor centrar-me, avui, en elstres factors sobre els quals caldria inci-dir, a criteri meu, per reactivar els Pre-

mis Sant Jordi de Sarrià de Ter, ja que,més que observar resignadament laseva agonia i vetllar la seva mort,penso que és més constructiu focalit-zar-nos en allò que els pot revitalitzar,ara que encara som a temps de salvar-los, fins i tot en el cas que finalment al2016 no s’acabin convocant.

EL JURAT

Si aquest factor va ser el principi de laseva fi, també hauria de ser el de laseva recuperació. Al seu dia no noméses va prescindir (alguns defenestrar)de persones de gran vàlua personal iprofessional que formaven part deljurat, també es va canviar la concepciódel jurat: es va passar d’un jurat formatper persones amb coneixements deliteratura i escriptura (professors iescriptors) a un jurat format majorità-riament, de manera meritòria i volunta-riosa això sí, per lectors, pels membredel Club de Lectura de la BibliotecaEmília Xargay.

El jurat és l’element que marca elnivell de qualsevol premi, sigui quinsigui i en la modalitat que sigui; deljurat d’un premi de fotografia, perexemple, s’espera no només quepugui jutjar una obra per si li agradamés o menys la foto que miren, tambés’espera que en sàpiguen valorar, ambesperit crític, elements tècnics (enfoca-ment, llum, enquadrament...), que hande formar part de les valoracions peremetre i debatre, si cal, un veredicte.

El jurat, a més, també es pot invo-lucrar en la definició de les bases, endefinir què és allò que es demana is’espera de les obres: una narració,per exemple, no és el mateix que unanovel·la o que un conjunt de relats ode contes.

A Sarrià de Ter tenim gent molt

qualificada que podria formar part d’unhipotètic, i possible, nou jurat, nonomés professors i professores deliteratura, també veïns i veïnes quehan publicat obra literària, alguns fins itot que han guanyat premis. Natural-ment, aquest jurat podria i hauria deser compatible amb la participació acti-va dels membres del club de lectura,aportant així més i majors matisos alsveredictes del jurat.

Si volem recuperar els Premis Lite-raris Sant Jordi, hem de començar perreforçar el seu jurat!

L'ABAST

A qui s’han de dirigir els Premis Litera-ris Sant Jordi de Sarrià de Ter?

La resposta a aquesta pregunta noes pot fer sense preguntar-nos, abans,amb quina finalitat es convoquenaquests premis. Generalment la con-vocatòria d’un premi literari persegueixun doble objectiu: la creació literària (1)i la seva difusió (2).

Un premi literari és una crida aescriptors o potencials escriptors a pre-sentar les seves obres per tal que siguinvalorades i jutjades per un jurat, i en casque n’hi hagi de premiades, s’esperaque aquestes es publiquin posant-les al’abast del públic, dels lectors.

Els Premis Literaris Sant Jordi deSarrià de Ter han jugat, al llarg de laseva trajectòria, de més de tres dèca-des, el seu paper d’estímul, de creaciói difusió d’obra literària; un papermodest, ben cert, però no per aixòmenys necessari.

Des dels seus inicis han volgut pro-moure la creació i difusió literària enllengua catalana i durant molts anys elseu abast ha abastat, valgui la redun-dància, el domini lingüístic català.Repassant el llistat d’autors premiats

L'AGONIA DELS PREMIS LITERARIS SANT JORDI DE SARRIÀ DE TER

Roger Casero GumbauRegidor de la Candidatura de Progrés a l'Ajuntament de Sarrià de Terwww.rogercasero.cat

Un dels temes que més es vadebatre i discutir en el darrerConsell de Cultura de Sarrià deTer, celebrat a finals d'any, va serel futur dels Premis Literaris SantJordi de Sarrià de Ter; si n'haguésde fer un diagnòstic diria queestan agonitzant, albirant trista-ment la seva fi... És altament pro-bable que al 2016 els Premis SantJordi de Sarrià de Ter no es con-voquin.

DS_47p

OPINIÓ [[L’agonia dels Premis Sant Jordi a Sarrià de Ter

al llarg de la seva història n’hi trobemd’arreu dels països catalans.

Aquests darrers anys la convocatò-ria dels premis s’ha restringit a autorslocals, autors empadronats o vinculatsa Sarrià de Ter, cercant estimular la cre-ació literària local, amb resultats pocengrescadors.

Un dels arguments per a restringirl’abast de la convocatòria dels premis,parlem en aquest cas en la categoriad’adults, ha estat el fet que es presenta-ven al nostre premi escriptors quetambé presentaven les seves obres, avegades les mateixes, en altres premisliteraris. Què han de fer, si no, els escrip-tors novells? Per un escriptor novell unpremi literari modest com el nostre ésun gran regal; d’entrada perquè permetque un jurat qualificat pugui jutjar la sevaobra i, d’aquesta manera, millorar laseva escriptura, i naturalment perquèpermet que, en cas de ser premiada,aquesta pugui ser publicada.

No restringir l’abast permet garan-tir un nombre mínim de participació, iés en tot cas a les bases on cal restrin-gir textos no desitjats (redaccionsd’institut, per exemple). Crec ferma-ment que els Premis Literaris SantJordi de Sarrià de Ter poden seguirtenint un paper, encara que modest,en l’estímul de la creació literària encatalà, com l’ha tingut durant anys; unpremi sense participants, o amb pocsparticipants i sense premiats, estàabocat al fracàs i, inevitablement, a laseva extinció si no s’hi posa remei.

És per tot això que sempre hedefensat que caldria mantenir la con-vocatòria oberta a autors d’arreu,sense restriccions, i de maneraparal·lela establir un premi local. Peròtinguem-ho clar, si el que volem ésestimular la creació literària local, noen fem prou convocant un premi; cal-drà fer quelcom més!

L'ESTÍMUL

Imaginem que tenim per objectiuincrementar la creació artística del nos-tre poble, Sarrià de Ter, específicamenten l’àmbit de la fotografia. Què haurí-em de fer primer? Segur que la majo-ria heu pensat que potser caldriacomençar per oferir un curs de fotogra-

fia. Naturalment després podríemorganitzar una exposició, o fins i tot unconcurs de fotografia, per posar envalor les creacions fotogràfiques delsnostres artistes.

Quelcom semblant podríem fer, ide fet hem fet a Sarrià de Ter, en l’àmbitmusical: si volem tenir músics el queprimer cal fer és estimular i facilitar laformació musical; la probabilitat queavui a Sarrià de Ter hi hagi més músicsque fa quinze anys és molt més eleva-da, ja que actualment al nostre pobletenim dues escoles de música i sónmolts més els infants i joves que estu-dien i aprenen música avui que els quepogués haver-hi fa quinze anys.

Si l’àrea de cultura té per objectiuestimular i promoure la creació literàriadels sarrianencs i sarrianenques potnaturalment convocar un premi literaria nivell local, però és evident, i els fetsho demostren, que això sol resultainsuficient, que caldrà fer quelcommés. I com en la música, la fotografiao la pintura, la formació de base ésbàsica, és la clau!

Els Premis Literaris Sant Jordi,amb el seu premi local, haurien de ser,més que la punta de llança, la punta del’iceberg del treball que cal fer per esti-mular la creació literària dels nostresveïns i veïnes.

Treball que comença, naturalment,amb el foment de la lectura, i en aquestsentit comptem amb un gran actiu, la

Biblioteca Emília Xargay, no només coma continent sinó també amb el paperdinamitzador que sempre ha fet; peròdesprés cal estimular l’aprenentatge,aprendre a escriure, a través de tallers icursos orientats al coneixement de lestècniques i recursos de l’escriptura,com aprenen les Dones més que Mailes tècniques i recursos de la pintura,com podem observar any rere any al’exposició col·lectiva d’artistes localsde la Festa Major.

Fent aquest treball formatiu és pro-bable que hi hagi més possibilitats quela participació d’escriptors locals als Pre-mis Literaris Sant Jordi de Sarrià de Teraugmenti: només fent quelcom diferentpodrem esperar resultats diferents.

La decisió de revitalitzar o no elsPremis Literaris Sant Jordi de Sarrià deTer és una qüestió de voluntat política;aparentment deixar-los de convocar,deixar-los morir, és una decisió difícil i,ben segur, gens agradable, però al finalresulta ser la més fàcil de les deci-sions. El repte, el veritable repte, ladecisió valenta és revitalitzar-los, rein-ventar-los si cal, però aquesta és unadecisió que implica, segurament, fermolt més, i fer-ho millor, del que finsara s’ha fet.

Que sigui si cal, l’any 2016, any deguaret, però no matem encara uns pre-mis que sí, agonitzen, però que certa-ment, amb voluntat política, compro-mís i treball, podem revitalitzar. �

DSp48_

ESPAI ESCOLAR [confetti

JUGUEM AMB FARINACristina, Helena i Noemí

Durant aquests diesels grups d’1-2 anys(aula de les mos-ques i les libèl·lules)hem fet diferents

propostes amb la farina:·Experimentar lliurement a l’aulasense sabates ni mitjons·Jugar amb pots, culleres...·Oferir safates amb aigua i farina·Pintar amb pintura i farinaEls nens/es han gaudit moltd’aquestes activitats proposades.�

DS_49p

ESPAI ESCOLAR [confetti

DSp50_

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

Montserrat Asencio DuranCap d’Estudis de l’escola i especialista d’anglès aCicle Superior

La comissió de mestres d’anglèsde l’escola prepara cada trimes-tre, entre d’altres coses, unaactivitat en llengua anglesa que

fan conjuntament tots els alumnes del’escola.

Això forma part del Pla de LlengüesEstrangeres que duem a terme al’escola, a través del qual intentempotenciar la llengua anglesa amb dife-rents accions: començant l’anglès a par-tir de P4, fent una àrea no lingüística (laPlàstica) en anglès a Cicle Superior,introduint el Pla Lector setmanalment aCicle Superior, ...

La comissió d’anglès sempre intenta que les activitats conjuntes en llengua estrangera siguinvariades i atractives per als alumnes, i alhora siguin assequibles per a tothom, de manera que hi puguinparticipar tots els alumnes des de P4. Als altres cursos les activitats que s’han fet han estat jocs tra-dicionals en anglès, petites representacions de contes, manualitats referents a festes tradicionals dela cultura anglesa o s’han gravat vídeos, entre d’altres coses.

El passat 22 de desembre al matí,coincidint amb l’últim dia de classeabans de les festes de Nadal, l’escolava celebrar la primera cantada denadales en anglès.

CHRISTMAS CAROLS

DS_51p

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

La proposta d’aquest anyera treure fora de l’aula unaactivitat que es fa sempre a laclasse d’anglès, però que nor-malment es queda a la classe:cantar una nadala en anglès,o el que és el mateix, Chris-tmas Carols.

Per a fer l’activitat hi hahaver tot un treball previ enquè es va ensenyar la cançóals alumnes i es van fer dife-rents exercicis de llenguareferents a la cançó. Algunscursos fins i tot van inventar-se la lletra de la cançó.

Finalment es va prepararuna petita coreografia i totsels alumnes van fer un dibuix

o van portar un objecte relacionat ambel tema de la nadala, que després vanensenyar en el moment de cantar lacançó.

Les cançons cantades pels diferentscursos van ser:P4: Little Snowflake, de Super SimpleSongsP5: Hello reindeer, de Super SimpleSongsPrimer: The Christmas Tree, adaptaciódel tema “Without you” de David Guet-taSegon: Snow is falling, de Shakin’ Ste-vensTercer: Rudolph the red nosed reindeer

DSp52_

ESPAI ESCOLAR [escola montserrat

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TERTel. i Fax 972 17 15 57

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

Quart:Merry Christmas Everyone, de NextStop AtlantaCinquè: Jingle Bell Rock, de Bobby HelmsSisè: All I want for Christmas is you!, deMariah Carey

Els alumnes es van implicar molt enl’activitat i van cantar i ballar molt bé i ambmoltes ganes.

Tot i el fred que feia, va ser un matí moltdivertit en què tots els nens i els mestresvam gaudir molt! �

pDS_53

Maria Brunsoms i Ayats

El Centre STRAD va organitzarl’última de les xerrades de l’Escolade Pares i Mares, on vam tractar eltema de “L'autoestima infantil”.Tot seguit us deixem un resum delcontingut de la xerrada.

L’AUTOESTIMA INFANTIL

L'autoestima, com la matei-xa paraula diu, és estimar-se a un mateix, però coms'aconsegueix?, doncs

acceptant-nos tal i com som, és a dir,acceptar les nostres capacitats i habili-tats per aconseguir allò que volem itambé acceptar les nostres limitacions.

Com ho hem de fer?

Amb el temps ens anem coneguent,tant en els aspectes que ens agradende nosaltres mateixos, com en els queno ens agraden i hem d'aprendre aacceptar-nos tal com som. Tot i això, hipoden haver alguns aspectes negatiusque poden interferir en la nostra vidade manera negativa i no deixar-nos serfeliços. Ens aquests casos podem tre-ballar per canviar-los, però hem desaber que hi haurà coses que podremcanviar i altres que no, ja que formenpart de la nostra personalitat.

NO PODEM LLUITAR CONTÍNUA-MENT ENTRE EL QUE SOM I ELQUE ENS AGRADARIA SER

És important reflexionar la maneracom ens van educar els nostres pares,per saber si ens van transmetre unabona autoestima. Per què ho hemd'analitzar?, doncs per ser-ne cons-cients, perquè l'educació que vamrebre, a vegades la podem transmetreals nostres fills.

Trobar un equilibri ens ajudarà aestar més segurs i confiats amb nosal-tres mateixos i poder projectar-ho alsnostres fills, ja que com a pares hemd'ajudar-los a aconseguir un bon nivelld'autoestima des de petits. Tot i aixòhem de saber que en els nens i elsadolescents allò que proporcional'autoestima varia amb els anys.

ELS PARES HEM DE SABER DONARSEGURETAT, CONFIANÇA I AFECTEALS NOSTRES FILLS PERQUÈPUGUIN ANAR DESENVOLUPANTUNA AUTOESTIMA SANA

Evolució de l'autoestima en els nensentre 5 i 11 anys

Els nens entre 5-6 anys comencen aser conscients i a fer-se una idea decom els veuen els altres (pares, amics,mestre) i començarà a comparar-seamb els altres nens.

En aquesta etapa la família és elprincipal lloc de socialització, educaciói acceptació d'un mateix. És una etapavital, ja que els nens són més flexiblesi vulnerables a l’hora de sentir-serebutjat o valorat pels altres. És moltimportant que sentin que se'ls estima-rà per sobre de qualsevol malifeta quefacin. Tot i això, quan en faci alguna sel'ha de renyar però intentar evitar fra-ses típiques com "ets dolent" o "etstonto", perquè el nen encara no éscapaç de diferenciar i entendre que elque és dolent és allò que ha fet i no ell.

Entre els 7 i 11 anys l'autoestimabaixa. Això és degut que comença aavaluar els seus resultats acadèmics,les conseqüències dels seus actes icomencen a donar importància al queels altres opinen d'ell. La comparacióamb els altres nens pren més força.

A partir dels 11 anys encara agafamés importància l'acceptació per partdels altres, sobretot dins del seu grupd'amics i l'èxit escolar. En aquestaedat l’autoestima pot baixar, ja queestan en un punt en què comencen aexperimentar canvis tant físics compsicològics i la seva autoimatge potquedar afectada.

BONA AUTOESTIMA- Té una bona actitud, competent. - Segur de si mateix. - Se sent vàlid. - Motivat per l'aprenentatge. - Sabrà demanar ajuda. - Responsable. - Es comunica adequadament. - Solidari. - Comprensiu. - Obert. - Tolerant. - Emocionalment equilibrat. - Té iniciativa. - Autònom. - Optimista. - Creatiu. - S’esforça i és constant, tot i equivo-car-se. - Busca solucions als seus problemes. - Reconeix les seves equivocacions.

BAIXA AUTOESTIMA- Desconfia de si mateix i dels altres. - Tindrà sentiment d’inferioritat.- Tímid. - Crític en tot. - Poc creatiu.- Conductes inadequa-des(agressivitat,canvis d'humor...)- Angoixat. - Indecís per prendre decisions. - Desanimat ja que s'anticipa als fra-cassos. - Mandrós - Molt vergonyós. - Sovint se sent culpable. - Té por - Hipersensible. - Envejós. - Evita fer coses per por d'equivocar-se. - Enganya, menteix i culpabilitza elsaltres. - L'opinió dels altres domina les sevesdecisions. - Baix rendiment acadèmic.

ESPAI ESCOLAR [Xerrades Strad

Accions que podem fer els pares perquè els nos-tres fills desenvolupin una bona autoestima:

- Demostrant-los amor i afecte.- Felicitant-los sempre que facin alguna cosa bé. - Fent aquests elogis creïbles i no exagerats. - Fixar objectius als fills que siguin fàcils d'aconseguir.- Criticar l'acció mal feta i no el nen. - Prendre en compte els seus sentiments. - Sentir-se orgullós dels nens i també que ells sàpi-guen sentir-se orgullosos dels seus èxits. - Parlar positivament al nen i valorar les seves qualitats. - No comparar mai el fill amb altres germans o nens. - Intentar desenvolupar el potencial de cada nen (siguiescolar, lúdic, esportiu..)- Recordar-li de forma regular que l'estimeu.- Millorar la pròpia autoestima per a poder millorar ladel vostre fill. - Ajudar-los a sentir-se especials en alguna cosa.- Recolzar-lo sempre quan alguna cosa li vagi mala-ment i ajudar-lo a acceptar les frustracions.-Deixar que prengui decisions, doni la seva opinió iresolgui problemes.-No demanar que siguin prefectes, a vegades hopodem fer inconscientment. -No enganyar-los. Complir sempre les promeses queels hi fem.-Ensenyar-li a acceptar a tothom tal com és, amb lesseves diferències.-Fer que se senti un membre important de la família ique valoreu les seves opinions.-Evitar sobre protegir-los. Cal que aprenguin a espavi-lar-se i no donar-los tot fet.-Dedicar-li el temps necessari, tenir una comunicaciófluida i afectiva amb ell.-Fomentar la seva creativitat, fer ús de la seva imagi-nació és molt positiu.-Interessar-se per la seva vida escolar i saber ambquins nens es relaciona.

Si el nen té una bona autoestima, el concepte que tin-drà d'ell no variarà segons tingui èxits o fracassos a laseva vida, els sabrà afrontar i gestionar correctament.

Si creieu que el vostre fill té problemesd'autoestima durant molt de temps i que empitjoraamb rapidesa, heu de considerar la possibilitatd'acudir a un professional que us donarà una sèrie depautes per a cada cas concret de què fer i com actuar.

Des del Centre STRAD volem donar les gràciesals assistents de totes les xerrades, esperem quefossin útils! �

Per a qualsevol consulta:C/ Germans Ensesa, 16, baixos - 17840 Sarrià de TerTel 972 172 575 / 619 469 366 mba@copc.cat www.psicopedagogiastrad.com.

DS_55p

NATURA [[Sortida al Pic de l’Alba

Nosaltres miraríem de pujar-hi per la seva ruta méshabitual, en aquest cas per la cara nord, pujant primerdes de l'Hospital de Benasque, el dissabte, al refugide la Besurta, fer nit allà, i l'endemà matí, al mésd'hora possible, iniciar la marxa (en funció de l'hora

de l’esmorzar) i fer cim a mig matí i mirar d’estar de tornada al'Hospital de Benasque a primera hora de la tarda.

El cas és que per poder fer una sortida en què hi ha un refugi pelmig, s'ha de fer amb temps per mirar de tenir-hi garantida les places.Així, amb 15-20 dies d'antelació a la sortida vàrem demanar qui s'hiapuntava i al final vàrem ser 9. La Gemma i l'Estel eren les dues noies,els dos Gerards, en Pep, el Xavi, l'Enric, l'Hermes i jo, en Pau, érem elsnois. Així és que la Gemma va fer la reserva pel dia en qüestió.

Tota sortida a muntanya comença en elmoment que es planifica, i en aquest sen-tit haig de dir que quan es va comentar alGrup de Muntanya que faríem una sortidahivernal amb grampons i piolet (i ambesquís de muntanya els qui volguessin),jo no sabia ni on es trobava aquest cim.Vaig tornar a casa i vaig mirar de trobar-ho allà on m'havien comentat que estroba, i el cas és que estem parlant d'uncim de 3.108 m d'alçada, i que es troba aOsca, al Parc Natural Posets-Maladeta.

SORTIDA AL PIC D'ALBAEls dies 19 i 20 de desembre de 2015

Pau Niell

El Gerard i l'Estel pujant l’últim tram abans del cim. Foto Gerard Canadell

DSp56_

Vàrem estar mirant des de la setma-na prèvia tant les condicions meteoro-lògiques com l'estat de la muntanya(contactant amb el refugi) per saberl'estat de la neu, per valorar si els quevolien fer la sortida amb esquís de mun-tanya tindrien prou neu com per poder-ho fer. No hi havia nevat gaire pel Pirineullavors, però diguem que aquella zonadevia ser de les que més neu tenia, jaque Llanos de l'Hospital, l'estaciód'esquí de fons que es troba a l'Hospitalde Benasque, era l'única estació d'esquíde fons oberta en tot el Pirineu.

El dia abans de la sortida les previ-sions eren bones, dia amb sol i núvolsper les dues jornades, i poc de vent. Laneu no era l’òptima per als esquís demuntanya, però al final les dues noiesi el Gerard Sunyer varen decidir quefarien l'ascensió amb els esquís.

Vàrem quedar al cau del Grup deMuntanya a les 9 del matí per sortircap a Benasque. Allà havíem quedatper trobar-nos amb l'Hermes que veniades de Vitòria on està estudiant. Ensfeia molta il·lusió trobar-lo allà ja queera la seva primera sortida de certnivell després de la lesió que l'haviatingut més de mig any sense poder fergaire res. Vàrem sortir cap a Benasqueamb dues furgos i al cap d'unes 4hores i mitja érem allà. Vàrem consta-tar que la quantitat de neu era ridículaper les alçades de l'any en què ens tro-bàvem a mesura que ens atansàvem alpoble, però després de dinar, amb unsol espectacular, vàrem fer cap al'Hospital de Benasque per deixar elscotxes i començar a fer els 300m de

desnivell que hi ha fins al refugi.Afortunadament a mesura que arri-

bàvem a l'Hospital de Benasquevàrem veure que tot estava cobert perla neu, potser no tanta com erad'esperar, però tot amb neu. De fet,tota la sortida la vàrem fer sobre laneu. Així és que al pàrquing vàremposar-nos la roba adient i vam acabard'empaquetar-ho tot a les motxillesper tirar cap amunt.

Vàrem començar a caminar, endirecció est, per una pista d'esquí defons durant 15-20 minuts, i al cap depoc vàrem deixar la pista enfilant jacap amunt. Va ser llavors que en Pepes va adonar que les botes que porta-va s'estaven, literalment, desfent...Va decidir ràpidament recular i anarcap a la furgoneta per canviar-lesper les botes d'esquí i posar-se-les.En Pep, en un principi no tenia clarsi aniria amb grampons i piolet oamb esquís. El cas és que va portarl'equip per poder fer les duesopcions. Quina sort que ho haguésprevist així. Mentre tots pujàvemcap al refugi, en Pep tornava al pàr-quing per posar-se els esquís i fer elcamí cap al refugi en solitari. Nopatíem per ell ja que ens va dir queel camí se’l coneixia bé, que l’haviafet diverses vegades. Així quevàrem començar a pujar per zoneson la neu no estava trepitjada.

Malgrat que fins al refugi tot hovàrem fer sense grampons (els queanàvem caminant), tota l'estona hovàrem fer sobre neu. Algunes vega-des, per això, enfonsant-nos, els

que desplacem més pes, fins a la cin-tura si trepitjàvem zones on la neu/gelno era prou dura....

Com que el desnivell de pujada noera gaire, ni les rampes gaire empina-des, vàrem pensar que els gramponsno eren necessaris. Se'ns va fer foscpoc abans d'arribar al refugi. Totsvàrem agafar els nostres llums frontalsi més o menys cap a les 18.00 h arribà-vem tots, esperant que el Pep arribésuna mica més tard (va arribar una horamés tard que nosaltres).

Vàrem sopar sobre les 19.30 h totsplegats i vàrem anar a dormir d'hora, jaque volíem esmorzar dels primers imarxar de seguida que poguéssim almatí següent.

A les 6.10 h ens vàrem aixecar perpoder esmorzar a les 6.30 h. A les 7.00h, encara era fosc, vàrem encendre elsllums frontals i ens vàrem posar enmarxa. Eren 4 els que ho feien ambesquís de muntanya i 5 els que hofèiem amb grampons. Per anar al picd'Alba no s'ha de fer una gran voltades del refugi. L'ascensió va començarde forma progressiva en direcció sud-oest, i hi va haver un moment en quèvàrem travessar un llac gelat - el ibonde Paderna-, moment que coincidíamb la sortida del sol, que va ser mag-nífica. Vàrem estar 5 minuts fent foto-grafies del moment...

Foto del cim on manca en Gerard. Foto Gerard Canadell

El Gerard a l'Ibon de Paderna. Foto Estel Turbau

NATURA [[Sortida al Pic de l’Alba

DS_57p

En aquell moment, per atacarl'ascensió del pic, els que anàvemcaminant vàrem agafar un camí (unamica més en direcció sud) i els queanaven amb esquís un altre (més endirecció sud-oest). Anàvem paral·lelsdurant una estona, fins que ens vàremtornar a trobar una mica més amunt.L'ascensió es feia bastant progressiva,però fins arribar al peu del coll no vaser molt dreta. Va ser llavors quan elsqui portaven esquís se'ls varen treureja que per arribar dalt del coll, difícil-ment es podia fer amb esquís. Elsvaren deixar allà mateix, al peu del coll,i tots vàrem pujar la part més compli-cada de l'ascensió amb grampons ipiolet.

Poc a poc tots vàrem arribar al coll,on vàrem menjar una mica a mesuraque uns esperaven que pugessin elsaltres. Quan tots vàrem ser al coll,vàrem iniciar l'ascensió de l'última partdel cim. Del coll al cim vàrem trigaruns 35-40 minuts, per unes rampes enalgun cas força costerudes. Quan totsvàrem ser dalt, ens vàrem fer les fotosde rigor. Va ser aquell pràcticamentl'únic moment del dia en què ens vatocar el sol. Si bé el dia acompanyava,feia sol i núvols, tal com havia anunciatla previsió, però com que fèiem unaruta per cara nord, el sol no ens haviatocat pràcticament en tota la jornada.

No ens vàrem encantar gaire al cimja que anàvem una mica endarrerits enrelació a la previsió horària que havíemfet, i vàrem iniciar el descens. Els des-

censos s'han de fer, quan està tot enpendent, de forma sistemàtica i sensevoler córrer, així que poc a poc, des delcim fins al coll en un primer moment, idesprés fins a arribar al peu del coll, totsplegats vàrem anar baixant. Uns, aixòsí, una mica més lleugers que d'altres.

De totes maneres, tot i que ensvàrem separar una mica, primer al colli després al peu del coll, ens vàrem tor-nar ajuntar ja que havíem de dinar ple-gats. Vàrem dinar plegats sobre les14.00 h, i algú que havia portat massaroba (la mama no volia que passés fredi li havia posat a la motxilla entred'altres coses uns texans i un pijama) ipoc menjar, va poder picotejar detothom, ja que tots portàvem menjarde sobres.

Va ser llavors, després del dinar,que els qui anaven amb esquís varendir-nos als que anàvem caminant, queens veuríem al pàrquing, que ells bai-xaven per un altre camí, i òbviament, auna altra velocitat....

No vàrem tornar pel mateix llocque vàrem pujar. El refugi, a la baixada,el vàrem deixar a la nostra dreta (al'est) i més o menys vàrem traçar uncamí, en direcció nord, en més omenys línia recta que ens portés direc-tes cap l'Hospital de Benasque. El des-cens llavors era òbviament molt mésràpid que la pujada, malgrat ens enfon-séssim igualment a la neu, la inèrciade baixar feia que l’esforç de treure lescames enfonsades a la neu no tinguésres a veure, afortunadament, amb el

que havíem hagut de fer abans quanes pujava. Si bé alguns momentsvàrem baixar per llocs amb força pen-dent.... que requerien anar fent sensepresses i amb atenció.

Durant la baixada vàrem trobaralguns glaçons de gel, grossos com unpuny, totalment transparents, que ensvaren cridar molt l'atenció. El fet ésque sobre les 17.00 h vàrem arribar alpàrquing on teníem els cotxes. Els quehavien fet servir els esquís havien arri-bat uns 20minuts abans. La satisfaccióva ser total, ja que tots havíem arribatbé sense cap entrebanc al final delnostre camí. Vàrem parar a Benasqueper compartir unes cerveses/refrescos(tota sortida no pot acabar sense anaral bar i compartir una beguda!!) i allàvàrem deixar l’Hermes, ja que els seuspares l’esperaven allà. No cal dir que laronda de begudes ens va venir demeravella. Després de la preceptivabirra i l’acomiadament a l’Hermes,vàrem tornar a agafar les furgos i tor-nar cap a Girona sense cap incident iplens de satisfacció.

Haig de dir que l’experiència peraquells que havíem fet la nostra prime-ra sortida hivernal a un 3.000 va sermolt superior a l’esforç necessari perassolir el cim. Vull donar les gràcies alscompanys del GMS, que varen en totmoment assessorar els qui érem mésinexperts en seguir unes instruccionsque ens ajudés a fer les coses al mésfàcils possibles i a passar uns momentsd'amistat i germanor fantàstics. �

Contemplant la lluna poc despre� s de sortir del refugi. Foto Estel Turbau

NATURA [[Sortida al Pic de l’Alba

DSp58_

SALUT

Emili MarcoMetge de família

MÉS VAL PREVENIR...

Amb uns petits consells podem pre-venir l’aparició de lesions i disminuirel desgast de l’articulació.

1. Combatre el sobrepès i les varia-cions brusques: s’ha de manteniramb un índex de massa corporal(IMC) entre 18,5 i 25 per edats entre20 i 60 anys. L’IMC relaciona el pesamb l’alçada i és fàcil de calcular

IMC = pes (Kg) / alçada (m)2

Quan major és el pes, major càrregasuporten els genolls i sofriran majordesgast .

2. Faci exercici físic: practiqui exerci-ci físic d’acord amb el seu nivell físic,sense forçar el genoll i intentant nolesionar-se. Anar en bicicleta i pujarescales és molt aconsellable. Abansde començar cal escalfar i a l’acabarestirar la musculatura. És molt impor-tant utilitzar un calçat adequat.

3. Eviti estar molt de temps aturatdempeus o amb l’articulació sensemoviment, perquè mantenir l’articulacióun temps prolongat en la mateixa posi-ció pot produir sobrecàrrega.

4. No forci si té molèsties: mantinguil’articulació en repòs aplicant gel sinota algun espetec, dolor o inflamació,i si persisteix consulti un professionalsanitari.

5. Mengi de forma sana: una alimen-tació saludable és imprescindible permantenir en bones condicions

l’articulació És recomanable una dietarica en calci, proteïnes en dosis ade-quades i micronutrients. Són micronu-trients les vitamines i els minerals.Disminuirem els greixos i els sucres.

Parlarem de les lesions meniscals, quesón molt freqüents en persones queno realitzen esports d’elit.

Sabíeu que el genoll és una deles articulacions del cos que méspateix del nostre esquelet?Suporta gran part del pes delnostre cos. Està composta perossos, lligaments i elements quefan de coixí anomenats meniscs,envoltats tots ells de líquid sino-vial que serveix per la lubricacióde l’articulació

EXERCICIS RHB

EL GENOLL... EN MOVIMENT!ELS MENISCS

LESIONS DEL MENISC

El menisc és un cartílag que està dinsl’articulació del genoll entre la tíbia i elfèmur. Té forma de semilluna i la sevautilitat és que fa funció de coixinetamortidor de la força del pes corporalque es transmet des del muscle fins ala cama. Tenim dos meniscs, l’intern il’extern. Les ruptures dels meniscspoden ser per desplaçament o aixafa-ments que alteren la mobilitat delgenoll. El menisc intern és el ques’altera amb més freqüència per ser elque té menys mobilitat

Poden ser degeneratives o traumà-tiques, per exemple després d’un acci-dent. També qualsevol alteració o ines-tabilitat dels lligaments de l’articulaciódel genoll, fins i tot si hi ha alteracionsa nivell de l’estàtica del turmell podendonar pertorbacions del genoll.

A partir dels 30 anys, el menisc ésmenys resistent i les lesions podenproduir-se amb impactes de menorquantia, com per exemple a l’ajupir-nosi aixecar-nos de la posició de .....

COM SABER QUE M’HE LESIONATEL MENISC?

· Dolor agut, espetec i sensació depunxada en el genoll. Pot bloquejar-setotal o parcialment en determinatsmoviments. · Inflor, inflamació i sensació de pesarticular pels canvis de posició.· En lesions menors, dolor que es mani-festa dies després de la pràctica esporti-va només quan fem certs moviments.El metge, fent una bona anamnesi iuna exploració física amb la RMN,podrà realitzar el diagnòstic i operar sical sobre el menisc afectat, podentsuturar, extreure la part afectada, regu-laritzant i estabilitzant la seva posicióen l’articulació

QUÈ PUC FER DESPRÉS DE LALESIÓ MENISCAL?

1. Repòs i immobilització: eviti realit-zar qualsevol pressió sobre el genoll.Si el metge ha posat un guix, embe-nat, genollera, etc., segueixi la pautaindicada pel professional.

2. Compressió: de vegades un embe-nat compressiu posat per un especia-lista limita la inflamació i facilita elrecolzament del genoll.

3. Elevació: en les primeres 24 horess’ha de mantenir el genoll aixecat persobre el nivell del cor el màxim tempspossible. Millora el drenatge i redueixla inflamació.

4. Gel: en les primeres 48 hores, calaplicar gel en el genoll 15-20 minuts, 4vegades al dia. Redueix el dolor i lainflamació. No es pot posar el geldirectament sobre la pell, sinó emboli-cat en una tovallola.

Si a la 3a o 4a setmana elssímptomes no milloren, espodria plantejar fer unaartroscòpia, per extirpar lapart esguinçada del menisco reparar-lo. Després s’ha defer la rehabilitació.

A internet hi ha moltestaules d’exercicis per fer larehabilitació, ja sigui abans odesprés de la cirurgia

PREGUNTES FREQÜENTSEN LA CONSULTA SOBRELA LESIÓ DEL MENISC

Tinc el menisc trencat,però ja no em fa mal.M’haig d’operar?El menisc trencat pot condi-cionar que la cama puguibloquejar-se. El traumatòlegés el que decidirà el mésconvenient en funció del’edat, l’evolució de la lesió il’activitat física. El tipus deruptura també és importantper la decisió final.

En què consisteix la cirur-gia del menisc?La lesió traumàtica sol repa-rar-se amb sutures. En elscasos degeneratius, quanno es pot suturar ni recons-truir, el que es fa ésl’extirpació total o parcial delmenisc.

Quina anestèsia em posaran sim’operen del menisc?L’anestèsia local (epidural, peridural )és la més comuna.

Quan temps d’hospitalitzaciórequereix l’artroscòpia?Normalment solen ser 24 hores.

Quan podré fer una vida normal?Segons el tipus d’intervenció. En gene-ral, en una setmana es pot començar arealitzar la rehabilitació i el recolzamentdel peu a terra. A les 4 setmanes es potcomençar a fer vida normal. �

DS_59p

SALUT [[El genoll... en moviment! Els Menics

DSp60_

PRIMERA MEITAT DELS CAMPIONATS DELS EQUIPS DE LA UNIÓ ESPORTIVA SARRIÀ

TEMPORADA 2015/2016

Xavi Rodríguez Fotografies: Valentín Fuster

Arribats a l’equador del campionat de Lliga de la 1aEstatal del grup D, el balanç és excel·lent. Dels 15partits disputats, se n’han guanyat 11; un d’empatata Sant Cugat i 2 de perduts contra el Sant Quirze i

l’Adrianenc, els 2 equips que ocupen el 1r i 2n lloc de la taula clas-sificatòria. A mig campionat estem situats a la 3a posició, empa-tats amb els segons i només a 1 punt del líder. La situació ésimmillorable, els llocs que donen dret a la Fase d’Ascens estan atocar i l’equip està mostrant la seva millor cara. Potser a l’inicialgunes peces no acabaven d’encaixar, d’estar ben greixades,però, un cop la maquinària ha començat a funcionar, els sèniorsde la UES han jugat a un balonmano que en molts cops ha ratllatla perfecció. Encara hi ha punts a polir,aspectes a treballar, peròsi se segueix així, més d’unja està començant a treure lapols de la maleta per si s’hade tornar a viatjar, desprésde 5 anys, en alguna fased’ascens estatal. Encaraqueda molt i la tasca és fei-xuga, no és senzill mantenirel nivell a dalt de tot però elsnois d’en Josep Espar hodonaran tot per intentar-hofins a l’últim sospir. Ànims isort! �

1a ESTATAL MASCULINA – Grup D

Acció d’atac dell’Augi UES contral’H Palautordera)

LLIGA 1a ESTATAL MASCULINA - GRUP D

1a j. H Palautordera-Salicru 21 Augi UES 242a j. Augi UES 29 H Sant Esteve Sesrovires 263a j. H Sant Quirze 29 Augi UES 284a j. Augi UES 37 KH-7 BM Granollers 315a j. La Salle Montcada 21 Augi UES 266a j. Augi UES 32 H Esplugues 317a j. Handbol Gavà 23 Augi UES 298a j. Augi UES 29 Joventut H Mataró 209a j. H Sant Cugat 26 Augi UES 2610a j. Augi UES 39 H Lleida Pardinyes 2911a j. El Pilar Maristas 23 Augi UES 2912a j. Augi UES 32 OAR Gràcia Sabadell 2613a j. H Sant Joan Despí 28 Augi UES 2514a j. Augi UES 30 H Salle Bonanova 1715a j. Sant Martí-Adrianenc 37 Augi UES 36

ArDesprés d’encadenar tres derrotes consecutives a casa a l’inici de la competició de Lliga, el segon equip dela Unió Esportiva Sarrià ha esmenat els primers errors i ha aconseguit situar-se, a la meitat del campionat, a 6aposició. De moment, de les 13 jornades disputades el balanç és lleugerament positiu. S’han aconseguit 7 vic-tòries –4 a casa i 3 a domicili- i 6 derrotes, cap d’elles per molta diferència. El que es pot considerar com una

petita taca a l’expedient són els 3 partits perduts com a locals a les primeres jornades. Els 2 primers classificats estan auna distància considerable i, sent realistes, difícil d’atrapar. Reduir la diferència del 3r al 5è és més factible, ja que només

2a CATALANA SÈNIOR MASCULINA

uesESPORT

ESPORT [[UES

Les noies van començar amb mal peu el campio-nat de lliga, dels 4 primers partits no van acon-seguir cap victòria. A les noves incorporacions–jugadores i el nou entrenador- semblava que

els faltés algun dia més d’acoblament, de treballcol·lectiu per posar en comú diferents conceptes de joc.Les baixes, és clar, també s’hi notaven. Després d’unajornada de descans, les “UES girls” es posaven la grano-ta de treball i aconseguien els primers 2 punts del cam-pionat. La cosa ha anat a més i en el moment actual ocu-pen la zona mitja de la taula classificatòria (6a posició)amb el mateix balanç de vic-tòries que de derrotes (5 i 5).La cosa està molt cenyida enaquestes posicions: els debaix volen aconseguir remun-tar llocs i els de dalt no aflui-xen per res. Tenen a la matei-xa distància el 3r i el 10è, a 3punts. No val a badar! �

1a CATALANA SÈNIOR FEMENINA

LLIGA 1a CATALANA SÈNIOR FEMENINA - 1a FASE - Grup B

1a j. UE Sarrià - Riudellots 16 La Salle Montcada 222a j. CH Canovelles Negre 25 UE Sarrià - Riudellots 213a j. UE Sarrià - Riudellots 23 CH Sant Joan Despí B 204a j. CH Parets 22 UE Sarrià - Riudellots 205a j. UE Sarrià - Riudellots Descans6a j. UE Sarrià - Riudellots 23 H Garbí de Palafrugell 227a j. CH St Esteve de Palautordera 23 UE Sarrià - Riudellots 198a j. UE Sarrià - Riudellots 25 H Sant Cugat 219a j. H Banyoles 22 UE Sarrià - Riudellots 1410a j. UE Sarrià - Riudellots 37 CE Molins de Rei-2015 1811a j. CEH Bcn Sants Ubae 18 UE Sarrià - Riudellots 23

Sònia López ata-cant la defensadel l’H SantJoant Despí)

Els dos equips juvenils, que militen en campionatsdiferents, van molt igualats pel que fa a resultatsi classificació.

L’equip de Lliga Catalana ha aconseguit la 1a posició tot il’empat en punts amb el BM Granollers, ja que els sarria-nencs tenien el gol average particular a favor de només 2gols. Només ha perdut un partit, a casa del Granollers. Aracomençarà la 2a Fase a la Sèrie A-1 a la 2a posició, perdarrere del FC Barcelona que no ha perdut cap dels seus

JUVENILS

L'UES va fer un bon partit contra el KH-7 BMGranollers a Sarrià de Ter)

els separen 4 i 3 punts respectivament. L’equiphauria de ser ambiciós i mirar els llocs capdavan-ters. Cal dir també que a la mateixa distància,uns 4 punts, hi ha 6 perseguidors que ambicio-nen escalar llocs a la taula classificatòria. L’equipha de ser cobdiciós i fer un salt qualitatiu que elsaproximi als llocs capdavanters. �

LLIGA 2a CATALANA SÈNIOR MASCULINA -1a FASE

1a j. HC Manyanet B 18 UES 262a j. UES 28 HC St Andreu de la Barca 343a j. UES 19 H Bordils C 224a j. AEH Les Franqueses 22 UES 285a j. UES 21 H Banyoles B 286a j. Sant Martí-Arianenc C 26 UES 277a j. UES 30 H Gavà B 268a j. BM Barberà 25 UES 249a j. UES 27 H AE Fornells 1710a j. H Sant Joan Despí B 30 UES 2511a j. UES 32 H Palautordera-Salicru B 2612a j. CH Canovelles 27 UES 2313a j. UES 32 CH Ripollet 29

DS_61p

ues

DSp62_

ESPORT

partits del Grup A, amb els 12 punts acu-mulats de la fase anterior. Resten 8 partitsi s’ha d’aconseguir una de les 4 primeresposicions per poder disputar el TOP-4 iaixí, classificar-se per la fase sector delcampionat d’Espanya. Si no passa capterrabastall, els sarrianencs haurien deresoldre la classificació amb una certacomoditat però és important aconseguirel punt més alt dels 4 llocs, ja quel’emparellament posterior serà més favo-rable que no senzill.�

LLIGA CATALANA JUVENIL- 1a FASE - Grup B

1ª j. UES 27 BM La Roca 232ª j. KH-7 FBM Granollers 32 UES 293ª j. UES 41 H Sant Quirze 214ª j. H Esplugues A 26 UES 385a j. AE Carles Vallbona - BMG 21 UES 256a j. UES 35 H La Garriga 257a j. H Sant Cugat A 25 UES 348a j. BM La Roca 14 UES 409a j. UES 41 KH-7 FBM Granollers 3610a j. H Sant Quirze 34 UES 3711a j. UES 34 H Esplugues A 3012a j. UES 30 AE Carles Vallbona - BMG 2313a j. H La Garriga 29 UES 4614a j. UES 31 H Sant Cugat A 18

L’equip de 2a Catalana, creat ala present temporada,segueix els mateixos passosque el de Lliga Catalana.

Estan a l’equador de la temporada i demoment, mostren bones maneres. De les15 jornades jugades només han perdut unpartit, ocupen la 1a posició de la classifi-cació. Si no hi ha cap imprevist, l’equips’hi hauria de mantenir fins a la fid’aquesta 1a Fase. Bon treball és el queestan realitzant aquests joves jugadors,molts d’ells futura plantilla del juvenil deLliga Catalana l’any vinent..�

2a CATALANA JUVENIL- 1a FASE - Grup B

1ª j. H Garbí de Palafrufell 29 UES 312ª j. UES 35 CH Canovelles 223ª j. UES 40 H AE Fornells 124ª j. UEH Calella 17 UES 305a j. UES 31 HE Castelldefels 236a j. CH Martorell 20 UES 277a j. UES 37 H Sant Joan Despí B 158a j. Joventut H Mataró B 26 UES 249a j. UES 36 AEH Les Franqueses Atl. 1910a j. H Palautordera-S Blanc 23 UES 2411a j. UES 41 CH St Andreu de la Barca 1312a j. CH Bordils "verd" 20 UES 3213a j. UES 28 CH Cardedeu 1514a j. Descans UES15a j. UES 54 CH Parets 16

CADETS

Aun partit d’arribar a la meitat del campionat, elscadets ocupen la part mitja de la taula classifica-tòria, el 9è lloc. El balanç de victòries i derrotes ésnegatiu, s’han guanyat 6 encontres a casa i per-

dut 8 a domicili. L’equip està realitzant bons partits i també unbon joc, però en molts enfrontaments sembla que s’haginoblidat de jugar a balonmano com ho saben fer. L’equip hauriad’estar a la part mitja-alta de la classificació, però algunsd’aquests partits que hanfet per sota de les sevespossibilitats els han situaten una zona no desitjada.Queden molts partits i laprogressió del grup ha deser per anar a millor i remun-tar 2 o 3 posicions respectea l’actual. S’està fent un bontreball però cal fer una bonafeina i disciplina d’equip peraplicar els nous coneixe-ments a la pista. �

Iñaki Gutiérrezexecutant un 7metres al partitcontra La Llagostaal pavelló de laUES

1a CATALANA CADET MASCULINA - 1a FASE

1a j. CH Cardedeu 36 UES 382a j. UES 28 Joventut H Mataró A 333a j. OAR Gràcia Sabadell 34 UES 254a j. UES 34 H Cooperativa Sant Boi 335a j. UES 31 CH Bordils 246a j. CH Sant Esteve Sesrovires 28 UES 357a j. UES 19 CH Cerdanyola A 248a j. Liceo Francès A 37 UES 329a j. UES 20 GEiEG 2610a j. Joventut H La Llagosta A 29 UES 2211a j. UES 29 H AE Fornells 2312a j. BM La Roca B 41 UES 2813a j. UES 29 H Egara 2214a j. H Poblenou 36 UES 25

DS_63p

INFANTILS

Els infantils han fet una bona 1a Fase delcampionat de 2a Catalana al grup gironí. Toti que a l’inici els va sorprendre una inespera-da derrota, els joves jugadors s’hi van sobre-

posar i han aconseguit bons resultats. Només unequip s’ha mostrat unamica per sobre dels sarria-nencs. De les 14 jornadesd’aquesta 1a Fase, n’hanguanyat 10 i perdut 4. Elbalanç és positiu i el treballbo. Ara hauran de demos-trar a la 2a Fase, del Nivell1 de Girona, fins on podenarribar i ho hauran de fercontra els tres equips quetambé han quedat classifi-cats a les quatre primeresposicions. Ànims i a supe-rar-vos! �

2a CATALANA INFANTIL MASCULINA - 1a FASE - Grup Girona

1a j. H Empordà Roses Blanc 24 UES 182a j. UES 37 H Empordà Roses Groc 73a j. GEiEG 20 UES 294a j. UES 31 Calonge i St Antoni CH 25a j. H AE Fornells 29 UES 226a j. H Banyoles 30 UES 337a j. UES 22 H Garbí de Palafrugell 308a j. UES 33 H Empordà Roses Blanc 279a j. H Empordà Roses Groc 7 UES 4310a j. UES 23 GEiEG 911a j. Calonge i St Antoni CH 4 UES 2812a j. UES 31 H AE Fornells 2413a j. UES 23 H Banyoles 2214a j. H Garbí de Palafrugell 32 UES 20

Finalització d'uncontraatac perpart de GuillemMallola al partitUES-H Bordils)

ALEVINS

Els 2 equips alevins, la UES i la UES-Sater, estan jugant el campionat deCatalunya de Nivell 1, al grup de Giro-na. Aquesta lliga la conformen cinc

equips i ja porten disputades set jornades. Totsdos grups estan realitzant un campionat moltsimilar; de moment els de la UES han guanyat 3partits, empatat 1 i perdut 4 i els de la UES-Sater,amb un partit menys n’han guanyat 3 i n’han per-dut 4. Només 1 punt separa els 2 conjunts sarria-nencs que ocupen la 2a i 3a posició, respectiva-

ment. El treball queestan fent és molt bo i acada jornada es pot per-cebre la progressió queestan realitzant. Estan ala millor edat per apren-dre i anar agafant unabona base pel futur.�

CAMPIONAT CATALUNYA ALEVÍ NIVELL 1 - 1a FASE - Grup Girona

1a j. UES 7 CH Bordils "Narcís Aliu" 9Descans UES-Sater

2a j. GEiEG 7 UES 9UES-Sater 6 CH Bordils Blanc 10

3a j. UES 4 UES-Sater 124a j. UES-Sater 6 CH Bordils "Narcís Aliu" 10

CH Bordils Blanc 12 UES 45a j. GEiEG 7 UES-Sater 9

UES Descans6a j. CH Bordils "Narcís Aliu" 6 UES 10

UES-Sater Descans7a j. UES 8 GEiEG 8

CH Bordils Blanc 9 UES-Sater 7

Acció del partitUES-H Bordilsal pavelló de laUES

ESPORT [[UES

ues

DSp64_

ESPORT

BENJAMINS

Els benjamins, que estan fent lesprimeres passes al món del’handbol, no ho estan fent gensmalament. Només han perdut 1

partit però el que té més importància enaquesta edat és començar a aprendreunes normes de joc, a conviure i cooperaramb uns companys dins una pista icomençar a adquirir uns valors que elsacompanyaran tota la vida. És l’edat més important, quan comencen, perquè són autèntiques esponges de l’aprenentatge,tots els valors i actituds els acompanyaran per sempre més. Guanyar, superar-se, per ells és important però, ho és més lacompanyonia, la generositat, el respecte i molts altres valors i actituds que acompanyen aquest esport.�

CAMPIONAT MINIHANDBOL - 1a FASE - Grup B Girona

1a j. H Empordà Roses UES2a j. UES Descans3a j. UES 12 Calonge i Sant Antoni CH 44a j. Descans UES5a j. UES 10 H Garbí B de Palafrugell 66a j. CH Bordils Narcís Aliu 12 UES 47a j. UES 10 Montgrí CH 68a j. UES 12 H Empordà Roses 49a j. Descans UES

QUINA DE NADAL 2015/2016

Els dies de les festes nadalen-ques la Unió Esportiva Sarriàva tornar a organitzar laQuina de Nadal. Ja anterior-

ment, el 7 de desembre, se n’havia fetuna de prenadalenca: la Quina Picant,una Quina divertida i sensual, en quèels assistents s’ho van passar d’allòmés bé.

El 25, 26 de desembre i l’1, 3 i 6 degener van ser els dies en què es vanrealitzar les típiques Quines, amb forçaafluència de públic. Les tardesd’aquells dies van ser entretingudes,compartides amb familiars, amics ibona companyia, i gaudint del joc i delspremis que s’anaven repartint al llargde les jornades.

Amb els anys els obsequishan anat canviant i millorant.En aquesta edició consistienen unes paneres amb produc-tes selectes de gran qualitat:pernil, caixes de vi, cava, cer-vesa, entre d’altres articlesd’alimentació típics d’aquestesfestes i no oblidem les taron-ges, que tan bé van en aques-tes dates per prevenir refre-dats. Les Quines Especialsanaven acompanyades d’unpremi que, com no, ha de serespecial: un televisor! Una deles novetats d’aquesta edicióva ser que amb els cartronsamb què la gent havia anat par-ticipant a les diverses quines,l’últim dia es va realitzar un sor-

teig. El premi d’aquest any va ser unaEscúter 125cc, de la marca SYM.

La junta directiva vol donar les grà-cies en nom de la UES a tota aquellagent que va col·laborar enl’organització desinteressadament iagrair l’assistència del públic. El prò-xim Nadal més i millor. Us esperem atots i a totes!�

El pavelló Municipal de Sarrià de Ter a punt per acollir la Quina de Nadal de la UES)

MEDALLA D’OR DE NATAN SUÁREZ I ALBERT DÍAZ (JUVENILS)

I SERGI BAGUER (ENT. INFANTIL) AMB LA SELECCIÓ CATALANA

La província d’Almeria va acollir del 3 al8 de gener de 2016 el Campionatd’Espanya de Balonmano de selec-cions autonòmiques que es disputa-

ven a les localitats d’Almeria, Viator, Roquetasde Mar, Vícar i El Ejido, amb la participació de2.280 esportistes. La Unió Esportiva Sarrià hiestava representada amb dos jugadors i unentrenador: Natan Suárez i Albert Díaz amb laselecció catalana juvenil i Sergi Baguer for-mant part de l’equip tècnic de la selecció cata-lana infantil.

Els juvenils van superar a la final a Madridamb molta claredat. Els catalans van manardes d’inici a fi al marcador i no van donaropcions al conjunt madrileny que, tot i lluitarfins al final, no van posar mai en perill la victò-ria dels catalans. Al llarg de la competició novan perdre cap partit.

Natan Suárez, campió i MVP de la final amb laselecció catalana juvenil

DS_65p

Albert Díaz (esque-rre - jugador) iSergi Baguer (dreta- entrenador), cam-pions amb la selec-cions catalanesjuvenil i infantil

Natan Suárez, autor de 10 gols a la final, va ser escollit com amillor jugador de la final (MVP). Els seus números fins a la final hanestat de 6 partits jugats i 38 gols de 44 llançaments (86%). Haestat el màxim golejador del seu equip. L’Albert Díaz, també va rea-litzar una important aportació ja que dels 5 partits en què va parti-cipar, va marcar 16 gols de 21 llançaments (76%). Ha estat el 6ègolejador de l’equip.�

Per altra part, la selecció catalana infantil masculina, enquè participava Sergi Baguer d’entrenador, va viure unafinal molt semblant a la dels juvenils. A més de repetiradversari, Madrid, el conjunt català va ser el clar domi-

nador del partit, sempre per davant al marcador i arribant al finalamb el resultat de 17 a 31, aconseguien, també, la medalla d’or.

Felicitar els components del nostre club per la medalla d’oraconseguida amb les selecció catalanes respectives. Moltes felici-tats, campions! �

ESPORT [[UES

La Unió Esportiva Sarrià va tornar aorganitzar el Campus de Nadald’Handbol. Durant aquestes darreresfestes nadalenques, més de 30 nens

del poble i de la província de Girona van poderparticipar del Campus d’Handbol que es varealitzar al pavelló Sarrià i de la UES. Un grupd’entrenadors, tots jugadors del primer equipsarrianenc, van preparar entrenaments espe-cífics d’handbol i d’altres activitats lúdiques,per tal que tots els participants passessin unamolt bona estona amb els seus companys iamics.

El campus 2015-2016 va tenir l’oportunitatde conèixer en Joan Saubich, jugador del FCBarcelona -campió d’Europa- cedit al Paysd’Aix Handball (PAUC) de la 1a divisió francesai sortit de la pedrera sarrianenca. En Joan vaestar donant consells als joves jugadors de lacasa i es va comprometre a tornar en prope-res edicions.

A la present edició es va editar un vídeodel campus on els protagonistes són els parti-cipants. Es pot visualitzar a la pàgina de face-book del campus (Campus Handbol UES) o ala web de la Unió Esportiva Sarrià on també hiha tota la informació que algú es pugui pre-guntar sobre el campus. No us el perdeu! �

DSp66_

CAMPUSD'HANDBOL UES

2015/2016

Els nois i noies que van participar del Campus d'HandbolUES escoltant les explicacions d'en Joan Saubich a la gradadel pavelló de la UES)

uesESPORT

gimàstica rítmicaEl passat 20 de desembre,

com cada any, vàrem cele-brar l’espectacle de Nadaldel nostre club.

Un espectacle format per duesparts: una primera part on les nostresgimnastes varen presentar alguna deles taules amb què competiran aques-ta temporada i una segona part on lesnostres gimnastes ens van fer gaudird’un espectacle centrat en la temàticadel ”Far West” i on els diferents con-junts ens van fer passar una estonamolt divertida.

Vàrem acabar amb una actuació enquè totes les nenes desitjaven un bonNadal a tots.

Aprofitem aquestes línies peragrair a tots els pares i mares que ensvaren ajudar a preparar l’espectacle ,així com a les entrenadores, pel seutreball, esforç �

criteriumESPORT

El passat 17, 18 i 19 de setem-bre es va celebrar la 16à edi-ció del Critèrium Esportiu deSarrià de Ter, que estrenava

nou format de tres dies. Aquest esde-veniment va néixer ja fa un muntd’anys amb la intenció de donar inicioficial a la temporada i, sobretot, donara conèixer i donar reconeixement a lesdiferents entitats esportives del muni-cipi i els èxits dels seus equips i espor-tistes. Avui en dia s’ha consolidat comun acte molt més que institucional, iany a any va creixent i ampliant lesseves activitats relacionades. Això vapermetre que el Consell EsportiuMunicipal aprovés la seva ampliació atres dies pel 2015. Vist l’èxit, el formates mantindrà en el futur.

El dijous es va iniciar amb duesxerrades destinades als tècnics de lesdiferents entitats esportives locals,que ja són deu treballant a Sarrià deTer. Els temes escollits van ser “Prime-res cures i tècniques d’embenatge”que va anar a càrrec del fisioterapeutade la UE Llagostera de 2a Divisió “A”de Futbol, l’Eduard Bardera. I “La Pre-paració Física adaptada a l’esport debase”, a càrrec del preparador físic i 2nentrenador de l’Spar Citylif Gironacampió de la Lliga Espanyola de bàs-

quet femení i participant a l’EuroleagueWomen.

Divendres va venir el plat fort delCritèrium, amb la tradicional presenta-ció de clubs i desfilada d’esportistes.Un cop més el pavelló ens va quedarpetit per reunir amics i familiars i veureel gran nombre d’esportistes que hi haal poble. Hi van assistir, a part de lesautoritats locals, elsrepresentants delConsell ComarcalEsportiu, de la Diputa-ció de Girona i de laSecretaria General del’Esport de la Genera-litat. Una mostra mésdel reconeixementtambé extern de laimportància del’esdeveniment. Pos-teriorment, tot ells esvan reunir al voltantd’una taula amb elsrepresentants delsclubs, amb qui vanpoder intercanviaridees i propostes. Unany més es van repar-tir els diferents guar-dons a aquells espor-tistes sarrianencs que

més lluny van arribar en la temporada14-15 i a les persones que més han tre-ballat per l’esport al nostre municipi.També es va aprofitar per agrair pública-ment la gran tasca del regidor d’esportsortint, en Jordi Paretas. Com sempreal peu del canó, va tenir el seu petitmoment de protagonisme i va rebre unmés que merescut reconeixement.

16è CRITÈRIUM ESPORTIU SARRIÀ DE TER 2016

TROFEUS CRITÈRIUM ESPORTIU DE SARRIÀ, MENORS D’EDAT

Nominació de HANDBOLJuvenilNom: Pere Arnau

Nominació de CLUB BÀSQUET SARRIÀInfantilNom: Anna Barea

Nominació de FUTBOLJuvenil Nom: Carlos González

Nominació de WolvesSub 15Nom: Alejandro LópezNominació de WolvesSub 15Nom: Neus Pagès

Nominació de GimnàsticaCadetNom: Judit Puig

TROFEUS CRITÈRIUM ESPORTIU DE SARRIÀ, ADULTS

Nominació de HANDBOLSènior Nom: Adrià Soler

Nominació de BÀSQUETSèniorNom: Equip Sènior

Nominació de Wolves SarriàSèniorNom: Manel Iribarne

Nominació de FutbolSèniorNom: José Pérez

NOMINACIONS ESPECIALS

MENCIÓ ESPECIAL a l’Abril Álvarezdel Club Gimnàstica Sarrià, per ser la pri-mera classificada a les competicionsterritorials.

MENCIÓ ESPECIAL al Grup de XOUPROMOCIÓ del Club Patinatge Sarriàpel primer lloc a la Lliga Territorial JocsEmporion del Consell Esportiu.

MENCIÓ ESPECIAL al Grup de XOUPETIT del Club Patinatge Sarrià peltercer lloc a la Copa França.

MENCIÓ ESPECIAL al Grup de XOUGRAN del Club Patinatge Sarrià pelprimer lloc a la Copa França.

MENCIÓ ESPECIAL a l’Equip Sèniorde 4ª Catalana del Futbol Club Sarriàper ser Campió de la lliga.

MENCIÓ ESPECIAL a l’Equip Sub 15del Club Wolves Sarrià per ser sub-campió d’Espanya de Flag Football.

MENCIÓ ESPECIAL al Grup INFANTIL"FREESTYLE" de funky Sarrià, primerclassificat a la Jornada Intercomarcal delGironès.

MENCIÓ ESPECIAL a Pol Jaime Fer-nández per haver aconseguit ser Cam-pió d’Espanya amb la Selecció catalanade ciclisme.

MENCIÓ ESPECIAL a Joan Saubichper haver aconseguit ser Campió Copad'Europa, Lliga, Copa del rei, Superco-pa Asobal, Mundial de Clubs, Supercopade Catalunya i Copa Asobal amb elF.C.Barcelona.

MENCIÓ ESPECIAL a Manuel Grana-dos González en reconeixement a laseva dedicació en el món esportiusarrianenc.

TROFEUS 16è CRITÈRIUM ESPORTIU DE SARRIÀ DE TER

I dissabte es vanestrenar dues activitatsparticipatives, obertes atothom i molt més acti-ves. D’una banda, elClub de Gimnàstica Rít-mica de Sarrià va organit-zar una exhibició deZumba, que va reunir unmunt de gent amb ganesde moure l’esquelet alritme de la música. Del’altra, es va realitzar laprimera cursa de mun-tanya de Sarrià de Ter,que va reunir prop dedos-cents corredors quevan pujar i baixar pelscamins i corriols de lapart alta del municipi. Aprofitant el CritèriumEsportiu també es vanpresentar les noveseines a les xarxes socialsper fomentar la pràcticaesportiva a la nostra vila:la nova pàgina web:http://esports.sarriadeter.cat, el nou compte detwitter @esports_SdT, ila nova pàgina de Face-book Esports Sarrià deTer. Hi podeu trobar totala informació esportivamunicipal, dels diferentsclubs, horaris, darreresnotícies... Si encara noen sou seguidors, desd’aquí us animem a ser-ho com més aviatmillor.�

DSp68_

criteriumESPORT

DS_69p

ESPORT [[Critèrium

DSp70_

El passat 27 de desembre es vacelebrar la “1a Sant Silvestresarrianenca”, organitzada perun grup d’amics que vam

decidir dur a terme un atractiu repte:participar a la cursa solidària “OxfamIntermón Trailwalker”, el que significarecórrer 100 quilòmetres en menys de32 hores. Un esforç que desemboca enun valuós objectiu: lluitar contra lapobresa i la fam de tot el món.

Vam pensar que resultaria atractiuafegir un esdeveniment esportiu als dife-rents actes de l’agenda nadalenca delnostre poble. A més, era una bona excu-sa per fer baixar el torrons corrent ocaminant 5 quilòmetres i també sensedeixar de banda els petits, que podiencórrer 800 metres a cor què vols!

Alhora, creiem que al tractar-sed’un acte solidari molta més gent s’ ani-maria, atès que tot el que es recollísaniria destinat íntegrament a la Associa-ció Oxfam Intermón.

Després de diverses reunions, debuscar patrocinadors i col·laboradors,vam poder aconseguir tirar endavantamb aquest projecte festiu !

Ara sí, ja és el gran dia 27 de des-embre, són quarts de set del matí i enstrobem tots per començar a muntartota la infraestructura de la cursa (arcinflable, tarima, tanques, taules...).

Els nostres ulls denoten moltail·lusió, estem emocionats i encuriosits.

Volem que tot surti bé i que els par-ticipants gaudeixin el màxim. També hiha nervis i corredisses, però per sort totsota control!

La maquinària ja ha començat arodar: la tarima ja està muntada i comen-ça a sonar la música, els refrigeris, lesfruites i les galetes ja estan a les taules,les brases estan a punt per les botifarresi els voluntaris que ja han arribat enscomencen a donar un cop de mà.

S’acaba la fase d’expectació icomencen a arribar els participants.Mica en mica els donem la benvingudaals que, inscrits prèviament per interneto en aquell moment, volen formar partde la 1a Sant Silvestre de Sarrià , bé

sigui corrent o caminant. Molts sarrianencs i sarrianenques ,

així com veïns de pobles propers, vancomençar el darrer diumenge del 2015practicant esport, un saludable tanca-ment d’un any que està a punt d’acabar,per generar un munt de fantàstiquesexpectatives pel que estem a puntd’encetar.

Ara és l’hora dels petits, ja són a lasortida... Tres, dos, un, som-hi! Comen-ça la cursa, tenen 800 metres per enda-vant. És un bona fotografia per tenir enel record de la memòria, un magníficmoment en què els sentimentsd’alegria i felicitat es reflecteixen entotes les mirades. Resulta extraordinariveure com els nostres petits gaudeixende l’esport, tot participant per una bonacausa benèfica.

El primer en travessar l’arribada vaser el sarrianenc Pol Rodríguez, felici-tats! Conforme van arribant, les caresde satisfacció, amb les galtes ben ver-melles, denoten l’esforç de tots elsnens i nenes que es veurà recompen-sat per un bon esmorzar i, sobretot, perla medalla que obtindrà cadascun d’ells.

Tornem-hi, és l’hora dels sèniors !Compte enrere i..... endavant!! Els 5quilòmetres esperen a tothom. Fins i tothi ha hagut petits que s’han animat a feraquesta cursa llarga, mentre els aviscomenten que una bona caminada debon matí els ajudarà a encarrilar ambalegria la jornada.

Estem a les acaballes de l’any, potserés el darrer esforç del 2015. Potser aixòera el que pensava el guanyador, l’AlbertLópez, que va travessar la meta amb untemps de 16’04’’. Enhorabona Albert!.

Tots els participants van anar arri-bant i van estar encantats de tenir al seuabast les begudes i les botifarres tanbones que van preparar els cuiners del’equip. Després de l’esforç fet a lacursa, cal una bona recompensa perrecuperar energies.

La bona acollida que va tenirl’esdeveniment, acompanyat d’unambient amistós i festiu, comportavaque resultés tot un plaer estar allà per

gaudir d’aquell moment. Tot i que en unprincipi hi havia els nervis dels novellsorganitzadors, mica en mica, es vananar transformant en una alegria perveure que el desenvolupament del’activitat assolia les expectatives ques’havien establert. Ras i curt, la gents’ho estava passant bé !

Per últim, volem aprofitar aquest espaiper agrair a totes les persones, comerços,empreses i entitats que, desinteressada-ment, han fet possible que aquest esde-veniment es pugui dur a terme. MoltesGràcies a tothom, de tot cor! �

CURSA SANT SILVESTRE

ESPORT

Josep M.Santiago

DS_71p

Editorial

Estem espantats. Alguns amableslectors ens han fet arribar la sevaopinió que aquesta pàgina tésegones i fins i tot terceres lectures.I nosaltres convençuts que no teniani la primera! A tot estirar unaullada per esbossar un tímid idisplicent somriure i para decomptar.Tanta responsabilitat ens atordeix.Estem espantats, o per dir-hoclarament, estem acollonits.

Sam Enfot,TSN,Redactor en cap.

El Prussés

El Procés està encallat, diuenalguns, però no us deixeu enganyar:el veritable objectiu del Procés erarevifar les discussions del plàciddinar de Nadal. El cosí que nomésveiem un cop l’any, el cunyat pesati la tieta mig sorda han muntat unsidral que feia anys que no elvèiem.Ens ho hem passat pipa.Llarga vida al Procés!

Nolasc A. Gat, TSN, Becari.

Breus nadalencs

-Un Pare Noël oblidat al balcó desde l’any passat s’indigna amb elnouvingut d’aquest any. No vanarribar a les mans, però ja se sapque és freqüent que els penúltims esbarallin amb els últims que hanarribat.-El Tió, cansat de rebre tantesbastonades, s’ha afiliat a la UGT(Unió General de Tions) per tal de

negociar un tracte millor. O, si mésno, una compensació econòmica.-Contra el que creuen tots els culés,fonts ben informades asseguren quel’infant nat al pessebre no eraMessi.-Els tres reis d’Orient han tingutmoltes dificultats per arribar. Laseva procedència, l’ètnia confusa ianar enfilats en camells, no els haajudat gens. Quan van declarar queportaven encens i mirra, els mossosse’ls van mirar astorats. El queportava or no va tenir tantsproblemes.

Melcior King,TSN, Occident.

El safareig 2.0

-Diu la Conxita del segon que laseva noia ha tingut un nen.-Me n’alegro, però ja era hora, quede poc se li passa l’arròs.-Mira qui ha anat a parlar, que laseva el va tenir en vidre!-Més val que no parlis de vidres, tu,i que els netegis més sovint. Si ésque se’n pot dir vidres d’això quetens a les finestres.Etc.Comentaris d’aquest tipus corrienamunt i avall pel celobert no fagaires anys mentre s’estenia la roba.Avui del safareig 2.0 se’n diuTwitter i pel que sembla el nivellno ha pujat gaire.

Anna Lògica,TSN, La xarxa.

Europa

Europa es replega, com una petxinaquan la toques amb el dit, davantl’arribada de milers d’immigrants

que fugen de la guerra i ladesesperació. Crèiem viure en elmillor dels mons i som, si fa no fa,com tothom.Oh! Europa. Me la imaginava mésgran.

Pier Padequà,TSN, París.

Mitologia

El Rei Artur i els Cupaires de laTaula Rodona no acaben de trobarel desllorigador del nou imperi i niLancelot Junqueres ni GinebraGabriel ajuden gaire.Mentrestant, Excàlibur, símbol delpoder, continua clavada al mig dela plaça Sant Jaume i ni Merlí elMag no és capaç de treure-la.Tenim Sant Grial per estona.

Lanzarote Perceval,TSN, Les Terres Altes.

La Reivindicació

Tot i que costi de creure, no enscansem de demanar que treguinl’aligot feixista del Pont de l’Aigua.Podria semblar una causa perduda,però som perseverants. I tossuts.La gallina a la cassola!

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

TThhee SSaarrrriiàà NNeewwSS

LA FRASE DEL DIA: Si les persones tinguéssim dos cervells, segur que faríem el doble de tonteries. Woody Allen