paraules i fets de 39donesesglesia.cat/revista/paraules39.pdf9 del llibres d’egèria,...

Paraules i Fets de Dones 1

Paraules i fets de DonesEdita

Col·lectiu de Dones en l’EsglésiaD.L.: B-22227-1995 - Preu: 1,50

Número 39Abril-Maig-Juny 2006

2 Editorial

2 Per què m’he fet sòcia

3 Entrevista

5 Teologia Feminista• Prostitutes-prostituïdeso violentades• Les dones violentes al’Àntic Testament• Dones estrangeres enla Bíblia

6 Partenariat integral

7 Quan la fe porta nom de dona

7 Estadística

8 Els ministeris ordenats

9 Del llibres d’Egèria, “Pelegrinatgea Terra Santa”

9 Ressenya

10 Activitats del CDE• Assemblea 2006 del CDE• Grups de Sta. Coloma, Gironai Sant Just Desvern

12 Manifest del CDE

12 Pregària des de la discriminacióde la dona

13 El Parlament de les Religionsdel Centre UNESCO

13 Cinema

14 Recordatoris: Elisabeth Behr-Sigel, Germà Adrià i TeresaCasas i Tort

15 Flaixos

Prenem alè

Sumari

Paraules i Fets de Dones22

EDITORIAL

Assemblea anual del Col·-lectiu, serveix , fonamen-talment, per a això: pren-

dre alè, revifar la flama que cre-ma en el nostre cor i que ensimpulsa a l’esforç, al treball i a lacorresponsabilitat; aconseguiraquells objectius que, des delsinicis, ens vam marcar i que ne-cessiten d’aquestes trobades perconstatar els avanços; estudiarles propostes que es presentin imantenir la renovada il·lusió tannecessària sempre.

Sabem que la tasca no és fàcil,que l’objectiu principal es veulluny i ple de dificultats, ja quetenim una jerarquia eclesial mi-sògina i patriarcal, gens sensibi-litzada per la situació de les do-nes en el món i dins l’Església.La seva veu i el seu voler, no pasel de Jesús, continua mantenintla dona dins uns paràmetres desubmissió marginal que afavo-reix el concepte d’inferioritatque, en la pràctica, totes les tra-dicions religioses adopten enversnosaltres. Creiem fermamentque aquesta actitud i el mestrat-ge exercit en el món eclesial i,per la seva influència, també en

el món social, té molt a veureamb la violència de gènere entotes les seves vessants. Cal de-nunciar aquesta realitat i cal que,sobretot les dones, prenguemconsciència de la situació i dellloc que ocupem en les esglési-es i si aquesta situació i aquestlloc respon a la nostra dignitatde persones i de filles de Déu.

Per això una de les prioritatsdel Col·lectiu continua sent laconscienciació de les mateixesdones creients, les quals, en laseva majoria, han assumit el pa-per passiu i dòcil que (salvadesles excepcions que calgui) elshomes eclesiàstics els han assig-nat des de quasi sempre. Pen-sem que en aquest aspecte anemavançant de mica en mica. Cadavegada més, constatem que lagent és més receptiva i que ac-cepta i considera necessari uncanvi de mentalitat en les direc-trius eclesials respecte a aquesttema. Això ens omple d’esperan-ça i ens estimula a continuar llui-tant per una causa tan justa i tanuniversal com és la paritat entrehomes i dones, conscients quenosaltres aportem una bona en-

gruna a la convivència en harmo-nia entre el gènere humà, baseimprescindible per a un món enpau.

El diàleg interreligiós entre cre-ients (en el qual participa, demanera molt conscient el Col·-lectiu) convençudes com estemde la seva importància en unmón cada vegada més plural,suposa per a nosaltres un enri-quiment i una nova inquietuddavant el repte de compartir vi-vències, situacions i realitats si-milars que les dones, pel fet deser-ho, experimentem en totesles religions de manera comunai més o menys conscient.

El fet de trobar-nos, de compar-tir idees, de comprovar l’esforç iel treball ben fet, de comentar elsprojectes a realitzar, la il·lusió,l’entusiasme i la fermesa en lesnostres conviccions, fan que elCol·lectiu avanci, creixi i siguicada vegada més un punt de re-ferència quan es replanteja la in-justícia que, en nom de Déu, escontinua fent sobre les dones enuna Església de conducció exclu-sivament masculina i en conse-qüència masculinitzada.

Prenem alè

He llegit la nostra revista nº 38, i tots els escritsm’han agradat moltíssim, però un de petit m’hacridat l’atenció: “Per què m’he fet sòcia?”

Jo em pregunto el mateix i de seguida he trobatla resposta: em vaig fer sòcia perquè vaig llegir elllibre de la M. Rosa Recasens DRETS HUMANS IESGLÉSIA CATÒLICA, que em va deixar un amicmeu, i en anar-lo llegint, cada dia m’adonava mésque era el mateix que pensava jo.

Vaig buscar la manera de posar-me en contacteamb la persona que va escriure el llibre i ella em

va adreçar al Col·lectiu. M’hi vaig dirigir i no vaigdubtar de fer-me’n sòcia.

Ara segueixo un curs de Teologia que ha orga-nitzat el Col·lectiu, i com que hi assisteixo amb elmeu marit, els dos el trobem cada dia més inte-ressant.

Tal com deia la C. García en el seu escrit, jo tam-bé espero créixer en el vostre grup com a donacristiana, i moltes gràcies per haver-me acceptatal costat vostre per fer camí.

Marta GironèsMarta GironèsMarta GironèsMarta GironèsMarta Gironès

Per què m’he fet sòcia?

LLLLL

Paraules i Fets de Dones 3Paraules i Fets de Dones 3

La Mercè Otero respon a la Carme Escales

Mercè Otero va nèixer a Barcelona l’any1947. Llicenciada en Filosofia i Lletres (Filo-logia Clàssica i Romànica) per la UB. Cate-dràtica de Llatí (actualment a l’IES SantaEulàlia de L’Hospitalet de Llobregat). Parti-cipa a Ca la dona, Xarxa Feminista, ComitédÉscriptores del Pen Club, Seminari Filo-sofia i Gènere UB... Publicacions i articlesde coeducació i de ginecocrítica (crítica li-terària, filosòfica...), traduccions de Duoda,Christine de Pizan, Marie de Gournay...

En la intervenció de la dona enEn la intervenció de la dona enEn la intervenció de la dona enEn la intervenció de la dona enEn la intervenció de la dona enun lloc on es prenen decisionsun lloc on es prenen decisionsun lloc on es prenen decisionsun lloc on es prenen decisionsun lloc on es prenen decisionsimportants per a moltes altresimportants per a moltes altresimportants per a moltes altresimportants per a moltes altresimportants per a moltes altrespersones, què creu que hi aportapersones, què creu que hi aportapersones, què creu que hi aportapersones, què creu que hi aportapersones, què creu que hi aportauna dona pel fet de ser dona?una dona pel fet de ser dona?una dona pel fet de ser dona?una dona pel fet de ser dona?una dona pel fet de ser dona?

En primer lloc, cal que les donessapiguem que sabem i que el nos-tre és un saber de vida, de rela-ció, de mediació, de cura de lespersones... En segon lloc, cal quees posi de relleu i es valori la dife-rència de ser i de fer de les dones i, en conseqüència, l´ètica de lacura “il·lumini” la presa de decisi-ons.

Es veu molt diferent el món,Es veu molt diferent el món,Es veu molt diferent el món,Es veu molt diferent el món,Es veu molt diferent el món,la societat civil, des d’un lloc dela societat civil, des d’un lloc dela societat civil, des d’un lloc dela societat civil, des d’un lloc dela societat civil, des d’un lloc deresponsabilitat política? Es téresponsabilitat política? Es téresponsabilitat política? Es téresponsabilitat política? Es téresponsabilitat política? Es téla possibilitat de millorar co-la possibilitat de millorar co-la possibilitat de millorar co-la possibilitat de millorar co-la possibilitat de millorar co-ses? Pot aportar alguna expe-ses? Pot aportar alguna expe-ses? Pot aportar alguna expe-ses? Pot aportar alguna expe-ses? Pot aportar alguna expe-riència en aquest sentit? Creuriència en aquest sentit? Creuriència en aquest sentit? Creuriència en aquest sentit? Creuriència en aquest sentit? Creuque les dones ens hauríem deque les dones ens hauríem deque les dones ens hauríem deque les dones ens hauríem deque les dones ens hauríem decomprometre més? Si hi ha-comprometre més? Si hi ha-comprometre més? Si hi ha-comprometre més? Si hi ha-comprometre més? Si hi ha-guessin més dones en llocs deguessin més dones en llocs deguessin més dones en llocs deguessin més dones en llocs deguessin més dones en llocs depoder, hi hauria més canvis enpoder, hi hauria més canvis enpoder, hi hauria més canvis enpoder, hi hauria més canvis enpoder, hi hauria més canvis enl’ordre social?l’ordre social?l’ordre social?l’ordre social?l’ordre social?

La relació del moviment feminis-ta (com passa també amb altresmoviments socials) amb la políti-ca institucional no és fàcil. Cal quees valori la participació de les do-nes en la societat a partir de laseva feina i presència en el man-teniment i qualitat de la vida dià-ria. De tota manera, també hi hadones del moviment feminista quehan optat per estar presents enla política institucional i aquest fetha provocat un cert reconeixe-ment mutu que cal que es tradu-eixi en láctuació política i alguncanvi s’ha produït, però costamolt.

Diuen que el poder corromp.Diuen que el poder corromp.Diuen que el poder corromp.Diuen que el poder corromp.Diuen que el poder corromp.També diuen que els llocs de res-També diuen que els llocs de res-També diuen que els llocs de res-També diuen que els llocs de res-També diuen que els llocs de res-ponsabilitat allunyen de la reali-ponsabilitat allunyen de la reali-ponsabilitat allunyen de la reali-ponsabilitat allunyen de la reali-ponsabilitat allunyen de la reali-tat la gent del carrer i que, en eltat la gent del carrer i que, en eltat la gent del carrer i que, en eltat la gent del carrer i que, en eltat la gent del carrer i que, en elcas de la dona, són incompatiblescas de la dona, són incompatiblescas de la dona, són incompatiblescas de la dona, són incompatiblescas de la dona, són incompatiblesamb les responsabilitats familiars.amb les responsabilitats familiars.amb les responsabilitats familiars.amb les responsabilitats familiars.amb les responsabilitats familiars.Què en pensa?Què en pensa?Què en pensa?Què en pensa?Què en pensa?

Des del feminisme ja fa tempsque es fa una clara distinció entrepoder i autoritat i evidentment a

favor de l’autoritat que no es pos-seeix sempre ni per sempre, sinóque és reconeguda per part de lesaltres persones i que va circulant.En aquest sentit una dona ambautoritat no s’allunya de la reali-tat quotidiana sinó que hi estàimmersa. Les responsabilitats fa-miliars, com diu el seu nom són

de cura de les persones com a elque és, necessari i imprescindibleper al manteniment i la qualitat dela vida dels éssers humans.

El que si sembla clar és que aEl que si sembla clar és que aEl que si sembla clar és que aEl que si sembla clar és que aEl que si sembla clar és que amés dones en llocs on es prenenmés dones en llocs on es prenenmés dones en llocs on es prenenmés dones en llocs on es prenenmés dones en llocs on es prenendecisions importants per a la so-decisions importants per a la so-decisions importants per a la so-decisions importants per a la so-decisions importants per a la so-cietat, amb més normalitat assu-cietat, amb més normalitat assu-cietat, amb més normalitat assu-cietat, amb més normalitat assu-cietat, amb més normalitat assu-miran aquest fet les noves gene-miran aquest fet les noves gene-miran aquest fet les noves gene-miran aquest fet les noves gene-miran aquest fet les noves gene-racions. Com creu que canviaràracions. Com creu que canviaràracions. Com creu que canviaràracions. Com creu que canviaràracions. Com creu que canviaràla mirada de l’home vers la dona?la mirada de l’home vers la dona?la mirada de l’home vers la dona?la mirada de l’home vers la dona?la mirada de l’home vers la dona?

Encara estem lluny de la “norma-litat” i poques són les dones queestan en lloc de decisió com a do-nes, sense patir l’ ”assimilació” queel patriarcat exigeix en aquestscasos. No és la mirada de l´home/dels homes la que importa sinó lamirada de la dona /les dones per-què són les dones les que han dedonar-se la pròpia mesura.

Creu que la intervenció de laCreu que la intervenció de laCreu que la intervenció de laCreu que la intervenció de laCreu que la intervenció de ladona a l’Església aproparia el po-dona a l’Església aproparia el po-dona a l’Església aproparia el po-dona a l’Església aproparia el po-dona a l’Església aproparia el po-ble a la institució més que en elsble a la institució més que en elsble a la institució més que en elsble a la institució més que en elsble a la institució més que en elsdarrers temps ho ha estat fent,darrers temps ho ha estat fent,darrers temps ho ha estat fent,darrers temps ho ha estat fent,darrers temps ho ha estat fent,sense un paper protagonista de lasense un paper protagonista de lasense un paper protagonista de lasense un paper protagonista de lasense un paper protagonista de ladona en el seu organigrama?dona en el seu organigrama?dona en el seu organigrama?dona en el seu organigrama?dona en el seu organigrama?

No es tracta de pensar en la pre-sència de les dones a l’Esglésiacom a mesura “propagandística”per apropar el poble a lÉsglésia.La presència i intervenció de lesdones en el sacerdoci i en els llocsde decisió (jerarquia/organigra-ma) de l’Església és un fet de jus-tícia que ja no pot esperar més,però, per ara, l’Església es mantécom a un fort bastió del patriar-cat.

Cal que es valori laCal que es valori laCal que es valori laCal que es valori laCal que es valori laparticipació de lesparticipació de lesparticipació de lesparticipació de lesparticipació de lesdones en la societat adones en la societat adones en la societat adones en la societat adones en la societat apartir de la seva feinapartir de la seva feinapartir de la seva feinapartir de la seva feinapartir de la seva feinai presència en eli presència en eli presència en eli presència en eli presència en elmanteniment i qualitatmanteniment i qualitatmanteniment i qualitatmanteniment i qualitatmanteniment i qualitatde la vida diàriade la vida diàriade la vida diàriade la vida diàriade la vida diària

de la família, per tant de tots elsmembres de la família i no nomésde les dones. Cal parlar decorresponsabilitats familiars.

Creu que són suficients les me-Creu que són suficients les me-Creu que són suficients les me-Creu que són suficients les me-Creu que són suficients les me-sures que s’han pres de cara a lasures que s’han pres de cara a lasures que s’han pres de cara a lasures que s’han pres de cara a lasures que s’han pres de cara a laconciliació de vida familiar i labo-conciliació de vida familiar i labo-conciliació de vida familiar i labo-conciliació de vida familiar i labo-conciliació de vida familiar i labo-ral, en el cas de les dones? Quèral, en el cas de les dones? Quèral, en el cas de les dones? Quèral, en el cas de les dones? Quèral, en el cas de les dones? Quès’hauria de fer per trobar una si-s’hauria de fer per trobar una si-s’hauria de fer per trobar una si-s’hauria de fer per trobar una si-s’hauria de fer per trobar una si-tuació més equitativa entre donestuació més equitativa entre donestuació més equitativa entre donestuació més equitativa entre donestuació més equitativa entre donesi homes?i homes?i homes?i homes?i homes?

Per ara la conciliació no està ser-vint per a equilibrar la vida famili-ar i laboral en el cas dels homes i,de fet, es tractava d’això. Cal valo-rar el treball domèstic i el treball

Paraules i Fets de Dones4 Paraules i Fets de Dones4

er tractar el tema que ensocupa, es parlà sobre la vi-olència de la dona en l’An-

tic Testament. Vàrem partir de ladefinició que ens dóna el diccio-nari de la paraula violència:“Qualitat de violent. Força o ener-gia desplegada impetuosament.Abús de força.” (Dicc. I.E.C.) Aques-ta es troba en la natura, en les es-tructures socials, i en la persona.

El nostre punt de partida erafer un viatge per tota la Bíblia.Abans de pujar al tren havíemde tenir presents dos aspectes:

• Primer: els textos i les accionsno s’han de llegir ni entendre d’unamanera aïllada, sempre s’ha detenir en compte el medi i el con-text sòcio-polític, i com Jahavé esval de certes accions per alliberarel seu Poble.

• Segon: Cal tenir present que

Les dones violentes a l’Àntic Testamentde l’estudi d’aquests textos, mo-lestos moltes vegades, en resul-ta la història del Poble d’Israel, ila nostra pròpia història, i quenomés quan siguem conscientsd’això i puguem aplicar, com mésglobal millor, una hermenèuticade sospita, podrem trobar en lesescriptures, elements d’allibera-ció, i per tant d’humanització.

Per fer aquest viatge i poderobservar bé el paisatge, des dediferents punts de consideració,teníem tres grans recorreguts:

a) a) a) a) a) Dones que exerceixen vio-Dones que exerceixen vio-Dones que exerceixen vio-Dones que exerceixen vio-Dones que exerceixen vio-lèncialèncialèncialèncialència. Entre elles hi ha: Agar, lesfilles de Lot, Rebeca, Siporà,Jael, Dalila, Jezabel, Atalia, Es-ter, Judit, Herodies.

b) Dones que pateixen actes deb) Dones que pateixen actes deb) Dones que pateixen actes deb) Dones que pateixen actes deb) Dones que pateixen actes deviolència.violència.violència.violència.violència. Trobem Sara, Agar, lesf illes de Lot, Rebeca, Dina,Tamar, la filla de Jeftè sacrifica-

da, la concubina de Betlem deJudà, el restabliment de la tribude Benjamí, Betsabé, Tamar fillade David.

c) Dones violentes amb altresc) Dones violentes amb altresc) Dones violentes amb altresc) Dones violentes amb altresc) Dones violentes amb altresdones.dones.dones.dones.dones. Són: Sara, Raquel, Sara lafilla de Ragüel.

Després del nostre viatge per laBíblia, ens vàrem parar en el Lli-bre dels Jutges per estudiarDèbora, protagonista de l’allibera-ment del seu poble, en mans delsopressors, i Jael que amb la sevaacció acompleix la profecia deDèbora.

Aquest recorregut ens ha permèsde conèixer la situació de la donaen l’Antic Testament, i ens preparaper entendre millor l’ actuació deJesús vers la dona en el Nou Tes-tament.

M. Antònia SabaterM. Antònia SabaterM. Antònia SabaterM. Antònia SabaterM. Antònia SabaterMontserratMontserratMontserratMontserratMontserrat

PPPPP

Prostitutes-prostituïdes o violentadesProstitutes-prostituïdes o violentadesProstitutes-prostituïdes o violentadesProstitutes-prostituïdes o violentadesProstitutes-prostituïdes o violentades

El tema proposat va donar per a molt: Definicions,preguntes, constatacions i tot fent un salt en eltemps, també tractàrem la situació actual i la pro-blemàtica per a regular la prostitució a BCN. Tot ple-gat va fer que resultés una sessió viva i participada.

Com que també un dels objectius és aprendre atreballar amb el CD de la BCI, els exercicis propo-sats van motivar en aquest sentit.

En el document que es va repartir, hi havia unesparaules base i unes relacions estadístiques

PROSTITUTAPROSTITUTAPROSTITUTAPROSTITUTAPROSTITUTA A.T. 28 citacions N.T. 8 citacionsPROSTITUTESPROSTITUTESPROSTITUTESPROSTITUTESPROSTITUTES 14 4CONCUBINACONCUBINACONCUBINACONCUBINACONCUBINA 20 0CONCUBINESCONCUBINESCONCUBINESCONCUBINESCONCUBINES 17 0ADÚLTERAADÚLTERAADÚLTERAADÚLTERAADÚLTERA 4 4ADULTERIADULTERIADULTERIADULTERIADULTERI 15 18VIOLARVIOLARVIOLARVIOLARVIOLAR 11 0VIOLADAVIOLADAVIOLADAVIOLADAVIOLADA 3 0

A partir d’aquest material i recordant la frase deJesús apareguda a Mt 21,31

“Jesús els diu:Us asseguro que els publicans i les prostitutes us

passen al davant en el camí cap al Regne de Déu.”

es van comentar les preguntes proposades a l’es-quema de la sessió d’estudi:

• Qui les prostitueix?• Les concubines a qui pertanyen?• Per qui són violentades?• De totes aquestes dones, de quines coneixem el

seu nom i quines queden silenciades?

En acabar la sessió totes sabíem una mica més d’ex-treure el sentit d’aquest gran Llibre que parla tantesvegades dels problemes de les dones i que ens calaprofundir des d’una perspectiva de gènere que finsara s’havia negligit.

M Pau Trayner i VilanovaM Pau Trayner i VilanovaM Pau Trayner i VilanovaM Pau Trayner i VilanovaM Pau Trayner i Vilanova

Prostitutes-prostituïdes o violentades

Continuem fent una breu ressenya sobre els temes treballats,quinzenalment, en el curs “Les dones estudiem la Bíblia”


El Senyor va dir a Abram:-Vés-te’n del teu país, de la tevafamília i de la casa del teu pare,

cap al país que jo t’indicaré(Gen 12,1)

mb l’experiència del desarre-lament, de la nostàlgia, co-mença la història d’Israel:

eren estrangers per la fe en un solDéu, Creador de tots els éssers, i queestima totes les persones. Aquestaconsciència d’emigrants queda in-crustada en el cor del Poble elegitper a ser “llum” de totes les nacions.

Originàriament, els Patriarqueses regien per “La Llei del desert”,que es basava en dues normesfonamentals: l’Hospitalitat i laVenjança.

La Llei de l’Hospitalitat es vaanar transformant en virtut. Elnaixement d’Isaac, està lligat aun acte d’hospitalitat per part deSarah i Abraham, que van acollirels tres pelegrins a la sevatenda”oberta als quatre vents”(Gn 18,2-5) Per tant, el Poble he-breu neix de l’hospitalitat i del’acollida a l’estranger.

Aquesta Llei de l’Hospitalitat éstan important per als jueus queinclús la tenen per damunt l’ho-nor de les dones. Lot va estar dis-posat a sacrificar la virginitat deles seves dues filles per uns hos-tes (Gen 19,8) I Sodoma iGomorra van ser destruïdes perno respectar la Llei de l’Hospita-litat (Gen 19)

El Poble d’Israel va experimen-tar en el seu si el dolor de l’emi-grant en una terra que no era laseva (la paraula hebreu significa“ de l’altre costat”), enmig d’unacultura, una llengua i uns déusque no li pertanyien. Més tard, vaviure el sofriment de l’esclavituti el captiveri, sentint l’opressió,la vexació i els maltractamentsd’un país absolutista com Egipte.I a Bibilònia va sentir l’angoixa del’exili, la gran aflicció que pateix

Dones estrangeres en la Bíbliael refugiat quan envaeixen elsseus territoris. Totes les dimen-sions possibles dels estrangersvan ser experimentades pel Po-ble Hebreu, i sempre Déu va anara l’encontre: té misericòrdiad’Israel, perquè estima els feblesi oprimits, escolta el seu clam ise’n compadeix.

Aquesta dinàmica d’Amor, Mise-ricòrdia i Memòria, s’apleguen enla Toràh, la Llei mosaica:

No explotis ni oprimeixis l’im-migrant, que també vosaltres

vau ser immigrants al paísd’Egipte (Ex22,20)

Per tant, no es tracta nomésd’una qüestió ètica sinó tambéteològica.

Per altra banda, sabem que lesdones jueves eren inferiors alshomes, ser dona i a sobre, estran-gera, suposava baixar encaramés en l’escala social. Els matri-monis mixts no estaven ben vis-tos, especialment després del’Exili (cf Esdràs i Nehemies) quanes va imposar “la puresa de lasang” per a prevenir la identitat iles tradicions del Poble d’Israel.No obstant això, moltes dones es-trangeres es van casar amb pa-triarques, reis i profetes conver-tint-se al Déu únic, i van esdeve-nir a més de fervents creients,grans heroïnes i defensores de lafe i les tradicions d’Israel.

Dones com:Sarah: la primera matriarca

d’Israel. Emigrant d’Ur (Gen12,23)

Agar: la primera esclava egipciaalliberada per Déu i matriarcadels Ismaelites (àrabs actuals)(Gen 21,9)

Queturà: dona negra, esposad’Abraham (Gen 25,1-4)

Judit, Basmat i Majlat: esposeshitites d’Esaú, que van causargrans tribulacions a Rebeca i aIsaac (Gen 26,34; 28,8 i 9)

Asenat: egipcia que es va casaramb Josep (Gen 46,20)

Siporà: dona negra maobita idescendent de Queturà. Es va ca-sar amb Moisès, i en ser criticatper la seva germana Maria, Déula va castigar amb la lepra (Ex2,21; 24,25; 18) (Nm 12,1-12)

Rahab: prostituta cananea. Esva convertir a Déu després de lacaiguda de Jericó. Es va casaramb Josué i va formar part de lagenealogia de Jesús (Jos 2,15)

Abisag: sunamita. Serventa delrei David en la seva vellesa (1Re1,3)

Orpà: moabita negra i cunyadade Rut. Quan va enviudar, va dei-xar la seva sogra, Noemí, i va tor-nar a la seva terra amb els seuscostums (Rt 4)

Rut: també negra moabita: Esva quedar viuda, sense fills i sen-se béns, però no va abandonar laseva desvalguda sogra Noemí. Esva casar amb Booz i va entrar aformar part de la genealogia deJesús (Rt 1,16)

Tamar: cananea, esposa del pri-mogènit de Judà. Es va quedarviuda sense fills i es va complirla “Llei del Levirat” amb el segonfill. Una altra vegada, en quedar-se viuda, i Judà es va negar adonar-li un tercer fill. Amb unaestratègia, va jeure amb el ma-teix Judà i va tenir descendència.És a la genealogia de Jesús (Gen38,6-30)

La Sirofenícia: dona sensenom. Va ser la primera dona es-trangera a qui Jesús va recordarl’apertura del Regne a totes lesnacions (Mt 15,21,28)

I moltes altres més que vancontribuir a la construcció delPoble d’Israel.

No els defugis, que sóngermans teus (Is 58,7)

Mariángeles CosculluelaMariángeles CosculluelaMariángeles CosculluelaMariángeles CosculluelaMariángeles Cosculluela(traducció)

AAAAA


Partenariat Integralones preveres, repte per ala societat i per a les esglé-sies, aquest és el títol del

col·loqui internacional celebrat elsdies 20 i 21 de gener passat a Pa-rís, organitzat per “Femmes &Hommes en Église”. La recent or-denació d’una francesa, Geneviè-ve Beney, que viu a prop de Nîmes,era present en el pensament demolta gent i de la seixantena depersones que hi vam participar aLió, imposant-li les mans en el mo-ment de la seva emotiva consa-gració. Es tracta d’una cosa nova,d’un nou concepte de sacerdoci.D’una banda la novetat radical ésque són dones i no homes, les ques’ofereixen per al servei ministe-rial. A Lió, l’any 2005, no hi vahaver cap ordenació masculina.De l’altra, el lloc on es va celebrarl’ordenació: un vaixell que nave-gava pel riu. Si hagués estat unbaró ho hauria fet en una esglé-sia. Això és significatiu i demos-tra que l’exclusió de les dones ésben evident, perquè totes les or-denacions, per ara, es celebren enterra de ningú o, més ben dit, enl’aigua. Les dones no demanen resmés que ser reconegudes com amembres sencers de l’Església,Cos de Crist. No com a membresde segona que puguin ser crida-des o rebutjades segons els mo-ments. No es tracta d’imitar mi-mèticament els homes sinó quecal canviar tot el sistema jeràrquicperquè no volem, com diu SuzaneTunc la condescendència de quèens acceptin, cosa que seria laprova de la nostra inferioritat.Quan ens “permeten” participaren la vida política, econòmica, so-cial, o religiosa vol dir que qui téel poder encara són els baronsque ens cedeixen llocs, si en so-bren. L’Església hauria de fugird’aquesta manera d’actuar i llui-tar contra la desclassificació de lesdones i, juntament dones i homes

constituir un partenariat integral.Per a Yvonne Bergeron això no ésnegociable perquè hem estat cre-ats paritàriament, però si la insti-tució eclesial continua refusantles dones al ministeri ordenat, sino les reconeix de manera plena i

mana i al model d’església més je-ràrquica que eclesial. Ha d’adonar-se que la cultura paritària s’impo-sa com un valor ètic inqüestiona-ble i com un lloc privilegiat per a lainculturació de l’Evangeli.

Finalment s’ha de qüestionar siser ordenat és un exercici ministe-rial o de poder. El poder en mansdels clergues desacredita la res-ponsabilitat de les persones bate-jades i falseja les relacions homedona. Cal veure en l’ordenació dedones un ferment de transforma-ció ministerial per a poder repen-sar junts el futur. La manca de do-nes en els quadres eclesials no éssimplement un accident històric,diu Elisabeth Schüssler Fiorenza,sinó el resultat d’una discriminaciósistemàtica i una exclusió legal. Araque altres esglésies cristianes hanacceptat i inclòs homes/dones1

com a ministres és més evident lamancança de l’Església catòlicaque continua segrestada per unamisogínia caduca.

No hem de deixar que aquestaembranzida impetuosa de l’Espe-rit que sacseja els fonaments cle-ricals més enquistats passi deba-des davant la nostra indiferènciapusil·lànime, i hem de posar to-tes les nostres forces al servei delcanvi que només les dones po-dem aportar en aquest moment.Com diu la declaració de Femmes& Hommes en Église d’abril de2005, podem estar o no d’acordamb aquest ràpid canvi, però noens podem oposar les unes a lesaltres. El diàleg, l’aprofundimenti el respecte mutu ens portarana un renovellament saludable i aun discerniment comunitari.

Sefa AmellSefa AmellSefa AmellSefa AmellSefa Amell

1 E.S.F. diu que amb aquesta expres-sió es refereix a les dones però no dis-crimina els homes, cosa que no deixade ser irònica. Quan es vol referir aambdós sexes diu homes i dones.

sencera, es a dir en el pla estruc-tural i jurídic, està impedint la re-alització d’un partenariat integrali autèntic que impliqui el reconei-xement dels valors de les dones idels homes, el respecte per lesseves diferències, una radical pa-ritat fins i tot en l’exercici de lestasques i les funcions eclesials itot això a causa de la missió co-muna.

Només d’aquesta manera l’Es-glésia no veuria com s’accentua lapèrdua de credibilitat entre el seudiscurs sobre la igual dignitat delshumans i la seva pràctica parado-xal de discriminació de les dones.L’Església ha de desfer l’actual con-fusió entre simbòlic i biològic. Hade renunciar a les teories andro-cèntriques sobre la naturalesa hu-

No hem de deixar queaquesta embranzidaimpetuosa del’Esperit que sacsejaels fonamentsclericals mésenquistats passidebades davant lanostra indiferència, ihem de posar totesles nostres forces alservei del canvi quenomés les donespodem aportar enaquest moment

DDDDD


rribàvem a Mèxic a principisde març de 1994. A la casaon vam passar les nostres

primeres nits a Amèrica ens va re-bre una fe sublim per la Virgen deGuadalupe. Imaginava la fe de la se-nyora d’aquella casa, tan acollidoracom una catifa de llana sobre unterra de fusta, un coixí de plomes,una manta d’angorina, la primerallum del sol d’un matí d’estiu. La fedeu ser això, contactar sempre quevulguis amb aquell Sant, amb aquellDéu, i sentir-se a gust, segur, tran-quil, emparat per uns braços entreels quals res dolent no et pot pas-sar. Això deu ser la fe, pensava. Enaquella llar, aquella fe duia nom dedona.

El dia abans de marxar cap a lanostra personal expedició que ensduria a 11 països més de l’Amèricamés llatina, aquella dona de fe tanarrelada ens va portar al santuaride la Virgen de Guadalupe. Allà vacomprar dues grans espelmes i lesva encendre per a nosaltres. - LaVirgen, ens va dir, us acompanyaràen aquest viatge que comenceuaquí a Mèxic. Quan la necessiteu,allà estarà-. Gràcies Marta!!! - li vamdir, sense tenir gaire clar si ens ar-ribava la fe d’aquelles espelmes.

Després de creuar per terra:Guatemala, Nicaragua, Hondures,Costa Rica i Panamà, vam sobrevo-lar la selva del Darién, l’arxipèlagde San Blas i vam aterrar en unapista plena d’obstacles que mésaviat semblava un carrer del pobleper on hi passaven, fins i tot, galli-

nes. Érem a El Limón, el darrer po-ble de Panamà abans d’entrar enterritori colombià. Només aterrar,vam anar a fer un volt pel petitíssimpoble i en una de les cases vam tro-bar les portes obertes. Des de fora,vam veure una imatge de la Virgende Guadalupe. Viatjava en mansdels pelegrins des de Mèxic fins al’Argentina, en un original i ambici-ós pelegrinatge. El meu company ijo ens vam mirar i vam somriure.No vam dir res. La Virgen seguia elmateix camí que nosaltres.

Érem en una zona tan verge queno hi havia lloc pels travel xecs niper les targes de crèdit. Havíem ater-rat amb una avioneta i vam fer niten una posada que era l’única casaon es podia dormir i menjar. Érem aSapzurro. A mitja nit, o potser ja dematinada, vaig sortir de la cabanaper a fer un tomb i prendre la fres-ca. Feia molta calor en plena platjacaribenya. En el jardí vaig trobar lamestressa, la Trini, una dona negra igrassa, amb una mirada ansiosad’aprendre i escoltar veus com lameva, veus de lluny, escasses allà.No sé qui va començar la conversani per on la vam portar. Només re-cordo unes paraules d’ella que emvan entrar ben endins: - Passi el quepassi amb la teva relació, tu podràstriar. La Trini em parlava de dona adona i em parlava el seu dolor.

L’endemà marxàvem cap a Turbo,el primer poble “civilitzat” deColòmbia. Però havíem acabat elsdiners en metàl·lic i el diner virtualdel món avançat allà no ens servia.

No teníem, doncs, amb què pagarel nostre darrer trajecte per mar.Però abans d’haver de formularcap proposta, els pelegrins que vi-atjaven en la mateixa direcció, ensvan oferir dos llocs en una panga(una autèntica pastera) per creuarel mar fins a Turbo. Entremig de lesfortes onades, allà on s’ajunten l’At-làntic, el Carib i el Pacífic, no tení-em por, malgrat saber que el perillhi era. Érem al mig del mar en ple-na remoguda interna per una tem-pesta espectacular però, en aixe-car els plàstics que cobrien la càr-rega que acompanyava els viatgersde la nostra pastera, vam descobrirla imatge de la Virgen deGuadalupe que havíem vist repo-sar a l’ interior d’aquella capelleta,i que continuava la nostra ruta, ambnosaltres, en la nostra barca.

En arribar a terra, una carta vaviatjar cap a Mèxic per a donar lesgràcies per aquelles espelmes, arasí, amb el ple convenciment que lafe de veritat acompanya.

Imagino tantes dones com la Tri-ni a l’Amèrica Llatina i en tot el món,civilitzat i pobre, per a qui aquestacompanyia de la Virgen de Guada-lupe es fa present i necessària cadadia.

Carme EscalesCarme EscalesCarme EscalesCarme EscalesCarme Escales

Clara TemporelliClara TemporelliClara TemporelliClara TemporelliClara Temporelli ha dedicat una tesi,una anàlisi rigorosa, a les connexionsentre la pobresa i la fe en la Virgen deGuadalupe. El llibre es titula: María ylos pobres. María de Nazaret a la luzdel pueblo latinoamericano, i està edi-tat per STJ Ediciones.

Quan la fe porta nom de dona

El Col·lectiu disposa d’una petita, però especi-alitzada i selecta, biblioteca. El funcionament ésde préstec en versió d’autoservei i de plena con-fiança en la pròpia responsabilitat.

Donada una ullada al llistat de prestacions,s’ha constatat que l’any 2004 es van llegir 18

EstadísticaEstadísticaEstadísticaEstadísticaEstadística

llibres, i l’any 2005 es va aumentar a 22. Sen-se presumir de funcionament perfecte, perquèben segur que se n’ha fet més ús sense deixar-ne constància, podem alegrar-nos del petit (ogran) creixement comprovat.

Carme FortunyCarme FortunyCarme FortunyCarme FortunyCarme Fortuny

AAAAA


Església PrimitivaEsglésia PrimitivaEsglésia PrimitivaEsglésia PrimitivaEsglésia Primitiva

En l’Església primitiva no hi ha-via ni noviciats, ni seminaris, nitampoc ordenacions sacerdotals.Els primers cristians es reunienen comunitats, i podia presidirl’assemblea un home o una dona.

No surt, en cap lloc de l’Evange-li, que Jesús, volgués capellans, nitampoc bisbes, cardenals o papa.Tots aquests nomenaments vénend’una creació de la primera jerar-quia eclesiàstica. Per tant en l’ac-tualitat, pot ser modificada i reno-vada.

La tradició única (la de Jesús),ha estat abandonada. En la pri-mitiva cristiandat, tohom eraigual, per tant s’anomenaven ger-mans i germanes. Actualmententre els ordenats i els laics, hiha categories i això no és bo. Cal-dria parlar només de missió. Demissió sí que en parla l’Evangeli.

Jerarquia i PresbiteriatJerarquia i PresbiteriatJerarquia i PresbiteriatJerarquia i PresbiteriatJerarquia i Presbiteriat

La jerarquia i el presbiteriat noprocedeixen, doncs, de la tradicióautèntica. L’Església Catòlica esrecolza en una justificació dog-màtica que no surt per res enl’Evangeli de Jesús. Ell sí que par-la del Regne, però el seu Regneparla d’igualtat i fraternitat. (Mat.23,8)... “Però vosaltres no us feudir rabí, perquè de mestre nomésen teniu un i tots vosaltres sougermans”... En els segles III i IVes creà una jerarquia i com aconseqüència va arribar la con-sagració. Augmenta el nombre depersones sagrades, ornamentssagrats, hàbits sagrats...

Precisament en el s. IV, Cons-tantí decretà com a única religió,vàlida: el CATOLICISME. En el se-gle XII aparegué l’anomenat “De-cret de Gràcia” (monjo camaldu-lenc), que era una compilació sis-temàtica de lleis eclesiàstiques.S’atribuí a aquest monjo el decret,

Els ministeris ordenats

per justificar i emmascarar l’in-vent.

Edat MitjanaEdat MitjanaEdat MitjanaEdat MitjanaEdat Mitjana

En el s. XVI, el Concili de Trent, vaconsagrar tots els ministeris i escreen els seminaris, on només hipodien entrar homes cèlibes. Sihaguessin entès Mateu 12, 7... “Elque jo vull és AMOR i no sacrifi-cis”... és evident que tot, tot podriahaver estat molt diferent.

Els ministeris de les donesEls ministeris de les donesEls ministeris de les donesEls ministeris de les donesEls ministeris de les dones

La jerarquia sempre ha tingut por,molta por dels ministeris femenins.El Vaticà no hi està preparat. JoanPau II no ha contribuït gens que

Per què hi ha gent que dissenteix?Per què hi ha gent que dissenteix?Per què hi ha gent que dissenteix?Per què hi ha gent que dissenteix?Per què hi ha gent que dissenteix?

• • • • • perquè les primeres comuni-tats no tenien aquesta jerarquit-zació.

• perquè, al llarg dels temps,molts fets han canviat, ara tam-bé es pot canviar.

• perquè hi ha d’haver una re-novació, després d’un diàleg serèi sense pors, obert a noves voca-cions als ministeris.

• perquè tots i totes formemcomunitat i hem de servir en allòquè cadascú és cridat.

• perquè tothom és cridat a mis-sió, sense discriminacions, no pothaver-hi prioritat de funcions.

• perquè la Benedicció Eucarís-tica no és màgica.

Què s’hauria de fer ara?Què s’hauria de fer ara?Què s’hauria de fer ara?Què s’hauria de fer ara?Què s’hauria de fer ara?

S’han d’escoltar altres veusd’Església. La modernitat ens haportat,entre altres coses, unanova visió del Cosmos, de la vida,de l’ecologia, del món.

Hi ha hagut altres realitats,

com la lluita obrera, el feminis-me, un clam pel celibat opcional,les dones que senten vocaciópels ministeris, i tot plegat la je-rarquia no sap veure-ho... S’hantitllat de sospitosos alguns teò-legs: Hans Kung, Karl Rhaner, en-tre altres...Hi ha hagut desviaci-ons del Concili Vaticà II.

Joan Pau II parlava d’una novaevangelització...quina novaevangelització?

DAVANT UNA SOLA FE, UNSOL BAPTISME I UN SOL PARE,hi ha una crida que és plural.

LA RESPOSTA TAMBÉ HA DESER PLURAL.

Les dones del Col·lectiu estemd’acord amb tot el que ha dit, i aga-farem una frase d’ell per fer unacte de fe: TOT POT SER RENO-VAT I MODIFICAT. Treballar per larenovació i la modificació de laNostra Església, que volem tam-bé que sigui ecumènica, ha estat,és i serà el nostre treball, o millordit, el nostre servei, entre altres,a aquesta gran comunitat.

M. Rosa RecasensM. Rosa RecasensM. Rosa RecasensM. Rosa RecasensM. Rosa Recasens

aquest pas fos possible, i, és mésencara, va dir que d’aquest temano se’n parlés mai més.

Una de les idees de Simone deBouvoir sobre les dones, és que elfet d’anomenar DÉU, “pare”, hacontribuït, i molt, a la seva margi-nació dins de l’Església.

En el Concili Vaticà II, en “LAGAUDIUM SPES” art. 9, nº2 s’ofe-reix a la dona la paritat amb elshomes, i en canvi Joan Pau II fa undoble discurs. Alaba la dona, peròno la deixa participar en els minis-teris ordenats.

A càrrec de Mn. Enric Subirà, pre-A càrrec de Mn. Enric Subirà, pre-A càrrec de Mn. Enric Subirà, pre-A càrrec de Mn. Enric Subirà, pre-A càrrec de Mn. Enric Subirà, pre-vere, Llicenciat en Teologia, Doc-vere, Llicenciat en Teologia, Doc-vere, Llicenciat en Teologia, Doc-vere, Llicenciat en Teologia, Doc-vere, Llicenciat en Teologia, Doc-tor en Dret Canònic, i en Sociolo-tor en Dret Canònic, i en Sociolo-tor en Dret Canònic, i en Sociolo-tor en Dret Canònic, i en Sociolo-tor en Dret Canònic, i en Sociolo-gia per la Universitat d’Estrasburg.gia per la Universitat d’Estrasburg.gia per la Universitat d’Estrasburg.gia per la Universitat d’Estrasburg.gia per la Universitat d’Estrasburg.

COL·LOQUI


“...I com des d’allà fins a Santa Te-cla, indret que era més allunyat dela ciutat, en un petit altiplà, hi haviaunes mil cinc-centes passes, vaigpreferir d’arribar-m’hi per fer-hil’etapa que havia de fer. Allà, propdel santuari, no hi ha altra cosa queinnombrables ermites d’homes idones. Vaig trobar allà una donamolt amiga meva, de la vida de laqual tothom, a l’Orient, en donavatestimoniatge. Una santa diacones-sa de nom Martana, que jo haviaconegut a Jerusalem, quan ella hihavia pujat per pregar. Ella dirigiamonestirs d’apotactites i verges. Enveure’ns, quin goig no fou el seu i elmeu! No podria pas descriure’ls.”

En aquest llibre o relat del pele-grinatge a Jerusalem (anys 318-384 ) d’Egèria, una dona de la Pe-nínsula Ibèrica que descriu les di-ferents etapes i els contactes ambles diverses comunitats que s’ana-va trobant en el camí, veiem, coma testimoni, l’existència d’unadona, Martana, a qui se li donavael mateix nom que s’havia donat a

Del llibre d’Egèria“Pelegrinatge a Terra Santa”

Esteve, primer màrtir de la comu-nitat de Jerusalem. En els matei-xos texts del Nou Testament sur-ten altres dones com Lídia, perexemple, que va formar part i pre-sidí un nucli de cristians en terrespaganes. Bé sabem, doncs, que lesdones no varen ser excloses en lesprimeries del cristianisme i tambéhi ha testimonis de presbíteres ibisbesses en les restes d’esglésiesi tombes funeràries descobertesels darrers anys. També sabem queno van passar gaires segles en quèels homes en exercir un poder pa-triarcal varen anar tancant les por-tes a les dones a qui van voler sot-metre al si de les comunitats ecle-sials de moltes maneres, àdhuc larepressiva i violenta.

Ara tenim ja la realitat de donesde diferents països que no accep-ten aquesta exclusió i cerquen no-ves maneres de dedicació i de ser-vei a les comunitats emprant lesmateixes funcions: diaconat, pres-biterat i ministeri de bisbe. Aquestmoviment no acceptat des de les

jerarquies de l’Església catòlica, ar-riba en moments en què el patriar-cat entra en crisi, i la jerarquitzaciós’oposa a les aspiracions de la gentque, en gran part, volen organitza-cions més fraternes, on sigui possi-ble viure el que Jesús ens va trans-metre. I també, poder participarmés activament en la celebració dela fe i l’evangelització.

Caldria que aquestes dones fos-sin suficientment lúcides per no re-petir vells esquemes desuets per alsnous temps, i així fossin ferment detransformació del model actual.

I també que els laics i laiques,amb creativitat anéssim fent rea-litat aquest caminar, sota l’impulsde l’Esperit, de manera més lliu-re, i atents i atentes als signes delstemps, i en comunió, es deixessinde banda bots vells i s’encetessinbots nous on vessar els contingutsde la nostra experiència de Vida.

Isabel RouraIsabel RouraIsabel RouraIsabel RouraIsabel Roura

“Pelegrinatge a Terra Santa”. Nº 35 de la Col·-

lecció Clàssics del Cristianisme. Pag. 113

12 anys que va haver de viure al carrer, desprésque es negués a casar-se amb un home a qui noconeixia, i amb el qual la mare de l’adolescent jahavia acordat el matrimo-ni.

EL DIARI BLAU DE LAEL DIARI BLAU DE LAEL DIARI BLAU DE LAEL DIARI BLAU DE LAEL DIARI BLAU DE LACARLOTACARLOTACARLOTACARLOTACARLOTA. Gemma Lie-nes. Empúries 2006El nou diari, de la GemmaLienes, vol centrar la mi-rada del lector en dife-rents tipus de violència,però amb un accent espe-cial en la violència de gè-nere.

RESSENYA

LA MATERNITAT D’ELNA,LA MATERNITAT D’ELNA,LA MATERNITAT D’ELNA,LA MATERNITAT D’ELNA,LA MATERNITAT D’ELNA,BRESSOL D’EXILIATSBRESSOL D’EXILIATSBRESSOL D’EXILIATSBRESSOL D’EXILIATSBRESSOL D’EXILIATS. As-sumpta Montellà. Ara Lli-bres. Barcelona 2005La historiadora ha recollitl’excepcional fortalesa i de-cisió de la suïssa ElisabethEidenbenz, directora d’a-quella maternitat, a partirde la història de 597 criatu-res nascudes allí, de maresexiliades i refugiades, en el període de plena guer-ra comprès entre el 1939 i 1944.

LA NIÑA DE LA CALLELA NIÑA DE LA CALLELA NIÑA DE LA CALLELA NIÑA DE LA CALLELA NIÑA DE LA CALLE. Virtu MorónLa periodista relata la història real d’una nena de


cabem de celebrar, un copmés, l’assemblea anual delCol·lectiu amb la il·lusió

d’haver compartit la feina feta i elsprojectes de futur. Fou l’11 de fe-brer passat, al Casal de la GentGran de Sarrià, i va servir per des-tacar que “la majoria d’edat” delCol·lectiu, que vam celebrar du-rant tot l’any passat, queda benpalesa quan ens trobem una cin-quantena de sòcies (i 15 més quees van excusar!) i fem recomptede les activitats, xerrades i sensi-bilització feta des dels diferentsgrups i delegacions que compo-nem el Col·lectiu, i també, ambpapers al davant, podem valorarobjectivament i fer-nos conscientsque sempre caldrà presentar unexercici comptable transparent icorresponsable referit als dinersque gestionem com a associació.

De la trobada, m’agradaria re-marcar dos moments que crec queval la pena de recordar: el primer,la posada en comú de totes lesactivitats fetes per les diferentsdelegacions. Constato, pels co-mentaris que feia tothom, queveure’ns les cares les companyesde Barcelona, Horta, Rubí,l’Hospitalet, Girona, Sant JustDesvern, Sabadell... ens ompled’energia i ens renova el sentit del

que anem fent com a Col·lectiu.Fins i tot, al final de la trobada, escomentava la idea, que caldriabuscar algun altre moment delcurs per reveure’ns totes, i que nofos només en l’assemblea anual,perquè així podríem compartirmés coses. En segon lloc, crec queva ser molt important l’exposicióde la feina feta tant per les comis-sions com per la nova junta, es-trenada el febrer de l’any anteri-or, i que en un moment de canvidel Col·lectiu, va assumir el repted’implicar més persones per orga-nitzar la secretaria, la formacióteològica, les relacions amb altresentitats, la publicació de la revis-ta, la comunicació interna, elscomptes i les trucades... i la valo-ració ha estat positiva.

El Col·lectiu és una associacióconeguda i acreditada. Es comptaamb nosaltres, perquè continuendemanant-nos xerrades i cursets;es participa en actes ecumènicsamb d’altres esglésies locals; i tam-bé en actes organitzats per dife-rents associacions i ajuntamentsen contra de la violència sobre lesdones; se’ns ha convidat sovint adiferents mitjans de comunicació.També des de l’Administració esconfia en les activitats que fem iés per això que rebem subvenci-ons anuals. Aquest volum de feinaens empeny de nou a mirar enda-vant. Ara caldrà dibuixar les líniesde futur. Gràcies a totes per fer-hopossible!!

Neus ForcanoNeus ForcanoNeus ForcanoNeus ForcanoNeus ForcanoMembre del Col·lectiu de Dones (Barcelona)

Assemblea 2006 del Col·lectiu de Dones!

SANTA COLOMASANTA COLOMASANTA COLOMASANTA COLOMASANTA COLOMA

En primer lloc dir-vos que el nostre tarannà és di-vers com diverses som les dones que formem partd’aquest grup. Per a mi, i crec que també per a lesmeves companyes, el més important ara per ara ésfer la màxima difusió del nostre Col.lectiu aquí, a Sta.Coloma, per tal que es conegui el treball que es fades del CDE a favor de la paritat en l’església i deretruc en la societat. Dos aspectes que volem desta-car en aquest escrit són: primerament l’activitat quefarem el 8 de març conjuntament amb el departa-ment de “DONA I IGUALTAT “ del nostre consistori,

amb motiu del Dia Internacional de les Dones. I ensegon lloc, que d’aquí endavant tindrem la compli-citat de mossèn Emilià per poder expandir la revis-ta a la nostra comunitat parroquial.

Fins aquí l’activitat del nostre grup.M. Teresa MollàM. Teresa MollàM. Teresa MollàM. Teresa MollàM. Teresa Mollà

Les altres Delegacions continuen amb les ac-tivitats acostumades, i posteriorment conei-xerem les seves experiències.

AAAAA

Activitats del CDE


Nosaltres continuem amb les re-unions acostumades, els comen-taris de l’Evangeli i les sessions decinema. El sentit d’amistat, lacompanyia que volem fer a les“malaltes”, i les ganes de compar-tir el bon humor sempre que enstrobem, són característiques delnostre Col·lectiu.

El PASSAT queda recollit en lamemòria.

Del PRESENT tenim encara benfresc el bon gust, que va deixar-nosla Teresa Forcades, en la seva visi-ta i conferència. Actualment vivimun temps d’una activitat impressi-

GIRONA GIRONA GIRONA GIRONA GIRONA

onant ! Hem assistit a la Inaguraciódel Projecte Ariadna (estirant el filper la igualtat). Participació en l’or-ganització d’un mercat d’intercan-vi. S’ha projectat la pel·lícula “To-mates verdes fritos”. En l’Assem-blea de l’Institut Català de les Do-nes hi ha la xerrada i debat sobrela prostitució, i nosaltres hi hem do-nat la nostra opinió. Trobada ambles dones d’ERC. Estem passanttambé uns moments baixos i dedesconcert, a causa d’un llibre queha sortit sobre els XXV anys de laParròquia de Sant Pau, on hanmanipulat el nostre escrit.

De cara al FUTUR tenim la cele-bració del dia Mundial de Pregà-ria. Participar en el “Fil d’Ariadna”,el projecte del Col·lectiu per laigualtat amb la col·laboració del’Ajuntament, i amb l’ajuda de laNeus Forcano. El dia Mundial dePregària per l’ordenació de lesdones, seran la Joana Ortega il’Ignacio Simal qui vindran a fer-nos una xerrada: “Per unes comu-nitats no jeràrquiques i intercon-fessionals”

Tot això i més, viscut i compar-tit amb alegria.

Piua SalvatellaPiua SalvatellaPiua SalvatellaPiua SalvatellaPiua Salvatella

SANTJUST DESVERNSANTJUST DESVERNSANTJUST DESVERNSANTJUST DESVERNSANTJUST DESVERN

Nostra Dona és un grup obert apersones de diferents edats, oncadascuna aporta allò que és i hidedica el temps que pot. Prete-nem expressar-nos com a dones,en el món i en l’Església junt ambels homes; volem ser respectuo-ses i sentir-nos respectades en lanostra dignitat de persones.

En el grup compartim vivènci-es, ampliem la nostra formació,aprofundint alguns documentsd’Església, de la bibliografia publi-cada pel Col·lectiu o altres quearriben a les nostres mans, i tam-bé preguem. Vam començar a es-criure algunes de les pregàriesque anem fent, per després por-tar-les a l’Eucaristia de la comu-nitat; cada mes procurem que unade nosaltres agafi la llibreta i es-

crigui una pregària que compar-tirem.

Treballem per millorar la nostraParròquia, d’aquí el projecte “bo-cins de temps”.

Hi dediquem dues hores del di-jous a la tarda, per compartir, ambqui vulgui, una estona d’acollida,de temps personal i de comunica-ció. És una petita llavor, ja s’ani-ran veient els seus fruits.

Cerquem i difonem informaciósobre la situació de les dones ad’altres indrets del món, a travésde compromisos concrets en pro-jectes de solidaritat, o de suporta les persones o col·lectius mésfebles i desatesos.

També estem organitzant una sen-zilla biblioteca amb llibres i docu-ments que hem anat obtenint a tra-

vés de les nostres aportacions o d’al-tres persones, i que són a disposicióde qui els vulgui llegir en préstec.

Preparem una exposició sobre“Dones santes” i per això agrai-rem molt que la gent hi col·laboriamb aportació de postals, estam-pes, etc. de dones consideradessantes, canonitzades o no. Aques-ta activitat ens demana forçatemps per a la recollida de mate-rials i per organitzar-la; moltespersones ja han començat aatendre la nostra petició.

En fi, les que som, anem fentcamí; i cal dir-ho, ens sentimacompanyades per totes vosal-tres, membres del Col·lectiu, quetambé treballeu força i això ensanima a tirar endavant.

Montserrat BioscaMontserrat BioscaMontserrat BioscaMontserrat BioscaMontserrat Biosca

La provainequívoca del’escalfament

de la terra

(Rebut per correu electrònic el 2 de gener de 2006)


Manifest del Col·lectiu de Dones en l’Església,amb motiu del 25 de març de 2006, Dia mundi-al de la pregària per a l’ordenació de les donesals serveis ministerials.

En aquest 25 de març de 2006, Dia mundial dela pregària per la total igualtat ministerial d’homesi dones dins l’Església Catòlica, manifestem la nos-tra esperança davant d’alguns fets importants:

1. Que unes dones han estat ordenades trans-gredint profèticament unes lleis injustes, que nopermeten l’ordenació femenina.

2. Que hi ha en aquests moments, arreu delmón, dones de totes les edats, preparant-se pera ser ordenades, a la manera d’altres tradicionscristianes que viuen amb naturalitat aquest fet.

Davant de:Davant de:Davant de:Davant de:Davant de:• La continuada discriminació de les dones en

totes les estructures de l’Església Catòlica, enles seves manifestacions i en les seves accions:

Denunciem:Denunciem:Denunciem:Denunciem:Denunciem:• El silenci de bona part de l’Església Católica

davant d’aquestes qüestions.

’Escola de Pregària del Se-cretariat de Formació i Estu-di de l’Església, de l’Arxi-

pestat de Terrassa, es reuneixperiòdicament amb diversos grups.En aquesta ocasió van invitar elCol·lectiu a preparar la pregària,sota el títol “Des de la discrimina-ció de la dona”, per compartir-laamb els/les assistents habituals al’Espai Sant Miquel, de la parròquiade Sant Pere de Terrassa.

La pregària va constar de tresparts: s’inicià ambla benvinguda, lapresentació del Col·lectiu i desit-jant-nos la pau tot cantant... La partcentral: lectura de la carta de SantPau, lectura del comentari de la te-òloga feminista Elisabet Schüssler,invocació a l’Esperit Sant (cant),participació tot aportant, per escrit,la denúncia d’accions discriminatò-

• Els comportaments jeràrquics i clericals queens marginen (,) i

• L’ús d’un llenguatge masculinitzat en totesles seves celebracions i documents.

Manifestem:Manifestem:Manifestem:Manifestem:Manifestem:• La nostra dificultat de comunió amb l’Esglé-

sia Jeràrquica.• L’opressió Institucional que es manifesta amb:• La manca de reconeixement ministerial.• L’absència paritària en llocs de decisió.• La manca de valoració de la Teologia Femi-

nista.• El tancament al diàleg vers les nostres deman-

des, com a dones que som part del Poble de Déu.

Malgrat tot, continuem amb esperança i con-tinuem creient i treballant per una Esglésiarenovada, humil, basada en l’amor i el treballper la justícia, al costat de les persones mésdesfavorides; horitzontal i acollidora en totesles seves estructures, accions i manifestaci-ons.

Barcelona 25 de març de 2006

ries respecte a les dones, en la so-cietat i en l’Església, recitació delsalm 152 on donem gràcies al Se-nyor per les meravelles del cos fe-mení tan menystingut en l’Església(text que va patir censura!), i lectu-ra dels textos que les persones hanvolgut fer conèixer.

L’aportació fou de 28 persones,entre unes 50. Uns escrits s’hanreferit a l’Església: uns altres, ambdiferents paraules, han ressaltatque tot i que moltes dones aportenfeina (neteja) i col·laboració (cate-quesi i altres) “no tenen pes a l’ho-ra de decidir”; un parla del llenguat-ge, que ens fa invisibles; un altreque l’autoritat pot ser violència ialguns jerarques la practiquen...

Referit a l’àmbit social desta-quem: sempre han de ser les do-nes les que renuncien a la seva pro-

fessió, en benefici de la família; obé que a igual treball, menys sou;també parlen de les prostitutes, deles diferències entre homes/donesa l’hora de les herències, de les di-ficultats que es tenen per exercircàrrecs...

L’ última part, va constar de: lec-tura de l’evangeli de Sant Joan,destacant el compromís que accep-ta la samaritana; encesa d’un ciri totcantant, i com a pregària final unrepàs sobre les dones citades a laBíblia, per la seva importàcia en lahistòria del poble de Déu.

El desenvolupament va ser serè ireflexiu, amb molts espais de silen-ci i amb bona participació. Vam sor-tir amb la satisfacció d’haver com-partit aquesta pregària, amb ulls iesperit de dona.

Grup de PregàriaGrup de PregàriaGrup de PregàriaGrup de PregàriaGrup de Pregària

Pregària des de la discriminació de la dona

LLLLL

Manifest del Col·lectiu de Dones en l’EsglésiaManifest del Col·lectiu de Dones en l’EsglésiaManifest del Col·lectiu de Dones en l’EsglésiaManifest del Col·lectiu de Dones en l’EsglésiaManifest del Col·lectiu de Dones en l’Església


quest Parlament estàformat per un grup dedones pertanyents a di-

verses tradicions religioses: he-brea, budista, Baha’i, quaquers,cristianes i també, una dona ag-nòstica.

Dins les dones cristianes, les ca-tòliques som majoria, n’hi ha qua-tre, i totes formem part del CDE;som la M. Pau Trayner, la M. Antò-nia Sabater, la Cristina Monteys,que fa de moderadora i de guia, ila Mariángeles Cosculluela.

Ens acostumem a reunir de ma-nera itinerant en les nostres res-pectives seus, una vegada al mes.Comencem amb la lectura d’untext i fem uns minuts de silenci.A continuació debatem el temaque ha estat elegit per al curs vi-gent; en el 2004-05 va ser El lide-ratge femení en les religions, en-guany, L’experiència personal dela nostra religió. Cadascuna fa laseva reflexió i encetem el diàleg.

Nosaltres vam presentar el tre-ball “Les dones a la Bíblia”, que

El Parlament de les Religions del Centre UNESCO

posteriorment vam ampliar i pu-blicar.

Contribuïm cada any en la pre-gària de la SIDA; també en el2004, en el Fòrum de les Religi-ons, amb una altra pregària. Totaixò en el que es refereix a actesoficials.

Participem en les diferents ce-lebracions religioses de cada Tra-dició, especialment en les festi-vitats concretes.

En definitiva, es tracta d’unaconvivència de diàleg i d’enriqui-ment que ens obre al coneixe-ment del Misteri i de la persona.Constatem, per altra part, queens uneix l’experiència de Déu,però ens “separen” les teologi-es.

No obstant això, faria una sè-rie de crítiques a aquest grup:

• L’absentisme. Hi ha represen-tants de certes Tradicions religi-oses que només acudeixen alsactes oficials, restant així l’apro-fundiment de la seva experiènciareligiosa en les trobades mensu-

als, sempre una riquesa per a lesaltres.

• Les nostres col·laboracionsoficials són sempre preparacióde les pregàries, però això és unfet que ens dol perquè al mateixtemps constatem que les diver-ses instituciones religioses dei-xen de banda les nostres inquie-tuds femenines.

• La falta de crítica de les re-presentants de les altres religi-ons minoritàries d’Espanya fapensar en una certa submissió iuna actuació tal vegada proseli-tista.

• La falta d’objectius a llarg ter-mini.

A part d’això, creiem en aquestprojecte, encara que ens falti elrecolzament de les jerarquies re-ligioses pel fet de ser dones; i ensanima el desig de fomentar el di-àleg religiós i el protagonisme deles dones en les diverses Tradici-ons.

Mariángeles CosculluelaMariángeles CosculluelaMariángeles CosculluelaMariángeles CosculluelaMariángeles Cosculluela(traducció)

AAAAA

Deepa Mehta estrena la pel·lícula“Agua”, el rodatge de la qual vaestar aturat quatre anys pels fo-namentalistes.

Segons les creences hindús,quan una dona es casa, es con-verteix en la meitat de l’home. Elsllibres sagrats diuen que una ví-dua té tres opcions: casar-se ambel germà més jove del marit, cre-mar-se amb el marit o portar unavida de total abnegació.

Al film Agua, la cineasta índias’ha centrat en el darrer vessant. L’acció transcor-re, amb el Ganges de teló de fons el 1938, en ple-na puixança de Gandhi.Chuyla, malgrat els seus

CINEMACINEMACINEMACINEMACINEMA

vuit anys, ja és vídua. Segons costumingressa en un ashram, un centre pera vídues on haurà d’expiar els pecatsque han causat la mort del seu ma-rit.

Actualment l’Índia té trenta-quatremilions de vídues, onze milions de lesquals encara viuen situacions real-ment humiliants en els ashrams. Peròresulta que els vint-i- tres milions res-tants “viuen amb la família del difuntmarit, però són considerades perso-nes de segona categoria, quasi sen-

se drets; fins i tot tenen la dieta reduïda” Tot plegat,fruit “de la mala interpretació dels textos sagrats”.

Ramon PalomerasRamon PalomerasRamon PalomerasRamon PalomerasRamon Palomeras (Avui 1-3-06)

La humiliació de les vídues a l’Índia



Elisabeth Behr-Sigel va néixer aStrasbourg el 1907, em semblarecordar que en una família jue-va. Va esdevenir membre de l’Es-glésia luterana i més tard es vafer ortodoxa. Aquest mes de ge-ner, a París, em vaig assabentarde la seva mort recent. Mare defamília, aquesta inquieta teòlogaortodoxa, petita i seca, però ambmolta vivacitat, me l’havia troba-da diverses vegades en viatgesamb motius ecumènics. Tinc dosllibres seus que guardo amb granestima “El ministeri de la dona enl’Església” que em va dedicarl’any 1991 a El Escorial, i “L’orde-nació de dones en l’Església or-todoxa”, que va signar per a mi aGrècia l’any 2000, on ens trobà-vem a redós del Fòrum ecumè-nic de dones cristianes d’Europa.La circular del Centre Ecumènicde Catalunya, n. 66, Oikumene, esfa ressò de la seva mort i recor-da l’amistat d’Elisabeth amb elsmonjos de Montserrat. Jo tambépuc donar fe d’aquesta amistatperquè en saber que jo era cata-lana em va donar records per alsmonjos de Montserrat que haviaconegut treballant a Israel. Diuen un dels seus llibres que en l’es-glésia ortodoxa s’hi barregen elmissatge alliberador de l’Evange-li amb els tabús arcaics i els es-tereotips misògins. Si bé les do-nes foren les primeres anuncia-dores de la resurrecció, les apòs-tols dels apòstols, en el culte pú-blic la lectura d’aquests passat-ges i tots els altres, estan prohi-bits a les dones. Ella va lluitartota la vida per aconseguir can-viar aquesta tradició escle-rotizada. Serà possible, es pre-guntava?

Sefa AmellSefa AmellSefa AmellSefa AmellSefa Amell

El germà Adrià ens ha deixat, ha deixat so-bretot tots aquells, indigents, presos, prosti-tutes..., a qui havia dedicat la seva vida. Comconfiaven en ell! Els tractava amb afecte, com-prensió..., la seva bonhomia habitual es feiasempre palesa. Ell feia realitat la vivència deJesús en l’altre. I perquè en la nuesa de la per-sona que ho ha perdut tot: diners, prestigi, be-llesa etc és quan ressalta, si es poua, la pro-funditat del fill estimat per Déu, ell va saber

captar aquesta riquesa. Només cal llegir les seves reflexions, pregà-ries en els nombrosos llibres que va escriure. Resava amb els margi-nats perquè els portava en el cor; es va ficar en la seva pell, com hodemostren aquests retalls del Padre nuestro... líbranos del mal

del seu llibre Interrogantes desde los marginados:(...)De la policía, que tanto nos molesta por nuestro sucio aspecto,

líbranos, Señor.De las cárceles que parecen construidas especialmente para noso-

tros, los pobres, líbranos, Señor.Líbranos, Señor, de las associaciones piadosas que nos convierten

en “sus pobres”.Líbranos de nuestra incapacidad para el trabajo.Líbranos de las campañas de seguridad ciudadana.Líbranos de los reportajes de la tele.De nuestra falta de amor entre nosotros y la falta de amor a los que

nos oprimen o desprecian o evitan u olvidan, líbranos, Señor. (...)

El dia 3 de febrer va morir laTeresa Casas i Tort. Va seruna de les primeres sòciesdel Col·lectiu de Sabadell, ide les més actives fins quela malaltia li va impedir as-sistir a les nostres trobades.Una de les últimes reunionsla vam fer a casa seva. Erauna dona intel·ligent, acolli-dora, lluitadora i serena. Mare de cincfills i una filla. Pertanyia a diversosgrups i a tots aportava la seva vitalitat.Havia passat per moltes dificultats. Po-dríem dir-ne més coses, però creiemmillor reproduir les paraules que ellamateixa ens va deixar escrites, sabentcom sabia que el seu estat era teminal,i que consten en el recordatori del seu

RECORDATORISRECORDATORISRECORDATORISRECORDATORISRECORDATORIS

Germà Adrià, un profeta dels més pobres (1919-2006)Germà Adrià, un profeta dels més pobres (1919-2006)Germà Adrià, un profeta dels més pobres (1919-2006)Germà Adrià, un profeta dels més pobres (1919-2006)Germà Adrià, un profeta dels més pobres (1919-2006)Elisabeth Behr-Sigel,Elisabeth Behr-Sigel,Elisabeth Behr-Sigel,Elisabeth Behr-Sigel,Elisabeth Behr-Sigel,inquieta teòloga ortodoxainquieta teòloga ortodoxainquieta teòloga ortodoxainquieta teòloga ortodoxainquieta teòloga ortodoxa

Teresa Casas i Tort: “He passat pels camins de la vida...”Teresa Casas i Tort: “He passat pels camins de la vida...”Teresa Casas i Tort: “He passat pels camins de la vida...”Teresa Casas i Tort: “He passat pels camins de la vida...”Teresa Casas i Tort: “He passat pels camins de la vida...”

enterrament: “Gràcies a totsper la vostra assistència alsactes que han donat per aca-bada la meva estada enaquest món

Gràcies, sobretot, a les per-sones, fills, familiars i amicsque m’han acompanyat i aju-dat a ben morir.

He conegut penes i alegri-es, he estat petita i he estat gran, hepassat pels camins de la vida com vo-saltres.

Tot això em servia d’entrenamentper a la vida que ara he començat. Feutot el bé que pugueu al voltant vostre.

Recordeu que mentre em tingueupresent jo estaré entre vosaltres.

M. Teresa RelatM. Teresa RelatM. Teresa RelatM. Teresa RelatM. Teresa Relat.....


Arundhati RoyArundhati RoyArundhati RoyArundhati RoyArundhati Roy, l’escriptora i acti-vista índia, ha refusat un reputatpremi literari de l’Acadèmia Sahityaperquè aquesta institució està lli-gada al govern que té una políticacontrària a l’autora que defensa elmediambient i s’oposa a la cons-trucció d’embassaments i de lesproves nuclears. (Avui 16-1-06)

Ayaan Hirsi Ali,Ayaan Hirsi Ali,Ayaan Hirsi Ali,Ayaan Hirsi Ali,Ayaan Hirsi Ali, diputada holande-sa d’origen somalí (guionista deTheo van Gogh) Hirsi postula serla veu de la consciència dels mu-sulmans i es declara successorade l’escriptor Salman Rushdie.

Ha escrit Jo acuso, on denunciaels riscos que afronta una dona a

l’Islam pel fet de voler emancipar-se. Va explicar que ha renegat del’Islam perquè no accepta que escondemni amb la mort l’adulteri,l’homosexualitat i la subordinacióde la dona a l’home. Està amena-çada.

Va dir, en la conferència depremsa a Berlín, “sóc aquí perdefensar el dret a ofendre” Lapolítica aprova que es publiquinles caricatures de Mahoma. Diu “eldiàleg és molt difícil quan els rè-gims totalitaris demanen que secensuri. Hi ha una diferència devalors que ho impossibilita”. Cris-tina Segura (Avui 10-2-06)

Per la llibertat d’expressióPer la llibertat d’expressióPer la llibertat d’expressióPer la llibertat d’expressióPer la llibertat d’expressió. Lhous-sain Azergui ( berber) és l’autord’una novel·la en amazic, Aghrumnihaqqaren (El pa dels corbs), enquè el periodista marroquí home-natja “tots aquells professionals dela informació que en algun momenthan estat víctimes de la censura, elterrorisme i l’islamisme bàrbar”

L’obra és, també, una crida a fa-vor del respecte a la diferència “icontra l’arabització i reislamitzacióque, sobretot a través de l’ensenya-ment, estan en l’origen dels kami-kazes actuals i de l’odi islamista”David Alvarado (Avui 20-2-06)

Homenatge a les dones africanes aHomenatge a les dones africanes aHomenatge a les dones africanes aHomenatge a les dones africanes aHomenatge a les dones africanes aParísParísParísParísParís.La nova presidenta de Libè-ria, Ellen Johnson Sirleaf, en visitaoficial a París, va dir: “El món enca-ra té problemes per determinar l’au-tèntic paper i la contribució de lesdones al desenvolupament dels pa-ïsos en termes econòmics”...Lesdones “han d’assumir la responsa-bilitat professional, i alhora la d’es-posa i la de mare”...”A mesura queles dones tinguin més responsabili-tats trobarem la manera de quanti-ficar millor la seva aportació, quecompta molt en el desenvolupa-ment” À.V.corresponsal París (Avui9-3-06)

Tradueixen al català el nou Codi de Família marroquíDones, legislació i religió islàmica i el món del dret s’han trobatper la traducció al català de la Mudawana, el nou Codi de Famíliadel Marroc, en vigor des del 2003 i que representa un avanç im-portant en l’equiparació de drets dins de la parella. Els expertsconsideren que amb el nou text s’ha fet un pas de gegant peracabar amb la discriminació de sexes, mentre que col·lectius fe-ministes locals consideren que és un pas massa petit. Jordi Pa-nyella (Avui 6-3-06)


Col·lectiu de Dones en l’Església C/. Mare de Déu del Pilar, 15 pral. 08003 Barcelona - Tel. 93 319 23 42 - [email protected] - www.cdonesesglesia.org

Butlleta de subscripcióQuota anual 6

Nom i cognoms AdreçaPoblació Telèfon

Tipus de subscripció anual per rebre Paraules i fets de Dones

A/. Domiciliació bancària

Nom del/la titular .............................................................................................Adreça .....................................................................................

D.P. ............................Població .....................................................................................................................................

Banc o Caixa ........................................................Entitat .........Control........Oficina..............Nº compte/llibreta ..................................

Us prego que fins a nova ordre carregueu al c/c o llibreta indicada els rebuts que us presentarà el Col·lectiu de Dones en l’Església, en concepte de subscripcióal Butlletí Paraules i fets de Dones.

B/. Podeu també enviar transferència a un dels dos Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596

Signatura

Amb el suport de:

Regidoria de Serveis Personals Generalitat de CatalunyaDirecció General d’Afers Religiosos

Generalitat de CatalunyaInstitut Català de la Dona

Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886

Major de Sarrià, 57Tels. 93 204 17 91 - 93 203 07 14

Plaça de Sarrià, 12-13Tel. 93 203 04 73 - Fax 93 280 65 56

BARCELONA

Recordeu i reserveu-vos sempre:

PRIMERS DILLUNS DE MES (18,30 h.)Tema teològicTema teològicTema teològicTema teològicTema teològic

TERCERS DILLUNS DE MES (18,30 h.)Vida del Col·lectiuVida del Col·lectiuVida del Col·lectiuVida del Col·lectiuVida del Col·lectiu

ÚLTIMS DIVENDRES DE MES (19,30 h.)Temps de pregàriaTemps de pregàriaTemps de pregàriaTemps de pregàriaTemps de pregària

Punts de Venda: Lliberies

ClaretClaretClaretClaretClaret (Llúria, 5)

Ona Ona Ona Ona Ona (Gran Via, 654)

Pròleg Pròleg Pròleg Pròleg Pròleg (Dagueria, 13)

paraules i fets de 39donesesglesia.cat/revista/paraules39.pdf9 del llibres d’egèria,...

Documents