Pelegrinatge i cam de Santiago a lpoca Medieval

Pelegrinatge i cam de Santiago a lpoca Medieval Fet per Francesc Moreno

1Significat del pelegrinatgeEtimolgicament, peregr (pelegrinus) significa expatriat o exiliat. El peregr s un estranger all on va , un desconegut menyspreat pels sedentaris.Al segle XIII, a Flandes, simposava com a cstig recrrer el cam de Sant Jaume.Hi havia gent que feia testament abans del viatge, tamb era simblic, ja que representava abandonar la teva antiga vida i comenar a ser una altra persona.Tamb era una ofrena a Du, agraint el sacrifici de Jess.

2Histria de la CatedralLacatedral de Santiago de Compostellaest situada a laciutat del mateix nom, al centre de laprovncia de la Corunya, aGalcia Acull el que, segons la tradici, s el sepulcre de l'apstol Sant JaumeAix va convertir el temple en un dels principals destins depelegrinatge d'Europadurant l'edat mitjanamitjanant l'anomenatCam de Sant Jaume.Era un dels principals punts de pelegrinatge del mn, desprs de Roma i Jerusalem.La catedral s destil barroc feta a lany 3Catedral

4Histria de Sant JaumeJaumeconegut comsant Jaume el Major(Betsaida,Galilea? -Jerusalem, v.44 dC), segons elNou Testament, fou un dels dotzeapstolsdeJess de Natzaret.Era fill deZebedeuiMaria Salom, i germ gran del tamb apstolJoan. Els evangelis segons Mateu(Mt. 4, 21-22) isegons Marc(Mc, 1, 19-20) narren que Crist els va trobar amb el seu pare a la ribera i que els crid llavors perqu el seguissin, anomenant-losboanergues, que significa "fills del tro".Mor decapitat per ordre dHerodes I a Judea.5Sant Jaume

6Origen del pelegrinatge a CompostelaEs troba a la llegenda de la predicaci per Espanya de lapstol Santiago, llegenda elaborada entre els segles VII i XII.Aquesta llegenda s recolzada pels descobriments dunes relquies entre els anys 788 i 838, que van ser considerades les restes de lapstol.Aquesta llegenda va ser recollida per un poeta annim asturi del segle VIII.Actualment cap historiador creu que Santiago hagus arribat a Espanya.7Rutes de pelegrinatgeSegons els hospitals o santuaris que volien visitar o les inclemncies climtiques decidien quina ruta agafar.Els itineraris preferits van ser recollits per la Gua del peregrino.La tradici defin les quatre grans rutes que travessaven Frana i convergien els Pirineus.8Les grans rutes

9Via TolosanaLa primera era la via tolosana, que sortia dArls, passava per San Gil, San Guillermo del Desierto i per el port de Somport. Aquesta ruta la prenien els pelegrins procedents de lest dEuropa i dItlia.

10Via PodensisLa Via podensis sortia de Puy i reunia als borgonyons i als alemanys.

11Via Lemovensis Travessava Llemos. Comenava a Vezelay i , a travs de Nevers o la Charite-sur-Loira, passava per Bourges, San Leonardo, Limoges i Perigord on veneraven a San Frontn.

12Via Turonensiss la ruta ms important.La prenien els peregrins procedents del nord de Frana i dels Pasos Baixos.Passava per Poitiers, on veneraven a Sant Hilari, per Saintes i desprs per Burdeos. Passant els Pirineus els quatre camins sunien al Puente de la Reina donant inici al cam francs.

13PerillsEls peregrins eren vctimes de diferents perills com:Mal de peusSet GanaInclemncies climtiquesTravessar rius i fronteresLladres

14Malalties Suor de langls: Actualment conegut com a grip.Escorbut: Falta de vitamina C.Hrnia abdominal.Hipopresia: Malaltiaal fetge amb inflamaci de les extremitats, flatulncia i inflor del ventre.Entre daltres...

15RitusAl arribar al final del cam, al santuari, el peregr del segle XIV no es demora un moment: Confessa Participa a lEucaristiaCircumvalla laltarBesa lesttua de fusta de lapstol (actualment prohibit pel b del manteniment daquesta esttua)I sen va amb el certificat de peregrinaci signat pel cannic. 16Peregrins illustresEl rei Lluis XI: va ser el ms prestigis pelegr del segle XIV.Rodrigo Daz de Vivar (El Cid): En nombroses llegendes sanomena al gran heroi cristi defensant als peregrins del cam. Aquesta data encara no est confirmada.Felip II: A Ligonde, Lugo, hi ha una placa commemorativa assegurant que el rei dEspanya va parar a descansar.Matilde, filla del rei dAnglaterra Enric I al 1125; Guillermo X, duc de Aquitania, al 1137; Alfons VII al 1138; el rei de Frana, Lluis VII, al 1154, i al 1325, Santa Isabel de Portugal, entre daltres. 17Lluis XI

18El Cid

19BibliografiaDiccionario razonado del Occidente medieval por Jacques Le Goff.20

FI21