ressenya la maria no té por

7/23/2019 Ressenya La Maria No T Por

1/14

L M RI NO T POR

RESSENY

Literatura catalana infantil

- Alumna:Ana Marta Ivorra Oliver

- Grup: 5

- Grau: 3er Magisteri Educaci Primria

- Professor: Toni Maestre

- Curs acadmic: 2015 - 2016

- Data de lliurament: 01/12/2015


2/14

Literatura catalana infantil Grup 5

1 | P g i n a

NDEX

1. Fitxa tcnica..................................................................................................2

2. Introducci....................................................................................................3

3. Anlisi i valoraci

- Sntesi de largument...........................................................................4

- Tema i tractament................................................................................4

- Llenguatge...........................................................................................5

- Estructura............................................................................................5

- Narrador...............................................................................................6

- Personatges.........................................................................................7

- poca...................................................................................................8

- Temps i espai......................................................................................8

- Illustracions.........................................................................................9

- Disseny i impressi............................................................................10

- Intertextualitat....................................................................................10

- Comentari valoratiu............................................................................12


3/14


2 | P g i n a

FITXA TCNICA

Ttol:La Maria no t por.

Autors:Gisbert i Muoz, Francesc.Miquel i Antich, Daniel

Illustrador:Maniscalchi, Riccardo.

Editorial:Andana Editorial.

Any de publicaci:2013, primera edici.

Lloc dedici:Valncia.

Nombre de pgines:

48 pgines.


4/14


3 | P g i n a

INTRODUCCI

Francesc Gisbert i Muoz, nascut a Alcoi el 1976, una ciutat envoltada demuntanyes, entre el parc natural de la Font Roja i el de Serra de Mariola. Des deben menut, el va atraure lescriptura, i va comenar a inventar histriesdaventures, intriga i misteri, protagonitzades perpirates, exploradors, detectius i, sobretot, joves iinfants que se senten diferents. Amb el temps, esva llicenciar en Filologia Catalana a la UniversitatdAlacant. Actualment, ha de compaginar el seu

treball en lensenyament en un institut amb lavocaci descriptor. Li agrada escriure per a tots elspblics i crear histries tant per als infants, com perals joves i els adults.

s autor de nombrosos llibres de narrativa infantil ijuvenil amb molt bona acollida com per exemple:Misteris S.L, Les histries estranyesi El fantasmade la torre entre altres.

s ell qui ha escrit aquest llibre junt amb la collaboraci del conegutcantacanons Dani Miquel. Va ser grcies a la can dell titulada La Maria not por que naix aquest llibre que Francesc Gisbert va escriure amb el mateix ttolde la can i que serveix com una mena de recull dels personatges valencianstradicionals que feien por als ms menuts.

El lector al que est adreat principalment aquest llibre s a tots aquells xiquetsi xiquetes deducaci primria amb 5 i 6 anys dedat que estan iniciant -se en elmn de la lectura i consolidant les seues competncies lectores. Tamb, podemdir que s un material perfecte per als mestres i futurs docents per a treballar

amb els seus alumnes a classe per a fer lectures grupals o representacions.

Per ltim, cal destacar que aquest llibre no s lnic amb el qual ha tractataquesta temtica de la por i els monstres, per exemple en la seua obra Mgiaper a un poble de lany 2006Francesc ja va escriure una minienciclopdia sobrellegendes, personatges mgics i costums de la nostra cultura popular.


5/14


4 | P g i n a

NLISI I V LOR CI

1. Sntesi de largument

El llibre ens conta la histria de Maria, una xiqueta que experincia una divertidaaventura durant la seua estana en casa de la seua via. s all on a la nit, al noadormir-se, coneix al Butoni. Aquest, se li presenta com un monstre, per delsbons, i li proporciona a Maria el llibre dels espantacriatures. Ser a la nit segentquan coneixer als donyets Punxa i Pica, els quals lendinsaran del tot en el mndels espantacriatures, ja que volen la seua ajuda per a desfer el malefici de la

Bruixa Pinta LAvorrida.Aix doncs, una vegada convenuda Maria, tots tres sen van cap al mn delsmonstres a travs de lentrada que es troba baixdel llit de la Maria.

All es trobaran de front amb la bruixa, la qual els diu que desfar lencantamentsi superen tres determinades proves, que noms podr realitzar aquell que sigavalent de veritat. s ac on comena laventura de Maria i els dos donyetsintentant superar els obstacles i aconseguint passar les proves establertes.

2. Tema i tractament

La temtica que observem al llarg de tot el conte que s la por, elsespantacriatures i la cultura valenciana. s a partir daquesta temtica quesarticula el tpic literari del llibre, que s principalment la figura de La Maria, coma xiqueta herona que salva als xiquets i la figura dels mostres, com a ssersrons i malignes que no estan disposats a canviar.

Per tant, el llibre es basa en una temtica purament fantstica, prpia de llibrescom aquest destinats a un pblic de 6 i 7 anys, edat on es troba el punt lgid dela fantasia en els llibres de lectura. Aix doncs, no podem dir que es tracte dunllibre versemblant o creble sin ms aviat tot el contrari, estem davant dun llibrefantstic, fictici i imaginari que evita a tota costa lallionament directe, ens mostraalguns aspectes de la cultura valenciana a tindre en compte per tot de maneraldica deixant de banda el didacticisme.

El tema de la por, la funci que t aquesta en lobra, s de gran inters per allector model al qual va adreat, ja que la protagonista Maria, presenta la mateixa

edat que els lectors i a ms creu en una srie de monstres en els quals solencreure els xiquets.


6/14


5 | P g i n a

s important parlar de la innovaci que suposa aquesta temtica en comparaciamb altres contes, ja que La Maria no t pormalgrat presentar un tema un tanttpic com pot ser la por i els monstres, ens ha mostrat des duna perspectivadiferent i de manera molt divertida la cultura valenciana pel que fa als mostres.

Podem dir, a ms a ms, que durant la histria es suscita als nostres lectors areflexionar sobre el tema de la por. La histria far als xiquets plantejar-se-laduna manera divertida i no terrorfica. I aprenen, doncs, a perdre-la. De fet elsanima directament a reflexionar sobre aquesta al final de la histria quan lautorpregunta: I vosaltres, heu aprs a no tindre por?

3. Llenguatge

Quant al llenguatge emprat en aquest relat podem destacar alguns pocsaspectes:

- s totalment comprensible, no apareixen mots complexos o massatcnics, per tant s apte per a ledat a la qual est recomanada.

- No apareixen figures potiques que doten de simbolisme al conte per enalgun cas si que anima al lector a buscar una endevinalla per a podercontinuar amb la histria

- Apareixen algunes canons que donen certa musicalitat al transcurs del

relat.- Les descripcions ajuden a endinsar-se en lacci que es desenvolupa,

amb ajuda de les illustracions.

4. Estructura

La novella presenta una seqncia narrativa clara i coherent ja que t

lestructura tpica dintroducci, nus i desenlla, de manera que s fcil seguir elfil argumental i no dna lloc a malentesos.

Des dun primer moment el llibre va generant expectativa en el lector, en primerlloc quan apareix el tema dels monstres, quan lvia li diu a Maria que sen vajaa dormir si no vol que la visiten. Desprs, tamb quan apareix el tema de la por,com a conseqncia de la presentaci dels monstres. s ac on ja senspresentael mn de ficci de la histria, s a dir, el mn dels espantacriatures, on La Mariasendinsa per tal de resoldre el problema que li han plantejat els donyets.

Durant el transcurs de la trama van mostrant-se els conflictes per els quals passala protagonista.


7/14


6 | P g i n a

Per exemple:

- Primer conflicte La Maria no sadorm i se li presenta al seu dormitoriel Butoni.

- Segon conflicte La nit segent no sadorm i la visiten els donyets.

- Tercer conflicte Ha de visitar el mn dels espantacriatures per tal desalvar als xiquets i desfer lencantament.

- Quart conflicte Es troba amb la bruixa Pinta lAvorrida la qual lipresenta tres proves que haur de superar.

- Cinqu conflicte Primera prova: aconseguir el collar dEncantada ivncer el gegant.

- Sis conflicte Segona prova: Obtenir la ploma de la Cuca Fera.- Sptim conflicte Tercera prova: Aconseguir el turbant de Mussa.

Com podeu veure, nhi ha diversos conflictes durant largument que conviden a

continuar amb la lectura en tot moment i evitar que el lector avorrisca la histria.

Pel que fa al final de la trama, podem dir que s un tant previsible, ja que lahistria presenta el ja esmentat tpic literariduna protagonista a la qual se liapareix un conflicte i adopta el paper de salvadora, la qual desprs de moltsobstacles i dures proves termina guanyant ja que els bons sempre guanyen i elsrons mai ho ha aconsegueixen. No obstant aix, malgrat ser un final previsiblehem de dir que a no fa que no siga un final emotiu, ja que els xiquets es posenen la pell de la protagonista i desitgen que aquesta supere les proves i desfasalencantament i per tant, perga la por.

Per tant, es tracta dun final tancat ja que el conflicte principal de la trama essoluciona i tots els personatges acaben felios celebrant-lo amb una festa i nodeixa interrogants o la necessitat de saber ms en els lectors.

5. Narrador

El narrador s aquella veu que guia al lector durant tota lacci narrativa. Enaquest cas, estem davant dun tipus de narrador omniscient en tercera persona durant tot el conte, s a dir, un narrador que conta tot all que ocorre i que a mssap all que pensa i sent el personatge principal.

Conseqentment, aquest tipus de narrador causa un efecte de pocaversemblana ja que veiem la histria ms des damunt i sense arribar a ficar-nos del tot, tot el contrari al que seria un narrador protagonista.

De tota manera, al tractar-se duna trama de por un tipus de narradoromniscient sembla ser el ms adequat, ja que un narrador protagonista pot

causar ms por i per tant alguns xiquets podrien no arribar a llegir-lo per aquestara.


8/14


7 | P g i n a

Hem de dir que en tot moment es diferencia al conte la veu del narrador de ladels personatges, ja que quan els personatges parlen apareix una ratlla queindica el dileg daquests. Per tant, podem dir que ens trobem davant dunanarraci clara i coherent.

6. Personatges

Al llibre podem trobar diversos personatges com:

- Principal: La Maria- Secundaris: Lvia Carme, El Butoni, els donyetsPunxa i Pica, lhome

del sac, la bruixa Pinta lAvorrida, lEncantada, la Cuca Fera, la

Bolanguera i Mussa entre altres.En general, sn personatges arquetpics i limitats. Ho podem comprovar fixant-nos en les caracterstiques que ens proporciona el llibre daquests.

PERSONATGE TRETS

Maria Xiqueta herona, salvadora.Pinta lAvorrida Bruixa rona. Sempre t mala cara.Punxa i Pica Donyets. Sn bons, animen i ajuden a

la protagonistaLhome del sac Amic de la bruixa, ro i amb mal

aspecte fsic.

Per tant, podem dir que estem davant de personatges plans i per consegent,limitats ja que sn bastant esquemtics, simples i no pateixen cap tipus demodificacions: els bons sn sempre bons i els rons sempre rons. En poquesparaules, sn personatges autntics que pensen i actuen com el que sn.

Aix doncs, totes les caracterstiques que sens proporciona de cada personatgeapareixen de manera estereotipada i tpica. Lnic personatge ms complex que

t lobra seria la seua protagonista Maria, que sens descriu de manera msexhaustiva en comparaci amb la resta a nivell psicolgic en primer lloc esmostra com una xiqueta temorosa, ms avant ms confiada i finalment com unaxica valenta.

En resum, sn una srie de personatges que permeten al lector aprendre alvoltant de sentiments (la por), intencions (valentia i fora de voluntat) i algunesconductes humanes (gent bona i gent rona).

Lefecte que causa un tipus de personatges plans ser doncs tamb la poca

versemblana, s a dir, la falta de credibilitat dels personatges ja que mai ensanem a trobar en la vida real unes persones amb aquestes caracterstiques.


9/14


8 | P g i n a

7. poca

Basant-nos principalment en les illustracions del llibre, podem dir que el relattranscorre en una poca actual ja que apareixen alguns elements que aix ensho demostra, com per exemple: la roba que porta La Maria, la casa de lvia, lamaleta que usa Maria, lendoll que es veu en lhabitaci on sallotja Maria, entrealtres.

Per tant, tenim una histria ambientada en lactualitat que ens produeix un efectede familiaritat i seguretat amb aquest entorn ats que tenim coneixement deprimera m daquesta pocaque estem vivint.

8. Temps i espai

A la histria no tenim constncia de temps, lnica marca temporal queobservem est al principi del relat quan diu Maria passa un parell de setmanesamb la iaia Carme. En la resta del conte no observem ms apunts temporalsclars sin que apareixen expressions com en un tres i no res, arriben al castell

dAnirs i no Tornars.Lefecte que ens pot produir aquesta manca de temporalitat en lobra s com desensaci de rapidesa, tot passa rpid i de manera seguida, sense pauses.

Per altra banda, pel que fa a lespai podem dir queubica al lector en els escenarisen que transcorre lacci. A ms a ms, sn espais que influeixen en lesdecisions i les actituds de la protagonista. La simbologia que presenta lespai enaquesta obra s un primer moment tancada (a lhabitaci de La Maria) i desprsen la resta del conte oberta (quan visita el mn dels espantacriatures).

9. Illustracions

El llibre est totalment illustrat la qual cosa facilita molt el seguiment de lalectura. Es tracta dimatges prou grans, que ocupen totes les pgines del llibre,existint un equilibri entre text i imatge.

Aquestes illustracions sn atractives i cridaneres, tenen un tra molt ben definiti el cromatisme li dona eixe toc nic als dibuixos. Per tant, grcies a la tasca de


10/14


9 | P g i n a

lillustrador, aquest aconsegueix recrear lambient en que es desenvolupa laccii sobretot, suscitar emocions en els lectors (por, sorpresa, diversi, alegria...).

En tot moment capten lessncia de cada lloc representat: El dormitori de maneraobscura i tenebrosa, el mn dAnirs i no Tornars tamb de manera ombrvola

i lgubre, al ser un lloc desconegut. No obstant aix, no reforcen la noci detemps en cap moment, en totes les imatges observem el mateix tipusdilluminaci i no apareix cap mostra del moment del dia, any o estaci en laqual ocorren els fets descrits, sempre apareix el fons amb un to fosc i nuvolat.

Lexpressi dels personatges en aquestes illustracions est perfectamentassolida la qual cosa permet reconixer en seguida les emocions que t cadapersonatge en cada moment. Per tant sn prou convicents i adequades, nosexageren massa per esreconeixen sense cap

problema.

Pel que fa a la versemblanadaquestes imatges, podemveure com quan es tractadobjectes lillustrador stotalment fidel a la realitat,sens mostren tal qual sn.Per, quan es tracta depersonatges, concretament

dels espantacriatures, elstrets estan molt exagerats ims caricaturitzats. Perexemple: El Butoni amb unsullals gegants, El Banyetaamb un gran nas o Lhomedel sac molt prim i amb lacara deformada, entre altres.

En la segent fotografia hopodeu observar millor.

Per ltim, quant alcromatisme utilitzat en aquestes illustracions cal destacar el to fosc i ttric duranttota la histria, des de la primera imatge. Apareix molta varietat de colors, pertots ells amb eixe toc obscur per a donar ms sensaci de por en el lector. Aixdoncs, amb aquests colors utilitzats i els paisatges reflectits durant el conte,lillustrador aconsegueix reflectir lestat anmic dels personatges i que nosaltresels reconeguem. Aquests estats sn, bsicament, durant tot el relat: la por, la

sorpresa i el dubte. Ser ja al final del conte on resolt el problema, es mostra ms


11/14


10 | P g i n a

varietat de colors i ms vius, la qual cosa causa un efecte dalegria idespreocupaci.

10. Disseny i impressi

El disseny del llibre est molt treballat. Ja la mateixa portada atrau a primeravista, el llibre es prou gran a diferncia del que estem acostumats a veure quanta llibres infantils, per tant, crida molt latenci.

Aquesta portada dna tota la informaci necessria que ens convida a volersaber ms sobre el llibre: el ttol, els autors i illustrador i el dibuix de laprotagonista. Per altra banda, en la contraportada tenim el que seria laltre llibre

que est dins del llibre de La Maria no t por que sEl ll ibre dels

espantacriatures. Podrem parlar duna mena de metaficci (ficci ms enllde la ficci), ja que es tracta d un llibre que est dins dun llibre.

T un format de tapes dures i paper gros i molt resistent de bona qualitat, lletragran i clara amb un canvi de lletra en alguns moments (quan s adreadirectament al lector per a fer-li una pregunta o suggeriment), de manera que lagrandria est totalment adequada a ledat del destinatari.

11. Intertextualitat

Durant tota la trama no trobem cap citaci a altres obres per si que podemdestacar relaci intertextual amb pellcules o sries. Fixant-nos en lescaracterstiques dels personatges de les illustracions podem observar certessemblances amb personatges de la pellcula de Pixar Monstres S.A. o la sriede televisi Pokemon.

A ms a ms, com a relaci intertextual podem recalcar tamb tota la presncia

de la cultura valenciana al llibre pel que fa als espantacriatures.


12/14


11 | P g i n a

El dimoni xicotet i Sulley

La Quarantamaula i Randall

La bruixa rona i Roz

Els gambosins i el Pokemon Gengar


13/14


12 | P g i n a

12. Comentari valoratiu

Des del meu punt de vista, aquest llibre mha paregut realment interessant i atindre en compte com a futur docent per a treballar amb alumnes de primria ique estan comenant a tindre hbits lectors. All que ms mha cridat latenci imagrada del llibre s el carcter educatiu que t pel que fa al recull depersonatges tpics de la nostra cultura valenciana i que ho fa de manera ldicaincorporant-los en una histria divertida i amb significat. Aix doncs, els xiquetsllegeixen i gaudeixen a la vegada que aprenen sobre la seua cultura.

A ms, s un llibre bastant complet que presenta molts aspectes positius. Lahistria t la seua prpia can feta pel cantacanons Dani Miquel, prou conegutper la nostra zona i molt volgut pels ms xicotets.

Tamb, el llibre inclou diverses interaccions amb el lector o lectora del mateix,amenitzant aix la lectura i fent partcip als xiquets en lacci, s a dir, li donaprotagonisme en el relat.

Alguns exemples:

Ajudeu-la! Penseu tots una endevinalla. No en sabeu cap? Pregunteu als pares,

als companys, a la vena... Tanqueu els ulls i digueu-la en veu alta. Segur que

Maria us escoltar.

I vosaltres, heu aprs a no tindre por?

A ms a ms, el conte fomenta ls de la imaginaci dels xiquets al final daquest.Sels demana que una vegada han conegut tots els espantacriatures creen el

seu propi, el dibuixen i li posen un nom.


14/14


13 | P g i n a

Tots aquests aspectes esmentats doten el llibre de gran significat i el fan unaobra especial en comparaci amb moltes altres.

En conclusi, el que fa nic aquest llibre s la originalitat i el toc diferent que ten comparaci amb all que estem acostumats a veure pel que fa a literatura

infantil. Aquest aspecte diferent s el que fa que siga molt ms atraient i atractiuper al pblic al qual va dirigit. Tamb, la imatge que presenta de la infncia tanversemblant i creble, ja que tots ens podem sentir identificats amb aquestasituaci que presenta el llibre tan quotidiana de quan eres xiquet i vas anar adormir i sents por de trobar-te amb algun mostre o criatura dolenta.

Per tant, considere aquest conte totalment recomanable per a tot aquell xiquetimmers en el mn de la lectura o professional docent interessat en no caure enla rutina avorrida que pot arribar a causar la lectura obligatria i que pretnmostrar-la en el seu vessant ms divertit.

ressenya la maria no té por

Documents