observatori de glòries · 2019. 6. 11. · any zero 2013 . desembre de 2014 . gabinet tècnic de...

Any Zero 2013

Desembre de 2014

Gabinet Tècnic de Programació - Gerència Adjunta de Projectes Estratègics Departament d’Estudis i Programació

Observatori de Glòries

1

Observatori de Glòries 2013 Any 0

Gabinet Tècnic de Programació Gerència Adjunta de Projectes Estratègics

2

Presentació de l’Observatori

OBJECTIU Mesurar la transformació territorial i socioeconòmica derivada del projecte i avaluar el seu impacte econòmic PERÍODE TEMPORAL De 2013 (abans de les obres) fins 10 anys després de la finalització de la transformació ÀMBIT TERRITORIAL D’ESTUDI • Zona A: 17 seccions censals de 5 barris, 1,6 km2, 27.159 habitants, 11.387 llars. • Zona B: 79 seccions censals de 7 barris, 4,1 km2, 127.285 habitants, 52.656 llars. • Zona C: 7 barris de 2 districtes, 216.515 habitants, 89.948 llars INSTRUMENTS • Indicadors estadístics en relació amb la població, el territori, l’activitat econòmica, la mobilitat i els aspectes socials • Impacte econòmic de la inversió en el projecte Glòries • Percepció ciutadana: enquestes d’opinió i participació ciutadana ACTUALITZACIONS Anuals: Observatori, anàlisi d’impacte i enquesta. Quant als indicadors n’hi ha d’anuals i mensuals. RESPONSABLE I FONTS D’INFORMACIÓ Observatori: Gabinet Tècnic de Programació (GTP) • Indicadors estadístics: Dep. Estudis i Programació (GTP) Dades: Dep.Estadística • Impacte econòmic: Dep.Estudis i Programació (GTP) Dades: D.S.Inversions, Centre Recerca en Economia i Salut • Percepció ciutadana: Dep.Estudis d’Opinió (GTP) Dades: Dep.Estudis d’Opinió (Enquesta Glòries)

Àmbit territorial Base de dades Índex Introducció Impacte econòmic Enquesta



ÍNDEX 1 Introducció .................................................................................................................................. 4

1.1 El projecte de renovació urbana de Glòries ....................................................................... 5 1.2 Previsions inicials d’inversió i d’impacte econòmic ......................................................... 8 1.3 Objectius de l’Observatori ............................................................................................... 10

2 Àmbit territorial de les zones d’anàlisi .......................................................................................... 12 3 Base de dades ................................................................................................................................ 15

3.1 Població .............................................................................................................................. 16 3.2 Elements territorials............................................................................................................ 25 3.3 Activitat econòmica i mercat de treball.............................................................................. 37

3.4 Mobilitat.............................................................................................................................. 45 3.5 Aspectes socials, educatius i culturals................................................................................ 52 4 Impacte econòmic de la inversió executada 2004-2013 ................................................................. 58

5 Enquesta Projecte de l’espai de la Plaça de Glòries i el seu entorn 2014 ....................................... 61

5.1 Fitxa tècnica ..................................................................................................................... 62 5.2 Percepció del barri ............................................................................................................ 63 5.3 Valoració del projecte Glòries ........................................................................................ 68

3 Àmbit territorial Base de dades Índex Introducció Impacte econòmic Enquesta


4

1. INTRODUCCIÓ

1.1 EL PROJECTE DE RENOVACIÓ URBANA DE GLÒRIES 1.2 PREVISIONS INICIALS D’INVERSIÓ I D’IMPACTE ECONÒMIC 1.3 OBJECTIUS DE L’OBSERVATORI




5

1.1 EL PROJECTE DE RENOVACIÓ URBANA DE GLÒRIES Per això la modificació del Pla General Metropolità a la Plaça de les Glòries de 2007 preveu:

L’enderrocament de l’anell viari i la creació d’un nou parc urbà de 12 ha com a eix central de la reforma

La construcció d’un túnel subterrani per la Diagonal i la Gran Via

La construcció de més de 1.000 habitatges 2 equipaments de ciutat: el Museu del Disseny de

Barcelona i l’edifici administratiu ONA La construcció d’una quinzena d’equipaments de barri

(CAP), centres per gent gran, escoles, biblioteques, zones esportives.

Els objectius del projecte de transformació de les Glòries són:

Desenvolupar la nova centralitat que ja preveia Cerdà impulsada per grans equipaments culturals d’escala metropolitana, i les activitats econòmiques al voltant del 22@ i l’ampliació del Centre Comercial Les Glòries

La millora del paisatge urbà amb un gran parc que faciliti les relacions entre els barris que hi conflueixen

Les dotacions d’equipaments de barri necessaris pels residents

La millora de la mobilitat urbana i metropolitana

MAPA 1




6

1.1 EL PROJECTE DE RENOVACIÓ URBANA DE GLÒRIES

El concurs marca com a criteris bàsics: Organitzar l’espai lliure preferentment en un sol pla,

maximitzant l’espai verd Eliminar el trànsit privat en superfície en tot l’àmbit,

resolent el trànsit local amb la malla de l’Eixample, i deixant la Gran Via en túnel pel trànsit interurbà

Compactar els equipaments amb la possibilitat d’agrupar-los en peces multifuncionals. Els equipaments són els del Compromís de Glòries.

El 2013 es convoca el concurs per al Projecte Urbà de l’Espai Lliure de la Plaça de les Glòries que s’haurà de resoldre el febrer de 2014. Els objectius principals són:

Recuperar el caràcter central que Cerdà havia projectat per a la plaça

Ordenar els nous equipaments previstos en l’àmbit Generar un espai obert de 13ha Acabar amb el caràcter de nus viari que ha tingut la

plaça, al confluir les tres principals avingudes de la ciutat.




7

1. INTRODUCCIÓ





8

Mcrit

Aquest estudi no realitza una estimació de l’impacte econòmic sinó que es centra en el càlcul de la despesa en inversió i manteniment i dels ingressos per tributs locals, d’explotació d’equipaments i per externalitats positives.

Es calcula una inversió total de 592 milions i una despesa de manteniment anual de 17,8 milions. Els ingressos anuals previstos no cobreixen les despeses de manteniment.

Institut Cerdà

Càlcul per un període de 10 anys. La inversió prevista és de 470 milions €. Calculen un impacte econòmic de 2.615 milions € i una hipòtesi màxima de generació de 12.610 llocs de treball.

1.2 PREVISIONS INICIALS D’INVERSIÓ I D’IMPACTE ECONÒMIC Previ a l’inici de les obres de remodelació de la Plaça de les Glòries es van fer dos exercicis de càlcul d’impacte econòmic. El primer

data de març de 2013 i el signa l’Institut Cerdà. El segon és de novembre de 2013 i l’ha realitzat la consultora Mcrit. Les conclusions a les que arriben i que s’aniran contrastant al llarg del temps són les següents:

Despesa (M€) Ingressos (M€)Inversió públicaInfraestructures mobilitat 179,6 llicències 20,7Urbanització 33,9Indemnitzacions 36,4 Impostos i taxes (anual) 0,6Equipaments 291,6 DHUB (anual) 0,9Habitatge públic 50,6 Encants (anual) 0,2

592,175 Concessions Anual) 1,2Aparcament soterrat (anual) 3,5

Manteniment (anual) 6,4Equipaments 10,8Parc urbà 1,0espai públic 2,5 Externalitats Infraestructures viàries 3,5 Ambientals: entorn i soroll (anual) 0,1Total / any 17,8 Augment valor habitatge 200-1.200

Total

Total / any

Inversió M€

Impacte M€ VAB

Llocs treball Conceptes

Obra civil 165 290 125 deconstrucció anella, vialitat, túnel i parc urbà

Edificació 305 540 232habitatge, hotels, comerç, oficines, equipamentsm Encants nous

Total 470 830 357 7.300

Activitats econòmiques 690 71 2.450

hotels, comerç, restauració, oficines, Encants nous, equipaments

Nous residents 185 460

Calculen 4.270 nous residents a la zona amb una despesa de 33M€/any sense comerç i rest.

Turisme Comerç. Rest. 835 2.4002 escenaris: parc element turístic consolidat; Glòries equiparable a Sda.Família

Mobilitat Estalvi temps 75 disminueix la mobilitat però augmenta la velocitat

Total 470 2.615 428 12.610

Inversió

Explotació




9

1. INTRODUCCIÓ





10

Aquest document es centra fonamentalment en la presentació de la base de dades de l’observatori i del resum de resultats a l’any base 2013.

Es disposa d’un conjunt d’indicadors referit a 2013 que s’anirà completant i ampliant amb el temps. Les actualitzacions de les dades de l’observatori seran anuals. Cada variable anirà referida a un àmbit territorial i es disposarà de la informació prèvia a la reforma (2013), any a any mentre durin les obres de transformació, i fins a 10 anys posteriors a la finalització de la transformació urbana, seguint el model del quadre 3.

La magnitud i abast del projecte fan preveure una rellevant transformació de la zona tan a nivell territorial com a nivell socioeconòmic, al llarg de -almenys- 10 anys. L’Observatori de Glòries es crea ex-ante amb l’objectiu de poder mesurar i avaluar aquesta transformació al llarg del temps i estimar el seu impacte econòmic i social, mitjançant una base de dades d’indicadors sobre diversos aspectes socioeconòmics i territorials, la percepció ciutadana i exercicis de mesura d’impacte econòmic.

1.3 OBJECTIUS DE L’OBSERVATORI

Base de dades




11

1.3 OBJECTIUS DE L’OBSERVATORI

POBLACIÓ Per àmbit territorial

Previ Obres Durant les obres Posterior

Indicador 2013 2014 ........... 2018 +1 +5 +10

Població (valor absolut) 27.159 Població homes 12.966 Població dones 14.193 Densitat (hab/Km2) 17.332 Densitat neta (habitants/Km2) 86.334 Estructura d'edats 100,0 % grup 0-3 anys 3,4 % grup 0-15 anys 12,2 % grup 16-64 anys 68,4 % grup 65 i més anys 19,4

En les properes pàgines es defineix primer l’àmbit territorial d’estudi i posteriorment es presenten les variables de la base de dades i les característiques principals a l’any base 2013.

QUADRE 3




12

2. ÀMBIT TERRITORIAL DE LES ZONES D’ANÀLISI

L’àmbit d’anàlisi bàsic està constituït per la Zona A, que delimita una àrea territorial amb centre a la Plaça de les Glòries i un radi de 500m. És el territori en el qual es produirà pròpiament la transformació urbanística i on es localitzaran la major part d’equipaments. Aquesta zona, que s’emmarca dels carrers València a Pere IV, i de Lepant a Llacuna, agrupa 17 seccions censals de part de 5 barris diferents (veure mapa 3), en una extensió de 1,58 Km2 on hi viuen 27.159 persones.

l tercer àmbit o Zona C resulta de l’agregació dels 7 barris de Fort Pienc i Sagrada Família (districte de l’Eixample), i Camp de l’Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, el Poblenou i Provençals del Poblenou (districte de Sant Martí). Són 216.515 habitants en 7,18 Km2. Aquest àmbit és d’utilitat quan les dades no estan disponibles a nivell de seccions censals però sí a nivell de barri (per exemple l’atur registrat o la renda familiar per habitant).

Pel seguiment dels diversos indicadors de la base de dades s’han delimitat 3 àmbits territorials, en funció de la disponibilitat de les dades a nivell territorial:

La finalitat principal d’aquestes dades per àmbits serà seguir la seva evolució temporal i determinar si es produeixen canvis significatius. Interessa recollir aquells canvis que es derivin de la transformació urbanística de Glòries per la qual cosa serà d’interès comparar aquesta evolució amb la que es produeix al conjunt de la ciutat. L’àmbit de Barcelona és el marc de referència que permetrà contrastar quan els canvis són d’escala municipal/supramunicipal i quan no.

El segon àmbit és la Zona B, inclou la Zona A i està format per 79 seccions censals de part de 7 barris, amb una extensió de 4,11 Km2 i 127.285 habitants. Aproximadament va dels carrers Provença a Llull i de Marina a Bac de Roda. Aquest àmbit complementa l’anterior pel fet que la zona A actualment utilitza serveis i equipaments de barri localitzats a la zona B i a l’inrevés. La transformació urbanística de Glòries pot tenir incidència significativa sobre les zones més properes.




13


MAPA 2




14


Barris de la Zona A Eixample:

• Fort Pienc • Sagrada Família

Sant Martí: • El Camp de l’Arpa del

Clot • El Clot • El Parc i la Llacuna del

Poblenou

MAPA 3




15

3. BASE DE DADES

La base de dades de l’Observatori de Glòries s’organitza al voltant de 5 grans apartats. Per cada un d’ells es presenten les variables que en formen part i els seus valors, tant per l’àmbit de Glòries com pel conjunt de Barcelona per l’any 2013, l’any previ a les obres de transformació.

3.1 POBLACIÓ 3.2 ELEMENTS TERRITORIALS 3.3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL 3.4 MOBILITAT 3.5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS




16

3. BASE DE DADES


Sota aquest epígraf es recullen les principals dades disponibles que tenen a veure amb les persones residents a la zona en transformació en relació amb:

I. Gènere II. Edat III. Taxes demogràfiques IV. Nacionalitat V. Nivell d’estudis VI. Llars VII. Renda familiar disponible


Elements territorials A. Econòmica i treball Índex Dades Població Mobilitat A. Sòcioeducatius


17

3. 1 POBLACIÓ I. Gènere

A la Zona A de Glòries hi viuen 27.159 persones, l’1,7% de la ciutat.

Com el conjunt de Barcelona el 52% són dones. La única excepció la SC de sota l’Auditori, on les dones són el 49,7%.




18

3. 1 POBLACIÓ II. Edat

El 68% tenen entre 16 i 64 anys, proporció superior a la mitjana de la ciutat, mentre que el pes dels infants i la gent gran és inferior.

La zona per sobre de la Plaça de les Glòries té una població més envellida que la zona sud.




19

3. 1 POBLACIÓ II. Edat

El 13,5% de la població viu sola i en la franja d’edat de la gent gran viuen sols el 27%, xifres superiors a la mitjana de la ciutat

L’estructura d’edats dóna lloc a un índex d’envelliment similar al de Barcelona però una taxa de dependència 7 punts per sota (del 46%).




20

3. 1 POBLACIÓ III. Taxes demogràfiques

En coherència amb això la taxa de natalitat està per sobre la de la ciutat i la de mortalitat per sota.

Les taxes relacionades amb el fenomen migratori de Glòries superen la de Barcelona, sobretot en immigració.




21

3. 1 POBLACIÓ IV. Nacionalitat

El pes de la població estrangera de la zona A (20,6%, 5.544 persones) supera el de la mitjana de la ciutat (17,4%) i es situa a nivells de barris com Hostafrancs o Roquetes.

Tanmateix queda lluny del 50%-40% del Raval i Gòtic, i també llunys del 6%-9% de Font d’en Fargues, Horta o St.Andreu.

La part de barri de Parc i la Llacuna és la que té major presència d’estrangers (29%).

Per nacionalitats predominen els italians, xinesos, marroquins, amb una menor presència de paquistanesos comparat amb la ciutat.




22

3. 1 POBLACIÓ V. Nivell d’estudis

El nivell d’estudis de la zona A és similar al de la mitjana de Barcelona, però amb un pes major en població amb estudis obligatoris i superiors, i inferior tant en estudis universitaris com en població sense estudis.

La part situada a l’esquerra de la plaça (sobretot la que pertany al barri de Fort Pienc) té un nivell educatiu superior a la mitjana (major proporció de gent amb estudis universitaris i de batxillerat).

La part d’El Clot, a la dreta de la plaça té proporcions majors de gent sense estudis i estudis primaris.




23

3. 1 POBLACIÓ VI. Llars

La zona compta amb 11.387 llars, l’1,7% de les llars de Barcelona, igual que el pes de la població.

L’ocupació mitjana és de 2,39 persones per llar, per sota la mitjana de Barcelona.

A la part d’El Clot s’arriba a 2,48 mentre que als 2 barris de l’Eixample la taxa és de 2,31.




24

3. 1 POBLACIÓ VII. Renda familiar disponible

El nivell de renda familiar per habitant de la zona és inferior a la mitjana de la ciutat i es situa en el 87%. En aquest nivell es troben barris com Vall d’Hebron o el Guinardó. Els índexs de renda dels cinc barris de la zona són inferiors a la mitjana de la ciutat.

El barri del Camp de l’Arpa del Clot té el menor índex (76,5), seguit d’El Clot (76,9), El Parc i la Llacuna del Poblenou (93,7), Sagrada Família (97,5) i Fort Pienc (99,0).




25

3. BASE DE DADES


En aquesta secció es recullen els indicadors relacionats amb els usos del sòl i els elements constructius de la zona (residència, equipaments, etc..) i es mostren els equipaments existents i previstos d’acord amb el projecte Glòries. Els indicadors són:

VIII. Ús del sòl IX. Ús construccions X. Habitatge XI. Equipaments




26

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS VIII. Ús del sòl

La Zona A té una superfície de 1,57 Km2, l’1,53% de Barcelona xifra inferior al pes de la població (1,68%). En resulta una densitat bruta de 17.332 habitants per Km2, un 10% superior a la de Barcelona.

La densitat neta o en relació amb la superfície residencial és de 86.334 habitants/km2 (un 38% més que la mitjana de la ciutat). De les 17 seccions censals de la zona A, les 2 que conformen la part del barri d’El Parc i la Llacuna del Poblenou són el 56% de l’extensió de la zona. Com es veurà hi ha una part important d’ús industrial i d’infraestructures i per tant tenen una densitat de població molt baixa (4.536 hab./km), 4 vegades inferior a la mitjana de la zona A.

La secció censal on es localitzen els grans equipaments culturals TNC, Auditori i el nou mercat dels Encants també presenta una densitat bruta baixa.

A l’altre extrem les zones més denses són les de trama urbana d’Eixample de Sagrada Família i El Camp de l’Arpa del Clot.




27

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS VIII. Ús del sòl

Pel que fa als usos del sòl, si al conjunt de la ciutat la residència ocupa el 25% i la xarxa viària el 23%, a la zona A el pes de la xarxa viària és el 32% de la superfície i l’habitatge el 20%.

A Glòries destaca el 19% de superfície dedicada a sòl industrial i infraestructures (Barcelona 13,5%) -concentrat al barri del Parc i la Llacuna, a la zona mar de la Plaça-, i el menor pes dels equipaments (8,3% pel 10,7% a Barcelona) tot i els edificis culturals ubicats a la zona.




28

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS IX. Ús construccions

La informació de cadastre de superfície construïda per tipus de locals no està disponible a nivell de seccions censals pel 2013. Per l’àmbit de la zona A es mostra la de 2014.

La superfície de locals construïda de la zona A és de 2,7 milions de m2, el 2,3% de Barcelona, superior al pes de la població.

Per usos destaca una especialització industrial (24,2% vs 9,2% a Barcelona), d’oficines (11,5% vs 5,6%), hostaleria i espectacles, i uns índexs baixos d’equipaments educatius, esportius o sanitaris i de residència (37,6% vs 56,3%).

La superfície industrial es concentra al barri d’El Parc i la Llacuna del Poblenou (el 38% de la seva superfície construïda és industrial) equivalent al 82% dels m2 industrials construïts de la zona A.




29

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS X. Habitatge

El 2014 hi ha 13.822 habitatges a la Zona A, l’1,7% del total.

El 71% dels habitatges té dimensions mitjanes d’entre 60 i 120 m2 per 60,9% a Barcelona.

Un 50,6% del parc és anterior a 1960 (destaquen els barris de Fort Pienc i el Parc i la Llacuna). El 17% seria posterior a 1980, amb una gran concentració al barri del Parc i la Llacuna.




30

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS X. Habitatge

El preu de l’habitatge de segona mà de la zona C (amb dades de 5 dels 7 barris) es situa en 2.922 €/m2, al 96% del preu mig de Barcelona. El barri amb preu més baix és el d’El Clot (índex 83%) i el de preu més elevat el d’El Poblenou (índex 114%).

El 2013 hi havia 725 habitatges de la zona A amb consum d’aigua zero durant 1 any o sense pòlissa.

Posats en relació amb el total d’habitatges del cadastre 2014 s’obté una taxa de pisos potencialment desocupats del 5,2%, superior a la del conjunt de la ciutat. Les àrees de Fort Pienc i Parc i la Llacuna del Poblenou són les que presenten taxes superiors a la mitjana.




31

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS XI. Equipaments Cultura

Tant la biblioteca Josep Benet, del Clot, instal·lada a l’espai del dHUB, com el dHUB formen part dels equipaments del projecte Glòries ja construïts. A més es construiran un centre de barri i un auditori, d’acord amb el compromís de Glòries A la zona hi ha equipaments culturals de ciutat com són l’Auditori, el TNC o el dHUB.




32

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS XI. Equipaments Ensenyament

En ensenyament a les dotacions ja existents, el projecte de Glòries aporta la construcció definitiva del CEIP Els Encants i una nova escola bressol municipal. I estan previstes sense ubicació 2 escoles bressol, un CEIP al Poblenou, un centre de Formació Professional i una Escola de Música.




33

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS XI. Equipaments Comerç

En comerç el nou Mercat dels Encants forma part del projecte. Es preveu una ampliació del Centre Comercial Glòries.




34

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS XI. Equipaments Esports

En instal·lacions esportives el projecte preveu un nou centre esportiu municipal fora de l’àmbit de Glòries. A aquestes instal·lacions cal afegir espais com el Parc del Clot o patis escolars que permeten practicar bàsquet, frontó, ping-pong,... A més en la urbanització provisional de Glòries hi ha previstos múltiples espais esportius per part de l’IBE.




35

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS XI. Equipaments Socials

En equipaments de serveis socials el compromís de Glòries preveu la construcció de dos centres de dia-residències per gent gran, un casal d’avis i un centre social inter-generacional.




36

3. 2 ELEMENTS TERRITORIALS XI. Equipaments Sanitat

En equipaments sanitaris el projecte Glòries aportarà a la zona la construcció de dos CAP. Actualment no n’hi ha cap a la zona A però sí es compta amb 3 CAP a la Zona B i amb un hospital de dia.




37

3. BASE DE DADES


Els indicadors d’activitat econòmica i de mercat de treball es refereixen per una banda a les activitats econòmiques radicades a Barcelona (negocis, hotels, comerços) i les previstes en les llicències municipals, i per l’altra a les variables relacionades amb la situació laboral dels residents, que a falta de dades desagregades es limita a les dades d’atur registrat per barris.

XII. Activitats econòmiques XIII. Hotels XIV. Llicències XV. Comerç XVI. Atur registrat




38

3. 3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL XII. Activitats ec.

La zona A compta amb prop de 3.800 activitats econòmiques, el 2% de la ciutat, percentatge superior al pes de la població (1,7%) i de la superfície (1,5%).




39


El 28% de les activitats pertanyen a autònoms i el 72% restant a empreses, estructura semblant a la del conjunt de Barcelona. El 77% de les activitats són d’establiment únic; el 13% són sucursals o filials i el 9% són seu central. En relació amb Barcelona hi ha una major proporció de seus centrals.




40


La zona A compta amb una especialització sectorial* en indústria (el doble que la mitjana de Barcelona i el 4% del total de la ciutat), informació i comunicació (3,1% del total) i comerç/reparació (2,5%). Té una estructura similar a la de Barcelona en hostaleria, transport i entreteniment i està molt per sota en serveis financers i immobiliaris, serveis sanitaris, socials i administració pública. * No es disposa dels llocs de treball per sector sinó només del nombre de negocis. Per tant es fa el supòsit de què existeix homogeneïtat de mida dels establiments de la zona amb els del conjunt de la ciutat.




41

3. 3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL XIII. Hotels

5 dels 11 hotels tenen categoria igual o superior a 4* i representen el 62% de les places totals a la zona, el 4,3% de les places d’aquesta categoria de Barcelona. Tots estan a El Parc i la Llacuna del Poblenou. Per tant la zona té una certa especialització hotelera tot i que no en hotels de categoria superior, llevat de l’àrea d’El Parc i la Llacuna.

Quant a oferta hotelera hi ha 11 establiments amb 3.140 places, el 4,6% de les places de Barcelona. 7 d’ells estan a l’àrea d’El Parc i la Llacuna.




42

3. 3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL XIV. Llicències

En relació amb la ciutat un edifici d’oficines situat a la zona acapara el 37% de la superfície de la ciutat en aquest ús.

L’any 2013 el 6% de la superfície de les llicències d’obra major (OMA) de la ciutat es localitzen a la zona A (32.057 m2), principalment habitatge i oficines.




43

3. 3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL XV. Comerç

Les dades de locals comercials en planta baixa situen 1.227 locals a la zona A, l’1,9% de Barcelona. Representa una densitat comercial en relació amb la població (IDC) de 3,6 establiments per cada 100 habitants, un 9% superior a la mitjana de Barcelona. Les zones de major densitat estan als barris del Camp de l’Arpa (índex 9,3) i del Parc i la Llacuna (índex 8,5).

La zona té buits el 21% dels locals quan la mitjana de Barcelona és del 17%. Les 2 zones citades tenen índexs inferiors a la mitjana.

Pel que fa al tipus de comerç la zona presenta un índex d’atracció comercial (IAC) inferior al de la mitjana de la ciutat, és a dir, un comerç més centrat en productes quotidians o locals que no especialitzats. Els barris amb menor IAC tornen a ser els d’El Camp de l’Arpa i Parc i la Llacuna.




44

3. 3 ACTIVITAT ECONÒMICA I MERCAT DE TREBALL XVI. Atur registrat

La informació disponible a nivell de barris situa l’atur registrat a la Zona C (conjunt de 7 barris) en relació amb la població en edat de treballar en el 9,6%, una mica per sota de la mitjana de la ciutat (10,2%). Els 2 barris que superen aquesta mitjana són el Camp de l’Arpa i Provençals. L’atur femení i el de majors de 50 anys de la zona també és lleugerament inferior al de Barcelona.

A la Zona C la proporció d’aturats de llarga durada (43% dels aturats) supera la de la mitjana de la ciutat (42%) i la d’aturats majors de 50 anys també. En canvi el pes d’aturats menor de 25 anys està per sota.




45

3. BASE DE DADES


Els indicadors de transport i mobilitat fan referència a l’oferta de transport públic i als indicadors de passatgers de metro i tramvia, taxa de motorització, les intensitats mitjanes diàries de trànsit (IMD) i la qualitat de l’aire i el soroll.

XVII. Oferta de transport públic XVIII. Passatgers XIX. Motorització XX. Intensitat mitjana diària de trànsit XXI. Qualitat aire i soroll




46

3. 4 MOBILITAT XVII. Oferta de transport públic

L’àrea de Glòries disposa a nivell de transport públic de 2 línies de metro, diverses línies d’autobús, de tramvia, d’una parada de RENFE i diverses estacions de bicing.




47

3. 4 MOBILITAT XVIII. Passatgers

L’estació de metro de Glòries (L1) ha transportat el 2013 a 5,6 milions de passatgers, i ha guanyat un 8% més de passatge quan el conjunt de FMB perdia un 1%. El pes del passatge de l’estació de Glòries en relació amb el total de FMB ha estat de l’1,5%, una dècima més que l’any anterior.




48

3. 4 MOBILITAT XVIII. Passatgers

Les parades del tramvia de l’àrea A han mogut el 2013 2,4 milions de passatgers, el 38,5% del total de passatgers del tramvia.

Pel que fa al bicing no es disposa d’informació per parades però l’estació de la zona situada a Ciutat Granada/Diagonal ha estat el top 1 durant molts mesos el 2014.




49

3. 4 MOBILITAT XIX. Motorització

Quant al transport privat a la zona A hi ha 372 turismes per cada 1.000 habitants, un 6,5% per sobre de la mitjana de la ciutat, dels quals el 46% tenen més de 10 anys.

En motos la taxa és de 147, un 10% inferior a la mitjana.




50

3. 4 MOBILITAT XX. Intensitat mitjana de trànsit

La Ajuntament de Barcelona disposa d’aforaments a molts punts de la ciutat que mesuren el pas de vehicles diaris (IMD) per tipus de dia: laborables, caps de setmana, dia concret de la setmana. En relació amb l’àrea de Glòries s’han seleccionat un conjunt d’aforaments amb la dada mitjana de l’any de les IMD en dia laborable. En propers informes es compararà les IMD obtingudes amb les de l’any 2013, l’any zero.



Resultats aforaments 2013 en dia laborableLes IMD són els vehicles/dia que passen per punt d'aforament

Espira LocalitzacióMitjana anual 2013

4030 AV. DIAGONAL - LLACUNA (Baixada) 7.7394037 GRAN VIA - LEPANT (sentit Besòs) 48.3327017 AV. MERIDIANA - CLOT (Sortida) 12.590

Alternativa 4056 CONSELL DE CENT - CASTILLEJOS 13.5834019 MARINA - DIPUTACIÓ 51.5514055 PADILLA - GRAN VIA 13.1687007 AV. MERIDIANA - CONSELL DE CENT (Entrada) 4.187

17005 AV. DIAGONAL - PERE IV (Pujada) 7.8644057 ARAGÓ - INDEPENDÈNCIA* 26.993

Afectats

Afectats

Alternativa

Sent

it Bes

òsSe

ntit L

lobr

egat


51

3. 4 MOBILITAT XXI. Qualitat aire i soroll

Els nivells de qualitat de l’aire i del soroll de la zona es comencen a mesurar el 2014.




52

3. BASE DE DADES


Els indicadors d’aquesta secció tenen a veure amb l´ús

dels equipaments de serveis socials, educatius, culturals i esportius presentats a la secció d’elements territorials que conformen la zona de Glòries. Els indicadors de què es disposa per l’any base 2013 són:

XXII. Serveis Socials XXIII. Serveis Educatius XXIV. Serveis Culturals XXV. Esports




53

3. 5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS XXII. Serveis Socials

La zona A té una proporció de gent gran inferior a la mitjana de la ciutat però igual valor d’aquells que viuen sols i tenen més de 74 anys (3,6%).

El pes de les persones amb discapacitat de la zona A en relació amb la població (7,7%) és inferior al de la mitjana de Barcelona.




54

3. 5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS XXII. Serveis Socials

En general la zona de Glòries realitza un ús dels serveis socials que supera el de la mitjana de la ciutat: major proporció de demanda de primeres visites al CSS de la zona (2,4%), de persones ateses (5,7%), de llars ateses amb algun tipus de servei de SAD (1,3%), o persones amb teleassistència en relació amb la gent gran (20%).

Pel que fa als beneficiaris de la Renda Mínima d’Inserció (RMI) del CSS Clot-Camp de l’Arpa (zona A) en relació amb la població (0,6%) supera la mitjana de Barcelona (0,3%).




55

3. 5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS XXIII. Serveis Educatius

En serveis educatius el pes dels alumnes matriculats per tipus d’ensenyament en relació amb la població de 2013 per edats mostra uns índexs inferiors als de la mitjana de Barcelona. Els alumnes d’infantil representen un 27% de la població de 0-3 anys (la ciutat és 42% i zona B 39%); els de primària i secundària són el 74% (a la ciutat 102% i zona B 80%) i els de batxillerat i FP el 51% (ciutat 211% i Zona B 95%).




56

3. 5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS XXIV. Serveis Culturals

La Zona A compta amb una important oferta de grans equipaments culturals doncs s’hi troba ubicat el Disseny Hub Barcelona, l’Auditori i el TNC. En biblioteques la inauguració a finals de 2013 de la biblioteca El Clot ha suposat la primera biblioteca dins la zona A. En conseqüència, les dades d’usuaris són ara per ara baixes en relació amb el conjunt de Barcelona. En museus, el Museu del Disseny obrirà a finals de 2014. Es produeix el mateix efecte numèric que amb biblioteques, al comptar només amb el Museu de la Música. En canvi l’Auditori proporciona un nombre de visitants que multiplica per 12,5 la població de la zona; i el TNC 4,4 vegades, taxes superiors a la mitjana de la ciutat.




57

3. 5 ASPECTES SOCIALS, EDUCATIUS I CULTURALS XXV. Esports

A nivell d’equipaments esportius els abonats del CEM Vintró-Alentorn representen el 12% dels habitants de la zona, nivell superior a l’11% de mitjana de la ciutat.




58

4. IMPACTE ECONÒMIC DE LA INVERSIÓ MUNICIPAL EXECUTADA 2004-2013

En el període 2004-2013 l’Ajuntament de Barcelona ha invertit en el projecte Glòries 180 milions d’euros (dades liquidades) i a 9 d’abril s’ha aprovat una inversió pels anys 2014 a 2015 de 34 milions més.

Amb aquestes dades s’ha efectuat un primer càlcul de l’impacte econòmic generat per la inversió municipal liquidada en el projecte Glòries entre 2004 i 2013.

El procés de càlcul utilitza les taules input output de Catalunya de 2005 (les vigents) i s’obté l’impacte econòmic per a l’economia catalana.

Aquest exercici dóna com a resultat l’impacte en:

• La producció: variació del volum d’activitat bruta dels sectors derivada de la inversió municipal

• El valor afegit: efecte sobre les rendes dels factors treball i capital (remuneracions, beneficis)

• Els llocs de treball: l’ocupació requerida per desenvolupar el projecte d’inversió L’IDESCAT està elaborant les de 2011.

Inversió macroprojecte Glòries (€)

2004-2013 liq. 2014-2015 pr. TOTAL

Vialitat Pl. Glòries 15.852.397 30.252.577 46.104.974 Edifici Ona Pl. Glòries 3.371.765 0 3.371.765 Àmbit Pl. Glòries 4.991.743 0 4.991.743 Centre del Disseny 99.158.375 2.061.732 101.220.107 Mercat dels Encants 56.857.284 0 56.857.284 Entorns Mercat dels Encants 555.111 444.888 999.999 Equipaments Glòries 0 1.384.429 1.384.429 Total macroprojecte Glòries 180.786.675 34.143.626 214.930.301 Font: D.S.Inversions (Ajuntament de Barcelona)




59

4. IMPACTE ECONÒMIC DE LA INVERSIÓ EXECUTADA 2004-2013

L’impacte econòmic distingeix entre:

• Impacte directe: efecte sobre l’activitat dels sectors pel fet d’haver de produir les inversions demandades per l’Ajuntament. Equival al valor de la inversió descomptant l’efecte de la inflació al llarg del període que equival a 190 milions d’euros de 2013

• Impacte indirecte: mesura els ajustos en el nivell de producció de tots els sectors en resposta a les noves demandes d’inputs necessàries per produir la producció demandada. És un ajust seqüencial de tots els sectors fins a satisfer mútuament les seves necessitats d’inputs generats per l’augment de demanda final de la inversió, subjecte a determinats supòsits. La suma dels impactes directes i indirectes reflecteixen la interdependència directa i indirecta dels sectors entre sí en resposta a un estímul extern (la inversió municipal).

• Impacte induït: el derivat de la demanda addicional generada, no pel projecte, sinó per les rendes del treball i el capital (consum de les llars derivats dels salaris pagats als treballadors dels sectors productius que atenen la producció del projecte d’inversió,..). L’impacte total és la suma dels impactes directe i indirecte i l’induït.

Els resultats de l’anàlisi pel període 2004-2013 (veure taula) indiquen que:

• Els impactes sobre la producció són 190 milions (el directe, la pròpia inversió municipal) que generen un impacte indirecte de 141,6 milions i un impacte induït de 105,6 milions més. L’impacte directe i indirecte és de 332 milions (multiplica per 1,74 la inversió inicial) i l’impacte total és de 437,6 milions (multiplica per 2,3 la inversió municipal). El sector de la construcció és el més beneficiat seguit de lluny del de la indústria manufacturera.

• En termes de valor afegit els valors serien 143 milions i 201 milions respectivament. Afecten principalment al sector construcció, seguit per les activitats immobiliàries i comerç.

• Pel que fa als llocs de treball el projecte ha generat fins 2013 1.445 llocs directes més 1.044 d’indirectes i 960 d’induïts. En total són 3.449 llocs de treball.




60

4. IMPACTE ECONÒMIC DE LA INVERSIÓ EXECUTADA 2004-2013 I LA PREVISTA FINS 2015

Inversió liquidada

2004-2013 Directe Indirecte Induït Total

Impacte sobre la producció (milers € k) 190.344 141.648 105.642 437.634

Impacte sobre el valor afegit (milers € k) 81.989 61.067 58.173 201.229

Impacte sobre els llocs de treball 1.445 1.043 961 3.449

Font: CRES, Impacte econòmic del projecte urbanístic plaça de les Glòries 2001-15 (maig 2014)




61

5. ENQUESTA PROJECTE GLÒRIES 2014

5.1 FITXA TÈCNICA 5.2 PERCEPCIÓ DEL BARRI 5.3 VALORACIÓ DEL PROJECTE GLÒRIES




62

5. 1 FITXA TÈCNICA

ÀMBIT Zona B de Glòries.

UNIVERS Població de Barcelona de 18 anys i més.

GRANDÀRIA DE LA MOSTRA 670 entrevistes.

METODOLOGIA Entrevista personal amb suport informàtic.

PROCEDIMENT DE MOSTREIG

Mostreig aleatori estratificat. Els estrats s'han format per l'encreuament dels 7 barris de l'entorn de la plaça de Glòries (selecció de seccions censals dels barris: El Fort Pienc, la Sagrada Família, el Camp de l‘Arpa del Clot, el Clot, el Parc i la Llacuna del Poblenou, el Poblenou i Provençals del Poblenou) amb el gènere i amb l'edat dels ciutadans (l'edat es divideix en sis categories: de 18 a 24, de 25 a 34, de 35 a 44, de 45 a 54, de 55 a 64 i de 65 anys i més). També s'han establert quotes marginals per nacionalitat (espanyols i estrangers) i situació laboral (ciutadans a l'atur)

ERROR MOSTRAL Per a un nivell de confiança del 95,5% (2σ), i P = Q, l’error és de ±3,78% per al conjunt de la mostra.

DATA DE REALITZACIÓ 17 de desembre 2013 al 4 de gener 2014




63






64

5. 2 PERCEPCIÓ DEL BARRI

Evolució del barri els darrers anys Perspectives de futur

El 48,4% dels enquestats creuen que el barri ha tingut una evolució positiva els darrers anys i un 21,6% que ha estat negativa.

El 53,4% creuen que el barri millorarà en el futur, per un 17,9% que creuen que empitjorarà.

48,4 53,4

26 10,4

21,6

17,9

4 18,2

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2013 2013

NS/NC

Empitjora

Igual

Millora




65


Els veïns valoren la satisfacció de viure al seu barri amb una nota de 7,7.

Satisfacció de viure al barri

24,8

59,1

13,0

3,1

7,7

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

8,0

9,0

10,0

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2013

nota

NS/NC

Poc/genssatisfet

satisfet

Bastant satisfet

Molt satisfet

nota




66


El 10% dels veïns pensen que no tenen problemes greus al barri. Per la resta el principal és la neteja (15,5%), la inseguretat (8,5%), el comerç (5,8%) i l’aparcament (5,4%).

Problemes més greus

0 5 10 15 20

Neteja

Turisme

Inseguretat

Aparcament

Transport, comunic.

Soroll

Circulació

Comerç

Immigració

Equipaments i…

Urbanisme

Pobresa, indigents

Manteniment

Obres

Altres

Cap

NS/NC




67


Les principals demandes d’actuació són la millora de la neteja (14,9%), de la seguretat (11%), dels equipaments i serveis (8,8%), de les zones verdes (6,6%), del manteniment (6,3%) i dels aspectes polítics (5,2%).

Actuacions prioritàries al barri

0 5 10 15 20

Neteja

Equipaments i serveis

Zones verdes

Seguretat

Manteniment

Urbanisme

Comunicacions

Aspectes polítics

Aparcament

Circulació

Turisme

Altres

Cap

NS/NC




68






69

5. 3 VALORACIÓ DEL PROJECTE GLÒRIES

El desembre de 2013 el 68,8% dels veïns coneixen o han sentit parlar del projecte.

Coneixement del projecte

68,8

19,7

31,2

76,9

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

NS/NC

No

Si

Molèsties per les obres

Un 19,7% se senten afectats per les obres.




70


La major part dels veïns tenen idees definides sobre el que comportarà el projecte però un 29% no saben què dir. Creuen que els principals canvis seran en la circulació, el paisatge de l’entorn, l’espai verd i l’afluència de gent i turisme.

Canvis que comportarà el projecte

20,4

9,6

10,4

5,4

4

5,8

5,1

2,2

12,8

29,4

0 5 10 15 20 25 30 35

Circulació

Espai verd

L'entorn

Espai per la gent

Vista de l'espai

Afluència/turisme

L'anell viaria

Soroll

Altres

NS/NC

I que aquests canvis principals es traduiran en millores. Tanmateix el 23% no creuen que s’arribi a resoldre la circulació i el 50% no tenen resposta a la pregunta de què no resoldrà el projecte.




71


La major part dels veïns estan d’acord amb l’impacte positiu del projecte a excepció del turisme, on hi ha divisió d’opinions.

74,8 68,4 66,4

57,8 46,4

16,6 19,6 20,7

26,3 41,6

8,7 12,1 12,8 16 11,9

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

NS/NC

Desacord

Acord

Grau d’acord amb l’impacte del projecte

Millora mediambiental

Activitat econòmica

Millores socials

Descentralit-zarà turisme de la ciutat

Millora connexió entre zones



observatori de glòries · 2019. 6. 11. · any zero 2013 . desembre de 2014 . gabinet tècnic de...

Documents