+ 16’51+ 20’51

+ 15’80+ 20’51

+ 15’03

+ 7’33+ 1’28 + 1’02

+ 5’87

+ 0’30

Eix C. de Cent

Eix Diputació

Eix Casp

Eix Gran Via

VIVENDA

COMERÇ

OFICINA

EQUIPAMENTS

INDÚSTRIA

CONDICIONANTS. INTEGRACIÓ URBANA

ESQUEMA D’USOS GENERALS

Va arribar un punt en que ens vam fer una pregunta: sòm capaços de plantejar la proposta a partir de totes les formespures? Podríem convertir la plaça de les Glòries en un joc com el Tangram, obtenint les peces que volem a partir del propi àmbit de la plaça?La respota és la pròpia proposta. Algunes d’aquestes formesja ens venen donades a l’àmbit, com són la torre agbar, ja ens venen donades a l’àmbit, com són la torre agbar, el centre del disseny i el mercat dels encants. Si a això afegim el quadrat i rectangles purs, més els triangles, aconseguim realitzar amb èxit aquesta “provocació” original, adaptant les peces a les vies importants de la zona.

N N

+ 20’51

+ 15’51

+ 15’51

+ 15’34

+ 13,94

+ 12,25+ 15,97

+ 14’03 + 13,73

SECCIÓ CARTAGENA. E 1/1000

EMPLAÇAMENT. E 1/2000

MORFOLOGIA. LA FORMA PURA

ESQUEMES DE CIRCULACIONS I FLUXES

enrique durán bustamante_sergi fernández lázaro_marina garcIa fornons 01alumnesprojecte

LES GLÒRIES CATALANES

assignatura

URBANÍSTICA VI-T_ESTANISLAU ROCA

Els usos que adquireixen els edificis de la proposta sónmolt clars. Per un costat tenim la torre, que està dedicadaenterament en la seva alçada a usos administratius i sectorde negocis. En la unió amb el sòl, es crea l’entrada al vestíbul de la estació intermodal a través d’un triple espai. Pel que fa a la resta d’edificis de la plaça, per una bandatenim el museu extés en planta rectangular, i amb una sèrietenim el museu extés en planta rectangular, i amb una sèriede patis, que garanteixen la llum natural a l’interior i la correcte visualització de les obres. A l’altre banda de la plaça, trobem el centre comercial i d’oci, repartit en dues plantes, i per sobre d’aquestes, també hi trobem usosadministratius. Tots els nivells es troben connectats per un pati interior vidriat, que també garantitza la llum i el bon ús de l’edifici. La gran pèrgola com es pot veure, està de l’edifici. La gran pèrgola com es pot veure, està destinada a usos de lleure, descansa i trobada, dins un marc de protecció. Per sota de tota aquesta cota descrita, localitzem el sòcol, amb el poliesportiu en tota la seva àrea.Aquesta peça està connectada directament amb el parc, i per sota d’aquest últim, trobem l’aparcament destinat alscotxes que entren per Gran Via i volen fer el canvi al serveide transport públic de la ciutat.de transport públic de la ciutat.

Una de les fixacions més importants que hem tingut des de bon principi ha estat en com afectarà la proposta a les visuals de les vies importants existents. La Diagonal ens preocupava especialment per la seva importància capitali voliem, per sobre de tot, aconseguir que aquesta passésper la proposta d’una manera clara i natural, afegint-hi unfront edificat potent, que doni continuïtat al front edificat.front edificat potent, que doni continuïtat al front edificat.Pel que fa a l’espai públic, hem volgut sempre crear un espaicentral acotat, capaç d’erigir-se com a pol d’atracció dela ciutat. Un espai al qual s’arriba amb recorreguts on hi passen coses. Des de Diagonal Mar es passaria a través d’unes grades, protegit per una gran pèrgola, que acompanya fins al proper edifici. Des de l’estació intermodalo el centre del disseny s’accedeix des de una gran escala eno el centre del disseny s’accedeix des de una gran escala enlinia amb Meridiana o a través del voladiu de la torre, queaixupluga a dos nivells. Des de Diagonal montanya, travessaria un edifici comercial i d’oci amb un altre voladiu a dues plantes, o exteriorment a través d’unes escalesmecàniques.

enrique durán bustamante_sergi fernández lázaro_marina garcía fornons 02alumnesprojecte

LES GLÒRIES CATALANES

assignatura

URBANÍSTICA VI-T_ESTANISLAU ROCA

N

+ 11’43+ 14’70

-20’51

+ 2’50 + 0’70

- 17’34

+1’23

+ 13’85

+ 7’20

Eix Cartagena

Eix Dos de Maig

Eix Badajoz

RELACIÓ ESPAI URBÀ - ACTIVITAT

En el moment que es crea un sòcol sota la gran plaça, el qual alberga certs equipaments de caire esportiu, i altres, s’ha de posaren realació, amb l’exterior. Aquests sòcol té l’accés per la façana del carrer Diputació, el qual li permet una relació directa amb el gran parc de la proposta. Els nivells d’ambdós, parc i sòcol,queden a cota, permetent l’unificació per estrats, i segregar els diferents àmbits del nou centre de les Glòries, Així doncs, la plaçadiferents àmbits del nou centre de les Glòries, Així doncs, la plaçaa cota 20,51m, queda connectada mitjançant passarel·les, i visulament amb les pèrgoles.

De la plaça superior sobrevola el gran parc, l’edifici museu, que alhora es també connexió de les diferents parts de la proposta.

N N

+ 13,38

+ 15’51

+ 15’51

+ 15’34

+ 13,94

+ 12,25+ 15,97+ 15,97

+ 14’03 + 13,73

SECCIÓ GRAN VIA. E 1/1000

SÒCOL. E 1/2000

SÒCOL. E 1/2000

enrique durán bustamante_sergi fernández lázaro_marina garcIa fornons 03alumnesprojecte

LES GLÒRIES CATALANES

assignatura

URBANÍSTICA VI-T_ESTANISLAU ROCA

+14’31

- 6’62

+3’36

+13’74

+20’51+11’57 +10’73 +14’25

+8’24

- 15’30+ 10’70

+ 20’51

+ 13’70

-17’71

+ 1’20

+ 11’30+ 10’34

+ 0+ 0

Eix C. de Cent

Eix Diputació

Eix Gran Via

Eix Diputació

NUCLIS DE TRANSPORT CONCLUSIÓ: projecte vs. condicionants SUBSÒL. E 1/3000

En el moment en que s’ens planteja el fet de mostrar la sinopsi del projecte de manera clara, s’ens convida a retornar als orígens de la proposta,per tal de veure quines són les idees esencials. Amb un sol esquema es pot justificar tota una proposta de manera prou clara i és el que acabarem veient en la part inferior d’aquest full. acabarem veient en la part inferior d’aquest full. Ara bé, per arribar a aquest punt, abans s’han detenir unes idees clares sobre l’àmbit que ens ocupa, el lloc amb tot el seu caràcter. Aquest fet, també s’explicarà per sobre en aquests dibuixos, per tal de veure quins punts serviran per acotar i ajudar a portar endavant la idea.

N N

+ 10’70

+ 7’61

Estació de tram

Estació metro Glòries (existent)

Estació de tram

Estació intermodal

SECCIÓ DOS DE MAIG. E 1/1000

ENTRADA A L’ESTACIÓ: Relació de nivells. E 1/500

DIÀLEG PROPOSTA-CIUTAT

SECCIÓ MERIDIANA. E 1/1000

enrique durán bustamante_sergi fernández lázaro_marina garcIa fornons

04alumnesprojecte

LES GLÒRIES CATALANES

assignatura

URBANÍSTICA VI-T_ESTANISLAU ROCA