nÚm. ref.: i. s / m-8 / 111 nÚm. ref. plÀnol: 38

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / M-8 / 111 -1- NÚM. REF.: I. S / M-8 / 111 NÚM. REF. PLÀNOL: 38 DENOMINACIÓ: Creu de Xirivia Altres denominacions: SITUACIÓ: C. de la Creu de Xirivia; Rbla. de Sant Jordi DATA DE CONSTRUCCIÓ: Època moderna. S. XVII o XVIII. 2001: ubicada una rèplica de

l'original. AUTORS: Desconegut PROMOTOR: TIPOLOGIA: Element Singular (S) CONTEXT: A conseqüència de la urbanització Sant Jordi, el seu emplaçament

s’ha variat dintre del carrer la Creu d’en Xirivia a 21,7 metres de la seva ubicació original, a l’octubre del 2005.

RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Sistema General Viari (clau A) Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de

Vilanova i la Geltrú, 1987. Protecció específica: Decreto 571/1963, de 14 de marzo, BCIN

RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

Imatge aèria de la Creu de Xirivia. 2009

Ubicació actual de la Creu de Xirivia a la rambla Sant Jordi

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ M. Claver, R. Lacuesta, J. Marsé, J.M. Pujol, I.Vilamala 2009-2010

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / M-8 / 111 -2- DESCRIPCIÓ: Creu d’entrada al poble composta per una base octogonal de

quatre graons, un fust llis igualment octogonal acabat amb collarí i la creu de coronament amb la imatge del Crist crucificat per una banda i la Verge per l’altra. Amb pedra treballada i fust de pedra arestada i reomplerta amb morter. Amb carreus de pedra.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Delimitació geogràfica del terme Actual: Monument ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ: És un monument que a Catalunya sol dir-se pedró o creu de terme

que consisteix generalment en unes graderies de planta circular o poligonal sobre les quals s'eleva un fust rematat en nus, capitell, que sustenta la creu de pedra llaurada en canteria. Generalment té per una de les cares de la creu la imatge d'un Crist crucificat i per l'altre la imatge de la Verge o alguns sants. Les creus de terme són la manifestació d'una arquitectura popular. Són creus de pedra que es col·locaven a l'entrada d'algunes poblacions, al marge o en els creus dels camins. El seu origen sembla estar relacionat amb l'antiga Grècia i posteriorment romana amb una forta tradició cristiana.

PROPOSTES: BCIN. Nivell de protecció 1. Manteniment o conservació. No es

permet la modificació. Sistemes per protegir la pedra de les inclemències del temps. Protecció física dels possibles impactes per vehicles.

DADES HISTÒRIQUES: Antigament ubicada a la cruïlla de la carretera de Sant Pere de

Ribes i de l’antic camí de la Creu, va ser traslladada, l’octubre de 2005, a la cantonada del carrer de la Creu de Xirivia i rambla Sant Jordi, al barri de la Geltrú. Segons Virella i Bloda i Josep M. Also, la creu ja existia al segle XVII i la seva primitiva situació podria haver estat a la cruïlla dels carrers de la Creu, el de Barcelona i el de Bonaire, que conformarien una petita plaça. Avui aquesta afirmació ha estat desmentida per les recerques documentals realitzades per Vicenç Carbonell, Alfred Castell i Josep M. Sabater. Segons aquests investigadors van existir dues creus de terme i no una, coetànies totes dues amb el nom de creu de la Geltrú. Una era plantada al començament del camí de Ribes, documentada l’any 1462; i l’altra, al començament de l’antic camí de Sitges, que ja existia l’any 1465.

La datació de la creu de Xirivia és incerta, tot i que podria pertànyer

als segle XVII o XVIII. Albert Ferrer, en el seu estudi de les creus monumentals de la ciutat de l’any 1944, va considerar que la creu de Xirivia, per les seves reminiscències gòtiques, era obra del segle XVI o XVII. La denominació d’aquesta creu es troba per primer cop, l’any 1856, en la forma cruz den Chirivia, en referència al renom de l’hortolà Gabriel Torrents, Xaravia. El fet que els descendents de Gabriel Torrents mantingueren el renom i que aquests posseïen

Placa identificativa del trasllat de la creu de terme, 2005

Detall de la rèplica de la Creu de Xirivia, aixecada al 2001


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / M-8 / 111 -3- terres contigües a la creu, va donar nom a aquesta creu de la

Geltrú. Per aquesta raó Vicenç Carbonell, Alfred Castell i Josep M. Sabater proposen la grafia Xirivia, que dóna oficialment nom al carrer on s’ubica actualment la creu, i no Xiribia com apareix en altres publicacions i en el Pla Especial i Catàleg de 1987, tot i que els mateixos autor aporten dades que l’any 1934, l’indret on es trobava la creu era anomenat com la partida Padró o Creu de Xiribia.

La creu va ser enderrocada, de forma anònima, la nit del trenta

d’abril al primer de maig de 1934; emmagatzemades per l’Ajuntament, va ser de nou reconstruïda i col·locada al seu lloc original l’any 1944, sota la direcció del Centre d’Estudis de la Biblioteca Víctor Balaguer, excepte la columna, que segons Albert Ferrer, va ser destruïda.

L’actual aixecada és una rèplica, l’original va ser restaurada l’any

2001, dins el projecte de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Restauració del Patrimoni I. Des de juliol de 2001, l’original roman en els magatzems de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

Té una protecció específica pel decret 571/1963, de 14 de març. BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, interiorista; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor

Fons documental de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Fons Documental SPAL, Diputació de Barcelona

VIVES I SABATÉ, Ricard. 1972. Goigs en lloança de la Santa Creu, de la col·lecció Quatre Creus de pedra de Vilanova i la Geltrú, estampats per Ricard Vives i Sabaté. Vilanova i la Geltrú: Joan Rius i Vila, editor

Escrita: ALSO, Josep maria. Paisatge urbà i espais significatius.

2000.Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú; El Cep i la Nansa. (El llibre del mestre; 2) ISBN: 84-85960-46-7, p. 11

ALSO, Josep Maria; ORRIOLS, Xavier; PARÉS, Àngels; PARRILLAS,

Carme. 1999. Expressions artístiques. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú; El Cep i la Nansa. (El llibre del mestre; 8) ISBN: 84-85960-40-8, p.82-83

CARBONELL I VIRELLA, Vicenç. 2001. Noms de lloc de Vilanova i la

Geltrú. Barcelona: Institut d’Estudis Penedesencs. Corpus de Toponímia Penedesenca, vol. 2. ISBN 84-86933-77-3

CARBONELL, Vicenç; CASTELLS, Alfred; SABATER, Josep M. 2002. La

Piera, Solicrup, la Terrosa, la Masia Nova. Vilanova i la Geltrú:

La creu original que es troba als magatzems de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Núm. registre: 8753

Fons Documental SPAL, Diputació de Barcelona. Núm. entrada 18.900


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / M-8 / 111 -4-


Il·lustració amb detall de la creu i el capitell. Ricard Vives i Sabaté, 1972

Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 7) D.L.: B-32.892-2004, p. 17 FERRER I SOLER, Albert. Nuestras cruces monumentales. Diario de Villanueva y Geltrú. Vilanova i la Geltrú. 27 de maig de 1944. Any III. núm. 121, p. 1 – 2

VIRELLA I BLODA, Albert. 1949. Vilanova i la Geltrú, imatges de la

ciutat i de la comarca. Vilanova i la Geltrú: Joan Rius

VIVES I SABATÉ, Ricard. 1972. Goigs en lloança de la Santa Creu, de la col·lecció Quatre Creus de pedra de Vilanova i la Geltrú, estampats per Ricard Vives i Sabaté. Vilanova i la Geltrú: Joan Rius i Vila, editor

Col·laboració: Montserrat Alòs Pla, gerent Organisme Autònom de Patrimoni

Local Víctor Balaguer

Il·lustració de la vista general. Ricard Vives i Sabaté, 1972

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / 112-1- NÚM. REF.: I. ARRu / 112 NÚM. REF. PLÀNOL: 462 DENOMINACIÓ: Masia de Can Giró Altres denominacions: Mas Codina SITUACIÓ: Av. de Cubelles, 88. DATA DE CONSTRUCCIÓ: Abans de 1948 AUTORS: Desconegut. PROMOTOR: Dentista Codina. TIPOLOGIA: Arquitectura residencial rural (ARRu) CONTEXT: Projecte que es va desenvolupar on eren les instal·lacions de les

destil·leries de la ginebra MG. Formen un conjunt de blocs habitatges parc i equipament, al sud limita amb l’avinguda Cubelles (C-246), al nord amb el carrer d’Olèrdola i amb la part posterior del conjunt de blocs d’habitatges “La Esmeralda”, a l’est amb el torrent de Sant Joan i a l’oest amb el carrer Dr. Zamenhof.

RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla d’ordenació vigent 2001. Pla Parcial Sector 3 Subsector Giró Classificació: Desenvolupament residencial intensitat 1. Qualificació: Clau 14a- Clau F. Protecció existent: RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

Vista aèria


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / 112-2- DESCRIPCIÓ: És un edifici que originalment era de planta quadrada amb porxo.

Posteriorment va patir una ampliació amb una ala a ponent adossada a l’edifici original

L’edifici original és de planta baixa i dos plantes pis ordenat amb totes les seves façanes en tres eixos verticals per ubicar les finestres. A la part sud s’ubica la porxada realitzada amb un terrat pla amb balustrades de ceràmiques. Les pilastres que aguanten la porxada estan aplacades amb pedra carejada poligonal, les fusteries de fusta amb persianes de llibret.

Les cantonades es remarquen amb cadenes de pedra i estuc. El remat superior de la casa es fa amb una cornisa amb mènsules i ràfec. La teulada a quatre aigües és de teula ceràmica àrab.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge Actual: Sèu de la Mancomunitat Inter municipal Penedès-Garraf ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: Masia: INV Nivell 5 jardí: BPU Nivell 4 PROPOSTES: És una casa que s’ha rehabilitat per un altre ús, tal com van fer els

diferents propietaris, i s’hauran de fer propostes per rehabilitar-la com edifici original.

DADES HISTÒRIQUES: La masia és situada a ponent del torrent de Sant Joan i a tocar de

la carretera de Cubelles. La casa ja era construïda el 1948 quan es va realitzar el Fotoplano de Villanueva y Geltrú y sus alrededores de 1948. Segon Puig Rovira la casa pertanyia al dentista Codina. L’any 1961 es va traslladar les instal·lacions d’elaboració de licors de Manuel Giró (1916-1978), la casa va formar part de les instal·lacions de l'empresa. MAGISA. L'any 2005 va ser reformada per encabir la Mancomunitat Intermunicipal Penedès-Garraf, el Consorci de Turisme i el Centre municipal de Suport a l'Empresa.

BIBLIOGRAFIA:

Escrita: CARBONELL I VIRELLA, Vicenç. 2001. Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Institut d’Estudis Penedesencs, p. 57 Puig i Rovira, Francesc Xavier. 2003. Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte., José María Pujol Martínez, redactor i Jaume Marsé Ferrer, biòleg.

Arxius Fons Documentals SPAL. Diputació de Barcelona Plànol de 1948 Arxiu de ICC

Façana sud porxo amb ritme de tres eixos d’obertures

Cos rectangular amb coberta a dues aigües adossada a l’edifici original


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / 112-3-

Façana est amb ritme de tres eixos de finestres

Zona de ponent amb l’afegit de l’ala a l’edifici original.




Foto plànol de l’ICC de l’any 1948. Ubicació de la casa del dentista Codina.

La façana principal amb la piscina, abans de la realització del Pla Parcial (any 2000)

Vista del camí de Cubelles, actualment l’avinguda de Cubelles

Edifici original amb coberta plana i badalot (ampliació de detall de la foto anterior)



Un dels xiprers de grans dimensions.

Hi ha un conjunt de joves pins pinyers (Pinus pinea) que acompanyen alguns exemplars antics de gran alçària. Hi ha una gran olivera (Olea europaea) i una palmera (Phoenix dactylifera) centenària aguantada per un cable També hi ha alguns altres elements vegetals de gran interès com un monumental bargalló (Chamaerops humilis) i uns xiprers (Cupressus sempervirens) extraordinaris.

DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN: Aquest Parc de nova creació ha aprofitat tota la vegetació que hi

havia del jardí.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer

Els diferents braços del bargalló han de ser aguantats per crosses.


La part on hi havia la piscina. Al fons es veuen els pins canaris de l’Ortoll.

Un passeig de vianants entremig dels pins.

La palmera fermada per raons de seguretat.


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. JA / IP / 113 -1- NÚM. REF.: I. JA / IP / 113 NÚM. REF. PLÀNOL: 133 DENOMINACIÓ: Turó del Molí de Vent Altres denominacions: SITUACIÓ: Molí: 01º 43’ 00” 41º 12’ 57”

Barraca de vinya 01º 42’ 55” 41º 12’ 58” Forn ibèric 01º 43’ 04” 41º 12’ 54”

DATA: II aC – V dC. TIPOLOGIA: Jaciment (JA) / Interès Paisatgístic (IP) CONTEXT: Explotacions agropecuàries, terres ermes i construccions

disperses. El jaciment es situa a l’extrem occidental del nucli urbà de Vilanova i la Geltrú en una amplia zona de terreny, prop del turó de Sant Gervasi. Està delimitada per la carretera C-246a al nord, la via fèrria al sud, l’avinguda Montseny a l’est i el turó del Pi Torrat a l’oest. Els vestigis són més abundants a prop de l’antiga línia d’aiguamolls, a tramuntana del ferrocarril.

RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ M. Claver, j. Fierro, R. Lacuesta, A. López Mullor, J. Marsé, J.M. Pujol, I.Vilamala 2009-2010

Classificació: SND (Sòl urbanitzable no delimitat) Qualificació: Clau 14b (Subzona de desenvolupament residencial. Intensitat 2) Protecció existent: Jaciment 12875 de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i

Paleontològic de Catalunya RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/15000

Imatge aèria del jaciment del turó del Molí de Vent i el seu entorn.

Vista general del turó del Molí de Vent.

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. JA / IP / 113 -2-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ M. Claver, j. Fierro, R. Lacuesta, A. López Mullor, J. Marsé, J.M. Pujol, I.Vilamala 2009-2010

ESCRIPCIÓ: El 9 de novembre de 1952, els senyors Joan i Ramon Bellmunt i J.

sud del turó del Molí de Vent s’han localitzat vestigis

questa zona, en un predi situat entre la línia fèrria i

EVOLUCIÓ D’USOS: ics, necròpolis i construccions

Actual:

ealitzat excavacions sistemàtiques, només alguns

VALORACIÓ: rifèrica del jaciment de Darró que

PROPOSTES: o conservació. No

DADES HISTÒRIQUES: Bellmunt en 1952

IBLIOGRAFIA:

Gràfica:

MULLOR, A., FIERRO, J. 2000: “Darró i el poblament ibèric al

DCarbonell van descobrir al peu del mur superior del camí vell de Sant Gervasi i a pocs metres de les restes del forn, dues sepultures que podrien ser d’època romana tardana. Es tractava de fosses sense cap mena de revestiment ni de aixovar. Els esquelets, en bon estat de conservació, estaven orientats d’est a oest i en les immediacions abundaven els fragments d’opus signinum i de ceràmica comuna romana i s’apreciaven senyals de l’existència d’altres sepultures.

Al vessant d’un forn amb la cambra de combustió retallada en el terreny natural. Aquesta estructura va ser tallada parcialment per l’antic camí de Sant Gervasi. Al costat hi ha les restes caigudes de la cúpula de la cambra de combustió. Es tracta d’un fragment d’argila endurida per efecte de la cocció de més d’1 metre de costat i d’uns 30 cm de gruix. A llevant, hi ha dos pous, oberts probablement per extreure-hi argila, igualment seccionats pel camí i reblerts de pedres.

A uns 250 m d’ael camí de Sant Gervasi, es va localitzar durant la campanya de delimitació arqueològica de Darró, l’any 1986, un abocador de terrissa pertanyent a les deixalles d’un forn ceràmic.

Totes aquestes troballes corresponen a construccions associades aactivitats subsidiàries del jaciment de Darró.

loc d’habitació i terrisseria ibèrOriginal: Lagropecuàries d’època romana i diverses estructures d’època moderna.

ESTAT DE CONSERVACIÓ: No s’han r

sondeigs durant les campanyes de delimitació del jaciment de Darró i les restes van ser colgades.

Previsible extensió de la zona pesembla tenir una densitat de sediments important.

BPU. Nivells de protecció 1, 4 i 6. Manteniment es permet la modificació.

Una part del jaciment va ser descoberta per Joani la resta va ser acotada entre 1984 i 1985 durant les campanyes de delimitació del jaciment de Darró i de prospecció del terme municipal de Vilanova i la Geltrú, realitzades pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (actual Servei de Patrimoni Arquitectònic Local) de la Diputació de Barcelona..

B

scrita: LÓPEZ E

Garraf” . L'hàbitat protohistòric a Catalunya, Rosselló i Llenguadoc Occidental. Actualitat de l'arqueologia de l'edat del Ferro. AFEAF'98. XXII Colloque International pour l'étude de l'âge du Fer, Girona, 21-24 de maig de 1998. Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona. Sèrie monogràfica, 19. Girona, 2000: 43-58.



Alguns pins han assolit una gran altura

ENTORN NATURAL: En aquesta àrea d’expectativa arqueològica hi ha una vegetació molt interessant. Per una banda la presència d’un hàbitat d’interès comunitari (HIC) de pinedes mediterrànies (HIC núm. 9540) constituït principalment per pi blanc (Pinus halepensis), coscó (Quercus coccifera), fals aladern (Phillyrea latifolia), mata (Pistacia lentiscus) i llistó (Brachypodium retusum). Per altra banda hi ha una sèrie d’arbres singulars per les seves dimensions i característiques que mereixen especial atenció i protecció com són alguns pins blancs de grans dimensions, una alzina i palmeres canàries, també de grans dimensions, i un conjunt de pins canaris. Es troben nombrosos arbres i arbusts ornamentals, alguns d’ells de mida important. S’han pogut identificar: fals castanyer (Aesculus hippocastanum), arbre del paradís (Ailanthus altissima), morera de paper (Broussonetia papyrifera), Cotoneaster lacteus, evònim (Evonymus japonicus), figuera (Ficus carica), acàcia de tres espines (Gleditschia triacanthos), llorer (Laurus nobilis), troanes (Ligustrum lucidum), lligabosc del Japó (Lonicera japonica), bignònia groga (Macfadyena unguis-cati), morera (Morus alba), palmera canària (Phoenix canariensis), ombú (Phytolacca dioica), pins (Pinus canariensis, P. halepensis i P. pinea), pitòspors (Pittosporum tobira), plataners d’ombra (Platanus hybrida), ametller (Prunus dulcis), magraner (Punica granatum), alzina carrasca (Quercus ilex ssp. rotundifolia), falsa acàcia (Robinia pseudoacacia), saüc (Sambucus nigra), pebrer bord (Schinus molle), tecomària (Tecomaria capensis), tells (Tilia tomentosa i T. x vulgaris), marfull (Viburnum tinus)... També es important esmentar la presència de fragments de màquia litoral (Querco-Lentiscetum) de certa alçada, molt ben conservats, amb exemplars quasi arboris d’aladern (Rhamnus alaternus ssp. alaternus), ullastres (Olea europaea ssp. sylvestris), garrofers (Ceratonia siliqua), junt amb pins (Pinus halepensis), arítjol (Smilax aspera), esparregueres (Asparagus acutifolius) i roges (Rubia longifolia). La composició florística recorda, excepcionalment, a l’Oleo-Lentiscetum, màquia més septentrional.

VALORACIÓ: Espai amb jardins valuosos abandonats i amb diverses acumulacions de deixalles. Existència d’usos agraris.

PROPOSTES: Netejar els espais amb deixalles acumulades. Arranjar els

accessos a l’espai. Protegir i preservar la vegetació. Caldria considerar la possibilitat de conservar els antics jardins abandonats com a parc urbà i lloc d’aprenentatge, tot i conservant fragments del bosc natural vilanoví (màquia d’olivera i margalló). Manteniment dels usos agraris.

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. JA / IP / 113 -4- BIBLIOGRAFIA:

Escrita: ÁLVAREZ DE LA CAMPA, Josep Manuel. 2004. Alguns jardins d’Interès a Vilanova. Inèdit. Font: Cartografia del web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.


LEGISLACIÓ:

Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DO L 206 de 22.7.1992, p. 7).

A l'esquerre els plàtans i a la dreta els pins canaris

Bona part d'aquesta àrea té un ús agrícola

Hi ha set xiprers altíssims



Una enorme alzina

Detall els fruits d’un arç blanc

El camí de l’Ortoll

L’entorn de la desapareguda Masia de l’Ortoll




Un camí transitable i de gran valor paisatgístic

Àrea cultivada

Una filera de plàtan (Platanus orientalis) i una filera de pins canaris (Pinus canariensis)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. JA / IP / 114 -1- NÚM. REF.: I. JA / IP / 114 NÚM. REF. PLÀNOL: 134 DENOMINACIÓ: Turó del Pi Torrat Altres denominacions: SITUACIÓ: 01º 42’ 48” 41º 12’ 49” DATA: Segles II aC – V dC. TIPOLOGIA: Jaciment (JA) / Interès Paisatgístic (IP) CONTEXT: En una franja de terreny ocupada per terres ermes, bosc, l’escola

Llebeig i una antiga pista d’aprenentatge d’una autoescola, entre la carretera C-s46a al nord, la via fèrria al sud, el turó de Sant Gervasi a l’oest i el turó del Molí de Vent a l’est.

RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SND (Sòl urbanitzable no delimitat) Qualificació: Clau 14b (Subzona de desenvolupament residencial. Intensitat 2) Protecció existent: Jaciment 12877 de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i

Paleontològic de Catalunya RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/15000

Imatge aèria del jaciment i el seu entorn.

Vista general de l’àrea.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ M. Claver, J. Fierro, R. Lacuesta, A. López Mullor, J. Marsé, J.M. Pujol, I.Vilamala 2009-2010


DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ M. Claver, J. Fierro, R. Lacuesta, A. López Mullor, J. Marsé, J.M. Pujol, I.Vilamala 2009-2010

DESCRIPCIÓ: El jaciment se situa a l’extrem occidental del nucli urbà de Vilanova i la Geltrú en una àmplia zona de terreny. A la zona més propera a la via fèrria, diversos sondeigs realitzats, al camí vell de Sant Gervasi i al camp situat entre l’escola Llebeig i l’antiga pista d’aprenentatge de conductors, entre la línia fèrria i una sínia, van posar al descobert al subsòl la continuïtat de les restes arqueològiques de la pars urbana de la vil·la romana.

Al cim del turó del Pi Torrat s’aprecia una gran quantitat de materials constructius d’època romana (tegulae i imbrices) ceràmica ibèrica, àmfora itàlica i ceràmica comuna romana d’època imperial.

Als marges del camí que voreja la sínia de Torre Escardò també s’hi poden veure nombrosos fragments de ceràmiques i materials constructius d’època romana.

Totes aquestes troballes corresponen a construccions associades a activitats subsidiàries del jaciment de Darró. La dispersió dels materials es força gran, sent més abundats a mesura que s’apropa a la costa.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Hàbitat ibèric disseminat, construccions agropecuàries isolades d’època romana i diverses estructures d’època moderna (aljub, barraca,...)

Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: Sense excavar, només es van realitzar uns sondeigs arqueològics

durant les campanyes de delimitació del jaciment de Darró, que van ser colgats.

VALORACIÓ: Previsible extensió de la perifèria del jaciment de Darró que sembla

tenir una densitat de sediments important. PROPOSTES: BPU. Nivells de protecció 1, 4 i 6. Manteniment o conservació. No

es permet la modificació. DADES HISTÒRIQUES: El jaciment va ser descobert entre 1984 i 1985 durant les

campanyes de delimitació del jaciment de Darró i de prospecció del terme municipal de Vilanova i la Geltrú, realitzades pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (actual Servei de Patrimoni Arquitectònic Local) de la Diputació de Barcelona.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Escrita: LÓPEZ MULLOR, A. 1986. "Establiment ibèric i romà de Darró". Memòria

1984: 113-142.

LÓPEZ MULLOR, A., FIERRO, J. 2000: “Darró i el poblament ibèric al Garraf” . L'hàbitat protohistòric a Catalunya, Rosselló i Llenguadoc Occidental. Actualitat de l'arqueologia de l'edat del Ferro. AFEAF'98. XXII Colloque International pour l'étude de l'âge du Fer, Girona, 21-24 de maig de 1998. Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona. Sèrie monogràfica, 19. Girona, 2000: 43-58.



L'hàbitat predominant és el de pinedes mediterrànies.

El pi pinyer més esponerós de l'àrea

També es important esmentar la presència de fragments de màquia litoral (Querco-Lentiscetum) de certa alçada, molt ben conservats, amb exemplars d’aladern (Rhamnus alaternus), ullastres (Olea europaea ssp. sylvestris), garrofers (Ceratonia siliqua), junt amb pins blancs (Pinus halepensis), pins pinyers (Pinus pinea), arítjol (Smilax aspera), esparregueres (Asparagus acutifolius) i roges (Rubia longifolia). La composició florística recorda, excepcionalment, a l’Oleo-Lentiscetum, màquia més septentrional.

ENTORN NATURAL: En aquesta àrea d’expectativa arqueològica hi ha una vegetació

molt interessant. Per una banda la presència d’un hàbitat d’interès comunitari (HIC) de pinedes mediterrànies (HIC núm. 9540) constituït principalment per pi blanc (Pinus halepensis), coscó (Quercus coccifera), fals aladern (Phillyrea latifolia), mata (Pistacia lentiscus) i llistó (Brachypodium retusum).

Escrita: Font: Cartografia del web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DO L 206 de 22.7.1992, p. 7).

BIBLIOGRAFIA:


LEGISLACIÓ:

Al centre, el pi pinyer més gran de la zona

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / AEA / 115-1- NÚM. REF.: I. ARUr/UM / AEA / 115 NÚM. REF. PLÀNOL: 294 DENOMINACIÓ: Edifici de la Comunitat de Regants del Pantà del Foix Altres denominacions: SITUACIÓ: Pl. de la Diputació, s/n; C. de les Premses, 7 DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1984 AUTORS: 1983-84: remodelació segons projecte arquitecte municipal Àngel

Smith Espinosa, arqte. municipal. Es van incorporar elements arquitectònics provinents de l’antic Hostal Vell del carrer Major, número 24

PROMOTOR: TIPOLOGIA: Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (ARUr/UM) / Area

d'Expectativa Arqueològica (AEA) CONTEXT: Al nucli antic de Vilanova, davant el Museu Romàntic de Can Papiol RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Sòl Urbà Qualificació: Clau 1 Protecció existent:


RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / AEA / 115-2-


DESCRIPCIÓ: Edifici entre mitgeres de composició sobre un eix central construït sobre la portalada de pedra traslladada de l’Antic Hostal Vell, aprofitant l’ampit de la antiga balconera es va instal·lar l’obertura del finestral de la primera planta pis; al segon pis es va tractar amb una finestra enfonsada sobre el pla de façana al llarg de la façana, emmarcada amb dues cornises.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: Preservació d’antics elements patrimonials. PROPOSTES: BPU Nivell 4 AEA Nivell 6 DADES HISTÒRIQUES: Davant del Museu Romàntic Can Papiol hi havia una de les cases

més antigues del carrer de les Premses cantonada amb el carrer Major, la de la família Carbó, la qual es va enderrocar per fer l’actual plaça de la Diputació i donar una millor perspectiva del

ova edificació. Un dels elements ser la gran portalada d’arc de mig

unt, feta de grans blocs de pedra de més d’un metre de llargada. portal d’arc rodó, té les dovelles més grans de les

vila; a la clau del portal hi ha la inscripció MARIA SEPH 1722. Un altre element reconstruït són els finestrals

superiors. L’edifici va ser remodelat entre els anys 1983 i 1984, Àngel Smith Espinosa.

egidoria d’Esports i, actualment, nts del Pantà de Foix.

IBLIOGRAFIA: Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotogràfies realitzades per José María Pujol Torres,

Escrita:

museu. La plaça va ser inaugurada l’any 1961, i remodelada a partir de l’any 1977. En aquesta plaça, davant del museu, es va construir-hi un nou edifici al qual es van incorporar elements arquitectònics provinents de l’antic Hostal Vell del carrer Major, número 24, que s’havia

nenderrocat per construir-hi unaque es van instal·lar a l’edifici vapAquest portalades de la JO

segons projecte de l'arquitecte municipal L’edifici ha acollit la seu de la Racull la Comunitat de Rega

B

arqte. i José María Pujol Martínez, redactor.

ALSO, Josep Maria; ORRIOLS, Xavier; PARÉS, Àngels i PARRILLAS, Carme. 2000. Paisatge urbà i espais significatius. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i El Cep i la Nansa Edicions, p. 34-46



SPAL. Diputació de Barcelona. 2009 CASTELLS I URGELLÈS, Alfred; SABATER I NAVARRO, Josep M.; VIRELLA I TORRAS, Xavier. 1988. Les viles medievals. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 1). p. 46 ALSO, Josep Maria; ORRIOLS, Xavier; PARÉS, Àngels; PARRILLAS, Carme. 1999. Expressions artístiques. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú; El Cep i la Nansa Edicions. (El llibre del mestre; 8), p. 106

Portal d’entrada. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009

De 09 tall portal d’entrada. SPAL. Diputació de Barcelona. 20

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / 116 -1- NÚM. REF.: I. CU / 116 NÚM. REF. PLÀNOL: 529 DENOMINACIÓ: Conjunt de dues cases del carrer del Doctor Fleming Altres denominacions: SITUACIÓ: C. de Doctor Fleming, 21, 23; núm. 23: cantonada Av. de Francesc

Macià, 72 DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1961-1965 AUTORS: Núm. 21: 1965 addició segona planta, Josep Maria Pericas Soler

núm. 23: 1961 Josep Maria Miró i Guibernau PROMOTOR: Particulars TIPOLOGIA: Conjunts Urbans d'interès (CU) CONTEXT: Ubicat a la cruïlla del carrer Fleming i Francesc Macià cantonada

nord. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Sòl urbanitzable Qualificació: Clau 4 Protecció existent: Cap


RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / 116 -2-


DESCRIPCIÓ: Malgrat l’època en que es va desenvolupar l’arquitectura del 50 al

60, Vilanova va incorporar un tipus de tipologia, molt escampada per la ciutat, que consistia a composar unes façanes sense balconera i finestres rectangulars amb brancals de ceràmica vista al suport de la llinda. Aquests brancals són enfonsats en respecte a la façana i a les finestres. A tot el seu perímetre, crea una cornisa volada, emmarcant-la. El remat de l’edifici es realitza amb una doble cornisa i a vegades una enfonsada de totxo vist.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatges Actual: Habitatges ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: Conjunt d’edificis amb la tipologia pròpia dels anys 1950-1960, que

es va estendre per l’eixample de la ciutat. PROPOSTES: Inventari Nivell 5 DADES HISTÒRIQUES: El carrer del Doctor Fleming es va obrir a inici dècada 1960 i va

rebre aquesta denominació el 1964. El tram final del carrer, entre el carrer de Pelegrí Ballester i l’avinguda de Cubelles, coincideix amb el carrer Comtal projectat en la proposta d’eixamples de Francesc Gumà.

a la ciutat a inicis ècada 1960 Josep Maria Miró i Guibernau, arquitecte municipal, i

del seu substitut Josep Maria Pericas i Soler.

Espina va sol·licitar llicència d'obres per a ... construir lantas en su solar de la calle del Genral Yagüe,

de la parcelación de la finca La Granja... el 3 ctubre de 1961, segons plànols de l'arquitecte Josep Maria Miró

i Guibernau.

a l'Ajuntament llicència d'obres per Adición piso segundo, calle Doctor Fleming Nº21 según

acom nats per l'arquitecte Josep Maria Pericas Soler, l'any 1965.

El Conjunt de dues cases a la cantonada amb l'avinguda de Francesc Macià és representativa de la utilització del totxo perforat o ladrillo gero com acabament de façana, novetat constructiva a la dècada de 1950 i 1960, que coincideix a Vilanova amb el desenvolupament de la barriada de Sant Joan, on es troben la majoria dels edificis que van utilitzar el ladrillo gero en l'acabament de façana. Les dues cases que formen el conjunt són també representatives dels dos arquitectes més actius d

Josep Milà iun edificio de tres pesquina a la calle "B"d'o

Benita Martín i Fernández va sol·licitar

planos que paña, sig

Planta segon pis i alçat de la façana principal



BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor

Escrita: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de

Vilanova i la Geltrú. (0701/1961; 0720/1965) Escrita: Oral:

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / 117-1- NÚM. REF.: I. AP/E / 117 NÚM. REF. PLÀNOL: 568 DENOMINACIÓ: CEIP L'Aragai Altres denominacions: SITUACIÓ: C. del Doctor Zamenhof, 20 - 20B; C. de l'Aigua, 185-187;

Torrent de Sant Joan DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1978 AUTORS: Desconegut PROMOTOR: Ministeri d'Educació TIPOLOGIA: Arquitectura pública, semipública / Equipament (AP/E) CONTEXT: Entre el carrer del Doctor Zamenhof i el Torrent de Sant Joan es

troba aquest centre. També al carrer de l’Aigua i al costat dels Jardins del Molí del Vent

RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Sistema d’Equipament Educatiu (Clau H) Protecció existent: Cap RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/4000


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / 117-2-


DESCRIPCIÓ: Està format per dos edificis, un de planta baixa i dues plantes pis, i un altre de planta baixa. El primer edifici, de planta rectangular i de configuració compacta, resol la seva construcció amb parets de tancament de totxo vist i coberta a quatre aigües; les finestres amb un ordre horitzontal i l’entrada principal centrada. L’edifici més baix també segueix la mateixa característica constructiva.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: El Centre d'Educació Infantil i Primària Actual: El Centre d'Educació Infantil i Primària ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ: Construccions de característiques compactes, la més important de

les quals és interessant pel ritme de buits i plens. PROPOSTES: Inventari nivell 5 DADES HISTÒRIQUES: El col·legi de L'Aragai va ser promogut va ser el Ministeri

d'Educació i va ser inaugurat l'any 1978. El Centre d'Educació Infantil i Primària L'Aragai és una escola pública depenent del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Atenem nens i nenes d'edats compreses entre els 3 i els 12 anys.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor.

Escrita: Oral:

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / 118-1- NÚM. REF.: I. AP/E / 118 NÚM. REF. PLÀNOL: 579 DENOMINACIÓ: IES Francesc Xavier Lluch i Rafecas Altres denominacions: SITUACIÓ: C. del Doctor Zamenhof, 30; C. de la Torre d'Enveja, 41; C. de

l'Aigua, 202; Torrent de Sant Joan DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1993 AUTORS: Joan Rodón i Bonet, arqte. PROMOTOR: Generalitat de Catalunya TIPOLOGIA: AP/E CONTEXT: Sector de l’Aiguacuit. Al costat del torrent de Sant Joan i a prop del

Parc de la Quadra d’Enveja. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla general d’ordenació 2001 Classificació: Pla parcial l’Aiguacuit Qualificació: H Equipament educatiu Protecció existent: cap


RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Pública Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/4000

Vista aèria de l'entorn urbà de l' Aiguacuit

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / 118-2- DESCRIPCIÓ: El centre docent s'ubica en un gran terreny rectangular destinat a

equipament, limitat a llevant pel Torrent de la Pastera. L'edifici principal es recolza en l'eix paral·lel a las edificacions del carrer Zamenhof, perden la lectura de la façana. Només l’accés a l'edifici s’efectua pel mateix carrer a través d'un passadís a final del qual s'entreveu l'entrada a l'edifici, la part de més alçada de tots els cossos que componen el centre. Des d'aquest cos d'entrada es distribueixen els altres tres, de dos pisos d'altura, amb àmplies finestres. Només el gimnàs és un cos independent dins el pati.

L'edifici és de façanes contínues cap a llevant, deixant cegues las

façanes a ponent i privant la visió dels blocs de pisos del carrer Zamenhof. Estructura metàl·lica de bigues en gelosia per grans longituds, coberta de xapa metàl·lica a una sola pendent, .ràfecs de gran proporcions creats amb la mateixa estructura, la pell de l'edifici tractada amb totxo vist i fusteries metàl·liques d'alumini

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Institut d’ensenyança Superior IES Actual: Institut d’ensenyança Superior IES ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: És un projecte que es desenvolupa en pavellons, la característica

principal es la unificació dels materials i las solucions adoptades distributives del mateix.

PROPOSTES: Inventari nivell 5 DADES HISTÒRIQUES: A l'Avanç de Memòria Constructiva d'octubre de 1990, l'arquitecte

Joan Rodón i Bonet, que signa el projecte i plànols, indica que l'objectiu fonamental del projecte és el d'obtenir una màxima simplicitat constructiva en el nou IES al polígon d'Aiguacuit, promogut pel Departament d'Educació de la Generalitat. La simplicitat constructiva responia tant a l'abaratiment dels costos de construcció com al temps d'execució, sense que perjudiqués la qualitat de l'edifici. El centre es va inaugurar l'any 1993.

El projecte inicial es va complementar amb un edifici annex de taller de mecànica, l'any 1994, segons projecte de l'arquitecte Joan Rodón i Bonet.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor

Escrita:

Oral:

Detall del ritme de finestres de façanes



Vista des del torrent de Sant Joan

Vista aèria dels pavellons

Vista del torrent a primer pla, al fons façanes de llevant.



Vista del cos d'entrada des del pati




Façanes del conjunt

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / 119-1- NÚM. REF.: I. AP/E / 119 NÚM. REF. PLÀNOL: 578 DENOMINACIÓ: IES Dolors Mallafré i Ros Altres denominacions: SITUACIÓ: C. del Doctor Zamenhof, 57; Avda. de la Collada, 2; C. del Rasot, 4 DATA DE CONSTRUCCIÓ: 2002 AUTORS: Desconegut PROMOTOR: Generalitat de Catalunya TIPOLOGIA: Arquitectura pública, semipública / Equipament (AP/E) CONTEXT: Al costat de l’escola Cossetània, a la prolongació del carrer

Zamenhof i a l’inici del nucli de la Collada Sis Camins. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Sistema d’Equipament Educatiu (Clau H) Protecció existent: Cap RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Pública


Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/4000



ESCRIPCIÓ: Diversos volums conformen el conjunt d’edificis destinats a IES.

VOLUCIÓ D’USOS:

: IES

Nou institut amb les prestacions necessàries; és un edifici amb una

ROPOSTES:

ADES HISTÒRIQUES: L’IES Dolors Mallafré i Ros va iniciar el curs 1992-93 com a

IBLIOGRAFIA: àfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

Escrita:

DUna entrada del vestíbul organitza dos eixos perpendiculars per a la distribució interna del Institut, amb els volums en forma pinta i orientació clara al sud. L’eix perpendicular arriba fins a un altre volum destinat a gimnàs o activitats conjuntes. És un edifici que resol totes las seves funcions amb un màxim de racionalitat. Les façanes són estucades, la fusteria metàl·lica d’alumini color blau, cares llises sense motius ornamentals i coberta no trepitjable.

E Original Actual: IES ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ:

racionalització de funcions i forma.

Inventari nivell 5 P D

Extensió de l’IES Manuel de Cabanyes per a la implantació de l’Ensenyament Secundari Obligatori. Inicialment es va dir IES La Parera, com el centre on es van impartir inicialment aquell curs. Durant quatre anys va compartir les instal·lacions del Col·legi Sant Jordi i el curs 1997 van disposar de totes les instal·lacions. Al 2000, la Generalitat va adjudicar les obres de construcció de l’edifici actual que es va ser inaugurat oficialment el 9 de maig de 2002.

B

GrTorres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor

Oral:

Vista del vestíbul d’entrada 2009

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AI / 120-1- NÚM. REF.: I. AI / 120 NÚM. REF. PLÀNOL: 348 DENOMINACIÓ: Celler Can Pujol Altres denominacions: Fassina Puig Ávila SITUACIÓ: C. Duc de la Victòria, 9; C. del Llimonet, 20-22 DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1923 documentat AUTORS: 1935: reconstrucció, Antoni Pons i Domínguez, arqte.; 1984:

reformes Cyril Innes Nundy, arqte. PROMOTOR: Joan Pujol Tort TIPOLOGIA: Arquitectura Industrial (AI) CONTEXT: Actualment, l’entorn és urbà, al costat de la rasa del Llimonet.

Manté l’estructura de l’antiga fassina. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Sol urbà Qualificació: Clau 4, Zona de l’Eixample Protecció existent:


RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Celler Can Pujol Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

Façana carrer Duc de la Victòria

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AI / 120-2- DESCRIPCIÓ: L’Edifici, després de les ampliacions i reformes, es composa de

dues naus de construcció industrial formades per encavallades de fusta, separades per un pati central que serveix de distribuïdor entre el celler-botiga actual i l’antiga bodega. Les caves i el restaurant es troben al fons del pati.

Les façanes Conserva les tipologies de arcades, remats i cornises amb totxo a sardinell i estucs. Fusteria de fusta de pi. Pati jardí Al pati hi destaca una gran buguenvíl·lea (Bougainvillea sp), un fals pebrer (Schinus molle) i una iuca (Yucca elephantipes).

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Fassina Actual: Celler, caves, bodegues i restaurant ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ: Es tracta d’una de les poques fassines convertida en celler, bodega

i caves, que manté l’esperit del seu origen. PROPOSTES: BPU Nivell 3. Rehabilitar la façana de la rasa del Llimonet. DADES HISTÒRIQUES: Malgrat que en les darreres dècades la superfície cultivada del

terme ha disminuït, la vinya continua sent el conreu més estès, i amb el raïm que produeix s’elaboren vins i caves que tenen la denominació d’origen Penedès. El celler Can Pujol s’emplaça al carrer Duc de la Victòria, en un sector on havien funcionat diverses fassines, al nord dels nuclis antics de la Geltrú i de la Vila Vella. El cadastre de 1739 dóna notícia de l’existència, en aquell moment, de 72 cellers i 10 «fassines» o fàbriques d’aiguardent, cosa que indica la importància que havia tingut la vinya en l’economia de la població. El conjunt d’edificis que avui constitueixen el Celler Can Pujol té uns antecedents molt antics. La documentació parla de l’existència en el lloc de «una construcción antiquísima en la que hay 10 profundos lagares», on es produïa aiguardent. Això ho escrivia en una instància del 23 de setembre de 1931 qui aleshores n’era el propietari, Eduardo Batalla Cunillera, que manifestava haver-la adquirit el 1923 a Hermanos Olivé. Eren a tocar del torrent del Llimonet, avui canalitzat, on acabava l’actual carrer Duc de la Victòria, que es va prolongar avançat el segle XX. Allí es va construir al segle XIX la fàbrica d’alcohol amb la seva fassina. Els Pujol, comerciants de vins, tenien un negoci fundat el 1932 a la part baixa de la parcel·la, amb entrada pel carrer de les Sogues. Eren, doncs, veïns de la fàbrica d’alcohol per migdia. Aquesta va anar passant per diversos propietaris i, el 1935, pertanyia a Miquel Puig Ávila, que la va haver de reconstruir en part a causa d’un accident ocorregut en plena activitat industrial. El 15 de juliol de 1935, Puig

Celler- Bodega 2009

Pati entre naus, al fons el restaurant.


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AI / 120-3-

Ávila presentava una instància a l'Ajuntament vilanoví, en la qual exposava que, «per causa d’un principi d’incendi seguit d’explosió hagut en la seva fàbrica d’esperit de vi, emplaçada al carrer Duc de la Victòria nº 8, li és necessari procedir a l’enderroc i reconstrucció del cobert sinistrat, la qual cosa desitja fer d’acord amb els plans que per duplicat adjunta». Els plànols, que van ser aprovats nou dies més tard, estaven datats del dia 12 del mateix mes i any, i signats per l’arquitecte Antoni Pons i Domínguez. S'hi plantejava aixecar de nou les parets i cobrir la construcció amb una teulada a dos vessants suportada per encavallades de fusta, que tindria un despatx i un laboratori al costat de la porta d’entrada des del carrer. El 1941, Pons faria tres naus més a l’altra banda del carrer, on hi havia hagut un cobert, actualment desaparegudes. L'antiga fàbrica d'esperit de brisa que ha arribat als nostres dies presenta una distribució semblant a la destil·leria de Can Forrellat, de Castellbell i el Vilar. Són dues naus bessones, de planta rectangular i disposades en sentit nord-sud, separades per un pati central al qual tenen sortida directe. La nau alineada longitudinalment al torrent del Llimonet contenia la fassina, i la situada a llevant, un magatzem. El conjunt és d’una arquitectura sòbria, sense concessions estilístiques. Els dos frontis de les naus, alineats amb el carrer Duc de la Victòria i units per una tanca amb barri per on s’accedeix al pati, contenen els únics elements treballats de les façanes: les portes en arc rebaixat de totxo vist col·locat a sardinell, que descansa sobre sengles arquets còncaus; la imposta, també de totxo, que a manera de fris abasta l’amplada de cada nau, i, per damunt, els capcers triangulars truncats, coronats per pilarets als extrems. Els paraments estan revestits d’estuc i pintats de color crema. El 1982, quan ja feia algunes dècades que l'alcoholera no funcionava, Joan Pujol Torrent (fill de Joan Pujol i Tor) va comprar-la per ampliar el seu celler i el negoci. A inicis de la dècada de 1990 es va començar a elaborar cava, per la qual cosa es van fer accessibles els tres grans cups revestits amb rajola, allotjats al subsòl de la nau oriental, que havien servit per emmagatzemar brisa. Al fons de la nau hi havia la maquinària de la fàbrica i la paret que havia fet de mitgera amb la propietat dels Pujol, en la qual s’exhibia un plafó ceràmic amb la imatge de sant Antoni de Pàdua, a qui se li atribuïa protecció enfront possibles explosions. En aquest espai és on es va obrir la botiga del celler que veiem avui, mentre que l'altra nau serveix de magatzem, i les dependències del fons del pati (l’edifici origen de Can Pujol) acullen el restaurant La Fassina, anomenat així en record del vell ús de l'antic edifici. Alguns anys més tard es va refer la teulada de la nau amb bigues de fusta i una solera formada per posts, també de fusta, i el plafó de sant Antoni es va traslladar a la façana que dóna al pati.

Projecte any 1935 Fàbrica d’alcohols

Projecte d’ampliació 1941 Puig Ávila


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AI / 120-4- BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor.

SPAL. Diputació de Barcelona. 2009.

ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

Escrita: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de

Vilanova i la Geltrú. LACUESTA CONTRERAS, Raquel. 2009. Catedrals del vi. Barcelona:

Angle Editorial.

VIRELLA I BLODA, Albert. 1978. De quan Vilanova i la Geltrú era un empori del vi. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs. Miscel·lània Pendesenca. p. 205-240

Soterrani amb volta catalana

Interior de la nau amb estructura d’encavallades.



Detall del treball de totxo vist

Vista des del carrer Duc de la Victòria


nÚm. ref.: i. s / m-8 / 111 nÚm. ref. plÀnol: 38

Documents