nÚm. ref.: i. cu / aea / c-2 / 151 nÚm. ref. plÀnol: 394

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / AEA / C-2 / 151-1- NÚM. REF.: I. CU / AEA / C-2 / 151 NÚM. REF. PLÀNOL: 394 DENOMINACIÓ: Conjunt urbà del carrer dels Estudis Altres denominacions: carrer de l'Hospital (fins a 1860) SITUACIÓ: C. dels Estudis, 1 - 3, 4, 5, 7, 8, 11, 12, 17, 19, 21, 23, 25, 28, 30,

34 ; núm. 25: cantonada c. de les Tires, 34 DATA DE CONSTRUCCIÓ: s. XVII AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: Conjunt Urbà d'interès (CU) CONTEXT: Eixample Cap de Creu / Nucli Antic de Vilanova RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl urbà consolidat) Qualificació: Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de

Vilanova i la Geltrú, 1987. Fitxa C2

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ M. Claver, R. Lacuesta, J. Marsé, J.M. Pujol, I.Vilamala 2009-2010

RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada / Pública Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / AEA / C-2 / 151-2-


ESCRIPCIÓ: El conjunt pretén preservar la tipologia constructiva original de

Els conjunts urbans estan valorats pel seu entorn immediat, per la

ROPOSTES: BCIL Nivell 2 Nivell 4

ADES HISTÒRIQUES: A l’any 1605, el recinte murat de 1369 es va eixamplar fins l’actual

IBLIOGRAFIA: àfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

Escrita: ER I NAVARRO, Josep; VIRELLA I

etall façanes del carrer dels Estudis: D

finals de segle XVIII i del segle XIX. Malgrat algunes intervencions que no ha preservat la tipologia originària, els edificis inclosos en el conjunt la mantenen.

EVOLUCIÓ D’USOS:

l: Origina Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ:

seva tipologia edificatòria, per l’ample de les parcel·les, per les unitats entre elles, per la seva història comuna i pel seu desenvolupament urbà.

P D

cantonada del carrer de Santa Anna, on fou avançada la porta de Terra, integrant el raval de Terra o raval de Sant Antoni, format abans extramurs. Probablement l'existència de l'Hospital Vell va ser determinant en la configuració del carrer. A l'any 1857, el carrer dels Estudis arribava fins el Cap de Creu.

B

GrTorres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor

L I URGELLÈS, Alfred; SABATCASTELBLODA, Joan. 1988. De l’edat mitjana a les guerres carlines. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 2), p. 33-34

D

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AR / IP / A-108 / 152-1- NÚM. REF.: I. AR / IP / A-108 / 152 NÚM. REF. PLÀNOL: 185 DENOMINACIÓ: Ermita de Sant Cristòfol Altres denominacions: SITUACIÓ: C. d’Eugeni d’Ors, 9; Pujada del Far de Sant Cristòfol, 19 DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1372: referències documentals de l'ermita; 1788: ermita actual; s.

XIX (rehabilitada) AUTORS: Pintura de Sant Francesc d'Asís d'Antoni Viladomat; anys 20 s. XX

(decoració interior): per Santiago Marco i Urrútia, decorador; 1945: projecte per Pere Benavent de Barberà i Abelló, arq.; 1945: mosaic tessel·les regulars, obra de Santiago Padró

PROMOTOR: Ermita desconegut; vivenda Eugeni d’Ors TIPOLOGIA: Arquitectura Religiosa (AR) / Interès Paisatgístic (IP) CONTEXT: Ubicada al turo de Sant Cristòfol a la part mes alta del turo,entre

els carrers Avda. Far de Sant Cristòfol i carrer Eugeni D’ors n. 9.El punt de referència es la Farola com inici de la avinguda.

RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Sòl urbà Qualificació: Sistema d’equipaments col·lectius (clau E) Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de

Vilanova i la Geltrú,1987. Declarat BCIL. Fitxa A-108 RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privat Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

Façana principal, C. d’Eugeni d’Ors

Vista des de la Pujada del Far de Sant Cristòfol – Antiga casa d’Eugeni d’Ors


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AR / IP / A-108 / 152-2- DESCRIPCIÓ: L'ermita és de planta de creu llatina amb un absis rectangular, en el

que és realitza amb volta de canó i en la creueria. La part central està composta per quatre arcs de tornada de mig punt reforçat amb pilars encastats, amb capitells adornats, amb dibuixos acabats, amb blauet i ocres format, una cornisa lineal decorat al llarg de la nau. En l'entrada principal hi ha un vestíbul nàrtex que distribueix els accessos al cor i a l'habitatge. Fa mancada destacar amb un arc rebaixat de pedra que marca l'entrada de l'ermita amb inscripció any 1.788.

Les Façanes Façana principal La façana frontal és de composició central amb pendents a banda, i

banda de la coberta formant un frontó d’on neix en el seu vèrtex un petit campanar de cadireta Les obertures són un ull de bou amb vidriera emplomada al centre per sota del campanar i la porta principal amb arc rebaixat. En l'esquerra de la façana apareix una balconada suportada per mènsules de fusta, barana senzilla de passamà de ferro i unes petites obertures de finestres relacionades amb els habitatges adossats a l'ermita. Destaca en la seva composició un San Cristóbal realitzat amb tessel·les amb dita en els seus peus. En la base de la façana en el costat esquerre es troba un pedrís de pedra.

Façanes laterals La façana lateral, que se situa la avda. de San Cristóbal, es troba

un edifici adossat que forma part del conjunt. La seva estructura formal compon d'una coberta una sola aigua, i la seva façana de planta baixa i pis amb obertura amb arcs de mig punt formant una lògia correguda en la part superior, i en la planta baixa existeix un volum sortit que forma una terrassa a nivell de la planta superior La entrada en planta baixa se ubica una placa commemorativa a Eugeni d’Ors.

Els interiors i el retaule El retaule neoclàssic està ornamentat per un una fornícula central

amb el sant que va dedicada l'ermita, i quatre columnes de capitells corintis. En la part superior del retaule apareix el triangle amb un ull en el centre que representa l’omnipotència i l’omnipresència de l'ull de Déu. A la base del retaule, unit a ell, es troben les candeleres per a il·luminar els sants. Tot el retaule està policromat en daurats i mormolejats en el fust de les columnes.

La pintura decorativa Cal emfasitzar els treballs de la pintura decorativa treballada amb

plantilles sobre arpillera en l’arrimador en forma de dibuixos de balustrades ornamentats amb dibuixos geomètrics florals combinats amb ceràmica esmaltada com en les cornises fent jocs de color blanc, ocre i el color blauet.

Vista lateral amb pati de l’habitatge de l’ermità

Detall de balcó amb mènsules de fusta


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AR / IP / A-108 / 152-3- EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Ermita Actual: Ermita i habitatge ESTAT DE CONSERVACIÓ: bo VALORACIÓ: Els edificis valorats en el PEC 87 ja estan protegits pel Pla General.

Els edificis s’han d’estudiar, arquitectònicament, de nou, per valorar les incidències fetes durant aquests anys d’aplicació de la Llei, per incloure nous nivells de protecció o desestimar, desprès d’un anàlisi profund, els elements, tipologies o morfologies noves en la revisió del nou Pla Especial i Catàleg.

PROPOSTES: BCIL Nivell 1 Nivell 4 DADES HISTÒRIQUES: Situada a les Roques Altes, al turó de la platja de llevant, l’ermita

de Sant Cristòfol dóna nom a la urbanització que l’envolta. D'origen antic, se’n tenen notícies des de l’any 1372, quan Jaume de Miralpeix, senyor de Miralpeix, la va vendre a Guillem Vives. L’ermita va ser restaurada i ampliada l’any 1388, depenia de la parròquia de la Geltrú, de la qual s’arribava pel camí de sant Cristòfol, que era el pas obligat per a tots els mariners que vivien a la Geltrú. Fins la benedicció de l’església de Mar, l’any 1859, va ser l’única església lligada a la vida marinera.

L’any 1454 es van realitzar obres de restauració. Segons Vicenç

Carbonell, en la mateixa ermita existia una torre l’any 1505, fortificació segurament relacionada amb la guayta de San Cristòfol, document de l’any 1606, predecessora del fortí edificat més avall de l’ermita, l’any 1797, avui enderrocat. Segons Garí, l’ermita va servir de llatzeret durant l'epidèmia de pesta de 1651-52, ... los apestados de la Geltrú los llevaban á la ermita de San Cristóbal, dándoles sepultura junto a la misma.

L’any 1788, es va beneir l’actual ermita, que es va incloure en

l’inventari dels béns nacionals desamortitzats i, com a tal, subjecte a contractes d’arrendament, fins que, el març de l’any 1873 es va vendre en pública subhasta. Va ser comprada per l’americano Joaquim Soler i Serra, que la va ventre després a J. A. Solers Pers, l’any 1873, el qual la va restaurar i reobrir. L’ermita va passar a la parròquia de Santa Maria del Mar, l’any 1868. A la dècada dels anys vint del segle passat, l’interiorista Santiago Marco i Urrútia va realitzar la decoració interior.

L’ermita de San Cristòfol va ser l’única església de Vilanova i la

Geltrú que es va respectar durant els fets de juliol de l’any 1936. Posteriorment, l’any 1944, va ser adquirida per Eugeni d'Ors i Rovira, el qual va sol·licitar, l’any 1945, construir una casa adossada a la façana de mig dia de l’ermita, segons projecte de l’arquitecte Pere Benavent de Barberà i Abelló, on hi va morir l’any 1954. L’ermita i els habitatges annexos constitueixen un conjunt

Vista del presbiteri des del nàrtex

Vista cap al cor i entrada de l’ermita


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AR / IP / A-108 / 152-4- d’arquitectura volgudament popular. A la casa adossada, d’Ors va

fundar l’Academia del Faro de San Cristóbal. A l’interior de l’ermita, en els braços del transsepte, hi ha dos altars

amb dues grans pintures a l’oli del segle XVIII, procedents de l’antic convent dels frares caputxins: L’estigmatització de sant Antoni de Pàdua i un sant Francesc d’Assís, aquesta última obra és del pintor Antoni Viladomat. A la façana de l’ermita hi ha un mosaic fet en tessel·les regulars, fet posar per Eugeni d’Ors al poc temps d’instal·lar-se a l’ermita, obra de Santiago Padrós, que representa el sant titular que porta el nen Jesús a l’esquena amb la inscripció: Sant Cristòfor porta l’infant qui empero Sant Cristòfor porta aquell qui té l’ala prou forta pes sostenir un cos gegant.

A la dècada de 1990 es va rehabilitar la casa adossada a l’ermita

per els actuals propietaris Noelia Petitjean Sequer.


SANTIAGO

PADRÓS ELÍAS (Terrassa, 1918 –el Vendrell, 1971). Pintor i mosaïcista, amic personal de d’Ors. L’any 1939, va començar la seva activitat pictòrica. Després d’una estada a Alemanya i a Itàlia es va interessar per la tècnica del mosaic i va crear un taller a Terrassa. Entre aquests treballs destaquen els mosaics del monestir de Montserrat, a Catalunya o la gran cúpula de la basílica del Valle de los Caídos, a Madrid. També es va dedicar al vitrall.

GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. SANTIAGO MARCO I URRÚTIA (Tarragona, 1885 - Barcelona, 1949)

Decorador format a Llotja de Barcelona, es va iniciar en l'art dels

vidriers amb Agustí Rigalt. Va treballa a Mèxic amb el vidrier nord- americà Wenwoor i estudià amb Antoni Fabrés. Va ingressar a

l'estudi del moblista Francesc Vidal. Independitzat cap al 1920, va treballar per a la millor clientela barcelonina. Va participar a

l’exposició Arts Déco, a París, 1925; VI Triennale de Milà, 1936; a la Internacional del Moble de Barcelona,1923; a la dels Artistes Reunits, 1929; i als Salons de decoradors catalans del 1936 i de 1941-42.

GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. ANTONI VILADOMAT I MANALD (Barcelona, 1678 - Barcelona,

1755) Pintor barroc. Va iniciar el seu aprenentatge a Barcelona amb el

pintor Joan Baptista Perramon. Cap al 1711 fou col·laborador de l'italià Ferdinando Galli Bibiena, l'artista més destacat de la cort del

Mosaic a trencadís de sant Cristòfol, autor: Santiago Padrós Elías

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AR / IP / A-108 / 152-5-


rei arxiduc Carles III a Barcelona. Una bona part de la seva abundant producció s'ha perdut. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya, es troba el principal conjunt de les seves obres, que recull, a més de nombrosos dibuixos, els quatre quadres de Les estacions, algunes natures mortes i altres de tema religiós, com la sèrie de vint quadres dedicats a Sant Francesc d'Assís, pintats cap al 1724 per a decorar el claustre del convent dels franciscans a Barcelona. És també important el conjunt de la capella dels Dolors amb l'annexa Sala de Juntes de la Confraria, a Santa Maria de Mataró, un dels exemples més complets de barroquisme a Catalunya, que fou acabat el 1737. També és evident en la seva producció d’interès pel paisatge, que molt sovint reflecteix el cel i la llum propis de les terres catalanes. La seva inspiració en els temes religiosos és d'una gran sobrietat, defugint sentimentalismes, tan corrents en el barroquisme de la seva època; però en certes ocasions assoleixi alts nivells de misticisme expressiu. Va ser el més destacat pintor de la Catalunya del seu temps.

GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor.

Fons documental Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Núm. entrada:

CLFA1 7_6; CLF_7_14_5

Fotografies realitzades per Raquel Lacuesta, i Imma Vilamala,

SPAL

Escrita: ALSO, Josep Maria; ORRIOLS, Xavier; PARÉS, Àngels; PARRILLAS, Carme. 1999. Expressions artístiques. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú; El Cep i la Nansa. (El llibre del mestre; 8). p. 86

CARBONELL I VIRELLA, Vicenç. 2001. Noms de lloc de Vilanova i la

Geltrú. Barcelona: Institut d’Estudis Penedesencs. p. 212 GARÍ i SIUMELL, Fr. José Antonio. 1996. Descripción e historia de la

villa de Villanueva y Geltrú, desde su fundación hasta nuestros dias (1860). Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, edicions. p. 177

GARCÍA I SOLER, Xavier. 1980. La vida marinera a Vilanova i la

Geltrú. Barcelona: Editorial Selecta SA. ROSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; MARSÉ I FERRER, Pere. 1985. Pla

Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de

Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’any 1987. Fitxa 108

VIRELLA i BLODA, Albert. 1949. Vilanova i la Geltrú, imatges de la

ciutat i de la comarca. Vilanova i la Geltrú: Joan Rius. p. 137 Agraïment: Noelia Petitjean Sequer (nascuda el 1957) qui va explicar la reparació

de pintura a l’ermita i un nou mobiliari de cadires artesanes fetes de seients de ràfia.


Ermita sense la urbanització de Sant Cristòfol. Final s. XIX. Fons Biblioteca Museu Víctor Balaguer núm. ref. CLFA1 7_6

L’ermita a principis del segle XX, amb la urbanització. Fons Biblioteca Museu Víctor Balaguer núm. ref. CLF_7_14_5

Detall del text: Sant Cristòfor porta l’infant qui empero Sant Cristòfor porta aquell qui té l’ala prou forta pes sostenir un cos gegant.



Altar amb sarcòfag i pintura de sant Francesc d’Assis

Pintura barroca de L’estigmatització de sant Antoni de Pàdua, d’Antoni Viladomat i Manald



Retaule neoclàssic amb fornícula central amb la imatge de sant Cristòfol.

Detall de cornisa policromada i de voltes de mig punt

Arrimador amb ceràmica vidriada i arpillera pintada. Autor: Santiago Marco Urrutia



Rosassa a la façana principal

Arc rebaixat a la porta de l’entrada de l’ermita amb la data, 1788

Vidriera emplomada a la capella de llevant

Vidriera emplomada- rehabilitació actual, ubicada a la capella de ponent


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ N.173 -11-


La vegetació del pati adjacent a l'edifici

La pineda dels voltants de l'Ermita

L’entorn immediat de l’ermita, per la part nord i est, està ocupada per un hàbitat natural d’interès comunitari (HIC) de pinedes mediterrànies (HIC núm. 9540) una mica degradat però constituït principalment per pi blanc (Pinus halepensis), coscó (Quercus coccifera), fals aladern (Phillyrea latifolia), mata (Pistacia lentiscus) i llistó (Brachypodium retusum).

DESCRPCIÓ DE L’ENTORN: Al costat de l’ermita hi ha un espai lliure on destaca una palmera

canària (Phoenix canariensis) i un xiprer (Cupressus sempervirens)

Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DO L 206 de 22.7.1992, p. 7).

Gràfica: Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer

Vista aèria

BIBLIOGRAFIA:

LEGISLACIÓ:

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ N.173 -12-

La pineda dels voltants de l'Ermita


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I.AI/153-1- NÚM. REF.: I. AI / 153 NÚM. REF. PLÀNOL: 553 DENOMINACIÓ: Eurocentro Altres denominacions: SITUACIÓ: Ronda Iberica , 60 ; Av. d'Eduard Toldrà, 95 DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1993-2001 AUTORS: Josep Maria Pujol Torres arqte. Projecte 1993 ; direcció obra i

modificació del projecte 2000 Josep Maria Pujol Torres i Fernando Tortajada Garcia

PROMOTOR: Eurositges (1993)-Tortajada-Rodes sa . (2000) TIPOLOGIA: AI -Edifici Industrial aïllat,Oficines,Comercial CONTEXT: Edifici situat en el Poligon Industrial Roquetas III,cruïlla entre

RondaEuropa i Avd. Eduard Toldrá RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001, Classificació: Pla parcial Roquetas III Qualificació: Protecció existent: Cap RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Propietat privada ,edifici destinat a oficines i comercial Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I.AI/153-2- DESCRIPCIÓ:

Descripció El disseny de l’edifici pretén ser una icona per la ciutat a l’identificar-se amb un concepte més modern de las creus de terme, indicant una de les entrades de la ciutat, on avui creuen el transit de gran part de la ciutat. La promoció es va situar a l’antiga fàbrica de gas, un solar allargat de grans proporcions amb l’intenció de fer un edifici en alçada no superés en altura el campanar de Vilanova – l’edifici té 45 m. -, l’aprofitament de la volumetria de las plantes pis del solar es va ubicar al edifici. L’edifici composat amb dos torres maclades amb una cintura de corba inversa a la rotonda, en la planta baixa i primera convertint-se desprès en una corba mes petita i seguin el traçat corba del solar original. La primera promoció va fracassar per la crisi del 1992, vuit anys més tard es va reprendre la construcció i es va canviar la coronació de l’edifici amb dos cilindres que recorden les cisternes de la fàbrica de gas. Es va fer la urbanització del conjunt i es van posar palmeres washingtònies Sistema constructiu Estructura de formigó reticular i pilotatge Façanes Vidre laminar reflectant 50% sistema de doble ventilació Interiors Paviments de marbre a espais comunitaris, fusta aplacada en parets, ceràmiques Porcelanatto en oficines, baranes de ferro Instal·lacions Aire condicionat,electricitat, pou de aigua Cobertes Planes, invertides, amb graves

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Oficines, hotel, comercial Actual: Oficines, comercial ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ: Edifici icona de la ciutat PROPOSTES: Inventari nivell 5

Antiga fàbrica de Gas –Catalana de Gas. Institut Cartogràfic. Foto any 1966

Alçat a la ronda Europa


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I.AI/153-3- DADES HISTÒRIQUES:

El juny de 1993 es va iniciar la construcció de l'edifici Eurocentro, promogut per la promotora Eurositges, segons projecte de l'arquitecte Josep Maria Pujol i Torres. L'edifici va ser projectat per encabir oficines, un hotel i centres comercials. L'edifici, de 45 m. d'alçada, va ser concebut com un edifici singular, que situat en un punt estratègic d'entrada a la ciutat, sigui referència visual d'aquesta entrada.

La promoció final de l'obra va ser realitzada per l'empresa Tortajada i Rodés; i la direcció d'obres pels arquitectes Fernando Tortajada i García i Josep Maria Pujol i Torres. L'edifici va ser finalitzat l'any 2001, redissenyant les façanes del projecte inicial

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Fotografia Aèria de 1966; plànol 477 de la Diputació de Barcelona;

Arxiu Fotogràfic de José Maria Pujol Torres arqte. Escrita: Oral:

Perspectives 3d projecte original 1991

Perspectiva de la ronda Europa 1991


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I.AI/153-4-

Planta cobertes

Perspectiva amb la modificació definitiva . Any 2000

Vista de la ronda d’Europa

Maqueta inicial promoció 1991



Planta quarta

Fotografia any 2000

Secció general transversal

Planta cinquena i sisena


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / I-36 / 154-1- NÚM. REF.: I. ARUr/UA / I-36 / 154 NÚM. REF. PLÀNOL: 593 DENOMINACIÓ: Xalet del Manco Altres denominacions: SITUACIÓ: Ronda d'Europa, 50


DATA DE CONSTRUCCIÓ: Finals s. XIX AUTORS: PROMOTOR: Ricart TIPOLOGIA: Arquitectura residencial urbana aïllada (ARUr/UA) CONTEXT: Ubicat actualment en un polígon industrial, envoltat per naus

industrials i dins d’un negoci de jardineria, la entrada principal es per la Ronda Europa

RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Pla parcial Roquetas II Qualificació: Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de

Vilanova i la Geltrú de 1987 Inventari I-36 RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000

Vista aèria de l’entorn del Xalet del Manco

Vista parcial del Xalet del Manco

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / I-36 / 154-2- DESCRIPCIÓ: És una casa de característiques singulars, amb una arquitectura

eclèctica que recorda a l’arquitectura dels palaus indis que van portar els anglesos de las colònies com moda a Europa.

L’edifici completament simètric de planta quadrada, amb un eix

central d’accés a l’espai interior, cal destacar quatre cantons els torratxes en forma hexagonals on s’ubiquen les balconeres i la il·luminació natural de la casa, rematat amb una cúpula de sis cantons. La coberta a quatre aigües de teula àrab, les façanes amb franges d’esgrafiats imiten els totxos. El ràfec i cornises treballades amb relleus fetes amb totxo vermell massís i esgrafiats, fusteries de fusta pintades de marró.

L’edifici apareix un cos complementari adossat a la cara de ponent

de forma rectangular sense ornaments

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge unifamiliar Actual: Habitatge unifamiliar ESTAT DE CONSERVACIÓ: Degradat VALORACIÓ: Es un edifici que malgrat el seu estat, te connotacions de una

arquitectura poc usual a les nostres contrades. Conserva un important espai de jardí i arbrat.

PROPOSTES: BPU Nivell 3 DADES HISTÒRIQUES: Edificació rural de tipus modernista construïda per Ricart prop del

terme de Ribes, a la ronda d'Europa. És de primeries de segle XX i durant els anys seixanta era considerat el centre de la urbanització de les Roquetes de Sant Pere de Ribes.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor

Escrita: CARBONELL I VIRELLA, Vicenç. 2001. Noms de lloc de Vilanova i la

Geltrú. Barcelona: Institut d’Estudis Penedesencs, p. 122 Oral: Josep Soler Nin i Josep Soler Valls

Vista des de l’eix principal d’entrada a la casa


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / I-36 / 154-3-

Franges de estuc ,amb dibuixos esgrafiats dels totxos

Cos complementari cara ponent

Torratxa de forma hexagonal amb galeriea i balconeres ien planta superior


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / I-36 / 154-4-


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / AEA / IP / 155-1- NÚM. REF.: I. ARRu / AEA / IP / 155 NÚM. REF. PLÀNOL: 464 DENOMINACIÓ: Sínia Martínez Altres denominacions: SITUACIÓ: Ronda d’Europa; Torrent de la Piera; Rambla dels Països Catalans DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1933 AUTORS: Desconegut PROMOTOR: Desconegut TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Rural / Agrícola(ARRu) / Interès Paisatgístic (IP). CONTEXT: Al costat de les pistes Esportives i de la ronda d’Europa i el torrent

de la Piera. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana 2001 Classificació: Sòl urbanitzable sistemes d’espais esportius. Qualificació: Clau G Protecció existent: Cap


RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / AEA / IP / 155-2- DESCRIPCIÓ: És una sínia formada per varis volums independents. Dos d’ells

tenen la mateixa característica de plantes rectangulars, edificis de planta baixa, cobertes a quatre aigües amb teula àrab, façanes revocades amb morter de ciment i pintades de blanc, i amb finestres i portes situades segons necessitats distributives. Estructura d’embigats de fusta amb reforços de bigues de formigó.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Sínia Actual: Sínia ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ: Edificacions s XX sense interès arquitectònic ni tipològic. PROPOSTES: BPU Nivell 2 Nivell 4 Nivell 6 DADES HISTÒRIQUES: A la dècada de 1920, els horticultors Martínez vivien en aquesta

l'horta al costat del torrent de la Piera. L'any 1964, Joan Martínez i March va legalitzar el seu pou elèctric.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor.

Escrita: CARBONELL I VIRELLA, Vicenç. 2010. Arxiu Personal.

Un dels volums destinats a habitatge temporal


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / AEA / IP / 155-3-

Bassa per al reg

Figuera i pins

Estructura d’embigats fusta amb reforç de biguetes de formigó

Corrals


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / AEA / IP / 155-4-


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. OE / 156-1- NÚM. REF.: I. OE / 156 NÚM. REF. PLÀNOL: 533 DENOMINACIÓ: Pont del torrent de la Piera (sector de Sant Cristòfol), línia fèrria Altres denominacions: SITUACIÓ: Sobre el torrent de la Piera ; ronda d’Europa DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1913 AUTORS: PROMOTOR: MZA TIPOLOGIA: Obra d’enginyeria civil (OE) CONTEXT: RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Sistemas generals viari i ferroviaris Protecció existent: Cap RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Adif-Renfe Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. OE / 156-2-


Execució de les obres del pont per l’ample de doble via. 1914

DESCRIPCIÓ: El pont sobre la riera de la Piera és d’un sol ull, d’uns 12 m, d’arc rebaixat i volta construïda amb totxo manual a sardinell a trencajunts; paredat amb pedra carejada irregular com a estructura. Dues faixes de totxo a sardinell a trencajunts creuen la longitud del pont, marcant les impostes dels ampits.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Pont per a pas de trens Actual: Pont per a pas de trens ESTAT DE CONSERVACIÓ: Degradat VALORACIÓ: PROPOSTES: BPU Nivell 2 DADES HISTÒRIQUES: El 25 de juliol de 1914, Eduard Maristany, director de la companyia

de ferrocarrils de Madrid, Zaragoza y Alicante, la MZA, i en nom de la companyia, va cedir a l'Ajuntament els terrenys de la plaça de l'Estació, els actuals terrenys de la plaça d'Eduard Maristany i els que ocupa l'edifici de la Universitat Politècnica de Catalunya, a Vilanova. Aquesta cessió era en permuta pels terrenys que a l’alçada del Parc Samà i el carrer de Marianao havia cedit l'Ajuntament a la MZA per a la construcció de la doble via del ferrocarril. La doble via va obligar a tornar a perforar el massís del Garraf per fer nous túnels. Les obres per a la doble via a Vilanova van suposar l'enderroc de la torre d'Adarró l'any 1914 i la utilització de terrenys abans esmentats. Del pont sobre el torrent de la Piera només tenim constància fotogràfica dels seus treballs de 1914.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: L’ABANS Vilanova i la Geltrú. Recull gràfic. 1873 a 1960; Estudi

d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor.

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / 157-1- NÚM. REF.: I. CU / 157 NÚM. REF. PLÀNOL: 438 DENOMINACIÓ: Conjunt de cases Cooperativa Palacio del Obrero. Altres denominacions: Palau de l’Obrer SITUACIÓ: Rambla de l’Exposició, 1, 3, 5, 7, 9, 11, 13, 15 17, 19, 21, 23, 25,

27, 29, 31. DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1927 AUTORS: 1924: Josep Maria Miró i Guibernau, arqte. PROMOTOR: Cooperativa Palacio del Obrero; representant Guillem Revetllat TIPOLOGIA: Conjunts Urbans d'interès (CU) CONTEXT: Eixample Gumà RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl urbà consolidat) Qualificació: Protecció existent: Cap RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000

Vista parcial del conjunt, 2009.


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / 157-2- DESCRIPCIÓ:

Descripció Conjunt d’habitatges constituïts com un únic edifici, un concepte de cases en filera compartint parets. L’organització de l’habitatge té dos elements destacables com ara el pati previ a la façana, tancat per un mur d’obra i reixes de ferro forjat, i el pati posterior fins al final de la finca, que soluciona les parts fosques de l’habitatge amb l’ajuda d’un pati de llums compartit pels habitatges. L’ordenació urbanística permet l’increment del volum de cada propietat que és composada pels habitatges en filera, tolerant plantes superiors. Això comporta que hi hagi habitatges que han fet remuntes, a la cantonada del carrer Unió, amb una planta pis, i a la cantonada del carrer Puigcerdà, amb quatre plantes pis. Sistema constructiu Parets de càrrega entre mitgeres i bigues de formigó Façanes Resolta la seva composició com un únic edifici, els seus frontons marquen una centralitat a l’inici i final del edifici. Hi ha un altre ritme compositiu de la pròpia tanca, amb les pilastres i els ornaments de frisos de ceràmica. Els habitatges organitzen les obertures amb portal i finestra Elements Singulars Frontis, patis davanters, ritmes de pilastres Material Arrebossats de façana amb morter de ciment raspat, ceràmiques blaves i blanques i frisos amb dibuixos orgànics. Fusteries de pi pintades, amb motius de corbes modernistes, balustrades de diferent tipus . Instal·lacions Serveis Municipals, electricitat, gas Cobertes Planes, teulada a la catalana

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatges unifamiliars Actual: Habitatges unifamiliars ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo, en general VALORACIÓ: La construcció d’un conjunt de cases edificades al 1927 era un fet

insòlit a la ciutat. La tipologia escollida d’habitatges en filera de planta baixa, de caràcter unifamiliar, de composició única de façana composada per un frontis central i un frontis d’acabament, s’entén com una unitat constructiva, malgrat que actualment és desvirtuada pel fet de les remuntes permeses pel planejament vigent. Cal reconsiderar l’àmbit de protecció dels números 1, 3, 5, 7, 9, 11, 13, 15, 17, 19, 21, 23, 25, 27, 29, 31.

PROPOSTES: INV Nivell 5

Plànol de planta dels habitatges en filera amb pati devanter,pati posterior i pati de llums compartit 1927

Imatge ICC del Palau del Obrer,1948.


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / 157-3- DADES HISTÒRIQUES:

Aquestes setze cases de la rambla de l’Exposició, entre el carrer de la Unió i el de Puigcerdà, és un dels conjunts de cases barates existents a la nostra ciutat, que a diferència dels altres conjunts, van ser promogudes pels mateixos treballadors. A la dècada de 1920, la ciutat patia una manca important d'habitatges. Entre 1915 i 1925, la població va créixer en 3.895 habitants. En aquest augment demogràfic l’ immigració va ser un factor determinant. En aquest creixement d'immigració va tenir un pes decisiu la instal·lació del dipòsit de màquines i dels tallers de la companyia del ferrocarril M.Z.A. (Madrid, Zaragoza, Alicante), el director del qual, Eduard Maristany, considerava que havien arribat des de 1917 unes quatre-centes famílies, agreujant el problema de manca d'habitatges. L'any 1921, la falta d'habitatges havia estès el barraquisme a la ciutat. El 10 de desembre de 1921 es va aprovar una llei que donava facilitats per a la construcció de cases barates. A ressò d'aquesta llei, la cooperativa denominada Palacio del Obrero va adquirir uns terrenys a la rambla de l’Exposició, entre el carrer de la Unió i el de Puigcerdà, per construir-hi setze habitatges per als seus socis, majoritàriament, ferroviaris. La primera pedra de la filera de les catorze cases avui existents va ser col·locada el 6 de març de 1927. Guillem Revetllat es va dirigir a l'Ajuntament el 29 de gener de 1927, ... obrando en nombre y representación de la "Coperativa Palacio del Obrero", de la que es su presidente... En la sol·licitud manifestava ...Que la mentada Cooperativa, en unos terrenos que posee en la Rambla de la Exposición.... tiene el proyecto de levantar un grupo de diez y seis casas de planta baja, cuya construcción se deseaba acoger a los beneficios de la Ley de Casas Baratas; para lo qual fueron oficialmente aprobados por el Ministerio los terrenos, y se trazaron los planos de acuerdo con las prescripciones de la mentada Ley... Els plànols van ser signats per l'arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau amb data 7 de novembre de 1924. El conjunt de cases es va realitzar en dues fases. Guillem Revetllat, va tornar a sol·licitar a l'Ajuntament llicència d'obres el 30 de setembre de 1927 ...para la construcción de un grupo de ocho casas en la Rembla de la Exposición, iguales al otro grupo que la Cooperativa "Pacio del Obrero", tiene ya construidas ... estas ocho casas solicitadas forman un todo con las ya contruidas... L'any 1973 va ser enderrocada la casa cantonada amb el carrer de Puigcerdà, i l'any 1975, la casa cantonada amb el carrer de la Unió. Dues més han estat modificades, la casa número 7 amb una terrassa coberta reculada de l'alineació de façanes, l'any 1987, i la número 19 amb la construcció d'una tribuna a la façana principal, l'any 1974.

Portal d’entrada exterior, 2009. Porta d’entrada a l’habitatge, 2009.

Tancat dels patis davanters


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / 157-4-



Torres, arq.; realització de planimetria per Òscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor

Escrita:

ALSO, Josep Maria; ORRIOLS, Xavier; PARÉS, Àngels; PARRILLAS, Carme. 1999. Expressions artístiques. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú; El Cep i la Nansa Edicions. (El llibre del mestre; 8), p. 68 ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.(0030/1927 i 0195/1927) MARTÍ I MARTÍ, Casimir. 1997.Vilanova i la Geltrú 1850-1975. Volum I: expansió i crisis de la indústria i la democràcia 1850-1936. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa i Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, p.230-235 MARSÉ I FERRER, Pere; ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; SOLER I BARCELÓ, Josep. 2008. Estudi de sis àmbits de possibles Béns Patrimonials. Estudi Hèlix - Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.(0030/1927 i 0195/1927)

Oral:



Planta, alçats i detall de la tanca; projecte de Josep Maria Miró Guibernau, arqte., per a la Cooperativa Palau de l’Obrer 1924. Execució en dues fases l’ any 1927

Composició actual de les façanes, evidenciant les remuntes (perdent la capacitat compositiva del conjunt de cases en filera), 2010.

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / 158-1- NÚM. REF.: I. AP/E / 158 NÚM. REF. PLÀNOL: 436 DENOMINACIÓ: Edifici VG4 - Aulari de l'Escola Superior d'Enginyeria de Vilanova i

la Geltrú, EPSEVG (UPC) Altres denominacions: SITUACIÓ: Rambla de l’Exposició, 22 ; C. de la Metal·lúrgia, 1 DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1994 AUTORS: Maite de Pablo i Manuel Aubert, arqtes. PROMOTOR: UPC TIPOLOGIA: AP/E CONTEXT: Ubicat al polígon de la Bòbila, prolongació de la rambla de

l’Exposició, a prop del torrent de la Piera RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana 2001 Classificació: Pla Parcial La Bòbila c Qualificació: Clau E Protecció existent: cap RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Pública Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / 158-2- DESCRIPCIÓ: L’Aulari és un edifici que forma part del conjunt de la UPC, Edifici

VG4: Aulari de l'Escola Superior d'Enginyeria, dintre d’una illa que dóna a quatre carrers. Edifici de forma rectangular amb una alineació llevant - ponent, de planta baixa i pis. La distribució d’aules i laboratoris és a través d’un vestíbul central. Aquesta distribució mitjançant un passadís lineal a la cara sud de l’edifici evita l’excessiva insolació de les aules. Els passadissos tenen obertures amb una paret girada que no permet la llum directa. Al final de l’edifici, de forma triangular, es col·loquen els serveis. La façana nord crea una lògia de pilars metàl·lics a doble alçada amb uns grans finestrals per il·luminar les aules. Coberta de xapa metàl·lica a un sol vessant. Façana aplacada de pedra col·locada a trencajunts.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Aulari Actual: Aulari ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ: És un edifici d’equipament la valoració del qual la donarà la pròpia

història. PROPOSTES: Inventari Nivell 5 DADES HISTÒRIQUES: Dins el seu campus a la ciutat, la Universitat Politècnica de

Catalunya va promoure l’Aulari a la rambla de l’Exposició, número 22, segons projecte dels arquitectes Maite de Pablo i Manuel Aubert, l’any 1994.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte., José María Pujol Martínez, redactor i Jaume Marsé Ferrer, biòleg.

Escrita:

Oral:

Alçat nord


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / 158-3-


Planta baixa

Planta pis

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / 159-1- NÚM. REF.: I. AP/E / 159 NÚM. REF. PLÀNOL: 437 DENOMINACIÓ: Edifici VG5: Centre Tecnològic de Vilanova i la Geltrú (CTVG) Altres denominacions: SITUACIÓ: Rambla de l’Exposició, 24; C. de la Piera, 17; C. Metal·lúrgia, 3

DATA DE CONSTRUCCIÓ: 2000 AUTORS: Maite de Pablo i Manuel Aubert, arqtes. PROMOTOR: UPC TIPOLOGIA: AP/E CONTEXT: Ubicat en el polígon de la Bòbila, prolongació de la Rambla de

l’Exposició, a prop del torrent de la Piera RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació Urbana 2001 Classificació: Pla Parcial La Bòbila c Qualificació: Clau E Protecció existent: cap


RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Pública PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / 159-2- DESCRIPCIÓ: Edifici VG5 - Centre Tecnològic. Es tracta d’un edifici de planta

rectangular orientat a llevant amb una distribució realitzada per tres patis allargassats per il·luminar des de l’interior del propi edifici anul·lant les obertures a la façanes exterior. El vestíbul d’entrada es realitza a la façana nord a través d’una marquesina, finestres verticals a la façana de ponent protegides del sol per lames verticals, façanes aplacades de pedra als carres. La façana del pati és realitzada de xapa lacada.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Centre Tecnològic UPC Actual: Centre Tecnològic UPC ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ: És un edifici d’equipament la valoració del qual serà donada per la

seva pròpia història. PROPOSTES: Inventari Nivell 5 DADES HISTÒRIQUES: Dins el seu campus a la ciutat, la Universitat Politècnica de

Catalunya va promoure el Centre Tecnològic a la rambla de l’Exposició, número 24, segons projecte dels arquitectes Maite de Pablo i Manuel Aubert, l’any 2000.


Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte., José María Pujol Martínez, redactor.

Plànol: Arxiu UPC Vilanova i la Geltrú

Escrita: Oral:

Façana de ponent




Vista des del pati comú del Centre Tecnològic; façana de ponent

Planta baixa

Planta pis

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / 160-1- NÚM. REF.: I. AP/E / 160 NÚM. REF. PLÀNOL: 434 DENOMINACIÓ: Biblioteca de la Universitat Politècnica de Catalunya Altres denominacions: SITUACIÓ: Rambla de l’Exposició, 33-35-37-39-41; C. de Puigcerdà, 21; Pl. de

la Ciència DATA DE CONSTRUCCIÓ: 2001 AUTORS: Óscar Valverde i Moliné, Modesto Escrivano i Bravo, i Joan

Hernández Matas, arqtes. PROMOTOR: Universitat Politècnica de Catalunya TIPOLOGIA: AP/E CONTEXT: Ubicat a prop de la universitat i del Museu del Ferrocarril RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Sòl urbà Qualificació: Equipament educatiu clau E Protecció existent: Cap RÈGIM JURÍDIC:


Titularitat: Pública Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000



ESCRIPCIÓ: La biblioteca s’ubica al soterrani d’un edifici amb més funcions, la

Arquitectura d’equipament contemporània

ADES HISTÒRIQUES: La Universitat Politècnica de Catalunya va promoure la construcció

IBLIOGRAFIA:

àfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

D

principal de les quals és una residència d’estudiants i locals comercials. La biblioteca té a l’exterior un cos d’entrada independent, de volum més baix, de l’edifici residencial; tots dos cossos separats per una de les entrades a la plaça de les Ciències. Des del cos d’entrada s’accedeix a la biblioteca a través d’una marquesina, i des d’aquesta a pla de carrer per unes escales en el mateix volum que descendeixen a l’espai destinat a biblioteca. La biblioteca és una planta diàfana, amb una il·luminació lateral aconseguida pel desnivell de la plaça de les Ciències; la distribució de mobiliari és repartida per un eix amb llibreries i taules. Sostres fono absorbents, terres de PVC i mobiliari de fusta.

EVOLUCIÓ D’USOS:

l: Biblioteca Origina Actual: Biblioteca ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: PROPOSTES: Inventari Nivell 5 D

d'una biblioteca al seu campus, segons projecte dels arquitectes Oscar Valverde i Moliné, Modesto Escrivano i Bravo, i Joan Hernández Matas. La biblioteca va ser inaugurada l'any 2001.

BGr

Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor.

Arxiu Taller 3


Escales d’accés

Plaça commemorativa




Alçats. Rambla de l’Exposició

Seccio per l’escala i rampa


Planta de biblioteca

Secció transversal


nÚm. ref.: i. cu / aea / c-2 / 151 nÚm. ref. plÀnol: 394

Documents