nÚm. ref.: i. ai / a-67 / 231 nÚm. ref. plÀnol: 95

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AI / A-67 / 231 -1- NÚM. REF.: I. AI / A-67 / 231 NÚM. REF. PLÀNOL: 95 DENOMINACIÓ: Magatzem Fecsa Altres denominacions: SITUACIÓ: Carrer de la Llibertat, 107-109 (Eixample Gumà) DATA DE CONSTRUCCIÓ: Època contemporània. 1923 sol·licitud d'obres modificació edifici

existent. Pervivència de l’arquitectura modernista AUTORS: Daniel Boixeda, enginyer. PROMOTOR: Fuerza del Ebro S.A TIPOLOGIA: Arquitectura Industrial (AI) CONTEXT: Limitant amb la via del ferrocarril i molt pròxim a l’estació. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau 4 (Zona de l’Eixample) Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de

Vilanova i la Geltrú de 1987. Fitxa A-67. Declarat BCIL RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

Imatge aèria del magatzem de Fecsa i el seu entorn. 2009

Façana del carrer de la Llibertat. 2009

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ M. Claver, R. Lacuesta, J. Marsé, J.M. Pujol, I.Vilamala 2009-2010

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AI / A-67 / 231 -2- DESCRIPCIÓ: Edifici de planta única de forma rectangular situat part sota la

rasant del carrer, amb altell, coberta a dues aigües, element singular de suport de l’antic cablejat elèctric amb treball de totxo manual i ceràmic. Respiradors en forma diagonal. Sistema constructiu Parets de càrrega de totxo i cavalls reblats i corretges i bigues metàl·liques. Coberta de teula ceràmica. Façanes Façana principal amb una estructura simètrica amb dues finestres petites amb brancals de totxo acompanyades per ornamentació vidriada i dues finestres a planta baixa amb llindes de totxo vist manual formant un dibuix esglaonat. La façana del carrer Llibertat està formada per una façana asimètrica amb finestra correguda amb pilarets de totxo. La tanca de mur del pati esta coronat amb ceràmica vidriada amb pilastres de totxo i tanca de ferro forjat. El capcer amb rosassa, dibuix en diagonal fet amb totxo i ceràmica vidriada amb suport de forja. Interiors Nau en reforma per adaptar-hi un restaurant amb espais únics i sota l’altell, futura cuina. Elements Singulars Cal destacar el treball de forja per al suport del cablejat. Material Totxo formant ornamentació i contraforts, ceràmica vidriada a ampits i careners. Parets pintades. Ferro a l’estructura. Instal·lacions Electricitat, aigua i aire condicionat. Serveis Urbans Tots els existents a la ciutat. Espai lliure Acompanyen l’edifici un llimoner (Citrus limonum) i al costat de l’edifici sobresurten, del jardí de la finca veïna, unes casuarines antigues de les quals encara n’hi ha una just a fora del recinte i tocant la via del ferrocarril. La casuarina (Casuarina sp.) és un arbre originari d’Austràlia, que sembla una conífera per les seves fulles aciculars, però no ho és. Les seves fulles són primes com les del pi però estan tabicades per septes. Els seus fruits no són com les pinyes. El seu nom fa referència a un ocell corredor semblant a l’estruç, el casuari.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Magatzem de Fecsa i oficines. Actual: Restaurant en projecte. 2009 ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular VALORACIÓ: És un edifici, la funció original del qual era la d’estació

transformadora, oficines i magatzem. Actualment, la intervenció consisteix a realitzar un restaurant. Es conserven les parts més interessants de l’edifici com les façanes i l’estructura d’encavallades de ferro reblat.

Façanes edifici de Fecsa format per magatzem època modernista i edifici de PB+1PP. Fons Arxiu Històric Municipal.

Tanca i portal. Reforma 1985.

Reforma 1992 al lateral esquerre edifici mitjaner formant part de les oficines de FECSA.


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AI / A-67 / 231 -3- PROPOSTES: BCIL. Nivell de protecció 2. Manteniment o conservació. No es

permet la modificació. DADES HISTÒRIQUES:

L’any 1923, Fuerza del Ebro S.A. va sol·licitar obres de modificació d’un edifici existent, segons projecte de l’enginyer Daniel Boixeda, dins l’estil modernista. Posteriorment, part de l’edifici va ser utilitzat per les oficines de la Fuerzas Eléctricas de Catalunya S.A (FECSA). El representant d'aquesta companyia va demanar completar l'altell interior existent, dividint en dues plantes la part de la nau que encara no ho era, l'any 1985; en aquest mateix any, es van realitzar reformes consistents en l'obertura d'un portal d'entrada al carrer Llibertat i modificació de la tanca, realitzades pel constructor Josep M. Contreras Olià. L'any 1992, es van realitzar reformes i rehabilitació de l'edifici segons projecte de l'enginyer industrial José Ignacio Coscullera i Montaner. Posteriorment al tancament de les oficines de la FECSA, l’any 2009, David Contreras va sol·licitar obres de rehabilitació i acondiciament per a restaurant, segons projecte de l’arquitecte Francesc Motjer.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor

Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

Escrita: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. LACUESTA, RAQUEL; GONZÁLEZ TORAN, Xavier. 2006 i 2009. Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona, Diputació de Barcelona, p. 46-53 ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; MARSÉ I FERRER, Pere. 1985. Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’any 1987, fitxa A67

Façana sud des del pati. Foto PEC 87. Foto 1985


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AI / A-67 / 231 -4-

Reforma any 1992. Secció amb encavallades de ferro reblat.

Secció transversal, any 1992. Altell magatzem després de la compra de l'edifici adossat, per a oficines de la FECSA.

Façana sud.

Encavallades de ferro reblat.



Detall de l’ornament metàl·lic per aguantar el cablejat electric.

Llimoner (Citrus limonum)

Casuarina (Casuarina sp.)


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AI / 232-1- NÚM. REF.: I. AI / 232 NÚM. REF. PLÀNOL: 586 DENOMINACIÓ: Xemeneia de la foneria tallers Roset Altres denominacions: Foneria Roset, Restaurant l’Oganqüit. SITUACIÓ: C. de la Llibertat, 128 DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1845 AUTORS: Desconegut PROMOTOR: Germans Roset TIPOLOGIA: Arquitectura Industrial (AI) CONTEXT: Situada dintre del Restaurant l’Oganqüit, a l’interior de la planta

baixa, ubicat al pati. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau 4 Protecció existent: Cap RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AI / 232-2- DESCRIPCIÓ: Xemeneia de 18 m d’alçada amb una base quadrada realitzada

amb maons de totxo manual a trencajunts, acabat amb unes cornises motllurades. Les tècniques constructives de les xemeneies eren principalment circular i reduint la seva secció fins al final d’elles. L’estructura es composa de base o pedestal, fust, anell, cap, corona i boca. També es col·locaven parallamps. La característica eren els totxos amb escaires variables per formar el cilindre troncocònic del tub de la xemeneia. A la part inferior, a la càmera de fums, es construïa una petita porta d’accés per a la neteja del fust i la càmera.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Foneria Isidro Roset e Hijos Actual: Restaurant ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ: És una de les xemeneies de valor patrimonial industrial que es

conserven a la ciutat. PROPOSTES: BPU Nivell 1 DADES HISTÒRIQUES: La xemeneia de la foneria Roset al carrer de la Llibertat és de tub

circular i d’una alçada de divuit metres, un dels exemples de les més de vint xemeneies industrials que va tenir la vila, de les quals només es mantenen tres dempeus. La construcció de xemeneies de maó ceràmic coincideix amb l’adopció de la caldera de vapor com a energia a les instal·lacions fabrils catalanes, entre meitat segle XIX fins meitat segle XX. Per a la combustió era necessari carbó de Cardiff, el qual era desembarcat a la platja de Vilanova i transportat amb carros de cavalls fins a peu de fàbrica. La xemeneia havia de tenir una mida determinada segons el volum de gasos i tiratge per a una combustió òptima. Cadascuna d’elles tenia associada una o dues calderes. Vilanova disposava d'una majoria de xemeneies circulars-còniques i de xemeneies quadrades (Roig Hermanos, el Fènix i la fabrica del gas) o bé octogonals, com la de ca I'Escoda. La foneria Roset va ser fundada per Isidre Roset i Soler, l’any 1845, i va ser el primer taller de fosa de la vila. Isidre Roset havia de tenir dos tallers, ja que tant anunciava al Diario de Villanueva que en el carrer del Palmerar treballava tota classe de peces de llautó i comprava coure vell, com posteriorment, oberta la foneria del carrer Llibertat, manifestava posseir una foneria de ferro colat, donant les dues adreces.

La segona foneria la va instal·lar a l’actual carrer Llibertat, aleshores rambla d’Isabel II, el març de 1852, una de les primeres


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AI / 232-3-

edificacions del nou carrer. El taller mecànic i la foneria disposaven d’una petita màquina de vapor de 16 cavalls associada a la xemeneia. Roset fabricava, ja abans de la nova foneria, aixetes, reixes i bombes d’aigua per a la indústria tèxtil; segons Freixa, Roset se atrevió con una màquina de vapor, i segons Casimir Martí, a mitjà de juny de 1866, el Diario de Villanueva mencionava una amassadora mecànica construïda al taller Roset per encàrrec d’un establiment de Tarragona. L’any 1871, Isidre Roset va descobrir al seu taller un brollador d’aigües minerals carbònico-ferroginoses-magnesiales. Les pretensions d’aixecar un balneari i vendre aigua embotellada no van prosperar. El taller i foneria del carrer Llibertat va tancar les portes l’any 1980; d’ella roman la seva xemeneia al pati interior del restaurant l’Oganqüit.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor. Arxiu: Bernard Franco

Escrita: CARBONELL I VIRELLA, Vicenç. 2001. Noms de lloc de Vilanova i la

Geltrú. Barcelona: Institut d’Estudis Penedesencs, p. 42

FREIXA I OLIVAR, Josep Maria. 1959. Anales de Villanueva y Geltrú 1850-1880. Vilanova i la Geltrú: Biblioteca Museu Víctor Balaguer, p.113 i 144. MARTÍ I MARTÍ, Casimir. 1997.Vilanova i la Geltrú 1850-1975. Volum I: expansió i crisis de la indústria i la democràcia 1850-1936. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa i Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, p. 102 ROSET I VENTOSA, Isidre.1997. Les xemeneis industrials de la comarca del Garraf. (1850-1997). Miscel·lània Penedesenca, p. 372-389 TUBAU I GARCÍA, Albert. 2002. Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’”Aigua vella” (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). Vilanova i la Geltrú: Servei Municipal d’Abastament d’Aigua i Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, p.21

Oral: Agraïment: Bernard Franco

Maquinària feta amb peces de fosa com premses i bombes

Fosa amb gresol de la foneria Isidro Roset


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AI / 232-4-


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / 233-1- NÚM. REF.: I. S / 233 NÚM. REF. PLÀNOL: 410 DENOMINACIÓ: Placa commemorativa al President Lluís Companys Altres denominacions: SITUACIÓ: Rambla de Lluís Companys DATA DE CONSTRUCCIÓ: AUTORS: PROMOTOR: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú TIPOLOGIA: Elements Singulars (S) CONTEXT: RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl urbà consolidat) Qualificació: Cap Protecció existent: RÈGIM JURÍDIC:


Titularitat: Pública Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. S / 233-2-


DESCRIPCIÓ: Placa de bronze sobre una peanya metàl·lica amb una petita visera pintada Oxidon

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Monument commemoratiu Actual: Monument commemoratiu ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ: Simbòlic i històric PROPOSTES: BPU Nivell 1 DADES HISTÒRIQUES: La rambla de Lluís Companys es va inaugurar en el decurs del

50è aniversari de l'afusellament del president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jover (1882-1940). L'Ajuntament, en demostració de respecte de la ciutat envers la personalitat històrica de Lluís Companys, va donar nom a la rambla i va col·locar la pla a commemorativa el dia de la seva inauguració, el 22 de juny 1990.

BIBLIOGRAFIA:

e i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà,

zades per José María Pujol Torres, arq., redactor

c

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanism

delineant; i fotografies realitJosé María Pujol Martínez,

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / IP / A-103 / 234-1- NÚM. REF.: I. ARUr/UA / IP / A-103 / 234 NÚM. REF. PLÀNOL: 181 DENOMINACIÓ: Villa Argentina Altres denominacions: SITUACIÓ: C. de Lluís Requesens, 3 DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1910: primera pedra ; 1912. Arquitectura modernista - noucentista AUTORS: Josep Domènech i Mansana, arqte PROMOTOR: Anna Raventós i Marcel·lina Jacas TIPOLOGIA: Arquitectura residencial urbana aïllada (ARUr/UA) / Interès

Paisatgístic (IP) CONTEXT: Ciutat Jardí. Ribes Roges RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SNU (Sòl Urbanitzable) Qualificació: Ciutat jardí Clau 3c3.

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú,1987. Declarat BCIL Vilanova i la Geltrú. Fitxa núm. A-103


RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / IP / A-103 / 234-2-


ESCRIPCIÓ: Edifici de planta baixa i una planta pis. Planta sensiblement

DESCRIPCIÓ DEL JARDÍ: l Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de

CIÓ:

Participa del Conjunt de la Ciutat Jardí de Ribes Roges, una de les

ROPOSTES: 4

ADES HISTÒRIQUES: L’estiueig de la burgesia de finals del segle XIX i inicis del XX va

va

D

rectangular amb mirador i escala adossada als que posteriorment s’ha aixecat una planta i s’ha cobert. Cobert de teula àrab composta de diferents vessants. Parets de càrrega de paredat comú i totxo; forjats de biga de ferro i revoltó de rajola. Les obertures presenten formes diferents: en arc ogival, en falsos arcs en degradació o en arcs rebaixats. Xemeneia amb el volum vist exteriorment, aplacada de ceràmica vidriada blanquiblava. EVilanova i la Geltrú descrivia un jardí amb abundant vegetació que s’havia de respectar. Actualment ha desaparegut del tot i substituït per una piscina i paviment.

EVOLUCIÓ D’USOS:

l: Habitatge unifamiliar amb jardí Origina Actual: Habitatge unifamiliar amb jardí ESTAT DE CONSERVA Bo VALORACIÓ:

primeres del nostre país.

BCIL Nivell 2 Nivell P D

generar una arquitectura de característiques tipològiques pròpies; exemple del qual va ser a la nostra vila la ciutat jardí a la platja de Ribes Roges i al Turó de Sant Cristòfol, caracteritzada per un tramat urbà de cases unifamiliars aïllades, envoltades de jardí. L’Ajuntament va autoritzar la construcció de vint-i-quatre xalets, voltats de jardins i de diversos passeigs, dels quals només es projectaren deu, entre els quals Villa Argentina. La construcció d’aquests deu xalets va ser iniciativa d’Anna Raventós que presidia la institució de beneficència per a cecs Empara de Santa Llúcia, de Barcelona, i també de la vilanovina Marcel·lina Jacas, que posseïa un patrimoni considerable heretat del seu pare i d’un oncle, tots dos indianos, i que va cedir els terrenys rústics de la seva propietat per a la construcció dels xalets. La construcció dels deus xalets era una inversió que feia la institució per aconseguir beneficis amb la seva venda i destinar-los al sosteniment de l’entitat benèfica.

a junta de la institució benèfica Empara de Santa LlúciaLconvidar diferents arquitectes per a la construcció dels deu xalets, entre ells Josep Domènech i Massana que va projectar Villa Argentina i Villa Montserrat, tots ells estilísticament dins el Modernisme d’influència del Sezessionsstil vienès. Villa Argentina va ser l’únic dels deu xalets projectats concebut com a bifamiliar. La construcció dels xalets de la ciutat jardí de Ribes Roges es van iniciar l’any 1910 i van acabar l’any 1912.



L’any 1981, l’Ajuntament va aprovar un nou Pla General d’Ordenació Urbanística que preveia, dins l’àmbit de l’antiga

IBLIOGRAFIA: Gràfica:

B. P. 1912. «Chalets de Las Ribes Rojes ensanche de Villanueva ú, Barcelona». Arquitectura y construcción. Barcelona i

alització de planimetria per Oscar Valldosera Albà,

Escrita:

. Barcelona i

torn de Barcelona. Arquitectura i paisatge.

a Nansa.

1-437

imoni Històric-Artístic i Natural de

urbanització de Ribes Roges, la qualificació de zona de Conservació de Ciutat Jardí de Ribes Roges que pretenia salvaguardar el nucli primitiu de xalets que originaren la urbanització. Posteriorment, la zona quedaria protegida pel Pla Especial i Catàleg de 1987.

B

y GeltrMadrid, p. 227-256

Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; redelineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor

B. P. 1912. «Chalets de Las Ribes Rojes ensanche de Villanueva y Geltrú, Barcelona». Arquitectura y construcciónMadrid, p. 227-256

LACUESTA, RAQUEL; GONZÁLEZ TORAN, Xavier. 2006 i 2009.

l’enModernisme a Barcelona, Diputació de Barcelona, p. 46-53 PUIG I ROVIRA, Francesc Xavier. 2003. Diccionari Biogràfic de

ilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El Cep i lV ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan. 1989. «L’arquitectura i l’urbanisme

’estiueig al Penedès». Miscel·lània Penedesenca 1989, p. 42d ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; MARSÉ I FERRER, Pere. 1985. Pla

special i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de EVilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’any 1987, fitxa C-8 ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; MARSÉ I FERRER, Pere. 1985. Pla

special i Catàleg del PatrEVilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’any 1987, fitxa A103

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / AEA / C-2 / 235-1- NÚM. REF.: I. CU / AEA / C-2 / 235 NÚM. REF. PLÀNOL: 318 DENOMINACIÓ: Conjunt urbà del carrer de la Lluna Altres denominacions: Carer Mija SITUACIÓ: C. de la Lluna , 1, 3, 5, 6 - 8, 7 - 7B, 9, 11, 12; núm. 6-8: c. de Sant

Antoni, 16; núm. 12: c. de Sant Antoni, 14; DATA DE CONSTRUCCIÓ: s. XIV AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: Conjunts Urbans d'interès (CU) CONTEXT: Nucli antic de Vilanova RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau 1 Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de

Vilanova i la Geltrú de 1987. Fitxa C-2


RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / AEA / C-2 / 235-2- DESCRIPCIÓ:

Manté la tipologia constructiva de finals del segle XVIII i segle XIX

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Vial amb edificis de tipus residencial Actual: Vial amb edificis de tipus residencial ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: El conjunts urbans estan valorats pel seu entorn immediat, per la

seva tipologia edificatòria, per l’ample de les parcel·les, per les unitats entre elles, per la seva historia comú i pel seu desenvolupament urbà.

PROPOSTES: BCIL Nivell 2 Nivell 4 AEA Nivell 6 DADES HISTÒRIQUES: El carrer de la Lluna formava part del carrer del Mig i era conegut

pel mateix nom, com consta en el plànol de la Vilanova de Cubelles i de la Geltrú del segle XVI, on el carrer és anomenat carer mija. Els dos carrers eren els darreres de les dues gran illes que componien la Vilanova de Cubelles. Els carrers del Mig i de la Lluna van quedar separats amb l’enderrocament d’unes cases, propietat de Fontroig, per formar una plaça, la plassa, destinada a mercat, l’any 1374. Abans, a l’emmurallar-se Vilanova de Cubelles, l’any 1369, el carrer va quedar tapiat a llevant; posteriorment, l’any 1500, es va reobrir a la plaça Llarga. El carrer de la Lluna va rebre aquest nom, probablement l’any 1860 a segregar-se del carrer del Mig.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica:

Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor

SPAL. Diputació de Barcelona. 2009

Escrita: CASTELLS I URGELLÈS, Alfred; SABATER I NAVARRO, Josep M.;

VIRELLA I TORRAS, Xavier. 1988. Les viles medievals. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 1), p.47-48 ORRIOLS I VIDAL, Maria Lluïsa. 2007. Moviment urbanístic a la Vila nova a les darreries del segle XVI. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, p. 21

Vista parcial del carrer de la Lluna. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009.


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / AEA / C-2 / 235-3-

Vista parcial del carrer de la Lluna. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009.

Vista parcial del carrer de la Lluna. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009




.

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-26 / 236 -1- NÚM. REF.: I. ARUr/UM / A-26 / 236 NÚM. REF. PLÀNOL: 149 DENOMINACIÓ: Casa Sard SITUACIÓ: Carrer de la Lluna, 1 (Nucli Antic de Vilanova) DATA DE CONSTRUCCIÓ: Època contemporània. 1882. Arquitectura del neoclassicisme

romàntic AUTORS: Juli Marial i Tey, m. d'o. PROMOTOR: Andreu de Sard i Rosselló, marquès de Vilanova i la Geltrú TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Urbana / Entre Mitgeres (ARUr/UM) CONTEXT: Dins el nucli antic de Vilanova, pròxima a la plaça de Pau Casals,

on estava situada la primera Casa de la Vila de la ciutat. RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau 1 (Zona de Casc Antic) Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de

Vilanova i la Geltrú de 1987. Fitxa A-26. Declarat BCIL. BCIN: escut nobliari.

RÈGIM JURÍDIC:


Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

Imatge aèria de la Casa Sard i el seu entorn. 2009

Vista de la façana del carrer de la Lluna. 2009

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-26 / 236 -2-


DESCRIPCIÓ: itatge unifamiliar. mb crugies

obertures a la

l

ats en el PEC 87 ja estan protegits pel Pla General.

ROPOSTES: ió o millora. No es permet la

ADES HISTÒRIQUES:

IBLIOGRAFIA:

àfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

Edifici entre mitgeres, destinat a hab Edifici de planta sensiblement rectangular, a

perpendiculars a façana, compost de planta baixa i dues plantes pis. Coberta plana a façana principal. Façanes

principal de composició simètrica. TresFaçana planta baixa, les laterals d’arc rebaixat i la central allindada. A la planta primera, tres balcons allindats amb ornamentació superior; el central amb escut heràldic. A la planta segona, quatre finestres allindades. Cornisa amb mènsules sobre cada brancal de les finestres, barana de terrat amb pilars, balustres i coronament. Material

s brancals i llindes de la planta baixa i primera. Lloses dePedra albalcó, cornisa... Baranes de ferro colat... Serveis Urbans

s a la ciutat. Tots els existent EVOLUCIÓ D’USOS:

l: Habitatge unifamiliar Origina Actual: Habitatge unifamiliar ESTAT DE CONSERVACIÓ: Dolent VALORACIÓ: Els edificis valor

Els edificis s’han d’estudiar, arquitectònicament, de nou, per valorar les incidències fetes durant aquests anys d’aplicació de la Llei, per incloure nous nivells de protecció o desestimar, desprès d’un anàlisi profund, els elements, tipologies o morfologies noves en la revisió del nou Pla Especial i Catàleg.

BCIL. Nivell de protecció 2. RehabilitacPmodificació. Considerar com a BCIN l’escut nobiliari de la façana.

La casa Sard és ubicada al carrer de la Lluna, pròxima a la plaçaDde Pau Casals. Andreu de Sard i Roselló (1844-1900) va sol·licitar obres de reformes de la façana d’una casa ja existent segons projecte de Juli Marial i Tey, mestre d’obres, l’any 1882, que va concebre una façana dins el llenguatge eclèctic del neoclassicisme romàntic. El director de l’obra va ser l’arquitecte Bonaventura Pollés. Andreu de Sard i Roselló (1844-1900), marquès de Vilanova i la Geltrú, va ser elegit diputat a Corts per Barcelona pel partit conservador, l’any 1891. Entre 1896 i 1900 va ser diputat provincial, i en el primer bienni, President de la Diputació de Barcelona. L’any 1895 va arrendar la fàbrica del Portal, al costat del portal de Mar, la segona tèxtil que hi va haver a la localitat.

B

Gr Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor

Plànol de la façana segons projecte de Juli Marial i Tey. 1882



Escrita: RXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de

ÓS, Joan; MARSÉ I FERRER, Pere. 1985. Pla

Diccionari Biogràfic de

AVilanova i la Geltrú.

OSSELLÓ I RAVENTREspecial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’any 1987, fitxa A26

UIG I ROVIRA, Francesc Xavier. 2003. PVilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa.

Detall façana. 2009


Detall façana. 2009

Detall d’un dels ornaments de façana.



Detall de l’escut heràldic de façana.


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / I-13 / 237-1- NÚM. REF.: I. ARUr/UM / I-13 / 237 NÚM. REF. PLÀNOL: 222 DENOMINACIÓ: Casa Boada Forcada Altres denominacions: SITUACIÓ: C. de la Lluna, 7-7b DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1655. Època barroca AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: Arquitectura residencial urbana entre mitgeres (ARUr/UM) CONTEXT: Nucli Antic de Vilanova RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau C-1 Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de

Vilanova i la Geltrú de 1987. Fitxa I-13 RÈGIM JURÍDIC:


Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / I-13 / 237-2- DESCRIPCIÓ:

Edifici de planta baixa més dos pisos. Molt intervingut. Balcons amb baranes de ferro forjat i cornisa amb acroteri. Portal en arc rebaixat, de pedra picada, i grans portes de fusta clavetejada i amb portella.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge Actual: Habitatge ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: La Casa Boada Forcada ha estat molt intervinguda històricament,

però conserva elements tipològics de diferents èpoques que han de ser conservats, com ara el portal i la llinda del balcó principal

PROPOSTES: BPU Nivell 3 DADES HISTÒRIQUES: La casa Boada Forcada al carrer de la Lluna número 7, té inscrita a

la llinda del balcó principal la data de 1655. L'edifici ha estat molt remodelat. A l'Arxiu Comarcal no s’ha trobat documentació sobre la casa.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor

SPAL. Diputació de Barcelona. 2009

Portal principal. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009

Portal. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / I-13 / 237-3-

Data de 1655 inscrita al dintel del balcó principal. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009

Detall entrada principal. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009


INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / I-13 / 237-4-


Detall entrada principal. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009

Sostre amb bigues de fusta i revoltó a l’entrada principal. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / 238-1- NÚM. REF.: I. CU / 238 NÚM. REF. PLÀNOL: 495 DENOMINACIÓ: Conjunt urbà del carrer dels Magatzems Nous Altres denominacions: SITUACIÓ: C. dels Magatzems Nous 11, 13, 13bis, 15 DATA DE CONSTRUCCIÓ: Dècada 1840 AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: Conjunts Urbans d'interès (CU) CONTEXT: Barri de Mar RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau 3b , Sector Marina Protecció existent: Cap


RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / 238-2-


ESCRIPCIÓ: del front Marítim, les anomenades cases de

ivitats pesqueres

CIÓ:

s estan valorats pel seu entorn immediat, per la

ROPOSTES:

RIQUES: ro de Villanueva i Geltrú de l’any 1813

El nom dels Magatzems Nous fa referència a les botigues on els

ere les cases a primera línia de mar,

IBLIOGRAFIA: àfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

Escrita: ASTELLS I URGELLÈS, Alfred;

Oral:

DLes edificacions pescadors, tenen una tipologia marcada per una parcel·la de poca profunditat amb plantes baixes destinades a magatzem d’ormeig, porxos antics per a la reparació de xarxes, nanses, construcció de balcons sense voladís amb barrots verticals de ferro, finestres petites, façanes sense ornament, composició de balcó i finestra per cada planta. El denominador comú són els colors de façana blanc de calç i fusteries amb fusta pintada de blau marí

EVOLUCIÓ D’USOS: l: Vial amb edificis residencials i act Origina

Actual: Vial amb edificis residencials i activitats comercials ESTAT DE CONSERVA VALORACIÓ:

El conjunts urbanseva tipologia edificatòria, per l’ample de les parcel·les, per les unitats entre elles, per la seva historia comú i pel seu desenvolupament urbà.

BPU Nivell 4 P DADES HISTÒ En el Plano del Fondeade

apareixen dibuixades una important raval a la marina. Les primeres cases sorgirien aïllades i a peu del camí Gran i del camí Xic. Tots dos camins sortien del Portal de Ma que tancava a migdia l’actual plaça de Soler i Gustems. Fins que no es va decidir continuar la rambla més avall de la rambla Transversal, la configuració del barri de mar era d’un veïnat aïllat unit pels camins i llurs cases edificades a peu.

mariners guardaven els seus ormeigs. L’obertura del comerç amb Amèrica va impulsar aquestes construccions, conjuntament amb l’increment de l’activitat de les fassines i els boters. En el cadastre de l’any 1739, aquestes construccions de la façana marítima se les denomina botigues de mar.

El carrer es va formar darrmajoritàriament en acabar la primera guerra carlina, en què s’hi va urbanitzar i instal·lar una sèrie de magatzems de nova planta pel ressorgiment econòmic de la vila una vegada restablerta la pau. En aquesta etapa el carrer tenia una longitud major que el feia arribar a tocar amb el camí Gran, l'actual carrer Ferrer i Vidal, fins i tot, amb un carreró que el partia amb dues meitats. Amb el perllongament de l’actual rambla de la Pau fins a la platja, l’any 1950, desapareixeria part del tram del carrer cap a ponent.

B Gr

Torres, arq.; realització de planimetria per Òscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor.

VIRELLA, Vicenç; CCARBONELL I NSABATER I AVARRO, Josep M. 1990. El barri de mar. Vilanova i la

Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 4), p.14-15

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / 239-1- NÚM. REF.: I. AP/E / 239 NÚM. REF. PLÀNOL: 231 DENOMINACIÓ: Equipament del Pòsit de Pescadors Altres denominacions: SITUACIÓ: C. dels Magatzems Nous , 17 DATA DE CONSTRUCCIÓ: 2009 AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: Arquitectura Pública, semipública. Equipaments CONTEXT: Façana marítima, passeig Marítim RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau C-3b Protecció existent: Cap



INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / 239-2-


DESCRIPCIÓ: Edifici de planta baixa més dos pisos; les dues plantes superiors remarquen la seva horitzontalitat mitjançant dues balconades corregudes; la planta baixa es resol amb una gran obertura al vestíbul.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Botiga pescadors Actual: Equipaments ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo VALORACIÓ: Equipament PROPOSTES: INV Nivell 5 DADES HISTÒRIQUES:

La Direcció General de la Marina Mercant va sol·licitar la reforma del segon pis del número 17 del carrer Magatzems Nous, l’any 2009, per instal·lar l’oficina del districte marítim. Aquest edifici complementa les instal·lacions del Pòsit de Pescadors.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / AEA / C-2 / 240-1- NÚM. REF.: I. CU / AEA / C-2 / 240 NÚM. REF. PLÀNOL: 291 DENOMINACIÓ: Conjunt urbà del carrer Major Altres denominacions: Carrer del Forn / Carer Maior SITUACIÓ: C. Major, 1, 1B, 2-4, 2B, 3, 5, 6-14, 7, 9, 11, 13, 15, 16, 17, 18, 19-

21, 20, 22, 23, 24-28, 25-27, 29, 30-32, 31, 34, 36, 37, 39, 43, 45, 46, 47, 48, 49, 50, 52, 53, 55, 61, 62-64, 65, 72, 73, 75, 80, 81, 82, 84, 86, 88

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Origen medieval AUTORS: PROMOTOR: TIPOLOGIA: Conjunt Urbà d'interès (CU) / Àrea d’Expectativa Arqueològica

(AEA ) CONTEXT: Nucli antic de Vilanova RÈGIM URBANÍSTIC: Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat) Qualificació: Clau 1 (Zona de Casc Antic) Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de

Vilanova i la Geltrú de 1987. Fitxa C-2.



Vista aèria

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. CU / AEA / C-2 / 240-2- DESCRIPCIÓ:

El carrer Major, amb un traçat força rectilini, constitueix un dels carres més antics de la ciutat, l’origen del qual és medieval, per la qual cosa manté majoritàriament el tipus de parcel·la antiga, llarga i estreta, tot i que els exemples tipològics d’arquitectura són del segle XVIII i XIX quan sobre aquella parcel·la es va edificar a major altura. El conjunt de carrer conserva ben bé en la seva totalitat aquesta última tipologia; les seves reformes en gran mesura l’han respectat, permeten així una coherència tipològica que cal preservar. L’actual Projecte integral del Nucli Antic, dins la Llei de Barris, que promou l’Ajuntament de Vilanova, ha permès la restauració interior dels habitatges i llurs façanes, en aquest i d’altres carres del nucli antic de Vilanova, exemple que la restauració d’habitatges antics és compatible amb la preservació tipològica antiga.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Vial principal de la Vilanova vella Actual: Vial principal de la Vilanova vella ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ: Els conjunts urbans estan valorats pel seu entorn immediat, per la

seva tipologia edificatòria, per l’ample de les parcel·les, per les unitats entre elles, per la seva historia comú i pel seu desenvolupament urbà.

PROPOSTES: BCIL Nivell 2 Nivell 4 Nivell 6 DADES HISTÒRIQUES: Probablement el carrer Major és el més antic de la Vilanova de

Cubelles. Quan el rei Jaume I va concedir la carta de poblament, l'any 1274, probablement la seva població era un arrenglerament de cases a banda i banda d'aquest únic carrer, camí ral de Barcelona a Tarragona per la costa. Segons l’historiador Garí... me parece del todo inútil buscar cual fué la primera casa por la que empezó la villa de Villanueva, pues los seis ó siete siglos que han transcurrido han borrado hasta la tradición, pero tengo por muy probable que la poblacion empezó por la calle Mayor hácia la Geltrú, por ser dicha calle el camino real de Barcelona á Tarragona; ... En el plànol de 1370 que el mateix Garí va elaborar, el carrer Major era tancat amb dos portals, un a llevant, anomenat portal d’en Clarà, i un a ponent, anomenat d’en Rossell. Incorporada la plaça Llarga al recinte emmurallat que comprenia la Geltrú i la Vilanova de Cubelles, del qual tenim constància documental des de 1557, el portal d’en Clarà va quedar fora de servei. El carrer Major o Carer Maior és el carrer més llarg de la Vilanova de Cubelles que es representa al plànol del segle XVI; el carrer va adquirir la seva longitud actual l’any 1605, quan es va estendre fins l’actual plaça Miró i Soler, coneguda popularment com la plaça de la font de ferro.

El carrer Major també va ser conegut per carrer del Forn, per

haver-hi el forn de puja, forn comunal documentat l’any 1375. Segon Carbonell i Virella, el carrer llavors concentrava tota



l’activitat comercial, artesanal i pagesa del poble. També, a més del forner, hi havia l’hostal, aquest documentat des de l’any 1362. Tant el forn com l’hostal eren del municipi, que els arrendava en subhasta pública.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor.

Escrita: CASTELLS I URGELLÈS, Alfred; Sabater i Navarro, Josep M.; Virella i

Torras, Xavier. 1988. Les viles medievals. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 1), p. 48

CARBONELL I VIRELLA, Vicenç. 2008. Relat de la XX Caminada

Popular de Vilanova i la Geltrú 20 de gener 2008. Vilanova i la Geltrú: Agrupació Excursionista Talaia, p. 7

GARÍ I SIUMELL, Fr. José Antonio. 1996. Descripción e historia de la

villa de Villanueva y Geltrú, desde su fundación hasta nuestros dias (1860). Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, edicions, p. 13

ORRIOLS I VIDAL, Maria Lluïsa. 2007. Moviment urbanístic a la Vila

nova a les darreries del segle XVI. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú p. 20 – 21



Detalls dels edificis del carrer Major:


nÚm. ref.: i. ai / a-67 / 231 nÚm. ref. plÀnol: 95

Documents