música y audiovisual en cataluña · octubre 2007 número extraordinario música y audiovisual en...

52
Música i audiovisual Josep Lluís i Falcó. a Catalunya secuencias de musica de cine octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña

Upload: others

Post on 13-Jan-2020

12 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

Música i audiovisual

Josep Lluís i Falcó.

a Catalunya

secuenciasdemusicadecineoctubre 2007 número extraordinario

Música y audiovisualen Cataluña

Page 2: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

Consej o d e r edac c ió n:Josep Balcel ls, Germán Ba rón, Joan Bosch, Josep Cla ver, Víctor Claver, Rafael Delgado,Ramón Esteban, Jordi Fortes, Eduard Fu rné i Crespo, Joaquín López Gonzá lez , Josep Lluís iFa lcó, Rafael Mompel, Joan Ren ter, Jordi Rosel l.D i señ o y ma que tac ión : Josep Lluís i Falcó.

Soc io s de Honor : E lmer Bernstein, Mau rice Jarre.

C/ Colonia, 22 bajos dcha. 08030 BARCELONAe- mail: ac dmc @acdmc.net

ht tp:/ /www.acdmc .net/ht tp:/ /admablog.blogspot.com/

Secuencia s es una publ icación g ratu ita , exclusiva para los socios de la Associació per a la Divulgació de la Músicaper a l'Audiovis ual . Delpresente número extraordinar io, sin embargo, se ha realizado una t irada suplementa ria (ta nto en papel como en formato electrónico) destinada aprofesionales, bib lioteca s, univer sidades , centros de invest igación y ent idades relac ionadas . Se puede desca rga r una vers ión elect rón ica en colorde es ta publ icación desde la s webs oficiales de la s entidades colaboradoras enumerada s a l dorso. La venta de es te nº ext raordinario (encualqu iera de su s forma tos ) es tá tota lmente prohibida. La ADMA, y la direcc ión de la revista , no hacen necesa riamente suyas las op iniones vertidasen los textos p ubl icados, que serán siempre responsabil idad de sus respect ivos autores. Cualquier socio in teresado en colaborar en laspublicaciones de la ADMA puede sol icitar información sobre las normas de redacc ión y necesidades de edición vigentes a la dirección oficial dela ADMA, ind icando en el sob re "Josep Llu ís i Falcó (ADMA)"

Pr e se nt ac ió / P re s ent ació n, p. 1Agraïmen t s / Ag radecimie nt o s, p. 2

El s o r íge ns / L os or ígene s, p. 2El s aut o rs / L os aut ore s, p. 4

Augusto Algueró, p. 5Joan Albert Amargós, p. 6

Sant i Arisa, p. 7Manel Camp, p. 7Xavi Capellas, p. 8Carles Cases, p. 9

Joan Duran i Alemany, p. 10Enrique Escobar, p. 11Alber t Guinovar t , p. 12Jordi Nogueras, p. 12

Joan Pineda, p. 13Carles Santos, p. 14

Josep Solà, p. 15Alfonso de Vilallonga, p. 16

Joan Vives, p. 17La Nova Cançó, p. 17

Els absents / Los ausentes, p. 19Noves fornades / Nuevas hornadas, p. 20

La TV i alt r e s mit jan s / La TV y ot ros me dio s, p. 21Tè cnique s / T écn ica s, p. 23

La di fusió / La dfu sió n, p. 29Bibli ogr af ia s obre mú sic a de cin e e dit ada a E spanya / Bib lio gra f ía so bre mús ica de ci ne

ed it ada en Es pañ a, p. 33Bibli ogr af ia gene ral sob re mús ica ci nemat o grà f ic a a Ca t al uny a / Biblio gra f ía ge ner al sob re

mú sic a c inemat o grá f ic a e n C at a luñ a, p. 34Fi lmo gra f ie s / Fi lmo gra f ía s, p. 35

Depósito Legal B -30.859.2002ISSN 1695-6478Imprime: Artyplan S.A. (Barcelona)

Sumari / Sumario

Page 3: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

1

Música iaudiovisual aCatalunya

La gènesi d’aquesta publicació és una exposicióque, amb e l t í tol de “Música i audiovisual a Catalunya”,va tenir lloc al Cent re Cívic Carmel el febrer de 2006,emmarcada dins el cicle Set è Art de Cinema que aquestCent re organit za des de fa anys. Era una exposiciómodesta, com modesta és la publicació que t eniu en-t r e les mans , que nom és pre t en ia u n p r im eracost ament, al gran públic, de la tasca del composit orde cinema a Cat alunya. A la inauguració alguns de lspresent s van comentar que estar ia bé que tot a lainformació que s'hi contenia, gràfica i t ext ual, agaf ésun format publicable per tal de donar major difusió aaquesta tasca. El que semblava impossible per mot iusde pressupost , finalment ha estat possible gràcies al’esforç de la flamant ADMA (ant iga ACDMC), així comdel Cent re Cív ic Carmel, que ha fet una importantaport ació que ha possibilitat que aquella exposició,degudament cor regida i augment ada (actualitzantsobre tot els cont inguts), pugui ser avui a les vost resmans. [JLLF.]

Música yaudiovisual enCataluña

La génesis de esta publicación es una exposiciónque, con el t ít ulo de “Música y audiovisual en Catalu-ña”, tuvo lugar en e l Cent re Cív ic Carmel en febrerode 2006, enmarcada en e l ciclo Setè Ar t de Cinemaque este Cent ro organiza desde hace años. Era unaexposición modest a, como modes ta es la publicaciónque t enéis ent re las manos, que sólo pretendía unapr imera aproximación, al gran público, de la tarea rea-lizada por el compositor cinematográfico en Cataluña.En la inauguración algunos de los present es coment a-ron que est aría bien que toda la inf ormación conteni-da, gráf ica y textual, tomara cuerpo en un formatopublicable para dar mayor dif usión a dicha labor. Loque parecía imposible por mot ivos de presupuest o,finalmente ha sido posible gracias al esf uerzo de laflamante ADMA (ant igua ACDMC), así como del Cen-t re Cívic Carmel, que ha hecho una impor tante apor-tación que ha posibilitado que aquella exposición, de -bidament e corregida y aumentada (actualizando so-bretodo los contenidos), pueda estar hoy en vuest rasmanos.[JLLF]

D'esquerra a dreta/De izquierda a derecha.: Arnau Bataller, Xavi Capellas, Lluís de Arquer, Alfonso de Vilallonga, Josep Lluís i Falcó,Marc Vaíllo. Cent re Cívic Carmel (Barcelona), febrer/febrero 2006.

Page 4: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

2

Agraïments

Tot e l material exposat (i ara publicat ) ha est atproporcionat pe ls mat eixos compositors i/o prové demater ial promocional, premsa, col·leccions privades...De força fotos se 'n desconeix l'autoria. Aquelles quesí estaven acreditades corresponen a Rossy López,Nacho Rubiera, i jo mateix.

Agraeixo especialment la gent ilesa de: Cia. CarlesSant o s, Jose p M .Vileu (coor din ador ht t p://ww w.l luis llach .com), Manel Cam p Dif usió,Quadrophenia (Manel Gil i Rudy Gnut t i), Cont ratempo(Xavier Oró i Pep Solórzano), Xavier Capellas, ArnauBataller, Miquel Iglesias, Joan Pineda, Jordi Nogueras,Oscar Araujo, Marc Vaíllo, Enrique Escobar, Josep Solà,Toni Xuclà, Maurici Villavecchia, Danie l Sanahuja, Enr icTorra, Neus Miró (Teat re Fort uny), Xavier Cazeneuve,Pere Andreu Jar iod, Jaume Radigales, Carmen LizcanoPeralta, Lluís d'Arquer, Joan Vives, Albert Guinovar t ,Alfonso de Vilallonga, Neus López Cao, Heriber t Na-varro, Joan M. Arbona (ABABS), i tots aquells que empugui oblidar, que d'anys d'invest igació m 'han f acilit atmater ials o m'han proporcionat pistes per t robar -los.

Els orígensEls inicis de la música relacionada amb l'audiov isual

es remunten a l'època del cinema mut. Ja cap el 1897sabem que les sessions dels germans Lumiére a París,gaudien de l'acompanyament mus ical d'un pianist a,Monsieur Emile Maraval, que no devia fer més que desimple coixí sonor que anul·lés l'enut jós silenci a la foscordel soterrani del Gran Caf è de París.

A Cat alunya no tenim constància de la pr imeraintervenció de la música al cinema; però t enint encompt e l'est re ta re lació del p rimer cinema ambespectacles teat rals i de varie tat s, no devia ser massatard.

El que sí coneixem millor és l'època àlgida del'acompanyament musical en direct e, sobretot els anysvint . El tòpic de l pianista que improvisava davant lapantalla queda superat en part per l'exist ència de gransorquest res com la del Coliseum o el Pat hé Palace (Bar-ce lona), l'orquest rina del mes t re Sanahuja (cinema Im-perial, Sabadell), e l quint et del mest re Giró (Teat reFortuny, Reus) i alt res formacions inst rumentals, on laimprovisació era impensable.

La irrupció del cinema sonor, ja plenament implantata gairebé t otes les sales del país la t emporada 1930-31, suposà la desaparició del músic d'acompanyament;però alhora el naixement d'un nou of ici: el composit or

Agradecimientos

Todo el mat erial expuest o (y publicado ahora) hasido proporcionado por los mismos composit ores y/oproviene de mat erial promocional, prensa, coleccio-nes privadas... De muchas f otos, además, se desco-noce la aut oría. Aquel material que sí est aba acredi-tado cor responde a Rossy López, Nacho Rubiera, y yomismo.

Agradezco especialmente la gent ileza de: Cia.Carles Sant os, Josep M.Vileu (coordinador ht t p://ww w.l luis llach .com), Manel Cam p Dif usió,Quadrophenia (Manel Gil y Rudy Gnut t i), Cont ratempo(Xavier Oró y Pep Solórzano), Xavier Capellas, ArnauBataller, Miquel Iglesias, Joan Pineda, Jordi Nogueras,Oscar Araujo, Marc Vaíllo, Enrique Escobar, Josep Solà,Toni Xuclà, Maurici Villavecchia, Danie l Sanahuja, Enr icTorra, Neus Miró (Teat re Fort uny), Xavier Cazeneuve,Pere Andreu Jar iod, Jaume Radigales, Carmen LizcanoPeralta, Lluís d'Arquer, Joan Vives, Albert Guinovar t ,Alfonso de Vilallonga, Neus López Cao, Heriber t Na-varro, Joan M Arbona (ABABS), y t odos aquellos queme pueda olvidar que a lo largo de años de invest iga-ción me han proporcionado mate riales, o bien las pis-tas para poder localizarlos.

Los orígenesLos inicios de la música re lacionada con e l

audiovisual se remontan a la época del cine mudo. Yahacia 1897 sabemos que las sesiones de los herma-nos Lumiére en París, disf rut aban del acompañamientomusical de un pianist a, Monsieur Emile Maraval, queno debía hacer ot ra cosa que proporcionar un entornosonoro que anulase aquel enojoso silencio del sótanodel Gran Caf é de París.

En Cataluña no tenemos constancia de la pr imeraintervención de la música en e l cine; pero teniendo encuent a la est recha re lación de l primer cine con espec-táculos teat rales y de var iedades, no debió demorar-se demasiado.

Lo que sí conocemos mejor es la época álgida delacompañamiento musical en directo, sobre todo los añosveint e. El tópico del pianista que improvisaba ante lapantalla queda superado en par te por la exist encia degrandes orquestas como la del Coliseum o el Pat héPalace (Barce lona), la orquest ina del maest ro Sanahuja(cine Imper ial, Sabadell), el quint eto de l maest ro Giró(Teat ro For t uny, Reus ) y ot ras f or macionesinst rumentales, en las que la improvisación era impen-sable.

La ir rupción del cine sonoro, ya plenamente implan-tado en casi t odas las salas del país la t emporada

Page 5: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

3

de cinema.

E ls m úsics d'acompanyame nt no nom és noimprovisaven sempre, sinó que a més podien fer serv irreper t oris de par t it ures adapt ades a sit uacionsdramàt iques concretes. Aquest és el cas d'aquestapa r t ice l ·la (1 ), d'u na col ·le c ció anom enadaADAPTAFILM, i que era propiet at d'Eveli Burrull, direc-tor del quinte t del cinema Eldorado de Barce lona.

Enric Torra (2) i Daniel Sanahuja (3) i van ser dosdels músics d'aquella època: e l primer tocant el pianoa diversos cinemes de Mataró, i el segon al front de laseva orquest rina al cinema Imperial de Sabadell.

E l Te at r e For t uny de Re us cons er va unimport ant íssim document que ens permet seguir lat raumàt ica desaparició dels músics d'acompanyamentde les sales dia a dia: és un Memor ial on es ref lecteixent ot es les incidències de les f uncions de t eat re, desarsuela i de cinema ent re 1929 i 1931.Reproduïmuna pàgina on consta la formació (un quinte t ) dir igidapel mest re Joan Giró (4). Al cost at , un acudit gràf ic deJosep Escobar (La Gralla, nº481, 7/12/1930) fent -se ressò de la precària situació a la que els músics decinema es veurien abocats en aparèixer el cinema sonor:¿Potser haur ien de demanar caritat ? (5)

1930-31, supuso la desaparición del músico de acom-pañamiento; pero al mismo t iempo el nacim iento deun nuevo oficio: e l compositor de cine.

Los músicos de acompañamiento no sólo no im-provisaban siempre, sino que además podían ut ilizarreper tor ios de par t it uras adaptadas a situaciones dra-mát icas concre tas. Este es el caso de esta part icella(1), de una colección t itulada ADAPTAFILM, y que erapropiedad de Evelio Burrull, director del quintet o delcine Eldorado, de Barce lona.

Enric Torra (2) y Daniel Sanahuja (3) fueron dos delos músicos de aquella época: el primero tocando elpiano en diversos cines de Mat aró; y el segundo, fren-te a su orquest ina en el cine Imperial de Sabadell.

E l Te at r o For t uny de Re us cons er va unimpor tant ísimo document o que nos permit e seguir lat raumát ica desapar ición de los músicos de acompaña-mient o de las salas día a día: es un Memor ial en elcual se recogen todas las incidencias de las f uncionesde teat ro, zarzue la, y cine ent re 1929 y 1931. Sereproduce una página (4) en la que const a la f orma-ción (un quint eto) dirigida por e l maest ro Joan Giró. Allado, un chist e gráf ico de Josep Escobar (La Gralla, nº481, 07.12.1930) haciéndose eco de la precaria si-tuación en la que los músicos de cine quedar ían al apa-recer el cine sonoro ¿Quizás se verían obligados apedir caridad? (5)

1

2

Page 6: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

4

Els autorsA part ir d'aquí proposem un recorregut per algunes

de les f igures més importants de la composició per al'audiov isual a Catalunya.

Des dels inicis del cinema sonor i f ins avui, sónnombrosíssims els compositors que s'han acreditat coma autors de bandes sonores. Alguns han t reballat noméspel cinema fet a Cat alunya, d'alt res han sovint ejat lespantalles amb pel·lícules realit zades f ora de casano st r a. Trobare u t ambé cat a lan s d' adopció,composit ors que un dia van venir a Cat alunya per f eruna f eina concreta i s'hi van quedar per tota la vida.

En la mesura que hem pogut disposar de mat erialgràf ic e ls hi hem dedicat un e spai individual; peròmalauradament això no ha estat possible amb tot s: lamanca de mater ials d'algun d'ells ha deixat buits, nomsabsents als que dedicarem t ambé e l seu pet it espai,una mena de calaix de sast re, com a simple recordat oride la tasca realit zada per ells.

De manera col·lect iva volem també fer esmentde les noves generacions, i de col·lect ius com la NovaCançó que t ambé han par t icipat , en mesura i f ormes

Los autoresA par t ir de aquí proponemos un recorr ido por al-

gunas de las figuras más impor tantes de la composi-ción para e l audiovisual en Cataluña.

Desde los inicios de l cine sonoro y hasta hoy, sonnumerosísimos los compositores que se han acredit a-do como aut ores de bandas sonoras. Algunos han t ra-bajado sólo para el cine realizado en Cataluña, ot roshan f recuentado las pant allas con películas realizadasfuera de aquí. Encont raréis también cat alanes de adop-ción, compositores que un día v inieron a Cataluña paraun t rabajo concre to y se quedaron toda la vida.

En la medida que hemos podido disponer de ma-te rial grafico les hemos dedicado un espacio indiv idual;pero desgraciadament e esto no ha sido posible contodos: la f alta de mater iales de alguno de ellos hadejado lagunas, nombres ausent es a los que dedica-remos también su pequeño espacio, una especie decajón de sast re, como simple recordator io de la tarearealizada por e llos.

De manera colect iva queremos t ambién cit ar a lasnuevas generaciones, y a colect ivos como la Nova

3

4 5

Page 7: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

5

dif erent s, en la composició per a l'audiovisual aCatalunya.

Augusto AlgueróRealment podríem par lar de

l'embolic dels Algueró, perquè sónt res els compositors que han s ignatmúsica de cinema com a "August oAlgueró" . Però sens dubt e el més po-pular ha estat el barceloní AugustoAlgueró Dasca, aut or d'algunes deles cançons més emblemàt iques de lsanys seixanta, i prolífic compositor debandes sonores.

Marisol, Rocío Dúrcal, CarmenSevilla (amb la qual es va acabarcasant ) són només algunes de les es-t relles que van popularitzar cançonsque Algueró havia fe t expressamentper a pel·lí cule s com Tómbo la(1962), Rocío de la Mancha (1962), o Más bonitaque ninguna (1965), exemples d'una ext ensíssimafilmografia.

"Tómbola", "El día de los enam orados" , " Las chi-cas de la Cruz Roja" o, per descompt at, "Chica ye -yé"que inte rpretava Conchita Velasco a Historias de late levisión (1965) van ser cançons que van ocupar llocsdestacat s de vendes discogràf iques i, també llavors,de part it ures.

Cançó que t ambién ha part icipado, en medida y for-ma dispar, en la composición para el audiov isual enCataluña.

Augusto AlgueróRealmente podríamos hablar del

enredo de los Algueró, porque sont res los compositores que han f irma-do música de cine como "August oAlgueró" . Pero sin duda el más popu-lar ha sido e l barcelonés August oAlgueró Dasca, autor de algunas delas canciones más emblemát icas delos años sesenta, y prolífico composi-tor de bandas sonoras.

Marisol, Rocío Dúrcal, CarmenSevilla (con la cual se acabó casan-do) son sólo algunas de las est rellasque popular izaron canciones queAlgueró había compuest o expresa-mente para películas como Tómbola

(1962), Rocío de La Mancha (1962) o Más bonit a queninguna (1965), so n algunos e jem plos de unaextensísima filmografía.

"Tómbola", "El día de los enam orados" , " Las chi-cas de la Cruz Roja" o, por supuesto, "Chica ye -yé"que inte rpretaba Conchit a Velasco en Historias de late levisión (1965) fueron canciones que ocuparon luga-res dest acados en las ventas discográficas y, tambiénentonces, de part it uras.

Page 8: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

6

Joan Albert Amargós"El bon compositor és

aquell que quan li donen unaimatge la sap pot enciar ambmúsica, és a dir que encarali dóna més càr rega emocio-nal que la que ja puguin tenirles imat ges per si soles.Podríem dir que la rest a sónpunyetes, perquè l'ideal ésque la imat ge funcioni." (LaPorta Clàssica, nº 7, 2005)

La t raject òr ia de JoanAlber t Amargós com a com-

posit or audiovisual es situa als anys setanta, quan fa(amb Toni Miró) la banda sonora de Tatuaje. Pr imeraavent ura de Pepe Carvalho (6) dir igida el 1977 perBigas Luna. A la f oto de dalt hi veiem tots els músicsque van part icipar a l'enregist rament. A part ir de llavorsha fe t pocs llargmetratges: La Febre d'Or (1992), Detr ipas corazón (1985), La campanada (1979) e tc. peròha sovintejat lapet it a pantallaf ent sint oniescom lesd'Orden Espe-cia l de lsJoglars, o la deLe s Tr esBessones.

Joan Albert Amargós"E l buen composit or es aquel que cuando le dan

una imagen la sabe potenciar con música, es decir,que t odavía le da más carga emocional que la que yapuedan tener las imágenes por sí solas. Podríamos decirque e l rest o son puñetas, porque lo ideal es que laimagen f uncione" (La Porta Clàssica, nº 7, 2005).

La t rayectoria de Joan Albert Amargós como com-posit or audiovisual se sit úa en los años set ent a cuandocompone (con Toni Miró) la banda sonora de Tatuaje.Pr imera aventura de Pepe Carvalho (6), dir igida en1977 porBigas Luna.En la f ot ode ar r ibavemos a t o-dos los mú-sicos quepart iciparonen la graba-ción. A par-t ir de enton-ces ha he -cho pocosla rgo s: LaFebre d'Or(1992), Detr ipas cora-zón (1985), La campanada (1979), et c. pero ha fre -cuent ado la pequeña pantalla componiendo sint oníascomo las de Orden Especial de E ls Joglars, o la de LasTres Mellizas.

6

Page 9: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

7

Santi Arisa"Com no venem no int eressem. Treballem en

condicions ínfimes i no veig que es vagi a millorar. Aixíno es pot compet ir amb la música que ve de fora" (ElPeriódico. Exit , 01.02.2001)

De s de ben jov e Sant i Ar is a s' ha dedicatprofessionalment a la música. Ha estat cofundador dedos dels grups més inte ressant s del panorama musicalcatalà: Fusioon, en e l qual també interv ingué ManelCamp, i Pegasus. Però ha estat el món de les orquest resde ball el que l'ha permès sobrev iure. Una d'aquest esformacions fou l'Orquesta Club Virginia, que anys méstard donà nom a un f ilm gairebé biogràf ic. El seu noms'associa gairebé sempre al de l director Manuel Ibor ra:Tres por cuat ro (1981) (7), El baile del pat o (1988), o

Pepe Guindo(1998) en sónexemples.

D el ' O r q ue s t aClub Virginia,una de lesp r i m e r e sformacions en

les qual Sant i Ar isa int erv ingué, fins LaTr ibu, la seva actual orquest r a: anysd'of ici que t ambé l'han por tat a f ermoltes de les músiques que sonen alclub Super3, amb Josep Mas "Kit f lus".

Manel Camp

Santi Arisa

"Como no vendemos no int eresamos. Trabajamosen condiciones ínf imas y no veo que se vaya a mejo-rar. Así no se puede compet ir con la música que vienede fuera" (El Periódico. Exit , 01.02.2001)

Desde muy joven Sant i Ar isa se ha dedicadoprofesionalment e a la música. Ha sido cofundador de

dos de los grupos más inte resant esde l pano ram a mu sical cat alán:Fusioon, en el cual también inte rvinoManel Camp, y Pegasus. Pero ha sidoel mundo de las orquest as de baile elque le ha permit ido sobreviv ir. Una deestas formaciones fue la Orque st aClub Virginia, que años más t arde dionombre a un film casi biográfico. Sunombre de asocia casi siempre al deldirector Manuel Ibor ra: Tres por cua-t ro (1981) (7), E l baile de l pat o(1988), o Pepe Guindo (1998) son al-gunos ejemplos.

De la Orquesta Club Virginia, una de las primerasformaciones en las cuales Sant i Arisa intervino, hastaLa Tr ibu, su actual orquest a: años de oficio que tam-bién le han llevado a componer muchas de las músicaque suenan en el Club Super 3, con Josep Mas "Kit flus".

Manel Camp"La música de un film es un t rabajo muy libre, ya

que la imagen v isual t ransmite una sensibilidad deter-minada, pero e l director impone algunas limitacionespara pot enciar aquellos aspect os que más le intere -san. De todos modos, es una ta rea entusiasta" . (ElPou de la Gallina, julio/agosto 1989)

El of icio de Manel Camp viene de ant iguo: de lost iempos del rock progresivo catalán, de Fusioon, de su

7

Page 10: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

8

"La música d'un film és un t reball molt lliure, ja quela imat ge visual t ransmet una sensibilitat de termina-da, però el director imposa algunes limit acions per t alde potenciar aquells aspect es que més l' int eressen.De totes maneres, és una f eina entusiasta" (El Pou dela Gallina, juliol/agost 1989)

L'ofici de Manel Camp ve de lluny: dels t emps delrock progressiu català, de Fusioon, de l t reball amb f i-gures de la Nova Cançó com Mar ia del Mar Bonet,de ls mar idat ges pianíst ics amb "Kit flus" o LudovicaMosca, de la complicitat amb Sant i Arisa... Però ManelCamp s' inicià en un t ipus de cinema que pot ser (i només"potser" ) no era e l seu. Si Vicente Aranda no va saberaprof itar la seva inspiració, Francesc Bellmunt (a E lcomplot dels anells, 1988) i, sobre tot , Manuel CussóFer rer (a L'últ ima f ront era de1992,i la dalinianaBabaouo, 1998), han sabut f er de la música del com-positor un valuós recurs audiovisual que, malgrat la sevafuncionalitat , mant é tota la seva vàlua fora del contextque l'ha fet néixer: la pant alla.

Manel Camp,flanquejat per Joan Vives i Joan Enr icGarde durant l'enregist rament de la banda sonora d'Elcomplot dels anells, a Glasgow (8).

Xavier Capellas"No conec res de ls Estats Unit s, no vaig tenir temps.

Durant mesos sencers no abandonava la mate ixa illade cases. L'exper iència f ou mo lt inte ressant ; allà,escriure música per a pel·lícules és un ofici, i e l quet 'ensenyen són les t ècniques. Aquí no està consideratcom a tal, i si hi ha bona música és perquè hi ha bonsmúsics" (EL PAIS, 25.06.1987)

labor con figuras de laNova Cançó comoMaria del Mar Bonet,de l maridaje pianíst icocon "Kit f lus" o LudovicaMosca, de la complici-dad con Sant i Arisa...Pero Manel Camp seinicia en un t ipo de cineque quizás (y sólo "qui-zás") no era el suyo. SiVicen t e A randa nosupo aprovechar su ins-piración , France scBellmunt (a El complotdels anells , 1988) y,sobre todo, Manuel Cussó Ferrer (en L'últ ima fronteraen 1992, y la daliniana Babaouo, 1998), han sabidoconvert ir la música del composit or en un valioso recur-so audiovisual que, a pesar de su funcionalidad, man-t iene su valor fuera del cont ext o de la ha v ist o nacer:la pant alla.

M a n e lC a m p ,f lanque adopor Joan Vi-ve s y JoanEnric Gardedu ran t e lag r aba ci ónde la bandasonora de Elcomplot de lsanell s , enG l a s g o w(8).

Xavier Capellas"No conozco nada de

los Estados Unidos, no tuvet iempo. Durant e meses en-teros no abandonaba la mis-ma manzana. La experien-cia f ue muy int e resante;allá, escribir música parapelículas es un oficio, y loque t e enseñan son las téc-nicas. Aquí no está consi-derado como tal, y si haybuena música es porquehay buenos músicos." (E lPaís, 26.06.1987)

8

Page 11: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

9

Xavier Capellas és l'aut or de bandes sonores comles de Goomer, Faust . La revenja és a la sang, BeyondRe -Animator, i més recentment Hormigas en la boca,Ot ros días vendrán, La vida de nadie, Obaba o Unarosa de Francia.

A més , les sev escomposicions per t elevisió(sèr ies, spots publicitaris,sintonies, telemovies...) sónnombroses com The CobiTr oupe , Dinam it a,Psicoexpress, et c.

Als dar rers anys hacol·laborat amb AlejandroAm enábar f en t lesor que st r acions de lesbandes sonores de Nadieconoce a nadie, Los Otroso Mar adent ro.

Carles Cases"Sempre est ic escr ivint i, si

no hi ha encàrrecs, invest igo noussons. Des d'ara e l t ema olímpicja és passat. Si en e l properencàr rec no milloro, est aréacaba t , perquè nece ssit oadona r -me que e volu cio noconst ant me nt . " ( Re gió 7.Cultures. 25.01.1992)

Des dels seus inicis en el món de la banda sonora,Car les Cases ha procurat que la seva obra siguiconeguda per un públic nombrós. Aquesta preocupaciós'ha t raduït en dos fet s singu lars i sense precedentsdins el panorama de la música cinematogràf ica catala-na: d'una banda la prolife ració d'edicions discogràfiquesde les seves bandes sonores (t est imonis sonors de l seueclect icisme i la seva constant evolució), i d'alt ra lacreació d'una f ormació orquest ral, la Carles CasesMusic Band (9), que nodreix el seu reper tor i amb lamúsica de cinema del composit or, que és qui dir igeixl'orquest ra alhora que hi toca e ls teclat s.

Xavier Capellas es e l au-tor de bandas sonoras comolas de Goomer, Faust . La ven-ganza está en la sangre ,Beyond Re -Animator, y másrecientemente Hormigas enla boca, Ot ros días vendrán,La vida de nadie, Obaba oUna rosa de Francia.

Además, sus composicio-nes para t elev isión (ser ies,spots publicit arios, sintonías,telemovies...) son numerosascomo The Cobi Troupe, Dina-mit a, Psicoexpress, et c.

En los últ imos años hacolaborado con AlejandroAmenábar realizando las orquestaciones de Nadie co-noce a Nadie, Los Otros o Mar adent ro.

Carles Cases"Siempre estoy escribiendo

y, si no hay encargos, invest igonuevos sonidos. Desde ahora eltema olímpico ya es pasado. Sien el siguiente encargo no me-joro, estaré acabado, porquenecesito darme cuent a de queevoluciono constant ement e" (Re-gio 7. Cult ures 25.01.1992)

Desde sus inicios en elmundo de la banda sono-ra, Carles Cases ha pro-curado que su obra seaconocida por un públiconumeroso. Esta preocupa-ción se ha t raducido endos hechos singulares y sinprecedentes en el pano-rama de la música cine -matográfica catalana: porun lado la prolife ración deediciones discográficas desus bandas sonoras (t est i-monio s sonoros de sueclect icismo y de su cons-t ant e evolución), y porot ro la creación de unaformación inst rument al, laCar les Cases Music Band(9), que nut re su repert o-rio con la música de cinedel composit or que esquien dirige la orquest a,al t iempo que se encargade los t eclados.9

Page 12: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

10

Joan Duran i Alemany"Pot ajudar a l'èxit d'una pel·lícula una bona músi-

ca de fons, ni molta ni massa densa, però que subrat lliadientment les sit uacions de les escenes. Res de posarmúsica perquè sí o perquè una escena és llarga. Aquíopino que t é complet a llibertat e l músic, més fins i t otque e l director." (Radio Cinema, 30.06.1943)

Duran i Alemany fou sens dubte un dels composit orsmés importants del cinema espanyol dels anys quaranta.Els seus inicis e l v inculen al director català Miquel Igle -sias. A la foto (10) els ve iem als dos (Iglesias és elsegon per la dret a) una nit d'est rena al cinema Astor ia(Barce lona)

Joan Durán i Alemany"Puede ayudar al éxit o de una película una buena

música de f ondo, ni mucha ni demasiado densa, peroque subraye adecuadamente las sit uaciones de lasescenas. Nada de poner música porque sí o porqueuna escena es larga. Aquí opino que t iene comple taliber tad el músico, más incluso que el director." (RadioCinema, 30.06.1943)

Durán i Alemany fue sin duda uno de los composi-tores más importantes del cine español de los añoscuarenta. Sus inicios lo vinculan al director catalán MiquelIglesias. En la foto les vemos a ambos (Iglesias es elsegundo por la derecha) una noche de est reno en elcine Ast oria (Barcelona) (10)

También el director Ig-nacio F. Iquino fue importan-te en su t rayector ia: Duránle hizo bandas sono rascomo esta de El hombre delos muñecos (1943).

E l est ilo mu sical deDurán i Alemany siemprefue versát il; pero su espe-cialidad eran los cant ablesal más puro est ilo del jazzamericano. Para Boda acci-

10

Page 13: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

11

dentada (1942)compu so "Qu i-mera" , que inte r-pre taba Merce -des Vecino; mien-t ras que para Sele f ue e l novio(1945) compuso"Desde que tú tefuist e" para SaraMont iel. Muchas de sus canciones de películas se con-virt ieron en éxit os discográf icos.

Enrique Escobar"Mi manera de hacer músi-

ca en el cine ha sido un poco sin-gular (...) Yo me iba solo, unasveces a la orilla del mar, ot ras almonte, de noche... En el bolsillollevaba una libre t it a de papelpent agramado, y empezaba apensar en t odo aquello, en todoel argumento, los personajes, lassituaciones, los paisajes, i empe-zaban a brot ar algunas ideas;con una linterna lo anot aba todoen aquel papelito, y después aldía siguiente en e l estudio, lo de -sarrollaba al piano, lo armoniza-ba" (Enrique Escobar, Declaracio-nes a ABABS, 1993).

Enrique Escobar, nacido enJaén, vino a Barce lona para com-poner música de cine para Igna-

cio Ferrés Iquino, entonces empresario de l Teat ro LaLat ina de Madrid,donde t rabajabaEs cobar comocompo sit o r. E lcont rato era deun año a prueba,y Escobar se que -dó el resto de suvida. En la f ot o,director y compo-sitor en pleno t ra-bajo (11).

La productorade Iquino, para lacual siempre t rabajó Escobar, tenía un import ant e vo-lumen de producción que obligaba a menudo a reali-zar una música est andarizada y con pocos medios. EnEl pr imer cuarte l (1966), Escobar pudo inver t ir la pro-porción y cont ó con todos los medios orquest ales quequiso.

Algunas de las comedias más emblemát icas delos años sesent a llevan el sello Iquino/Escobar.

També el director Ignasi F. Iquino f ou import ant ala seva t rajectòr ia: Duran li féu bandes sonores comaquest a d'El hombre de los muñecos (1943)

L'est il musical de Duran i Alemany sempre va serversàt il; però la seva especialit at eren els cant ables almés pur est il del jazz amer icà. Per a Boda accident a-da (1942) va composar "Quimera", que inte rpretavaMercedes Vecino; ment re que pe r a Se le fue el novio(1945) va f er "Desde que tu te fuist e", per a SaraMont iel. Moltes de les seves cançons de pel·lículesesdevenien èxit s discogràfics.

Enrique Escobar"La meva manera de fer mú-

sica al cinema ha est at una micasingular (...) jo m'anava sol, unscops a la vora del mar, d'alt r esa la munt anya, de nit ... A labut xaca portava una llibreteta depaper pentagramat, i començavaa pensar en t ot allò , en t otl'argument, els personat ges, lessit uacio ns, e l s pais at ges, icomençaven a brollar algunesidees; amb una llant erna hoanotava tot en aquell paperet, idesprés a l'endemà a l'estudi, hodes envolupava al p iano, hoharmonit zava." (Enrique Escobar.Declaracions a ABABS, 1993)

Enr ique Escobar, nascut aJaén, va venir a Barcelona per afer música de cinema per a IgnasiFerrés Iquino, llavors empresari del Teat ro de La Lat inade Madrid, on t reballava Escobar com a compositor.El cont ract e era per a un any de prova, i s'hi va que -dar t ota la vida. A la foto, director i composit or enplena feina (11).

La productora d'Iquino per a la qual sempre vat reballar Escobar, t enia un im por t ant volum de

pr oducció queobligava sovint a f eruna m úsicaestandarditzada i ambpocs mit jans. A El pr i-mer cuar t el (1966),Escobar va poder in-vert ir la proporció i vacompt ar amb tot s e lsmit jans orquest rals queva voler.

Algunes de lescomèd ie s m ésemblemàt iques de lsanys seixant a porten elsegell Iquino/Escobar.

11

Page 14: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

12

Albert Guinovart"En un moment de dubtes est ilíst ics degut a la força

de les avantguardes històr iques en la que molts copsel composit or de música pura es m ira el melic i oblidaabsolutament el punt de vis ta del públic, en un momenten que la major ia dels compositors es preocupen mésen fer quelcom d'original i diferenciat dels companys,en aquest moment tan difícil des del punt de vis tacreat iu, és quan s'obre la via de la música aplicada, laqual ha de recolzar les qüest ions dramàt iques de lesque és suport , ja sigui en cinema, en t eat re, televisió ofins i t ot publicitat ." (Actes de les II Jornades de Músi-ca, ICE-UB, 1998)

Fruit direct ed ' a q u e s tacost ame nt alpúblic que AlbertGuinovart def en-s aaf err issadament (ique es f a palèstambé en la sevaact ivitat coma con-cert is ta de piano),són algunes de lesseves obres méspopulars : e lsmusicals Mar i celi Flor de Nit , i sensdubte, les sint oniespe ls pr ime rs

fulletons te levisius catalans: Nissaga de poder, Laberintd'ombres, Nissaga. L'herència i El cor de la ciutat .

Però Guinovart també ha est at l'autor d'algunesbandes sonores per a llargmetratges com el documen-tal Els nens de Rússia (2001), La Monyos (1996), Elllarg hivern (1991) o més recentment Coronel Macià(2006).

Jordi Nogueras"E l problema és que sempre

passa e l mat eix: la música és eldarrer que es f a, quan ja no que -de n n i t emps ni diner s. (.. .)Bàsicament la major ia dels quet reballem en això ens hem d'agafaral que podem. Molts companys hanestat més de mig any sense f eina,(...) Treballar com músic de cinemaés molt dur, exigeix un esf orç moltintens i el poc que guanyes ho hasd'invert ir en mat er ial per seguirprogressant." (Música de cine, nº8, abril/juny, 1993)

Albert Guinovart"En un momen-

t o de dudasest ilíst icas debidoa la fuerza de lasvanguardias hist ó-ricas en la que mu-chas veces el com-posit or de músicapura se m ira e lombligo y olv idaabsolutament e elpunto de v ist a delpúblico, en un mo-ment o en que lamayor ía de loscomposit ores sepreocupan más de hacer algo or iginal y dife renciadode los compañeros, en este momento tan difícil desdeel punto de vista creat ivo, es cuando se abre la v ía dela música aplicada, la cual debe apoyar las cuest ionesdramát icas de las cuales es soporte, ya sea en cine,en teat ro, t elevisión o incluso publicidad." (Act as de lasII Jornades de Música, ICE-UB, 1998)

Frut o direct o de esteacercamiento al públicoque Alber t Guinovart de -fiende enconadament e (yque se evidencia tambiénen su act iv idad como con-cert ista de piano), son al-gunas de sus obras máspopulares: los musicalesMar i Cel y Flor de Nit , y

sin duda, las sintonías de los pr imeros culebrones cat a-lanes: Nissaga de poder, Laber int d'ombres, Nissaga.L'herència y El cor de la ciutat .

Pero Guinovart también ha sido el aut or de algu-nas bandas sonoras para largometrajes como el docu-mental Els nens de Rússia (2001), La Monyos (1996),El llarg hivern (1991) o más recient emente CoronelMacià (2006).

Jordi Nogueras"E l problema es que siempre

pasa lo mismo: la música es lo últ i-mo que se hace, cuando ya no que -dan ni t iempo ni dinero. (...) Básica-mente la mayor ía de los que t r a-bajamos en est o nos hemos deagarrar a lo que podemos. Muchoscompañeros han estado más demedio año sin t rabajo, (...) Traba-jar como músico de cine es muy

Page 15: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

13

duro, exige un esfuerzo muy intenso y lo poco que ga-nas lo has de invert ir en mate rial para seguir progresan-do." (Música de cine, nº 8, abr il/junio, 1993)

La exper iencia de Jordi Nogueras en el cine f ue uncamino hacia el desencanto que, por fort una, parecehaber encont rado un sendero de re torno. Después deunos años alejado de las pant allas comerciales, dedica-do a su guitar ra, a la Jordi Nogueras Irish Band y a sulabor como músico de est udio, el cambio de siglo le havisto volver a los créditos de algunas películas de fic-ción y numerosas te lemovies.

Jordi Nogueras con Pemi For tuny y el resto de miem-bros del grupo Lax'n'Busto, mient ras duraba e l rodajede No et tallis ni un pèl (12).

Joan Pineda"Cuando me encargan

un t rabajo de acompaña-mient o al piano, yo veo lapelícula, t omo unas notas,me hago un guión y pre -paro la par t it ura. Pero, na-turalmente, a veces impro-viso. A pesar de est o, lapreparación es importantepara llegar a la necesar iaint er re lación cine -música.

Algunas veces, no demasiadas, he vis to la pelí-cula dos veces antes de hacer mi composición."(La Vanguardia, 21.12.1989)

Joan Pineda siempre ha gozado del espíritude los pioneros: é l f ue el primero que se dedicóen España al acompañamiento musical en direc-to de filmes de la e tapa muda cuando ésta yaformaba par te de la histor ia; fue t ambién el pr i-mero en llevar de una manera regular la músicade cine a las emisoras de radio catalanas (Radio4 y Radio Barcelona fueron algunas); y fue tam-bién pionero en dar a la música de cine un papelde re lieve en la televisión, en los ant iguos est u-dios de TVE en Miramar.

Pero también ha sido el autor de algunas

L'experiència de Jordi Nogueras al cinema fou un camícap e l desencís que, per fortuna, sembla haver t robatun sender de retorn. Després d'uns anys allunyat de lespantalles comercials, dedicat a la seva guit arra, a la JordiNogueras Irish Band i a la seva tasca com a músic d'estudi,el canvi de segle l'ha vis t t ornar als crèdits d'alguns filmsde ficció i nombroses te lemovies.

Jordi Nogueras amb Pemi For tuny i la rest a de lsmembres del grup Lax'n'Busto, ment re durava e l rodat gede No et tallis ni un pèl (12).

Joan Pineda"Quan m'encarreguen un t reball d'acompanyament

al piano, jo veig la pe l·lícula, prenc unes not es, em faigun guió i preparo la part itura. Però, naturalment , devegades improviso. No obst ant això, la preparació ésimpor tant per arr ibar a la necessàr ia int errelació cinema-música. Algunes vegades, no massa, he v ist la pe l·lículadues vegades abans de fer la meva composició." (La Van-guardia, 21.12.1989)

Joan Pineda sempre ha gaudit de l'esperit del pioners:ell fou el pr imer que es dedicà a l'Est at espanyol a

12

Page 16: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

14

l'acompanyament musical en directe de films de l'et apamuda quan aquesta ja formava part de la història; f outambé el pr imer en port ar de manera regular la músi-ca de cinema a les emissores de ràdio catalanes (Ràdio4 i Ràdio Barcelona en foren algunes),i fou t ambé pioneren donar a la música de cinema un paper de relleu a late lev isió, als ant ics estudis de TVE de Miramar.

Però també ha estat l'aut or d' algunes bandessonores com les de Past ís de sang (1971) (13), Laot ra imagen (1972), Dinero negro / De mica en micas'omple la pica (1980)...

Carles Santos"(...)Han sorgit una sèrie de codis que desprès s'han

repet it a la música del cinema. Es f a referència a lapor, a l'angoixa... En t ot aquest procés inte rvenen moltla melodia i e ls tons... si és un t o menor és t ris t , si ésmajor és alegre... hi ha tota una gamma de colors, lamúsica diver t ida són les segones disminuïdes. El terrenycodif icat de les relacions mús ica-imatge al cinema ésmolt pet it , és un camp reduït on han hagut de moure 'sels músics de cinema" (Arc Volt aic. Full de cinema, nº5,pr imavera 1979)

Ar t ist a de vegades polèmic, Carles Santos és l'úniccomposit or de l'exposició que t é dedicada unamonograf ia sobre la seva experiència audiovisual (elllibre Finest ra Santos).Però al món audiovisual CarlesSantos hi t é molt es cares: hi ha el Santos actor ocasio-nal, el Santos cineasta singular i el Santos composit orper encàrrec (L'obscura història de la cosina Montse,1977; Pa d'àngel, 1984; El pianist a, 1997...). I ésque Carles Santos ha portat també a aquest camp laseva constant vit al: la inquie tud que l'ha conduït a serun dels art ist es més polif acèt ics de l segle XX (i ja, depart del XXI ) del nost re país.

La vinculació prim igènia de Carles Santos al món

bandas sonora como las de Paste l de sangre (1971)(13), La ot ra imagen (1972), Dinero negro (1980)...

Carles Santos"(...) Han surgido una serie de códigos que des-

pués se han repet ido en la mús ica de cine. Se hacereferencia al miedo, a la angust ia... En todo este pro-ceso int erv ienen mucho la melodía y los tonos... si untono menor es t riste, si es mayor es alegre... hay todauna gama de colores, la música divert ida son las se -gundas dism inuidas. El ter reno codificado es muy pe -queño, es un campo reducido en el que han t enidoque moverse los músicos de cine." (Arc Volt aic. Full decinema. nº 5, primavera 1979)

Ar t is ta en ocasiones polémico, Carles Sant os es elúnico composit or de la exposición que t iene dedicadauna monografía sobre su experiencia audiovisual (ellibro Finest ra Santos). Pero en el mundo audiovisualCarles Sant os t iene muchas car as: exist e e l Sant osactor ocasional, el Santos cineasta singular y e l Sant oscompositor por encargo (L'obscura hist òria de la cosinaMontse, 1977; Pa d'àngel, 1984; El pianist a, 1997...)Y es que Carles Santos ha llev ado también a estecampo su const ant e v ital: la inquie tud que le ha condu-cido a ser uno de los art istas más polifacét icos delsiglo XX (y ya, de part e de l XXI) de nuest ro país.

La vinculación pr imigenia de Car les Santos con elmundo audiovisual le v ino sobret odo de su relación conJoan Brossa y Pere Port abella. En la f otografía (14)

13

Page 17: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

15

audiovisual li va venir sobre tot de la seva relació ambJoan Brossa i Pere Por tabella. A la fotografia (14) ve iemprecisament a Portabella, a Santos i al pintor Joan Miródurant e l procés de producció del curt Miró, l'alt re(1969)

Josep Solà"L'orquest ració és un cent per

cent de la música de cinema. Elque és la música de f ons, t al i comjo la concebia, anava en f unció deque, a la vegada que pensava enel tema, pensava en els inst rumentsque requeria la seqüència concre-t a . S i això ho dono a unorquest rador, ja no se si respectaràl' idea original que jo tenia" (Músi-ca de cine , nº 10, oct ubr e/desembre 1993)

A la pr imera pel·lícula queJosep Solà va f er, Un vaso de whis-ky (1959), hi apareix amb la sevaorquest ra i, f ins i t ot , hi diu algunafrase.

A par t ir d'aquesta pel·lícula i f ins mit jans dels anysvuit anta, Josep Solà va posar música a gairebécinquanta pel·lícules d'est ils molt diversos com El mago

vemos precisament e a Portabella, a Sant os y al pint orJoan Miró durante el proceso de producción del cor toMiró, l'alt re (1969)

Josep Solà"La orquest ación es un cien por

cien de la música de cine. Lo quees la música de fondo, tal y comoyo la concebí, iba en f unción deque, a la vez que pensaba en elt ema, pensaba en los inst rumen -tos que requer ía la secuencia con-cr e t a . S i e st o lo doy a unorquestador, ya no sé si respetarála idea original que yo t enía." (Mú-sica de cine , nº 10, oct ubre/di-ciembre 1993)

En la pr imera película que hizoJosé Solà, Un vaso de wh isky(1959), aparece con su orquesta e,incluso, dice alguna f rase.

A par t ir de esta película y hast a mediados de losaños ochent a, José Solà puso música casi a cincuen-ta pe lículas de est ilos muy diversos como El mago delos sueños, Trampa al amanecer (A sangre fría), Sol

14

Page 18: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

16

de los sueños, Trampa al amanecer (A sangre fría),Sol de verano, Playa de Formentor, Las locuras deJane o Crónica sent iment al en rojo, per exemple.

Solà va ser a més pioner en l' ús del jazz com amúsica dramàt ica al cinema espanyol; i en l'edició debandes sonores inst rumentals en disc.

Alfonso de Vilallonga“ A l f o n s o

Vilallonga ha crea-do una banda so-nora que no sóloes la mejor queyo podía soñarpara Cosas quenunca te dije sinopa ra escucharesos días en quesent imos que e lmundo entero seha unido en con-t ra nuest ra y ne -cesitamos un re -manso de paz yternura... vamos,pr áct icam ent e,cada día.” (IsabelCoixe t )

Composit or polifacèt ic, Alfonso de Vilallonga ésconegut sobret ot per les seves col·laboracions al cine -ma d'Isabel Coixet: A los que aman (1998), Mi vidasin m í (2003), Cosas que nunca que dije (1996)...Però la seva intervenció al cinema, tot i que no massaprolífica, també s'ha v inculat a d'alt res projectes méso menys personals, com la banda sonora de Pr incesas(2005), de Fernando León de Aranoa.

Home bàsicament d'espectacle,de direc t e. Showm an pe rantonomàsia. Amb les músiques deles seves pel·lícules ha const ruït (nopodia ser de cap alt ra manera) unespectacle de música en v iu (15).

de verano, Playa de Formentor, Las locuras de Jane oCrónica sent iment al en rojo, por ejemplo.

Solà fue además pionero en el uso de la músicade jazz como música dramát ica en el cine español; yen la edición de bandas sonoras inst rument ales endisco.

Alfonso de Vilallonga"Alfonso Vilallonga ha creado una banda sonora

que no sólo es la mejor que podía soñar para Cosasque nunca t e dije sino para escuchar esos días en quesent imos que e l mundo entero se ha unido en cont ranuest ra y necesit amos un remanso de paz y te rnura...vamos, práct icamente, cada día." (I sabel Coixe t )

Composit or polifacét ico, Alfonso de Vilallonga esconocido sobre todo por sus colaboraciones en el cinede Isabel Coixet: A los que aman (1998), Mi vida sinmí (2003), Cosas que nunca te dije (1996)... Pero su

intervención en e l cine, aunque no demasiado prolíf i-ca, t ambién se ha vinculado a oros proyect os más omenos personales como la banda sonora de Pr incesas

(2005), de Fernando León deAranoa.

Hombre básicament e de es-pectáculo en directo. Showmanpor antonomasia. Con las músi-cas de sus películas ha const rui-do (como no podía ser de ot romodo) un espect áculo de músicaen vivo (15).15

Page 19: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

17

Joan Vives"E ra massa feina i poques sat isfaccions personals.

Les pel·lícules no t enien massa èxit a Catalunya i moltmenys a la rest a d'Espanya, pe r la qual cosa vaig pre -f e r ir cent rar-me en el t eat re i en la publicit at ."(Fotogramas, nº 1848, octubre 1997)

Joan Enr ic Garde, Joan Vives i Francesc Bellmunten una imatge promocional de l f ilm Un parell d'ous(16).

Aut ènt ic enamorat del gènere musical, els seus inicisen cinema no podien ser més escaients: Un parell d'ous(1984), un musical català. Amb Qui t 'est ima, Babel?(1987 ) e sdev ingué e l màx im exp onen t de lneosimfonisme a casa nost ra; però abandonà el cine -ma en pro de les seves alt res act ivitat s. Feu senglesadapt acions d'operet es de Gilbert & Sullivan (Mikadoi Els pirates) per al grup Dagoll Dagom, ha est at elresponsable del musical T'odio amor meu, i de lespopulars Cegada de amor o Mamá, quiero ser famo-so de La Cubana. Només va t ornar al cinema percomposar la música de ¿De qué se ríen las mujeres?(1996) L'audiovisual però, roman present de maneraregular a la seva act iv itat quot idiana, en la composicióde jingles publicit aris.

Joan Vives i Joan Enr ic Garde a Classic & Newcomposant la música per a un spot publicitari (17).

Nova CançóMolts de ls membres de la Nova Cançó han f et

música cinematogràfica, a més de part icipar, algun d'ellscom a intèrpre t musical (o fins i tot com a actor) enalguna pel·lícula. Aquí en ref lect im alguns exemples.

Ramon Muntaner ha est at l'auto r de les bandessonores de L'escot (1987), La te ranyina (1990) i, so-bre t ot , en el record de molts, La plaça del diamant(1982).

Joan Vives"E ra demasiado t rabajo y pocas sat isf acciones

personales. Las pe lículas no t enían demasiado éxitoen Cataluña y mucho menos en e l resto de España,por lo cual preferí cent rarme en el teat ro y la publici-dad." (Fotogramas, nº 1848, octubre 1997)

Joan Enr ic Garde, Joan Vives y Francesc Bellmunten una imagen promocional de l f ilm Un parell d'ous(16).

Autént ico enamorado del género musical, sus ini-cios en e l cine no podían ser más adecuados: Un pare lld'ous (1984), un musical cat alán. Con Qui t 'est ima,Babel? (1987) se convir t ió en el máximo exponentedel neosinfonismo en Catalunya; pero abandonó el cineen pro de sus ot ras act ividades. Hizo sendas adapt a-ciones de operetas de Gilbert & Sullivan (Mikado y Lospiratas) para e l grupo Dagoll Dagom, ha sido el res-ponsable musical de T'odio amor meu, y de las popu-lares Cegada de amor o Mamá, quiero ser f amosode La Cubana. Sólo volv ió al cine para componer lamúsica de ¿De qué se ríen las mujeres? (1996). Sinembargo, el audiovisual permanece present e de ma-nera regular en su act iv idad cot idiana, en la composi-ción de jingles publicitarios.

Joan Vives y Joan Enric Garde en Classic & Newcomponiendo la música para un spot publicitar io (17).

Nova CançóMucho s de los

miembros de la NovaCançó han hecho mú-sica cinemat ográf ica,amén de part icipar, al-guno de ellos, como in-té rpret e musical (o in-cluso como actor) enalguna película. Aquí

16

17

Page 20: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

18

Només una ban-da sonora, la d'E lvicar i d'Olot (1981),de Ventura Pons, vaescr iure l'exmembrede La Tr inca, JosepMar ia Ma ina t ,ment re que Raimonmai no ha f e t capbanda sonora; peròles s eves cançonshan s onat enpel·lícules com Los

fe lices 60 (1964). Jaume Sisa ha composat bandessonores (com la de Delir ios de amor, 1986) ut ilitzant elnom art ís t ic de Ricardo Solf a.

Però e l membre de la Nova Cançó que mésbandes sonores ha escrit és, sens dubte, Lluís Llach.Borrasca (1977), El río que nos lleva (1989), El ladrónde niños (1991) i una part icipació a Desper taf er ro(1990), donant a més l'alt ernat iva a Carles Casesque era llavors el seu product or musical i teclis ta (18).El 2006 va fer la banda sonora de Salvador Puig Ant ich.

recogemos algunos ejemplos.

Ramon Muntaner ha sido e l autor de las bandassonoras de L'escot (1987), La te ranyina (1990) y, so-bre t odo, en el recuerdo de muchos, La plaça deldiamant (1982).

Sólo una banda sonora, la de E l vicar i d'Olot(1981), de Ventura Pons, escribió el ex miembro de LaTr inca, Josep Mar ia Mainat , m ient ras que Raimon nun-ca ha compuest o una banda sonora, pero sus cancio-nes han sonado en películas como Los f elices 60(1964). Jaume Sisa ha compuest o bandas sonoras(como la de Delir ios de amor, 1986) ut ilizando el nom-bre art íst ico de Ricardo Solf a.

Pero el miembro de la Nova Cançó que más ban-das sonoras ha escrit o es, sin duda, Lluís Llach. Borras-ca (1977), El río que nos lleva (1989), El ladrón deniños (1991), y una part icipación en Despert af er ro(1990), dando además la alt ernat iva a Carles Casesque era ent onces su product or musical y teclis ta (18).En 2006 compuso la banda sonora de Salvador PuigAnt ich.

18FOTO: Nacho Rubiera. Cort esia de L luí s L lach.

Page 21: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

19

Els absentsAquesta és una exposició eminentment gràfica, i

això ha obligat a obviar-hi alguns dels noms impor tantsde la banda sonora a Catalunya, car no s’ha pogutdisposar a temps de mat erials que fossin suscept iblesde formar part d’aquest recorr egut v isual per aquestaparce l·la de la històr ia. Des d’aquestes breus líniesvolem, com a mínim, deixar constància de la seva tas-ca en aquest camp composit iu.

Los ausentesEsta es una exposición eminent emente gráfica, y

eso ha obligado a omit ir en la m isma algunos nombresimpor tantes de la banda sonora en Cataluña, pues nose ha podido disponer a t iempo de mat eriales quefueran suscept ibles de formar par te de est e recorridovisual por est a pequeña parcela de la hist oria. Desdeestas breves líneas queremos al menos dejar constan-cia de su labor en este campo composit ivo.

Antoni Diaz CondeTot i Soler

JosepCasas i

Augé

Toni Xuclà

Josep Maria Bardagí

Josep Mas "Kit f lus"

Eduardo Arbide

Ricard Lamote de Grignon

Joan Dot ras Vila Albert García Demest res

FrancescGener

... i José Manuel Pagán, Alber t Sardà, ArnauBatalle r, Josep Maria Mest res Quadreny,... I moltsalt res dels quals podreu consultar la f ilmografia a par-t ir de la pàgina 35

...y José Manuel Pagán, Alber t Sardá, ArnauBataller, Josep Maria Mest res Quadreny,... Y muchosot ros de los que se puede consult ar la f lmografía apart ir de la página 35.

Page 22: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

20

Noves fornadesSón joves (o no tan joves); però tot s tenen en comú

que no han escrit més de t res bandes sonores per allargmet rat ges, i que f a poc que ho han f et , malgratalguns fa t emps que t reballen en alt res camps del'audiov isual com la publicitat o els curt s.

Manel Gil & Rudy GnuttiSo t a e l denominador com ú que e ls un ia

(Quadrophenia) un aragonès i un it alià af incat s aCatalunya durant anys van crear sintonies de te lev isió,música pera espect acles mult imèdia i produïren discos.Els seus llargs van ser10+2. El gran secre t (2000) iCámara oscura (2004).

Óscar AraujoAquest osonenc (nascut a Vic) ha escrit la música

de dos llargs d'animació que, de ben segur, li obriranalt res port es: E l Cid. La leyenda (2003) i Gisaku(2005), ambdues produïdes per Filmax Animat ion.

Marc VaílloCur t it en e l camp del

curtmet rat ge, El habit ant e in-ciert o (2005) ha estat e l seuprimer llargmet ratge. És a mésprofessor de la Universit at deVic i s'e nca r re ga de lesqüest ions re lacionades ambmúsica del Fest ival de CinemaIndependent de Barce lona,L'Alt ernat iva.

Lluís de ArquerNomés la banda sonora d'un lla rgmetratge ha

posat en boca de molts af icionats el nom de LluísdeArquer: Sinfonía de ilegales (2005).La irregularit atde l'est rena d'aquest film tot alment digital sembla noaf ect ar el reconeixement de la seva banda sonora.

Nuevas hornadasSon jóvenes (o no tan jóvenes); pero t odos t ienen

en común que no han escrito más de t res bandas so-noras para largometrajes, y que hace poco que lo hanhecho, aunque algunos ya hace t iempo que t rabajanen ot ros campos del audiovisual como la publicidad olos cortos.

Manel Gil & Rudy GnuttiBajo el denominador común que los unió durante

años (Quadrophenia), un aragonés y un it alianoaf incados en Cataluña crearon sintonías para te lev i-sión, música para espectáculos mult imedia y produje -ron discos. Sus largometrajes f ueron10+2 El gransecre t (2000) y Cámara oscura (2004)

ÓscarAraujo

Est e cata-lán de t ie rraadent ro (na-ció y vive cer-ca de Vic) haescrito la mú-sica de dos largos de animación que, a buen seguro, leabrirán ot ras puert as: El Cid. La leyenda (2003) yGisaku (2005), ambas producidas por Filmax Animat ion.

Marc VaílloCurt ido en e l campo del cor tometraje, El habitan-

te inciert o (2005) ha sido su pr imer largomet raje. Esademás prof esor en la Universidad de Vic y se encar-ga de las cuest iones re lacionadas con música del Fest i-val de Cinema Independent de Barcelona L'Alternat iva.

Lluís de ArquerSólo la banda sonora de un largometraje ha pues-

to en boca de muchos aficionados el nombre de Lluísde Arquer: Sinfonía de ilegales (2005). La irregular i-dad del es-t r eno esesta pelícu-la totalmen-t e digit alparece noaf ect ar alr e co no ci -m ie nt o desu bandasonora.

Page 23: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

21

Xavier Oró/PepSolórzano

A pesar de no t ener una imagende ellos, no podemos dejar de men-cionar a los miembros de Contratempo.Hasta la fecha aut ores de las bandassonoras de Cineastes cont ra magnats(Goya al Mejor Documental 2005),Cineastes en acció y de l largometrajeJoves (2005), ganaron e l IV Premi Bar-ce lona en el apart ado, precisament e,de Millor Banda Sonora Original.

La TV y otrosmedios

Pero el cine no es e l único medio audiovisual don-de se puede poner música más o menos funcional.Desde los años cincuenta, cuando en el Estado Espa-ñol se iniciaron las emisiones regulares de televisión,este es un medio que ha generado de manera crecien-te hasta llegar a la act ualidad, una fuerte demandade músicas: sintonías para programas y series, jinglespublicitar ios, cort inillas y molinillos de cont inuidad... Todoun mundo, demasiado a menudo olv idado, en el cualtambién han part icipado compositores catalanes.

Ya más hacia aquí, nuevas f orm as de expresiónaudiovisual se han ido haciendo un lugar en nuest raspantallas (que ya no son sólo las del televisor ): instala-ciones mult imedia, juegos de ordenador, programasinformát icos e incluso, las pantallitas de nuest ros móvi-les, cont ienen imágenes audiovisuales que se acompa-ñan a menudo de composiciones musicales.

Imposible ser exhaust ivo: ni la import ant e cant i-dad de música realizada para estos medios, ni el ano-nimat o en que a menudo permanecen est as composi-ciones nos lo permite, ni de lejos.

Sirva al menos de recordat orio:

Eran los t iempos de los Est udios Miramar de TVEen Mont juic. E l maest ro Solà con su orquesta era unode los habituales en aquellos programas hechos des-de Barce lona (19), mient ras que t ambién dos catala-nes hacía suyos los platós de Prado del Rey (Madrid)en lo re lat ivo a la música en directo: Rafae l Ibarbia yAugusto Algueró.

Xavier Oró/PepSolórzano

Malgrat no tenir imat ge d'ells, nopodíe m deix ar d'e sme nt a r a lsmembres de Contrat empo. Fins araaut ors de les bandes sonores deCineastes cont ra magnat s (Goya alMillor Document al 2005), Cineast esen acció, i del llargmet rat ge Joves(2005), guanyador als IV Premis Bar-ce lona en l'apartat , precisament, deMillor Banda Sonora Original.

La TV i altresmitjans

Però el cinema no és pas l'únic mit jà audiovisual ones pot posar música més o menys f uncional. Des delsanys cinquanta, quan a l'Estat Espanyol es van iniciarles emissions regulars de televisió, aquest és un mit jàque ha generat , de manera creixent fins ar ribar al'act ualitat , una for ta demanda de músiques: sint oniesper programes i sèries, jingles publicit aris, cor t ine tes imolinets de cont inuïtat ... Tot un món, massa sovintoblidat, en el qual també hi han part icipat compositorscatalans.

Ja més cap aquí, noves f ormes d'expressióaudiovisual s'han anat fent un lloc ales nost res pantalles(que ja no són només les del t elevisor ): instal·lacionsmult imèdia, jocs d'ordinador, programar i informàt ic, ifins i t ot , les pantalle tes de ls nost res te lèf ons mòbils,cont enen imatges audiovisuals que s'acompanyen sovintde composicions musicals.

Impossible ser exhaust iu: ni la important quant it atde música f eta per a aquest s m it jans, ni l'anonimat enque sovint romanen aquestes composicions ens hopermet ni de lluny.

Serveixi si més no de recordator i:

Eren els temps dels Estudis Miramar de TVE aMont juïc. E l mest re Solà amb la seva orquest ra era undels habituals en aquells programes fets des d'aquí(19), ment re que també dos cat alans feien seus e lsplat ós de Prado del Rey (Madr id) pel que f a a lapresència de música en direct e: Raf ael Ibarbia i Augus-to Algueró.

Page 24: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

22

Algunes sèries i programes amb compositorscatalans han est at : Orden Especial dels Joglars (JoanAlber t Amargós), Des del balcó (Car les Cases), L'unper l'alt re (Xavier Oró i Pep Solórzano. Cont rat empo)

Però sobre t ot els colobrot s catalans, aquests ser ialsnost rats que són seguits massivament pels espectadors,donant lloc a l'edició discogràfica de les seves músiques.A sot a les edicions en CD d'un dels pr imers, Poble Nou(música de Josep Mas Por tet "Kit flus" ) i El cor de laciutat (amb banda sonora d'Alber t Guinovart ) (20)

Qui no recorda el Forum 2004? I qui no recordael muntatge audiovisual Habit ar el món que s'hi podiaveure? La música era de Manel Gil i Rudy Gnut t i(Quadrophenia), que també han t reballat per a la TV iel cinema.

Algunas ser ies y programas con composit ores ca-talanes han sido: Orden Especial de E ls Joglars (JoanAlber t Amargós), Des del balcó (Car les Cases), L'unper l'alt re (Xavier Oró i Pep Solórzano. Cont rat empo)

Pero sobre todo losculebrones catalanes,estos seriales que sonseguidos masivamentepor los espect adoresdando lugar a la edicióndiscográfica de sus mú-sicas. Al lado de las edi-ciones en CD de uno delos pr imeros, Poble Nou(música de Josep MasPorte t "Kit flus" ) i El Corde la ciutat (con bandasonor a de A lbe r tGuinovar t ) (20).

¿Quién no recuerdael Forum 2004? ¿Y quién no recuerda el montajeaudiovisual Habit ar e l mundo que se podía ver en é l?La mú sica e ra de Manel Gil y R udy G nut t i(Quadrophenia), que t ambién han t rabajado para TV ycine.

19

20

Page 25: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

23

TècniquesPer composar música per a l'audiov isual no cal

només tenir talent (que t ambé). Calen t ècniques itecnologies que han sof ert canvis al llarg dels anys: lacomposició en sí mateixa, l'enregist rament, les mesclesfinals... t ot plegat és molt d ife rent ara, als inicis dels.XXI de com era fa seixanta anys.

Si llavors les eines bàsiques eren e l llapis, el paperpautat i el piano; ara l'ordinador ha esdevingut einainsubst it uïble. Par t it ures que abans havien de sercopiades a mà pels copistes, fent les par t icel·les pe lsdif e rent s inst rument s, ara són generades per unprogramari, clicant amb el ratolí.

Des dels inicis de l cinema sonor les tècniquesd'enregist rament han anat canv iant : hem passatd'enregist rar la música direct ament sobre nombrosos ipesat s rot lles de pel·lícula a l'ús (i potser, de vegades,abús) de les tecnologies digit als que ens permet enenregist rar hores i hores de m úsica en un espai nomassa més gran que una capsa de llumins.

Als anys 30-40 les tècniques d'enregist rament erenforça primit ives: a la f otografia de dalt veiem el mest reJacinto Guer rero que va venir a Barcelona a enregist rarla banda sonora de Garbancit o de La Mancha (1943).Podem observar com, per a tota una orquest ra, hi havia

TécnicasPara componer música para e l audiovisual no hace

falta sólo t ener t alento (que t ambién) Se requieren téc-nicas y tecnologías que han sufrido cambios a lo largode los años: la composición en sí misma, la grabación,las mezclas finales... todo es muy dist into ahora, apr incipios del siglo XXI de cómo era hace sesenta años.

Si entonces las herramientas básicas eran e l lápiz,el papel pautado y e l piano; ahora e l ordenador se haconvert ido en una herramienta insust it uible. Part iturasque antes había de ser copiadas a mano por los copis-tas, realizando las par t icellas para los dist intos inst ru-ment os, ahora son generadas por un software, clicandocon e l ratón.

Desde los inicios de l cine sonoro las técnicas degrabación han ido cambiando: hemos pasado de gra-bar música direct amente sobre numerosos y pesadosrollos de película al uso (y quizás, a veces, abuso) delas t ecnologías digitales que nos permiten grabar ho-ras y horas de música en un espacio no demasiadomayor que una caja de cerillas.

En los años 30-40 las técnicas de grabación eranbastante pr imit ivas: en la fot ografía de arriba vemosal maest ro Jacint o Guer rero que v ino a Barcelona agrabar la banda sonora de Garbancito de La Mancha(1943). Podemos observar como para t oda una or-quest a había un único micrófono (21) y, cuando elconcert ino tenía que hacer un solo, se subía sobre untaburete. Por el cont rario, la f oto de abajo correspon-de a la grabación reciente de una banda sonora deCarles Cases: e l v iolinista Pe re Bardagí goza de unmicrófono para él solo (22).

El cronómet ro es omnipresente en cualquier gra-bación de una banda sonora, aunque act ualmente yat iene sust itutos digitales. La música debe ajustarse a laduración de las imágenes. En la f oto (23), Xavi Capellasen la grabación de La vida de nadie.

En la década de los sesenta, uno de los lugareshabilitados para grabar bandas sonoras (y también dis-

21

22

23

Page 26: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

24

un únic micròf on (21) i, quan el concert inohavia de f er un solo, es pujav a sobre unt ambore t . Per cont ra, la f ot o de baixcorrespon a l'enregist rament r ecent d'unabanda sonora d'en Carles Cases: e l v iolinis-ta Pere Bardagí gaudeix d'un m icròfon peraell sol (22).

E l cro nòme t re és omnipres ent e nqualsevol enregist rament d'una banda sono-ra, t ot i que actualment ja té subst it ut sdigit als. La música s'ha d'ajust ar a la duradade les imat ges. A la f oto (23) , XavierCapellas a l'enregist rament de La vida denadie.

A la dècada dels seixant a un dels llocshabilitats per a enregist rar bandes sonores(i també discos) era l'Aliança del Poble Noua Barcelona, directament al pat i de but aques quehavien est at subst it uïdes per cadires, f ar is t ols imicròfons. A la f oto veiem al composit or Josep Solà,dirigint l'orquest ra a l'enregist rament de la banda so-

nora del film de dibuixos El magode los sueños (1968) (24)

Passat s els anys els est udisprof e ssionals ( i condicio nat s)d'enregist rament proliferen, f insex per ime nt a r u na cer t adecadència en enf ront ar -se asis t e mes dom èst ics, pe ròsofist icat s, d'enregist rament . A lafoto veiem el compositor CarlesCases i el t ècnic de so DavidCasamit jana, a l'Estudi 84 (jadesaparegut ), enregist rant la ban-da sonora de la pe l·lícula E lssense nom, de Jaume Balagueró(25).

E l s s is t emes que e lscomposit ors han ut ilitzat des de lsinicis de l sonor fins avui en dia pertal de planificar on i quan sonaràmúsica en un audiovisual hacanviat relat ivament poc. E l quesí han canviat són les formes, les

cos) era el Casino de l'Aliança del Poble Nou en Bar-ce lona, directamente en el pat io de butacas que ha-bían sido sust ituidas por sillas, at riles y micróf onos. Enla foto vemos al compositor Jo sé Solá dirigiendo laorquesta en la grabación de la banda sonora del filmde dibujos animados El mago de los sueños (1968)(24)

Pasados los años, los est udios prof esionales (yacondicionados) de grabación prolife ran, hasta exper i-mentar una cierta decadencia al enfrent ar-se a sist e -mas domést icos, pero sof ist icados, de grabación. Enla foto vemos al compositor Carles Cases y al técnicode sonido David Casamit jana, en e l Estudi 84 (ya des-aparecido), grabando la banda sonora de la películaLos sin nombre, de Jaume Balagueró (25).

Los sistemas que los composit ores han ut ilizado desde los inicios de l sonoros hast a hoy para planificar don-de y cuando sonar ía música en un audiovisual, han

cambiado re lat ivamente poco. Loque sí ha cambiado son las formas,las herramientas con las cuales hant rabajado como podemos compro-bar aquí:

Se reproduce el guión musicalde l cort ometraje Música, mucha-chos (1940) realizado por JoanDurán i Alemany, y según el cualel director tenía que planif icar lassecuencias (26).

A cont inuación (27) la hoja deindicaciones (cue -sheet ) de la pelí-cula 10+2 El gran secre t , con mú-sica de Manel Gil y Rudy Gnut t i(Quadrophenia). Se indican las du-raciones de los cort es, o bloques,y el punto en el que se inicia y seacaba la música en cada caso.

Debajo lo mismo, pero ya enversión inf ormát ica: el cue-sheet26

25

24

Page 27: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

25

eines amb les quals han t reballat tal i com podemcomprovar aquí. Reproduïm e l guió musical del curtMúsica, muchachos (1940) f e t per Joan Duran iAlemany, i segons el qual el direct or havia de planif i-car les seqüències (26).

A la dre ta el full d'indicacions (cue -sheet ) de lapel·lícula 10+2 El gran secre t , amb música de ManelGil i Rudy Gnut t i (Quadrophenia) S'indiquen duradesdels talls, o blocs, i el punt on s'inicia i s'acaba la músi-ca en cada cas (27).

Amunt el mateix,per ò ja e n ver sióin f or màt ica: cue -sheet de Xavier Orói Pep So lo rzano(Cont rat empo) perCineast es en acció(2006) (28).

Tampoc lespa r t i t ure s hancanviat gaire enessència; tot i quet ambé han canviatles e ines. Des delllapis i el paper, almé s s of is t icatprograma r i ve iemexemples de FannyPe lopaja (Manel

de Xavier Oró y Pep Solórzano (Contratempo) paraCineastes en acció (2006) (28).

Tampoco las par t it uras han cambiado demasiadoen esencia; aunque t ambién hayan cambiado las he -rramient as. Desde el lápiz y e l papel, al más sofis t ica-do programa informát ico vemos ejemplos de FannyPelopaja (Manel Camp) (29), 10+2 E l gran secret(Manel Gil, Rudy Gnut t i) (30), Obaba (31) y Una rosade Francia (Xavi Capellas) (32).

27

2829

Page 28: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

26

Camp) (29), 10+2 El gran Secre t (Manel Gil i RudyGnut t i) (30), Obaba (31) i Una rosa de Francia (XavierCapellas) (32).

A pesar de las nuevas tecnologías ut ilizadas, ellápiz y el papel pautado son t odavía imprescindiblespara muchos compositores. En una primera fase se

30

31

32

Page 29: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

27

Malgrat les noves tecnologies ut ilitzades, e l llapisi el paper pautat són encara imprescindibles per amolts composit ors. En una primera f ase es segueix elmètode t radicional, per despré s "passar-ho a net " al'ordinador. Després i ut ilitzant samplers, MIDI, teclat s,et c.(depenent d'èpoques i/o economies) es pot sent irgairebé el result at d'allò que s'ha escrit .

A dalt , Car les Cases immers en ple procés decomposició.

És innegable que ens t robem en plena Era Digital,i que ara e l que ant igament eren costosos processos,han esdevingut processos re lat ivament senzills, sempreque es pugui f er una inversió econòmica important enmaquinari i programar i.

Si abans aconseguir la sincronia per fecta ent rela imatge i el so era un pet it calvari que podia aca-bar amb el nervis de qualsevol compositor a l'estudid'enregist rament, ara la tasca es veu f acilit ada pelsmoder ns sis t e mes inf o rmàt ics q ue perm et ensincronitzar àudio i vídeo ja a la maquet a, ambl'est alv i de t emps i diners a l'est udi. Malgrat tot , lamúsica no es f a només pit jant un bot ó.

A la f ot og raf ia (33) ve iem Ós c ar Araujocomposant la banda sonora de Gisaku (2005), ambl'ajut de l'ordinador; i al costat una capt ura de pan-t alla del sof t ware ut ilit zat per Xavier Oró i PepSolórzano (Contratempo) per a la composició de lamúsica de Cineastes cont ra magnat s (2005) (34)

sigue el método t radicional, para después "pasarlo alimpio" en el ordenador. Después, ut ilizando samplers,MIDI, t eclados, etc. (dependiendo de épocas y/o eco-nomías) se puede escuchar casi el resultado de lo quese ha escrit o.

Ar riba, Carles Cases inmerso en pleno procesode composición.

Es innegable que nos encont raos en plena EraDigit al y que ahora lo que ant iguamente eran cost o-sos procesos, han devenido procesos relat ivamente sen-cillos, siempre que se pueda hacer una inversión eco-nómica import ante en hardware y sof tware.

Si antes conseguir la sincronía per fecta ent re laimagen y el sonido era un pequeño calvario que po-día acabar con los nerv ios de cualquier composit oren el estudio de grabación, ahora la labor se ve faci-litada por los modernos sistemas informát icos, que per-miten sincronizar audio y video ya desde la maquet a,con e l ahor ro de t iempo y dinero en el estudio que esosupone. A pesar de todo, la música no se componesólo apre tando un botón.

En la foto 33 vemos a Oscar Araujo componien-do la banda sonora de Gisaku (2005), con la ayudadel ordenador, y en la 34 una captura de pant alla delsoft ware ut ilizado por Xavier Oró y Pep Solórzano(Cont rat empo) para la composición de la música deCineastes cont ra magnat s (2005)33

34

FOTOS: Rossy López. Cort esia de Carles Cases.

Page 30: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

28L'enregist rament ha experiment at

alguns canvis però amb unes constantssingulars que dif erencien e l que es faaquí, de l que es fa als Estat s Unit s: eldirector de l'orquest ra acostuma a serel mateix compositor, i poques vegades(per no dir mai) s'enregist ra la músicavisionant en pant alla.

Les t res fotograf ies de dalt est anseparades per un bon grapat d'anys:a la primera veiem Ricard Lamote deGrignon enregist rant la música de Con-ciert o mágico (amb ell Jaume Picas i eldirect or de l film Rafael J. Salvia); lasegona ens present a a Josep Solàdirigint l'orquest ra a l'enregist ramentd'El mago de los sueños amb el cantantAndy Russell; i la tercera a Oscar Araujo

La grabación ha exper imentado algunos cambiospero con unas constantes singulares que dif erenciaslo que aquí se hace, de lo que se hace en los EstadosUnidos: el director de la orquest a acostumbra a ser elmismo composit or, y pocas veces (por no decir nunca)se graba visionando el film en la pant alla.

Las t res fotograf ías de la izquierda están separa-das por un buen puñado de años: en la pr imera vemosa Ricard Lamote de Gr ignon grabando la música deConcierto mágico (con él están Jaume Picas y e l direc-tor del film Rafael J. Salvia); la segunda nos muest ra aJosé Sola dirigiendo la orquesta en El mago de lossueños, con el cantante Andy Russell; y la t ercera aOscar Araujo, en la grabación de Gisaku.

Uno de los ot ros cambios que ha suf rido la graba-ción de bandas sonoras es la deslocalización. A la bús-queda del abaratamiento de costes, se han ido a gra-bar bandas sonoras a Praga, Polonia y ot ros paísesdel Este. En la f oto 35 vemos a Xavi Capelllas (en laimagen, a la derecha del director ) con su orquestadorhabit ual, Arnau Bataller (a la izquierda), en los Est udiosSmezcky de Praga.

Precisament e esta figura del orquest ador, ent endi-do como un prof esional más dent ro del proceso decomposición y no como un "negro" que t rabaja a lasombra, ha sido una de las novedades de la composi-ción de bandas sonoras de los últ imos quince años. Enla foto de la página siguiente, Arnau Batalle r en Varso-via, en la grabación de una banda sonora de la queera orquest ador.

35

Page 31: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

29

a l'enregist rament de Gisaku.

Un dels alt res canvis que ha pat it l'enregist ramentde bandes sonores és la deslocalització. A la recercade l'abarat iment de costos, s'han anat a enregist rarbandes sonores a Praga, Polònia i alt res països de l'Est .A la dre ta veiem Xavi Capellas (a la imat ge, a la dre tadel director) amb el seu orque st rador habitual, ArnauBataller (a l'esquerra), als e studis Smezcky de Praga.

Precisament aquesta figura de l'orquest rador, entèscom a un professional més del procés de composició ino pas com un "negre" que t reballa a l'ombra, ha est atuna de les alt res novet ats de la composició de bandessonores dels darrers quinze anys. A la dret a, ArnauBataller a Varsòvia, a l'enregist rament d'una banda so-nora de la que n'era l'orquest rador.

La difusióUn dels gran problemes de la m úsica pera

l'audiov isual ha estat la manca de reconeixement,mot ivat en part per la seva manca de difusió. E l mercatmana i e ls productes foranis ( i per ext ensió els seuscompositors) hi predominen a revistes, llibres, concer ts,ràdio, TV, et c.

Això provoca un gran desconeix ement de lscomposit ors del nost re país i de la seva obra,accentuat per la manca d'una discografia regular inormalit zada com la que podem t robar a països comIt àlia o els Estat s Unit s.

Alguns professionals i inst itucions han procurat peròf er dif usió d'aquest s composit ors d'una maneraexpressa: Joan Padrol, Xavier Cazeneuve, Àlex Gorina,Conrado Xalabarder, Roger Julià-Sat orra o Josep Lluís i

La difusiónUno de los grandes problemas de la música para

el audiovisual ha sido la falt a de reconocimient o, mot i-vado en par te por la falta de dif usión. El mercadomanda y los productos foráneos (y por extensión suscomposit ores) predominan en re vistas, libros, concier-tos, radio, TV, et c.

Esto provoca un gran desconocimiento de los com-posit ores de nuest ro país y de su obra, acent uado poruna f alt a de discografía regular y normalizada comola que podemos encont rar en países como I talia o Es-tados Unidos.

Algunos profesionales o inst it uciones han procura-do hacer difusión de estos compositores de un modoexpreso: Joan Padrol, Xavier Cazeneuve, Alex Gorina,

36

Page 32: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

30

Falcó en són alguns, sense oblidarincursions f etes per Miquel Por ter oJoaquim Romaguera.

D'alt ra banda, la bibliograf iaexist ent en català sobre música decinema, i més concret ament sobreels compositors de casa nost ra ésmés aviat migrada. A alguns de lsnoms esmentats amunt s'hi afegeixenels de Manel Valls o Jaume Radigales.

I per últ im, el concerts de músi-ca de cinema, cada vegada mésabsent s de la programació delsnost res audit oris, no contenen des defa gairebé set anta anys ni una solanota de música catalana.

Abans de l'edició de bandessonores en disc, era pot ser mé scomú t robar edicions en par t it uresdels èxit s de cada moment. A lapàgina ant er ior la por tada de lespart icel·les pera orquest r ina de Mer-cedes, de Jaume Planas (36); i ja aquíun dels t emes cinematogràfics delDuo Dinámico, en una edició reduïdaper a piano i cant (37).

L'únic segell cat alà especialitzaten bandes sonores és Filmax Music,que ha editat E l lobo (FrancescGener ), El cor de la ciutat (AlbertGuinovart ), Darkness (Carles Cases),Gisaku (Óscar Araujo), et c. (38)

Singular aquest LP edit at e 1986pel músic i locutor radiofònic JosepMaria Francino (39): es t racta d'unaedició de la música que va f er per adiversos cur t me t rat ges, que noacost uma a editar -se. Edició insòlitaque va tenir un nodrit re flex a lapremsa.

L'edició de discos promocionals noha estat una pràct ica general ni t ansols avui en dia amb l'abarat imentque suposa l'edició (o aut oedició) enCD; per això result a t an singu laraquesta edició d'un single de 45 rpm,f e t per la product o ra de Pe rePortabella, amb temes de Los golf osi El cochecit o, i dest inat a la promociód'ambdues pel·lícules als fest ivals deCannes i Venècia de 1960 (dreta).

A Cat alunya han exist it diversesassociacions re lacionades amb la mú-sica per a l'audiovisual. Potser la mésveterana sigui l'Associació d'Amics delMusical Amer icà, que comptava en-

Conrado Xalabarder, Roger Julià-Sator ra o Joseph Lluís i Falcó son algu-nos; sin olv idar las incursiones de losmalogrados Miquel Porte r o JoaquimRomaguera.

Por ot ro lado, la bibliograf ía exis-tent e en catalán sobre música de cine,y más concretamente sobre los com-positores de Cat aluña es más bien es-casa. A algunos de los nombres cit a-dos arr ibar debemos añadir los deManel Valls y Jaume Radigales.

Y por últ imo, los conciertos de mú-sica de cine, cada vez más ausent esde la programación de nuest ros audi-torios, no cont ienen desde hace casise tenta años ni una sola not a de mú-sica catalana.

Antes de la edición de bandas so-noras en disco, era quizás más co-mún encont rar ediciones en part iturasde éxitos de cada moment o. En lapág ina ant er ior por t ada de laspart icellas para orquest ina de Merce-des, de Jaume Planas (36); y ya enesta, uno de los t emas cinemat ográ-ficos de l Dúo Dinámico, en una reduc-ción para canto y piano (37).

El único se llo cat alán especializa-do en bandas sonoras es FilmaxMusic, que ha e dit ado E l lobo(Francesc Gener), El cor de la ciut at(Albert Guinovar t ), Darkness (CarlesCases), Gisaku (Óscar Araujo), et c.(38)

Singular este LP edit ado en 1986por el músico y locutor radiofónicoJosep Maria Francino (39) : se t ratade una edición de la música que com-puso para diversos cort ometrajes, queacost umbra a edit arse. Edición insóli-ta que t uvo un nut rido refle jo en laprensa.

La ed ición de d iscospromocionales no ha sido una práct i-ca generalizada ni siquiera hoy con elabaratamiento que supone la edición(o autoedición) en CD; por eso resul-ta tan singular esta edición de un sin-gle de 45 rpm, realizado por la pro-ductora de Pere Portabella, con lostemas de Los golfos y El cochecit o, ydest inado a la promoción de ambaspelículas en los fest ivales de Cannesy Venecia de 1960 (izquierda).

En Cataluña han exist ido diversas

37

39

38

Page 33: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

31

t re e ls seus membres amb Joan Pineda i Joan Vives.Anys més tard va aparèixer St accato a Girona, presi-dida per Salvador Àngel Bat lle ; i l'ACDMC (AssociacióCatalana per a la Difusió de la Música de Cinema)que va organitzar aquest a exposició, a més d'alt resact ivitat s.

L'ACDMC va nèixer l'any 1994 amb la claravoluntat de difondre la música de cinema. Des de llavorsha organitzat conferències, t aules rodones (com la quemost ra la fotografia 40: a l'ESMUC amb Xavi Capellas,Elmer Bernstein, Albert Guinovart i Josep Lluís i Falcó),

concerts (con el dedicat a Miklós Rózsa), et c.; i vepublicant la revista Secuencias de música de cine, queés ara per ara la publicació especialitzada més ve tera-na de l'Est at . L'ACDMC ha esta t presidida perConrado Xalabarder, act ual cr ít ic de banda sonora deFotogramas i Academia; pel ve terà cineclubista JosepBalce lls i, actualment immersa en un procés ple decanvis (inclós el de nom: ADMA), per qui suscriu aqueststextos.

No obst ant no ser una associació cat alana,l'ABABS (Associació Balear d'Amics de les BandesSonores) mereix un lloc especial en aquesta re laciód'ent itats que promouen la banda sonora. Ubicada aPa lma de Ma llo rca , va pr ogr ama r concer t s,conferències i homenatges com el que van oferir aEnrique Escobar (41)

A sot a, una fotograf ia on podem veure Josep Lluísi Falcó, Joan Pineda i, e l te rcer començant per la dret a,Salvador Àngel Bat lle, president i f undador de la

asociaciones re lacionadas con la música para e laudiovisual. Quizás la más vet erana sea la Associaciód'Amics del Musical América, que contaba ent re susmiembros a Joan Pineda y Joan Vives. Años más tardeapareció St accato en Girona, presidida por SalvadorÁngel Bat lle; y la ACDMC (Associació Cat alana per ala Difusió de la Música de Cinema) que organiza lapresente exposición, además de ot ras act ividades.

La ACDMC nació en 1994 con la clara volunt adde difundir la música de cine. Desde entonces ha orga-nizado conf erencias, mesas redondas (como la quemuest ra la fotografía 40: en la ESMUC con XavierCapellas, E lmer Bernstein, Albert Guinovart y JosepLluís i Falcó), concier tos (como el dedicado a MiklósRosza), etc.; y v ienen publicando la revista Secuenciasde música de cine, que ahora mismo es la publicaciónespecializada más ve terana del Estado. La ACDMCha estado presidida por Conrado Xalabarder, actualcr ít ico de banda sonora de Fotogramas y Academia;por e l veterano cineclubist a Josep Balcells y, actual-mente inmersa en un proceso de cambios (que incluyeel de nombre: ADMA), por quien est o suscribe.

No obstante no ser una asociación catalana, laABABS (Associació Balear d'Amics de les BandesSonores) merece un lugar especial en esta relación deent idades que promueves la banda sonora. Ubicadaen Palma de Mallorca, programó concier tos, conf e -rencias y homenajes como los que ofrecieron a Enr i-que Escobar (41)

A la izquierda, una f otografía en la que podemosver a Josep Lluís i Falcó, Joan Pineda y, el tercero em-pezando por la derecha, Salvador Ángel Bat lle, presi-dente y fundador de la desaparecida Staccat o.

Proporcionalment e no han sido demasiados losmedios de comunicación que se han dedicado de ma-nera específica a difundir la labor de los compositoresde cine cat alán. Est os son sólo algunos:

Pr imero en Radio Est el, y después en CatalunyaMúsica, el tándem formado por Xavier Cazeneuve yJosep Lluís i Falcó, hizo una apuest a clara por la músicade cine cat alana. En Radio Est el se añadieron encant a-dos a la iniciat iva los colaboradores habit uales deCazeneuve: Juan Pablo Beas y Mir iam Cano (42).

41

40

Page 34: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

32

En Radio Estel se emit ió la sección "Con denomina-ción de origen" mient ras que en Catalunya Música sebuscaba una absoluta paridad en el t ratamiento delos compositores foráneos y los de aquí.

Sin duda, e l cr ít ico de bandas sonoras más vet e -rano de Cat aluña es Joan Padrol. Des de las páginasde Dirigido..., y siguiendo las direct rices del mercado,ha t ratado aquello que t iene que ver con la bandasonora, sin especializarse en compositores catalanes,pero sin dejar los de lado. En la fot o 43 le vemos en-t revistando a Maur ice Jarre, y en la 44, con RachelPortman y su Oscar.

Desde las pági-nas de Academia.Not icias de l cineespañol (y des delas de Fotogramasen menor medida),

el cr ít ico Conrado Xalabarder ha procurado mencio-nar siempre que ha podido a los compositores de cinecat alanes, como Carles Cases, Oscar Araujo, FrancescGener, Xavi Capellas y Joan Vives (45).

La bibliografía sobre música para e l audiovisual,escrita por aut ores catalanes no es, obviament e, lamás abundante. Os recomendamos (si estáis inte resa-dos) una v isit a a la Biblioteca de la Filmoteca deCatalunya-Bibliot eca Delmiro de Caralt , que posee unfondo único en Cataluña relat ivo a libros de cine.

Leer nunca ha hecho daño a nadie.

desapareguda Staccat o.

Proporcionalment no han est at massa els mit jansde comunicació que s'han dedicat de manera específ i-ca a dif ondre la tasca dels compositors de cinemacatalans. Aquests en són només alguns:

Pr imer a Ràdio Estel, i després a Catalunya Músi-ca, e l t àndem format per Xavier Cazeneuve i JosepLluís i Falcó, va fer una aposta clara per la música decinema catalana. A Ràdio Estel s'hi afegiren encantatsels col·laboradors habituals de Cazeneuve: Juan PabloBeas i Míriam Cano (42). A Ràdio Est el es va emet rela secció "Amb denominació d'origen" ment re que aCatalunya Música es cercava una absoluta parit at enel t ract ament dels composit ors forans i els d'aquí.

Sens dubt e e l crít ic de bandes sonores més veteràde Catalunya és Joan Padrol. Des de les pàgines deDirigido..., i seguint les direct rius del mercat, ha t ract attot allò que t é a veure amb la banda sonora, senseespecialitzar-se en compositors cat alans; però sensedeixar -los de banda. A la fot o 34 el ve iem ent rev istanta Maurice Jar re, i a la de baix (45) amb Rachel Port mani el seu Oscar.

Des de les pàgines d'Academia. Not icias del cineespañol (i des de les de Fotogramas en menys mesu-ra), el crít ic Conrado Xalabarder ha procurat fer esmentsempre que ha pogut de ls composit ors de cinemacatalans, com Car les Cases, Oscar Araujo, FrancescGener, Xavi Capellas i Joan Vives (45).

La bibliograf ia sobre música per a l'audiovisual,escrita per autors catalans no és, òbviament , la mésabundosa. Us recomanem (si hi esteu interessats) unavisit a a la Biblioteca de la Filmot eca de Catalunya-Bi-bliot eca del Cinema Delm iro de Caralt , que posseeixun fons únic a Cat alunya pel que fa a llibres sobrecinema.

Llegir mai no ha f et mal a ningú.

43

42

44

45

Page 35: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

33

Bibliografía sobremúsica iaudiovisual editadaa Espanya/Bibliografía sobremúsica yaudiovisual editadaen España

Adorno, Theodor W.; Eis ler, Hanns.- El cine y lamúsica. Madr id: Fundament os, 1976 (1ª ed.).

Álvarez, Rosa; Arce, Juan Carlos.- La armonía querompe e l silencio. Conversaciones con Pepe Niet o.Valladolid: 41 Semana Internacional de Cine, 1996.

Ángel Bat lle, Salvador; Viciana, Paco.- Drácula: unmito en e l cine/Música para un vampiro. Tr iángulo ana-lí t ico f ormado por la música de James Bernard, JohnWilliams y Wojciech Kilar. Figueres (Girona): Staccat o,1996.

Arcos, María de.- Exper imentalismo en la músicacinematográfica. Madrid: Fondo de Cultura Económi-ca de España, 2006.

Belt rán Moner, Rafae l.- La ambientación musical.Se lección, montaje y sonorización. Madrid: Inst itutoOf icial de Radio y Te lev isión, 1984.

Benít ez, José María; Carmona, Luis Miguel.- Nom-bres de la banda sonora. Diccionario de compositorescinematográficos. Madr id: St r ipper, 1996.

Bonet Mújica, Lluís.- Historia de la música en elcine. Barcelona: Discos Belte r, 1982-83.

Bosch i Hugas, Joan.- El spaghet t i-western y la re -volución mor riconiana. Barcelona: ACDMC, 2002.

Bosch i Hugas, Joan.- Miklós Rózsa. La fidelidad alos orígenes. Barcelona: ACDMC, 2000.

Calvo, Fernando (coord.).- Evolución de la bandasonora en España: Carmelo Bernaola. Alcalá deHenares: Fest ival de Cine de Alcalá de Henares, 1986.

Carmona, Luis Miguel.- Diccionario de composit o-res cinemat ográf icos. Madrid: T&B, 2003.

Colón, Carlos.- Int roducción a la Histor ia de la mú-sica en el cine. La imagen vis itada por la música. Sevi-lla: Facultad de Ciencias de la Información/Alfar, 1993.Cuadernos de Comunicación 10/11.

Colón, Carlos.- La música cinematográfica de Joa-quín Tur ina. Sevilla: Real Academia de Bellas Art es deSanta Isabel de Hungr ía, 1984.

Colón, Carlos.- Rota-Fellini (La música en las pe lícu-las de Fe llini). Sevilla: Anales de la Univers idadHispalense, 1981. Serie Filosofía y Let ras, 58.

Colón, Car los; Inf ant e del Ros al, Fernando yLombardo Ortega, Manuel.- Historia y Teoría de la Mú-sica en el Cine. Presencias afect ivas. Sevilla: Alfar,1997.

Cuéllar Ale jandro, Carlos A.- Cine y música: e l ar teal servicio de l arte. Valencia: Universidad Politécnica,1998.

Cueto, Robert o.- Cien bandas sonoras en la hist o-ria del cine. Madr id: Nuer, 1996.

Cueto, Robert o.- El lenguaje invisible. Ent rev ist ascon composit ores de l cine español. Alcalá de Henares:Fest ival de Cine de Alcalá de Henares, 2003.

Chion, Michel.- La música en e l cine. Barce lona/Buenos Aires/México: Paidós, 1997. Paidós Comuni-cación,87.

García Ferrer, J.M.; Rom, Mart í.- Finest ra Santos.Ba rce lona: Cine -C lub As soc iac ió d'E nginye rsIndust rials de Catalunya, 1982.

Gért rudix Barr io, Manuel.- Música y narración enlos medios audiovisuales. Madrid: Laber int o Comuni-cación, 2003.

Guijarro, Toni; Muela, Clara.- La música, la voz,los e fectos y el silencio en publicidad. La creat ividaden la producción del sonido. Madrid: Cie InversionesEditoriales Dossat 2000, 2003.

Guillot , Eduardo.- Rock en e l cine . Valencia: LaMáscara, 1999.

Hernández Ruiz, Javier; Pérez Rubio, Pablo.- Músi-ca en la imagen. Ant ón García Abril: E l cine y la tele -visión. Zaragoza: Diput ación Provincial de Zaragoza,2003.

It urrate Cárdenes, Luis Fernando de.- La música enel cine sobre Vie tnam. La Laguna (Tener ife ): Resma,2002.

Lack, Russell.- La música en e l cine. Madr id: Cát e -dra, 1999. Signo e imagen, 53.

Lator re, José María.- Nino Rot a. La imagen de lamúsica. Barcelona: Montesinos, 1989.

León, Víctor.- Las not as de l olvido. Cáceres: reBross, 2002.

Lluís i Falcó, Josep.- Gregorio García Segura. His-toria, t est imonio y análisis de un músico de cine. Mur-cia: Editora Regional Murciana, 1994.

Miceli, Sergio.- Morricone, la música, e l cine. Va-lencia: Most ra, Colección Mit emas, 1997.

Moya Lorent e, Fernando.- Los grandes músicos delcine. Barcelona: Royal Books, 1993.

Nascimbene, Mario.- Músico, malgre moi. Aut o-biografía de un músico de cine. Valencia: FundaciónMunicipal de Cine, 1992.

Navar ro Arriola, Sergio y Heribert o.- Música decine: his t o r ia y coleccion ism o de bandassonoras. Madr id: Ediciones Inte rnacionales Universit a-rias, 2003.

Nieto, José.- La música para la imagen. La inf luen-cia secreta. Madr id: SGAE, 1996. [2003, 2ª ediciónrevisada y actualizada]

Olart e Mart ínez, Mat ilde (ed.).- La música en losmedios audiovisuales. Salamanca: Plaza Universitar iaEdiciones, 2005.

Page 36: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

34

Pachón Ramírez, Alejandro.- La música en el cinecont emporáneo. Badajoz: Diputación Prov incial deBadajoz, 1992. [2ª edición ampliada en 1998]

Pachón Ramírez, Alejandro.- Música y cine: géne-ros para una generación. Badajoz: Fest ival Ibérico deCine/ Diput ación de Badajoz, 2007.

Padrol, Joan.- Antón García Abril. Sevilla: Publica-ciones de la Fundación Luis Cernuda, 1988.

Padrol, Joan.- Pentagramas de película. Ent revis-tas a grandes compositores de bandas sonoras. Ma-dr id: Nuer, 1998.

Padrol, Joan; Valls, Manuel.- Música y cine. Barce -lona: Salvat, 1986. Biblioteca Básica Salvat , 99.

Padrol, Joan; Valls, Manuel.- Música y cine. Barce -lona: Ult ramar, 1990. [ampliación del anter ior ediciónen Salvat]

Padrol, Joan.- Conversaciones con músicos de cine.Badajoz: Depar tament o de Publicaciones de la Diput a-ción de Badajoz / Fest ival Ibérico de Cine, 2006.

Palacios Mejía, Luz Amparo.- Las f unciones de labanda sonora en e l cine.Barce lona: Publicaciones de laUniversidad Autónoma de Barce lona [m icrof icha],1990.

Polit e, Pablo G.; Sánchez, Sergi (coord.).- El Soni-do de la Ve locidad. Cine y música e lect rónica. Barce -lona: Alpha Decay, 2005.

Radigales, Jaume.- Llenguatge musical: una aplicacióaudiovisual. Barcelona: Facultat de Ciències de laComunicació Blanquerna. Universitat Ramon Llull, 2000.Mater ials, 1.

Radigales, Jaume.- Sobre la música. Reflexions a

l'entorn de la música i l'audiovisual. Barcelona: Trípodos,2003.

Radigales, Jaume.- La música en el cinema. Barce -lona: UOC, 2007. VullSaber, 52.

Rodríguez Fraile, Javier.- Ennio Morricone. Música,Cine e Historia. Badajoz: Diputación de Badajoz, 2001.

Romaguera i Ramió, Joaquim.- El jazz y sus espe -jos. Madr id: Ediciones de la Tore, 2002. [cont iene unextenso capítulo sobre e l jazz en el cine español].

Ruiz de Luna, Salvador.- La música en e l cine y lamúsica para e l cine. San Sebast ián: [s.ed.], 1959.

Russe ll, Mark; James Young.- Bandas sonoras. Bar-ce lona: Oceano, 2001.

Sánchez Barba, Francesc.- El pop en el cine (1956-2002). Madrid: Ediciones Internacionales Universitar ias,2003.

Sedeño Valdellós, Ana María.- La música contem-poránea en el cine. Málaga: Serv icio de Publicacionese Int ercambio Cient íf ico de la Universidad de Mála-ga, 2005. Textos m ínimos, 83.

Sempere, Antonio.- Roque Baños. Pasión por lamúsica. Medina del Campo/Madrid: 15 Semana deCine de Medina del Campo/Ocho y Medio. Libros decine, 2002.

Sojo, Kepa (ed.).- Composit ores vascos de cine.Vitor ia: Diput ación Foral de Álava, 2007. Zinemast eaBilduma, 1.

Xalabarder, Conrado.- Enciclopedia de las bandassonoras. Barcelona: Ediciones B, 1997.

Xalabarder, Conrado.- Música de cine. Una ilusiónópt ica. [s.l.]: LibrosenRed, 2006.

B I BLI OGRAFIA GE NERAL SOBRE LA M ÚSI CACI NEM ATOG RÀF ICA A CATALUNYA

Cueto, Roberto. El lenguaje invisible. Ent revistas concompositores de l cine español. Alcalá de Henares:Fest ival de Cine de Alcalá de Henares, 2003. [amb /con Carles Cases, Jav ier Navar ret e]

Lluís i Falcó, Josep, “Compositors cinemat ogràficscatalans contemporanis”, a Suplement del programanº 22 de la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya,2001.

Lluís i Falcó, Josep, “El compositor de cine en Espa-ña: La Generación del 89”, Revista de Musicología,Vol. XXVIII , nº2, 2005 (Act as del VI Congreso de laSociedad Española de Musicología), pp. 1051-1077

Lluís i Falcó, Josep, “Los compositores de la Gene-ración de la República y su relación con el cine”, Cam-pos inte rdisciplinares de la Musicología (V Congresode la Sociedad Española de Musicología), Vol. I , pp.771-784.

Lluís i Falcó, Josep. “E l cinema”, a Història de laMúsica Catalana, Valenciana i Balear. Volum VI I: Músi-ca de part icipació i de noves tecnologies, Barce lona:Edicions 62, 2001, pp. 203-232.

Lluís i Falcó, Josep. “L’acompanyament musical a

les projeccions de cinema mut”, a Teatre Fort uny, mésd’un segle. Vol. 1 1882 / 1939. Tar ragona: Consorcide l Teat re For tuny, 1994. pp. 183-185.

Lluís i Falcó, Josep. “Música y músicos en la Catalu-ña silent e”, en De Dalí a Hitchcock. Los caminos delcine. Actas de l V Congreso de la Asociación Españolade Historiadores de Cine. A Coruña: AEHC / Xuntade Galicia, 1995, pp. 95-105.

Padrol, Joan. Conversaciones con músicos de cine.Badajoz: Diputación de Badajoz, 2006. [amb / conAugusto Algueró, Carles Cases, Xavier Montsalvatge,José Manuel Pagán, Joan Pineda, Josep Solá]

Padrol, Joan. Pentagramas de película. Ent rev ist asa grandes compositores de bandas sonoras. Madrid:Nuer, 1998. [amb / con Xavier Montsalvat ge, JoanPineda, Manuel Valls Gorina]

Padrol, Joan; Pineda, Joan. “Panorámica de la mú-sica de cinema a Catalunya”, a Cinematògraf, segonaèpoca, nº2, 1995 (I I Jornades sobre RecerquesCinematogràfiques. Inf raest ruct ures indust rials), pp.341-358.

Xalabarder, Conrado, “Composit ores del cine es-pañol”, a Fotogramas, nº 1848, octubre 1997.

Page 37: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

35

Filmografies(llargmetratges)

A cont inuació ofer im les filmografies de gairebétots aquells compositors que han t reballat a l’audiovisualcat alà, siguin o no nascuts a Catalunya. Les filmograf iesque aquí s’of ere ixen s ón bàsiq ues: nomé s e lsllargmet rat ges, excloent els curt s i tots e ls t reballs nocinemat ogràfics (vídeo, TV, publicit at , e tc.), i sense teniren compt e algunes casuíst iques realment complexesque s’han donat a la històr ia del cinema espanyol.

Per esmentar només dos exemple s d’allò que nos’explica per pura manca d’espai:

Fixeu-vos que un mat eix film, La respuest a (1969,Josep Maria Forn) apareix cit at en dues f ilmografies(les de Frederic Mart ínez i Tudó, i la de Joan Pineda)amb dues dates dif erents (1969 i 1975). El mot iu ésque als crèdit s apareixia una cançó del cant autorRaimon que es va haver de t reu re quan, finalment ipassats sis anys, es va poder est renar el film l’any1976. Mart ínez Tudó ja havia mort , i Forn va recórrera Pineda per t al de fer la mús ica dels crèdit s. Un alt reexemple ser ia el que passa amb la banda sonora deEl Cid. La leyenda ( José Pozo, 2003) que oficialmentés obra d’Òscar Araujo. Un repàs minuciós als crèditsde la pel·lícula i del disc ens f arà veure que hi ha tambémúsica addicional d’Emilio Alquézar i de Zacar íasMar t ínez de la Riva. En aquesta filmografia només s’hare flect it això afegint , seguidament al t ítol, el nom delsalt res compositors (en cadascuna de les filmografies)precedit del signe “+”, i sense explicar si aquesta“col·laboració” ha estat percentualment import ant ono, si s’han limitat a la composició d’alguna cançó oalgun ballable (situació que sovinte ja als anys 30 i 40),et c.

Tots aquest s mat isos possibles a les f ilmografiesresten pendent s de publicació en un alt re t reball, moltmés extens i que abasta tots els compositors espanyols,que s’està fent .

El que sí s’ha indicat és si la pel·lícula ha est atcoproduïda amb un alt re país (indicant «CPr.»), posanta més del t ítol caste llà o cat alà, e ls t ítols donats pe lsalt res països coproduct ors, separant -los amb el signe« / «. Aquest signe, però, quan la pel·lícula no éscoproducció amb un alt re país, només separa t ít olcaste llà / cat alà, car se n’han f et les dues versionsper a l’exhibició.

Al final de cada compositor s’inclouen ref erènciesa art icles monogràfics sobre la seva música de cine -ma, si n’hi ha algun.

Filmografías(largometrajes)

A cont inuación of recemos las f ilmograf ías de casit odos los composit ores que han t rabajado en e laudiovisual cat alán, sean o no nacidos en Cataluña.Las f ilmografías que aquí se ofrecen son básicas: sólolargomet rajes, excluyendo los cor tos y los t rabajos nocinematográficos (video, TV, publicidad...), y sin teneren cuenta algunas casuíst icas realmente comple jas quese han dado en la histor ia del cine español.

Por citar sólo dos ejemplos de lo que no se explicapor pura falta de espacio:

Fijaos que un mismo f ilm, La respuest a (1969, JosepMaría Forn), aparece citado en dos filmograf ías (lasde Feder ico Mart ínez Tudó, y Joan Pineda) con dosfechas dist intas (1969 y 1975). E l mot ivo es que enlos crédit os aparecía una canción del cantautor Raimonque se t uvo que quitar cuando, finalment e y pasadosseis años, se pudo est renar el film en 1976. Mar t ínezTudó ya había muer to, y Forn t uvo que recur rir a Pine -da para componer la música de los créditos. Otro ejem-plo sería lo que ocur re con la banda sonora de El Cid.La leyenda (José Pozo, 2003) que of icialmente es obrade Oscar Araujo. Un repaso minucioso a los crédit osde la pe lícula y del disco nos hará ver que hay tam-bién música adicional de Emilio Alquézar y ZacaríasMart ínez de la Riva. En est a f ilmografía sólo se harefle jado esto añadiendo, seguidamente al t í tulo, elnombre de los ot ros compositores (en cada una de lasfilmografías) precedido del signo “+”, y sin explicar siesta “colaboración” ha sido porcentualmente importan-te o no, si se han limit ado a la composición de algunacanción o algún bailable (situación habitual en los años30 y 40), et c.

Todos estos mat ices posibles a las filmografías que -dan pendientes de publicación en ot ro t rabajo, muchomás extenso y que abarca todos los composit ores es-pañoles, que se está realizando.

Lo que sí se ha indicado es si la pe lícula ha sidocoproducida con ot ro país (indicando «CPr.»), añadien-do además del t ítulo castellano o catalán, los t í tulosdados por los ot ros países coproductores, separándo-los con el signo « / «. Este signo, sin embargo, cuandola película no es coproducción con ot ro país, sólo se -para t ít ulo caste llano / catalán, ya que se han realiza-do ambas versiones para la exhibición.

Al final de cada compositor se incluyen ref erenciasa art ículos monográf icos sobre su música de cine, silos hay.

Page 38: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

36

A l gue ró , A ugu st o [ «Au gus t o A l g ue ró (pa-dr e )» ] (NC.: Augusto Algueró Algueró)(Barcelona, 06.07.1906 – Madrid, 09.04.1992)

1943.- Pirue tas juveniles /Romanzo a passo di danza(Giancar lo Capelli, Salvio Valent i) CPr.1948.- La casa de las sonr isas (Ale jandro Ulloa)1948.- Si te hubieras casado conmigo (W. Tourjansky)+ Julio Vives.1950.- Br igada crim inal (Ignacio F. Iquino)1950.- La fuent e enter rada (Ant onio Román)1950.- Verónica (Enr ique Gómez)1951.- La danza del corazón (Raúl Alf onso)1951.- Dulce nombre (Enr ique Gómez) + Josep Mar iaTorrens, Josep Casas Augé.1951.- El sistema Pelegrín (Ignacio F. Iquino)1951.- Almas en peligro (Ant onio Sant illán)1952.- Bella, la salvaje (Robert o Rey, Raúl Medina) +Danie l Mont orio.1952.- Bronce y luna (Xavier Set ó)1952.- El Judas (Ignacio F. Iquino) + Josep Casas Augé.1952.- Mercado prohibido (Xavier Set ó)1952.- Persecución en Madrid (Enr ique Gómez)1953.- La montaña sin ley (Miguel Lluch)1954.- La danza de los deseos (Florián Rey)1954.- Mañana, cuando amanezca ( Jav ier Set ó)1954.- Tres eran t res (Eduardo García Maroto) + Da-niel Mont orio.1954.- La canción del penal / Une balle suf fit (JeanSacha) + Josep Casas Augé, Josep Maria Tor rens. CPr.1954.- Los agent es del quint o grupo (Ricardo Gascón)+ Ricard Lamote de Grignon.1955.- La cruz de mayo (Florián Rey) + Daniel Montor io,L. Gómez.

A lgueró, Augus t o [« Augus t o A l g ueró (hijo )»](NC: Augusto Algueró Dasca)(Barcelona, 23.02.1934)

1951.- Los sueños de Tay-Pi (Franz Winterste in, JoséMaría Blay)1953.- Fuego en la sangre (Ignacio F. Iquino)1953.- La hija del mar (Ant onio Momple t )1953.- Pasaport e para un ángel (Órdenes secretas)(Xavier Set ó)1954.- Sor Angélica ( Joaquín Luis Romero Marchent )1954.- Good bye, Sevilla (Adiós Sevilla) (Ignacio F.Iquino)1955.- Una aventura de Gil Blas / Les aventures deGil Blas de Sant illane (Ricardo Muñoz Suay, B. Jolive t )CPr.1955.- Camino cor tado (Ignacio F. Iquino)1956.- Dos novias para un torero / Dos charros y unagitana (Ant onio Román) CPr.1956.- La fierecilla domada / La megè re apprivoisée(Antonio Román) CPr.1956.- El genio alegre (Gonzalo Delgrás)1956.- Malagueña (Ricardo Núñez)1956.- Siempre en la arena (Barry Mahon)1957.- Un americano en Toledo ( José Luis Mont er,Carlos Arévalo)1957.- Ángeles sin cielo / Gioventù disperata (Il ragazzo

dal cuore di fango) (Sergio Corbucci, Carlos Arévalo,dir. adjunt ) CPr.1957.- La rana verde ( José Mar ía Forn)1958.- El amor empieza en sábado (Victor io Aguado),+ Frederic Mart ínez i Tudó.1958.- Las chicas de la Cruz Roja (Raf ael J. Salvia)1958.- Escucha mi canción (Ant onio del Amo)1958.- Lo que cuesta vivir (Ricardo Núñez)1959.- S.O.S., abuelit a (León Klimowsky)1959.- El cerro de los locos (Agust ín Navarro)1959.- El día de los enamorados (Fernando Palacios)1959.- Las dos y media y... veneno (Mar iano Ozores)1959.- Juanito / Unsere Heimat ist die ganze Welt(Fernando Palacios) CPr.1959.- Miss Cuplé (Pedro Lazaga)1960.- 091, Policía al habla ( José María Forqué)1960.- Amor bajo cero (Ricardo Blanco)1960.- Un bruto para Pat r icia (León Klimowsky)1960.- Fest ival en Benidorm (Raf ael J. Salvia)1960.- Melocotón en alm íbar (Ant onio del Amo)1960.- Melodías de hoy ( José María E lor rie ta), + JoséTorregrosa.1961.- Cerca de las est re llas (César Ardavín)1961.- Detect ive con faldas (Ricardo Núñez), + JoséTorregrosa.1961.- Fest ival / Schwarze Rose, Rosemarie (CésarArdavín) CPr.1961.- Ha llegado un ángel (Luis Lucia)1961.- Salt o m or t al (Mar iano Ozo res), + JoséTorregrosa.1961.- El secre to de Mónica / Buscando a Mónica(José Mar ía Forqué) CPr.1961.- Siempre es domingo (Fernando Palacios)1961.- Tres de la Cruz Roja (Fernando Palacios)1961.- Ust ed puede ser un asesino (José Mar ía Forqué)1962.- El balcón de la luna (Luis Saslaswky)1962.- Canción de juventud (Luis Lucia)1962.- Rocío de La Mancha (Luis Lucia)1962.- Suspendido en sinvergüenza (Mar iano Ozores),+ José Tor regrosa.1962.- Tómbola (Luis Lucia)1962.- Vuelve San Valent ín (Fernando Palacios)1963.- Marisol, rumbo a Río (Fernando Palacios)1964.- Crucero de verano (Luis Lucia)1965.- Historias de la te levisión ( José Luis Sáenz deHeredia)1964.- La nueva Cenicient a (George Sherman)1964.- Las otoñales ( Jav ier Se tó, Marino Girolami)1965.- Cabriola (Mel Ferrer)1966.- Camino del Rocío (Raf ael Gil)1966.- Hoy como ayer (Mar iano Ozores)1966.- El padre Manolo (Ramón Tor rado)1966.- Las viudas (Pedro Lazaga, Juli Coll, José Mar íaForqué)1968.- Relaciones casi públicas ( José Luis sáenz deHeredia)1968.- Tuset St reet (Luis Marquina)1970.- Una señora llamada Andrés ( Julio Buchs)1971.- ¡Qué cosas t iene e l amor! (Germán Lorent e)1972.- Exper iencia premat rimonial (Pedro Masó)1972.- Marco Antonio y Cleopatra (Charlt on Heston),+ John Scot t1973.- Una chica y un señor (Pedro Masó)

Page 39: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

37

1974.- Una mujer de cabare t (Pedro Lazaga)

A l qué zar, Emili o (NC.: Emilio Alquézar Lorca)(Barcelona, 02.09.1954)ht tp://www.emilioalquezar.ne t/

1996.- Adiós t iburón (Car los Suárez)1997.- Los porretas (Car los Suárez)2002.- Dragon Hill (Ángel Izquierdo, Antonio Zurera)2003.- El Cid. La leyenda ( José Pozo) + Óscar Araujo,Zacar ías Mart ínez de la Riva.

Amargós, Jo an A lber t (NC: Joan Alber t Amargósi Alt isent )(Barcelona, 02.08.1950)

1976.- Tatuaje, primera aventura de Pepe Carvalho(Bigas Luna), + Toni Miró.1979.- La campanada ( Jaime Camino)1985.- De t ripas corazón ( Julio Sánchez Valdés), +Diego Cor tés, Josep Romaguera.1989.- La puñalada / La punyalada ( Jordi Grau)1991.- Lat ino Bar (Paul Leduc), + Consejo Valie nt e,J.Ant onio Méndez, Beny Moré, Gerardo Bat iz, TabuLey Rocherau.1992.- La fiebre del oro (La subida, el éxito y la caída)/ La febre de l’or (Gonzalo Herralde)2006.- La leyenda del t iempo (Isaki Lacuest a) +Raimundo Amador, Carles Benavent, Montse Cortés,Rubén Dantas, Ricardo Pachón EA!, El Bicho, Jorge Par-do.2006.- El cas Ben Barka / El asunt o Ben Barka / J’aivu tuer Ben Barka (Serge Le Peron) CPr.2006.- La llegenda del temps / La leyenda del t iempo(I saki Lacuesta) CPr.

B I BLI O -HEMEROGRAFI A .Cast ro, J.A., “Joan Albert Amargós”, Músicos, nº.18,1988, pp. 34-39.Julià-Satorra, Roger, “Ent rev ista a Joan Albert amargós”,La Porta Clásica, nº 7, 2005.

Ar aujo, Ó sca r (NC.: Óscar Araujo Sánchez)(Vic, Barce lona, 25.05.1978)ht tp://www.oscararaujo.com/

2003.- El Cid. La leyenda ( José del Pozo) + ZacaríasMart ínez de la Riva, Emilio Alquézar.2005.- Gisaku (Baltasar Pedrosa)2007.- Aparecidos (Paco Cabezas)

Ar bide , Edu ardo (NC: Eduardo Arbide Amilibia)(Dumaguet te, Filipines, 23.04.1960)

1996.- Tot verí / Puro veneno (Xavier Rivera)1996.- Razones sent iment ales (Ant onio A. Farré)1997.- Un caso para dos (Ant onio Chavar rías)1998.- El far (Manuel Balaguer)1998.- Saïd (Llorenç Soler)

1999.- Lalia (Sílvia Munt )2000.- El Bola (Achero Mañas)2001.- Por tman, a la sombra de Rober to (Miguel Mart í)2002.- Lola vende cá (Llorenç Soler)2002.- Cuatro punt os cardinales (Nat alia Díaz, PilarGarcía E legido, Manuel Mar t ín Cuenca, José ManuelCampos)2003.- Noviembre (Achero Mañas)2004.- Blackwhit e (Achero Mañas)2004.- El juego de la verdad (Álvaro Fernández Armero)2005.- La doble v ida del f aquir (E lizabet Cabeza,Esteve Riambau)

B I BLI O -HEMEROGRAFI A .Arenós, Paloma, “Eduardo Arbide. Composit or de labanda sonora de la pe lícula El Bola”, La Vanguardia,08.02.2001.Balaguer, Víctor, “Eduardo Arbide, compositor de cine”,Diari de Sabadell, 08.04.1997.

Ar gudo, A l ber t (NC.: Albert Argudo Llore t )(Barcelona, 18.06.1945)

1973.- Tarzán y el mister io de la selva (Miquel Iglesias)1974.- La diosa salvaje (Miquel Iglesias)1975.- Exorcismo ( Juan Bosch)1975.- La perversa car icia de Satán (Georges Gigo)1975.- La maldición de la best ia (Miquel Iglesias)

Ar isa , S ant i (NC: Sant iago Arisa Pujol)(Manresa, Barcelona, 07.03.1947)

1981.- La leyenda del tambor / El t imbaler de l Bruc /El niño del tambor ( Jorge Grau)1981.- Tres por cuat ro (Manuel Iborra)1987.- Caín (Manuel Iborra)1987.- El ext ranjer -oh! de la calle C ruz del Sur ( JordiGrau)1989.- El baile del pat o (Manuel Iborra)1992.- Orquesta Club Virginia (Manuel Iborra)1998.- Subjudice (Josep Mar ia Forn)1999.- Pepe Guindo (Manuel Iborra)

Ar que r, L lu í s de (NC: Lluís de Arquer Recio)(Barcelona, 14.08.1965)

2005.- Sinfonía de ilegales ( José Luis de Damas)

Ba le r iol a, Emili (NC.: Emili Baleriola Rafar t )(Barcelona, 04.04.1952)ht tp://www.emilibaler iola.com/

1987.- Adela (Carles Balagué)1988.- L'amor és est rany / E l amor es ext raño (CarlesBalagué)1991.- Las apariencias engañan (Car les Balagué)

Ba lsach, Llo ren ç (NC.: Llorenç Balsach Peig)

Page 40: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

38

(Sabadell, Barcelona, 16.04.1953)

1988.- Ent react e (Manuel Cussó Ferrer)

Bardagí, Jo se p M aria (NC: Josep Maria Bardagí iFreixas)(Barcelona, 11.10.1950 - 24.02.2001)

1972.- Horror Story (Manuel Est eba).1973.- Los Kalat rava cont ra el imper io del karat e (Ma-nuel Esteba)1978.- Trampa sexual (Manuel Esteba)1983.- El ETE y el OTO (Manuel Esteba)1984.- Ult imas tardes con Teresa (Gonzalo Herralde)1993.- La ausencia (Peter Handke)1993.- ¿Culpable de qué? (Albert Saguer)1996.- Palace ( Joan Gracia, Paco Mir, Carles Sans)CPr.

B I BLI O -HEMEROGRAFI A .Lluís i Falcó, Josep, “Josep Maria Bardagí (1950-2001)”,Secuencias de Música de Cine. Los dossiers, nº 11,enero / abr il 2001.

Barco ns, Joan (NC.: Joan Barcons Moreno)(Barcelona, 10.02.1942)

1974.- Cuando los niños v ienen de Marsella ( José LuisSáenz de Heredia) + Manuel Cubedo.1974.- Fur ia española (Francesc Bet r iu) + ManuelCubedo.1975.- Sólo ante e l s t reaking (José Luis Sáenz deHeredia)1975.- El fin de la inocencia ( José Ramón Larraz)1975.- Eva ¿qué hace ese hombre en t u cama? (TulioDemicheli) + Manuel Cubedo.1976.- La mujer es un buen negocio (Valerio Lazarov) +Manuel Cubedo.1980.- La guerra de los niños ( Jav ier Aguirre) + Ma-nuel Cubedo.1981.- La segunda guerra de los niños ( Jav ier Aguirre)+ Manuel Cubedo.1982.- Las locuras de Parchís ( Jav ier Aguirre) + ManuelCubedo.

Ba tal le r , A rnau (NC.: Arnau Bat aller Car reño)(Alzira, València, 28.03.1977)ht tp://www.arnaubataller.com/

2004.- Ouija (Juan Pedro Or tega García) + XaviCapellas.

Be nav ent , C ar l e s(Barcelona, 01.03.1954)

1991.- Lolit a al desnudo / L’afer Lolit a ( José Antoniode la Loma), + «Kit f lus».

B on as t re , Fran ce sc (NC.: Francesc Bonast re iBert rán)(Mont blanc, Tarragona, 20.04.1944)

1980.- Naftalina (Pep Callís)

Bu rru ll, Fran ces c (NC.: Francesc Bur rull Ill)(Barcelona, 18.10.1934)

1983.- En secre t , amor / En secreto, amor (José Ma-ría Nunes)

Camp, M ane l (NC: Manel Camp i Oliveras)(Manresa, Barcelona, 20.04.1947)ht tp://www.manelcamp.com/

1979.- La muchacha de las bragas de oro (VicenteAranda)1980.- Historias de mujeres (Mauricio Walerstein)1982.- Asesinat o en e l comité cent ral (Vicente Aranda)1984.- Fanny «Pe lopaja» (Vicente Aranda)1988.- El complot dels anells (Francesc Bellmunt ), +Joan Vives.1988.- Un negre amb un saxo (Francesc Bellmunt )1992.- L’últ ima f rontera (Manuel Cusso Ferrer)1993.- Monturiol, el senyor del mar (Francesc Bellmunt ),+ Jordi Nogueras.1997.- Babaouo (Manuel Cussó-Ferrer)1997.- Gràcies per la propina (Francesc Bellmunt )

Cape l las, Xavie r (NC: Xavier Capellas i Sans)(Rubí, Barcelona, 18.09.1962)h t t p ://ww w.com po sit o r es -cine s p anya . ne t /xcapellas00.htm l/

1989.- Puta misèria! (Ventura Pons)1990.- Què t ’hi jugues, Mar i Pili? (Ventura Pons)1999.- Goomer ( José Luis Feito, Carlos Varela)2000.- Faust . La venganza está en la sangre / Faust .La revenja és a la sang / Faust : Love of the Damned(Brian Yuzna)2002.- La vida de nadie (Eduard Cortés)2003.- Beyond Re -Animator (Brian Yuzna)2003.- Ouija ( Juan Pedro Or tega), + Arnau Batalle r.2004.- La vida que t e espera (Manuel Gut ié r rezAragón)2004.- Ot ros días vendrán (Eduard Cortés)2005.- Perder es cuest ión de método (Sergio Cabre -ra)2005.- Hormigas en la boca (Mar iano Bar roso)2005.- Obaba (Montxo Armendáriz)2005.- Una rosa de Francia (Manuel Gut iér rez Aragón)2006.- Ciudad en celo (Hernan M.L. Gaff et ) CPr.2007.- Hotel Tívoli (Ant ón Reixa)2007.- Sultanes del sur (Ale jandro Lozano)

B I BLI O -HEMEROGRAFI A .Jurado, Miquel, “Un músico cat alán estudia composi-ción para cine en Estados Unidos”, El País, 25.06.1987.

Page 41: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

39

Casas i Augé , Jos ep(Barcelona, 06.06.1913 - 07.11.1988)

1942.- Enemigos (Ant onio Sant illán), + Freder icMart ínez Tudó.1942.- Mosquita en palacio (Juan Pare llada), + Freder icMart ínez Tudó.1942.- Sangre en la nieve (Ramón Quadreny), +Frederic Mar t ínez Tudó.1949.- La familia Vila (Ignacio F. Iquino)1950.- Historia de una escalera (Ignacio F. Iquino), +Josep Maria Torrens Ventura.1951.- Almas en peligro (Antonio Sant illán) [Iquino; Pro-ducciones Vict oria] + Augusto Algueró Algueró, JosepMaria Torrens Ventura.1951.- Dulce nombre (Enrique Gómez), + AugustoAlgueró Algueró, Josep Casas i Augé, Josep Mar iaTorrens Ventura.1952.- El Judas / E l Judes (Ignacio F. Iquino), + AugustoAlgueró Algueró (música descr ipt iva), Juan Sebast iánBach, Georg F.Haendel (música de fons)1955.- El Cenicient o ( Juan Lladó)1954.- Los gamberros ( Juan Lladó)1954.- La canción del penal / Une balle suf fit (JeanSacha), + Augusto Algueró Dasca, Josep Maria Torrens.CPr. [+ Jean Marion (possible doble versió)]1955.- El ojo de cristal (Ant onio Sant illán)1955.- Sit iados en la ciudad (Miguel Lluch), + RicardLamot e de Grignon.1956.- El difunto es un vivo ( Juan Lladó)1956.- Dulce nombre (Enr ique Gómez) + Josep Mar iaTorrens, August o Algueró1956.- Quiéreme con música / Sag es mit Musik (Ig-nacio F. Iquino) CPr.1957.- Los ángeles del volant e (Ignacio F. Iquino)1958.- La muralla (Luis Lucia), + Ricard Lamote deGrignon.1958.- El niño de las monjas (Ignacio F. Iquino)1958.- Secre tar ia para todo (Ignacio F. Iquino)1959.- Las locuras de Bárbara (Tulio Demicheli), [+Francesco Angelo Lavagnino (possible doble versió)]1962.- Cena de matr imonios (Alf onso Balcázar)1970.- Topical Spanish (Ramón Masat s)

Cases , Ca r le s (NC: Car les Cases i Pujol)(Sallent , Barcelona, 23.02.1958)ht tp://www.carlescases.com/

1990.- Despertaferro (Jordi Amorós)1991.- Aquesta nit o mai / Est a noche o jamás (Vent u-ra Pons)1993.- Havanera 1820 (Antoni Verdaguer)1993.- Rosit a, please! (Vent ura Pons)1993.- Jaume I e l Conqueridor (Antoni Verdaguer)1994.- El perquè de tot plegat / E l porqué de lascosas (Vent ura Pons)1995.- Pare lla de t res / Pare ja de t r es (Ant oniVerdaguer)1996.- Mi nombre es sombra / Je m’ape lle l’ombre(Gonzalo Suárez) CPr.1996.- Fotos (E lio Quiroga)1996.- El ángel de la guarda (Sant iago Matallana)

1996.- Actrius / Act rices (Vent ura Pons)1997.- Incierta imagen de mujer (Jesús Garay)1997.- Pr imates (Carles Jover)1997.- No se puede tener t odo (Jesús Garay)1997.- Carícies (Vent ura Pons)1998.- Amic / Amat (Vent ura Pons)1998.- Arde amor (Raúl Veiga)1998.- Demi-Pere (Thomas Vincent )1999.- E ls sense nom / Los sin nombre ( JaimeBalagueró)1999.- Ave María (Eduardo Rossof f)1999.- L’alt ra cara de la lluna / La ot ra cara de la luna(Lluís Comerón)1999.- Morir (o no) (Ventura Pons)1999.- El por tero (Gonzalo Suárez)2000.- Pleure pas Germaine (Alain Halleux)2000.- Besos para todos (Jaime Chávarr i)2000.- Anita no pierde e l t ren (Vent ura Pons)2001.- Dagon. La secta del mar (Stuart Gordon)2001.- La mujer de mi vida (Ant onio del Real)2001.- Menjar d’amor / Manjar de amor / Food ofLove (Ventura Pons)2002.- Darkness ( Jaume Balagueró)2004.- E l año del diluvio ( Jaime Chávarr i)2004.- Madrid 11M. Todos íbamos en ese t ren (VV)[f ragment «Clandest inos» (Sergio Cabrera)]2005.- Amor idiot a (Ventura Pons)2005.- Camarón ( Jaime Chavarr i)2006.- Animals fe rit s / Animales heridos (Vent ura Pons)2006.- El genio t ranquilo (Gonzalo Suárez)2006.- Kilómetro 31 (Rigoberto Castañeda)2006.- Raval, Raval (Antoni Verdaguer)2007.- The Ungoodly (Thomas Dunn)2007.- Oviedoexpress (Gonzalo Suárez)2007.- La velocidad funda el olvido (Marce lo Schapces)+ Mar ía Eva Albist ur2007.- La vida abismal (Ventura Pons)2007.- Barce lona (un mapa) (Ventura Pons)

B I BLI O -HEMEROGRAFI A .Álvarez, Juan Francisco, “Carles Cases”, Rosebud. Bandasonora, nº.4, 1997, pp. 26-29.Ferrán, Salvador, “Ent revista a Carles Cases”, Músi-cos prof esional, nº 4, abr il 1991.Lluís i Falcó, Josep, “El porqué de Carles Cases”, Se -cuencias de Música Cinematográfica, nº.7, 1997, pp.37-42.Xalabarder, Conrado, “La hue lla de Car les Cases”, Aca-demia. Bole t ín del cine español, nº.67, 2001, p. 48.

Ce rve lló , J ord i (NC.: Jordi Cerve lló i Garriga)(Barcelona, 18.10.1935)

1987.- Laura a la ciutat de ls sant s / Laura. Del Cie lollega la noche (Gonzalo Herralde)

Co me l ade , Pasc al(Sant Fe liu de les Forx e t es, C on f lent , Fr ança,30.06.1955)ht tp://www.comelade.com/

Page 42: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

40

1996.- La vida privada / La vie privee / La vita pr ivata(Vicente Pérez) CPr.2001.- L’illa de l’holandés / La isla de l holandés (Sigfr idMonleón) + José Manuel Pagán2004.- La mirada violet a (Nacho Pérez de la Paz, Je -sús Ruiz Mart ínez)

Co nde , A lf ons (NC.: Alf ons Conde del Campo)(Barcelona, 08.01.1967)ht tp://www.alfonsconde.com/

2003.- Excuses! / ¡Excusas! ( Joe l Joan)2006.- Los abandonados / The abandoned (NachoCerdà)2006.- La hora fría (Elio Quiroga)

Con t rat e mpoXavier Oró (NC.: Francesc Xavier Oró i Badia) (Barce -lona, 27.11.1967)Pep Solórzano (NC.: Josep Francesc Solórzano García)(Monzón, Osca. 14.12.1964)

2004.- Joves (Ramón Termens, Car les Torras Pérez)2004.- Cineastes cont ra magnat s (Car les Benpar)2005.- Cineastes en acció (Car les Benpar)

Do nco s, J ord i (NC.: Jordi Doncos i Ramos)(Barcelona, 1935 - 28.02.1998)

1983.- Inter ior roig (Eugeni Anglada)1985.- Acosada (El hombre que regresó de la muert e)(Sebast ián D’Arbó)1986.- Puzzle (Lluís Josep Comerón)1987.- Mi general ( Jaime de Armiñán)

B I BLI O -HEMEROGRAFI A .Gavaldà i Subirachs, Lluís, “Nuest ro amigo JordiDoncos”, Música de cine, nº 2 (2ª época), octubre1991.

Do t ra s Vi la, Jo an(Barcelona, 04.11.1900 - Canet de Mar, Barce lona,15.07.1978)

1935.- El paraíso recobrado (Xavier Güell)1938.- No quiero... no quiero! (Francisco E lías)1937.- Barrios bajos (Pedro Puche) ¿+ Ricard Lamotede Grignon?1939.- Manolenka (Pedro Puche)1940.- Salomé (Feliciano Cat alán Antón)1948.- Doce horas de vida (Francisco Rovira Belet a)1951.- Catalina de Inglat erra (Art uro Ruiz-Cast illo)1951.- El final de una leyenda (Ricardo Gascón)1950.- La honradez de la cer radura (Luis EscobarKirpat rik).1951.- Luna de sangre (Francisco de A. Rovira Belet a)1954.- Elena ( Jesús Pascual)1954.- Once pares de botas (Francisco Rovira Belet a)

Du ran i A le many, Jo an(Barcelona, 21.09.1896 - 22.04.1970)

1942.- Boda accidentada (Ignacio Ferrés Iquino)1942.- Legión de héroes (Armando Seville, Juan Fortuny)1942.- Melodías prohibidas (Francisco Gisber t )1942.- Se ha perdido un cadáve r ( José Gaspar, JoséCorral)1942.- No te niegues a v ivir (Pedro Pujadas)1942.- El pobre rico (Ignacio F. Iquino), + Ramón Ferrés,José Mar ía Ruiz de Azagra.1942.- Su excelencia e l mayordomo (Miquel Iglesias)1943.- Hombre de los muñecos, E l (Ignacio F. Iquino)1943.- Fin de curso (Ignacio F. Iquino), + Ramón Ferrés.1943.- Viviendo al revés (Ignacio F. Iquino)1944.- Turbante blanco (Ignacio Ferrés Iquino), + Ra-món Ferrés.1944.- Adversidad (Miquel Iglesias)1944.- Angela es así (Ramón Quadreny)1944.- Tambor y cascabel (Ale jandro Ulloa)1945.- Es peligroso asomarse al exterior (AlejandroUlloa)1945.- Estaba escr ito (Alejandro Ulloa)1945.- Ladrón de guante blanco, Un (Ricardo Gascón)1945.- Misterioso viajero del Clipper, E l (Gonzalo Par-do Delgrás)1945.- Mi enemigo el doctor (Juan de Orduña)1945.- Se le fue e l novio ( Julio Salvador)1946.- Eres un caso (Ramón Quadreny For tuny)1946.- Habit ant es de la casa deshabitada (GonzaloPardo Delgrás)1947.- Héroes del 95 (Raúl Alf onso)1947.- Alma bat urra (Ant onio Sau Olit e)1947.- El ángel gr is (Ignacio F. Iquino) ¿+ Ramon Ferrés?1947.- Conflict o inesperado (Ricardo Gascón Ferré)1947.- Cuando los ángeles duermen (Ricardo GascónFerrer)1947.- Gran barrera, La (Ant onio Sau Olit e)1947.- Leyenda de Navidad (Manuel Tamayo Cast ro)1947.- Sinf onía del hogar (Ignacio Fer rés Iquino)[at ribució dubtosa]1947.- Las t inieblas quedaron at rás (Miquel Iglesias)1948.- La casa de las sonr isas (Ale jandro Ulloa)1948.- Don Juan de Ser rallonga (Ricardo Gascón)1949.- Ha ent rado un ladrón (Ricardo Gascón)1949.- El hijo de la noche (Ricardo Gascón Ferré)1949.- La niña de Luzmela (Ricardo Gascón)1950.- El correo del Rey (Ricardo Gascón)1950.- La ley del mar (Miquel Iglesias)1950.- Tiempos felices (Enr ique Gómez)1954.- El fugit ivo de Amberes (Miquel Iglesias)1955.- El cerco (Miquel Iglesias)1956.- Heredero en apuros (Miquel Iglesias)1956.- No estamos solos (Miquel Iglesias)1956.- Los ojos en las manos (Miquel Iglesias)1956.- Un tesoro en e l cielo (Miquel Iglesias)1957.- Sendas marcadas ( Juan Bosch)1958.- Tu marido nos engaña (Miquel Iglesias Bonns)1958.- Ya tenemos coche ( Julio Salvador)1959.- La encrucijada / L’homme de la front ière (Alfon-so Balcázar ), [+ Roman Vlad (possible doble versió)].CPr.1960.- La ment ira t iene cabellos rojos (Isasi Isasmendi)

Page 43: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

41

1960.- Sent encia cont ra una mujer (Ant onio IsasiIsasmendi)1960.- Sueños de mujer (Alf onso Balcázar)1961.- Al ot ro lado de la ciudad (Alf onso Balcázar)1961.- Carta a una mujer (Miquel Iglesias) y obras deWagner, Mendelssohn, Handel, Beethoven.1961.- Los cast igadores (Alf onso Balcázar), [+ GiorgioFabor (possible doble versió)] ¿CPr.?1961.- Han matado a un cadáver ( Julio Salvador ).1961.- Solte ros de verano (Alf onso Balcázar)1961.- Tierra de t odos (Ant onio Isasi Isasmendi)1962.- La boda era a las doce ( Julio Salvador)1962.- Escuadrilla de vuelo (Luis José Comerón)1962.- Vamos a cont ar ment iras (A. Isasi Isasmendi)1964.- ¡Arriba las mujeres ! ( Julio Salvador)1964.- Después del gran robo (Miquel Iglesias)1964.- Estambul 65 / L’homme d’Is tambul / Colpogrosso a Galata Br idge (Ant onio Isasi Isasmendi) CPr.1965.- Muert e en pr imavera (Miquel Iglesias)1967.- Elisabet (Ale jandro Mar t í Gelaber t )1968.- En Baldiri de la Cost a ( José María Font Espina)1970.- ¿Quién soy yo? (Ramón Fernández)

Es cobar, E nr ique(NC: Enr ique Escobar Sotés / pseud.: Henry Soteh)(Linares, Jaén, 02.09.1921 - Barcelona, 12.02.2004)1960.- Los claveles (Miguel Lluch) [només cançons /sólo canciones]1960.- Las est re llas (Miguel Lluch)1960.- Botón de ancla en color (Miguel Lluch)1960.- Juventud a la int emperie (Ignacio F. Iquino)1961.- Cuidado con las personas f ormales (Agust ínNavarro)1962.- ¿Pena de muerte? ( Josep Mar ia Forn)1962.- ¿Dónde pongo este muerto? (Pedro L. Ramírez)1962.- Las t ravesuras de Morucha (Ignacio F. Iquino)1963.- Tr igo limpio (Ignacio F. Iquino)1963.- La ruta de los narcót icos ( Josep Mar ia Forn)1963.- Un demonio con ángel (Miguel Lluch)1963.- José María (Josep Mar ia Forn)1963.- Crimen (Miguel Lluch)1963.- El precio de un asesino (Miguel Lluch)1963.- Los f arsantes (Mar io Camus)1964.- La chica del auto-stop (Miguel Lluch)1964.- Vivir un largo invierno ( José Antonio de la Loma)1964.- Young Sánchez (Mar io Camús)1964.- Un rincón para querernos (Ignacio F. Iquino)1966.- Oeste Nevada Joe [Pistoleros en Golden Hill](Ignacio F. Iquino)1966.- 5 pistolas de Texas ( Juan Xiol Marchal)1966.- Un dólar de f uego (Nick Nost ro)1967.- 07 con e l 2 delant e (Agente Jaime Bonet ) (Igna-cio F. Iquino)1967.- El pr imer cuarte l (Ignacio F. Iquino)1967.- Río maldit o ( Juan Xiol Marchal)1967.- La t ía de Carlos en minif alda (August o Fenollar)1967.- El te rrible de Chicago ( Juan Bosch)1967.- La mini-t ía (Ignacio F. Iquino)1968.- La viudit a ye -yé ( Juan Bosch)1968.- De picos pardos a la ciudad (Ignacio F. Iquino)1970.- ¡Chico, chica, boom! ( Juan Bosch)1970.- La banda de los t res crisant emos (Ignacio F.

Iquino)1970.- Invest igación crim inal ( Juan Bosch)1970.- Veint e pasos para la muert e (Manuel Esteba)1970.- La diligencia de los condenados ( Juan Bosch)1970.- Abre tu f osa amigo, llega Sábat a ( Juan Bosch)1972.- Aquel maldito día (Siro Marcellini)1972.- Un colt por cuat ro cirios (Ignacio F. Iquino)1972.- La liga no es cosa de hombres (Ignacio F. Iquino)1972.- Ninguno de los t res se llamaba Trinidad (PedroL. Ramírez)1972.- Los f abulosos de Trinidad (Ignacio F. Iquino)1972.- Busco t onta para fin de semana (Ignacio F.Iquino)1973.- Abort o crim inal (Ignacio F. Iquino)1973.- Chicas de alquile r (Ignacio F. Iquino)1976.- Las marginadas (Ignacio F. Iquino)1976.- La dudosa virilidad de Cr ist óbal ( Juan Bosch)1977.- La zorrita en bikini (Ignacio F. Iquino)1977.- Fraude matr imonial (Ignacio F. Iquino)1977.- La máscara (Ignacio F. Iquino)1977.- ¿Y ahora qué, señor fiscal? (León Klimovsky)1978.- Histor ias de amor y masacre (Já [Jordi Amorós])1978.- Los v ioladores de l amanecer (Ignacio F. Iquino)1978.- Emmanuelle y Carol (Ignacio F. Iquino)1978.- Las que empiezan a los quince años (Ignacio F.Iquino)1979.- La basura está en el át ico (Ignacio F. Iquino)1979.- ¿Podr ías con cinco chicas a la vez? (Ignacio F.Iquino)1980.- Un millón por tu his tor ia (En la cárce l, caf é,copa y puro) (Ignacio F. Iquino)1980.- Dos pillos y pico (Ignacio F. Iquino)1981.- La caliente niña Juliet t a (Ignacio F. Iquino)1981.- La desnuda chica del relax (Ignacio F. Iquino)1981.- Inclinación sexual al desnudo (Ignacio F. Iquino)1981.- Jóvenes amiguitas buscan place r (Ignacio F.Iquino)1982.- Los sueños húmedos de Pat rizia (Ignacio F. Iquino)1982.- Esas chicas tan pu... (Ignacio F. Iquino)1982.- Secta siniest ra (Steve McCoy [Ignacio F. Iquino])1983.- Hombres que rugen (Ignacio F. Iquino)1984.- Yo amo la danza (Steve McCoy [Ignacio F.Iquino])

B I BLI O -HEMEROGRAFI A .Arbona, Joan M. (coord.), Enrique Escobar. Palma deMallorca: ABABS, 1995.

Es pe i t a, Jos é (NC: José Espeita García-Ar ist a)(Barcelona, 11.12.1912 - ¿?)

1969.- Españolear ( Jaime Jesús Balcázar)1970.- El mister io de la v ida (J .J. Balcázar)1971.- Misión secreta en el Caribe / Santo en El mis-te rio de la per la negra (Enr ique Eguiluz) CPr.1972.- Escalofr ío diabólico (George Mart in)1972.- Las juergas de «El señor ito» (Alf onso Balcázar)1973.- Vacaciones sangrientas ( Juan Jaime Bernos)1973.- Los f ríos senderos del crimen (Mariano Ozores)1973.- Demasiados muertos para Tex (Mar t ín Celle r)1975.- El precio del abort o ( Juan Xiol Marchal)1977.- Sexy, amor y f ant asía ( Juan Xiol Marsal)

Page 44: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

42

1979.- Inés de Villalonga 1870 ( Jaime Balcázar)1980.- Viaje al más allá (Sebast ián D’Arbó)1981.- Violación inconfesable / Dest r uiçao de Mar taHeiman (Miquel Iglesias) CPr.1981.- Los amores impuros de Sybille / Jarretelles rosessur bas noirs (Hans Rudolf Walthard) CPr.1982.- Fuga de Ceylán / Samanka / L’ile des pasions(Jacques Or th) CPr.

Fa rrán, R amó n (NC.: Ramón Farrán Sánchez)(Barcelona, 04.01.1939)

1990.- Contra el vient o (Paco Per iñán)1996.- Aquí llega Condemor (El pecador de la prade-ra) (Álvaro Sáenz de Heredia)

Fe rre r-F it ó , R afae l(Sant Celoni, Barcelona, 22.05.1911 - Barcelona,26.03.1988)

1950.- Erase una vez... (Alexandre Cirici Pellicer)1950.- Unas páginas en negro (Armando Seville, JoanFortuny)1951.- Rost ro al mar (Car los Serrano de Osma)1957.- Cumbres lum inosas (Montserrat ) (José Fogués)1967.- El aprendiz de clown (Manuel Est eba Gallego)1968.- Hola... señor Dios (Manuel Est eba Gallego)1970.- Los monst ruos del te rror [E l hombre que vinode Ummo (T.R.?)] / Dracula jagt Frankenstein (TulioDemicheli, Hugo Fregonese) [+ Franco Salina (possibledoble versió)]. CPr.

Fe rré s, R amó n (NC: Ramon Ferrés Mussolas)(Vall s, Tar r agona, 03.03.1878 - Ba rce lona,07.03.1962)

1933.- El re licario (Ricardo Baños)1935.- Al margen de la ley (Ignacio F. Iquino)1936.- Diego Corrientes (Iquino)1939.- Julieta y Romeo (José María Cast ellví) [Cinedia],+ Pascual Godes.1940.- ¿Quién me compra un lío? (Ignacio Ferrés Iquino)1942.- El pobre rico (Ignacio F. Iquino), + Joan Durán iAlemany, José María Ruiz de Azagra.1943.- Fin de curso (Ignacio F. Iquino), + Joan Durán iAlemany.1944.- Turbante blanco (Ignacio Ferrés Iquino), + JoanDurán i Alemany.1944.- Una sombra en la ventana (Ignacio F. Iquino)1944.- Hombres sin honor (Ignacio F. Iquino)1944.- Cabeza de hierro (Ignacio F. Iquino)1945.- El obstáculo (Ignacio F. Iquino)1945.- Culpable (Ignacio F. Iquino)1945.- Ni pobre ni rico, sino t odo lo cont rario (IgnacioFerrés Iquino)1946.- Aquel viejo molino (Ignacio Ferrés Iquino)1946.- Borrasca de celos (Ignacio Ferrés Iquino)1947.- Noche sin cielo (Ignacio F. Iquino)1948.- Alegres Vacaciones ( José Mª Blay Cast illo)1948.- En un rincón de España ( Jerónimo Mihura)

1948.- El tambor de l Bruch (Ignacio F. Iquino)1948.- Canción mortal (Ignacio F.Iquino)1949.- Despertó su corazón ( Jerónimo Mihura)1949.- Mi adorado Juan ( Jerónimo Mihura)1949.- Pacto de silencio (Antonio Román)1950.- Apart ado de correos 1001 ( Julio Salvador)1950.- La fuent e enter rada (Ant onio Román)1950.- El pasado amenaza (Ant onio Román)1950.- El señor ito Oct avio ( Jerónimo Mihura)1950.- Un solte ro dif ícil (Manuel Tamayo)1951.- Duda ( Julio Salvador)1951.- La forastera (Ant onio Román)1951.- Me quiero casar cont igo ( Jerónimo Mihura)1956.- Pasaje a Venezuela (Raf ael J. Salvia)

García De mes t re s, A lbe r t(Barcelona, 16.05.1960)

1999.- Volavèrunt (Bigas Luna)2005.- Aguaviva (Ariadna Pujol)

García De mes t re s, A lf r ed(Barcelona, ¿?)

2002.- Nos hacemos f alt a - Tilt (Juanjo Giménez Peña)

Garde , Joan E nr ic (NC.: Joan Enric Garde Bar rubes)(Barcelona, 19.08.1961)

1986.- La radio folla (Radio Speed) (Francesc Bellmunt )1988.- Barce lona Connect ion (Miquel Iglesias Bonns)+ Joan Vives.1991.- Lucrecia / Lucrecia, crónica de un secuest ro(Bosco Arochi) + Joan Vives. CPr.1991.- Un submarí a les est ovalles / Un submarino enel mantel (Ignasi P. Fer ré) + Joan Vives.

Ge ner, France sc(NC.: Francesc Gener i Rius)(Manresa, Barcelona, 01.09.1966)

2000.- Sexo por compasión (Laura Mañá)2001.- Arachnid ( Jack Sholder)2002.- Palabras encadenadas (Laura Mañá)2003.- El juego de Arcibe l (Albert o Lecchi) CPr.2004.- El lobo (Michel Cour tois)2004.- Occhi di cristallo / Ojos de cristal (E ros Puglielli)CPr.2005.- Morir en San Hilario (Laura Mañá)2006.- GAL (Michel Cour tois)

Go des , Pas cua l (NC.: Pasqual Godes i Thar rat s)(Barcelona, 13.01.1901 - 18.08.1944)

1935.- ¡Abajo los hombres! ( Josep Mar ia Cast ellví) +Mart ín Lizcano de la Rosa, Antonio Mat as, Manuel Ba-llest eros, Car los Flores.1936.- Incert idumbre (Is idro Socias, Juan Pare llada)

Page 45: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

43

+Antonio Matas.1936.- Usted t iene ojos de mujer f atal ( Juan Parellada)+ Muller, Julio Mur illo.1939.- La linda Beatriz ( Josep Maria Caste llv í)1940.- Julie ta y Romeo ( Josep Maria Cast ellví) + Ra-món Ferrés.1941.- Pilar Guerra (Félix de Pomés)1941.- La doncella de la duquesa (Gonzalo PardoDelgrás)1941.- La madre guapa (Félix de Pomés)1941.- El sobre lacrado (Francisco Gargallo Cat alán)

Gu in o v a r t , A l be r t (NC: Alber t Guinovar t iMingacho)(Barcelona, 18.02.1962)ht tp://www.albert guinovart .com/

1989.- Verònica L., una dona al meu jardí (Oct avi Mart í,Toni Padrós)1991.- El llarg hivern / El largo inv ierno / Le long hiverde 39 ( Jaime Camino) CPr.1996.- La Monyos (Mireia Ros)2001.- Los niños de Rusia / Els nens de Rússia ( JaimeCamino)2005.- Valent ina’s Tango (Rogelio Lobato) EEUU2006.- Coronel Macià (Josep Mar ia Forn)

Ibarb ia, Ra fae l (NC.: Rafael Ibarbia Serra)(Barcelona, 1931 - Madrid, 13.01.2003)

1961.- La bella Mimí ( José María Elorr iet a)1962.- La chica del gat o (Clemente Pamplona)1971.- El armar io del t iempo (Raf ael Vara) + RamonFemenía

«K it f l us» (NA: Josep Mas Porte t )(Mollet del Vallés, Barcelona, 06.07.1954)

1983.- Soldados de plomo ( José Sacristán)1984.- Dos mejor que uno (Angel Llorent e)1985.- El lío de papá (Miquel Iglesias)1990.- Capit à Escalaborns (Car los Benpar)1991.- Lolit a al desnudo / L’afer Lolit a ( José Antoniode la Loma), + Carles Benavent .1993.- Historias de la puta mili (Manuel Est eban)1995 .- Tres días de libertad ( José Antonio de la Loma)

Lamot e de Gr ign on, Ric ard (NC.: Ricard Lamotede Gr ignon i Ribas)(Barcelona, 23.09.1899 - 05.02.1962)

1951.- Parsifal (Daniel Mangrané)1952.- Concierto mágico (Raf ael J. Salvia)1953.- Duende de Jerez, E l (Daniel Mangrané)1953.- El golfo que vió una est rella (Ignacio F. Iquino)1953.- Juzgado permanente (Joaquín Luis RomeroMarchent )1954.- Cañas y barro ( Juan de Orduña)1954.- Lo que nunca muere ( Julio Salvador)

1954.- Los agent es del quint o grupo (Ricardo Gascón)1954.- La pecadora (Ignacio F. Iquino)1954.- El presidio (Ant onio Sant illán)1954.- Relat o policiaco (Ant onio Isasi Isasmendi)1955.- La huída (Ant onio Isasi Isasmendi)1955.- Pleit o de sangre (Ricardo Gascón)1955.- Sin la sonrisa de Dios / Senza sor riso ( Julio Sal-vador) CPr.1955.- Sit iados en la ciudad (Miguel Lluch), + JosepCasas i Augé.1956.- Hospital de urgencia (Ant onio Sant illán)1956.- Pasión bajo el sol (Ant onio Isasi Isasmendi)1957.- Cuatro en la f rontera (Ant onio Sant illán)1957.- Juanillo, papá y mamá ( Julio Salvador, Juan Al-bert o)1958.- La muralla (Luis Lucia)1958.- Los cobardes (Juan Carlos Thorry)1959.- Llama un tal Est eban (Pedro L. Ramírez)

Lapor t a, Ca r lo s (NC.: Carlos Laporta Segarra)(Barcelona, 12.01.1938 - 27.04.2002)

1971.- La casa de las chivas (León Klimovsky)1976.- Makarras conexion (Francisco García Lozano,Manuel García Lozano: germans Calat rava)1977.- El francot irador (Car los Puert o)1977.- Vámonos Bárbara (Cecilia Bartolomé)1978.- E l últ imo pecado de la burgues ía (Enr iqueGuevara)1985.- Si el matrimonio funcionase ( José Mar ía Cañe-te )1985.- Cinco maneras de ver el placer ( José Mar íaCañet e)

Ll ach , L lu í s (NC.: Lluís Llach i Grande)(Verges, Girona, 07.05.1948)

1977.- Borrasca (Miguel Ángel Rivas)1989.- El río que nos lleva (Ant onio del Real)1990.- De spe r t a f er ro. E l gr it o de l f u ego /Despertaf erro ( Jordi Amorós) + Car les Cases1991.- Voleur d’infants / El ladrón de niños (Christ iande Calonge) CPr.2006.- Salvador Puig Ant ich (Manuel Huerga)

M aina t , Jose p M aria (NC.: Josep Mar ia Mainat iCaste lls)(Canet de Mar, Barce lona, 24.10.1946)

1981.- El vicari d’Olot (Ventura Pons)

M a r t í n e z , Á l e x (NC.: Ale jandr o Mar t ínezCasamada)(Barcelona, 25.01.1967)

2001.- Tuno negro (Pedro Luis Barbero, Vicente J. Mar-t ín)2003.- Dos t ipos duros ( Juan Mart ínez Muñoz)2004.- XXL. (Julio Sánchez Valdés)

Page 46: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

44

2006.- La distancia (Iñaki Dor ronsoro)

M art í nez de la Riv a, Zac ar ías(Barcelona, 12.08.1972)ht tp://www.zacariasmdelar iva.com/

2000.- Jaizkibe l (Ibon Cormezana)2003.- El Cid, la leyenda ( José Pozo) + Óscar Araujo,Emilio Alquézar.2005.- La monja (Luis de la Madrid) + Luc Suárez2005.- Bajo aguas t ranquilas / Beneat h St ill Waters(Brian Yuzna)2006.- Noticias de una guerra (Eterio Ortega Sant illana)

M art í nez Tudó, Feder i co(Barcelona, 07.09.1907 - 10.12.1975)

1942.- Enemigos (Ant onio Sant illán) + Josep Casas iAugé.1942.- Mosquita en palacio ( Juan Pare llada) + JosepCasas i Augé.1942.- Sangre en la nieve (Ramón Quadreny) + JosepCasas i Augé.1944.- Llamada del mar ( José Gaspar)1944.- Una mujer en Taxi ( Juan José Fogues)1944.- La noche del martes (Ant onio Sant illán)1946.- El Cast illo de Rochal ( Juan Xiol)1946.- Ramsá ( Juan Xiol)1946.- Cero en conducta / Madalena... Zero en com-portamient o (Pedro Otzoup) CPr. [versió port : Arman-do Fernandes, Eduardo F. Bapt ista, Norbert o Silva]1953.- Hay un camino a la derecha (Francisco RoviraBelet a)1953.- ¿Milagro en la ciudad? ( Juan Xiol)1953.- Misión ext ravagante / Misión en Buenos Aires(Ricardo Gascón) CPr.1954.- Los ases buscan la paz (Art uro Ruiz Cast illo)1956.- Avenida Roma, 66 ( Juan Xiol)1956.- Cuando e l valle se cubra de nieve ( J.L. Pérezde Rozas)1956.- Escuela de per iodismo ( Jesús Pascual)1957.- El azar se diviert e ( Jesús Pascual)1957.- Historias de la f eria (Francisco de Asís RoviraBelet a)1957.- Las de Caín (Ant onio Momple t )1957.- Mañana ( José María Nunes)1957.- Su desconsolada esposa (Miquel Iglesias)1958.- El amor empieza en sábado (Victor io Aguado)+ Augusto Algueró Dasca.1958.- El ángel est á en la cumbre ( Jesús Pascual)1958.- Cita imposible (Ant onio Sant illán)1958.- La ext ranjera ( Juan Xiol)1959.- Muert e al amanecer [E l inocente] ( Josep Mar iaForn)1959.- Un mundo para mí / Tentat ions ( José Antoniode la Loma) CPr.1960.- Los abanderados de la Providencia (José L. Pérezde Rozas)1960.- E l casco blanco (Pedro B.Bonvehí [PedroBalañá Bonvehí])1960.- Los desamparados (Ant onio Sant illán)

1960.- Julia y el Celacant o (Ant onio Momple t )1961.- La vida privada de fulano de tal ( Josep Mar íaForn)1961.- Los at racadores (Rovira Belet a)1961.- Fuga desesperada / Le bour reau at tendra (JoséAntonio de la Loma, Robert Vernay) [doble versió. Mú-sica versió francesa: Daniel J. White] CPr.1961.- Sendas cruzadas ( Juan Xiol)1962.- Los culpables (Josep Mar ía Forn)1962.- Palmer ha muerto (Juan Fortuny) + Bobby Capó.CPr.1962.- Trampa mortal (Ant onio Sant illán)1963.- A t iro limpio (Francisco Pérez Dolz)1964.- Br illant e porvenir (Román Gubern)1963.- Chica para todo (Mar iano Ozores)1963.- La gran coar tada ( José Luis Madrid)1963.- Piso de soltero (Alf onso Balcázar)1963.- Senda torcida (Ant onio Sant illán)1964.- Una madeja de lana azul celest e ( José LuisMadrid)1964.- La muert e llama ot ra vez ( José Luis Madrid)1964.- La vida es magníf ica / Le vole ur du Tibidabo(Maur ice Ronet ) [doble versió. Música versió france -sa: Antoine Duhamel]1966.- La balada de Johnny Ringo / Wer kennt JohnnyR.? [Tít .alt ern. Alem.: 5000 dollar für den kopf vonJohnny Ringo] (José Luis Madr id) CPr.1965.- La banda del Pecas ( Jesús Pascual)1965.- La dama del alba (Francisco Rovira Belet a)1965.- Tumba para un f orajido ( José Luis Madrid)1965.- La venganza de Clark Harrison / La spietatacolt di Ringo ( José Luis Madrid) + Enrique Escobar (do-ble versió. Música versió italiana: Francesco de Massi)CPr.1965.- La vuelt a ( José Luis Madrid)1967.- Una ladrona para un espía / Spia Spione (Bru-no Corbucci) (doble versió. Música versió it .: EdicionesRCA) CPr.1966.- Operación silencio / Agent e X77 ordine diuccidere / Baraka sur X-77 (Edgar Lawson: pseud.deSilvio Siano, versió hispano-italiana; Maur ice Cloche,versió francesa) (t riple versió. Música versió f r.: ClaudeBolling, versió it .: Georges Garvarentz) CPr.1966.- La ot ra or illa ( José Luis Madrid)1967.- Agent e End / Sicar io 77, vivo o morto (MinoGuerrini) CPr. (doble versió. Música versió ital.: GiorgioZinzi, Marcello Ricio)1967.- La piel quemada (José Mar ía Forn)1968.- La farsa ( Juan Xiol Marchal)1968.- Horas prohibidas ( Juan Xiol Marchal)1969.- La respuest a ( Josep María Forn) (1975, músicaaddicional de Joan Pineda)1970.- La mujer ce losa ( Jaime J. Puig)1970.- La larga agonía de los peces f uera del agua /La llarga agonia dels peixos fora de l’aigua (FranciscoRovira Belet a)1970.- Presagio (Miquel Iglesias)1974.- El socarrón ( Jaime J. Puig)

M e st r e s, J aime (NC.: Jaume Mest res Pérez)(Barcelona, 12.12.1907 - 07.09.1994)

Page 47: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

45

1937.- Las cinco advertencias de Satanás (I sidro Socías)1959.- Buen viaje, Pablo (Ignacio F. Iquino)1960.- Los clave les (Miguel Lluch) + José Serrano, Enr i-que Escobar.

M e st r e s Quadren y, Jos ep M ar ia(Manresa, Barcelona, 04.03.1929)

1969.- Nocturno 29 (Pere Por tabella)

M iral le s, Ri car d (NC.: Ricard Miralles Izquierdo)(Barcelona, 09.08.1944)

1977.- Cambio de sexo (Vicente Aranda)1978.- Ensalada Baudelaire (Leopoldo Tusquet s)1982.- Ent re parént esis / Ent re parèn t esi (SimóFábregas)1983.- Un geni amb l’aigua al coll / Un genio en apu-ros (Luis José Comerón)1984.- El Caso Almería (Pedro Cost a)1985.- Crimen en familia (Sant iago San Miguel)1986.- Cara de acelga ( José Sacristán)1988.- Al Andalus (Camino del sol) (Ant onio Tarruella,Jaime Oriol)1990.- Solo o en compañía de ot ros... (Sant iago SanMiguel)

M o nt s alv at ge , Xavie r (NC: Xavier Montsalvatge iBassols)(Girona, 11.03.1912 - Barce lona, 07.05.2002)

1946.- Así es Cataluña (Art uro Pérez Camarero), +Eduard Toldrà, Freder ic Mompou, Carles Suriñac, i Ma-nuel Blancafor t .1955.- Nunca es demasiado t arde ( Juli Coll)1957.- La cárce l de cristal ( Juli Coll)1956.- El frent e infinit o (Pedro Lazaga)1957.- Dist r ito quint o ( Juli Coll)1957.- Rapsodia de sangre (Ant onio Isasi Isasmendi)1958.- Un vaso de whisky ( Juli Coll), + Josep Solá.1959.- Crist ina ( Josep Mar ía Argemí)1959.- Diego Corrientes (Ant onio Isasi Isasmendi)1959.- El t raje de oro ( Juli Coll)1960.- Gaudí ( Josep Mar ía Argemí)1960.- Siega verde / Verd madur (Raf ael Gil)1961.- El amor de los amores ( Juan de Orduña)1962.- Dos años de vacaciones (Emilio Gómez Murie l)1963.- Vida de familia ( José Luis Font )1968.- España ot ra vez ( Jaime Camino)1972.- Mi profesora part icular ( Jaime Camino)1976.- Las largas vacaciones del 36 ( Jaime Camino)1977.- La vieja memoria ( Jaime Camino)1986.- Dragon Rapide ( Jaime Camino)1988.- Luces y sombras / Llums i ombres ( Jaime Cami-no)

B I BLI O -HEMEROGRAFI A .Lluís i Falcó, Josep, “Xavier Montsalvatge (1912-2002)”,Secuencias de Música Cinematográfica, nº 1-2, noviem-bre 2002 / mayo 2003.

Padrol, Joan, “Xavier Montsalvatge”, Memoria Viva delcine español. Cuadernos de la Academia, nº.3, 1998,pp. 287-299.Lluís i Falcó, Josep, «La música de cine», en Caballe roPamies, Llorenç (ed.), Xavier Mont salvatge. Homenajea un compositor. Madr id: SGAE / Fundación Autor,2005. pp. 161-177.Lluís i Falcó, Josep, «Filmografía», en Caballero Pamies,Llorenç (ed.), Xavier Mont salvatge. Homenaje a uncompositor. Madrid: SGAE / Fundación Autor, 2005.pp. 303-308.

M u nt , Né st o r (NC.: Néstor Munt Quevedo)(Barcelona, 26.04.1952)ht tp://www.nest ormunt .com/

2003.- Elena Dimit r ievna Diakonova Gala (Sílvia Munt )

M u n t an e r , R a mo n (NC.: Ramon Munt aner iTorruella)(Cornellà del Llobregat, Barce lona, 30.09.1950)

1981.- La Plaça del Diamant (Francesc Bet riu)1987.- L’escot (Toni Verdaguer)1990.- La te ranyina (Toni Verdaguer)

N av ar r e t e , J a v i e r (NC.: Fr ancisco J av ierNavarrete Hernández)(Terol, 09.05.1956)

1986.- Tras el cristal (Agust í Villaronga)1989.- Una sombra en el jardín / Una ombra en eljardí (Ant onio Chavar rias)1990.- La bañera ( Jesús Garay)1991.- Manila (Ant onio Chavar rías)1995.- At olladero (Oscar Aibar)1996.- El domini dels sent it s / E l dominio de los sent i-dos (I.Gardela, J.Colell, T.De Pelegr í, M.Ripoll, N.Olive -Bellés) [episodi «La vis ta»] + Víctor Bombi, Miquel Jordà,Cr ist ina Vilallonga, Nana Simopoulos.1996.- Susanna (Ant onio Chavar rías)1997.- 99.9 ( Agu st í Vil lar onga)1998.- Em dic Sara (Dolors Payà)2000.- El mar (Agust í Villaronga)2001.- Andrea (Sergi Casamit jana, Herman Bonnin)2001.- El espinazo del diablo (Guille rmo Del Toro)2002.- Volverás (Ant onio Chavar rías)2002.- El alquimista impacient e (Pat ricia Ferreira)2002.- St randed, Náufragos (Luna)2003.- Dot t he I / El punto sobre la I (Mathew Parkhill)CPr.2003.- Plat illos volantes (Oscar Aibar)2003.-13 campanadas (Xavier Villaverde)2004.- Yo, put a (Mar ía Lidón)2006.- La máquina de bailar (Oscar Aibar)2006.- El laber into de l Fauno (Guille rmo Del Toro)2006.- Moscow Zero (Luna) CPr.

Page 48: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

46

No gue ras , J ord i (NC: Jordi Nogueras i Serre t )(Argentona, Barce lona, 12.08.1961)

1987.- Blue Gin (Sant iago Lapeira).1988.- Estació Cent ral / Est ación Cent ral (J .A. Salgot )1990.- Rat ita Rat ita / Rate ta rat eta (Francesc Bellmunt )1991.- Escrit als este ls / Escr ito en las est re llas (RicardReguant )1992.- No et tallis ni un pèl / No te cor tes un pelo(Francesc Casanovas)1993.- Carambolas ( Jesús Font )1993.- Mont uriol, e l señor del mar / Montur iol, elsenyor del mar (Francesc Bellmunt ), + Manel Camp.1993.- Ni un pam de net / Todo f also (RaimondMasllorens)1994.- L’enf onsament del Titanic / E l hundimient o delTitanic (Antonio Chavar rías)1995.- Escenes d’una orgia a Formente ra / Escenasde una orgía en Formentera (Francesc Bellmunt ).2006.- Sin t i (Raimon Masllorens)

B I BLI O -HEMEROGRAFI A .Barón, Germán, “Jordi Nogueras . La desmit ificaciónde un músico de cine”, Música de cine, nº.8, 1993,pp. 22-23.

Pagán , J osé M anue l (N.C.: José Manuel PagánSantamaría)(Laussanne, Suiza, 24.02.1949)

1986.- Lola (Bigas Luna)1987.- Angoixa / Angust ia (Bigas Luna)1987.- La senyora ( Jordi Cadena)1987.- Esa cosa con plumas (Oscar Ladoire)1993.- Mal d’amors / Mal de amores (Carles Balagué)1994.- Souvenir (Rosa Vergés)1995.- Asunt o int erno (Car les Balagué)1996.- En brazos de la mujer madura (ManuelLombardero)1997.- Tic tac (Rosa Vergés)1996.- Nexe / Nexo ( Jordi Cadena)1997.- Amor de hombre (Yolanda García Serrano, JuanLuis Iborra)2000.- Dones / Nosot ras ( Judith Collell)2001.- L’illa de l’holandés / La isla de l holandés (Sigfr idMonleón) + Pascal Comelade2002.- Aro Tolbukhin. En la mente del asesino (Isaac-Pierre Racine, Agust í Villaronga) CPr.

Pahis sa, J aume (NC.: Jaume Pahissa i Jo)(Barcelona, 07.10.1888 - Buenos Aires, Argent ina,27.10.1969)

1936.- Aurora de esperanza (Ant onio Sau)

Pineda, J oan (NC: Joan Pineda i Sirvent )(Barcelona, 05.01.1931)

1970.- Las piernas de la serpient e ( Joan Xiol)1971.- Past ís de sang / Pastel de sangre ( Josep Mar ia

Vallés, Emilio Mart ínez Lázaro, Francesc Bellmunt, Jai-me Chávarr i)1972.- La ot ra imagen (Ant oni Ribas)1974.- Larga noche de julio (Lluís Comerón, Jordi Illa)1974.- El re fugio del m iedo ( José Ulloa)1975.- Barça 75 (Història de l F.C.Barcelona) (Jordi Fe liu)1975.- La muerte de l escorpión (Gonzalo Herralde)1975.- La respuest a ( Josep María Forn) [només músicadels crèdit s / sólo música de los créditos]1977.- El jovencit o Drácula (Car los Benpar)1978.- Alicia en la España de las maravillas ( Jordi Feliu)1978.- Una f amilia decent e (Lluís Comerón)1978.- Serenata a la claror de la lluna (Car les Jover,Josep A. Salgot ), + Albert Moraleda.1978.- El asesino de Pedralbes (Gonzalo Herralde).1979.- Cinematógrafo 1900 (Juan Gabriel Thar rat s)1982.- Som i serem (Hist òria de la Generalit at deCatalunya) (Jordi Feliu)1983.- De mica en mica s’omple la pica / Dinero ne -gro (Car les Benpar)1984.- Un, dos, t res... ensaïmades i res més ( JoanSolive lles)

B I BLI O -HEMEROGRAFI A .Lluís i Falcó, Josep (compilador), “Joan Pineda: Imageny Sonido (1972-1974), Secuencias de Música de Cine.Misce lánea 2002. Barce lona: ACDMC, 2002. pp.123-158.Lluís i Falcó, Josep, “Joan Pineda y Antonio Pérez Olea.Cuest ión de ve teranía”, Música de cine, nº.17, 1995,pp. 54-60.Lluís i Falcó, Josep, “Joan Pineda: Per fil biográfico”, Se -cuencias de Música de Cine. Misce lánea 2002. Bar-ce lona: ACDMC, 2002. pp. 117-121.

Q uadr ophe niaGnut t i, Rudy (Brescia, I tàlia, 11.09.1963)Gil, Manel (NC.: Manel Gil Inglada) (Saragossa,28.10.1963)ht tp://www.manelgil.com/

2001.- 10+2. El Gran Secre t (Miquel Pujol)2003.- Cámara oscura (P. Fre ixas)

Sant o s, Ca r le s (NC: Carles Santos Ventura)(Vinaroç, Cast elló, 01.07.1940)ht tp://www.carles-santos.com/

1970.- Vampir cuadecuc (Pere Por tabella)1975.- Informe general (Pere Por tabella)1977.- L’obscura història de la cosina Montse ( JordiCadena)1981.- Vér t igo en Manhat t an (Je t Lag) (GonzaloHerralde)1981.- Barce lona Sud ( Jordi Cadena)1984.- Pa d’àngel (Francesc Bellmunt )1988.- És quan dormo que hi veig clar (Jordi Cadena)1989.- Pont de Varsovia (Pere Por tabella)1998.- El pianist a (Mar io Gas)

Page 49: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

47

B I BLI O -HEMEROGRAFI A .AA.VV. Carles Santos. Visca el piano! Barcelona: Act ar/ Fundació Joan Miró / Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, 2006.Blasi, E. i Herreros, R., “Música i cinema: par lant ambCar les Sant os”, Arc Voltaic. Full de cinema, nº.5, 1979.Bonet , E.; Palacio, M., «Música y Cine: Los films deCarles Santos», Práct ica fílmica y vanguardia art íst icaen E spaña (1925-1981). Mad r id: U nivers idadComplutense, 1983, pp. 43-44.García Ferrer, J.M.; Rom, Mar t í. Finest ra Santos. Bar-ce lona: Cine -club Associació d’Enginyers Indust rials deCatalunya, 1982.

Sardà , A l ber t (NC.: Alber t Sardà Pérez-Bufill)(Barcelona, 10.10.1943)

1980.- Los f ieles sirvientes (Francesc Bet riu)

Se gar ra, Ca r lo s (NC.: Carlos Segarra Sánchez)(L'Hospitale t del Llobregat , Barce lona, 1962)

1990.- Las edades de Lulú (Bigas Luna)

Si t ge s, D avid (NC.: David Sitges-Sardà)

2005.- Muxía, a ferida (Nely Reguera)

Si sa, Jaume (NC.: Jaume Sisa i Mest res / pseud.:Armando Llamado, Ricardo Solf a)(Barcelona, 24.09.1948)

1986.- Delir ios de amor (Ant onio González Vigil, LuisEduardo Aut e, Crist ina Andreu, Fé lix Rotaeta) [Arman-do Llamado, Ricardo Solf a]1995.- Tiempos mejores ( Jordi Grau) [Ricardo Solf a]

So lá, J ose p (NC.: Josep Solà Sánchez)(Mollet del Vallès, Barcelona, 18.08.1930)

1958.- Un vaso de whisky (Juli Coll), amb XavierMontsalvatge.1960.- Altas Variedades (Francisco Rovira Belet a)1961.- La cuart a ventana ( Juli Coll)1961.- Regresa un desconocido ( Juan Bosch)1961.- No dispares cont ra m í ( José María Nunes)1962.- Bahía de Palma ( Juan Bosch Palau)1962.- Ensayo general para la muert e ( Juli Coll)1963.- Los t arantos (Rovira Belet a), + Emilio Pujol, Fer-nando García Morcillo, Andrés Bat ist a.1963.- El mujeriego (Francisco Pérez Dolz)1963.- Fuego (Juli Coll)1963.- Los elegidos (Tulio Demicheli)1963.- Los muert os no perdonan ( Juli Coll)1963.- Sol de verano ( Juan Bosch Palau)1964.- Antes de anochecer (Germán Lorent e)1964.- E l salario del cr imen ( Julio Buchs)1964.- Jandro ( Juli Coll)

1964.- Noches del universo (Miquel Iglesias)1964.- La pr imera aventura (Tulio Demicheli)1965.- El cast igador (Juan Bosch Palau)1965.- El dedo en el gat illo (Sidney Pink)1966.- El mago de los sueños (Francisco Macián)1966.- El út imo sábado (Pedro Balañá)1966.- Su nombre es Daphne (Germán Lorent e)1967.- Cover Gir l (Germán Lorent e)1967.- Un día después de agost o (Germán Lorent e)1968.- Sharon vest ida de rojo (Germán Lorent e)1969.- El abogado, el alcalde y el not ario ( José Mar íaFont Espina)1971.- El apart amento de la tentación (Julio Buchs)1975.- Las correrías del vizconde Arnau ( Joaquín CollEspona)1976.- Las camareras ( Joaquín Coll)1977.- Las locuras de Jane ( Joaquín Coll)1978.- El fascista, la beat a y su hija desvirgada ( Joa-quín Coll)1981.- La gran quiniela ( Joaquín Coll)1981.- Los embarazados ( Joaquín Coll)1982.- El fascista, doña Pura y el fo llón de la escul-tura (Joaquín Coll)1986.- Crónica sent imental en rojo (Fco. Rovira Belet a)

B I BLI O -HEMEROGRAFI A .Lluís i Falcó, Josep, “José Solá”, Música de cine, nº.10,1993, pp. 38-41.Padrol, Joan, “José Solà”, Memor ia Viva del cine espa-ñol. Cuadernos de la Academia, nº.3, 1998. pp. 391-401.

So le r , Tot i (NC.: Jordi Soler i Galí)(Vilassar de Mar, Barce lona, 07.06.1949)ht tp://www.tot isoler.com/

1980.- Los v iajeros de l atardecer / I viaggiatori dellasera (Ugo Tognazzi) CPr.1989.- L’home de neó / E l hombre de neón (AlbertAbril)1998.- L’arbre de les cireres / El árbol de las cerezas(Marc Recha)

So n, C onr ad(Barcelona, 1966)ht tp://www.conradson.com/

1998.- La Pandilla X. Málaga Conexxion (Conrad Son)1999.- La Pandilla X3: la f ollera mayor (Conrad Son)1999.- Nikit a X: licencia para follar (Conrad Son)2000.- Les exxcursionistes calentes (Conrad Son)2002.- Kovak (Conrad Son)2003.- Laura está sola (Conrad Son)2004.- La memoria de los peces (Conrad Son)2006.- La mar no és blava / El mar no es azul (ConradSon)

Su nye r, M ax (NA.: Joaquim Sunyer Llop)(Pobla de Massaluca, Tarragona, 26.03.1947)

Page 50: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

48

1987.- Quimera (Car los Pérez Ferré)

Timón , M ar c (NC.: Marc Timón Barceló)(Cast elló d’Empúr ies, Girona, 05.03.1908)ht tp://www.marct imon.com/

2005.- Real Zombie Revolver (Adr ián Cardona)

Va íl l o, M ar c (NC.: Marc Vaillo i Danie l)(Barcelona, 13.08.1975)

2004.- El habit ant e inciert o (Guillem Morales)

Va lls , M an ue l (NC.: Manuel Valls i Gorina)(Badalona, Barcelona, 21.07.1920 - Barce lona,09.09.1984)

1976.- La ciutat cremada (Ant oni Ribas)1979.- Companys. Procés a Catalunya (Josep Mar iaForn)1983.- Victòria. La gran aventura d’un poble (AntoniRibas) + Antoni Ros Marbà.1984.- Victòria. La disbauxa del 17(Antoni Ribas) +Antoni Ros Marbà.1984.- Victòria. El seny i la rauxa (Antoni Ribas) + Ant oniRos Marbà.

Vi lal lon ga, A lf ons o de (NC: Alf onso de VilallongaSerra)(Barcelona, 22.08.1960)ht tp://www.alfonsovilallonga.com/

1996.- Cosas que nunca te dije (Isabel Coixe t )1998.- A los que aman (Isabel Coixe t )2001.- Mi dulce ( Jesús Mora)2003.- My Life Without Me / Mi vida sin m i (IsabelCoixe t )2003.- Haz conmigo lo que quieras (Ramón de Espa-ña)2006.- Pr incesas (Fernando León de Aranoa)

Vi lla vec chia , M aur ici (NC: Maurici VillavecchiaObregón)(Barcelona, 12.09.1955)

2000.- A propósito de Buñuel ( José Luis López Linares,Javier Rioyo)2003.- Un instante en la vida ajena ( José Luis LópezLinares)2004.- Iris (Rosa Vergés)

Vives , Joan (NC: Joan Vives i Sanf eliu)(Barcelona, 18.12.1953)

1980.- La caña en la castaña (Ignasi P. Ferré ). [Filmpornográfico]1984.- Un parell d’ous / Un par de huevos (FrancescBellmunt )

1986.- La ràdio folla / Radio Speed (Francesc Bellmunt )1987.- Mater ial urbà / Mater ial urbano (Jordi Bayona)1987.- Qui t ’est ima, Babel? / ¿Quién te quiere, Ba-bel? (Ignasi P. Ferré)1988.- Barce lona Connect ion (Miquel Iglesias Bonns)+ Joan Enric Garde.1988.- El complot dels anells (Francesc Bellmunt ) +Manel Camp.1991.- Ho sap e l m inist re? / ¿Lo sabe e l m inist ro?(Josep Mª Forn)1991.- Lucrecia / Lucrecia, crónica de un secuest ro(Bosco Arochi) + Joan Enric Garde. CPr.1991.- Un submarí a les est ovalles / Un submarino enel mantel (Ignasi P. Fer ré) + Joan Enric Garde.1992.- Un plaer indescript ible / Un placer indescr ipt i-ble (Ignasi P. Ferré)1996.- ¿De qué se ríen las mujeres? ( Joaquim Orist rell)

Xu clà , Ton i (NC.: Ant oni Xuclà Galindo)(Barcelona, 16.02.1955)ht tp://www.tonixucla.com/

1991.- Solitud (Romà Guardie t ) + Francesc Tomàs«Panxit u»1994.- E l somni de Maureen (Romà Guardie t ) +Francesc Tomàs «Panxit u»

Page 51: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

Jo sep Ll u ís i Falc ó.Llicenciat en Hist òria de l'Ar t (1989), i especialis ta

en música audiov isual. Pr emi Xav ier Fàbre gasd'Invest igació sobre les Ar ts de l'Espectacle (1987),becat per la Fundació Ortega y Gasse t (1990) i pelMinis ter io de Educación y Ciencia (1991-1994) per ainvest igar sobre la f igura del composit or cinemat ogràfica Espanya. En l'actualitat f orma part d'un projected'invest igació I+D encaminat a inventar iar i dif ondre laproducció músico -cinemat ogràfica espanyola delsdarre rs quinze anys.

Ha impar t it cursos sobre música cinemat ogràfica (ila seva aplicació a l'ensenyament musical) per a laUniversit at de Lleida, l'Inst itut de Ciències de l'Educacióde la Universitat de Barce lona, la de Girona i laUniversitat Rovira i Virgili de Tar ragona, així com per alCol·legi Of icial de Doctors i Llicenciats en Filosofia iLlet res i en Ciències de Cat alunya. Actualment ésprofessor d'Història del cinema i Llenguatges audiovisual(Dep. d'Hª de l'Ar t , Facult at de Geografia i Hist òria,Universitat de Barce lona)

Cofundador de la Revis ta Universit ària de Cinema(1992), ha col·laborat regularment t ambé a les revis-tes Música de Cine (València) i Secuencias de Músicade Cine (Barcelona), i ha estat l'assessor, en matèr iamusical, de l CD-ROM Cinemedia editat e l 1996 perCanal+ i S.G.A.E. Alguns de ls seus t extos han est atpublicat s a Music in Ar t , ABC Cult ural, Orhum, FaigAr ts , L'Alè , etc. És l'aut or del llibre Gregorio GarcíaSegura. Histor ia, test imonio y análisis de un músico decine i ha part icipat en obres com Xavier Montsalvatge,y Compositores vascos en el cine, a més de ser l'aut or,ent re d'alt res, dels art icles "Parámet res per a una anàliside la música cinemat ogràfica" , " Los mater iales de soni-do en el audiovisual", "Música y músicos en la Catalunyasilente" , " Los compositores de la Generación de la Re -pública y su re lación con e l cine", "Anális is musical vs.análisis audiovisual: e l dedo en la llaga", "La genera-ción del 89 y su est ela", “Un vals en el silencio de lamadrugada: música y sonidos en Calle Mayor”, et c.Ha part icipat com a especialis ta en música audiov isuala Diccionario del Cine Español, Diccionari de l Cinemaa Cat alunya, Diccionario do galegos no cine y Diccio-nario de l Cine español e hispanoamericano (en pren-sa).

Coorganit zador de las Primeres Jornades de Cine -ma i Música de la Universitad de Barce lona (1987), ide la Primera Setmana d'Arts Audiov isuals de la mat eixainst itució (1989). La temporada 2002-2003 col·labo-ra en el programa radiofònic En compàs de cine (RàdioEstel), dir igit per Xavier Cazeneuve, amb e l qual pos-te riorment crea i codir ige ix durant e dues temporadesel programa El Set è Sent it (Catalunya Música) El 2006organit za l'exposición “Música i audiov isual enCatalunya”, i e l 2007 “La banda sonora de la nost ravida”.

És membre de l grup de recerca LAIA de la UB, del'Asociación Española de Hist or iadores de Cine, del'Associació Catalana per a la Recerca i Recuperaciódel Pat r imoni Cinematogràfic, de l'Associació d'Amicsde Mique l Porte r, i de l'ADMA de la qual és el Coordi-nador acadèmic i President en f uncions.

Jo sep Ll u ís i Falc ó.Licenciado en Hª del Art e (1989), y especialis ta en

mú sica audio v is ual . P rem io Xav ier Fàb regasd'Invest igació sobre les Ar ts de l'Espectacle (1987),becado por la Fundación Ort ega y Gasset (1990) ypor e l Ministe rio de Educación y Ciencia (1991-1994)para invest igar sobre la figura del compositor cinema-tográfico en España. En la actualidad forma par te deun proyecto de invest igación I+D encaminado a inven-tariar y difundir la producción músico-cinemat ográficaespañola de los últ imos años.

Ha impar t ido cursos sobre música cinematográf i-ca (y su aplicación a la enseñanza musical) para laUniversit at de Lleida, el Inst itut de Ciències de l'Educacióde la Universitat de Barcelona, la de Girona y laUniversitat Rovira i Virgili de Tarragona, así como parael Col·legi Of icial de Doctors i Llicenciats en Filosofia iLlet res i en Ciències de Catalunya. En la act ualidad,profesor de Hª. de l cine y Lenguajes audiov isuales (Dep.de Hª de l Arte de la Facult ad de Geograf ía e Hist o-ria., Universitat de Barce lona)

Cofundador de la Revis ta Universit ària de Cinema(1992), ha colaborado regularmente también en lasrevis tas Música de Cine (Valencia) y Secuencias deMúsica de Cine (Barcelona), y ha sido el asesor, enmater ia musical, del CD-ROM Cinemedia editado en1996 por Canal+ y S.G.A.E. Algunos de sus t ext oshan sido publicados en Music in Ar t , ABC Cultural,Orhum, Faig Arts , L'Alè , etc. Es e l autor del libroGregorio García Segura. Histor ia, test imonio y análi-sis de un músico de cine y ha part icipado en obrascomo Xavier Montsalvatge, Composit ores vascos enel cine, etc., además de ser autor, ent re ot ros, de losar t ículos "Parámetres per a una anàlis i de la músicacinemat ogràf ica", " Los materiales de sonido en e laudiovisual", "Música y músicos en la Catalunya silen-te ", "Los compositores de la Generación de la Repúbli-ca y su relación con el cine", "Análisis musical vs. análi-sis audiovisual: e l dedo en la llaga", "La generación del89 y su est ela", “Un vals en el silencio de la madruga-da: música y sonidos en Calle Mayor”, et c.. Ha part i-cipado como especialist a en música audiov isual en elDiccionario del Cine Español, Diccionari del Cinema aCatalunya, Diccionario do galegos no cine y Dicciona-rio del Cine español e hispanoamericano (en prensa).

Coorganizador de las Primeres Jornades de Cine -ma i Música de la Universitad de Barce lona (1987), yde la Pr imera Set mana d'Ar ts Audiov isuals de la mis-ma ent idad académica (1989). En la t emporada 2002-2003 colabora en el programa radiofónico En compàsde cine (Radio Estel), dir igido por Xavier Cazeneuve,con quien post eriorment e crea y codirige durant e dostemporadas e l programa El Setè Sent it (Cat alunyaMúsica) En 2006 organiza la exposición “Música iaudiovisual en Catalunya”, y en 2007 “La banda sono-ra de la nost ra v ida”.

Es miembro del grupo de invest igación LAIA de laUB, de la Asociación Española de Historiadores de Cine,de la Associació C at alana per a la Recer ca iRecuperació de l Pat r imoni Cinemat ogràf ic, de laAssociació d'Amics de Mique l Port er, y de ADMA, dela cual es el Coordinador académico y Presidente enfunciones.

L'au

tor

El a

utor

Page 52: Música y audiovisual en Cataluña · octubre 2007 número extraordinario Música y audiovisual en Cataluña. Consejo de redacción: Josep Balcells, ... publicaciones de la ADMA puede

Amb e l s upo r t deCo n e l so por t e de

I la col · labor ació a la di fus ió deY la col abo rac ión en la dif usión de

Edita

ht tp://www.esmuc.cat

ht tp://www.cinemacatala.netht tp://www.cinemacatala.cat

ht tp://www.musimagen.com

ht tp://www.acdmc.net

ht tp://www.compositores-cinespanya.net

ht tp://www.ub.edu/laia/

ht tp://www.civiccarmel.org/