Així veu la vidaun malalt de depressió.

Contra les malalties mentals greus.14 de desembre.

MónMaratóNovembre 2008. Núm. 20

© 2008 Fundació La Marató de TV3 Ganduxer, 117, 1a planta 08022 Barcelonafundaciomaratotv3@ccma.catwww.fundaciomaratotv3.cat

Direcció: Carme BastéCoordinació i redacció: Begonya Garcia i BatlloriRedacció: Míriam Rodríguez

Impressió: PrinterTiratge: 68.900 exemplars Distribució gratuïta.D.L.: B-18.855.04

Aquesta publicació ha estat possiblegràcies a l’aportació de: Esteve, Lundbeck,Marc Martí i MRW.

Protecció de dades Les dades de caràcter personal formen part d’un fitxer de la Fundació La Marató de TV3, amb la finalitat d’oferir informació sobreels actes propis de la Fundació. En qualsevol moment es podran exercir els drets d’accés, d’oposició, de rectificació i de cancel·lació previstos en la Lleiorgànica 15/1999, de 13 de desembre. S’han adoptat les mesures tècniques i organitzative necessàries per garantir la seguretat de les seves dades, iúnicament s’utilitzen amb la finalitat esmentada. Si vol exercir algun dels drets indicats, només cal que ens ho comuniqui amb la petició concreta.

PATRONAT President Sr. Albert Sàez, president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. > Vocals Sra. Rosa Cullell, directora general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; Dr. CarlesMiquel, Departament de Salut, vicepresident segon; Sra. Anna Balletbò, vocal del Consell de Govern de la

Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; Sr. Xavier Garriga, Departament de Governació i Administracions Públiques; Sra. NúriaLlorach, vocal del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals; Dr. Joan Roca, Departament d'Innovació, Universitatsi Empresa; Sr. Oleguer Sarsanedas, director de Catalunya Ràdio; Sra. Mònica Terribas, directora de Televisió de Catalunya; Sr. EsteveMañá, secretari, no patró. DIRECCIÓ EXECUTIVA Sra. Carme Basté

COMISSIÓ ASSESSORA CIENTÍFICA Dr. Carles Miquel, Departament de Salut (coordinador); Dr. Lluís Blanch, director científicdel Parc Taulí. Sabadell; Dr. Jaume Kulisevsky Bojarsky, director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau;Dr. Josep M. Borràs, director del Pla director d’oncologia; Dr. Lisardo Boscà Gomar, director científic de la Fundació Privada Institutd’Investigació Biomèdica de Bellvitge; Dr. Juan Emilio Feliu, director general de l’Institut de Recerca de l’Hospital Universitari de la Valld’Hebron; Dr. Miquel Àngel Gassull, director científic de la Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias iPujol; Dr. Miguel Lopez-Botet, director de l'Institut Muncipal d'Investigació Mèdica; Dr. Xavier Matias-Guiu, director científic del’Hospital Arnau de Vilanova; Dr. Wilfredo Ricart, cap d’Unitat Endocrí de l’Hospital Josep Trueta de Girona; Dr. Joan Roca,Departament d’Innovació, Universitats i Empresa; Dr. Joan Rodés, president de la Fundació Privada Clínic per a la Recerca Biomèdica;Dra. Rosa Solà, vicerectora d'Investigació i Institucions Sanitàries de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona; Dr. Ernest Viñolas,Comitè Científic de la Fundació Jordi Gol i Gurina; Sr. Xavier Abad, director de La Marató de TV3; Sra. Carme Basté, directoraexecutiva de la Fundació La Marató de TV3.

Canvi en la Direcció de la Fundació La Marató de TV3

Carme Basté ha estat nomenada directora deResponsabilitat Social Corporativa de la CorporacióCatalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i, desd’aquest nou càrrec, assumeix també la Direcció de laFundació La Marató de TV3.

Carme Basté és periodista i ha estat vinculada aTelevisió de Catalunya des del 1983, primer als

Serveis Informatius com a directora dels Telenotícies Migdia i Cap deSetmana i posteriorment a l’Àrea de Programes i dirigint diversosprogrames d’entrevistes i debats. Ha estat directora de sis edicions de LaMarató de TV3 (1996-2001) i cap d’Entreteniment de TVC. L’any 2004 vaser nomenada subdirectora de TVC i directora de Programes, càrrec queva ocupar fins al passat mes de juliol.

Miquel Vilar, que ha estat el director de la Fundació La Marató des de laseva creació, va deixar el càrrec el passat mes d’octubre com a punt finalde la seva trajectòria laboral.

L’any 2000, La Marató va mobilitzar la societat catalana en benefici de la investigació deles malalties mentals greus. Gràcies a la solidaritat ciutadana, es van dedicar més de 4milions d’euros a 53 projectes de recerca sobre les causes i el tractament d’aquestes patolo-gies. Aquell mateix any, la Fundació La Marató va engegar una altra iniciativa anual perimpulsar la recerca biomèdica: la celebració d’un simposi en què els experts que duien aterme investigacions finançades intercanviessin coneixements.

Televisió de Catalunya, com a televisió pública, se sent especialment orgullosa de ser el nexed’unió i l’element dinamitzador per mobilitzar recursos i iniciatives en un mateix sentit: ajudarla societat a cohesionar-se i buscar solucions a problemes que poden afectar tothom. LaMarató de TV3 s’ha consolidat com un dels projectes més sòlids en aquest sentit i ha renovati ampliat, any rere any, la confiança dels catalans. Al llarg de les seves 16 edicions harecaptat prop de 75 milions d’euros i ha finançat 490 projectes de recerca biomèdica,gràcies a la col·laboració ciutadana.

Per a la dissetena edició, la investigació de les malalties mentals greus torna a ser l’objec-tiu, vuit anys després. Es calcula que 1 de cada 10 persones pateix ansietat o depressió,dues de les malalties mentals més comunes en societats com la nostra. Però, malauradament,n’hi ha d’altres: el trastorn bipolar, l’esquizofrènia, el trastorn per dèficit d’atenció i hiperac-tivitat, l’autisme o el trastorn límit de personalitat.

Són una de les tres primeres causes de baixa laboral, condicionades tant per raonsgenètiques com per la vida que portem i l’entorn que ens envolta. Les causes concretesencara són poc conegudes, però se sap que poden afectar qualsevol de nosaltres i elsespecialistes s’esforcen a trobar mecanismes per millorar la vida dels malalts i els familiars.

Aquest 2008, a més, amb la voluntat d’oferir més elements que facin reflexionar la societati contribuir a conscienciar-la, Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 handecidit editar per primer cop El llibre de La Marató: vuit relats de ficció sobre realitats quecada dia pateixen moltes persones a Catalunya –els afectats per les malalties mentals greusi els seus familiars. Els guanys de l’edició d’aquest llibre s’inclouran en la recaptació d’aquestany.

El pròxim 14 de desembre, un cop més tornarem a obrir els platós de TV3 a la recercabiomèdica. Tornarem a obrir les línies del 905 11 12 13 esperant la solidaritat delscatalans. I tornarem a mobilitzar Catalunya amb centenars d’actes populars per tot el territori.

Per tot això, t’espero en la 17a edició de La Marató de TV3. Diu molt de tu.

Mònica TerribasDirectora de Televisió de Catalunya

Editorial

OPINIÓ

La salut mental en el nostre entorn La salut mental ha estat declarada recentment unaprioritat en el si de la Unió Europea (Declaraciód’Hèlsinki, 2005). La concepció europeaconsidera que molts dels grans objectius estratè-gics de la Unió, com ara la prosperitat, la solida-ritat, la justícia social i la qualitat de vida delsciutadans no podran ser assumits sense unamillora clara de la salut mental de les persones.Assenyala que aquesta qüestió s’ha d’enfocardes de polítiques públiques basades en elrespecte als drets humans i el rebuig de l’estigmai la discriminació social.

La salut mental està condicionada per múltiplesfactors: biològics, psicològics, familiars, socials,educatius, econòmics i mediambientals, que esrelacionen permanentment entre si. La salutmental està íntimament associada a la salut físicai el funcionament social.

Els trastorns mentals presenten una elevadaprevalença i constitueixen un important problemade salut pública. L’impacte de les malaltiesmentals en termes de dependència, disminucióde la productivitat, costos sanitaris i de càrregasocial són molt elevats.

Es calcula que el 3% de les persones experimen-ten algun episodi psicòtic al llarg de la seva vidai que 4 de les 6 malalties més freqüents causantsde discapacitat són trastorns mentals. Una solamalaltia, la depressió, serà la segona causa dediscapacitat l’any 2020.

A Catalunya, com a la major part d’Europa, el24% de la població catalana major de 17 anyspatirà al llarg de la seva vida un trastorn mental(20% en els homes i 27 % en les dones). El 15% de la població patirà una depressió majoral llarg de la vida.

Segons dades de l’Enquesta de Salut deCatalunya (ESCA, 2006), entre els principalsproblemes crònics de salut que la poblaciódeclara patir, els trastorns mentals ocupen un llocdestacat, darrere del dolor i els problemescirculatoris, amb una afectació important en laqualitat de vida de les persones.

L’any 2007 a Catalunya es van atendre200.914 persones als centres de salut mental, el 2,7% de la població resident a Catalunya.

En la línia de priorització europea de les políti-ques de salut mental, el Departament de Salutestà desenvolupant el Pla director de salut mentali addiccions, elaborat amb el consens delsprofessionals, entitats proveïdores de serveis iusuaris (persones afectades i les seves famílies).

El Pla promou un model d’atenció basat en lesnecessitats de les persones afectades i de lesseves famílies, i planteja la integració plena del’atenció als problemes de salut mental en elsdiversos nivells assistencials. Concreta una ofertad’atenció efectiva en la comunitat i un treballcooperatiu amb altres sectors implicats en l’aten-ció a les persones afectades, com per exempleEducació, Serveis socials, Treball i Justícia.

Per tot això, és de vital importància ampliar elconeixement científic disponible i incrementar-nel’evidència científica, així com enfortir la investi-gació epidemiològica i clínica de les malaltiesmentals. La Marató de TV3 d’enguany és unaoportunitat formidable per afavorir la sensibilitza-ció social envers les malalties mentals i promourela recerca en aquest camp.

Dra. Cristina MolinaDirectora del Pla director de salut mental i addiccions.Departament de Salut

La depressió i el trastornbipolar a CatalunyaLa depressió major i el trastorn bipolar són lesprincipals malalties que s’agrupen darrere l’epígrafde “trastorns afectius”. Es diuen “trastorns afectius”perquè es manifesten fonamentalment a través desímptomes de l’estat d’ànim (o afecte), com tristesa,pèrdua d’il·lusió, abatiment, o bé eufòria i emotivi-tat. En conjunt, a causa de la seva freqüència igravetat, els trastorns afectius són ara per ara laprimera causa mundial, segons l’OrganitzacióMundial de la Salut, de càrrega social. Es calculaque 1 de cada 10 catalans o catalanes ha patit,pateix, o patirà una depressió, i 1 de cada 30 untrastorn bipolar. Estem parlant en total, per tant, degairebé un milió de persones en risc de patir unamalaltia psiquiàtrica que comporta alts costospersonals, familiars i socials, tant des del punt devista econòmic com, sobretot, de la salut.

Cal distingir la depressió major d’aquellessituacions en què, per circumstàncies desfavorableso estressants, apareix en un moment donat unaugment de la preocupació pel futur, una certatristesa passatgera o desmoralització. Certament,aquests símptomes poden aparèixer en la depres-sió, però quan ho fan és d’una manera persistent, i sovint acompanyats de dificultats per dormir,molèsties físiques (dolor, fatiga), incapacitat degaudir de situacions plaents (o de “desconnectar”de les preocupacions), manca d’energia i, fins itot, en casos greus, d’idees sobrevalorades o fins itot delirants de culpa o minusvalidesa. La depressióés una autèntica malaltia (no són romanços oexcuses per no treballar, ni una debilitat delcaràcter, ni una demanda d’atenció). Sovint, el queagreuja la depressió és la incomprensió de l’entornsocial i, de vegades, familiar. A l’estigma queacompanya en general les malalties mentals, s’hiafegeix l’estigma associat als tractaments, i sovintels afectats es troben amb consells del tipus “no

prenguis pastilles que serà pitjor”, “això ho has deresoldre tu mateix/a”, o “si prens medicació, t’hiquedaràs enganxat”, que no només són falsos i noajuden el pacient, sinó que poden afavorir quedeixi el tractament i el seu patiment s’allargui.

El trastorn bipolar, anomenat antigament psicosimaniacodepressiva, és una malaltia de l’estatd’ànim caracteritzada per depressions majorsalternades amb períodes en què l’ànim s’exalta i la persona afectada es pot mostrar accelerada,hiperactiva, més parladora del que és habitual,hipersexual, amb molta energia que li permetdormir poc i tenir una gran activitat social, conduc-tes de risc, despeses excessives i inapropiades i,en casos greus, idees delirants grandioses opersecutòries. Aquestes crisis s’alternen ambperíodes de normalitat, però per a molts pacientsresulta molt difícil tornar a fer una vida normaldesprés d’una fase maníaca o depressiva, ja quesovint comporta pèrdua de feina i de suport sociali familiar.

Afortunadament, la recerca avança ràpidament iaquestes malalties, que també poden afectar elsnens i adolescents, ara tenen millor pronòstic,però calen més recursos per trobar-hi la curaciódefinitiva.

Dr. Eduard VietaCap de la Unitat de Trastorn Bipolar de l’Hospital Clínic de Barcelona.Investigador d’IDIBAPS i CIBERSAM.Professor titular de la Universitat de Barcelona

MÓNMARATÓ · 6

Angoixa: cosa d’avui?No és un tema nou, ni solament de la nostracultura. Des que existeixen éssers vius hi ha hagutmanifestacions d’angoixa, ja que es tracta senzilla-ment del mal funcionament dels mecanismesd’alarma i resposta davant d’una amenaça. Peròl’angoixa humana és més complexa: 1) podemanticipar el perills i, per tant, ser també massapatidors; 2) podem reaccionar físicament, o siguipatir repercussions somàtiques exagerades, comper exemple ofec persistent, dolors, marejos, etc.;3) podem reaccionar mentalment, o sigui tenirpensaments simples catastròfics i “d’estar enguerra” o “al límit”; 4) podem reaccionar emocio-nalment, o sigui que podem arribar a sentirsensacions de pànic intens, com passa en les crisisd’angoixa, i 5) podem generar pors, que finalmentens fan allunyar de possibles riscos, però tambéens poden apartar d’estímuls quotidians, com anaramb avió, aglomeracions o fins i tot parlar enpúblic.

Heus aquí les principals manifestacions delstrastorns d’angoixa, el grup de malalties mentalsmés freqüent, que en conjunt afecten el 15% de lapoblació. Quasi sempre n’hi ha més d’una: qui téatacs d’angoixa, sovint també té fòbies a espais oa transports o a multituds. I encara que les fòbiesaïllades, com les alçades, alguns transports coml’avió, por al fracàs i al ridícul, són les mésfreqüents, també ho és l’angoixa generalitzadacrònica, és a dir la persona patidora que a més témanifestacions somàtiques com vertigen, dificultatsdigestives o urinàries, dolors musculars, etc.

Avui sabem que les malalties d’angoixa sóntrastorns que poden arribar a considerable gravetati produir força malestar i seqüeles en diferentsàmbits i en la qualitat de vida. Més de la meitattambé patiran trastorns depressius, generalment uns

anys després d’aparèixer els d’angoixa. Tambés’han fet avenços significatius en les bases genèti-ques i fisiopatològiques; és curiós que els pacientsafectats de trastorns d’angoixa pateixen significati-vament més sovint d’algunes malalties somàtiquescom la hiperlaxitud articular, còlon irritable, hipoti-roïdisme, etc. No hi ha dubte que en les manifesta-cions d’angoixa hi ha moltes dimensions psicològi-ques i psicodinàmiques que s’han d’entendre,personalitzar i tractar, però per altra banda, calsaber també que són malalties molt físiques osomàtiques. No és estrany que fins al segle XIXaquestes malalties no estiguessin en el camp de lapsiquiatria, sinó esparses en moltes especialitats.Aquestes “disfresses” de malaltia somàtica o dedepressió, a més de la lògica tendència a amagar-se que produeix qualsevol experiència d’angoixa ode por, fan que el diagnòstic de les malaltiesd’angoixa trigui molt de temps a produir-se, devegades més de cinc anys. Aquesta xifra arriba a17 anys en el cas d’un trastorn molt particular delgrup: el trastorn obsessivocompulsiu, que potarribar a afectar el 2% de la població. La personapateix pensaments repetitius, imatges, impulsos oaccions com rentar-se, comprovar, comptar, repetir,ordenar i fer rituals. Encara que pot arribar a sermolt invalidant, el que ho pateix tracta d’amagar-ho, ja que s’adona que allò que li passa i no potevitar, és absurd i ridícul.

Per tot això hem de convertir en natural i senzill, o més exactament cal treure la por a parlar,comentar, compartir, identificar, tractar, guarir,acompanyar i superar les malalties d’angoixa.Estimat lector, sàpigues que hi ha coneixements,tractaments i disposició per ser optimistes.

Dr. Antoni BulbenaDirector de l’Institut d’Atenció Psiquiàtrica, IMAS, Hospital del Mar.Catedràtic de Psiquiatria. Universitat Autònoma Barcelona

MÓNMARATÓ · 7

L’esquizofrènia,problema sanitari de primera magnitudL’esquizofrènia és, sens dubte, el conjunt de trastornsmés complex que afecta l’ésser humà. Amb unaprevalença al llarg de la vida que oscil·la lleumentper sota de l’1 %, constitueix un problema sanitari deprimera magnitud. L’estigmatització social d'aquesttrastorn no té cap comparació possible amb altresmalalties, psiquiàtriques o no. De fet, contràriament ales descripcions clàssiques de la malenconia o labipolaritat, no hi ha descripcions ni personatges ambesquizofrènia en la literatura de les antigues civilitza-cions grega i romana. Clínicament, es caracteritzaper l’afectació de totes les àrees implicades en lavida de relació, com la percepció (els sentits), laideació (el pensament), l’afectivitat (l’humor) i lafunció cognitiva (l’activitat intel·lectual).

Així doncs, afecta tot el que té a veure amb lesrelacions familiars i socials, l’autonomia del pacientper valer-se per ell mateix i el seu rendimentintel·lectual. Generalment, comença a una edatprimerenca, durant l’adolescència o a l’inici del'edat adulta. Els símptomes són bàsicament de dostipus. Els denominats positius, que són els que elpacient amb esquizofrènia té “de més” respecte delssubjectes sans, com és el cas d’al·lucinacions auditi-ves (converses, ordres, amenaces, etc.) o tàctils(fregaments, tocaments, canvis de temperatura).

D’altra banda, presenta els anomenats símptomesnegatius, o símptomes que el pacient té de menysrespecte de les persones sanes que l’envolten. Perexemple: l’afectivitat és freda o plana i implica lafalta de resposta emocional a tot el que passa alseu entorn, té empobriment de les idees i delllenguatge, el curs del pensament s’interromp o esbloqueja, canvia de temàtica sense justificació, etc.El pacient perd interès en el contacte social, quepot fer-se penós per a ell, i l’abúlia i el desinterèsarriben a caracteritzar el seu comportament.

Segons la proporció de símptomes positius inegatius, es tracta d'un subtipus o un altre de

malaltia esquizofrènica. L’inici brusc i el predominide símptomes positius implica un millor pronòstic. Eltractament farmacològic és imprescindible per a lacontenció dels símptomes comentats, ja que el seuorigen és fonamentalment bioquímic, com en altresmalalties no mentals. Cada generació de fàrmacs(denominats antipsicòtics) aporta més eficàcia isobretot una seguretat considerablement millorada.El tractament antipsicòtic ha permès que la majoriade pacients amb esquizofrènia visquin en lacomunitat, a les seves llars i envoltats de la sevafamília. En una proporció variable, al voltant d’unterç d’aquests pacients aconsegueix un bon resultatdel tractament i té una recuperació completa.

El pacient amb esquizofrènia no és habitualmentperillós. No obstant això, esporàdicament pot mostrar-se agressiu quan el tema de les seves idees delirants lifan creure que està en perill. Es tracta sempre d’uncomportament defensiu. El problema és que nomésell percep l'amenaça i la seva conducta semblainexplicable i mal intencionada a ulls dels altres.

A Catalunya, la prevalença o risc de patir unaesquizofrènia és semblant a qualsevol altre país delmón, una mica per sota d’un 1%. Les variacionssegons l’àmbit cultural, classe social o nacionalitatsón escasses i afecta els dos sexes per un igual.

La Xarxa de Salut Mental a casa nostra abasta totCatalunya i està organitzada segons criteris deterritorialitat. Cada ciutadà disposa d’un centre desalut mental (CSM) de referència situat al seu propidistricte municipal. És com el seu “psiquiatre decapçalera” i és el primer esglaó de consulta.

Malgrat que sempre es pot millorar, l’oferta de laXarxa de Salut Mental pública a Catalunya dónaresposta més que raonablement a les necessitatsdels pacients esquizofrènics i ha estat utilitzada coma model en més d'un país en el moment d’implantarun servei de psiquiatria i salut mental públic.

Dr. Enric ÁlvarezServei de Psiquiatria. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Universitat Autònoma de Barcelona CiberSam. Barcelona.

MÓNMARATÓ · 8

TDAH i trastorn de l’espectre autistaEl trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat és untrastorn que fou descrit a primers del segle XX, però alspaïsos d’Europa ha tingut un reconeixement i un tracta-ment escassos. És un trastorn d’abast mundial, ambuna prevalença entre un 5-7% de la població infantil ijuvenil.

El TDAH té com a curs una simptomatologia caracterís-tica que consisteix en una tríada: hiperactivitat, dèficitde l’atenció i impulsivitat. La hiperactivitat es potmanifestar segons la seva gravetat des de nens quesembla que tinguin un motor incorporat perquè noparen quiets ni un segon fins a d’altres en què elsmoviments de les mans i els peus són gairebéimperceptibles. El dèficit de l’atenció es manifesta,principalment, en l’edat escolar. Es distreuen perqualsevol estímul, eviten tasques que exigeixin esforçmental i, particularment, els deures d’escola solen serfont de gran conflicte familiar, per bé que en generalgaudeixen amb activitats passives. La impulsivitat esmanifesta amb una conducta d’“actuar abans depensar”. En general són nens impacients, que interrom-pen i s’interposen en les converses dels altres. Enaquells en què la impulsivitat és més greu, no solenanticipar el perill i es manifesta en edats infantils ambaccidents per manca de previsió o de vigilància i enedats adolescents o adultes amb un increment del riscde consum de drogues, accidents de trànsit o conduc-tes delictives. El TDAH és independent de laintel·ligència dels nens i tots rendeixen per sota de lesseves capacitats intel·lectuals; és per això que profes-sors o pares solen considerar-los ganduls.

No tots els afectats del TDAH presenten els tres símpto-mes. Un 75% dels que pateixen TDAH en la infantesacontinuen amb tots o alguns símptomes en edatadulta, que els causen problemes importants en el seufuncionament familiar, laboral o social. El diagnòstic itractament precoç hi és fonamental. Consisteix en unacombinació de teràpies psicoeducacionals (a pares,mestres i familiars), intervencions psicològiques (alsafectats) i sovint d’intervencions farmacològiques.

Els trastorns de l’espectre autista (TEA) tambécomencen a la infantesa i provoquen problemes greusen el nen afectat i el seu entorn. Tots els TEA escaracteritzen per afectació de tres tríades simptomato-lògiques: sociabilitat, comunicació i interessos-conducta. S’inclouen dintre dels TEA trastorns moltgreus, com l’autisme, en el qual un 75% presentenuna disminució de la capacitat intel·lectual. Tots ellstenen un retard en l’inici del llenguatge expressiu i alvoltant del 30% mai no desenvolupen el llenguatgeparlat, per la qual cosa l’aprenentatge de tècniquesde comunicació per imatges pot significar la connexiód’aquests nens amb el seu entorn. Un altre delstrastorns inclosos en el TEA és la síndrome d’Asperger.En general, els afectats per aquesta síndrome, a mésde tenir tots una capacitat intel·lectual dintre de lanormalitat, són sociables però maldestres en la sevaaproximació social, d’acord amb una base cognitivacomuna amb tots els TEA, que és la manca d’empatiao de comprensió d’estats mentals, desitjos o intencionsd’altres persones, la qual cosa els fa captenir-se d’unamanera egocèntrica. És característic dels afectatsd’Asperger el seu interès repetitiu en temes decaràcter científic o matemàtic.

Quan els nens afectats tenen símptomes semblants al’autisme o Asperger però no són tan greus, esclassifiquen com trastorns generalitzats del desenvo-lupament no especificats, que és el grup mésfreqüent, amb una prevalença d’1 per cada 300nens. L’autisme té una proporció d’1 per 500 i lasíndrome d’Asperger d’1 per 1.000.

La identificació i el tractament precoç estan íntima-ment lligats al pronòstic, per la qual cosa ésfonamental que els serveis sanitaris, educatius i debenestar social desenvolupin protocols d’identifica-ció precoç de nens que presentin característiquesdintre del trastorn. Un tractament precoç permetl’inici de programes intensius psicoterapèuticscognitivoconductuals generalitzats a l’escola, a lafamília o a l’entorn social del nen.

Dra. Amaia HervásPsiquiatra infantil i juvenil. Hospital Mútua de Terrassa

MÓNMARATÓ · 9

MÓNMARATÓ · 10

VIURE LESMALALTIESMOLT DEPROPEl trastorn bipolar, el TDAH, l’autisme i l’esquizofrènia prenen una

dimensió diferent amb el testimoni real de quatre persones que

pateixen aquestes malalties o les viuen de molt a prop.

MónMarató s’ha acostat a la seva

vivència diària, a les dificultats amb

què s’enfronten i a les seves

esperances de futur.

ELS TESTIMONIS

MÓNMARATÓ · 11

“Al principi, jo era un zero a l’esquerra”

No em bellugava del llit per res. Fins i tot m’havien

de portar la nena, que acabava de néixer, perquè li

donés el pit. Aleshores em van diagnosticar una

depressió i, per tant, la medicació que em prenia no

em feia sentir millor. Arribar al diagnòstic del trastorn

bipolar va ser un camí llarg i difícil i no va ser fins

que un dels meus germans va tenir una forta crisi,

que els metges van pensar que potser jo també patia

aquesta malaltia.

Amb el diagnòstic correcte tot va ser una mica més

fàcil, malgrat que és una malaltia en què costa molt

trobar l’estabilitat. La meva situació també va millorar

quan vaig començar una teràpia psicològica, que

m’ha donat suport, m’ha ajudat a parlar de la

malaltia i a detectar canvis en el meu estat.

“El nom de trastorn bipolar no em crea pànic. És una

part de mi que sempre tindré”

Era infermera i treballava en el torn de nit. M’era

impossible conciliar aquests horaris amb la medica-

ció i les variacions emocionals que patia. Ja no

treballo i aquesta nova situació ha millorat molt la

meva qualitat de vida, perquè puc descansar i portar

una rutina.

En tots aquests anys, només he patit un episodi

eufòric, del qual recordo únicament alguns flaixos.

Tinc tendència a la depressió, però tot i això, els

bipolars vivim en una perpètua onada de pujades i

baixades. Com que ara sóc capaç de detectar els

símptomes que arriben abans d’una crisi, no visc

episodis de forta depressió ni d’eufòria, però sí lleus

variacions entre aquests dos punts.

Al llarg de tants anys, vas aprenent a viure i

acceptar la teva situació i avui puc dir que estic

estable. I dic “avui” perquè visc al dia i no miro més

enllà.

La convivència amb la família no és fàcil. Els meus

fills entenen la malaltia relativament. Han viscut

episodis molt durs, com dos intents de suïcidi, i això

és difícil d’assimilar per als adolescents.

Pel que fa al meu entorn, només m’he sentit

marginada en una ocasió per la meva malaltia, però

en general tothom m’ha entès i acceptat. He de dir,

però, que en aquest fet ha influït molt la meva actitud

envers la malaltia: mai no m’ha importat dir que tinc

un trastorn bipolar i n’he parlat amb humor i fent-hi

bromes.

“M’ha costat gairebé 12 anys trobar l’equilibri en la

medicació”Ara tinc la medicació molt assumida, però no sempre

ha estat així. Fa gairebé 12 anys que pateixo

trastorn bipolar i després de provar moltes combina-

cions de medicaments i dosis, ara sembla que

comencem a trobar l’equilibri.

La medicació em provoca tremolors a les mans.

També em costa molt concentrar-me, entendre les

coses i escriure. Noto que el meu cervell va més lent.

He perdut molta visió, cosa que m’impedeix llegir,

una de les meves grans aficions, que he substituït per

escoltar música. La meva vida és molt ordenada i

planificada. Vigilo molt les hores de son, perquè el

descontrol pot provocar un episodi d’eufòria.

“Em preocupen els joves amb trastorn bipolar”

Quan he fet sessions de grup amb joves que també

pateixen aquest trastorn, m’he adonat que els costa

molt assumir-ho. És comprensible, perquè volen portar

el ritme del jovent, sortir de nit, dormir poc, beure

alcohol... Per això, penso que són necessàries

campanyes d’educació per als joves, per fer-los

conscients de les malalties mentals i que cal cuidar-

se. En aquest sentit, crec que La Marató d’enguany

farà una bona tasca. També desitjo que la investiga-

ció aconsegueixi més fàrmacs i més eficients. Avui

dia el trastorn bipolar és crònic. Tant de bo un dia

trobin una pastilla que el faci desaparèixer.

“AMB EL DIAGNÒSTIC

CORRECTE TOT VA SER UNA

MICA MÉS FÀCIL, MALGRAT

QUE ÉS UNA MALALTIA EN

QUÈ COSTA MOLT TROBAR

L’ESTABILITAT.”

Teresa FranquesaAfectada de trastorn

bipolarA la Teresa, el trastorn

bipolar se li va manifestar

fa 11 anys, quan en

tenia 32 i acabava de

tenir el seu segon fill. El

que semblava una depres-

sió la va mantenir gairebé

un any sense sortir del llit.

És infermera pediàtrica i va

treballar durant 20 anys a

l’Hospital Clínic, professió que ha

hagut d’abandonar per la malaltia. És

mare de dos fills, d’11 i 17 anys.

moment en què no se sabia res d’aquest trastorn.En aquest tipus de malalties, la càrrega econòmica iemocional és molt forta per a la família. Jo, tota sola, emfaig càrrec de la seva educació, la teràpia psicològica il’atenció mèdica que necessita. Per això, m’agradariaque La Marató servís per conèixer millor la realitat del

TDAH i per facilitar més mitjansde suport a les famílies.

“La Núria viu al seu món”Quan em van dir que arran de les convulsions, la Núriapresentava trets autistes, no m’ho podia creure, perquè ésuna nena molt sociable i afectuosa. Sí que és cert que livam detectar un comportament obsessiu, repetitiu, quenecessitava seguir unes rutines. És mecànica i pocespontània i pot fer la mateixa pregunta moltes vegades.Des de petita, també necessita portar objectes que lidonin confiança, com dibuixos dels nens de la sevaclasse, que fem juntes.

S’entreté molt dibuixant i pintant. A casa, però, intentemestimular-la i fer-la canviar d’activitat sovint, perquè sino, es passaria el dia fent el mateix. Ara també va algimnàs a la tarda, perquè és una activitat que ens hanrecomanat.

La Núria depèn molt de mi. Necessita l’ajuda i l’acom-panyament d’un adult, ser guiada en tot allò que fa.Tampoc no pot quedar-se sola en espais que no controlani coneix, o que són massa grans, com el carrer.

Tot i això, és una nena molt feliç. Sembla que no necessitires més en el seu món i això ens alleuja, alhora que ensdóna força per tirar endavant. Tots tenim molt assumidala situació de la Núria. Al seu pare li agradaria queprogressés més ràpidament. Jo, en canvi, em conformoamb petits detalls.

“En la malaltia de la Núria hi ha molts interrogants” Ara fa dos anys que la Núria no té convulsions, gràcies auna medicació molt forta. A més d’haver posat en perill laseva vida, aquests episodis convulsius han aturat més elseu desenvolupament. Però ara vivim un bon moment,després d’èpoques molt dures. Els caps de setmana femsortides, excursions i moltes activitats amb els nens del’escola de la Núria. Ella necessita molts estímuls i tenirrelació amb els altres. Només hem de vigilar de tenir

MÓNMARATÓ · 12

Núria Medina.Afectadad’autisme.Parla la sevamare, CarmeMañas.Als 18 mesos,la Núria va

començar apatir unes

convulsions que livan provocar retard

mental i van posar demanifest alguns trets autistes.

Ara té 15 anys i segons el que ens explica la seva mare,la Carme, és una nena feliç i sociable, que viu en unmón propi que la seva família omple d’estímuls.

“En una família, un nen amb TDAH és un terratrèmol.Ho desmunta tot”L’Álvaro és un nen que no escolta, no para atenció, noet parla, no respon quan li preguntes i, en canvi,contesta quan no ho ha de fer. No controla els impulsosni les respostes, ni pot contenir-se de fer alguns actes. Ésmentalment caòtic.

Fa tot el que fa un nen normal, però quan no toca. Nomadura, és com un nen petit, per qui has d’estar pendenttot el dia. Tot i això, l’Álvaro és molt bo i demostra moltaempatia amb els altres.

La nostra vida diària és complicada. I això que és unnen tractat i medicat, que rep atenció terapèutica ipsiquiàtrica. Ara està fent una teràpia amb suport escolarper ajudar-lo a seguir les classes tot i el seu problema.

“Vaig saber què li passava al meu fill llegint un article aldiari”Fa 10 anys del TDAH no se’n sabia gairebé res, ni esconeixia ni estava estudiat. Jo vaig detectar que al nen lipassava alguna cosa perquè no parava quiet ni unmoment. Era capaç de posar 30 pel·lícules al vídeo i nodistreure’s ni cinc minuts mirant-ne una. Aquest va ser elprincipal toc d’alarma. Però ningú del meu entorntrobava que això fos un comportament anormal en unnen petit. Deien que eren imaginacions i manies meves.Ni tan sols els metges de Tarragona em van entendre.Fins que un dia vaig llegir un article al diari d’unaneuròloga de Sant Joan de Déu que parlava del TDAH ihi vaig reconèixer el meu fill. Va ser ella qui el vadiagnosticar.

“Socialment, el TDAH és una malaltia difícil d’entendre”Molta gent no entén aquesta malaltia perquè com que elsnens que la pateixen tenen una aparença totalmentnormal, se sol pensar que són mal educats, irrespectuo-sos o rebels. He conegut pares que no admeten que elsseus fills tinguin aquesta malaltia i que pensen que ésnomés un mal comportament, normal de l’edat. Pensoque si els pares posem les eines adients, podem millorarla qualitat de vida dels nostres fills.

L’Álvaro està molt ben integrat a l’escola. Els companysl’accepten i l’ajuden molt. Però fa anys que vol entrar enun club ludicoesportiu on van els seus amics i no l’hanadmès. Ell és conscient que és diferent dels altres i pateix.

Al llarg d’aquests anys, he hagut d’aprendre moltescoses sobre aquesta malaltia i tècniques per podermanejar-la. M’he trobat sola enmig d’una batalla, en un

Álvaro Solá. Afectat de trastorn perdèficit d’atenció i hiperactivitat. Parla la

seva mare, Lucía Pérez.L’Álvaro té 14 anys i fa segon d’ESO.Als 4 anys li van diagnosticar untrastorn per dèficit d’atenció i hiperac-tivitat. És conscient de les seves limita-cions i confessa que la seva vida és

més difícil que la de la resta de nens. Liagrada practicar taekwondo, futbol, mirar

la televisió i jugar a la PlayStation. La sevamare, la Lucía, ens explica com és la vida d’un

nen que pateix aquesta malaltia.

sempre un hospital a cinc minuts, per arribar a temps sipateix una convulsió.

Els metges que l’han tractada no saben si van ser lesconvulsions les que van provocar la manifestació dels tretsautistes o si la Núria ja els tenia i les convulsions no vanfer res més que treure’ls a la llum. Tampoc no saben perquè es van produir, si seguiran o si es curaran. És tot unmisteri.

És curiós perquè ara, que té 15 anys, mostra alguncomportament típic de l’adolescència, com queixar-se orebel·lar-se contra algunes coses que li demanem. Etsorprèn amb detalls i actituds diferents i penses: què hideu haver, allà dins?

Per això penso que és molt necessari que La Maratódestini diners a la investigació de les malalties mentals,perquè el cervell és un camp desconegut i inexplorat.

“Acceptant els nostres fills i portant-los a tot arreu, contri-buïm a l’acceptació social”La Núria va a una escola d’educació especial, on estàmolt integrada. Fins als 6 anys, però, va anar a unaescola ordinària. Sempre l’han acceptada molt bé i no hapatit cap situació de rebuig o aïllament, tot al contrari.

També he de dir que he trobat molta solidaritat dels paresde l’escola i dels professors. Tothom s’ajuda mútuament. Elfet de tenir una filla malalta m’ha ensenyat a respectar elspares dels altres nens, sigui quina sigui la seva actitudenvers la malaltia i les persones de fora.

Penso que la gent és cada vegada més oberta i solidària,però crec que en això els pares dels nens discapacitatstenim molt a veure. Si els portem a tot arreu i no ensn’amaguem, contribuïm perquè siguin acceptats social-ment. I és que els nens com la Núria són especials. Notenen sentit del ridícul i expressen molt, sense aturar-se apensar. Aporten molt i ens ensenyen moltes coses.

“Vaig viure dos anys marginat de la societat en un mónparal·lel”Els primers símptomes van aparèixer quan tenia 20 anys,però no vaig ser diagnosticat fins al cap d'un any i mig.El brot psicòtic va ser llavors més greu i notori. L’etapa enquè em vaig trobar més aïllat del món va ser entre els 20i els 22 anys. Van ser anys molt durs, amb moltes dificul-tats per sortir de la bombolla on era i refer la meva vida.Tot era fracàs rere fracàs, però jo sabia que en sortiriaviu i que ho explicaria als altres.

MÓNMARATÓ · 13

Daniel Ferré. Afectat d’esquizofrèniaparanoide crònica

En Daniel té 35 anys i li vandiagnosticar esquizofrèniaparanoide crònica als 20.Aleshores, el seu pare va fundaruna associació de familiars demalalts mentals, en la qual ell parti-

cipa activament. Està casat i liagrada escriure relats i poesia, estudiar

anglès i la informàtica.

Ara, la meva esquizofrènia és residual, ha entrat en unprocés de deteriorament, que significa que pateixo elsanomenats símptomes negatius, com són l’apatia, lasomnolència, l’embotament afectiu, la manca de vitalitato la insociabilitat.

“Sento que a poc a poc em vaig realitzant com apersona”Tinc la sensació que la meva vida no té importància, éstan trivial i mancada de sentit que moltes vegades hetingut la temptació de morir jove perquè a la fi, existim,però què hem vingut a fer? No crec en el suïcidi com asolució dels problemes, però crec que la vida de malaltmental suposa un càstig moral en la nostra societatmoderna. Tot i això, tinc un humor estable que m’hapermès no tenir massa recaigudes.

La malaltia m’impedeix treballar i tot i la pensió d’invali-desa que rebo, depenc econòmicament de la mevadona.

Al llarg de la meva vida, he estat tractat per una dotzenade psiquiatres i psicòlegs i he treballat en 23 empresesdiferents. Fins ara, he dut una vida molt erràtica i sensepropòsits ni objectius, plena d’equivocacions. Tanmateix,sento que ara, de mica en mica, vaig trobant el meucamí, no tinc fills, però en vull tenir, no tinc carrerauniversitària, però estudio anglès. Dedico també molt detemps a l'associació de familiars de malalts mentals.

“M’he trobat discriminat en el món laboral, no pelsfamiliars i amics”La meva família m’ha donat suport en tot moment i entots els aspectes, moralment i econòmicament. Hi troboun gran suport, en particular en la meva dona. Gràcies aells m’he sentit molt estimat. I després estan els amics, elsconeguts, l’associació, la gent que he conegut a travésd'Internet i dels xats. La meva xarxa social és amplíssima.

Al principi de la malaltia, alguns amics em van deixar.Però la meva capacitat de recuperació em va permetrefer noves amistats molt aviat.

En el món laboral, en canvi, sí que m’he sentit rebutjatmoltes vegades. Quan dius que pateixes una malaltiamental, hi ha moltes empreses que et barren el pas o queet fan fora si agafes la baixa habitualment.

“El malalt mental pateix, és un patiment silenciós, involun-tari, intern”El malalt lluita contra si mateix per fer fora els dimonisque el persegueixen, però no és cap perill per a lasocietat. Tot i que es tendeix a incrementar l’alarma socialquan algun malalt mental comet delictes, el percentatgede violents en aquest col·lectiu és el mateix que per a totala població que no pateix malalties mentals. Per tant, caltreure-li ferro a un tema que, senzillament, no en té.

“Celebro que La Marató dediqui els seus esforços aaquestes malalties tan desconegudes com ignorades”Desitjo que amb La Marató s’avanci en la recerca denous tractaments farmacològics i també que es faci ressòdels problemes que pateix el nostre col·lectiu, del’estigma i de la mala imatge. Crec que La Marató faràque la gent prengui més consciència envers el querepresenten les malalties mentals.

EL PROGRAMA

El diumenge 14 de desembre La Marató deTV3 tornarà amb tot el que s’espera d’unformat televisiu que de ben segur coneixeu:divulgació, sensibilització i entreteniment peracostar-vos les malalties mentals, la sevaproblemàtica, l’estigma de qui les pateix, elsuport de l’entorn i la rehabilitació... i tambéper fer-vos partícips de les principals mancan-ces a l’hora de saber-ne les seves causes itrobar-hi millors tractaments i més eficaços.Serà un programa que novament apel·larà ala vostra solidaritat, per tal de recaptardiners per fer possible aquesta investigació.

Lleva’t amb La Marató de TV3La Marató de TV3 torna aquest any amb lavoluntat de ser encara més present al territori.Volem ser a prop de la gent, de les associa-cions, de les entitats, dels ajuntaments queorganitzen activitats per recaptar diners. I ésper això que s’amplien les hores del programa.Començarem a les 10 del matí, en comptesde les 12 del migdia. Un cop posats, ja no vede dues hores, oi? 120 minuts més per ser-hija des del mateix moment que us lleveu, perviure en directe la posada en marxa de la seumés gran de telèfons (el Palau Sant Jordi deBarcelona); per veure una tertúlia distesa i perconnectar en directe allà on s’estaran fent lesactivitats del que configura aquesta festa de lasolidaritat en què s’ha convertit La Marató deTV3 després de 17 anys.

Lídia Heredia i Raquel SansMés hores de programa volen dir necessària-ment més esforços de tots els que hi treballem isobretot per a les dues professionals que enseran les presentadores: Lídia Heredia i RaquelSans. Entrevistes a malalts i a metges,actuacions, accions inesperades i sorpreses endirecte; connexions arreu del país, l’emociódel marcador continu..., elements amb elsquals, de ben segur, la Raquel i la Lídia faranla seva pròpia marató de més de 15 horesdavant la càmera.

El llibreLa Marató de TV3 arriba també aquest any ales llibreries. Publicat per Columna i amb els

relats inèdits, que tenen com a protagonista lesmalalties mentals, de Najat El Hachmi (últimaguanyadora del Premi Ramon Llull ), SílviaSoler (recent guanyadora del PrudenciBertrana), Mathew Tree, Maria Mercè Roca,Gemma Lienas, Martí Gironell, Piti Español,Carme Riera, i amb pròleg de l’escriptor ipsicòleg clínic Walter Risso.

El discI ja en van quatre! El projecte musical mésambiciós de La Marató d’aquests últims anystorna a prendre forma amb un nou disc que esposarà a la venda amb els diaris deldiumenge 7 de desembre. Estopa, ManoloEscobar, Chenoa, Duquende, Tomeu Penya,Lolita, Manu Guix, Josep Thió i Shuarma, LaCarrau, Sidonie i Love of Lesbian, entred’altres, han fet versions de temes clàssics delpop i del rock relacionats amb les malaltiesmentals i la solidaritat. Aquest any el disc, amés, inclou un tema inèdit, a càrrec delscantants de hip hop Ariadna Pueyo i FlavioRodriguez; la versió coral (amb tots elsintèrprets del disc) de la cançó Here comes thesun de George Harrison i la clau per a ladescàrrega del videojoc de La Marató.

El videojocComprendre les malalties mentals jugant ambl’ordinador és l’objectiu del videojoc de LaMarató de TV3 que es podrà descarregar desdel web del programa. Es tracta d’unaadaptació del videojoc Galaxy Scraperpremiat a l’Independent Games Festival deSan Francisco, iniciativa del Màster de creacióde videojocs de la Universitat Pompeu Fabraamb la direcció de Daniel Sánchez Crespo.

www.tv3.cat/maratoLa Marató de TV3, al seu web, té un bloc desd’on es poden seguir dia rere dia els prepara-tius del programa: la formació dels voluntaris,les activitats, els assajos, les seus de telèfons...També s’hi poden fer donacions en línia,conèixer totes les activitats que es fan aCatalunya i es pot accedir a la base dedades relacionada amb les malalties mentals.

Més Marató que maiXavier Abad, director de La Marató de TV3

ELS JOVES S’INTERESSEN PER LES MALALTIESMENTALS GREUSLa Fundació ha engegat aquestmes de novembre unacampanya de sensibilització idifusió sobre les malaltiesmentals greus adreçada alscentres educatius i cívics deCatalunya amb l’objectiu dedifondre el coneixement sobreaquestes malalties i mobilitzarla societat catalana, especial-ment els més joves.

Les prop de 3.000 conferèn-cies que es realitzaran enl’edició d’enguany tenen com adestinataris principals els jovesentre 14 i 16 anys, un públicque cal conscienciar sobre laproblemàtica d’aquestesmalalties i implicar-lo enaccions solidàries. A més amés, els joves constitueixen uncol·lectiu de risc en l’adquisicióde mals hàbits que podendesencadenar certes patologiesmentals.

Més de 200 professionals dela medicina, que han assistitprèviament a una jornadaformativa, traslladen la realitatde les malalties mentalsgreus a aquest públic,amb el suport d’unDVD divulgatiueditat especial-ment per a lacampanya, queinclou ladescripciód’aquestespatologies itestimonis demalalts. Es preveuque les conferèn-cies de La Marató de2008 arribin a més de1.000 centres educatius.

Pintar les malalties mentalsEls joves que assisteixen a les conferències divulgativespoden expressar plàsticament què són per a ells les malalties mentals tot participant en la desenaedició del concurs Pinta La Marató.

L’objectiu del certamen, organitzat conjuntament per laFundació i Televisió de Catalunya, és conscienciar el joventsobre les malalties de què tracta el programa i impulsar la

solidaritat amb les persones que les pateixen.

Els autors del mural guanyador, elegitper un jurat, seran premiats amb

un cap de setmana en una deles instal·lacions de la xarxad’albergs de la Generalitat,sufragat per la Secretariad’Acció Ciutadana delDepartament de Governaciói Administracions Públiques.

El web de la Fundació(www.fundaciomaratotv3.cat)

presentarà una exposició virtualamb tots els murals participants

en aquesta edició del concurs.

SENSIBILITZACIÓ I DIFUSIÓ

MÓNMARATÓ · 17

LA CAMPANYA GRÀFICAper Carles Checa, creatiu de TVC

La situació vivencial d’un malalt de depressió Amb la imatge de la campanya hem volgutexpressar al públic com veu la vida una personaque pateix depressió. S’han utilitzat situacionsd’aparent felicitat, on tot sembla que va bé, peròals ulls d’un malalt de depressió, aquesta imatges’enfosqueix, fins a convertir-se en una pantallanegra. A través d’aquesta visió dramàtica traslla-dem al públic la situació vivencial d’un malalt.

Una imatge impactant Les banderoles ofereixen un missatge immediat,que es percep en moviment. Per aquest motiu,hem optat per utilitzar una imatge de granimpacte. La progressió de banderoles negres, finsa arribar a una en què apareix el logotip de LaMarató, resulta de gran visibilitat i potència perals vianants.

L’ESPOTper Bassat Ogilvy & Mather Barcelona

La Marató de TV3: “sempre reps més del quedónes”Els darrers anys l’espot de La Marató se centra enla solidaritat i l’altruisme d’aquesta iniciativa.Enguany hem fet servir una història basada enpersonatges històrics que tot i no saber del cert siva succeir, il·lustra molt bé l’esperit de La Marató:“sempre reps més del que dónes”. En WinstonChurchill i l’Alexander Fleming són els protago-nistes d’aquesta història, que narra una cadena defavors i d’accions d’ajuda i solidaritat que afavor-eixen moltes persones. I aquest és precisament elmissatge que vol transmetre La Marató.

La complicitat i col·laboració de professionals dela casa ha estat indispensable per fer realitatl’espot de La Marató 2008. També hi han partici-pat de manera desinteressada actors i actriuscatalans com Rosa Novell, Lluís Solé, Abel Folk,Pere Molina, Carles Arquimbau, Miquel Bacardit,

Manel Dueso, Patricia Bargalló i Santi Ibañez.S’han creat dues versions de l’espot, una méscurta, que s’emetrà per televisió, i una mésextensa que es difondrà a través del web de LaMarató i de la Fundació i a 40 sales de cinemade Catalunya.

Així veu la vidaun malalt de depressió.

Contra les malalties mentals greus.14 de desembre.

MOURE’S PER LA MARATÓLa implicació de la ciutadania en LaMarató de TV3 tornarà a fer-seevident durant el transcurs de lacampanya i la celebració delprograma. Centenars decol·lectius, institucions i empresess’adheriran a La Marató ambmultitud d’accions i iniciatives enuna mostra de suport que singula-ritza aquest programa de Televisióde Catalunya i que l’ha convertit enla festa de tots.

Així, arreu de Catalunya, associa-cions i entitats ciutadanes organitza-ran centenars d’actes populars ambl’objectiu d’incrementar el marcador ifer difusió de les malalties triades peral programa.

Com en cada novaedició, La Maratórebrà el suport delsajuntaments deCatalunya, que faranuna aportacióeconòmica per aprovaciódels seus plens. També periniciativa dels consistoris, lapenjada de pancartes alscarrers de les poblacions catala-nes les setmanes prèvies alprograma crearà el clima de partici-pació que sempre acompanya LaMarató.

I un any més, el món del teatre,representat per companyies i salesd’exhibició, mostrarà la sevaadhesió a La Marató amb la lecturad’un manifest la nit anterior alprograma.

Representació teatral de l’Ateneu Ordalenc

MÓNMARATÓ · 18

El 2008 esperemsuperar la quantitatd’1.151.000 €recaptats a través dels917 actes popularsamb motiu de LaMarató 2007

Seu Línies d’atenció telefònica Voluntaris Palau Sant Jordi 573 1.830Auditori de Girona 100 226Port de Tarragona 75 219Universitat de Lleida 50 168Plató de TV3 36 160Espai Movistar 100 135TOTAL 934 2.738

El gran esdeveniment que suposa La Marató no seriapossible sense la posada en marxa, el dia delprograma, de les seus telefòniques, centres derebuda dels donatius que impliquen la dedicació icol·laboració de milers de persones.

A les 5 seus territorials habituals de La Marató –Palau Sant Jordi, plató de TV3, Port de Tarragona,Universitat de Lleida, i Girona, on es canvia de lloc i a partir d’ara la seu serà l’Auditori-Palau deCongressos–, enguany s’uneix l’Espai Movistar, ceditper Telefónica, que funcionarà durant la franjanocturna del programa, i donarà una cobertura mésàmplia a les hores de més afluència de trucades.

Més de 2.700 voluntaris, coordinats pel Departamentde Governació i Administracions Públiques, atendranels milers de trucades al 905 11 12 13, a través de934 línies d’atenció telefònica, fet que suposa unincrement del 36% respecte de l’edició 2007. Aixímateix, desenvoluparan diverses tasques per garantir

el bon funcionament d’aquests centres d’operacions. L’èxit compartit en l’organització de les seus telefòni-ques recau, també, en la col·laboraciódesinteressada d’empreses comTelefónica, La Caixa,PricewaterhouseCooperso Abertis Telecom que,any rere any, assumei-xen tasquesessencials, com lainstal·lació de leslínies telefòniques oel processament i laverificació delsdonatius, entre d’altres.A més a més, prop de200 empreses subministrenproductes i serveis a les seusper satisfer les necessitatslogístiques i delvoluntariat.

1. Palau Sant Jordi2. Girona3. Tarragona4. Lleida5. Plató de TV36. Espai Movistar

EL GRAN DESPLEGAMENT EL DIA DE LA MARATÓ

1.

2.

3.

4.

5.

6.

ORGANITZACIÓ I LOGÍSTICA

La Marató 2007.Tancament de comptes

Malalties cardiovasculars

Els fons recaptats durant La Marató de 2007,dedicada a les malalties cardiovasculars, permetranacomplir els dos objectius principals de la FundacióLa Marató de TV3: fomentar la recerca biomèdicad’excel·lència i sensibilitzar la ciutadania sobre lesmalalties de què tracta el programa. En aquestaocasió, la recaptació obtinguda es destinarà afinançar projectes de recerca sobre malalties cardio-vasculars.

Els comptes, aprovats pel Patronat de la Fundació el12 de novembre de 2008, són auditats perPricewaterhouseCoopers i per la Subdirecció Generalde Control de la Intervenció General delDepartament d’Economia i Finances de la Generalitat.

Tot seguit, es detalla l’aplicació dels recursosobtinguts durant l’exercici comptable juliol de 2007-juny de 2008.

La Fundació assumeix les despeses d’administració amb els interessos bancarisdels recursos administrats. D’aquesta manera, la totalitat dels diners recaptatses destinen a la recerca biomèdica i la sensibilització.

ELS COMPTES

INGRESSOS

Donatius 7.380.714,23 €

Patrocini i altres 516.964,00 €

Interessos bancaris i altres 643.150,86 €

TOTAL INGRESSOS 8.540.829,09 €

APLICACIONS

Finalitats fundacionals: 8.049.587,06 € 94,25%

a) Activitats de sensibilització i difusió 998.227,14 € 11,70%

b) Ajuts a projectes de recerca en malalties cardiovasculars 7.051.359,92 €* 82,55%

Despeses d'administració 491.242,03 € 5,75%

TOTAL APLICAT 8.540.829,09 € 100,00%

EXERCICI juliol de 2007 - juny de 2008. APLICACIÓ DE RECURSOS

Despesesd’administració

Ajuts

Sensibilització i difusió

Ajuts a la recercabiomèdica sobremalalties cardiovasculars

La Marató 2007

LA RECERCA

26 projectes de recercabiomèdica sobre malaltiescardiovasculars seranfinançats amb fons de LaMarató 2007

Un total de 7.025.236 € permetran finançar 26 projectes de recerca biomèdica sobremalalties cardiovasculars, que s’han seleccionatentre els 159 presentats a la convocatòria d’ajutsde la Fundació La Marató de TV3 en funció de laseva qualitat, rigor metodològic i rellevància.

El procés d’avaluació dels projectes, dut a termeper 145 científics d’àmbit internacional especia-listes en malalties cardiovasculars, ha estatgestionat per l’Agència d’Avaluació de Tecnologiai Recerca Mèdiques, del Departament de Salut.

Els projectes finançats es desenvoluparan en untermini de 3 anys, finalitzats els quals, es presen-taran els resultats obtinguts en un simposi públicorganitzat per la Fundació La Marató de TV3.

Dra. Gemma Arsequell RuizInstitut d’Investigacions Químiques i Ambientalsde BarcelonaDr. Antoni Planas SauterInstitut Químic de SarriàDr. Jordi Ramon Quintana RuizParc Científic de BarcelonaDescobriment de fàrmacs dirigit a l’amiloïdosicardíaca relacionada amb la transtiretina489.000 €

Dra. Montserrat Batlle PeralesInstitut d’Investigacions Biomèdiques August Pi iSunyerAnàlisi del procés fibròtic associat al remodelatcardíac ventricular en pacients amb insuficiènciacardíaca199.882 €

Dr. Antoni Bayés GenísHospital de la Santa Creu i Sant PauDr. Ramon Bragós BardiaEscola Tècnica Superior d'Enginyeria deTelecomunicacionsDr. Carlos Eduardo SeminoInstitut Químic de SarriàDesenvolupament de matrius biològiques perreparar la cicatriu postinfart: alliberament localde cèl·lules mare, factors angiogènics iseguiment en línia de la regeneració miocàrdica481.298 €

Dr. Jaume Casaldàliga FerrerInstitut de Recerca. Hospital Universitari Valld’HebronFactors predictors de remodelat ventricular dretpositiu després d’implantació vascular en posiciópulmonar en malalts adults afectes de tetralogiade Fallot i insuficiència pulmonar greu de llargaevolució80.750 €

Dr. Juan Mª Cinca CuscullolaHospital de la Santa Creu i Sant PauDr. Francisco Javier Chorro GascoHospital Clínic Universitari de ValènciaDr. Ruben CoronelAcademic Medical Center. AmsterdamCaracterització electrofisiològica i metabòlica dela repolarització cardíaca en el cor humà aïllat304.242 €

Dra. Cristina Costa VallèsHospital Duran i ReynalsDra. Roser López AlemanyInstitut de Recerca OncològicaDra. Stephanie Barrere-LemaireInstitut de Génomique Fonctionnelle. MontpellerEstudi de les bases moleculars del dany i la repara-ció tissular després de l’infart de miocardi: paperdel sistema de complement289.572 €

Dr. Josep Maria de Anta VinyalsFacultat de Medicina CSUBSusceptibilitat genètica a desenvolupar neovascula-rització coronària en pacients amb malaltiacardíaca coronària: una aproximació basada enl’anàlisi dels polimorfismes d’un sol nucleòtid (SNP)de gens implicats en l’arteriogènesi i l’angiogenèsi95.715 €

Dr. Roberto Elosua LlanosInstitut Municipal d’Investigació MèdicaIdentificació de variants genètiques associadesamb hipertensió mitjançant un estudi de genoti-pat global del genoma197.773 €

Dr. Carlos Enrich BastusFacultat de Medicina UBLa senyalització en la via Ras/MAPK regula lasortida de colesterol198.125 €

Dra. Mercedes Fernández LobatoInstitut d’Investigacions Biomèdiques August Pi iSunyerRegulació de l’angiogènesi en la hipertensió portal.Avaluació de noves estratègies terapèutiques118.497 €

Dra. Annabel Fernandez ValledorFacultat de Biologia UBDra. Mercedes Ricote PachecoCentro Nacional de InvestigacionesCardiovasculares Carlos IIIDra. Maria Rosa Sarrias FornésHospital Clínic i Provincial de BarcelonaMolecular mechanisms involved in lxr-and rxr-mediated prevention of a atherosclerosis497.873 €

Dr. Pablo García de FrutosInstitut d’Investigacions Biomèdiques deBarcelonaDr. Pablo Fuentes PriorInstitut Català de Ciències CardiovascularsEstabilització del trombe amb diana terapèutica:estudis in vitro i models animals291.125 €

Dr. Antonio García de Herreros MadueñoInstitut Municipal d’Investigació MèdicaDr. José Luis de la Pompa MínguezCentro Nacional de Biotecnología CSICSenyalització intracel·lular en el desenvolupa-ment i l’homeòstasi de la vàlvula cardíaca350.000 €

Dr. José Miguel González ClementeHospital de SabadellRigidesa arterial en la diabetis tipus 1: avaluacióno invasiva i mecanismes fisiopatològics. Estudide casos i controls130.920 €

Dr. Cándido Juarez RubioHospital de la Santa Creu i Sant PauAdipòcits perivasculars i la senyalització viareceptors Toll-like: paper en la patofisiologiad’aterosclerosi198.125 €

Dra. Concepción Vicenta Llorente CortésInstitut Català de Ciències CardiovascularsMecanismes de senyalització intracel·lular involu-crats en la modulació de l'expressió del receptor"low density lipoprotien receptor-related protein"(LRP1) per la hipercolesterolèmia i la hipertensió.Conseqüències per a l'activitat de les cèl·lulesvasculars i dels cardiomiòcits. Implicacions per ala fisiopatologia cardiovascular197.999 €

Dra. Cristina López RodríguezParc de Recerca Biomèdica de BarcelonaDr. Juan Miguel Redondo MoyaCentro Nacional de InvestigacionesCardiovasculares Carlos IIIPaper de la calcineurina i les proteïnes NFAT enhipertròfia cardíaca i disfunció miocardíacainclosa per inflamació349.995 €

Dr. Jaume Marrugat de la IglesiaHospital del Mar. IMIMDr. Joan Sala MonteroHospital Universitari Doctor Josep TruetaDr. Nino KünzliCentre de Recerca en Epidemiologia AmbientalDeterminants mediambientals i d’estil de vida deles malalties cardiovasculars en un estudi decohort a Espanya499.879 €

Dr. Víctor Ivo Peinado CabréHospital Clínic i Provincial de BarcelonaMecanismes moleculars de la diferenciació decèl·lules progenitores endotelials durant la repara-ció de l'endoteli en la hipertensió pulmonar195.725 €

Dr. Miquel Pons VallèsInstitut de Recerca BiomèdicaDominis únics de cinases de la família Srcimplicats en malalties cardiovasculars199.375 €

Dr. Xavier Rodó LópezParc Científic de BarcelonaLa síndrome de Kawasaki: caracterització delpaper del clima en els brots epidèmics196.250 €

Dr. Manel Sabaté TenasHospital de la Santa Creu i Sant PauDra. Petia RadevaCentre de Visió per ComputadorDra. Rosana Hernández AntolínHospital Clínico San Carlos. MadridOclusions totals cròniques d’artèries coronàriesd’humans: des de la fisiopatologia a les implica-cions clíniques de la recanalització amb èxitmitjançant intervenció coronària percutània327.680 €

Dr. Miquel Santaló BelHospital de la Santa Creu i Sant PauDr. Ignacio Garutti MartínezHospital General Universitario GregorioMarañón. MadridEpisodis vasculars en pacients sotmesos acirurgia no cardíaca, estudi de cohorts prospectiva VISION292.378 €

Dr. James SharpeCentre de Regulació GenòmicaDr. Juan José Sanz EzquerroCentro Nacional de InvestigacionesCardiovasculares Carlos IIIOpti-heart: optimitzant la tècnica d’imatges en3D per caracteritzar el desenvolupament normali defectiu del cor346.590 €

Dr. Miguel Ángel Valverde de CastroParc de Recerca Biomèdica de BarcelonaDr. Mariano Sentí ClapésInstitut Municipal d’Investigació MèdicaCanals iònics en la patogènesi i respostafarmacològica de la hipertensió essencial297.326 €

Dr. Josep Antoni Villena DelgadoInstitut de Recerca - Hospital Universitari Valld’HebronImplicació dels Estrogen-Related Receptors enl’etiologia de la cardiomiopatia diabètica: papercom a potencials dianes farmacològiques per altractament de la cardiomiopatia diabètica199.138 €

LA MARATÓ 2007: malalties cardiovascularsInvestigadors que rebran finançament

Especialistes en elSistema Nerviós Central

A Lundbeck, la recerca de nous fàrmacs per el futur és l’eix de

totes les nostres activitats.

El nostre objectiu és trobar fàrmacs que, en la propera dècada,

representin una opció totalment nova pel tractament de

malalties psiquiàtriques i neurològiques.

Lundbeck és l’única companyia farmacèutica a nivell mundial

especialista en el tractament de malalties del Sistema

Nerviós Central. Estem absolutament dedicats a la recerca i

tenim una llarga història en el desenvolupament de teràpies

del SNC innovadores, utilitzant sempre l’última tecnologia.

www.lundbeck.es