Per desembre, La Marató. O també: si hi ha La Marató, això és desembre. Fixeu-vos-hi: acontracorrent de la pèrdua progressiva de referents al calendari, La Marató avui ens recor-da que el temps és cíclic.

Fa de mal dir si ens ho pensàvem o no, ara fa setze anys, que la iniciativa que engegàvemarribaria a ser aquesta fita que ara ens puntua l’any. Fa de mal dir, jo que hi era, perquèmalgrat que intuíem que estàvem posant en marxa una dinàmica que anava molt més enllàd’un programa especial, malgrat la voluntat d’instaurar-la com un esdeveniment periòdic,malgrat la intenció de cedir, des dels mitjans públics del país, el protagonisme als ciutadans,un èxit tan ampli i profund com aquest mai no pot atribuir-se a l’aplicació de receptes.

Vivim en unes societats que han perdut molts dels seus elements culturals troncals, unes soci-etats en les quals, segons el que diuen alguns (exagerant una mica), ja només queden dosgrans eixos vertebradors: el consum i els mitjans de comunicació. Doncs bé, el que ha fet LaMarató concretament per a la nostra, de societat, ha estat oferir-nos l’oportunitat de trencaraquesta deriva. I l’important és que hem sabut aprofitar-la: avui, a Catalunya, gràcies a LaMarató, els ciutadans han incorporat el concepte de compartir i l’exercici de la solidaritat alcicle de la nostra vida en comú. Gràcies a La Marató i a la força dels mitjans públics, posa-da al servei dels seus destinataris.

Per això La Marató és molt més un fenomen que no pas el programa d’un dia, una cele-bració col·lectiva que, com totes les celebracions genuïnament participatives, té quelcom demàgic. I què celebrem? Doncs simplement, que en som capaços. La qual cosa, en el tempsque corren, ja és molt. És moltissim.

Vist des d’ara, no és estrany que faci enguany el seu setzè aniversari i que hagi recaptat,fins ara, més de 67 milions d’euros. I tanmateix, mai les xifres no ens donaran la mesuraexacta del que ha significat i del que significa, per a tots nosaltres, l’emoció de La Marató.

Ara la nostra tasca, tant des de TV3 com des de Catalunya Ràdio, es limita a ajudar, ambtots els mitjans a l’abast i amb tot l’entusiasme de què som capaços, a fer possible que totsplegats renovem, una vegada més, aquesta emoció.

Oleguer SarsanedasDirector del grup d’emissores de Catalunya Ràdio

MónMaratóNovembre 2007. Núm. 18

© 2007 Fundació La Marató de TV3 Ganduxer, 117, 1a planta 08022 Barcelonafundaciomaratotv3@ccma.catwww.fundaciomaratotv3.cat

Direcció: Miquel VilarCoordinació i redacció: Begonya Garcia i BatlloriRedacció: Míriam Rodríguez

Impressió: Printer industria gráficaTiratge: 65.000 exemplars Distribució gratuïta.D.L.: 18.855.04

Aquesta publicació haestat possible gràcies a l’aportació de: Esteve, Flora,Fundició DúctilBenito, MRW, MSD.

Protecció de dades Les dades de caràcter personal formen part d’un fitxer de la Fundació La Marató de TV3, amb la finalitat d’oferir informació sobreels actes propis de la Fundació. En qualsevol moment es podran exercir els drets d’accés, d’oposició, de rectificació i de cancel·lació previstos en la Lleiorgànica 15/1999, de 13 de desembre. S’han adoptat les mesures tècniques i organitzative necessàries per garantir la seguretat de les seves dades, iúnicament s’utilitzen amb la finalitat esmentada. Si vol exercir algun dels drets indicats, només cal que ens ho comuniqui amb la petició concreta.

Editorial

PATRONAT President Sr. Joan Majó, director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. > Vocals Sr. Xavier Abad, director de La Marató de TV3. Sr. Xavier Garriga, Departament de Governació i Administracions Públiques. Sr. Francesc Escribano, director de Televisió de Catalunya, vicepresident primer.

Dr. José J. Navas, Departament de Salut, vicepresident segon, coordinador de la Comissió Assessora Científica. Sr. Antoni Poveda,vocal del Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Sr. Miquel Reniu, vocal del Consell d'Administracióde la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Dr. Joan Roca, Departament d'Innovació, Universitats i Empresa. Sr. OleguerSarsanedas, director de Catalunya Ràdio. Sr. Esteve Mañá, secretari, no patró. Direcció Executiva: Sr. Miquel Vilar

COMISSIÓ ASSESSORA CIENTÍFICA Dr. Lluís Blanch, director científic del Parc Taulí. Sabadell. Dr. Josep M. Borràs, directordel Pla director d'oncologia. Dr. Lisardo Boscà Gomar, director científic de la Fundació Privada. Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge. Dr. Juan Emilio Feliu, director general de l'Institut de Recerca de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. Dr. MiquelÀngel Gassull, director científic de la Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol. Dr. MiguelLopez-Botet, director de l'Institut Muncipal d'Investigació Mèdica. Dr. Xavier Matias-Guiu, director científic de l'Hospital Arnau de Vilanova. Dr. José J. Navas, Departament de Salut (coordinador). Dr. Wilfredo Ricart, cap d'Unitat Endocrí de l'Hospital JosepTrueta de Girona. Dr. Joan Roca, Departament d'Innovació, Universitats i Empresa. Dr. Joan Rodés, president de la FundacióPrivada Clínic per a la Recerca Biomèdica. Dra. Rosa Solà, vicerectora d'Investigació i Institucions Sanitàries de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Dr. Lluís Vila Navarro, director de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Dr. ErnestViñolas, Comitè Científic de la Fundació Jordi Gol i Gurina. Sr. Xavier Abad, director de La Marató de TV3. Sr. Miquel Vilar,director executiu de la Fundació La Marató de TV3. Dr. Carles Miquel, Departament de Salut (secretari tècnic)

La nostra Marató de cada any

OPINIÓ

Malalties cardiovasculars a Catalunya Les malalties cardiovasculars constitueixen, jun-tament amb el càncer i les malalties neurològi-ques i mentals, una de les tres àrees prioritàriesdels sistemes de salut dels països desenvolu-pats. Són la primera causa de mort al nostrepaís i, per la seva incidència i prevalença, sesituen entre les àrees amb “càrrega de malal-tia” més rellevants, després de les malaltiesmentals, el càncer i els problemes osteoarticu-lars crònics.

Els problemes de salut més importants en l’àreacardiovascular –cardiopatia isquèmica, insufi-ciència cardíaca congestiva i trastorn del ritmecardíac– són sensibles a intervencions de salutpública i assistencial. L’eficàcia dels programesde detecció i intervenció contra els factors derisc cardiovascular: hipertensió, diabetis, disli-pèmies, obesitat, tabac, etc., no admetendubte. Amb tot, aquests programes són millora-bles i cal que s’hi introdueixin, de manera con-tinuada, mesures innovadores d’acord amb l’e-vidència científica.

Aquestes intervencions contra els factors de riscexigeixen la participació i l’estreta col·labora-ció dels diversos dispositius del sistema desalut: planificació, salut pública, atenció primà-ria, atenció especialitzada, etc. I aquestesaccions també cal que estiguin acompanyadesd’acords amb les societats científiques i corpo-racions professionals, per garantir l’eficàcia deles mesures adoptades. Es tracta d’una coope-ració i coordinació que exigeixen una anàlisicontinuada dels plans d’actuació i una recercacontínua de les millors pràctiques dels serveissanitaris en l’àrea cardiovascular.

Per tant, la recerca cal que generi nous conei-xements, productes i serveis que millorin elsresultats dels plans d’actuació abans esmentats:recerca en sistemes sanitaris, serveis assisten-cials i procediments de diagnosi i terapèuticsen les malalties amb més prevalença o enaquelles que necessitin plans especials, atesala dificultat que comporten. M’estic referint ala necessitat de recerca bàsica sobre les basesgenètiques i els mecanismes de les malalties enles cardiopaties congènites i en les bases mole-culars de noves estratègies terapèutiques, far-macològiques, de teràpia cel·lular, trasplanta-ments, etc.

En definitiva, la Fundació La Marató de TV3ha estat sensible: primer a les manifestacionsd’interès de les societats científiques i associa-cions de malalts; segon, a la realitat de lesdades epidemiològiques, i tercer, a la necessi-tat de contribuir, mitjançant la recerca, a trobarnoves estratègies terapèutiques.

Esperem que un any més la jornada de LaMarató a TV3, enguany el proper 16 de des-embre, sigui tot un èxit i es puguin captar elsrecursos necessaris per poder potenciar lainfraestructura de recerca cardiovascular exis-tent a Catalunya, que representa el 33% de lespublicacions científiques de l’àrea cardiovascu-lar en l’àmbit de l’Estat i el 40% de les cita-cions. Els fruits es veuran a mitjà i llarg termini.El terreny (les infraestructures existents) està pre-parat perquè les llavors (els recursos captats)fructifiquin.

Dr. José J. NavasCoordinador de la Comissió Assessora CientíficaFundació La Marató de TV3

Malformacions congènites cardíaquesa CatalunyaEntenem per malalties o malformacions congènitesalteracions de la formació dels diversos òrgans delcos durant la vida fetal, les quals es converteixenen anomalies estructurals i que solen manifestar-sedurant l’edat neonatal o pediàtrica. De totes aques-tes, les malformacions del cor son les més fre-qüents, i arriben a afectar un 1% dels embarassosde la població.

Malauradament, només es diagnostiquen durantl’embaràs al voltant del 50% dels casos; cal esmen-tar l’elevada dificultat d’estudiar un cor en un fetusde 4 mesos, la grandària del qual equival al deuna moneda petita.

Una gran part d’aquests nadons tindran simptoma-tologia a les poques hores de néixer i necessitarantractament en centres altament especialitzats durantels primers dies de vida. Hi ha molts tipus de car-diopaties congènites (CC) que es podrien classifi-car en uns 20 tipus diferents, totes amb infinitat depetites variacions que sovint fan que cada casesdevingui un repte particular.

El tractament de les cardiopaties congènites pot ser de:

· Tipus correctiu (mai curatiu), tot aconseguint unacirculació sanguínia igual a la fisiològica i unabona qualitat de vida, la comunicació interventricu-lar (malformació més freqüent). La tetralogia deFallot i la transposició de grans artèries en sónexemples.

· Tipus pal·liatiu, en què amb allò que tenim fempossible que el pacient visqui, però sovint ambseqüeles importants i amb mortalitats quirúrgiquesaltes. La hipoplàsia de cavitats esquerres, del ventri-cle únic o l’atrèsia tricuspídica són exemples d’a-quest grup.

Els grans avenços dels últims 25 anys en la cirurgiacardíaca i en cardiologia pediàtrica, sense oblidar-nos de la cardiologia fetal (hi ha certes patologiesen les quals ja s’ha començat a fer tractament intrau-terí), han aconseguit que la supervivència d’aquesttipus de malaltia hagi millorat de forma exponencial.

La incidència de cardiopaties congènites aCatalunya està xifrada en un 0,8 % dels nascuts vius(la taxa d’avortaments a causa d’aquesta patologiaés considerable, però els últims anys ha disminuït precisament arran d’aquesta millora del pronòstic).

A Catalunya, per exemple l’any 2005, van néixer637 nens afectats de cardiopaties congènites.Sabem que hi ha uns 30.000 cardiòpates congènitsa Catalunya entre nens i joves amb necessitat d’aten-ció mèdica molt especialitzada i que es tracta d’ungrup que anirà creixent amb el temps, ja que lamillora en la supervivència i en la qualitat de vidacontinua augmentant cada dia. Hem de pensar quefins fa poc una gran part d’aquests malalts moriendurant la infància o adolescència, mentre que avuidia, gràcies als avenços mèdics, un 85-90% d’aquests malalts arriben a l’edat adulta, amb totesles necessitats assistencials que això implica.

Però no n’hi ha prou! Hem d’aprendre més! Granpart d’aquests malalts pateixen seqüeles irreversiblesque els condicionen la qualitat de vida i que en lamajoria de casos representaran una segona o terce-ra cirurgia. S’ha d’esbrinar quin tipus de tractaments icirurgia seran a llarg termini els millors per a aquestspacients i hem d’avançar en el tractament d’aquestesmalalties durant la vida fetal, entre moltes altrescoses. Vull agrair-li, en nom dels professionals i delsnens i joves amb cardiopaties congènites, la sevaaportació a La Marató i assegurar-li que estem pre-parats per dedicar l’esforç que calgui per fer rendirla inversió en recerca que se’ns hagi dipositat.

Dra. Queralt Ferrer MenduiñaUnitat de Cardiologia Pediàtrica de l'HospitalUniversitari Vall d'Hebron

Situació general de lacardiopatia isquèmicaa CatalunyaLa cardiopatia isquèmica és una malaltia que escaracteritza per la presencia d’un dipòsit de greix (i de cèl·lules inflamatòries) a les parets de les artè-ries del cor que dificulten la circulació de la sang acausa de l‘estretor que produeixen. Les personesque tenen una cardiopatia isquèmica poden pre-sentar diversos tipus de símptomes: una angina depit, un atac de cor o una mort sobtada.

Quan aquests dipòsits de greix produeixen unaobstrucció de l’artèria, poden permetre que passiprou quantitat de sang per respondre a les necessi-tats d’oxigen del cor quan estem en repòs, peròaquesta quantitat pot ser insuficient quan fem unexercici (córrer, pujar un pendent) i fem treballarmés el cor. Aleshores el cor es pot queixar per lamanca de sang i d’oxigen i podem tenir el símpto-ma típic d’aquesta malaltia, com és l’angina de pit.

De vegades aquests dipòsits de greix es podentrencar i desencadenen la formació ràpida de unquall de sang dins de l’artèria que impedeix sobta-dament la circulació de la sang. Aleshores la partdel cor que es queda sense rebre sang pot morir iproduir-se un infart agut de miocardi, allò que nor-malment es coneix com un “atac de cor”. Si aquestinfart és molt gran pot, en algunes circumstàncies,causar la mort.

A Catalunya la cardiopatia isquèmica és la prime-ra causa de mortalitat en el conjunt de la població.L’any 2005 la cardiopatia isquèmica fou responsa-ble de 2.474 morts en dones (8,3% del total) i2.900 morts en homes (9,2% del total). Com en lamajoria de països de la Mediterrània, les taxes demortalitat per aquestes malalties han estat tradicio-nalment més baixes comparades amb les dels paï-sos anglosaxons i del Nord i el centre d’Europa,però continua essent la primera causa individual demort al nostre país.

La cardiopatia isquèmica suposa una de les primerescauses d’hospitalització a Catalunya. L’any 2005vam ingressar uns 23.500 pacients als hospitalscatalans per aquesta malaltia (7.000 dones i16.500 homes). D’aquest ingressos, 9.500 van ser per un infart de miocardi (atac de cor).

Una dada important és que malgrat que aquestamalaltia és més freqüent en homes que en dones,també afecta les dones, sobretot a partir dels 65anys. A més, aquesta malaltia és més greu i mésmortal quan afecta les dones. Per tant, les dones hande saber que poden tenir aquesta malaltia i consul-tar al seu metge si presenten algun símptoma sospitós.

Els últims anys s’ha observat que el nombre de casosd’infart de miocardi està disminuint lleument entre elshomes de 25 a 64 anys i augmentant, també lleu-ment, entre els homes de 65 a 74 anys. Aquestaobservació suggereix que estem aconseguint retardarl‘edat d’aparició de la malaltia.

Les millores en els serveis sanitaris i dels tractamentsestant afavorint també una disminució important dela mortalitat d’aquesta malaltia. De totes maneres,hem de tenir en compte que aproximadament duesterceres parts de les persones que moren per un atacde cor ho fan de forma sobtada, de cop, sense quetinguin temps d’arribar a un centre hospitalari.

Per tot això, la prevenció d’aquestes malalties conti-nua essent un element molt important de les políti-ques sanitàries. Però a més a més, és important quecadascun de nosaltres tingui una actitud activa en laprevenció d’aquestes malalties, tot adoptant un estilde vida saludable que incorpori la pràctica d’activi-tat física, com caminar 30 minuts cada dia, evitar elconsum de tabac i seguir una dieta saludable.Nosaltres serem els principals beneficiaris d’aquestestil de vida.

Dr. Roberto ElosúaInvestigador, Unitat de Lípids i Epidemiologia Cardiovascular.Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar)Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

MÓNMARATÓ · 7MÓNMARATÓ · 6

Les arítmies cardíaquesi la mort sobtada

Insuficiència cardíaca: una epidèmia en progressió

Anomenem “arítmia cardíaca” qualsevol trastorn delritme cardíac, ja sigui per defecte (bradicàrdies, ocor lent) o ja sigui per excés (taquicàrdia, corràpid).

Quan el cor va massa a poc a poc, normalment elpacient pateix cansament, mareig i fins i tot pèrduade coneixement. El tractament habitual, un cop fetel diagnòstic correcte, és la implantació d’un apa-rell anomenat marcapassos, que marcarà d’unamanera programada el ritme cardíac que el metgedesitgi. A Catalunya s’implanten al voltant d’uns3.500 marcapassos nous cada any i es calculaque hi ha uns 30.000 pacients portadors d’un mar-capassos que es controlen de manera regular alsdiversos hospitals.

Quan el cor batega massa ràpid, el pacient nor-malment es queixa de palpitacions o sensació debatec ràpid al pit. En general, les taquicàrdies sónbenignes i provoquen malestar al pacient i a vega-des necessitat d’anar a urgències per acabar-les.Aquestes taquicàrdies benignes es poden curardefinitivament mitjançant l’anomenada ablació ambradiofreqüència, que permet localitzar el lloc d’ori-gen de la taquicàrdia i eliminar-la definitivamentaplicant-hi calor. Es calcula que es fan unes 1.300 ablacions amb radiofreqüència cada any a Catalunya.

Un segon tipus de taquicàrdies és l’anomenadafibril·lació auricular. En aquest cas, el cor bategad’una manera irregular, caòtica. La fibril·lació auri-cular afecta al voltant de l’1% de la població persobre de 60 anys i el 8% de la població per sobredels 75 anys. És la primera causa de accident vas-cular cerebral (feridura) i, per tant, cal identificar-lai tractar-la adequadament. La identificació d’unpacient amb fibril·lació auricular implica fer el diag-nòstic correcte de la causa, però també iniciar eltractament per evitar-ne les complicacions, sobretotla feridura, i fent prevenció amb la utilització dels

fàrmacs anticoagulants (el més conegut i utilitzat a casa nostra és el Sintrom). En alguns casos moltben seleccionats, la fibril·lació auricular es potintentar curar mitjançant la tècnica de l’ablacióamb radiofreqüència. Actualment es fan aCatalunya unes 300 ablacions amb radiofreqüèn-cia a l’any per fibril·lació auricular.

Finalment, hem de parlar de les arítmies cardíaquesmalignes, aquelles que poden fins i tot provocar lamort del pacient que les pateix. És l’anomenadamort sobtada cardíaca. Els pacients que podentenir aquests tipus d’arítmies són, en primer lloc,aquells que tenen malalties cardíaques greus, comara un infart de miocardi o una miocardiopatiadilatada (cor gros i cansat). En aquests casos ésimprescindible fer una valoració cas per cas delrisc de patir aquest tipus d’arítmia i fer-ne la protec-ció adequada, en cas que es consideri que el riscés elevat. El tractament preventiu d’un episodi demort sobtada en aquests pacients d’alt risc passaper la implantació de l’anomenat desfibril·ladorautomàtic, que és un aparell connectat mitjançantuns cables al cor i que escolta de manera perma-nent el ritme cardíac. En cas que detecti que elritme és massa ràpid, emet una descàrrega elèctri-ca per retornar al ritme normal. És l’anomenadadesfibril·lació elèctrica.

Malauradament, no sempre podem identificar elpacient que té risc de patir una mort sobtada i enmolts casos aquesta es produeix sense que elpacient estigués protegit amb un d’aquests aparellsimplantables. En aquests casos, l’única esperançaper recuperar de la mort aquest pacient és disposarde l’anomenat desfibril·lador semiautomàtic durantels primers 10 minuts posteriors a la pèrdua deconeixement. A Catalunya pateixen una mort sobtada unes 3.500 persones a l’any. Si disposés-sim d’una xarxa prou important d’aquests aparells,possiblement podríem salvar-ne un bon nombrecada any.

El cor és un òrgan contràctil dividit en dues cavitatsdretes i dues cavitats esquerres. Les cavitats dretesreben la sang no oxigenada i s’encarreguen d’enviar-la als pulmons. Les cavitats esquerres reben la sangoxigenada procedent dels pulmons i la bomben ambforça a tots els òrgans de l’individu. Quan aquest mús-cul perd força, apareix la síndrome d’insuficiència car-díaca, que és la incapacitat del cor per resoldre lesdemandes energètiques de la persona. El cor esdevéinsuficient per malalties del múscul cardíac (miocardio-paties), inflamacions virals del cor i, sobretot, com aresultat d’un infart de miocardi.

La insuficiència cardíaca es manifesta clínicament perl’aparició d’ofec en caminar (i en les fases més avan-çades de la malaltia fins i tot en repòs) i la necessitatde dormir incorporat (amb dos o més coixins). Alhora,el malalt manifesta fatiga generalitzada i sovint reten-ció de líquids amb inflor dels turmells. Per establir eldiagnòstic cal que el metge faci un interrogatori acurati una exploració física completa. Alhora, cal fer pro-ves complementàries per poder confirmar la causa car-díaca dels símptomes (de vegades aquests es confo-nen amb altres malalties d’origen respiratori quetambé es manifesten amb ofec). Les proves inicials ques’han de realitzar són l’electrocardiograma, la radio-grafia de tòrax, l’ecocardiograma-Doppler i els bio-marcadors d’insuficiència cardíaca (fonamentalmentels pèptids natriürètics).

La insuficiència cardíaca és una veritable epidèmiaper la seva gran magnitud en el nostre entorn. La sevaprevalença (indicatiu del nombre de malalts afectatsen un període concret) en la població general de mésde 40 anys és de l’1%. No obstant això, la prevalen-ça d’insuficiència cardíaca es duplica amb cadadècada i escala fins al 10% als 70 anys (i gairebé al20% als 80 anys). La incidència de la malaltia (mesu-ra del nombre de nous casos durant un temps determi-nat) també va augmentant i arriba a l’1% anual enpersones majors de 65 anys. L’augment sostingut delnombre de malalts amb insuficiència cardíaca té múlti-ples causes. Primer, per l’envelliment de la població,

fet que comporta que més persones acabin desenvolu-pant la malaltia. Segon, pel diagnòstic més ràpid iprecoç amb les noves eines diagnòstiques i una sensi-bilitat més gran de la societat per la salut. I tercer, acausa de la reducció tan acusada de la mortalitatdurant la fase aguda de l’infart de miocardi assolidadurant la darrera dècada. La millora en la cirurgia car-díaca, però sobretot el desenvolupament ràpid de tèc-niques percutànies (catèters, balons i stents d’angio-plàstia) han permès una més gran supervivència delmalalt amb infart. Amb tot, el malalt que ha perdut unfragment de múscul cardíac transformant-se en cicatriu,sovint evoluciona en el decurs dels mesos o anyssegüents cap a la síndrome d’insuficiència cardíaca.

La insuficiència cardíaca també és un problema epi-dèmic de salut pública. Es tracta de la primera causad’hospitalització en malalts majors de 65 anys i repre-senta el 5% de tots els ingressos hospitalaris. Aixímateix, és la tercera causa de mortalitat cardiovascu-lar al nostre entorn (després de la malaltia coronàriaaguda i les malalties cerebrovasculars), essent respon-sable de ?10% de totes les morts. Per millorar la quali-tat de vida d’aquests malalts i la seva expectativa desupervivència s’han desenvolupat equips multidiscipli-naris als hospitals i centres d’assistència primària inte-grats per metges, infermeres, fisioterapeutes, farmacèu-tics... El cost total de l’assistència sanitària de la insufi-ciència cardíaca a Catalunya està al voltant dels 100milions d’euros/any i representa el 3% del pressupostsanitari públic.

Hem d’utilitzar, doncs, la informació epidemiològicade què disposem per prevenir l’aparició d’aquestamalaltia tan limitant i que costa tantes vides. Això espot aconseguir fent un control rigorós dels factors derisc cardiovasculars (hipertensió arterial, obesitat,tabac, diabetis, dislipèmia); establint un diagnòsticprecoç i un tractament apropiat seguint les indicacionsdels estudis i les guies de les societats científiques; iorganitzant una assistència integrada entre l’hospital ila primària dels malalts que ja han desenvolupat lamalaltia.

Dr. Josep Brugada TerradellasPresident de la Societat Europea d’Arítmies CardíaquesDirector de l’Institut Clínic del TòraxCap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona

Dr. Antoni Bayés GenísCap de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca i MiocardiopatiesServei de Cardiologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

MÓNMARATÓ · 9MÓNMARATÓ · 8

CARESDIFERENTSD’UNAMATEIXAREALITATLes cardiopaties congènites, l’infart, la mort sobtada i la insufi-

ciència cardíaca són cares diferents d’una mateixa realitat: les

malalties cardiovasculars. L’Eva, el Xavier, la Remei i el Pedro

són quatre persones que pateixen aquestes malalties,

que lluiten dia rere dia per tenir una vida normal,

però també són persones que han reflexionat sobre

les malalties del cor i han sabut replantejar-se la

vida. Món Marató ha parlat amb ells.

ELS TESTIMONIS

La Marató 2007: Malalties cardiovascularsParlem de la propera edició de La Marató i expliquen què els agradaria que canviés en el camp de les malaltiescardiovasculars.

El Xavier al·ludeix a la necessitat de la prevenció i la detecció precoç, que existeix “un seguiment des del primer símp-toma”.La Remei demana que “la gent prengui consciència i que es destinin més recursos per a la investigació”, sobre-tot en la mort sobtada, que és una “gran desconeguda que no avisa i no deixa temps per reaccionar”. Donada l’ex-periència que ha viscut, la Remei també reclama més informació i educació per a la gent, perquè qualsevol pot con-vertir-se en la primera assistència que rep una persona que ha patit un infart o una mort sobtada.

Per la seva banda, el Pedro es mostra molt satisfet de l’atenció que ha rebut i dels avenços que s’ha produït enla cardiologia els darrers 15 anys i pensa que tot i que sempre es pot progressar, pel que fa a la seva malal-tia, “està cobert”.

A l’Eva li agradaria que la gent amb cardiopaties tingués visibilitat i reconeixement, perquè el cor és sovint “unamalaltia silenciosa, que no es veu a primera vista” i ho expressa d’aquesta manera: “que La Marató serveixi perdir: Ei! Que existim!”.

El vitalisme del Pedro, que s’ha desprès al llarg de la conversa, ens deixa un missatge molt valuós: “S’ha de trobarun motiu per tenir il·lusió i tirar endavant en els moments difícils. Però rendir-te, mai!”.

La convivència amb una cardiopatia congènita ha fet de l’Eva una persona pacient, que sap

encaixar amb optimisme les dificultats amb què s’hatrobat. “Sóc molt lluitadora i tiro endavant. Sempreestic somrient i no demostro que em trobo malament,sobretot pels meus pares”, explica. L’Eva sempre haestat responsable i conscient dels seus límits, peròsovint s’ha rebel·lat i ha volgut “menjar-se el món”,buscant la llibertat i el tipus de vida de la gent de laseva edat: “Tens limitacions i les entens, però no lesacabes d’assumir i penses: per què no puc treballarcom els altres?” I això és el que va fer, independitzar-se jove i anar-se’n a viure i treballar a Gran Canaria,des d’on va haver de tornar el 2002 per sotmetre’surgentment a una intervenció molt complicada que elsmetges creien que no superaria. Des d’aleshores nopot treballar i rep una pensió d’invalidesa. Ara portauna “vida massa tranquil·la”, ja que el cansamentderivat dels problemes cardíacs no li permeten fergairebé res.

En sentir el testimoni de l’Eva, el Pedro intervé ràpida-ment: “A mi, ara, em dols tu més tu que no pas jo,perquè jo ja tinc 70 anys i no és el mateix una per-sona jove que una persona gran”. El Pedro explicaque després de patir l’infart, ara fa 15 anys, ho vatenir clar: “Em vaig dir: si surto d’aquesta, viuré percuidar-me i així ho vaig fer”. És per això que aconsel-la a l’Eva: “Tu, cuida’t. M’has sentit? Que cuidant-sees poden fer moltes coses!”. El Pedro confessa queva assimilar molt ràpidament la nova situació. L’infartel va sorprendre amb 55 anys, amb una vida laboralllarga i els fills grans i va poder permetre’s deixar detreballar a l’empresa familiar de construcció i viure

una vida tranquil·la. Tot i les limitacions que li imposala insuficència cardíaca que pateix, té una vida bas-tant activa. El passat mes de març, però, va patir unaembòlia que el va deixar gairebé sense poder cami-nar. Ara du un marcapassos gràcies al qual torna afer una vida normal.

Al Xavier, l’infart l’ha sorprès en unes circumstànciesdiferents. Té 45 anys, una impremta familiar i un filladolescent. Diu que ha estat una sort sobreviure al’infart i per això s’ha plantejat canvis en la sevavida: ha deixat de fumar, menja millor, camina i,quan s’incorpori a la feina, intentarà prendre-se-laamb més calma. La realitat de l’infart el va colpejarbruscament i va veure com pot ser de vulnerable elcor si no es cuida. “No m’ho esperava, mai creusque això et pot passar a tu i he tingut un granensurt”, explica.

La Remei coneix molt bé la sorpresa de què parla elXavier. El juliol 2005 va patir una mort sobtada,provocada per una forta arítmia. “Estava en un espec-tacle quan vaig caure desplomada al terra, sense nitan sols trobar-me malalment”, explica. “Vaig estar 45minuts morta” i la va salvar el massatge cardíac queli va fer un noi que assistia a l’espectacle, fins que vaarribar l’ambulància amb el desfibril·lador. La Remeigaudeix d’una bona qualitat de vida perquè es trobabé, però admet que la mort sobtada va fer que esreplantegés moltes coses. Després d’haver d’estar unsmesos sense treballar a la seva sabateria, va entendreque no hi ha ningú imprescindible i va aprendre adelegar. Ara dedica més temps a si mateixa i gaudeixdels petits moments de la vida.

La incomprensió que pateixen els malalts de cor, queaparentment semblen estar sans, és un altre delstemes que sorgeixen en la conversa.

“El cor és molt traïdor, perquè no sembla que estiguismalalt. No avisa”, diu el Pedro. L’Eva explica comviu aquesta incomprensió amb els amics, que “tam-poc t’entenen. Quan vas pel carrer i t’has d’aturarperquè et canses, pensen que estàs exagerant”.

El Xavier hi està d’acord: “Et veuen jove i amb bonaspecte i creuen que ja està superat, i jo encara m’es-tic recuperant, més mentalment que del cor”. Acceptarla nova situació no està sent fàcil per al Xavier, quemai s’havia pensat que tindria un problema de cor. Araha d’aprendre a viure amb la responsabilitat de cuidar-se i amb la por que torni a passar. La Remei també viuamb aquest neguit, però explica que a poc a poc s’hiha anat habituant i ha sabut deslligar-se’n. “Em pottornar a passar sense que me n’adoni, però he de fervida normal”, explica.

MÓNMARATÓ · 13

EVAURPINA

Créixer amb unamalaltia de cor

Va néixer amb una cardiopatia congènita, doble sortidadel ventricle esquerre amb comunicació intraventricular,que en els seus 27 anys l’ha portat 6 vegades al quirò-fan, la darrera i més important l’any 2002.

PEDRO GIMENO Cuidar el cor, cuidar la vida Té 70 anys i pateix una insuficiència cardía-ca, des que fa 15 anys va patirtres infarts. En aquell momentva decidir viure per cuidar-se. Uns hàbits de vidasans l’han portat a uns70 anys plens d’en-ergia i optimisme.

XAVIER SAMPER La vidadesprés de l’infart

El passat mes de maig i amb 45 anys va patir un infart.L’elevat consum de tabac i l’estrès produït per la feinavan contribuir a aquest fet, que ha entès com una sego-na oportunitat i un avís per corregir hàbits.

REMEI BEDMAR Sobreviure a una mort sobtadaLa Remei va patir una mort sobtada fa més de dos anys,de la qual s’ha recuperat sense cap seqüela. Amb 54anys, l’ensurt i el coneixement precipitat de les malaltiescardiovasculars li hafet replantejar-sela vida.

MÓNMARATÓ · 12

EL PROGRAMA

Fa uns dies, en una de les pauses de lagravació d’un dels vídeos que es veuran a La Marató, el doctor Joan Cinca que hiparticipava m’expressava, encuriosit, lesimpressions que li havia provocat el fetd’haver trepitjat per primera vegada unplató. “Això és impensable en un quirò-fan... Allà, no podem assajar, ni repetir sino ens ha sortit bé el que hi fem... Quinasort teniu!”

I, realment, és així. Tenir tantes oportunitatscom la feina exigeixi per fer-la bé és unluxe comparat amb la tensió que suposajugar-se-la a només una carta. I més trac-tant-se de vides humanes.

Un plató de televisió i un quiròfan podenguardar un cert paral·lelisme: la il·lumina-ció intensa; un punt d’atenció envoltat demoltes persones, totes elles imprescindibles;la rellevància del que s’hi fa; l’estona quees necessita, que de vegades pot ser moltllarga, la tensió que s’hi viu (més importanten un programa en directe)...

La Marató, com qualsevol acció en un qui-ròfan, és única i irrepetible. Única, pel fetque es tracta d’un format singular de televi-sió (de més de 12 hores de durada i endirecte) i irrepetible, en el sentit que noméses pot millorar d’un any per l’altre.

El programa de La Marató el comencem apreparar 6 mesos abans de l’emissió.Necessita d’un bon preoperatori (conti-nuant amb l’analogia mèdica) i un munt depersones per fer-lo possible. El grup de 15persones que hi treballa d’una manera méso menys fixa passa a convertir-se en 400el dia del programa.

En aquesta edició el programa compta ambdiverses novetats. Una de les més destaca-bles és el canvi en el marcador dels diners

que es recapten, que, per primera vegada,serà dinàmic. És a dir que el marcador ons’acumulen els diners estarà en continu movi-ment segons el ritme en què arribin lesdonacions, i actuant gairebé com un termò-metre del que està passant al plató i de lasolidaritat dels catalans.

Una altra novetat fa referència a les seuson rebrem aquests donatius. A partir d’a-questa edició, a les seus de Tarragona,Lleida, Girona i Barcelona, se n’incorporauna de nova que serà itinerant, és a dirque cada any estarà situada en una ciutatdiferent. La d’aquest any l’hem situada alTeatre Kursaal de Manresa.

I la tercera novetat, referent al plató, és labanda de música i el presentador, queseran els mateixos durant totes les horesd’emissió. Aquest any hem encarregat lacontinuïtat musical al Llibert Fortuny i la pre-sentació al Miquel Calçada, que agafaràel relleu dels altres tres professionals quefins ara han assumit la presentació en soli-tari (Antoni Bassas, Helena G Melero iRamon Pellicer).

La presència i col·labora-ció de malalts i metges,presentadors, convidats,vídeos i accions divul-gatives, actuacionsmusicals, activitats orga-nitzades arreu del paísi el suport fidel de la nostraaudiència,faran nova-ment de LaMarató deTV3 un pro-grama de tele-visió únic i irre-petible.

Únic i irrepetibleXavier Abad, director de La Marató de TV3

La Marató de TV3 edita el seu tercer disc de can-çons que parlen del cor i que tenen en comú valors

universals com la solidaritat, la superació, l’a-mor a la vida, conceptes associats també a

moltes persones que pateixen malaltiescardiovasculars, les patologies que

centraran la setzena edició.

La nova proposta musical versio-na al català cançons d’estils tandiferents com el pop-rock, larumba catalana, el funky, lafusió, el mestissatge, la lírica i elcinema. El disc inclou també lasintonia de La Marató interpre-tada per Llibert Fortuny Electric

Quintet, que enguany serà labanda del programa.

Per primera vegada el disc de LaMarató de TV3, compta amb una

col·laboració internacional, la cantant defados portuguesa amb arrels catalanes Mísia.

Del panorama espanyol, en destaca la participacióde l’Oreja de Van Gogh i Il Divo. Antonio Orozco,

Gisela i els monjos budistes del Garraf, JosepCarreras, Cris Juanico, Lax’n’busto, Peret, QuimiPortet són alguns dels cantants que també s’hansumat al projecte solidari, igual que artistes novellscom Nubla, Mazoni, Helena Miquel, Lluís Cartes oLas Migas.

El disc estarà integrat per 17 cançons gravadesespecialment per La Marató i 1 tema cedit. El treballofereix la possibilitat d’escoltar 12 cançons que perprimera vegada s’han adaptat al català. La producciómusical ha anat a càrrec de Marc Parrot, TenProduccions i Jordi Cubino.

Les 170.000 còpies que s’editaran del disc de LaMarató de TV3 es podran comprar juntament ambels diaris Avui, El Punt, El Periódico de Catalunya i La Vanguardia només el diumenge 9 de desembre.El preu serà el mateix que en les dues edicionsanteriors: 9 euros. L’èxit de vendes del disc de l’anypassat ha fet que enguany se n’hagi duplicat el tirat-ge de còpies.

Alguns temes del disc s’interpretaran durant el pro-grama La Marató de TV3.

LES MALALTIES CARDIOVASCULARS EXPLICADES ALS JOVESEl mes de novembre la Fundacióha engegat la campanya de sensi-bilització i difusió sobre les malal-ties cardiovasculars amb l’objectiude mobilitzar la societat catalana idivulgar el coneixement sobre les

malalties cardiovasculars entre elscentres educatius i cívics deCatalunya.

En aquesta campanya, coordinadaper la Secretaria d’AccióCiutadana del Departament deGovernació i AdministracionsPúbliques de la Generalitat, hi parti-cipen uns 200 professionals de lamedicina, que impartiran al voltant

de 3.000 conferències, els princi-pals receptors de les quals són elsjoves entre els 14 i els 16 anys. Latasca divulgativa dels conferen-ciants compta amb el suport d’unDVD didàctic editat especialmentper a la campanya, que recullexplicacions mèdiques i testimonisde malalts del cor.

Els joves pinten La MaratóLa implicació dels joves enla campanya de sensibilit-zació de La Marató es completa amb la participa-ció en el concurs Pinta LaMarató, que enguany arri-ba a la seva novena edi-ció. L’objectiu del concursés fomentar l'esperit solidarique representa La Maratóde TV3 i el coneixementdels joves sobre les malal-ties cardiovasculars.

Tots els centres que hanrebut una conferènciapoden participar en aquestconcurs, elaborant un cartellque contingui la visió parti-cular dels alumnes sobre lesmalalties cardiovasculars.Un jurat elegirà el muralguanyador i premiarà elsseus autors amb un cap desetmana en una de les ins-tal·lacions de la xarxa d’albergs de la Generalitat.

El web de la Fundació(www.fundaciomaratotv3.cat)acollirà una exposició virtual amb tots els murals que han participat en elconcurs.

El Dr. Marrugat, en la formació dels professionals de la medicina

EL DISC DE LA MARATÓ

MÓNMARATÓ · 17

Alguns dels cartells presentats al concurs de l’edició 2006

LA CAMPANYA

MÓNMARATÓ · 19

Una de les novetats de La Marató 2007 és la posa-da en marxa d’una seu itinerant, que enguany s’estre-na al Teatre Kursaal de Manresa i que s’uneix a lesaltres 5 seus de La Marató: el Palau Sant Jordi, elPlató 4 de TV3, el Port de Tarragona, la Fira deGirona i la Universitat de Lleida. Serà a través de870 línies telefòniques distribuïdes entre les 6 seusque es rebran els milers de trucades de donants al905 11 12 13 durant el dia de La Marató.

Per a aquesta nova edició, les seus comptenamb un espai habilitat on al llarg del progra-ma es podran realitzar entrevistes a testimo-nis de malalties cardiovasculars i a perso-nes que participen en activitats populars.D’aquesta manera, La Marató augmentala seva proximitat amb els ciutadans iofereix una cobertura més àmplia de totallò que passa al país durant el dia 16de desembre.

Per a l'organització i la logística de lesseus, la Fundació compta amb la col·labora-ció d'entitats, institucions i empreses, que desen-volupen tasques essencials per fer possible el seu fun-cionament, que van des de la coordinació del volun-tariat i la instal·lació de les línies telefòniques al pro-cessament i verificació de les donacions. Cada seucompta, a més a més, amb els productes iserveis oferts per centenars d’empre-ses subministradores, que abastei-xen les necessitats logístiques idels voluntaris.

MOURE’S PER LA MARATÓLa Marató és un projecte col·lectiuque es fa realitat gràcies a lacol·laboració de moltes persones, jasigui amb la participació individualen tasques de voluntariat, d’associa-cions que organitzen activitats popu-lars o bé d’empreses col·laborado-res. La suma de tots aquests esfor-ços i il·lusions fa que edició rereedició, el dia de La Marató esdevin-gui una festa popular i solidària.

L’edició 2007 de La Marató comp-ta amb la mobilització de prop de2.000 entitats arreu de Catalunya,que organitzaran centenars d’inicia-tives i actes populars amb l’objectiu

de recaptar fons. I també amb lacol·laboració de més de 2.400voluntaris distribuïts entre 6 seustelefòniques, que atendran les truca-des dels donants i faran altres tas-ques per garantir el bon funciona-ment d’aquestes seus.

Les mostres de confiança en el mis-satge de La Marató es tradueixentambé en l’adhesió a la campanyadels ajuntaments catalans, quecol·loquen pancartes als carrers deles poblacions i esperonen la mobi-lització dels seus habitants. Tambéel món del teatre s’hi afegeix, ambla lectura d’un manifest de suport aLa Marató que fan les sales d’exhi-bició i les companyies teatrals d’a-rreu de Catalunya.

En les activitats populars que s’organitzen en pobles i ciutats hi participenpetits i grans amb entusiasme i ganes de col·laborar

1. Lleida2. Tarragona 3. Palau Sant Jordi de Barcelona 4. Girona 5. Manresa6. TV3

MÓNMARATÓ · 18

LES SEUS:CENTRES D’OPERACIONS DE LA MARATÓ

1.

2.

3.

4.

5.6.

Lliurament d’ajuts a la recerca biomèdicasobre el dolor crònic

La Marató 2006

La Marató 2006.Tancament de comptes

Dolor crònic

Els fons recaptats durant La Marató del 2006, mitjançant diversos canals de donatius, permetranacomplir els dos objectius principals de la FundacióLa Marató de TV3: el foment de la recerca biomèdi-ca d’excel·lència, en aquest cas sobre el dolor crònic, i la sensibilització ciutadana sobre LaMarató de TV3.

El Patronat de la Fundació va aprovar aquestscomptes en la reunió del dia 21 de novembre de

2007, i són auditats per PricewaterhouseCoopers i per la Subdirecció General de Control de laIntervenció General del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat.

Tot seguit, es detalla l’aplicació dels recursos obtin-guts durant l’exercici comptable juliol 2006 – juny2007.

La Fundació assumeix les despeses d’administració amb els interessos bancarisdels recursos que administra. D’aquesta manera, tots els diners procedents dedonatius són destinats, en la seva totalitat, a les finalitats fundacionals.

*6.196.504,24Û és la xifra final a aplicar a projectes de recerca un cop afegits excedents d’exercicis anteriors.

ELS COMPTES LA RECERCA

INGRESSOS

Donatius 6.562.230,31Û

Patrocini i altres 431.250,54Û

Interessos bancaris i altres 586.377,35Û

TOTAL INGRESSOS 7.579.858,20Û

APLICACIONS

Finalitats fundacionals: 7.098.848,73Û 93,66%

a) Activitats de sensibilització i difusió 945.754,14Û 12,48%

b) Ajuts a projectes de recerca en dolor crònic 6.153.094,59Û* 81,18%

Despeses d'administració 481.009,47Û 6,34%

TOTAL APLICAT 7.579.858,20Û 100,00%

EXERCICI 2006 - 2007. APLICACIÓ DE RECURSOS

despesesd’administració

ajuts

sensibilització i difusió

La Universitat Rovira i Virgili de Tarragona acollirà el proper 3 de desembre l’acte de lliurament delsdiplomes acreditatius als investigadors que rebranfinançament de la Fundació La Marató de TV3 perdesenvolupar els seus projectes de recerca biomèdi-ca sobre el dolor crònic, tema que va centrar La Marató del 2006.

Aquest acte serà presidit pel rector de la URV,Francesc Xavier Grau Vidal, per la consellera deSalut, Marina Geli i pel director de la Fundació,Joan Majó, que estaran acompanyats per la comis-sionada per a Universitats i Recerca, Dra. BlancaPalmada, i pel coordinador de la ComissióAssessora Científica i el director de la Fundació,José J. Navas i Miquel Vilar, respectivament.

“Dolor. Esperanza en la investigación”, serà el títolde la conferència que presentarà la Dra. MaríaAmor Hurlé, catedràtica de Farmacologia de laUniversitat de Cantàbria.

Resultat de la convocatòria públicaen dolor crònicEnguany seran 28 els projectes de recerca biomèdicaque es finançaran amb els fons recaptats durant LaMarató del 2006, seleccionats en funció de la sevaqualitat, metodologia i rellevància, entre els 81 projec-tes presentats. Aquests projectes disposaran d’un totalde 6,15 milions d’euros.

La gestió de l’avaluació l’ha duta a terme l’Agènciad’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques, delDepartament de Salut, que va repartir els projectesentre 92 revisors internacionals especialistes en l’àmbitdel dolor, perquè els avaluessin.

Un cop finalitzat un període de 3 anys, els investiga-dors principals faran públics els resultats dels seus tre-balls de recerca en un simposi científic.

Dr. Lluís Aliaga FontClínica del Dolor. Fundació Teknon“Neuroestimulació amb radiofreqüència de polsen el tractament de dolor crònic”200.000 Û

Dr. Fernando Azpiroz VidaurHospital Universitari Vall d’Hebron“Dolor abdominal idiopàtic crònic: mecanismesfisiopatològics”177.425 Û

Dra. Montserrat Balagué CorbellaSocietat Catalana de Medicina Familiar iComunitària“Efectivitat d’una intervenció multidisciplinària enl’evolució de la lumbàlgia subaguda inespecíficaen població activa”199.967 Û

Dr. Carles Ballús CreusHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Taller sobre el dolor per a pacients i familiars”198.468 Û

Dr. Joan Castell ConesaHospital Universitari Vall d’Hebron“Neuroimatge amb SPECT en cefalea per abús demedicaments”199.800 Û

Dr. Antonio Ferrer MontielInstitut de Biologia Molecular i Cel·lularDra. Rosa Maria Planells CasesCentro de Investigación Príncipe Felipe.ValènciaDr. Angel Messeguer PeypochInstitut d’Investigacions Químiques i Ambientals deBarcelona“Intervenció farmacològica al receptor de TRPV1per atenuar el dolor crònic”347.766 Û

Dr. Joaquim Gea GuiralInstitut Municipal d’Investigació Mèdica“Fibromiàlgia: relacions entre els símptomes ifenòmens moleculars locals (expressió de citoci-nes i estrès oxidatiu) en els músculs”198.005 Û

Dr. Jesús Giraldo ArjonillaInstitut de Neurociències UABDr. Jean Philippe PinInstitut de Génomique Fonctionnelle. MontpellerDr. Amadeu Llebaria SoldevilaInstitut d’Investigacions Químiques i Ambientals deBarcelonaDr. Joaquim Ariño CarmonaFacultat de Veterinària UAB“Bases moleculars del dolor neuropàtic: unaaproximació integrada per a l’anàlisi del grup-IIIde receptors metabotròpics de glutamat”395.380 Û

Dr. José Gutiérrez MaldonadoFacultat de Psicologia UBCentre de Realitat Virtual. BarcelonaDra. Cristina Botella ArbonaFacultat de Ciències Humanes i Socials. Castelló“Desenvolupament i aplicació de mètodes tecno-lògicament avançats basats en realitat virtual pera distracció de l’atenció, visualització i modifica-ció de la imatge corporal, com a tècniques anal-gèsiques adjuntes contra el dolor crònic”388.400 Û

Dra. Marta Larrosa PadróHospital de Sabadell“Estudi dels trastorns del son dels pacients ambfibromiàlgia”199.065 Û

Dr. Alberto Lleó BisaHospital de la Santa Creu i Sant Pau“Dianes moleculars dels antiinflamatoris no este-reuïdals: implicacions per al dolor crònic”169. 531 Û

Dra. Eva Martinez CaceresHospital Universitari Germans Trias i Pujol“TOLERVIP-MS: inducció de tolerància en esclero-si múltiple amb cèl·lules dendrítiques tractadesamb pèptid intestinal vasoactiu i carregades ambpèptids de la mielina”199.838,5 Û

Dr. Jordi Miró MartínezFacultat de Ciències de l’Educació i Psicologia URV“Tractament psicològic pel dolor crònic musculos-quelètic en nens i adolescents: el paper del catas-trofisme en l’adaptació a l’experiència de dolor”195.017 Û

Dr. Antonio Montes PérezHospital del Mar“Cronificació del dolor després de la cirurgiad’hèrnia inguinal, de mama i cardiotoràcica:anàlisi dels factors predictius i associació ambpolimorfismes genètics”199.328 Û

Dr. Pedro José Montoya JiménezInstitut de Recerca en Ciències de la Salut. Mallorca“Dinàmica cerebral del processament cognitiu iafectiu en pacients amb fibromiàlgia”199.668,78 Û

Dra. Pilar Peris BernalHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Efecte de la vertebroplàstia percutània en laqualitat de vida dels pacients amb dolor relacio-nat amb fractures vertebrals osteoporòtiques.Comparació amb el tractament conservador”149.844 Û

Dra. Olga Pol RigauHospital de la Santa Creu i Sant Pau“Noves estratègies en el tractament del dolor crò-nic inflamatori i neuropàtic”184.746 Û

Dr. Josep Porta SalesInstitut Català d’Oncologia“Dolor crònic en pacients adults oncològics aCatalunya: epidemiologia, adequació i satisfacciódel tractament analgèsic”71.655,75 Û

Dra. Patricia Pozo RosichHospital Universitari Vall d’Hebron“CHROMIG: genotipatge del risc de desenvolu-par migranya crònica”199.413,75 Û

Dra. Margarita Puig Riera de ConíasHospital del Mar“Dolor crònic postquirúrgic. Implicació dels siste-mes de la dinorfina i encefalines, i prevenció mit-jançant teràpia gènica”199.264,41 Û

Dr. Manuel Ramos CasalsHospital Clínic i Provincial de Barcelona“Susceptibilitat immunogenètica i alteracionsmetabòliques com a factors etiopatogènics dedolor crònic en pacients amb síndrome deSjögren en comparació amb pacients atesos enl’àmbit de l’atenció primària”180.525 Û

Dr. Joaquín María Rodríguez LeónCentre de Medicina Regenerativa de BarcelonaDra. María Amor Hurlé GonzálezFacultad de Medicina. CantàbriaDra. Pilar Sánchez BlázquezInstituto Cajal. Madrid“Modulació dels estats de dolor crònic per lescitocines de la famíilia dels factors de creixementtransformants beta”395.625 Û

Dra. Maria Rull BartomeuHospital Universitari Joan XXIII“Desenvolupament i aplicació d’un programamultidisciplinari de tractament de la fibromiàlgiadirigit a pacients amb baix nivell cultural”182.956 Û

Dr. Eduardo Soriano GarcíaInstitut de Recerca Biomèdica de Barcelona“Identificació i caracterització d’un nou sistemade senyalització associat a exocitosi i neurotrofines: paper en la generació del dolor”162.538 Û

Dr. Gregorio Valencia PareraInstitut d’Investigacions Químiques i Ambientals deBarcelonaDra. Raquel E. Rodríguez RodríguezFacultad de Medicina. SalamancaDr. Jesús Jiménez BarberoCentro de Investigaciones Biológicas. MadridDra. Núria Boada CentenoFacultat de Ciències de la Salut i de la Vida UPF“Disseny racional, síntesi i caracterització d’anà-legs d’opiorfina i M6G: vers un millor coneixe-ment dels mecanismes del dolor”361.326,22 Û

Dra. Marta Valle CanoHospital de la Santa Creu i Sant Pau“Aproximació farmacocinètica-farmacodinàmicapoblacional per avaluar la interacció entre delta-9-tetrahidrocannabinol i cannabidiol en voluntarissans després d’administració oral: efectes farma-cocinètics, antinociceptius i subjectius”179.900 Û

Dr. Josep Valls SoléHospital Clínic i Provincial de BarcelonaDr. Josep M. Tormos MuñozHospital de Neurorehabilitació Institut GuttmannDr. Paul VerschureFundació Barcelona Media UPF“Intervencions sobre els components sensorial iemocional de les respostes a estímuls de doloren pacients amb dolor neuropàtic crònic”364.502 Û

Dr. Enrique Verdú NavarroInstitut de Neurociències UAB“Trasplantaments cel·lulars i tractament farmacolò-gic per reduir el dolor neuropàtic crònic enlesions de medul·la espinal”96.300 Û

LA MARATÓ 2006: DOLOR CRÒNICInvestigadors que rebran finançament