MónMaratóMarató 2005: “Diu molt de tu”

Mobilització social contra l’Alzheimer i altres malalties del cervellPassem comptes

REVISTA DE LA FUNDACIÓ LA MARATÓ DE TV3 · NOVEMBRE 2005 · NÚM.14

PATRONAT

President:Sr. Joan MajóDirector general de la CorporacióCatalana de Ràdio i Televisió.

Vocals

Sra. Marta AymerichDirectora de la ComissióInterdepartamental de Recerca iInnovació Tecnològica.

Sr. Francesc EscribanoDirector de Televisió de Catalunya.

Sr. Marc MateuDirector del Programa La Marató de TV3.

Sr. José J. Navas PalaciosDepartament de Sanitat i SeguretatSocial.

Sr. Miquel ReniuVocal del Consell d’Administració dela Corporació Catalana de Ràdio iTelevisió.

Sr. Oleguer SarsanedasDirector de Catalunya Ràdio.

Sr. Antoni SegarraSecretari general del Departamentde Benestar i Família.

Sr. Esteve MañáSecretari, no patró.

DIRECCIÓ EXECUTIVA

Sr. Miquel Vilar

COMISSIÓ ASSESSORA

Dr. José J. Navas PalaciosDepartament de Salut (coordinador).

Dr. Josep M. AntóDirector de l’Institut Municipald’Investigació Mèdica.

Dra. Marta AymerichDirectora de la ComissióInterdepartamental de Recerca iInnovació Tecnològica.

Dr. Lluís Blanch TorraDirector científic del Parc Taulí. Sabadell

Dr. Josep M. BorràsDirector científic de l'Institut Catalàd’Oncologia.

Dr. Juan Emilio Feliu AlbiñanaDirector general de l'Institut de Recercade l’Hospital Universitari de la Valld’Hebron.

Dr. Alberto de Leiva HidalgoDirector de l'Institut de Recerca del'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Sr. Marc MateuDirector del Programa La Marató de TV3.

Dr. Xavier Matias GuiuDirector científic de l’Hospital Arnau deVilanova.

Dr. Romà PallarésDirector científic de la Fundació AugustPi i Sunyer.

Dr. Ricardo PujolDirector científic de l'Hospital UniversitariGermans Trias i Pujol.

Dr. Wilfredo Ricart EngelCap de la unitat Endocrí de l’HospitalJosep Trueta de Girona.

Dr. Joan RodésPresident de la Fundació Privada Clínicper a la Recerca Biomèdica.

Dra. Rosa Solà AlberichVicerectora d’Investigació i InstitucionsSanitàries de la Universitat Rovira iVirgili de Tarragona.

Sr. Miquel VilarDirector executiu de la FundacióLa Marató de TV3.

Dr. Ernest ViñolasComitè Científic de la Fundació JordiGol i Gurina.

Dr. Carles MiquelDepartament de Salut (secretari tècnic).

© 2005 Fundació La Marató de TV3Tiratge: 74.500 exemplarsDistribució gratuïta.

Direcció: Miquel VilarRedacció: Begonya Garcia i BatlloriDisseny gràfic: Zink comunicacióImpressió: Gramagraf SCCL

Fundació La Marató de TV3Ganduxer, 117, 1a planta08022 Barcelonafundaciomaratotv3@ccrtv.eswww.fundaciomaratotv3.org

Aquesta publicació ha estat possiblegràcies a l’aportació de:AstrazenecaEsteveLundbeckMarc MartíMRWWall Video

D.L.: B-18.855.04

Protecció de dadesLes dades de caràcter personal formenpart d’un fitxer de la Fundació La Maratóde TV3, amb la finalitat d’oferirinformació sobre els actes propis de laFundació. En qualsevol moment espodran exercir els drets d’accés,d’oposició, de rectificació i decancel·lació previstos en la Llei orgànica15/1999, de 13 de desembre. S’hanadoptat les mesures tècniques iorganitzatives necessàries per garantirla seguretat de les seves dades, iúnicament s’utilitzen amb la finalitatesmentada. Si vol exercir algun dels dretsindicats, només cal que ens ho comuniquiamb la petició concreta.

Durant el segle XX la recercacientífica va fer passes fonamentalsen el coneixement del nostre món.Els grans avenços en física, química,biologia i en tecnologies de lainformació van permetre d’assolirun elevat nivell de coneixement del’estructura i el funcionament delcos humà.

El gran esforç col·lectiu del ProjecteGenoma Humà ha estat un granexemple de com la col·laboracióinternacional pot atènyer grans fites.Ja entenem el nostre codi genètic,i probablement podrem arribar aconèixer les bases moleculars de lesvies metabòliques més importants.

Alguns científics rellevants, incloent-hi premis Nobel que han tingutresultats excel·lents en aquesta “fasegenòmica de la medicina”, esdecanten sobre la conveniènciad’intentar comprendre els sistemes iles funcions complexes del cos humà.Per aquest motiu, comencen a haver-hi intents importants per entendrecom funcionen en el seu conjunt lescèl·lules humanes, comprendre lesfuncions complexes del cervell,i també els mecanismes de lamemòria, de la consciència, etc.

En definitiva, les neurociències espresenten com la nova frontera delconeixement científic. I això ésespecialment rellevant per dues raons:

primerament perquè al cervell tenenlloc les funcions de relació i de reflexiósuperiors (pensament, judici i raciocini)i en segon lloc perquè les malaltiesque afecten el cervell són altamentprevalents (demències, accidentscerebrovasculars, trastorns delmoviment, etc.) i tenen una graninfluència sobre la qualitat de vidade les persones i suposen unaimportant càrrega social.

Per tot això, i després de conèixerles manifestacions d’interès dediverses societats científiques iassociacions de pacients, i haventobtingut una valoració positiva dela Comissió Assessora Científica dela Fundació, el Patronat ha deciditescollir el tema de recerca enneurociències per a la properajornada de La Marató de TV3d’aquest any 2005.

Aquesta decisió permetrà aportarrecursos econòmics per a la recercabàsica i aplicada en neurociències,amb la finalitat última de poder trobarnous tractaments, més eficaçosque els actuals, en les malaltiesneurològiques.

Dr. José J. NavasVicepresident segoni coordinador de la ComissióAssessora Científica de laFundació La Marató de TV3

Per què cal ferrecerca enneurociències?

EL CERVELL

El cervell és l’òrgan més complex de l’organisme,també el menys conegut, i alhora el que marcales diferències més importants entre l’home i lesaltres espècies. En el decurs de l’evolució s’haanat fent cada vegada més complex. Des delcervell “automàtic”, que comanda les funcionsvitals i que tenen tots els animals, s’ha anatdesenvolupant progressivament tot al llarg demilions d’anys fins a arribar al còrtex, seu deles funcions superiors: consciència, raó, judici,llenguatge, percepció. Amb més de 30 bilionsde neurones interconnectades per les sinapsis,que recullen les situacions internes i el que ensenvolta, el nostre cervell ens permet unaadaptació dinàmica al medi. Cap modelmatemàtic no pot reproduir tanta complexitat,i aquest nombre gairebé infinit d’associacionsfa que no hi hagi cap home igual a un altre.

Aquestes funcions tan “humanes” estan basadesen processos fisiològics –irrigació sanguínia,conducció elèctrica, transmissió química– elsquals fan que el nostre cervell funcioni. L’alteraciód’aquests processos bàsics, que permeten elbon funcionament del sistema nerviós, és elque produeix les malalties neurològiques.

Si sobre altres sistemes del nostre organisme hiha hagut progressos importants pel que fa aconèixer-ne el funcionament, les malalties quecomporten i els seus diagnòstic i tractament,podem dir en canvi que en el sistema nerviós,malgrat els avenços que s’han fet, el camí perrecórrer encara és molt llarg. Hem aconseguitconèixer els símptomes i diagnosticar lesmalalties, però les terapèutiques són moltescasses, i encara queden zones fosques pera les quals no tenim explicació.

Aquesta Marató acara quatre malalties:l’Alzheimer, el Parkinson, l’esclerosi múltiple il’ictus, que es comenten més endavant, tot ique no són les úniques. L’epilèpsia, amb mésde 30.000 pacients a Catalunya, malgrat elsenormes avenços terapèutics, continua sent unproblema per als pacients i familiars per duruna vida normal.

Les malalties de la motoneurona –amb l’esclerosilateral amiotròfica com la més destacada–,malgrat la baixa incidència, tenen efectesdevastadors. La miastènia Gravis, tot i elstractaments útils, continua sent de causadesconeguda. Les miopaties i distròfiesmusculars, que afecten de manera predominantnens i persones joves, són discapacitants i moltinvalidants, i no tenen terapèutica. També lesneuropaties, que tot i que en general són menysgreus, poden ser causa d’alteració importantde la vida quotidiana dels pacients afectats. Itot un seguit de malalties poc conegudes iinfreqüents poden tenir repercussions així mateixdramàtiques per als pacients que les viuen i elseu entorn.

Si la recerca és bàsica en tots els camps de lasalut, en el camp de les malalties neurològiquesés imperativa. Però més que en cap altre cas,quan parlem de malalties que afecten el cervell,l’òrgan que ens fa persones, és fonamentalentendre el pacient, no com un conjunt desímptomes, sinó com una persona que pateixi lluita, i que només amb la seva col·laboraciói amb l’ajut dels qui l’envolten podrem avançar.

Les malaltiesneurològiques

Dr. Miquel GallofréDirector del Pla director de la malaltia cerebral i vascular.Departament de Salut

4 - M Ó N M A R AT Ó

M Ó N M A R AT Ó - 5

Les demències són malalties que deterioren lesfuncions mentals, com la memòria, l’atenció,la capacitat d’aprenentatge i el llenguatge,entre d’altres, i que comporten una dificultatprogressiva per poder dur a terme les activitatsde la vida diària, des de l’ús dels diners i deltelèfon, o la utilització del transport públic, laconducció de vehicles, fins a disminuir lacapacitat per vestir-nos, rentar-nos i alimentar-nos, en les fases més avançades de la malaltia.Els diversos tipus de demències es caracteritzenperquè presenten un quadre clínic ambsímptomes comuns i es diferencien per la causaque produeix aquests símptomes: l’edat d’inici,la forma de presentació, el curs clínic i elstrastorns de comportament associats.

La malaltia d’Alzheimer és el tipus de demènciamés freqüent. Es caracteritza per un iniciinsidiós, un deteriorament cognitiu i funcionalprogressiu i per la presència durant les fasesevolutives de la malaltia d’alteracions de l’estatd’ànim i de la conducta.

Els estudis epidemiològics assenyalen queanualment apareixen entre 0,5 i 1 cas percada 100 persones majors de 64 anys i que,actualment, els casos de malaltia d’Alzheimerrepresenten entre el 6 i el 9% de totes lespersones de més de 64 anys. A partir d’aquestaedat el nombre de casos s’incrementa de formaexponencial, i així, als 65 anys és de l’1%,als 75 anys del 9%, als 85 anys del 35% ials 90 anys arriba fins a un 50% i més.

A Catalunya, en la darrera dècada, lespersones grans han esdevingut un col·lectiumolt nombrós, tant en valors absoluts com amb

relació a la resta de població. Segons elpadró de l’any 2003, a Catalunya hi havia1.149.171 persones majors de 64 anys, quesuposaven el 17,2% de la població total. Lesestimacions realitzades preveuen que l’any2050 aquest grup de població representi el25% del total, de la qual, el 10% tindrà 80anys o més.

Si tenim en compte aquestes dades, avui diaa Catalunya el nombre de casos de malaltiad’Alzheimer oscil·la entre 68.986 i 103.480casos, ja siguin diagnosticats o no, i l’any2050 podria oscil·lar entre 99.782 i 149.674casos.

Davant d’aquesta realitat, és indispensableque en un futur no gaire llunyà disposem d’einesterapèutiques, més eficaces que les actuals,que permetin alentir o aturar la malaltia i quedisposem també de models d’atenció sanitàriaque donin resposta a les necessitats delspacients i dels seus curadors.

Des de la dècada dels anys vuitanta s’hanproduït avenços notables en la comprensió deles causes i en les tècniques de diagnosi is’han desenvolupat models assistencials quehan permès millorar la qualitat de vida delspacients. Tanmateix, encara continua essentuna patologia crònica i irreversible amb untractament pal·liatiu. La recerca que avui volempromoure i potenciar ha de contribuir al’establiment de nous principis d’atenció itractament que han de permetre fer front a unamalaltia que atempta contra la identitat de lapersona.

Alzheimer... quan nosabem qui som

Dr. Secundí López-PousaNeuròleg. Cap de la Unitat de Recerca. Coordinador de la Unitat de Valoració de la Memòriai les Demències. Hospital de Santa Caterina. Institut d’Assistència Sanitària. Girona

6 - M Ó N M A R AT Ó

Parkinson... quan no podemcaminar i tremolem

Dr. Eduard TolosaCap del Servei de Trastorns del moviment. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona

Amb el nom de Parkinson s’engloben diversesmalalties neurològiques en les quals el pacientté tremolors, lentitud de moviments i dificultata l’hora de caminar. En totes es produeixendipòsits anormals de proteïnes al cervell ques’associen a una mort prematura de diversosgrups de neurones en zones molt concretesdel cervell i en particular d’aquelles neuronesen l’anomenada substància negra,especialitzades en la producció de dopamina.

La malaltia de Parkinson és molt freqüent, perla qual cosa no és estrany que se’n coneguinnombroses personalitats públiques afectades:Mao Tse Tung, Hitler, Michael Fox, el papaJoan XXIII, en són diversos exemples. ACatalunya hi ha uns 15.000 individus afectatsde Parkinson. Les probabilitats que un individudesenvolupi aquesta malaltia són d’un 1%després dels 65 anys, i és més freqüent enpersones d’edat més avançada, no fumadorsi que tinguin un o més familiars amb afeccióde Parkinson. La freqüència del Parkinson ésmés alta en individus d’edat avançada i aCatalunya va en augment, perquè la mitjanade vida de la població s’està incrementantd’una manera espectacular. Però no és nomésuna malaltia d’individus grans, perquè en el10% dels casos, la malaltia es manifesta abansdels 40 anys.

L’impacte del Parkinson sobre la nostra societatés enorme. D’una banda, genera alts costossanitaris tant directes com indirectes. Però,naturalment, és sobre la persona afectada iels seus familiars més directes en qui recau elpes de la malaltia. Si bé la mitjana de vidadels individus amb Parkinson amb els

tractaments de què disposem avui dia noqueda reduïda, són considerables les limitacionsque la malaltia imposa als pacients, que veuencom la seva autonomia va minvant d’unamanera lenta però progressiva. El paper del’home o la dona del malalt, generalmentd’edat avançada, és crucial en el mantenimentd’un nivell de qualitat de vida acceptable.

Des de la primera Marató de TV3 sobremalalties neurodegeneratives, el nostre conceptedel que és el Parkinson ha canviatespectacularment. Sabem, per exemple, quesi bé altera d’una manera important la mobilitat,altres funcions corporals també quedenalterades i a vegades amb precocitat. Aquestssímptomes, que es denominen no motors,inclouen la pèrdua de l’olfacte, restrenyiment,urgència urinària, depressió mental i pèrduade memòria o malsons nocturns, entre d’altres.Curiosament, els símptomes varien molt d’unpacient a un altre. Hem descobert també queen alguns casos l’herència hi és una causadeterminant. En només deu anys s’han identificatsis gens en els quals una mutació és causa dela malaltia. També sabem que en la majoriadels casos hi ha una proteïna que es dipositaen quantitats excessives al cervell. Aquestaproteïna s’anomena alfasinucleïna, substànciaclau en el Parkinson. Investigar el perquèl’alfasinucleïna es diposita al cervell i n’alterales neurones és un objectiu prioritari de larecerca mundial en neurociències.

Un aspecte important que s’ha desenvolupatels darrers anys ha estat el tractament quirúrgicdel Parkinson per mitjà de la implantació demarcapassos intracerebrals. En grups

seleccionats, aquests estimuladors elèctrics hanproduït millores destacables en la qualitat devida dels afectats, impossibles d’assolir ambels medicaments de què disposem actualment.

Encara resten, no cal dir-ho, enormes buits enel nostre coneixement del Parkinson i lesmalalties relacionades. Excepte en aquellscasos en què la malaltia és genètica, nosuperior al 5% dels casos, la causa continuasent desconeguda. I una cosa que encarapreocupa més, no es disposa d’un tractamentcapaç de modificar el curs progressiu de lamalaltia, un dels grans reptes...

Avançar en els nostres coneixements sobre elParkinson i les malalties afins és una tasca detota la societat. Per això cal involucrar-hi elsafectats i els seus familiars, investigadors clínicsi bàsics i també la indústria farmacèutica iempreses privades, juntament amb lesinstitucions sanitàries. La nova Marató de TV3dedicada a les malalties neurològiquespermetrà consolidar els grups de recerca enParkinson a Catalunya i donarà un nou impulsa aquestes investigacions, que han de millorarla qualitat de vida dels pacients i curadors i,finalment, dur-nos a identificar-ne les causes idesenvolupar-hi una teràpia preventiva eficaç.

M Ó N M A R AT Ó - 7

Entre nosaltres, a Catalunya, hi ha prop de4.000 persones amb esclerosi múltiple. Igualque les seves manifestacions clíniques, tambéels aspectes de què ens hem d’ocupar els quitenim com a objectiu millorar la qualitat devida d’aquestes persones són múltiples.

Com a resposta a aquest repte, a Catalunyahi ha, en el si d’unitats mèdiques d’esclerosimúltiple, centres de recerca bàsica (de genèticao biologia molecular, entre d’altres) queinvestiguen les causes de la malaltia, els qualssón fonamentals a l’hora de trobar tractamentsefectius; i també hi ha unitats de neuro-rehabilitació destinades a millorar el rendimenten les activitats de cada dia de les personesdiscapacitades per raó d’aquesta patologia.

Així, actualment és possible, per a una personaafectada –no només de Barcelona, sinó d’arreudel territori català–, rebre els tractamentsfarmacològics registrats i, en alguns centres,les persones amb esclerosi múltiple podenparticipar en assajos clínics terapèutics, quesón clau per al desenvolupament de noustractaments farmacològics. A més, la informaciód’arreu de Catalunya recollida en el procésde tractament és analitzada d’una maneracentralitzada i molt acurada, la qual cosa hade permetre confirmar que els tractamentsdisponibles actualment a les nostres mans sónefectius.

En tots els aspectes que hem esmentat ésfonamental el treball en equip entre professionalssanitaris, sociosanitaris i investigadors, juntamentamb la col·laboració de la societat civil i lesadministracions públiques. Aquesta

col·laboració s’està produint, i diversesiniciatives estan aconseguint d’ajuntar esforçosamb l’objectiu comú de la millora de la qualitatde vida dels afectats.

En la llista de coses per fer els propers anys,però, hi figura el desenvolupament formald’una xarxa de centres catalans d’excel·lènciaque serveixi d’irradiador de models d’atencióa les persones afectades i que faci investigacióbàsica rellevant però de repercussió immediataen la vida diària de les persones afectades.Per últim, és molt important recordar que quanes va fer la primera Marató de TV3 dedicadaa les malalties neurològiques, nomésdisposàvem d’un tractament aprovat, mentreque ara ja són cinc les especialitatsfarmacèutiques a l’abast per al tractament del’esclerosi múltiple. Ara, com abans, podemtractar farmacològicament les persones quehan tingut un inici amb brots, però també lespersones que estan progressant després d’havertingut un sol brot. Ara bé, malgrat aquestsavenços, i tot i haver-se practicat a Catalunyaun dels primers assajos amb teràpiaimmunomoduladora en aquest grup, continuemsense disposar d’un tractament efectiu per ales persones amb esclerosi múltiple d’iniciprogressiu.

També en aquests prop de deu anys, des delspetits serveis que atenien un nucli reduït depersones, s’ha desenvolupat una xarxa decentres especialitzats en el tractamentneurorehabilitador de les persones ambesclerosi múltiple. I esperem que, en escriureun text similar per a una altra Marató de TV3,puguem parlar d’avenços similars.

Esclerosi múltiple... quanno podem veure-hi o sentir

Dr. Xavier MontalbánNeuròleg. Cap de la Unitat d’Esclerosi Múltiple. Hospital Vall d’Hebron

És probable que molts de nosaltres hàgimviscut alguna vegada entre els familiars oamics l’aparició sobtada d’un trastorn de laparla o de la comprensió, la paràlisi de lesextremitats i la pèrdua de la sensibilitat d’uncostat del cos. Aquesta malaltia cerebral, queanomenem de maneres diferents (embòlia,trombosi, hemorràgia), s’esdevé com aconseqüència d’un trastorn del reg sanguinicerebral necessari per aportar l’oxigen i lessubstàncies nutritives a les cèl·lules del nostrecervell, les neurones. Quan les neurones noreben aquests compostos imprescindibles permantenir el seu metabolisme, inicialment aturenla seva activitat i finalment moren. El resultatés que perdem aquella funció per a la qualles nostres neurones estaven programades.

Els neuròlegs preferim d’emprar la paraula“ictus” per referir-nos a aquesta malaltia, perquèindependentment de la causa que provoca elproblema circulatori –l’obstrucció d’una artèriadel cervell per un coàgul que prové del cor(embòlia), l’obstrucció per un coàgul que esforma dins de la mateixa artèria pel dipòsitde colesterol i la inflamació en la seva paret(aterotrombosi) o la ruptura de l’artèria ambformació d’un hematoma (hemorràgiacerebral)–, els símptomes són idèntics i, pertant, els senyals d’alarma i la conducta quehan de seguir els pacients són els mateixos.

Ictus, o “cop” (aquest és el significat etimològic),reflecteix la brusquedat del problema, i lanecessitat que la intervenció mèdica sigui

immediata. L’ictus és una malaltia amb unextraordinari impacte social i sanitari: és lasegona causa de mort i la primera causad’incapacitat en els adults. Es considera quea Catalunya es produeix un ictus cada 30minuts (més de 12.000 l’any) i un de cada20 s’esdevé en persones de menys de 50anys. Un terç dels pacients moren i dos terçosdels que sobreviuen presenten seqüelespermanents que els incapaciten per a les sevesactivitats més bàsiques de la vida diària, comara menjar, caminar, vestir-se, controlar elsesfínters, etc. Això comporta una càrrega greuper als seus familiars.

Tanmateix, el present i el futur de les recerquessobre l’ictus ens permeten mirar aquesta malaltiaamb optimisme i esperança. L’ingrés delspacients en unitats especialitzades (unitatsd’ictus), on s’apliquen tractamentsestandarditzats i rehabilitació precoç, haaconseguit fer minvar una quarta part lamortalitat i la dependència. A més, disposemde fàrmacs capaços de recanalitzar lesartèries obstruïdes, o d’aturar la sagnia de leshemorràgies. Amb tot, la seva eficàciadepèn del fet que siguin administrats comabans millor, preferentment durant les 3 primereshores des de l’inici dels símptomes.Actualment menys del 20% dels pacients hiarriben a temps. Per això el Departament deSalut està desenvolupant mecanismes quefacilitin l’atenció immediata dels pacients ambictus en hospitals preparats en cadascun delsterritoris de Catalunya.

Ictus... quan no podemmoure un costat del cos

Dr. Antoni DávalosCap del Servei Cerebrovascular. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol

8 - M Ó N M A R AT Ó

M Ó N M A R AT Ó - 9

En la nova edició de La Marató, l’equip delprograma volem consolidar la línia engegadal’any passat, amb renovació formal i mésdinamisme televisiu. Així, mantindrem lapresència d’un mateix conductor de La Maratódes de l’inici fins al final, que serà acompanyatd’altres cares famoses de la casa.

Una de les novetats més sonades és El discde La Marató de TV3. Es tracta d’un disccompacte amb música gravada expressamentper a La Marató, una col·lecció de clàssicsdel pop adaptats al català i interpretats per:Manolo García, Moncho, Lluís Gavaldà,Gertrudis, Mayte Martín, Sergio Dalma, NúriaFeliu... La majoria de les cançons tenen coma fil conductor el record, la memòria, l’oblit...El disc l’ha produït Marc Parrot, que tornaràa ser el director musical del programa. El disces vendrà conjuntament amb El Periódico, LaVanguardia i l’Avui el diumenge 11 dedesembre, una setmana abans del programa.El 18 de desembre s’interpretaran en directeal plató alguns dels temes del disc. És laprimera vegada que es fa música expressamentper a La Marató i s’enregistra en disc. No caldir que els diners que es recullin amb la vendas’afegiran al marcador, juntament amb la restad’aportacions de particulars i empreses.

Una altra de les novetats del programad’enguany és que farem tres actualitzacionsde marcador fora del plató. Les actualitzacionssón un moment catàrtic, fins ara compartit pelpúblic present a l’estudi, però que encara potser més catàrtic si el traslladem a algun delsactes populars que s’organitzen per La Marató.Un camió transportarà una pantalla gegantde vídeo per mostrar dues actualitzacions dedia i una de nit; aquesta última a la plaçadels Àngels de Barcelona.

En aquesta plaça, hi farem un seguit d’activitats.Al matí s’obrirà al FAD (Foment de les ArtsDecoratives) una exposició fotogràfica ambtres mostres sobre l’Alzheimer, i que es podràvisitar de les 11 del matí a les 8 del vespre.

Durant la jornada també s’organitzaran diversesactivitats lúdiques, que culminaran ambl’actualització del marcador, que promet serespectacular, amb projeccions de vídeo i làsera la façana del MACBA.

Pel que fa a la divulgació, en les quatre frangesdel programa és parlarà de les quatre malaltiesdel cervell a les quals dediquem La Maratód’enguany (Alzheimer, Parkinson, esclerosimúltiple i ictus), per tal que els conceptes quedinclars a l’espectador independentment de l’horaen què vegi el programa. Es vol explicar tambéque les malalties del cervell afecten gent detotes les edats i es farà èmfasi en el temaassistencial: curadors, residències, etc.

L’explicació del funcionament del cervell nonomés se centrarà en vídeos i explicacionsdels metges, sinó que un dispositiu de realitatvirtual també permetrà veure en temps real totsels racons del cervell.

Els espectadors encara podran copsar méscanvis: la sala de telèfons que s’instal·lava alHall de TV3, es trasllada a un plató, amb unescondicions d’il·luminació, àudio i escenografiamolt millors. Això ens permetrà de fer-hi algunaactivitat paral·lela, com actuacions de petitformat o entrevistes. Des d’aquest plató es faràuna crida als espectadors perquè ens enviïnels seus records (fotos de moments vitals: lesnoces, l’escola, etc.), que projectarem en unapantalla gegant.

Igual que en la passada edició, el programademanarà la col·laboració de les televisionslocals perquè ens cedeixin imatges d’actesque es facin arreu de Catalunya per La Marató.

També cal esmentar la col·laboració deCatalunya Ràdio amb La Marató, col·laboracióque s’enforteix any rere any i que enguany esmaterialitzarà amb l’estrena radiofònica d’Eldisc de La Marató i amb la implicació delsprogrames que s’emetran en directe eldiumenge 18 de desembre.

EL PROGRAMA

El programa:renovació i dinamisme

Marc MateuDirector

1 Un cop diagnosticada la malaltia del teu familiar, comha afectat aquest diagnòstic els teus hàbits diaris?

2 Com creus que influencia la teva dedicació en la sevaactitud per afrontar la malaltia?

3 A banda d’incrementar la inversió en la recercabiomèdica del nostre país, què demanes a l’actual sistemasanitari?

4 Enguany, el 18 de desembre, TVC dedicarà 14 horesde programa a les malalties neurològiques. Quèn’esperes, de La Marató de TV3?

Alzheimer

Concepció Balmanya, pagesa i mestressa de casa. Cuida de la sevamare, M. Teresa Torregrossa, de 75 anys. Diagnosticada d'Alzheimerl'any 2000.

1 He hagut de deixar la feina i dedicar-me a l’atenció de la mevamare. Visc en un poble i això m’impossibilita la relació amb gairemés gent.

2 Crec que és indispensable per al seu benestar (menjar, anar neta,tenir les coses al seu lloc, etc.); si no hagués estat així, no hauria presaquesta decisió tan dràstica en la meva vida.

3 Que hi hagi més atenció psicològica per als familiars, més suporti centres que ajudin a poder compaginar les nostres obligacionsfamiliars amb les laborals d’una manera gratuïta.

4 Que s’hi reflecteixi, tant el que suposa la malaltia com l’esforç entots els nivells de tanta i tanta gent que pren la responsabilitat moralde tenir cura del malalt.

Pateixen per culpa de les malalties del cervell, perquè els ocasiona uncanvi dràstic en la seva vida personal i professional i, en molts casos,una afectació psíquica latent.

Podria semblar que ens referim a les conseqüències que han d’afrontarels malalts neurològics, però en aquest cas parlem de la realitat que viuenels familiars dels malalts de les quatre patologies que hem volgut reflectiren aquest espai de Món Marató.

Hem volgut escoltar la veu d’aquells que són les mans dels malalts deParkinson, la memòria dels que pateixen Alzheimer, els músculs dels quitenen distròfia muscular o les cames de qui ha de conviure amb l’esclerosimúltiple.

En molts casos, han de deixar de treballar, aparcar les seves aficions...,viure una vida paral·lela o una doble vida. I ho fan convençuts, amb

energia, assumint com a seva una malaltia de la qual encara es desconeixla causa i que, ara com ara, no té guariment.

Viuen a cavall de les rehabilitacions, dels centres de dia, dels tractamentsi amb una lluita constant contra els entrebancs físics i socials conseqüènciade la manca generalitzada de sensibilització envers els seus familiars,els malalts, persones que han d’assumir les limitacions que la malaltiaels ocasiona i que en molts casos els fan totalment dependents, una novacondició molt difícil d’assumir per uns i per altres.

Les malalties neurològiques trien persones de totes les edats i sexes, comés el cas de la M. Àngels, malalta de Parkinson; el Xavier, amb esclerosimúltiple; la Neus, que pateix distròfia muscular, i la M. Teresa, malaltad’Alzheimer. Però nosaltres hem volgut dialogar amb les persones delseu entorn més directe, amb l’Emilio, la Verònica, la Isabel i la Concepció,“els altres afectats”.

M Ó N M A R AT Ó - 1 1

ELS TESTIMONIS

“Durant els seusperíodes en

desconnexió, emnecessita al seu costatcom la seva taula de

salvació”Emilio Mansilla

Parkinson

Emilio Mansilla, de 58 anys, pèrit taxador d'automòbils. Casat ambla M. Ángeles García, de 56 anys, malalta de Parkinson, estadi H-Y2,5. Diagnosticada l'any 1993. Exsecretària de direcció. Rep classesde piano, canta a la Coral Margalló de Castelldefels.

1 De primer, el diagnòstic t’espanta, perquè no coneixes gaire lamalaltia; més endavant, a mesura que es va desenvolupant, vasadaptant les seves necessitats a la teva vida quotidiana.

En el meu cas, al principi no vaig tenir grans canvis, sinó que vananar apareixent amb el temps.

2 Molt positivament, perquè ella és molt oberta, ha assumit la malaltiai té moltes ganes de lluitar-hi. Sent el meu suport i la meva comprensió.I això malgrat els nombrosos canvis, de tota mena, en la nostra vidaquotidiana. Durant els seus períodes en desconnexió, em necessita alseu costat com “la seva taula de salvació”, tal com diu ella mateixa.

Tot plegat es tradueix en la gran estimació que sentim l’un per l’altre,tot i que el camí no sempre és ple de roses i de vegades tenim lesnostres discussions.

3 Més centres on els malalts es puguin rehabilitar, tant físicament compsicològicament, i també centres on se sentin acompanyats i atesosen casos extrems.

Aquesta mancança avui dia la supleixen les magnífiques associacionsque hi ha per tot Espanya. Jo vull aprofitar l’oportunitat per lloar latasca de l’Associació de Parkinson de Catalunya.

4 Espero que les persones que segueixin el programa puguin agafarprou informació com per entendre el que suposen malalties com elParkinson i/o l’Alzheimer, i que així, com a part de la societat, aquestsmalalts s’hi sentin plenament integrats i compresos.

D’altra banda, per bé que cada vegada apareixen més notícies sobrela recerca existent per millorar la malaltia, encara resta molt de camíper recórrer, i això comporta grans inversions econòmiques. Confioen la solidaritat humana perquè es pugui continuar treballant peraquesta via.

Esclerosi múltiple

Verònica López, de 24 anys, empleada de banca. Parella de XavierPacho, de 26 anys, ara pensionista, abans agent comercial. Diagnosticatd'esclerosi múltiple l'any 1995. Apassionat de la música, dels esportsi dels viatges.

1 Quan vaig conèixer en Xavier, ja tenia diagnosticada la malaltia,però fèiem vida normal perquè es trobava molt bé. Va ser quan feiaun any que sortíem que li va donar un brot molt fort i llavors tot vacanviar. La meva llista de prioritats va canviar, ja que en una situaciócom aquesta dediques més temps a cuidar-lo, a estar amb ell perquèno es trobi sol, fer-li oblidar el que li passa i donar-li suport i ànimsperquè tiri endavant. Deixes de fer moltes coses, però en fas d’altresde noves que potser mai t’hauries pensat que faries. La veritat és queal principi resulta molt dur. En Xavier va haver de deixar de conduiri aleshores jo no conduïa; per tant, vaig haver de treure’m la pord’agafar el cotxe, si no no podíem sortir enlloc.

Ja no era ell qui em venia a buscar a casa, sinó que jo l’anava abuscar. La malaltia va fer que intercanviéssim els papers en la nostrarelació. Però contradictòriament, això ens ha enfortit com a parellai com a persones. Som millors persones ara.

2 Penso que jo li faig tenir present la seva vida “anterior”, em refereixoa l’aspecte de normalitat del dia a dia. En cap moment l’he deixat detractar com abans.

Jo l’ajudo si ell em demana ajuda, però estic atenta –sense que ell sen’adoni– per si té alguna dificultat a fer les coses. Mai l’he tractat comun malalt, ni he sentit “pena” ni “compassió”, perquè penso que tothomté el risc de patir aquesta malaltia. Mai ens hem deixat de tractar ambnaturalitat, la malaltia s’ha convertit en el tercer membre de la parella,sempre hem de comptar amb ella per a tot. Ella decideix el tipusd’hotel, el tipus de museu, el tipus de restaurant que visitem quananem de vacances [ja que actualment en Xavi necessita una cadirade rodes quan camina distàncies molt llargues]. Avui dia ens riem dela malaltia. I en això crec que he ajudat molt en Xavi.

1 2 - M Ó N M A R AT Ó

3 Investigació, investigació i més investigació. Penso que semblaimpossible, en el segle en què som, que no trobin res efectiu per pal·liarels efectes d’aquesta malaltia, quan a la vegada enviem turistesespacials a fer un volt per la Lluna... Amb els milions que val aixòpodrien viure i treballar durant uns anys els investigadors. Tot depènde diners, malauradament. Tot és un negoci i estem parlant de la salutde les persones. La nostra esperança, ara, és tot el que fa referènciaa les cèl·lules mare. Els grups polítics que hi estan en contra, que pensinsi alguna vegada tinguessin algun familiar o la seva parella, com ésel meu cas, amb una malaltia neurològica, que en depèn la possibilitatde curar-se. Per això reitero que es necessita investigació, investigaciói més investigació.

4 Una conscienciació de la gent, que siguin més solidaris i mésrespectuosos. A vegades les mirades fan molt de mal. I sobretot quees recullin molts diners per dedicar-los a la investigació.

Distròfia muscular

Isabel Salla, de 35 anys, excomercial del moble, ara mestressa decasa. Té cura de la Neus Miró, de 10 anys, diagnosticada ambdistròfia muscular congènita amb dèficit de merosina des del seunaixement. Té molts recursos emocionals per viure la vida alegrement.

1 Una vegada li van haver diagnosticat la distròfia muscular congènitaa la meva filla, no és que em canviés la vida, sinó la manera depensar. Els hàbits de cada dia sí que van canviar molt; una criaturade cinc mesos no té altra cosa a fer que menjar, dormir i jugar. Per ala meva filla, les activitats extraescolars van començar abans d’hora.

A causa de la seva malaltia muscular, la Neus no pot estar ni un mesde l’any sense fer fisioteràpia física i respiratòria, acompanyada dela natació adaptada per poder enfortir els seus pulmons, ja que tépoca funció respiratòria. Així doncs, a diferència d’un altre nen sa,

ella va anar a la llar d’infants i feia moltes més activitats. Per a mi vasuposar un canvi molt gran de manera de fer i pensar, ja que quantens un nadó és com si estiguessis en un niu i jo vaig haver d’abandonar-lo ràpid i posar-me mans a l’obra.

2 Aquests nens necessiten molta dedicació, però s’hi ha d’anar ambcompte, perquè són molt llestos i poden utilitzar la seva necessitat perabsorbir-te fins al punt de pensar que només tu els pots cuidar. Noés així, aquests nens han de ser tractats com qualsevol altre fill sa,se’ls ha d’ajudar i acompanyar en tot allò que ells no poden fer, peròtambé hem de tenir en compte que els curadors són persones i ells hohan d’entendre. Se’ls han de posar límits i educar-los en la mesuraque ho faríem amb qualsevol altre nen. És l’única manera que ells esveuen molt propers a la normalitat. No volen ser tractats diferents. Siviuen en un ambient de massa protecció, es tornen tirans, egoistes iseria molt difícil la seva integració a la societat.

3 Demanaria que davant una malaltia desconeguda i en un momentd’urgència, el professional de torn abans de treure conclusions s’informésposant-se en comunicació amb els col·legues que porten el malalt, jaque traspassen molt incòmodament sensacions i diagnòstics incerts ala família. Això ha fet en ocasions que jo mateixa hagués d’assessorarel metge en quina direcció anar. Penso que hi ha prou mitjans al nostreabast per comunicar-se entre ells, com ara el telèfon o Internet.

4 Aquest any espero de La Marató de TV3 el mateix que espero cadaany. Que la gent prengui consciència de com és de difícil viure en unasocietat on si no ets perfecte, resulta molt fàcil que t’arraconin. Estarmalalt o ser portador d’alguna malaltia no vol dir estar mort ni ser unindesitjable o semblar que vinguis d’un altre planeta. També esperoque la qüestió econòmica sigui suficient per poder dedicar-la a larecerca d’aquestes malalties i, és clar, que la meva filla, algun dia,pugui utilitzar els resultats d’aquestes investigacions per guarir oalmenys pal·liar els efectes de la malaltia.

M Ó N M A R AT Ó - 1 3

“Estar malalt novol dir estar

mort ni ser unindesitjable o semblarque vinguis d’un altre

planeta”Isabel Salla

PintaLa MaratóLa campanya de difusió de les malalties quecentraran La Marató del 2005 als centres deSecundària catalans inclou la participacióvoluntària en el concurs Pinta La Marató, enla seva sisena edició.

Els joves presenten uns cartells on plasmen elresultat del que representa per a ells l’Alzheimeri la resta de malalties del cervell, tot involucrantel conjunt de la classe en aquesta tasca artísticacol·lectiva.

La Fundació farà una exposició virtual ambtots els cartells presentats al concurs en el seuweb: <www.fundaciomaratotv3.org/pinta>

Les obres seran valorades per un jurat quedecidirà el cartell guanyador, que tindrà unpremi d’un cap de setmana en un alberg dela Generalitat, sufragat pel Departament deBenestar i Família, per a tots els alumnes quehagin participat en la producció de l’obra.

LES ACTIVITATSEls joves protagonitzen lacampanya de sensibilitzacióLa Fundació ha iniciat durant el mes denovembre una campanya de difusió isensibilització sobre l’Alzheimer i altres malaltiesdel cervell, adreçada a escoles i associacionsde tot Catalunya. L’objectiu d’aquesta accióés conscienciar, majoritàriament, els escolarsentre 14 i 16 anys, per mitjà de més de 3.000conferències en centres educatius i cívicscatalans.

Aquesta campanya de difusió social, la duena terme més de 200 professionals de lamedicina, formats especialment per la Fundació,

i està coordinada per la Direcció Generald’Accions Comunitàries i Cíviques delDepartament de Benestar i Família de laGeneralitat.

Els metges fan les sessions amb el suport d’unvídeo divulgatiu editat expressament per aaquesta campanya, que motiva encara mésla participació dels joves en el col·loqui finalde la sessió informativa.

1 4 - M Ó N M A R AT Ó

Centenars d’activitats col·lectives de milersde ciutadans es posen en marxa arreu deCatalunya amb l’objectiu de recaptar dinersper a La Marató de TV3.

N’hi ha per a tots els gustos: originals,espontànies, tradicionals, molt elaborades,etc., qualsevol motiu és bo per mobilitzar lagent en la lluita contra les malalties del cervell.

La gran participació ciutadana que any rereany mostra la seva fidelitat a La Marató de

TV3 queda reflectida en l’eslògan que enguanys’ha volgut destacar en la promoció publicitàriadel programa: “Diu molt de tu”. Perquè sensetu els investigadors no disposarien d’una fontde finançament cabdal actualment en el sectorde la recerca biomèdica del nostre país;perquè sense tu, simplement La Marató deTV3 no podria dur-se a terme. Per això, LaMarató et necessita a tu, continua necessitantla teva implicació directa o indirecta peraconseguir, novament, que La Marató torni aser un èxit.

Actes populars

En La Marató de TV3 participen més de 2.700voluntaris que, coordinats pel Departament deBenestar i Família, atenen les trucades delsdonants i els diversos serveis necessaris per albon funcionament de les 5 seus posades enmarxa el dia de La Marató, enguany el 18de desembre.

El Palau Sant Jordi, el Plató de TV3, la Universitatde Lleida, el Cobert 1 del Port de Tarragonai la Fira de Girona cedeixen, un any més, lesseves instal·lacions per encabir-hi els voluntarisque atendran els milers de trucades al 905111 213, procedents de donants anònims através de les 770 línies telefòniques instal·ladesper Telefónica. El control immediat i el seguimentposterior de les donacions el du a terme “laCaixa”, amb l’auditoria de Pricewaterhouse-Coopers, tots ells col·laboradors habituals deLa Marató de TV3.

Els mons cultural, polític i de l’espectacle tambées reserven aquest dia per participardesinteressadament en aquest programa solidaride TVC, com també el personal de totes lesempreses de la Corporació Catalana de Ràdioi Televisió (CCRTV).

Entitats culturals catalanes, com ara lescompanyies teatrals i les sales de teatre, il’Administració local són puntals molt importantsper divulgar La Marató. Així, dies abans delprograma, centenars d’ajuntaments pengenuna o més pancartes al seu terme municipal,tot recordant als seus ciutadans la possibilitatde fer un donatiu i també fan una aportacióeconòmica solidària per aprovació del seuPle. Per la seva banda, els artistes de teatrefan una crida el dia abans de La Marató ambla lectura d’un manifest de suport.

M Ó N M A R AT Ó - 1 5

Voluntaris

Diumoltde tu

Cost zero

La Marató de TV3 es du a terme ambel suport solidari de les empresescol·laboradores i les més de 200que, a les seus, aporten els seusproductes i serveis.

A més, el cost de funcionament de laFundació s’assumeix amb els interessosbancaris dels recursos que administra.Si aquests són insuficients, escompleten amb els diners obtingutsper patrocini. Tot per tal que elsdonatius vagin íntegrament a finançarla campanya de sensibilització i larecerca biomèdica del país.

Marató 2004:Càncer

Ajuts85,68%

Sensibilitzaciói difusió9,62%

Despesesd’administració4,70%

M Ó N M A R AT Ó - 1 7

PASSEMCOMPTESLa Fundació La Marató de TV3 va ser creadaamb l’objectiu de promoure la recercabiomèdica i de posar en marxa campanyesde sensibilització i difusió de les malalties dequè tracta el programa La Marató de TV3.

Els fons recaptats durant el programa, provinentsde la conscienciació ciutadana sobre lanecessitat d’avançar en la recerca biomèdicaen la lluita contra les malalties de les quals esdesconeix el seu guariment, permeten dur aterme ambdues finalitats.

L’aplicació dels recursos que es van obtenirdurant l’exercici 2004-2005 és la que esdetalla al gràfic adjunt.

El Patronat de la Fundació va aprovar elscomptes en la reunió del dia 21 d’octubre de2005, i són auditats per Pricewaterhouse-Coopers i per la Subdirecció General deControl de la Intervenció General delDepartament d’Economia i Finances de laGeneralitat.

Es presenten els resultatssobre trasplantaments

VI Simposium Fundació La Marató de TV3

LA RECERCA

M Ó N M A R AT Ó - 1 9

El 26 d’octubre, la Fundació va presentar elsresultats dels projectes de recerca biomèdicasobre trasplantaments finançats amb els recursoseconòmics obtinguts en La Marató del 1999.

El descobriment d’un nou immunodepressor, laprodigiosina, i els resultats en la recerca de latipificació amb PCR (tècnica de laboratori perampliar l’ADN) d’una manera més ràpida, perreduir notablement el temps d’isquèmia delsempelts, i mantenint la fiabilitat, són alguns delsresultats que els investigadors van presentar enaquest acte científic.

En la inauguració del VI Simposium, hi vanintervenir la consellera de Salut, Marina Geli;la directora de la CIRIT, Marta Aymerich, i eldirector general de la Corporació Catalana deRàdio i Televisió i president de la Fundació,Joan Majó.

La consellera de Salut va coincidir amb MartaAymerich a destacar l’increment de laconscienciació ciutadana respecte del concepte“retorn”, és a dir, el benefici sanitari que derivade l’aportació econòmica a La Marató de TV3.Geli també va subratllar com un signe d’identitatde Catalunya el fet de ser un dels primers païsosdel món pel que fa a nombre de donantsd’òrgans per milió d’habitants.

Per la seva banda, Joan Majó va voler incidiren la confiança amb la qual la gent fa el seudonatiu a La Marató, “perquè saben que aquestsdiners seran ben aprofitats. Hem de ser capaçosde continuar mantenint l’extraordinària credibilitatque té la Fundació des de fa anys i estemobligats a retre comptes a la societat perquèsàpiguen que poden continuar confiant-hi”.

La gran resposta de la societat civil catalana aLa Marató del 1999 va permetre el finançamentde 56 projectes de recerca biomèdica ambuna dotació econòmica total de 3.885.668euros.

El VI Simposium va estar organitzat conjuntamentamb l’Agència d’Avaluació de Tecnologia iRecerca Mèdiques, del Departament de Salut.

La Fundació edita un CD-ROM amb les memòriesfinals de tots els projectes de recerca biomèdicaguanyadors, que es distribueix entre els centresd’investigació més acreditats i els científicsespecialistes en trasplantaments.

LA RECERCA2 0 - M Ó N M A R AT Ó

La Fundació LaMarató de TV3 vacelebrar a la UABl’acte de lliuramentd’ajuts als projectesque seran finançatsamb els dinersrecollits durant LaMarató del 2004

El 9 de novembre l’Aula Magna de la CasaConvalescència de la Universitat Autònomade Barcelona va acollir l’acte de lliuramentdels guardons que la Fundació La Marató deTV3 atorga als investigadors dels projectes derecerca sobre càncer que es finançaran ambels fons recaptats durant La Marató del 2004.

Un total de 7,7 milions d’euros permetranimpulsar 31 projectes de recerca biomèdicadels 260 que es van presentar al concursd’ajuts.

Cent seixanta-nou científics especialistes d’àmbitinternacional van avaluar els projectes enfunció de la seva qualitat, metodologia irellevància. La gestió de l’avaluació va serduta a terme per l’Agència d’Avaluació deTecnologia i Recerca Mèdiques, delDepartament de Salut.

L’acte va ser presidit pel rector de la UAB,Lluís Ferrer; per la secretària general delDepartament de Salut, Marta Segura, i peldirector general de Recerca del Departamentd’Universitats, Recerca i Societat de laInformació (DURSI), Francesc Xavier Hernàndez,que van estar acompanyats del president i del

director de la Fundació, Joan Majó, i MiquelVilar, respectivament, i del vicepresident icoordinador de la Comissió Assessora de laFundació, José Navas.

El doctor Manuel Perucho, director delLaboratori de Genètica i Epigenètica delCàncer del Burnham Institute de La Jolla(Califòrnia) va informar sobre les alteracionsgenètiques i epigenètiques i la medicinapredictiva del càncer, en una conferènciadavant de la comunitat científica assistent al’acte.

Els investigadors disposen de tres anys per dura terme els seus projectes i després hauran dedonar a conèixer els seus resultats en un simposicientífic organitzat per la Fundació.

Càncer

M Ó N M A R AT Ó - 2 1

Dr. Joaquín V. Arribas LópezHospital Universitari Vall d'HebronIdentificació i caracterització dels mecanismesde tumorigènesi mediats pels fragmentscarboxiterminals de l’HER2

Dr. Agustí Barnadas MolinsHospital de la Santa Creu i Sant PauIdentificació d'un perfil d'expressió gènicapredictiu de la resposta tumoral i lasupervivència en el carcinoma de cap i colllocalment avançat

Dr. Jerónimo Blanco FernándezCentre d'Investigació Cardiovascular BCNCèl·lules mare mesenquimàtiques delipoaspirat: vehicles terapèutics que eslocalitzen en els tumors

Dr. Francesc Bosch AlbaredaHospital Clínic i Provincial de BarcelonaEfecte de l'expressió anòmala de ZAP-70 enles síndromes limfoproliferatives cròniques

Dr. Miquel Coll CapellaInstitut de Biologia Molecular de BarcelonaProteïnes de regulació epigènica de lacromatina com a dianes en estratègiesanticancerígenes.

Dra. Miriam Cuatrecasas FreixasHospital Universitari Vall d'HebronEstudi prospectiu comparatiu de l'estadiatgeganglionar entre la tècnica estàndardd'hematoxilina-eosina i la immunohistoquímicaamb citoqueratines en el carcinoma colorectalen estadi I-II: correlació pronòstica

Dra. Carme de Bolós PiInstitut Municipal d'Investigació MèdicaDr. Pere Clapés SaboritInstitut d'Investigacions Químiques i Ambientalsde BarcelonaDra. Rosa Peracaula MiróFacultat de Ciències UdGAnàlisi del paper de les fucosil- isialiltransferases en el comportament metastàticde les cèl·lules

Dra. Silvia de Sanjosé LlonguerasInstitut Català d'OncologiaInteracció gens-ambient en l'etiologia delslimfomes en un estudi multicèntric europeu

Dr. Luciano Di CroceCentre de Regulació GenòmicaCooperació d'oncoproteïnes en eldesenvolupament de la leucèmia

Dra. Mireia Duñach MasjuanFacultat de Medicina UABDr. Josep Baulida EstadellaInstitut Municipal d'Investigació MèdicaDr. Antoni Riera EscaléInstitut de Recerca Biomèdica de BarcelonaIdentificació d'inhibidors específics de l'activitattranscripcional de la betacatenina en laprogressió tumoral

Dr. Lluís Espinosa BlayInstitut de Recerca OncològicaDr. Marty W. MayoSchool of Medicine VirginiaEstudi de les funcions nuclears dels IKKassociades a la tumorigènesi

Dr. Joan Ignasi Esteban MurHospital Universitari Vall d'HebronEstudi de tolerància perifèrica a la proteïnano estructural NS3 del virus de l'hepatitis C(VHC) per desenvolupar immunoteràpia contrala infecció per VHC per a la prevenció del'hepatocarcinoma

Dr. David Gallardo GiraltInstitut Català d'OncologiaSobreexpressió del gen WT1 per almonitoratge de la malaltia residual mínimaa la leucèmia mieloblàstica aguda

Dra. M. Àngels Ginès GibertHospital Clínic i Provincial de BarcelonaEcoendoscòpia amb punció aspirativa ambagulla fina (USE-PAAF) en la reestadificaciómedianística després de teràpia neoadjuvantdels pacients amb càncer de pulmó de cèl·lulesno petites (CPCNP). Impacte terapèutic i estudicost-efectivitat

Dr. Francesc Gudiol MuntéHospital Universitari de BellvitgeColonització i infecció per escheríchia coliproductor de betalactamases d'espectre estèsen malalts neutropènics amb càncer

Dra. Pilar Lauzurica GómezFacultat de Biologia UBUna nova estratègia de regulació immune delcreixement tumoral basada en la molèculaCD69 com a diana

Dra. Matilde Esther Lleonart PajarinHospital Universitari Vall d'HebronDr. Zhao-Qi WangInternational Agency for Research on Cancer LyonDr. David Hugh BeachOncology Laboratory at the WIBR, UCL,LondonImiten les cèl·lules canceroses l'estratègia deles cèl·lules mare embrionàries per serimmortals?

Dra. Núria Malats RieraInstitut Municipal d'Investigació MèdicaDra. María Luz Calle RosinganaEscola Politècnica Superior de VicDr. Javier Benítez OrtizCentro Nacional de InvestigacionesOncológicas (CNIO)Factors genètics i ambientals en l'etiologia iel pronòstic del càncer de bufeta

Dr. Xavier Matias-Guiu GuiaHospital Arnau de VilanovaDr. Miguel Abal PosadaHospital Universitari Vall d'HebronDr. Jaime Prat Díaz de LosadaHospital de la Santa Creu i Sant PauDr. José Palacios CalvoCentro Nacional de InvestigacionesOncológicas (CNIO)Alteracions moleculars en el desenvolupamenti la progressió del carcinoma d'endometri

Investigadors que rebran finançament

LA RECERCA2 2 - M Ó N M A R AT Ó

Dra. Anna Meseguer NavarroHospital Universitari Vall d'HebronImplicacions del receptor del virus de l’hepatitisA humà (hHAVcr-1) en el desenvolupamenti la progressió del carcinoma renal. Valorcom a marcador diagnòstic i pronòstic en elscarcinomes de bufeta i renals

Dra. Pilar Navarro MedranoInstitut Municipal d'Investigació MèdicaControl transduccional en el càncer depàncrees: una nova estratègia terapèutica?

Dra. Rosanna Paciucci BarzantiHospital Universitari Vall d'HebronCaracterització funcional del complex PTOV1-flotillin-1 en la modulació de la proliferacióde cèl·lules canceroses: control mitòtic iinteracció amb la via Notch

Dr. Manuel Palacín PrietoInstitut de Recerca Biomèdica de BarcelonaDra. Maria Antonia Lizarbe IrachetaFacultad de Ciencias Químicas UMDr. Joaquin Abian MoñuxInstitut d'Investigacions Biomèdiques deBarcelonaPaper de la 4F2hc en la tumorigènesi

Dr. Santiago Ramón y CajalHospital Universitari Vall d'HebronEstudi i identificació de nous gens desenescència i factors pivot o comodí ensenyalització cel·lular, l’angiogènesi i lainvasivitat en carcinomes de còlon i mama.Una correlació clinicopatològica

Dr. Juan Carlos Rodríguez-ManzanequeHospital Universitari Vall d'HebronCribatge de proteoglicans per proteasesADAMTS i les seves implicacions enl’angiogènesi i en els processos metastàtics

Dra. Glòria Inés SánchezInstitut Català d'OncologiaDr. Chris J. L. M. MeijerVU University AmsterdamDr. Massimo TommasinoInternational Agency for Research onCancer LyonVariabilitat genètica del virus del papil·lomaen l'adenocarcinoma de coll d'úter

Dr. Carlos Saura AntolinFacultat de Medicina UABRegulació de les vies de transducció de senyalsdependents de les presenilines en el càncer depell

Dr. Francesc Solé RistolHospital del MarCaracterització genètica dels limfomes B de lazona marginal: nodals, esplènics primaris iextranodals de teixit limfoide associat a mucoses(MALT)

Dr. Timothy Thomson OkatsuInstitut de Biologia Molecular de BarcelonaDr. Pedro Luis Fernández RuizHospital Clínic i Provincial de BarcelonaDr. Santos Mañes BrotónCentro Nacional de Biotecnología MadridNoves molècules en la diagnosi i la teràpiadels càncers de pròstata i mama. Modulaciódel creixement de tumors per la quimioquinaCX3CL1 (fractalquina)

Dra. Laura Tusell PadrósFacultat de Ciències UABDisfunció telomèrica associada a inestabilitatcromosòmica en cèl·lules epitelials mamàrieshumanes

Dr. Francesc Viñals CanalsFacultat de Medicina CSUBDr. Francisco Javier García del MuroSolansInstitut Català d'OncologiaIdentificació de noves dianes terapèutiquesen tumors germinals refractaris

1