MITJANS INTERACTIUS

MÒDUL 1

MODERNITAT I MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSA: EL CONTEXT

Els mitjans digitals també s’anomenen nous mitjans per a diferenciar-los dels anomenats mitjans

antics, basats en suports analògics. En l’actualitat molts dels vells mitjans (ràdio, televisió, etc.)

viatgen en suport digital, per tant no hi ha una diferenciació clara entre vells i nous mitjans.

Els nous mitjans emergeixen com a transformacions dels mitjans anteriors que en la majoria dels

casos no desapareixen, sinó que evolucionen en l’escenari tecnològic següent. Els nous mitjans

modificant la societat i la societat modifica la via del desenvolupament tecnològic.

1 - LA MODERNITAT

“La modernitat es caracteritza per l’afirmació dels principis de racionalitat en múltiples

àmbits de la vida social”. Anthony Giddens.

Un exemple d’això és la centralitat creixent de la burocràcia en l’organització de l’estat, l’aplicació

de criteris de racionalitat en l’organització d’individus i de recursos destinats a la realització d’un

objectiu comú. El concepte de modernitat també fa referència a la centralitat creixent de la

innovació i del progrés tecnològic en l’organització de la vida social.

El començament de modernitat coincideix amb la Segona Revolució Industrial (1850), amb

l’aplicació de l’energia elèctrica a la producció industrial a les fàbriques. S’inicia en les zones

urbanes i es difon gradualment a les àrees rurals, i amb el comerç i el colonialisme, s’estén més

enllà d’Europa i els Estats Units.

Revolucions Industrials:

- Primera Revolució Industrial

o Gran Bretanya (1700) amb el naixement de les fàbriques

o Substitució progressiva del treball de l’home amb el treball de les màquines.

o Introducció de la màquina de vapor

- Segona Revolució Industrial

o Alemanya i Estats Units (segona meitat de 1800)

o Aplicació de l’energia elèctrica en la indústria.

o Introducció del motor d’explosió, l’acer i del petroli

o Arribada de les tecnologies de la comunicació (ràdio, telèfon, etc.)

o Canvi profund en el sistema econòmic.

Amb l’arribada de la modernitat els individus experimenten l’accés a contextos socials diferents

del seu lloc de naixement (gràcies als mitjans de comunicació com el telègraf, la ràdio, el telèfon,

o els mitjans de transport com el vaixell de vapor, el tren o la bicicleta).

Finalment, a partir dels anys setanta del segle XX, alguns estudiosos (Beck,Giddens) van introduir

el concepte de postmodernitat o modernitat reflexiva, caracteritzada per les implicacions de la

globalització, tant en l’aspecte social com en el mediambiental.

La globalització fa referència a l’extensió progressiva de les relacions a escala mundial, de la qual

deriva una interdependència econòmica i cultural estreta entre els estats del món. La

globalització produeix canvis socials, tecnològics i polítics rellevants.

En resum, la modernitat es caracteritza per la difusió dels següents fenòmens:

- Afirmació de l’estat nació i dels principis de racionalitat en la gestió de l’estat

(burocràcia).

- Desenvolupament creixent de la indústria. Forma de producció capitalista.

- Creixement tecnològic amb la finalitat d’incrementar el desenvolupament econòmic.

- Assistència social i sanitària a un nombre creixent de ciutadans.

- Reducció progressiva de la taxa de mortalitat infantil i llargament de l’esperança de vida

mitjana.

- Creixement de la taxa d’escolarització dels ciutadans.

- Creixement de la població urbana i suburbana

- Difusió dels mitjans de transport i de comunicació de masses.

2 – MITJANS DE COMUNICACIÓ DE MASSA I MODERNITAT

“La comunicació és un tipus especial d’activitat social que comporta la producció, la transmissió i la

recepció de formes simbòliques i pressuposa l’ús de recursos de diversos tipus”. J.B. Thompson.

Evolució dels mitjans de transport de l’edat moderna:

- Ferrocarril, Anglaterra, primera meitat del1800

- Ferrocarril públic amb locomotora de vapor, 1925

- Primeres fàbriques d’automòbils, Francia i Alemanya, 1883

- Motor d’explosió i l’alimentació amb gasolina

- Primer experiment de vol, 1900

- Primer avió que va volar, germans Wright, 1903

- Difusió dels viatges aeris, invenció dels motorsjet, final de la Segona Guerra Mundial.

La introducció de formes de mobilitat, a partir de la revolució industrial, han contribuït a

augmentar notablement les ocasions de relacions socials, afavorint l’accés tecnològic a llocs

llunyans.

Els sistemes ferroviaris han contribuït a l’extensió de les dimensions de la ciutat, connectant barris

perifèrics amb el centre de la ciutat, afavorint la proximitat d’individus que pertanyen a classes

diferents. A més, els mitjans de radiodifusió de masses (ràdio, televisió, cinema, etc.) han creat la

possibilitat d’assistir a distància i en directe al desenvolupament de grans esdeveniments

mediàtics. Amb aquest propòsit, Thompson (1995) ha introduït el concepte de comunitat sense

espai per descriure el naixement d’afinitat entre els consumidors dels mitjans que va més enllà de

la localització física dels usuaris.

El consum dels mitjans no és una activitat passiva que produeix el mateix efecte en tots els

destinataris. Els individus s’apoderen de materials simbòlics procedents dels mitjans i cadascun els

interpreta d’una manera diferent, segons el valors, les necessitats o els contextos socials en els

quals aquests es troben.

3 – BREU HISTÒRIA DELS MITJANS: DEL TELÈGRAF A INTERNET

Fases d’evolució dels mitjans de comunicació:

- Invenció de l’escriptura - La transició del llenguatge oral a l’escriptura és un pas crucial per

al desenvolupament del pensament creatiu. L’escriptura permet a l’home la possibilitat de

poder oblidar ja que suposa un suport que grava el saber.

- Difusió de la premsa – Segle XV – Afavoreix la difusió de l’alfabetització. “L’opinió pública

neix a Europa en els llocs públics (cafeteries, biblioteques i teatres) mitjançant debats

difosos gràcies a la mediació creixent que ofereix la premsa” (Habermas, s. XVIII). La

premsa produeix un augment notable del coneixement circulant.

Poc a poc es converteix un procés de difusió del saber a escala global, i constitueix una de

les característiques de la modernitat. Té la tasca de difondre notícies de caràcter polític i

comercial, d’interès públic.

- Invenció del telègraf – 1844 – permet que les notícies arribin a les redaccions

periodístiques molt més ràpidament. La connexió entre Europa i Amèrica del Nord, per

l’oceà Atlàntic ( 1866), mitjançant un cable submarí, va fer possibles les comunicacions en

temps real entre els dos continents.

- Primera industrialització – 1875-1914

o Invenció del telèfon – 1877 – L’adopció massiva del telèfon es va produir en

acabar-se el primer conflicte mundial.

o Invenció de la fotografia, Niepece i Daguerre, 1880 – La inclusió de fotografies en

les publicacions periòdiques contribueix a l’augment notable de la seva difusió.

o El Cinema, germans Lumière, 1895 – Gràcies a les imatges en moviment, es van

poder mostrar als espectadors nous llocs als quals el públic mai no havia tingut

accés, reforçant els efectes de la fotografia.

o Primera transmissió de ràdio, Marconi, 1896 – Mitjançant ones magnètiques.

Marconi va cobrir una distància de 2 km. El 1897 va establir una connexió entre

Anglaterra i França i el 1901 va fer la primera transmissió transoceànica. Les

primeres transmissions de radio es van fer mitjançant senyals Morse, fins els anys

20 del segle XX.

- Arribada dels mitjans de comunicació de massa – 1914-1945

o Primera televisió en blanc i negre – 1925

o Primera televisió en color – 1929 – Després de la Segona Guerra Mundial i del

boom econòmic, la televisió es va difondre als habitatges dels ciutadans dels països

més rics del món. Més tard es va difondre a escala global (per cable o sense fil).

- Afirmació i crisi dels mitjans de comunicació de massa – 1945-1975 - El telèfon, la ràdio i

la televisió es van difondre en els habitatges de món occidental gràcies a la baixada dels

preus dels aparells i dels costos del servei. Poc a poc també als països en

desenvolupament. La televisió va tenir el paper de difondre els estils de vida a un nombre

cada vegada més gran de ciutadans, afavorint l’alfabetització de masses i la socialització

d’hàbits de vida.

- Era multimèdia – 1975-2000

o Interfícies gràfiques de l’usuari (graphicaluser interfases, GUI), anys 70 Sistemes

simbòlics de representació que permeten als usuaris usar els ordinadors de manera

més intuïtiva i manipular directament els objectes de la pantalla.

o Televisió. Pas del format analògic al digital, anys 80. Informació en forma de bit,

seqüències de 0 i 1. Va canviar la forma de producció, distribució i consum dels

mitjans de comunicació de massa (premsa, telèfon, ràdio, televisió i cinema).

o Introducció de la telefonia mòbil, començament de 1980

o Difusió dels ordinadors als habitatges particulars dels ciutadans, anys 90

- Internet – 2000

o ARPA, 1958 – Centre d’investigació del Departament Defensa. Selecciona els

projectes tecnològics més avançats als EUA.

o ARPANET, Larry Roberts, 1967 – Xarxa d’ordinadors formada per diversos nodes,

basada en la commutació de paquets. Construïda segons les indicacions de Paul

Baran i Rand Corporation. Es treballava en un sistema de comunicació que fos

invulnerable als atacs nuclears. És l’antecessora d’Internet.

o Estandardització del protocol de comunicaciód’Arpanet sota el nom de TCP/IP,

1983

o Web, Tim Berners Lee, anys 90 – Es va fer accessible al públic a partir de 1993,

gràcies al primer navegador Mosaic

Parts del Web:

URL – Estàndard per a la localització dels documents

HTML – Llenguatge marcat amb vincles per a crear pàgines

hipertextuals

HTTP – Protocol per a la transmissió d’hipertexts usat pels

ordinadors per a comunicar-se en el web.

MÒDUL 2

LOS SEÑORES DEL AIRE:TELÉPOLIS Y EL TERCER ENTORNO

En el llibre Los señores del aire: Telépolis y el tercer entorno (1999), Javier Echeverría analitza

l’impacte de les tecnologies de la informació en la nostra societat i planteja que aquestes

transformacions no són només de tipus tècnic, sinó que prefiguren l’existència d’un nou entorn

social que es diferencia de l’entorn natural i urbà, que és on han viscut els éssers humans.

Aquestes tecnologies són: el telèfon, la ràdio, a televisió, el diner electrònic, les xarxes

telemàtiques, el multimèdia i l’hipertext. Els mitjans electrònics de comunicació permeten veure i

sentir en directe des de qualsevol part del món allò que passa a qualsevol indret (concepte d’aldea

global - MarshalMcLuhan). Aquesta infraestructura mundial de comunicacions possibilita una

societat de la informació o del coneixement. La incorporació de les noves tecnologies ha

modificat substancialment les relacions humanes (econòmiques, ciència i investigació,

aprenentatge, oci, d’art i cultura, periodisme, etc.).

Aquest tercer entorn l’anomenarem Telèpolis, ja que té com a característica la possibilitat de

relacionar-se a distància (tele). En l’entorn natural o urbà la comunicació és física, en el tercer

entorn es basa en la telecomunicació.

EL PRIMER ENTORN – E1

Constituït pel medi ambient natural. El cos humà és el nostre primer entorn i ha evolucionat a

mesura que s’adaptava al medi. El primer entorn té dues característiques destacables:

- L’estructura topològica – El cos té un interior, una frontera i un exterior.

- La capacitat sensorial – Parlem de vista, oïda, olfacte, gust, tacte i sentit comú.

Les possibilitats de l’ésser humà per a interactuar amb el seu entorn natural estan condicionades

per les limitacions de la seva topologia i les seves capacitats sensorials.

Les tecnologies de la informació i la telecomunicació modifiquen aquestes veritats universals i

permeten la creació d’un nou escenari.

EL SEGON ENTORN – E2

El segon entorn (E2) és l’entorn urbà. Són els poble si les ciutats on viuen els éssers humans i les

seves formes socials que s’han anat creant i desenvolupant: la persona, la família, el mercat, el

taller, l’empresa, el diners, el bancs, les escoles, els cementiris, les esglésies, la llengua escrita, les

màquines, etc.

No l’hem de considerar natural, sinó cultural i social. L’aparició d’aquestes formes a E3 implica

una transformació de l’entorn natural. Trobem també un recobriment corporal produït

artificialment per mitjans d’E2 (roba, ulleres, pentinant, etc) i un recobriment social i cultural

(identificadors personals, llengua). Per tant, l’E2 actua també en l’interior del cos.

E2 es construeix a partir de formes existents a E1, però se n’allunya. L’entorn urbà és artificial,

però pot nodrir-se de matèries primeres de procedència natural. La història humana (descomptant

la prehistòria) és l’expansió del segon entorn per tot el planeta.

EL TERCER ENTORN – E3

És un espai bàsicament artificial que depèn de les innovacions tecnològiques, que s’aniran

incrementant i sofisticant. De moment, aquestes innovacions són:

- El telèfon

- La ràdio

- La televisió

- El diner electrònic

- Les xarxes telemàtiques

- Els multimèdia

- L’hipertext

Propietats dels telèfon

- Primera manifestació tecnològica del tercer entorn

- La informació (so) es transmet a través d’un medi tecnològic artificial.

- La comunicació és:

o Bidireccional – Dos interlocutors amb missatges en totes dues direccions

o Simetria – Emissor i receptor poden intercanviar els seus rols

o Interactiva – Les respostes d’un provoquen accions per part de l’altre

o Simultània – Té lloc a temps real, independentment d’on es trobin l’emissor i el

receptor

o Privada – Les persones del voltant no senten la conversa

Propietats d’Internet

- Expressió més desenvolupada del tercer entorn

- Internet és:

o Mitjà de comunicació que integra altres mitjans (llibre, radio, televisió o telèfon)

o Mitjà d’informació

o Mitjà de memorització que permet emmagatzemar missatges en format digital

o Mitjà de producció que permet crear empreses que operen a la Xarxa

o Mitjà d’intercanvi i comerç (comprar, vendre, etc.)

o Mitjà per a l’oci

o Mitjà d’interacció (militar, educativa, mèdica, financera, etc.)

Les característiques del tercer entorn E3 són estructurals i indiquen el rumb que aquest entorn

pot agafar en el futur.

PROPIETATS DIFERENCIALS D’e3 RESPECTE A E1 I E2

Javier Echeverría ha pogut establir vint diferències entre els ENTORNS E1 i E2 respecte a E3.

1 - PROXIMALITAT / DISTALITAT

- En E1 i E2 a l’hora d’interactuar amb persones i objectes, l’agent ha d’estar prop

d’aquestes. També si interactua per mitjà d’instruments. Hi ha proximitat entre agent i

objecte.

- En E3 els objectes poden estar molt allunyats. Els intercanvis tenen lloc amb

independència de la distància.

2-RECINTUALITAT / RETICULARITAT

- Els escenaris d’E1 i E2 tenen un interior, una frontera i un exterior.

- En E3 no cal desplaçar-se a un recinte per a interactuar amb algú, sinó estar connectat a

una xarxa.

3-PRESÈNCIA / REPRESENTACIÓ

- A E1 i E2 hi ha uns espais naturals i urbans on ens desplacem per tal dur a terme les nostres

interaccions. Els objectes i els instruments coincideixen en un mateix recinte.

- En E3 no es demana la presència física dels actors, objectes i instruments sinó que es duen

a terme mitjançant representacions construïdes amb l’ús de la tecnologia. En E3 l’agent

actua a través d’una representació de si mateix (nicknames, avatars, etc)

4-MATERIALITAT / INFORMACIONALITAT

- E1 i E2 estan formats per àtoms i molècules. Són matèria i poden se percebuts pels sentits.

- E3 està format per bits. És un entorn electrònic que aporta molta informació comprimida,

però que també pot tenir una part física, encara que sigui menor. Aquesta part física de E3

perd importància en detriment dels elements energètics, electrònic i informacionals.

5-NATURALITAT / ARTIFICIALITAT

- E1 és un entorn natural.

- E2 ocupa un estat intermedi. Les formes són artificials però els seus materials provenen de

l’entorn natural

- E3 és un entorn que es desenvolupa en les diferents formes d’intel·ligència artificial.

o Gràcies als mitjans de comunicació en massa, moltes accions humanes s’han acabat

convertint en espectacles públics.

o Són essencials les tècniques d’escenificació: Disseny gràfic, retòrica visual, etc.

o Procura integrar les arts d’E2 (escriptura, pintura, música, etc.)

o La matèria primera no s’extreu de la natura. L’objecte a explorar és el

coneixement humà (societat del coneixement)

6-SINCRONIA / MULTICRONIA

- En E1 i E2 es necessita la presència corporal dels agents, objectes i instruments, però

també una coincidència temporal (sincronia)

- Els missatges de E3 poden ser asincrònics (teletemps). L’efecte comunicatiu no s’esgota en

el moment de ser emès, com passa amb la paraula i el gest corporal. També es poden

produir accions en temps real (entorn multicrònic)

7-EXTENSIÓ / COMPRENSSIÓ

- En E1 i E2 l’espai està considerat com una extensió tridimensional, que consta de longitud,

amplada i alçària i tots els cossos estan immersos.

- E3 trenca amb aquest sistema i es desplega de manera reticular. El que importa no és

l’extensió ni la distància, sinó les connexions i els circuits que enllacen uns nodes amb els

altres. S’esborren els conceptes de distància i extensió.

8-MOBILITAT FÍSICA / FLUXOS ELECTRÒNICS

- Bona part de les accions d’E1 i E2 impliquen un moviment físic.

o En E1 els cossos es mouen d’acord amb les lleis de la física: la llei de la gravetat i el

moviment natural dels humans, animals i plantes (a peu, a cavall, en un veler).

o En E2 el moviment segueix sent físic i natural tot i que augmenta el grau

d’artificialitat (automòbil, vaixell de motor, etc.).

- A E3, en canvi, es pot actuar sense que això impliqui un desplaçament físic, sinó un

intercanvi de fluxos electrònics.

o No es mouen els cossos sinó les representacions electròniques que s’han construït

artificialment. Des d’un punt de vista físic, no hi ha res que es mogui.

9-CIRCULACIÓ LENTA / CRICULACIÓ RÀPIDA

- En E1 i E2 el processos de comunicació es donen per l’aire i estan limitats per la velocitat

del so.

o Els moviments que tenen lloc en E1 són molt lents (exceptuant la llum i el globus

terraqüi)

o En E2, la velocitat amb què es mouen les persones i les coses és més alta.

- En E3 constatem la gran velocitat dels fluxos, és tan gran que el límit el posa la velocitat de

la llum. Per a garantir un bon funcionament d’aquest escenari necessitem que la velocitat

sigui com més alta millor.

10-ASENTAT A LA TERRA / ASSENTAT EN L’AIRE

- E1 i E2 estan sòlidament assentats a terra.

- E3 té els fonaments assentats en diversos nivells de l’atmosfera: els satèl·lits de

comunicacions que enllacen els altres satèl·lits entre si. Qualsevol humà que vulgui actuar a

Telépolis ha de transmetre les seves accions per mitjà d’aquest entramat tecnològic.

11-ESTABILITAT / INESTABILITAT

- En E1, la superfície de la terra i l’entorn natural són molt estables.

- Les construccions d’E2 tenen un grau menor d’estabilitat perquè depenen de la resistència

dels materials amb que s’han edificat o construït.

- En E3, l’estabilitat dels seus sistemes de comunicació depèn totalment del seu disseny i

manteniment artificial. Els fonaments del tercer entorn es tornen obsolets en pocs anys i

s’han de renovar. En aquest escenari res no dura. Quan deixen de funcionar les xarxes

elèctriques, telefòniques, televisives, etc. tot el tercer entorn s’ensorra.

12-LOCALITAT / GLOBALITAT

- E1 i E2 són entorns territorialitzats

- E3 tendeix a la globalització. Permet la creació d’espais, institucions i corporacions

transnacionals. Aquesta tendència no implica que deixi de ser eficaç per a actuar

localment. En aquest cas global/local se complementen.

13-PENTASENSORIAL / PISENSORIAL

- E1 i E2 se relacionen amb el món exterior mitjançant dels cinc sentits. Per això parlem

d’entorns pentasensorials.

- En E3 les impressions són bàsicament audiovisual, per tant són bisensorials. Les noves

qualitats de so, o la incorporació del 3D en el cinema i en la televisió ens fa pensar que en

un futur els altres sentits tindran presència en aquest tercer entorn.

14-MEMÒRIA NATURAL INTERNA / MEMÒRIA ARTIFICIAL EXTERNA

- En E1 la memòria és estrictament mental i el principal mitjà de transmissió és oral.

- En E2, l’escriptura i la impremta són tecnologies que fixa la memòria humana sobre paper

i la desa en biblioteques, arxius, llibres.

- En E3 la memòria és externa i artificial. Els documents ja no cal que estiguin físicament

propers, sinó que accedir a una representació electrònica que pot estar desada a una gran

distància. En E3 es té la facilitat de fer còpies d’un document. També possibilita la difusió

de la memòria col·lectiva

15-ANALÒGIC / DIGITAL

- E1 i E2 són essencialment analògics. Aquests entorns raonen per analogia i per metàfora.

Relacionen persones i objectes per l’aspecte extern i per les propietats internes que tenen.

- E3 és essencialment digital. En aquest entorn les analogies no desapareixen però tenen

menys importància. En el món digital és necessari que hi hagi interfícies analògiques

(pantalla, teclat, ratolí, etc.) que facin de pont entre els dos mons.

Tot allò que apareix en una pantalla sembla real però és essencialment digital. Es poden

modificar i manipular les imatges que hi apareixen. El E3 és capaç de crear realitats,

imatges, sons i situacions del tot digitals.

16-DIVERSIFICACIÓ SEMIÒTICA / INTEGRACIÓ SEMIÒTICA

- En E1 i E2 es produeixen signes comunicatius (processos semiòtics) que duen a terme

persones, animals i plantes. En l’entorn humà tenim la parla, la gestualitat, l’expressió

corporal, l’escriptura, la música, etc. Aquets llenguatges poden tendir a la diversificació

semiòtica, fet per exemple que dues persones de procedència diferent no s’entenguin o

sistemes de signes amb diferent significat segons les cultures.

- En E3 es manté aquesta pluralitat de signes, però té la capacitat per a integrar aquests

sistemes semiòtics en un sistema digital binari, basat en bits, píxels i llenguatges de

programació.

17-HOMOGENEÏTAT / HETEROGENEÏTAT

- E1 és un entorn homogeni, basat en cultures separades entre si.

- En E2 l’homogeneïtat es dilueix una mica perquè hi ha més barreges, però es manté un

sentit de comunitat basat en l’origen comú dels membres d’una cultura. En E1 i E2

elsindividus tendeixen a ser monolingües.

- En E3 s’incrementa molt el grau d’heterogeneïtat cultural. És un entorn sociològicament

multilingüe. L’E3 tendeix a crear un espai cultural molt més divers i barrejat.

18-NACIONALITAT / TRANSNACIONALITAT

- La nacionalitat ja era una propietat amb molt de pes en E1 i ha esdevingut decisiva en

E2.L’estat nació és una forma característica d’E2.

- En E3 sorgeixen formes polítiques, militars, econòmiques i culturals que són essencialment

transnacionals. Això no implica l’arribada d’un món sense fronteres E1 i E2 seguiran

existint, per tant, també se’n mantindrà l’organització. Però alhora hi haurà un espai social

sense fronteres territorials. E3 possibilita també l’aparició de mercats globals i tal vegada

polítiques globals

19-AUTOSUFICIÈNCIA / INTERDEPENDÈNCIA

- En E1 l’ideal dels éssers humans és l’autosuficiència, que equival viure de manera

harmònica amb la natura i tenir una bona adaptació al medi ambient.

- En E2 hi ha més interdependència entre comunitats, però es manté la independència. Es

depèn menys de l’entorn natural i més de l’entorn social. Tot i això l’individu pensa per si

mateix, intenta independitzar-se i transmet aquest ideals a la seva descendència.

L’objectiu és dominar la natura i posar-la al servei propi, de la ciutat o la nació.

- El E3 cerca la interdependència. No depèn de l’actuació individual sinó que té una gran

dependència en processos tecnològics complexos. Les interfícies d’E3 (telèfon, televisió, el

diner electrònic, les xarxes telemàtiques, etc.) son complexes i necessàries per a poder

actuar a E3. Aquest entorn és inestable i depèn de moltes actuacions artificials.

El subjecte ben adaptat a E3 no és l’individu autosuficient d’E1 i E2, sinó el que pot

acceptar que les interfícies del tercer entorn són extensions del seu propi cos.

20-PRODUCCIÓ / CONSUM

- A E1 l’individu treballa i produeix per tal de garantir la subsistència de la comunitat a què

pertany. L’economia de l’entorn natural està basada en la producció i no en el consum. En

E1 es rica aquella comunitat que té grans extensions de terra fèrtil, ramats grans, mines,

bancs de peixos, reserves d’aigua, etc.

- En E2 la producció segueix essent un factor econòmic determinant, però també el consum

d’allò que s’ha produït.

En E2 són rics els que tenen matèries primeresque les transformen a partir de màquines.

- L’economia de E3 depèn abans de res del consum. La riquesa econòmica es genera en gran

mesura a partir dels actes de consum massiu, i no pas de l’activitat productiva. A E3 hi ha

poques empreses vinculades a l’economia productiva. Els consumidors són tractats com un

mercat que cal atrapar i conquerir. No són autònom ni independents, sinó que depenen de

les tecnologies i d’aquells que les construeixen.

En E3, la lluita per la riquesa i el poder se centren en la possessió de la informació i del

coneixement i en la maximització del nombre de clients que té l’empresa.