[mitjans interactius] pac 2: entorn digital i mitjans interactius

20
Jordi Llonch Esteve | CC BY-NC-SA Entorn digital i mitjans interactius MITJANS INTERACTIUS: PAC 2

Upload: jordi-llonch

Post on 08-Nov-2014

652 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

Més informació a elmeuordinador.blogspot.com

TRANSCRIPT

Page 1: [Mitjans interactius] PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

Jordi Llonch Esteve | CC BY-NC-SA

Entorn digital i mitjans interactius

MITJANS INTERACTIUS: PAC 2

Page 2: [Mitjans interactius] PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 1/19

Índex

1. Primera part ...................................................................................................... 2

1.1. La nevera intel·ligent .................................................................................. 2

1.1.1. Descripció de l’aparell .............................................................................. 2

1.1.2. Imatges del seu funcionament ................................................................. 3

1.1.3. Punts forts en la seva adaptació al tercer entorn .................................... 5

1.1.4. Debilitats en relació al context actual ..................................................... 6

1.1.5. Valoració personal ................................................................................... 6

1.2. El cotxe connectat ....................................................................................... 7

1.2.1. Descripció de l’aparell .............................................................................. 7

1.2.2. Imatges del seu funcionament ................................................................. 7

1.2.3. Punts forts en la seva adaptació al tercer entorn .................................... 9

1.2.4. Debilitats en relació al context actual .................................................... 10

1.2.5. Valoració personal .................................................................................. 10

1.3. El telèfon mòbil intel·ligent ........................................................................ 11

1.3.1. Descripció de l’aparell .............................................................................. 11

1.3.2. Imatges del seu funcionament ................................................................. 11

1.3.3. Punts forts en la seva adaptació al tercer entorn ................................... 12

1.3.4. Debilitats en relació al context actual .................................................... 15

1.3.5. Valoració personal .................................................................................. 15

1.4. Taula comparativa ..................................................................................... 16

2. Segona part....................................................................................................... 17

Bibliografia i altres recursos .................................................................................... 19

Page 3: [Mitjans interactius] PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 2/19

1. Primera part

Els tres elements interactius escollits per a aquesta primera part de la PAC 2

tenen un denominador comú: l’ús de pantalles tàctils com a interfície d’usuari.

Així mateix, hom pot pensar en multitud de ginys amb aquesta característica, ja

que en l’actualitat l’ús d’aquest tipus de pantalles s’ha desplegat a un ritme

vertiginós i es troben presents en tot tipus de dispositius; inclús, molts cops, en

aparells on no aporten cap millora substancial.

Aquesta extensa llista podria estar formada per aparells de cuina, com ara les

vitroceràmiques, les neveres intel·ligents o robots de cuina varis; o bé alguns

mitjans de transport, com ara certs quadres de comandament dels cotxes

connectats, els polsadors d’obertura de portes d’alguns metros europeus o els

ordinadors de bord d’alguns avions. No oblidem, tampoc, l’ús d’aquesta

tecnologia en ordinadors d’ús personal, com ara els ordinadors de sobretaula, els

portàtils, els telèfons mòbils intel·ligents o les tauletes.

D’aquesta petita compilació d’aparells amb interfícies tàctils n’analitzarem

un de cada grup: la nevera intel·ligent, el cotxe connectat i el telèfon mòbil

intel·ligent.

1.1. LA NEVERA INTEL·LIGENT

1.1.1. Descripció de l’aparell

La nevera intel·ligent és l’evolució de l’aparell frigorífic que la majoria de

nosaltres tenim a les nostres cuines. A efectes pràctics compleix amb les

necessitats que cobreix una nevera normal i corrent, és a dir, refrigerar i

congelar els aliments. Tanmateix, té la peculiaritat de disposar d’un ordinador

connectat a Internet amb pantalla tàctil al seu exterior que mostra informació a

l’usuari sobre els aliments existents dins la nevera, els que s’estan a punt

d’esgotar i inclús permet la compra de nous aliments des de la pròpia pantalla.

L’automatització de la llar és una qüestió que ha fascinat l’home des dels

anys 60 del segle passat (per a marcar un data d’inici aproximada), dècada en la

que la producció en massa estava a l’ordre del dia i l’obsessió per a posseir tot

tipus d’aparells que facilitessin la vida es va contagiar entre la classe mitjana. A

més a més, pel·lícules futuristes com 2001: A space odyssey (S. Kubrick, 1968)

va afegir-hi més interès amb la introducció de l’ordinador HAL 9000, que

s’encarregava de controlar totes les funcions vitals de la nau, un paral·lelisme

inconfusible amb la llar del ciutadà de l’època.

Page 4: [Mitjans interactius] PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 3/19

Tot i així, la tecnologia del moment no estava prou desenvolupada i hi ha

hagut certes necessitats que no s’han començat a cobrir fins que aquesta ha

evolucionat suficientment. Internet ha permès aquesta evolució i gràcies al seu

desplegament i a la dèria d’estar sempre connectats ja es comença a entreveure

el que es coneix com la Internet de les coses1, un concepte que significa que

cada objecte estigui connectat a la xarxa de xarxes, sempre i la nevera intel·ligent

n’és un exemple.

1.1.2. Imatges del seu funcionament

Fins fa poc, la nevera es tractava d’un element del segon entorn, ja que la

seva funció era la d’emmagatzemar i preservar aliments, quelcom necessari en el

moment en que l’home decideix abandonar el camp per a establir-se a les

ciutats.

2 3 Accés a la llet al primer entorn. Accés a la llet al segon entorn.

En el cas de la nevera clàssica, es tracta d’un element amb la propietat

recintual pròpia d’E1 i E2; la nevera és un recinte amb un interior, una frontera i

un exterior. A més, per a poder interactuar-hi l’agent ha de ser present

físicament al seu costat. En adició, una nevera tradicional no sap què allotjava al

passat ni què albergarà al futur, sinó que depèn de la coincidència temporal.

També podem afegir la homogeneïtat de la seva funció (emmagatzemar i

preservar els aliments) i l’autosuficiència per a dur-la a terme.

1 Internet de les coses. http://en.wikipedia.org/wiki/Internet_of_Things 2 Koeien melken / Milking a cow (sense restriccions conegudes de drets d’autor). http://www.flickr.com/photos/nationaalarchief/3118474906/sizes/o/in/gallery-yhoitink-72157622591356169/ 3 Refrigerator full of raw milk (fotografia de Kristen Taylor) http://www.flickr.com/photos/kthread/4052973630/sizes/o/in/photostream/

Page 5: [Mitjans interactius] PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 4/19

A continuació es mostren algunes imatges de neveres intel·ligents i les

seves interfícies d’usuari tàctils.

Com s’ha comentat anteriorment, les neveres intel·ligents compleixen la

mateixa funció que les neveres tradicionals alhora que hi aporten un grau més

de funcionalitat, definit per moltes de les característiques pròpies del tercer

entorn. Tot i que l’accés a la llet per part de l’usuari se seguirà portant a terme de

la mateixa manera que al segon entorn, les innovacions tecnològiques permetran

que la nevera es posi en contacte amb el supermercat i compri brics nous quan

els antics s’acabin o estiguin a punt de caducar.

Les imatges superiors mostren com les interfícies d’usuari implementades

en l’actualitat a les pantalles tàctils d’aquest tipus de neveres ens recorden a les

que trobem a les tauletes tàctils, cosa que permet que la corba d’aprenentatge

sigui el més fàcil i ràpida per als usuaris.

Cal dir que gairebé totes les funcions de les neveres intel·ligents no serien

possibles sense una connexió a Internet, innovació que ha propiciat el seu salt

del segon al tercer entorn.

Page 6: [Mitjans interactius] PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 5/19

1.1.3. Punts forts en la seva adaptació al tercer entorn

Segons el vídeo de la presentació d’una nevera intel·ligent de l’article de

VentureBeat4, la recintualitat s’esvaeix i dóna pas a la reticularitat gràcies a la

ubiqüitat d’Internet, que permet interactuar amb la nevera sense dependre de la

situació geogràfica en la que ens trobem. Així, podem enviar-hi notes, receptes o

recordatoris des de qualsevol lloc del planeta amb connexió a Internet.

De manera molt relacionada amb la propietat anterior, les noves funcions

que aporta la nova nevera no requereixen la presència física dels seus usuaris per

ser portades a terme, així que s’utilitzen representacions virtuals o, per ser més

precisos, s’empra una realitat representacional que actua de nexe de connexió

entre els usuaris i la nevera.

Pel que fa a l’objecte nevera com a tal, queda rellevat a un segon pla i la

seva materialitat perd valor (per molt que segueixi existint i complint amb la

mateixa funció de preservar el menjar) envers la informació que aquesta pot

aportar i rebre. La propietat informacional guanya, doncs, protagonisme

gràcies a les funcions energètiques, electròniques i informacionals de que

disposa la nevera connectada.

Gràcies a l’ús de lectors de codis RDIF o de codis de barres, algunes neveres

intel·ligents són capaces de detectar quins aliments hi ha al seu interior de

manera automàtica. Amb aquestes dades, la coincidència temporal perd sentit i

es veu reemplaçada per la multicronia, que permet conèixer tant el present, el

passat i el futur i saber què hi ha hagut a la nevera en cada precís moment.

Internet ha aportat un grau de personalització elevadíssim en qualsevol

àmbit gràcies a l’opció de connectar amb persones d’arreu del món. A través de

la nevera intel·ligent es pot accedir al supermercat on acostumen a anar els

membres d’E2, però també dóna l’opció als usuaris d’escollir d’una llista gairebé

interminable de possibilitats gastronòmiques i culinàries, aportant una marcada

propietat d’heterogeneïtat.

Aquesta mateixa elevada possibilitat d’elecció significa que la dependència

del seu funcionament deixa de ser individual o autosuficient i per a poder

mantenir totes les seves funcions, la nevera passa a ser interdependent de

sistemes tecnològics i múltiples agents distribuïts per arreu.

4 Samsung smart fridge: It runs Android apps like Evernote (video demo). http://venturebeat.com/2013/01/11/samsung-smart-fridge-it-runs-android-apps-like-evernote-video-demo/

Page 7: [Mitjans interactius] PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 6/19

1.1.4. Debilitats en relació al context actual

Tot i que és complicat trobar alguna característica a la que no s’adeqüi la

nevera intel·ligent, podem considerar la pentasensorialitat/bisensorialitat com a

una de les propietats que presenta més inconsistències. La nevera com a element

d’emmagatzematge de menjar segueix mantenint una component pentasensorial

altament marcada, ja que dels nostres sentits depèn que puguem discernir entre

un aliment en bon estat d’un que no ho està.

Cal tenir present que, com s’ha comentat anteriorment, l’ús de codis de

barres pot informar a l’usuari de la data de caducitat d’un aliment, la qual cosa

faria que es perdés aquesta característica pentasensorial típica d’E1 i E2, però

per molt evolucionada que estigui la tecnologia, avui dia les persones seguim

preferint valorar l’estat d’algun tipus d’aliments a través dels nostres sentits.

Tot i així, l’ús de la pantalla tàctil com a mètode d’interacció entre l’usuari i

la nevera és un clar exemple de bisensorialitat, ja que s’utilitzen només la vista i

el tacte. És per això que considero una mica ambigua aquesta relació de sentits i,

per això, la considero la gran debilitat d’aquest aparell de cuina.

1.1.5. Valoració personal

Després de l’anàlisi anterior, on he obviat algunes característiques del

tercer entorn per la marcada semblança amb d’altres de més importants i per

evitar una exposició massa extensa, opino que la nevera intel·ligent es pot

considerar un objecte que s’ha adaptat al tercer entorn de manera esplèndida.

L’elecció d’aquest aparell ha estat marcada per raons de disseny. Com

comento a l’inici de la primera part, he escollit tres dispositius que comparteixin

una mateixa interfície d’usuari per a poder analitzar, a la segona part si aquesta

elecció és la més idònia per a complir de manera òptima amb la seva funció.

Page 8: [Mitjans interactius] PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 7/19

1.2. EL COTXE CONNECTAT

1.2.1. Descripció de l’aparell

El cotxe connectat és l’evolució del cotxe clàssic, el qual forma part de l’E2.

Gràcies a la integració d’un ordinador amb connexió a Internet al quadre de

comandament d’un cotxe, aquest passa a formar part d’E3 automàticament.

El quadre de comandament és un panell situat a la guantera dels cotxes

que proporciona informació al conductor sobre l’estat del vehicle mitjançant un

conjunt d’indicadors i instruments que informen sobre aspectes tècnics del

vehicle, com ara la velocitat o la quantitat de combustible restant; però que

també permet la selecció i regulació de característiques modificables com ara

augmentar la temperatura interior de l’habitacle o baixar el volum de la ràdio.

Els quadres de comandament tàctils són l’evolució dels analògics i se solen

trobar en cotxes d’alta gama. El gran avantatge que tenen és la possibilitat

d’accedir a informació sobre el vehicle i canviar-ne alguns paràmetres. De totes

maneres, tenen un clar desavantatge, el conductor ha de tocar la pantalla, la

qual cosa implica una gran pèrdua d’atenció.

1.2.2. Imatges del seu funcionament

L’exemple més recent de cotxe connectat prové de Sillicon Valley, de la mà

de Tesla Motors5, empresa que ha revolucionat el mercat automobilístic amb la

posada a la venda dels seus models elèctrics revolucionaris.

5 Tesla Motors, Inc. http://www.teslamotors.com/

Page 9: [Mitjans interactius] PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 8/19

El model S incorpora una pantalla capacitiva de 17 polzades que a part de

controlar les característiques típiques de l’habitacle, està connectada a Internet i

proporciona capacitats de programació remota des de fora del vehicle,

característiques típiques del tercer entorn.

Page 10: [Mitjans interactius] PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 9/19

1.2.3. Punts forts en la seva adaptació al tercer entorn

De la mateixa manera que la nevera intel·ligent, el cotxe és un objecte físic

amb unes característiques topològiques molt concretes que el defineixen com a

element de transport de persones i que està delimitat per unes dimensions i uns

límits interiors i exteriors. De tota manera, la connexió a Internet que

l’ordinador de bord aporta, aconsegueix que formi part de l’estructura

reticular típica de les xarxes, en aquest cas, la xarxa de xarxes.

Si a aquesta connexió a Internet se li suma el programari disponible a

través de la pantalla tàctil s’aconsegueix que el cotxe adquireixi la qualitat de

representació, la qual es manifesta amb l’ús de representacions pictòriques

com ara els punts d’interès en un mapa o d’imatges realistes de la carretera per

la que se circula del sistema de navegació.

Aquestes imatges són una de les formes de representar la informació que el

conductor requereix per a obtenir una experiència de conducció òptima i, de no

ser per la marcada component informacional que aporta la connexió del

quadre de control a Internet, el cotxe esdevindria un conjunt d’àtoms i

molècules.

En quan s’ajunten les possibilitats que ofereix Internet amb les de la

geolocalització d’un cotxe es pot portar a terme una gran quantitat d’activitats,

algunes de senzilles, com la d’anar del punt A al punt B; o altres de més

complexes, com la de repetir la ruta que el cotxe va realitzar temps enrere per a

recordar esdeveniments passats, gràcies a l’accés a un registre de posició. Però

encara es pot anar més enllà: la capacitat de multicronia que Internet aporta al

vehicle permet que un usuari comparteixi els seus llocs favorits que ha visitat

durant les seves vacances amb algú altre o amb tota una comunitat, com ara a

través de Facebook, compartint aquestes posicions.

De totes formes, la connexió a Internet no serà sempre estable ni, encara

menys, estarà disponible a totes hores; la qual cosa denota la inestabilitat que

un sistema com aquest pot patir. Tot i que el cotxe funcionarà amb o sense

connexió, moltes de les seves funcions deixaran de ser útils quan estigui fora de

l’àrea de cobertura de la xarxa mòbil i, en cas de dependre massa d’aquestes

funcions, el cotxe deixarà de ser útil per si mateix i el conductor haurà d’esperar

a que la connexió torni a estar disponible si vol continuar utilitzant la funció que

feia servir abans de perdre la connexió.

Suposant que la connexió és estable, el valor afegit que incorpora un

vehicle amb aquestes característiques és de caràcter global. Com es comenta

anteriorment, una de les funcions que el cotxe connectat pot portar a terme és la

de comunicar-se amb la resta del món i obtenir qualsevol tipus de dades mentre

manté una marcada component local, gràcies al sistema de posicionament que li

permet destriar aquelles dades referents a la localització en la que es trobi.

Page 11: [Mitjans interactius] PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 10/19

És impracticable emmagatzemar totes aquestes dades en una memòria

interna al cotxe, ja que encara que físicament és possible, cada segon es genera

nova informació, per això l’ús d’una memòria artificial externa aporta al cotxe

l’opció d’estar sempre informat amb l’última informació disponible.

A través de mecanismes de traducció simultània o en diferit, tota la

informació disponible en la memòria externa permetrà que un conductor de

Barcelona utilitzi dades generades per un altre de japonès mentre viatja per San

Francisco. Aquesta integració semiòtica és una qualitat que s’ha aconseguit

amb la digitalització i automatització de traduccions de les dades que el

conductor japonès va publicar durant el seu viatge.

Per la seva banda, el conductor barceloní depèn de dades generades per

altres usuaris, com la del conductor japonès, alhora que també depèn de la

plataforma que li proporcioni aquestes dades, la qual depèn dels servidors on

està allotjada, la qual depèn de l’electricitat... La interdependència es fa més

que evident.

1.2.4. Debilitats en relació al context actual

El cotxe connectat compleix forces qualitats del tercer entorn, tot i que n’hi

ha algunes que encara tenen camí per recórrer si volen entrar a formar-hi part.

Per molt que el cotxer permeti accedir-hi des de l’exterior del vehicle per portar

a terme accions senzilles, el cotxe seguirà requerint de la proximalitat d’un

conductor que el condueixi.

A més, la mobilitat física té un gran pes, ja que l’objectiu d’un vehicle és

transportar passatgers d’un punt a un altre i, per a fer-ho, el cotxe necessita un

espai a recórrer i la interacció amb persones reals, com ara amb el propi

conductor o amb els passatgers.

Molt relacionat amb la mobilitat física, la circulació lenta i el fet d’estar

assentat a terra guanyen terreny a les qualitats que Internet pugui aportar al

cotxe, ja que la funció principal d’aquest segueix essent la del transport.

1.2.5. Valoració personal

Després d’aquesta anàlisi considero que el cotxe connectat no disposa de

totes les qualitats de l’E3, però s’entreveu un potencial de creixement que en el

futur a mitjà termini acabarà aconseguint que accedeixi al tercer entorn.

L’elecció d’aquest dispositiu també s’ha basat en l’ús de la tecnologia tàctil

com a canal d’interacció entre el conductor i el cotxe.

Page 12: [Mitjans interactius] PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 11/19

1.3. EL TELÈFON MÒBIL INTEL·LIGENT

1.3.1. Descripció de l’aparell

Un telèfon mòbil intel·ligent és un telèfon mòbil que a part de permetre la

comunicació bidireccional entre l’emissor d’una trucada i el seu receptor,

disposa d’una major capacitat computacional que li permet dur a terme funcions

avançades similars a les que pot fer un ordinador.

Algunes d’aquestes funcions són: assistent personal mitjançant l’ús del

calendari, la gestió de tasques o la gravadora de sons; reproductor multimèdia,

amb el que es pot visualitzar vídeos i escoltar música; sistema de posicionament

global, que permet localitzar el dispositiu en un mapa i donar direccions al seu

usuari; oficina portàtil, amb la gestió i edició de documents de text o fulls de

càlcul; i Internet, el qual aporta una gran varietat de possibilitats, ja siguin

d’entreteniment, professionals o informacionals.

Les prestacions típiques dels telèfons mòbils intel·ligents d’avui dia van ser

establertes per Apple quan va irrompre el mercat mòbil amb el seu iPhone, un

dispositiu que va crear tendència i que en molt poc temps ha esdevingut el

model a imitar per la resta dels fabricants de mòbils. La característica més

reconeguda és l’ús de la pantalla multitàctil com a centre neuràlgic d’interacció

entre l’usuari i el dispositiu, una qualitat pròpia del tercer entorn, que més

endavant analitzarem en profunditat.

1.3.2. Imatges del seu funcionament

La majoria de telèfons mòbils intel·ligents tenen el mateix principi de

funcionament i comparteixen una àmplia majoria de característiques físiques,

com ara la forma, que sol ser una peça rígida fina de dimensions no superiors a

la mida d’una mà amb una pantalla en un costat i amb un botó a sota seu.

6

6 Apple iPhone 5. http://www.cbc.ca/gfx/images/news/topstories/2012/09/12/hi-iphone5-852.jpg

Page 13: [Mitjans interactius] PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 12/19

Respecte la comunicació entre l’usuari i el dispositiu, la majoria de

telèfons intel·ligents han adoptat una sèrie de gestos i accions molt semblants

entre sí, els quals faciliten la interacció entre la persona i la màquina, al mateix

temps que aporten una sensació de naturalitat quan es porten a terme. La

següent imatge mostra alguns d’aquests gestos, que Luke Wroblewski7 ha

recollit i posat a l’abast de tothom en la seva guia d’estil per a programadors que

treballin amb dispositius tàctils.

1.3.3. Punts forts en la seva adaptació al tercer entorn

El telèfon mòbil intel·ligent parteix d’una funció heretada del seu homòleg

del segon entorn (el telèfon clàssic): la comunicació entre dos interlocutors que

emeten missatges en totes dues direccions. Per això el telèfon mòbil compleix

amb escreix la propietat distal, ja que no cal que existeixi proximitat entre

aquests dos (o més) interlocutors.

7 Touch Gesture Reference Guide. http://www.lukew.com/ff/entry.asp?1071

Page 14: [Mitjans interactius] PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 13/19

Pel que fa a la reticularitat, el telèfon mòbil intel·ligent es fonamenta en

una xarxa de telecomunicacions que permet l’accés a qualsevol node d’aquest,

independentment de la ubicació del dispositiu.

Per a poder portar a terme l’acte comunicatiu, ja no cal que els

interlocutors estiguin presents físicament, els mòbils permeten realitzar

trucades de veu o enviar missatges de tot tipus creant representacions dels

actors necessaris per a dur a terme la comunicació. L’agenda del telèfon és un

exemple molt entenedor d’aquesta representació: les persones reals se

substitueixen per representacions seves amb l’ús de fotografies de perfil.

La pantalla del mòbil té unes dimensions força reduïdes, cosa que podria

suposar un problema a l’hora de mostrar grans quantitats d’informació. Tot i

així, la tecnologia permet encabir la informació existent amb l’ús de magnificació

o reducció d’imatges, redistribució del text d’un escrit o desplaçament vertical

de la informació, entre d’altres. Els àtoms i les molècules s’esvaeixen i permeten

que el telèfon els reordeni de la manera més convenient per a la seva

visualització.

Cal recordar que el telèfon intel·ligent és un objecte fabricat per persones

utilitzant elements de la natura, com ara el silici dels microxips o el vidre de les

pantalles, però tot i amb això, el procés de manufactura d’aquests materials és

tan elevat i sofisticat que si examinem una a una cadascuna de les peces d’un

mòbil, no en trobarem una de sola que estigui en aquesta forma a la natura, per

això compleix el principi de l’artificialitat.

Una de les funcions bàsiques dels telèfons són les trucades de veu, que

requereixen que l’emissor i el receptor coincideixin temporalment. De tota

manera, si el receptor no contesta una trucada, la bústia de veu és capaç

d’enregistrar el missatge de l’emissor perquè el receptor el recuperi quan li sigui

possible. De la mateixa manera que els missatges de veu, existeixen els correus

electrònics i altres tipus de missatges asincrònics (com els missatges privats de

les xarxes socials). Aquesta llista de possibilitats demostra com el mòbil obeeix la

característica de multicronia.

Recuperant l’exemple de l’agenda de contactes es pot veure de manera

gràfica i entenedora com el telèfon mòbil intel·ligent posseeix la qualitat de la

compressió. Aquesta manifesta que els nodes d’una xarxa es connecten entre

ells sense importar la distància i, d’igual manera, els contactes de l’agenda estan

separats entre ells per la mateixa distància, quelcom que no ocorre a E1 o E2.

L’accés a Internet des d’un telèfon mòbil permet accedir a multitud de

contingut i dur a terme moltes accions i operacions relacionades amb

l’enviament de dades, tot i que físicament no s’arriba a moure cap element

material, sinó representacions d’aquests. Això és possible gràcies al flux

electrònic generat amb la transmissió d’aquestes dades.

Page 15: [Mitjans interactius] PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 14/19

Una altra característica del tercer entorn de que disposa el telèfon mòbil

intel·ligent és que utilitza tecnologia assentada a l’aire. Dependre de les

xarxes de satèl·lits i cables submarins de que disposen les xarxes telemàtiques

aporta llibertat de moviment i el converteix en el que el seu propi nom indica:

mòbil.

La dependència d’aquesta tecnologia, en canvi, li aporta una altra

característica d’E3 que té certs inconvenients: la inestabilitat. El mòbil depèn

d’una gran infraestructura construïda per l’ésser humà, que requereix un

manteniment constant per evitar el seu deteriorament i que acostuma a tornar-

se obsoleta cada pocs anys. Sense l’accés a la xarxa un telèfon intel·ligent perd

més de dues terceres parts de les seves funcions i, si anem un pas més enllà,

veiem que sense electricitat el mòbil ni tan sols es pot engegar.

Per contrastar, un dels grans avantatges d’aquest dispositiu és que l’accés a

Internet permet arribar a contingut global, ja sigui per a descobrir informació

sobre cultures noves, política, econòmica o de qualsevol altre tipus, alhora que

permet utilitzar totes aquestes dades de forma local.

Com qualsevol dispositiu d’E3, aquesta informació és comunicada al seu

propietari/usuari a través de la vista i el tacte (tot i que també s’hi ha d’afegir

l’oïda). El principi de bisensorialitat (o trisensorialitat en aquest cas) es

compleix perquè l’usuari mira la pantalla i hi interactua amb el tacte a través

dels gestos mostrats anteriorment i de resposta hàptica que genera el vibrador

intern.

Per molt que els telèfons disposin d’una memòria interna força elevada,

existeix una tendència a accedir a les dades enlloc de posseir-les. La majoria

d’usuaris visualitzen vídeos a través de l’aplicació de YouTube, accedeixen a

fotografies i actualitzacions d’estat dels seus amics a la de Facebook, o carreguen

les fotografies i vídeos que fan amb la càmera del mòbil automàticament amb la

de Dropbox. La memòria interna s’està substituint per una memòria artificial

externa que molts anomenen com el núvol.

Tornant a la construcció del dispositiu, sabem que els components d’un

mòbil són analògics, però un cop assemblats, el funcionament global del mòbil

és digital. Elements com la interfície d’usuari, els arxius que formen el sistema

operatiu o la transmissió de dades són exemples d’aquesta qualitat digital.

Aquesta qualitat fa que el mòbil sigui l’eina de comunicació ubiqua per

excel·lència, ja que tot el món està en procés de digitalització, inclús la

comunicació entre persones i màquines amb idiomes diferents. La unió de la

integració semiòtica amb l’heterogeneïtat és quelcom que Internet ha

aportat al mòbil i un exemple d’aquestes característiques d’E3 són les aplicacions

de traducció simultània d’imatges a través de la realitat augmentada.

Page 16: [Mitjans interactius] PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 15/19

De totes formes, Internet també ha aportat interdependència, una

qualitat molt lligada a la inestabilitat, explicada anteriorment. Un mòbil, per si

sol, no serveix per a res, no té cap utilitat. Quant més creix el nombre d’usuaris

de telèfons mòbils intel·ligents, millor funciona cadascun d’aquests aparells i

més interdependent esdevé, ja que cal una infraestructura formada per xarxes

mòbils i antenes que permeten el seu ús. A més, aquesta infraestructura depèn

de l’energia elèctrica que generada per les centrals elèctriques. Sense oblidar,

tampoc, que les persones són les qui generen totes aquestes activitats per acabar

utilitzant els seus telèfons mòbils intel·ligents.

Per concloure aquesta part, no hem d’oblidar quin ús li donen les persones

als seus telèfons. Aquest és, sense cap mena de dubte un ús de consum. Consum

d’entreteniment, consum d’informació i consum de comunicació. Cada usuari en

farà un ús diferent, ja sigui per a consumir productes dependents de productors

massius o per al típic consum P2P de comunicació entre iguals.

1.3.4. Debilitats en relació al context actual

Analitzant el telèfon mòbil intel·ligent ha estat molt complicat trobar

alguna qualitat del tercer entorn al que no s’adeqüi, però la situació tecnològica

al nostre país fa que la característica de circulació ràpida no s’acabi de complir

amb exactitud. Sabem que a Internet, la velocitat de la llum és el límit, però el

mòbil encara no és capaç de transmetre grans volums d’informació en petits

lapses de temps. Les xarxes mòbils són encara massa lentes i el 3G és una

tecnologia que encara ha d’arribar a molts racons de països com Espanya. Així

doncs, aquest principi de circulació ràpida encara no ha arribat a assolir-se i, tot

i que en alguns països ja s’han implantat xarxes de nova generació com el 4G, no

és encara una realitat a tot arreu.

1.3.5. Valoració personal

Després de l’extens anàlisi del telèfon mòbil intel·ligent es pot concloure

que aquest dispositiu s’ha adaptat completament al tercer entorn, ja que

compleix amb escreix amb gairebé la totalitat dels principis descrits per Javier

Echeverría al seu Los señores del aire: Telépolis y el tercer entorno.

Igual que els aparells anteriors, l’elecció d’aquest dispositiu rau en el seu

disseny, en la dualitat entre fascinació i repulsió que em provoquen les pantalles

tàctils, presents avui dia en qualsevol tipus d’aparell electrònic.

Page 17: [Mitjans interactius] PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 16/19

1.4. TAULA COMPARATIVA

Nevera intel·ligent Cotxe connectat Telèfon mòbil

intel·ligent

E1 i E2 E3 E1 i E2 E3 E1 i E2 E3

Proximal Proximal Distal

Reticular Reticular Reticular

Representacional Representacional Representacional

Informacional Informacional Informacional

Natural Artificial Artificial Artificial

Multicrònic Multicrònic Multicrònic

Extensió Extensió Compressió

Mòbil físicament Fluent

electrònicament Mòbil físicament

Fluent electrònicament

Ràpid Lent Lent Ràpid

Assentat a terra Assentat en l’aire Assentat a terra Assentat en l’aire

Inestable Inestable Inestable

Local Global Global Local Global

Pentasensorial Bisensorial Pentasensorial Bisensorial Bisensorial

Memòria externa Memòria externa Memòria externa

Analògic Digital Digital Digital

Semiòticament

integrat

Semiòticament integrat

Semiòticament

integrat

Heterogeni Heterogeni Heterogeni

Interdependent Interdependent Interdependent

Consum Consum Consum

Aquesta taula mostra com la nevera intel·ligent i el cotxe connectat

comparteixen forces característiques dels entorns 1 i 2 amb el tercer, la qual cosa

significa que aquests dos objectes encara no han entrat a formar part del tercer

entorn en la seva totalitat. D’altra banda, el telèfon mòbil intel·ligent es postula

com a un objecte del tercer entorn.

Page 18: [Mitjans interactius] PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 17/19

2. Segona part

Mantenint la temàtica que ha esdevingut el denominador comú en la

primera part, la idea principal del meu projecte continuarà en l’àmbit de les

pantalles tàctils com a interfície d’usuari. Dels tres elements analitzats

anteriorment, l’escollit és el telèfon mòbil intel·ligent, ja que és un dispositiu

altament estès en tots els àmbits de la societat i que necessita urgentment una

reimaginació per a cobrir les necessitats dels usuaris de manera òptima.

Molts cops els dissenyadors de productes decideixen incorporar pantalles

tàctils a molts dispositius sense estudiar en profunditat si la seva implementació

acabarà millorant o empitjorant el producte final. Apple va acostar aquestes

pantalles al món amb una estratègia i campanya de màrqueting exquisida. De

tota manera considero que els telèfons actuals tenen algunes limitacions a causa

d’aquest tipus de pantalles.

A part de la pantalla tàctil, justificació central de la meva elecció hi ha

altres elements del telèfon mòbil intel·ligent que necessiten un rentat de cara. Es

tracta de tots aquells referents a l’ergonomia. Qui va decidir que la situació del

botó més important per la interacció amb el mòbil havia de ser la part inferior

de la pantalla? Potser algú que no tenia una mà amb polze prènsil?

La situació idònia del botó d’inici no és a la part inferior i ho puc demostrar

amb un experiment. Per a dur-lo a terme cal que agafis un telèfon mòbil

intel·ligent amb la mà (dreta pels dretans o esquerra pels esquerrans) de la

forma més còmode. Ara comprovarem si els teus resultats s’assemblen als meus.

Per la manera en que ha evolucionat la mà humana, la forma més còmode i

estable d’agafar el mòbil ha de ser semblant a la de la fotografia següent:

Si el teu resultat s’assembla al de la fotografia, estaràs d’acord també que

prémer el boto d’inici sense perdre estabilitat és complicat. I perdre estabilitat

pot suposar que el telèfon caigui i es trenqui i, amb el preu que tenen aquests

dispositius, això és l’últim que volem que ocorri.

Page 19: [Mitjans interactius] PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 18/19

A part de les qüestions de la pantalla tàctil i la ubicació del botó d’inici,

m’agradaria aprofundir en aspectes relacionats amb la poca eficiència en emissió

d’àudio d’aquest tipus de dispositius, la mala gestió de la brillantor de la pantalla

en situacions extremes de molta i poca llum, com ara al carrer en un dia

assolellat i en una habitació amb el llum apagat.

Tots aquestes qüestions tindran resposta a la pràctica i, de la correcta

combinació de totes elles, emergirà una reimaginació del telèfon mòbil

intel·ligent adaptat a les necessitats reals dels usuaris d’avui en dia, que es

veuen atrapats quan, en accedir al mercat per a comprar un telèfon mòbil

descobreixen que tots els fabricants segueixen una sèrie de convencions no

escrites establertes per la companyia la de la poma.

Page 20: [Mitjans interactius] PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

MITJANS INTERACTIUS PAC 2: Entorn digital i mitjans interactius

JORDI LLONCH ESTEVE CC BY-NC-SA PÀGINA 19/19

3. Bibliografia i altres recursos

Rius Oliva, Lluís; Parisi, Lorenza. (2012). Mitjans interactius. FUOC.

Comprar, llençar, comprar. Direcció i guió: Dannoritzer, Cosima. TV3, 2010.

VentureBeat. Samsung smart fridge: It runs Android apps like Evernote (video

demo). En línia. http://venturebeat.com/2013/01/11/samsung-smart-fridge-it-

runs-android-apps-like-evernote-video-demo/ [data de consulta: abril 2013]

Viquipèdia. User interface. En línia.

https://en.wikipedia.org/wiki/User_interface [data de consulta: abril 2013]

Samsung. http://www.samsung.com/ [data de consulta: abril 2013]

LG Electronics. http://www.lge.com/ [data de consulta: abril 2013]

La imatge de la portada és de Felipe Lima (CC BY 3.0) i el logotip de la UOC és

propietat de la Universitat Oberta de Catalunya. La resta d’imatges presents en

aquesta PAC disposen de referències als seus autors en les respectives pàgines on

es mostren.