memòria institut català de la salut - ics girona2).pdf · un any més, tinc la satisfacció de...

Memòria Institut Català de la SalutGerència TerritorialGirona

Girona 2010 7JUL11.qxp:.- 07/07/11 12:43 Página 1

Un any més, tinc la satisfacció depresentar-vos la Memòria d’activi-tats. Com bé sabeu, durant el 2010hem finalitzat la implementació delprojecte ARGOS als vuit hospitalsde l’ICS. Aquest model de treballcomú per a totes les àrees d’activitatens ha permès disposar de la histò-ria clínica electrònica única per acada pacient, l’estandardització delsprocessos i la pràctica clínica, laprescripció electrònica assistida, i eldiagnòstic per la imatge accessibledes de qualsevol centre d’atencióprimària o hospital.

Vull destacar el compromís i l’esforçde tots els col·lectius professionalsimplicats com a elements clau perassolir l’èxit d’aquest projecte tancomplex, que va néixer l’any 2006amb l’objectiu de garantir la sosteni-bilitat del sistema públic de salut através de la millora de l’eficiència i laqualitat assistencial.

M’agradaria fer esment també a laconsolidació del model d’autonomiade gestió, que ja té 87 equips d’aten-ció primària integrats, 77 dels qualsho han fet durant el 2010. Enaquests mesos, l’ICS també ha fet unpas molt important per consolidar-se com una organització comprome-sa amb el desenvolupament sosteni-ble a través de l’elaboració del Plaestratègic de responsabilitat socialcorporativa 2010-2014.

Amb el repàs de tota l’activitat por-tada a terme durant l’any 2010volem retre comptes a la ciutadaniai, alhora, deixar constància de lafeina feta pels milers de professio-nals compromesos, motivats i alta-ment qualificats que cada dia treba-llen per donar resposta a les neces-sitats de salut de la ciutadania i pergarantir un sistema sanitari públicde la màxima qualitat.

Enric Argelagués VidalDirector gerent de l’ICS

Em complau presentar la memòria d’activitats de l’any 2010 de laGerència Territorial de l’ICS a Girona. El 2010 va ser un any de creixe-ment arran de la incorporació del SAP Marítim a la nostra Gerència,i el temps ha demostrat que ha estat un encert quant a resolució i efi-càcia de gestió. També m’enorgulleix el satisfactori balanç del primerany de funcionament dels punts d’atenció continuada de Figueres iBanyoles, que avalen el model de concentració de l’atenció continua-da i que han aconseguit un doble objectiu: millorar el temps de res-posta a l’atenció urgent de baixa complexitat i esponjar els serveisd’urgències dels hospitals Dr. Josep Trueta de Girona i de Figueres.

Però el 2010 ha estat molt més. Ha estat un any important per a lainvestigació i la millora assistencial, i vull destacar la posada en marxade la Direcció Clínica de Continuïtat Assistencial, que estableix unacomunicació efectiva entre professionals per optimitzar la coordina-ció entre els diferents nivells assistencials. També ha estat un any des-tacat per la incorporació al projecte d’autonomia de gestió dels EAPde Roses, Girona 2 i 3 i Blanes, a través del qual els seus professionalses coresponsabilitzen del projecte assistencial del seu territori i la ges-tió dels recursos. I molt important també ha estat la culminació delprocés de la història clínica compartida, que permet consultar des delSAP Assistencial tots els informes fets pels diferents serveis de salutde les comarques gironines. Un dels camps en què també hem desta-cat és el de la qualitat. En línia amb el Pla estratègic de l’ICS, el 2010s’ha constituït la Comissió de Qualitat de l’Àmbit d’Atenció PrimàriaGirona, i també hem incorporat un mòdul de prescripció farmacèuti-ca segura que augmenta la seguretat del pacient mitjançant la preven-ció de problemes relacionats amb l’ús de medicaments.

Un any més l’ICS Girona ha estat capdavanter en recerca, i la tascadels nostres professionals ha estat reconeguda en les publicacionsespecialitzades més prestigioses.

El 2010 serà recordat també com l’any en què a Girona vam acollirmés de 1.400 professionals en la IV Jornada d’Administratius Sanita-ris de l’ICS, centrada aquest cop en l’atenció als usuaris dels centresde salut. L’organització modèlica i unes exposicions orals impecablesvan posar a un altíssim nivell el llistó d’aquestes jornades interprofes-sionals. Una altra mostra de la implicació del nostre grup humà és laparticipació de més d’un centenar dels nostres professionals en laJornada de Benchmarking a l’Auditori Axa de Barcelona.

En conjunt, les millores assistencials també han estat evidents desdel vessant del confort i de les aportacions que han permès les obresque s’han fet al nou Hospital de Dia del Trueta i a l’Àrea de Reanima-ció, al nou CAP de Tordera, als consultoris locals de Sant Jordi Des-valls i les Preses o l’ampliació del CAP Roses, on s’ha posat en marxadel Servei de Radiologia, per oferir només uns exemples.

Sense entrar en més detalls, tan sols em resta convidar-vos a llegiraquesta memòria d’activitats, i vull acabar agraint a tots els treballa-dors i treballadores de l’ICS Girona el seu esforç i dedicació a la feinafeta i, alhora, us encoratjo a seguir treballant i a convertir els nousreptes en objectius. Segur que els assolirem.

Rafael Gracia EscorizaGerent territorial


ICS · Girona 2010 3

Arbúcies-Sant Hilari

Banyoles

Blanes

Celrà

Girona 1Girona 2Girona 3Girona 4

Salt

Sant Feliude Guíxols

Canetde Mar

Pinedade Mar

Tordera

Santa Colomade Farners

Sarriàde Ter

Sils-Vidreres-

Maçanet-Riudarenes

SAP Girona Nord

SAP Girona Sud

SAP Marítim

Bàscara

Camprodon

Besalú

Figueres

La JonqueraLlançà

Olot

RipollRoses

Vilafant

ALT EMPORDÀRIPOLLÈS

GARROTXA

PLA DEL’ESTANY

GIRONÈS

MARESME

BAIX EMPORDÀ

Hospital Universitari de GironaDoctor Josep Trueta

Amb la creació del Servei d’Atenció Primària Marítim, queestà format per les àrees bàsiques de salut de Tordera, Canetde Mar i Pineda de Mar, l’ICS Girona gestiona 26 equips d’a-tenció primària (EAP) i l’hospital més important de la demar-cació i el de referència, l’Hospital Universitari de Girona Dr.Josep Trueta. Aquest centre, que pertany a la xarxa hospita-lària d’utilització pública (XHUP), té la responsabilitat d’ofe-rir assistència especialitzada a la comunitat, una població de795.363 persones, segons dades del CatSalut del 2011 i, amés, és el centre de referència per a set ABS (Banyoles,Celrà, Girona 1, Girona 2, Girona 3, Girona 4 i Sarrià de Ter),amb un població de 156.235 habitants.

En total, la Gerència Territorial ICS Girona està formada perun equip humà d’uns 3.500 professionals, un hospital de mésde 400 llits (entre els convencionals, els 16 de semicrítics iels 33 de crítics), 11 quiròfans i 94 gabinets i consultes exter-nes; 32 centres d’atenció primària i 115 consultoris locals dis-tribuïts per tot el territori, que converteixen l’ICS en la prin-cipal empresa proveïdora de serveis sanitaris a Girona. Amés, forma part de l’Institut d’Investigació Biomèdica deGirona Dr. Josep Trueta, que lidera la recerca biomèdica a lescomarques gironines. L’ICS a Girona disposa de mitjansdiagnòstics i terapèutics avançats i segueix una política queaposta per la docència i la investigació. El seu objectiu ésadaptar-se a les necessitats canviants de la població peraconseguir una millora contínua de la qualitat assistencial.

L’ICSa Girona

Població de la Gerència Territorial 795.363

Municipis 215

Professionals 3.463

Pressupost 253.186.746,20 euros

L’activitat d’un diaHospital

74 altes55 intervencions quirúrgiques

183 urgències886 consultes externes

62 sessions d’hospital de dia

Atenció primària (visites)

7.221 Medicina de família1.446 Pediatria5.552 Infermeria470 Odontologia

87 Treball social843 Atenció continuada

Atenció especialitzada i serveis de suport a l’atenció primària

184 visites d’atenció a la salut sexual i reproductiva

10 visites del PADES387 proves diagnòstiques

■ Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta

■ 26 equips d’atenció primària (EAP)

■ 1 servei de laboratori territorial

■ 1 servei de diagnòstic per la imatge

■ 3 unitats d’atenció continuada i urgències de base territorial (ACUT)

22 punts d’atenció continuada (PAC)

■ 3 centres d’especialitats extrahospitalàries

■ 1 servei d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR)

■ 1 programa d’atenció domiciliària, equips de suport (PADES)

■ 1 servei de salut laboral

■ 1 servei de rehabilitació


Activitat assistencial a l’atenció primàriaGerència Territorial Girona

Activitat

Visites

Medicina Assistència Visites/dia Atenciógeneral Pediatria Infermeria Odontologia social laborable continuada

SAP Girona Nord 560.261 98.220 438.611 35.720 4.440 4.604 96.314

SAP Girona Sud 749.745 168.337 569.957 52.354 13.179 6.290 109.781

SAP Marítim 473.693 90.566 362.886 28.092 3.894 3.883 101.493

Total 1.783.699 357.123 1.371.454 116.166 21.513 14.777 307.588

Font: SIAP / SIAH – SAP.

Població assignada i atesa

Població Població % atesa/assignada atesa assignada

SAP Girona Nord 176.354 129.925 73,7

SAP Girona Sud 248.261 184.425 74,3

SAP Marítim 146.130 108.954 74,6

Total 570.745 423.304 74,2


Atenció especialitzada

Visites ASSIR 45.507Visites PADES 2.491Proves diagnòstiques 95.606

Radiologia 90.813Gabinets 4.606Medicina nuclear 187


4 ICS · Girona 2010



SAP Girona Nord

Activitat dels EAP

Visites

Medicina Assistència Visites/diageneral Pediatria Infermeria Odontologia social laborable

Bàscara 22.071 1.313 15.694 1.232 – 163

Besalú 25.963 3.716 16.150 1.627 559 194

Camprodon 17.006 1.782 19.646 750 – 159

Figueres 125.025 26.071 83.190 7.652 2.092 988

La Jonquera 29.514 1.959 21.935 1.388 – 222

Llançà 36.135 2.883 27.161 1.732 – 275

Olot 102.504 21.924 87.673 7.691 1.788 897

Ripoll 56.142 8.104 41.432 3.602 – 442

Roses 107.141 22.455 92.639 7.266 1 929

Vilafant 38.760 8.013 33.091 2.780 – 335

Total 560.261 98.220 438.611 35.720 4.440 4.604



EAP Població assignada Població atesa % atesa/assignada

Bàscara 4.216 3.233 76,7

Besalú 5.625 4.275 76,0

Camprodon 4.110 3.292 80,1

Figueres 47.313 32.611 68,9

La Jonquera 6.962 5.118 73,5

Llançà 7.059 5.458 77,3

Olot 38.545 28.961 75,1

Ripoll 15.101 12.282 81,3

Roses 33.991 24.956 73,4

Vilafant 13.432 9.739 72,5

Total 176.354 129.925 73,7


Visites de l’atenció continuada

PAC Bàscara 4.582

PAC Besalú 6.020

PAC Cadaqués 2.979

PAC Camprodon 4.361

PAC Figueres 34.585

PAC La Jonquera 6.778

PAC Llançà 11.295

PAC Ripoll 6.656

PAC Roses 19.058

Total 96.314




SAP Girona Sud

Activitat dels EAP

Visites


Arbúcies-Sant Hilari 44.543 9.867 38.233 3.915 – 390

Banyoles 87.171 17.878 64.761 6.698 1.980 722

Celrà 33.402 5.229 21.011 1.557 779 251

Girona 1 59.163 8.883 48.049 5.225 2.144 500

Girona 2 81.675 16.416 77.430 7.127 2.146 748

Girona 3 102.488 25.346 76.454 5.536 2.262 859

Girona 4 45.749 10.636 35.489 2.895 1.508 390

Salt 117.882 39.205 85.439 8.509 1.349 1.022

Santa Coloma de Farners 45.902 9.839 38.012 4.533 – 398

Sarrià de Ter 58.879 9.260 31.793 2.437 1.011 419

Sils-Vidreres-Maçanet de la Selva 72.891 15.778 53.286 3.922 – 591

Total 749.745 168.337 569.957 52.354 13.179 6.290



Població Població % atesa/EAP assignada atesa assignada

Arbúcies-Sant Hilari 12.632 10.837 85,8

Banyoles 30.914 23.036 74,5

Celrà 8.806 7.121 80,9

Girona 1 23.500 15.778 67,1

Girona 2 30.984 22.610 73,0

Girona 3 35.014 24.091 68,8

Girona 4 13.879 10.784 77,7

Salt 42.335 31.222 73,7

Santa Coloma de Farners 15.473 11.942 77,2

Sarrià de Ter 13.118 10.191 77,7

Sils-Vidreres-Maçanet de la Selva 21.606 16.813 77,8

Total 248.261 184.425 74,3



PAC Arbúcies 4.522

PAC Banyoles 13.670

PAC Girona 59.130

PAC Santa Coloma de Farners 9.199

PAC Sant Hilari 4.434

PAC Sils 9.647

PAC Vidreres 9.179

Total 109.781




SAP Marítim

Activitat dels EAP

Visites


Blanes 124.318 24.732 92.510 8.255 – 1.012

Canet de Mar 73.696 13.687 68.336 3.265 1.089 648

Pineda de Mar 104.498 18.646 65.623 4.371 1.809 789

Sant Feliu de Guíxols 114.401 20.049 92.071 7.171 – 946

Tordera 56.780 13.452 44.346 5.030 996 488

Total 473.693 90.566 362.886 28.092 3.894 3.883



Població Població % atesa/EAP assignada atesa assignada

Blanes 41.721 30.650 73,5

Canet de Mar 22.039 16.629 75,5

Pineda de Mar 30.283 22.060 72,8

Sant Feliu de Guíxols 35.945 26.990 75,1

Tordera 16.142 12.625 78,2

Total 146.130 108.954 74,6



PAC Blanes 26.376

PAC Canet de Mar 13.609

PAC Pineda de Mar 22.962

PAC Platja d’Aro 10.626

PAC Sant Feliu de Guíxols 14.109

PAC Tordera 13.811

Total 101.493




Activitat assistencial a l’atenció hospitalària

GRD més freqüents

Estada mitjanaGRD Tipus Descripció Altes (dies) Pes mitjà

373 Mèdic Part vaginal sense diagnòstic complicat 924 2,6 0,58

039 Quirúrgic Intervencions sobre cristal·lí, amb o sense vitrectomia 405 0 0,92

541 Mèdic Pneumònia simple i altres trastorns respiratoris, excepte bronquitis i asma, amb c. o c. majors 388 7,4 2,34

187 Mèdic Extraccions i reparacions dentals 329 0 0,75

116 Quirúrgic Implantació de marcapassos cardíac permanent sense IAM, insuficiència cardíaca o xoc, i implantació o substitució de derivacions o generador de desfibril·lador automàtic implantable 309 2,5 3,59

372 Mèdic Part vaginal amb diagnòstic complicat 283 3,4 0,70

042 Quirúrgic Intervencions intraoculars, excepte retina, iris i cristal·lí 268 1,4 1,07

266 Quirúrgic Empelt de pell i/o desbridament, excepte per úlcera 244 1,5 1,43

014 Mèdic Ictus amb infart 209 5,9 1,88

075 Quirúrgic Procediments toràcics majors 201 4,4 2,94


Activitat

% variació Total 2010/2009

Altes 18.230 3,82

Altes convencionals 15.823 -0,40

Altes de CMA 2.407 43,87

Ingressos 15.838 0,82

Ingressos urgents 11.192 0,58

Ingressos programats 4.646 1,42

Estades 106.306 -0,40

Cirurgia 13.529 8,28

Intervencions convencionals programades 4.303 7,79

Intervencions convencionals urgents 2.753 -2,65

Intervencions de CMA 2.221 49,16

Cirurgia menor ambulatòria 4.252 1,58

Urgències 66.690 -4,91

Urgències sense hospitalització 55.534 -5,83

Urgències amb hospitalització 11.156 -0,06

Consultes externes 218.951 -4,96

Consultes externes hospital 128.310 -7,74

Primeres visites 37.312 6,21

Visites successives 90.998 -12,46

Consultes externes primària 90.641 -0,72

Primeres visites 41.350 13,63

Visites successives 49.291 -10,23

Sessions d’hospital de dia 15.321 5,52

Laboratoris

Peticions 639.203

Proves 5.917.873

Pròpies 5.895.916

Derivades 21.957

Diagnòstic per la imatge 151.850

Gabinets 58.673

Radiologia 93.177


Indicadors

% variació Total 2010/2009

Estada mitjana (altes convencionals) 6,75 0,29

Índex d’ocupació (%) 71,28 -3,79

Ingressos urgents (%) 70,67 -0,24

Urgències/dia 182,71 -4,91

% altes CMA/total altes 13,20 38,59

% CMA/total intervencions 23,94 33,60


Activitat d’alta complexitat

Endoplàsties terapèutiques 353

Neuroradiologia intervencionista 4

Càncer de pàncrees 15

Càncer d’esòfag 13

Càncer de pulmó 118

Càncer de recte 58

Metàstasi hepàtica 45

Cirurgia cardíaca 88

Total 694



Es comença a treballar la Direcció Clínica de Continuïtat Assistencial

El 2010 s’han començat a posar lesbases de la Direcció Clínica de Conti-nuïtat Assistencial, amb la qual es pre-tén establir una comunicació efectivaper assegurar la coordinació entrediferents nivells assistencials. Es par-teix de la base que l’atenció primària(AP) desenvolupa les mesures de pro-moció, prevenció, tractament delsfactors de risc, així com el diagnòstic iel tractament de la malaltia. L’AP com-parteix amb l’atenció especialitzada(AE) els pacients que necessitenmesures diagnòstiques o terapèuti-ques pròpies de l’atenció hospitalària.

A l’AE hi ha un grup d’infermeres quees dedica a la continuïtat assistencial:les infermeres assistencials, les clíni-ques, les infermeres d’enllaç i les infer-meres de la Unitat Funcional Interdis-ciplinària Sociosanitària (UFISS). Lesinfermeres assistencials i clíniquesaporten coneixements i fan assistèn-cia, i les infermeres d’enllaç i les infer-meres clíniques d’UFISS transmetenla informació sobre la situació delpacient a l’AP. Pel que fa l’AP, les infer-meres assistencials dels EAP aportenconeixements i duen a terme l’assis-tència des de l’EAP. D’altra banda, la

infermera gestora de casos és la res-ponsable de la gestió del pacient demanera coordinada entre l’AP i l’AE,especialment en aquells casos de riscon la progressió de la malaltia i la des-compensació és evident.

Primer any del PAC Figueres i Banyoles, amb molt bonsresultats

Avançant en el model de concentracióde l’atenció continuada que estàduent a terme l’ICS a Girona, el 2010s’ha complert un any de la posada enmarxa dels punts d’atenció continua-da de Figueres i Banyoles. Pel que fa alPAC Figueres, en el seu primer any defuncionament ha realitzat 25.945 visi-tes d’urgència i 306 sortides a domici-li, amb un resultat de 71 usuaris atesoscada dia al centre, i amb una mitjanade 25,5 visites a domicili mensuals. ElPAC dóna servei als municipis deFigueres, Vilafant i Peralada. Una deles principals conclusions d’aquestprimer any del PAC Figueres és ques’ha millorat notablement el temps deresposta a l’atenció urgent de baixacomplexitat, que se situa en 30minuts.

Pel que fa al PAC Banyoles, durant elprimer any ha realitzat un total de11.600 visites d’urgència, 262 sorti-

des a domicili i 923 visites d’inferme-ria programades, de les quals 144han estat a domicili. Cobreix elsmunicipis de l’ABS Banyoles (tots elsmunicipis del Pla de l’Estany, aexcepció de Vilademuls, i tambéMieres) i de mitjana s’hi han atès 74usuaris en dies festius i 15,7 en labo-rables, mentre que s’han fet 21,8 visi-tes mensuals a domicili. Una de lesprincipals conclusions d’aquest pri-mer any del PAC Banyoles és que hadisminuït notablement, un 16,5%, elnombre d’usuaris del Pla de l’Estanyque acudeixen al Servei d’Urgènciesde l’Hospital Dr. Josep Trueta.

Quatre EAP s’incorporen al projecte d’autonomia de gestió

Els equips d’atenció primària de Giro-na 2 i Girona 3, Roses i Blanes s’hanincorporat al projecte d’autonomiade gestió, que va ser iniciat el 2009amb l’EAP Salt com a pioner. Aquestés un projecte impulsat per l’ICS quepretén implantar un procés de canvien la cultura de gestió i organitzacióde la institució. En aquest nou modelels professionals de cada EAP escoresponsabilitzen del projecte assis-tencial del seu territori i de la gestiódels recursos.


Model territorial



Es completa el procésd’integració del SAP Marítim

Durant el primer mes del 2010 s’hacompletat el procés de creació delServei d’Atenció Primària Marítim a laGerència Territorial Girona. Aquestnou SAP, que se suma al de GironaNord i Girona Sud, concentra els EAPde Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Tor-dera, Pineda de Mar i Canet de Mar.Els dos primers pertanyien fins ales-hores al SAP Girona Sud, mentre queTordera, Pineda i Canet formaven partdel SAP Maresme. El nou SAP Marítimté una població de referència d’apro-ximadament 150.000 persones.

Amb aquestes incorporacions la Ge -rèn cia Territorial Girona creix en trescentres d’atenció primària i sis consul-toris locals. L’EAP Tordera gestiona elCAP d’aquesta localitat i el Consultoride Fogars de la Selva. De l’EAP Canetde Mar també depenen Sant Pol deMar, Sant Cebrià de Vallalta i SantIscle de Vallalta, mentre que l’EAPPineda de Mar gestiona, a més delCAP principal, els consultoris dePoblenou i Santa Susanna.

Els informes mèdics ja espoden veure a la històriaclínica compartida

Des de gener del 2010 els informesrealitzats pels diferents serveis desalut de les comarques gironines (hos-pitals i atenció primària) es podenveure per la història clínica comparti-da de Catalunya (HC3), a la qual es potaccedir des del SAP Assistencial. Elsseus objectius bàsics són:

• La millora de l’atenció de la salutdels ciutadans mitjançant una einaque millori i faciliti la feina dels pro-fessionals assistencials, en permetrel’ús compartit de la informació dis-ponible sobre els pacients entre elscentres assistencials de Catalunya.

• Facilitar i potenciar la continuïtatassistencial i millorar l’ús dels recur-sos informatius.

A la Regió Sanitària Girona ja hancomençat a utilitzar la història clínicacompartida i a penjar-hi documentstots els centres sanitaris, tant hospi-tals comarcals com centres d’atencióprimària.

L’aplicatiu per a la notificaciód’agressions i accidentss’estén al Trueta

La Unitat Bàsica de Prevenció haposat en marxa un nou aplicatiu infor-màtic per registrar tots els accidents–incloent-hi les agressions– que pa -tei xin els professionals de l’ICS.Aquesta eina ja s’estava utilitzant al’Àmbit d’Atenció Primària Girona iara s’ha estès a l’Hospital Trueta.Aquest nou aplicatiu permet guanyaren agilitat i poder explotar millor lesdades. Cada servei i planta té desig-nats uns responsables dels treballa-dors que són els que hauran d’entrarla notificació a l’aplicatiu, la qual espenjarà a la base general d’accidents ia més arribarà a la UBP per tal decomençar els tràmits i/o investiga-cions pertinents. A través d’uns codisd’accés de què s’ha informat particu-larment cada un dels responsables,aquests poden tenir accés a l’històricd’accidents del seu servei.



Una nova tècnica de làser per a l’extirpació de tumors de pròstata permet reduirl’estada hospitalària

El 2010 s’ha realitzat per primeravegada al Servei d’Urologia de l’Hos-pital Universitari Dr. Josep Trueta l’ex-tirpació d’un tumor benigne de pròs-tata mitjançant una nova tècnica amblàser Diode, que substitueix el clàssicabordatge per cirurgia oberta. Ambaquesta nova tècnica s’evita la ferida,disminueix la necessitat de transfu-sions de sang i, sobretot, s’escurçal’estada hospitalària del pacient de setdies a entre 24 i 48 hores.

Al primer pacient intervingut amblàser li van tractar una hiperplàsiabenigna de pròstata, una patologiaque representa unes 50 intervencionsanuals. El Josep Trueta és el segoncentre que realitza aquest procedi-ment, després de l’Hospital GermansTrias i Pujol de Badalona, que va ser elpioner a utilitzar aquest tipus de làserde tecnologia totalment catalana.

Els equips d’atenció primàriacomencen a fer mantenimentde reservoris cutanis

Un catèter és un dispositiu que esposa sota la pell i que serveix peradministrar líquids continus en trac-taments llargs de medicació com laquimioteràpia, i també per a l’extrac-ció de sang. El manteniment, per alqual cal una formació específica, s’hade fer un cop al mes i dura 20 minuts.Aquests catèters, que també s’ano-menen Port-A-Cath, són de silicona ise situen per sota del teixit cutani, fetque redueix el risc d’infeccions, facili-ta el tractament ambulatori i, comque visualment no es percep, fa queel pacient no vegi alterada la sevaimatge.

Aquest 2010 els pacients de l’InstitutCatalà d’Oncologia (ICO) que portencatèter han començat a beneficiar-sed’aquest servei que es presta als cen-tres de l’ICS de la demarcació de Giro-na. La possibilitat de fer la continuïtatde la cura al centre de salut del seu

municipi els comporta més comoditata ells i als seus familiars perquè evitahaver de desplaçar-se cada vegadafins a l’ICO, ubicat a l’Hospital Dr.Josep Trueta de Girona.

Es posa en marxa el Servei de Radiologia del CAP Roses

El mes d’agost es va posar en funcio-nament el nou Servei de Radiologiadel Centre d’Atenció Primària deRoses. Aquest servei, ubicat al mateixCAP, dóna cobertura a totes les pro-ves radiològiques convencionals quees demanen des dels diferents centresde l’ABS de Roses, exceptuant les tele-mètriques de columna i d’extremitatsinferiors, que es continuen fent al’Hospital de Figueres.

Així doncs, quan el metge de l’equip fala petició d’una prova radiològica elpacient acudeix al taulell d’admissionsdel CAP i ja se li programa dia i horaper fer-se la prova allà mateix. Lesimatges digitals obtingudes quedenintegrades a la història clínica infor-

Innovació i millores assistencials



matitzada del pacient de manera que,sense necessitat d’imprimir-les, elmetge les té a la seva disposició al capde deu minuts de la realització de laprova.

D’altra banda, els professionals del’atenció primària han començat apracticar ecografies abdominals irenovesicals, fet que ha permèsmillorar l’assistència i estalviar alsusuaris haver de desplaçar-se fins aFigueres per fer aquestes proves.

Prova pilot per recordar lescitacions a consultes externesper SMS

L’Hospital Dr. Josep Trueta i el Centred’Especialitats Güell han iniciat unaprova pilot per enviar via SMS recor-datoris de les visites a consultesexternes i proves diagnòstiques.Aquesta mesura té l’objectiu de dis-minuir l’absentisme dels pacients,que actualment se situa entre el 17%i el 20%, xifra que suposa que cadadia es deixen de fer –i per tant esperden– de 210 a 260 visites.

Aquesta actuació és possible gràciesa la posada en marxa del nou siste-ma informàtic de gestió de pacientsSAP. L’Hospital ja va fer una primera

prova pilot durant el desembre del2009 amb les citacions previstes alServei de l’Aparell Digestiu. El resul-tat va ser que es va reduir notable-ment l’absentisme dels pacients. Atall d’exemple, en un dia de l’anyanterior un 26% dels pacients pro-

gramats no va assistir a la consulta;amb els recordatoris via SMS aquestabsentisme va ser només d’un 6%.Aquesta primera prova va permetredetectar alguns punts de millora,que s’han aplicat en la segona fasepilot.



QualitatEs crea la Comissió de Qualitatde l’Atenció Primària

En línia amb el Pla estratègic de l’ICSs’ha constituït la Comissió de Qualitatde l’Àmbit d’Atenció Primària Girona.Aquesta comissió tindrà una doblevessant: la qualitat i la seguretat clíni-ca, i està integrada per professionalsde l’Àmbit amb experiència reconegu-da en aquests temes.

El primer objectiu de la comissió éscol·laborar amb els equips d’atencióprimària per impulsar la implantacióde la metodologia de la qualitat alterritori i preparar els equips per alprocés d’acreditació del Departamentde Salut.

En aquesta línia, membres de laComissió de Qualitat i l’EAP Salt vanparticipar en la prova pilot d’acredi-tació duta a terme pel Departamentdurant l’any 2010.

Compromís en la seguretatclínica del pacient

La Direcció de l’Hospital Dr. JosepTrueta ha apostat per prioritzar lamillora contínua d’un conjunt d’esde-veniments adversos (EA) tenint encompte, d’una banda, les directriusautonòmiques i, d’altra banda, l’Estu-di ENEAS 2005 i l’anàlisi que fa d’a-quests EA segons la seva prevalença,la gravetat, la capacitat de detecció il’evitabilitat.

Un dels grans reptes plantejats éscrear una estructura organitzativa ifuncional que apropi aquest projec-te, i fer que arreli i es consolidi atotes les àrees assistencials. LaComissió de Qualitat serà qui pro-mourà totes les accions que conduei-xin a la prevenció i millora dels pro-blemes de seguretat clínica. Així, laComissió de Qualitat canvia el seunom per Comissió de Qualitat iSeguretat Clínica, i incorpora les fun-cions d’incrementar la cultura deseguretat entre els professionals iimpulsar accions dirigides a millorarla seguretat clínica del procés assis-

tencial, a més de vetllar per aconse-guir-ho.

Al llarg del 2010 la Comissió de Quali-tat i Seguretat Clínica ha impulsat lacreació dels següents grups de treballper a la millora de la seguretat clínicadel pacient:

• Prevenció de caigudes.

• Identificació inequívoca de pacients.

• Prevenció i cura de la pell.

• Errors de medicació.

• Cirurgia segura.

• Seguretat transfusional, que treballaconjuntament amb la Comissió deTransfusions.

• Higiene de mans, que treballa con-juntament amb la Comissió d’Infec-cions i el Comitè d’Antibiòtics.

Aquests s’incorporen al grup de tre-ball per a la seguretat clínica ja conso-lidat des del 2009: Prevenció de com-plicacions en anestèsia i bacterièmiazero a l’UCI.

Amb tot això, el nombre de professio-nals de l’Hospital Dr. Josep Truetaimplicats directament en els grups detreball és de 161.

Una nova eina per a laseguretat en la prescripciófarmacològica

L’ICS Girona ha incorporat el mòdulPREFASEG (Prescripció Farmacològi-ca Segura), integrat a l’estació clínica

de treball ECAP, que s’activa quan elprofessional recepta un nou medica-ment i analitza la seva compatibilitatamb la resta de fàrmacs que pren elpacient i el seu estat de salut. Aques-ta innovadora eina informàtica té l’ob-jectiu de potenciar la seguretat clínicadel pacient mitjançant la prevenció deproblemes relacionats amb l’ús demedicaments. L’aplicatiu actua demanera interactiva en el moment enquè s’està donant d’alta un nou tracta-ment a l’ECAP, escanejant la compati-bilitat del nou medicament amb laresta de medicació que pren elpacient, així com amb la seva edat,sexe i problemes de salut actius. Lesdimensions de seguretat abordadesper l’eina són interaccions medica-mentàries rellevants, al·lèrgies, tracta-ments redundants, fàrmacs desacon-sellats en geriatria i contraindicacionsper problemes de salut i/o edat.

El programa emet avisos individualit-zats per a cada pacient amb la finalitatde prevenir problemes relacionatsamb els medicaments, i és el metgequi pren la decisió final de donar o noel medicament. Aquesta nova einaforma part del gran ventall de mòdulsde suport a la prescripció assistidaque l’ICS ha implantat darreramentper donar suport als professionals d’a-tenció primària en el seu dia a dia. Haestat dissenyada per metges de famí-lia i pediatres, i ha comptat amb elsuport de la Direcció General deRecursos Sanitaris del Departamentde Salut.



RecercaRadiòlegs del Trueta podenpredir l’evolució dels afectatsd’ictus amb un 95% d’encert

Un equip d’investigadors de l’HospitalDr. Josep Trueta i de la Universitat deGirona liderats pel Dr. Salvador Pedra-za ha desenvolupat un nou mètodeamb un 95% de fiabilitat per predir l’e-volució dels pacients que han patit uninfart cerebral. Els resultats del tre-ball, que ha durat quatre anys i s’ha fetgràcies a la participació de més d’uncentenar de pacients que havien patitun infart cerebral, han estat publicatsa la revista American Journal of Neuro-radiology.

Quan una persona pateix un infartcerebral, queda afectada la substànciablanca, que és la transmissora de lesordres motores. Aquest grup d’inves-tigadors ha centrat els seus estudisjustament en la substància blanca delcervell, per determinar si la seva evo-lució després de la lesió és bona o no,o sigui, si els pacients podran final-ment recuperar les seves funcionsmotrius. L’estudi ha permès validar unnou marcador d’imatge amb una fiabi-

litat del 95% per determinar l’evoluciód’aquesta substància blanca ja des deles primeres hores que un pacientpateix un infart cerebral. Així, el grupha descobert una regió concreta delcervell, la càpsula interna, que si resul-ta afectada és clau a l’hora de prediruna mala evolució i recuperació delspacients. Aquest nou mètode pervalorar el cervell, conegut com aniso-tropia fraccional, està donant moltbons resultats, millors dels que hi ha -via fins ara.

Un estudi pioner demostraque els pacients amb esclerosimúltiple milloren amb unarehabilitació cognitiva

La Unitat de Neuroimmunologia iEsclerosi Múltiple del Servei de Neu-rologia de l’Hospital Dr. Josep Truetaha presentat els primers resultats delprojecte EM-line!, un programa derehabilitació cognitiva dissenyat i diri-git especialment a pacients afectatsd’esclerosi múltiple (EM).

Els resultats demostren que elspacients que han fet rehabilitació cog-nitiva han millorat de manera clínica-ment i estadísticament significativaen aspectes de memòria visual, fun-cions executives, atenció, velocitat deprocessament i denominació, fun-cions que es veuen alterades en lamajoria de pacients amb EM que pre-senten trastorns cognitius. Per realit-zar el projecte es van seleccionar 43pacients afectats d’EM i se’ls va feruna exploració neuropsicològica jun-tament amb una RMN cerebral fun-cional. Posteriorment es van dividir endos grups, un dels quals va seguirdurant sis mesos dues sessions set-manals de rehabilitació cognitiva, iposteriorment se’ls va tornar a estu-diar. Els resultats van ser presentatsper Jordi Gich, Rebeca Menéndez iLluís Ramió, cap del projecte, investi-gadora i responsable de la Unitat res-pectivament, en una sessió informati-

Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IdIBGi)

Activitat de l’IdIBGi

Assajos clínics 43

Publicacions 227

Factor impacte total 833,637

Nombre de projectes competitius

Finançament públic 17

Finançament privat 14

Xarxes temàtiques d’investigació cooperativa 2

Grups de recerca consolidats

Generalitat de Catalunya 3

CIBER 1



va dirigida a més de cent pacients ifamiliars afectats d’EM.

El Trueta participa en un estudi mundial sobre l’ús de pròtesis biliars

L’Hospital Universitari de Girona Dr.Josep Trueta és un dels 12 hospitals detot el món escollits per participar enun estudi sobre l’ús d’un tractamentamb pròtesis expansibles per a lesobstruccions benignes dels conductesbiliars. Aquest tractament es basa enla col·locació dels anomenats stentsbiliars, que permeten desobstruir elconducte afectat. L’estudi té perobjectiu provar l’eficàcia d’aquestsstents. Fins ara, els pacients quepatien estenosis biliars, una quinzenaa l’any, s’havien d’intervenir quirúrgi-cament. En canvi, el tractament ambaquest tipus de pròtesi expansibleevita entrar al quiròfan, i es fa a lamateixa unitat d’endoscòpies demanera ambulatòria. En aquest estudihi participen 12 hospitals d’arreu delmón escollits tots ells perquè dispo-sen d’unitats d’endoscòpies digestives

capdavanteres, amb la coordinaciódel Policlinico A. Gemelli de Roma il’Hôpital ULB Erasme de Brussel·les. Al’Hospital Trueta de Girona l’estudi ellidera el Dr. González Huix, juntamentamb la Dra. Montserrat Figa. Està pre-vist que s’allargui durant uns set anys,tot i que l’any que ve ja es podrantenir els primers resultats.

Una nova tècnica permetsaber amb exactitud l’extensiódel càncer de mama durantl’operació

El Servei d’Anatomia Patològica del’Hospital Dr. Josep Trueta ha comen-çat a utilitzar un mètode que permetdeterminar, amb total fiabilitat i en elmateix moment de la intervenció qui-rúrgica, si un càncer de mama ha fetmetàstasi al primer gangli limfàtic ondrena el tumor, conegut com a ganglisentinella. D’aquesta manera, en casque la prova resulti positiva, els cirur-gians poden extirpar la resta dels gan-glis de l’axil·la i evitar possibles rein-tervencions posteriors. El Trueta és

l’únic centre gironí que disposa d’a-questa tècnica basada en tècniquesde biologia molecular, i el segon aCatalunya, després de l’HospitalArnau de Vilanova de Lleida. A totl’Estat espanyol hi ha 40 d’aquestesmàquines instal·lades. Es calcula quese’n podran beneficiar un centenar depacients gironines a l’any.

Fins ara, quan una dona amb càncerde mama era operada, els patòlegsfeien un estudi citològic del ganglisentinella mentre la pacient era a qui-ròfan. Amb tot, aquests estudis noeren fiables al 100%, ja que en unaquinzena de pacients a l’any, estudisexhaustius posteriors determinavenque hi havia una extensió de cèl·lulestumorals als ganglis. En aquests casos,les pacients havien de sotmetre’s auna segona intervenció quirúrgica peracabar d’extirpar tots el ganglisaxil·lars. Els patòlegs, que són els res-ponsables de fer els estudis ambaquesta nova tècnica, formen part dela Unitat de Patologia Mamària, quetambé inclou cirurgians, oncòlegs iradiòlegs.



Els grups de recercas’organitzen en àreesestratègiques

Durant l’any 2010 s’han estructurat endiferents àrees estratègiques elsgrups de recerca propis de l’Institutd’Investigació Biomèdica de Girona(IdIBGi), els associats de l’Hospital Dr.Josep Trueta i la Universitat de Girona(UdG), així com els procedents d’al-tres organismes.

D’aquesta manera, s’han ordenat elsgrups en quatre grans àrees: cardio-vascular, oncohematologia, neuro-ciències, i inflamació i metabolisme.

Cardiovascular

Aquesta àrea està dividida en dueslínies: genètica (liderada per R. Bruga-da) i epidemiologia (R. Ramos). Al pri-mer s’hi ha situat el grup de genèticacardiovascular (R. Brugada, ICS-UdG/IDIBGi) i al segon el grup REGI-COR (R. Ramos i J. Sala), mentre queper part de l’Institut d’AssistènciaSanitària s’hi incorpora el grup d’HTA(G. Coll de Tuero).

Oncohematologia

La línia d’oncohematologia està cons-tituïda pels grups d’oncologia molecu-lar (J. Menéndez), i epidemiologiadescriptiva (R. Marcos, ICO), cirurgiaoncològica (J. Figueres, ICS) i oncolo-gia urològica (J. Comet, ICS). Per laseva banda, la UdG hi participa ambels grups de bioquímica del càncer (R.de Llorens), enginyeria de proteïnes(M. Vilanova) i investigació biofarma-cològica (T. Puig). La línia d’hematolo-gia està representada pel grup d’he-mopaties malignes (D. Gallardo, ICO).

Neurociències

D’aquesta àrea en depenen tres línies:

• Vascular (ictus), liderada per M. Cas-tellanos, que compta amb el grup devascular cerebral (M. Castellanos,ICS-IDIBGi), cirurgia cerebral vascu-lar (J. B. Amado, ICS) i el grup d’anà-lisi d’imatge (J. Martí, UdG).

• Neurodegeneratives, liderat per D.Genís, que incorpora els grups deneurodegeneració i neuroinflamació(L. Ramió i D. Genís, ICS), i neurobio-logia (G. Huguet, UdG).

• Salut mental, que lidera S. López-Pousa, que a la vegada coordina elgrup d’envelliment i salut, de l’Hos-pital Santa Caterina (IAS).

Inflamació i metabolisme

Liderat per J. M. Fernández-Real, tétres línies:

• Obesitat i diabetis, formada pelsgrups de nutrició, eumetabolisme isalut (J. M. Fernández-Real, ICS-IDIBGi), ontogènia de la síndromemetabòlica (A. López Bermejo,ICS), nefropatia metabòlica (M.Vallès, ICS) i el grup d’enginyeria isistemes de control (J. Vehí, UdG).

• Microbiologia infecciosa, quecompta amb la línia de microbiolo-gia i malalties infeccioses (J. M. Sir-vent, ICS), inflamació digestiva (X.Aldeguer, ICS), inflamació pneumo-lògica (M. Vendrell, IVCS), micro imalalties infeccioses (J. Garcia Gil,

UdG) i química ambiental (J. M.Sánchez, UdG).

• Trombosi, representat pel grup demalaltia tromboembòlica venosa,amb F. García-Bragado (ICS) al cap-davant.

Finalment, pel que fa a les líniestransversals, s’han estructurat elssegüents grups: imatge i enginyeriamèdica (S. Pedraza, IDI, i I. Boada,UdG), estadística i economia de lasalut (M. Sáez, UdG), salut i atenciósanitària (D. Juvinyà, UdG), psicolo-gia de la salut (M. Planas, UdG), sis-temes de suport basats en el conei-xement (B. López, UdG), anàlisi esta-dística de dades composicionals (J. A. Martín, UdG), medicina transla-cional i ciències de la decisió (M.Aymerich, UdG), comunicacions i sis-temes distribuïts (J. L. Marzo, UdG) ianatomia clínica, embriologia i neu-rociència (F. Reina, UdG).

Publicacions i factor d’impacte per àrees de recerca

Publicacions FI total FI mitjàOncohematologia

Bioquímica del càncer 7 16,550 2,7583

Cirurgia/oncologia hepatobiliar 8 7,583 1,0833

Enginyeria de proteïnes 2 11,652 5,8260

Epidemiologia descriptiva 29 103,578 4,3158

Hemopaties malignes 7 35,998 5,1426

Investigació biofarmacèutica 2 5,375 2,6875

Oncologia molecular 29 102,114 4,0846

Cardiovascular

Genètica cardiovascular 10 38,885 3,8885

REGICOR 10 32,559 3,2559

Inflamació i metabolisme

Nutrició, eumetabolisme i salut 30 99,436 3,6828

Ontogènia de la síndrome metabòlica 10 40,102 4,0102

Neurociències

Cerebrovascular 13 84,072 6,4671

Envelliment i salut 13 36,686 2,8220

Neurodegeneració i neuroinflamació 3 10,002 3,3340

Grups transversals que investiguen en àrees estratègiques

Imatge mèdica 2 6,066 3,0330

Enginyeria de control 6 8,553 1,4255

Altres grups de recerca

Anestesiologia 1 5,354 5,354

Estadística i anàlisi de dades 3 7,711 2,5703

Estadística, economia i salut 5 16,109 3,2218

Medicina interna 9 71,962 7,9958

Microbiologia i infeccions en el pacient crític 1 0,725 0,725

Promoció de la salut 5 9,079 1,8158

Psicologia de la salut 2 0,244 0,122


1.400 professionals participen en la IV Jornadad’Administratius Sanitaris de l’ICS

Un total de 1.400 administratius sani-taris de l’Institut Català de la Salut,procedents d’arreu de Catalunya, vanparticipar en la quarta edició de laJornada d’Administratius Sanitaris del’ICS, centrada en l’atenció als usuarisdels centres de salut d’atenció primà-ria i hospitalària, que va estar orga-nitzada des de Girona. Sota el lema“Fem-ho fàcil” aquesta jornada vavoler potenciar el valor afegit que elcol·lectiu dels administratius aportaal procés d’atenció a les persones quediàriament s’adrecen als centres desalut, un col·lectiu que representa pera la ciutadania el primer contacteamb el sistema sanitari. S’hi van pre-sentar 12 exposicions orals i més de200 pòsters. La directora adjunta d’A-fers Assistencials de l’ICS, MontserratFiguerola, va fer les conclusions d’unajornada que va ser inaugurada per laconsellera de Salut, Marina Geli, iclosa per la directora del ServeisTerritorials de Salut a Girona, MartaPedrerol.

Acollida als estudiants de medicina i d’infermeria

El mes d’octubre de 2010 passarà a lahistòria de l’ICS Girona, que va acollirels estudiants de la Facultat de Medici-na i de l’Escola Universitària d’Infer-meria de Girona que començaven a ferpràctiques als centres de l’ICS. D’unabanda, es va donar la benvinguda alsvuitanta estudiants de tercer curs de laFacultat de Medicina que desenvolu-pen part de la seva formació i pràcti-ques a l’Hospital Trueta i en centresd’atenció primària. I de l’altra, als estu-

diants d’infermeria, que ja fa tempsque fan pràctiques als centres de l’ICSGirona però enguany ha estat el pri-mer curs en què ho han fet com a estu-diants de grau. L’acollida als estudiantsva anar a càrrec de la directora delsServeis Territorials de Salut, MartaPedrerol, el gerent territorial de l’ICS aGirona, Rafael Gracia, la vicerectoradelegada d’Estudiants, Cooperació iIgualtat de la Universitat de Girona,Maria Rosa Terradellas, el degà de laFacultat de Medicina, Ramon Brugada,i el director de l’Escola Universitàriad’Infermeria, David Ballester.

Docència




Primera jornada per als tutorsdels residents d’atencióprimària

Per primera vegada els tutors delsmetges que fan la residència de l’espe-cialitat de Medicina de Família iComunitària en centres d’atenció pri-mària de l’ICS Girona es van reunir enuna jornada organitzada per la UnitatDocent Multiprofessional d’AtencióFamiliar i Comunitària. El professorRandol Barker, de la Johns HopkinsUniversity School of Medicine de Bal-timore (Estats Units) va obrir la sessióconduint el taller “El professionalismeen l’ensenyament dels residents”.Seguidament es van desenvolupardiversos grups de treball amb l’objec-tiu de discutir sobre diferents aspec-tes per millorar la formació d’aquestsresidents, com ara les seves responsa-bilitats en les guàrdies i l’atenció con-tinuada o el pla d’acollida tant delsresidents com dels seus tutors.Aquesta jornada va tenir lloc el 20 denovembre al CAP Montilivi de Girona.

Actes de benvinguda i comiatals residents

L’any 2010 el Trueta i l’Àmbit de Pri-mària va donar la benvinguda a untotal de 40 residents provinents d’a-rreu de l’Estat espanyol, i de fora del’Estat, que passaran els propers anysa Girona per dur a terme la seva espe-cialització. En concret, van arribar 29metges de diferents especialitats, sismetges de medicina familiar i comuni-tària i un farmacèutic, a més de quatreinfermeres que faran l’especialitat dellevadora. D’altra banda, als sis cen-tres d’atenció primària de l’ICS on esfa formació de postgrau (Can Gibertdel Pla, Montilivi, Taialà, Salt, Sarrià deTer i Canet de Mar) hi van arribar 18residents nous, amb els quals són un

total de 47 els metges de medicinafamiliar i comunitària, que combina-ran la seva residència amb una rotacióen alguns dels hospitals docents (amés del Trueta, també l’Hospital dePalamós, el de Figueres i el de SantaCaterina). L’Hospital Trueta també vafer un comiat per als residents que jahavien acabat la seva formació com aespecialistes. En total, són 21 resi-dents de diferents especialitats, sis demedicina familiar i tres llevadores.

Atenció primària

Formació de pregrau

Infermeria

EAP acreditats Girona 2, Girona 3, Girona 4, Salt, Sarrià de Ter i Canet de Mar

Procedència dels alumnes Universitat de Girona, Universitat de Vic i Escola Universitària Blanquerna

Nutrició humana i dietètica

EAP acreditat Salt

Procedència dels alumnes Universitat de Vic

Formació de postgrau: Unitat Docent de Medicina Familiar i Comunitària

Residents 57

Docents 62

Equips docents Girona 2, Girona 3, Girona 4, Salt, Sarrià de Ter i Canet de Mar

Hospitals docents Dr. Trueta, Figueres, Palamós i Calella

Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta

Formació de pregrau

Infermeria 182

Biologia 2

Dietètica i nutrició humana 4

Fisioteràpia 6

Treball social 2

Tècnics superiors d’Anatomia patològica 6

Tècnics superiors de Laboratori 9

Tècnics superiors de Radiologia 6

Tècnics de Cures auxiliars d’infermeria 42

Formació no reglada 105

Formació de postgrau

Serveis acreditats 24Cirurgia General i Digestiva, Anatomia Patològica, Hematologia, Medicina Interna, Pneumologia,Medicina Intensiva, Traumatologia, Neurologia, Anestèsia i Reanimació, Radiologia, OncologiaMèdica, Ginecologia i Obstetrícia, Pediatria, Endocrinologia, Cardiologia, Neurocirurgia, AnàlisisClíniques, Nefrologia, Aparell Digestiu, Otorinolaringologia, Medicina Familiar i Comunitària,Cirurgia Toràcica, Farmàcia i Oncologia Radioteràpica

MIR 157

LLIR 8

Tutors 37

Infermeria 45

Dietètica i nutrició humana 3



Una vuitantena de professionals tractenl’assistència sociosanitària

L’Hospital Dr. Josep Trueta va acollir laJornada Sociosanitària a Girona sota ellema “Continuïtat assistencial alpacient fràgil. Un impuls per a la pro-moció de l’autonomia”. La jornada vareunir prop d’una vuitantena de pro-fessionals del sector de la demarcacióde Girona, tant de l’àmbit sociosanita-ri com de centres d’atenció primària id’hospitals, amb l’objectiu comú decompartir experiències. La jornada esva estructurar en tres conferènciesque van abordar el paper dels centressociosanitaris en l’estructura assisten-cial sanitària, la continuïtat assisten-cial i les seves perspectives de futur,així com la Llei d’autonomia i depen-dència. També hi va haver una taularodona en la qual es va tractar la con-tinuïtat assistencial sociosanitàriavista des de diferents perspectives: ales unitats de llarga estada, a les uni-tats de mitjana estada, als hospitals dedia i a les unitats de cures pal·liatives.

L’EAP Besalú organitza una jornada d’atenció a lesurgències pediàtriques greus

L’Equip d’Atenció Primària Besalú vaorganitzar una jornada de formaciócentrada en l’atenció del nen greu, quecombinava els coneixements teòricsamb exercicis pràctics dels fonamentsbàsics de les urgències pediàtriquesque es produeixen fora dels centreshospitalaris. Un total de 50 professio-nals, entre metges de família, pedia-tres i infermeres, van participar en laJornada, que es va celebrar l’11 de junyi que tenia per objectiu avançar en elsconeixements de pautes d’actuació ihabilitats tècniques necessàries per almaneig del nens que requereixen unaprimera assistència ràpida i sistematit-

zada. Es tracta de la primera sessió for-mativa d’aquestes característiquesque s’organitza a l’Àmbit d’Atenció Pri-mària Girona.

Reacreditació de la UDMAFIC

Una de les notícies destacades del2010 en l’àmbit de la docència haestat la reacreditació de la UnitatDocent Multiprofessional d’AtencióFamiliar i Comunitària, que incloutant a metges com a infermeres i queva permetre fer formació de postgrauper a infermeria.

Jornada de Benchmarking

Més d’un centenar de professionalsde l’ICS Girona van participar a la Jor-nada de Benchmarking organitzadaper tal de compartir les millors expe-riències dels professionals, serveis iequips de l’ICS i de les empreses delGrup ICS. Aquesta jornada va reunirprofessionals de tot el territori i detots els col·lectius i nivells assisten-cials. Professionals procedents dediferents serveis van presentar-hi lesseves experiències, en una jornadaque va ser seguida en directe i duranttot el matí per videoconferència desde la sala d’actes de l’Hospital Trueta.

Visita d’estudiantsd’infermeria de Perpinyà

El 15 de juliol van visitar l’HospitalTrueta estudiants de l’Escola d’Infer-meria de l’Hospital de Perpinyà, ambdos professors i un intèrpret, ambl’objectiu de conèixer el funcionamentdel centre. La directora d’Infermeria,Lluïsa Privat, els va donar la benvingu-da i tot seguit se’ls va fer una xerradainformativa a la sala d’actes sobre lahistòria i l’actualitat del Trueta. Tambées va fer una visita als serveis d’Ur-gències i tota l’Àrea Maternoinfantil.

Cursos per actualitzarconeixements i debatre sobre especialitats

Al llarg del 2010 tant a l’Hospital True-ta com a l’Àmbit d’Atenció Primàrias’han dut a terme múltiples cursos ijornades d’actualització de coneixe-

ments i debats sobre tècniques i elfutur de diferents especialitats mèdi-ques. A més, desenes de professionalshan participat en congressos i jorna-des arreu del territori espanyol i euro-peu, com a oients i com a ponents idocents, i hi han presentat destacatspòsters i comunicacions. Els profes-sionals de l’ICS Girona també hanpublicat diversos articles en revistesespecialitzades.

Dels nombrosos cursos que s’han de -senvolupat a l’ICS Girona, destaquen:

• XI edició del Workshop Internacionalsobre Cirurgia Hepàtica Extrema,organitzat pel Servei de CirurgiaGeneral i Digestiva i el d’Anestesio-logia i Reanimació, en el transcursdel qual es va fer una intervencióquirúrgica a un pacient amb metàs-tasi hepàtica de càncer de còlon.

• IV Curs avançat de dúplex transcra-nial, organitzat pel Servei de Neuro-logia de l’Hospital Dr. Josep Trueta.

• Curs de càncer oral adreçat a odon-tòlegs de l’àrea de Girona, organit-zat pel Servei de Cirurgia Maxil·lofa-cial de l’Hospital Dr. Josep Trueta.

• III Jornada d’Actualització en l’Aten-ció del Malalt Cardiològic, organitza-da pel Servei de Cardiologia del’Hospital Trueta i en la qual van par-ticipar més de 200 professionals.

• XIX Curs de formació continuada enpediatria 2010-2011, II Curs de venti-lació mecànica pediàtrica i neonatal,II Curs del nen greu, I Curs de SVBneonatal, I Curs de SVB pediàtric i IJornades de Neuropediatria, organit-zats pel Servei de Pediatria.

• Curs de noves perspectives en xoccirculatori i Curs de tècniques con-tínues de depuració extra renal enpediatria, organitzats per la direc-ció clínica d’Urgències i MedicinaInterna.

• Jornades de Cirurgia ReconstructivaUretral, organitzades pel Servei d’U-rologia de l’Hospital Trueta. Durantles jornades es van fer en directe trescirurgies d’incontinència urinàriamasculina mitjançant la col·locacióde slings uretrals del tipus Advance.

• Curs de la UDENTG dirigit a l’atencióprimària i hospitals comarcals.



Professionals

Nou homenatge als jubilats

El 2010 s’ha instaurat un homenatgeals jubilats diferent dels que s’havienfet fins ara, un acte molt més íntim ipersonal. En el cas de l’Hospital True-ta, al llarg de l’últim dia de treball delsprofessionals la direcció del centrevisita qui es jubila al seu lloc de treballper agrair-li la seva tasca i lliurar-li unrellotge i el nou carnet d’extreballadorde l’ICS. En el cas de l’Àmbit d’AtencióPrimària, la directora cita els treballa-dors jubilats al seu despatx per inter-canviar impressions i els fa entregadel regal i el carnet.

Premi europeu per un estudide pròtesis mamàries

El Congrés Europeu de Radiologia vadonar un premi cum laude al treballrealitzat per la Dra. Elsa Pérez i el Dr.Sergi Juanpere, de la Unitat de Patolo-gia Mamària del Servei de Radiodiag-nòstic de l’Hospital Dr. Josep Truetade Girona. L’objectiu de l’estudi ésdonar a conèixer al radiòleg que esdedica a la mama l’aspecte que té elpit operat i la imatge de les diferentspròtesis en condicions normals, perpoder diagnosticar ruptures i no con-fondre-les amb les variants de la nor-malitat. Entre els anys 2005 i 2009van estudiar les pacients que reque-

rien proves d’imatge i eren portadoresde pròtesis mamàries, ja sigui permotius estètics o per reconstrucciódel pit després d’una mastectomia.Van descriure les troballes per ecogra-fia, mamografia, ressonància magnè-tica, tomografia computada i placasimple de 101 pròtesis en 72 dones,analitzant com es visualitzen les prò-tesis en condicions normals, les carac-terístiques de les ruptures i les imat-ges que poden aparentar rupturasense ser-ho. En el cas de les pacientsestudiades a l’Hospital Josep Trueta,

un 10,9% presentaven signes de rup-tura, de les quals el 36,4% evidencia-ven silicona fora de la pròtesi i en el63,6% es mantenia dins la pròtesi.

Cinquanta neurofisiòlegs esposen al dia de les tècniquesmés modernes

L’Hospital Trueta va acollir la II Reunióanual de la Societat Catalana de Neu-rofisiologia Clínica amb l’objectiuprincipal d’actualitzar coneixementsen relació amb els parells cranials i eltronc cerebral. Hi van participar unacinquantena de professionals d’arreude Catalunya, tots ells neurofisiòlegso facultatius d’altres especialitatsrelacionades amb les neurociències.Els assistents a la jornada van tenir l’o-portunitat de posar-se al dia pel quefa a les darreres tècniques neurofisio-lògiques utilitzades, com ara l’estimu-lació magnètica transcranial, els refle-xos del tronc cerebral i el monitoratgeintraquirúrgic, totes elles utilitzadesen pacients que tenen patologies alcervell com són tumors, hematomes,esclerosi múltiple o altres malaltiesneurodegeneratives. Totes aquestestècniques ja s’apliquen actualment al’Hospital Universitari de Girona Dr.Josep Trueta.

Plantilla per categories professionals

Hospital Atenció primàriaFacultatius 278 618

Farmacèutics 6 3

Auxiliars d’infermeria 274 96

Diplomats d’infermeria/ATS 560 589

Altre personal sanitari 60 22

Personal de gestió i serveis

Personal administratiu 130 349

Personal de cuina i bugaderia 29 2

Personal de manteniment 24 7

Personal subaltern 95 42

Treballadors socials 2 10

Altre personal no sanitari 40 25

Residents 151 51

Total 1.649 1.814

Mitjana anual arrodonida de la plantilla equivalent a jornada completa.



Un metge del Trueta rep la Creu d’Or al Mèrit Policial

El Dr. José Miguel Sánchez-Palomero,del Servei d’Otorinolaringologia del’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona,va rebre la Creu al Mèrit Policial en lacategoria d’or, pel seu esperit decol·laboració i implicació ciutadanaen participar en les tasques de reani-mació d’un home a la via pública aqui va salvar la vida. Aquest vianantva tenir una aturada cardíaca mentrecaminava per un carrer de Girona ien un primer moment va ser atès peruna patrulla de la Policia Municipal, iposteriorment el Dr. Sánchez-Palo-mero va col·laborar en la reanimació.

Creix la mediació a l’ICS Girona

El 2010 es va ampliar l’àrea d’influèn-cia de les mediadores de l’ICS Gironai es va passar de tres a quatre. N’hi hauna de romanesa, una subsahariana idues magrebines, que el 2010 han fetun total de 5.134 actuacions, un milermés que l’any anterior. Fins ara

cobrien l’àrea de l’Hospital Dr. JosepTrueta i l’EAP Girona 3, mentre queara es mobilitzen per tot el territoride les àrees d’influència del Trueta iincideixen molt més en l’activitatcomunitària.

Més facilitats per al voluntariat

Al llarg del 2010 es van signar elsconvenis de col·laboració que queda-ven pendents entre l’Hospital Dr.Josep Trueta i els grups de volunta-riat que exerceixen la seva tasca dinsel centre. També es va habilitar undespatx a la quarta planta del pavellóde govern equipat amb ordinador iarmaris tancats a disposició dels nougrups de voluntariat que treballen alTrueta.

Difusió a la població de les vies d’accés als serveis sanitaris

L’EAP Roses ha programat diversesxerrades informatives per donar aconèixer els diferents sistemes quees troben a l’abast dels usuaris peraccedir a les consultes dels profes-sionals sanitaris. Les xerrades sónobertes a tothom i les imparteixenels mateixos professionals de la Uni-tat d’Atenció al Ciutadà de l’EAP.Expliquen des del funcionament deles agendes dels metges i infermeres,les diferències entre una visita deldia i una visita amb cita prèvia, dife-rents sistemes per demanar hora de

visita (telèfon, internet, taulell), finsa la documentació necessària encadascun dels casos, o els procedi-ments necessaris per programar lavisita per internet.

L’EAP Ripoll fa un estudi dels medicaments llençats al contenidor del CAP

Durant sis mesos l’EAP Ripoll vaquantificar el nombre d’envasos i elcost dels fàrmacs dipositats pelsusuaris als contenidors de medica-ments del CAP. Es van recollir 2.772unitats de medicaments, de les quals1.880 eren medicaments caducatsque tenen un cost de 12.573 euros. Els892 restants eren medicaments queno havien caducat encara, i el seucost puja fins als 13.141 euros.

Als autors de l’estudi els ha sorprèsque el 19% dels fàrmacs no caducatssón envasos per començar, la qualcosa demostra un baix complimentterapèutic de patologies com ara lahipertensió arterial, la depressió i/oansietat. Per fer l’estudi s’ha quantifi-cat mensualment el nombre d’enva-sos i el cost dels fàrmacs dipositatsals contenidors específics del CAPRipoll, diferenciant els fàrmacs cadu-cats dels no caducats, classificant-lossegons el seu principi actiu i agru-pant-los per grup farmacològic en 12grups. Els resultats mostren que eltipus de medicaments més rebutjatssón els destinats al tractament delsistema nerviós, seguit de l’aparellrespiratori i els antiinfecciosos.

Ciutadania

Premis i reconeixements

El Dr. Jordi Pérez Bovet va rebre elPremi a la Millor Comunicació Oral enel X Congrés de la Sociedad Españolade Neuroraquis, celebrat a Lleó del 10al 12 de març de 2010, pel treball“Lesions de l’artèria vertebral secundà-ries a fractures i luxacions vertebrals”.

Els metges residents de l’EAP Girona 3Loreley Vadillo Nadalutti, Guiomar

Hernández Jacas i Eva FontdecabaRigat van obtenir el Primer Premi a laXII Jornada de Metges Residents deMedicina Familiar i Comunitària deCatalunya, celebrada a Lleida el 9 d’a-bril. La seva comunicació oral va ser:“Fem un bon seguiment de l’hepato-pia crònica per virus C?”.

La comunicació presentada pels tre-balladors socials de l’Àmbit d’AtencióPrimària Girona a la Primera Jornada

de Treball Social de Salut de l’ICS,celebrada a Lleida el 12 d’abril, vaguanyar el primer premi de les comu-nicacions, amb el treball “La mutila-ció genital femenina: un nou reptedel treball social sanitari”. Els autors iautores són: Montse Clot Guitart,Jaume Fort Cònsul, Imma MartínezVerdoy, Lorena Rodríguez Sanz,Susanna Pagès Ferrés i Àngels Teixi-dor Camps (ponent).



Un nou tractat de radiologiasorgit de l’IDI del Trueta

El març del 2010 es va presentar l’obraRadiología Esencial, considerat el llibrede referència en radiologia. Hi vanparticipar 208 radiòlegs espanyolsque al llarg de més de dos anys de tre-ball coordinat van abordar temesfonamentals i actualitzats d’aquestaespecialitat tan àmplia de la medicinaactual. El cap de servei de l’Institut deDiagnòstic per la Imatge (IDI) del’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona,Salvador Pedraza, és un dels directorsdel llibre, que també ha comptat ambla participació de diversos radiòlegsgironins.

Es tracta d’una obra en llengua caste-llana i de dos volums que neix amb lavoluntat de convertir-se en el llibre detext bàsic per a tots els residents deradiologia i en una eina de consulta dequalsevol adjunt d’aquesta especiali-tat, i ha estat editada per l’EditorialMèdica Panamericana conjuntamentamb la Societat Espanyola de Radiolo-

gia Mèdica. El llibre té més de 6.500documents gràfics i un potencial derecerca, ja sigui per capítol, a travésde paraules clau o per figures i taules.

Solucions davant la grannevada del març

La gran nevada caiguda a tot el país el8 de març va afectar la mobilitat i lescomunicacions a milers de persones.A l’Hospital Dr. Josep Trueta es vapoder treballar gairebé amb total nor-malitat, tot i que alguns treballadorsdel torn de tarda no van poder acudiral seu lloc de treball, fet que va obligara allargar la jornada laboral als delmatí. L’electricitat va ser subministra-da per la planta de cogeneració prò-pia, de manera que no hi va haverdiferència amb el subministramenthabitual per xarxa. Des del mateixcentre –i juntament amb el Consorcidel Transport Sanitari de Catalunya–es van coordinar les altes i els trasllatsa domicili dels pacients que viuen enzones on hi havia millors comunica-cions. Als pacients que tenien tracta-ments ambulatoris i van quedarcol·lapsats per la neu se’ls va gestio-nar l’allotjament en un hotel proper al’Hospital, tot i que alguns d’ells esvan estimar més quedar-se al mateixcentre sanitari. Des del Trueta es vaacollir i garantir l’aliment tant aaquests pacients i els seus familiarscom als professionals que van haverde fer nit al centre. La cafeteria va fun-cionar durant tota la nit.

A l’Àmbit d’Atenció Primària van ferfront a les dificultats i van fer assistèn-cia en la mesura del possible gràcies alprofessionalisme de tota la plantilla.

Es presenta el mediadorlingüístic sanitari (MeLiSa)

El 23 de setembre es va presentar elprograma MeLiSa, una eina demediació lingüística sanitària lidera-da per l’EAP Salt i l’Escola Politècnicade la Universitat de Vic, i pretén seruna eina pionera en la mediació sani-tària virtual que ajudi a millorar elsproblemes de comunicació entre elsequips d’atenció sanitària i elspacients utilitzant les tecnologies dela informació i la comunicació.Actualment ja està disponible encatalà, castellà, anglès, àrab, berber irus, i està previst que en un futurproper ho estigui en xinès, romanès,fula, mandinga, soniqué, alemany ifrancès. Actualment el programas’està implantant en l’EAP Salt, l’EAPLes Borges del Camp, el CAP SantaEugènia de Berga i l’Hospital Generalde Vic.

Atenció a l’usuari de l’Hospital

Agraïments 59

Reclamacions 231

Distribució de les queixes

Atenció a l’usuari de l’atenció primària

Agraïments 12

Reclamacions 650

Distribució de les queixes

Organització49,3%Tracte

17,3%

Assistència23,8%

Informació 5,2%

Hoteleria3,6%

Documentació0,8%

Organització43%

Tracte13%

Assistència32%

Informació4%

Hoteleria 4%

Documentació4%



Visites d’estudiants a l’Hospital i als centres de primària

Més de 650 estudiants de diferentscentres de primària i d’instituts d’ar -reu de la demarcació de Girona hanvisitat l’Hospital Dr. Josep Trueta alllarg del curs 2009-2010. Aquestesvisites, organitzades a través de laUnitat d’Atenció a l’Usuari, tenen lafinalitat de donar a conèixer la institu-ció, així com facilitar informació alsalumnes des d’un doble vessant: lesperspectives professionals i les pers-pectives de prevenció.

Els centres d’atenció primària tambéreben visites periòdiques d’escolarsde les seves poblacions, que s’acos-ten així al món sanitari des d’un puntde vista molt lúdic. La fotografia dedalt a la dreta il·lustra la visita al CAPBesalú dels alumnes de P5 d’unaescola de la vila.

Professionals de l’ICSparticipen a la Cursa dels Volcans

Amb motiu del 700 aniversari del’Hospital Sant Jaume d’Olot es vacelebrar la tradicional Volta pels Vol-cans, que organitza el Centre Excur-

sionista d’Olot. Tot i tractar-se d’unacursa oberta a tothom, en aquestaocasió es va crear una categoria espe-cial amb la intenció que els hospitalsde la demarcació poguessin participaren aquesta celebració. Hi va participarun equip de cinc atletes de l’ICS Giro-na, que es van sumar als més de 200que ja s’havien inscrit a la prova.

Cooperació internacional

Tres professionals de la GerènciaTerritorial Girona procedents de l’Àm-bit d’Atenció Primària han fet tasquesde cooperació internacional a la Fun-dació Juan Bonal i a la Fundació Vicen-te Ferrer.

Responsabilitat social corporativa



Grup de suport a l’alletamentmatern

Dos cops per setmana es reuneix elGrup de Suport a l’Alletament Maternal CAP Santa Clara de Girona, un puntde trobada de llevadores i mares, a lesquals s’ofereix informació sobre lestècniques, els avantatges i la pràcticade l’alletament matern. Al mes dejuny els pares i mares del grup desuport van sortir al carrer a donarinformació i promocionar l’alletamentmatern. L’Hospital Trueta està reco-negut com a Hospital Amic dels Nens.

Simulacre per provar elprotocol en cas d’emergència

El simulacre es va fer a l’Hospital True-ta a partir d’un suposat incendi a lasala d’estudis del Servei d’Arxiusd’Històries Clíniques, i atesa l’elevadacàrrega del foc es va decretar l’eva-cuació total de tots els espais i serveisd’aquest soterrani, mentre que altresserveis propers com Farmàcia, Anato-mia Patològica, Cuina, l’Institut deDiagnòstic per la Imatge i l’InstitutCatalà d’Oncologia van ser posats ennivell d’alerta. A partir d’aquestasituació es van seguir les instruccionsdel protocol i, finalment, la correspo-nent evacuació de l’espai, tal com vaindicar el cap d’intervenció. Els treba-lladors i usuaris afectats es van reuniral punt de trobada exterior indicat enel Pla i situat al parc de darrere de lasuperfície comercial més propera al’Hospital. Un cop acabat l’exercici elsevacuats van retornar als seus llocs detreball, i els usuaris van ocupar de noules instal·lacions.

Nadal solidari als centres

Com ja és habitual a l’Hospital Truetai a diversos centres d’atenció primàrias’han organitzat activitats nadalen-ques encaminades a fer més alegresles festes de Nadal als pacients queestan hospitalitzats. És el cas del cagatió a la planta de Pediatria (encol·laboració amb Creu Roja Joven-tut), la Cavalcada de Reis (amb la JoveCambra de Girona), la visita dels ReisMags el 6 de gener, i la visita delsjugadors de futbol del Girona FC, quevan portar regals i samarretes del clubals nens i nenes ingressats. De la restad’actes destaquen el disputat concursde pessebres entre serveis i unitats ila festa per als fills dels treballadorsde l’ICS.

Roses i llibres per Sant Jordi

Sant Jordi també arriba a l’HospitalTrueta, i gràcies a una iniciativa de laUnitat d’Atenció a l’Usuari el 2010 esvan repartir un total de 350 rosesentre els pacients hospitalitzats a lesdiferents plantes del centre. Als nens inenes ingressats a la planta de Pedia-tria se’ls van regalar dotzenes de lli-bres, aportats a l’Hospital Trueta perla Fundació Somni dels Nens i l’admi-nistració de loteria La Bruixa d’Or.

El Trueta acull la campanya“Tinc sang de sibarita”

El Banc de Sang i Teixits, sota el lema“Tinc sang de sibarita”, va endegar elsetembre una ruta gastronòmica ques’estendrà arreu de Catalunya per talque els donants de les diversesdemarcacions gaudeixin d’un menúelaborat a base de delicadeses creatper cuiners de primera línia. L’Hospi-tal Trueta és una de les entitats pro-motores d’aquesta iniciativa, que vatenir la presència i participació deJordi Roca, del Celler de Can Roca, elqual va elaborar uns aperitius que vanpoder ser degustats per tots els quevan acudir a donar sang al centre.



Inversions i nous equipamentsEs presenta el projecte del nouHospital Dr. Josep Trueta

Al setembre es va presentar oficial-ment el projecte bàsic del nou Hospi-tal Universitari de Girona Dr. JosepTrueta, en un acte amb la presència deMarina Geli, consellera de Salut, AnnaPagans, alcaldessa de Girona, EnricArgelagués, director gerent de l’ICS,Marta Pedrerol, directora territorialde Salut a Girona, Rafael Gracia,gerent territorial de l’ICS a Girona, iJosep Lluís Mateo i Anna Llimona, del’equip redactor del projecte arquitec-tònic. El Trueta del futur tindrà mésllits i es potenciaran clarament leshabitacions individuals. Està previstque hi hagi vuit quiròfans més delsque hi ha actualment al bloc quirúrgic,a més d’un més dedicat exclusivamenta cesàries dins del Bloc Obstètric, onhi haurà deu sales preparades per ferparts naturals.

L’Àrea Ambulatòria també creixerànotablement, ja que el nombre deconsultes i gabinets augmentarà un45% respecte del nombre actual. Elmateix passarà amb l’Hospital de Dia,que doblarà la seva capacitat actual.La zona d’hemodiàlisi creixerà un64%. Pel que fa als tractaments del’Institut Català d’Oncologia es pre-veu que hi hagi quatre búnquers deradioteràpia, un de braquiteràpia(actualment inexistent) i un TC simu-lador.

L’Àrea de Diagnòstic per la Imatge iMedicina Nuclear també creixerà grà-cies a l’increment d’aparellatge. A talld’exemple, estarà preparat per acollirtres aparells més de ressonància mag-nètica, un TC més, un ecògraf més, iuna gammacambra.

L’Àrea d’Urgències augmentarà un67% respecte als recursos físics que téactualment i l’àrea de crítics (UCI,Unitat Coronària, UCI Pediàtrica iNeonatal, i Semicrítics i Neonatolo-gia), un 37%.

Nou Hospital de Dia i nova Àrea de Reanimació

El 2010 s’han inaugurat simultània-ment el nou Hospital de Dia i la novaÀrea de Reanimació, inclosos en elmateix projecte de remodelació. El

nou Hospital de Dia ocupa unasuperfície de 810 m2 que aglutina elsserveis de l’Hospital de Dia de la Uni-tat de Diabetis, Endocrinologia iNutrició, l’Hospital de Dia Medico-quirúrgic, la Unitat del Dolor i elsprogrames PISA d’insuficiència car-díaca i d’insuficiència respiratòria. Amés de l’Hospital de Dia, en aquestaàrea hi ha 11 consultes de suport.

Pel que fa a l’Àrea de Reanimació, ques’ha ubicat a l’espai que ha quedat alli-berat a la segona planta amb el tras-llat de l’Hospital de Dia, ocupa unespai de 411 m2. Hi ha una zona derecepció i treball administratiu, elsdespatxos dels professionals del Ser-vei d’Anestèsia i la zona de descansper als professionals, i una gran salade reanimació, amb un total d’11 puntsassistencials, dos més dels que hihavia fins aleshores.

Tordera estrena nou centred’atenció primària

El 26 d’agost es va inaugurar el nouCentre d’Atenció Primària Tordera,que disposa de tres blocs per a lesconsultes de medicina familiar, ambun total de nou consultes per a medi-cina i nou per a infermeria. A més hiha un espai propi de pediatria i unaltre d’atenció ginecològica i consultade llevadora, odontologia, àrea d’a-tenció continuada, extraccions i duessales de consulta polivalents que aco-lliran activitats de promoció de la



Malgrat la situació de dificultats pres-supostàries, el 2010 la Gerència Terri-torial Girona ha aconseguit fer unagestió eficient dels recursos públics,gràcies a la implicació de tots els seusprofessionals, que garanteixen la sos-tenibilitat. L’increment de despesa

respecte al 2009 (13 milions d’eurosmés) es justifica sobretot per la gestió

del nou Servei d’Atenció PrimàriaMarítim.

salut i formació per als professionalsdel centre.

El nou CAP té una superfície cons-truïda de 1.600 m2, de manera quel’EAP de Tordera, que dóna servei aaquesta població i a Fogars de laSelva, està preparat per cobrir unapoblació de 20.000 usuaris i té lapossibilitat d’una important amplia-ció per a quan això sigui necessari.

S’inauguren els consultorislocals de Sant Jordi Desvalls i les Preses

El juliol es va inaugurar oficialment elnou Consultori local de Sant JordiDesvalls, que depèn de l’EAP Sarriàde Ter, disposa de tres consultes demedicina general, pediatria i infer-meria, repartides en una superfíciede 196 m2. També hi ha les zones d’ar-xiu i magatzem.

D’altra banda, al començament d’oc-tubre es va estrenar el nou Consultori

local de les Preses, que depèn de l’EAPOlot. Amb una superfície de 251 m2,disposa de cinc consultes, repartidesentre medicina familiar i infermeria,urgències, assistència social i llevado-ria.

Roses amplia el CAP i incorpora el Servei de Radiologia

Al febrer es va inaugurar l’ampliació ireforma del CAP Roses, una actuacióque ha permès millorar notablementles instal·lacions, així com incorpo-rar-hi el Servei de Radiologia. Lesobres han consistit en la construcciód’un nou cos d’edifici de 568 m2 plan-tejats en dues plantes i la reforma depart de l’edifici existent. Amb aques-ta ampliació, que ha tingut un costde 3,5 milions d’euros, el CAP Rosesha passat de tenir una superfície de1.304 m2 a tenir-ne 1.872. En total hiha nou consultes més d’atenció ordi-

nària que abans de l’obra, i un boxmés a l’àrea d’atenció continuada. Laincorporació d’un aparell de radiolo-gia convencional digital és una de lesprincipals millores, ja que aquest nouservei permet millorar l’assistència ievita als usuaris haver de desplaçar-se fins a l’Hospital de Figueres.

Primera pedra del Consultorilocal de Vilablareix

El 13 de febrer es va col·locar la prime-ra pedra del nou consultori local delmunicipi, situat a l’avinguda de LluísCompanys, 60. El nou equipament tin-drà una superfície de 325,52 m2, ambquatre sales de consultes, sales detractament, a més de les àrees de per-sonal i de serveis. El nou centre subs-tituirà el consultori existent i perme-trà incrementar el nombre de consul-tes en una zona de creixement delmunicipi.

Execució del pressupost

Atenció Primària Girona 110.143.396,77 euros

Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta 143.043.349,43 euros

Total Gerència Territorial Girona 253.186.746,20 euros

Font: Direcció Econòmica i d’Organització de l’ICS.

Gestió econòmica


Resumen Abstract

Generalitat de Catalunya

Departament de Salut

© Institut Català de la Salut

Gerència Territorial Girona

Av. França, s/n17007 GironaTel. 972 94 02 [email protected]

Coordinació: Gabinet de Comunicació de la Gerència Territorial Girona

Realització: hores.comDisseny gràfic: www.victoroliva.comFotografies: Quim Roser i Arxiu de la Gerència Territorial

Con la creación del Servicio de Atención Primaria Marítim,que está formado por las áreas básicas de salud deTordera, Canet de Mar y Pineda de Mar, el ICS Gironagestiona 26 equipos de atención primaria (EAP) y elhospital más importante de la demarcación y el dereferencia, el Hospital Universitario de Girona DoctorJosep Trueta. Este centro, que pertenece a la redhospitalaria de utilización pública (XHUP), tiene laresponsabilidad de ofrecer asistencia especializada a lacomunidad, una población de 795.363 personas, segúndatos del CatSalut de 2011 y, además, es el centro dereferencia para siete áreas básicas de salud (Banyoles,Celrà, Girona 1, Girona 2, Girona 3, Girona 4 y Sarrià deTer), con una población de 156.235 habitantes.

En total, la Gerencia Territorial ICS Girona está formadapor un equipo humano de unos 3.500 profesionales, unhospital de más de 400 camas (entre las convencionales,las 16 de semicríticos y las 33 de críticos), 11 quirófanos y94 gabinetes y consultas externas; 32 centros de atenciónprimaria y 115 consultorios locales distribuidos por todo elterritorio, que convierten al ICS en la principal empresaproveedora de servicios sanitarios en Girona. Además,forma parte del Instituto de Investigación Biomédica deGirona Doctor Josep Trueta, que lidera la investigaciónbiomédica en las comarcas gerundenses. El ICS en Gironadispone de medios diagnósticos y terapéuticos avanzadosy sigue una política que apuesta por la docencia y lainvestigación. Su objetivo es adaptarse a las necesidadescambiantes de la población para lograr una mejoracontinua de la calidad asistencial.

With the creation of the Marítim Primary Care Service,formed by the Tordera, Canet de Mar and Pineda de Marbasic health areas (ABSs), ICS Girona manages 26 primarycare units (EAPs), as well as what is the most importanthospital in the province and its reference hospital, the Dr.Josep Trueta University of Girona Hospital. This centre,which belongs to the XHUP public use hospital network,provides specialist care to the local community(population 795,363, according to CatSalut 2011 figures). Itis also the reference hospital for seven ABSs (Banyoles,Celrà, Girona 1, Girona 2, Girona 3, Girona 4 and Sarrià deTer), serving a total population of 156,235.

The resources available to ICS Girona RegionalManagement include: some 3,500 professionals; a hospitalwith more than 400 beds (including conventional bedsand 16 beds in semi-intensive care units and 33 inintensive care units); 11 operating theatres and 94 out-patient consulting and treatment offices; 32 primary carecentres; and 115 local treatment centres distributedthroughout the area, making the ICS the principalhealthcare service provider in Girona province. Moreover,they also include the Dr. Josep Trueta Institute ofBiomedical Research of Girona, which leads biomedicalresearch in Girona province. Equipped with advanceddiagnostic and therapeutic resources, ICS Girona alsoimplements policies reflecting strong commitment toteaching and research. The Institute’s mission is to adaptto users’ changing needs and to constantly improve thequality of care provided.


www.gencat.cat/ics

Memòria Institut Català de la SalutGerència TerritorialGirona


memòria institut català de la salut - ics girona2).pdf · un any més, tinc la satisfacció de...

Documents