memòria del pràcticum -...

Postgrau d’ensenyament de català per a l’acolliment lingüístic

Memòria del Pràcticum

Francina Payeras Rebassa

Agost del 2014

Universitat Autònoma de Barcelona



1

L'art d'ensenyar és l'art d'ajudar a descobrir

(Mark Van Doren)



2

1.Introducció

La present memòria recull la meva experiència a la Universitat de Rennes 2 on

he realitzat les pràctiques professionals del postgrau d’ensenyament de català

per a l’acolliment lingüístic durant el període comprès entre el 17 i el 27 de

març del 2014.

El mòdul de pràctiques ha constat de dues fases: una primera dedicada a

l’observació dels tres grups de català de la Universitat de Rennes, a la Bretanya

Francesa i, una segona, que ha consistit, d’una banda, en el disseny i la

planificació d’una seqüència didàctica i, d’una altra, en l’elaboració i execució

d’una sèrie d’intervencions dins l’aula amb aquests grups que el curs 2013-

2014 han fet l’assignatura de català.

A l’apartat d’observacions, faig una descripció detallada que va des de la ciutat

i la universitat que em va acollir fins als elements més concrets de l’aula o de la

metodologia d’ensenyament del català com a llengua estrangera (formes

d’organització, activitats, continguts, materials, estratègies de motivació o de

contextualització, gestió de la comunicació, etc). Al segon apartat, primer

exposo una unitat didàctica que vaig elaborar prèviament per dur a terme

amb un grup d’alumnes i que, finalment, per motius estrictament de manca de

temps no va ser possible dur a la pràctica.

L’apartat d’observacions va seguit de la unitat didàctica que portava preparada

i que a la pràctica no vaig poder dur a terme, ja que aquesta estava pensada per

10 hores de classe i amb cap grup vaig tenir l’oportunitat d’intervenir més de 4

hores. No obstant això, si bé va ser impossible realitzar la seqüència sencera, si

que vaig poder fer algunes activitats que vaig adaptar, en cada intervenció, al

grup- classe.

A l’apartat d’intervencions, presento els grups, el guió previ de cada

intervenció, comento a grans trets el desenvolupament de totes les sessions i

finalment, faig una valoració-reflexió global de cada sessió.

2.Expectatives inicials

Si em vaig decidir a matricular al Postgrau d’Ensenyament de Català per a

l’Acolliment Lingüístic després d’haver cursat simultàniament els postgraus,

també de la Universitat Autònoma de Barcelona, de Correcció i Qualitat



3

Lingüística i d’Assessorament lingüístic en els Mitjans Audiovisuals, va ser

perquè la meva passió no només era el català sinó també la docència i

transmissió de la meva llengua.

Vaig començar el curs pensant que el que hi aprendria em serviria per tornar

més enriquida a l’aula a l’hora que em permetria augmentar el ventall

d’oportunitats en l’àmbit de l’ensenyament del català. Fins llavors, la meva

experiència es limitava a secundària i la possibilitat d’ensenyar català com a

segona llengua a nouvinguts sense o amb poca formació o a alumnes

universitaris estrangers em semblava molt atraient i motivadora.

La sessió que vàrem tenir amb un exprofessor de català a l’estranger,

concretament a Croàcia, va ser molt estimulant perquè em va fer adonar que

el català és una llengua de projecció internacional que desperta l’interès fora

del domini lingüístic. Ser conscient d’això em ajudar a acabar de decidir-me:

volia aprofitar l’ocasió que m’oferia el postgrau d’anar a fer les pràctiques a

una Universitat de fora del domini lingüístic. Tenia inquietud per descobrir

com s’ensenyava català lluny del nostre context, per veure quines activitats de

dinamització s’organitzaven per acostar la cultura catalana en un país

estranger. I em va tocar Rennes a la Bretanya Francesa, una regió desconeguda

però un país familiar on ja hi havia viscut i, per això, tant la cultura i la llengua

m’eren ben familiars.

Les expectatives que vaig posar en les pràctiques foren prou altes ja des

d’abans de pujar a l’avió. Tenia la convicció que l’estada em serviria per posar

en pràctica tot el que havia après des d’una perspectiva sobretot teòrica; per

aclarir si aquesta era realment la meva vocació, i per posar-me a prova i

autoavaluar-me com a professora. També tenia curiositat per observar la

metodologia d’un altra professora, i per esbrinar quines eren les motivacions

dels joves universitaris estrangers per aprendre la meva llengua.

Abans d’arribar al destí, ja sabia, pels correus que m’havia intercanviat amb la

Montserrat Casacuberta, la professora de català a la Universitat Rennes 2 i la

que va ser , per tant, la meva tutora durant le pràctiques, que em trobaria amb

tres grups de català: L1-L2 i L3 integrats per alumnes de licence (grau). També

hi havia un grup d’L4 (format per alumnes de master), però aquests havien

acabat les classes al primer semestre i durant el segon eren a l’exterior per fer

pràctiques. També sabia que els grups no eren gaire nombrosos (uns 15

alumnes a L1 i L2) i encara més reduïts a L3 perquè la majoria passaven el



4

curs a l’estranger amb el programa d’intercanvi Erasmus (durant la meva

estada només vaig conèixer 3 alumnes, la resta eren fora).

La Montserrat Casacuberta també em va posar al corrent del què estava

treballant amb cada grup. Sabia que els de primer tenien com a centre

d’interès el viatge i que estaven fent un quadern de bitàcora, a més de

preparar per parelles una intervenció oral en què presentarien una proposta de

visita a Barcelona. Els de segon, estaven immersos en la tasca d’entendre què

estava passant política i socialment a Catalunya i tenien encomanada una tasca

final que consistiria en una mediació internacional sobre el dret a decidir : un

grup representava la delegació espanyola, un altre, la delegació catalana i un

altre els mediadors entre totes dues parts. Finalment, les alumnes d’L3 estaven

centrades en una tasca de traducció de fragments de la darrera novel·la de

Jaumé Cabré, Jo confesso

Per acabar, també sabia com s’organitzaria la meva estada: la primera setmana

faria la part d’observacions, i la segona duria a terme la part de les

intervencions a l’aula. Aquest és l’horari que em va planificar la meva tutora:

Setmana d’observacions

Horari Dilluns 17/03 Dimarts 18/03 Dimecres19/03 Dijous 20/03 Divendres

21/03

9h30-10h30 LEA lengua

y sociedad

L1 català


y sociedad

LEA lengua y

sociedad

Jornada

ERMINE

11h45-12h45 L3 català L2 català

12h45-13h45 Dinar Dinar Dinar Dinar Dinar

13h45-15h45 L2 català Tutoria Jornada

ERMINE (Ivan

Serrano)

16h-18h L1 català L3 LANSAD

español

Tutoria

19 h Cafè català

Ivan Serrano

parlarà del

procés català



5

Setmana d’intervencions

Horari Dilluns 24/03 Dimarts 25/03 Dimecres26/03 Dijous 27/03 Divendres

28/03


y sociedad

L1 català

(intervenció

Francina)


y sociedad

LEA lengua y

sociedad

L1 català

(intervenció

Francina)

11h45-12h45 L3 català

(intervenció

Francina)

L2 català

(intervenció

Francina)

12h45-13h45 Dinar Dinar Dinar Dinar Dinar

13h45-15h45 L2 català

(intervenció

Francina)

16h-18h L1 català

(intervenció

Francina)

L3 LANSAD

español

3. Observacions

La ciutat

Rennes és la ciutat més gran de Bretanya i la capital de la regió. Té al voltant

de 200.000 habitants i està situada al departament de Ile-et-Vilaine. Les seves

dues Universitats Rennes 1 i Rennes 2 tenen molt bona reputació en l’àmbit

universitari europeu i són de les més prestigioses del país. Això fa que, any

rera any, acullin moltíssims estudiants del programa Erasmus i que Rennes

sigui considerada una ciutat jove i dinàmica.

Tota aquesta activitat i mobilitat universitàries fa que l’ambient que es respiri a

la ciutat sigui fresc i animat. D’estudiants en veus pertot arreu: al metro, als

autobusos i a les terrasses dels bars que n’hi ha moltíssims! Dins aquesta

atmosfera aviat m’hi vaig sentir integrada, amb la meva motxilla, la meva

llibreta i tantes idees que em brollaven del cap des del primer dia que vaig

trepitjar la place de la République, centre neuràlgic de Rennes.



6

Abans d’agafar l’avió ja m’havien parlat de la ciutat i de la regió, però el que

em vaig trobar va superar de bon tros totes les meves expectatives. De

seguida, la ciutat i la seva gent em varen captivar. Rennes és una ciutat petita,

assequible a peu, maca i molt ben cuidada. Tots els locals, botigues, bars i

restaurants tenen una identitat pròpia i estan decorats amb molt de gust.

Aquesta preocupació per l’estètica també la vaig poder contemplar als parcs,

amb moltes flors, molt ben cuidats i arranjats, potser massa estètics i tot, ja

que hi vaig trobar a faltar zones per estirar-se i esbargir-se.

No m’esperava que el riu (Vilaine perquè el consideraven lleig o això em van

explicar) passés per la ciutat i això em va semblar bonic. El centre històric em

va soprendre per les seves dimesions, me l’esperava més petit i amb menys

cases amb la façana de fusta. Tot i que l’incendi de 1720 va cremar la majoria

de les cases de pain de bois i més endavant, el bombardejos de la Segona Guerra

ciutat van destrossar molts racons i edificis emblemàtics de la ciutat, val molt

la pena perdre’s pels carrers empedrats, estrets i laberíntics del casc antic de la

ciutat. S’hi respira serenitat i l’ànima dels llocs que tenen un passat, i per tat,

una llarga història.

No vaig tenir gaire temps per fer la turista, perquè de seguida que van

començar les classes, primer les observacions i més tard les intervencions no

vaig poder pensar ni dedicar-me a una altra cosa. Tot i així, les petites

passejades diàries de tornada de la Universitat, el camí a la boulangerie dels

matins o els caps de setmana els vaig aprofitar al màxim per impregnar-me del

mode de vida bretó, per coneìxer gent, sempre amable i disposada a tenir una

conversa i a donar-me un cop de mà.



7

Les universitats

Com he dit més amunt Rennes és una ciutat coneguda sobretot per la seva

vida universitària. Sobta que sent una ciutat de dimensions reduïdes compti

amb dues universitats: Université Rennes 1 i Université Rennes 2. Mentre que

Rennes 1 ofereix les especialitats de ciències, tecnologia, salut, dret, filosofia i

economia, a Rennes 2 les especialitats són les Humanitats i les llengües. Per

tant, les meves pràctiques les vai realitzar a n’aquesta darrera, concretament al

campus de Villejean on hi ha el Centre de langues des del qual s’ofereixen els

cursos de català.

Université Rennes 2

La Université Rennes 2 és una universitat pública francesa fundada l’any 1969,

situada a la regió de Bretanya. Té dues seus: una a Rennes i una altra a Saint

Brieuc; té 3 campus 8 dos a Rennes i un a Saint Brieuc); s’organitza en 5

facultats (llengües estrangeres i lletres, ciències humanes, ciències socials,

esports i arts); compta amb 19 unitats de recerca, 24 departaments, una

biblioteca central i vuit d’especialitzades, i té al voltant de 21.000 estudiants

2500 dels quals són estrangers. La meva estada es va desenvolupar al campus

de Villejean, concretament als edificis L i E, on la meva tutora, la Monteserrat

Casacuberta imparteix classes de català a estudiants de grau i de master.



8

La ubicació

La universitat Rennes 2 està molt ben comunicada tant en bus com en metro.

En metro només hi ha 4 aturades des del centre de la ciutat (place de la

République). L’aturada és Villejean-Université. En bus hi ha diferents opcions i

l’aturada està just davant l’entrada principal.

Poc temps després d’arribar, algú em va dir que Rennes és una de les ciutats

més petites del món que té metro. De moment hi ha una sola línia, i dic de

moment perquè em van parlar que hi ha l’intenció de fer-ne una altra. El fet

que sigui una ciutat petita ( d’uns 200.000 habitants) i que tengui una única

línia de metro fa que sigui agradablement fàcil situar-se, arribar amb comoditat

i èxit als llocs i aprendre’s de memòria els recorreguts.

A mi, que tenc bastant mal sentit de l’orientació, una de les primeres coses que

em va sorprendre de la meva estada va ser que em resultés tan senzill trobar,

d’entrada la universitat i després l’edifici de llengües i el despatx de la

Montserrat Casacuberta, la professora de català a Rennes i que ha estat durant

dues setmanes la meva tutora de pràctiques.

Sortint de l’estació de metro, de seguida es veu, enfront, la biblioteca i just a

la dreta, el primer edifici és el batîment de langues. Es distingeix perquè a la

façana hi ha una gran: L de langues.

Organització general

L’UFR Langues ( Unité de formation de recherche en langues) s’organitza en

10 departaments (alemany, anglès, bretó i celta, espanyol, italià, portuguès, rus,

àrab, xinès i LEA, llengües estrangeres aplicades) i un Centre de langues que es

dedica a l’ensenyament o bé inicial o bé continuat d’un total de 18 llengües.

Les formacions que s’hi ofereixen es concreten en 4 itineraris:

Les langues, littératures et cultures étrangères et regionales

Les langues étrangères appliquées

Les langues pour spécialistes d’autres disciplines (LANSAD)

La formation tout au long de la vie

L’UFR també compta en 4 unitats de recerca:

Anglophonie : Communautés, Ecritures - ACE

http://www.univ-rennes2.fr/ace



9

Equipe de Recherche Interlangues : Mémoires, Identités, Territoires - ERIMIT

Linguistique et Didactique des Langues - LIDILE

Centre de Recherche Bretonne et Celtique - CRBC

Pel que exposat més amunt veiem que a Rennes 2 no hi ha cap departament pròpiament de llengua catalana. Així doncs, l’ensenyament de català es fa a través del Centre de langues que al seu torn es divideix en dues àrees:

Lansad: Ofereix cursos d’idiomes de nivell inicial adreçats als alumnes que estudien un grau (licence) que no és de l’especialitzat de llengua. Les llengües en iniciació són: alemant, àrab, bretó, català, gal·ló, xinès, gallois, grec modern, irlandès, italià, japonès, polonès, portuguès,

Formation continue: Ofereix cursos adreçats als estudiants que estudien un grau específic d’alguna llengua. Les llengües que s’oferten en continuació són: alemany, anglès, àrab, bretó, xinès, espanyol, italià, portuguès i rus.

Com he exposat més amunt el català forma part del conjunt de llengües d’iniciació, la qual cosa significa que els estudiants que trien l’assignatura de català, quan fan el primer curs, se suposa que mai han estudiat aquesta llengua abans. En canvi, els estudiants que trien langues en continuation, és perquè se suposa que ja han estudiat anteriorment, a l’educació secundària normalment, alguna de les llengües que s’oferten.

Missió del Centre de Langues

Ofereix cursos en iniciació (Lansad) adreçats a tots els estudiants independentment de l’especialitat que estudiin o cursos en continuació (formation continue) per alumnes que estudien un grau de l’especialitat de llengües. Aquest departament abarca cursos de formació inicial, de perfeccionament i d’ especialització de les 19 llengües que oferta la Universitat Rennes 2. Aquests cursos s’adrecen a tres públics diferents:

Alumnes de grau o master en el marc de la Unité d’enseignement de langue (UEL)

Personal de la Universitat

Públic exterior

http://www.univ-rennes2.fr/erimit

http://www.univ-rennes2.fr/erimit

http://www.univ-rennes2.fr/lidile

http://www.univ-rennes2.fr/crbc



10

A més, aquesta institució té com a missió la reflexió sobre l’evaluació en llengües a nivell local, nacional i europeu i té la competència per validar les competències lingüístiques dels aspirants a concursos (oposicions) nacionals i per expedir certificats nacionals i internacionals de coneixements de llengües.

El Centre de langues també ofereix el DUL (Diploma universitari de llengües). Per a obtenir-lo els alumnes han de fer tres cursos d’una llengua ( a partir del nivell d’iniciació). Aquests tres cursos comprenen 4 hores setmanals de l’idioma escollit el primer curs, i tres hores setmanals el segon i el tercer curs. En aquests moments les llengües que s’ofereixen per aquest diploma són les següents:

Àrab, alemany, bretó, català, xinès, galès, grec modern, italià, irlandès, japonès, polonès, portuguès, ru i suec.

Finalment hi ha el Certificat de Competències en llengües de l’ensenyament superior

Tipus d’alumnat que es matricula a català

Els alumnes de català que vaig tenir oportunitat de conèixer eren estudiants de primer, segon o terce curs de grau. La gran majoria estudiaven el grau d’espanyol (Licence d’Espagnol), però també n’hi havia bastants que provenien del grau de Llengües aplicades. La resta, estudiaven altres graus entre els que destacaven: psicologia, art, musicologia o bretó.

També els estudiants de master poden triar l’assignatura de català, però només el primer semestre; el segon, que va coincidir amb la meva estada,om he dit a l’inici, marxen a fer pràctiques professionals fora de la universitat i no fan classes.

La impressió general que vaig tenir va ser que els alumnes que trien català són persones que tenen interès per aprendre llengües i per conèixer altres cultures. Això explica el fet que la majoria estudiïen un grau específic d’una llengua, o si no, un grau de l’àmbit de les humanitats.

A banda de l’interès per les llengües un altra característica dels alumnes de català que penso que és interessant assenyalar és que hi ha un predomini clar de dones: per cada deu noies hi ha, només, un o dos nois.

Pel que fa a la motivació per estudiar català, a part de l’interès per aprendre llengües i per les llengües romàniques en concret per proximitat amb la seva llengua, algunes alumnes em van parlar de la seva passió per Barcelona; n’hi havia que hi havien estat de viatge, d’altres que hi tenien amics i d’altres que no coneixien la ciutat però que tenien intenció d’anar-hi aviat. Hi va haver



11

alguns altres alumnes que em van parlar del seu interès per la política i en concret pel conflicte entre Espanya i Catalunya. Finalment, no va faltar l’alumne (un noi de segon curs) que em va explicar com el seu sentiment blaugrana l’havia portat a interessar-se per la llengua catalana.

Activitats de dinamització

Les activitats de dinamització lingüística i cultural tot i que no formen part estrictament de la programació dels cursos de català es vol i s’intenta que sempre estiguin vinculades amb algun aspecte dels cursos de llengua. Es pot dir que en funció de la programació es programen les activitats, o si les activitats ja han estat establertes amb anterioritat, es busca la manera d’ adaptar la programació a l’activitat de dinamització que es durà a terme.

Des que la Montserrat Casacuberta va començar a fer classes de català a Rennes, i d’això en fa ja 4 anys, ha organitzat moltes activitats d’aquest tipus, sobretot conferències i xerrades moltes de les quals s’acostumen a programar dins de seminaris de grups de treball i recerca de la mateixa universitat.

Entre classe i classe, la Montserrat em va explicar quines havien estat fins al moment les accions de promoció cultural i lingüística que havia organitzat a la Université Rennes 2:

Curs 2010-2011: Durants dos dies ( 6 i 7 d’abril del curs 2010-2011) es va celebrar la jornada catalana sobre la diversitat lingüística. Dia 6 al vespre, el cantautor valencià Pau Alabajos va inaugurar la jornada amb un concert a un bar musical del centre de la ciutat. Després del concert es va oferir un aperitiu als assistents. L’endemà al matí, dia 7, van tenir lloc les intervencions de Carme Junyent, doctora en filologia, professora de lingüística a la Universitat de Barcelona i especialista en llengües amenaçades i de Ronan Le Coadic, doctor en sociologia i professor de cultura i llengua bretones a Rennes 2. Els alumnes de català durant tot el curs acadèmic van treballar amb diverses activitats sobre la diversitat lingüística (entrevistes, treballs sobre l’origen de les paraules, etc) i la jornada va ser la culminació de tota la feina feta. La jornada va concloure dia 7 a la tarda amb una conferència de Pau Alabajos que va presentar el panorama musical jove en català. A continució hi ha haver un debat obert als assistents.

Curs 2011-2012: Durant el segon semestre (el mes de febrer) en el marc de les Jornées catalanes à l’Université Rennes 2 van tenir lloc dues



12

confèrencies: una, del filòleg i professor de la UOC, Josep-Anton Fernàndez titulada “La crise de la normalisation et le futur de la culture catalane”, i un altre de l’historiador i professor d’Història Contemporània de la UAB Joan B. Culla sobre el franquisme i la transició democràtica. Aquell curs els alumnes de català van fer una tasca per projectes a partir de l’anàlisi d’alguns textos dels ponents convidats a la jornada.

Curs 2012-2013: El mes de novembre es va celebrar una jornada sobre identitats i literatura que portava com a títol: “Narrer l’identité au sein des sociétés du XXIe siècle”. L’esdeveniment va ser organitzar pel grup de recerca ERIMIT (Equipe de Recherche Interlangues: Mémoires, Identités, Territoires-Centre de Recherche sur la Péninsule Ibérique) de l’Universitat Rennes en col·laboració amb el laboratori IDENTI.CAT de la Universitat Oberta de Catalunya. A la jornada hi van participar els escriptors Pius Alibek, Saïd el Kadaoui, Guillem Calaforra, Patricia Gabancho i Josep Anton Fernàndez. Tots aquests autors comparteixen el fet de tenir una història individual o familiar d’emigració. L’objectiu de la jornada era explorar el plurilingüisme i les identitats culturals en el si de la societat catalana.

Curs 2013-2014: El mes de gener passat els alumnes de català van poder assistir a les conferències d’ Emili Boix, professor de la Universitat de Barcelona i dels professors David Dueñas i Àngel Belzunegui de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Boix va parlar de migracions i desigualtats i del biligüisme familiar; Dueñas i Belzunegui van abordar el tema dels processos migratoris contemporanis a Catalunya així com els seus efectes socials.

Aquestes conferències a les quals hi estan especialment convidats els alumnes de català, estan obertes a totes les persones que integren la comunitat universitària i també de fora. Per tant, es tracta alhora d’activitats acadèmiques i de dinamització cultural no només de la comunitat universitària, sinó de tota la societat.

Abans de cada conferència, normalment els ponents passen per les classes de català a fer una xerrada sobre el que serà la seva ponència. Els alumnes, que han estat treballant la temàtica en qüestió, poden fer preguntes, intercanviar opinions i dialogar amb el ponent en un ambient més reduït i familiar.



13

Moltes d’aquestes conferències, com he descrit més amunt, són organitzades pel grup de recerca ERMINE i s’inclouen en el marc de seminaris universitaris que formen part d’activitats mensuals programades per aquest equip d’investigació. La Montserrat Casacuberta està vinculada a aquest equip i aprofita l’avinentesa d’aquests seminaris per portar català especialistes de diferents àrees del coneixements, especialment de llengua, història, política i cultura catalanes del domini lingüístic català. La meva estada va coincidir amb la visita d’Ivan Serrano, professor de la Universitat Oberta de Catalunya, politòleg i expert en secessió i creació de nous estats. Ivan Serrano va participar en un seminari del grup ERMINE amb una ponència que portava per títol “Catalogne, de l’autonomie à l’indépendance?” i en la qual va analitzar el discurs polític sobre la qüestió nacional en els últims anys, així com els factors socials que expliquen la tendència creixent de suport a la independència a la Catalunya contemporània.

A més de participar en aquest seminari, Ivan Serrano, que abans de Rennes ja havia passat per les Universitats de Lille i de Nantes, va fer una xerrada adaptada als alumnes de primer curs de català, els quals, tot i tenir un nivell baix de llengua catalana van fer moltes preguntes i van mostrar interès per la situació politica i social que es viu actualment a Catalunya.

Desenvolupament de la sessió:

Aquesta sessió va tenir lloc dilluns dia 21 de març a les 9.45 (l’hora de classe) i hi van participar 11 alumnes, dels quals només un era noi. Els alumens es van asseure com normalment fan classe, fent una sola fila, ja que eren pocs i l’Ivan es va situar davant d’ells, dret. Va fer una intervenció de 20 minuts. Va fer dibuixos a la pissarra per complementar la seva explicació i mentre parlava buscava la complicitat dels alumnes fen-los preguntes i també alguns comentaris divertits per provocar una rialla en els estudiants. També es va moure per l’espai, s’acostava als alumnes i gestualitzava amb les mans.

Va saber adaptar molt bé el seu discurs al nivell de llengua dels alumnes i va saber sintetitzar de manera clara i senzilla els continguts. Va parlar a poc a poc i la seva dicció va ser molt bona. Va començar explicant l’organització territorial i el funcionament econòmic de l’Estat espanyol i va acabar parlant de les motivacions independistes i de l’actual clima social que es viu a Catalunya i a la resta d’Espanya.

Al final de la xerrada de l’Ivan es va obrir el torn de preguntes. Els alumnes van demanar aclariments i van fer preguntes pertinents i rellevants, la qual cosa va demostrar que havien comprès i seguit tota l’explicació.



14

A més d’aquesta sessió amb els alumnes de primer de català, dijous dia 20 de març, la Montserrat Casacuberta va convidar l’Ivan Serrano a participar en el Cafè català, una activitat que porta organitzant regularment des que és professora de català a Rennes. El cafè català és una activitat extraacadèmica que consisteix a reunir-se en un bar del centre de la ciutat per parlar en un ambient més distès i informal que el de l’aula de temes relacionats amb la llengua i la cultura catalanes. Aquesta activitat sempre es fa coincidir amb la visita d’algun especialista o d’alguna persona coneguda d l’àmbit cultural català sigui un escriptor, un artista, o un professor com va ser en aquest cas.

En aquesta trobada que portava per títol L’actualité politique en Catalogne: L’autodétermination est un droit?, la Montserrat va convidar els seus alumnes de segon de català, els quals des de principi de curs estaven submergits en un projecte per tasques entorn del procés polític a Catalunya. En el moment de la xerrada, els estudiants estaven dividits en tres comissions ( la dels catalans, la dels espanyols i la dels mediadors) i estaven en el punt de trobar, crear i establir els arguments del seu discurs per tal de preparar la tasca final del projecte: un debat.

El cafè català al bar bar Amarilys crec que va ser una experiència molt agradable i molt positiva per tots els que hi vàrem participar. Com hem comentat moltes vegades al llarg del postgrau és molt important vincular i establir connexions entre l’ensenyament formal i l’ensenyament informal, i amb activitats com aquesta això és precisament el que s’aconsegueix. Una de les dificultats dels alumnes de català a l’estranger és la manca de context, és a dir la manca d’oportunitats per fer servir la llengua en les situacions de la vida quotidiana. Davant aquest fet evident i obvi cal que dins la mesura que sigui possible els professors de català a estranger busquin la manera de crear contextos fora de l’aula que afavoreixin, motivin i estimulin l´ús del català.

En aquestes situacions, els alumnes tenen l’oportunitat de practicar la llengua en un ambient relaxat sense la pressió, els condicionants i les limitacions de l’espai estrictament acadèmic. El fet de sortir de les quatre parets de la classe i poder fer servir la llengua que s’està estudiant és un factor de motivació que juga molt a favor en el procés d’aprenentatge.

Tot això que ja coneixia en un pla teòric ho vaig poder comprovar de manera pràctica durant aquella tarda del cafè català. El principi va ser sobretot l’Ivan qui va parlar i la Montserrat li anava fent preguntes. Entre els assistents, també hi havia una parella de catalans que viuen a Rennes la qual cosa demostra que aquests tipus d’activitats també serveixen per cohesionar la comunitat catalana que viu a l’estranger.

A mesura que l’ambient es va anar animant, tothom va començar a intervenir i a plantejar preguntes al ponent. Els alumnes van anar perdent la por i quan ja ens havíem familiaritzat una mica entre tots i havíem begut i menjat de tot el



15

que ens van portar (formatges, pa, quiches...) es va crear una atmosfera de conversa molt agradable.

Hi va haver alumnes que van participar més que d’altres, però tots estaven molt atents i pendents de tot el que es deia. Per les cares que vaig observar, vaig tenir la sensació que malgrat les dificultats d’expressar opinions i argumentacions en català va ser una activitats atractiva i estimulant per als estudiants els quals van poder aplicar els seus coneixements de la llengua a una situació comunicativa real en un àmbit informal.

4. Observacions a les aules

En aquest apartat, exposo tota la informació recollida durant la fase d’observacions de les classes de català impartides per la professora Montserrat Casacuberta.

En total vaig assistir a 5 sessions de tres grups: dues classes, una de dues hores i una altra d’una hora dels grups L1 i L2 respectivament, i una classe d’una hora del grup d’L3 (només fan una hora de català per setmana).

Aquí, presento tres fitxes d’observació, una per a cada grup on hi analitzo tots els ítems que no només m’han permès fer una descripció afinada del que vaig veure, sinó també una reflexió personal de cada uns dels aspectes que entren en joc en una classe de llengua estrangera.

Fitxa d’observació 1

Dia: Dilluns 17 de març

Grup: L3

Horari: 11.45-12.45

a. Caracterització de l’alumnat

Procedència: Rennes o ciutat propera.

Edat: Entre 23 i 50 anys.

Motivacions per aprendre: Motivacions intrínseques: Interès per aprendre llengües, per la diversitat cultural i vincles afectius (familiars)

b. L’entorn de l’ensenyament-aprenentatge

L’aula. És força gran. Té finestres grans a tot un costat i, per tant, és molt lluminosa. Està ben cuidada i molt neta.



16

Hi trobo a faltar una mica de decoració: no hi ha cap pòster, cartolina, ni cap paraula en català. Gens de color ni cap element tret del mobiliari bàsic de l’aula. Penso que la presència d’algun element decoratiu relacionat amb el curs i la llengua catalana ajudaria a personalitzar i a donar calidesa a l’espai.

Disposició del mobiliari: Davant de tot hi ha la pissarra i la taula de la professora, i enfront fileres amb taules. A cada taula s’hi poden asseure dues alumnes. Sobren moltes taules i cadires, ja que només són tres. Les alumnes s’asseuen a la primera fila i la professora se situa darrere la seva taula, a prop de la pissarra. Aquesta disposició, tot i que és la més comuna i tradicional penso que no és la que afavoreix més, ni el treball, ni la comunicació ni la relació social del grup. Considero que seria més adient que es col·loquessin fent una espècie d’ U a fi de garantir la visibilitat tant de la pissarra com entre elles. En aquest cas, com que són tan poques i es tracta d’una espècie de classe “particular”, la professora podria estar fins i tot asseguda devora d’elles.

Equipament tecnològic: Projector, pantalla i accés a internet. A cap aula, però, hi ha ordinador. Cal que la professora porti el seu.

Nombre d’alumnes: 3

Relació entre l’alumnat: Cordial i de cooperació. No obstant això, no percebo que tinguin una relació més enllà de l’aula.

Atmosfera de treball: Agradable i tranquil·la.

Organització dels alumnes: Treballen individualment durant tota la sessió. Han preparat les traduccions a casa i la sessió consisteix a fer-ne la supervisió-correcció. Considero que seria interessant fer-les treballar en grup. Podrien posar en comú les solucions, triar entre totes la que consideressin més encertada i raonar per què. Finalment, ho posarien en comú amb la professora.



17

c. La motivació

Dedueixo que la motivació és alta perquè demostren molt interès i atenció

durant tota la sessió. Hi ha un clima de treball i de concentració extraordinaris.

Tot i que la tasca de traducció que fan els posa moltes dificultats no es

desanimen i segueixen la sessió amb entusiasme.

d. Competència de les alumnes

En aquesta sessió pràcticament només vaig poder valorar les habilitats de

comprensió i expressió escrites de les alumnes ja que treballaven la traducció i

la dinàmica de treball no deixava lloc per a la interacció oral, la qual cosa

segons el meu criteri és una mancança. Seria molt interessant donar lloc a la

discussió i a l’intercanvi d’idees i propostes. No obstant això, en aquest grup

vaig observar una relació evident entre una competència considerable de la

llengua (eren capaces, per exemple, de proposar combinacions complexes de

pronoms febles i dominen un lèxic ric) i un grau elevat tant de motivació com

de participació, atenció i autonomia. Aquesta observació em planteja una

pregunta que no puc acabar de respondre: Com més competència tenen els

alumnes més creix la seva motivació? I al contrari, a menys competència

menys motivació? És a dir, hi ha una relació directa entre grau de competència

i grau de motivació?

e. Gestió de l’ensenyament

Formes socials de l’aprenentatge: Com he comentat més amunt, el

treball és sempre individual. Considero que seria convenient, de tant en

tant, variar el tipus d’organització del grup. La transició s’hauria de fer

d’una manera ràpida perquè la sessió només és d’una hora i no es pot

perdre temps gfent canvis de posició.

Tipologia de les activitats: L’activitat també sempre és la mateixa, la

revisió-correcció de fragments del llibre Jo confesso de Jaume Cabré i les

competències que es treballen també (comprensió i expressió escrites).

Seria interessant introduir la interacció a través del treball en equip com

he apuntat més amunt. Així, s’aconseguiria que tot i que l’activitat en sí

fos la mateixa, fos més variada i dinàmica.

Ritme de treball: S’adequa molt bé a les necessitats de les alumnes.

Els continguts: Es privilegien els aspectes lingüístics, especialment la

gramàtica, la sintaxi i el lèxic



18

Materials: La novel·la Jo confesso de Jaume Cabré. Cada alumna té la seva

llibreta.

Actuacions de la professora: La professora demana i escriu a la pissarra

les correccions. Considero que podria fer participar més a les alumnes

tant a la pissarra com amb intervencions orals.

Estratègies de la professora: El fet que la professora celebri els encertos

i escolti amb atenció les propostes de les alumnes és una manera

efectiva tant de protegir la motivació com la imatge de les aprenents.

Una altra bona estratègia de motivació que observo és que la professora

va variant el grau de dificultat de la tasca: estones tradueixen del francès

al català, la qual cosa els costa més, i altres estones del català al francès i

aquí poden demostrar un grau de competència més elevat fet que

probablement els reforça interiorment i davant la professora i les

companyes (reconeixement social).

f. Gestió de la comunicació

Quantitat de parla docent: Moderada.

Intervencions de la professora: S’ajuda de gestos, es mou per l’espai,

busca la complicitat de les alumnes amb la mirada i té un to de veu

variat.

Intervencions de les alumnes: Només intervenen quan se’ls ho demana

explícitament. Són tímides i els costa expressar-se en veu alta en català.

Patrons de comunicació: PAP-PAP-PAP. Sempre és la mateixa. Si es

canviés el tipus d’organizació i d’activitat es podria adoptar un altre

patró, per exemple: PAAAP-PAAAP-PAAAP

Feedback: La professora deixa que els alumnes s’equivoquin i quan ho

fan sol·licita la participació d’una altra alumna per resoldre l’error. Si,

finalment, les alumnes no troben la solució, la dóna ella.

Llengües parlades a classe: S’utilitza en excés el francès. Crec que

s’haurien de trobar mecanismes que fessin possible mantenir el català

durant totala sessió. Les alumnes no tenen pràcticament cap dificultat

de comprensió; per tant, no veig la necessitat de recórrer constantment

a la seva llengua materna.



19



Grup: L2

Horari: 13.45h-15.45h.

a) Caracterització de l’alumnat

Procedència: Rennes o ciutat propera.

Edat: Entre 20 i 25 anys.

Motivacions per aprendre: Motivacions intrínseques: Interès per aprendre llengües, per la diversitat cultural i vincles afectius (familiars, futbol, amics, viatges a Barcelona...)


L’aula: És una aula allargada i una mica estreta fet que dificulta la mobilitat. És lluminosa (té finestres a tota una paret). Està ben cuidada i neta. Com a l’aula de l’altre grup, no hi ha cap evidència que sigui una aula de llengua estrangera, no hi ha cap pòster o element decoratiu.

Disposició del mobiliari: Les taules estan col·locades en filera, la pissarra i la pantalla a davant de tot i la taula de la professora damunt una tarima també davant dels alumnes. Sobre moltes taules i cadires. Cada vegada que han de fer classe de català, els alumnes es distribueixen en grups, ja que, com he dit més amunt, fan un projecte



20

per tasques consistent a preparar un debat sobre la qüestió de la independència a Catalunya i estan organitzats en tres comissions. La forma de l’aula dificulta la distribució dels grups i que la professora pugui passar per les taules a supervisar-los d’una manera còmoda.

Equipament tecnològic: Accés a internet, pantalla i projector. Com a l’altre classe laprofessora ha de portar el seu ordinador personal.

Nombre d’alumnes: 14 en total. 10 noies i 4 nois

Relació entre l’alumnat: Molt cordial i afectiva. Sembla que són amics fora de l’aula. De tant en tant, fan bromes i riuen entre ells, però sense deixar d’estar implicats amb la feina.

Atmosfera de treball: Es respira una atmosfea de confiança, treball i cooperació.

Organització dels alumnes: Grups de 4 o 5 alumnes.

b) La motivació

És en aquest grup on detecto un grau més elevat de motivació i ho

atribueixo a diversos factors: és el segon any que estudien català i el fet de

ja saber-ne una mica noto que els dóna més seguretat i autonomia per

expressar-se; estan engrescats amb la tasca que estan duent a terme (el

debat de les tres comissions sobre el procés català); la cohesió del grup és

molt bona (des de fora es perceb l’existència de relacions afectives). Es fan

bromes i es nota que s’ho passen bé a classe.

c. Competència dels alumnes

En general, la competència del grup és alta, sobretot pel que fa a

l’expressió oral. El fet que sigui un grup ben cohesionat i que el clima a

l’aula sigui familiar, crec que potencia l’aprenentatge i que se sentin més

lliures i relaxats a l’hora d’expressar-se en català i que no tenguin vergonya

de fer-ho. Quan han d’escriure tenen més dificultats de gramàtica, sintaxi i

lèxic. En general, observo una correlació entre nivell de competència i

participació. Efectivament, els alumnes que dominen més la llengua són els

que participen més i els que estan més atents. En canvi, els dos alumnes

que tenen una competència més baixa, participen poc, estan discrets i, a

més, més tard he pogut comprovar que falten a classe.



21

d. Gestió de l’ensenyament

Formes socials de l’aprenentatge:

En aquest grup, els alumnes estan organitzats en tres subgrups. Per formar les

agrupacions, la professora em va explicar que va fer una sèrie d’activitats

prèvies (jocs i un test de personalitat). A partir dels resultats, i, tenint en

compte també la competència lingüística dels alumnes va ajuntar els

estudiants. En general, aquesta forma d’organització sembla que funciona,

encara que és difícil aconseguir que tots els integrants treballin per igual i

sempre n’hi ha algun que es “repenja” dels altres i un que lidera el grup.

L’avantatge que observo en aquest tipus d’organització és que afavoreix la

interacció oral.

Tipologia de les activitats

Es realitzen tres activitats. La primera consisteix a veure tres vídeos i a

comentar-los. En cada un, hi surt un dels alumnes en un primer pla

explicant els arguments de la seva comissió (recordo que la tasca final que

tenen encomanada és fer un debat sobre la situació politicosocial a

Catalunya entorn el tema de la independència en el qual hi ha tres parts

implicades: la delegació catalana, l’espanyola i els mediadors). La

professora projecta els vídeos i demana que es fixin en una sèrie

d’elements: to de veu, ritme, contingut, coherència i cohesió (connectors),

etc. Tot seguit, proposa que ho comentin entre tots. La segona activitat

consisteix a continuar preparant, per grups, els arguments de les

comissions. Gràcies a la primera activitat, els alumnes tenen més eines per

acabar de polir els arguments. Mentre van treballant, la professora passa

pels grups a fi d’ajudar-los i fer-los les correccions i comentaris pertinents.

Per fer la tercera activitat, la professora passa per cada grup, mentre els

alumnes estan enllestint la segona activitat i els grava de nou. Ara tots els

membres del grup ha d’intervenir.

Considero que les activitats que es fan són dinàmiques i fomenten molt la

interació oral i la participació. Trobo especialment interessant l’activitat de

gravar les intervencions dels alumnes i analitzar-les després. L’inconvenient

és que, molt sovint, als alumnes els fa vergonya veure’s projectats i alguns

poden arribar a patir ansietat lingüística. Per tant, si es vol fer aquesta



22

activitat cal que els alumnes hi estiguin d’acord i abans de tot, generar un

clima de confiança i respecte.

Ritme de treball:

Adequat i tothom el pot seguir.

Els continguts:

En aquesta sessió es treballen tant continguts lingüístics com culturals. Pel

que fa als continguts lingüístics, es treballen els elements de cohesió del

discurs: els connectors textuals. D’altra banda, els elements culturals són

sempre presents ja que cada grup, per tal d’elaborar els arguments han

buscat informació de Catalunya que han d’utilitzar al llarg de la seva

argumentació.

Materials: Pantalla i projector. Càmera.

Actuacions de la professora: La professora dóna les instruccions, guia

els alumnes, els fa preguntes, suggeriments i propostes de millora.

Estratègies de la professora: Utilitza l’humor la qual cosa col·lobora a

crear una atmosfera de treball agradable; també recorre a la traducció

(al francès) quan els alumnes no entenen alguna paraula, i comenta els

vídeos dels alumnes celebrant el que fan bé i donant-los pautes de

millora.

e. Gestió de la comunicació

Quantitat de parla docent: Moderada. Deixa que sobretot siguin els

alumnes els que interaccionin.

Intervencions de la professora: Utilitza la gestualitat per a comunicar-se,

es mou per l’aula, s’acosta als alumnes, busca la seva complicitat i la

seva atenció amb l’ús de l’humor i amb una varietat àmplia de recursos

expressius. Acostuma a fer preguntes obertes i poques preguntes

tancades ( si/no).

Intervencions dels alumnes: Al principi, estan bastant cohibits i només

parlen quan se’ls interpel·la. Pere intervenir demanen la paraula

aixecant el braç. Fan poques preguntes. Durant la primera activitat



23

participen poc i es limiten a respondre el que els demana la professora.

Tenc la sensació que veure’s a la pantalla els incomoda una mica, així

com el fet de comentar les intervencions dels seus companys. En canvi,

a la segona activitat, en què han d’interactuar entre ells i elaborar el seu

pensament, es mostren més participatius i més predisposats a parlar i

adiscutir les idees.

Patrons de comunicació: No és el mateix en totes les activitats. A la

primera és el tradicional: PAP-PAP...En canvi, a la segona activitat el

gruix de la comunicació recau en els alumnes: AAAAAAP-AAAAAP

La professora es limita a donar les instruccions i a dirigir. Passa per

cada grup a fi de fer les observacions pertinents. A la tercera activitat,

els alumnes moopolitzen el 100% de la comunicació. La professora es

limita a gravar-los.

Feedback: La professora no corregeix en excés. Deixa que els alumnes

s’adonin dels seus propis errors apuntant alguna paraula a la pissarra o

demanant-los: “Sisplau, pots repetir?” Això és així sobretot quan es

tracta d’errors de gramàtica. En aquests casos, els alumnes normalment

són capaços d’adonar-se de l’error que han comès i autocorregir-se. Ara

bé, quan es tracta d’errors de lèxic, (quan no saben la paraula en català

l’acostumen a dir en francès) i llavors la professora els diu l’equivalent

en català directament.

Llengües parlades a classe: En aquest grup també s’abusa del francès.

Els alumnes, quan la professora no els vigila, parlen en francès entre

ells, tot i que ja tenen un nivell suficient de català que els permet

comunicar-se de manera més o menys fluïda; per tant, no es tracta

d’una qüestió de dificultat sinó de comoditat. Se’ls hauria de cridar

l’atenció cada cop que parlessin una altra llengua que no fos català, però

s’hauria de fer d’una manera divertida, lúdica i no estricta: per exemple,

aixecant un cartell que els recordés que són a l’aula de català cada cop

que algú parlés en una altra idioma.



24



Grup: L1

Horari: 16h.-18h.

a) Caracterització de l’alumnat

Procedència: Rennes o ciutat propera i dues alumnes de l’illa de Mayotte.

Edat: Entre 18 i 20 anys. De 15 alumnes només hi ha dos nois.

Motivacions per aprendre: Motivacions intrínseques: Interès per aprendre llengües, per la diversitat cultural i vincles afectius (familiars, futbol, amics, viatges a Barcelona...)


L’aula: Espaiosa i lluminosa. Com a les altres aules, en aquesta tampoc no hi ha cap indici que faci pensar que s’hi ensenya llengua i cultura catalana. Hi trobo a faltar algun element que personalitzi l’espai.

Disposició del mobiliari: Les taules estan col·locades fent fileres. Els alumnes només ocupen les tres primeres.

Equipament tecnològic: Accés a internet, pantalla i projector.

Nombre d’alumnes: 15

Relació entre l’alumnat: En aquest grup no percebo una cohesió de grup tan forta com en el grup d’L2. Aquí els alumnes es segreguen per sexe, per procedència ( les dues noies de Mayotte s’asseuen juntes), i per amistat.

Atmosfera de treball: Els alumnes estan molt concentrats i dedicats a la feina que els proposa la professora.

Organització dels alumnes: Per parelles

c. La motivació

Tenen un grau de motivació alt. Són participatius i estan molt atents a les explicacions i instruccions de la professora. També són treballadors. Fant tot el que se’ls demana i sembla que ho fan amb interès. Crec que la motivació ve donada, en part, perquè els motiva la tasca que fan (per parelles, preparen una presentació, que hauran d’exposar en públic, d’un aspecte concret de la ciutat de Barcelona ( museus, parcs i jardins, festes...)



25

Un altre element que protegeix la motivació dels alumnes és que la professora té un tracte molt cordial i afectuós amb ells. Els coneix individualment i sempre es dirigeix a ells pel seu nom.

d. Competència dels alumnes

En general, destaquen en comprensió oral i els costa sobretot l’expressió

escrita. Tot i que, encara tenen un lèxic reduït aconsegueixen fer-se

entendre en català, alguns amb més dificultats que altres. Aquest grup, però

és més desequilibrat que el d’L2. Hi ha dues alumnes que tenen moltes

dificultats, parlen molt poc i tenen més dificultats de comprensió que la

resta, i dues o tres alumnes que no només s’expressen molt bé sinó que

també destaquen en altres habilitats, per exemple, en expressió escrita. En

aquest grup, no observo una relació tan clara entre el grau de competència

i les variants de participació, motivació, atenció. Tots els alumnes,

independentment del grau de competència, escolten, participen i es

mostren engrescats amb la feina. L’única variant que si sembla estar

vinculada al grau de competència és la d’autonomia. Els alumnes que tenen

un nivell més elevat en totes les habilitats són més autònoms i fins i tot són

capaços d’ajudar els companys quan aquests tenen alguna dificultat.

e. Gestió de l’ensenyament

Formes socials de l’aprenentatge: Durant tota la sessió treballen per

parelles. Em sembla que és una organització que funciona, sempre que,

en cada activitat es modifiquin les parelles a fi que els alumnes es

mesclin. Durant tota la sessió no es modifica la forma d’organització;

potser hauria estat interessant començar o bé, acabar la classe amb una

activitat que impliqués a tot el grup classe, per tal de variar la tendència

d’agrupament. L’avantatge que té el treball per parelles és que els

alumnes s’ajuden entre sí i aprenen a cooperar i treballar en equip.

Quant a la distribució dels grups, és la professora qui decideix qui s’ha

d’aparellar amb qui: procura fer parelles heterogènies pel que fa sexe i

nivell.

Tipologia de les activitats: Es treballa la mateixa activitat durant tota la

sessió, però aquesta té dues parts diferenciades. La primera hora, els



26

alumnes va a la biblioteca a buscar la informació que necessiten per

elaborar la seva presentació. Per això, just començar la classe, la

professora els mostra quins llocs webs poden consultar per fer la seva

recerca. Durant la segona hora, les parelles seleccionen i organitzen el

material a fi de preparar la presentació. Aquesta activitat és variada

perquè es divideix en diferents fases, implica el desplaçament dels

alumnes de l’aula a la biblioteca, i promou el treball de totes les

competències lingüístiques: comprensió oral ( a l’hora d’entendre les

instruccions); interacció oral (entre els integrants de cada parella);

comprensió escrita (per buscar el material a la Xarxa); expressió escrita

(per confeccionar la presentació), i expressió oral (quan s’ha de

presentar en públic la feina).

Ritme de treball: El ritme que marca la professora és adequat, però, a la

pràctica cada parella té un ritme diferent i es produeixen desequilibris.

Durant la primera hora, hi ha parelles que tenen temps de buscar tota la

informació necessària, perquè es limiten a consultar els llocs webs que

els ha recomanat la professora. Altres, no s’organitzen tan bé i triguen

més, i al final de l’hora han recolllit poca informació. A la segona hora,

el ritme de les parelles es torna a desequilibrar: Hi ha parelles que, en

acabar la sessió ja tenen la presentació pràcticament enllestida i n’hi ha

que tot just comencen a redactar el contingut.

Els continguts: És una activitat no només variada per la pluralitat de

competències que promou sinó també per la diversitat de continguts

que es treballen: alhora lingüístics (perífrasis d’obligació, connectors,

lèxic...) i culturals (art, literatura, festes populars, gastronomia...). A més

a més, és una activitat que afavoreix la feina en equip.

Materials: Accés a internet.

Actuacions de la professora: Dóna les instruccions, organitza les

parelles i supervisa la feina que fan.

Estratègies de la professora: Fa sorgir coneixements previs, motiva els

alumnes, recórre al francès per comparar o traduir i col·labora a crear

una atmosfera favorable de treball.

f. Gestió de la comunicació

Quantitat de parla docent: En aquest grup la professora parla més.

S’entretén més amb les instruccions i les explicacions.



27

Intervencions de la professora: És molt expressiva: es mou per l’espai,

s’ajuda de gestos i de la mirada per comunicar-se amb els aprenents.

Parla a poc a poc, fa pauses i s’ajuda d’elements visuals. Controla

l’atenció dels alumnes i els deman en tot moment si tenen preguntes o

dubtes. Per verificar que els alumnes han entès el missatge els fa

preguntes tancades: Sí/No. També fa preguntes obertes.

Intervencions dels alumnes: Aixequen el braç per intervenir, però en

general, només acotumen a parlar quan la professora els fa una

pregunta. A la primera part, els alumnes es limiten a respondre les

preguntes de la professora, en canvi, a la segona part, elaboren el seu

pensament i contribueixen a construir coneixement, sempre sepervisats

i dirigits per la professora.

Patrons de comunicació: Varia en cada fase de l’activitat. A la primera,

és el tradicional: PAP-PAP...A la segona part, el gruix de la

comunicació recau en els alumnes: AAAAAAP-AAAAAP. Els alumnes

treballen per parelles i la professora passa controloar i a supervisar el

que fan. Els corregeix, encoratja, i resol dubtes.

Feedback: Quan els alumnes s’equivoquen quan parlen, si no s’aturen,

la professora no els sol corregir, però si s’aturen, acostuma a donar-los

automàticament la solució. Un cop observada la sessió, penso que una

manera interessant de corregir els alumnes seria recollir totes les errades

que fan els alumnes i quan falten 15 minuts pe acabar la classe

comentar les més importants a la pissarra i demanar la participació dels

alumnes per trobar la solució.

Llengües parlades a classe: En aquest grup, com en els altres que he observat, s’utilitza en excés el francès a classe. La professora alterna el català amb el francès i els alumnes entre ells parlen sempre en francès. Només quan han de fer una pregunta i aixequen la mà, intenten de formular-ne en català. Molts cops comencen la pregunta en català i la continuen en francès.

4. Intervencions a l’aula

En aquest apartat, d’una banda presentaré la unitat didàctica (a) que vaig dissenyar abans de les pràctiques; en segon lloc, una descripció-anàlisi-valoració de les intervencions que vaig fer amb cada grup (b), i finalment un balanç final del conjunt de les pràctiques (c).



28

a) Unitat didàctica:

Àrea Català per a estrangers

Nivell A2

Títol Bon profit!

Temporització 10 hores

Justificació La present unitat didàctica està concebuda perquè els alumnes assoleixin una sèrie d’objectius comunicatius que el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües ha establert per al nivell A2. Un cop finalitzada la seqüència d’activitats, els alumnes seran capaços d’afrontar amb èxit dues situacions comunicatives de la vida quotidiana: fer la comprar i explicar quins són els passos que s’han de seguir per fer una recepta de cuina. A més, el tema de la unitat que presento, permet donar a conèixer elements de la cultura catalana i ofereix l’excusa perfecta per, a la darrera sessió, fer una activitat de caire informal i participatiu que consisteix a compartir un àpat a l’aula. Així doncs, la intenció és combinar els aprenentatges lingüístics amb els aspectes culturals i lúdics. Contextualització de la proposta La unitat està concebuda per dur-se a terme amb un grup format per 12 alumnes universitaris estrangers que porten poc temps estudiant català (nivell A2) El perfil dels alumnes és el següent:

francòfons

estudiants del grau d'espanyol

no contacte previ amb el català

en general, grau alt de motivació

interès per les llengües i per la diversitat cultural Tasca final La tasca final consisteix a escriure una recepta de cuina. El darrer dia, cada alumne portarà un plat que haurà elaborat a casa. Cada plat anirà acompanyat de la seva recepta. A més, cada alumne portarà un fragment literari d’un autor



29

català que contingui alguna referència gastronòmica. Mentre es fa el tast dels plats, els estudiants recitaran els textos que hagin triat. Aspectes clau de la unitat didàctica

Directrius del MECRL: nivells; ensenyament per tasques: la tasca final és una activitat global comunicativa i treball en equip

Perfil dels alumnes: edat; interessos; nivell socioeducatiu; context i coneixements previs

Enfocament comunicatiu: aprendre una llengua per usar-la en situacions de comunicació

Varietat de tasques i d'organització del grup

Treball integrat de totes les habilitats lingüístiques

Treball d'aspectes lingüístics: lèxic, gramàtica i sintaxi

Treball d'aspectes discursius: gèneres textuals

Treball d'aspectes socioculturals

Ús de les TIC

Aplicació d'estratègies de motivació

Materials i recursos

àudios (programes de televisió i cançons); el blog del curs, textos; publicitat de

supermercats, targetes amb imatges; pissarra; projector i pantalla.

Agrupaments



30

Variació constant: tot el grup, en parelles, en grups reduïts (3 o 4 alumnes) i

individual.

Es priorizen les tasques en parelles i en grup en què els alumnes es mesclen.

Es posa en pràctica la idea que la interacció condueix progressivament a

l'aprenentatge.

Al llarg de la unitat didàctica s'eviten les posicions massa fixes en els mateixos

seients. També es fan tasques que requereixen desplaçament per l'aula.

Aquest tipus d'organització també afavoreix:

la cooperació

l'intercanvi d'informació i de coneixement

l'heterogeneïtat: de sexe, nivell...

la motivació

el dinamisme

la participació

Continguts

Objectius didàctics

Activitats

Lèxic del camp semàntic del menjar i la cuina (aliments, estris, mesures...) Mode imperatiu dels verbs regulars i del verb fer Perífrasis d’obligació:

cal + infinitiu

haver de + infinitiu

Pronoms febles anafòrics (proclítics i enclítics)

Identificar, adquirir i utilitzar el lèxic referit al menjar i a la cuina Aprendre a donar ordres i a expressar l’obligació de fer alguna acció Aprendre a donar instruccions per elaborar una recepta Aprendre fórmules de protocol: salutació i comiat

Primera sessió: Act 1: Els aliments: 30 min. (lèxic) Act 2: Delicatessen: 30 min. (imperatius i perífrasis d’obligació) Act 3: Pa amb oli: 15 min. (lèxic) Segona sessió: Act 1: Què hi ha al teu rebost: 20 min. (pronom en) Act 2: Ho tornaria a fer: 20 min. (pronom ho) Act 3: Els refranys: 30 min. (lèxic) Act 4: La flor romanial: 30 min. (pronoms febles anafòrics)



31

Fórmules per saludar i acomiadar-se Exponents lingüístics per demanar i comprar aliments: Què li poso?, quants en vol? Em pot posar...? Present d'indicatiu dels verbs: voler, posar i valdre Endevinalles i refranys populars Connectors textuals (d’ordre) Quantitatius Demostratius Noms de bitllets i monedes Adjectius qualificatius Pesos i mesures: un litre de, un quilo de, una dotzena... Lectura de textos literaris i audició de cançons

Aprendre a demanar i comprar aliments en una botiga o al mercat Copsar el significat d’usos figurats de paraules o expressions i interpretar el sentit dels jocs de paraula i els dobles sentits: refranys i frases fetes Conèixer elements cuturals: gastronomia, literatura, música

Tercera sessió: Act 1: Què li poso?: 30 min. (diàleg per demanar i comprar) Act 2: Cuines: 30 min. (lèxic, imperatius i perífrasis d’obligació) Act 3: Endevinalles: 30 min. (lèxic) Quarta sessió: Act 1: La recepta: 40 min. (expressió escrita individual)) Act 2: Risotto amb grills: 30 min. (comprensió lectora) Act 3: Intruccions per pujar una escala: 30 min. (comprensió escrita per parelles) Act 4: A vegades: 20 min. (verbs. Present d’indicatiu) Cinquena sessió: Act 1: Lectura de textos gastronòmics i tast de receptes elaborades pels alumnes

Metodologia

La metodologia serà dinàmica, variada i participativa, des d’un enfocament

comunicatiu i funcional: ensenyament per tasques.

S’afavoreixen el 4 habilitats lingüístiques i al llarg de les sessions es combinen:



32

explicacions de la professora

activitats

jocs

audició de cançons i visualització de vídeos

S’alternen diferents agrupacions d’aula (treball individual, per parelles, grups

reduïts i grup classe) a fi de fomentar tant el treball en equip com l’autonomia

de l’alumne. S’utilitzen diferents materials i recursos. Es dóna preferència al

material visual i a les TIC.

Criteris d’avaluació

Diversificació de les eines d'avaluació:

Participació

Assistència

Quadern de l'alumne

Quadern del professor

Interacció oral (rúbrica)

Expressió escrita per parelles i individual (rúbrica)

L'avaluació és: Contínua i sumativa; té en compte no només els resultats

individuals sinó també les tasques per parelles; s’adequa a les activitats fetes a

l'aula; és coherent amb els objectius didàctics i esdevé una activitat

d'aprenentatge més.

Només algunes de les activitats d'aprenentatge desenvolupades en aquesta

unitat didàctica seran avaluades (S’explicita quines són a la temporització)

En l’expressió/ interacció oral s’avalua:

Pronunciació: elocució i articulació

Riquesa lèxica

Morfosintaxi: flexió, conjugació, pronominalització, correcció sintàctica

Coherència i cohesió

En l’expressió escrita s’avalua:

Disposició: presentació del text

L’adequació: registre, grau de formalitat



33

L’organització: selecció d’informació i ordenació del text

Cohesió i coherència

Variació: riquesa lexica i precisió semàntica

Correcció: normes gramaticals, ortogràfiques, lèxiques i

morfosintàctiques

Annex: Temporització de la unitat didàctica

Primera sessió: 2 h.

Introducció:

Es presenta el tema de la seqüència didàctica: la gastronomia; els objectius

didàctics; la tasca final i els criteris d’avaluació. (10 min).

La professora projecta a la pantalla les preguntes següents:

T’agrada cuinar?

Quin és el teu plat preferit?

Al lloc on vius hi ha mercats? Hi vas sovint? Quins productes hi

compres?

Quins plats típics coneixes de la cuina catalana? I del teu país?

La professora fa una d’aquestes preguntes a un alumne; aquest contesta i en fa

una altra a un company. D’aquesta manera van participant tots els alumnes (20

min).

Activitat 1 Els aliments

Procediments Es reparteixen 6 fitxes per alumne (amb la imatge i el nom d’un aliment). Els alumnes es desplacen per la classe i s’ensenyen les fitxes. Després, han d’escriure el nom de tots els aliments que recordin. Guanya

qui més n’escriu correctament. Al final, totes les fitxes es pengen a un plafó

a la vista de tothom perquè les puguin consultar al llarg de la seqüència i, a

més, serveixen per decorar l’aula. Es poden organitzar en funció de

l’establiment on es poden comprar els productes: fruiteria, carnisseria...

Temporització 30 min.

Materials Fitxes



34

Agrupament Tot el grup

Activitat 2 Delicatessen

Procediments Es visualitza dues vegades el capítol Delicatessen de la sèrie 4Cats. La segona

vegada, els alumnes han d’escriure tots els verbs que s’utilitzen per donar

ordres. S’escriuen a la pissarra i després es fa la comprovació amb la

transcripció del diàleg. La professora explica el mode imperatiu i les

perífrasis verbals d’obligació.


Materials Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=0v8LalRqjtM

Projector, pantalla i fotocòpies


Activitat 3 Pa amb oli

Procediments Audició de la cançó Pa amb oli del grup TIU. Els alumnes, organitzats en grups petits, han d’escriure tots els noms d’aliments que sentin. Guanya el grup que més n’escriu de correctes.


Materials Projector i pantalla

Agrupament Grups petits (3 o 4 alumnes)

La professora ensenya als alumnes alguns llocs web intressants de gastronomia

així com alguns programes de televisió i ràdio en català sobre el tema (15

min).

Cuina per solters

La cuina de L’Isma

Cuines

https://www.youtube.com/watch?v=0v8LalRqjtM



35

La salut al cistell

Tapes variades

Institut català de la cuina

Segona sessió: 2h.

Explicació senzilla a la pissarra de:

pronoms febles de CD (determinats i indeterminats i les formes

d’aquests pronoms davant i darrere del verb) amb exemples

A continuació, la professora escriu a la pissarra:

les mesures: un litre, un quilo, una dotzena...

les unitats: una ampolla, una llauna, un pot, un paquet... (15 min)

Activitat 1 Què hi ha al teu rebost?

Procediments Cada alumne fa el dibuix esquemàtic d’un rebost i hi dibuixa diferents

productes. Per parelles, l’alumne A demana a l’alumne B: Hi ha llet al teu

rebost? I l’alumne B respon: Sí, n’hi ha un cartró / No, no n’hi ha. La

professora passa a supervisar i a corregir les interaccions dels alumnes.


Agrupament Parelles

Activitat 2 Ho tornaria a fer

Procediments La professora diu, per exemple: Vaig anar a veure Titanic i ho tornaria a fer. A

continuació, cada alumne ha de fer una frase imitant aquesta estructura.

Van participant tots els alumnes



Activitat 3 Els refranys

Procediments Es donen 6 targetes a cada alumne. A cada targeta hi ha una part d’un

refrany en català que està relacionat amb els aliments o la cuina. Per



36

exemple: Dins el pot petit o de pomes agres. Els alumnes s’han de moure per

l’aula i han de trobar l’altre meitat del refrany que els manca. S’han

d’intercanviar les targetes fins que cada alumne arribi a tenir 3 refranys

complets. Al final es llegeixen tots els refranys, els alumne amb l’ajuda de la

professora miren d’esbrinar el sentit i de trobar una equivalència en la seva

llengua.


Materials Targetes


Activitat 4 La flor romanial

Procediments Lectura en veu alta (un paràgraf cada alumne) d’un fragment de la rondalla

mallorquina La flor romanial. Per parelles, han de substituir els sintagmes

que es repeteixen pel pronom feble adient.


Materials Fotocòpies

Agrupament Parelles

Tercera sessió: 2h.

La professora escriu a la pissarra expressions habituals en un acte de compra:

Fórmules per saludar i acomiadar-se: Bon dia!, Com anem? Adéu, vagi bé!,

Fins una altra!...

Per demanar i comprar: qui és l’últim?, què vol?, què li poso? alguna cosa més?

posa’m..., quant val?, alguna cosa més? res més, gràcies...

Es repassa:

Conjugació del verb posar en imperatiu i en present d’indicatiu (posa’m, et

poso )

El verb voler en primera, segona i tercera persona del present d’indicatiu

Repassar noms de bitllets i monedes

Els demostratius: aquest aquell...



37

Les mides: petit, gran...

Adjectius qualificatius: madurs, verds, tendres...(15 min)

Activitat 1 Què li poso?

Procediments Els alumnes, per parelles, simulen el diàleg entre un comprador i un

venedor a partir d’un catàleg amb preus reals. (activitat d’avaluació)


Materials Publicitat de supermercats on aparegui la fotografia dels productes, el nom

i el preu.

Agrupament Parelles

La professora escriu a la pissarra els connectors per marcar ordre:

D’entrada, per començar, llavors, seguidament, a continuació, després,

en primer lloc,

en segon lloc...

Explicació de l’ús del pronom hi (15 min)

Activitat 2 Cuines

Procediments Visualització d’un capítol del programa Cuines. El segon cop, els alumnes

han d’emplenar la recepta amb els verbs i els pronoms que hi manquen.


Materials Vídeo http://www.tv3.cat/cuines/recepta/trufes-gelades-de-

xocolata/8797

Projector, pantalla i fotocòpies

Agrupament Individual

Activitat 3 Endevinalles

Procediments Els alumnes s’organitzen en grups petits (3-4 alumnes). Cada grup agafa

una targeta amb una endevinalla. Tenen 2 minuts per resoldre cada

endevinalla. Es fa una graella a la pissarra i cada equip es posa un nom.

http://www.tv3.cat/cuines/recepta/trufes-gelades-de-xocolata/8797

http://www.tv3.cat/cuines/recepta/trufes-gelades-de-xocolata/8797



38

Guanya l’equip que n’endevina més.


Materials Pissarra i targetes


Quarta sessió. 2 h.

Activitat 1 La recepta

Procediments Cada alumne escriu la recepta del plat que portarà a la propera sessió. En

acabar, es fa una tasca de correcció per parelles. La professora passa a

supervisar i a ajudar els alumnes. (activitat d’avaluació)


Agrupament Individual

Activitat 2 Risotto amb grills

Procediments Es dóna un full als alumnes, organitzats en grups reduïts, amb enunciats

sobre un text que no han llegit sobre el consum d’insectes. Han de decidir

si les afirmacions són veritat o mentida. Al final, es comproven les receptes

i guanya l’equip que ha fet més encerts.




Activitat 3 Instruccions per pujar una escala

Procediments Lectura del text Instruccions per pujar una escala de Julio Cortázar. Per parelles, els alumnes han d’inventar unes instruccions per a un objecte de la vida quotidiana. En acabar cada parella llegirà el seu text sense dir el nom de l’objecte i els companys han d’endevinar de quin objecte es tracta. (activitat



39

d’avaluació)



Agrupament Parelles

Activitat 4 A vegades

Procediments S’escolta dues vegades la cançó A vegades del grups Els amics i de les arts.

La segona vegada, els alumnes han d’emplenar els buits amb la conjugació

correcta dels verbs corresponents.



Agrupament Individual i tot el grup

Cinquena sessió. 2 h.

Activitat 1 Lectura de textos gastronòmics + tast de receptes

Procediments Cada alumne porta un text literari en català que tingui alguna relació amb la

cuina, i un plat amb la recepta que van escriure a la sessió anterior.

Preparen la taula amb tots els plats i les receptes. Prèviament s’ha decidit

qui portarà cada cosa: gots, plats…Mentre es fa un tast, cada alumne

llegeix en veu alta el text lietrari que ha portat. Prèviament la professora els

ha fet una llista de possibles autors: Josep Pla, Miquel Martí i Pol,

Montserrat Roig, Quim Monzó…

Per concloure la unitat, els alumnes penjaran les seves receptes (poden

acompanyar-la d’una fotografia), així com algun fragment dels textos que

han triat al blog de la classe. També hi penjaran comentaris i fotografies de

la sessió gastronomicoliterària

(activitat d’avaluació)

Temporització 2 h.

Materials Textos i plats que aporten els alumnes



40

Com he comentat més amunt, a la pràctica va resultar impossible dur a terme

la unitat didàctica ja que només vaig fer tres hores d’intervencions amb cada

grup i aquesta unitat estava pensada per desenvolupar-se al llarg de 5 sessions

en un total de 10 hores. La manca de temps em va obligar a a adaptar-me a les

circumstàncies i a dissenyar unes sessions que s’ajustessin al temps de què

disposava. Per a fer-ho, vaig aprofitar algunes de les activitats que havia inclòs

en aquesta unitat i en vaig afegir de noves.

b) Descripció-anàlisi-valoració de les intervencions

A continuació, exposo la programació, temporització i concreció de cada una

de les intervenció, així com una anàlisi-reflexió de cada intervenció a partir

d’aquests ítems:

Gestió del temps i ritme

Organització del grup

Atenció, participació i motivació del alumnes

Consignes de treball

Adequació dels continguts, dels materials i de les activitats al nivell del

grup classe i de cada alumne

Estretègies de contextualització, de comunicació (per fer-se entendre o

desfer malentesos), d’activació dels coneixements prèvis i de motivació.

Contextualització i presentació del grup L3

La meva estrena va ser amb el grup que porta més temps estudiant català, amb

els que van pel tercer curs. L’element més destacat d’aquest grup és que és

molt reduït, tant, que només són tres alumnes noies. Durant la nostra primera

tutoria la Montserrat em va explicar que això passa, perquè a tercer la majoria

dels estudiants marxen amb una beca d’intercanvi a una universitat estrangera.

Des del punt de vista de l’aprenentatge del català és una llàstima, perquè

arribats a aquest punt els grups que ja estaven bastant consolidats es



41

desintegren i els alumnes que marxen interrompen l’aprenentatge de la llengua

en un moment crucial, quan tot just havien adquirit una base més o menys

sòlida.

En canvi, entre primer i segon els grups es solen mantenir estables amb els

mateixos alumnes, i això afavoreix la cohesió del grup, la continuïtat, la

progressió i l’èxit en l’aprenentatge del català com a llengua estrangera. El fet

que els alumnes ja es coneguin ajuda a crear un bon clima de treball, de

cooperació i de bona relació social dins de l’aula. Si bé, potser cap a final de

curs alguns estudiants també abandonen les classes a causa de la pressió dels

exàmens finals, aquesta situació no és comparable amb el que passa quan

arriben a tercer i, malauradament, es produeix una autèntica deserció.

El grup d’enguany d’L3 que, primer vaig observar i després amb qui vaig fer la

meva primera intervenció, estava format per tres dones, dues de més joves,

l’Anaïs i la Laura, estudiants del grau d’espanyol i l’Evelin que devia tenir uns

cinquanta anys. L’Evelin no estava matriculada i anava classe com a oient

perquè tenia arrels familiars catalanes i d’aquí li venia la curiositat i l’interès per

la llengua i la cultura catalanes.

Per elaborar la intervenció que faria amb aquest grup vaig partir de tres idees

clares: volia que fos una tasca que lligués amb tot el que havien treballat fins

en aquell moment; havia de ser factible i realista des del punt de vista de la

temporització (només tenia una sessió d’una hora per a desenvolupar-la): volia

aprofitar els coneixements previs de les alumnes, i finalment volia introduir-hi

la proposta que m’havia fet la Montserrat: l’elaboració d’un microrelat per

participar en el concurs Irlats de l’Institut Ramon Llull que coincidia amb

aquelles dates.

A partir d’aquestes premisses vaig posar fil a l’agulla i el resultat va ser aquest

guió.

Activitat 1: El joc de les preguntes

Objectius Repassar i ampliar el lèxic, reforçar estructures sintàctiques de preguntes: On t’agradaria anar de viatge; què és el que et fa plorar, quin és el darrer llibre que has llegit?... interactuar oralment, relacionar elements visuals amb el llenguatge, estimular la imaginació

procediments 1) Cada alumne té un full amb dibuixets. Individualment



42

han d’escriure la pregunta que correspon a cada imatge a sota del dibuix

2) S’ajunten i es demanen les preguntes 3) Cada alumne comenta les resposes de les seves

companyes que li ha sorprès o agradat més.

temporalització 15 minuts

Materials paper (fotocòpia) i bolígraf

Agrupacions Individual

Observacions Aquesta activitat serveix per rompre el gel i crear un clima de confiança.

Activitat 2: La paraula perduda

Objectius Repassar els adjectius, trobar adjectius sinònims, entendre un text literari, llegir en veu alta un text literari (entonació, pronunciació…)

Procediments 1) Es reperteix a cada alumne un text literari amb buits. Comença un alumne a llegir el text i quan es troba amb un buit ha de trobar una paraula que segons el context sigui adequada. Cada alumne fa un paràgraf

2) Quan s’ha acabat tot el text, el tornen a llegir tot sencer sense pauses. Cada alumne llegeix un paràgraf

3) Es reperteix el text autèntic i es omprova quines són les paraules que ha triat l’autor i si coincideixen o no amb les que han triat les alumnes.


Materials Fotocòpia text amb buits. Fragment del Quadern gris de Josep Pla

agrupacions Individual i tot el grup

Activitat 3 : Elaboració d’un relat de ficció

Objectius Repassar els temps del passat (perfet perifràstic), treballar la cohesió textual (connectors) i la coherència del discurs, repassar i amplir el lèxic.

Procediments 1) A partir d’una frase extreta del llibre Jo confesso de Jaume Cabré (que és el llibre que les alumnes estan llegint i a partir del qual fan exercicis de traducció) han d’elaborar un relat. La primera alumne continua el text escrivint una frase i, a continuació, passa el paper a la seva companya que escriu una altra frase. Com que només són tres, es faran dues rondes. La darrera ha de tancar la història.



43

Frase: En veure’m et vas quedar amb la boca oberta i l’expressió congelada

2) Un cop acabat el relat, es llegeix en veu alta


Materials paper i bolígraf

Agrupacions Individual i en grup

Obervacions Aquest relat es reprendrà el proper dia de classe i el reduiran a 140 caràcters per poder-lo presentar al concurs. Finalment, el picaran al twitter de l’Institut Ramon Llull per participar en el concurs d’irlats.

Desenvolupament de la sessió

En aquesta primera sessió només vaig tenir un problema: la manca de temps.

Per sort, després de la sessió les alumnes no tenien més classes i com que

estaven engrescades escrivint la història es van quedar 15 minuts més a l’aula i

el que era un element negatiu (la mala gestió del temps) em va permetre

detectar la motivació de les alumnes, que estaven tan concentrades que no els

va importar quedar-se fora de l’horari per acabar la tasca.

Un altre element que cal destacar és que no vaig fer totes les activitats. Em

vaig saltar la primera activitat i vaig passar directament a la segona, perquè

vaig intuir que no tendria temps. Entre que varen arribar totes i es van asseure

ja havien passat gairebé 10 minuts i, per tant, només en tenia 50!

Primer de tot vaig explicar el que faríem i els vaig proposar de partipar en el

concurs de relats que organitzava l’Institut Ramon Llull. Els vaig demanar si

coneixien aquesta institució. En tenien una idea molt vaga i els vaig fer una

breu explicació tot navegant pel seu lloc web. Tot això ho vaig fer per crear el

context de l’activitat que faríem a continuació i perquè també vaig considerar

que era rellevant que en tinguessin coneixement, ja que és gràcies a aquesta

institució que es fan classes de català a les universitats estrangeres. Amb les

explicacions vaig invertir 5 minuts més. El temps corria de pressa tot i la meva

voluntat de dur un ritme àgil.

Després d’aquesta explicació vàrem començar amb l’activitat del text de Josep

Pla. Va funcionar molt bé. Vaig tenir la sensació que aprenien i alhora s’ho



44

passaven bé. Els satisfeia trobar l’adjectiu adequat. Crec que els reforçava

positivament i els resultava motivador. Potser aquesta activitat se’m va allargar

una mica massa i el ritme es va alentir.

L’activitat del relat, a més d’allargar-se més del previst no la vaig dur a terme

com havia previst al guió. Vaig incorporar un element de manera totalment

improvisada perquè vaig tenir la sensació que els podria ajudar a teixir la

història el fet de tenir més elements a més de la frase que jo els donaria: A la

pissarra vaig escriure:

Verbs adjectius adverbis

Els vaig demanar que em diguessin dues paraules per cada columna. A partir

d’aquí vàrem començar l’activitat del relat breu. La condició era que al relat

havien d’aparèixer aquestes paraules.

Vaig dictar la frase: En veure’m et vas quedar amb la boca oberta i l’expressió congelada.

Una alumna la va escriure i va continuar el text. Quan el text va arribat per

tercera vegada a l’alumne que l’havia començat, ella el va concloure.

Valoració global de la sessió

A banda del problema de la manca de temps (aquest grup només té una hora

de català a la setmana), la sessió va funcionar molt bé. Els materials treballats

van ser adequats al nivell de les alumnes i les consignes es van entendre i

seguir sense cap dificultat. Les tres alumnes es van mostrar atentes a les meves

propostes, actives i implicades amb les tasques proposades i molt motivades ja

que si no ho haguessin estat no haurien estar disposades a quedar més temps

per enllestir l’activitat. Crec que en acabar, estaven orgulloses del resultat final

i de la feina en equip i això també va ser gratificant per a mi. El fet d’escriure

un relat breu per presentar-lo a al concurs em va servir com a estratègia de

motivació, ja que, com bé diu Dörnyei al seu llibre sobre estratègies de

motivació, les activitats que donen lloc a un producte acabat i tangible

generen més motivació.

La Montserrat em va fer una crítica constructiva que m’agradaria recollir aquí.

Em va comentar que creia que m’havia allargat massa amb l’exercici del Pla i,

de fet, com he dit més amunt, jo vaig tenir la mateixa sensació. Em va



45

comentar que l’havíem rellegit moltes vegades i que s’havia fet massa llarg i

repetitiu. M’hauria agradat poder-ho comentar a les alumnes, saber què els

havia semblat a elles. Des de la distància, ara penso que hauria estat molt bé

passar-los una avaluació de la sessió per recollir les seves opinions i

valoracions, i així poder millorar alguns aspectes en el futur. Considero que

els comentaris i les observacions dels alumnes poden enriquir molt al

professor i poden ajudar a potenciar els seus punts forts i a millorar els febles.


A aquesta sessió ja hi anava més relaxada, amb l’avantatge d’haver romput al

gel amb les alumnes d’L3. La classe anterior, per culpa dels nervis no la vaig

poder gaudir i assaborir tant com m’hauria agradat. Aquesta era més llarga. 2

hores. Vaig entrar a l’aula amb dos objectius: “gaudir de fer classe i fer que els

alumnes aprenguin i se’n recordin d’avui”. El grup estava format per 15 alumnes: 11

noies i 4 nois.

Per aquesta sessió portava preparat el guió següent:

Activitat 1: Com sóc i com em veuen els altres

Objectius Repassar i ampliar els adjectius que serveixen per descriure el caràcter de les persones; expressar-se oralment; treballar el gènere dels adjectius.

Procediments 1) Ens col·loquem en cercle i cada alumne agafa un full i el doblega per la meitat. A la part de davant hi escriu el seu nom i, a continuació, passa el full al company que està assegut a la seva esquerra.

2) Els alumnes ha d’obrir el full i a l’interior hi han d’escriure l’adjectiu que per ells millor descrigui la persona que els ha passat el full. Un cop cada alumne ha escrit l’adjectiu, es tornen a fer rodar els fulls cap a l’esquerra. I així, fins que cada alumnes recupera el full amb el seu nom.

3) Quan cada alumne rep de nou el seu full, a sota del seu nom hi escriu l’adjectiu amb el qual s’identifica. A continuació, tots els alumnes despleguen el full i cada un, en veu baixa, llegeix, els adjectius que els han



46

escrit els companys. 4) Finalment, es fa una roda de torn de paraula i cada un

comenta l’exercici: si l’adjectiu que s’han posat concorda amb els que li han posat els compays, si hi estan d’acord, i per què sí o per què no.



Agrupacions Individual i interacció de tot el grup

Observacions A la darrera part, la del torn de paraula cal que la professora faci preguntes per estimular els alumnes a que s’expressin i parlin. Si es queden en silenci o no saben que dir, la professora els ha d’ajudar amb preguntes o facilitant-los idees.

Activitat 2: Si jo fos…

Objectius Treballar l’estructura sintàctica Si jo + pretèrit perfet de subjuntiu + condicional; repassar i ampliar el lèxic.

Procediments 1) Es projecta a la pantalla el poema de Salvat-Papasseit : Si jo fos pescador. Es demana un voluntari per llegir el poema en veu alta. Tot seguit, fa una breu explicació de qui va ser aquest poeta i demana als alumens que es fixin en l’estructura sintàctica dels versos. Es demana quins són tels temps verbals de l’estructura i com es fa aquesta construcció en la seva llengua.

2) A continuació, s’organitza la classe en grup de 3 o 4 alumnes. Un alumne de cada grup escriu en un full: Si jo + (proposició amb verb en primera persona d’imperfet de subjuntiu) + ( proposició amb verb en primera persona de condicional), i la passa al seu veí.

3) Aquest, ha de continuar el poema. Exemple: Alumne A: Si jo fos poeta t’escriuria paraules d’amor Alumne B: Si t’escrigués paraules d’amor t’enamoraries de mi

4) Es farà una roda fins que cada alumne recuperi el seu paper. Quan cada alumne té el seu paper, han d’acabar el poema.


Materials Projector i pantalla, paper i bolígraf

Agrupacions Individual i grups reduïts

Observacions Els alumnes d’aquest grup tenen dificultat i s’equivoquen



47

quan volen fer aquesta estructura en català (m’hi vaig fixar durant la setmana d’observacions), i per aquest motiu vaig decidir introduir aquesta activitat. És una manera amena i divertida de treballar la sintaxi de la llengua que acostuma a ser una part feixuga de l’aprenentatge d’una llengua.

Activitat 3: Com acaba aquest conte?…

Objectius Llegir en veu alta (entonació, pronunciació, ritme i pauses…), comprendre un text, potenciar la creativitat, repassar els temps del passat, enriquir el vocabulari, i treballar la cohesió (nexes i connectors) i la coherència textuals.

Procediments 1) La professora reparteix una fotocòpia del conte La

Monarquia de Quim Monzó. El conte està inacabat: falta el darrer paràgraf. Es fa una lectura en veu alta. Abans de començar la lectura, la professora assigna un paràgraf a cada alumne.

2) La professora planteja preguntes de l’estil:

Coneixeu aquesta història? Us recoda a algun conte popular que heu llegit abans?, quines són les similuds i les diferències amb el conte tradicional?... Amb això es pretén encentar el diàleg i la interacció oral del grup.

3) Es formen grups de 3 o 4 alumnes. Cada grup ha de pensar/escriure un final per aquest compte.

4) Seguidament, cada grup surt davant la resta de la classe a explicar el seu final.

5) Finalment, la professora reparteix una altra fotocòpia, ara sí amb el final real de la història escrita per Quim Monzó. Es demana un voluntari per llegir el paràgraf en veu alta.

40 minuts


Agrupacions Individual i grups reduïts

Observacions Preintervenció

Per fer la primera part de lectura, tota la classe s’organitza fent un cercle. Així ens podem veure i escoltar millor. La segona part, la de crear un final per al conte pot ser oral o escrita. S’optarà per una opció o una altra en funció del temps de què es disposi.



48


En general, el desenvolupament de la sessió va ser molt exitós. L’únic element

negatiu va ser, de nou, la manca de temps per fer les tasques que havia

programat. La primera activitat que tenia previst que durés uns 20 minuts (ara

veig que no era gens realista) es va allargar una hora, perquè vaig seguir el

suggeriment de la Montserrat i vaig fer una activitat prèvia, ja que com jo

l’havia pensat era massa difícil per als alumnes. Jo havia pressuposat que

coneixien els adjectius per descriure el caràcter de les persones i no era així.

L’activitat faciliadora va consistir a fer dues columnes a la pissarra:

Adjectius positius

Adjectius negatius

Vaig escriure una llista d’adjectius al costat i el alumnes havien de classificar-

los en aquesta graella. Aquesta activitat va funcionar molt bé: va servir per

recuperar lèxic conegut, aprendre’n de nou i per preparar l’activitat següent

que d’altra manera no s’hauria pogut fer.

L’activitat Com sóc i com em veuen els altres va engresca moltíssim els alumnes. Per

fer-la ens vam posar tots en rotllana, jo també. Va servir per trencar el gel, per

parlar sense por (fins i tot van riure i es van frer bromes en català!), a més de

ser una manera lúdica de treballar els adjectius referits al caràcter. A més,

varen aprendre alguns adjectius que encara no s’enseyen en el seu nivell, com

ara somiatruites o baliga-balaga.

A la segona part, amb l’activitat del conte de Quim Monzó els alumnes també

van respondre molt bé i vaig tenir la sensació que el text els va agradar. Es van

entendre totes les consignes, no hi va haver cap malentès, tothom va paticipar,

i el material va ser degut al nivell del grup classe.



49


Crec que vaig aconseguir el meu objectiu: fer una sessió dinàmica,

participativa i centrada en la interacció i expressió oral. L’èxit de la sessió

l’atribueixo, en part a la tria de les tasques i dels textos (el text de Quim

Monzó és ja una garantia perquè dóna molt de joc), i a altres factors:

Grup reduït

Cohesió del grup classe: bones relacions interpreseonals i bon clima

de treball.


Aquest grup estava format quasi exclusivament per noies, de dotze només hi

havia un noi. Aquest era el primer curs que feien de català i, per tant, mai

abans havien tengut contacte amb aquesta llengua; la majoria estudiaven el

grau d’espanyol; cap d’ells coneixia cap territori de parla catalana; venien de

diferents regions de França; ningú havia nascut a Rennes, i hi havia dues noies

de l’illa de Mayotte.

D’entrada em va semblar un grup educat i seriós. La meva presència els

encuriosia i estaven ben atens a tot el que els deia i feia. Mentre jo parlava

estaven en silenci i només parlaven si jo els feia preguntes directament. La

Montserrat ja m’ha advertit que, a França, els estudiants estan acostumats a les

classes magistrals en les quals el professor té el monopoli de la parla i els

alumnes es limiten a escoltar.

Per això, amb aquests alumnes vaig tenir clar des de bon principi que volia

centrar-me en el treball de les habilitats orals i en fomentar la participació i la

interacció lingüística en català. Volia ajudar-los a guanyar seguretat a l’hora

d’expressar-se, i perquè això fos possible calia, primer de tot, crear un clima

d’aula acollidor començant la sessió fent una activitat de grup per rompre el

gel i estimular la interacció.



50

Amb aquest grup en total vaig fer dues intervencions de dues hores

cadascuna. Per la primera sessió, la meva idea inicial era fer tres activitats: la

primera en rotllana per trencar el gel i que servís per presentar-se

individualment, i dues en grups reduïts que tenguessin el format de concurs:

una per treballar lèxic específic i l’altra, la comprensió escrita.

A partir d’aquestes idees inicials elaboro el guió següent:

Activitat 1: Com sóc i com em veuen els altres

Objectius Repassar i ampliar els adjectius que serveixen per descriure el caràcter i la manera de ser de les persones

Expressar-se oralment

treballar el gènere (masculí i femení) dels adjectius

Interactuar orlament amb la resta del grup

Procediments 1) Ens col·loquem en cercle i cada alumne agafa un full i el doblega per la meitat. A la part de davant hi escriu el seu nom i, a continuació, passa el full al company que està assegut a la seva esquerra.

2) A continuació han d’obrir el full i a la part interior han escriure l’adjectiu amb el qual descriurien la persona que els ha passat el full. Un cop cada alumne ha escrit l’adjectiu, es tornen a fer rodar els fulls cap a l’esquerra. Aquesta roda continua fins que cada alumne recupera el full amb el el seu nom escrit.

3) Quan cadascú torna a tenir el seu full, a sota del nom cada alumne escriu l’adjectiu que creu que millor el defineix.

4) Quan la professora ho indiqui, tots alhora despleguen els fulls i cada un, en veu baixa, llegeix, els adjectius que han escrit els companys.

5) Per acabar, es fa una roda de torn de paraula i cada un comenta el resultat: si l’adjectiu que s’han posat concorda amb els que li han posat els companys, si hi està d’acord o no i per què.

Temporalització 40 minuts


Agrupacions Individual i interacció de tot el grup



51

Activitat 2: Endevina, endevinalla…

Objectius Repassar i ampliar el lèxic dels aliments

Comprendre un text oral que conté sentits figurats i metàfores: l’endevinalla

Descobrir l’aliment o objecte que es descriu en una endevinalla

Interpretar metàfores

Llegir en veu alta

Treballar en equip

Procediments 1) Els alumnes s’organitzen en grups petits. 2) Es fa una graella a la pissarra amb el nom de tots els

grups que, prèviament han decidit tots els equips. 3) Un membre de cada grup agafa un paperet d’un

sobre. A cada paperet hi ha escrita una endevinalla. 4) Tenen un minut per endevinar entre tot el grup

l’endevinalla que els ha tocat. 5) Passat el minut, un membre de cada grup llegeix en

veu alta l’endevinalla i dóna la resposta. Si és correcta, tenen un punt i es marca a la pissarra.

6) Es poden fer diverses rondes. Al final, es fa el recompte de punts i guanya l’equip que ha resolt més endevinalles

temporalització Fins al final de la classe (uns 30 minuts o més)

Materials Paper i pissarra

Agrupacions Grups petits (3 o 4 alumnes)

Observacions abans de la intervenció

Per introduir el tema, podem parlar de gastronomia i demanar als alumnes quin és el seu plat preferit o que diguin un plat típic de la seva regió.


En aquesta sessió vaig poder dur a terme les dues activitats programades, per

tant, la previsió del temps va ser encertada. Com que era un grup de

principiants vaig pensar que era millor fer menys activitats i entretenir-nos

més en cada una. La primera, que ja l’havia dut a terme amb els alumnes d’L2

la vaig modificar encara una mica més seguint de nou els consells de la

Montserrat. En lloc d’escriure els adjectius a la pissarra, vaig preparar una

activitat prèvia (facilitadora) per parelles.



52

Activitat facilitadora:

1. Per parelles, llegiu atentament la llista següent d’adjectius que utilitzem per

descriure el càracter de les persones.

Després, classifiqueu-los en dues columnes

Alegre, atrevit, simpàtic, antipàtic, divertit, rialler, trist, amable, tranquil, nerviós,

xerrador, treballador, gandul, tímid, ordenat, presumit, caparrut, optimista,

pessimista, impacient, generós, extrovertit, introvertit, despistat, discret, infantil,

dolç, malpensat, panxacontent, baliga-balaga, set-ciències, somiatruites,

trempat, educat, malparlat, observador, exigent, irònic, pedant, viu, entremaliat,

poruc.

Adjetius que coneixeu Adjectius que no coneixeu

2. Ara, busqueu al diccionari català- francès 5 adjectius que no coneixeu i escriviu el

seu equivalent en la vostra llengua a la graella.

Adjectiu en català Equivalent en francès

3. Coneixeu altres adjectius per definir la personalitat de les persones? Escriviu-los a

sota.

Altres adjectius que coneixeu en català



53

Aquesta activitat prèvia va permetre fer un treball profund de lèxic i, després,

va fer possible dur a terme amb èxit l’activitat que tenia prevista.

Els alumnes es mostraren actius, participatius i motivats al llarg de tota la

sessió. A mesura que feien l’activitat en rotllana, reien i es notava que s’ho

passaven bé. Tant en la primera com en la segona activitat varen fer servir

estratègies per fer-se entendre en català i no varen tenir cap problema per

seguir les consignes que els vaig donar.

Pel que fa a l’adequació dels continguts i dels materials, tot i l’observació de la

Montserrat que em va comentar que l’activitat de les endevinalles potser seria

una mica massa complicada per a ells a causa de la introducció de l llenguatge

figurat en les metàfores i les comparacion i dels jocs de paraules,

sorprenentment no només se’n van ensortir sinó que vaig tenir la sensació que

els va agradar fer l’activitat. Crec que això va ser en gran part perquè vaig

introduir l’element del concurs que vaig comprovar que, efectivament,

funciona molt bé com a estratègia de motivació.


Considero que vaig assolir els objectius que m’havia marcat: potenciar

sobretot les habilitats orals en català. La resposta dels alumnes fou molt

positiva: participaren, la seva motivació va ser elevada al llarg de tota la sessió i

el ritme va ser dinàmic. El fet de canviar el tipus d’organització del grup (per

parelles, tot el grup i grups reduïts) i de distribució dels alumnes (la segona

activitat en rotllana i la segona en grups distribuïts per tota l’aula) va aportar

dinamisme, variació i una millor comunicació del grup que quan estan asseguts

en fila.

Per la segona intervenció amb el grup d’L2 aquest era el guió que vaig

preparar:

Activitat 1: Manel i Antònia Font



54

Objectius Acostar el panorama musical actual en català als alumnes

Treballar lèxic nou i frases fetes

Repassar la morfologia verbal i les categories gramaticals

Presentar algunes característiques dialectals del balear

Treballar els sentits figurats i les metàfores (comprensió escrita i oral)

Procediments 1) Primera audició de la cançó Al Mar de Manel 2) Segona audició: els alumnes, per parelles han d’emplenar els

buits 3) Tercera audició es comprova amb la lletra projectada a la

pissarra digital 4) Es comenta el lèxic, el tema, els dubtes… (full amb preguntes) 5) Primera audició de la cançó Dins aquest iglú d’Antònia Font 6) Segona audició: els alumnes, per parelles han d’emplenar els

buits 7) Tercera audició es comprova amb la lletra projectada a la

pissarra digital 8) Es comenta el lèxic, el tema, es compara amb l’altra cançó, i

s’expliquen els trets dialectals més siginificatius que apareixen a la lletra. (full amb preguntes)


Materials Àudio, projector i pantalla, fotocòpies i pissarra

Agrupacions Tot el grup i en parelles


En aquesta sessió vaig poder dur a terme l’activitat programada seguint el guió

que havia preparat prèviament. Com que amb la segona audició els alumnes

no van ser capaços d’emplenar tots els buits, a la tercera audició, amb el text

projectat a la pissarra em vaig entretenir més a explicar el lèxic, les frases fetes

i els trets dialectals del balear. Pretendre que els alumnes identifiquessin les

frases fetes sense cap ajuda va ser massa ambiciós de la meva part, però tot i

així, em va soprendre el grau de comprensió del sentit de la lletra en general.

Els alumnes van ser molt participatius i, tot i que no entenien moltes paraules,

varen copsar el significat global de les cançons i varen fer aportacions molt

interessants. També varen mostrar molt d’interès per les particularitats del

dialecte balear i varen fer preguntes.



55


Com que la sessió només era de 60 minuts, la meitat que l’anterior, a l’hora de

programar, el que vaig tenir més en compte va ser la gestió del temps.

Si bé la gestió del temps fou l’adequada, el contingut (algun lexic i frases fetes)

va ser una mica massa elevats pel nivell del grup classe. Tot i així, el grau

d’implicació dels alumnes fou alt i es varen mantenir atents i participatius

durant tota la classe.

Finalment, tot i que es va complir amb la temporització, considero que el

ritme va ser una mica feixuc i que segurament hauria estat més encertat només

fer una cançó i no dues. Com que és necessari fer almenys tres audicions de

cada cançó per assegurar la comprensió, quan se n’escolta més d’una es fa una

mica ferragós.

Això no obstant, el fet d’escoltar les dues cançons va permetre poder treballar

l’aspecte dialectal a través de la comparació del lèxic i d’altres elements

lingüísitics de les dues lletres, aspecte que va interessar especialment als

alumnes ja que em va donar la sensació que no tenien cap noció prèvia dels

dialectes de la llengua catalana..

Per la segona sessió amb els alumnes d’L1 vaig partir del plantejament que,

d’una banda volia fer activitats d’interacció oral i de l’altra, una activitat

d’expressió escrita. Amb aquesta idea vaig preparar el guió següent:

Activitat 1 El joc de les preguntes

Objectius Repassar i ampliar el lèxic, reforçar estructures sintàctiques de preguntes: On t’agradaria anar de viatge; què és el que et fa plorar, quin és el darrer llibre que has llegit?...

Interactuar oralment, relacionar elements visuals amb el llenguatge, estimular la imaginació…



56

Procediments 4) Cada alumne té un full amb dibuixets. Individualment han d’escriure la pregunta que correspon a cada imatge a sota del dibuix

5) S’ajunten i es demanen les preguntes 6) Cada alumne comenta les resposes dels companyes que li han

sorprès o agradat més.


Materials paper (fotocòpia) i bolígraf

Agrupacions Individual i per parelles

Activitat 2 Recomanar un lloc de la teva ciutat

Objectius Revisar i ampliar el lèxic de la gastronomia

Treballar les perífrasis d’obligació: haver de, caldre que…

Treballar els adjectius qualificatius

Treballar el Present d’Indicatiu

Procediments 1) A la pantalla es projecta un model (fet per la professora) del que han de fer. Es llegeix en veu alta i es comenta: el vocabulari, les estructures sintàctiques, els verbs, la distribució del text, els connectors…

2) Per parelles, els alumnes elaboren el seu text a un full que els dóna la professora que imita el format d’un blog

3) Finalment, es llegeixen en veu alta els textos i es pengen en un plafó de la classe.


Materials Pantalla i projector

Agrupacions Per parelles

Activitat 3 L’estrella

Objectius Interactuar oralment

Fer preguntes

Procediments 1) Un alumne surt a la pissarra i dibuixa una estrella de 5 puntes. A cada extrem de les puntes hi escriu un número que representa un significat ocult que han de descobrir la resta dels alumnes fent-li preguntes (per exemple: és el número de germans que tens?és el teu número de peu?...)


Materials Pissarra

Agrupacions Tot el grup classe



57

Desenvolupament i valoració global de la sessió

En aquesta sessió vaig poder dur a terme totes les activitats seguint l’ordre que

havia establert en el guió. A la primera activitat, els alumnes em van demanar

molt de vocabulari per poder completar les fitxes i van voler que l’escrivís a la

pissarra. El fet de fixar el vocabulari a la pissarra per poder-lo copiar vaig

comprovar que donava seguretat als alumnes i contribuia al seu aprenentatge.

La meva idea inicial era explicar el vocabulari en veu alta, per guanyar temps,

però la reacció dels alumnes em va fer adonar que és necessari, sobretot en els

nivells baixos deixar constància de tot a la pissarra. Posteriorment vaig tornar

a reflexionar sobre aquest aspecte i vaig arribar a la conclusió que a mi quan

estudio una llengua estrangera m’agrada que el professor ho escrigui tot a la

pissarra de manera ordenada i amb lletra clara.

A la segona activitat, el model de text que vaig preparar i que vaig projectar a

la pissarra els va servir de guia a l’hora d’elaborar el seu propi text. De fet,

algunes parelles van seguir la mateixa estructura. En aquesta activitat vaig

comprovar que la competència d’expressió escrita era diferent entre els

alumnes. Com que no els coneixia, vaig deixar que ells mateixos fessin les

parelles. Si els hagués conegut més, hauria estat jo qui les hauria format. I

hagués tengut més temps enlloc de donar-los un full que imitava el format

d’un blog n’hauríem creat un a l’aula d’informàtica. D’questa manera,

l’activitat s’hauria convertit en un producte real i tangible i s’hauria treballat la

competència digital dels alumnes a part de la lingüística.



58



59

El joc de l’estrella, que va agradar molt, va servir per canviar el ritme, baixar el

nivell de concentració i per finalitzar la sessió d’una manera lúdica i

participativa.

c) Balanç final de les intervencions

El balanç final que faig de la part d’intervencions és del tot positiva. No

només m’han servit per posar en pràctica els aprenentatges (com ara activitats

i estratègies concretes) que he adquirit al postgrau, sinó que també m’ha

permès reafirmar la meva vocació per ensenyar català i que l’opció de fer-ho a

l’estranger és molt suggeridora.

Els factors que han contribuït a que les inetrvencions s’hagin desenvolupat

amb èxit són diversos i en destacaria els següents:

La programació de les sessions: Per assegurar el bon funcionament

de les classes és molt important preparar molt bé les activitats.

També és la manera d’aprofitar al màxim el temps a classe.

La bona comunicació amb la facilitadora Montserrat Casacuberta

Grups classe cohesionats, participatius, treballadors i amb un alt

grau de motivació. Bon predisposició per aprendre

Propostes d’activitats dinàmiques, atractives, variades,

comunicatives, i el fet da variar el tipus d’organització. L’ús de

l’humor i la interacció com a recurs per aprendre

Estratègies de motivació com el format concurs en moltes activitats

Ús de diferents suports: àudio. Volia introduir una activitat que

impliqués compartir un àpat a classe però no hi va haver temps

5. Valoració final del Practicum

Per concloure aquesta memòria que m’ha servit per ordenar i deixar

constància del aprenetatges i de les experiències que he tret de la meva estada

com a professora de català en pràctiques a la Universitat Rennes 2 voldria fer

unes reflexions finals a mode de valoració global.



60

Primer de tot he de dir que l’experiència ha estat molt positiva. Tant durant la

setmana d’observacions com en la d’intervencions m’he enriquit molt i no

només com a professora, sinó també com a persona. Considero que observar

com un altre fa classes ajuda molt a reflexionar sobre la pràctica docent. Veure

altres metodolgies, maners de fer, de comunicar-se, de conduir un grup, obre

perspectives, punts d’anàlisi i planteja preguntes. A més a més, veure com

ensenya un altre ajuda també a conèixer-se més a una mateixa així com també

a descobrir i a reflexionar sobre què volem ensenyar i com ho volem ensenyar.

I quan ens posem davant els alumnes seguim aprenent més sobre nosaltres

mateixos i sobre la tasca d’ensenyar. Les intervencions m’han servit per

prendre consciència de la importància de preparar bé les activitats, de tenir un

guió complet, ben estructurat i temporitzat de tot el que es farà. He après

també que s’ha de ser previsora i sempre portar preparades activitats extres

per si hi ha algun contratemps (si el projector no funciona), per si sobra temps

o per si la situació requeireix alterar el ritme o una dinàmica de treball.

He de dir que estic molt satisfeta de com m’han sortir les intervencions tenint

en compte que tot i que la facilitadora m’havia contextualitzat els diferents

grups, no tenia gaire coneixement d’aspectes més concrets com per exemple

els ritmes d’aprenentatge, els interessos dels alumnes o de les característiqes de

l’aula. Vaig dissenyar les intervencions sense tenir en compte tots aquests

elements i tot i aixó, vaig poder dur a terme amb èxit tot el que m havia

proposat.

Un altre element que voldria destacar del conjunt de les pràctiques a Rennes

és la bona comunicació i relació amb la facilitadora, la professora Montserrat

Casacuberta a qui agraeixo molt la seva actitud oberta i acollidora. Es va

preocupar de mantenir reunions regulars amb mi durant la meva estada,

d’explicar-me detalladament la seva metodologia, de passar-me materials i

d’orientar-me durant les intervencions. A més a més, es va oferir a mostrar-me

la regió i descobrir racons de la ciutat i especialitats gastronòmiques.

L’únic element negatiu va ser la brevetat de l’estada. Dues setmanes és un

temps massa curt per fer unes pràctiques professionals. Hi ha alguns ítems del

guió d’observacions que ens van facilitar abans de marxar que no he pogut

completar a causa de la brevetat de l’experiència. Per exemple, se’m demanava

que observés la motivació de tres alumnes i la comparés, quan a la pràctica

només vaig poder copsar la motivació global dels grups ja que només vaig



61

assistir a dues sessions de cada grup i m’havia de fixar amb molts altres

elements.

A les intervencions la manca de temps també va ser un desavantatge: Em va

impedir fer la unitat didàctica que portava preparada o conèixer millor els

alumnes. Això no obstant, va fer que hagués de posar en pràctica la

improvisació i l’adaptació al context, aspectes, no menys importants que

d’altres de la tasca docent.

memòria del pràcticum -...

Documents