memòria 2011-2015
DESCRIPTION
de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat - Ens hem fet GRANSTRANSCRIPT
xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat Memòria 2011-2015
ens hem fet grans
Secretaria Tècnica de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Gerència de Serveis de Medi Ambient Diputació de Barcelona Redacció: Enric Coll i Gonçal Luna Col·laboracions: Maria Garcia, Núria Gabernet, Lídia Hervàs Direcció: Inma Pruna, cap de la Secretaria Tècnica de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Agraïments: Domènec Cucurull Barcelona, març de 2015
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
1
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Memòria 2011 - 2015
ens hem fet grans
Índex de continguts
1. Presentació
2. Antecedents
3. La nostra missió
3.1 Missió i visió
3.2 Objectius estratègics
4. Qui som
4.1 Estructura de la Xarxa
4.2 Els socis
5. Desenvolupament estratègic
5.1 El pla operatiu
5.2. Plans de treball específics
6. Avaluació estratègica
7. Activitats
7.1 Assemblees
7.2 La comissió de seguiment
7.3 El pacte d’alcaldes i alcaldesses
7.4 Les activitats de la xarxa
7.5 Avaluació qualitativa
7.6 Cronologia d’activitats 2011-2015
7.7 Materials de la Xarxa 2007-2011
7.8 Activitats per grups de treball
7.9 Coordinació de campanyes de sensibilització ambiental
7.10 Difusió i comunicació
7.11 Relació amb altres Xarxes i esdeveniments internacionals
7.12 Altres activitats de la Xarxa
8. Conclusions
ANNEXOS
Annex I : Declaracions i Acords de la Xarxa 2011-2015
Annex II : Relació de municipis associats a la Xarxa i signants del Pacte d’Alcaldes
Annex III : El compromís del món local
Annex IV : Relació d’inscripcions als Grups de treball i Comissions
Memòria 2011-2015
2
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
3
1. Presentació
18 anys de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Amb aquesta memòria la Xarxa celebra la seva majoria d’edat, 18 anys en que moltes coses han succeït. Per tant, la Xarxa, tots plegats, ENS HEM FET GRANS. Ens hem fet grans, perquè hem passat de 118 ens locals inicials a més de 280 ens locals d’arreu de Catalunya, amb la implicació de tots els nivells de l’administració pública – des de la Generalitat de Catalunya fins als municipis més petits.
Ens hem fet grans, perquè tots junts hem après els uns dels altres i fruit de l’intercanvi, la posada en comú i la reflexió conjunta hem avançat en la sostenibilitat de les nostres ciutats i pobles. En definitiva, perquè hem fet del treball conjunt un valor indispensable per reeixir en els nostres objectius i avançar cap a un model de ciutats més sostenibles en el sentit més ampli del terme. Aquest camí que hem recorregut plegats aquests darrers divuit anys ens ha permès millorar i consolidar àmbits de la gestió ambiental i la sostenibilitat local: la planificació a través de les Agendes 21 Locals o els Plans d’Acció per una Energia Sostenible, l’ús eficient dels recursos naturals a través de la gestió de residus, del cicle local de l’aigua, la millora de la qualitat de l’aire i de l’ambient sonor, la utilització de recursos locals amb la promoció de la compra verda i el consum responsable, la contribució a la sostenibilitat global amb els compromisos establerts sobre el canvi climàtic, o la implicació social en el procés de sostenibilitat a través de l’educació per la sostenibilitat, la participació ciutadania i la integració dels aspectes socials, econòmics i ambientals. Hem integrat en el nostre vocabulari i en la nostra gestió local els conceptes d’ecologia urbana, fluxos metabòlics, mobilitat sostenible, eficiència energètica, mitigació i adaptació al canvi climàtic, prevenció dels residus, entre molts altres. I comencem a comprendre la implicació de nous conceptes com la resiliència i la biodiversitat urbana, l’autoconsum i l’autosuficiència energètica i material, les ciutats i pobles intel·ligents. La Xarxa ha evolucionat, ha canviat, ha crescut: un procés d’aprenentatge conjunt molt profitós per a totes les parts que desitjo continuï per molts anys .
Memòria 2011-2015
4
2. Antecedents
La Xarxa de Ciutats i
Pobles cap a la
Sostenibilitat és una
associació de municipis
compromesos amb el medi ambient,
per avançar cap a un
desenvolupament sostenible.
Constitueix una plataforma de
cooperació, intercanvi i treball en
xarxa, on els municipis troben un marc
adequat per discutir els seus
problemes, les seves inquietuds, les
seves necessitats, les seves
experiències, i per promoure i dur a
terme projectes d’interès comú.
La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la
Sostenibilitat es va crear en una
assemblea constituent celebrada a
Manresa el 17 de juliol de 1997, amb la
participació de representants de 118
municipis. I es va constituir, a l’empara
de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, de
règim local de Catalunya, com una
associació d’ens locals, els quals van
aprovar una carta de principis i
objectius: la Declaració de Manresa,
que senyalava la voluntat dels socis
d’avançar cap a una situació de major
sostenibilitat en el territori.
En el moment de la creació de la Xarxa
les polítiques locals de medi ambient
dels municipis es trobaven en un estat
incipient. L’any 1994 s’havia iniciat al
Servei de Medi Ambient de la Diputació
de Barcelona, el Programa d’Auditories
Ambientals - Agendes 21 i es produïa
un increment de l’elaboració d’Agendes
21 o Plans de Sostenibilitat als
municipis, en base al mandat de la
Cimera de Rio de Janeiro de 1992.
Això comportava un canvi cap a una
perspectiva transversal de la gestió
local, amb una tendència a l’ampliació
de les col·laboracions
interdepartamentals i inter-municipals.
Els referents es trobaven en el marc
internacional: en l’àmbit europeu, per
exemple, s’havia celebrat la
Conferència Europea de Ciutats
Sostenibles a Aalborg, s’havia creat la
Campanya Europea de ciutats
sostenibles, i fins i tot la Direcció
General de Medi Ambient de la
Comissió Europea convocava una
reunió amb xarxes de municipis i
representants dels governs locals que
marcava l’inici de l’Estratègia europea
de Medi Ambient urbà.
La Xarxa recollia la voluntat dels seus
socis de treballar conjuntament des del
món local a favor del desenvolupament
sostenible, d’establir un marc de
reflexió, col·laboració i suport als
municipis associats i actuar com a
interlocutor dels municipis catalans que
iniciaven programes de sostenibilitat,
davant d’altres organismes nacionals o
internacionals.
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
5
3. La nostra missió
3.1 Missió i visió
En la 12a Assemblea general de la
Xarxa, celebrada el 22 de febrer del
2012 a Vic, es va aprovar el Pla
Estratègic de la Xarxa pel període
2011-2015.
El Pla Estratègic partia d’una sèrie de
documents, treballs i dinàmiques
previs. A partir d’aquest Punt de
partida, en especial els objectius
fundacionals recollits als Estatuts, es
defineix la Missió de la Xarxa pel
període 2011-2015:
“Impulsar el treball en xarxa entre
els municipis i associats de la
Xarxa per millorar la gestió
ambiental local i aprofundir en un
model de desenvolupament
sostenible.”
Els valors de la Xarxa són els propis
reconeguts en els Estatuts aprovats en
l’Assemblea constituent de Manresa
l’any 1997. La visió de la Xarxa de cara
a l’any 2015, i més a llarg termini, fins
al 2020, es basa en aquest missió i
aquests valors.
3.2 Objectius estratègics
Així doncs, es defineixen 15 objectius
estratègics a treballar fins a l’any 2015
per part de la Xarxa, és a dir, tant per
part dels municipis membres de la
Xarxa en llurs àmbits territorials, com
per part de tots els membres de la
Xarxa en la posada en comú i
l’intercanvi d’experiències propi del
treball en xarxa.
Cada objectiu estratègic té vinculada
una imatge per tal que visualment es
puguin relacionar amb altres elements
del Pla de forma ràpida i entenedora.
Els 15 objectius estratègics es
divideixen en:
- 6 objectius estructurals: que
corresponen als objectius que han de
traspuar en qualsevol àmbit d’actuació i
treball de la Xarxa: Grups de treball,
activitats, productes i materials,
projectes específics... Tots hem de
vetllar pel compliment d’aquests sis
objectius estructurals, i per tant les
actuacions tant del Pla d’acció
posterior com dels Plans dels Grups de
treball han de verificar la integració
d’aquests objectius.
- 9 objectius sectorials: que
corresponen als àmbits de treball dels
diversos Grups de treball o àmbits de
treball en xarxa que caldrà configurar
durant el mandat 2011-2015, en forma
d’objectius a desenvolupar. És a dir,
tots els objectius sectorials han de
quedar coberts i assumits per algun
Grup o Comissió de treball.
La present Memòria avalua el grau
d’assoliment d’aquests objectius
estratègics.
Memòria 2011-2015
6
Objectius estructurals
1. Renovar la vigència del
compromís polític del món local
per impulsar polítiques vers un
model de desenvolupament
sostenible.
2. Promoure un nou model per les
ciutats i pobles basat en
l’economia verda i l’ocupació
local, en un context de
desenvolupament sostenible.
3. Donar suport als municipis per
promoure la millora dels serveis
públics ambientals i generar
oportunitats de finançament,
estalvi i eficiència en la gestió
econòmica ambiental de
l’ajuntament.
4. Continuar impulsant el paper de
la Xarxa com instrument de
cooperació, intercanvi
d'experiències i entorn
institucional per promoure un bon
govern ambiental.
5. Estimular la coordinació i
cooperació entre administracions,
en especial entre el món local i la
Generalitat de Catalunya
6. Estimular la col·laboració pública
– privada i la participació dels
sectors empresarials i socials.
Objectius sectorials
7. Donar suport al Pacte d’Alcaldes per una energia sostenible
local, en àmbits de treball comú i
en xarxa.
8. Promoure l’educació, la
participació i la comunicació
ambiental coordinada i aplicada a
àmbits específics de la gestió
ambiental municipal.
9. Fomentar l’estalvi i la
racionalització de recursos a
través de la millora dels
programes de compra pública
sostenible, el consum
responsable i la producció
local.
10. Potenciar el treball conjunt i comú
per millorar la gestió local del
soroll.
11. Establir un espai comú entre els
municipis i les administracions
supralocals per millorar la qualitat
de l’aire.
12. Aportar coneixement sobre
l’impuls del vehicle elèctric al
món local, en el marc de les
polítiques per una mobilitat
sostenible i segura.
13. Promoure un Pacte per la gestió
del cicle local de l’aigua.
14. Millorar els resultats de recollida
selectiva i prevenció de residus.
15. Realitzar el seguiment periòdic i
regular dels indicadors
ambientals municipals, com a
eina de planificació estratègica,
promoció territorial i avaluació
de les polítiques locals de
sostenibilitat.
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
7
4. Qui som En base als estatuts, la Xarxa té una
estructura bàsica formada per:
A. L’Assemblea, òrgan màxim de
decisió i de representació, integrada
per representants de tots els municipis
associats. Aprova els objectius, el Pla
de Treball anual, etc.
En cada assemblea s’ha procedit a
donar comptes de les activitats
desenvolupades per la Presidència, la
Secretaria tècnica i els Grups de treball
i també s’han aprovat les propostes de
Pla de Treball per al període següent.
També es ratifiquen les noves
adhesions o baixes de socis i es fa la
renovació de càrrecs i de Grups de
Treball.
La Xarxa ha celebrat 4 assemblees
ordinàries durant aquest mandat en les
quals es renoven els compromisos del
món local amb l’avanç cap a la
sostenibilitat. Les declaracions i acords
aprovats els podeu consultar les en
l’Annex d’aquesta Memòria.
B. La Presidència, i les
vicepresidències amb funcions de
representació i titularitat de la Xarxa i
amb accions propositives
essencialment polítiques.
C. La Comissió de seguiment,
formada per la presidència i vice-
presidències i un conjunt de
representants municipals. Organitza el
funcionament de la Xarxa entre
assemblees, proposa noves
incorporacions de socis, fa el
seguiment dels Plans de treball i les
propostes de col·laboració i les
relacions institucionals amb altres
xarxes.
D. La Secretaria tècnica, És l’òrgan
de gestió quotidiana, assumit per la
Gerència de Serveis de Medi Ambient
de la Diputació de Barcelona. Realitza
la gestió administrativa, les activitats de
dinamització, difusió, facilita informació
als associats i sobretot dóna suport per
al compliment dels acords,
especialment dels grups de treball.
Assemblees ordinàries
Data celebració Activitats destacades
Vic 22 febrer 2012 Renovació de càrrecs i aprovació del Pla estratègic
Declaració de Vic Pel compromís local envers Rio+20: Cap al bon govern ambiental i l’economia verda
Lleida 7 març 2013 Declaració de Lleida per l’Educació Ambiental
Acord de la Xarxa per un Aire més Net
Vilanova i la Geltrú 18 març 2014
Declaració de Vilanova i la Geltrú per l’adaptació als efectes del canvi climàtic en el territori i el litoral
Acord de la Xarxa per un Salt endavant del Pacte dels Alcaldes i per una Energia sostenible local
Barcelona 11 març 2015 Declaració de Barcelona
Acord de la Xarxa de suport als acords clima post-2015
Memòria 2011-2015
8
Presidència Il.lm. Sr. Joan Puigdollers, President delegat d’Espais
Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona
Vice-presidències Sra. Mercè Rius, Diputada adjunta de Medi Ambient de la
Diputació de Barcelona
Sr. Albert Camps, Tinent d’alcalde de l’ajuntament de
Granollers.
Sra. Sònia Egea, Regidora de Medi Ambient de
l’Ajuntament de Barcelona
Sr. Sergi Alegre, Tinent d'Alcalde d'Urbanisme, Mobilitat i
Medi Ambient de l’Ajuntament de El Prat de Llobregat
Sra. Maica Bassas, Regidora de Medi Ambient de
l’Ajuntament de Manlleu
Membres de la Comissió de seguiment 2011-15
1. Barberà del Vallès
2. Berga
3. Cornellà de Llobregat
4. Girona
5. Igualada
6. L’Estany
7. Lleida
8. Malgrat de Mar
9. Manresa
10. Mataró
11. Mollet del Vallès
12. Navàs
13. Reus
14. Sabadell
15. Terrassa
16. Vic
17. Vilafranca del Penedès
18. Vilanova i la Geltrú
19. Diputació de Girona
20. Diputació de Lleida
21. Diputació de Tarragona
Vocals
22. Àrea Metropolitana de Barcelona
23. Comissió Medi Ambient - FMC (Observadors)
24. Comissió Medi Ambient - ACM (Observadors) Observadors 25. Departament de Territori i Sostenibilitat - Generalitat de Catalunya
(Observadors)
Càrrecs renovats a la 12a. Assemblea general celebrada a Vic el 22 de febrer del 2012
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
9
4.1 Estructura de la Xarxa
Per tant, per tal de donar compliment
tant a l’estructura prevista pels Estatuts
de la Xarxa, com a les necessitats fruit
dels Objectius estratègics presentats, es
proposa la següent Estructura de treball
de la Xarxa pel mandat 2011-2015.
1
1 Pendent a aprovar a la XV Assemblea
D’aquesta manera tots els objectius
estratègics queden recollits en els
diversos àmbits de treball.
c. Comissió dels Horts
ASSEMBLEA
Comissió de Seguiment
Seminari d’Estratègia de les Ciutats i Pobles cap a la sostenibilitat
a. Comissió d’Indicadors de Sostenibilitat
b. Comissió tècnica per una gestió integrada del litoral
6. Grup de treball d’educació per la sostenibilitat
5. G.T. de consum responsable local i prevenció de residus
3. Grup de treball de millora de la qualitat l’aire
2. Grup de treball del cicle local de l’aigua
1. Grup de treball per l’Energia sostenible local
4. Grup de treball de prevenció de la contaminació acústica
7. Club del Pacte d’Alcaldes
8. Grup de treball de Promoció de la Bicicleta *
Memòria 2011-2015
10
Evolució del nombre d'associats a la Xarxa
118
280
0
50
100
150
200
250
300
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
4.2 Els socis
En l’assemblea constitutiva celebrada el
1997, la creació de la XARXA ja va
rebre el suport de 118 municipis de la
província, que després van anar
formalitzant les adhesions mitjançant les
aprovacions dels Estatuts de la Xarxa i
la Declaració de Manresa en els seus
respectius plenaris.
Des d’aleshores el nombre de socis ha
anat augmentat fins als 280 membres
associats.
Aquest mandat ha suposat assolir la
plena incorporació de la Xarxa de tot el
món local català amb la incorporació de
les diputacions de Girona, Lleida i
Tarragona, i la presència com a
membre observador del Departament
de Territori i Sostenibilitat de la
Generalitat de Catalunya.
Els membres associats a la Xarxa
corresponen a:
217 ciutats i pobles de la província de
Barcelona i 29 més de la resta de
Catalunya (246)
11 consells comarcals, les 4 diputacions
catalanes i l’Àrea Metropolitana de
Barcelona (16)
18 entitats observadores, incloses l’ACM, la
FMC, diverses Mancomunitats de serveis i
la Generalitat de Catalunya.
El gruix de ciutats i pobles suposen el
97,6% de la població de la província de
Barcelona i el 83% de la població
catalana. Podeu consultar la llista
completa a l’Annex.
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
11
5. Desenvolupament estratègic
Un cop aprovat el Pla Estratègic, a la
12a Assemblea general, celebrada el 22
de febrer del 2012 a Vic, es va iniciar el
desenvolupament del mateix en un Pla
d’Acció a partir dels 15 objectius
estratègics i l’estructura de treball.
Els objectius es divideixen en objectius
estructurals i sectorials, per aquest
motiu el Pla d’Acció es composa alhora
d’un Pla operatiu i els Plans de treball
específics de cara Grup de treball o
Comissió, respectivament.
Seguint l’estructura de les Agendes 21
Locals, els Plans s’estructuraran en
programes i actuacions. S’ha verificat
que tots els objectius queden recollit en
un o altre programa.
5.1 El pla operatiu
El Pla operatiu ha de donar resposta als
6 objectius estructurals. Es divideix en
diversos programes i s’ha desenvolupat
en actuacions concretes en el marc de
les funcions de la Comissió de
seguiment i la Secretaria tècnica,
informant anualment dels progressos a
l’Assemblea general.
1. Programa de promoció de la
Xarxa
2. Programa de benvinguda i
formació a nous membres
3. Programa de difusió
d’experiències locals
4. Programa de comunicació, nous
formats i Xarxa 2.0
5. Programa de serveis de suport
als membres de la Xarxa
6. Programa d’Ambientalització
7. Projectes de la Xarxa
Pla operatiu Plans de treball
Pla d’Acció
7 programes amb actuacions
A desenvolupar per CdS i ST
1 Pla per Grup i Comissió
A desenvolupar per cadascun
Memòria 2011-2015
12
5.2. Plans de treball específics
Tant la Comissió de seguiment, com els
Grups de treball i les Comissions
tècniques es van constituir després de
la 12a Assemblea General, i en la
primera reunió constituent es van dotar
d’un Pla de treball específic pel mandat
a desenvolupar a través de les
Comissions permanents en el cas dels
Grups de treball.
En la primera reunió de cada Grup de
treball es van definir els membres de la
Comissió permanent i, en algun cas,
fixar un calendari o periodicitat mínima
de reunions. També s’han realitzat
activitats o reunions multigrups per a
temàtiques de tipus transversal.
Els Grups de treball són un dels
elements essencials i nuclears de la
Xarxa i estan formats pels representants
i tècnics/ques dels municipis inscrits en
cada grup. Tenen una metodologia de
treball dinàmica i flexible, però tenen,
com a marc de referència, la missió de
la Xarxa, els objectius fundacionals i els
objectius estructurals d’aquest mandat.
Cada membre d’un Grup de treball es
pot implicar en graus diferents de
participació, en funció dels seus
interessos, capacitats, recursos i
disponibilitat:
1. Membre participant: Ser membre
d’un grup de treball té avantatges: el
representant o tècnic/a pot establir
relacions i intercanviar experiències
amb altres municipis. Rebrà la
informació de l’àmbit concret a
través de la Comunitat virtual de la
Xarxa (xarxaenxarxa.diba.cat), podrà
consultar la informació a la pàgina
web (www.diba.cat/xarxasost), i també
convocatòries específiques de
reunions de Grup, informació,
peticions d’informació... via correu
electrònic; i es motivarà l’intercanvi
d’informació i experiències
presencial (reunions de grup) i
virtual (fòrum de la Comunitat virtual
Xarxaenxarxa).
2. Membre líder: el representant o
tècnic/a pot liderar el
desenvolupament del Pla de treball.
Serà membre de la Comissió
permanent del Grup, necessitats
d’intercanviar informació, aportar
coneixement, implicació en la
Comunitat virtual Xarxaenxarxa ...
La creació dels grups de treball respon
a la necessitat d'oferir instruments de
debat i discussió al nombre de municipis
més gran possible. Cada grup de treball
funciona de manera autònoma, però la
seva estructura i organització és
comuna i s'estableix de la manera
següent:
Un àmbit de treball virtual – la
Comunitat virtual de la Xarxaenxarxa -
on estar informat.
Un Plenari format per tots els repre-
sentants i tècnics/ques dels municipis
membre participants inscrits en el grup.
Una Comissió permanent que està
integrada pels representants de
diversos municipis (mínim tres) escollits
d'entre els membres del grup (membres
líder) i les seves funcions són:
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
13
Entorn virtual Trobades presencials
Informació Xarxaenxarxa
Plenari del Grup de treball
Comissió permanent
Suport
Líders
Participants
Informació a la Comunitat virtual
determinar, coordinar etc., el grup de
treball i marcar l'estratègia del grup.
Cada Grup de treball comptar com a
mínim amb el suport següent:
Un/a tècnic/a de referència de la
Secretaria tècnica com a dinamitzador.
Un o més tècnics/ques de la Diputació
de Barcelona vinculats a cada grup
específicament, com a suport expert.
Un/a tècnic/a, com a mínim, de la
Generalitat de Catalunya, també com a
suport expert i en compliment de
l’objectiu estratègic nº5 i la voluntat
expressada per la pròpia Generalitat de
Catalunya.
Les Comissions s’han creat quan hi ha
hagut algun projecte concret que ho ha
requerit i estan integrades pels
representants dels municipis implicats o
interessats en aquest. Les seves
funcions seran les de definir i
desenvolupar l'esmentat projecte i
també tindran suport de tècnics experts.
A l’Annex podeu veure els municipis
inscrits.
Memòria 2011-2015
14
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
15
6. Avaluació estratègica Per tal d’avaluar l’acompliment del Pla
estratègic de la Xarxa 2011-2015 es van
incorporar un seguit d’eines de
seguiment per avaluar el grau
d’acompliment del Pla al final del
mandat tant en termes de funcionament
de la Xarxa com l’impacte de les
activitats realitzades en les polítiques
locals de sostenibilitat.
1. Indicadors de seguiment: que
sintetitzin de forma anual el
funcionament de la Xarxa i que
transformen els objectius estructurals i
les accions del Pla operatiu en
paràmetres mesurables
2. Metes: dins el sistema d’indicadors
de seguiment s’incorporen un seguit de
metes, per avaluar el grau
d’acompliment dels objectius
estructurals i les accions del Pla
operatiu.
INDICADORS DE FUNCIONAMENT
Estructura de la Xarxa Unitats Resultat mandat 07-11
Meta 2015
Resultat final
Grau d’assoliment
Membres de la Xarxa Unitats 252 270 280 104 %
Ens locals membres de la Xarxa Nº ens locals 234 250 262 105 %
Població Xarxa Habitants 6.143.446 - 6.203.444 -
President Persones 1 - 1 -
Vice-presidents Persones 5 - 5 -
Secretaria tècnica Persones 4 - 4 -
Membres Comissió de seguiment Persones 28 35 38 Sí
Membres dels Grups de treball Persones 181 200 684 340 %
Membres de les Comissions Permanents Persones 45 50 78 156 %
Participació a la Xarxa Unitats Resultat mandat 07-11
Meta Resultat
final Grau
d’assoliment
Assistència Assemblea Persones 80,5 / any130 / any 140/any Sí
Assistència Comissió de seguiment Persones 79 20 /
reunió
188 (23,5 /
reunió) Sí
Participació als Grups (GT + CP) Persones 713 250 / any
1.957 (489/any)
Sí
Participació jornades per Grups organitzadors 1.597 2.400 = 600 / any
2.447 (612 / any)
Sí
Municipis de la Xarxa adherits al Pacte d'Alcaldes Nº ens locals 144 250 195 78 % 2
% municipis Pacte d'Alcaldes sobre el total de la Xarxa % 62% 100% 79 %
2 No es computen els municipis adherits al Pacte d’Alcaldes de Girona, Lleida i Tarragona si no són membres directes de la Xarxa, malgrat queden sota el paraigües de les Diputacions com a entitats coordinadores del Pacte i membres de la Xarxa.
Memòria 2011-2015
16
Resultats de la Xarxa Unitats Resultat
mandat 07-11Meta Resultat final 3
Grau d’assoliment
Activitats Unitats 118 120 = 30 / any
175 ** (44 /any)
150 %
Assistència activitats Persones 3344 1000 /
any 5.012 ** (1.253 /any)
125 %
Productes Unitats 36 10 / any
80 ** (20 /any)
200 %
Accions de col·laboració
(Altres Xarxes, Gencat, sector privat...) Unitats No calculat 25 39 156 %
Indicadors d'efecte Xarxa Unitats Resultat
mandat 07-11Meta Resultat final 4
Grau d’assoliment
Grau de participació als Grups (GT + CP) % 85% 85% 65 % 77%
Grau de participació a l'Assemblea % 39% 51% 43 % 84%
Grau de participació (assistents i vots) a l'Assemblea % 61% 75% 71 % 95%
Grau de participació a la Comissió de seguiment
% 68% 75% 100 % Sí
Grau de participació total sobre membres de la Xarxa
% 61% 75% 66 % 88%
Grau de satisfacció jornades 1 al 5 4,15 > 4 4,23 Sí
Indicadors ambientals Unitats Només
2010 2011 Meta Resultat final
Grau d’assoliment
Estalvi de paper % No
calculat66% 80% 86% 107%
Emissions CO2 evitades % 56% 46% 75% 66% 88%
Comunicació Unitats 2011 Meta Resultat final Grau
d’assoliment
Subscrits a Sostenible Unitats 3.635 4.000 4.350 108 %
Membres de la Comunitat Virtual Unitats 666 700 1.129 161 %
3 ** Dades tancades a exercici 2014 4 Els membres del òrgan ha assistit com a mínim en una ocasió durant el mandat
La majoria de metes fixades pel Pla
estratègic vinculades als Objectius
estratègics s’han assolit clarament i en
els pocs casos on no s’ha assolit el
100% de la meta fixada, els resultats
han suposat una millora.
A destacar, entre d’altres, l’augment del
nombre d’inscrits als Grups de treball,
que demostra la importància d’estar
connectats en xarxa per millorar
l’intercanvi d’informació i coneixement
entre els membres.
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
17
7. Activitats
7.1 Assemblees L’Assemblea és l’òrgan màxim de
decisió de la Xarxa. Cada any
l’assemblea aprova l’Informe de Gestió
de les activitats realitzades, tant per la
Secretaria tècnica i pels Grups de
Treball, com per part de la presidència i
la Comissió de Seguiment. També
proposa el Pla Anual d’activitats per al
període següent.
12a. Assemblea general
Vic, 22 de febrer del 2012
En la primera Assemblea del mandat,
s’obre una nova etapa i suposa un èxit
de participació amb més de 150
persones representant gairebé un
centenar d'administracions. Es renoven
els càrrecs. A causa de l’elevat nombre
de nous electes es presenta de nou la
Xarxa a tots els membres i s’explica el
seu funcionament i objectius.
S’informa sobre la Carta Internacional
del Caminar, la 1a Fira de la Biomassa
de Vic i es visiten instal·lacions de
biomassa a Vic i Masies de Voltregà.
S’aprova la Declaració de Vic d’adhesió
i compromís del món local vers Rio+20:
cap al bon govern ambiental i
l’economia verda. La Declaració de Vic
ha estat aprovada per més de 90 ens
locals en els respectius Plens
municipals.
S’organitzen taules rodones de
presentació i intercanvis entre els
membres de la Xarxa, amb recull
d’interessos i necessitats.
S’aprova el Pla Estratègic 2011-2015
pels propers quatre anys i la creació
dels grups de treball:
1. GT d’Energia Sostenible Local.
2. GT de Gestió Local del cicle de l’Aigua
3. GT de Millora de la Qualitat de l’Aire
4. GT de Prevenció de la Contaminació
Acústica
5. GT de Consum responsable local i
Prevenció de residus
6. GT d’Educació per la Sostenibilitat
7. Comissió d’Indicadors
8. Comissió de municipis per una gestió
integrada del litoral.
Memòria 2011-2015
18
13a. Assemblea general
Lleida, 7 de març del 2013
En aquest Assemblea es fa un pas
endavant clau durant aquest mandat:
les quatre diputacions i la Generalitat de
Catalunya es comprometem a formar
part de la Xarxa, fet que suposa
consolidar-la arreu del territori català.
Aquest serà un acord clau per
desenvolupar posteriors projectes de
col·laboració i coordinació com la
Setmana de l’Energia o el Club del
Pacte d’Alcaldes.
Es ratifica l’acord pel qual la Xarxa es
converteix en entitat promotora del
Pacte d’Alcaldes.
Es celebra una taula rodona sobre la
gestió dels espais periurbans i la
promoció dels horts. També s’aprova la
creació de la Comissió d’Horts.
Des del punt de vista institucional, es va
aprovar l'Acord de la Xarxa per un Aire
més Net – en el qual s’hi han adherit
més de 25 ens locals – i la Declaració
de Lleida per a l'Educació per la
Sostenibilitat – a la qual s’han adherit
una seixantena de municipis – (Veure
Annex).
I s’acaba amb la visita al Parc Científic i
Tecnològic Agroalimentari de Lleida.
14a. Assemblea general
Vilanova i la Geltrú, 18 de març 2014
A part d’assumptes normatius, en
aquesta Assemblea es commemoren
els cinc anys des de l’aprovació del
primer Pla d’Acció per l’Energia
Sostenible i es celebra la trobada del
Pacte d’Alcaldes.
S’aprova la creació i es presenta el Club
del Pacte d’Alcaldes.
S’aprova l’acord de la Xarxa “Per un salt
endavant del Pacte d’Alcaldes per
l’Energia Sostenible Local” i la
Declaració de Vilanova i la Geltrú per
l’adaptació del món local als efectes del
canvi climàtic al territori i al litoral, a la
qual s’hi han adherit gairebé una
trentena de municipis.
També es va exposar el posicionament
del Grup de treball de prevenció de
la contaminació acústica i del Grup de
treball de gestió local del cicle de
l'aigua.
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
19
15a. Assemblea general
Barcelona, 11 de març del 2015
Assemblea de balanç final de mandat,
es celebra en el marc del III Fòrum
sobre medi ambient i món local al
Recinte Modernista de Sant Pau a
Barcelona.
Es proposa aprovar un conveni de
col·laboració amb l’Institut Català de
l’Energia i amb la Xarxa d’Escoles per la
Sostenibilitat de Catalunya, entre
d’altres.
Es dóna suport al Compromís ciutadà
per a la Sostenibilitat de Barcelona
2012-2022.
Es proposa crear el Grup de treball de
Promoció de la Bicicleta.
Es celebra un diàleg sobre el paper de
les ciutats i pobles en el marc dels
acords internacionals sobre canvi
climàtic.
Es proposa aprovar l’Acord de la Xarxa
de “Suport al Comunicat de Lima per un
acord global post-2015 sobre clima,
inclusiu i ambiciós” i la “Declaració de
Barcelona per les ciutats i pobles
habitables, fèrtils i resilients”.
7.2 La comissió de seguiment
La Comissió de seguiment s’ha reunit
en sis sessions ordinàries durant el
mandat fins a març del 2015, a les que
cal sumar-hi la reunió preparatòria de la
12a Assemblea i una reunió
extraordinària amb l’Agència de Residus
de Catalunya.
La Comissió de seguiment en aquest
mandat ha estat la més nombrosa amb
representació de 23 ens locals i la
incorporació de les quatre diputacions,
l’AMB i la Generalitat de Catalunya com
a observador.
A part dels assumptes de tràmit fixats
estatutàriament (preparació de les
Assembles, seguiment de la gestió de la
Secretaria tècnica i de l’execució del Pla
estratègica i els Plans anuals i
específics...), la Comissió de seguiment
ha modificat la dinàmica de treball
habitual per centrar-se en debats més
participatius d’assumptes d’interès dels
membres de la Comissió, i per extensió
de tota la Xarxa.
Memòria 2011-2015
20
S’han fet debats sobre:
La presència institucional catalana a la Cimera Rio +20.
Resultats sobre la presència institucional a la 7a Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles a Ginebra.
Informació sobre la nova estratègia europea Mayors Adapts
Informació i valoració sobre resultats de la Setmana Europea de l’Energia Sostenible 2014
Presentació de la nova Llei catalana de canvi climàtic (LC3)
Presentació de la xarxa NetWercH2O i propostes de treball conjunt
Presentació proposta de renovació del portal Sostenible.cat.
Resultats de la COP20 a Lima
7.3 El pacte d’alcaldes i alcaldesses
Durant l’any 2012 la Xarxa signa un
acord, ratificat per la 13a Assemblea
general, amb la Comissió Europea pel
qual es converteix en entitat promotora
del Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses per
una Energia Sostenible Local.
La Xarxa ha considerat molt
positivament el Pacte d'Alcaldes i els
seus resultats potencials des del seu
llançament, és per això que ha decidit
reforçar la promoció del Pacte
d'Alcaldes entre els seus membres i
altres autoritats locals i donar suport als
que han formalitzat el seu compromís
amb el Pacte.
La Comissió Europea reconeix a les
entitats que actuen com a ‘Promotors
del Pacte' com els seus aliats per
transmetre el missatge i augmentar la
incidència del Pacte. Aquests Promotors
del Pacte es defineixen com aquelles
xarxes d'autoritats locals que aprofiten
les seves activitats de grup de pressió,
de comunicació i de xarxes per
promoure el Pacte d'Alcaldes i donar
suport als compromisos dels signants.
Es diferencien així de les entitats Coor-
dinadores del Pacte, com la Diputació
de Barcelona, amb funcions diferencia-
des i complementàries.
La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la
Sostenibilitat té entre els seus objectius
principals representar i defensar els
interessos de les autoritats locals a
nivell nacional i europeu, i fomentar
l'intercanvi d'experiències i millors
pràctiques entre els seus membres. En
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
21
particular, treballa en les polítiques
locals d'energia sostenible i la protecció
del clima, la promoció de l'eficiència
energètica i l'ús d'energies renovables.
Per aquests motius, amb aquest
Acord, la Xarxa es compromet a dur a
terme les següents tasques entre els
seus membres:
1. Promoure l'adhesió i accés al Pacte d'Alcaldes
(creació del Grup de treball d'Energia Sostenible
Local de la Xarxa, coordinació i suport als seus
membres per organitzar Dies de l'Energia) i per
proporcionar suport i coordinació als membres
signants del Pacte (ajudant-los a organitzar actes
públics dirigits a la sensibilització sobre aquests
temes).
2. Reconèixer públicament el Pacte d'Alcaldes
com un element clau de la seva política.
3. Servir d'enllaç amb els seus membres i facilitar
l'intercanvi d'experiències entre els signataris i
els candidats del Pacte d'Alcaldes.
4.Defensar els interessos comuns tant en l'àmbit
nacional i / o fòrums europeus amb la finalitat de
facilitar l'adhesió al Pacte d'Alcaldes i el
compliment dels seus requisits.
5. Exercir un paper d'intermediari entre la Xarxa
de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, els
seus membres i el Pacte d'Alcaldes, i amb els
mitjans de comunicació a escala regional o
nacional.
6. Ajudar a identificar els esdeveniments
rellevants en què el Pacte d'Alcaldes es podria
promoure.
7. Informar sobre l'aplicació del Pacte, per part
dels membres de la Xarxa, i participar en els
debats sobre l'aplicació estratègica de la
iniciativa proposada per la Comissió.
8. Informar a l'Oficina del Pacte d'Alcaldes sobre
les accions empreses per la Xarxa de Ciutats i
Pobles cap a la Sostenibilitat en el marc del
Pacte d'Alcaldes.
A part, també s’ha aprovat el del Sr.
Domènec Cucurull com a Comissionat
de la Xarxa pel Pacte d’Alcaldes, a títol
honorífic. Per tal de donar compliment i
impulsar els acords assolits per la Xarxa
en convertir-se en entitat promotora del
Pacte d’Alcaldes, s'ha aprovat que en
Domènec Cucurull actuï com a
Comissionat, tenint en compte la seva
vàlua i vinculació professional com a
Cap de la Secretaria tècnica de la Xarxa
fins l’any 2012.
I finalment, s’ha creat el Grup de treball
de la Xarxa: Club del Pacte d’Alcaldes
de Catalunya.
El 79% dels membres de la Xarxa s’han
adherit al Pacte d’Alcaldes (195
municipis) i totes les entitats catalanes
coordinadores i promotores del Pacte a
Catalunya són membres de la Xarxa i
del Club del Pacte d’Alcaldes.
A l’Annex teniu tota la informació sobre
els municipis membres de la Xarxa i
adherits al Pacte d’Alcaldes.
195
195
Memòria 2011-2015
22
7.4 Les activitats de la
xarxa
Podem agrupar les activitats
realitzades, en quatre grans àmbits:
1. Intercanvi, debat i reflexió: La Xarxa
és una eina de participació
important, els representants
municipals fan trobades i/o reunions
regularment, especialment
mitjançant els grups de treball i les
comissions, els quals debaten
temes d’interès, col·laboren en
buscar solucions i proposen
activitats.
2. Formació: Tenint en compte els
objectius bàsics de la Xarxa, moltes
de les seves activitats estan
orientades a la formació i l’intercanvi
d’experiències, per tant un bloc
d’activitats correspon a activitats
formatives com jornades, seminaris,
tallers, visites, etc.
3. Elaboració de materials i productes:
La Xarxa elabora documents de
referència per als socis, com guies o
manuals. El procediment és sempre
obert i participatiu.
4. Espai de coordinació i col·laboració:
la Xarxa esdevé un espai on els
seus membres coordinen accions
comunes, especialment destacables
la coordinació en accions de
sensibilització ambiental a través de
les ofertes comunes de recursos.
Amb el suport organitzatiu de la
Secretaria tècnica i gràcies a la
participació activa dels seus membres,
sobretot a través dels Grups de treball,
aquests darrers quatre anys s’ha
organitzat desenes d’activitats de
diverses temàtiques i formats.
És el mandat de la Xarxa en el
qual s’han organitzat més
activitats (175), i més
assistència a activitats de la
Xarxa s’ha produït – més de
5.000 persones -.
També s’han editat fins a 80
productes o materials diversos.
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
23
Nombre d’activitats i assistents de la Xarxa (dades trimestrals del mandat 2011-2015)
Període Any Nº activitats Anual Nº assistents Anual
2on trimestre 2011 7 219
3er trimestre 2011 3 84
4art trimestre 2011 5 31 211 1167
1er trimestre 2012 7 303
2on trimestre 2012 20 460
3er trimestre 2012 12 214
4art trimestre 2012 18 57 363 1340
1er trimestre 2013 13 399
2on trimestre 2013 17 260
3er trimestre 2013 4 167
4art trimestre 2013 12 46 475 1301
1er trimestre 2014 15 380
2on trimestre 2014 15 640
3er trimestre 2014 6 149
4art trimestre 2014 14 50 341 1510
1er trimestre 2015 7 347
TOTAL 175 5.012
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
2011 2012 2013 2014 2015
Reunions
Jornades i altres
Materials
Evolució de les activitats i productes de la Xarxa 2011-2015 (fins a març 2015)
Memòria 2011-2015
24
Assistència
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
Activitats
0
10
20
30
40
50
60
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
Quadre d’evolució de l’Assistència i Activitats de la Xarxa
(fins a març 2015)
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
25
0,00
1,00
2,00
3,00
4,00
5,00
Tal
ler
La X
arxa
est
alvi
a ai
gua
Tal
ler
La X
arxa
est
alvi
a ai
gua
Pre
sent
ació
Set
man
a E
nerg
ia
Sem
inar
i res
idus
III
Jorn
ada
olor
s
Jorn
ada
Rie
res
Jorn
ada
Hor
ts
Jorn
ada
esco
les
Com
pra
verd
a
Jorn
ada
sens
ibilit
zaci
ó
Tal
ler
volu
ntar
iat
Jorn
ada
mer
cat e
lèct
ric
Jorn
ada
aire
més
net
Jorn
ada
hort
s
Jorn
ada
mer
cats
inte
rcan
vi
Tal
ler
educ
ació
a le
s es
cole
s
Com
pra
ener
gia
verd
a
Jorn
ada
PV
PC
Tal
lers
hor
ts e
colò
gics
GT
Aig
ua a
mb
Joan
Gay
a
Sor
oll S
abad
ell
Hor
ts i
seg.
Alim
enta
ria
7.5 Avaluació qualitativa A part d’una valoració quantitativa
respecte el nombre d’activitats
organitzades i l’assistència a aquestes
activitats, també s’ha volgut incorporar
durant aquest mandat una eina
d’avaluació qualitativa de determinades
activitats: en concret de les jornades.
A cada jornada s’ha recollit un
qüestionari d’avaluació del
funcionament de la mateixa, fet que ha
permès generar informes de resultats i
reflexions just després de cada jornada
per incorporar millores de funcionament
a la següent.
Com es pot observar, totes les jornades
es situen entre el 4 i el 4,5. En els
casos de notes més altes o més baixes
s’han pogut detectar els aspectes a
millorar per a la següent sessió.
La valoració mitjana de totes les
jornades avaluades és de 4,23
– en una escala de l’1 (Molt negatiu) al 5
(Molt positiu) –
Valoració mitjana – 1 al 5 - de l’avaluació de les jornades
Memòria 2011-2015
26
En referència als aspectes avaluats, els
resultats mitjans són els següents:
SESSIÓ DE TREBALL 1 al 5
Claredat de la informació aportada 4,30
Interès del continguts 4,33
Materials lliurats 3,83
Utilitat per la vostra activitat
professional 4,17
Adquisició de nous aprenentatges 3,90
Adequació als objectius i expectatives
de la jornada 4,08
ORGANITZACIÓ JORNADA
Durada del treball en grup 4,04
Grau de debat en els grups 4,23
Oportunitat de relacionar-se 4,42
Resultats obtinguts en el debat 4,14
Organització de la trobada 4,47
Durada de la sessió 4,21
Lloc de realització 4,37
Dinàmica de treball 4,46
Tasca moderadors / ponents 4,46
Respecte els aspectes relacionats amb
els continguts de les sessions, els
aspectes més ben valorats són l’interès
dels continguts, la claredat de la
informació aportada i la utilitat per
l’activitat professional dels assistents –
majoritàriament tècnics municipals -. Un
aspecte a millorar, i en funció de la
jornada ha variat força, és la valoració
dels materials lliurats.
Respecte l’organització de la jornada,
els aspectes més ben valorats són
l’organització de la jornada i la qualitat
dels ponents – en cas de jornades
expositives – o dels moderadors – en
cas de jornades participatives -.
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
27
7.6 Cronologia d’activitats 2011-2015 A continuació podeu consultar totes les activitats de la Xarxa realitzades en aquest mandat i les activitats amb col·laboració i participació.
Activitat Data Lloc Assistents
SETEMBRE 2011
PLA DE LLANÇAMENT NOU MANDAT
Setmana Europea de la Mobilitat 2011 16 a 22
setembre
C.P. Recursos Hídrics 23 de
setembre Barcelona 9
Taller "Campanyes de prevenció de residus" 29 de
setembre Barcelona 60
OCTUBRE 2011
Jornada informativa Cànon de l'aigua 20 d'octubre Barcelona 50
NOVEMBRE 2011
Taller "Campanyes estalvi agua" 3 de
novembre Barcelona 35
Presentació a l'Escola de Formació de l'Associació de Gremis d'Instal·ladors de Catalunya sobre polítiques d'estalvi d'aigua
7 de novembre
Barcelona
Comissió Tècnica Àrea Metropolitana de Barcelona (Medi Ambient) - Xarxa per treballar sobre contaminació per olors
10 de novembre
AMB 3
Reunió preparatòria nou mandat 22 de
novembre Barcelona 31
Jornada tècnica de presentació de la Guia d'aigües grises (Aquaespaña)
23 de novembre
Barcelona
Setmana europea de la prevenció de residus 19 a 27
novembre
G.T. Energia Sostenible local
G.T. Gestió del Cicle local de l'aigua
G.T. Millora de la qualitat de l'aire
G.T. Consum responsable local i prevenció de residus
G.T. Prevenció de la Contaminació acústica
G.T. Educació per la sostenibilitat
C.T. Indicadors
C.T. Gestió del litoral
Comissió d'Horts
Seminari d'Estratègia de la Xarxa
Club del Pacte d'Alcaldes
Govern i relacions institucionals
Activitats amb participació o col.laboració
Assistència com a públic
Llegenda:
Memòria 2011-2015
28
DESEMBRE 2011
3er Seminari tècnic de gestió del soroll 15 de
desembre Barcelona 92
GENER 2012
Presentació Estudi CO2 - Residus EMMA 27 de gener AMB
FEBRER 2012
Reunió G.T. Recursos Hídrics: coordinació campanya estalvi aigua
2 de febrer Barcelona 37
Reunió Secretaria tècnica - Dept. Comunicació ARC 7 de febrer ARC 5
Reunió G.T. Recursos Hídrics: coordinació campanya estalvi aigua
10 de febrer Barcelona 15
Reunió Energia solar tèrmica 15 de febrer ICAEN
Visita Smart City Sant Cugat del Vallès 17 de febrer Sant Cugat del
Vallès
Suport al curs del CILMA de Gestió energètica bàsica en el marc del Pacte d'Alcaldes
Del 1 al 22 de febrer, els dimecres
Girona
Assemblea General 22 de febrer Vic 159
Visites a instal·lacions de Biomassa a Masies de Voltrega i Vic
22 de febrer Masies i Vic 25
Roda de Premsa ACA - Diba: La Xarxa estalvia aigua 23 de febrer Barcelona 20
Jornada El futur de l'energia solar fotovoltaica 28 de febrer Barcelona
MARÇ 2012
Jornada Zero Waste UAB 22 de març UAB
Constitució G.T. Energia Sostenible local 27 de març Barcelona 42
Xerrades de la campanya "La Xarxa estalvia aigua" Març
ABRIL 2012
Constitució G.T. Contaminació acústica 12 d'abril junt Barcelona 23
Constitució G.T. Millora de la qualitat de l'aire 12 d'abril junt Barcelona 18
Constitució G.T. Educació per la sostenibilitat 17 d'abril Barcelona 27
Reunió amb la resta de Diputacions Catalanes 19 d'abril Barcelona 10
Constitució G.T. Cicle local de l'aigua 20 d'abril Barcelona 26
Constitució G.T. Consum r.l. i prevenció de residus 23 d'abril Barcelona 35
Taller sobre estalvi d'aigua a personal Diputació 24 d'abril Barcelona 10
Biometa 23 i 24 d'abril Barcelona
Constitució C.T. Gestió del litoral 25 d'abril CEM 17
MAIG 2012
C.P. Energia Sostenible local 3 de maig Barcelona 14
Fòrum Residu Zero 4 de maig Barcelona
Presentació Setmana de l'Energia Sostenible 2012 10 de maig Barcelona 35
C.P. Prevenció contaminació acústica 17 de maig Barcelona 7
C.P. Cicle local de l'aigua 18 de maig Barcelona 8
C.P. Millora de la qualitat de l'aire 23 de maig Barcelona 10
Sessió de suport al seguiment dels PAES 23 de maig Barcelona
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
29
JUNY 2012
Suport i treball en xarxa en el marc EU Sustainable Energy Week 2012
Juny
El Laboratori dels residus (III) 6 de juny Barcelona 37
C.P. Consum r.l. i prevenció de residus 6 de juny Barcelona 7
Visita tècnica a promoció edifici 22@ a Barcelona 6 de juny Barcelona
Comissió de seguiment 7 de juny Barcelona 25
G.T. Energia Sostenible local: actuacions d'estalvi de shock
15 de juny Barcelona 28
Presència a la Cimera Rio+20 13 a 22 de
juny Rio de Janerio 3
G.T. Contaminació acústica: Seminari intercanvi 22 de juny Barcelona 21
Jornada Introducció a la contaminació odorífera 28 de juny Barcelona 99
Sessió de suport al seguiment dels PAES 29 de juny Barcelona
Xerrades de la campanya "La Xarxa estalvia aigua" Abril a Juny
Tallers Setmana de l'Energia Juny
JULIOL 2012
Reunió amb el CILMA 3 de juliol Barcelona 6
Reunió Estratègia Catalana Adaptació al Canvi climàtic
3 de juliol Generalitat
C.P. Educació per la sostenibilitat 5 de juliol Barcelona 11
G.T. Millora de la qualitat de l'aire: Presentació Gencat 10 de juliol Barcelona 44
Seminari Les estratègies ambientals... 10 de juliol Barcelona
Sessió de suport al seguiment dels PAES 12 de juliol Barcelona
Reunió preparació Seminari d'Estratègia 18 de juliol Castellar del
Vallès 13
G.T. Energia Sostenible local: actuacions d'estalvi de shock
19 de juliol Barcelona 13
SETEMBRE 2012
Trobada amb representants Grècia sobre suport al Pacte d'Alcaldes de la Xarxa i comunicació
27 d'agost Barcelona 4
G.T. Consum r.l. i prevenció de residus 15
G.T. Educació per la sostenibilitat
13 de setembre
Barcelona 18
Presentació de la Setmana Europea de Prevenció de Residus
26 de setembre
Barcelona 70
C.P. Prevenció contaminació acústica: documents tipus
27 de setembre
Barcelona 8
Retorn Acords Rio+20: Comissió de treball 27 de
setembre Generalitat 2
C.P. Energia Sostenible local 28 de
setembre Barcelona 10
Xerrades de la campanya "La Xarxa estalvia aigua"
OCTUBRE 2012
C.P. Contaminació Atmosfèrica: preparació activitats 2 d'octubre Barcelona 8
C.P. Cicle local de l'aigua: preparar tema concessions 3 d'octubre Barcelona 7
Presentació ponència a ECOVIURE 5 d'octubre Manresa
Col·laboració amb el Clúster d'Energia sobre llums de Nadal
9 d'octubre COEIC
Curs de Mecanismes d'estalvi d'aigua en edificis 15 d'octubre Barcelona 15
Memòria 2011-2015
30
Curs de TiC i 2.0. de la Xarxa 19, 22 i 26 d'octubre
Barcelona 65
Trobada de municipis amb horts escolars 23 d'octubre Sabadell 20
Jornada retorn Rio+20 19 d'octubre Sant Pau 25
C.P. Educació per la sostenibilitat 30 d'octubre Barcelona 6
NOVEMBRE 2012
Presentació Residus i Canvi Climàtic 6 de
novembre Barcelona
G.T. Cicle local de l'aigua: Manteniment de Rieres 7 de
novembre Barcelona 41
C.T. Gestió del litoral 8 de
novembre CEM 15
C.P. Consum r.l. i prevenció de residus 9 de
novembre Barcelona 9
G.T. Contaminació acústica: Seminari intercanvi II 13 de
novembre Barcelona 11
G.T. Energia Sostenible local: Actuacions estalvi econòmic Clima
16 de novembre
Barcelona 38
G.T. Cicle local de l'aigua: Canvis en el cànon de l'aigua
19 de novembre
Barcelona 35
9a jornadas Agenda 21 Locales en Euskadi 21 de
novembre Vitoria
10a jornades de prevenció de residus municipals: Ponència de reflexió
21 de novembre
Barcelona
Jornada "La prevenció dels residus municipals en un context de crisi"
28 de novembre
Girona
Participació a diverses activitats CONAMA2012 26 a 30 de novembre
Madrid
Xerrades de Setmana Europea de Prevenció de Residus
DESEMBRE 2012
Constitució de la Comissió redactora de l'OOMM tipus de soroll i vibracions
5 de desembre
Barcelona 6
Comissió de seguiment 13 de
desembre Barcelona 28
C.P. Cicle local de l'aigua: preparar nous temes. Estalvi econòmic...
19 de desembre
Barcelona 7
C.P. Educació per la sostenibilitat: Monogràfic EA a les escoles
20 de desembre
Sant Cugat del Vallès
7
Trobada de municipis amb horts escolars 20 de
desembre Sant Cugat del
Vallès 20
Xerrades de la campanya "La Xarxa estalvia aigua"
GENER 2013
Reunió amb la Fundació Fòrum ambiental: Estudi residus i soroll
29 de gener Barcelona 10
Reunió de treball de la Comissió redactora de l'OOMM tipus de soroll i vibracions
31 de gener Barcelona 6
FEBRER 2013
Reunió inicial Estudi soroll i recollida residus 5 de febrer Barcelona 11
C.P.Educació per la Sostenibilitat: preparació Assemblea
12 de febrer Barcelona 6
CP Consum responsable local i prevenció de residus: preparació Assemblea i jornada compra verda
19 de febrer Barcelona 8
Visita Caldera Biomassa Celler Torres 20 de febrer Penedès 20
Xerrada sobre estalvi d'aigua i el rebut de l'aigua 22 de febrer Barcelona
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
31
C.T. Gestió del litoral 27 de febrer CEM 17
G.T. Millora de la qualitat de l'aire: preparació Assemblea - Declaració
28 de febrer Barcelona 39
MARÇ 2013
Assemblea General 7 de març Lleida 121
G.T. Taller sobre Manteniment de Rieres Urbanes 13 de març Barcelona 35
Taula de millora urbana: Espais buits - Diputació de Barcelona
14 de març Barcelona
G.T. Prevenció contaminació acústica: Inici procés participació OOMM tipus de soroll i vibracions
15 de març Barcelona 30
Xerrada sobre estalvi d'aigua i el rebut de l'aigua 17 de març Badalona
Jornada constitució Comissió Horts 21 de març Vilanova i la
Geltrú. 80
Xerrada sobre estalvi d'aigua i el rebut de l'aigua 22 de març Montmeló
G.T. Millora de la qualitat de l'aire: Monogràfic Ozó 27 de març Barcelona 16
ABRIL 2013
Visita Fàbrica Baxi 4 d'abril Castellbisbal 16
G.T. Educació per la Sostenibilitat: EA a les Escoles 9 d'abril Barcelona 36
G.T G.T Consum r. local i p.residus: Apadrinament de municipis per impulsar la Compra verda municipal
18 d'abril Barcelona 20
Assemblea del CILMA 18 d'abril Girona
Jornada menys soroll més acústica 24 d'abril Sabadell
MAIG 2013
C.P. Cicle local de l'aigua: preparar nous temes 3 de maig Barcelona 8
G.T. Educació per la Sostenibilitat: Programació activitats sensibilització
35
G.T. Energia Sostenible local: Setmana europea de l'Energia
15
G.T. Millora de la qualitat de l'aire: Monogràfic campanya Aire més Net
8
G.T. Prevenció contaminació acústica: Recursos Sensibilització
8 de maig Barcelona
7
Presència a l'Assemblea de l'Aliança pel Clima 16 de març La Haia, Holanda
2
G.T. Energia Sostenible local: Compra d'energia i altres
22 de març Barcelona 34
Comissió de seguiment 28 de maig Barcelona 25
JUNY 2013
Curs Sostenibilitat i Comuncació 2.0 (2a ed) 13 de juny Barcelona 22
C.T. Gestió del litoral 20 de juny CEM 14
Reunió de coordinació amb Pacte d'Alcaldes 24 de juny Brussel·les 5
Reunió coordinació amb la Diputació de Tarragona 28 de juny Tarragona 8
Reunió de coordinació amb la Diputació de Lleida 28 de juny Lleida 5
Activitats i coordinació de la Setmana de l'Energia Juny 0
JULIOL 2013
Reunió de coordinació amb la Diputació de Girona - CILMA
12 de juliol Girona 5
Visita Horts de Barcelona 18 de juliol Barcelona 40
Activitats i coordinació campanya Aire més Net Juliol
Memòria 2011-2015
32
Activitats i coordinació de la Setmana de l'Energia Juliol
SETEMBRE 2013
Presentació de la Setmana de Prevenció de Residus 2013
19 de setembre
Barcelona 87
Webinar sobre Aire més Net per la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura
25 de setembre
Barcelona 35
Reunió consorci SUD'EAU 2: Gestió local i participativa de l'aigua i els rius
26 de setembre
Granollers
Presència a la fira ECOSANTCUGAT 29 de
setembre Sant Cugat de Sesgarrigues
Suport a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura
Setembre
OCTUBRE 2013
Visita Horts Terrassa + Jornada 1 d'octubre Terrassa 38
Assistència Open Days presentació Covenant Clubs 8 d'octubre Brussel·les
Assistència Congrés Ciudades que Caminan 16 d'octubre La Rinconada
Taller voluntariat ambiental 17 d'octubre S3 Batlló + S2
+ 3A 33
Reunions preparació del Covenant Club of Catalonia 23 i 29
d'octubre Lleida i
Barcelona 20
Jornada reforma del mercat elèctric 29 d'octubre Sala Actes
Vagó 125
C.P. Cicle local de l'aigua: Participació revisió Pla de l'aigua de Catalunya
30 d'octubre Biblioteca 9
G.T. Millora de la qualitat de l'aire: Plans de qualitat aire. Mesures i experiències
31 d'octubre Barcelona 66
NOVEMBRE 2013
C.P. Prevenció contaminació acústica: Estudi residus i Campanya Soroll
6 de novembre
Sala S6 ed 25 42
Participació a diverses activitats CONAMA2013 11 i 12 de novembre
Granada
G.T. Debat sobre la nova normativa de contaminació lluminosa
13 de novembre
Sala S3 27
11a jornades de prevenció de residus municipals 14 de
novembre Barcelona
Taller Horticultura ecològica: introducció 15 de
novembre Parc Agrari
Baix Llobregat 35
Sessions informatives del procés de participació del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (ACA)
12 i 21 de novembre
Barcelona i Manresa
Suport a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus
Novembre 0
DESEMBRE 2013
Comissió de seguiment 3 de
desembre
Sala Actes Vagó.
Barcelona 22
G.T Consum responsable local i prevenció de residus: Inici procés apadrinament compra verda
4 de desembre
15
Reunió Grup d'estudi nou Decret sobre soroll 18 de
desembre Barcelona
G.T. Energia Sostenible local: projecte SERPENTE 19 de
desembre Barcelona 35
C.P. Energia Sostenible local 19 de
desembre Barcelona 8
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
33
GENER 2014
Reunió amb Fundació Fòrum Ambiental per presentar Estudi residus i soroll
28 de gener Barcelona. Seu FFA
8
Reunió preparació GT. Millora de la qualitat de l'aire 29 de gener Barcelona, Seu TES
5
Reunió preparació CLEAN UP Days 30 de gener Barcelona, Seu ARC
5
FEBRER 2014
Visita tècnica Caldes de Montbui: autoconsum FV i Districti Heating
5 de febrer Caldes de Montbui
45
Assemblea general del CILMA 6 de febrer Girona
C.P. Educació per la Sostenibilitat 11 de febrer Barcelona 9
2on taller curs agricultura ecològica 12 de febrer Parc Agrari 38
C.T. Gestió del litoral: projecte Platges verdes 18 de febrer Sitges 15
G.T.Reunió coordinació Pla conca fluvial de Catalunya i presentació NETWERCH20
19 de febrer Sala 2B 16
Reunió inicial Comissió coordinació del Pacte d'Alcaldes
19 de febrer AMB 16
G.T Consum responsable local i prevenció de residus: APADRINAMENT EN COMPRA VERDA
20 de febrer Barcelona 14
Reunió Grup d'estudi nou Decret sobre soroll 26 de febrer Barcelona
MARÇ 2014
Sessió de presentació i debat de l'informe ‘Implantació d’un sistema de retorn d’envasos de begudes a Catalunya. Oportunitats econòmiques pels municipis’
5 de març Barcelona
Visita a la Fàbrica del sol 7 de març Barcelona 6
Reunió preparatòria de coordinació de la Setmana de l'Energia: ICAEN, DIBA, Diputació Girona, AMB, Xarxa
13 de març Barcelona 8
Assemblea General 18 de març Vilanova i la
Geltrú 140
Participació al procés del Pla conca fluvial de Catalunya (ACA)
Diverses dates
Reunió de la Comissió de seguiment de la Xarxa amb l'ARC
24 de març Barcelona 14
Visita Horts de Vilafranca del Penedès 27 de març Barcelona 41
ABRIL 2014
G.T. Educació per la Sostenibilitat: Presentació de la Setmana de l'Energia
1 d'abril Barcelona 62
3er taller curs agricultura ecològica 10 d'abril Parc Agrari 27
Visita del Club del Pacte d'Alcaldes a Brussel·les 15 d'abil Brussel·les 10
G.T. Millora de la qualitat de l'aire: preparació activitats 2014 - 2015
ANUL·LADA -
Jornada mercats de 2a mà 29 d'abril Vilanova i la
Geltrú 34
Jornada "Menys soroll, més acústica" 30 d'abril Terrassa 120
MAIG 2014
Suport a la jornada Clean Up Day 10 de maig
Participació a l'Assemblea general de l'Aliança pel Clima
9 de maig Brussel·les
Seminario sobre gestión en el uso del agua en el ámbito local
15 de maig Pamplona
G.T. Millora de la qualitat de l'aire: Jornada 20 de maig Barcelona 96
Memòria 2011-2015
34
G.T. Educació per la Sostenibilitat: Debat i diagnosi sobre Programes d'educació ambiental a les escoles
20 de maig Castellar del
Vallès 16
Congrés sobre Educació Ambiental: CODES - Presentació poster sobre GT educació per la sostenibilitat
21 de maig UAB
Curs Sostenibilitat i Comuncació 2.0 (2a ed) 26 de maig Aula A1 24
Reunió inicial del procés de participació pel I Aplec d'Agricultura Urbana
29 de maig Barcelona
JUNY 2014
Jornada compra verda al sector públic i privat 3 de juny Barcelona
Taller finançament europeu SEAP PLUS 4 de juny Barcelona 52
C.P Millora de la qualitat de l'aire: especial reunió amb CEIT
6 de juny Barcelona 13
4art taller curs agricultura ecològica 11 de juny Santa
Susanna 25
G.T Consum responsable local i prevenció de residus: APADRINAMENT EN COMPRA VERDA
12 de juny Sala Vidrieres 31
C.T. Gestió del litoral: visita al Centre de la Platja de Barcelona
17 de juny Barcelona - Centre de la
Platja 6
Taller Preus Voluntaris al Consumidor Mayors in Action
18 de juny Barcelona 84
Taller sobre Cuines solars amb Isma Prados 26 de juny Barcelona 40
Activitats i coordinació de la Setmana de l'Energia Juny - Juliol
JULIOL 2014
Reunió Comissió Coordinació Club del Pacte d'Alcaldes
3 de juliol Barcelona 10
Reunió Club + CP Energia: Taller COEnerCat 3 de juliol Barcelona 18
Jornada sobre la Llei catalana de canvi climàtic 3 de juliol Barcelona
Comissió de seguiment 10 de juliol Barcelona 24
Jornada: Noves tecnologies: Estat LED EP i interior (SERPENTE)
11 de juliol Barcelona
Visita Horts de Manlleu 25 de juliol Manlleu 12
SETEMBRE 2014
Presentació de la Setmana de Prevenció de Residus 2014
23 de setembre
Barcelona 73
C.P. Gestió local del cicle de l'aigua 30 de
setembre Barcelona 12
Activitats i coordinació de la campanya La Xarxa sona bé
Suport a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura
Setembre
OCTUBRE 2014
Taller de formació per a Coordinadors i promotors del Pacte d'Alcaldes del projecte Mayors in Action
2 d'octubre Barcelona 40
I Aplec d'Agricultura Urbana 10 a 12
d'octubre Barcelona
5è taller curs agricultura ecològica compostatge amb ARC
15 d'octubre Parc Agrari 26
Fòrum Fòrum Biomassa, Ecologia i Sostenibilitat (ECOVIURE)
17 d'octubre Manresa
C.P. Prevenció de la Contaminació Acústica 27 d'octubre Barcelona 8
Seminari geotermia de baixa entalpia 29 d'octubre Barcelona 42
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
35
Sessió de treball en el 1er Congrés de la Fusta, el Moble i l'Hàbitat de Catalunya
29 d'octubre Barcelona 18
Reunió del GT de treball: Seminari sobre informació i control de les concessions amb Joan Gaya
30 d'octubre Barcelona 21
NOVEMBRE 2014
Seminari Fem Xarxing (Aj. Barcelona) 4 de
novembre Barcelona
Debat RecerCat: La qualitat de vida a les ciutats 5 de
novembre Barcelona
Jornada de treball amb NetWercH2O 6 de
Novembre Barcelona 5
Jornada sobre sensibilització i soroll 12 de
novembre Sabadell 56
Xerrada sobre ordenances d'estalvi d'aigua 13 de
novembre Massanet de
la Selva
Reunió Covenant Club 18 de
novembre Barcelona 45
Jornada: Dels horts urbans a taula 20 de
novembre Barcelona 22
Acolliment projecte UrbanRain 27 de
novembre Barcelona 10
Visita Sant Cugat del Vallès projecte Urban Rain 28 de
novembre Sant Cugat del
Vallès 20
Suport a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus
Novembre
DESEMBRE 2014
Reunió CP: Reunió amb Plataforma Aigua és Vida 11 de
desembre Barcelona 9
Comissió de seguiment 16 de
desembre Sala 2C 19
GENER 2015
Reunió amb la Secretaria tècnica de la XESC 12 de gener Barcelona 5
Taller curs agricultura ecològica compostatge: Documents finals
28 de gener Parc Agrari 28
FEBRER 2015
GT Educació per la Sostenibilitat: reunió amb la XESC 12 de febrer Barcelona 17
Trboada internacional de ciutats per una gestió sostenible de l'aigua
20 de febrer Barcelona 102
MARÇ 2015
Col·laboració amb ACA: Taller de Mesures del Pla de gestió de Districte de Conca fluvial de Catalunya
5 i 19 de març
Granollers
III Fòrum sobre Medi Ambient i Món Local 10 i 11 de
març
Assemblea General 11 de març Dins el fòrum 100
Reunió Covenant Club 11 de març Dins el fòrum 50
G.T. Educació per la Sostenibilitat: Presentació de la Setmana de l'Energia
11 de març Dins el fòrum 50
Jornada sobre aigües grises a Sant Cugat del Vallès 24 de març Sant Cugat del
Vallès
Memòria 2011-2015
36
7.7 Materials de la Xarxa 2007-2011
Llegenda:
G.T. Energia Sostenible local
G.T. Cicle local de l'aigua
G.T. Millora de la qualitat de l'aire
G.T. Consum responsable local i prevenció de residus
G.T. Prevenció Contaminació acústica
G.T. Educació per la sostenibilitat
C.T. Indicadors
C.T. Gestió del litoral
Comissió d'Horts
Club del Pacte d'Alcaldes
Activitat general de la Xarxa
2011
6 Catàleg de productes de la Xarxa
Nova edició digital. Setembre 2011
7 Calendari Escolar del Medi ambient 2011-2012
Edició nous curs. Setembre 2011
8 Agenda Escolar del Medi ambient i el desenvolupament 2011-2012
Edició nous curs. Setembre 2011
9 100 idees per avançar en prevenció de residus
Informe de conclusions del Taller sobre Campanyes de prevenció de residus. Novembre 2011
10 Taller de Campanyes d'Estalvi domèstic d'aigua
Informe de resultats i conclusions. Novembre 2011
11 Dossier de recursos per a promoure campanyes d'estalvi d'aigua
Conjunt amb Diputació de Barcelona i l'ACA. Novembre 2011
12 Informe de seguiment de la implantació de les OOMM d'estalvi d'aigua
Actualització de l'Informe a data 5 de desembre 2011
13 Informe de seguiment de la implantació de les OOMM d'energia solar tèrmica
Actualització de l'Informe a data 5 de desembre 2011
14 Informe de seguiment de la implantació de les OOMM de soroll i vibracions
Actualització de l'Informe a data 5 de desembre 2011
2012
1 Dossier de la campanya: La Xarxa estalvia aigua
Dossier presentat al Taller de 2 i 10 de febrer
2 Pla Estratègic de la Xarxa 2011-2015
Pla de mandat aprovat per la 12a Assemblea. Febrer 2012
3 Material campanya La Xarxa estalvia Aigua: Pósters, Díptics i ús de les xarxes socials
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
37
Conjunt amb Diputació de Barcelona i l'ACA. Febrer 2011
4 La Xarxa estalvia Aigua: Calculadora estalvi domèstic d'aigua
Eina de suport a la campanya realitzada per la Secretaria tècnica. Març 2012
5 Estudi sobre les Oficines 21 - Edició 2011 -
Actualització de l'Estudi sobre l'estat i el funcionament de les Oficines 21. Abril 2012
6 Idees per organitzar el Dia de l'Energia
Conjunt DiBa - Xarxa. Maig 2012
7 Material campanya Setmana Europea de l'Energia 2012: Dossier, Pósters, Díptics i ús de les xarxes socials
Conjunt DiBa - Xarxa. Maig 2012
8 Revisió puntual del Model OOMM soroll i vibracions
Actualització per adaptar al·legacions del Gremi de Tallers
9 Catàleg accions estalvi econòmic
Accions estalvi consum elèctric, climatització i gestió residus - 2012
10 Casos pràctic d'avaluació i gestió del soroll
Juny 2012
11 Declaració de Vic
Document aprovat. Traducció a l'anglès. Febrer i Juny 2012
12 Millora de la sostenibilitat en l'ús de l'aigua en l'espai públic municipal
Guia fruit del conveni Diputació de Barcelona amb Fundació AGBAR. Novembre 2012
13 Consideracions sobre la normativa vigent a Catalunya en matèria de prevenció de la contaminació acústica
Octubre 2012
14 Casos pràctics del projecte GPP Infonet
Gener 2012
15 Calendari Escolar del Medi ambient 2012-2013
Edició nous curs. Setembre 2012
16 Agenda Escolar del Medi ambient i el desenvolupament 2012-2013
Edició nous curs. Setembre 2012
2013
1 Aplicatiu comparació consums energètics d'equipaments municipals
Desenvolupat per l'Oficina Tècnica de Canvi climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona
2 Declaració de Lleida sobre Educació Ambiental
Presentat a la 13a Assemblea general de la Xarxa
3 Acord de la Xarxa per un Aire més Net
Presentat a la 13a Assemblea general de la Xarxa
4 Informe de Gestió 2012
Presentat a la 13a Assemblea general de la Xarxa
5 Pla anual d'activitats de la Xarxa 2013
Presentat a la 13a Assemblea general de la Xarxa
6 Informe de resultats "Dels horts urbans als horts socials"
Informe amb el recull d'experiències i debats de la jornada del 21/03/2013
7 Informe sobre El paper dels municipis en l'educació ambiental escolar
Conclusions del Taller organitzat pel GT d'Educació per la Sostenibilitat
8 Informe d'avaluació de la campanya: La Xarxa estalvia aigua (fase 1)
Memòria 2011-2015
38
Informe sobre la campanya realitzada l'any 2012. Resum d'accions realitzades a juliol 2013
9 Manteniment i gestió de lleres urbanes - intercanvi d'experiències
Resum de la jornada i ponències. Celebrada maig del 2013
10 Model Primer intervenció
Model de document del GT de Prevenció de la contaminació acústica. Versió final Octubre 2013
11 Material campanya Setmana Europea de l'Energia 2013: Dossier, Pósters, Díptics i ús de les xarxes socials
Conjunt ICAEN - DiBa - Xarxa. Maig 2013
12 Material campanya Aire més Net 2013: Passatemps i Pósters
Conjunt GENCAT - DiBa - Xarxa. Juny 2013
13 Catàleg accions estalvi econòmic
Accions d'estalvi en consum d'aigua i actualització energia. Setembre 2013
14 Calendari Escolar del Medi ambient 2013-2014
Edició nous curs. Setembre 2013
15 Agenda Escolar del Medi ambient i el desenvolupament 2013-2014
Edició nous curs. Setembre 2013
16 Comparador preus de l'energia: Enquesta de recollida de dades
Eina de recopilació de dades de comparació del preu de l'energia contractada pels municipis. Octubre 2013
17 "Enquesta sobre l'estat de la gestió dels horts municipals"
Enquesta realitzada. Setembre 2013
18 Dictament mercats de segona mà
Grup de treball de Consum responsable i prevenció de residus. Octubre 2013
19 Informe d'avaluació de la campanya: Setmana de l'Energia Sostenible 2013
Desembre 2013
20 Nadal+Sostenible
Reedició digital 2013, de la Guia editada per la Xarxa l'any 2006
2014
1 Nou format de la comunitat virtual XarxaenXarxa
Actualitzat a gener del 2014
2 Aplicatiu comparació consums energètics d'equipaments municipals
Desenvolupat per l'Oficina tècnica de Canvi climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona
3 Declaració de Vilanova i la Geltrú sobre adaptació al canvi climàtic
Aprovat a la 14a Assemblea general de la Xarxa
4 Acord de la Xarxa per un Salt endavant del Pacte d'Alcaldes
Aprovat a la 14a Assemblea general de la Xarxa
5 Informe de Gestió 2013
Presentat a la 14a Assemblea general de la Xarxa
6 Pla anual d'activitats de la Xarxa 2014
Aprovat a la 14a Assemblea general de la Xarxa
7 Full de ruta del Pacte d'Alcaldes
Presentat a la 14a Assemblea general de la Xarxa
8 Estudi del soroll produït per la recollida de residus de la fracció resta
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
39
Grup de treball de Prevenció de la Contaminació Acústica. Estudi. Març 2014
9 Catàleg de recursos conjunts i formulari de peticions de la Setmana de l'Energia 2014
Presentat a la jornada de l'1 d'abril
10 Calendari de hashtags ambientals 2014
Document col·laboratiu
11 Conclusions de la trobada del Pacte d'Alcaldes
Informe dels debats celebrats en el marc de la 14a Assemblea de la Xarxa
12 Dossiers del Cicle de Tallers sobre introducció de criteris ecològics en els horts urbans
Material del Cicle de Taller 2013-2014 i Dossier final
13 Informe de resultats "Enquesta sobre l'estat de la gestió dels horts municipals"
Informe de resultats de l'enquesta realitzada. Abril 2014
14 Catàleg de recursos conjunts i formulari de peticions de la campanya "La Xarxa sona bé" (2014-15)
Presentat a la jornada del 30 d'abril
15 Pòster del Grup de treball d'Educació per la Sostenibilitat per CODES
Presentant al congrés CODES
16 Informe de conclusions del Taller de mercats d'intercanvi i segona mà
Grup de treball de Consum responsable i prevenció de residus. Abril 2014
17 Vídeos sobre la millora de la qualitat de l'aire
Publicat per la Generalitat de Catalunya amb el suport de la Xarxa
18 Material campanya Setmana Europea de l'Energia 2014: Nova edició Díptic i personalització materials dels ens locals
DiBa - Xarxa. Juny 2014
19 Vídeo sobre el Taller de cuines solars amb Isma Prados de la Setmana de l'Energia Sostenible 2014
Vídeo. Juny 2014
20 Calendari Escolar del Medi ambient 2014-2015
Edició nous curs. Setembre 2014
21 Agenda Escolar del Medi ambient i el desenvolupament 2014-2015
Edició nous curs. Setembre 2014
22 Traducció informe "Instruments financers 2014�2020 � suport a les polítiques climàtiques i energètiques"
Juny 2014. Font original: CoMo i Climate Alliance
23 Guia per l’organització i la realització de l’esdeveniment de sensibilització acústica SENT 2014
Grup de treball de Prevenció de la Contaminació Acústica. Juny 2014
24 Informe de resultats del procés d'Apadrinament en Compra Verda
Juliol 2014
25 Aportacions al II Congrés de l'Energia de Catalunya (II COENERCAT)
Elaborades el juliol del 2014
26 Informe d'avaluació de la campanya: Setmana de l'Energia Sostenible 2014
27 Oferta de recursos per la Setmana de la Mobilitat 2014
Conjunt GENCAT - DiBa - Xarxa. Setembre 2014
28 Oferta recursos Setmana Prevenció de Residus 2014
Memòria 2011-2015
40
Conjunt GENCAT - AMB - DiBa - Xarxa. Setembre 2014
29 Informe de conclusions del Taller "Horts i malbaratament alimentari"
Setembre 2014
30 Poster "Els horts municipals de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat"
Octubre 2014. Presentat al 1er Aplec d'Agricultura Urbana a Barcelona
2015
1 Calendari de hashtags ambientals 2015
Document col·laboratiu
2 Declaració de Barcelona
Aprovat a la 15a Assemblea general de la Xarxa
3 Acord de la Xarxa de suport al Comunicat de Limaper un Salt endavant del Pacte d'Alcaldes
Aprovat a la 15a Assemblea general de la Xarxa
4 Memòria del mandat 2011-2015
Presentat a la 15a Assemblea general de la Xarxa
5 Pla anual d'activitats de la Xarxa 2015
Aprovat a la 15a Assemblea general de la Xarxa
6 Catàleg de recursos conjunts i formulari de peticions de la Setmana de l'Energia 2014
Document conjunt. Presentat a la jornada de l'11 de març
7 Criteris ecològics en els horts urbans per al Reglament municipal
Document model. Març 2015
8 Llista de verificació de Criteris ecològics en els horts urbans
Document model. Març 2015
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
41
7.8 Activitats per grups
de treball
En l’apartat anterior hem pogut seguir
les diverses activitats, reunions i
materials elaborats per cada Grup de
treball. A continuació es presenta un
breu resum de les principals activitats
realitzats.
Grup de treball d’Energia Sostenible Local
El Pla de treball específic del Grup tenia
com a objectius generals actuacions en
els àmbits de:
1. Promoció de les energies renovables
2. Promoure l'estalvi i eficiència energètica
en la gestió dels equipaments
municipals
3. Establir estratègies globals per millorar
la gestió energètica municipal
4. Millorar la comptabilitat energètica
municipal
5. Coordinar actuacions de sensibilització
energètica dirigida a la ciutadania en
general, en comú
6. Millores en l'enllumenat públic
7. Seguiment dels PAES
8. Finançament de les actuacions
derivades del Pacte d'Alcaldes
9. Visites tècniques a instal·lacions i
projecte locals
10. Col·laboracions amb altres institucions
11. Establir-se com a estructura de suport
del Pacte d'Alcaldes
S’han realitzat activitats, reunions i
productes en tots els objectius del Pla
de treball.
A destacar la celebració de diversos
seminaris d’intercanvi d’actuacions
urgents d’estalvi econòmic en consums
d’energia elèctrica i climatització
municipal, que ha permès la publicació
d’un Catàleg virtual sobre actuacions
d’estalvi econòmic (obj.2).
S’ha recopilat informació sobre els
preus de l’energia i s’ha desenvolupat
un treball d’acompanyament a la
compra verda d’energia amb
col·laboració amb el Grup de treball de
consum responsable local.
S’ha coordinat l’organització de la
Setmana de l’Energia Sostenible des
del 2012 fins ara (obj.5).
S’han realitzat visites a instal·lacions de
biomassa a Vic, Masies de Voltregà i
cellers Torres, un edifici del 22@ de
Barcelona, el procés de fabricació de
plaques d’energia solar tèrmica a la
fàbrica Baxi de Castellbisbal i a les
instal·lacions de FV i district heating de
Caldes de Montbui (obj.9).
Destacar també la col·laboració, en el
marc del Grup de treball, amb l’ICAEN,
APERCA, el Clúster d’energia,
ECOVIURE, CoEnerCat, i projecte
europeus com Mayors in Action, SEAP
Plus, Serpente, entre d’altres (obj.10).
Fruit de la coordinació amb la
Generalitat de Catalunya es va celebrar
una sessió de treball sobre la revisió de
la normativa de prevenció de la
contaminació lluminosa.
La Xarxa s’ha convertit en Promotor del
Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per una
Energia Sostenible Local (obj.11).
Memòria 2011-2015
42
Grup de treball de Gestió Local del Cicle de l’Aigua
El Pla de treball específic del Grup tenia
com a objectius generals actuacions en
els àmbits de:
1. Implicació pels ens locals dels canvis a
l'Agència Catalana de l'Aigua
2. Seguiment i anàlisi dels efectes locals
dels canvis en el cànon de l'aigua
3. Promoure l'estalvi i eficiència en els
consums municipals d'aigua
4. Promoure i avaluar l'ús d'aigües no
potables
5. Millorar el control de la gestió de
concessions dels serveis locals d'aigua
6. Estat de les xarxes de clavegueram
7. Manteniment i gestió de les lleres de
rius i rieres urbanes
8. Coordinar actuacions de sensibilització
dirigida a la ciutadania en general, en
comú
9. Col·laboracions
S’han tractat prioritàriament els
objectius 1 a 5 i 7 a 9.
S’ha organitzat reunions i activitats amb
col·laboració amb l’ACA sobre
manteniment de rieres (urbanes i
naturals), sobre efectes dels canvis en
el cànon de l’aigua als ens locals, del
procés de participació del Pla de gestió
del districte de conca fluvial de
Catalunya (obj.1, 2 i 7).
S’ha publicat el manual “La millora de la
sostenibilitat en l’ús de l’aigua en l’espai
públic municipal”, fruit del treball
realitzat l’anterior mandat pel mateix
Grup de treball i arran del conveni entre
la Diputació de Barcelona i la Fundació
AGBAR (obj.3 i 4).
Com a proposta del Grup de treball, la
Diputació de Barcelona ha assumit del
Cercle de comparació intermunicipal de
gestió sostenible del verd urbà que ha
celebrat ja dues edicions amb una
vintena de municipis participants
membres de la Xarxa.
S’ha col·laborat en el Curs de
Mecanismes d’estalvi d’aigua en edificis
del Pla de formació ambiental de la
Diputació de Barcelona, del qual s’han
celebrat diverses edicions.
També s’han recopilat unes poques
fitxes d’actuacions d’estalvi econòmic
en consums hídrics en equipaments
municipals (obj.3).
Per part de la Comissió permanent s’ha
debatut sobre la gestió de les
concessions d’abastament d’aigua i s’ha
iniciat un treball que es continuarà
desenvolupant durant l’any 2015 (obj.5).
El Grup ha donat suport i ha fet el
seguiment de la campanya de
sensibilització “La Xarxa estalvia aigua”
organitzada conjuntament amb l’ACA
durant el període 2012-2013, que
posterioment s’ha implantant a les
comarques gironines a través del
CILMA. (obj.8)
S’ha col·laborat amb l’ACA, ajuntaments
de Sant Cugat del Vallès i Massanet de
la Selva, Universitat Autònoma de
Barcelona en el marc del projecte
UrbanRain i associacions com
NetwercH2O i Plataforma Aigua és Vida
(obj.9).
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
43
Grup de treball de millora de la
Qualitat de l’Aire
Es tracta d’un Grup de nova constitució,
no hereu de cap grup anterior. A part, a
les reunions del Grup s’ha convidat als
municipis afectats pel Pla de millora de
la qualitat de l’aire de la regió
metropolitana de Barcelona i s’ha
establert una col·laboració molt estreta
amb la Generalitat de Catalunya.
Els objectius generals del Pla de treball
del Grup han estat:
1. El Grup es converteix en l'espai de
referència tècnica per a la coordinació i
col·laboració entre ens locals i
Generalitat en l’àmbit del Pla de Millora
de la Qualitat de l’Aire
2. Promoció del Compromís dels
Alcaldes/esses per un Aire més Net.
3. Com fer arribar la informació sobre la
qualitat de l'aire a la població ?
4. Compartim experiències de gestió de la
qualitat de l'aire i n'aprenem més
5. Definició de criteris i protocols
municipals comuns
6. Gestió de la contaminació odorífera
(olors).
A través del Grup de treball es va
preparar i redactar l’Acord de la Xarxa
per un Aire més Net aprovat a la 13a
Assemblea general, i l’oferta de
recursos de sensibilització “Aire més
net”.
Fruit de la col·laboració amb la
Generalitat de Catalunya, s’han celebrat
reunions i jornades sobre coordinació
del protocol d’episodis d’ozó, sobre
Plans d’Acció per a la millora de la
Qualitat de l’Aire i difusió d’informació,
bones pràctiques i experiències.
S’ha donat suport a la Setmana de la
Mobilitat Sostenible i Segura amb
recursos per als ens locals sota el lema
“Aire més net”.
Es va organitzar un webinar sota el títol
"Hi ha relació entre l'aire que respirem i
com ens movem a les nostres ciutats?".
Conjuntament amb l’Àrea Metropolitana
de Barcelona, es va organitzar una
jornada d’introducció a la contaminació
odorífera que tindrà continuïtat durant
l’any 2015 (obj.6).
S’ha col·laborat amb la Xarxa MOBAL
de la Diputació de Barcelona, la Red de
Ciudades que Caminan i la Red de
Ciudades por la Bicicleta.
Memòria 2011-2015
44
Grup de treball de prevenció
de la contaminació acústica
Els objectius generals del Pla de treball
del Grup han estat inscrits en els àmbits
següents:
1. Avaluació i gestió del soroll: recopilar,
comparar i contrastar casos pràctics i
metodologies de d'avaluació i gestió del
soroll
2. Accions de planificació i prevenció del
soroll
3. Crear un banc de recursos sobre soroll
4. Formació en gestió i prevenció de la
contaminació acústica
5. Seguiment de les ordenances
municipals de soroll
6. Sensibilització i educació ambiental a la
ciutadania
A destacar la organització de diversos
Seminaris d’intercanvi de casos pràctics
d’avaluació i gestió del soroll, que ha
permès recopilar i publicar un Banc de
casos pràctics a la comunitat virtual de
la Xarxa; i la col·laboració en les
Jornades del Dia internacional del soroll
(obj.1 i 3).
S’ha elaborat el document model
“Procotol de primera intervenció”, i s’ha
realitzat l’”Estudi sobre l’impacte acústic
de la recollida d’escombraries” (obj.2.)
En l’àmbit de la Formació, s’ha
col·laborat en els cursos del Pla de
formació ambiental de la Diputació de
Barcelona, aporten propostes de
necessitats i continguts (obj.4).
Per altra banda, s’han recopilat els
canvis en l’aprovació d’OOMM de soroll
i vibracions per part d’ens locals a partir
de l’Ordenança model.
En diverses reunions s’ha iniciat el
procés de redacció d’una nova
Ordenança tipus de soroll i vibracions a
aprovar per la Diputació de Barcelona,
però el procés està aturat temporalment
davant l’anunci d’un nou Decret per part
de la Generalitat de Catalunya. En les
reunions de debat del nou decret per
part de la Generalitat també hi ha
representació del Grup de treball.
El Grup ha donat suport al document
tècnic “Consideracions sobre la
normativa vigent a Catalunya en matèria
de prevenció de la contaminació
acústica” elaborat per la Diputació de
Barcelona (obj.5.).
Finalment, s’han celebrat diversos
reunions que han concretat l’oferta de
recursos de sensibilització “La Xarxa
sona bé”, amb recursos de la
Generalitat de Catalunya, l’AMB i la
Diputació de Barcelona i que es van
presentar a una jornada organitzada
amb l’Ajuntament de Sabadell. Inclouen
la publicació de la Guia de
l’esdeveniment de sensibilització
acústica SENT (obj.6).
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
45
Grup de treball de consum
responsable local i prevenció
de residus
L’actuació del Grup s’ha centrat en dos
grans objectius:
1. La promoció de la compra verda
municipal
2. L’impuls a la prevenció de residus
Els debats inicials sobre consum
responsable local i territori s’han derivat
en part a les activitats de la Comissió
d’Horts.
En el marc del recull de casos pel
Catàleg d’estalvi econòmic durant l’any
2012, es va celebrar un seminari
d’intercanvi d’actuacions urgents
d’estalvi econòmic en la recollida
selectiva de residus.
També s’ha treballat la relació entre
prevenció i gestió de residus i canvi
climàtic.
A destacar l’inici del projecte
d’Apadrinament en compra verda
municipal que ha tractat aspectes sobre
mobiliari, fusta i compra verda
d’energia, entre d’altres (obj.1).
S’ha treballat, conjuntament amb el
Grup d’Educació per la Sostenibilitat, en
el suport i participació a la Setmana
Europea de Prevenció de Residus
durant tot el mandat, amb col·laboració
amb l’Agència de Residus de Catalunya
i l’Àrea Metropolitana de Barcelona; que
s’ha concretat en recursos de
sensibilització sobre mercats de segona
mà, prevenció del malbaratament
alimentari i suport als Clean-up days.
Fruit de l’interès en la temàtica, s’ha
presentat un Dictamen sobre aspectes
jurídics en l’organització de mercats
d’intercanvi i 2a mà i es va celebrar un
taller d’intercanvi sobre el tema.
També es va organitzar una jornada
sobre prevenció del malbaratament
alimentari als horts municipals.
S’ha actualitzat la guia “Nadal +
Sostenible”.
A part, s’ha col·laborat en projectes
europeus com GPP Infonet i
Ecoprocura. (obj.2).
Memòria 2011-2015
46
Grup de treball d’Educació per
la Sostenibilitat
És un altre grup de nova fornada.
El grup ha organitzat el curs
“Sostenibilitat i comunicació 2.0” que,
posteriorment, s’ha incorporat al Pla de
formació ambiental de la Diputació de
Barcelona i s’han celebrat tres edicions.
S’han fet visites als horts escolars de
Sant Cugat del Vallès, que
posteriorment s’han integrat a la
Comissió d’Horts.
El grup va treballar de forma molt
participativa en la redacció de la
proposta de Declaració de Lleida per a
l’Educació per la Sostenibilitat,
aprovada en la 13a Assemblea general.
S’han celebrat tallers d’intercanvi sobre
el paper dels ajuntaments en l’educació
ambiental a les escoles (2) i sobre el
voluntariat ambiental.
També s’ha iniciat el treball de
col·laboració i coordinació amb la Xarxa
d’Escoles per a la Sostenibilitat de
Catalunya.
S’ha participat en el congrés CODES on
es va presentar un pòster del treball de
la Xarxa sobre educació per la
Sostenibilitat.
Finalment, a través d’aquest Grup s’han
vehiculat les diverses ofertes de
recursos de sensibilització ambiental
coordinats amb altres grups de la Xarxa:
La Setmana Europea de l’Energia.
La Setmana Europea de la
Prevenció de Residus.
Recursos Aire més Net.
Recursos La Xarxa estalvia aigua
Recursos La Xarxa sona bé.
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
47
Club del Pacte d’Alcaldes de
Catalunya
Les diputacions catalanes i l’Àrea
Metropolitana de Barcelona són
coordinadors del Pacte i són membres
de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la
Sostenibilitat. Per tant, ja han mostrat la
doble voluntat d’apostar per donar
suport als ens locals en la lluita contra el
canvi climàtic i treballar en xarxa. La
creació del Club del Pacte dels Alcaldes
a Catalunya l’any 2014 en referma el
compromís i consolida la voluntat
d’optimitzar els recursos i estructures
existents, amb l’experiència assolida per
part de totes les parts i l’espai comú de
la Xarxa.
El Club del Pacte dels Alcaldes a Catalunya té com a objectius principals:
1. Aprofundir en la comunicació, el treball en xarxa i l’intercanvi d’experiències entre les administracions locals implicades.
2. Disposar d’una plataforma comuna de comunicació, amb la UE en les polítiques relacionades amb el Pacte d’Alcaldes: energia, clima, finançament, ajuts europeus, etc.
3. Optimitzar els recursos i estructures existents, amb l’experiència assolida per part de totes les parts i l’espai comú de la Xarxa: compartir metodologies per a la elaboració i seguiment del PAES, intercanviar bones pràctiques, participar en projectes conjunts, etc.
4. Capacitar les Administracions locals i millorar-ne l’efectivitat per assolir els objectius del Pacte i fer efectius els compromisos mitjançant les accions que se’n deriven.
5. Establir sinèrgies entre els diferents nivells de governança de manera que es faciliti l’assoliment dels objectius compromesos.
6. Establir sinèrgies amb altres agents i decisors en l’àmbit energètic i del canvi climàtic en l’àmbit públic i privat.
7. Tenir en compte les dimensions tant política com tècnica necessàries per al desenvolupament del Pacte: organització de trobades de nivell polític, organització de seminaris i jornades tècniques, entre d’altres.
Seguint l’exemple d’altres Clubs europeus, el Club del Pacte a Catalunya està format per: • Els Coordinadors i Promotors del Pacte • Les Ciutats i els Pobles signants del
Pacte • Els Socis del Pacte, agents públics i
privats que donen suport al Pacte (veure Annex).
L’acció del Club durant els primers
mesos d’acció ha estat constituir la seva
estructura i incorporar socis públics i
privats al Club. També fixar el Full de
ruta a seguir i presentar el Club a les
instàncies europees.
S’han celebrat reunions de coordinació i
intercanvis entre entitats coordinadores i
promotores i una primera reunió de
presentació amb les Agències d’Energia
locals i comarcals catalanes.
Memòria 2011-2015
48
Comissió tècnica d’indicadors per a la Sostenibilitat
Aquesta Comissió tècnica no s’ha
consituït finalment en aquest mandat.
Comissió tècnica de municipis per una gestió integrada del litoral
Es tracta d’una Comissió formada per
molts ens locals de l’àmbit litoral.
S’ha reunit intercanviar experiències,
presentar la proposta de Projecte Life +
Posidonia Garraf, sobre la nova
normativa sobre pesca-turisme i
projectes i idees sobre voluntariat
ambiental al litoral.
Comissió d’Horts
Es tracta d’una Comissió de creació
l’any 2013, arran de peticions de molts
municipis en d’altres grups de treball.
La sessió de constitució de la Comissió
es va celebrar el 21 de març a Vilanova
i la Geltrú i va permetre intercanviar
moltes experiències i fixar un Pla de
treball que inclou accions per:
1. Promoure la transversalitat en els
projectes d'horts municipals
2. Generar intercanvi d'experiències i
visites de camp
3. Promoure l'agricultura ecològica als
horts municipals
4. Millorar la gestió dels horts municipals
5. Elaborar documents model i de
referència
6. Col·laboracions amb altres institucions
Malgrat que el treball s’ha iniciat a mig
mandat, ha estat una Comissió molt
activa i ha assolit tots els objectius
plantejats. S’han realitzat visites
tècniques als programes d’horts
municipals a Sabadell, Vilanova i la
Geltrú, Barcelona, Terrassa, Vilafranca
del Penedès i Manlleu (obj.2).
S’ha celebrat el cicle de Tallers
d’introducció a criteris ecològics als
horts municipals, celebrat a la seu del
Parc Agrari del Baix Llobregat (5
sessions) (obj.3).
S’ha iniciat la preparació d’un nou cicle
de tallers sobre horts socials a celebrar
durant l’any 2015 (obj.1 i 4).
El cicle ha conclòs amb l’elaboració d’un
document model de Criteris a incorporar
als reglaments municipals i un model de
llista de verificació per als tècnics
municipals i s’ha creat un espai web de
recull d’experiències fruit de les
trobades (obj.5).
S’ha donat suport al I Aplec
d’Agricultura Urbana de Barcelona, on
es va presentar un pòster dels Horts
municipals dels membres de la Xarxa, i
també s’ha coordinat acció amb l’AMB i
el Parc Agrari del Baix Llobregat (obj.6).
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
49
Seminari d’Estratègia
En redacció un estudi previ sobre
"Espais periurbans i alternatives
d'ordenació, regulació i gestió“ a partir
d’una primera reunió amb diversos
municipis interessats.
Participació en Congressos i
Conferències
S’han presentat ponències sobre
activitats de la Xarxa o s’ha col·laborat
en els actes següents:
1. Participació a la Taula de millora
urbana sobre Usos Temporals en
Espais Buits de la Diputació de
Barcelona, durant tot l’any 2013 i
per la relació directe amb les
temàtiques de treball de la Comissió
d’horts i el Seminari d’Estratègia de
la Xarxa.
2. Assemblea general del CILMA (Girona, 18 d’abril)
3. Presència a l'Assemblea de l'Aliança pel Clima (La Haia, 16 de març)
4. Reunió consorci SUD'EAU 2: Gestió local i participativa de l'aigua i els rius (26 de setembre)
5. Assistència Open Days presentació Covenant Clubs (Brussel·les, 8 d’octubre)
6. Assistència Congrés Ciudades que Caminan (La Rinconada, 16 d’octubre)
7. Participació a diverses activitats CONAMA2013 i CONAMA2014
Memòria 2011-2015
50
7.9 Coordinació de
campanyes de
sensibilització
ambiental
Un dels aspectes destacats d’aquest
mandat ha estat la coordinació d’acció
entre administracions locals i
supralocals en l’àmbit de la
sensibilització ambiental i l’educació per
la sostenibilitat.
D’aquesta manera, s’ha assumit un
doble rol: la Xarxa de Ciutats i Pobles
cap a la Sostenibilitat ha servit d’espai
de debat, reflexió i coordinació de les
campanyes de sensibilització ambiental.
Els propis Grups de treball fan arribar
propostes de temàtiques i en el grup de
treball d’Educació per la Sostenibilitat,
conjuntament amb altres grups
sectorials, es poden debatre les
necessitats dels municipis.
Per altra banda, l’espai virtual la Xarxa
en xarxa ha servit com a banc comú de
recursos pels municipis interessats, i
s’han utilitzat la presència de la Xarxa a
les xarxes socials per donar suport a les
campanyes (facebook, twitter i youtube).
La Diputació de Barcelona, a través de
l’Oficina Tècnica d’Educació i Promoció
Ambiental, ha establert les temàtiques i
el calendari de les campanyes i ha
ordenat i ofertat els recursos i el suport
als ens locals en cada cas. D’aquesta
manera s’han ofertat recursos de forma
agregada, i no dispersa, i programada
per tal de millorar l’impacte dels
mateixos.
La Xarxa estalvia aigua
Campanya impulsada conjuntament
entre la Xarxa, la Diputació i l’Agència
Catalana de l’Aigua, amb l’objectiu és
promoure actuacions de sensibilització,
coordinades, per promoure l’estalvi i
gestió eficient de l’aigua en l’àmbit
domèstic.
Les activitats s’han desenvolupat durant
tot l’any 2012, i s’han realitzat
campanyes de sensibilització a 54
municipis, amb una població equivalent
de més de dos milions d’habitants.
Setmana Europea de l’Energia
Sostenible
Durant tot el mandat s’ha anat ampliant
la coordinació entre administracions
supralocals per tal de presentar una
acció i oferta conjunta de sensibilització
de cara als ens locals. Al final del
mandat, l’ICAEN, les quatre diputacions,
la Xarxa i el CILMA es coordinen per
presentar un catàleg de recursos
conjunt i coordinat en el marc de la
Setmana Europea de l’Energia
Sostenible que es celebra el mes de
juny de cada any.
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
51
L’objectiu de l’oferta de recursos és que
els municipis puguin dotar de continguts
l’esdeveniment i donar compliment als
acords del Pacte dels alcaldes pel que fa a
ala comunicació i la sensibilització. L’acció
conjunta ha tingut molt bona acollida amb
més de 100 ens locals adherits en la
darrera edició i més de 300 activitats
organitzades per tot Catalunya amb el
suport de les entitats supramunicipals i la
coordinació sota el paraigües de la Xarxa.
Campanya complementària per la
Setmana Europea de Prevenció de
Residus
La Setmana Europea
de la Prevenció de
Residus és un projecte
liderat per l’Agència de
Residus de Catalunya
cada mes de
novembre.
En aquest cas, en coordinació amb
l’Agència de Residus de Catalunya,
l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la
Diputació de Barcelona i la Xarxa ha
donat suport als ens locals a través
d’una oferta de recursos i suport
complementaris als recursos i eines
disponibles. S’ha donat suport a més de
25 ens locals cada any.
Recursos Aire més Net
En coordinació amb la Generalitat de
Catalunya i com a suport a la Setmana
Europea de la Mobilitat Sostenible i
Segura, es va oferir un paquet
complementari de recursos que van
sol·licitar 8 ens locals.
Recursos La Xarxa sona bé
En coordinació amb la Generalitat de
Catalunya, l’AMB i la Diputació de
Barcelona, la Xarxa va presentar una
oferta de recursos per sensibilitzar
sobre el soroll a les ciutats i pobles que
ja han sol·licitat vuit ens locals i segueix
disponible.
Memòria 2011-2015
52
7.10 Difusió i
comunicació
En els aspectes de difusió i comunicació
de la Xarxa cal destacar que s’ha
aprovat l’estructura de l’Ecosistema de
mitjans de la Xarxa – com acció del Pla
operatiu – i que inclou l’aplicació en els
següents mitjans de comunicació:
Pàgina WEB
La web de la Xarxa (es renova i
actualitza periòdicament, com a mínim
quinzenalment, amb l’objectiu d’informar
tants als membres de la Xarxa com al
públic en general interessat en les
activitats i productes elaborats.
Els apartats dedicats a l’Assemblea
general o al Materials elaborats per la
Xarxa i les Jornades i cursos estan
totalment renovats.
S’han creat nous apartats dedicats als
Grups de treball amb tota la informació
sobre les activitats i productes generats.
Especialment destacats els espais
sobre Horts municipals, la Setmana de
l’energia o el Club del Pacte d’Alcaldes.
Sostenible, la revista digital de la
Xarxa
La revista SOSTENIBLE, destinada a
difondre les actuacions del món local i
dels membres de la Xarxa a la
ciutadania en general i al sector del
medi ambient en particular, rep una
mitjana d'unes 10.000 visites mensuals i
té més de 4.500 subscriptors
D'altra banda, SOSTENIBLE també
està present a les xarxes socials com
Facebook i Twitter, una nova forma de
difondre els seus continguts i on la
revista ja compta amb més de 7.500
seguidors entre ambdós.
A finals del 2014, la Secretaria tècnica
de la Xarxa ha iniciat la revisió del portal
cap a un nou format més interactiu i
noves seccions que es presentarà
abans d’acabar el mandat.
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
53
Eines 2.0.
Aquest mandat ha estat el de la plena
irrupció de la Xarxa en les xarxes
socials 2.0.. L’ús de les xarxes socials
dóna resposta a diversos objectius i
cada eina té destinataris i objectius
diferents. També s’ha millorat en la
programació de continguts per evitar un
excés de càrrega de feina.
En aquest moment s’utilitzen les
següents eines:
Comunitat virtual Xarxaenxarxa
La comunitat virtual és l’eina 2.0 per
excel·lència de la Xarxa i per a ús
exclusius dels seus membres i compta
ja amb més de 1.135 usuaris.
Durant el mandat es va presentar la
Comunitat virtual als membres de la
Xarxa com a plataforma que facilita als
membres de la Xarxa intercanviar
experiències, dubtes i opinions amb la
creació dels espais específics per a
cada Grup de treball, Comissió de
seguiment i Comissions tècniques. La
Xarxa en xarxa
(http://xarxaenxarxa.diba.cat) compta
amb una sèrie d’espais i aplicatius, com
fòrums, blocs, agenda, enquestes o xat,
entre d’altres.
La seva estructura ha permès una major
interactivitat i debats virtuals entre els
membres de la Xarxa.
S’ha renovat durant l’any 2014 fruit de
l’experiència adquirida amb millors usos
i millor navegabilitat.
Canal Youtube de la Xarxa
També com a extensió de les eines 2.0,
s’ha consolidat el canal Youtube de la
Xarxa (www.youtube.com/xarxasost) i
s’ha renovat la imatge gràfica del
mateix. És d’us públic.
S’inclouen els vídeos de les Assembles
i jornades de la Xarxa.
També s’utilitza com a suport per a
materials audiovisuals de les
campanyes coordinades de
sensibilització ambiental.
Ja supera les 15.000 visualitzacions de
vídeos.
També s’han celebrat dos activitats amb
emissió en directe a través d’internet de
dues jornades a través d’altres portals,
els resultats dels quals, posteriorment,
s’han penjat al canal.
Canal Twitter de la Xarxa
S’ha creat i consolidat el perfil a twitter
de la Xarxa (www.twitter.com/xarxasost)
com un bon referent sobre medi
ambient i món local, i s’han superat els
3.000 seguidors i s’arriba a les 10.000
piulades. El canal ha permès generar
sinèrgies amb els canals twitter dels ens
locals i altres membres de la Xarxa i
crear paraules claus específiques per a
projectes, campanyes i també els Dies
internacionals en català.
Pàgines i presència a Facebook de la
Xarxa
En l’àmbit de Facebook, es disposa d’un
perfil particular per fer difusió dels
continguts de 250 seguidors.
Memòria 2011-2015
54
7.11 Relació amb altres Xarxes i esdeveniments internacionals
En base als convenis i acords que
existeixen amb altres Xarxes durant el
mandat s’han realitzat col·laboracions i
compartit experiències i coneixement
amb:
CILMA (Consell d’Iniciatives Locals
per al Medi Ambient a les
comarques de Girona): S’ha renovat
el conveni de col·laboració mútua.
S’ha col·laborat amb el Gestió
energètica bàsica en el marc del
Pacte d'Alcaldes i la coordinació de
la Setmana de l’Energia.
UDALSAREA 21: Conveni en vigor.
La Vice-presidenta 1a de la Xarxa,
Mercè Rius, va assistir a les 9a
jornadas Agenda 21 Locales en
Euskadi.
Assistència a activitats d’ICLEI,
Cimera de Rio+20, COP20 i de
l’Aliança pel Clima.
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
55
7.12 Altres activitats de
la Xarxa A les activitats dels grups de treball, cal
afegir-ne d’altres que es consideren
d’interès general i que s’impulsen
directament des de la Secretaria
Tècnica de la Xarxa, d’acord amb el
mandat de l’Assemblea:
Agenda Escolar Europea del Medi
Ambient i el desenvolupament.
Menció específica mereix l’Agenda
Escolar Europea del Medi Ambient i el
desenvolupament: un recurs d’educació
ambiental adreçat a joves estudiants de
secundària, que la Diputació de
Barcelona, a través de la Xarxa de
Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat,
ofereix als municipis que en són
membres.
Conté els apartats característics d’una
agenda escolar qualsevulla, amb la
particularitat que al llarg del curs
s’inclouen continguts relacionats amb la
sostenibilitat, en forma d’activitats o
informacions setmanals diverses. Tot,
amb l’objectiu de donar a conèixer entre
l’alumnat els conceptes del
desenvolupament sostenible i estimular
i promoure conductes ambientalment
responsables i de respecte vers el medi.
Agenda Escolar Temàtica Calendari Escolar
2014-2015 108.937 uts 8.355 uts
127 ens locals
Medi ambient i els usos de l'espai públic 116 ens locals
2012-2013 85.87 uts 8.146 uts
117 ens locals Els sentits
99 ens locals
2013-2014 82.414 uts 7.150 uts
115 ens locals
Gestió energètica 107 ens locals
2014-2015 85.913 uts 6.231 uts
111 ens locals Som Natura
103 ens locals
2015-2016 Peticions en curs Tradició i ciència cap a la sostenibilitat. Peticions en curs
127 ens locals
Memòria 2011-2015
56
La seva publicació es va iniciar el curs
2002-2003, a proposta d’un grup de
treball de la Xarxa, el de Participació.
En aquesta primera edició es van
distribuir 50.000 agendes a 46 municipis
de la Xarxa.
L’Agenda Escolar ha fet una aposta per
les noves tecnologies de la informació i
la comunicació i disposa d’espais
virtuals:
1) un web (http://agendaescolar2014-
2015.diba.cat/), amb interactivitat,
vídeos, qüestionaris online, rànquing de
puntuacions i un vincle al girafulls, la
versió electrònica de l'agenda en format
paper;
2) i, la presència a les xarxes socials, al
Facebook i al Twitter
(http://www.twitter.com/agenda_escolar)
.
D’altra banda, també es distribueix el
Calendari escolar del Medi Ambient,
que es relaciona íntimament amb les
agendes, amb la diferència que, en
aquest cas, s'adrecen a alumnes de
primària. Tenen un format de paret, i
estan pensats per ser penjats a l’aula.
Com en els seus parents propers (les
agendes), incorporen continguts
d’educació ambiental, relacionats, cada
curs, amb una temàtica en concret.
També inclouen informació sobre
diades internacionals i d’interès
ambiental.
Aquest curs serà el cinquè any que
s'elaboren des de la Gerència de
Serveis de Medi Ambient de la
Diputació de Barcelona, a través de
la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la
Sostenibilitat. Són aquests municipis els
qui poden demanar-los.
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
57
Memòria 2011-2015
58
Ambientalització de la Xarxa
Fidel als seus objectius, la Xarxa aplica
criteris d'ambientalització en l'organit-
zació de les activitats que desenvolupa,
els materials que publica i la gestió de la
Secretaria tècnica.
En aquest sentit, ha estat de molta
utilitat, com a inspiradora de criteris,
la Guia per a l'ambientalització de
jornades, editada per l'Àrea de Territori i
Sostenibilitat de la Diputació de
Barcelona.
Encara que el procés d'ambientalització
és aplicable a molt diversos aspectes de
l'activitat de la Xarxa, resulta evident
que l'organització de jornades
tècniques, seminaris o trobades com
ara l'Assemblea General mateix, és un
dels camps on és més rellevant.
Tot i que els critreris d'ambientalització
aplicats en les actuacions són de
caràcter molt divers, els principals
s'agrupen al voltant d'àmbits com ara
l'estalvi i la minimització de recursos, la
promoció de l'assistència al punt de
trobada en transport públic col·lectiu, la
presa en consideració del nivell
d'ecoeficiència de les seus de
celebració, l'aplicació de criteris de
sostenibilitat en el càtering (ambiental i,
si s'escau, també social), la difusió
mateixa dels criteris d'ambientalització
entre el públic assistent i, finalment i
com a conclusió coherent de tot el
procés, la compensació de les
emissions de CO2.
La Xarxa, en col.laboració amb
ECODES, ha calculat les emissions de
gasos d'efecte hivernacle derivades de
la seva activitat durant els anys 2011 a
2013, aquestes emissions són
corresponents al consum energètic de
les sales i locals que utilitzen per
desenvolupar l’activitat, desplaçaments
en transport públic, tren, automòbil, i
cotxe, i altres viatges, així com el
consum i disposició de paper.
En total les emissions per a l'any 2011
ascendeixen a 11,86 tones de CO2e,
per a l'any 2012 ascendeixen a 17 tones
de CO2e i per l'any 2013 es redueixen a
11,36 tones.
Les emissions de l’any 2014 estan
pendents d’avaluar al tancament
d’aquesta Memoria.
La majoria de les emissions
corresponen al transport de ponents i
assistents a les activitats de la Xarxa.
Però ja en l'organització d'activitats es
prenen mesures per reduir les
emissions.
A més, la Xarxa vol arribar fins al final i
ha decidit realitzar la compensació de
les emissions que no ha pogut reduir i
que són necessàries per al
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
59
desenvolupament de la seva activitat a
través de la plataforma ZeroCO2.
Existeixen diversos projectes en els
quals es poden compensar les
emissions de CO2, però en aquesta
ocasió s'ha escollit el projecte a través
d'una votació en la darrera Assemblea
de la Xarxa i a través de vot elèctronic a
la comunitat virtual.
Fruit dels resultats de les votacions, la
compensació d'emissions es realitzarà
en dos projectes. Per les emissions de
l'any 2011 i 2012, es compensen en el
projecte « Conservació de l'Amazònia a
Madre de Dios a Perú ».
Es tracta d'un projecte de desforestació
evitada que comprèn 100.000 ha de
selva. L'àrea està situada a menys de
50 km al costat de les nova carretera
interoceànica que uneix els ports del
Brasil amb els peruans, a la regió que
pertany al corredor ecològic
Vilcabamba-Amoró a l'Amazònia
peruana, una de les zones del món on
es troba un major nombre d'espècies de
flora i fauna amenaçades ("hotspot" de
biodiversitat).
Per les emissions de l'any 2013, es
compensen en el
projecte “Reforestación y recuperación
del Soto del Salz, Zaragoza, España.”
La Xarxa calcula anualment el consum
total de paper generat per les seves
activitats (assemblea, reunions,
jornades i tallers), així com el paper
estalviat en aplicació dels criteris
d'ambientalització (només lliurar el
paper imprescindible i si és necessari;
lliurar còpies a dues cares, si pot ser en
blanc i negre; lliurar les presentacions
de powerpoint a quatre diapositives per
pàgina, etc.).
Cal tenir en compte que les necessitats
de paper també poden variar d'any en
any en funció del nombre i tipologia
d'activitats realitzades, per aquest motiu
també s'indica la quantitat de paper
generat per assistent a activitats.
Des de l'aplicació dels criteris
d'ambientalització a partir de l'any 2011,
el consum de paper s'ha reduït més
d'un 60%.
Memòria 2011-2015
60
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
61
8. Conclusions
La Xarxa de Ciutats i pobles cap a la
Sostenibilitat s’ha fet gran, ha assolit la
majoria d’edat, i un mandat més ha
demostrat la seva validesa i necessitat:
treballar en xarxa i amb la Xarxa ens
ajuda per fer front als nous reptes
ambientals, econòmics i socials.
La Xarxa ha arribat als 280 membres i
s’ha consolidat com a referent de les
ciutats i pobles en l’àmbit del
desenvolupament sostenible i la gestió
ambiental local arreu de Catalunya.
A destacar especialment en aquest
mandat el pas endavant que ha suposat
la plena incorporació de totes les
diputacions catalanes com a membres
de ple dret de la Xarxa i al Departament
de Territori i Sostenibilitat de la
Generalitat de Catalunya com a
membre observador.
Aquest fet ha generat i consolidat noves
maneres de treballar entre les diverses
administracions supralocals, tal i com
s’ha exposat en aquesta memòria.
La planificació de l’activitat de la Xarxa
a través del Pla estratègic i els plans
específics ha permès una acció més
eficient de la Secretaria tècnica i, per
tant, crear més Grups de treball i
Comissions que mai, fins a 10.
La majoria de metes fixades pel Pla
estratègic vinculades als Objectius
estratègics s’han assolit clarament.
A destacar, entre d’altres, l’augment del
nombre d’inscrits als Grups de treball,
que demostra la importància d’estar
connectats en xarxa per millorar
l’intercanvi d’informació i coneixement
entre els membres.
La Xarxa s’ha implicat clarament en el
Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per una
energia sostenible local, esdevenint
entitat promotora del mateix i creant el
Club del Pacte d’Alcaldes de Catalunya.
En aquest moment, el 79% dels
municipis membres de la Xarxa també
són signants del Pacte i per tant l’acció
coordinada i de promoció és d’interès
pel membres de l’associació.
És el mandat de la Xarxa en el qual
s’han organitzat més activitats (175), i
més assistència a activitats de la Xarxa
s’ha produït – més de 5.000 persones -.
També s’han editat fins a 80 productes
o materials diversos en els àmbits del
canvi climàtic i l’energia sostenible local,
la gestió local del cicle de l’aigua, la
millora de la qualitat de l’aire i el soroll,
la compra verda, la prevenció de
residus, l’educació per la sostenibilitat,
la gestió del litoral i els horts urbans.
.
La Xarxa, ens hem fet grans.
Memòria 2011-2015
62
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
63
ANNEXOS
Memòria 2011-2015
64
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
65
Annex I : Declaracions i Acords de la Xarxa 2011-2015
DECLARACIÓ DE VIC
PEL COMPROMÍS LOCAL ENVERS RIO+20: CAP AL BON GOVERN AMBIENTAL I L’ECONOMIA VERDA
En quinze anys de singladura, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat ha deixat ben palès un ferm convenciment per incorporar els principis del desenvolupament sostenible al món municipal. Ara, justament quan han transcorregut dues dècades d’ençà de la Cimera de la Terra de 1992, que va inspirar la constitució mateixa de la Xarxa i que va marcar un punt d’inflexió en la manera d’abordar l’encaix del medi ambient en la societat, Nacions Unides preveu l’organització, per al proper mes de juny, de la Conferència de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible, trobada que, de manera col·loquial, ja és usualment coneguda amb l’acrònim de Rio+20. En la mateixa línia, l’Assemblea General de les Nacions Unides ha proclamat l'any 2012 Any Internacional de l'Energia Sostenible per a Tothom, una valuosa oportunitat per aprofundir la presa de consciència sobre la importància d'incrementar l'accés sostenible a l'energia, l'eficiència energètica i l'energia renovable en l'àmbit local, regional, nacional i internacional. La nova proposta de reflexió planetària es produeix en un moment d’inestabilitat econòmica, situació a la qual els principis de la sostenibilitat tenen molt a aportar. Efectivament, un dels objectius bàsics de la conferència serà el foment de l’economia verda en el context del desenvolupament sostenible: tota una declaració de principis que corrobora que la feina duta a terme fins ara des de la Xarxa de Ciutats i Pobles s’ha fet en la direcció correcta. En particular, al llarg dels darrers quinze anys, els municipis de la Xarxa han generat un treball ingent i s’han erigit, molt sovint, en pioners en la introducció dels principis d’acció que van emanar d’aquella Cimera de la Terra de referència, i han treballat per aplicar en els seus territoris respectius polítiques i actuacions de sostenibilitat, totes les quals redunden en una disminució de la petjada ecològica, en l’eficiència en l’ús dels recursos i, en conseqüència, en assentar les bases per a una gestió ambiental municipal més eficient. És de justícia reconèixer el paper que han representat els municipis, amb el suport de la Diputació de Barcelona, en la implementació de les Agendes 21 Locals, i, més recentment, en el concert europeu, en el disseny de polítiques d’eficiència energètica i de mitigació del canvi climàtic, en el marc del Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses per una Energia Sostenible Local. Ara, davant de l’oportunitat per al debat i la reflexió que se’ns obre davant la nova conferència de Rio i del Pla estratègic 2011-2015 que acabem d'aprovar, i tenint present el treball impulsat a Catalunya durant l'any passat, orientat a preparar la participació activa del nostre país a la Conferència, la Xarxa assumeix el repte d’aportar noves propostes d’acció, dissenyades en sincronia amb el marc suara descrit i amb els criteris plantejats des d’altres àmbits institucionals. És per tot això que els membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat ACORDEM:
POTENCIAR les polítiques de sostenibilitat municipal des del convenciment de la seva idoneïtat com a eix vertebrador del bon govern ambiental local, i perquè entenem que constitueixen una estratègia que
Memòria 2011-2015
66
coincideix plenament amb els criteris d’eficiència i estalvi de recursos aplicable a la situació econòmica actual.
DESENVOLUPAR la potencialitat màxima dels municipis en tots aquells camps generadors d’activitat econòmica verda relacionats amb el desenvolupament sostenible.
EXPLORAR les possibilitats d’ocupació relacionades amb l’àmbit de la sostenibilitat en tots els sectors ambientals, tradicionals i emergents: eficiència energètica i energies renovables, cicle local de l’aigua, tractament dels residus, gestió del soroll, comunicació ambiental i consum responsable.
ESTIMULAR la coordinació entre les administracions locals, supramunicipals i nacional en l’àmbit de Catalunya, per tal de crear sinergies que incideixin en un avançament net en desenvolupament sostenible i garanteixin l’eficiència dels recursos invertits, econòmics, humans i d’organització.
FOMENTAR la cooperació amb el sector empresarial, per tal de generar oportunitats de col·laboració público-privada en el camp de la sostenibilitat.
GARANTIR la contribució dels governs locals al desenvolupament de polítiques i accions d'educació i capacitació a tots nivells de la ciutadania, per facilitar el ple desenvolupament de la sostenibilitat i de l'economia verda, així com donar suport a l'impuls a les actuacions de recerca i la innovació en sostenibilitat, que permetin afrontar els reptes de futur.
ESTABLIR lligams amb les xarxes de sostenibilitat per mantenir projectes i objectius comuns, i amb les entitats i el teixit social per tal de potenciar estratègies de sensibilització i comunicació que aconsegueixin la complicitat de les ciutadanies en la implementació de les polítiques ambientals locals.
DONAR suport als acords nacionals i internacionals amb objectius de sostenibilitat i eficiència en l’ús dels recursos, i en particular al Pacte dels alcaldes per una energia sostenible local, per tal de promoure les energies renovables, l’eficiència energètica i la millora de la comptabilitat energètica.
IMPULSAR el treball en xarxa a nivell tècnic i polític, com a àmbit de reflexió i de construcció de l’acció i, en definitiva, com a espai de creixement municipal.
Finalment, ENS INSTEM a presentar la Declaració de Vic en els respectius plens municipals, abans del 10 de juny, per donar el màxim suport al compromís local envers Rio+20, i a notificar els acords a la presidència de la Xarxa.
12a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Vic, 22 de febrer de 2012
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
67
DECLARACIÓ DE LLEIDA LES CIUTATS I ELS POBLES PER L’EDUCACIÓ AMBIENTAL
La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat vol reconèixer el paper decisiu que ha protagonitzat l’educació ambiental en la transformació de la nostra societat. Les ciutats i pobles estem convençuts que l’educació ambiental és una font de creació de consciència, de valors i de coneixement basada en una nova relació entre les persones i el medi, i que és una eina imprescindible per generar corresponsabilitat en la ciutadania i nous models de governança participativa. Les ciutats i pobles afirmem que l’educació ambiental és també un instrument de gestió ambiental necessari, sense el qual no es poden explicar els canvis que ha experimentat la societat en àmbits de sostenibilitat tan estratègics com ara la gestió dels residus, l’eficiència energètica, la mobilitat, la qualitat de l’aire, el cicle de l’aigua o la protecció del territori i de la biodiversitat. L’educació ambiental també ha fet evolucionar la percepció ambiental de la població en una direcció que ha elevat les garanties de qualitat de vida i de funcionament de les nostres ciutats i pobles. Esperonada per les primeres fites internacionals, com ara la Carta de Belgrad o la Cimera de Rio, la societat catalana ha destacat com a pionera en l’aplicació de l’educació ambiental en el nostre entorn més proper i, fins i tot, en el context europeu. En aquesta tasca hi han tingut i encara hi tenen un paper essencial el món local i els ajuntaments, que entenen que cal posar en marxa projectes i serveis d’educació ambiental que donin suport a la seva gestió ambiental municipal. Bona prova n’és el reconeixement que en el darrer any ha tingut la ciutat de Lleida, que ara ens acull, la qual va ser guardonada amb el Premi Ciutat Sostenible en la categoria d’educació ambiental per la Fundació Fòrum Ambiental. Els ens locals s’han vist acompanyats per la resta d’administracions i han rebut el suport de la tasca innovadora i pionera de les diputacions i de la Generalitat de Catalunya. Les ciutats i els pobles volem reconèixer també el paper de la societat civil té en aquest àmbit: el ric teixit d’entitats veïnals, socials i del tercer sector ambiental, les empreses i els professionals de l’educació ambiental i, molt especialment, la ciutadania . La seva capacitat de generació de consciència social, de mobilització, de creació de corresponsabilitat i d’implicació han estat i són indispensables. Avui, en el context de contenció pressupostària i de cooperació necessària entre actors, la Xarxa considera que l’educació ambiental és més essencial que mai per garantir una gestió ambiental municipal eficient i de qualitat. És per tot això que els membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, Acordem, Potenciar les polítiques d’educació per la sostenibilitat en el món local, que és el que està més proper a la ciutadania, perquè estem convençuts que són una font de valors ambientals i de coneixement i perquè constitueixen una de les garanties d’èxit de la gestió ambiental municipal i de l’eficiència en l’ús dels recursos naturals i econòmics.
Impulsar l’educació ambiental per avançar en la implementació d’un nou model de governança participativa que ens porti a una societat més sostenible.
Memòria 2011-2015
68
Demanar la màxima coordinació entre les administracions per tal de crear sinergies que condueixin a optimitzar la sensibilització ciutadana i els resultats de la gestió ambiental. Per part nostre, ens instem com a ajuntaments a ser generosos a l’hora de compartir els nostres recursos amb altres entitats locals i ens comprometem a adherir-nos i participar activament en alguna de les campanyes de sensibilització que s’organitzin des de la Xarxa.
Reconèixer el paper que tots els actors intervinents, han jugat en la implementació de la conscienciació ambiental en la societat catalana, i en particular el de les entitats d’educació ambiental i el tercer sector ambiental de Catalunya amb qui cal potenciar sinèrgies mútues.
Continuar promovent la participació de la ciutadania, perquè el món local entén que la gestió ambiental municipal es mou cada cop més en el marc de la corresponsabilitat.
Potenciar l’educació ambiental formal, ja que els centres educatius segueixen sent un espai de creació de coneixements i de consciència ambiental i un àmbit d’aprenentatge de la corresponsabilitat ambiental. Alhora, aprofitar l’espai educatiu per donar a conèixer la tasca municipal en matèria de sostenibilitat i capacitar el professorat i els alumnes; i afavorir la creació de xarxes escolars i espais d’intercanvi entre actors educatius, com a elements de potenciació de la sostenibilitat i de la cohesió territorial.
Promoure l’educació ambiental no formal en l’àmbit dels adults i del públic familiar, i en particular amb la població amb més dificultats d’accés a la informació ambiental.
Treballar plegats amb el sector empresarial a través de les polítiques de responsabilitat social, per fomentar l’activitat econòmica verda i les possibilitats d’ocupació en el sector de l’educació ambiental i la sostenibilitat.
Incorporar les noves tecnologies de comunicació, per tal d’aprofitar els avantatges que proporcionen en matèria de sensibilització i per facilitar l’accessibilitat als recursos de comunicació, així com per assegurar drets fonamentals com ara la garantia d’accés a la informació ambiental i la participació pública en la presa de decisions.
Establir lligams amb les xarxes educatives nacionals i internacionals, a través de la mateixa Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, per desenvolupar objectius i projectes comuns que promoguin la complicitat de la ciutadania en l’impuls de les polítiques ambientals locals.
Introduir la transversalitat de l’educació per la sostenibilitat en el propi àmbit municipal, per tal que el personal dels ajuntaments exerceixi com a actor exemplaritzant de la corresponsabilitat ambiental i dels comportaments ambientalment correctes.
Invertir en educació ambiental, per l’efecte multiplicador que els efectes de la inversió tenen en eficiència i estalvi dels recursos.
13a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Lleida, 7 de març de 2013
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
69
ACORD de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
per un Aire més Net
La contaminació de l'aire segueix sent una preocupació per a la salut pública i el medi ambient.
Es considera que és una de les causes principals de diverses malalties cardiorespiratòries, entre elles l'asma (actualment la pateixen el doble de persones que fa 30 anys). Diversos estudis científics han evidenciat que la contaminació atmosfèrica que prové del trànsit rodat s’associa no només amb efectes a curt termini (major incidència de malalties i morts cardiorespiratòries en dies amb pics de contaminació), sinó també amb efectes a llarg termini a causa de l’exposició crònica a aquests contaminants.
S’estima que un 21% de la població urbana està exposada a partícules en suspensió per sobre del límit diari europeu: una reducció dels nivells d’aquest contaminant representaria un increment d’uns 14 mesos en l’esperança de vida.
Des de fa anys s’estan adoptant mesures, com el control de les emissions de substàncies nocives a l'atmosfera i la millora de la qualitat dels combustibles, que han contribuït a avançar. No obstant això, el problema de la qualitat de l’aire a les ciutats segueix sense resoldre’s, especialment per contaminants com el diòxid de nitrogen i el material particulat, malgrat s’han aconseguit reduir les emissions de molts contaminants, per exemple el plom i el diòxid de sofre.
La Comissió Europea ha declarat el 2013 com l’Any de l'Aire, arran del procés per a adoptar una nova estratègia pel que fa a la qualitat de l'aire i preparar noves propostes per millorar-la a tot Europa. En aquest sentit, l’edició 2013 de la Setmana Verda Europea se centrarà enguany en la qualitat de l’aire.
La normativa europea en aquesta temàtica estableix que s’han de definir plans i programes per restablir els nivells de qualitat de l’aire en aquelles zones on se superin els valors de referència legislatius, amb l’objectiu de preservar la salut de les persones i el medi.
El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, organisme responsable de l'avaluació de la qualitat de l’aire a Catalunya, ha constatat que des de l’entrada en vigor del valor límit per al diòxid de nitrogen (NO2) i de partícules de diàmetre inferior a 10 micròmetres (PM10) determinat per directives europees, es sobrepassen els valors límit de qualitat de l’aire reglamentats per aquests contaminants en un àmbit que comprèn 40 municipis de les zones de qualitat 1 i 2 de Catalunya.
En aquest context, el Govern de la Generalitat va declarar zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric la regió compresa en l’àmbit de diversos municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat per ambdós contaminants. Concretament, la zona de protecció especial per a l’ambient atmosfèric per NO2 i PM10 afecta els termes municipals següents 5:
Badalona, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, Martorell, Molins de Rei, Esplugues de Llobregat, el Papiol, Pallejà, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Granollers, la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès i Sant Fost de Campsentelles.
5 Decret 226/2006 (DOGC de 25.05.2006) i Acord de Govern 82/2012 (DOGC de 02.08.2012) per declarar zones de protecció especial per PM10 i NO2 diversos municipis.
Memòria 2011-2015
70
Les ciutats i pobles signatàries d’aquest acord coincidim que el problema de la qualitat de l’aire a les aglomeracions urbanes és evident, i que està causat principalment per la producció de gasos contaminants derivats del trànsit i especialment pels vehicles dièsel, tant si circulen per les vies urbanes com per les infrastructures de comunicació que travessen els termes municipals (contaminació difusa).
Això fa que els problemes en la qualitat de l’aire tinguin un caràcter estructural i siguin d’abast territorial general, i per això hagin d’abordar-se des dels corresponents nivells de responsabilitat (europeu, estatal, regional) de forma coordinada. Actuar només al final de la cadena, sobre la ciutadania, perquè és més visible, no farà millorar de forma efectiva la qualitat de l’aire de les nostres ciutats.
Una millora de la qualitat de l’aire de la Regió Metropolitana de Barcelona suposaria un benefici considerable per a la salut dels més de 4 milions d’habitants.
Les ciutats i pobles mostrem la nostra preocupació per totes aquestes circumstàncies i per aquests motius
I N S T E M
1. A la Comissió Europea, al Govern de l’Estat i a la Generalitat perquè impulsin directives i mesures legislatives i reglamentàries de limitació dels carburants que produeixen òxids de nitrogen i altres emissions de gasos i partícules que poden afectar la salut.
2. A la Comissió Europea a tenir en compte les ciutats i pobles en el procés per definir una nova estratègia pel que fa a la qualitat de l'aire i preparar noves propostes per millorar la qualitat de l'aire a tot Europa, i aportar finançament per aplicarles.
3. Al Govern de l’Estat a aprovar i executar el nou Plan Nacional de Calidad del Aire y Protección de la Atmósfera 2013-2016 (Plan Aire).
4. Al Govern de la Generalitat de Catalunya a aprovar, aplicar i desenvolupar el Pla d’Actuació per a la Millora de la Qualitat de l’Aire a Catalunya 2011-2015.
De tal manera que les ciutats i pobles considerem que aquests plans estatal i regional constitueixen els fonaments a partir dels quals els ajuntaments hauríem de redactar posteriorment els respectius Plans Locals de Qualitat de l’Aire, per tal de definir les actuacions i concretar les mesures correctores pel que fa a la qualitat de l’aire en l’àmbit de les nostres competències municipals.
5. Al Govern de la Generalitat de Catalunya a facilitar la participació de les ciutats i pobles, i de la comunitat científica, en el desenvolupament i aplicació del Pla d’Actuació per a la Millora de la Qualitat de l’Aire, mitjançant la creació de la Comissió de seguiment oportuna i d’acord amb els recursos que el propi Pla prevegi.
Com a actuacions concretes a desenvolupar de forma prioritària, les ciutats i pobles
D E M A N E M
6. Al Govern de l’Estat que impulsi mesures de fiscalitat ambiental destinades a promoure un parc de vehicles de motor de menors emissions de contaminants locals a través de la modificació de l’impost especial sobre carburants per tal de gravar més el gas-oil que la gasolina, atès les emissions de NO2 i partícules que generen; i la modificació de l’impost de matriculació en funció de les emissions de NO2 i partícules dels vehicles.
7. Al Govern de l’Estat que implanti un etiquetatge general dels vehicles de motor en funció de les seves emissions de NO2 i partícules com a incentiu visible pels compradors de vehicles.
8. Al Govern de la Generalitat de Catalunya que realitzi un esforç per comunicar a la població de forma entenedora i pedagògica la informació i dades sobre la qualitat de l’aire: modificant l’Índex Català de Qualitat de l’Aire i ponderant les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de trànsit, suburbanes i de fons d’una mateixa zona.
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
71
9. Al Govern de la Generalitat de Catalunya a donar suport a mesures de mobilitat sostenible i d’impuls de vehicles nets - i a definir aquest concepte -.
10. A la Diputació de Barcelona, en l’àmbit de les seves competències, que doni suport a les ciutats i pobles per tal d’aplicar els nostres compromisos i facilitar el coneixement, recopilació i intercanvi de bones pràctiques i promoure la publicació d’un Catàleg d’accions municipals per millorar la qualitat de l’aire, a publicar en el termini d’un any.
Les ciutats i pobles entenem que, a l’escala local i al nivell de competències que pertoca, tenim un paper clau a desenvolupar per promoure un Aire més Net a les ciutats. Per aquests motius ens
C O M P R O M E T E M
1. A col·laborar i difondre l’any 2013 com a Any Europeu de l’Aire.
2. A col·laborar amb la Generalitat de Catalunya per avançar de forma consensuada i coordinada en l’abordatge de les causes que afecten la qualitat de l’aire atmosfèric al conjunt del territori i a cadascun dels municipis.
3. A aprovar els Plans Locals de la Qualitat de l’Aire o incorporar els criteris de millora de la qualitat de l’aire als respectius Plans de Mobilitat i d’Energia Sostenible Local.
4. A aplicar i impulsar accions en concordança amb les mesures que es detallin en el Plan Nacional de Calidad del Aire, en el Pla d’Adequació per la Millora de la Qualitat de l’Aire a Catalunya 2011-2015 i previstes en els nostres Plans locals per tal de millorar la qualitat de l’aire a l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona.
Aquestes accions podran incloure:
a. L’impuls a mesures de fiscalitat ambiental local a través de la modificació de l’impost de circulació en funció de les emissions de NO2 , partícules i CO2, si així s’habilita als ens locals a nivell estatal.
b. La col·laboració amb la Generalitat, com a administració competent, i resta d’entitats supralocals, per informar de forma coordinada a la població sobre els nivells de qualitat de l’aire i promoure actuacions conjuntes de sensibilització per un Aire més Net.
c. La promoció de mesures per una mobilitat sostenible i l’ús de vehicles nets.
d. L’adquisició de vehicles amb baixes emissions de NO2 , partícules i CO2
e. La facilitació de la instal·lació d’infrastructures de recàrrega de vehicles de gas i l’extensió de la xarxa de recàrrega de vehicles elèctrics.
f. La jerarquització de la xarxa viària per als vehicles i per als vianants, i establir vies amb el trànsit restringit per anar a peu i en bicicleta.
g. Sol·licitar en els projectes de noves edificacions (habitatges i oficines) espai suficient per l’aparcament de les bicicletes.
h. I altres incloses en els Plans esmentats i el Catàleg d’accions municipals per millorar la qualitat de l’aire.
Finalment, ens instem a presentar l’Acord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per un Aire més Net en els respectius plens municipals i a notificar a la presidència de la Xarxa els acords que s’hi adoptin, per tal de donar la màxima visibilitat al nostre compromís.
I a notificar a la Comissió Europea, el Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat de Catalunya el present Acord.
Lleida, 7 de març del 2013
Memòria 2011-2015
72
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
73
DECLARACIÓ DE VILANOVA I LA GELTRÚ
Per l’adaptació als efectes del canvi climàtic
en el territori i el litoral
Les ciutats i els pobles tornem a posar de manifest que els experts en canvi climàtic de l’Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) han reafirmat en el seu Cinquè Informe d'Avaluació, que les activitats humanes tenen un impacte sobre el clima de la Terra. També, l’Agència Europea de Medi Ambient i el Grup d'experts sobre el Canvi Climàtic de Catalunya (GECC) assenyalen que el canvi climàtic amenaça les diferents regions d'Europa i del nostre país a través d'una sèrie de variacions graduals i apreciables, com ara l'augment de la temperatura, les alteracions del vent i les precipitacions, pèrdua de biodiversitat, la major freqüència d’inundacions o episodis climàtics severs El canvi climàtic es considera ja un fet important a tenir en compte en la planificació del nostre present i futur.6 Ja fa un temps que tenim assumida la necessitat de mitigar el canvi climàtic. I ara hem de pensar també en l’adaptació, entesa com la resiliència dels ecosistemes i dels sistemes socials, capaços d’adaptar-se a les pertorbacions. En cas contrari, els costos pels danys ocasionats seguiran augmentant. Mitigació i adaptació al canvi climàtic són ja dues cares de la mateixa moneda, complementàries i que cal afrontar per igual. La previsió d’efectes, doncs, és diversa i afectarà de manera patent els ecosistemes i la dinàmica de les societats humanes. Un dels pronòstics més indiscutits, en el qual, i en nom de tots els municipis litorals del país, es vol fer èmfasi des del municipi que avui ens acull, és l’impacte important que tindrà el canvi climàtic sobre el litoral i l’ambient marí. És notori que la major part de les ciutats del món estan ubicades al litoral, la qual cosa fa palesa la dimensió planetària de la problemàtica, i que cal contemplar la interrelació internacional de la qüestió. Els impactes del canvi climàtic són, per tant, d’especial rellevància en el nostre entorn geogràfic i cultural del mar Mediterrani. Els ambients litorals i marítims són fonamentals en les dinàmiques ecològiques i la seva alteració tindrà repercussions socials i econòmiques de gran calat: canvis en el litoral i els ecosistemes marins, afectació a sediments, pèrdua de sorres i de superfície de platja, reorientació de la línia de costa, acumulació de sorres i danys en les infraestructures litorals, augment del nivell del mar i canvis en la intensitat, freqüència i direcció de l’onatge. A més, caldrà tenir en compte l’adaptació de les infrastructures urbanes competents en la gestió del cicle de l’aigua, per tal que puguin fer front als potencials impactes del canvi climàtic. Així doncs, caldrà reduir la vulnerabilitat de les instal·lacions d’aigua davant fenòmens meteorològics extrems. En conclusió, el canvi climàtic té una influència del canvi climàtic sobre les nostres societats, però especialment sobre els sectors i territoris més vulnerables. Les autoritats locals som agents clau en la implementació de mesures d'adaptació que millorin la resiliència del territori en àmbits com ara l'ordenació del territori, la salut, la protecció civil i el medi ambient. Les accions d’adaptació comporten oportunitats i milloren la qualitat de vida de la ciutadania, promouen el
1.1.1 6 A Europa s’està presentant una nova Estratègia Europea per a l’adaptació i a Catalunya disposem de l’Estratègia
Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2013-2020
Memòria 2011-2015
74
desenvolupament sostenible, estimulen la inversió de projectes basats en la resiliència i creen llocs de treball i, per tant, s'han d'integrar en les polítiques i en la planificació urbana. La Unió Europea proposa introduir l'adaptació al canvi climàtic en el Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses per una Energia Sostenible Local, amb el llançament d'una iniciativa per promoure un compromís voluntari a incorporar estratègies locals d'adaptació i activitats de sensibilització. El Pacte ofereix un marc prometedor per tal que les ciutats i els pobles prenguin mesures i creïn xarxes on la mitigació i l’adaptació puguin considerar-se deforma integrada. En conclusió, els municipis tenim un paper fonamental en l’aplicació de les estratègies esmentades i, en conseqüència ens correspon la responsabilitat de liderar la lluita contra el canvi climàtic. És per tot això que els membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, Acordem, Contribuir a l’adaptació de les ciutats i pobles i al desenvolupament de territoris resilients i, ja que això és també una oportunitat per detectar vulnerabilitats i planificar la gestió municipal enfront dels riscs. Això comporta millorar la nostra capacitat d’adaptació a través de la creació d' estratègies d'adaptació local al canvi climàtic, o bé de la integració de l'adaptació al canvi climàtic als nostre plans, conjuntament amb altres ens locals, amb el suport de les diputacions, com a ens coordinadors, i de la Generalitat de Catalunya, i en un termini no superior a dos anys. Definir estratègies d’adaptació d’acord amb una metodologia que inclogui l'avaluació dels riscos com a base per prioritzar les accions, Cal doncs, fer una diagnosi de vulnerabilitat, identificar els riscos i els recursos necessaris per afrontar-los i, establir les mesures d'adaptació. La posada en pràctica de l’estratègia ha de comportar l’avaluació del progrés i la revisió d'acord amb els canvis de l'entorn i de les noves prioritats. Mobilitzar els agents implicats i treballar plegats per reduir la vulnerabilitat local, compartir l’experiència i els coneixements, i informar la ciutadania i els mitjans locals sobre l'evolució de l’estratègia d'adaptació, així com encoratjar altres ciutats i pobles a unir-se a la iniciativa. Promoure la gestió i la protecció integral de l’espai marí, amb altres ciutats de l’entorn mediterrani, conscients que és un dels àmbits més perjudicats pel canvi climàtic amb el previsible augment del nivell del mar i, alhora, un dels més decisius en el manteniment de la sostenibilitat territorial, especialment al nostre país, que disposa d’un front litoral extens que concentra bona part de la població. Constatem, a més, que l’espai marí és una de les majors reserves de biodiversitat del nostre territori, una font molt important de recursos per a les economies locals i un patrimoni cultural de primer ordre. Preveure les accions d’adaptació i de prevenció de riscos relacionades amb els impactes del clima –inundacions, precipitacions intenses, incendis, tornados i mànegues, temperatures extremes i onades de calor, episodis de sequera–,sobre els ecosistemes terrestres i els sistemes urbans –increment de l’efecte illa de calor–, i els seus efectes sobre l’agronomia, el verd urbà, de l’entorn rural, la salut de la població i sobre el turisme. I preveure i posar en marxa mesures i programes per tal la influència del canvi climàtic no recaigui sobre la població més vulnerable. Actuar per una gestió sostenible i eficient del cicle de l’aigua que ens permeti tenir més capacitat de reacció enfront dels canvis, sense oblidar la gestió bàsica quotidiana. Les accions passen per un ús eficient del recurs hídrics i per l’increment i la garantia de la disponibilitat de fonts d’abastament en qualitat i quantitat, l’augment dels recursos complementaris, la protecció i recuperació dels aqüífers, –sobretot en l’àmbit costaner, amb risc d’intrusió salina–, els sanejament adequat de les aigües residuals, i el
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
75
desenvolupament de l’adaptació de les instal·lacions i infrastructures del cicle de l’aigua de proveïment i sanejament. Garantir la coordinació de les polítiques de mitigació i adaptació, de manera que les mesures adoptades en qualsevol dels dos aspectes no vagi en detriment de l’altre. Aquest enfocament coordinat és essencial per desenvolupar les mesures d'adaptació de forma eficaç a escala local.
A fer difusió d’aquest acord en els mitjans de comunicació generals i locals, als òrgans de participació ciutadana i a les xarxes socials (#adaptaciocanviclimatic #DeclaracióVilanova). Finalment, ens instem a presentar la Declaració de Vilanova i la Geltrú en els respectius plens municipals abans del 5 de juny i a notificar a la presidència de la Xarxa els acords que s’hi adoptin, per tal de donar el màxim suport al compromís local envers l’adaptació al canvi climàtic.
14a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Vilanova i la Geltrú, 18 de març de 2014
Memòria 2011-2015
76
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
77
ACORD DE LA XARXA per un Salt endavant del Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses i per una
Energia sostenible local
Ara fa cinc anys, les ciutats i els pobles vam començar, voluntàriament, a recórrer un camí que ens implicava en la mitigació del canvi climàtic a través del Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses per una Energia Sostenible Local. En aquell moment vam assumir l'objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels nostre municipis en més d'un 20% per a l'any 2020, mitjançant la promoció de les energies renovables i de l’estalvi i l’eficiència energètica.
Avui, més de 500 municipis catalans s’han adherit al Pacte i s’han redactat més de 350 Plans d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES), els quals han permès concretar accions en camps diversos, com ara l’impuls de les energies renovables (fotovoltaica, tèrmica i biomassa), l’eficiència energètica de l’enllumenat públic i l’estalvi en equipaments municipals (escoles, poliesportius, edificis d’oficines, etc.), formació i capacitació a treballadors i agents locals i la sensibilització dels nostres veïns i veïnes.
Un moviment local d’èxit que, promogut des de la Comissió Europea a través de l'Oficina del Pacte, ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona, com a primera entitat coordinadora del Pacte, així com també de la resta d’entitats coordinadores: les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona, i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, totes les quals han ofert als ens locals suport polític, tècnic, econòmic i jurídic.
El camí recorregut ens ha permès aprendre, i assolir èxits, però no ha estat tant planer com podíem preveure ara fa cinc anys. Hem trobat obstacles inesperats: una crisi severa, canvis en les prioritats econòmiques i socials i, sovint, traves administratives i normatives dins l’administració –de vegades la mateixa administració local- i, molt especialment, del Govern de l’Estat: en aquest sentit convé assenyalar que la Llei 24/2013, del sector elèctric, constitueix un atac deliberat contra les polítiques de mitigació del canvi climàtic, i en concret contra l’eficiència i l’estalvi energètic.
La feina feta fins ara ens ha de servir per afrontar nous reptes i ha d’aprofitar-se per fer un nou pas endavant del compromís de les ciutats i pobles per lluitar contra el canvi climàtic i promoure una energia sostenible local. Ens esperen poc més de cinc anys per arribar a l’any 2020, on farem una primera aturada en el trajecte.
Però volem continuar avançant cap a objectius més ambiciosos de reducció dels gasos d’efecte hivernacle. En concret, i en la línia dels objectius establerts per la Comissió europea7, per l’any 2030 ens proposem reduir les emissions un 40 %, una fita llunyana però per a la qual cal assentar ara les bases de treball.
En tot cas, per continuar fent camí ens calen menys obstacles, més companys de viatge i més suport tècnic i econòmic.
El Pacte ha d’entrar, doncs, en una nova fase. Precisament, el gran èxit que la iniciativa ha tingut al nostre país –il·lustrada pel fet que més del 80% de la població viu en comunitats compromeses amb la reducció d'emissions de CO2-, requereix ara de noves formes d'acció i de col·laboració que han de passar necessàriament per un enfortiment de la governança multinivell.
D’una banda, considerem prioritari un reforç de la coordinació entre les ciutats i els pobles, les comarques i les províncies, en el marc de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, com a entitat promotora del Pacte i a través del Club del Pacte dels Alcaldes. I, d’una altra, propugnem una nova forma de col·laboració amb les administracions supralocals i els governs català, espanyol i europeu.
7 Amb data 22 de gener del 2014
Memòria 2011-2015
78
La implantació creixent i reeixida del Pacte arreu del país, no ha tingut, en canvi, un ressò i un replantejament de prioritats en les polítiques nacionals d’energia pel que fa al suport als governs locals en l’aplicació dels Plans d’Acció d’Energia Sostenible. Les Estratègies Catalana i Espanyola han de reconèixer i incorporar la feina feta per les ciutats i els pobles en el marc del Pacte, i han d’adoptar-la com a eix central de la transformació de les polítiques d’energia del país.
Fins ara, els esforços principals dels ens locals s’han dirigit cap als consums de les instal·lacions i dels equipaments municipals. El repte, ara, s’estén cap al consum domèstic i el transport privat. Se’ns plantegen també nous reptes per avançar cap a un ús més equitatiu dels recursos.
Cal denunciar la influència del canvi climàtic sobre els sectors i territoris més vulnerables i empobrits de les societats, i tanmateix denunciar que la mala gestió energètica especialment els seus elevats costos, fan augmentar la pobresa energètica d’una part de la nostra població. Per tant, un dels primers nous reptes a assumir és la mitigació de la pobresa energètica
Així mateix, és necessari un avenç cap a l’autonomia energètica que permeti minimitzar les fluctuacions de preus en els mercats internacionals, amb l’ús de recursos energètics propis i renovables que mitiguen el canvi climàtic, generen riquesa i llocs de treball no deslocalitzables, i incentiven la innovació tecnològica.
Les ciutats i els pobles mostrem la nostra preocupació per totes aquestes circumstàncies i per aquests motius:
INSTEM a la COMISSIÓ EUROPEA a FER UN SALT ENDAVANT amb el Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses per una Energia Sostenible a través de:
1. L’impuls a una nova etapa del Pacte amb més energia, suport i recursos dels esmerçats fins ara.
2. Seguir impulsant programes financers i fons específics (Horitzó 2020, Interreg Europa, Life, FEDER...) que prioritzin l'eficiència energètica, l'energia intel·ligent i la mobilitat sostenible, que vagin de la mà amb els objectius dels PAES; i a donar suport als governs locals per tal de tenir accés a aquest programes financers per al període 2014-2020.
3. L’elaboració, conjuntament amb els ens locals, de les estratègies financeres per a l'aplicació de les accions del PAES, les quals han de generar recursos financers per a propostes sòlides, viables i que garanteixin la rendibilitat de la inversió. Les inversions vinculades a les ciutats i els pobles s’han de basar en la col·laboració entre els ciutadans, les empreses i les entitats socials.
4. L’establiment d’un diàleg amb els governs supramunicipals a tots nivells per tal que presentin propostes de suport per tal que els ens locals puguin executar les accions dels PAES.
5. L’aprovació d’objectius vinculants i ambiciosos per a l’any 2030 amb la finalitat de continuar impulsant -també en l’àmbit local - una política energètica local sostenible a mig i llarg termini, més enllà del 2020.
REQUERIM al GOVERN DE L’ESTAT:
1. A resoldre el marc regulatori del mercat elèctric tenint en compte els criteris i els compromisos del Pacte: impuls a les energies renovables locals, eficiència i estalvi energètics, i mitigació del canvi climàtic.
DEMANEM a les ADMINISTRACIONS SUPRAMUNICIPALS (Estat, Generalitat de Catalunya) a FER UN SALT ENDAVANT EN EL PACTE de manera que:
1. Les polítiques energètiques i de canvi climàtic tinguin en compte el moviment del Pacte i l’incorporin com un element fonamental d’acció.
2. S’impulsin programes de suport per l’aplicació de les accions del PAES, i es doni suport a l’accés als programes financers i als fons específics europeus.
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
79
3. Es mostri una aposta ferma per les energies renovables que permeti un ús més gran dels recursos propis, els quals comporten una dependència energètica menor i afavoreixen la creació de llocs de treball no deslocalitzables.
4. S’estableixi el marc legal i estratègic adient per prevenir i paliar situacions de pobresa energètica, amb una integració més clara dels vessants socials, econòmics i ambientals.
5. Es determini un marc normatiu que faciliti l’obtenció de les dades globals i individualitzades de consums energètics a l’usuari final.
És per tot això que les ciutats i pobles ens COMPROMETEM a FER UN SALT ENDANVANT EN EL PACTE, i especialment a:
1. Assumir els compromisos en matèria de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle per l’any 2030 i a afrontar els nous reptes que se’n derivin.
2. Lluitar contra les situacions de pobresa energètica, i a vetllar per la integració de les polítiques socials, econòmiques i ambientals
3. Intensificar les accions en tots els àmbits del compromís del Pacte en què encara no s’ha actuat suficientment: sector residencial, terciari i transport
4. Avançar per reduir la dependència energètica mitjançant la promoció de l’ús de recursos propis renovables, per tal d’esdevenir exemple per a altres administracions i per a la resta de la societat.
5. Fer el seguiment del compliment dels compromisos del Pacte.
6. Impulsar la participació ciutadana en l’àmbit energètic com a usuaris finals i com a potencials productors/promotors.
Finalment, ens instem a presentar l’Acord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per un salt endavant del Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses i per una Energia sostenible local en els respectius plens municipals i a notificar a la presidència de la Xarxa els acords que s’hi adoptin, per tal de donar la màxima visibilitat al nostre compromís.
A traslladar els acords a la Comissió Europea, al Govern de l’Estat, al Congrés dels Diputats, al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, i a les associacions en defensa de l’energia sostenible, renovable i local.
A donar difusió d’aquest acord als mitjans de comunicació generals i locals, òrgans de participació ciutadana i a les xarxes socials (#energiasostenible).
14a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Vilanova i la Geltrú, 18 de març de 2014
Memòria 2011-2015
80
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
81
Declaració de Barcelona per les ciutats i pobles habitables, fèrtils i resilients
Enguany, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat celebra la seva majoria d’edat. Ens hem fet grans! En els 18 anys transcorreguts des de la fundació, el 1997 a Manresa, hem passat del centenar de socis inicial als gairebé tres-cents membres de tots els nivells de l’Administració repartits arreu del territori de Catalunya.
Plegats, hem après els uns dels altres i, fruit de la reflexió conjunta, hem impulsat el desenvolupament sostenible dels nostres pobles i ciutats. L’itinerari ens va fer descobrir els escenaris innovadors de les agendes 21 locals, i avui ens ha dut fins als nous paradigmes de la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, ens ha fet avançar en la incorporació de la participació ciutadana en els afers públics i en crear un llenguatge comú i una cultura compartida basada en la sostenibilitat social, econòmica i ambiental. Tot plegat, progressos que ja difícilment admeten passos enrere.
El nous Objectius de Desenvolupament Sostenible
El 2015 és també un any clau perquè Nacions Unides anunciarà els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)8, continuïtat dels Objectius de Desenvolupament del Mil·leni (ODM). La que ja s’anomena “Agenda post 2015” posa un èmfasi especial en les dimensions ambiental i econòmica i, reconeixent que les persones són el centre del desenvolupament sostenible, es compromet a impulsar un sistema social inclusiu que conjumini el progrés econòmic, el desenvolupament social i la protecció del medi ambient.
Les ciutats i els pobles assumirem els Objectius de Desenvolupament Sostenible igual com en el seu dia van assumir els objectius de la Cimera de la Terra, que van conduir a l’aprovació de la Carta d’Aalborg i a la creació de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.
Ciutats i pobles habitables
La ciutat, l’hàbitat urbà, és un hàbitat humà. I, per la seva natura i raó de ser, ha de ser una ciutat habitable. Ciutat habitable és ciutat saludable, amb aire i aigua nets i aliments sans. És ciutat confortable, amb benestar acústic i climàtic, i espais acollidors. Ciutat habitable és ciutat diversa, amb verd i biodiversitat, patrimoni i paisatge. Ciutat habitable és ciutat estimulant, amb habitatge i mitjans de vida i de coneixement; és ciutat acollidora i inclusiva, amb mecanismes de resolució de conflictes, cohesionada, equitativa i solidària.
Ciutats i pobles fèrtils
Més enllà de la producció primària, que cal no obviar, les ciutats i els pobles són viver de riquesa, de talent, de coneixement i de creativitat. Fertilitat en la producció de béns, en la generació d’idees i de coneixement, de cultura, de bellesa, de benestar, de salut, de joia de viure, en la producció de relat i de visió, i en la creació del seu futur, amb horitzons ambiciosos. Fèrtils en la producció de vincles, en la cooperació en xarxa amb altres pobles, ciutats i ciutadanies, i en connexió contínua amb el món.
1.2 8 Veure document Annex: Informe “El camí cap a la dignitat: Informe de les Nacions Unides
sobre l’agenda de desenvolupament sostenible (en castellà)”
Memòria 2011-2015
82
Ciutats i pobles resilients i perdurables
Treballem perquè les nostres ciutats i pobles siguin resilients i perdurables. Per això utilitzem els recursos amb eficiència. Actuem per evitar i mitigar els impactes, amb una actitud de prevenció. I ens movem per rebaixar la dependència i tendir a l’autosuficiència, per millorar la capacitat de suportar, sobreviure i ressorgir d’un embat, d’una crisi o impacte.
És per tot això que els membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat:
Acordem,
Assumir els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides en les nostres agendes per la sostenibilitat.
Recercar l’excel·lència en matèria de qualitat ambiental, en el benentès que malgrat que hem evolucionat molt en els anys darrers, encara hi ha grans i diversos assumptes pendents, com ara el repte de garantir un aire net i una ciutat vital no sorollosa.
Passar de la inquietud pel medi ambient a una economia que l’incorpori. Economia verda, circular o de descarbonatació és assumir que el preu de les coses internalitzi els seus costos socials i ambientals, en el l’horitzó estratègic d’eradicació de la pobresa.
Itinerar de la consciència ambiental al compromís i la coresponsabilitat de la ciutadania. Cal generar la informació i els recursos adequats perquè tothom es pugui implicar efectivament en l’acció i la construcció de les ciutats que volem.
Transformar la resposta puntual en resiliència. Les ciutats i els pobles hem de millorar la capacitat de reacció de la comunitat i del territori, mitjançant la resposta creativa, preventiva i proactiva als canvis i a les situacions externes de crisis i transformació.
I ens comprometem a fer difusió d’aquests acords en els mitjans de comunicació generals i locals, als òrgans de participació ciutadana i a les xarxes socials (#DeclaracióBarcelona #sostenibilitat)
15a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
A Barcelona, 11 de març del 2015
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
83
Acord de la Xarxa de suport al Comunicat de Lima
Per un acord global post-2015 sobre clima, inclusiu i ambiciós La XX Conferència Internacional sobre Canvi Climàtic, (COP20), organitzada per la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic el passat desembre de 2014 a la ciutat de Lima, va tenir per objectiu progressar de cara a la futura adopció d’un nou acord mundial per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Dels resultats de la COP20 es pot concloure que ja no hi ha discussió sobre la realitat del canvi climàtic, però que existeixen diferències importants de visió entre els països. La XXI Conferència de les Parts, COP21, s’organitzarà entre el 30 de novembre i l’11 de desembre de 2015 a París amb l’objectiu de concloure aquest nou acord mundial. A hores d’ara ja s’han generat grans expectatives de cara a la COP21, però, entre d’altres àmbits, encara cal continuar treballant per destacar el paper clau dels governs subnacionals i locals en la lluita contra el canvi climàtic. Per aquest motiu, durant la COP20 es va aprovar el Comunicat de Lima. El Comunicat Lima és fruit de la tasca prèvia de les autoritats locals i regionals en l’àmbit de la seva contribució a la lluita contra el canvi climàtic. El comunicat demana l’assoliment d’un acord global post-2015 inclusiu i ambiciós sobre el clima, destacar les iniciatives locals i subnacionals desenvolupades en el si de l’àmbit i, finalment, la formulació de programes i plans d'acció a escala nacional. També sol·licita el compromís dels alcaldes i dels líders locals i subnacionals per mantenir i incrementar els compromisos adquirits, entre d’altres formulacions, a través del Pacte dels Alcaldes per una Energia Sostenible Local. La COP20 va cloure amb punts d’acord, els quals recomana incloure en el text de l'acord climàtic global de la COP21 de París. A hores d’ara, les negociacions prèvies a la COP21 es concentren en dues línies estratègiques: les polítiques climàtiques a aplicar a partir de l’any 2020, i la reducció global d’emissions abans del 2020.
Memòria 2011-2015
84
Com a aportació específica del món local i subnacional, el Comunicat de Lima destaca cinc missatges clau de cara a les negociacions en curs per establir un acord climàtic global post-2015:
1. Advertim que som a prop d'un "punt de no retorn" en referència al canvi climàtic, en el qual cap ciutat, poble o regió podria fer front a les conseqüències.
2. Demanem un acord climàtic incloent i ambiciós.
3. Elogiem els responsables de les darreres Conferències de les Parts, el Secretariat de Nacions Unides, els Amics de les Ciutats i els seus aliats per la seva visió i esforços per involucrar i empoderar els governs locals i subnacionals.
4. Ens comprometem a augmentar els nostres lligams amb tots els actors de la societat civil i de tots els nivells de govern per tal d'enfortir l'acció climàtica.
5. Accelerarem i elevaren la nostra ambició en referència a la lluita contra el canvi climàtic.
És per tot això que les ciutats i pobles donem suport al Comunicat de Lima, i fem nostres els cinc punts del document. I ens instem a traslladar l’acord a les associacions de ciutats i pobles signants del Comunicat de Lima per mostrar-los el nostre suport. I a fer difusió de l’Acord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de suport al Comunicat de Lima per un acord global post-2015 sobre clima, inclusiu i ambiciós als mitjans de comunicació generals i locals, als òrgans de participació ciutadana i a les xarxes socials (#COP21).
15a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Barcelona, 11 de març de 2015
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
85
Annex II : Relació de municipis associats a la Xarxa i signants del Pacte d’Alcaldes
Municipi Comarca Signant del
Pacte d’Alcaldes
1 Abrera Baix Llobregat Sí 2 Agramunt Urgell Sí 3 Alella Maresme Sí 4 Alpens Osona Sí 5 Ametlla del Vallès L´ Vallès Oriental Sí 6 L'Arboç Baix Penedès 7 Arenys de Mar Maresme Sí 8 Arenys de Munt Maresme Sí 9 Argentona Maresme Sí
10 Artés Bages Sí 11 Avià Berguedà Sí 12 Avinyó Bages 13 Badalona Barcelonès Sí 14 Badia del Vallès Vallès Occidental Sí 15 Bagà Berguedà Sí 16 Balenyà Osona Sí 17 Balsareny Bages Sí 18 Barberà del Vallès Vallès Occidental Sí 19 Barcelona Barcelonès Sí 20 Begues Baix Llobregat Sí 21 Begur Baix Empordà (GI) Sí 22 Berga Berguedà Sí 23 Bigues i Riells Vallès Oriental Sí 24 Borredà Berguedà Sí 25 Bruc, El Anoia 26 Brull, el Osona Sí 27 Cabanyes, Les Alt Penedès 28 Calaf Anoia Sí 29 Calafell Baix Penedès (TA) Sí 30 Calders Bages Sí 31 Caldes d'Estrac Maresme Sí 32 Caldes de Montbui Vallès Oriental Sí 33 Calella Maresme Sí 34 Callús Bages Sí 35 Calonge de Segarra Anoia 36 Cambrils Baix Camp (TA) Sí 37 Campins Vallès Oriental 38 Canet de Mar Maresme Sí 39 Canovelles Vallès Oriental 40 Cànoves i Samalús Vallès Oriental
Memòria 2011-2015
86
41 Canyelles Garraf Sí 42 Capellades Anoia Sí 43 Cardedeu Vallès Oriental Sí 44 Cardona Bages 45 Carme Anoia Sí 46 Castellar del Riu Berguedà Sí 47 Castellar del Vallès Vallès Occidental Sí 48 Castellbell i el Vilar Bages 49 Castellbisbal Vallès Occidental Sí 50 Castellcir Vallès Oriental 51 Castelldefels Baix Llobregat Sí 52 Castellet i la Gornal Alt Penedès 53 Castellví de Rosanes Baix Llobregat Sí 54 Celrà Gironès Sí 55 Centelles Osona Sí 56 Cercs Berguedà Sí 57 Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental Sí 58 Cervelló Baix Llobregat Sí 59 Cervera Segarra (LLE) 60 Collbató Baix Llobregat Sí 61 Collsuspina Osona Sí
62 Copons Anoia
63 Corbera de Llobregat Baix Llobregat Sí 64 Cornellà de Llobregat Baix Llobregat Sí 65 Cubelles Garraf 66 Cunit Baix Penedès (TA) 67 Dosrius Maresme Sí 68 Esparraguera Baix Llobregat 69 Esplugues de Llobregat Baix Llobregat Sí 70 Esquirol, L' Osona Sí 71 Estany L' Bages Sí 72 Espunyola, L Berguedà Sí 73 Figaró-Montmany Vallès Oriental Sí 74 Figueres Alt Empordà (GI) Sí 75 Folgueroles Osona 76 Franqueses del Vallès, Les Vallès Oriental Sí 77 Gaià Bages 78 Garriga, La Vallès Oriental Sí 79 Gavà Baix Llobregat Sí 80 Gelida Alt Penedès Sí 81 Girona Gironès Sí 82 Gironella Berguedà Sí 83 Granada, La Alt Penedès Sí 84 Granollers Vallès Oriental Sí 85 Guardiola de Berguedà Berguedà Sí 86 Hospitalet, L' Barcelonès Sí 87 Hostalets de Pierola, Els Anoia
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
87
88 Igualada Anoia Sí 89 Llagosta, La Vallès Oriental 90 Lleida Segrià (LLE) Sí 91 Lliçà d'Amunt Vallès Oriental Sí 92 Lliçà de Vall Vallès Oriental Sí 93 Lloret de Mar Selva (GI) Sí 94 Lluçà Osona
95 Malgrat de Mar Maresme Sí
96 Manlleu Osona Sí 97 Manresa Bages Sí 98 Martorell Baix Llobregat Sí 99 Martorelles Vallès Oriental Sí 100 Masies de Voltregà, Les Osona Sí 101 Masnou Maresme Sí 102 Masquefa Anoia Sí 103 Matadepera Vallès Occidental Sí 104 Mataró Maresme Sí 105 Mediona Alt Penedès Sí 106 Moià Bages Sí 107 Molins de Rei Baix Llobregat Sí 108 Mollerussa Pla d'Urgell 109 Mollet del Vallès Vallès Oriental Sí 110 Monistrol de Calders Bages Sí 111 Monistrol de Montserrat Bages 112 Montcada i Reixac Vallès Occidental Sí 113 Montesquiu Osona Sí 114 Montgat Maresme Sí 115 Montmeló Vallès Oriental Sí 116 Montornès del Vallès Vallès Oriental Sí 117 Mura Bages 118 Navarcles Bages 119 Navàs Bages Sí 120 Òdena Anoia Sí 121 Olesa de Montserrat Baix Llobregat Sí 122 Olivella Garraf 123 Olost Osona Sí 124 Olot Garrotxa Sí 125 Orís Osona Sí 126 Oristà Osona 127 Palafolls Maresme Sí
128 Palau-solità i Plegamans Vallès Occidental Sí
129 Pallaresos, Els Tarragonès 130 Pallejà Baix Llobregat Sí 131 Palma de Cervelló, La Baix Llobregat Sí 132 Papiol, El Baix Llobregat Sí
Memòria 2011-2015
88
133 Parets del Vallès Vallès Oriental Sí 134 Piera Anoia Sí 135 Pineda de Mar Maresme Sí 136 Pla del Penedès Alt Penedès Sí 137 Pobla de Claramunt, la Anoia 138 Pobla de Lillet, la Berguedà Sí 139 Polinyà Vallès Occidental Sí 140 Pont de Vilomara i Rocafort Bages 141 Prat de Llobregat, El Baix Llobregat Sí 142 Premià de Dalt Maresme Sí 143 Premià de Mar Maresme Sí 144 Preses, Les Garrotxa (GI) Sí 145 Puigcerdà Cerdanya Sí 146 Puig-Reig Berguedà Sí 147 Reus Baix Camp Sí 148 Ripollet Vallès Occidental Sí 149 Riudecanyes Baix Camp 150 Roca del Vallès, la Vallès Oriental 151 Roda de Ter Osona Sí 152 Rubí Vallès Occidental Sí 153 Sabadell Vallès Occidental Sí 154 Sallent Bages Sí 155 Salou Tarragonès 156 Sant Adrià de Besòs Barcelonès Sí 157 Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat Sí 158 Sant Andreu de Llavaneres Maresme Sí 159 Sant Antoni de Vilamajor Vallès Oriental Sí 160 Sant Bartomeu del Grau Osona Sí
161 Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat Sí
162 Sant Boi de Lluçanès Osona Sí 163 Sant Cebrià de Vallalta Maresme Sí 164 Sant Celoni Vallès Oriental Sí 165 Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental Sí 166 Sant Cugat Sesgarrigues Alt Penedès Sí 167 Sant Esteve de Palautordera Vallès Oriental 168 Sant Esteve Sesrovires Baix Llobregat Sí 169 Sant Feliu de Codines Vallès Oriental 170 Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Sí 171 Sant Feliu Sasserra Bages 172 Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental Sí 173 Sant Fruitós de Bages Bages Sí 174 Sant Hipòlit de Voltregà Osona Sí 175 Sant Jaume d'Enveja Montsià 176 Sant Joan de Vilatorrada Bages Sí 177 Sant Joan Despí Baix Llobregat Sí 178 Sant Julià de Vilatorta Osona Sí 179 Sant Just Desvern Baix Llobregat Sí
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
89
180 Sant Llorenç d'Hortons Alt Penedès Sí 181 Sant Llorenç Savall Vallès Occidental 182 Sant Martí Sesgueioles Anoia Sí 183 Sant Pere de Ribes Garraf Sí 184 Sant Pere de Riudebitlles Alt Penedès Sí 185 Sant Pere de Torelló Osona Sí 186 Sant Pere de Vilamajor Vallès Oriental Sí 187 Sant Pol de Mar Maresme Sí 188 Sant Quirze de Besora Osona Sí 189 Sant Quirze del Vallès Vallès Occidental Sí 190 Sant Sadurní d'Anoia Alt Penedès Sí 191 Sant Salvador de Guardiola Bages Sí 192 Sant Vicenç de Castellet Bages Sí 193 Sant Vicenç de Montalt Maresme Sí
194 Sant Vicenç de Torelló Osona Sí
195 Sant Vicenç dels Horts Baix Llobregat Sí 196 Santa Coloma de Cervelló Baix Llobregat Sí 197 Santa Coloma de Gramenet Barcelonès Sí 198 Santa Eugènia de Berga Berguedà Sí 199 Santa Eulàlia de Ronçana Vallès Oriental Sí 200 Santa Margarida de Montbui Anoia Sí 201 Santa Margarida i els Monjos Alt Penedès Sí 202 Santa Maria de Palautordera Vallès Oriental Sí 203 Santa Maria d'Oló Bages 204 Santa Oliva Baix Penedès 205 Santa Perpètua de Mogoda Vallès Occidental Sí 206 Santpedor Bages 207 Sentmenat Vallès Occidental Sí 208 Seu d'Urgell, la Alt Urgell Sí 209 Seva Osona Sí 210 Sitges Garraf Sí 211 Sora Osona Sí 212 Subirats Alt Penedès 213 Súria Bages Sí 214 Tagamanent Vallès Oriental Sí 215 Talamanca Bages 216 Taradell Osona Sí 217 Tarragona Tarragonès Sí 218 Tàrrega Urgell Sí 219 Teià Maresme Sí 220 Terrassa Vallès Occidental Sí 221 Tiana Maresme Sí 222 Tona Osona Sí 223 Torelló Osona Sí 224 Torredembarra Tarragonès 225 Torrelles de Llobregat Baix Llobregat 226 Torroella de Montgrí Baix Empordà Sí
Memòria 2011-2015
90
227 Tortosa Baix Ebre
228 Ullastrell Vallès Occidental Sí 229 Vacarisses Vallès Occidental Sí 230 Vallbona d'Anoia Anoia 231 Vallgorguina Vallès Oriental 232 Vallirana Baix Llobregat Sí 233 Vallromanes Vallès Oriental Sí 234 Vendrell, El Baix Penedès Sí 235 Vic Osona Sí 236 Vilada Berguedà 237 Viladecans Baix Llobregat Sí 238 Viladecavalls Vallès Occidental Sí
239 Vilafranca del Penedès Alt Penedès Sí
240 Vilanova del Camí Anoia Sí
241 Vilanova del Vallès Vallès Oriental Sí
242 Vilanova i la Geltrú Garraf Sí
243 Vilassar de Dalt Maresme Sí
244 Vilassar de Mar Maresme Sí
245 Vilanova de Sau Osona Sí
246 EMD Bellaterra Barcelonès 1 Consell Comarcal del Vallès Oriental
2 Consell Comarcal del Bages
3 Consell Comarcal del Baix Llobregat
4 Consell Comarcal del Berguedà
5 Consell Comarcal del Vallès Occidental
6 Diputació de Barcelona
7 Consell Comarcal Alt Penedès
8 Consell Comarcal de la Segarra
9 Consell Comarcal d'Osona
10 Consell Comarcal de la Selva
11 Consell Comarcal del Garraf
12 Consell Comarcal del Maresme
13 Diputació de Girona
14 Diputació de Tarragona
15 Diputació de Lleida
16 Àrea Metropolitana de Barcelona
Observadors
1 Associació Catalana de Municipis i Comarques
2 Federació de Municipis de Cat
3 Consorci de Turisme del Baix Llobregat
4 Almassora
5 Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
91
6 Escaldes-Engordany
7 Ontinyent
8 Parc Tecnològic del Vallès
9 Getafe
10 Consorci El Far
11 Mancomunitat La Plana
12 Dènia
13 Consorci de Serveis del Baix Ebre i Montsià (CODE)
14 Generalitat de Catalunya
15 Consorci del Parc Natural de la Serra de Collaserola
16 Mancomunitat de la Conca d'Òdena
17 Mancomunitat Intermunicipal del Cardener
En relació al Pacte d’Alcaldes:
TOTAL Municipis %
TOTAL municipis de la província de Barcelona 311
TOTAL municipis província membres de la Xarxa 217 69,77%
TOTAL municipis província no membres Xarxa 95 30,55%
67%
33%
Municipis BCN de la Xarxa
Municipis BCN no Xarxa
97%
3%
Població BCN de la Xarxa
Població BCN no Xarxa
2 5 %
7 5 %
Municipis CAT de la Xarxa
Municipis CAT no Xarxa
82%
18%
Població CAT de la Xarxa
Població CAT no Xarxa
Memòria 2011-2015
92
TOTAL municipis província adherits al Pacte 213 68,49%
TOTAL municipis província de la Xarxa i adherits al Pacte d’Alcaldes
177 56,91%
TOTAL municipis província adherits al Pacte però no són membres de la Xarxa
36 11,58%
TOTAL municipis província membres de la Xarxa però no adherits al Pacte
39 12,54%
TOTAL municipis membres de la Xarxa resta
de províncies de Catalunya 29
TOTAL Municipis %
TOTAL municipis membres de la Xarxa 246
TOTAL municipis de la Xarxa adherits al Pacte 195 79,27%
TOTAL municipis de la Xarxa però no adherits al Pacte 51 20,73%
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
93
Annex III : El compromís del món local Ens locals que han aprovat els acords i declaracions d’aquest mandat.
Municipi Declaració de Vic 2012
Declaració de Lleida 2013
Acord Aire més Net 2013
Declaració de Vilanova 2014
Acord Salt endavant del Pacte 2014
Alella Ple 28/06/2012
Alpens Ple 10/07/2012
Arenys de Mar Ple 21/03/2012
Avià Ple 19/03/2012
Bagà Ple 06/05/2013
Berga Ple 1/03/2012
Bigues i Riells Aprovat pendent de notificació
Canet de Mar Ple 29/03/2012
Capellades Ple 29/02/2012
Cardedeu Ple 31/05/2012
Castellar del Vallès Ple 29/05/2012
Castellbell i el Vilar Ple 28/03/2012
Castellcir Ple 6/03/2012
Castelldefels Ple 30/05/2013
Centelles Ple 26/04/2012
Cercs Ple 04/04/2012
Copons Ple 08/04/2013
Figaró-Montmany Ple 30/03/2012
Gavà Ple 5/06/2012
Gelida Ple 23/05/2013
Girona Ple 10/06/2013
Lliçà de Vall Ple 30/05/2012
Masies de Voltregà, Les Ple 10/05/2012
Molins de Rei Ple 31/05/2012
Olost Ple 5/06/2012
Palau-solità i Plegamans
Ple 31/05/2012
Parets del Vallès Ple 28/11/2013
Pobla de Claramunt, la Ple 13/03/2012
Prat de Llobregat, El Ple 04/07/2012
Puig-Reig Ple 24/04/2014
Roca del Vallès, la Ple 28/03/2012
Roda de Ter Ple 15/05/2012
Sant Adrià de Besòs Ple 27/04/2012
Sant Boi de Llobregat Ple 28/03/2012
Sant Celoni Ple 31/05/2012
Sant Joan de Vilatorrada
Ple 26/07/2012
Sant Joan Despí Ple 20/07/2012
Sant Llorenç Savall Ple 26/09/2012
Sant Martí Sesgueioles Ple 19/03/2012
Sant Pere de Torelló Ple 26/03/2012
Memòria 2011-2015
94
Sant Quirze de Besora Ple 18/04/2012
Sant Sadurní d'Anoia Ple 28/03/2012
Sant Salvador de Guardiola
Ple 10/05/2012
Sant Vicenç de Montalt Ple 25/07/2013
Santa Coloma de Gramenet
Ple 26/03/2012
Santa Maria de Palautordera
Ple 31/05/2012
Sentmenat Ple 31/05/2012
Seu d'Urgell, la Ple 14/05/2012
Talamanca Ple 11/072012
Torrelles de Llobregat Ple 25/04/2013
Vallgorguina Ple 9/03/2012
Vallromanes Ple 19/04/2012
Vilafranca del Penedès Previst
Artés Ple 15/03/2012 Ple 21/03/2013
Barcelona Previst Ple 26/04/2013
Bruc, El Ple 21/03/2012 Ple 19/06/2013
Calaf Ple 27/04/2012 Ple 26/04/2013
Caldes d'Estrac Ple 18/03/2013 Ple 18/03/2013
Castellbisbal Ple 27/05/2013 Ple 27/05/2013
Cornellà de Llobregat Ple 31/05/2012 Ple 23/05/2013
Estany L' Ple 28/03/2013 Ple 28/03/2013
Garriga, la Ple 30/05/2012 Ple 30/04/2014
Lleida Ple 29/06/2012 Ple 26/07/2013
Malgrat de Mar Ple 12/04/2012 Ple 22/04/2013
Navarcles Ple 30/05/2012 Ple 24/04/2013
Òdena Ple 13/03/2012 Ple 14/05/2013
Ripollet Ple 25/04/2013 Ple 25/04/2013
Sabadell Ple 5/06/2012 Ple 09/04/2013
Sant Cugat Sesgarrigues
Ple 14/03/2012 Ple 12/06/2013
Sant Vicenç de Torelló Ple 24/04/2013 Ple 24/04/2013
Súria Ple 28/03/2012 Ple 24/04/2013
Vic Ple 7/05/2012 Ple 06/05/2013
Viladecavalls Ple 29/05/2014 Ple 29/05/2014
Badalona Ple 29/05/2012 Ple 23/07/2013 Ple 29/04/2014
Balsareny Ple 28/03/2013 Ple 28/03/2013 Ple 31/07/2014
Esplugues de Llobregat Ple 16/05/2012 Previst previst
Hospitalet, L' Ple 22/05/2012 Ple 28/05/2013 Ple 23/07/2013
Mataró Ple 12/04/2012 Ple 8/05/2014 Ple 8/05/2014
Mollet del Vallès Ple 26/03/2012 Ple 29/04/2013 No
Montmeló Ple 29/05/2012 Ple 30/04/2013 Ple 30/04/2013
Montornès del Vallès Ple 04/12/2014 Ple 05/06/2014 Ple 05/06/2014
Pallejà Ple 31/05/2012 Ple 26/09/2013 Ple 26/09/2013
Papiol, El Ple 29/03/2012 Ple 25/04/2013 Ple 25/04/2013
Santa Coloma de Cervelló
Ple 26/04/2012 Ple 29/04/2013 Ple 31/07/2014
Santa Maria de Corcó Ple 13/03/2012 Ple 12/03/2013 Ple 12/03/2013
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
95
Tarragona Ple 18/05/2012 JGL 14/06/2013 Ple 31/03/2014
Tàrrega Ple 09/05/2013 Ple 31/03/2014 Ple 31/03/2014
Torelló Ple 28/05/2012 Ple 25/06/2013 Ple 20/05/2014
Tortosa Ple 02/07/2012 Ple 08/04/2013 Ple 08/04/2013
Vallirana Ple 28/03/2012 Ple 04/04/2013 Ple 29/05/2014
Vilassar de Dalt Ple 28/03/2012 Ple 25/04/2013 Ple 27/03/2014
Manlleu Ple 20/03/2012 Ple 18/06/2013 Ple 20/05/2014 Ple 20/05/2014
Navàs Ple 19/06/2012 Ple 29/07/2013 Ple 26/05/2014 Ple 26/05/2014
Santa Perpètua de Mogoda
Ple 28/03/2012 Ple 26/04/2013 Ple 29/01/2015 Ple 29/05/2014
Tiana Ple 05/06/2012 Ple ????/2013 Ple 1/04/2014 Ple 1/04/2014
Vacarisses Ple 28/03/2012 Ple ????/2013 Ple 30/04/2014 Ple 30/04/2014
Granollers Ple 27/03/2012 Ple 26/03/2013 Ple 26/03/2013 Ple 29/04/2014 Ple 29/04/2014
Sant Andreu de la Barca
Ple 25/04/2012 Ple 29/05/2013 Ple 29/05/2013 Ple 28/05/2014 Ple 28/05/2014
Sant Cugat del Vallès Ple 16/04/2012 Ple 23/05/2013 Ple 23/05/2013 Ple 30/04/2014 Ple 30/04/2014
Sant Fruitós de Bages Ple 13/06/2012 Ple 12/06/2013 Ple 12/06/2013 Ple 11/06/2014 Ple 11/06/2014
Santa Margarida i els Monjos
Ple 26/03/2012 Ple 25/06/2013 Ple 25/06/2013 Ple 28/04/2014 Ple 28/04/2014
Terrassa Ple 31/05/2012 Ple 27/06/2013 Ple 27/06/2013 Ple 29/05/2014 Ple 29/05/2014
Viladecans Ple 27/09/2012 Ple 25/04/2013 Ple 25/04/2013 Ple 24/04/2014 Ple 24/04/2014
Vilanova i la Geltrú Ple 7/05/2012 Ple 03/06/2013 Ple 03/06/2013 Ple 7/04/2014 Ple 7/04/2014
Diputació de Barcelona Ple 26/07/2012 Ple 28/05/2013 Ple 24/04/2014
Diputació de Tarragona Ple 01/03/2013
Consell Comarcal d'Osona
Ple 27/06/2012
Consell Comarcal del Garraf
Ple 22/03/2012 Ple 16/05/2013 Ple 12/06/2014 Ple 12/06/2014
Consell Comarcal de l'Alt Urgell
Ple 14/06/2012
Àrea Metropolitana de Barcelona. Entitat del Medi Ambient
Aprovat pendent notifiicació 05/06/2012
Ple 30/04/2013 Ple 04/06/2013 Ple 27/05/2014 Ple 27/05/2014
Parc de Collserola Ple 04/10/2012 Ple 07/06/2013 Ple 29/05/2014
Sant Iscle de Vallalta Ple 07/05/2013
Ordís Ple 19/09/2013 Ple 15/05/2014
Memòria 2011-2015
96
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
97
Annex IV : Relació d’inscripcions als Grups de treball i Comissions Els grups són en general, l’element bàsic dinamitzador del treball de la Xarxa, proposen i organitzen la major part de les activitats de la Xarxa i mantenen els contactes i l’intercanvi entre els municipis associats. Els Grups de treball s’han renovat a la 12a Assemblea general de Vic i se n’han creat de nous durant el mandat.
Grups de treball
Persones inscrites
Ens inscrits Comissió Permanent
1. Energia Sostenible Local 118 76 Badalona, El Prat, Girona, L’Hospitalet, Manresa,
Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Santa Margarida i el Monjos, Premià de dalt, Sant Cugat del Vallès, Reus,
Diputació de Barcelona, ICAEN i TES
2. Gestió del Cicle local de l’aigua
65 48 Cornellà de Llobregat, Òdena, Seva, Terrassa, Vic,
Rubí, Sabadell, Navàs, Diputació de Barcelona i Agència Catalana de l‘Aigua
3. Millora de la qualitat de l'aire
71 49 Àrea Metropolitana de Barcelona, Sabadell, Rubí, Terrassa, Badalona, Diputació de Barcelona i TES
4. Prevenció de la contaminació acústica
52 37 Castellbisbal, Terrassa, El Prat de Llobregat, Girona, Sant Cugat del Vallès, Diputació de Barcelona i TES
5. Consum responsable local i prevenció de residus
73 47 Barcelona, Lleida, Cornellà de Llobregat, Argentona,
Terrassa, Diputació de Barcelona, Agència de Residus de Catalunya i TES
6.Educació per la sostenibilitat 66 38 Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet, El Prat,
Cornellà, Ripollet, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan Despí, Navarcles, Parc Natural de Collserola,
Diputació de Barcelona i TES
7. Club del Pacte d’Alcaldes 41 29 Diputacions de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, AMB, Xarxa i CILMA
a. Comissió tècnica d’Indicadors de Sostenibilitat
26 23 No en té
b. Comissió tècnica per una gestió integrada del litoral
25 18 No en té
c. Comissió d’Horts 147 89 No en té
TOTAL 684 134
Memòria 2011-2015
98
Ens locals membres de la Xarxa
1. E
nerg
ia S
oste
nibl
e Lo
cal
2. C
icle
loca
l de
l’aig
ua
3. M
illor
a de
la q
ualit
at d
e l'a
ire
4. P
reve
nció
de
la c
onta
min
ació
ac
ústic
a
5. C
onsu
m r
.l. i
pre
venc
ió d
e re
sidu
s
6. E
duca
ció
per
la s
oste
nibi
litat
7. C
lub
del P
acte
d'A
lcal
des
a. C
T d
’Indi
cado
rs
b. C
T p
er
una
ge
stió
inte
grad
ade
l lito
ral
C.
Com
issi
ó d'
Hor
ts
TO
TA
L
Abrera 0
Agramunt 0
Alella 1 2 1 4
Alpens 0
Ametlla del Vallès L´ 0
L'Arboç 0
Arenys de Mar 1 2 3
Arenys de Munt 1 1 1 3
Argentona 1 1 2 1 1 6
Artés 0
Avià 0
Avinyó 0
Badalona 1 2 1 2 - - 1 1 8
Badia del Vallès 0
Bagà 0
Balenyà 0
Balsareny 0
Barberà del Vallès 1 1 1 1 1 5
Barcelona 4 1 3 1 3 4 1 4 21
Begues 0
Begur 0
Berga 0
Bigues i Riells 0
Borredà 0
Bruc, El 0
Brull, el 0
Cabanyes, Les 0
Calaf 0
Calafell 1 1
Calders 0
Caldes d'Estrac 0
Caldes de Montbui 1 1
Calella 1 1
Callús 1 1
Calonge de Segarra 0
Cambrils 0
Campins 0
Canet de Mar 0
Canovelles 1 1 2
Cànoves i Samalús 0
Canyelles 0
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
99
Capellades 0
Cardedeu 0
Cardona 0
Castellar del Riu 0
Castellar del Vallès 1 1 1 3
Castellbell i el Vilar 0
Castellbisbal 1 2 1 1 1 1 7
Castellcir 0
Castelldefels 1 1 1 1 4
Castellet i la Gornal 0
Castellví de Rosanes 0
Centelles 1 1
Celrà 0
Cercs 0
Cerdanyola del Vallès 1 1 3 5
Cervelló 0
Cervera 0
Collbató 0
Copons 0
Corbera de Llobregat 1 1
Cornellà de Llobregat 1 1 2 1 1 1 2 9
Cubelles 1 1
Cunit 1 1
Dosrius 0
Esparraguera 0
Esplugues de Llobregat 1 1 1 1 1 1 6
Estany L' 1 1 2
Espunyola, L 0
Figaró-Montmany 1 2 3
Figueres 1 1
Folgueroles 0
Franqueses del Vallès, Les 1 1 2
Gaià 0
Garriga, La 1 1 1 3
Gavà 1 3 4
Gelida 0
Girona 2 4 1 1 2 2 1 4 17
Granada, La 1 1
Granollers 3 3 1 3 1 1 1 4 17
Guardiola de Berguedà 1 1
Hospitalet, L' 2 1 4 1 1 1 1 3 14
Hostalets de Pierola, Els 0
Igualada 1 1 1 3
Lleida 3 1 1 2 1 3 1 12
Lliçà d'Amunt 0
Lliçà de Vall 0
Lloret de Mar 1 1 1 3
Lluçà 0
Malgrat de Mar 0
Manlleu 1 2 1 3 1 1 9
Memòria 2011-2015
100
Manresa 1 1 1 1 4
Martorell 1 1 2 1 1 1 7
Martorelles 0
Masies de Voltregà, Les 0
Masnou 1 1
Masquefa 0
Matadepera 0
Mataró 2 1 2 3 3 2 1 1 15
Mediona 0
Moià 1 1 2
Molins de Rei 3 3
Mollerussa 1 1
Mollet del Vallès 1 1 1 2 1 1 7
Monistrol de Calders 0
Monistrol de Montserrat 0
Montcada i Reixac 1 2 1 4
Montesquiu 0
Montgat 1 1
Montmeló 1 1 1 3
Montornès del Vallès 1 1 1 1 1 1 1 3 10
Mura 0
Navarcles 1 1 1 1 4
Navàs 1 1 3 5
Òdena 1 1 1 1 1 5
Olesa de Montserrat 1 1
Olivella 1 1
Olost 1 1
Olot 0
Orís 1 1
Oristà 0
Palafolls 0
Palau-solità i Plegamans 1 1 2
Pallaresos, Els 0
Pallejà 1 1 1 3
Palma de Cervelló, La 1 1
Papiol, El 1 1 1 1 2 2 8
Parets del Vallès 1 1 2 1 2 7
Piera 0
Pineda de Mar 0
Pla del Penedès 0
Pobla de Claramunt, la 0
Pobla de Lillet, la 0
Polinyà 1 2 3
Pont de Vilomara i Rocafort 0
Prat de Llobregat, El 1 1 1 1 1 1 1 2 9
Premià de Dalt 1 1 2
Preses, Les 0
Puigcerdà 0
Puig-Reig 0
Reus 1 1 3 5
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
101
Ripollet 2 1 1 4
Riudecanyes 0
Roca del Vallès, la 0
Roda de Ter 0
Rubí 1 2 1 3 1 1 1 2 12
Sabadell 3 1 2 2 3 1 1 13
Sallent 0
Salou 0
Sant Adrià de Besòs 2 2
Sant Andreu de la Barca 1 1 1 1 2 6
Sant Andreu de Llavaneres 1 1
Sant Antoni de Vilamajor 0
Sant Bartomeu del Grau 0
Sant Boi de Llobregat 0
Sant Boi de Lluçanès 0
Sant Cebrià de Vallalta 0
Sant Celoni 1 1
Sant Cugat del Vallès 2 2 1 1 3 1 1 1 1 13
Sant Cugat Sesgarrigues 1 1
Sant Esteve de Palautordera 0
Sant Esteve Sesrovires 1 1 2
Sant Feliu de Codines 0
Sant Feliu de Llobregat 2 1 3
Sant Feliu Sasserra 0
Sant Fost de Campsentelles 0
Sant Fruitós de Bages 1 1 2
Sant Hipòlit de Voltregà 0
Sant Jaume d'Enveja 0
Sant Joan de Vilatorrada 0
Sant Joan Despí 3 1 1 1 1 1 8
Sant Just Desvern 1 1 1 1 1 1 1 7
Sant Llorenç d'Hortons 0
Sant Llorenç Savall 0
Sant Martí Sesgueioles 0
Sant Pere de Ribes 1 1
Sant Pere de Riudebitlles 0
Sant Pere de Torelló 0
Sant Pol de Mar 2 2
Sant Quirze de Besora 0
Sant Quirze del Vallès 1 1
Sant Sadurní d'Anoia 2 2
Sant Salvador de Guardiola 0
Sant Vicenç de Castellet 0
Sant Vicenç de Montalt 1 1 1 1 1 1 1 1 8
Sant Vicenç de Torelló 0
Sant Vicenç dels Horts 1 1
Santa Coloma de Cervelló 2 2
Santa Coloma de Gramenet 1 3 3 7
Santa Eugènia de Berga 0
Santa Eulàlia de Ronçana 0
Memòria 2011-2015
102
Santa Margarida de Montbui 0
Santa Margarida i els Monjos 2 2 2 2 1 1 10
Santa Maria de Corcó 1 1
Santa Maria de Palautordera 1 1 2
Santa Maria d'Oló 0
Santa Oliva 0
Santa Perpètua de Mogoda 1 2 3
Santpedor 1 1
Sentmenat 0
Seu d'Urgell, la 1 1
Seva 2 1 3
Sitges 1 1 1 1 1 1 1 1 8
Sora 0
Subirats 1 1 2
Súria 2 1 1 4
Tagamanent 0
Talamanca 0
Taradell 0
Tarragona 1 1 1 1 1 2 2 9
Tàrrega 1 1 2
Teià 0
Terrassa 1 1 1 1 1 1 1 1 5 13
Tiana 1 2 2 5
Tona 0
Torelló 1 1
Torredembarra 1 1 1 3
Torrelles de Llobregat 1 1
Torroella de Montgrí 0
Tortosa 0
Ullastrell 0
Vacarisses 1 1 2
Vallbona d'Anoia 1 1
Vallgorguina 0
Vallirana 1 1 1 1 1 5
Vallromanes 1 1 1 1 1 1 1 1 8
Vendrell 1 1 1 1 2 6
Vic 1 1 1 1 1 1 1 7
Vilada 0
Viladecans 1 3 1 1 2 2 1 11
Viladecavalls 0
Vilafranca del Penedès 1 1 1 3
Vilanova del Camí 0
Vilanova del Vallès 1 1
Vilanova i la Geltrú 1 1 1 2 2 1 1 1 1 5 16
Vilassar de Dalt 1 1 2
Vilassar de Mar 0
EMD Bellaterra 1 1
ALTRES ADMINSTRACIONS LOCALS
Consell Comarcal del Vallès Oriental 0
Consell Comarcal del Bages 2 2 1 5
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
103
Consell Comarcal del Baix Llobregat 0
Consell Comarcal del Berguedà 0
Consell Comarcal del Vallès Occidental 0
Diputació de Barcelona 12 11 18 13 12 7 1 3 9 18 104
Consell Comarcal Alt Penedès 0
Consell Comarcal de la Segarra 1 1
Consell Comarcal d'Osona 1 1 1 3
Consell Comarcal de la Selva 1 1
Consell Comarcal del Garraf 1 1 2 4
Consell comarcal del Maresme 1 1 1 2 5
Diputació de Lleida 1 1
Diputació de Tarragona 2 2 2 1 1 1 1 1 11
Diputació de Girona - CILMA 14 3 2 2 4 1 2 5 33 Àrea Metropolitana de Barcelona. Entitat del Medi Ambient
3 2 2 2 4 4 1 2 4 3 27
OBSERVADORS
Associació Catalana de Municipis i Comarques 1 1
Federació de Municipis de Cat 0
Consorci de Turisme del Baix Llobregat 0
Almassora 0
Centre de Biodiversitat 0
Escaldes-Engordany 0 Mancom de Servicios de Promoción Económica Vega Baja (Bigastro-Alacant)
0
Ontinyent 0
Parc Tecnològic del Vallès 0
Getafe 0
Consorci El Far 2 2
Mancomunitat La Plana 2 3 3 8
Dènia 0 Consorci de Serveis del Baix Ebre i Montsià (CODE)
1 1
Generalitat de Catalunya 7 1 4 5 1 1 4 1 1 25
Parc Natural Collserola 1 3 4
Altres 1 11 7 19
Persones inscrites (sense comptar DIBA) 118 65 71 52 73 66 41 26 25 147 684 Persones inscrites 130 76 89 65 85 73 42 29 34 165 788 Entitats inscrites 76 48 49 37 54 47 29 23 18 89 134
Memòria 2011-2015
104
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
105
Memòria 2011-2015
Secretaria tècnica: Diputació de Barcelona Carrer del Comte d’Urgell, 187. Edifici del Rellotge, 2n. 08036 Barcelona Tel. 934 022 222 Fax 934 022 493 [email protected] www.diba.cat/xarxasost