10 11monterolsmemòria d’activitats |

v 3.1.indd 33 10/10/2011 10:13:52

10 11Corint, 3 08006 Barcelona | tel 932 014 777 | fax 932 016 332info@monterols.es | www.monterols.es |

monterolsmemòria d’activitats |COL·LEGI MAJOR UNIVERSITARI

La portada | La portada“Ens vindrà a veure molta gent!”, deia Antoni Gaudí, arquitecte de la Sagrada Família. I tenia raó: ens ve a veure molta gent i se’n van meravellats d’aquesta genial obra, al cor de Barcelona. Com també així ens va deixar Benet XVI el passat mes de novembre. La Sagrada Família és una basílica oberta al món i un temple que, amb la seva llum, convida a ser magnànims. Potser per això ens va semblar un bon motiu aquesta foto per a la portada...

“¡Vendrá a vernos mucha gente!”, decía Antoni Gaudí, arquitecto de la Sagrada Familia. Y tenía razón: nos viene a ver mucha gente y se van maravillados de esta genial obra, en el corazón de Barcelona. Como tam-bién así nos dejó Benedicto XVI el pasado mes de noviembre. La Sagrada Familia es una basílica abierta al mundo y un templo que, con su luz, invita a ser magnánimos. Quizá por eso nos pareció un buen motivo esta foto para la portada...

v 3.1.indd 34 10/10/2011 10:14:00

S in duda, el curso 2010-2011 ha estado profundamente marcado por las visitas de Benedicto XVI a Barcelona y Madrid. Tal como pronosticó un periodista amigo mío, el acto de consagración de la Sagrada Familia sería

“un gran anuncio” al mundo. Y en efecto, lo fue. Y magníficamente retrasmitido, por una realización televisiva de primer nivel. Aque-llos días vivimos en primer plano la fascinación por “ la creativi-dad de Gaudí que renueva la tradición”. El santo Padre no perdió la oportunidad de hacernos reflexionar sobre la relación inseparable entre verdad y belleza: “la dedicación de este templo, en una época en la que el hombre pretende edificar su vida de espaldas a Dios, como si ya no tuviese nada que decir, resulta un hecho de gran significado. Gaudí, con su obra, nos muestra que Dios es la verda-dera medida del hombre. Que el secreto de la auténtica originalidad recae, como decía él, en volver al origen que es Dios.”

En las páginas de esta memoria, podréis leer cómo los residentes y amigos de Monterols participaron en ambos acontecimientos como voluntarios. En Barcelona, los estudiantes también fueron protagonistas principales de la organización, congregando, a través de las redes sociales, a miles de personas en la plaza de la Catedral, para recibir al Papa con velas encendidas. En Madrid, la tarea de voluntariado fue aún más intensa y exigente.

Tal como dijo en una ocasión Benedicto XVI, la sociedad posmo-derna se enfrenta, en un contexto de grave crisis económica, a tres grandes retos: la búsqueda compulsiva del bienestar como una manera de saciar los deseos de felicidad, la construcción de la vida cotidiana sin ninguna referencia espiritual, y el desinterés por la verdad. La solución no es obvia. “No es posible curarlo todo desde fuera, creando condiciones económicas favorables”, dice el Papa Ratzinger. Nos hace falta algo más. Hay que poner unas bases nuevas ante del desconcierto posmoderno. Estos nuevos puntos de referencia los repitió Benedicto XVI en el encuentro con profesores universitarios, en la Jornada Mundial de la Juventud de Madrid: “la Universidad ha sido, y está llamada a ser siempre, la casa donde se busca la verdad propia de la persona humana, (…) creada a imagen y semejanza de Dios.”

En este momento de desconcierto e inestabilidad es clave la labor que hacemos en los centros universitarios como Monterols. Hay que apostar por educar en virtudes y hábitos sólidos más que nunca: “la educación no es una escuela de comunicación de contenidos, sino una formación de jóvenes a los que vosotros tenéis que comprender y querer, y en los que tenéis que suscitar el anhelo de verdad que poseen en su interior, y el empeño de superación.” (Benedicto XVI, El Escorial, 20.8.2011). Se pone de manifiesto que los jóvenes de hoy tienen muchas carencias, los teóricos más negativos dicen que son una generación perdida, pero con todo, siguen siendo los que tienen un potencial de futuro más grande, por razonas obvias de juventud. Pienso que hemos de saber presentarles, con ilusión y sen-sibilidad los grandes ideales de verdad y belleza. Les atrae lo autén-tico y lo genuino precisamente por su juventud, aún no mancillada por el cinismo ni agotada por la excesiva experiencia de la vida.

Sens dubte, el curs 2010-2011 ha estat fortament marcat per les visites de Benet XVI a Barcelona i Madrid. Tal com pronosticà un periodista amic meu, l’esdeveniment de la consagració de la Sagrada Família seria “un

gran anunci” al món. I en efecte, ho ha estat! I magníficament transmès per una realització televisiva de primer nivell. Aquells dies vam viure en un primer pla la fascinació per “la creativitat de Gaudí que renova la tradició”. El Sant Pare no va perdre l’oportunitat de fer-nos reflexionar sobre la relació inseparable entre veritat i bellesa: “la dedicació d’aquest temple, en una èpo-ca en què l’home pretén edificar la seva vida d’esquenes a Déu, com si ja no tingués res a dir-li, resulta un fet de gran significat. Gaudí, amb la seva obra, ens mostra que Déu és la veritable mesura de l’home. Que el secret de l’autèntica originalitat rau, com deia ell, a tornar a l’origen que és Déu.”

A les pàgines d’aquesta memòria, podreu llegir com els residents i amics de Monterols van participar a tots dos esdeveniments com a voluntaris. A Barcelona, els estudiants també van ser protagonistes principals de l’organització, a través de les xarxes socials, de la rebuda al Papa a la plaça de la Catedral, amb una encesa d’espelmes que aplegà a milers de persones. A Madrid, la tasca de voluntariat va ser encara més intensa i exigent.

Tal com en una ocasió va dir Benet XVI, la societat postmoder-na s’enfronta en un context de greu crisi econòmica, a tres grans reptes: la cerca compulsiva del benestar com a manera de saciar els desigs de felicitat, la construcció de la vida quotidiana sense cap referència espiritual, i el desinterès per la veritat. La solució no és òbvia. “No és possible curar-ho tot des de fora, creant condicions econòmiques favorables”, diu el Papa Ratzinger. Ens cal quelcom més. Cal posar unes noves bases davant el desconcert postmodern. Aquests nous punts de referència els repetí Benet XVI a la trobada amb professors universitaris, a la Jornada Mundial de la Joventut de Madrid: “la Universitat ha estat, i està cridada a ser sempre, la casa on es busca la veritat pròpia de la persona humana, (...) creada a imatge i semblança de Déu.”

La tasca que fem en els centres universitaris com Monterols és clau en aquest moment de desconcert i inestabilitat. Cal apostar per educar en virtuts i hàbits sòlids, més que mai: “l’educació no és una escola de comunicació de continguts, sinó una forma-ció de joves a qui vosaltres heu de comprendre i estimar, i en qui heu de suscitar l’anhel de veritat que posseeixen en el seu interior i l’afany de superació.” (Benet XVI, El Escorial, 20.8.2011). Es fa palès que els joves d’avui tenen moltes carèn-cies, els teòrics més negatius diuen que són una generació per-duda, però amb tot, segueixen sent els que tenen un potencial de futur més gran, per raons òbvies de joventut. Penso que hem de saber-los presentar amb il·lusió i sensibilitat els grans ideals de veritat i bellesa. Els atrau allò autèntic i genuí, precisament per la seva joventut, encara no malejada pel cinisme ni esgotada per l’excessiva experiència de la vida.

Presentació PresentaciónJordi PuJol Soler, Director

v 3.1.indd 3 10/10/2011 10:07:29

En la formació universitària es pot caure en el parany de guiar-se únicament pels criteris d’utilitat i pragmatisme, amb el perill de deixar de banda la necessitat de dotar als estudiants d’uns coneixements i unes aptituds molt més àmplies, com són la capacitat d’observar, llegir o reflexionar per intentar comprendre el món que ens ha tocat viure, per no ser manipulats sinó per ser-ne protagonistes.

En la formación universitaria se puede caer en la trampa de guiarse únicamente por los criterios de utilidad y pragmatismo, junto con el peligro de dejar de lado la necesidad de dotar a los estudiantes de unos conocimientos y unas aptitudes mucho más amplias, como son la capacidad de observar, leer o reflexionar para intentar comprender el mundo en el que nos ha tocado vivir, y no ser manipulados sino protagonistas.

Amplitud d’horitzonsProjecció acadèmica i professional Proyección académica y profesional

Corbates de Monterols Corbatas de Monterols

Enguany, l’empresa barcelonina de corbates Casas i Castellet, va dissenyar i elaborar unes corbates de Monterols. El disseny es centrava en el logotip del Col·legi Major: el vaixell i la senyera. Del mateix model, s’han fet dos colors: vermell i blau. Aquestes corbates són les que es regalen a les diferents personalitats que ens visiten.

Este año la empresa barcelonesa de corbatas Casas i Castellet, diseñó y elaboró unas cor-batas de Monterols. El diseño se centraba en el logotipo del Colegio Mayor: el barco y la señera. Del mismo modelo, se han hecho dos colores: rojo y azul. Estas corbatas son las que se regalan a las diferentes personalidades que nos visitan.

v 3.1.indd 4 10/10/2011 10:07:35

Amplitud d’horitzons

Corbates de Monterols Corbatas de Monterols

v 3.1.indd 5 10/10/2011 10:07:35

Estudi

L’estudi segueix sent l’eix central de les activitats de Mon-terols. Durant tot l’any, els col·legials dediquen gran part de la seva jornada a aquesta activitat. Per això, a Monterols es posa el màxim esforç en què l’ambient de la sala d’estudi sigui el millor per a treure el curs endavant.

Amb l’arribada dels exàmens, els col·legials organitzen con-vivències d’estudi, que els permeten treure un gran nombre d’hores d’estudi, en un entorn més tranquil i diferent de l’habitual.

Cursos de redacció i oratòria

Un any més, els residents i amics del Col·legi Major Monte-rols, pogueren perfeccionar la seva expressió oral i escrita: s’organitzà un curs de redacció i un altre d’oratòria.

El curs de redacció fou online i va ser impartit pel Sr. Ricardo Jiménez, professor de Llengua i Literatura en un col·legi i de Redacció a la Universitat Internacional de Catalunya. La sessió inaugural va ser presencial i les sis posteriors via correu electrònic.

El curs d’oratòria el dirigí el Dr. Enrique Banús, degà de la Facultat d’Humanitats de la UIC. Constà de quatre sessions presencials, l’última consistí en l’elaboració y exposició d’un discurs per part dels participants.

Estudio

El estudio sigue siendo el eje central de las actividades de Monterols. A lo largo del año, los colegiales dedican gran parte de su jornada a esta actividad. Por ello, en Monterols se pone el máximo esfuerzo para que el ambiente de la sala de estudio sea el mejor para sacar el curso adelante.

Con la llegada de los exámenes, los colegiales organizan convivencias de estudio, que permiten sacar un mayor número de horas en un entorno tranquilo y distinto al habitual.

Cursos de redacción y oratoria

Un año más, los residentes y amigos del Colegio Mayor Monterols pudieron perfeccionar su expresión oral y escri-ta: se organizó un curso de redacción y otro de oratoria.

El curso de redacción fue online y estuvo impartido por el Sr. Ricardo Jiménez, profesor de Lengua y Literatura en un colegio y de Redacción en la Universitat Internacional de Catalunya. La sesión inaugural fue presencial y las seis posteriores por correo electrónico.

El curso de oratoria lo dirigió el Dr. Enrique Banús, decano de la Facultad de Humanidades de la UIC. Contó con cuatro sesiones presenciales. La última consistió en la elaboración y declamación de un discurso por parte de los participantes.

A la capçalera, apunts agafats durant una tertúlia. José Ramón Puig (Hª de l’Art UB) a la sala d’informàtica. Aníbal Martínez Sistach (ADE UB) i Francisco de Gomis (ADE UIC) treballant en equip. | 1. Pablo Muñoz (Geografia UB) a la sala d’estudi. | 2. José María Parcerisa (Comunicació Audiovisual UIC) llegint a la sala d’estar.

Formació acadèmica | Formación académica

1

2

En la cabecera, apuntes tomados durante una tertulia. José Ramón Puig (Hª del Arte UB) en la sala de informática. Aníbal Martínez Sistach (ADE UB) y Francisco de Gomis (ADE UIC) trabajando en equipo. | 1. Pablo Muñoz (Geografía UB) en la sala de estudio. | 2. José María Parcerisa (Comunica-ción Audiovisual UIC) leyendo en la sala de estar.

v 3.1.indd 6 10/10/2011 10:08:00

L ’arribada de l’estiu comporta el trasllat de Mon-terols, juntament amb el Col·legi Major Almonte, a Sant Cugat. Allà s’organitza la Universitat d’Es-

tiu de Filosofia, on els estudiants desenvolupen els seus coneixements, aprofundint en les arrels humanístiques y filosòfiques del pensament contemporani.

En els mesos de juliol i agost, es troben joves de diver-ses universitats espanyoles i d’arreu del món (com Japó, Eslovènia o Mèxic) que gaudeixen plegats de l’esport, les excursions, la posada en comú de diferents punts de vista, el desenvolupament de les seves inquietuds culturals i filosòfiques, etc.

La formació que s’imparteix a la Universitat d’Estiu, fa un especial èmfasi en la millora de les competències més pròpies de l’ésser humà com el diàleg, la reflexió, el coneixement de l’home i del que l’envolta, impulsant a més les relacions entre persones i la convivència. La filosofia, en plantejar i donar respostes als temes més essencials de l’home, es converteix en la millor aliada per a transmetre als universitaris aquestes aptituds.

La universitat no s’ha de centrar únicament en dotar als estudiants d’unes capacitats tècniques. Els alumnes no són carpetes on guardar els arxius per si algun dia cal utilitzar-los. Precisament, la universitat té el deure de transmetre als joves l’amor pel saber, la filosofia. No és divulgar, sinó provocar que siguin els mateixos univer-sitaris els qui busquin el coneixement pel seu compte, prenent com a base el que s’ha explicat a classe.

Deia Aristòtil que som el que fem cada dia. De manera que la reflexió no és un acte sinó un hàbit i, per tant, l’accés a les grans respostes passa per l’esforç i la cons-tància.

En aquesta 48a edició de la Universitat d’Estiu, va dictar la sessió inaugural el Dr. Xavier Escribano, professor de Pensament Social i Polític i d’Antropologia Filosòfica a la Universitat Internacional de Catalunya. El títol va ser “La urgència vital del saber filosòfic”.

1

2

3

4

uÐfi

Universitat d’Estiu de Filosofia Universidad de Verano de Filisofía

v 3.1.indd 8 10/10/2011 10:08:56

N.54 2N SEMESTRE 2007-08 1 EURO (GRATUÏTA A UNIVERSITATS)

Ricard Huélamo

El fisioterapeuta dels esportistes d’elit

“La meva especialitat són els tios trencats”

54

informa-te’n

www.monterols.es info@monterols.es

tel. 932 014 777

un pis d’estudiants amb les tasques domèstiques resoltes, per tenir

temps de debò per estudiar.

Imagina-te’l cèntric: a prop de totes les universitats.

I amb tots els avantatges de ser resident d’un gran Col·legi Major:

Primer de tot,

la millor sala d’estudi de Barcelona, i assessorament acadèmic personalperquè si hi ha una cosa clara és que

la carrera... a curs per any

I a més,

Coaching professionalUna sala d’actes d’última generació

Accés a internetTertúlies culturals

Un club de muntanya, de ciclisme...Accés a instal·lacions esportives

Grup de teatre... i molt més.

Imagina’t

i ara deixa d’imaginar

perquè ja existeix,i a un preu espectacular

Pisos universitaris de

Una nova manera de viure en un Col·legi Major

ndg 53 maqueta coberta.indd 4-5 05/06/2007 21:42:29

UNIVERSITAT ideología, no gracias | a ritme de lipdub MOSAIC Iran nuclear | cita con la belleza DIAGONALIA social media revolution | Alessandro d’Avenia

Sandro Rosell

Entrevista amb un dels personatges més mediàtics de l’actualitat catalana

N.57 2N SEMESTRE 2009-10 1 EURO (GRATUÏTA A UNIVERSITATS)

1959

2009Diagonal & Novadiagonal, 50 anys (i continua)

n . 5 6 | e s p e c i a l 5 0 a n i v e r s a r i | j u n y 2 0 0 9

ndg

56|e

spec

ial

50 a

niv

ersa

ri

C om cada any, alguns dels residents i amics de Monte-rols, han elaborat la revista universitària Novadiagonal

que, realitzada únicament per estudi-ants universitaris, manté nivells ben alts de maquetació i disseny.

La revista proporciona el mitjà ideal per tal que els estudiants desenvolupin les inquietuds pròpies d’un universitari. El treball en equip, la gestió del temps, la creativitat i el desenvolupament d’unes idees es posen de manifest.

L’equip de la revista, publicà aquest any el número 58, que coincidí amb el 25è aniversari de Novadiagonal. A més, durant el curs s’ha planificat ja el proper número.

Més de 10.000 universitaris pogueren gaudir de la revista, que fou distribuï-da per totes les universitats catalanes. Com és habitual, els temes tractats són d’interès general: les revoltes en el món àrab, la crisi econòmica a la universitat pública o There be Dragons, l’última pel·lícula de Roland Joffé (The Missi-on, The Killing Fields).

C omo cada año, algunos resi-dentes y amigos de Monte-rols, han realizado la revista universitaria Novadiagonal

que, realizada únicamente por estu-diantes universitarios, mantiene niveles bien altos de maquetación y diseño.

La revista proporciona el medio ideal para que los estudiantes desarrollen las inquietudes propias de un universita-rio. El trabajo en equipo, la gestión del tiempo, la creatividad y el desarrollo de unas ideas se ponen de manifiesto.

El equipo de la revista publicó este año el número 58, que coincidió con el 25º aniversario de Novadiagonal. Además, durante el curso se ha planificado el próximo número.

Más de 10.000 universitarios pudieron disfrutar de la revista, que fue dis-tribuida por todas las universidades catalanas. Como es habitual, los temas tratados son de interés general: las revueltas en el mundo árabe, la crisis económica en la universidad pública o There be Dragons, la última película de Roland Joffé (The Mission, The Killing Fields).

Fotografia del 25 aniversari de Novadiagonal

Fotografía del 25 aniversario de Novadiagonal

Portada del número 58 de la Revista Novadiagonal editada el curs 2010-11.

Portada del número 58 de la Revista Novadiagonal editada el curso 2010-11.

REVOLTES ALMÓN ÀRABDijous 14 d’AbrilSopar - 20:30Taula rodona - 21:00

TAULARODONA

R E V I S T A U N I V E R S I T À R I A

novaDIagonaL

N O V A D I A G O N A L

AMB:ORIOL AGUILLÓ - expert en pensament i cultura àrabPLÀCID GARCÍA-PLANAS - enviat especial de LV a LíbiaALBERT RIBERA - expert en política àrab i geopolítica

ENRIQUE BANÚSDegà de la Facultat d’Humanitats de la UIC

MODERA:

Els estudiants, interessats en el que estava succeint al món àrab, van escriure un reportatge sobre les revoltes al món àrab al nº58 de Novadiagonal. Però el conflicte s’allargava i aug-mentava el desig dels estudiants de saber-ne més, amb la qual cosa un grup de redactors de la revista va organitzar una taula rodona amb experts sobre la matèria, per aprofundir en les causes i possibles conseqüències del conflicte. La taula rodona estava formada per: Ori-ol Agulló, expert en cultura i pensament àrab; Plàcid García-Planas, enviat especial de La Vanguardia a Líbia; Albert Ribera, expert en política àrab i geopolítica i Enrique Banús, degà de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Internacional de Catalunya, com a moderador.

Los estudiantes interesados en lo que estaba sucediendo en el mundo árabe, escribieron un reportaje sobre las revueltas en el mundo árabe en el nº58 de Novadiagonal. Pero, puesto que el conflicto se alargaba, aumentaba el deseo de los estudiantes de saber más, con lo cual un grupo de redactores de la revista organizó una mesa redonda con expertos de la materia, para profundizar en las causas y las posibles consecuencias del conflicto. La mesa redonda estaba formada por Oriol Agulló, experto en cultura y pensamiento árabe; Plà-cid García-Planas, enviado especial de La Vanguardia en Libia; Albert Ribera, experto en política árabe y geopolítica y Enrique Banús, decano de la Facultad de Humanidades de la Universitat Internacional de Catalunya, como moderador.

Taula rodona Mesa redonda

Encontrarás Dragones

Revoltes al món Àrab

La Universitatamb l’aigua al coll

58

Entrevistes amb dos actors de la darrera pel·lícula de Roland Joffé

Les claus del que està passant al nord d’Àfrica

La crisi econòmica també als campus

n.58 CuRs 2010-11 1 EuRo (gRatuÏta a univERsitats)

Club de Premsa. Novadiagonal Club de Prensa. Novadiagonal

v 3.1.indd 7 10/10/2011 10:08:47

Sant Cugat del Vallès, 1 de juliol - 29 d’agost de 2011

Universitat d’estiu de filosofia

Universidad de verano de filosofía

Col·legi Major Universitari Monterols

Colegio Mayor Universitario Almonte

uÐfi

uÐfi

C/ Corint, 3 08006 Barcelona

tel. 93 201 47 77 fax 932 016 332

www.monterols.es info@monterols.es

Paseo de la Palmera, 49 41013 Sevilla

tel. 954 621 611 fax 954 231 861

www.cmalmonte.org

Nombre | Nom

Alcalde Barnils, 2 08173 Sant Cugat del Vallès tel. 935 890 589

COL·LEGI MAJOR UNIVERSITARI

A la capçalera, Miquel Marquès (Arquitectura UPC) a la Vall de Núria.

1. Estudiants de la Udfi durant un acte a l’Aula Magna del col·legi

2. D’esquerra a dreta José María Oleaga (Enginyeria Agricola Univer-sitat de Sevilla), Enrique Sañoso (Enginyeria Industrial UPC) i Rafa Galindo (Història Universitat de Sevilla) interpretant una peça de música clàssica.

3. Classe de segon curs a la Universitat d’Estiu.

4. Excursió a Pallerols.

5. Tertúlia musical després del tradicional dinar a Can Catà (Casa del President del Patronat de Monterols).

En la cabecera, Miquel Marquès (Arquitectura UPC) en la Vall de Núria.

1. Estudiantes de la Udfi durante un acto en el Aula Magna del colegio.

2. De izquierda a derecha José María Oleaga (Ingeniería Agrícola Uni-versidad de Sevilla), Enrique Sañoso (Ingeniería Industrial UPC) i Rafa Galindo (Historia Universidad de Sevilla) interpretando una pieza de música clásica.

3. Clase de segundo curso de la Universidad de Verano.

4. Excursión a Pallerols.

5. Tertulia musical después de la tradicional comida en Can Catà (Casa del Presidente del Patronato de Monterols).

La llegada del verano trae consigo el traslado de Monterols, junto al Colegio Mayor Almonte, a Sant Cugat. Allí se organiza la Universidad de

Verano de Filosofía, donde los estudiantes desarrollan sus conocimientos, profundizando en las raíces huma-nísticas y filosóficas del pensamiento contemporáneo.

En los meses de julio y agosto, se encuentran jóvenes de diversas universidades españolas y de todo el mun-do (como Japón, Eslovenia o México) que disfrutan juntos del deporte, las excursiones, la puesta en común de diferentes puntos de vista, el desarrollo de sus in-quietudes culturales y filosóficas, etc.

La formación que se imparte en la Universidad de Verano, hace especial hincapié en la mejora de las competencias más propias del ser humano como el diálogo, la reflexión, el conocimiento del hombre y de lo que le rodea; impulsando además el trato con otras personas y la convivencia. La filosofía, al plantearse y dar respuestas a los temas más esenciales del hombre, se convierte en la mejor aliada para transmitir a los universitarios estas aptitudes.

La universidad no debe centrarse únicamente en dotar de unas capacidades técnicas a los estudiantes. No se trata únicamente de transmitir información. Preci-samente, la universidad tiene el deber de inculcar en los jóvenes el amor por el saber, la filosofía. No es divulgar, sino provocar que sean los mismos universi-tarios quienes busquen el conocimiento por su cuenta, tomando como base lo explicado en clase.

Aristóteles decía que somos lo que hacemos cada día. De modo que la reflexión no es un acto sino un hábito, por lo que el acceso a las grandes respuestas pasa por el esfuerzo y la constancia.

En esta cuadragésimo octava edición de la Univer-sidad de Verano, dictó la sesión inaugural el Doctor Xavier Escribano, profesor de Pensamiento Social y Político y de Antropología Filosófica en la Universitat Internacional de Catalunya. El título fue “La urgencia vital del saber filosófico”.

Introducció a la filosofia Dr. Enrique Banús Filosofia de la naturalesa I Dr. Antonio DíazMetafísica I Dr. Pablo BarbésAntropologia filosòfica I Dr. Fernando Arrufat Filosofia de la naturalesa II Sr. Melchor MurH ª de la filosofia antiga Sr. Francisco MuliternoAntropologia filosòfica II Sr. José TorresÈtica I Sr. Joan MuntanéHª de la filosofia medieval Dr. Alfons Puigarnau Filosofia de la religió Sr. José TorresEvolució i Filosofia Dr. Antonio Díaz

Filosofia del coneixement Dr. Manel MallolMetafísica II Sr. José Mª GallardoLògica i filosofia del llenguatge Dr. Ricardo IslaHª de la filosofia moderna Sr. Juan Ramón Medina Filosofia social i política Dr. Joan Fontrodona Ètica II Sr. Xavier SerraHª de la filosofia contemporània Dr. Ricardo IslaLlengua llatina II Dr. Juan José Guardia Estètica Sr. José Mª Gallardo Teologia natural Sr. Josep Maria RossinyolQüestions sobre la llibertat Dr. José Luis León

Professors que han impartit les assignatures Profesores que han impartido las asignaturas

1

2

3

4

5

v 3.1.indd 9 10/10/2011 10:09:01

A l llarg del curs, un nombrós grup d’estudiants de diverses titulaci-ons participaren en la cinquena

edició del Curs d’Introducció al Mana-gement que s’organitza conjuntament amb la col·laboració de l’IESE Business School.

Les sessions s’impartiren seguint el mètode del cas desenvolupat per l’IESE i Harvard Business School i utilitzat en els programes MBA. Es van formar grups de treball de deu persones de dife-rents cursos i carreres. Gràcies a aquesta heterogeneïtat s’aconseguiren encarar els casos des de punts de vista variats. Aquests grups es reunien els dissabtes al matí per a discutir el cas. Els dimarts

A lo largo del curso, un numeroso grupo de estudiantes, de una amplia diversidad de carreras

participaron en la quinta edición del Curso de Introducción al Management que se organizó conjuntamente con el IESE Business School.

Las sesiones se impartieron siguiendo el método del caso desarrollado por el IESE y Harvardh Business School, y utilizado en los programas MBA. Se formaron grupos de trabajo de diez personas de distintos cursos y carreras. Gracias a esta heterogeneidad se logra-ba encarar los casos desde diferentes puntos de vista. Estos grupos se re-unían los sábados por la mañana para

Approach to Business Management 2010-11

1

2

Sessions del curs Sesiones del curso

5th Edition

Apertura: “Liderazgo personal, gestión de la propia vida”Dra. NURIA CHINCHILLADirectora de la Cátedra Empresa y Familia

“Sales & distribution strategies ” Dr. VICENTE FONTProfesor de Dirección Comercial.Caso: ATAI

“Contabilidad de una empresa de entretenimiento” Dr. MARC BADÍAProfesor de Contabilitad.Caso: ¿Cuánto vale Disney?

“Responsabilidad social” Dr. JOAN FONTRODONAProfesor de Ética Empresarial.Caso: Unión Barça-Unicef

“Building a wining team” Dr. PABLO CARDONAProfesor de Dirección de personas en la Organización.Caso: F. C. Barcelona

“Analizando la viabilidad de un club deportivo” Dr. ALBERTO FERNÁNDEZProfesor de ContabilidadCaso: Sports 92 Tennis Club

“The value of a trademark” Dr. LOU CABRALProfesor de Industria del EntretenimientoCaso: The Business of F1

Clausura: “Presa de decisions”SANDRO ROSELLPresidente del F. C. Barcelona

v 3.1.indd 10 10/10/2011 10:09:09

Workshops

“El deporte profesional en España”EMILIO GARCÍA SILVERODirector Jurídico de la RFEF

“Impacto del mundial en la marca España” FRANCESC PUJOLProfesor de Economía UNAV

“Organización de grandes eventos deportivos” JOAN PORCARConsejero delegado de Alesports

“Derechos televisivos: la guerra del fútbol” MELCIOR SOLERExperto y asesor derechos televisivos

“Representantes y relaciones públicas” JOAN PATSYAsesor de industria deportiva

“NBA: modelo americano vs. modelo europeo de gestión del negocio” FRANCISCO ROCADirector de la LFP

es convocaven a tots els assistents per a resoldre el cas sota la orientació d’un professor de l’IESE.

Enguany el programa estava orientat cap al món de la gestió esportiva. Per aconse-guir-ho, comptàrem amb el patrocini de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF), i del Futbol Club Barcelona. El club blaugrana convidà a tots els parti-cipants a visitar el seu estadi i les instal-lacions.

En la edició d’aquest any la principal novetat ha estat la incorporació dels workshops, tertúlies amb professionals que treballen en la primera línea de la indústria de l’esport, que permetien veure a la pràctica d’allò après en les sessions dels dimarts per la tarda a l’IESE.

La sessió d’Inauguració del Curs la presidí la Dra. Nuria Chinchilla, que dissertà molt brillantment sobre el “Lideratge personal, gestió de la pròpia vida”.

La sessió de Clausura, vam tenir l’honor que fos a càrrec del President del FC Barcelona, Sandro Rosell. Després d’unes paraules sobre la seva experièn-cia professional, va donar uns consells i va tenir lloc l’entrega de diplomes. Des-prés vam sopar i gaudir d’una amigable tertúlia amb el President.

discutir el caso. El siguiente martes se convocaba a todos los asistentes para resolver el caso bajo la orientación de un profesor de l’IESE.

Este año el programa estaba orientado hacia el mundo de la gestión deportiva. Para ello se contó con el patrocinio de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF), y del Fútbol Club Barcelona. El club blaugrana invitó a todos los participantes a visitar su estadio e instalaciones. En la edición de este año la principal novedad fue la incorporación de los workshops, tertulias con profesionales que trabajan en la primera línea de la industria del deporte para ver la parte práctica de lo aprendido en las sesiones de los martes por la tarde en el IESE.

La sesión de Inauguración del Curso la presidió la Dra. Nuria Chinchilla, que disertó brillantemente sobre el “Li-derazgo personal, gestión de la propia vida”.

La sesión de Clausura, tuvimos el honor de que fuese a cargo del Presidente del F.C. Barcelona, Sandro Rosell. Después de unas palabras sobre su ex-periencia profesional, dio unos consejos y tuvo lugar la entrega de diplomas. Después cenamos y disfrutamos de una amigable tertulia con el Presidente.

SESIÓN INFORMATIVA

SESIÓN INFORMATIVA

SESIÓN INFORMATIVA

A APPROACHTO BUSINESSMANAGEMENT

5th edition

A APPROACHTO BUSINESSMANAGEMENT

5th edition

A APPROACHTO BUSINESSMANAGEMENT

5th edition

6

Cada quince días, los alumnos del curso se reunían en Monterols con un profe-sional de la gestión deportiva.

En estas sesiones los ponentes explica-ban su experiencia y respondían a las preguntas en un ambiente cercano con los participantes. Esta familiaridad permitía que los invitados no tuvieran reparos en contar con todo detalle su labor profesional.

Se veían los conocimientos adquiridos plasmados en el mundo real.

Cada quinze dies, els alumnes del curs es reunien a Monterols amb un profes-sional de la gestió esportiva.

En aquestes sessions els ponents expli-caven la seva experiència i responien a les preguntes en un ambient de proxi-mitat amb els participants. Aquesta familiaritat permetia que els convidats no tinguessin cap mena de problema en explicar amb tot detall la seva tasca professional.

Es veien els coneixements adquirits du-rant els curs plasmats en el món real.

Workshops

43

1. Els participants del curs en la “foto de famí-lia” a la terrassa de l’edifici de l’IESE.

2. La resolució dels casos a l’IESE es feia amb la col·laboració d’un professor de la mateixa escola.

3. Sandro Rosell presidí l’acte de clausura, y després els assistents tingueren una tertúlia amb ell.

4. La novetat d’aquest any ha sigut la incorpo-ració de workshops amb un professional de la gestió esportiva.

1. Los participantes en el curso posan en la terra-za del edificio del IESE.

2. La resolución de los casos en el IESE se hacía con la colaboración de un profesor de la misma escuela.

3. Sandro Rosell presidió el acto de clausura y después los asistentes tuvieron una tertulia con él.

4. La novedad de este año ha sido la incorpo-ración de workshops con un profesional de la gestión deportiva.

3

v 3.1.indd 11 10/10/2011 10:09:12

1

Formació cultural Formación cultural

Formar gent amb inquietuds

Més enllà del projecte professional que cadascú tingui, volem des-pertar ideals i inquietuds culturals per ser i saber més, per entendre millor. El creixement intel·lectual va unit a l’esforç i risc que s’està disposat a assumir.

Más allá del proyecto profesional que cada uno tiene, queremos des-pertar ideales e inquietudes culturales para ser y saber más, para en-tender mejor. El crecimiento intelectual va unido al esfuerzo y al riesgo que se está dispuesto a asumir.

v 3.1.indd 12 10/10/2011 10:09:17

U n año más, residentes y ami-gos de Monterols se despla-zaron a Roma para partici-

par en el Congreso UNIV, visitar la ciudad y asistir a los Oficios junto al Papa, durante la Semana Santa.

Este año, el tema era “Vivir la liber-tad con decisión”, y universitarios de todo el mundo expusieron los traba-jos elaborados en los meses previos al UNIV. Las ponencias, en diferentes formatos, aportaban una diversidad cultural muy enriquecedora para los estudiantes.

Durante estos días, visitaron también los lugares más emblemáticos de la Ciudad Eterna: los Museos Vatica-nos, el Coliseo, la plaza de San Pedro, las catacumbas de San Calixto, Piazza Navona, etc. De la mano de los profesores Alfons Puigarnau y Enrique Banús, los participantes recorrieron los lugares más intere-santes y pintorescos de Roma.

Un any més, residents i amics de Monterols es desplaçaren a Roma per a participar en

el Congrés UNIV, visitar la ciutat i assistir als Oficis amb el Papa, durant la Setmana Santa.

Enguany, el tema fou “Viure la lliber-tat amb decisió”. Universitaris de tot el món exposaren comunicacions i vídeos elaborats en els mesos previs a l’UNIV. Les ponències, en diferents formats, aportaven una diversitat cultural molt enriquidora per als estudiants. Durant aquests dies, visitaren tam-bé els llocs més emblemàtics de la Ciutat Eterna: els Museus Vaticans, el Colisseu, la plaça de Sant Pere, les catacombes de Sant Calixt, Piazza Navona, etc. De la mà dels professors Alfons Puigarnau i Enrique Ba-nús, els participants recorregueren els llocs més interessants i pintorescs de Roma.

Un grupo de estudiantes, seleccionados de entre los asisten-tes al curso Approach to Business Management participó en el Univ Case Competition representando a Monterols. Esta competición consistió en la elaboración y exposición de un caso. El equipo de Monterols llegó a la final.

Un grup d’estudiants, seleccionats d’entre els assistents al curs Approach to Business Management va participar a l’UNIV Case Competition representant a Monterols. Aquesta competició consistí en l’elaboració i exposició d’un cas. L’equip de Monterols, arribà a la final.

A la capçalera, un grup de Monterols vora el Tíber.

1. Robert Vilà ( Magisteri UIC) i Junichi Kagaya, amb residents del Col·legi Major Pedralbes a les escales d’una casa romana.

2. Martí Bofill (Humanitats UIC) escoltant les indi-cacions de Daniel Molas.

3. Federico Guede, Daniel Callejo, Eduardo Casarru-bias, Javier Vilalta i Álvaro Gutiérrez a la plaça de Sant Pere.

En la cabecera, un grupo de Monterols cerca del Tíber.

1. Robert Vilà ( Magisterio UIC) y Junichi Kagaya, junto a residentes del Colegio Mayor Pedralbes en las escaleras de una casa romana.

2. Martí Bofill (Humanidades UIC) escuchando las indicaciones de Daniel Molas.

3. Federico Guede, Daniel Callejo, Eduardo Casarru-bias, Javier Vilalta y Álvaro Gutiérrez en la plaza de San Pedro.

Fòrum UNIV 2011 | Foro UNIV 2011

The Univ Case Competition

1

2

3

v 3.1.indd 13 10/10/2011 10:09:24

ميلشروأםילשורי سدقلا ميلشروأ םילשורי םילשורי سدقلا ميلشروأ םילשורי سدقلاسدقلا ميلشروأ םילשורי سدقلا ميلشروأ

1. Álvaro Borrell (ADE UB) estudiant a una convivència.

2. Eduardo Casarrubias (Arquitectura UIC), José Ramón Puig (Hª de l’Art) i Pablo Muñoz (Geografia UB) descansant una estona amb un joc de taula.

3. Partit de futbol a la Cerdanya.

4. Eduardo Cassarrubias dibuixant sota un cobert.

5. Robert Vilà (Magisteri UIC) llegint el diari.

6,7. Grup de Monterols, que assistí a la V Trobada Intercultural a Jerusalem: Rafa Calderón (Enginyeria Industrial UPC), Alejandro Martínez (Arquitectura UIC), Gabriel Seguí (Odontologia UB), Robert Vilà i Miquel Marquès (Arquitectura UPC).

8. Jordi Pujol gaudint de la vista del mar de Galilea.

1. Álvaro Borrell (ADE UB) estudiando en una convivencia.

2. Eduardo Casarrubias (Arquitectura UIC), José Ramón Puig (Hª del Arte UB) y Pablo Muñoz (Geografía UB) tomándose un respiro con un juego de mesa.

3. Partido de fútbol en la Cerdaña.

4. Eduardo Casarrubias dibujando en el porche.

5. Robert Vilà (Magisterio UIC) leyendo el periódico.

6, 7. Grupo de Monterols que asistió al V Encuentro Intercultural en Jerusalén: Rafa Calderón (Ingeniería Industrial UPC), Jordi Pujol, Alejandro Martí-nez (Arquitectura UIC), Gabriel Seguí (Odontología UB), Robert Vilà y Miquel Marquès (Arquitectura UPC).

8. Jordi Pujol disfrutando de la vista del mar de Galilea.

Ja sigui per passar uns dies amb els amics, per estudiar o simplement per descansar, els col·legials i els

seus amics planegen, sovint, uns dies fora de casa per conviure amb altres persones.

És freqüent que, en èpoques d’exàmens, es muntin convivències d’estudi a diferents llocs de Catalunya. Un horari més exigent, un aire diferent (sovint aire de muntanya) facilita, com a ls esportistes d’elit, un estu-di molt més eficaç i intens.

També la caiguda de les primeres neus sobre el Pirineu català, convoca als amants dels esports d’hivern per practicar-los.

I, com no, l’estiu és propici per les con-vivències de relax i de descans. No és no fer res, sinó canviar d’activitat. Permet fer plans que en època de classes sovint no es poden fer.

Y a sea para pasar unos días con los amigos, estudiar o, simplemente, para descansar, los colegiales y sus

amigos planean, de vez en cuando, unos días fuera de casa para convivir con otras personas.

Es corriente, en época de exámenes, que se monten convivencias de estudio diferentes zonas de Cataluña. Un horario más exigen-te, un aire diferente (muchas veces aire de montaña) facilita, como a los deportistas de élite, un estudio eficaz y más intenso.

También la caída de las primeras nieves so-bre el Pirineo catalán, convoca a los amantes de los deportes de invierno para practicarlos.

Y, como no, el verano es propicio para las convivencias de relax, y de descanso. No significa no hacer nada, sino cambiar de actividad. Permite hacer planes que el rit-mo de las clases frecuentemente impide.

Convivències | Convivencias

1 32

4 5

v 3.1.indd 14 10/10/2011 10:09:35

ميلشروأםילשורי سدقلا ميلشروأ םילשורי םילשורי سدقلا ميلشروأ םילשורי سدقلاسدقلا ميلشروأ םילשורי سدقلا ميلشروأ

Alguns membres del Club Uni-versitari han aprofitat l’última setmana d’agost per assistir a

la V Trobada Intercultural a Jerusa-lem. Unes jornades organitzades per la Universitat de Navarra amb col-laboració amb la Universitat Hebrea de Jerusalem, que han reunit a més de 40 universitaris d’arreu d’Espanya per gaudir d’uns dies a Terra Santa.

Els participants van visitar els Llocs Sants: el Sant Sepulcre, el Calvari, l’església de la Visitació, el mont Tabor, Betlem, el mar de Galilea, Cafarnaüm… A més, va ser una ocasió única per observar i conèixer en directe el conflicte entre Palestina i Israel. Va ser molt il·lustratiu el testimoni de José Leví, corresponsal de la CNN a Orient Pròxim.

Jerusalem, ciutat considerada santa a ulls de les tres religions mono-teistes, ha estat escenari de grans guerres al llarg de la història. Es per-cep el gran valor cultural, i sobretot espiritual, que té Jerusalem; es pot trobar en un mateix carrer tot tipus de cultures i religions. Jerusalem no només entra pels ulls: l’olor d’espè-cies, els cants des dels minarets, l’ac-titud d’oració de totes les religions i el menjar oriental, fan que el viatge sigui memorable.

A lgunos miembros del Club Uni-versitario han aprovechado la última semana de agosto para

asistir a la V Encuentro Intercultural en Jerusalén. Unas jornadas organizadas por la Universidad de Navarra en co-laboración con la Universidad Hebrea de Jerusalén, que han reunido a más de 40 universitarios de toda España para disfrutar de unos días en Tierra Santa.

Los participantes visitaron los Santos Lugares: el Santo Sepulcro, el Calva-rio, la iglesia de la Visitación, el monte Tabor, Belén, el mar de Galilea, Cafar-naún… Además, fue una ocasión única para observar y conocer en directo el conflicto entre Palestina e Israel. Fue muy ilustrativo el testimonio de José Leví, corresponsal de la CNN en Oriente Próximo.

Jerusalén, ciudad considerada santa a ojos de las tres religiones mono-teístas, ha sido escenario de grandes guerras a lo largo de la historia. Se percibe el gran valor cultural, y sobre todo espiritual, que tiene Jerusalén; uno se puede encontrar en una misma calle todo tipo de culturas y religiones. Jerusalén no solo entra por los ojos: el olor a especias, los cantos desde los minaretes, la actitud de oración de to-das las religiones y la comida oriental, hacen que el viaje sea memorable.

Jerusalem: V Trobada Intercultural Jerusalén: V Encuentro Intercultural

6

7

8

v 3.1.indd 15 10/10/2011 10:09:42

Lluís Navarro Directiu de pastas Riso Gallo

4

5

Vicente Font Professor de l’IESE

Emilio García SilveroDirector de l’Assessoria Jurídica de la RFEF

Miguel Galbán e Idalmis Menéndez Exiliats cubans

Manuel RocaDirector general de Atrápalo

Dámaso Ezpeleta Productor executiu de “There Be Dragons”

Les tertúlies culturals dels dijous marquen el ritme de la vida col-legial. Són trobades cara a cara

entre líders de la societat i estudiants que es fan preguntes. No és una confe-rència, és una estona on compartir opi-nions, crear diàleg. I precisament això és el que fa d’aquesta activitat el punt neuràlgic de la formació universitària. Són el complement ideal als coneixe-ments que reben a la universitat. És una conversa essencialment pràctica.

Els convidats s’adeqüen als interessos dels assistents per introduir-los en el món professional.

Els estudiants es reuneixen amb els protagonistes de l’actualitat política, econòmica, científica, artística i perio-dística. La diversitat de temes ajuda als estudiants a reflexionar i veure la reali-tat des de nombrosos punts de vista.

Cada dijous, un grup d’estudiants sopa de manera informal amb el convidat i després comença la tertúlia amb tots els universitaris a la sala d’estar del Col·legi Major.

En aquestes pàgines hi ha alguns dels convidats a les tertúlies.

Las tertulias culturales de los jueves marcan el ritmo de la vida cole-gial. Son encuentros cara a cara

entre líderes de la sociedad y estudiantes que se hacen preguntas. No es una confe-rencia, es un rato donde compartir opi-niones, crear diálogo. Y precisamente esto es lo que hace de esta actividad el punto neurálgico de la formación universitaria. Son el complemento ideal a los conoci-mientos que reciben en la universidad. Es una conversación esencialmente práctica.

Los invitados se adecúan a los intereses de los asistentes para introducirles en el mundo profesional.

Los estudiantes se reúnen con los prota-gonistas de la actualidad política, econó-mica, científica, artística y periodística. La diversidad de temas ayuda a que los estudiantes reflexionen y vean la reali-dad desde numerosos puntos de vista.

Cada jueves, un grupo de estudiantes cena de manera informal con el invi-tado y después empieza la tertulia con todos los universitarios en la sala de estar del Colegio Mayor.

En estas páginas están algunos de los invitados a las tertulias.

Tertúlies Culturals | Tertulias Culturales

v 3.1.indd 16 10/10/2011 10:10:17

Sandro Rosell President del F.C. Barcelona

Luis Boza President del TAC

Francisco Roca Director de la LFP

Melcior SolerExpert i assessor en drets televisius

Pablo Llarena President de l’Audiència de Barcelona

Pablo Molins Advocat del “cas Millet”

Joan Porcar Conseller delegat de Alesports

Joan Patsy Assessor indústria esportiva

Jack Valero Fundador de Catholic Voices

Joan de Dou Psiquiatra

Darby Parliament Cònsol dels Estats Units a Barcelona

Ignacio García Metge del “Juan Sebastián Elcano”

Pedro BesariCoordinador dels voluntaris JMJ 2011

José Luis EstradaDirectiu de l’ampliació del port de Barcelona

Ferran SorianoPresident de Spanair

Miguel Ángel ViolánAutor del llibre El método Guardiola

Pere Fàbregas Director general de la Fundació Gas Natural

Santiago Ripoll Catedràtic de Dret Internacional

Juan Carlos Martel Director de teatre

Enric Crous Director del Grup Damm

Josep María Pujol President de Ficosa

Emilio García SilveroDirector de l’Assessoria Jurídica de la RFEF

Jordi Canals Director de l’IESE

Dámaso Ezpeleta Productor executiu de “There Be Dragons”

Francesc PujolProfessor d’Economia a la UNAV

Fernando Rodes Conseller delegat de Havas Media

v 3.1.indd 17 10/10/2011 10:11:19

Creixement personal Crecimiento personal

Capacitat de compromís

La capacitat d’assumir compromisos és ja un dels actius més valorats en el perfil d’un jove que busca feina: comprometre’s en projectes que valguin la pena i també amb conviccions de fons. Estem parlant d’una qualitat que no és innata ni s’improvisa; cal aprendre’n, i so-bretot, cal deixar-se ajudar.

La capacidad de asumir compromisos es ya uno de los activos más va-lorados en el perfil de un joven que busca trabajo: comprometerse en proyectos que merecen la pena y también con convicciones de fondo. Estamos hablando de una cualidad que no es innata ni se improvisa; hace falta aprenderla, y sobre todo, es necesario dejarse ayudar.

1. Estrada a Cuatro Vientos durant la Vigilia.

2.Benet XVI a Cuatro Vientos.

3. Junichi Kagaya anant cap a Cuatro Vientos per realit-zar el tasques de voluntariat.

1. Estrado en Cuatro Vientos durante la Vigilia.

2. Benedicto XVI en Cuatro Vientos.

3. Junichi Kagaya yendo hacia Cuatro Vientos para reali-zar las tareas de voluntariado.

v 3.1.indd 18 10/10/2011 10:11:31

Las actividades de voluntariado que hicieron durante toda la semana, dejaban cierto margen para visitar los lugares más emblemáticos de la ciudad. Cada equipo organizaba sus visitas culturales, según el trabajo que tuvieran encomendando.

La organización de la JMJ también ofrecía numerosas actividades culturales: concier-tos de diversos lugares del mundo, en los cines se proyectaron películas como las Crónicas de Narnia, y un largo etcétera.

Los voluntarios de la JMJ tenían acceso gratuito a la mayoría de los museos. El que tuvo más éxito fue, sin duda, el Museo del Prado. Visita obligada a pesar de la larga cola que se tenía que hacer.

Uno de los lugares más distinguidos de esa semana era el Parque del Retiro. No tanto por el sitio en sí, sino por ser un punto central en la Jornada. Allí se instalaron más de doscientos confesionarios, obra del arquitecto Ignacio Vicens, antiguo resi-dente de Monterols, y se montaron diversos stands relacionados con la JMJ. Te podías encontrar un gran ambiente, lleno de par-ticipantes en la JMJ.

Aunque tampoco hacía falta ir a ningún sitio concreto para respirar el buen am-biente. Cogiendo el Metro, paseando por la calle o haciendo un pequeño descanso; te encontrabas a un montón de gente joven de todos los lugares del mundo. Una semana muy intensa, pero que merecía la pena.

4

1

2

3

Jornada Mundial de la JoventutJornada Mundial de la Juventud

beware,volunteersterritory

Les tasques de voluntariat que van dur a terme durant tota la setmana, deixaven un cert marge per a visitar els llocs més emblemàtics de la ciutat. Cada equip organitzava les seves visites culturals, adaptant-se a les tasques que se’ls havia encomanat.

L’organització de la JMJ també oferia nombroses activitats culturals: concerts de diversos llocs del món, als cinemes es projectaven pel·lícules com les Cròni-ques de Nàrnia, i un llarg etcètera.

Els voluntaris de la JMJ tenien accés gratuït a la majoria dels museus. El que va tenir més èxit va ser, sens dubte, el Museo del Prado: visita obligada tot i la llarga cua que s’havia de fer.

Un dels llocs més distingits d’aquella setmana era el Parque del Retiro. No tant pel lloc en sí mateix, sinó per ser un punt central a la Jornada. Allí es van instal·lar més de dos-cents confessionaris, obra de l’arquitecte Ignacio Vicens, antic resident de Monterols, i es disposaren diversos stands relacionats amb la JMJ. Et podies trobar un gran ambient, ple de participants en la JMJ.

Tampoc calia anar a cap lloc concret per a respirar aquell ambient. Agafant el Metro, passejant pel carrer o fent un pe-tit descans, et trobaves amb molta gent jove d’arreu del món. Aquella setmana tant intensa pagava la pena.

Una setmana intensa |Una semana intensa

v 3.1.indd 20 10/10/2011 10:12:04

beware,volunteersterritory

1

2

3

1. Estrada a Cuatro Vientos durant la Vigilia.

2.Benet XVI a Cuatro Vientos.

3. Junichi Kagaya anant cap a Cuatro Vientos per realit-zar el tasques de voluntariat.

1. Estrado en Cuatro Vientos durante la Vigilia.

2. Benedicto XVI en Cuatro Vientos.

3. Junichi Kagaya yendo hacia Cuatro Vientos para reali-zar las tareas de voluntariado.

Jornada Mundial de la JoventutJornada Mundial de la Juventud

Hi ha esdeveniments assenya-lats en vermell al calendari. La Jornada Mundial de la Joventut

n’era un. Des de la visita del Sant Pare a Barcelona al novembre, se’ns tornava a presentar l’oportunitat de participar en un esdeveniment històric, formant part de l’organització.

Començàrem la preparació tenint una reunió amb Pedro Besari i Juan Iniesta, coordinadors del voluntaris de la JMJ. Faltaven 10 mesos perquè Benet XVI tornés a Espanya, però no es podia improvisar. Besari i Iniesta ens van explicar en què consistiria la tasca de voluntariat, i ens van fer cinc cèntims sobre els Actes Centrals que tindríem amb el Papa.

El primer pas va a ser la inscripció. Cada vegada hi havia més gent que volia pujar a l’autobús. Es formaren grups que s’anaven reunint per a preparar les tasques que haurien de dur a terme. Monterols tornava a mobilitzar-se amb motiu del Papa.

Sorgí un grup a Facebook de l’equip de voluntaris del Col·legi Major. Es va adaptar el logotip que s’havia dissenyat per la visita del Sant Pare a Barcelona, canviant les lletres BCN per JMJ. L’es-lògan passà a ser “WELCOME TO JMJ B16”. Es van fer samarretes i barrets amb aquest motiu.

Després de mesos de preparació logísti-ca i personal, arribaren a Madrid els tres busos de voluntaris de Monterols. Ens vam allotjar al col·legi San Patricio, on rebérem un tracte excepcional durant tota la setmana.

Propera parada: JMJ | Próxima parada: JMJ

Hay eventos señalados en rojo en el calendario, como la Jornada Mundial de la Juven-

tud. Desde la visita del Santo Padre a Barcelona en noviembre, se nos volvía a presentar la oportunidad de participar en un acontecimiento histórico, forman-do parte de la organización.

Comenzamos la preparación teniendo una reunión con Pedro Besari i Juan Iniesta, coordinadors de los volunta-rios de la JMJ. Faltaban 10 meses para que Benedicto XVI volviese a España, pero no se podía improvisar. Besari e Iniesta nos explicaron en qué consistiría la tarea de voluntariado, y nos dieron unas pinceladas sobre los Actos Centra-les que tendríamos con el Papa.

El primer paso fue el de la inscripción. Cada vez había más gente que quería subir al autobús. Se formaron grupos que se fueron reuniendo para preparar las tareas que deberían llevar a cabo. Monterols volvía a movilizarse con motivo del Papa.

Surgió un grupo en Facebook del equipo de voluntarios del Colegio Mayor. Se adaptó el logo que se había diseñado para la visita del Santo Padre a Bar-celona, cambiando las letras BCN por JMJ. El eslogan pasó a ser “WELCOME TO JMJ B16”. Se hicieron camisetas y sombreros con este motivo.

Después de meses de preparación logística y personal, llegaron a Madrid los tres autobuses de voluntarios de Monterols. Nos alojamos en el colegio San Patricio, donde recibimos un trato excepcional durante toda la semana.

v 3.1.indd 19 10/10/2011 10:11:46

L’estructura del voluntariat s’organitza-va en equips de deu persones, agrupats en tres grups de 50 voluntaris. Cada equip s’agrupava per rebre la formació prèvia que impartia el cap corresponent. D’aquesta manera es van organitzar els 150 voluntaris de Monterols.

Es van dedicar fonamentalment a tas-ques d’ordre públic en els Actes Centrals de la JMJ. Això volia dir tasques de assistència als peregrins, col·laboració amb les forces de seguretat, o prepara-ció material dels diferents actes amb el Papa.

Poques setmanes abans van demanar a un grup força nombrós que es dediqués a l’atenció de professionals dels mitjans de comunicació. Alguns voluntaris van anar a Madrid una setmana abans per tenir unes sessions de media-training. Els primers dies, gran part de la seva feina la van desenvolupar al Centre Internaci-onal de Premsa, en tasques d’acreditació de periodistes. Des de l’arribada del Papa van viure els Actes Centrals des de les grades i pools de premsa, atenent a peri-odistes i fotògrafs de tot el món.

El treball i l’alegria de servir foren la tònica de l’estada. Tot i al cansament i la intensi-tat de la Jornada, els col·legials gaudiren intensament de la setmana, molt a prop de Papa i sent conscients que estaven formant part d’un esdeveniment molt gran.

La estructura del voluntariado se organi-zaba en equipos de diez personas, agru-pados en tres grupos de 50 voluntarios. Cada equipo se juntaba para recibir la formación previa que impartía el jefe co-rrespondiente. De esta manera se organi-zaron los 150 voluntarios de Monterols.

Se dedicaron fundamentalmente a tareas de orden público en los Actos Centrales de la JMJ. Esto quería decir tareas de asistencia a los peregrinos, colaboración con las fuerzas de orden público, o preparación material de los diferentes actos con el Papa.

Pocas semanas antes pidieron a un grupo bastante numeroso que se dedicara a la atención de profesionales de los medios de comunicación. Algunos voluntarios fueron a Madrid una semana antes para tener de media-training. Los primeros días, gran parte de su trabajo la desarro-llaron en el Centro Internacional de Pren-sa, en tareas de acreditación de periodis-tas. Desde la llegada del Papa vivieron los Actos Centrales desde las gradas y pools de prensa, atendiendo a periodistas y fotógrafos de todo el mundo.

El trabajo y la alegría de servir fueron la tónica de la estancia. Pese al cansan-cio, los colegiales disfrutaron intensa-mente de la semana, muy cerca del Papa y conscientes de que estaban formando parte de algo muy grande.

4

5

6

1. Climent Cornellà (Magisteri UIC) davant el Congrés dels Diputats.

2. Martí Bofill ( Humanitats UIC) entrevistat per Antena 3. Al seu voltant Eduardo Casarrubias i Climent Cornellà.

3. Voluntaris atenent el Via Crucis.

4. Miquel Marquès, Pau Monzón, Robert Vilà, Martí Bofill, Climent Cornellà, Àlex Mar-tínez i Edua Casarrubias al museu Reina Sofía amb els barrets de palla fets per l’ocasió.

5. Grup de voluntaris davant l’estrat de 4 Vientos.

6. José María Parcerisa (Comunicació Audiovisual UIC), Álvaro Navarro ( ADE UB) i Daniel Molas treballant durant l’acte de Cibeles.

7. Pool de premsa on van treballar els voluntaris dedicats a la atenció de periodistes.

Trabajos realizados | Trabajos realizados Una setmana intensa |Una semana intensa

7

1. Climent Cornellà (Magisterio UIC) ante el Congreso de los Diputados.

2. Martí Bofill ( Humanidades UIC) entrevistado por Antena 3. A su alrededor: Eduardo Casarrubias i Climent Cornellà.

3. Voluntarios atendiendo el Via Crucis.

4. Miquel Marquès, Pau Monzón, Robert Vilà, Martí Bofill, Climent Cornellà, Àlex Martínez y Edu Casarrubias en el museo Reina Sofía con los sombreros de paja hechos para la ocasión.

5. Grupo de voluntarios delante del estrado de 4 vientos.

6. José María Parcerisa (Comunicación Audiovisual UIC), Álvaro Navarro (ADE UB) y Daniel Molas durante el acto de Cibeles.

7. Pool de Prensa donde trabajaron los voluntarios dedicados a la atención de periodistas.

v 3.1.indd 21 10/10/2011 10:12:24

El creixement personal abraça la convivència diària: mil detalls que transcendeixen les possibili-

tats de qualsevol memòria. L’esport, un àmbit privilegiat d’aquesta convivència: trenca el gel, facilita el coneixement mutu, treball en equip, reptes comuns.

Futbol i Futbol SalaEl futbol a Monterols ocupa un lloc especial al llarg del curs: la tradicional Lliga universitària dels divendres per la tarda; el torneig Novadiagonal durant el més de juliol a Sant Cugat, o el torneig “8 Hores Novadiagonal” el mes d’abril. Gaudir jugant amb amics en torneigs ben organitzats es difícil de trobar.

TUCEl club de muntanya del Col·legi Major és una de les activitats amb més tradi-ció, i amb una enorme acollida. Enguany s’han organitzat diverses excursions a diferents muntanyes properes: Puigmal, Carlit, Ballibierna, el Tuc de Mulleres, etc.; sempre acompanyats del fogó, i la obligada xistorra o botifarra de pagès

AltresEn l’esport, no tot es futbol: footing per Collserola, bàsquet, pàdel, tennis, sortides en bici. Aquests plans sorgeixen de forma espontània per iniciativa dels col·legials durant el curs.

E l crecimiento personal abraza la convivencia diaria: mil detalles que trascienden las posibilidades

de cualquier memoria. El deporte, un ámbito privilegiado de esta convivencia: rompe el hielo, facilita el conocimiento mutuo, conseguir retos comunes.

Fútbol y fútbol salaEl fútbol en Monterols ocupa un lugar especial a lo largo del curso: la tradi-cional Liga Universitaria de los viernes por la tarde; el torneo Novadiagonal durante el mes de julio en Sant Cugat o el torneo “8 Horas Novadiagonal” en el mes de abril. Disfrutar jugando con amigos en torneos bien organizados es algo que es difícil de encontrar.

TUCEl club de montaña del Colegio Ma-yor es una de las actividades con más tradición, y con una enorme acogida. Este año se organizaron varias excur-siones a distintas montañas cercanas: Puigmal, Carlit, Ballibierna, el Tuc de Mulleres, etc.; siempre acompañados del hornillo y la obligada chistorra o butifarra.

OtrosEn el deporte no todo es fútbol: footing por Collserola, baloncesto, pádel, tenis, salidas en bicicleta. Estos planes surgen de forma espontánea por iniciativa de los colegiales a lo largo del curso.

1

A la capçalera, Quique Pich (Medicina UB), Nacho Gag, Pablo Muñoz (Geografía UB) y David Viñas (Me-dicina UB) en una excursió al “Bastiments”.

1. Pablo Rakosnik jugant al futbol en el torneig Nova-diagonal.

2. Grup d’excursionistes al Montsants.

En la cabecera, Quique Pich (Medicina UB), Nacho Gag, Pablo Muñoz (Geografía UB) y David Viñas (Medicina UB) en una excursión a “Bastiments”.

1. Pablo Rakosnik jugando al fútbol en el torneo Nova-diagonal.

2. Grupo de excursionistas en Montsants.

1

2

Esports i excursions | Deportes y excursiones

v 3.1.indd 22 10/10/2011 10:12:35

La música es, desde hace muchos años, un elemento de gran tradi-ción y popularidad entre los resi-

dentes del Colegio Mayor y sus amigos.

Por un lado se encuentra el coro universi-tario que está formado por algunos de los colegiales. Suelen actuar en las fiestas y celebraciones señaladas durante el año.

Otros, dotados de talento musical, aprove-chan sus ratos libres para practicar con los instrumentos. De vez en cuando organizan conciertos para que los puedan disfrutar los colegiales y socios del Club Universitario. Per ejemplo, montaron un concierto para la cena de los días previos del UNIV. Otras ve-ces tocan en celebraciones de aniversarios.

Tanto unos como otros tienen un amplio repertorio de canciones: populares, pop, rock, etc. Preparar con ilusión y dedica-ción las actuaciones ante sus compañeros.

Cine-club Monterols

En numerosas ocasiones, el salón de actos del Colegio Mayor acogió sesiones del Cine-Club Mon-terols. De la mano de expertos en el cine, como José María Caparrós (catedrático de Historia del Cine) o Dámaso Ezpeleta, productor de cine, los asistentes pudieron aprender a analizar las diferentes facetas del séptimo arte. Entre las películas analizadas cabe destacar El erizo, Extraños en un tren, El Concierto o Cómo entrenar a tu dragón.

En nombroses ocasions, el saló d’actes del Col·legi Major acollí sessions del Cine-club Monterols. De la mà d’experts del cinema, com José María Caparrós (catedràtic d’Història del Cinema) o Dá-maso Ezpeleta, productor de cinema, els assistents van poder aprendre a analitzar les diferents facetes del setè art. Entre les pel·lícules analitzades es poden destacar El erizo, Extraños en un tren, El Concierto o Cómo entrenar a tu dragón.

1

2

L a música és, des de fa molts anys, un element de gran tradició i popularitat entre els residents del

Col·legi Major i els seus amics.

D’una banda, tenim la Coral Universi-tària que està formada per alguns dels col·legials. Solen actuar en les festes y celebracions assenyalades durant l’any.

Altres, aprofiten les seves estones lliures per a practicar amb els instruments. De tant en tant, organitzen concerts per tal que en gaudeixin la resta de col·legials i socis del Club Universitari. Per exemple, muntaren un concert pel sopar dels dies previs a l’UNIV. Altres vegades toquen a les celebracions d’aniversaris.

Tant els uns com els altres, tenen un ampli repertori de cançons: populars, pop, rock, etc. Hi posen il·lusió i temps per preparar-se i cantar davant dels seus companys.

Cor universitari i La Banda | Coro universitario y La Banda

v 3.1.indd 23 10/10/2011 10:12:40

L a Sagrada Familia, obra del ar-quitecto catalán Antonio Gaudí, iba a ser consagrada por el Santo

Padre, y la ciudad de Barcelona se engala-nó para celebrar el acontecimiento.

El Arzobispado pidió voluntarios para el acto central del domingo por la mañana y casi 200 universitarios de Monterols se pusieron a su disposición. La misión consistiría sobre todo en acomodar a los asistentes a la Misa con el Papa.

Se esperaba al Santo Padre con mucha ilusión pues, para los estudiantes, era la primera vez que le veian en su ciudad, y en un marco tan especial como es la Sagrada Familia. Los preparativos em-pezaron muchas semanas antes y todos querían formar parte de este gran even-to, para poder recordar más adelante lo que vivieron tan de cerca.

Y el Papa se fue de nuevo a Roma. Pero lo volveríamos a ver en Madrid.

L a Sagrada Família, obra de l’ar-quitecte català Antoni Gaudí, anava a ser consagrada per el

Sant Pare, i la ciutat de Barcelona s’en-galanà per celebrar l’esdeveniment.

L’Arquebisbat demanà voluntaris per a l’acte central del diumenge al matí, i gairebé 200 uinversitaris de Monterols es posaren a la seva disposició. La mis-sió consistiria sobretot en acomodar als assistents a la Missa amb el Papa.

S’esperava al Sant Pare amb molta il·lusió, ja que pels estudiants, era la primera vegada que el veien a la seva ciu-tat, i en un marc tant especial com és la Sagrada Família. Els preparatius comen-çaren moltes setmanes abans i tots volien formar part d’aquest gran esdeveniment, per poder recordar més endavant el que van viure tan de prop.

I el Papa se’n va a anar de nou a Roma. Però el tornaríem a veure a Madrid.

Cuando se confirmó la noticia de que el Santo Padre viajaría a Barcelona, empezaron a surgir numerosas iniciativas ajenas a la organización, para darle una calurosa bienvenida. Entre ellas, la que más destacó entre la gente joven fue la de recibirle con velas a su llegada al Arzobispado. Algunos de Monterols participaron en la organización de este evento.

Quan es confirmà la noticía que el Sant Pare viatjaria a Barcelona, començaren a sorgir nombroses iniciatives alienes a la organitza-ció, per a donar-li una afectuosa benvinguda. Entre elles, la més destacada entre la gent jove, va ser la de rebre’l amb una encesa d’espelmes a la seva arribada a l’Arquebisbat. Alguns de Monte-rols participaren en l’organització d’aquest esdeveniment.

“Ven con tu vela a recibir al Papa”

1. El Sant Pare en tornar del rés de l’Àngelus. | 2. Juan López (Dret UB), Manel González (ADE UIC) i Álvaro Ferrer-Bonsoms (Arquitectura UIC), durant les tasques de voluntariat. | 3. El sant Pare saludant als joves en la plaça de la Catedral.

1. El Santo Padre al volver del rezo del Ángelus. | 2. Juan López (Derecho UB), Manel González (ADE UIC) y Álvaro Ferrer-Bonsoms (Arquitectura UIC), durante las tareas de voluntario. | 3. El Santo Padre saludando a los jóvenes en la plaza de la Catedral.

1

2

3

Visita de Benet XVI a BarcelonaVisita de Benedicto XVI a Barcelona

v 3.1.indd 24 10/10/2011 10:12:55

A Monterols, la formació cris-tiana forma una unitat amb el creixement personal i està

present en el rerefons de totes les activitats que es realitzen. L’atenció espiritual del Col·legi Major Monte-rols està encomanada a la Prelatura de l’Opus Dei des dels seus inicis, l’any 1949. El Col·legi Major ofereix, any rere any, xerrades de formació en les virtuts cristianes així com diverses classes i sessions sobre qüestions de doctrina catòlica.

Durant aquests més de cinquanta anys, són moltes les persones que han passat per Monterols. Així, gent de les més variades procedèn-cies, han pogut rebre una formació que els ha fet créixer interiorment, procurant, sempre, conjugar dos pilars bàsics en el comportament humà: llibertat i responsabilitat.

En aquesta línia, com cada curs, totes les setmanes ha tingut lloc, a l’Oratori del Col·legi Major una meditació per a universitaris que predica el capellà de Monterols. També s’organitzaren al llarg del curs diversos cursos de recés, de manera que tots els interessats, poguessin assistir-hi.

La capellania de Monterols també ofereix diàriament un ampli horari de confessions i la celebració de la Santa Missa. El capellà de Monterols és, des de una bona colla d’anys, Mn. Miguel Ángel Castelló.

E n Monterols, la formación cristiana forma una unidad con el crecimiento personal

y está presente en la base de todas las actividades que se realizan. La atención espiritual del Colegio Ma-yor está encomendada a la Prelatura del Opus Dei desde sus inicios en el año 1949. El Colegio Mayor ofrece, durante todos estos años, charlas de formación en las virtudes cristianas así como diversas clases y sesiones sobre cuestiones de doctrina católica.

Durante estos más de cincuenta años, son muchas las personas que han pasado por Monterols. Así, gente de las más variadas procedencias, ha podido recibir una formación que le ha hecho crecer interiormente, procurando, siempre, conjugar dos pilares básicos en el comportamiento humano: libertad y responsabilidad.

En esta linea, como cada curso, todas las semanas ha tenido lugar, en el Oratorio del Colegio Mayor una meditación para universita-rios. También se organizaron a lo largo del curso varios cursos de retiro, para que todos aquellos que quisiesen, pudieran asistir.

La capellanía de Monterols también ofrece diariamente un amplio hora-rio de confesiones y la celebración de la Santa Misa. El capellán de Mon-terols es, desde un buen puñado de años, Mn. Miguel Ángel Castelló.

1. El Sant Pare en tornar del rés de l’Àngelus. | 2. Juan López (Dret UB), Manel González (ADE UIC) i Álvaro Ferrer-Bonsoms (Arquitectura UIC), durant les tasques de voluntariat. | 3. El sant Pare saludant als joves en la plaça de la Catedral.

1. El Santo Padre al volver del rezo del Ángelus. | 2. Juan López (Derecho UB), Manel González (ADE UIC) y Álvaro Ferrer-Bonsoms (Arquitectura UIC), durante las tareas de voluntario. | 3. El Santo Padre saludando a los jóvenes en la plaza de la Catedral.

1

2

Atenció espiritual i formació cristianaAtención espiritual y formación cristiana

Un altre àmbit especial de creixement personal és el voluntariat: tasques que apropen a la realitat en que vivim i que fan prendre consciència d’uns deures socials que obliguen a tots.

Al llarg de l’any van sorgint, per iniciati-va dels col·legials i els seus amics, visites als més desafavorits o malats. La fina-litat d’aquestes visites és la d’oferir una agradable estona de companyia als més necessitats. Els nois que volen regalar part del seu temps amb aquesta finalitat, s’enriqueixen més del que donen.

Otro ámbito especial de crecimiento personal es el voluntariado: tareas que acercan a la realidad en la que vivimos y que hacen tomar conciencia de unos deberes sociales que obligan a todos.

A lo largo del año van surgiendo, por iniciativa de los colegiales y amigos, visitas a los más desfavorecidos o a en-fermos. El fin de estas visitas es ofrecer un agradable rato de compañía a los más necesitados. Los chicos que quieren regalar parte de su tiempo con esta fina-lidad, se enriquecen más de lo que dan.

Voluntariat Voluntariado

v 3.1.indd 25 10/10/2011 10:13:07

Tradicions i festes Tradiciones y fiestas

El context d’una institució universitària com Monterols el for-men la història i vida de la casa, i també, la ciutat, l’entorn acadè-mic, i el reguitzell de manifestacions culturals del nostre temps. Aquest és el marc de referència de les festes i tradicions de Mon-terols: tradició i actualitat.

El contexto de una institución universitaria como Monterols lo for-man la historia y vida de la casa, y también, la ciudad, el entorno académico, y el conjunto de manifestaciones culturales de nuestro tiempo. Este es el marco de referencia de las fiestas y tradiciones de Monterols: tradición y actualidad.

Arrels pròpies

v 3.1.indd 26 10/10/2011 10:13:13

EEl 25 de febrer, familiars i amics dels residents, així com membres del Patro-nat de Monterols, pogueren gaudir del

tradicional Concert Benèfic. Manel Ruiz pre-sentà als músics. El grup musical el forma-ven Francesc Vidal, clarinet; Marco Boi, contrabaix i Francisco Asensio, guitarra. Fou una nit molt agradable pels assistents, que gaudiren del so característic del Jazz, i assistiren a una magistral interpretació. Francesc Vidal va anar explicant aspectes propis d’aquest gènere musical i la història que hi havia darrere de cada peça.

Després del concert, el president del patro-nat, Leopoldo Gil Nebot, va adreçar unes paraules d’agraïment al conjunt i al públic assistent. Més tard tingué lloc un magnífic sopar atès pels col·legials.

Els fons que s’obtingueren del concert es van destinar a finançar part del viatge a Roma dels estudiants que participaren al Congres UNIV durant la Setmana Santa. Tots ells col·laboraren en l’organització del concert.

Concert Benèfic | Concierto Benéfico

1 2

E l 25 de febrero, familiares y amigos de los residentes, así como miembros del Patronato de Monterols, pudieron

disfrutar del tradicional Concierto Benéfico. Manel Ruiz presentó a los músicos. El grupo musical lo formaban Francesc Vidal, clari-nete; Marco Boi contrabajo; y Francisco Asensio, guitarra. Fue una noche muy agrada-ble para los asistentes, que disfrutaron de una gran velada de Jazz, y asistieron a una magis-tral interpretación. Francesc Vidal fue explican-do aspectos propios de este género musical y la historia que había detrás de cada pieza.

Después del concierto, el presidente del patro-nato, Leopoldo Gil Nebot, dirigió algunas palabras de agradecimiento al trío y al públi-co asistente. Luego tuvo lugar una magnífica cena atendida por los colegiales.

Los fondos que se obtuvieron del concierto, se destinaron a financiar el viaje a Roma de los estudiantes participaron al Congreso UNIV durante la Semana Santa. Todos ellos colabo-raron en la organización del concierto.

A la capçalera, durant el concert, els músics inter-pretant una peça de Jazz al saló d’actes del Col·legi Major.1. Després del concert, els assistents gaudiren d’un sopar.2. Presentació del concert a càrrec del pianista Manel Ruiz.

En la cabecera, durante el concierto benéfico, los músicos interpretando una pieza de Jazz en el salón de actos del Colegio Mayor.

1. Después del concierto, los asistentes disfrutaron de una cena.

2. Presentación a cargo del pianista Manel Ruiz.

v 3.1.indd 27 10/10/2011 10:13:23

1. La taula presidencial a l’Acte d’Obertura. D’esquerra a dreta: Jordi Pujol, Gemma Fonrodona (Vicerectora d’Estudiants UB), Antoni Giró Roca, (Rector de la UPC), José Carlos Carbonel (Vicepre-sident del patronat de Monterols) i Valentí Fuster

2. Valentí Fuster (Cardiòleg) durant la seva lliçó magistral

3. Part de la família Callejo Goena.

4. Alguns dels col·legials i membres del club univer-sitari becats aquest any: Jordi Claret (Magisteri UIC), Álvaro Ferrer-Bonsoms (Arquitectura UIC), Álvaro Borrell (ADE UB), Miguel Ginel (Humani-tats UPF), Miquel Marquès (Medicina UB) i Daniel Callejo (Enginyeria Industrial UPC).

1. Mesa presidencial durante el Acto de Apertura. De izquierda a derecha: Jordi Pujol, Gemma Fonrodona (Vicerrectora de Estudiantes UB), Antoni Giró Roca (Rector de la UPC), José Carlos Carbonel (Vicepresi-dente del Patronato de Monterols) y Valentí Fuster.

2. Valentí Fuster (Cardiólogo) durante la lección magistral

3. Parte de la familia Callejo Goena.

4. Algunos de los colegiales y miembros del club uni-versitario becados este año: Jordi Claret (Magisterio UIC), Álvaro Ferrer-Bonsoms (Arquitectura UIC), Álvaro Borrell (ADE UB), Miguel Ginel (Humanida-des UPF), Miquel Marquès Camí (Medicina UB) y Daniel Callejo (Ingeniería Industrial UPC).

Actes acadèmics | Actos académicos

34

Acte d’Obertura del Curs

T ingué lloc a principis d’octubre, comptà amb una nombrosa pre-sència de pares, familiars i amics

dels residents de Monterols. Aquest acte es una ocasió formidable per a què les famílies es coneguin entre sí.

Va ser presidit per l’Excm. Sr. Antoni Giró, rector de la Universitat Politèc-nica de Catalunya, i la lliçó magistral va córrer a càrrec del Dr. Valentí Fuster, cardiòleg de reconegut prestigi inter-nacional. Dissertà sobre els punts claus de la cardiologia: “Repte de la dècada 2010-2020: Promoure la Salut Cardio-vascular i Mental”. Una lliçó magistral que, alhora, va aconseguir ser molt entenedora per als assistents.

Completaven la taula presidencial el vicepresident del Patronat de Mon-terols, José Carlos Carbonel, que parlà en nom del patronat i el director del Col·legi Major Jordi Pujol, que digué unes paraules de benvinguda a les autoritats i famílies.

Després d’inaugurar solemnement el curs acadèmic amb el tradicional cant del Gaudeamus Igitur, les famílies dels col·legials van tenir l’oportunitat de conèixer Monterols i sopar a la planta baixa del Col·legi Major.

Acto de Apertura del Curso

T uvo lugar a principios de octu-bre, contó con una numerosa presencia de padres, familiares

y amigos de los residentes de Monterols. Este acto es una ocasión formidable para que las familias se conozcan entre sí.

Estuvo presidido por el Excmo. Sr. Antonio Giró, rector de la Univer-sitat Politècnica de Catalunya, y la lección magistral corrió a cargo del Dr. Valentí Fuster, cardiólogo de recono-cido prestigio internacional. Disertó so-bre los puntos claves de la cardiología: “Reto de la década 2010-20: Promover la Salud Cardiovascular y Mental”. Una lección magistral que consiguió hacerse muy clara para los asistentes.

Completaban la mesa presidencial el vicepresidente del Patronato de Monte-rols, José Carlos Carbonel, que habló en nombre del patronato y el director del Colegio Mayor Jordi Pujol, que dijo unas palabras de bienvenida a las auto-ridades y familias.

Después de inaugurar solemnemente el curso académico con el tradicional canto del Gaudeamus Igitur, las familias de los colegiales tuvieron la oportunidad de conocer Monterols y cenar en la planta baja del Colegio Mayor.

1

2

3

4

v 3.1.indd 28 10/10/2011 10:13:36

34

Com es tradició a Monterols, tingué lloc, a principi de curs, l’elecció del Degà dels residents i membres del Club Universitari d’entre els residents de segon any. L’escrutini dels vots donà com a guanyador a Alejandro Vélez, estudiant d’Eco-nomia (UB).

El degà assumí l’organització de les celebracions del club universitari. L’acompanyaven a la seva tasca Álva-ro Borrell com a vicedegà i Joshua Pownall com a secretari.

Como es tradición en Monterols, tuvo lugar, a principio de curso, la elección del Decano de los residentes y miembros del club universitario de entre los residentes de segundo año. El escrutinio de los votos dio como ganador a Alejandro Vélez, estudiante de Economía (UB).

El decano asumió la organización de las celebraciones del Club Universi-tario. Lo acompañaban en su tarea Álvaro Borrell como vicedecano y Joshua Pownall como secretario.

5. Albert Ribera (Professor de l’ IESE) durant la conferèn-cia de l’Acte de Cloenda del curs. | 6. Ferran Parcerisa (Arquitectura UPC) amb part de la seva família, durant el sopar de l’Acte de Cloenda. | 7,8 Calçotada i barbacoa organitzades pel deganat.

5. Albert Ribera (Profesor del IESE) durante la conferencia del Acto de Clausura de curso. | 6. Ferran Parcerisa (Arqui-tectura UPC) con parte de su familia, durante la cena del Acto de Clausura. | 7,8 Calçotada y barbacoa organizadas por el decanato.

Acto de Clausura de Curso y solem-ne Imposición de Becas

A finales de mayo, se celebró el Acto de Clausura del Curso e imposición de Becas. Fueron invitados todos los familiares de los residentes y amigos. El acto estuvo pre-sidido por la Vicerrectora de Estudiantes y Política Lingüística de la Universitat de Barcelona, la Dr. Gemma Fonrodona.

La lección magistral, bajo el título: “Los conflictos en el mundo árabe: un antes y un después”, la dictó el profesor del IESE Albert Ribera.

Completaron la Mesa Presidencial el Pre-sidente del Patronato del Colegio Mayor, Leopoldo Gil; y el director, Jordi Pujol.

El Presidente supo poner la nota de humor y simpatía que le caracteriza, y cedió la palabra al director, que hizo un breve repaso del curso en Monterols. Después se paso a la imposición de becas a los co-legiales de segundo año que habían hecho méritos.

El acto finalizó con unas palabras de la Vicerrectora, que agradeció la invitación y destacó la enorme tarea que se realiza por la formación de los universitarios en Monterols.

Acte de Cloenda del Curs i solemne Imposició de Beques

A finals de maig, es va celebrar l’Acte de Cloenda del Curs i imposició de Beques. Van ser convidats tots els familiars dels residents i amics. L’acte va ser presidit per la Vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística de la Universitat de Barcelo-na, la Dra. Gemma Fonrodona.

La lliçó magistral, sota el títol “Els conflictes en el món àrab: l’abans i el després”, la dictà el professor del IESE Albert Ribera.

Completaren la Taula Presidencial el President del Patronat del Col·legi Major, Leopoldo Gil; i el director Jordi Pujol.

El President va saber posar la nota d’hu-mor i simpatia que el caracteritza i cedí la paraula al director, que va fer un breu re-pàs del curs a Monterols. Després es passà a la imposició de beques als col·legials de segon any que havien fet mèrits.

L’acte finalitzà amb unes paraules de la Vicerectora, que va agrair la invitació i destacà la gran tasca que es realitza per la formació dels universitaris a Monterols.

4

5

6

El degà dels estudiantsEl decano de los estudiantes

7 8

v 3.1.indd 29 10/10/2011 10:13:43

Memòria Econòmica Memoria Económica del curs 2010-11, a 31 d’agost del 2011 del curso 2010-11, a 31 de agosto de 2011

INGRESSOS

PensionatActivitats CulturalsSubvencions OficialsDonatiusAltresIngressos financers

TOTAL INGRESSOS

DESPESES

Salaris i Seguretat SocialGestoria laboral i comptableComestiblesNetejaManteniment edifici / instal·lacionsSubministresSecretariaBibliotecaComunicacionsRepresentació i Relacions PúbliquesActivitats CulturalsBeques a col·legialsPrimes d’AssegurancesTributsDespeses Financeres i Serveis BancarisAltres

TOTAL DESPESES

Dèficit abans de l’amortitzacióAmortitzacions

DÈFICIT 2010-11 Romanent 2009-10Dèficit 2010-11Romanent 2010-11

INGRESOS

PensionadoActividades CulturalesSubvenciones oficialesDonativosVariosIngresos financieros

TOTAL INGRESOS

GASTOS

Salarios y Seguridad SocialGestoría LaboralComestiblesLimpiezaMantenimiento edificio / instalacionesSuministrosSecretaríaBibliotecaComunicacionesRepresentación y Relaciones PúblicasActividades CulturalesBecas a colegialesPrimas de SegurosTributosGastos Financieros y Servicions BancariosVarios

TOTAL GASTOS

Déficit antes de la amortizaciónAmortizaciones

DÉFICIT 2010-11

Remanente 2009-10 Déficit 2010-11Remanente 2010-11

310.869,26 59.173,62

0,00 381.993,54

3.075,41 1,18

755.113,01

385.630,22 16.816,61 97.842,31 26.113,37

34.729,59 54.993,43 10.121,59 3.251,30

18.218,96 1.960,56

71.874,52 18.108,56

4.610,67 1.906,82

569,71 10.718,26

757.466,48

-2.353,47 5.831,82

-8.185,29

-27.878,93 -8.185,29

-36.064,22

€

v 3.1.indd 31 10/10/2011 10:13:49

Patronat de Govern del Col·legi Major Monterols

President: Dr. LeopoLDo GiL Nebot Arquitecte, Excm. Dr. Acadèmic Numerari i Secretari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de St. Jordi

Vicepresident: Dr. José CarLos CarboNeL piNtaNeL Doctor en Dret i MBA IESE

Secretari: CarLos eGiDo sobriNo Advocat i professor universitari

Vocals: Joaquim Ferrer FraNCh Empresari

JoaN roseLL CoDiNaChs Doctor en Enginyeria Industrial i empresari

ALFreDo iNGeLmo torres Economista i MBA IESE

Gerent: Josep tramuNs DoméNeCh Llicenciat i Màster en Ciències Empresarials

Junta directiva

Director: JorDi puJoL soLer Llicenciat en Dret

Sotsdirectors: FeDeriCo GueDe FerNáNDez Estudiant d’Enginyeria

DaNieL moLas GiNer Llicenciat en Dret

Secretari: miGueL masó sotomayor Estudiant d’Enginyeria

Director d’estudis: JuaN José GuarDia herNáNDez Doctor en Dret

Consell Acadèmic

Dr. JorDi boNet armeNGoL Arquitecte director de les obres de la Sagrada Família Excm. President de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de St. Jordi

Dr. FraNCesC Xavier GiL mur Vicerector de Recerca i Innovació (UPC)

Dr. Jaume armeNGou orús Vicerector d’Ordenació Acadèmica i Professorat (UIC)

Dr. GerarDo CoNesa bertraN Neurocirurgià (Hospital del Mar, Barcelona) i professor universitari (UB)

Dr. José maría Caparrós Crític de Cinema. Professor universitari i catedràtic d’Història del Cinema (UB)

Dr. José CarLos CarboNeL piNtaNeL Doctor en Dret i MBA IESE

Dr. JoaN LLuís paLos peñarroya Professor universitari i codirector del Màster “Cultura Histórica y Comunicación” (UB)

Representació dels estudiants

Degà: aLeJaNDro véLez aLoNso Estudiant d’ADE (UB)

Vicedegà: áLvaro borreLL maDurGa Estudiant d’ADE-EUS (UB)

Secretari: Joshua powNaLL moNtoya Estudiant d’Economia (UB)

v 3.1.indd 35 10/10/2011 10:14:04

Corint, 3 08006 Barcelona | tel 932 014 777 | fax 932 016 332info@monterols.es | www.monterols.es |facebook.es/monterols

COL·LEGI MAJOR UNIVERSITARI

v 3.1.indd 32 10/10/2011 10:13:50