media.seu-e.catmedia.seu-e.cat/acteca/1716420002/2013/fabe477c-1965-4f7... · web viewacta de...

102
ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT Identificació de la sessió Núm.: 8 Caràcter: ordinari Data: 2-12-13 Horari: 21:00 h a 23:20 h Lloc: saló de sessions de la casa consistorial Hi assisteixen: Albert Santaugini Homs Joan Garriga Crous Carles Testart Rossell Laura Pagespetit Zamora Antoni Pastor Munt Joan Xandri Ferreras Núria Navarro Pont Anna Soler Turón Miquel Serradesanferm González Joan Ramon Veciana Martínez Jordi Rotllant Cors Jennifer Gallardo Bustos Jordi Moragas Rotllant Màrius Valls Plans, Secretari Ordre del Dia 1. Aprovació acta sessió anterior. 2. Assumptes d’interès i seguiment acords de Ple. 3. Conveni Càtedra Aqua. 4. Convenis C.E. Sant Hilari – Font Vella i Club Bàsquet Sant Hilari. 5. Conveni Font Vella. 1

Upload: doancong

Post on 19-May-2018

220 views

Category:

Documents


2 download

TRANSCRIPT

ACTA DE SESSIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT

Identificació de la sessió

Núm.: 8Caràcter: ordinariData: 2-12-13Horari: 21:00 h a 23:20 h Lloc: saló de sessions de la casa consistorial

Hi assisteixen:

Albert Santaugini Homs Joan Garriga Crous Carles Testart Rossell Laura Pagespetit Zamora Antoni Pastor Munt Joan Xandri Ferreras Núria Navarro Pont Anna Soler Turón Miquel Serradesanferm González Joan Ramon Veciana Martínez Jordi Rotllant Cors Jennifer Gallardo Bustos Jordi Moragas Rotllant Màrius Valls Plans, Secretari

Ordre del Dia1. Aprovació acta sessió anterior.2. Assumptes d’interès i seguiment acords de Ple.3. Conveni Càtedra Aqua.4. Convenis C.E. Sant Hilari – Font Vella i Club Bàsquet Sant Hilari.5. Conveni Font Vella.6. Contracte gestió Piscina Coberta.7. Bases del servei Viver d’Empreses.8. Proposta d’adhesió al protocol d’execució de les diligències de

llançament als partits judicials de Catalunya.9. Moció d’ERC per incorporar Sant Hilari Sacalm dins el sistema

tarifari integrat de les autoritats del transport metropolità de Girona i Barcelona.

1

10. Precs i preguntes

Sr. Santaugini: Bona ni, benvinguts tots i totes en aquest Ple ordinari que se celebra avui 2 de desembre del 2013.

1.- APROVACIÓ ACTA SESSIÓ ANTERIOR

Distribuïda entre els regidors, prèviament a las sessió, l’acta del Ple de data 26/09/2013, els reunits, per unanimitat, adopten el següent

ACORD

Aprovar l’esmentada acta corresponent a la sessió de Ple celebrada per aquest Ajuntament.

2.- ASSUMPTES D’INTERÈS I SEGUIMENT ACORDS DE PLE

26/09/13: A Sta. Coloma reunió amb el Sr. Balliu, President CC30/09/13: A Viladrau reunió BBB1/10/13: Reunió Oncolliga de les comarques Gironines4/10/13: A Girona, TV Girona per BBB8/10/13: A Lloret de Mar- Consell d’Alcaldes

-A Girona- Joan Arego del SOC14/10/13: Reunió Albert Gallifa15/10/13: Reunió amb membres d’Hibritur al Centre Aqua16/10/13: Reunió Departament Feina Activa de la Diputació de Girona.17/10/13: Matins TV3-promoció Fira del Bolet18/10/13: Entrevista Xarxa

-Reunió SOREA

2

24/10/13: Presentació cross CC25/10/13: Consell assessor del Tricentenari26/10/13: Reunió i visites a les Orquestres La Selva a la Sala Noble28/10/13: A Vic- Patronat Fundació Universitària Balmes29/10/13: A Barcelona – entrevista Sr. Pinyol de l’ACA

-Presentació nous emprenedors de La Selva3/11/13: Visita armats audiovisual de Llança5/11/13: Signatura conveni Càtedra Aigua al Centre Aqua6/11/13: Viles Termals al Centre Aqua7/11/13: A Girona-entrevista Xavier Soy de la Diputació

-Visita a l’Ajuntament del Diputat Joan Tardà8/11/13: Reunió Antoni Renart de Vichy Català10/11/13: Recepció Ajuntament 65 anys12/11/13: A Sta. Coloma Farners-reunió Balliu del C.Comarcal per termalisme

-Presentació Manual Bones Pràctiques Empresarials de La Selva14/11/13: Reunió SUMAR

- “ PQPI d’Arbúcies15/11/13: Visita de Carmela Fortuny, Directora Gral. ICAS a la Residència

-Entrevista Ràdio Sant Hilari18/11/13: A Barcelona – recollida diploma Mestre Artesà19/11/13: A Girona entrevista Corominas de Dipsalut

-Fira Barcelona – Director Serhs20-21-22/11/13: A Tenerife-Hibritur25/11/13: A Vic-Dinar-treball Universitat de Vic amb tots els patrons i alcaldes

3

30/11/13: Recepció 60 anys a l’Ajuntament

A part he tingut 32 entrevistes amb particulars de Sant Hilari que m’han vingut a veure a l’Ajuntament.

També vull fer un incís, que el viatge que vaig fer recentment a Tenerife, per tenir el primer contacte amb el projecte que estem desenvolupant com és Hibritur, va íntegrament pagat amb la subvenció que vam obtenir,per aquest projecte, i que ve del SOC.

En aquest punt també com recordem hi ha els seguiments d’acords de Ple- Hi ha alguna cosa a dir?

Sr. Veciana: El Pla Director de Participació Ciutadana és el que queda per complir.

Sr. Serradesanferm: El tema del Pla Director ja l’hem començat a treballar i repassar, i també, com es va acordar, en podríem fer un seguiment. Per tant si alguna hora el podem començar a fer, quan us sembli, faríem una primera reunió.

També crec, que aquest Pla, s’hauria d’actualitzar, ja que està fet del febrer del 2011, i des de llavors, ha canviat dues vegades la composició del Govern de Sant Hilari i la composició de l’Ajuntament. Per tant crec que hauríem d’actualitzar-lo entre tots, i si us sembla bé, quan vulgueu ens hi posem.

Sr. Veciana: Quan ens convoqueu vindrem.

3. CONVENI CÀTEDRA AQUA

Sr. Secretari: Aquesta paraula que diu vigent és un error, no és vigent, és signat entre les parts.

Sr. Santaugini: L’explicatiu de l’acord el realitzarà la regidora de cultura i universitats Laura Pagespetit.

4

Sra. Pagespetit: Hola bona nit a tothom. L’objecte d’aquest conveni és establir un marc de col·laboració entre la Universitat de Vic, la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, per la creació de la Càtedra de l’aigua, natura i benestar. La Càtedra servirà, al mateix temps, com a instrument per afavorir la col·laboració entre les entitats i empreses de la comarca de La Selva i els investigadors de la Universitat de Vic i la Universitat de Girona. Per tant creiem que és una molt bona eina. És una altra de les eines que posem a l’abast per a la reactivació de l’economia del territori, per tant, molt favorable pel poble de Sant Hilari.

Sra. Gallardo: Bona nit, amb la correcció que ha fet el Secretari canviant la paraula vigent ho agraeixo, perquè no és vigent, és correcte, però sí que vull que la gent del poble sàpiga que està firmat com ja s’ha dit des del 5 de novembre, la qual cosa denota que hi ha poca predisposició que hi pugi haver algun canvi. Més enllà d’això, recalcar que com sempre ens han donat el conveni quan ja està fet, i quan amb ells els hi ha semblat la millor opció possible, i està fet i firmat, com ja he dit, i si ens agrada bé i si no també.

Per comentar una mica el que diu el conveni, ens expliquen que hi haurà una comissió mixta i una comissió tècnica de seguiment. Se’ns indica en el conveni que els documents que farà la segona comissió els aprovarà com a molt en la primera comissió i tampoc no diu que sigui segur , diu, si s’escau.

Comentar que diu que durant el primer any es farà el Reglament intern de funcionament i organització de la Càtedra, que aquest document sí que és veritablement important per a nosaltres i ens sobte que no hi hagi ja algunes indicacions en aquest conveni marc de per on es vol anar i com es vol organitzar i que funcioni. En tot cas aquest document no ens diu que ens arribaran a nosaltres i aprofitem l’ocasió per a demanar que quan estigui fet i redactat se’ns faciliti per consultar-lo perquè és un document important.

Se’n diu que durant el primer any s’elaborarà un Pla d’Acció pel quatre primers anys. També és un document novament molt important i que ha de concretar moltes més coses, i per tant ens dóna més informació per valorar el projecte en general. Per tant també aprofitem l’ocasió per demanar que se’ns faciliti, perquè en el conveni no queda clar si se’ns permetrà veure’l o no.

5

Per nosaltres aprovar aquest conveni és poc més que aprovar una carta als Reis. No és que fem broma de la qüestió, simplement és que és un projecte innovador i ambiciós, i ens agradaria que el conveni concretés alguna cosa més.Són moltes bones intencions i moltes bones idees i poc més.

Els documents importants, que són els que he comentat, no sabem si estan preparats ja, o bé s’estan començant a treballar, però demanem que se’ns facin arribar, perquè és on realment podrem veure la magnitud del projecte i la consolidació i la profunditat de les idees que hi ha al darrere del projecte. Donarem un vot de confiança a les Universitats i a la seva experiència, esperem que la Càtedra pugui desenvolupar una activitat ferma i consolidada i que sigui molt productiva.

Com ja he dit, la idea amb la que ens quedem, és que el conveni, com el seu nom indica, és un conveni marc, no dóna una idea clara de que s’hi farà. Sí que dóna moltes idees de què s’hi vol fer, però del que es diu al que llavors acaba passant normalment sempre hi va un tros, i no es concreta, la qual cosa ens deixa amb una sensació de que és pobre, diguéssim, perquè no hi ha coses clares i especificades.

Aprofitar per fer un parell de qüestions, per una banda preguntar si es té pensat que començarà a funcionar el curs que ve, potser, perquè en el conveni no es concreta, i per altra banda es comenta que hi ha una aportació per part de l’Ajuntament. Si ja es té una idea de quina aportació serà i de què dependrà l’aportació.

Sra. Pagespetit: Referent a la primera qüestió, sí començarà aquest curs mateix, a partir del gener. Referent a la qüestió econòmica, durant aquest any 2013 hem de fer una aportació de 5.000 € per cada Universitat, 10.000 € en total, import que tenim subvencionat el 100% a través de Dipsalut. Dipsalut ens ha de donar la subvenció per poder pagar aquests 10.000 € en total.

Sr. Veciana: Dius que serà el gener que començarà ? Per tant hi ha d’haver forces més coses definides de les que hi ha en el conveni que hem firmat avui. -Se’ns podria explicar si hi ha més coses definides?

Sra. Pagespetit: El que nosaltres hem fet és seure amb les Universitats, hem fet un Pla de Treball, que ara no tinc aquí, ja us

6

l’ensenyaré, us el puc passar. Evidentment abans de firmar el conveni hem cregut oportú saber quin seria el Pla de Treball, no firmem les coses sense saber el què i després, per què serviran.

Sr. Veciana: Dius que hi ha un conveni que ja té un Pla de Treball al darrere més elaborat del que és el propi conveni i que l’heu firmat sabent-lo, però, en canvi porteu a votació una cosa al Ple, de la qual teniu més informació i que no ens doneu, i hem de votar sense tenir-la? És això el que m’estàs dient?.

Sra. Pagespetit: Evidentment és que s’ha de votar el conveni no el Pla de Treball. Són dues coses diferents.

Sr. Veciana: En tot cas, com que ja està fet, ens el fareu arribar si us plau?

Sr. Santaugini: Agafem el prec.

I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per unanimitat.

3. CONVENI CÀTEDRA AQUA

En el marc del Centre Tecnològic situat en el polígon Mas Garriga, aquest Ajuntament té per objectius impulsar la recerca i la transferència de coneixement en els àmbits de l’aigua i la salut per tal de millorar el desenvolupament econòmic del territori en el món del turisme i empresa; amb quina finalitat el passat dia 5 de novembre va signar el Conveni que es dirà.

Per tot el qual, els reunits, per unanimitat , adopten el següent

ACORD

Aprovar i ratificar el Conveni Marc de col·laboració entre la Universitat de Vic, la Universitat de Girona i aquest Ajuntament per al desenvolupament de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, signat

7

entre les parts el dia 5 de novembre de 2013, quin text íntegre consta en l’expedient.

4. CONVENIS CLUB ESPORTIU SANT HILARI - FONT VELLA I CLUB DE BÀSQUET SANT HILARI

Sr. Santaugini: Això no fa res més que escenificar quan es va aprovar, en el seu dia, el Reglament de Subvencions, on es deixava molt clar que es podien elaborar convenis quan les quantitats eren superiors als 600 €. Jo crec que tant el Club Esportiu Sant Hilari – Font Vella com el Club Bàsquet són entitats de que des de fa molts anys tenen partida pressupostària pròpia, i aquest conveni, l’únic que fa és reflectir l’aportació econòmica i la voluntat d’aquest Ajuntament de seguir col·laborant tant amb el Club Esportiu Sant Hilari-Font Vella com en el Club Bàsquet.

Sr. Moragas: Bona nit. D’entrada un parell de preguntes: -Per què les dues entitats exactament el mateix conveni? Per què la mateixa aportació? Tenen el mateix pressupost?

Sr. Santaugini: Sí, bàsicament si t’has fixat amb els últims pressupostos, tant la partida de bàsquet com el futbol eren la mateixa. L’únic que sí que tinc molt clar és que des que vaig entrar, per cert, de regidor, hi havia aportacions d’onze i dotze mil euros respectivament i s’ha anat reduint perquè hem intentat inculcar les entitats que havien de ser autosuficients i que s’havien d’espavilar, però que sempre tindrien un cop de mà des d’aquest Ajuntament.

S’ha fet el mateix perquè, el que és l‘estructura, és sinó gairebé exacta, molt semblant. Estem parlant de que són al voltant de 6-8 equips competitius. La quantitat de persones són bastant equilibrades i des de l’Ajuntament vam decidir no fer diferència entre una entitat i l’altra, per això vam creure oportú que tots dos havien de tenir las mateixa assignació pressupostària.

Sr. Moragas: Dir, d’entrada, que ens sobte una mica que l’objecte del conveni sigui de patrocini quan, en aquest cas, aquestes dues entitats hi han d’aportar moltes altres coses, i a l’Ajuntament, ha d’interessar-li, que aportin moltes més altres coses que un simple patrocini

8

d’aigua, natura i benestar. Entenc que el futbol i el bàsquet van una mica més enllà d’aquest simple patrocini.

Dóna la sensació que com que el Reglament de Subvencions us dóna l’oportunitat de fer un conveni, heu agafat i heu escrit i heu buscat una manera de justificar aquest conveni posant aquest patrocini com l’objecte principal.

Nosaltres no ho votarem en contra de que es doni una aportació i s’ajudi a aquestes dues entitats, però sí que el que demanem és que es modifiqui una mica aquest tant genèric conveni que preteneu aprovar. Creiem que l’objecte del conveni, l’Ajuntament l’hi ha de poder demanar i reconèixer moltes més coses d’aquestes entitats. Aquestes entitats fan formació de base i l’Ajuntament ha de procurar que aquesta formació tingui un sentit i vagi una mica més enllà, en tots dos casos, són entitats esportives i l‘Ajuntament l’hi ha de donar ajut però també ‘hi ha de demanar, i això ha de constar en el conveni, que el treball que facin questes dues entitats tingui un sentit.

En aquest cas són esportives doncs haurien de treballar formant en l’esport en qüestió, i a més a més hi hauria d’haver un sèrie de valors que ja van inherents a l’esport, com pot ser promoure uns hàbits de salut favorables, com pot ser l’esforç, com pot ser el treball en equip, moltes altres coses que creiem que aquest hauria de ser el principal objecte de conveni.

Si tu vols en aquest conveni filtrar-hi una mica, o afegir-hi que a l’Ajuntament l’interessa que portin un logotip o una propaganda per quan surtin aquí, doncs afegeix-li, però queda molt trist que li demanem a una entitat d’aquestes en un conveni, a canvi de 5.000 € és que sigui propaganda d’aigua, natura, benestar i el que us demanem és que esmeneu una mica aquests convenis i els modifiqueu en aquest sentit.

Sr. Santaugini: Jo crec que la feina que desenvolupa, tant el bàsquet com el futbol és admirable, estic al seu costat per recolzar-ho i no crec que s’hagi de plasmar en aquest conveni, que és purament pressupostari.

Agafo les vostres reflexions, però passaríem a la votació del conveni.

Sr. Moragas: Jo no sabia si hi hauria un resposta cap a un sentit o cap a un altre. Necessito una altra reflexió. Ja us hem criticat sempre que

9

aquest Reglament de Subvencions, que no us l’heu cregut mai, i que en un principi semblava que havia de treballar per donar un sentit a les subvencions que es donarien, i ja, en dues o tres ocasions ens hem reunit i hem pogut comprovar una vegada i una altra que no us el creieu i que simplement heu fet un Reglament per poder dir que l’heu fet, això no soluciona res. Es continua donant una aportació, perquè sí, a aquestes dues entitats sense donar-li cap més sentit , que és el que volia el Reglament de Subvencions.

Una vegada més demostra que aproveu una cosa i no us la creieu.

I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per majoria absoluta, amb 6 vots favorables de CiU, 3 vots favorables d’Esquerra-AM i 4 abstencions del PIG-E.

4. CONVENIS CLUB ESPORTIU SANT HILARI - FONT VELLA I CLUB DE BÀSQUET SANT HILARI

En el marc de les funcions de foment de l’Ajuntament a les entitats esportives del municipi que realitzen la promoció d’esport base i amb un àmbit de participació arreu de les comarques gironines, i en relació amb l’objectiu de promoure la vila arreu del territori amb una campanya anomenada “Descobreix Sant Hilari” de difusió de la vila a través dels valors que la caracteritza de l’aigua, natura i benestar; els reunits, per majoria absoluta, adopten el següent

ACORD

Aprovar els dos Convenis de patrocinament de l’Ajuntament de Sant Hilari amb el Club Esportiu Sant Hilari – Font Vella i amb el Club de Bàsquet Sant Hilari, quins textos íntegres consten en l’expedient, facultant a l’Alcalde per signar-los.

5. CONVENI AMB FONT VELLA

10

Sr. Santaugini: Com ja fa temps que vaig exposant va finalizar l’anterior conveni que tenia una vigència de 10 anys i ens vam posar a treballar per intentar una renovació del mateix.

En aquest sentit vull expressar el meu agraïment tant a l’empresa Font Vella com a tot el departament que ha intervingut amb les negociacions. El que vull deixar molt clar és que la situació actual dins el context econòmic és molt dur, i quan vas a trucar la porta, encara que sigui d’una multinacional, ells sempre tenen les seves valoracions, i també hem de recordar que el que és aquest vigent conveni no és d’obligatorietat, és a dir, que la Font Vella des del primer moment ens va dir que no era una cosa que hi estiguessin obligats, que ells sempre han volgut col·laborar amb el poble i que ho continuarien fent.

Una vegada expressada la seva voluntat de que continuarien col·laborant havíem de plasmar-ho. Ells, des del primer moment, ens van dir que ens havíem de posar tots a la situació actual i que les previsions que tenien pels propers anys eren molt complicades, i que amb tots els casos, amb el que ells volien entrar era amb un fix, més una part variable, tal com reflexa el conveni.

Estem molt satisfets per les aportacions que faran aquest any i l’any següent, que són de 150.000 € i 130.000 € respectivament, i que en els successius anys, com he comentat,serà una part fixa, més un variable i que aquest variable dependrà del resultat de beneficis de l’empresa.

Res més, com dic, agrair a la Font Vella el seu oferiment amb seguir col·laborant amb l’Ajuntament, i també dir, que quan parlo amb altres alcaldes i els hi comento el que ens aporta Font Vella a l’Ajuntament tothom queda molt sorprès, ja que la situació és complicada, però agraeixen l’esforç que estem fent tant a nivell d’Ajuntament com a nivell d’empresa.

Sr. Veciana: Bona nit de nou. En primer lloc aquest tema el vam començar a tractar, i ho hem dit varies vegades amb Plens anteriors, el 2010. Com que tots sabíem que era un tema important pel poble i que la situació econòmica no era la mateixa en aquest moment que s’acaba el conveni que quan es va firmar, enteníem que s’havia de negociar bé, i per això vam fer una primera reunió els tres partits polítics, amb en Robert, en Joan i jo mateix, en el que Font Vella

11

semblava que volia fer més un tipus de Patronat o una Fundació o alguna cosa així.El cas és que en aquells moments es va entendre que era un tema d’importància pel poble perquè són molts diners els que aporta Font Vella i que així ho havíem de plantejar, malauradament, i encara que ens haguem ofert nosaltres per ajudar a l’equip de govern en la negociació, evidentment no se’ns ha dit res, i això, com és obvi, fa com a mínim de que hi hagi sospites de com ha anat aquesta negociació i sobretot del resultat que se n’ha obtingut.

En quan al conveni començar dient perquè hi ha una mica d’alarma si la gent veu que Font Vella pagarà un milió d’euros, però dir que en els últims 10 anys Font Vella ha pagat gairebé dos milions d’euros, més d’1.800.000 €, i que ara es passarà a poc més d’1.000.000 €, per tant l’aportació de Font Vella al poble baixa gairebé el 50%, passem de 220.000 € que estaven pressupostats aquest any, que ja no es cobraran, però són els que s’havien cobrat l’any passat, a 150.000 € aquest any, a 130.000 € el 2014 i 100.000 € el 2015, per tant es baixa de 220.000 € a 100.000 €, menys de la meitat, i a més, és un conveni que es supedita al demés que hi pugui haver per sobre d’aquests 100.000 €, a partir del 2015, al resultat d’explotació de l’empresa Font Vella, amb una curiositat, perquè jo em vaig quedar una mica parat quan vaig llegir el conveni, ja que queda supeditat al resultat d’explotació de tota l’empresa, és a dir, d’ Aguas Font Vella i Lanjarón, no de la planta de Sant Hilari, sinó resultat de tota l’empresa.

Amb això ja podem suposar que si ho fan així , tant a la valenta, i més tenint en compte que formen part d’una multinacional, probablement puguin manegar-s’ho d’alguna manera per no declarar beneficis a la planta de Font Vella o a nivell general, i que estiguem supeditats una mica més als números,quan nosaltres creiem que el que seria més lògic, perquè no oblidem en que va el conveni, en què es basa l’aportació, i és que Font Vella utilitza un recurs natural del poble de Sant Hilari, que seria més lògic com es fa a molts altres llocs, és que es pagués per m3 d’aigua extreta.

Si tenim en compte aquest criteri que per nosaltres seria més lògic, perquè no estaríem supeditats a com maneguin els números, sabent que aproximadament Font Vella extreu 430 milions de litres a l’any, si es pagués el m3 que són 1000 litres a 50 cèntims d’euros, serien 215.000 € l‘any, o si es pagués a 30 cèntims com es feia a Bezoya

12

antigament, serien 130.000 € l’any, per tant tampoc anem tant lluny amb aquests 130.000 €, o es podria estipular alguna quantitat. Tampoc és que vulguem que es pagui més o menys, però creiem que seria un criteri molt més arrelat al territori pagar per m3 d’aigua extreta.

En qualsevol cas encara que siguin aquests 30 cèntims, o si es pogués estipular alguna quantitat serien més superiors als 100.000 € del 2016.

En aquest sentit, tu, “Santus”, vas dir que aquest conveni era molt millor que els que s’havia firmat el 2003 i si mirem els números ho desmenteixen. És a dir si entre el 2003 i el 2013 l’IPC acumulat ha estat d’un 27’6 €, i tenint en compte que el conveni que es va firmar el 2003 estipulava una quantitat de 90.000 € el primer any, 120.000 € el segon, 150.000 € el tercer, 180.000 € el quart, i a partir del cinquè 150.000 € més l’IPC , però si som generosos i només mirem els 90.000 € del 2003 i li sumem l‘IPC el 27’6% per aquest any donaria 115.000 €, i probablement un IPC estimat entre l’1’5% i el 2% el 2016 donaria 118.000 €, que són més que els 100.000 € que tenim assegurats de cara al 2016, per tant la realitat és que el conveni és bastant pitjor que el que es va signar el 2003.

Finalment i mirant una mica els números, aquest any estaven pressupostats 220.000 € i n’hi hauran 150.000 €, això l’any 2013 , a finals de novembre del 2013, per tant hi ha 70.000 € que ja no hi ha temps de fer una modificació pressupostària, però que és una modificació que s’haurà d’arrossegar de cara a l’any vinent perquè hi haurà una davallada d’ingressos de 70.000 €.

Després a l’hora de fer els pressupostos de l’any vinent també hi haurà, entre els 220.000 € que hi havia pressupostats aquest any i 130.000 € que seran l’any que ve, 90.000 € més de diferència que sumats als 70.000€ són 160.000 € de menys d’ingressos. Si tenim en compte que a partir del mes de maig , em sembla que comencem a pagar el crèdit d’en Rajoy, uns 20.000 més al mes, és a dir, que també és una mala notícia econòmicament pel poble de Sant Hilari, perquè a més en una entrevista que vaig llegir encara veies que havien de decidir amb què gastàvem els diners que posa Font Vella, quan el que realment hem de decidir és d’on els traiem.

13

En definitiva sembla que gairebé si haguéssim donat un full en blanc a Font Vella i li haguéssim fet redactar un conveni segurament no hagués distat gaire del que ha sortit aquí. Jo, sincerament, sé que tu has de vendre que és un bon conveni i que n’estàs molt content, però segurament em costa de creure que tu estiguis content d’aquest conveni. Potser no has pogut fer-hi més, però no crec que en puguis estar content.

Sr. Santaugini: Primer m’ha sorprès les greus acusacions que has transmès cap a l’empresa Font Vella. Jo crec que si haguessis iniciat la negociació tal com l’has iniciat a la teva exposició ara, ja et dic jo que ni conveni t’haguessin fet. De totes maneres t’haig de dir que el tema de manegar els números que has exposat, que ja s’ho esbrinaran..... Que ja saps que no és pas la primera vegada que tatxo l’etiqueta de “justiciero”. Això de manegar els números ho tinc molt clar, he parlat amb assessors economistes i m’han dit que els números de la Font Vella són totalment auditats, perquè com post entendre jo mai hagués firmat un conveni amb un variable si no hagués sabut la certesa de que els números de Font Vella són totalment auditats.

És molt més positiu que el que es va firmar fa 10 anys. Primer de tot, perquè aquest variable no se sap i l’aportació que es va signar inicial fa 10 anys, que eren 90.000 €, quan l’actual són 150.000 €, i a més hem de recordar que els beneficis d’explotació de l’empresa Font Vella de l’any 2003 fins l’actual han caigut un 69%, ,és a dir que la primera negociació que em van posar sobre la taula em van dir: -“¿Cuanto le toca a usted este año 217.000 €, no? Menos un 69% que hemos perdido en beneficios...” . Fan la irrisòria quantitat de 70.000 €, si tu parteixes de la base de 70.000 € arribar-ne a 150.000 €, crec, que ens hi hem hagut d’esforçar, amb això agraeixo a l’equip d’Esquerra perquè ens hi hem posat de valent i crec que el resultat del conveni és molt bo, i ens hem d’alegrar per això.

Pel que fa a l’entrevista al Punt Diari que dius que no sabem on els destinarem, és perquè la periodista em va preguntar on destinaríem aquests 150.000 €, i jo vaig deixar molt clar que no eren finalistes i que estàvem elaborant el pressupost de l’any vinent i que ja decidiríem aquest ingrés on el destinaríem, però la meva observació era que vaig dir molt clar que no eren finalistes, és a dir que la Font Vella en cap cas ens exigia que aquests 150.000 € havien d’anar

14

destinats amb finalitats que ell cregués oportú, és a dir no són finalistes.

Sr. Veciana: Respecte a això, jo no he acusat a ningú, jo he dit que hi ha tàctiques comptables que les empreses grans saben fer servir molt més que jo, per, a vegades, conduir els números cap on a tu t’interessa . Jo no he acusat a ningú que no heu auditat els comptes i que heu fet els comptes malament, ni de fer trampes, ni de fer res d’això, és a dir, aneu en compte quan diem d’acusar, perquè són tàctiques comptables que els economistes saben fer perfectament.

En quan això, la davallada del 70% ve quan es ven el nom de Font Vella i Font Vella pot començar a envasar a tot arreu amb el nom de Font Vella, que és així, però l’arrel de la meva exposició ve perquè el criteri de col·laboració de Font Vella amb Sant Hilari hauria de ser per l’aprofitament que en treu dels recursos naturals del nostre poble. Si això no s’entén així , i només es fa en base a uns números de rendiment empresarial, crec que estem entrant en una dinàmica que no és la que ens correspon per arrelament al territori, evidentment tu dius que al principi t’oferien 70.000 € o que al principi deien que el que tocava pagar eren 70.000 €.Nosaltres seguim dient que baixar a menys de la meitat quan es treuen 430.000.000 de litres a l’any d’aigua del nostre subsòl creiem que és poc i per això hi votarem en contra.

Sr. Santaugini: Abans de les votacions passaria la paraula al portaveu d’Esquerra.

Sr. Garriga: Jo vull fer una pregunta, una cosa que també té que veure amb aquesta negociació i voldria contestar a una altra pregunta. –A quins pobles es paga el cànon de l’aigua aigua i quin import?(Durant uns segons la gravació no s’ha sentit correctament).Hem de tenir en compte que tota la teva parrafada es resumeix en la primera frase, és a dir, estem sota la sospita de la negociació. Jo ja ho he dit alguna altra vegada estem sota sospita. Has començat a parlar molt, molt, molt, molt i al final és això per anar fent veure que estem sota sospita i que la negociació es podria fer més bé o es podria fer més malament.

Primer hem de partir de la base, això està ben clar, Font Vella paga els seus impostos, ara perquè hi ha els francesos, un altre dia hi poden haver japos i decidir no pagar ni un duro. –Què faràs, tancaràs

15

l’empresa? És molt fàcil. Una negociació és això, tenir la capacitat de negociar i treure, en moments de baixa econòmica, aquí, i en tot el món mundial,i un dia em dedicaré a estudiar Bezoya què paga als pobles als quals afecta, perquè és molt fàcil de dir els 30 cèntims i tot el que surt, i llavors estem donant voltes en aquí, i torno a repetir, el PIG, el dia que governi i li digui a Font Vella: -Escolta, denunciem el conveni i per tant farem pagar 30 cèntims i us tanquem l‘empresa. – Fareu això?

No es pot estar fent demagògia permanent, Manano. Donant voltes i la sospita, la sospita, la sospita. Us heu permès la llicència de dir abans que donar un vot de confiança a les Universitats. -Sembla que estigueu pel cim del bé i del mal! Tot el que s’està dient aquí, si diem a, és b, si diem b, és c, i així permanentment. Aquesta és la política, que al final el que fa és enredar les coses. Jo crec que tu també has governat i us ho hauríeu de mirar d’una altra manera: - Això està malament, el conveni amb el Bàsquet i el Futbol està malament. Escolta, ells estan conformes. -Si tu no estàs conforme, ells tampoc han d’estar conformes? Tu, vull dir el teu equip. -Mirem-nos-ho d’una altra manera, si us plau! Estem enredant la troca, aq,uí i en altres llocs, perquè teniu l’habilitat, que això s’ha de dir, allà on i ha una mica de “follón” nyic i nyic i només pel vot.

Hi ha gent que va de fe, que explica les seves sensacions, hi ha un altre grup en aquest poble que crec que va de fe, però vosaltres no aneu de fe i ho demostra la manera que esteu llençant el tema: sospites, no sé què, si nosaltres ho negociéssim ens donarien no 30 cèntims, 50... i a més amb les Universitats faríem el que fem nosaltres,- Què saben les Universitats, nosaltres sabem més.

Un discurs totalment demagògic, i en serio, a mi, em sap greu. Jo. Només vull dir això i no vull defensar Font Vella, perquè sóc un extreballador de Font Vella, però aquí, que arribem nosaltres i donar a entendre al poble que pagaran el que sigui, doncs no és així, perquè si algun dia algú no vol pagar, no pagarà. El dia que entrin els japos, si algun dia entren, ja veurem que paguen, i llavors no anireu i tancareu l’empresa, perquè hi hauria gent que pagaria diners per tenir una empresa com la de Font Vella, perquè tingui uns llocs de treball, perquè aconsegueixi donar uns llocs de treball directes i indirectes, i al cim, ens doni 150.000 €, i ara tot és dolent, ens ho hauríem de mirar d’una altra manera.

16

Sr. Veciana: Jo, no sé, no entenc massa l’argumentació, tot i així, si has seguit el que he dit en un dels punts, he dit que la quantitat tampoc era el més important, perquè en algun dels barems que feia sortia menys del que sortia aquest any, però tu te’n recordaràs, Joan, perquè governàvem junts que aquesta conversa l’havien tingut més d’una vegada de sí s’hauria de pagar per m3 extret o no s’hauria de pagar per m3 extret- -I que no es pot fer? realment perquè no hi ha cap obligació, i tots ho sabem, però no és fer demagògia dir que creiem que la negociació s’hauria d’haver encaminat cap allò que nosaltres criem que és interessant pel territori.

Si després, es pot aconseguir o no es pot aconseguir.... Jo igual hagués aconseguit un conveni pitjor, però no ho sé si l’hagués aconseguit pitjor, perquè no m’he assegut a la taula, ni tampoc sé si l’hagués aconseguit millor.

Nosaltres creiem realment que la negociació s’hauria d’haver encaminat cap a un tema mediambiental i en aquest cas crec que no s’ha fet , però, si és així, ja et dic, jo no sé si l’hagués aconseguit millor o l‘hagués aconseguit pitjor, però almenys el criteri de negociació hagués intentat que fos un altre. No he dit res més que això. I el tema dels 30 cèntims o els 50 cèntims, no sé si encara es paguen, és el que he vist, evidentment no he trucat ni a Bezoya, ni he trucat a Comillas, però el que sortia a les notícies dels mitjans de comunicació era això, i Bezoya després es van queixar molt quan els hi van treure, però és el que pagaven abans, no el que paguen ara. Però això ho he dit des del principi. Per tant, a mi no em sembla que sigui tant demagog intentar canviar una mica el criteri de la negociació, res més que això, perquè tu saps, com jo, que aquest tema l’havíem discutit varies vegades de com s’havia de fer, perquè ja es començava a parlar llavors de que s’acabaria el conveni amb Font Vella i que s’hauria de treballar amb temps i que s’havia de mirar, donat que ells volien canviar molts els criteris i baixar molt l’aportació. I nosaltres en aquell moment vam dir: -Treballem’-hi tots junts per intentar aconseguir el millor, i no estàvem d’acord amb la proposta inicial que vam fer, i vam dir que en treballaríem una altra, és a dir, que no és veritat que ho agafem tot tant a la valenta, sinó que al darrera del que diem hi ha una argumentació i hi ha un criteri.

Sr. Garriga: Només un petit apunt. Quan vam començar a treballar tots junts era pel tema de la fundació. La fundació de moment està desestimada i per tant no es treballa junts. L’equip de govern té

17

l’obligació de tirar la negociació endavant i crec que ho hem fet tant bé com hem sabut, i estic a favor de l’Alcalde que és una bona negociació, podria ser molt pitjor . I si Bezoya abans pagava, i ara pot pagar menys, no sé com ho tenen, i no sé que paga Fontdor, i no sé que paga Viladrau amb els pobles propers, però jo crec, i segueixo afirmant, que és una bona negociació, i no convé discutir perquè l‘oposició ha de dir no a tot o sembla ser que gairebé a tot, o discutir-ho tot de forma sense sentit. Aquest no és el cas i repeteixo que a mi em sap greu. Jo crec que la negociació és bona i que gaire més és difícil, i ojalà que aguanti molts anys.

I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per majoria absoluta, amb 6 vots favorables de CiU, 3 vots favorables d’Esquerra-AM i 4 vots en contra del PIG-E.

5. CONVENI AMB FONT VELLA

En el marc de les relacions de cooperació entre l’empresa Aguas Font Vella y Lanjarón S.A. i l’Ajuntament per a l’ajut financer d’aquella en la realització de les actuacions municipals d’interès general per a Sant Hilari; i havent finalitzat la vigència del Conveni anterior en aquest mateix sentit; els reunits, per majoria absoluta, adopten el següent

ACORD

Aprovar el Conveni de Cooperació entre Aguas Font Vella y Lanjarón S.A. i l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, quin text íntegre consta en l’expedient, i facultar l’Alcalde per a signar-lo en representació de la Corporació municipal.

6. CONTRACTE GESTIÓ PISCINA COBERTA

Sr. Santaugini: En aquest punt queda una mica desvelat l’enigma del famós conveni o contracte que demanava l’oposició no sé durant quants mesos. Com molt bé ha explicat el Secretari, quan vam entrar

18

a governar teníem molt clar que la viabilitat de la piscina es basava amb que s’havia de reduir l’aportació que feia l’Ajuntament. En aquest sentit havíem de fer la valoració de com ho fèiem realment per tenir més ingressos, cosa que és poc probable si no s’incrementa el que és el padró d’habitants de Sant Hilari Sacalm, ja que Sant Hilari és el poble que és i la possibilitat d’adquirir més socis passava per fer campanyes en altres poblacions, que es van fer i vam tenir una petita pujada d’ingressos per abonats.

Vist que la situació d’ingressar per abonats era complicada vam optar per a una segona opció, sempre amb el context de prioritzar la viabilitat de la zona esportiva, aquesta opció va ser, que ja que no podem tenir més ingressos, i entenem que amb el que hi aporta l’Ajuntament s’hauria de fer més serveis, vam començar a treballar, ens vam assentar i vam proposar que ampliessin tots els seus serveis, que donessin més prestacions amb l’aportació que feia l’Ajuntament.

Van començar gestionant els pavellons, fent el manteniment del camp de futbol, fent el manteniment de les pistes de tennis i pàdel, que fins el 2012, si recordem anaven a càrrec del Club Tennis. Es van fer totes aquestes ampliacions, durant el període 2011-2012, entre cometes, proves, i ja vam creure oportú assentar-nos i plasmar en un document tot el que seria la bonificació i l’augment de l’ampliació d’aquest servei que oferia l’empresa concessionària, com era la UFEC.

La nostra sorpresa és que quan ens vam assentar per plasmar aquest document, vam veure que les posicions no s’acostaven i que realment hi havia poc interès en desenvolupar tot el que l’Ajuntament en aquell sentit havia proposat . La prova d’això és que la UFEC va manifestar que ell era la titular de la concessió fins el 2021 de la gestió i explotació de la piscina climatitzada, i que en aquest sentit volia cedir el que era la gestió a una altra empresa del sector de serveis d’infraestructures esportives. L’únic que sí, és que com s’aprova en el punt d’avui, el que fem aquí és beneir i aprovar aquesta cessió que fa l’empresa UFEC de la gestió de la piscina a l’empresa Esportgest, també de Girona .

Sr. Moragas: En Joan deia fa un moment que intentem discutir-ho tot sense cap sentit, jo crec intentar argumentar el sentit del nostre vot i és el que faré ara.

19

Venim d’un conveni de fa 7 ó 8 anys de la UFEC, que nosaltres sempre hem cregut que era una motxilla massa gran per aquest Ajuntament. Sempre ens hem posat a disposició d’intentar fer alguna comissió.

El 2011 va intentar, a través d’una moció en el Ple, que es fes una comissió per treballar conjuntament els tres partits, per estudiar les possibilitats per millorar la gestió de la piscina. Tenim reunions per separat els dos partits, que són els dos partits que avui governen, que no els interessa que treballem conjuntament amb això.

Nosaltres, ja en aquell moment posàvem amb dubte si la UFEC era l’empresa ideal per portar el complex i crèiem que si havíem d’arrossegar durant quinze anys, que era la durada del contracte inicial aquesta motxilla, seria un problema gran per Sant Hilari.

El que ara ha passat entenem que era una oportunitat, la UFEC no vol continuar, i hi hauria dues opcions, com sabeu podríeu cedir el mateix contracte que ja ens lligava des de fa 7 ó 8 anys a una altra empresa, amb la bonificació que feu d’un 10% de l’aportació de l’Ajuntament, però això no salva el problema. El problema seguirà essent el mateix, si es redueix d’un 5% a un 10%, i més tenint en compte que és un compte d’explotació, i en aquest cas si hi ha alguna variació dels ingressos externs aquesta empresa podrà demanar més diners a l’Ajuntament. L’Ajuntament haurà d’aportar més diners, i tornarem a estar al cap del carrer.

Creiem que la solució, ara, radicava en aprofitar el moment que la UFEC es desmarca del contracte i reunir-nos, assentar-nos tots i repensar, ser una mica més imaginatiu. Buscar fórmules noves i intentar fer un nou concurs públic, i buscar una gestió ja diferent del que portàvem fins ara.

Creiem que el que s’està fent és un pedaç, és allargar un problema, és ajornar un problema, i hem deixat desaprofitar l’oportunitat d’assentar-nos, de repensar, d’estudiar quina motxilla pot portar i pot destinar aquí l’Ajuntament de Sant Hilari, i a partir d’aquí tornar a proposar un concurs amb unes condicions diferents: quin tipus de piscina podem tenir; amb quins horaris ; amb quina capacitat, i crec que ara tornava tocar a fer això.

20

El que fem és cedir a una altra empresa el problema i amb tot cas allargarem el problema, i tard o d’hora ens haurem de assentar i buscar solucions.

Sr. Santaugini: Molt bé

I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per majoria absoluta, amb 6 vots favorables de CiU, 3 vots favorables d’Esquerra-AM i 4 vots en contra del PIG-E.

6. CONTRACTE GESTIÓ PISCINA COBERTA

1.- La UFEC és titular del contracte de serveis de “Gestió i explotació del servei de piscina coberta de Sant Hilari Sacalm”, adjudicat per acord del Ple de 31 de març de 2005; i la UFEC i SPORTGEST, entitat especialitzada en gestió esportiva, han sol·licitat autorització per a la cessió del contracte de referencia adjudicat a la primera en favor de la segona, donant-se compliment dels requisits de l’art. 226 del Text Refós de la Ley de Contratos del Sector Público.

2.- Així mateix, el cessionari és coneixedor, i ho accepta, de que als efectes d’optimitzar el contracte en favor de l’Ajuntament, de forma progressiva des de mitjans de 2011 fins 2012, i a títol de prova, s’han anat afegint major quantitat de prestacions a partir de la infraestructura del servei a càrrec del contractista i sense increment de preu, la qual prova havent resultat satisfactòria conduïa a la formalització d’una modificació del contracte en aquest sentit.

Per tot el qual, els reunits, per majoria absoluta, adopten el següent

ACORD

PRIMER.- Autoritzar la cessió del contracte de serveis de “Gestió i explotació del servei de piscina coberta de Sant Hilari Sacalm” adjudicat per acord del Ple de 31 de març de 2005 a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya en favor de Sportgest

21

Associació Esportiva, qui esdevindrà subrogada en tots els drets i obligacions que correspondrien al cedent, en els termes de la proposta de contracte de cessió presentada per les parts que consta en l’expedient.

SEGON.- Aprovar la modificació del contracte de referència en els termes de la proposta de modificació de contracte que consta en l’expedient pel que fa a increment de prestacions i correlativa denominació de contracte i determinació del cost, fixant-ne com a topall màxim la quantitat de 140.000’00€ anuals en els termes del referit contracte.

TERCER.- Facultar l’Alcalde de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, per signar els documents necessaris per a l’execució del present acord i en particular el contracte de cessió i de modificació de contracte aprovats.

7. PRESTACIÓ DEL SERVEI DE VIVER D’EMPRESES I CENTRE DE NEGOCIS AQUA

Sr. Garriga: Des de que es va començar fer l’edifici, ara anomenat AQUA, ja en l’altre legislatura, tots els Ajuntaments o tots els Consistoris des de que es mou el tema de l’edifici hem tingut l’objectiu de posar un Viver d’Empreses per les perspectives empresarials dels nous emprenedors. Aquest Viver d’Empreses té l’objectiu de facilitar la creació d’empreses promogudes per la gent emprenedora, de fet, és d’una forma temporal i amb aquest espai donar-li el suport i l’espai físic necessari per desenvolupar el projecte els que tinguin ganes de tirar endavant això.

Els destinataris del Viver són això, noves empreses promogudes per emprenedors, per gent que tenen un projecte empresarial de futur, que en principi ha de ser viable econòmicament i tècnicament, per això es demana en aquesta ordenança que presenti un Pla d’Empresa.Això ho han de presentar, entre altres persones, les que vulguin autocupar-se , persones que pensin en independitzar-se des del punt de vista financer , persones emprenedores de tota mena que

22

necessitin un espai per gestionar el seu negoci; gent universitaris i tècnics superiors, que d’alguna manera desitgin iniciar una activitat professional empresarial.

El Viver ofereix, en principi, quatre despatxos amb llum exterior de 23’70 m., un despatx amb llum exterior de 36 m., me’n deixo un de 50, 7 m., dos despatxos de llum interior de 23,57 m., dos despatxos de llum interior de 23,70 m. i espais de coworking totalment moblats.

A més de tots els espais comuns i tots els serveis especificats que estan dins la pròpia ordenança de telèfons, internet, etc., no cal que els llegim tots, el que l’interessi podrà veure en l’ordenança quines són les necessitats i el que ha de presentar si vols adherir-se o si vol tenir dret a un espai.

Hi ha uns preus, unes tarifes marcades com a centre de negocis, però quan s’entra com emprenedor , hi ha una sèrie de bonificacions dividides amb quatre anys. Per posar un exemple d’un mig, comencem per 250 €, les bonificacions van del 40 al 30 al 20 i al 10%, el primer any en pagaries 150 € , el segon any 175 €, el tercer any 200 €, el quart 225 € i el cinquè se suposa que ja ha d’haver fet empresa o ha d’haver fracassat.

Hi ha una bonificació especial pels menors de 28 anys i els majors de 45 anys, que se’ls afegeix un cinquè any, i llavors en comptes de començar al 40% de bonificació, comencem al 50%, i fem 50, 40, 30,20 i 10 %, i en el mateix cas de 250 € de pagament mensual de la taxa que li tocaria pagar, començaria pagant-te’n 125 €, en comptes de 250 € el primer any.

Llavors hi ha totes les tarifes de les sales de reunions, les tarifes de coworking a temps complert, a temps parcial, el tema dels telèfons, internet, les fotocòpies. Tot això és el que tindran a mans la gent que vulgui fer ús d’un dels espais del Viver d’Empreses., per això avui intentem aprovar aquesta ordenança.

Sr. Rotllant: Bona nit. En principi l’ordenança ens sembla correcte, té una oferta competitiva semblant a la d’altres Vivers, i, igualment, els preus estan amb la línea i en el rang econòmic, més aviat a la baixa i econòmic, per tant és un element que pot fer decidir a empreses a venir aquí.

23

Segurament tampoc podem oferir industrialment el que poden oferir altres llocs i per tant hem de treballar en aquesta línea a la baixa i en aquest sentit ja ho veiem bé, tot i això, hi ha algun dubte i alguna consideració que voldríem tenir en compte. Una és que hi ha una tarifa de domiciliació per obtenir domicili en el Viver, per associacions. –Això són associacions i entitats sense ànim de lucre?.

Sr. Garriga: Com bé tu has dit al principi, no és pas que això ens ho haguem inventat nosaltres, hem mirat els diferents Vivers d’Empreses que ja fa anys que estan funcionant, per veure que és el millor, i en base a les seves experiències treure el dolent i deixar el bo.

Ells ens han comunicat, i et parlo dels de Forallac que es troben amb associacions, no precisament del poble, associacions que elles mateixes demanen tenir un lloc. No sé si vols dir per exemple agafem el Bàsquet i ha d’estar aquí, no, no. L’associació, o el qui ho demani, de dins o de fora del poble, que ho faci voluntàriament, però ha de tenir tota aquesta sèrie de coses, i sap el que es paga, i s’hi vulgui adherir, és el seu problema, però no és que es vulgui dir: - No associacions haureu de passar per aquí. No , això no és pas.

Sr. Rotllant: -Podran continuar estan a la Casa de Cultura com estan moltes domiciliades?

A la pàgina web de la xarxa de Vivers d’Empreses de les Comarques Gironines, on ens hi varem adherir, es parla com a servei específic, descomptes amb serveis i equipaments del municipi.

Sr. Garriga: En el Consorci de Viver d’Empreses, que ara precisament, s’ha de tornar reorganitzar, i que ho porta en Joan Batlle, un exrector de la Universitat de Girona, aquests punts, i els de formacions internes, són uns punts que encara s’han d’acabar de llimar, per aquest motiu nosaltres no els hem acoblat en aquí, perquè no els tenim ben segurs - M’entens que vull dir? És una cosa que es tirarà endavant. Jo crec, que tot i que tenim una ordenança que ja marcarà els criteris a seguir, si venen possibilitats de treball millor, perquè una de les pretensions que tenia el Consorci de Viver d’Empreses de les Comarques Gironines, era treballar amb conjunt i llavors poder fer aportacions extres de les pròpies ordenances que tingui cada Viver d’Empreses i cada poble, en aquest sentit.

24

Es basaven amb FEDERS, o sigui, amb diners d’Europa i diners d’altres administracions i llavors a partir d’aquí començar a treballar.

Aquesta cosa ha quedat una mica aturada, és veritat, però ara ja s’està parlant de tornar i poder agafar igual que la col·laboració amb Vivers d’Empreses d’arreu d’Europa. Hi ha una sèrie de Vivers, si no recordo malament, que són a Itàlia, Alemanya, Anglaterra, França i algun dels països ex-est, no recordo quin és, em sembla que és Bulgària i fer un intercanvi de coneixements amb gent, que al millor, a on no sé de França estan molt especialitzats amb un tipus d’emprenedoria i que potser en algun personatge de Sant Hilari li pugui interessar, i se’n vagi a fer emprenedoria a París, no sé eh, m’ho invento, o algun altre lloc, i al revés.

Aquest intercanvi de coneixements també és bo portar-ho a la pràctica a través del Consorci del Vivers d’Empreses de les Comarques Gironines, però nosaltres no ens atrevim a posar aquestes coses a dins la pròpia ordenança, perquè també depenem una mica del que passa a fora. I això quan estigui consolidat, són coses que es podran aprofitar, estiguin, o no, a les ordenances, i ho tirem endavant, cap problema.

Sr. Rotllant: Independentment d’això, Joan, no sé si no m’has entès, és a dir, l’oferta que hi ha a la pàgina web d’ajustament al Viver Aqua de Sant Hilari, que ofereix com a servei específic descomptes i serveis en equipaments del municipi. De què es tracta? Perquè això surt a la pàgina eh.

Sr. Garriga: En principi, o no m’ho he llegit bé o la web està malament. Estem treballant amb aquest centre, i no té res a veure amb l’altre. Els descomptes i tota aquesta sèrie de coses el fem en el propi Viver d’Empreses, per això el comentari que fèiem dels menys 28 i dels més 45 són coses especials, doncs això si la web ho diu, està malament. El que pretenem és el que diu l’ordenança pura i dura.

Sr. Rotllant: Doncs mireu-vos-ho perquè ja et dic, està malament.Sobre l’ordenança, sí, que ho apuntaves una mica abans, el tema de l’assessorament empresarial bàsic i servei de dinamització.Sr. Garriga: M’ho he apuntat perquè aquests vivers que hem anat a visitar, dels de Catalunya, uns quants, i en la meva època d’Alcalde també havíem anat als d’Euskadi, i les ciutats grans, els Vivers grans,

25

tenen, i m’ho he apuntat eh, tutories, suport amb consells d’experts que ajuden a fer empresa, assessorament a càrrec de personal tècnic, formació empresarial durant l’estada al Viver, coses molt tecnificades, que nosaltres, Sant Hilari no hi podem arribar.

Que jo sàpiga, Catalunya, els que hi arriben és el de Reus i el de Lleida, aquests sí que tenen tot això. Els petits: Forallac, Porqueres i tots els altres no ho tenen,evidentment per qüestions de costos, és impossible.Es pot arribar a créixer un altre dia i dóna per tant, llavors hauríem de revisar-ho i posar-ho, però en principi els petits és bastant difícil d’aconseguir-ho, però, sí, que quan funcioni be el Consorci de Viver d’Empreses a les Comarques Gironines, ells, no d’una manera directa, com tenir la gent en plantilla, dins el Viver d’Empreses, però segurament pot venir de fora, perquè en aquestes reunions també ens demanaven, sobretot el tema de gestoria, la gent el que més li amoïna és el “papeleo”, doncs aquí, quan acabi de funcionar bé el Consorci de Viver d’Empreses de les Comarques Gironines, tindrem una part solucionada d’aquest problema, o no problema.

Sr. Rotllant: Jo, ara no sé si, no t’entenc jo a tu, o no m’entens tu a mi.. Joan, en el Reglament, justament, parla d’aquest assessorament, i ara, m’ha semblat entendre que deies que això no hi seria, però en el Reglament hi surt, en el punts i i k.de...

Sr. Garriga: Tu saps que la Generalitat ja té aquests assessoraments, llavors ens agafem als propis que ens marca la Generalitat, però jo entenia que la pregunta que em feies era si tindríem tècnics amb plantilla per fer aquests assessoraments. Ara, de moment, els assessoraments han de ser externs de la Generalitat o del que sigui. També volem que el pas previ sigui el del propi Consorci, que sap més de proximitat, i llavors, si un dia es pot tenir gent amb plantilla que pugui fer aquest servei que serà molt més eficaç.

Sr. Rotllant: Ara hem acabat els dos allà mateix. De fet jo t’ho demanava perquè no ho veia viable poder tenir un tècnic justament per això, i llavors quan m’has dit que no hi era i era en el Reglament....

Un altre, no sé si és un tema de concepte, però és una mica el que seria limitacions d’activitats. Jo entenc que com a Viver d’Empreses, i posant a disposició despatxos, bàsicament el que podem fer són

26

treballs d’administració, és a dir, no qualsevol empresa es pot acollir en el Viver d’Empreses , o només portar-hi la part administrativa -m‘explico, no? Ho dic, perquè el Reglament té un article que es diu: “altres prohibicions” i diu justament que es prohibeix entrar maquinària pesada i això, però, a vegades petits utillatges que puguin molestar, enlloc està definit que siguin activitats que s’hi puguin realitzar o no realitzar, no sé si m’explico.

Sr. Garriga: Referiré una experiència de la visita al de Lleida, que els despatxos són més o menys iguals que els d’aquí, alguns més petits i alguns més grans (és una anècdota). Va donar la casualitat d’uns que els vam anar a veure. Un noi que feia informàtica, i un altre que feia...., no sé si diré bé la paraula, mètodes o procediments, els que són tema maquinària.Aquesta gent tenien els despatxos igual que nosaltres, evidentment que el que treballava amb temes informàtics en té de sobres, i l’altre, que feia el moviment de les màquines, no recordo exactament com es deia, doncs es varen associar per crear una màquina i que el Viver d’Empreses de Lleida tenia la suficient potència com per donar-los un cop de mà, per fer una màquina per ensulfatar.La primera màquina que es feia per ensulfatar a pomeres, que quan passava entre pomera i pomera, no tirava sulfat, sinó amb una sèrie de detectors i només tirava sulfat quan entrava la màquina a la pomera, o la pomera o a qualsevol arbre fruiter.

Aquesta gent varen fer aquest projecte, llavors es van unir l’informàtic i l’altre, el de la maquinària, per tirar aquest projecte conjuntament, i com que van tenir assessorament, i els hi va anar bé, ells mateixos es varen buscar una nau més petita per poder tirar endavant aquest projecte, i la van anar a buscar a Fraga, perquè era més barata que a Catalunya i van expandir el negoci.

Sí, que es comença per petit, ara no que s’hi pot posar allà una màquina de fer ampolles de plàstic, ara m’ho invento, però allà poden sortir projectes. Són projectes empresarials, d’emprenedoria, que tu els pots tirar endavant, i que d’alguna manera es van desenvolupant, llavors ja m’imagino que es busca la vida per intentar tenir una nau, a davant mateix se’n lloguen unes quantes, que pot tenir un futur . Si el futur no és viable, el propi emprenedor, ja veurà fins on pot arribar .També dèiem això de durar 4 ó 5 anys depèn de la de la tipologia d’usuari, i aquests 4 ó 5 anys, o caixa o faixa, o triomfes o se t’ha

27

acabat . Que també algun tipus de negoci pot continuar essent com a Centre de Negoci pagant la taxa que toca com a Centre de Negoci.

Sr. Rotllant: Per acabar, i agafant-me al que deies ara, justament de creixement i de les naus d’allà davant, una reflexió final, una mica perquè ja està apuntat, és a dir. També començàvem la conversa així, a Sant Hilari estem geogràficament on estem i per tant no podem intentar que vingui qualsevol tipus d’empresa perquè estem limitats per les distàncies i per les comunicacions, i per tant, segurament hem d’apuntar o hem d’incidir des del reglament, sobretot, és amb aigua, natura i benestar, suposo que potser pel propi FEDER ho obliga o per lligar-ho amb el Centre Tecnològic.

Sr. Garriga: El conjunt de l’edifici és això Centre Aqua, salut i benestar , però si hi ha dues empreses, que ojalà sigui així, que només queda un despatx i les dues el volen, mirarem de tenir certa preferència el que toqui temes d’aigua. Ara, el que vulgui venir a fer una emprenedoria de fesols d’Osor també hi és benvingut, no sé com dir-ho.

Sr. Rotllant: Em referia que segurament un fil on es podria estirar seria empreses del sector informàtic i audiovisual i per això seria important tenir o garantir... Bé jo deixo aquestes reflexions com a possibilitats d’atracció d’empreses, i per aquestes empreses seria sobretot important garantir o tenir unes bones connexions de xarxa i de velocitat , tipus cables, això per una banda. I per altra banda seria altres empreses més industrials, com dèiem, que hi ha justament aquelles naus allà a davant. No sé si seria possible arribar amb convenis de cara a que gent del Viver d’Empreses..... Hi ha molts Vivers d’Empreses que ofereixen naus industrials, i a vegades, amb convenis de col·laboració, ja que tot allò està molt parat, i d’aquesta manera el Viver pogués disposar d’aquestes naus.

Sr. Garriga: Molt bona idea, això és una de les coses que vam veure a Euskadi , perquè allà, aquells punyeters tenen molts de diners i com que la Diputación Foral és la que paga, allà ho tenen més bé, lloguen directament una botiga, o sigui si vols fer emprenedoria, dius – Escolta, vull posar una botiga de bolsos, ells ja et lloguen l’espai, és a dir, tens el despatx i l’espai, de fet, no són els preus que estem dient nosaltres, però això sí que ho tenen i és molt bona idea.

28

Jo crec que hem d’analitzar a veure com acaba d’anar això , però jo crec que el que estàs dient és molt bona idea i arribar un dia amb un conveni amb la gent d’allà a davant.

Sr. Rotllant: Suposo que qualsevol emprenedor, qualsevol empresa que comença, una de els coses que se’ls hi fa més feixugues és el tema paperassa i fiscal, per tant, també la possibilitat d’obrir convenis amb assessories fiscals i jurídiques del poble perquè tinguessin avantatges tots els emprenedors amb aquest sentit.

Sr. Garriga: M’he descuidat de dir-te abans que, en principi, està obert a tothom, però està pensat per la gent del poble, i si algú, algun dia ha d’assessorar i necessitem algun gestor, primer se’ls hi dirà a la gent del poble, i si necessitem tècnics, serà gent del poble, quan tinguem la possibilitat de cobrar-los, llogar, o exactament no sé com es diu. De tenir un conveni, com deies tu, que està molt bé, amb tècnics i amb gent que ens puguin assessorar, em sembla perfecte.

I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per unanimitat.

7. PRESTACIÓ DEL SERVEI DE VIVER D’EMPRESES I CENTRE DE NEGOCIS AQUA

Amb la finalitat de posar en servei un dels objectius de l’equipament municipal Centre Tecnològic – Viver d’empreses implantat al polígon Mas Garriga, els reunits, per unanimitat , adopten el següent

ACORD

29

PRIMER.- Aprovar inicialment l’establiment del servei de Viver d’Empreses i Centre de Negocis, anomenat AQUA, en l’equipament municipal situat al polígon Mas Garriga.

SEGON.- Aprovar inicialment l’ ordenança reguladora i fiscal del Viver d’Empreses i Centre de Negocis AQUA de Sant Hilari Sacalm, quin text íntegre es transcriu annexe al present acord.

TERCER.- Sotmetre a tràmit d’informació pública pel termini de 30 dies els acords anteriors, els quals esdevindran definitivament aprovats sense necessitat de cap nou acord exprés si durant aquell termini no es presenta cap al·legació, quina circumstància serà declarada per decret de l’Alcaldia.

ANNEX

ORDENANÇA REGULADORA I FISCAL DEL VIVER D’EMPRESES I CENTRE DE NEGOCIS AQUA DE SANT HILARI SACALM

TÍTOL PRELIMINARArticle 1. Objecte1. El present Reglament s'estableix amb la finalitat de regular l'ús dels béns i serveis

que ofereix AQUA, Centre de Negocis i Viver d’Empreses de Sant Hilari Sacalm (en endavant AQUA), ubicat a la primera planta de l’edifici Centre Tecnològic AQUA, amb domicili a la Zona Industrial Mas Garriga s/n de Sant Hilari Sacalm, per part de persones físiques i jurídiques que desenvolupin una activitat empresarial o professional a l'esmentat centre, propietat de l'Ajuntament de Sant Hilari Sacalm.

2. L'objectiu principal d’AQUA és la creació i la consolidació d'activitats empresarials, especialment les que estan relacionades amb l’eix aigua-natura-benestar.

3. AQUA promou la utilització d’espais habilitats per part d'empreses, bé de nova creació en la modalitat de viver d'empreses, o bé en procés d'implantació o consolidació al municipi en la modalitat de centre de negocis o espais compartits de coworking. En tots els casos, sempre i quan s'adeqüin a les instal·lacions existents. També promou l'ús dels serveis comuns per part de les empreses del

30

centre i la domiciliació o utilització puntual d'aquests serveis, per part d'empreses que no hi són ubicades.

Article 2. DescripcióAQUA està format per espais comuns, despatxos individuals i espais de treball compartit (d’ara en endavant coworking), en règim d’utilització temporal dels serveis, la superfície dels quals es detalla tot seguit:Espais comuns:

Recepció (planta baixa) Zones de descans Zona arbrada de descans /pícnic exterior Lavabos Cuina-office de 42 m2 Sala de reunions: 34 m2 (aprox.) Aula de formació (33 m2) Espai polivalent per a l’organització d’esdeveniments (congressos, jornades,

etc.) Espai destinat a exposicions/mostres temporals

Espais d’administració general: Despatx coordinador centre Despatx càtedres

Despatxos a disposició: Despatx nº 1, amb llum exterior (50.78 m2) Despatx nº 2, amb llum exterior (36.00 m2) Despatx nº 3, amb llum exterior (27.00 m2) Despatx nº 4, amb llum exterior (23.70 m2) Despatx nº 5, amb llum exterior (23.70 m2) Despatx nº 6, amb llum exterior (23.70 m2) Despatx nº 7, amb llum exterior (23.70 m2) Despatx nº 1, amb llum interior, (23.57 m2) Despatx nº 2, amb llum interior, (23.57 m2) Despatx nº 3, amb llum interior, (17,20 m2) Despatx nº 4, amb llum interior, (17,20 m2)

Espai de treball compartit – coworking Espais de treball formats per taula, cadira i buc de calaixos

TÍTOL I. ÀMBIT I REPRESENTACIÓArticle 3. Abast

31

El present Reglament complementarà les clàusules contingudes en document d’ús del servei subscrit entre l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i l’empresa, incorporant-se a l'esmentat document, com un annex del mateix.

Article 4. RepresentacióL’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm serà l'encarregat de vetllar pel compliment de les disposicions contingudes al present Reglament, essent representat per l’Alcalde o regidor competent en la matèria.

TÍTOL II. DE LA PRESTACIÓ DE SERVEISArticle 5. Prestació de serveis per a les empreses allotjades al Centre AQUAA títol merament enunciatiu i no exhaustiu, els serveis a disposició de les empreses allotjades al Centre AQUA, i que es podran utilitzar en funció de la seva disponibilitat, són els següents:

a) Ús de l’espai assignat.b) Ús dels espais comuns: serveis, zona de descans, cuina office, etc. c) Mobiliari i telèfon per a despatxos.d) Neteja d'espais comuns i de despatxos.e) Recepció de correu, trucades telefòniques i fax, i remissió al domiciliat en el propi

Centre. Atenció de visites i recepció d’encàrrecs sempre que l’usuari no es trobi al centre, amb un màxim de 40 serveis mensuals.

f) Internet (banda ampla) i WiFi en tot el recinte.g) Endolls amb sistema SAI (despatxos).h) Alarma centralitzada.i) Assessorament empresarial bàsic i tutoria en cas de nous emprenedors.j) Informació sobre subvencions i finançament.k) Servei de dinamització. Activitats adreçades a la creació i consolidació d’una

comunitat empresarial.l) Accés a la sala de reunions, prèvia demanda i respectant la disponibilitat, fins a 10

hores mensuals. S’aplicaran les tarifes establertes en els usos no contemplats i en els usos superiors als contemplats, en cada assignació a l’usuari.

m) Accés a la sala de formació prèvia demanda i respectant la disponibilitat, fins a 10 hores mensuals. S’aplicaran les tarifes establertes en els usos no contemplats i en els usos superiors als contemplats, en cada assignació a l’usuari..

S’aplicarà la tarifa establerta o bé cobrament dels consums, en els casos següents:a) Servei de fotocopiadora, fax, enquadernacions, plastificacions, impressions

digitals, aparells de projecció i altres.b) Telèfon, segons consums.

32

c) Altres serveis optatius disponibles com servei de mailing, mecanografia, organització de jornades, preparació de reunions, etc.

d) Accés a la sala de reunions, exceptuant les 10 hores mensuals al que fa referència l’apartat l) anterior que seran gratuïtes.

e) Accés a la sala de formació, exceptuant les 10 hores mensuals al que fa referència l’apartat m) anterior que seran gratuïtes.

f) Espai polivalent per a l’organització d’esdeveniments (congressos, jornades, etc.)g) Espai destinat a exposicions/mostres temporals (segons pressupost)

La prestació dels serveis es regirà pel document d’ús signat entre el centre i l'interessat.

TÍTOL III. DE L’ASSIGNACIÓ DELS ESPAIS I DEL SERVEI DE DOMICILIACIÓArticle 6. Procediment d’assignacióEls espais disponibles s’assignaran en règim de prestació de servei públic mitjançant concurrència d’ofertes aprovada per La Junta de Govern i d’acord amb el que s’estableix en aquest reglament. L’anunci de convocatòria es publicarà com a mínim en la web de l’Ajuntament de Sant Hilari . En l’anunci s’indicaran totes les dades necessàries per a participar en la concurrència d’ofertes: espais ofertats, preus, termini i lloc per a la presentació d’ofertes.

Article 7 . PeticionarisPoden sol·licitar l’assignació d’ús de mòduls d’AQUA:En modalitat de viver:

1. Les empreses de nova creació, entenent les que per primer cop inicien activitat empresarial en qualsevol de les seves formes jurídiques o ho han fet el darrer any.

En modalitat de centre de negocis:1. Les empreses de nova implantació al municipi, entenent empreses en

funcionament que inicien activitat al municipi i suposen creació de lloc/s de treball.

2. Empreses en procés de consolidació, entenent aquelles amb més d'un any d'activitat i que plantegen objectius de canvis per millorar l'activitat.

Poden sol·licitar l’assignació d’ús dels espais de coworking i la domiciliació a AQUA:1. Qualsevol empresa del municipi i de l'àrea d'influència del centre.2. Qualsevol empresa que vulgui desenvolupar una activitat puntual o temporal al

municipi o a l'àrea d'influència del centre.

Article 8. Documentació a presentar

33

1. La documentació indispensable a presentar és la següent:En modalitat de viver:

a) Imprès de sol·licitudb) Pla d’Empresa que contingui: Nom del Projecte Dades personals de l’emprenedor Forma jurídica de l'empresa Objecte de l'activitat: línies de productes o serveis Mercat previst: tipus de clients Pla de viabilitat que inclogui: finançament, pla d'inversions i despeses, pla de

tresoreria, facturació prevista el primer any, punts forts i febles de l'activitat. Altres aspectes que es considerin d'interès.c) Documentació administrativa: DNI del o dels sol·licitants i CIF de la persona jurídica en el seu cas. Acreditació representant legal de l'empresa. Certificat d'estar al corrent de les obligacions amb la Seguretat Social. Certificat d'estar al corrent de les obligacions tributàries. Alta de l'IAE si l'empresa ja està constituïda o alta censal. Escriptura de constitució de l'empresa si ja està constituïda en persona jurídica. Darrer rebut d'autònoms i TC de treballadors, si és el cas. Full de domiciliació del compte bancari per abonar les tarifes.

En modalitat de centre de negocis / espais de coworking:a) Imprès de sol·licitudb) Memòria del projecte que contingui: Nom del Projecte Dades personals de l’emprenedor Forma jurídica de l'empresa Objecte de l'activitat: línies de productes o serveis Altres aspectes que es considerin d'interèsc) Documentació administrativa: DNI del o dels sol·licitants i CIF de la persona jurídica en el seu cas. Acreditació representant legal de l'empresa, si s’escau. Escriptura de constitució de l'empresa si ja està constituïda en persona jurídica. Full de domiciliació del comte bancari per abonar les tarifes.

En modalitat de servei de domiciliació:a) Imprès de sol·licitudb) Documentació administrativa: DNI del o dels sol·licitants i CIF de la persona jurídica en el seu cas. Acreditació representant legal de l'empresa, si s'escau.

34

Alta de l'IAE si l'empresa ja està constituïda o alta censal. Escriptura de constitució de l'empresa si ja està constituïda, si s'escau, en

persona jurídica. Full de domiciliació del comte bancari per abonar les tarifes.

Article 9. Criteris d’assignació1. En la modalitat de viver, una comissió designada per la Junta de Govern Local

de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, atenent a la valoració feta de cada expedient, assignarà els espais disponibles seguint els següents criteris de valoració:

Criteri prioritari Projectes relacionats amb l’eix aigua-natura-benestar.

Altres criteris Projectes provinents d’emprenedors domiciliats al municipi de Sant Hilari

Sacalm, en primer lloc, i a la resta de municipis de la comarca, en segon lloc. Projectes duts a termes per emprenedors joves o col·lectius desafavorits com

dones, majors de 45 anys, etc. Viabilitat tècnica i econòmica del projecte Caràcter innovador de l'activitat. Mitjans financers i materials amb què compta l’emprenedor. Creació de llocs de treball. Potencialitat de creixement. Sinèrgies amb altres activitats de la zona.2. En modalitat de centre de negocis, la comissió designada per la Junta de

Govern Local de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm atenent a la valoració feta de cada expedient, assignarà els espais disponibles seguint els següents criteris de valoració:

Criteri prioritari Projectes relacionats amb l’eix aigua-natura-benestar.

Altres criteris Caràcter innovador de l'activitat Creació de llocs de treball Mitjans financers i materials amb que compta l’empresa. Potencialitat de creixement Sinèrgies amb altres activitats de la zona3. L’assignació dels espais de coworking i les domiciliacions d’empreses seran

autoritzades directament per la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, prioritzant sempre les propostes relacionades amb l’eix aigua-natura-benestar, en primer lloc, i les que provinguin d’emprenedors domiciliats al municipi de Sant Hilari Sacalm i la resta de municipis de la comarca, en segon.

35

4. Per a cada espai objecte d’assignació, la comissió elaborarà una proposta raonada d’assignació a favor de l’oferta millor valorada d’entre totes les ofertes que hagin resultat admeses, la qual elevarà a la Junta de govern Local de l’ajuntament, que resoldrà i assignarà en règim de prestació de servei públic l’espai objecte d’assignació. La concurrència d’ofertes es podrà declarar deserta. El resultat del concurs es publicarà a la web de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm.

El document d’ús del servei s’atorgarà en el termini màxim de dos mesos des de la notificació de l’assignació. En aquest acte, s’abonarà l’import que resulti de dos mesos de fiança.En el cas que transcorregut aquest termini no es procedeixi a la formalització del document d’ús del servei i no es dipositi la fiança, l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm podrà acordar la seva resolució i realitzar una nova assignació a favor del participant que hagués quedat en el lloc immediatament següent.En el supòsit de resultar deserta la concurrència d’ofertes per manca de proposicions, l’Ajuntament podrà procedir directament a l’assignació dels locals disponibles, en qualsevol de les modalitats previstes.

Article 10. TaxesLa tarifa base mensual de la taxa per a l’ús dels espais i serveis d’AQUA serà l’establerta per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i disponible a la web municipal. En la modalitat de Viver d’empreses els preus de l’ús del servei gaudiran de les bonificacions següents: 40% el primer any, 30% el segon i un 20% el tercer i un 10% el quart any.Tenen dret a la bonificació especial els joves fins a 28 anys i els majors de 45 anys, ambdós gaudiran d’un cinquè any de bonificació de la manera següent: 50% el primer any, 40% el segon any, 30% el tercer, 20% el quart i un 10% cinquè any en la modalitat de viver d’empreses i un preu reduït en l modalitat de Coworking.

Article 11. DuradaEn la modalitat de viver, les empreses podran rebre el servei d’ AQUA fins a un màxim de 4 anys, si bé, atenent circumstàncies especials com, entre altres, la inversió feta o les necessitats d’un període addicional per a la consolidació, l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm podrà ampliar la durada per un termini màxim d’1 any més. En aquest cas, l’emprenedor haurà de demanar la pròrroga mitjançant sol·licitud degudament fonamentada, amb una antelació mínima de dos mesos a la del finiment del seu termini màxim.No s’estableix límit de durada per a la modalitat de centre de negocis ni per l’ús dels espais de coworking, si bé les assignacions es faran per períodes màxims de 3 anys

36

prorrogables. Les tarifes es revisaran anualment per tal d’adaptar-les a la tarifa base establerta per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm.Les assignacions de servei de domiciliació seran de tres mesos com a mínim.L’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm podrà oferir, segons disponibilitat, l’ús d’espais per dies o hores. També amb caràcter excepcional, en el cas que els espais reservats a viver d’empreses, centre de negoci i coworking es trobin lliures, podrà assignar els esmentats despatxos, per períodes prorrogables de 6 mesos.

TÍTOL IV. DEL FUNCIONAMENT INTERNArticle 12. General

a) Horari: L'horari d’AQUA serà fixat per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, atenent a les activitats empresarials que es desenvolupen en el mateix.

b) Sala de reunions i sala de formació: La sala de reunions i la sala de formació a més de ser utilitzables per les empreses d’AQUA en els termes establerts a l’article 5, podran ser utilitzades prèvia sol·licitud, per qualsevol empresa que ho sol·liciti, amb prioritat per a les empreses domiciliades o amb centre de treball a Sant Hilari Sacalm.

La seva utilització es farà per rigorós ordre de petició dins l'horari habitual del centre.a) Visites d'inspecció i seguiment: Les empreses ubicades al centre estaran

obligades a acceptar les visites d'inspecció que ordeni l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, en qualsevol moment i en el lloc objecte del servei, a fi de comprovar l'ús que es fa del mateix i el seu estat de conservació. L’Ajuntament podrà sol·licitar els documents que justifiquin el compliment de les obligacions tributàries, laborals i d'assegurances de l'usuari.

b) Devolució dels espais: A la finalització de l’ús per la causa que fos, l'empresari deixarà lliure l’espai en les mateixes condicions d'ús en què el va rebre. Serà responsable l'empresari del mal ús o ús negligent dels serveis i el local objecte d’ús. Totes les millores realitzades per l'empresari en el local (fossin de la causal que fossin) quedaran a benefici de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm sense dret indemnitzatori a favor del mateix.

c) Fiança: A la signatura del document d’ús es farà efectiva una fiança de 2 mesos de la tarifa inicial.

Article 13. PersonalCada empresa notificarà a la Direcció del Centre la relació de personal que autoritzi a entrar a AQUA amb indicació del nom i cognoms i número del DNI, targeta de residència, passaport o equivalent, reservant-se l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm el dret d'entrada.Qualsevol persona que vulgui accedir al centre o estigui al mateix estarà obligada, a petició del personal d’AQUA a identificar-se, així com a justificar la seva presència.

37

Article 14 . Seguretat i Higienea) Totes les empreses ubicades al centre han de complir la normativa de

prevenció de riscos laborals i de seguretat i higiene en els llocs de treball.b) Cal evitar actuacions que puguin molestar la resta d'usuaris i mantenir un tracte

respectuós amb els mateixos que afavoreixi un clima de convivència. c) Les empreses instal·lades a AQUA tinença l'obligació de mantenir net el seu

espai, estant prohibit emmagatzemar a la zona, materials, productes o escombraries.

d) Queda prohibit el rentat i la reparació de vehicles a les zones comuns.e) Així mateix, queda prohibida la tinença d'animals a l'interior del centre.f) Per raons de seguretat, els usuaris d’AQUA posaran a disposició de

l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm una còpia de les claus d'accés als seus despatxos, si bé, aquestes només s'utilitzaran en cas d'emergència, per autorització expressa de l'empresari o causa justificada.

g) Els empresaris i usuaris d’AQUA tindran l'obligació de respectar les indicacions i senyalitzacions de trànsit existents o que s'estableixin. Per aparcar o càrrega i descàrrega hauran d'utilitzar-se les zones destinades a tal fi, excepció d'aquells casos especials que tinguin l'autorització prèvia de l’ajuntament de Sant Hilari Sacalm.

Article 15. Tractament de residusa) Evacuacions nocives: És obligació de les empreses, instal·lar i mantenir amb els

seus mitjans tècnics i econòmics els equipaments especials que siguin precisos per a evitar les evacuacions nocives, siguin sòlides, líquides o gasoses, a l'entorn exterior, que poguessin produir-se per la seva activitat. En tot cas, l'activitat que es desenvolupi estarà sotmesa a les disposicions legals vigents. Tots els danys causats a tercers per l'evacuació de productes que es derivin de l'activitat empresarial o professional, seran responsabilitat exclusiva de l'empresari.

b) Residus sòlids: Tota empresa estarà obligada a dipositar la brossa dels seus locals als contenidors que es disposin a l'efecte atenent a la caracterització de cada fracció per tal d'afavorir la recollida selectiva.

c) Residus especials: L'adjudicatari dels espais es compromet a concertar un contracte per eliminar els residus especials, no assimilables a domèstics, en cas de que es produeixin.

Article 16. Manteniment i milloresa) Les empreses que desenvolupin la seva activitat a AQUA no podran modificar

les parts exteriors de l'edifici, ni col·locar rètols o altres elements, a excepció dels rètols identificatius de les empreses en els espais autoritzats i amb les característiques facilitades pel centre.

38

b) És obligació de qualsevol empresari o usuari d’AQUA comunicar al personal de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm qualsevol avaria o desperfecte que es produeixi dins del recinte del centre.

c) És obligació de l'empresari conservar i mantenir l’espai en l'estat en que el va rebre, executant al seu càrrec totes aquelles reparacions, conservacions i manteniment al que donés lloc la utilització del local per a l'activitat permesa i pactada i en especial, les reparacions, l'omissió de les quals poguessin danyar a altres locals o comprometi l'estabilitat, la uniformitat o el decor de l’espai. Si l'empresari no realitzés les reparacions al que estigués obligat, després de ser requerit per això, l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm podrà executar-les a càrrec del mateix. Qualsevol obra ha de comptar amb l'autorització del centre. També haurà de permetre l'execució de les obres de reparació, conservació o millora que ordeni l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm per estimar-les necessàries per al local.

Article 17. Altres prohibicionsQueda prohibit introduir al centre maquinària i altres elements, així com la instal·lació de potència elèctrica, que no s'ajustin a l'activitat permesa en el document d’ús dels serveis i a les característiques tècniques de l'immoble, en especial en el referent a suportar la càrrega estàtica establerta per als sòls.

A efectes de comprovar l'adequat ús que es faci del local, l'empresari haurà de comunicar a l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm la maquinària i altres elements que s'introdueixin en el mateix.

TÍTOL V. DRETS I OBLIGACIONS DELS USUARIS I DE LA DIRECCIÓ D’AQUAArticle 18. Dret dels usuaris

Fer ús de les instal·lacions i equipament d’AQUA d'acord amb les prescripcions establertes en el present Reglament.

Exigir el compliment de les obligacions que corresponen a la gestió d’AQUA La utilització de la imatge d’AQUA en la seva activitat seguint els criteris que fixi

l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm.

Article 19. Obligacions dels usuaris Complir les prescripcions del present Reglament. Iniciar l’exercici de l'activitat empresarial a AQUA en un termini màxim de 3

mesos a comptar des de la data de la signatura dels documents d’ús entre l'usuari i l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm.

Complir les seves obligacions comptables, fiscals, laborals i les que resultin d'aplicació a la seva activitat empresarial.

39

Abonar la tarifa establerta per a la utilització dels serveis del Centre. Abonar tots aquells serveis dels que gaudeixi particularment, tals com el

telèfon, segons el consum individual del/s espai/s que utilitzi. Facilitar a l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm la documentació i informació

necessària per al seguiment de l'activitat empresarial i de control del compliment de les obligacions fiscals, laborals i legals en general. Concretament, caldrà que acreditin anualment el compliment de les seves obligacions, amb certificats de les administracions pertinents.

Assegurar l'activitat que desenvolupa a AQUA i els riscos que se'n poden derivar mitjançant un contracte d'assegurança. En cap cas l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm assumirà els danys i perjudicis provocats per l'exercici de les activitats empresarials.

Vetllar pel bon funcionament i la seguretat de les instal·lacions i equipaments de AQUA.

Article 20. Facultats del personal d’AQUA Accedir als espais en cas d'urgència o força major per solucionar les diverses

situacions que es puguin plantejar.

El responsable d’AQUA ostentarà les facultats següents:

Accedir als mòduls, en presència del personal de les empreses, per comprovar el compliment de les obligacions establertes en aquest Reglament

Fer complir les prescripcions establertes en el present Reglament.

Article 21. Obligacions del personal d’AQUA Vetllar per les instal·lacions i els equipaments i el seu correcte funcionament a

disposició dels usuaris. Atendre les consultes, suggeriments i peticions dels usuaris en el marc del

desenvolupament ordinari de la seva activitat empresarial a AQUA.

TÍTOL VI.- REVOCACIÓArticle 22.Revocació

40

L’autorització de prestació dels serveis serà revocable i quedarà sense cap efecte per a l’usuari en cas d’incompliment per part d’aquest de les seves obligacions, en particular l’abonament de les tarifes, sense cap dret a indemnització per part d’aquest, qui haurà d’abandonar el lloc o servei assignat en el mínim termini imprescindible, en el seu cas, per al trasllat. Tot el qual previ expedient contradictori.

TITOL VIII.- TARIFESArticles23. TarifesLes tarifes per a cadascun dels serveis són les que es determinen següents:

T A R I F E S i S E R V E I S

DESCRIPCIÓ Tarifa centre denegocis

TARIFA VIVER EMPRESES

Mòdul Superfície útil aprox. llum

BonificacióEspecial (*)

50%

Bonificació1erany40%

Bonificació2onany30%

Bonificació3erany20%

Bonificació4atany10%

Despatx nº1 50.78 m2 Exterior 400,00 200,00 240,00 280,00 320,00 360,00Despatx nº2 36.00 m2 Exterior 300,00 150,00 180,00 210,00 240,00 270,00Despatx nº3 27.00 m2 Exterior 275,00 137,50 165,00 192,50 220,00 247,50Despatx nº4 23.70 m2 Exterior 250,00 125,00 150,00 175,00 200,00 225,00Despatx nº5 23.70 m2 Exterior 250,00 125,00 150,00 175,00 200,00 225,00Despatx nº6 23.70 m2 Exterior 250,00 125,00 150,00 175,00 200,00 225,00Despatx nº7 23.70 m2 Exterior 250,00 125,00 150,00 175,00 200,00 225,00Despatx nº1 23.57 m2 Interior 200,00 100,00 120,00 140,00 160,00 180,00Despatx nº2 23.57 m2 Interior 200,00 100,00 120,00 140,00 160,00 180,00Despatx nº3 17,20 m2 Interior 150,00 75,00 90,00 105,00 120,00 135,00Despatx nº4 17,20 m2 Interior 150,00 75,00 90,00 105,00 120,00 135,00

Tarifa Sala reunions gran 500,00 € Tarifa única

41

0-8 h 8-16 h + 16 hTarifa Sala de Reunions 16,00 € 12,00 € 10,00 € €/horaTarifa Sala de Formació 20,00 € 15,00 € 12,00 € €/horaTarifa Sala Formació. + mitjans 25,00 € 17,00 € 15,00 € €/horaTarifa despatx per hores 12,00 € 8,00 € 5,00 € €/hora

Tarifa Coworking (full time) 70,00 € € / mesTarifa Coworking (full time) bonificació especial (*) 50,00 € € / mesTarifa Coworking (part time) 50,00 € € / mesTarifa Coworking (part time) bonificació especial (*) 25,00 € € / mesTarifa Domiciliació (Empresa) 45,00 € € / mesTarifa Domiciliació (Associació) 15,00 € € / mesFotocopies A4 b/n - Fax 0,25 €Fotocopies A4 color 0,50 €Fotocopies A3 b/n 0,40 €Fotocopies A3 color 0.70 € (*) Tenen dret a la bonificació especial els joves fins a 28 anys i els majors de

45 anys, ambdós gaudiran d’un cinquè any de bonificació en la modalitat de viver d’empreses i una tarifa reduïda en la modalitat de Coworking.

A la signatura del document d’ús es farà efectiva una fiança de 2 mesos de la tarifa inicial.

Les tarifes s’actualitzen automàticament cada any natural amb l’Índex general de preus de consum de Catalunya únicament si aquest és positiu, sense necessitat de modificació expressa de l’Ordenança. Tot el qual sense perjudici de les modificacions expresses que pugui aprovar l’Ajuntament.

L’estada màxima en la modalitat Viver d’Empreses és de 4 anys, excepte per a els menors de 28 anys i majors de 45 anys que s’acullin a la bonificació especial de 5 anys, d’acord amb l’Ordenança.

L’ús per hores de la Sala de Reunions, Sala de Formació i el Despatx és a l’abast de qualsevol empresa, amb preferència als emprenedors que estan instal·lats a AQUA en qualsevol de les modalitats.

8.- PROPOSTA D’ADHESIÓ AL PROTOCOL D’EXECUCIÓ DE LES DILIGÈNCIES DE LLANÇAMENT ALS PARTITS JUDICIALS DE CATALUNYA

42

Sr. Garriga: Aquest me l’he hagut de llegir bé pel tema de la nomenclatura de dret. Comencem pel tema de llançament de diligències, el Secretari potser em rectificarà, però llançar una diligència, segons he llegit, és l’acte mitjançant el qual es desposseeix a una persona d’una possessió material d’un bé o d’un immoble. L’execució d’una resolució dictada per una autoritat governativa o judicial. Això traduït al “idioma planero”: els desnonaments.

Aquesta adhesió es tracta d’adherir-se a aquest document que ja el van signar diferents organismes, el Departament de Justícia de la Generalitat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, Diputacions Catalanes, la Federació de Municipis de Catalunya i Consells dels Col.legis d’Advocats i Procuradors.

Això té l’objectiu, hi ha molta lletra menuda, de coordinar l’acció d’aquestes institucions en l’execució d’aquestes pròpies diligències quan es disposen als Jutjats, això té la pretensió de realitzar les actuacions que puguin ajudar a millorar la situació de les persones en situació de vulnerabilitat social, les que estan pendents d’una diligència d’aquestes, d’un procediment de desnonament pur i dur , o d’una execució hipotecària o similar, que veiem cada dia a la televisió.

A l’Ajuntament també li porta un cert compromís l’adhesió d’aquest protocol perquè, d’alguna manera, s’ha d’elaborar a través dels serveis socials, quan algun Jutjat ho exigeix, si és que ho exigeix. A través dels serveis socials s’ha d’elaborar un informe sobre la situació real que té la família , la persona, si està en risc social, les possibles mesures per evitar aquest desnonament o aquest llançament de diligències .

A la vegada aquest protocol permetrà als advocats alertà als propis serveis socials de que es comencin a moure quan entrin aquests possibles cassos d’execució del llançament de diligènciesUna mica protegir els propis serveis judicials, que a la vegada, protegeixen a la societat que està amb risc d’exclusió social.

I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per unanimitat.

43

8.- PROPOSTA D’ADHESIÓ AL PROTOCOL D’EXECUCIÓ DE LES DILIGÈNCIES DE LLANÇAMENT ALS PARTITS JUDICIALS DE CATALUNYA

Vist que el passat divendres dia 5 de juliol de l’any en curs va signar- se entre el Conseller de Justícia, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i la secretària de Govern d’aquest òrgan, els presidents de les diputacions catalanes, els presidents dels consells dels col·legis d’advocats i de procuradors de Catalunya, i els presidents de la FMC i l’ACM, el Protocol d’execució de les diligències de llançament als partits judicials de Catalunya.

Vist que el citat Protocol té per objecte coordinar l’acció de les institucions signants en l’execució de les diligències de llançament disposades pels jutjats dels diferents partits judicials del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en relació a immobles que constitueixin l’habitatge habitual de la persona demandada quan es produeixi una situació de vulnerabilitat social -amb exclusió del partit judicial de Barcelona, que té el seu propi protocol-, així com realitzar totes les actuacions que puguin ajudar i millorar la situació de les persones en aquesta situació pendents d’una diligència de llançament d’un procediment de desnonament, execució hipotecària o similar.

Vist que per tal que els Ajuntaments que desitgin adherir-se al Protocol de referència, és necessari lliurar una comunicació d’adhesió a la Presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que inclogui el compromís de complir amb el que disposa el protocol, així com la següent informació:

Identificació dels serveis municipals o supramunicipals designats per portar a terme actuacions d’acció social davant les situacions objecte del Protocol d’actuació.

Identificació del responsable de l’actuació dels serveis designats a aquest efecte, amb nom, cognoms i càrrec.

Determinació de les dades concretes de contacte postal, telefònic i electrònic.

44

Determinació, especialment, en el cas que els serveis els presti un ens supramunicipal, que aquest té coneixement de la designa municipal i n’ha donat conformitat.

Vist així mateix que les adhesions fetes per part dels municipis interessats entraran en vigor a partir de l’acceptació per part del President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i tindran una durada d’un any prorrogable, al seu venciment, per idèntics i successius períodes anuals si no han estat denunciades per alguna de les parts amb una antelació de 90 dies mitjançant una comunicació escrita a la Presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Vistes les diferents obligacions i compromisos que per als Ajuntaments es recullen als acords del Protocol d’actuació.

D’acord amb les competències atribuïdes al Ple d’aquesta Corporació, en virtut dels articles 52 del TRLMRLC i 123 de la LBRL, es proposa l’adopció dels següents,

ACORDS

PRIMER .- Disposar l’adhesió d’aquest Ajuntament al Protocol d’execució de les diligències de llançament als partits judicials de Catalunya, signat el passat divendres dia 5 de juliol de 2013, per part del Conseller de Justícia, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i la secretària de Govern d’aquest òrgan, els presidents de les diputacions catalanes, els presidents dels consells dels col·legis d’advocats i de procuradors de Catalunya, i els presidents de la FMC i l’ACM.

SEGON.- Comunicar a la Presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’adhesió d’aquest Consistori al citat Protocol, mitjançant la notificació del present Acord, fent constar expressament el compromís de complir amb tot el que s’hi disposa, i posant en coneixement de l’òrgan esmentat, a aquests efectes, la següent informació, quina concreció i determinació es delega en la Junta de Govern local.

45

Identificació dels serveis municipals o supramunicipals designats per portar a terme actuacions d’acció social davant les situacions objecte del Protocol d’actuació.

Identificació del responsable de l’actuació dels serveis designats a aquest efecte, amb nom, cognoms i càrrec.

Determinació de les dades concretes de contacte postal, telefònic i electrònic.

TERCER .- Donar a l’adopció del present acord la resta d’efectes de publicitat que siguin preceptius.

9.- MOCIÓ PER INCORPORAR SANT HILARI SACALM DINS EL SISTEMA TARIFARI INTEGRAT DE LES AUTORITATS DEL TRANSPORT METROPOLITÀ DE GIRONA I BARCELONA

Sr. Garriga: Aquesta moció no és un invent nostre, és un invent dels pobles del Montseny-Guilleries, per dir-ho d’alguna manera. Tots els que estan a l’àrea metropolitana, que són tots menys Riells, o sigui, agafem: Amer, La Cellera, Anglès, Brunyola, Santa Coloma de Farners; Vilobí, Riudarenes, Sils, Maçanet de La Selva i Vidreres, i tots els que quedem a la banda d’aquí:: Arbúcies, Sant Hilari, Riells.

Arbúcies em sembla que ja l’ha presentada. Els pobles d’aquí presentem aquesta moció perquè l’autoritat del transport metropolità va decidir que l’interlocutor de La Selva era el Consell Comarcal de La Selva, amb la figura del seu president, doncs que almenys aquesta interlocució la faci en favor dels pobles que no formem part d’aquesta àrea.

-Per què hi volem ser-hi? Mirant una mica per sobre, la veritat és que no m’ho he mirat amb profunditat, però amb molts cassos preus de trajectes i bitllets passar de 0‘5 € fins pràcticament 4€ , 3’75€. A més a més, hi ha molts més viatges, molts més destins i més freqüència, apart, hi ha la possibilitat de fer transbordaments d’un cotxe a un altre sense haver de pagar cap plus.

46

Això nosaltres no ho tenim. Creiem que d’alguna manera o altra ho hem de demanar i a veure si ens inclouen en la resta dels pobles de la comarca.

Sr. Veciana: Sí, nosaltres hi estem a favor. Vaig estar mirant també la pàgina del Consorci i sí, sí està bé, perquè el que permet és això . Jo, dels horaris no sé tant com ens afectaria, que segur que n’hi hauria més, però sobretot que depèn de les zones que estiguis que pots anar a Girona i allà agafar un autobús de Girona per anar on sigui de la ciutat sense pagar més, sinó que amb el mateix transport de la Hispano ja et serviria, per tant, a nosaltres ens sembla molt interessant, si ens hi podem adherir.

I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per unanimitat.

9.- MOCIÓ PER INCORPORAR SANT HILARI SACALM DINS EL SISTEMA TARIFARI INTEGRAT DE LES AUTORITATS DEL TRANSPORT METROPOLITÀ DE GIRONA I BARCELONA

L’Autoritat Territorial de Mobilitat de l’àrea de Girona coordina quaranta-set municipis de les comarques gironines i les corresponents línies de transport públic. Aquestes poblacions gaudeixen d’un tracte diferenciat, pel que fa a les tarifes del transport, dins del que es coneix com a sistema tarifari integrat.

L’Autoritat del transport metropolità de Barcelona coordina cent cinquanta-quatre municipis de les comarques barcelonines i gironines i les corresponents línies de transport públic. Aquestes poblacions gaudeixen d’un tracte diferenciat, pel que fa a les tarifes del transport, dins del que es coneix com a sistema tarifari integrat.

Aquest sistema incorpora 9 pobles de la nostra comarca enquadrades en tres zones d’influència.

Al nostre poble, el transport públic col·lectiu esdevé l’únic mitjà de transport per moltes persones que en són usuàries tant en les línies de comunicació amb Girona com a Barcelona.

47

Atenent, les necessitats d’una part de la nostra població i tenint en compte les situacions econòmiques i socials dels potencials usuaris, majoritàriament pensionistes i estudiants.

És per tot això que presentem els següents:

ACORDS

1. Demanar al Consell comarcal de La Selva, mitjançant la seva presidència com a part integrant del Consorci del Transport públic de l’àrea de Girona, la incorporació de Sant Hilari Sacalm dins el sistema tarifari integrat.

2. Que es faculti el President del Consell per exercir les gestions oportunes per aconseguir aquesta integració.

3. Demanar al Sr. Ricard Font, com a president del Comitè executiu de l’autoritat del Transport Metropolità de Barcelona, la incorporació de Sant Hilari Sacalm dins el sistema tarifari integrat.

4. Facultar el president del Comitè Executiu per exercir les gestions oportunes per aconseguir aquesta integració.

5. Fer arribar aquest acord a ambdós òrgans i al Departament de Territori i sostenibilitat a Barcelona i a la seva delegació territorial a Girona.

6. Trametre aquest acord als municipis que com Sant Hilari Sacalm no estan integrats en aquest sistema tarifari “integrat”.

10- MOCIÓ PER A LA MILLORA DEL FUNCIONAMENT DE LA CORPORACIÓ MUNICIPAL I ORGANITZACIÓ DE L’AJUNTAMENT

Sr. Veciana: Ve una mica arran de les últimes que vam presentar , la veritat és que, amb cert sentit em fa una mica de mandra, perquè demanar tant això, i quan sents una entrevista per la ràdio, tu

48

“Santus” que dius: “amb una gran mesura a favor de la transparència”, perquè ho aprovarem amb una moció tots els partits conjuntament.

Ja comença a fer una mica de mandra contribuir a aquest maquillatge polític que esteu fent, perquè realment de transparència això no en parla, parla d’organització com ja vam dir, perquè aquesta moció ve d’una moció que vam fer nosaltres pels protocols de lliurement de decrets d’alcaldia i juntes de govern, després de fer tres mocions, dues mocions, amb mesures de transparència, tres, perdó, la primera és la que vam aprovar amb Esquerra Republicana, després em vam fer dos de transparència i l’última que vam fer pel protocol d’entrega de documentació i ens vam reunir els tres partits.

Recordem que el que s’havia dit d’aquelles mocions, de la transparència, de si eren inquisitòries, que si volíem ensorrar la institució, que si volíem enfonsar-ho tot , se’ns va dir de tot, i resulta que llavors ens reunim i vàries d’aquestes mesures hi ha ganes d’aplicar-les, però de les que hem acordat, perquè són molt bàsiques no és tant de transparència com de funcionament, perquè de fet el primer punt diu que els Decrets d'Alcaldia i les actes de les Juntes de Govern siguin registrats cronològicament per tal que quedin identificats, i així mateix, que els Decrets d’Alcaldia es trametin a tots els regidors cada 15 dies, i que l’acta de cada Junta de Govern es trameti als regidors com a màxim 10 dies després de la celebració de cada Junta. Això d’aquí ja la tenim aquesta informació, l’únic que passa és que demanem tenir-la més sovint com havíem demanat moltes vegades, però de fet, és una informació a la qual ja accedim.

Segon: Que es creï una carpeta física a l’Ajuntament, per tant no és una carpeta virtual informàtica, sinó que és un lloc físic on es poden anar deixant documents d’interès, però sense cap obligatorietat per part de ningú, és a dir, que si queden buides, tampoc passarà res.

Tercer.- Que en l'ordre del dia dels plens ordinaris s'incorpori un punt que sigui "Dació en compte dels acords de junta de govern i Decrets d'alcaldia" , és a dir que allò que podíem fer en els precs i preguntes, doncs en el cas que ens referim a acords de juntes de Govern i de Decrets d’Alcaldia, li donarem un apartat específic per tractar-ho, però de fet ja en podríem parlar, i que cada tres mesos es faci una comissió informativa amb tots els partits per detallar l’estat d’execució del pressupost.

49

Recordem que això ja vareu dir que hi estàveu d’acord, perquè com que ja és el que envieu a Hisenda, doncs mira el mateix enviar-ho a Hisenda ja us ho farem arribar a vosaltres, és a dir que tampoc és que sigui cap gran cosa. Nosaltres, primer constatar això, que allò que abans era impossible d’aprovar, resulta que ja hi ha coses que sí que es volen aprovar, i també constatar que això no és el final de res , que per molt que ara es vulgui fer bandera per aprovar quatre mesures molt bàsiques es vulgui fer la bandera de transparència, nosaltres, no és l’última moció que presentem, si no que en seguirem presentant amb tots aquells temes que creiem que es poden millorar d’organització de l’Ajuntament, i si en volem presentar alguna altra referent a la transparència també.

Hi havia un punt que no sabíem si hi estaríeu d’acord, el punt tres, que vam parlar en la comissió informativa, és l’únic que faltava decidir, i si hi esteu d’acord ens n’alegrarem.

Sr. Santaugini: Bé, com he dit aquest matí a l’entrevista, crec que és una cosa molt positiva, aquesta carpeta compartida, el punt de l’ordre del dia i la comissió informativa d’execució de pressupost , això fins ara no hi era, tampoc es numeraven cronològicament els decrets, a partir d’ara també es farà. Crec que són coses per millorar. Abans m’has comentat que ja havies presentat o havíeu presentat mocions bastant semblants a aquestes i les havíem tombat, i ara aquesta l’aprovem com tots aquests punts.

Recordo que si no vam aprovar les anteriors hi havia coses, com has dit molt bé tu, que són gairebé de la Inquisició, quan en casos d’imputació fer comparèixer els acusats aquí a davant i nosaltres fer de jutge. Jo crec que no ens toca a nosaltres fer la figura de jutge, si no de regidors, els jutges ja són a l’Audiència amb la seva feina, per això no es van aprovar i es van tombar.

Després, a mi em queda pendent per acabar d’aprovar-la ja, consensuada amb tots els partits, és a dir, aquesta carpeta física que voleu, aquí a baix, a l’Ajuntament - On la voldríeu?, i quina documentació, apart dels convenis i amb paper totes les Juntes i tots els Decrets, si hi ha algun altre tipus d’informació addicional que volguéssiu? i també, ja que estem per tornar a formar una altra comissió informativa, a veure quin nom en donaríem d’aquesta comissió, si hi ha els representants. – Quins representants hem de

50

designar? I he afegit el que també has comentat molt bé, si és realment passar per correu electrònic o facilitar-vos trimestralment per complir el que és la Llei d’Estabilitat Pressupostària.

Sr. Veciana: Com que en democràcia, les coses fa molt temps que estan inventades, si hi ha algun punt d’algun acord que no t’agrada es pot treure de l’ordre del dia, ho dic perquè quan dius que hi havia algun punt que no es podia aprovar, si et recordés que vas fer un repàs de tots, i cadascun dels punts, i a tots els hi trobaves pegues, doncs també ho trobaríem a l’acta del Ple, per tant, no és que fos algun sinó que esteu en contra de tots, i després de tots aquests que esteu en contra algun s’ha pogut aplicar .

Sobre la carpeta física i sobre l’altre, bé no sé si és un tema que ara hem de discutir aquí, ara, o ens trobem un dia i ho mirem, no sé si fa falta, ara, parlar-ho aquí.

Sr. Santaugini: Més que res per determinar el nom de la comissió informativa, ja que aprovem aquest punt, si voleu posar-li algun nom i designar uns representants, ho dic per no haver d’esperar el proper Ple per designar-ho.

Sr. Veciana: Com vulguis pots dir comissió informativa o execució de pressupost, si és igual el nom, el nom no fa la cosa.

Del PIG tots, vosaltres els que vulgueu

Sr. Santaugini: Ja hi estem d’acord.

I no havent-hi cap més intervenció, es passa a la votació d’aquest punt, que s’aprova per unanimitat.

10- MOCIÓ PER A LA MILLORA DEL FUNCIONAMENT DE LA CORPORACIÓ MUNICIPAL I ORGANITZACIÓ DE L’AJUNTAMENT

El Partit Independent de les Guilleries fa temps que venim reclamant canvis en l’organització de l’ajuntament per fer-la més eficient, i aquests canvis passen per una millor organització en la tramesa d’informació dels assumptes d’interès per als regidors que conformem el consistori, així com propiciar una major comunicació

51

entre grups polítics municipals, amb l’objectiu de poder trobar millors solucions als problemes del nostre municipi.

És per això que creiem que hi ha una sèrie de mesures bàsiques que podrien millorar el funcionament intern de l’ajuntament i la relació entre regidors dels diferents partits i entre els partits en sí, en les que creiem que tots els partits hi podem estar d’acord.

Per aquests motiu els reunits, per unanimitat, adopten els següents

ACORDS:

1. Que els Decrets d'alcaldia i les actes de les Juntes de govern siguin registrats cronològicament per tal que quedin identificats en el temps de redacció i en consonància amb la data de presentació a través d’una enumeració cronològica. Així mateix, que els Decrets d’alcaldia es trametin a tots els regidors cada 15 dies, i que l’acta de cada Junta de govern es trameti als regidors com a màxim 10 dies després de la celebració de cada Junta, com està establert per llei, en el RD 2568/1986, en l’article 113, apartat b, que diu textualment: “Las sesiones de la Comisión de Gobierno no serán públicas, sin perjuicio de la publicidad y comunicación a las Administraciones Estatal y Autonómica de los acuerdos adoptados. Además, en el plazo de diez días deberá enviarse a todos los miembros de la Corporación copia del acta.”

2. Que es creï una carpeta física a l'ajuntament per deixar-hi informacions d'interès de tots els grups polítics.

3. Que en l'ordre del dia dels plens ordinaris s'incorpori un punt que sigui "Dació en compte dels acords de junta de govern i Decrets d'alcaldia", per tal que els membres del ple pugin fer preguntes sobre el que recullen els Decrets d’Alcaldia o les actes de les Juntes de govern.

4. Que cada 3 mesos es faci una comissió informativa amb tots els partits per detallar l'estat d'execució del pressupost.

52

11.- PRECS I PREGUNTES

Sr. Veciana: Un tema del que no em vull fer guerra política, però és perquè es pugui explicar.Va sortir en una altra entrevista que vas fer, ja veus que les llegeixo totes eh... Parlaves que potser portaries al Ple el tema de les banderes, que tens pendents amb la Subdelegada del Govern o Subdelegat del Govern, més que res, no estem en contra de res, només és per saber com està el procés i què ens diu el Subdelegat, i quina decisió han pres. I si no es pot explicar, per no enterbolir el tema, no s’explica, eh, però com que aquell dia vaig veure que deies que ho trauries al Ple, no sabia si ho trauries o no ho trauries

Sr. Santaugini: Vam tenir dos requeriments. Un primer informant sobre quines banderes onejaven i de quina manera onejaven. No vam contestar, i després, ens van fer un altre requeriment que ens formulaven que realment havien vingut, que havien vist que onejaven tres banderes, però cap de les tres banderes era l’espanyola, i ara podem dir que les he tret i les he portat a la tintoreria.

Sr. Veciana: Per què no és obligatori tenir-les?. No ho sé , o si les tens, no les has de tenir totes, com és el que sembla? .És així, no?. Val, val.No pots no tenir-ne cap. Val,val.Ara encara serà pitjor, ara igual ens posen el “paredón”.

Seguim, tema web. L’altre dia vaig estar mirant, perquè arran del tema de la presentació de pressupostos a veure quina documentació hi havia penjada, i no hi ha cap lloc on hi hagin penjats documents importants, és a dir, tot el que és l’Agenda 21, el Pla Local de Joventut , per no posar coses més serioses com les liquidacions pressupostàries o els convenis que s’aproven per Ple. Potser que alguns ja hi hagi el text dins el acords de Ple, però altres no, el que vull dir és que no hi ha un apartat on hi hagi documentació d’interès del poble penjada, estaria bé que se l’hi pengés.

Sra. Pagespetit: La veritat és que la web és molt complerta, sí que tenim penjats molts dels documents que se’ns demana per la llei de transparència, ja em vam parlar amb Plens anteriors, però bé, t’agafo el prec.

53

Sr. Veciana: Sobre el seguiment dels acords de Ple, del punt número 2, el que estic convençut que s’ha de fer, és, que aquells acords que s’han aprovat, però que encara no s’han portat a terme, s’expliquin per part de l’equip de govern què es fa, i que no haguem de ser nosaltres els que haguem de preguntar pels acords en concret. És a dir, tots aquells que estan pendents d’execució, o aturats per alguna cosa, crec que s’han d’explicar per part de l’equip de govern. Faig el prec que així sigui , perquè amb aquest esperit és com es va proposar, no que nosaltres haguem de fer preguntes de cada acord concret, sinó que s’expliquin aquells que estan pendents d’actuació.

Sr. Santaugini: Agafo el prec, intentarem fer una valoració de tots els acords, més que res acords no, si per cas seria seguiment de tots els acords de Ple que encara no s’han portat a terme.

Sr. Veciana: Tercer tema, em segueixen arribant queixes, del que ja he dit aquí dues vegades i dic per tercera vegada, del tema del cadastre, que aprofitant aquest rescat que es fa d’algunes construccions de que no estaven declarades i d’alguna cosa així , es revisa el preu del m2, i torno a dir-ho, perquè m’han tornat a arribar casos de gent que té dubtes sobre això. Vaig demanar una reunió amb els responsables de la Recaptació d’aquest impost, perquè ens expliquessin en casos concrets si això era així o no, i ens havien estat enganyant quan ens havien dit que només era un rescat. No se’ns ha convocat a cap reunió amb aquesta gent i em segueixen arribant casos de cadastre, que no només revisen els metres quadrats construïts o la categoria que tenen, sinó que canvia el preu del m2, i torno a demanar una reunió amb l’empresa recaptadora per ensenyar-los factures i que m’expliquin a veure per què han canviat aquests conceptes i els preus.

Sr. Santaugini: Entenc la nova empresa de Recaptació?

Sr. Veciana: Sí, sí, la nova o la vella, dels casos que et parlo els primers em van arribar fa un any, i després me n’han arribat fa mig any, i fa quatre mesos, de gent que li han fet aquest rescat, però li han canviat el preu del m2.

Sr. Santaugini: En aquest sentit una vegada estigui el traspàs entre l’anterior empresa i l’actual de Recaptació, si cal, ens podem assentar i mirar aquests casos concrets que realment veieu que no se’ls hi ha aplicat el coeficient que marca la llei.

54

Sr. Veciana: No sé si es cadastral o de recaptació, però en tot cas ens agradaria reunir-nos un dia, perquè fins i tot, us ensenyaríem en privat aquestes factures, sense que surtin noms, però perquè veieu que no són invencions i que hi ha llocs en que tenim dubtes. Jo tampoc és que hi entengui del tot, però miro i em repasso la factura i tinc alguns dubtes sobre els conceptes que hi ha, i els preus que s’hi apliquen. Una altra pregunta, el tema del tanatori, es va dir fa temps que no es cobraria per la vetlla, i jo no sé si això és així, perquè també tenim queixes de força gent que diuen que aquests diners es cobren per altres conceptes. Són factures difícils de desxifrar, perquè es cobren conceptes diferents, però amb diversa gent que hem parlat ens han dit que el que redueixen per una banda la cobren per l’altra, i que el global del que costa un enterrament és el mateix ara, del que costava abans.

Sr. Santaugini: He fet una valoració. perquè hi va haver una queixa que deien que era el mateix preu que fa uns anys enrere, però és que el canvi d’IVA ha estat tant brutal, que si haguéssim aplicat l’IVA amb els preus, és a dir amb el concepte de tanatori i amb aquests subconceptes que dius, seria una barbaritat el que es pagaria, és a dir, que el que s’ha fet és aconseguir que la sala de vetlles sigui de gratuïtat o que la indemnitzin, ja que és una cosa que ells no la poden oferir gratuïtament, sinó que el que han fetn és indemnitzar i d’aquesta manera s’amortitza, una mica, l’increment de l’IVA, que ha estat una bestialitat el que ha fet incrementar.

Tot i així, estem en contacte. Tant amb les defuncions a la residència, com les defuncions a domicili, les defuncions fora de Sant Hilari, trasllats, cada defunció té diferents subconceptes. Jo també entenc que vaig demanar que em fessin una relació, però em van dir que havia de determinar quin tipus de mort, on ha mort, quin ha estat el trasllat, i després, de cada cas i vaig veure que era molt extensiu. Estic treballant amb el tema, sóc el primer interessat i hem aconseguit una gran cosa amb que la sala de vetlla sigui gratuïta.

De totes maneres en les factures que m’han arribat l’increment de l’IVA, ha passat d’un 8% a un 21%, que és una bestialitat, i per tant les factures queden amb el mateix preu d’abans, però no recordem aquests 400 ó 500 € de la sala de vetlla que ja no es cobren.

55

Sr. Veciana: Bé, bé, dono per bona l’explicació. Sí que és veritat que si ha passat del 8% al 21%, un 13% amb preus d’aquests, és bastant. Ja els hi explicarem, perquè la gent segueix pensant, sí que és veritat que les factures són difícils d’estriar perquè en mires dos o tres de diferents, i els conceptes que posa en una no són els mateixos conceptes que posa en l’altra, i ja no saps si t’estan cobrant les coses per una banda o per l’altra.

Sr. Rotllant: Carles, vam sortir al diari, des d’Osor es queixaven de la riera que baixava bruta, amb residus, no sé si és tema de la depuradora, o sabeu de que va.

Sr. Testart: Bona nit a tothom. Ens va arribar una incidència per part de l’EDAR que hi havia hagut queixes de l’Ajuntament d’Osor , es va actuar ràpid, l‘endemà mateix, amb l’empresa que gestiona la depuradora i es va fer tot un informe i es va demostrar que tota aquesta brutícia que deien ells que arribava de la depuradora no podia ser, ja que es van queixar des de les mines d’Osor que hi ha 16 Km, . i amb aquests 16 Km. no pot arribar de cap manera. Llavors, al mateix temps es van adjuntar totes les analítiques de sortides d’aigua de la depuradora i es va veure que la nostra depuradora funcionava correctament.

A més, a més d’això es va fer una entrevista amb l‘Alcalde d’Osor, l’endemà d’urgència, juntament amb el regidor de medi ambient, se’ls hi va fer una visita guiada i vam veure que la cosa no venia d’aquí , que venia d’un problema aliè a la nostra depuradora. També hi ha fotos. Jo, he fet tot un seguiment de la riera de Sant Hilari fins Anglès, amb fotos aportades a tot el dossier, perquè es veiés que no venia de nosaltres.

Sr. Rotllant: Pel que deien la magnitud havia de ser molt gran, perquè si arribaven sòlids, com deien, era complicat que els sòlids no decantessin per ells mateixos en tot el tram. També aquests dies he vist que, suposo que es devia passar alguna càmera a sanejaments. Hi ha aquell estudi definitiu que hi ha pendent que fa tant temps.

Sr. Testart: Sí, això és el Pla Director dels col·lectors del poble que s’ha engegat, ja ha començat aquests dies, que també ens donarà llum al tema de les sorres per veure d’on poden venir principalment. És tot aquest seguiment que s’està fent aquests dies.

56

Sr. Rotllant: Suposo que apart de les sorres ens pot donar informació sobretot si hi ha filtracions o pèrdues per tots aquells esvorancs que hi ha hagut a carrers, si és degut a sanejament, de pèrdues que hi hagi en el col·lector, llavors suposo que això finalitzarà amb un informe, si per cas quan el tingueu si ens el podeu fer arribar.

Sr. Testart: Evidentment, que això acabarà tot amb un dossier, amb un informe que quedarà aquí, a l’Ajuntament, per saber una mica l’estat dels col·lectors del poble en general i on podem tenir possibles problemes i complicacions .

Sr. Rotllant: I per acabar, l’últim butlletí parlava del Centre Aqua de que hi ha hagut 2.000 visites, es plantejava com un gran èxit, jo, l’últim o l’únic Pla de Viabilitat que tenim parla de 22.000 visitants que hi han de passar per ser viable, per tant 2000 no sé si és un èxit, o no. T’ho dic perquè us hem demanat dos o tres cops que ens passeu aquest Pla de Viabilitat que justifica que amb menys visitants és viable. Nosaltres, de moment, ens hem de referir que n’han de passar 22.000.

Sr. Santaugini: Sí, tinc pendent finalitzar l’elaboració del Pla de Viabilitat, perquè em falta documentació que encara m’ha d’arribar , com per exemple avui, vull acotar molt bé els costos dels subministres i després una vegada aprovat el Viver d’Empreses ja sabré els preus exactes, perquè amb els preus que se’t varen passar en el Pla que deus tenir o que se us va demostrar el dia que vareu venir aquí i que se us va presentar, s’havien estipulat uns preus en el Viver d’Empreses que realment, ara, els hem condicionat i els hem abaixat una mica per la situació actual, els hem abaixat una mica vol dir que ha canviat una mica la viabilitat, però reconec quer falta informació com pot ser el tema del subministrament , encara em falta tancar això i després ja us el passaré, no pateixis.

Sr. Rotllant: L’únic Pla de Viabilitat que tenim és el del concurs públic que es va aprovar o que hi havia en el projecte que parlava de 22.000 visitants, és l’únic, per tant, totes les modificacions que dieu, perquè una vegada us vam dir que això ho veiem inviable i ens vareu dir: -No, no, ha baixat, però tot això no ho tenim.

Sr. Santaugini: Jo, em refereixo només amb la dinàmica, és a dir, 2.000 visitants amb tres mesos per a mi és un èxit, per vosaltres és

57

un fracàs, perquè us en van dir 22.000. És perquè toca. Nosaltres estem aquí, vosaltres esteu aquí. Nosaltres governem i vosaltres esteu a l’oposició. És que si em diguessis que és un èxit....., però jo crec que 2.000 visitants amb tres mesos està molt bé i crec que anem per bon camí, i el que hem de fer, com equip de govern i que és el que ens em marcat com objectiu és, que ja que el capítol d’inversions ens ha desaparegut, almenys mantenir i fer viables les que tenim.

Sr. Rotllant: T’he dit que si era un èxit o un fracàs, era relatiu, en funció dels visitants que havíem de tenir cada any perquè fos sostenible. Jo, l’únic document que he vist diu que hi ha d’haver 22.000 visitants, per tant, no pot ser un èxit per a tu, ni per a mi, ni per a ningú. Si amb 3 mesos n’hi ha 2.000, amb 12 mesos n’hi haurà 8.000, i no arribem ni a torcar vores dels 22.000 necessaris.

I l’altra cosa és d’aquests 2.000 quants han pagat entrada? Perquè el Pla de Viabilitat diu que tots han de pagar entrada perquè sigui viable. Llavors, no sé si tots aquests visitants hi formen part les jornades de portes obertes que hi va haver, les invitacions que reparteixen.....

Sr. Santaugini: Si s’han repartit, s’ha fet, si més no, per promocionar A nivell d’hotels de Sant Hilari se’ls hi ha repartit uns blocs, em sembla amb 25-50 entrades, si més no per començar a incentivar, perquè vagin agafant com a visita obligatòria quan vens a Sant Hilari passar pel centre Aqua.

Sr. Moragas: Jo, el regidor d’esports, Albert. M’ha arribat una queixa, no conec massa el tema, no sé si n’esteu al cas d’algun vestuari del pavelló, crec, no sé si em deien dels àrbitres o el vestuari del tennis, que està en molt mal estat, que hi ha brutícia, molt deteriorat, saber una mica si ho coneixeu, com s’ha arribat en aquest estat de deteriorament d’aquest vestuari.No sé si és el d’àrbitres, sé que hi ha un vestuari que la gent fa servir habitualment i gent d’esports diversos m’han comentat que està en aquest mal estat. No sé si sou conscients i com es pot haver arribat en aquest estat.

Sr. Santaugini: Em va arribar una queixa fa escassament un setmana d’una persona bastant propera a tu referint-se a això. Que la gent que juga a pàdel i es dutxen en el vestuari dels àrbitres diuen que la dutxa està molt malmesa i també el tema de brutícia.

58

La gestió no és meva, tot i que m’haurien de passar aquests informes, a mi no m’han arribat. Tu saps de sobre que si m’hagués arribat aquest informe per netejar la rajola, o per posar la rajola... Ja vaig canviar el que és el plat de dutxa, quan vaig entrar de regidor, perquè estava en molt males condicions, però ara m’ha arribat i estem demanant pressupostos per canviar tota la rajola i tornar-ho a deixar en condicions.

Però això és molt recent, fa una setmana, que amb una visita que vaig fer a la instal·lació vaig coincidir amb aquesta persona i m’ho va fer saber, però per l’empresa gestora que finalitza els serveis de la seva concessió no em va arribar aquesta queixa.

Sr. Veciana: Bona nit de nou. L’última cosa, una reflexió, com que la presentació dels pressupostos que es va fer el divendres, ve a raó de la moció que vam presentar nosaltres, suposo, així ho vam entendre, de l’audiència pública, fer-ne una valoració.

Evidentment, parlem de presentació de pressupostos, perquè no podem dir que fos una audiència. Com a presentació de pressupostos, ja va ser justeta, perquè allà, sí que és cert que es va explicar força cosa i es va voler fer pedagogia i formació, cosa que està bé, però és evident que si es diu a la gent que facin tres preguntes, les tres preguntes s’han de fer en base a una informació ja existent, i l’únic que es va penjar a la plana web de l’Ajuntament eren els pressupostos d’aquest any 2013, només els titulars, és a dir, les preguntes a partir d’allà, per una persona del poble que no està dins el món de la política, o que no està dins el món de l’economia, bé és que fins i tot ni de l’economia, perquè si no té una mica de desglossament és impossible que d’allà pugui treure masses preguntes.

A més a més, si la informació que es va donar, al llarg de la presentació, s’hagués donat, abans de la presentació, moltes de les preguntes que allà van sortir ja no s’haguessin fet, perquè ja estaven explicades, és a dir, que el que s’havia d’haver fet era donar més informació a la gent, si com deia algú allà, després, el que hem de fer és intentar formar a la gent perquè hi entengui de pressupostos i pugui formar-se una opinió de com es gasta els diners el seu Ajuntament, no va ser la millor carta de presentació.

59

A més a més també hi van haver diversos errors informàtics de gent que va enviar les preguntes per correu electrònic i és molt senzill posar una contestació automàtica conforme ha arribat el teu correu o no ha arribat el teu correu, i per tant, com a presentació, allà la presentació va estar prou bé d’explicar els pressupostos i les liquidacions de l’any passat , però això, ja et dic ben bé com a presentació de pressupostos, però més enllà d’això, és evident que el que demanava la nostra moció i al que s’havia compromès el regidor d’hisenda i l’equip de govern no era fer una presentació de pressupostos.

Recordem d’on venim, que el que havíem demanat nosaltres era que hi hagués una revisió profunda dels comptes de l’Ajuntament i nosaltres creiem que en base a una auditoria externa.

Ja que no era en base a una auditoria externa, perquè deien que era molt cara i nosaltres discutíem aquests números, però ja que no hi havia una auditoria externa, que això s’agafessin, i així ho deia la moció, els comptes dels últims dos anys, perquè no oblidem d’on venim, perquè tampoc ho hem d’amagar. Venim d’un cas de corrupció d’un càrrec polític, de presumpta corrupció, en el que surten algunes notícies de l’Ajuntament de Sant Hilari, i això és el que nosaltres creiem que s’ha d’investigar,i llavors, l’equip de govern pren el compromís d’auditar-se ells mateixos, de fer una audiència pública, explicant els comptes dels últims dos anys, pressupostos i liquidacions, que és el que nosaltres demanàvem, i que confiem amb la paraula del regidor, que aquesta audiència es farà que no es pot aprovar per Ple, però que hem de confiar amb la paraula i resulta que aquesta audiència, aquesta revisió profunda dels números de l’Ajuntament , que és el que creiem que demana la societat , com a mínim el que demanem nosaltres i que creiem que s’hauria de fer, es transformar en una simple sessió de presentació de pressupostos a finals del mes de novembre del 2013.

Això per a nosaltres és insuficient i no sabem si hem de tornar a presentar la moció, no sabem si això és tot el que es farà amb base al que vam presentar la moció. Sí, que reconec que està bé fer la presentació i que tal com demanava algú, allà, que estaria bé fer-ho quan es facin els pressupostos de l’any que ve. Crec que és una jornada interessant d’explicació de com ens gastarem els números i de veure com es treballen els pressupostos municipals, però en

60

aquest cas concret, allò que en l’exercici habitual dels exercicis econòmics estaria bé, en aquesta ocasió és clarament insuficient.

Sr. Garriga: Jo, repeteixo el que he dit més d’una vegada, després de dues hores intentant explicar coses, jo no sé, jo entenc que potser hi ha gent que no ho ha entès. Vam començar la presentació dels pressupostos fent una mica de pedagogia de què eren els pressupostos, què eren les partides, com funcionaven, què eren els capítols. Jo crec que s’havia de fer d’una forma senzilla, perquè la comptabilitat és més o menys complicada, i pel que no li va massa és un rotllo

Tu ho has dit, són sensacions. Vosaltres teniu unes sensacions i nosaltres en tenim unes altres, i la sensació que jo tinc és que de les 40 preguntes, més les 6 que ens vam obviar per alguna manera no els hi vam posar involuntàriament, vull dir que no sospiteu. Involuntàriament perquè vam contestar les 40, hi havia dos persones, més dos que ens oblidar, que eren de la CUP, però que llavors ho van fer saber. Hi havia un parell de persones de carrer, per dir-ho d’alguna manera i la resta eren totes vostres, bé hi havia el tiet, l’oncle, no sé qui, el parent, el cunyat, però tots gent afina al PIG , i al final es fan unes preguntes perquè es contestin i com molt bé diu l’Alcalde ningú es presenta a veure què es diu de les preguntes. Això ja ho vaig trobar de mal gust, si més no. Bé, és igual, cadascú fa el que vol.

Llavors una altra cosa, una de les conclusions que vaig arribar, i el que sempre dic , que les conclusions són molt personals i són meves, i llavors parlant amb la gent, esperava més gent, i al final només van venir polítics i prou, sigui de la CUP, sigui del PIG, sigui de CiU, o sigui d’Esquerra, només hi havia polítics, o gent que tenia certa afinitat als partits polítics.

Em vaig quedar una mica sorprès en el sentit que no hi havia gent de carrer , vull dir gent que no està de forma directa posat amb la política, i m’he dedicat aquest cap de setmana a parlar, i em dóna la sensació que aquesta transparència i això de bolcar informació a cabassats..., o sigui els únics que tenim aquesta pretensió, almenys el que a mi m’han fet arribar, sou els partits polítics, sobretot el partit del PIG, per fer-ho servir, no sé de quina manera, perquè quan presentes una cosa hauries d’haver presentat l’altra.

61

Éreu plenament conscients de que els pressupostos del 2014 no estaven fets, doncs, no, ara volem els pressupostos del 2014. Ja ho sabíeu que no es presentarien, perquè no estaven fets. El que no es pot demanar és una cosa i després una altra, perquè es van contestar les preguntes: Potser us pensàveu que aniríem entrebancats.

També la manera de demanar els pressupostos, torno, i és el que a mi em rebenta, el tema de sota sospita, que no sé què, que si l’Ajuntament surt en els diaris. No és res d’això, els pressupostos són clars. A més els de Sant Hilari, que quan hem passat el tros del capítol I i el tema del que hem de pagar dels préstecs, ben poca cosa queda per marge de maniobra , vull dir que està claríssim.

Llavors, la sensació que m’he emportat del poble és que la gent el que vol, és que van elegir a algú que governés, hi ho fes, i si ho fa malament el tiraran al carrer, i s’ha acabat, però que de tot el poble, que verdaderament l’interessi demanar. -Vull al detall- Vull dir que si compreu, ja vaig posar l’exemple allà, tres bolis vermells, tres de negres, tres de verds, tres de blaus, que es vegi clar el que es compra, com si compréssim unes altres coses que no tenen res a veure. n’hi ha ben pocs.

Jo parlo amb la gent i sento a parlar a la gent, i això de que s’amaga tot i per què no n’expliquem més, és perquè, uy!,coses rares. Aquesta sensació, segurament que vosaltres la teniu, perquè jo entenc que al darrere tots hem estat a l’oposició i al govern, i hi ha unes ganes de fer punts, sigui com sigui, i d’aconseguir vots, sigui com sigui, és així , i llavors, com que l’argumentari tampoc és massa bo, doncs posem la sospita, i segur que mai s’havia vist detallat el que costava la piscina climatitzada, tots els moviments que hi ha hagut, el deute des del dos mil no sé quants i tota una sèrie de coses. -Tu creus que la majora de la gent del poble l’interessa si hi ha hagut una partida de 227’23 € comprant llapis de colors per l’Escola Bressol? No l’hi interessa a ningú. Vosaltres no sou el gran poble, estem parlant de les majories de poble.

Tu mira totes les webs dels ajuntament què hi ha penjat. Mira que m’he dedicat a mirar-ho, m’he empassat tot l’informe sobre els pressupostos participatius de la Fundació Bofill, m’ho he mirat gairebé tot, i això de que tots els ajuntaments....Ajuntaments que precisament no són pas governats ni per Esquerra ni per CiU, els

62

detalls que es donen. A tu sí que t’importa , però a la majoria de la gent no l’importa si són 227’23 €, per tant, explicarem el que a la gent l’importa: amb què ens els gastem, què ens costa la piscina climatitzada, si val la pena tenir-la, o no...

Algú va posar allà, no sé qui era, eh, va dir: -“Potser ens ho haurem de rumiar si la piscina és un cost assumible per l’Ajuntament “. No sé, si un altre dia maneu vosaltres, podeu fer la previsió de tancar-la, jo no dic que no. Cadascú sap el què vol fer. Ja ho pensareu si algun dia teniu la capacitat de fer-ho o tancar el que sigui, o que els regidors no cobrin, que si les indemnitzacions.. la gent treballar de manera gratuïta. És clar que sí.

Al final, la filosofia d’un pressupost és aquesta, encarar-lo cap al cantó que tu vulguis o que creus que és millor, encarar-la per portar endavant el que tu creus que és millor pel poble. Que et pots equivocar, evidentment. Que algú pensa d’alguna altra manera, i és millor, segurament..Que bolcar milions d’informacions al poble ajudarà a què es puguin fer més coses. No ho sé, això dels duros a quatre pessetes... Mira que amb l’anècdota que van explicar el dia de l’Aqua, el Santiago Rossinyol venia duros a quatre pessetes i no li va sortir bé, els duros a quatre pessetes no existeixen.

I llavors donar moltes voltes, perquè si tens molta informació seràs capaç d’analitzar i fer no sé què. Ni informació, ni sense informació , els pressupostos municipals de la majoria dels ajuntaments del món mundial estan bastant limitats, i estan bastant encarrilats, i no pots fer masses maniobres, i amb molta informació... Escolta per mi perfecte, que la gent sàpiga el tema del 227 € , ja m‘està bé. Però a vegades dius: ara posem tot l’Ajuntament a treballar, bolcar, fer tot això, una auditoria, no sé qui ho diu, o sigui, amb l’explicació dels pressupostos com si estiguessis explicant una auditoria.

Aquí per fer una auditoria, dos auditors, hi estan tres mesos, i amb una tarda no es pot explicar tots els números de l’Ajuntament. Hauríem de començar a fer trobades per sectors i un dia agafar no sé què, l’altra dia per no sé què, i hauríem de fer tardes, i tardes , i tardes, fins que haguéssim tocat totes les partides o els capítols, no sé.

63

Ara, jo, donaré tota aquesta informació que he donat, intentaré donar-ne molta més, com a regidor, suposo que represento els companys, però jo, personalment, passar-me no sé quantes tardes explicant tot això... Jo explicaré el pressupost al poble i qui el vulgui saber, de veritat, no per fer-lo servir per no sé què, i explicaré el que faci falta, i quan algú em ve i diu: -És que vull veure totes les factures- No pots veure totes les factures perquè hi ha dades que són personals i no es poden ensenyar . Tu, tens un problema, vine i en parlem. -Què necessites saber alguna cosa? -Què t’interessa saber tot..? Vine i en parlem . Però la gent del poble.

Quan fas una presentació, és igual, encara que hagi presentat tots els pressupostos, només veig els polítics i a mi, personalment, no em satisfà.

Potser tenim una mica de culpa nosaltres, sí. Nosaltres i la resta, eh. I els anys que portem previs que s’ha fet d’una altra manera – Què s’ha d’anar canviant? Sí. Però que avui per demà, no sé, aquestes il·lusions i que faríem no sé què. Jo crec, que la veritat, porto molts anys i les coses no són així.

Sí que es poden fer moltes més coses, s’ha anat canviant la manera de fer política, evidentment, s’ha d’anar canviant. Jo, sóc dels que crec que s’ha d’anar canviant, però avui per demà, només perquè es llisten els pressupostos, al detall ja les coses es fan diferents.. No us ho creieu ni de bon tros, i més tal com està l’economia, que ja n’hem parlat abans, de tots els pressupostos, de tots els ajuntaments.

Jo em dedico a voltar molts ajuntaments per la feina que ara tinc. Parlem de serveis socials, parlem de com estan les coses, la feinada que hi ha amb fer cada cosa, i resulta que si dius que no... No sé, -He posat 71.000 € que ens toca per serveis socials, doncs mira l’any que ve en posaré 75.000 €, - Per què n’has posat 75 si amb 71 podíem passar, al final aquesta presentació va per aquí.

Llavors cadascú entén la transparència com vol. Jo crec que serà transparent, a més a més s’està fent una llei de transparència, no sé si s’ha aprovat, o no, però cadascú l’entén amb benefici de les seves possibilitats i del que ell en vol fer servir o el grup en vol fer servir aquesta informació. Per tant , jo crec que ens devem al poble i no als partits polítics.

64

Sr. Veciana: Em sap greu perquè em dec haver explicat fatal i t’he fet parlar aquí vint minuts per una cosa que amb molts punts estàvem d’acord. Jo, la presentació dels pressupostos, t’he repetit dues vegades que em semblava correcte. Hi havia hagut un error informàtic que no he posat en sospita a ningú, que deia que s’havia de posar una “n” de resposta automàtica si t’arriba el correu, no he dit res més , i després, que hi havia d’haver més informació.

Jo no demano al detall de si l’Ajuntament ha comprat tres bolis blaus, o tres bolis negres. Hi ha uns pressupostos que s’aproven, que tenen unes partides pressupostàries desglossades, i el que s’hauria de penjar a la pàgina web, és això, les factures personalitzades, les factures, perdó, concretes no s’haurien de penjar .

A més, això, jo no ho he demanat. El tema dels pressupostos del 2014? Allà ho varen preguntar, no vaig ser jo el primer que ho vaig preguntar, perquè jo no volia que aquest dia em presentéssiu els del 2014.Jo dic que quan s’elaborin els del 2014, sé perfectament com funciona el temps d’elaboració dels pressupostos, per tant, ja sé que aquest dia no era per presentar els del 2014, sinó que si estan fets els febrer o el març, llavors que es faci, que és el que allà es va demanar, per tant, en quan a la presentació dels pressupostos que ha estat el gruix del teu argumentat , jo poc tinc a dir , crec que fins i tot va estar bé, que hi va haver una part de pedagogia, que va ser interessant.

A veure, tots sabem com funcionen els pressupostos, i que precisament, pel que deia l’altre dia també en Macias, és el que pressuposes que gastaràs i això ho pots explicar tal com estigui i el que t’has gastat l’any anterior, també ho pots explicar desglossat.

El compromís que hi havia és una altra cosa, i aquí és on jo anava, és a dir, com explicació no està malament i està bé fer-la cada any, està perfecte, però el compromís que tu vas explicar aquí en dos Plens, el compromís que adquiries no era aquest, i l’únic que dic jo, el que diem nosaltres, és que el que es va fer l’altra dia no era el compromís que s’havia adquirit, no hem dit res més.

65

I no havent més assumptes a tractar en la sessió del Ple, l’Alcalde aixeca la sessió essent les 22:55 h., de la qual, com a Secretari, estenc aquesta acta.

Sr. Santaugini: Passaríem a les preguntes del públic. El que sí que demanaríem, apart de dir el nom i cognom, que si hi ha més d’una pregunta, que es diguin totes de cop i així s’aniran responent.Com que segurament hi haurà més d’una pregunta, per no entrar en una discussió constant a cada pregunta, que es diguin totes de cop i aquí es respondran totes de cop.

Bona nit: Sóc en Robert Andreu, en representació de la CUP. Primer una petita pregunta, molt breu, respecte al Viver d’Empreses , Centre Tecnològic.Ara mentre estàveu discutint aquesta proposta que avui s’ha aprovat, un jove emprenedor de Sant Hilari ens ha preguntat quina connexió de banda ampla a internet hi ha ara mateix en el Centre Viver d’Empreses, suposo que és per tema de que certs negocis necessiten una bona connexió a Internet.

Després, com que ho hem de dir tot, una cosa darrera l’altra. Respecte a la presentació de pressupostos, tornem-hi. Quan nosaltres vam demanar els números, els comptes de l’Ajuntament, en cap moment demanàvem els pressupostos, demanàvem els comptes reals. Volíem dir, tant els pressupostos, evidentment, perquè és on es dissenya les despeses de l’Ajuntament, com els seus ingressos.

També dèiem números reals, perquè volíem saber com estava l’Ajuntament a dia d’avui, totes les despeses que havia tingut el 2012, que era l’últim any que s’havien fet les liquidacions, nosaltres no les coneixem les liquidacions, vosaltres potser sí , però nosaltres no les coneixíem les liquidacions del 2012, i això, és l’altra cosa que estàvem demanant, totes les liquidacions, per aquest motiu no demanàvem comptes.

I no és per anar en contra de ningú, i això és el que també ens agradaria remarcar, perquè estem una mica cansats de sentir això que és per anar en contra, anar a enfonsar. No. No anem ni en contra, ni a enfonsar a ningú, l’únic que volem és que després de totes les situacions que hi ha hagut en aquest poble, l‘Ajuntament quedi net d’una vegada. Net públicament, o sigui, que es facin públics els

66

números, perquè a ningú li quedi ni un sol dubte de que l’Ajuntament està perfecte, perquè a dia d’avui encara hi ha molts dubtes. Com que amb això ja hem vist quina era la posició de l’Ajuntament, suposo que no val pas que hi donem gaires més voltes.

De la presentació que es va fer l’altra dia ens va cridar l’atenció, referent a l‘AMAT, ho dic perquè no ens quedi cap dubte, que el 2012 s’havien ingressat 250.000 € de l’AMAT i que ara s’havien deixat d’ingressar. La pregunta seria – S’ha ingressat aquesta partida per a la construcció de l’AMAT i no s’ingressa res anualment pel pas d’electricitat, bé per tenir les torres d’alta tensió en el nostre territori anualment, o sigui, cada any?

Després, referent, també als pressupostos, i això ja no va per l’Ajuntament, sinó per l’oposició. És que ens sap molt de greu que el dia de la presentació dels pressupostos i dels comptes de l’Ajuntament en la Sala Noble, no diguéssiu res, i ara ho esteu dient aquí en el Ple. Que en el Ple ho sent més gent, potser sí, però creiem que on s’havia de dir era en la presentació, on s’estaven explicant els comptes, no aquí en els Plens, que ja es fan prou carregosos i sempre hi ha prou cosa a debatre.

Llavors, ja, deixant de banda els pressupostos, només una pregunta, i és que ens ha sobtat una mica que des de fa unes setmanes a la casa de Cultura els cartells que es fan per l’Ajuntament s’imprimeixin en color, mentre que els de les entitats, per temes de costos, es demana que siguin amb blanc i negre.Demanaríem que si per les entitats ha de ser amb blanc i negra, pels costos, que ho entenem perfectament, que l’Ajuntament sigui el primer de donar exemple i que també imprimeixi tots els cartells amb blanc i negra, i amb paper reciclat si pogués ser. Gràcies.

Sr. Santaugini: Pel bon funcionament deixem que primer contesti l’oposició i després ja anirem contestant nosaltres.

Sr. Veciana: Ho vam fer per no adulterar el debat, sincerament. És una presentació que fa l’equip de govern davant de la ciutadania de Sant Hilari, nosaltres tenim el canal propi que és el Ple, per debatre les coses, i els pressupostos ja els havíem debatut , és a dir, nosaltres crèiem que si com a partit polític dèiem coses allà estàvem adulterant el debat i estàvem introduint un component de discussió política que

67

no tocava, perquè crèiem que era una presentació dels pressupostos davant la ciutadania. Vam ser conscients i ho vam fer expressament de no fer preguntes allà, precisament volíem escoltar a veure com es feia la presentació, però no volíem adulterar el debat, perquè nosaltres ja discutim les coses, aquí, en el Ple, i no era cap intenció de que ara ho escolti més gent i allà no, sincerament era només per no polititzar o adulterar el debat amb discussions entre partits polítics, quan és una presentació a la ciutadania, res més.

Sra. Pagespetit: Jo et responc la pregunta de l’ampla de la banda de la wifi del Centre Tecnològic. Ara mateix tenim 8 megues de simètrics via wimax de pujada i de baixada, per la qual cosa és un ampla de banda molt i molt ràpid.

També et contestaré al tema de les fotocòpies a la Casa de Cultura ,que ho deus dir, potser, perquè en els butlletins vam passar la butlleta de la presentació dels pressupostos, que era amb color.

Sr. Robert Andreu: Eren els cartells, si no vaig errat, de la Fira del Bolet i d’alguna altra Fira que va donar la casualitat que en aquell moment els havien imprès. Almenys els que tenien allà, potser no eren tots, però els que tenien allà eren tots amb color.

Sr. Testart: Per la Fira del Bolet no es va pas imprimir a la Casa de Cultura, es va fer per impremta. Jo et dic el de la Fira del Bolet que està fet per impremta a Sant Hilari i no està imprès a la Casa de Cultura.

Sra. Pagespetit: I deixem també que et contesti, per exemple, aquests que varem fer, que es va passar casa per casa de la presentació dels pressupostos, quan fem una partida molt gran de fotocòpies surt més barat fer-ho a impremta que fer-ho nosaltres mateixos a la Casa de Cultura. Avui en dia les impremtes tenen unes màquines que fer-ho amb color és gairebé el mateix preu que fer-ho amb blanc i negra, per això ho fem així.

I també m’has dit el paper reciclat , és per un tema també d’estalvi econòmic, perquè el paper reciclat és molt car, és per això.

Sr. Garriga: Em demanes els comptes reals. Els comptes reals són els pressupostos i les liquidacions. L’única cosa és que potser tu creus

68

que no és suficient la informació que es dóna, però els comptes reals són aquests, no n’hi ha d’irreals.

Respecte a l’AMAT no t’he acabat d’entendre molt bé la pregunta.Ah, un cànon no, no,no, aquest cànon no hi és.

Sr. Robert Andreu: El tema dels comptes reals, les liquidacions i els pressupostos, però també ens agradaria que les partides fossin més detallades, quan diem més detallades, no demanem factura per factura, evidentment que això és impossible fer-ho, sí, ho sabem. Factura per factura no. Només demanem que siguin més detallades, que no sigui..., ara no me’n recordo de cap de memòria, però si una partida de 200.000 € i que no se sàpiga aquests 200.000 € en què s’especifica. No vull factura per factura. No volem factura per factura. Volem que estigui més especificat on van a parar. Aquesta partida què implica.

Sr. Garriga: També t’haig de dir aprofitant l’avinentesa, que estem canviant una mica el format de la comptabilitat, hi estem treballant, no ho acabarem aquest any. Estem treballant per centres de cost, que serà molt més fàcil poder posar a cada lloc realment el que toca, i molt més fàcil desgranar-ho tot, i es donarà més possibilitat de poder tenir aquesta informació. Llavors, l’equip de govern, decidirem fins on arriba la informació. Així de clar.

Hola bona nit. Em dic Caterina Riera. La primera pregunta que volia fer... L’altra dia arran de la presentació dels pressupostos es va dir una miqueta les retribucions dels regidors pels conceptes dels Plens i de les Juntes de Govern, que si no m’equivoco eren 200 i pico d’euros per Ple i no sé si 200 ó 300 euros per juntes. 80 per Ple, 203 per Ple i 80... Bé En tot cas hi ha una retribució que trobo lògica, vull dir que amb això no m’hi poso, però el que sí que em plantejava és que hi ha regidors, d’aquí, en aquest Ple, que no els sento opinar pràcticament mai, i llavors, si us heu plantejat dinàmica. Excepte el PIG, que sí que veig que reparteixen més les preguntes, si us heu plantejat que es reparteixi’n més les intervencions dels diferents regidors , no només que sempre parli un. -O és que això està regulat? Perquè penso que és un acte també de responsabilitat política d’intervenir, també, una miqueta tots i donar l’opinió.

I, llavors, tornant un altre cop al tema dels pressupostos, reitero que no és cap voluntat ni d’assetjar als polítics dient: -Què malament que

69

ho fan- i fent només retrets, sinó que les preguntes que es van fer a la presentació dels pressupostos eren una miqueta amb la voluntat d’aclarir coses que no han quedat clares pel motiu que sigui. Llavors no entenc que s’agafi aquesta demanda de voler saber més coses com un atac, justament en un poble on la pràctica democràtica en el sentit de participació en la vida política per part de la gent tampoc no ressalta gaire, per tant, jo penso que la banya no s’hauria de posar en dir: -En aquest poble la gent no participa i per tant no interessa, i per tant, una mica, continuem com ho estem fent- s’hauria de posar en el sentit de què passa en aquest poble que la gent no participa, que la gent no intervé, que a la gent no l’interessa absolutament res del que passi a la política, i aquí s’hauria de fer una miqueta de pedagogia del que vol dir participar políticament en un poble, que trobo que estaria prou bé.

Sr. Santaugini: Jo contesto aquesta primera introducció que has fet sobre el tema de les retribucions que les trobaves correctes, però després has fet un incís dient la poca participació dels regidors, repartir-nos les feines.

Aquí t’haig de fer una observació, repartir les feines ho reparteixo a la brigada i als treballadors de l’Ajuntament. Els regidors són persones que tenen responsabilitats a diferents àrees , i aquí, jo, com a responsable de l’Ajuntament, el que faig és, quan convoco l’ordre del dia vaig repartint segons les regidories que toquen.

Si parlem del Viver d’Empreses, el regidor de Viver d’Empreses és en Joan Garriga, si parlem del tema de la càtedra d’aigua, la regidora d’Universitats, és la Laura Pagespetit, si hagués hagut alguna cosa de la depuradora, de la deixalleria, de turisme, tocaria amb en Carles. Jo no reparteixo feina els regidors, ja tenen les seves tasques i ells ja són prou conscients de les feines que han de desenvolupar, i pel tema dels pressupostos que t’ho contesti en Joan.

Sr. Garriga: Pel tema de les preguntes, jo crec que ja les vaig aclarir totes, no sé, vaig intentar aclarir-les totes, i això de la participació és una opinió. A vegades, el poble participa de la manera que ell creu que ha de participar, no com creu la CUP o creu Esquerra, o com creu un altre.

Quan parles amb la gent, és clar, cadascú té els seus àmbits i parles amb diversa gent i la gent no és tonta. És que esteu dient:- Escolta la

70

gent és tonta, perquè els fem tontos. A l’hora d’anar a votar saben el que voten. –O han de passat la ITV per anar a votar?. Estem donant tantes voltes que sembla que estem dient: -Escolta població, vosaltres no us assabenteu de res, feu cas a la CUP, feu cas a Esquerra, feu cas a CiU o qui sigui, que ells sí que saben que han de fer.

Cadascú vol participar de la seva manera, no com voldríem nosaltres, o com voldríeu vosaltres, la participació és lliure i inclús amb la forma.

Bona nit, sóc en “Tei”. Et volia preguntar, ho has mig aclarit que has estat afectat per la Llei de banderes. Teòricament t’han volgut afectar per la Llei de banderes. Has tingut comunicats per la Llei de banderes.

Em va sorprendre, ja ho vaig dir en aquesta mateixa legislatura, quan hi havia l’Alcalde anterior, que passaria una altra bogada i amb aquella bogada parlaríem de quan es va despenjar l’estelada de La Pedra Llarga – Us en recordeu?- Quan es diu el que tu has dit, com també els hi ha passat a altres ajuntaments, i altra gent ho han fet, quan es diu tinc la bandera a la bugaderia, només s’hi té la bandera espanyola a la bugaderia, les altres es tenen penjades, això tingues-ho clar.

Després hi ha un a altra cosa que em preocupa, això encara em preocupa més, que vulguis acceptar, com Alcalde, la Llei de banderes i tot això em sembla perfecte, allà la teva consciència i el que tu creguis, però a la Pedra Llarga em va sobtar molt que l’estelada, el mes d’agost, et diria el dia però no et vull dir el dia, va desaparèixer.

L’Onze de Setembre l’estelada encara no era posada, o sigui, tots aquells dies vam estar sense estelada. Quan va tornar l’estelada va passar una altra bogada i resulta que s’ha reduït a la meitat – Què és que un Ajuntament que xulegem, fardem que soms un poble per a la independència- -No hi ha gens d’atreviment per tenir els símbols com s’han de tenir?- L’estelada a la Pedra Llarga us demanaria que es posés del tamany correcte, si no la teniu del tamany correcte, i no penseu tornar a posar més aquella estelada que hi havia aquí a la plaça de l’Ajuntament, agafeu-la i porteu-la a la Pedra Llarga. Si realment per vosaltres els símbols no són importants, els que hem sigut, i soms, i serem, i no volem deixar de ser independentistes els símbols per a nosaltres són molt importants.

71

Sr. Santaugini: Primer de tot, faig un petit aclariment, perquè es va treure la bandera estelada, perquè estava en molt males condicions, estava aguantada per escassament un fil, la vam tenir de lligar, vaig parlar amb el regidor d’obres i serveis, va fer una valoració, i vam optar, que abans de fer pena, treure la bandera i demanar-ne una. El que passa és que vam demanar una bandera, Joan, si m’equivoco em corregeixes – I què va passar quan vam demanar la bandera?.

Bé, bona nit, sóc en Joan Xandri: La bandera es va treure perquè es va esparracar i va quedar penjada, no en teníem cap més aquí de recanvi i en vaig demanar una ràpidament.Per la “Diada” ja estava posada, més petita, sí, perquè la mida que hi havia en el pal no en tenien cap amb estoc. I llavors em va dir –Quin pal té vostè? – Vaig dir: -Fa sis metres- I va contestar - Doncs la proporció per sis metres és la que ara tenim posada. Si vostè la vol més grossa li podem portar, però no en tenim amb estoc- I per no esperar a passar masses dies sense la bandera vaig agafar aquesta. I ara no tinc aquesta bandera, en tinc una i una altra, la mateixa mida que hi ha ara, molt petita no, mida proporcional en el pal que està. Si tu la vols més grossa, la podem fer més grossa, i tant que sí, que toqui a terra si vols, però la mida proporcional de la bandera per aquest pal que hi ha és la que hi ha ara.

Sr. Tei: Un petit incís, ja sé que heu d’anar a sopar, jo també hi haig d’anar a sopar. Joan, amb això t’equivoques, i t’ho dic perquè vaig veure com va anar, el que va passar primer és que va quedar desfilada d’un cantó, l’endemà, o al cap de dos dies d’estar desfilada, al cap de tres dies d’estar desfilada, em sembla, si no recordo malament, va caure de dalt i estava penjada. Va estar 3 ó 4 dies penjada, però després va sortir, va marxar , va desaparèixer. Hi ha una cosa que no m’hi vull fer fort , si el dia 10 o el dia 11 de setembre, o el dia 12 de setembre es va penjar, no m’hi vull fer fort, però sí que et puc assegurar que a la Festa Major no hi era posat, i el dia 9 de setembre tampoc hi era, que ho pengessin el dia 10, ja callo.

I el tamany, no sé qui és aquest tècnic de tamanys, li devies preguntar a aquells de Madrid que tenen aquella bandera bestial, com a tècnic de tamanys. A més a més no anava per aquí jo, el tamany és el de menys. Per a mi és important mantenir els símbols i és important mantenir l’atreviment, i seria molt important per a mi, i per

72

molta altra gent, que l’estelada continués estan a la Plaça de l’Ajuntament, això és el que realment és important.

És pura anècdota el tamany, si és més petita o és més grossa. Jo la voldria més grossa. Si vosaltres creieu que la que hi ha d’haver és la petita, em sembla perfecte, igual com us va semblar en el seu moment de treure l’estelada i tornar a posar la senyera.

Sr. Santaugini: Agafem el prec Tei.

Sr. Tei: El que no he acabat d’entendre ha estat el canvi. S’entén perfectament que l’empresa UFEC hagi volgut deixar de portar la piscina, però jo el que no he entès, és perquè hi ha hagut aquest any de carència, perquè teòricament hi ha hagut un any de carència, que ja havia passat a la nova empresa, i resulta que aquí ho havíem demanat, ho dic, perquè ho diu, o, potser, ho he llegit malament, però jo interpreto aquí que aquesta empresa l’ha fet funcionar durant un any.

Has portat aquest secret tant gros, t’ho hem demanat més d’una, i més de dues vegades, i més de tres vegades, com que era un secret i d’aquells tant grossos.(durant uns segons no s’ha sentit la gravació)Correcte és el que s’ha anat afegint . El que no entenc és per què es van afegir a la UFEC noves gestions. Aquestes noves gestions passen a aquesta empresa sense acabar d’aclarir totes les coses com aniran i com deixaran d’anar.

Jo he vist el pressupost de l’oferta que us ha fet aquesta nova empresa. He vist el pressupost de despeses i ingressos, i he vist que el que posa de despeses ho divideix en dues partides, que allà ho treu tot. I una partida se’n va cap a ells com empresa a funcionar. Hi ha una partida que no he entès, per exemple la de neteja d’allà baix, és una partida grandiosa i aquesta partida l’ha anul·lat, desapareix. I jo he pensat – Com ho faran ara? Però com ho absorbeix? Ara estava suportat, hi havia les dues partides de neteja. Em sembla que eren deus partides de neteja subcontractades, que són les que s’han tret . I ara jo em pregunto -Com ho faran ara això? -Si de personal tampoc augmenten? Com ho faran amb el personal, perquè personal i Seguretat Social, pràcticament no el toquen, vol dir que deuen mantenir tot el personal, ho deuen mantenir tot igual. –Com s’ho faran tot això?

73

Sr. Santaugini: Com vaig dir el dia de la presa de possessió. Farem més o farem menys.

Sr. Tei: Però no és que vosaltres feu més o menys. Vosaltres podeu fer més o menys, amb més èxit o amb menys èxit, no ho poso en dubte, però una empresa privada no està per fer més o menys, està per fer negoci. Hi ha coses que no me les acabo de creure perquè estan per fer negoci, estem parlant d’una empresa privada

No sé si se n’ha parlat aquí, però em fa l’efecte, que ara, en aquest moment si la UFEC ho volia deixar, s’havia d’haver rumiat molt bé a veure el què es feia amb la piscina, si fèiem alguna cosa totalment municipalitzada , perquè les despeses no fossin tant elevades.

I una altra cosa referent a la piscina. M’agradaria que també s’expliqués i es digués quan es parla de quantitats realment el que ens costa tota la zona esportiva, ja no és la piscina, aquesta gent tenen tota la zona esportiva. El quedar tota la zona esportiva realment. –Què ens costa de combustible, del que serà manteniments...? Perquè tot això va a càrrec de l’Ajuntament.Hi ha una partida que tampoc m’agrada, no m’agrada gens. Resulta que ja s’ha de fer una obra qualsevol, una mica important i ells no en volen saber res, això és el que fa l’empresa privada que va a fer negoci.

Aquesta gent, si no recordo malament, són 23.000 € ó 24.000 el que estalvia. No ho fa pas per la nostra cara maca, ni per la meva cara maca, ni per la teva cara maca, ni de ningú de Sant Hilari. Ho fa per fer negoci. Si li traspassa la UFEC , per alguna cosa o altra li traspassa, i esperem que millori el servei amb menys diners, que jo tinc molts dubtes que millorarà el servei.

Sr. Santaugini: Desitgem unes bones Festes de Nadal, fins el proper Ple. Gràcies. Bona nit . Donem per acabada la sessió d’avui essent les 23:20 h.

El Secretari Vist i PlauL’Alcalde

74

75