1. Material docent: drets d'autor, llicncies lliures i recursos 2.0 Josep Bargall VallsJosep Bargall Valls ICE Universitat Rovira i VirgICE Universitat Rovira i Virgiliili

2. Tarragona, Tortosa 20122012 Montblanc, Reus, Torredembarra, Tortosa 20132013 Amposta 20142014 3. Felip Pineda, Coses de la meua terra (la Marina), 1912 4. Totes les obres tenen autorTotes les obres tenen autor Tots els autors tenen drets 5. Els cercadors no sn propietaris de l'obra que enllacen o cerquen 6. Tot el que s a la xarxa s pblic,Tot el que s a la xarxa s pblic, per no necessriament lliure o obertper no necessriament lliure o obert Un contingut sense indicacionsUn contingut sense indicacions no s necessriamentno s necessriament un contingut lliure d'sun contingut lliure d's 7. Els drets d'autordrets d'autor (copyright ) sn una forma de protecci proporcionada per les lleis per als autors d'obres originals (literries, dramtiques, musicals, artstiques i intellectuals), ja siguin publicades o que encara no s'hagin publicat. Es reconeix al seu propietari el dret exclusiu a: reproduir l'obra en cpies (en qualsevol format, mitj o tcnica) preparar obres derivades basades en l'obra original distribuir cpies de l'obra al pblic, en forma de venda, lloguer, arrendament o prstec presentar, mostrar o interpretar l'obra pblicament Qui no ostenta el dret d'autoria sobre l'obra no pot fer cap d'aquestes accions i actuacions, tret que sigui expressament autoritzat per l'autor. 8. Preceptes de laPreceptes de la Ley de Propiedad IntelectualLey de Propiedad Intelectual Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, regularizando, aclarando y armonizando las disposiciones legales vigentes sobre la materia (B.O.E. nm. 97, de 22-04-1996) Ley 21/2014, de 4 de noviembre, por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, y la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil (B.O.E. nm. 268, de 05-11-2014) a partir del Conveni de Berna -convenci internacional per als drets d'autor- redactat el 1886, esmenat per darrer cop el 1979 i signat, fins ara, per 167 estats 9. Art 1Art 1 La propietat intellectual d'una obra literria, artstica o cientfica correspon a l'autor pel fet de crear-la. (no cal cap trmit per garantir el dret d'autor) Art 2Art 2 La propietat intellectual est integrada pels drets de carcter personal (morals) i patrimonial (d'explotaci), que atribueixen a l'autor la plena disposici i el dret exclusiu a l'explotaci de l'obra, sense cap limitaci ms enll de les establertes en la llei. Art 5Art 5 Es considera autor a la persona natural (no jurdica) que crea alguna obra literria, artstica o cientfica. Art 10Art 10 Sn objecte de propietat intellectual totes les creacions originals literries, artstiques o cientfiques expressades per qualsevol mitj o suport, tangible o intangible (per exemple, el discurs oral), actualment conegut o que s'inventi en el futur. 10. Art 14Art 14 Corresponen a l'autor els drets segents, irrenunciables i inalienables (personals i morals, perpetus i sense caducitat): - Decidir si l'obra ha de ser divulgada i de quina manera - Determinar si la divulgaci s'ha de fer amb el seu nom, amb pseudnim o de manera annima. Exigir el reconeixement de la condici d'autor de l'obra - Exigir el respecte a la integritat de l'obra i impedir-ne qualsevol deformaci, modificaci, alteraci o atemptat que suposi un perjudici als legtims interessos o la seva reputaci Art 17Art 17 Correspon a l'autor l'exercici exclusiu dels drets d'explotaci (patrimonials i amb caducitat) de l'obra en qualsevol forma i, en especial, els drets de reproducci, distribuci, comunicaci pblica i transformaci (obra derivada), que no podran ser realitzades sense la seva autoritzaci, excepte en els casos previstos en aquesta llei 11. Art 26Art 26 Els drets d'explotaci de l'obra duraran tota la vida de l'autor i setanta anys desprs de la seva mort o la seva declaraci de defunci vuitanta anys en els morts abans de 1987 en casos de collisi amb legislaci internacional, preval el perode ms curt passats els terminis, les obres sn de domini pblic pel que fa a l'explotaci (i es mantenen els drets d'autoria i integritat) els drets d'explotaci es poden transmetre, totalment o parcialment, mitjanant un contracte de cessi si en el contracte no consta el temps de cessi, aquest s de 5 anys si no consta l'mbit de cessi, s el de l'estat en alguns estats, hi ha excepcions molt concretes a la caducitat dels drets d'explotaci, conegudes com a "perpetual copyright" 12. Art 31Art 31 () No necessita autoritzaci de l'autor la reproducci, en qualsevol suport, sense assistncia de tercers, d'obres ja divulgades quan: la porti a terme una persona fsica (no una empresa ni un centre educatiu) per al seu s privat (una aula no s un s privat) a partir d'obres a les quals hagi accedit legalment (no pirates) i la cpa obtinguda no sigui objecte d'una utilitzaci collectiva ni lucrativa, sense perjudici de la compensaci equitativa prevista Art 32 s lcita la inclusi en una obra prpia de fragments d'altres alienes de naturalesa escrita, sonora o audiovisual, aix com la d'obres allades de carcter plstic o fotogrfic figuratiu, sempre que es tracti d'obres ja divulgades i la seva inclusi es realitzi a ttol de cita o per a la seva anlisi, comentari o judici crtic. Aquesta utilitzaci noms es pot fer amb fins docents (primera excepci docent) o de recerca, en la mesura justificada pel fi d'aquesta incorporaci (no s una excepci illimitada) i indicant la font i el nom de l'autor de l'obra utilitzada. El fragment ha de ser quantitativament poc rellevant. 13. (Art 32) No necessita autoritzaci de l'autor el professorat de l'educaci reglada (segona excepci docent) per realitzar actes de reproducci, distribuci i comunicaci pblica (a l'aula i en el centre) de fragments d'obres o d'obres allades de carcter plstic o fotogrfic figuratiu, exclosos els llibres de text i els manuals universitaris, quan: aquests actes no tinguin finalitat comercial es facin nicament per a la illustraci de les activitats estrictament educatives -tant en l'ensenyament presencial com en l'a distncia en la mesura justificada per la finalitat perseguida -no excedeixin d'un 10% del total, en cap cas, quan es tracta de llibres o similars sempre que es tracti d'obres ja divulgades que noms hi tinguin accs els alumnes i, llevat dels casos en qu sigui impossible, s'hi incloguin el nom de l'autor i la font Aquestes condicions s'han de complir totes de manera simultnia. 14. (Art 32) Aquestes obres parcialment reprodudes no han de ser en cap cas un manual, un llibre de text o una obra assimilada, tret de: quan es facin servir en una classe o conferncia -noms en comunicaci oral- sense que els alumnes puguin accedir directament a l'obra original -que s'haur de localitzar perqu ho puguin fer legalment quan es distribueixin exclusivament entre el personal investigador d'un projecte Les reproduccions poden generar un cnon Art 37Art 37 Els titulars dels drets d'autor no es poden oposar a les reproduccions de les obres, quan les duguin a terme sense finalitat lucrativa museus, biblioteques, fonoteques, filmoteques, hemeroteques o arxius de titularitat pblica o integrades en institucions de carcter cultural o cientfic i la reproducci es realitzi exclusivament per a finalitats de recerca o conservaci (una a activitat escolar o extraescolar no t habitualment aquestes finalitats) 15. No s el mateix dret moral que dret d'explotaci pel que fa a l'autoria Els drets morals no caduquen maiEls drets morals no caduquen mai Hi ha excepcions docents pel que fa als drets d'explotaci, per molt concretes 16. Les excepcions docents, en l'mbit digital, cal entendre-les en un entorn d'aula (tamb en un espai Moodle o Edmodo, per no a Google+, Facebook o Youtube oberts o pblics) En d'altres pasos, com a UK, les excepcions docents sn ms mplies 17. La nova modificaci de la legislaci espanyola, de novembre de 2014, afecta especialment tot all relacionat amb la informaci obtinguda a partir dels cercadors i les pgines web. El que es coneix com a cnon AEDE o dret de cita, que s'haur de regular i que pot significar una despesa afegida a l'activitat docent, especialment la universitria, a partir de l'abonament d'una quantitat fixa a les entitats de gesti. 18. Les societats de gesti estatalsLes societats de gesti estatals dels drets de propietat intellectualdels drets de propietat intellectual - d'autors titulars de drets: SGAE: autors literaris, dramtics i musicals, a excepci de lobra impresa CEDRO: autors i editors dobres impreses VEGAP: autors dobres plstiques, de creaci grfica, disseny i fotografia DAMA: autors/directors/realitzadors d'obres audiovisuals - d'artistes, intrprets o executants (drets connexos): AISGE: dactuacions fixades sobre un suport o sistema audiovisual AIE: de msica, en general - de productors (drets connexos): AGEDI: fonogrfics EGEDA: dobres i gravacions audiovisuals 19. ISBN, ISSN, Dipsit Legal...ISBN, ISSN, Dipsit Legal... Els registres i els identificadors d'obres publicades no tenen res a veure amb els drets d'autor com a tals, sin amb qestions inherents a l'edici de les obres, a la seva catalogaci i a la seva conservaci patrimonial 20. ISBN (International Standard Book Number) t com a objectiu el seu s com a identificador comercial en publicacions no peridiques, independentment del seu format s un sistema de numeraci de llibres que permet identificar un ttol i una edici determinada i que permet la normalitzaci i coordinaci a nivell internacional, a travs del sistema de codi de barres no s obligatori El nmero d'ISBN est format per 13 dgits i es divideix en 5 sries separades per guions o espais: - un prefix de tres xifres -978/979- que identifica el producte llibre - l'identificador de pas, rea geogrfica o lingstica, que pot tenir d'1 a 5 dgits (estat espanyol: 84) - l'identificador de l'editorial, que pot tenir fins a 7 dgits. - l'identificador del ttol (de l'edici i del format d'un ttol) - el dgit de comprovaci, que es calcula mitjanant un algoritme 21. ISSN (International Standard Serial Number) s un codi internacional d'identificaci de publicacions peridiques promogut per la UNESCO per tal d'identificar correctament les publicacions seriades la Biblioteca Nacional s qui designa l'ISSN per a les publicacions seriades editades a l'estat, excepte a Catalunya, on ho fa la Biblioteca de Catalunya Presentat tamb en format codi de barres, les primeres xifres indiquen el tipus de publicaci; les centrals, el codi concret d'aquella revista o diari; i, les finals, un dgit de control generat amb un algoritme. D'altres sistemes: - ISMN (International Standard Music Number) - ISAN (International Standard Audiovisual Number) - IBSN (Internet Blog Serial Number) 22. El Dipsit Legal s lobligaci tenen els editors/productors de donar a lestat exemplars de les seves obres per tal de garantir laccs a la producci bibliogrfica, discogrfica... a travs de les biblioteques, arxius, filmoteques, fonoteques... El Dipsit Legal de Catalunya s l'oficina receptora de tots els documents produts a Catalunya amb finalitats de difusi, independentment del seu suport o condici venal Les obres dipositades reben un codi identificador format per la inicial de la provncia, el nmero d'ordre i any dinscripci corresponent. (abans de la modificaci legal promulgada l'any 2011, el Dipsit Legal obligava els impressors) 23. D'altra legislaci estatalD'altra legislaci estatal Llei orgnica 1/1982, de 5 de maig, de protecci civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la prpia imatge Llei orgnica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, modificada per la Llei orgnica 15/2003, de 25 de novembre Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal Reial decret 1720/2007, de 21 de desembre, que aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei orgnica 15/1999, de 13 de desembre, de protecci de dades de carcter personal Llei 23/2011, de 29 de juliol, de dipsit legal 24. Els dretsEls drets i les llicncies lliuresi les llicncies lliures Tots els drets reservats Domini pblic Llicncia lliureLlicncia lliure 25. Les llicncies lliuresLes llicncies lliures Copyleft -en contraposici a copyright- s qualsevol llicncia que, utilitzant la legislaci prpia dels drets d'autor, cedeix lliurement els drets d'una obra per: - utilitzar-la sense cap limitaci. - (re)distribuir-ne cpies - modificar-la de la manera que es cregui convenient (obres derivades). De manera ms genrica, s'entenen com a copyleft les llicncies que cedeixen en obert drets patrimonials a partir de determinades condicions. Les diferents viquis, el programari lliure o les Creatives Commons participen del concepte copyflet, en diversa categoritzaci. 26. El mn digital i la comunicaci 2.0 han aportat l's cada cop ms freqent de la publicaci a la xarxa de material en obert, a partir de les llicncies lliures (en les quals la cessi de drets s universal). Les llicncies lliures mantenen l'autoria moral, que cal continuar respectant -com cal fer-ho amb les condicions que l'autor es reserva. Les llicncies lliures es poden aplicar a qualsevol mitj o format. 27. Les llicnciesLes llicncies Creative CommonsCreative Commons 28. Alguns drets reservatsAlguns drets reservats 29. Creative Commons s una organitzaci sense finalitat de lucre creada el 2001 i ubicada a la Universitat de Stanford (USA), que t la Universitat de Barcelona com a instituci afiliada a l'Estat no s una entitat de gesti de drets ni un registre o dipsit d'obres ofereix 6 llicncies estndard de cessi lliure de drets patrimonials: - gratutes - d'mbit mundial - que permeten (segons el cas) la cpia o reproducci de l'obra, la seva distribuci i la seva comunicaci pblica - amb l'obligaci del reconeixement d'autoria i l'avs de llicncia La tria de la llicncia s'efectua mitjanant un procs de selecci en la web. Hi ha una pgina d'accs i selecci en catal 30. Els conceptes de la llicncia Atribuci (By): obliga a citar la font i l'autoria. No comercial (NC): obliga a no obtenir beneficis econmics de l's dels continguts (el smbol varia en funci de la moneda de cada jurisdicci) Sense obra derivada (ND): obliga a no alterar l'obra. Compartir igual (SA): obliga a distribuir totes les obres derivades sota la mateixa llicncia que l'original. 31. Icones compactes Icones habituals 32. Les 6 llicncies CC Reconeixement (by): Es permet qualsevol explotaci de lobra, incloent-hi una finalitat comercial, aix com la creaci dobres derivades, la distribuci de les quals tamb est permesa sense cap restricci. ReconeixementNoComercial (by-nc): Es permet la generaci dobres derivades sempre que no sen faci un s comercial. Tampoc es pot utilitzar lobra original amb finalitats comercials. ReconeixementNoComercialCompartirIgual (by-nc-sa): No es permet un s comercial de lobra original ni de les possibles obres derivades, la distribuci de les quals sha de fer amb una llicncia igual a la que regula lobra original. ReconeixementNoComercialSenseObraDerivada (by-nc-nd): No es permet un s comercial de lobra original ni la generaci dobres derivades. ReconeixementCompartirIgual (by-sa): Es permet ls comercial de lobra i de les possibles obres derivades, la distribuci de les quals sha de fer amb una llicncia igual a la que regula lobra original. ReconeixementSenseObraDerivada (by-nd): Es permet ls comercial de lobra per no la generaci dobres derivades. 33. Selecci de la llicncia 34. Especificaci de la llicncia 35. La llicncia 36.
Aquesta obra est subjecta a una llicncia de Reconeixement- NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons Com indicar-ho Hi ha diverses maneres de referenciar que fem servir una llicncia CC: 2014, Autor, Instituci, Subjecte a la llicncia XXX de CC (amb referncia sencera o sintetitzada) Obra digital: enlla a la llicncia / Obra fsica: ...llicncia disponible a http://... Tamb es pot incloure el Deed, icona... El codi 37. 2014 Josep Bargall Valls Alguns drets reservats Aquesta presentaci est subjecte a una llicncia de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons, per la qual es permet la cpia, la distribuci, la comunicaci pblica i la generaci d'obres derivades sempre que se'n citi l'autor, no se'n faci un s comercial i es mantingui l'avs de llicncia Per a la seva realitzaci s'ha utilitzat parcialment la presentaci Gesti dels drets de propietat intellectual dels recursos docents 2012 Ignasi Labastida i Juan (Oficina de difusi del coneixement, Universitat de Barcelona), subjecte a una llicncia de Reconeixement de Creative Commons 38. On les podem fer servir? Les llicncies Creative Commons les podem fer servir en: - les pgines web - els blogs - les presentacions / power's - ... - i tamb en el material que editem Hi ha propostes d'edici de llibres de text que, a ms, ofereixen: - gratutat - contingut obert a la comunitat - llibertat de cpia - personalitzaci - model basat en serveis - multiformat 39. CC0: Creative Commons Public Domain Mark Creative Commons tamb permet etiquetar obres prpies a travs de la consideraci d'obra de domini pblic, s a dir, renunciant a qualsevol dret d'explotaci i sense cap condicionant de reconeixement ni cap tipus de llicncia 40. La llicncia Art LibreLa llicncia Art Libre (Copyleft_attitude) Creada el 2000 i sotmesa al dret francs, mant el dret d'autoria i permet la lliure cpia, reproducci, modificaci, distribuci, interpretaci i representaci. Obtenci, s i explicitaci semblant a Creative Commons. No t documentaci ni versi en catal. 41. Amb aquestes llicncies els autorsautors no perden els seus dretsdrets, per s que els cedeixen amb unes condicions concretes que permeten el seu lliurelliure ss per d'altres persones 42. RepositorisRepositoris de recursos docents lliuresde recursos docents lliures (en obert o copyleft)(en obert o copyleft) 43. Docncia en obert Open Course Ware i Massive Online Open Courses 44. Massive Online Open Course cMOOCs: construcci col.laborativa del coneixement; un esdeveniment basat en el connectivisme; idea de xarxa i connexi; tothom juga el mateix rol; tothom avalua els altres xMOOCs: accs massiu i obert alconeixement; un curs basat en el model de transmissi de coneixements, amb elements col.laboratius; rol professor diferenciat; heteroavaluaci amb elements de coavaluaci 45. Imatges en obert 46. Wikimedia Commons Creada, el 2004, cont vora de 20 milions d'imatges (i tamb sons i audiovisuals) d's lliure, b perqu sn de domini pblic, b perqu tenen una llicncia d's educatiu. Funciona amb llicncia Creative Commons. 47. Antoni I. Alomar 48. NGA Images La National Gallery of Art (Washington, USA) t un fons gratut de 25.000 imatges/obres d'art 49. Sons en obert 50. msica lliure msica lliure CD 51. Audiovisuals en obert BBC Creative Archive Licence No commercial use Share alike Give credit No endorsement Uk Only 52. Reconeixement de l'autoria i de les fonts Tamb en els materials digitals que creem per a l's docent, cal fer constar sempre les citacions documentals pertinents, aix com donar les referncies de les imatges que fem servir @ 2011 Joan Miro Art http://joanmiro.com/ 53. Les llicncies de programari lliureLes llicncies de programari lliure GNU Operting SystemGNU Operting System Iniciat el 1983, s el copyleft de programari ms usual. El Moodle, per exemple, funciona amb llicncia NGU. Hi ha versi en catal amb diversitat de llicncies 54. Les empreses de gesti de drets digitalsLes empreses de gesti de drets digitals Hi ha empreses dedicades a la gesti de drets digitals (en la modalitat que es tri) i a la persecuci de plagis, com ara Digital Media Rights, que ofereix serveis gratuts i, a partir de cert volum de gesti, de pagament (tant per a professionals com per a professorat i alumnes) 55. EnllaosEnllaos 56. Ley de Propiedad Intelectual Protocol d'autoria de material docent 2.0 (Departament d'Ensenyament) Propietat intellectual i drets d'autoria (Departament d'Ensenyament) El Copyright a internet Digital Media Rights Les societats de gesti dels drets d'autoria i propietat Programari lliure Categories de programari lliure i no lliure Creative Commons Manual d's de CC Art Libre Wikimedia Commons 22 webs d'imatges lliures NGA images BBC Creative Archive Licence 57. Programari i repositoris de recursos audiovisuals en obert Recursos educatius Creative Commons Bvisi (recursos audiovisuals lliures) Msica en obert UNESCO Guia de recursos educatius en obert (OER) MIT Open Courseware MOOC (Massive Online Open Course) MOOC Universitat Jaume I xarxa MOOC ARC xtec (Aplicaci de Recursos al Currculum) MDX (materials docents en xarxa) UNIVERSIA (materials docents lliures) Repositoris acadmics (CRAI URV) MS RECURSOS EDUCATIUS Excepcions docents a UK i repositoris especfics Dipsit legal Llicncies GNU 58. Podeu descarregarPodeu descarregar aquesta presentaciaquesta presentaci des dedes de slideshare http://www.slideshare.net/JosepBargallo http://josepbargallo.wordpress.com/ http://en.gravatar.com/josepbargallo http://www.linkedin.com/pub/josep-bargall-valls/44/8b7/1b2 http://www.edmodo.com/josepbargallo https://twitter.com/JosepBargallo https://www.facebook.com/josep.bargallo https://plus.google.com/u/0/+JosepBargallValls/posts http://pinterest.com/josepbargallo/ 59. 2014 Josep Bargall Valls Aquesta obra est subjecta a una llicncia de Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional de Creative Commons 2011 Joan Miro Art, per la illustraci