eines lliures, societat lliure

Introducció Programari Compartir es bo Maquinari Per acabar

Eines Lliures, Societat LliureCultura, Programari, Maquinari i Internet

Santiago Benejam Torres

Cas Vesins, Ferreries

9 de febrer de 2012

Index1 Introducció

Som lliures?Eines i màquines.Eines i màquines modernesPropietat intel·lectual.Lleis de la propietat intel·lectualIndustria del entreteniment.Conseqüències

2 ProgramariTipus de Programari.Programari LliureDistribucions GNU/LinuxAvantatges del Programari Lliure.Programari Lliure versus Privatiu.Qui es qui al Programari Lliure.

3 Compartir es boInternetCultura LliureCreative Commons

4 MaquinariFes-to tu mateix DIY (Do it yourself)Maquinari lliure

5 Per acabarRe�exions i exemplesRecomanacions.Llicència

Som lliures?

Quant compram una eina podem fer amb ella el que vulguem

Quant compram dispositius electrónics o programas, ho podem fer?

Dispositius i maquinariObligan a fer servir un programa o sistema operatiu determinat permanejar-lo.No pots canviar res, ni modi�car-lo al teu gust.Fins i tot es di�cil fer-los funcionar a altres sistemes operatius, no espubliquen les seves especi�cacions.Obsolescència programada.

ProgramasNomes te donen permis per emprar-lo, el programa es seu. (Llicènciad'us). No donen cap garantia.No pots saber que fa internament, ni modi�car el programa sensetenir accès al codi font.

Propietat intel·lectual.CopyrightPatentsMarques

Som lliures?

Eines i màquines.

Eines i màquines

Els humans i molts animals tenen certa destressa amb l'us de eines.

La palanca, la roda, la politja son màquines simples que podenformar part de altres mes complexas.

Els humans al llarg del temps hem après a construir noves eines inoves màquinas que ens facilitan fer feines en menys esforç.

Apro�tant els coneixements, eines i màquinas ja construides.

Eines i màquines.

De�nicions

Estri o utensili típicament d'us manual, habitual a casa o a la feina,que fa servei per a les necessitats o activitats de les persones. Elsestris destinats a manufacturar coses també reben el nom d'eina.Alguns animals utilitzen estris dins les seves tasques alimentàrieshabituals.

Màquina

Una màquina és un conjunt de peces, que per efecte dels seusenllaços està capacitada per transformar l'energia. Per a transformarun tipus d'energia en treball o en un altre tipus d'energia, o bé per aapro�tar l'acció d'una força per tal de produir certs efectes.Per extensió, el terme màquina s'aplica a qualsevol enginy mecànic,com per exemple els autòmates, als enginys electrònics, com lescomputadores. En un sentit genèric, una màquina també és el nomde diferents aparells, estris, etc, emprats en o�cis diversos, treballsmanuals, a la llar, etc.

Eines i màquines modernes

Programari

Protocols de comunicacióSistemes operatiusProgramas d'us generalProgrames per servidors

Maquinari

La part �sica dels ordinadors, tant els components electrònics comels mecànics.També dispositius com telèfons mòbils, routers, etcètera.

Internet

Juntant el programari i el maquinari tenim l'eina global i tal vegadala mes important que s'hagi inventat mai

Propietat intel·lectual.

Propietat intel·lectual

La Propietat intel·lectual es pot de�nir com la propietat que es tésobre les obres fruit de l'enginy i la intel·ligència.

És una propietat una mica especial, ja que a diferència de les cosesque s'acostumen a posseir, la propietat intel·lectual fa referència aquelcom intangible.

Les lleis de propietat intel·lectual ofereixen a l'autor un conjunt dedrets exclusius en relació amb el tractament que es fa de la sevaidea, i no sobre la idea en si mateixa.

Existeix a més un corrent, especialment el que prové del movimentde programari lliure, que considera que el terme "PropietatIntel·lectual" és enganyós i reuneix sota un mateix conceptediferents règims jurídics no equiparables entre si, com les patents, elsdrets d'autor, les marques, les denominacions d'origen, entre altres.

Lleis de la propietat intel·lectual

Copyright.

Patents Industrials.

Patents de programari.

Marques.

Lleis de la propietat intel·lectual

Entitats de gestió

A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entrealtres.

Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatoriinsaciable.

No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoriaselecta i colocada per grans empreses.

Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre elssuports.

In�uencien a l'administració. Han fet aprovar lleis a contra correntper perpetuarse i afavorir interessos d'altres països.

Industria del entreteniment.

Industria del entreteniment

Discogrà�ques. Editors literaris. Productores Cinematogrà�ques.

Diuen que sense ells la cultura no existiria.

Model de negoci obsolet. Ancorats al passat.

Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria.

Preus abusius en molts dels seus productes.

Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivènciade les entitats de gestió.

Conseqüències

Els autors perden el control de les seves obres. La societats'empobreix, moltes obres es perden, queden en l'oblit i no passen adomini public.

Bene�ci per uns pocs en lloc de bene�ciar a la majoria.

Les lleis que van ser adequades abans de l'era digital necessitenreescriu-se.

Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model de negociestar obsolet.

DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives.(DVD, HDMI, eBooks)

Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita l'usjust o el dret de cita.

Conseqüències

La creació artistica musica, video, pintura, etcètera. abans era unprivilegi de uns pocs, ara amb les noves tecnologies qualsevol potcrear.

Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei nopoden ser bones ni estar ben fetes.

Exemples recents son Llei Sinde, SOPA (Stop Piracy Act), PIPA,ACTA.La llei Sinde vulnera drets com el de la llibertat d'expresió i el depresumpció d'innocència.No ha fet falta cap llei especial per tancar Megaupload, les lleisactuals a ho permeten.

Indignació social.

Tota la població paga canon per qualsevol aparell o suport digital.Tracten de pirates i lladres als seus clients.Bona part de la industria obté subvencions per produir continguts.Aprovació de la Llei Sinde, anticonstitucional i sense garantiesjudicials.

Conseqüències

Indignació social.

Conseqüències

Indignació social.

Conseqüències

Indignació social.

Conseqüències

Drets d'autor ideals

Patents: haurien de ser eliminades completament. Si alguna vegadavan servir per fomentar la creativitat, investigació, invenció, etc araja no. Més aviat tot el contrari.

Drets de reproducció: Els drets d'autor han de ser un dret, però nocom bé, actiu ni altra forma de propietat. Els drets d'autor nohaurien de poder ser negociables, ni gestionables per tercers, nitransferibles (una altra cosa és que siguin heretables).

Marques: És raonable que no es pugui confeccionar roba a casa ivendre-la com si fos de una marca determinada (amb logo i tot)perquè això és engany, falsi�cació, estafa o com es vulgui anomenar.Però no és raonable pretendre que ningú faci servir un cert colorperquè és "el teu trademark".

Conseqüències

Tipus de Programari.

Tipus de programari.

Programari Lliure

GNU GPL. Programari amb CopyleftOpen Source. Programari de fonts obertes. Menys restrictiu que elGPL.Domini Public. Sense restriccions.BSD.

Privatiu

Freeware. Generalment programari gratisShareware. Gratis durant un temps, desprès s'ha de comprar perseguir-lo emprant.Comercial. Privatiu i de pagament mitjançant llicencies d'us.Privat. La paraula ja ho diu, no es sol donar a conèixer al public.

Programari Lliure

Privatiu

Programari Lliure

Privatiu

Programari Lliure

Que es el Programari Lliure?

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatrellibertats de�nides per la Free Software Foundation:

La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat0).

La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a lesnecessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.

La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).

La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb lesmillores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n puguibene�ciar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi fontés un requisit.

En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites enalgun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un copcompilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi elque el seu autor va programar.

Programari Lliure

Distribucions GNU/Linux

Que es una distribució GNU/Linux?.

Es una recopilació de programes que juntament amb un kernel onucli formen un sistema operatiu.Son posats a disposició del public per la seva descarrega, instal·laciói us.

Distribucions.

Generals. Debian/Ubuntu, Red Hat/Fedora/CentOS,Mandrake/Mandriva/Mageia.

Especialitzades. System Rescue CD, lleugeres com Damm SmallLinux o Puppy Linux.

Empotrades. Molts aparells duen Linux empotrats. Mobils, Routers,Punts d'accés wi�, aparells multimèdia.

Personalitzades. Per governs autònoms com Guadalinex o Catix.

Distrowatch. On podreu conèixer i cercar distribucions Linux.

Distribucions.

Avantatges del Programari Lliure.

Fiable, segur i robust.

Senzill, simple i funcional.

Adaptable.

Personalitzable.

Documentació. Ideal per aprendre.

Al escriptori i com a servidor.

Adaptable.

Personalitzable.

Adaptable.

Personalitzable.

Adaptable.

Personalitzable.

Adaptable.

Personalitzable.

Adaptable.

Personalitzable.

Programari Lliure versus Privatiu.

Principals programes lliures.

Servidors. Web, de correu, de bases de dades, altres serveis.

Programació. Llenguatges, depuradors, compiladors.

Utilitats.

O�màtica.

Utilitats.

O�màtica.

Utilitats.

O�màtica.

Utilitats.

O�màtica.

Programari Lliure - Programari privatiu.

Molts d'ells tenen versions per Windows i Mac.

Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.

Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.

MS O�ce - Openo�ce/LibreO�ce, Ko�ce.

Messenger - aMsn, Pidgin.

Photoshop - Gimp.

I molts d'exemples mes.

Photoshop - Gimp.

Qui es qui al Programari Lliure.

Richard Stallman.

Va néixer el 16 de març de 1953 a Manhattan, Nova York. L'any1971, sent un estudiant de primer any de Física a l'Universitat deHarvard, Stallman es va convertir en un hacker del laboratorid'intel·ligència arti�cial del MIT.

Linus Torvalds

En la seva època d'estudiant universitari a Hèlsinki, a �nals delsetembre del 1991, començà la creació del nucli (o kernel) d'unsistema operatiu, ja que no podia fer front al preu dels sistemes Unixde l'època.

Linus va involucrar molta més gent a través d'un missatge electrònicque va enviar a una llista de notícies electròniques (news o grups deUsenet), que per aquella època era el màxim exponent d'Internet. Alcap de poc, la primera versió va ser millorada i ampliada per altresinformàtics de tot el món, que van poder llegir el codi font de Linuxi, per tant, millorar-lo.

Richard Stallman.

Linus Torvalds

Richard Stallman.

Linus Torvalds

Free Software Foundation

El propòsit original de la FSF era promoure els ideals del programarilliure però la organització també es va encarregar de desenvolupar elsistema operatiu GNU.

GNU és un acrònim recursiu de l'anglès "GNU's Not Unix" ("GNUno és Unix"). Va ser iniciat per Richard Stallman amb l'objectiu decrear un sistema operatiu lliure: el sistema GNU. El 27 de setembrede 1983 es va anunciar públicament el projecte per primera vegadaal grup de notícies net.unix-wizards. A l'anunci general, van seguirdiversos escrits de Richard Stallman, com el "Manifest GNU", quevan establir les seves motivacions per realitzar el projecte GNU,entre les quals destaca "retornar a l'esperit de cooperació que hihavia als temps inicials a la comunitat d'usuaris d'ordinadors".

Compartir es bo

Internet

Internet.

Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells dediferents tipus.

De moment es una xarxa neutral i resilient tal com va ser pensada.

Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i moltsaltres).

La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a serbidireccional.

El nuvol no deixa de ser una manera de tornar a la comunicacióunidireccional, centralitzant altre vegada els serveis.Els mercats d'aplicacions per Android o iOS també coarten lacomunicació bidireccional.

Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris.

Internet, la nova biblioteca de Alexandria.

Internet

Internet.

Internet

Internet.

Internet

Internet.

Internet

Internet.

Internet

Internet.

Internet

Internet.

Cultura Lliure

Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i elmoviment que la promou, que advoca per l'elaboració i difusió decultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als delprogramari lliure.

Compartir es bo.

El coneixement no es de ningú, es un be de la societat.

Tothom pot ser autor a l'era digital. No es un privilegi d'uns pocs.

La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica,vídeo, textos i difondre'ls arreu del mon.

Cultura Lliure

Compartir es bo.

Cultura Lliure

Compartir es bo.

Creative Commons

Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada areduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.

Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i LawrenceLessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson(professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i EricEldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de laStanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració.

Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des delsistema tradicional de drets d'autor �ns al domini públic.

L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors quevulguin que terceres persones utilitzin i/o modi�quin la seva obra sotaunes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals dela creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies.

Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb "tots elsdrets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commonsproposa tenir "alguns drets reservats".

Creative Commons

Principis i restriccions

Amb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicènciesautoritzen certs usos lliurement de�nits pels autors. Les combinacions esgeneren al voltant de quatre condicions bàsiques:

Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconeguil'autoria de l'obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda icomunicada públicament.

No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obrani els treballs derivats per a �nalitats comercials.

Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es potalterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.

Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transformal'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a lamateixa llicència que l'obra original.

Creative Commons

Llicències

Combinant les condicions obtenim les següents sis llicències:Reconeixement (cc-by): es permet l'ús comercial de l'obra i de les

possibles obres derivades, la generació i distribució de les quals també estàpermesa sense cap restricció.

Reconeixement � NoComercial (cc-by-nc): es permet la generació d'obresderivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obraoriginal amb �nalitats comercials.

Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): no es permetun ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribucióde les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.

Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): no espermet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.

Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): es permet l'ús comercial del'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de feramb una llicència igual a la que regula l'obra original.

Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): es permet l'ús comercial del'obra però no la generació d'obres derivades.

Fes-to tu mateix DIY (Do it yourself)

Fes-to tu mateix, DIY (Do it yourself)

Fabricar dispositius, màquinas i noves eines.

Reparar i/o modi�car dispositius per adaptar-los a una necessitatdeterminada.

Compartir experiències i informació, de com arreglar-les.

Maquinari lliure

Dissenys publics.

Permeten ser con�gurats segons les nostres necessitats.

Permeten fer nous dispositius derivats dels seus dissenys.

Permeten emprar els seus dispositius per construir-ne de mescomplexes.

Maquinari lliure

Exemples

Arduino, plaques electróniques amb diverses funcionalitats.

Es poden combinar entre elles.Emprar els dissenys per afegir funcionalitats

Rep Rap.

Maquina que es capaç de fabricar les seves propies peces o peces peraltres maquines.

Maker Bot Industries, impresores 3D muntades o en kits.

Fabricar peces plastiques de tots tipus.Fa servir plaques Arduino originals i modi�cades.

Aurora 224. Mesclador per DJ's

Re�exions i exemples

Tenim unes noves eines com el programari lliure, el maquinari lliure iInternet.

Els blogs, les xarxes socials ens permeten informar-nos i tambécomunicar-nos.

Es poden recuperar màquines obsoletes per donar-lis una segonavida.

Les noves tecnologies no son dolentes, les hem de saber apro�tar.

Copyright i patents son dolentes per la societat tal com estanregulades actualment.

Es fa necessaria una Llei de Transparència de les administracions,apro�tant les noves tecnologíes.

Si al comprar un programa o dispositiu no el podeu fer servirlliurement no el compreu.

Re�exions

Enllaçar a continguts protegits no es il·legal. El DRM no serveix perres i a mes di�culta als usuaris legals disfrutar del que ha comprat.

Els autors han de poder viure del seu treball i viure d'una maneradigne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis.

Les entitats de gestió de drets d'autor ja no representen als autorsrepresenten a la industria.

Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre totper cultures minoritarias com la nostra.

Les administracions tindrien que estar obligades a publicar ladocumentació pública sota llicencies lliures en formats de documentslliures.

El programari lliure a l'administració es necessari, per garantir laseguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques.

Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poderrestringir l'us per interessos particulars.

Exemples

Wikipedia o el programari lliure. Bons exemples del que es pot aconseguiramb llicències lliures i col·laboratives.Escriptors com Cory Doctorow publiquen els seus treballs amb CreativeCommons.

Bruno Nievas amb mes de 42000 descarregas del seu llibre RealidadAumentada o Moises Cabello amb Serie Multiverso.

Javier de la Cueva advocat especialitzat en propietat intel·lectual, va crearderecho-internet.org on s'hi poden trobar documentació i procedimentslegals tots sota Creative Commons.

Moltes universitats tornen a publicar sense restriccions de copyrightmaterial acadèmic. Ho fan sota llicències CC.

Els escriptors, musics i cineastes es poden auto-editar, auto-promocionar ieliminar intermediaris.

Jamendo, Magnatune ofereixen musica Creative Commons.

Aljazeera, fa servir llicències Creative Commons. http://cc.aljazeera.net/

Exemples

Crowdfunding, Web i serveis on cercar o demanar �nançament perprojectes.

Opendata, Serveis donats per les administracions per accedir a dadeso�cials generades per les administracions i que son propietat de lassocietat.

Opengov.es Una web on es poden pujar dades extretes de webs de laadminsitració, per indexar els continguts i facilitar-ne la recerca.

TedTalk. Conferències i xerradas de tecnologia, ciència, arts, cultura,etc. tots el videos i audios son Creative Commons

Recomanacions.

Per llegir.

Cultura Lliure. De Lawrence Lessig. El llibre de l'advocat americà.De com els grans mitjans de comunicació utilitzen la tecnologia i leslleis per enclaustrar la cultura i controlar la creativitat. Sota llicènciaCreative Commons, és segurament l'obra cabdal d'aquest corrent depensament. http://www.lessig.org/

Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman. Parla demolts dels temes tractats a la xerrada.http://www.gnu.org/philosophy/fsfs/fsfs-catalan.pdf

El dret a llegir. De Richard M. Stallman.http://www.gnu.org/philosophy/right-to-read.ca.html

The Power of Open. Un llibre de Creative Commons.http://thepowerofopen.org/

Recomanacions.

Per llegir.

Recomanacions.

Per llegir.

Recomanacions.

Per llegir.

Recomanacions.

Per llegir.

Recomanacions.

Enllaços

Wikipedia. http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

Internet Archive. http://www.archive.org/

Creative Commons. http://cat.creativecommons.org/

Derecho Internet. http://derecho-internet.org/

Projecte Gutenberg. http://www.gutenberg.org/

Cory Doctorow. http://craphound.com/

Medialab Prado.

Arduino. http://www.arduino.cc/

Rep Rap. http://reprap.org/wiki/RepRap/es

Maker Bot Industries. http://store.makerbot.com/

Goteo. http://www.goteo.org/

Kickstarter. http://www.kickstarter.com/

Llicència

Aquesta obra està subjecta a una llicència deReconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons

Aquests documents s'han editat amb LYX i LATEX i altre programari lliure.

Santiago Benejam Torres, 2012.

Correu electrònic: [email protected]

Twitter: @sbenejam

Trobareu mes informació sobre mi a:

Página personal: http://tramontana.escomposlinux.org/

Blog personal: http://sbenejam.blogspot.com/

eines lliures, societat lliure

Technology