1. 1. La msica digital i els drets d'autor Nom: Marina Cognoms: Ribes Moya Curs: 4t ESO B Data d'entrega: 22-12-14
2. 2. ndex La msica digital i els drets dautor 1- Introducci de la msica analgica a la msica digital.................................................Pgina 1 2- Com afecta a les altres persones els interessos de la msica? (els drets dautor)........Pgines 2-3 3- Perspectiva histrica: quan, com, onQuina s la alternativa davui dia en els sistemas de descrrega legals?.............................................................................................................Pgines 4-5 4- Aspectes tics. Posicions a favor i posicions en contra.................................................Pgina 6 5- Perspectiva legal. Est perms en totes les parts del mn? Qu diuen les lleis?.........Pgina 7 6- Com afecta la pirateria en tot el mn?.........................................................................Pgines 8-9 7- Quins sn els pasos on safectuen ms descarregues illegals?..................................Pgina 10 8- Pgines dfinternet on poder descarregar-les(exemple:mp3).....................................Pgina 11 9- Opini personal i bibliografia.......................................................................................Pgina 12
3. 3. 1- Introducci de la msica analgica a la msica digital. Durant l'enregistrament, es realitza un procs de transducci en el qual el senyal d'udio s transformada en variacions de voltatge en emmagatzemar de diferents maneres. Les fonts pregravades utilitzen suports molt diferents on emmagatzemar el senyal d'udio, tot dependr de la modalitat d'enregistrament de so emprada. Gravaci analgica de so: Enregistrament magntic analgic o enregistrament electromagntica analgica. Enregistrament ptic analgic o gravaci fotogrfica del so. Gravaci digital de so: Enregistrament magntic digital. Enregistrament ptic digital. Enregistrament magntic-ptic digital. En principi, s'observa l'existncia de dos tipus d'enregistrament diametralment oposades: l'analgica i la digital. El que determina la presncia d'un enregistrament analgic o digital no s el suport usat, sin el tipus de senyal gravada en ell. Les senyals analgiques es denominen aix perqu sn "anlogues" a la forma del senyal original. s a dir, si observssim el senyal acstic original, aquesta seria equivalent al senyal resultant (ja sigui mecnica, magntica o ptica) en la seva forma. Per contra, la senyal digital es tradueix en codis binaris en forma, sin que sn una mera successi de zeros i uns (valors discrets) que, ja res tenen a veure amb el senyal que els ha originat, encara que puguin reproduir-lo. Un cop realitzada la codificaci digital , el senyal quedar gravat sobre un suport ptic o magntic, tal com succeeix amb el senyal analgic. 1
4. 4. 2- Com afecta a les altres persones els interessos de la msica? (els drets dautor) Els drets d'autor (copyright) sn una forma de protecci proporcionada per les lleis vigents en la majoria de pasos per als autors d'"obres originals" incloent-hi obres literries, dramtiques, musicals, artstiques i intellectuals. Aquesta protecci est disponible tant per a obres publicades com per a obres que encara no s'hagin publicat. Generalment li dna al propietari del dret d'autor el dret exclusiu per a fer i per a autoritzar a altres a fer el segent: Reproduir l'obra en cpies o fonogrames. Preparar obres derivades basades en l'obra. Distribuir cpies de l'obra al pblic venent-les o fent un altre tipus de transferncies de propietat com ara llogar, arrendar o prestar aquestes cpies. Presentar l'obra pblicament, en el cas d'obres literries, musicals, dramtiques i d'altres produccions audiovisuals. Mostrar l'obra pblicament, en el cas d'obres literries, musicals, dramtiques, coreogrfiques...incloent-hi imatges individuals de pellcules o altres produccions udiovisuals. En el cas de gravacions sonores, interpretar l'obra pblicament a travs de la transmissi udiodigital. - Inconvenients Carcter perpetu, irrevocable i gratut. Incoherncia amb la LPI: anullaci a l'autor de la llibertat per poder en qualsevol moment, canviar la llicncia CC per altra, o incls anullar-la. No permet el control sobre l'explotaci posterior de l'obra. No estableix un termini fix en la cessi de drets que representa. Incoherncia de significat interna: es vol fomentar l's lliure i gratut d'obres amb un mecanisme "propietari" la llicncia. D'aqu sorgeixen dues postures: 1. L'autoritzaci de drets a favor de l'accs pblic en contra dels seus interessos privats. 2. Autors/usuaris acostumen a percebre una "patrimonialitzaci" de les obres. s a dir, es refora la percepci que les obres sn propietats, les llicncies sempre sn necessries i els usos/drets han d'estar expressament autoritzats. 2
5. 5. -Smbol del copyright- -Smbol del domini pblic- 3
6. 6. 3- Perspectiva histrica: quan, com, onQuina s la alternativa davui dia en els sistemas de descrrega legals? Encara que en la antiguitat s possible trobar incipients idees sobre un dret sobre les obres intellectuals, no s fins a l'aparici de la impremta, que va permetre la distribuci i cpia massiva de les obres, quan sorgeix la necessitat de protegir les obres no com objectes materials, sin com fonts de propietat intellectual. Formalment se situa el naixement del dret d'autor i del copyright durant el segle XVIII. En la Anglaterra del segle XVIII els editors d'obres (els llibreters) argumentaven l'existncia d'un dret a perpetutat a controlar la cpia dels llibresque havien adquirit dels autors. Aquests drets implicaven que ning ms podia imprimir cpies dels obres sobre les quals tinguessin el copyright (tradut literalment com dret de cpia). L'Estatut de la Reina Ana, aprovat pel parlament 1710, va anar la primera norma copyright de la histria. Aquesta llei establia que totes l'obres publicades rebrien un termini de copyright de 14 anys, renovable per una vegada si l'autor es mantenia amb vida (o, sigui, un mxim de 28 anys de protecci). Mentre que totes les obres publicades abans de 1710 rebrien un termini nic de 21 anys a contar d'aquesta data. L'any 1790, les obres protegides per la Copyright Act dels Estats Units eren noms els "mapes, cartes de navegaci i llibres". Aquest copyright atorgava a l'autor el dret exclusiu a "publicar" les obres, pel que noms es violava tal dret si reimprimia l'obra sense el perms del seu titular. A ms, aquest dret no s'estenia a les "obres derivades" (era un dret exclusiu sobre l'obra en particular), pel que no impedia les traduccions o adaptacions d'aquest text. Amb els anys, el titular del copyright va obtenir el dret exclusiu a controlar qualsevol "publicaci" de la seva obra. Els seus drets es van estendre, de l'obra en particular, a qualsevol "obra derivada" que pogus sorgir sobre la base de la "obra original". Alguns dels programes P2PTV ms coneguts i utilitzats sn Joost i Zatoo; tot dos sn sistemes que distribueixen programes de televisi mundials per Zatoo s un dels ms utilitzats a Espanya per que permet veure lemissi en directe, amb un mnim retrs, la major part de les cadenes nacionals. 4
7. 7. -Percentatge en les descrregues per format- -Procs en les baixades- 5
8. 8. 4- Aspectes tics. Posicions a favor i posicions en contra. Les descrregues illegals a internet continuen augmentant a Espanya, fins al punt que el 84 per cent de tots els continguts consumits s pirata. Segons els resultats de l'Observatori de Pirateria i Hbits de Consum de Continguts Digitals de 2013, realitzat per la consultora Gfk a instncies de la Coalici de Creadors, les descrregues illegals van arribar l'any passat a 3.192 milions, el que va suposar un increment del 4,6%. El nombre d'espanyols que va accedir illegalment a continguts digitals va superar el 51 per cent i el valor d'all piratejat va superar l'any 2013 els 16.136 milions d'euros. A causa de la pirateria no s'han pogut crear ms de 26.000 llocs de treball directes i l'erari pblic ha deixat de percebre uns ingressos de 526,2 milions d'euros, un 6,4% ms que el 2012. El panorama s "desolador", segons aquest estudi , que revela que el 43 % dels espanyols pirateja pellcules (per un valor de 3,8 milions d'euros); el 27% descrrega illegalment continguts musicals (6 milions d'euros), el 21% llibres (1,8 milions) i el 9% videojocs (4,4 milions). Noms en el camp de la msica s'observa un lleu descens en el nombre de les descrregues. 6
9. 9. 5- Perspectiva legal. Est perms en totes les parts del mn? Qu diuen les lleis? IMPORTANT AQUESTA MINI TABLA: DRETS DE PROPIETAT Els materials i els serveis accessibles a aquest lloc estan protegits per copyright, drets dautor i propietat, o per les normes legals que garanteixen la propietat intellectual, de manera que qualsevol s no autoritzat daquests materials o serveis pot implicar una violaci daquestes lleis. Excepte per a all que aqu indiquem expressament, ni Grupo Anaya, S.A. ni els seus provedors no us garanteixen, de manera explcita o implcita, cap dret sobre qualsevol patent, copyrights, drets de marques o informaci de negocis confidencial pel que fa als materials o als serveis. Alguns del llocs on han restringit les descrregues illegals sn: la Xina, Pakistan, Iran, Sudan, Etiopia...En aquests llocs han censurat el poder descarregar arxius internet, descarregar msica, vdeos, pellcules... Les lleis ho han fet per a que el govern vegi quin tipus d'arxius sn i aix puguin decidir si sn vlids o no per a els ciutadans. -Pasos que al 2009 estaven fent descrregues illegals- 7
10. 10. 6- Com afecta la pirateria en tot el mn? Aquesta consisteix en la cpia, reproducci, la fabricaci o l's no autoritzat de productes de software protegits per les lleis de drets d'autor i pel's tractats internacionals. S'entn per pirateria qualsevol acte pel qual es duu a terme una explotaci de drets de propietat intellectual de manera illcita, amb la finalitat d'elludir el compliment de la llei. Els aspectes que es veuen afectats fundamentalment per la pirateria sn drets d'explotaci de contingut econmic, que correspon als autors: reproducci, distribuci i comunicaci pblica, aix com aspectes del dret moral (plagi). Les activitats ms usuals consisteixen en la reproducci i distribuci mitjanant la duplicaci i la comercialitzaci de discos sense l'autoritzaci de l'entitat que gestiona els drets de l'autor (SGAE), sense l'autoritzaci expressa del productor discogrfic propietari del mster discogrfic o de l'entitat que gestiona els seus drets (AGEDI) i per ltim, sense l'autoritzaci de l'entitat que gestiona els drets que la llei reconeix als artistes. Aquesta activitat es repeteix de forma similar en altres camps com el software, els videojocs, la televisi digital i el DVD. Les seves conseqncies ms directes han estat xifrades per la Taula Antipiratera en unes prdues de 781.32 milions d'euros. Aix situa a Espaa molt per sobre de la mitja europea. Per exemple, en el cas del software, el nostre pas, amb un 51% de programes pirata. TIPUS DE PIRATERIA: End-User-Piracy Cpia de l'usuari final- Aquesta forma de pirateria fa referncia a la cpia sense llicncia de software per part de persones o empreses, inclosa la installaci de software en ms equips de l'estipulat en el contracte de llicncia. Hard Disk Loading (Crrega en el disc dur)- Aquesta prctica consisteix a carregar prviament i de manera illegal una cpia del software en l'equip abans de la seva venda. Un escenari tpic pot donar-se quan un Ensamblador de PC's obt una cpia legal i, a continuaci, installa el programa de forma illegal en diverses mquines. Counterfeiting (Falsificacions)- La falsificaci s la duplicaci i distribuci illegal de productes de software de manera que semblin originals (incloent a les cpies cartules, serigrafies, nmeros de srie...). Bootlegging (Llicncies no apropiades)- En aquest escenari, els productes s'originen de programes i canals legals, per es tornen a distribuir de manera illegal a altres persones que no posseeixen o no tenen dret a aquestes llicncies. Internet Piracy (Pirateria en Internet)- La pirateria en Internet t lloc quan el material, els procediments o les eines amb dret d'autor utilitzades per a modificar dita material es distribueixen illegalment a travs dels serveis on-line. 8
11. 11. -Pirateria en alguns pasos durant el 2011- 9
12. 12. 7- Quins sn els pasos on safectuen ms descarregues illegals? El sector de musical dans va passar de ser vist com un mitj a travs del qual es podien transmetre determinades idees poltiques i valors a ser concebut com una eina per augmentar les exportacions nacionals en el context de leconomia mundial del coneixement. A nivell mundial, i segons les dades corresponents al 2008 de la Federaci Internacional de la Indstria Fonogrfi ca (IFPI), Dinamarca se situa en el vint lloc en el rnquing de facturaci per msica enregistrada, s a dir, les discogrfi ques daneses generen un 0,7% dels ingressos globals en aquest mercat. Daltra banda, i en relaci a les vendes digitals, el mercat dans es posiciona en el lloc disset, amb un 0,5% del mercat internacional. Per acabar, i pel que fa referncia als ingressos per actuacions musicals, ocupa el dotz lloc en el rnquing, amb un 1,8% del mercat. En relaci a les vendes de CD, Dinamarca s dels pasos del mn en qu sen consumeixen ms: 1,3 discs per persona i any. Aquest elevat consum fa que es posicioni a nivell global com el cinqu pas amb un rtio tan elevat, noms per darrera del Regne Unit, Noruega, Sussa i Austrlia. En aquesta segent taula podem veure com afecta la pirateria en la msica, els videojocs, les pellcules i els llibres, i si ens anem a el resultat final veurem que el percentatge es bastant elevat. -Taula on veiem el % de la pirateria- 10
13. 13. 8- Pgines dinternet on poder descarregar-les Les possibilitats del trnsit IP sn enormes, d'aquesta forma podem trobar una basta varietat de formes tals com la transmissi d'arxius de musica, vdeo i de continguts audiovisuals en diversos formats (mp3, wan, wma etc.), rdios online, possibilitat de converses telefniques a travs de trnsit IP (VolP), o transmissi de televisi per IP IPTV. Encara que un arxiu s transms independentment del contingut, hi ha una mplia gamma de possibilitats a l'hora de transmetre arxius multimdia segons les necessitats del servei que desitgem oferir. - A travs dels protocols HTTP / FTP i un client capa de suportar-los, es senzill descarregar des d'un servidor els continguts audiovisuals que hagin estat penjats. Podcasts: Les subscripcions tipus podcast sn tamb una forma de descarregar-se continguts audiovisuals. En aquest cas, algunes plataformes podcast tamb ens permeten rebre dades en streaming. Per a penjar aquests podcasts una de les eines ms accessibles per l'usuari mitj s el broadcast machine". P2P: A travs de les xarxes tipus P2P s com es mou un volum ms alt d'arxius multimdia per internet. Amb la qual cosa els usuaris s'encarreguen d'oferir els continguts i lample de banda. El seu avantatge rau en la gran varietat disponible de continguts i la senzillesa de trobar el que hom busca. L'aplicaci ms popular sobre xarxes P2P s emule. Una variant molt utilitzada s bit torrent. -Algunes de les aplicacions per poder descarregar coses- 11
14. 14. 9- Opinio personal Crec que aquest treball ha estat b ja que d'aquesta manera aprenem coses noves que anteriorment no saviem com ara per exemple els llocs on no es poden fer qualsevol descrrega legalment i aix (per a la meva opini) no ho savia ni tenia ni idea. Hi han hagut alguns punts que m'ha costat de trobar com ara per exemple el llocs on no es permeten fer cap tipus de descrrega o b el que la llei diu sobre aix. Per finalment ho he trobat i crec que ha sigut el punt que ms m'ha costat. Per els dems, no ha sigut tan costs. Bibliografia Per poder fer aquest treball he consultat les pgines web: www.googleusercontent.com www.wikipedia.org www.googleimatges.com 12