1

Pràctica d’avaluació continuada. PAC 2

Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació.

Activitat 2.3. Projecte Final.

2012

Maria Magdalena Martínez SalomAula 219/06/2012

Índex

Introducció.......................................................................................................................3

Disseny de l’activitat........................................................................................................4

Mapa conceptual.............................................................................................................9

Desenvolupament..........................................................................................................10

Avaluació de l’aprenentatge aconseguit........................................................................21

Avaluació tecnològica....................................................................................................22

Conclusions...................................................................................................................23

Annexes.........................................................................................................................24

Autoavaluació de l’activitat:................................................................................................24

Autoavaluació de l’activitat continuada:............................................................................25

Web bibliografia.............................................................................................................26

2

Introducció

Aquesta pràctica té com a objectiu que l’alumnat desenvolupi un aprenentatge significatiu. Els alumnes són els encarregats de comunicar sobre què volen investigar, a través de diferents debats i converses, manifestant els seus interessos i les seves motivacions. Aprofitant una situació diària a l’aula, sorgeix un problema, a partir del qual es desenvolupa tota l’activitat. Es tracta d’un problema significatiu per als alumnes, ja que no és un tema que té lloc en el seu llibre de text de l’àrea de coneixement del medi, sinó que sorgeix d’una situació real, i al qual els alumnes volen donar solucions i respostes. En aquesta activitat, l’alumnat no és un simple receptor, sinó que és l’encarregat d’investigar, seleccionar, estructurar i oferir informació per tal de resoldre el problema.

El terme d’aprenentatge significatiu fou introduït per Ausubel, que considera que perquè aquest es doni s’ha d’atribuir significat a un nou contingut. Al llarg d’aquest aprenentatge tindran lloc dos processos importants: l’assimilació, és a dir, enganxar el coneixement a les idees prèvies de l’alumne, les quals sempre es tindran en compte i seran des d’on partirem, i per una altra banda, l’acomodació, que tindrà lloc dintre les estructures mentals. Els individus aprenen interioritzant els estímuls captats adaptant-los als seus esquemes i estructures prèvies. Ausubel assenyala la importància d’ensenyar a aprendre i de l’aprenentatge per descobriment, a través del qual, el subjecte descobreix per si mateix els continguts que es volen transmetre.

L’aprenentatge que es desenvolupa en aquesta activitat es basa en la Teoria constructivista, des de la qual extraiem que si bé l’aprenentatge es pot facilitar, cada persona reconstrueix la seva pròpia experiència interna, del que deduïm que el coneixement no es pot mesurar, ja que és únic en cada persona, en la seva pròpia reconstrucció interna i subjectiva de la realitat. Aplicant aquesta teoria a una aula amb alumnes, es poden crear contextos favorables per a l’aprenentatge, amb un clima motivacional de cooperació, on cada alumne reconstrueix el seu aprenentatge amb la resta del grup. Aquesta forma de treball permet a l’alumne l’aprenentatge de tota una sèrie d’eines, formes d’investigar, desenvolupar, estructurar, conèixer, solucionar, etc... molt útils, amb l’objectiu d’adquirir la capacitat d’aplicar aquests coneixements i estratègies apreses en altres contextos i en altres situacions de la seva vida.

3

Disseny de l’activitat

TÍTOL DE L’ACTIVITAT:

ELS TAURONS SÓN PEIXOS?

DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS I TECNOLOGIA MEDIADORA:

Aprenents: 25 alumnes de primer de primària.Mediadors: la mestra tutora i la mestra de suport.Tecnologia mediadora: Ordinadors amb connexió a Internet, jocs clic, programa edilim, web youtube, cercador Google, càmera de fotos, pissarra digital.

DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA:

A partir de la conversa mantinguda amb el grup sobre la sortida que es farà d’aquí uns mesos a l’Aquàrium, s’ha parlat dels diferents tipus d’animals que trobarem allà. Alguns comenten que veurem peixos, tortugues, taurons, etc... En aquest moment sorgeix, per part dels alumnes, la curiositat de voler conèixer moltes més coses sobre els animals marins. En relació als taurons, es produeix un debat entre els nens/es del grup, ja que alguns diuen que els taurons són peixos grossos i d’altres diuen que no. Es proposa al grup triar un animal i investigar sobre ell. Després de diferents propostes sobre quin animal es vol aprofundir (balena, tauró, dofí, tortuga...), es fa una votació i el grup decideix l’animal del seu projecte, en aquest cas, els taurons. Es proposa al grup fer una investigació conjunta sobre aquests animals per tal de saber si són peixos, i a més, poder coneix-se’ls millor; què mengen, quin tipus de taurons hi ha, com es diuen les parts del seu cos, com respiren, etc...

DESCRIPCIÓ ARGUMENTADA:

D’acord amb la terminologia de Jonassen farem referència a tres conceptes específics del problema:-Estructuració: es tracta d’un problema mal estructurat, ja que aquest projecte no estava establert en la programació desenvolupada a principi de curs, sinó que ha sorgit dels interessos dels alumnes a partir de l’explicació que es fa sobre una sortida que tindrà lloc unes setmanes més tard.-Complexitat: es tracta d’un problema que a priori es pot definir com a complex, ja que són els mateixos alumnes els que han d’aportar els seus coneixements, investigar i cercar informació i solucions. En aquest cas, no se’ls dóna un full amb tota la informació relativa als taurons que el llibre de medi diu que els alumnes d’aquesta edat han de saber, sinó que aquests, a partir de les seves curiositats i interessos arribaran a construir coneixements i donar solucions als seus problemes. Les mestres seran les encarregades d’encaminar aquest projecte, a través de la conversa i el debat amb el grup. Les mestres no donen la solució al problema, sinó que guien i

4

ajuden l’alumne a buscar-la. Doncs, al llarg del projecte veurem que no es tracta d’un problema tan complex, ja que els taurons han estat estudiats i investigats per diferents camps, i per tant, els alumnes tenen accés a les respostes de les preguntes que han plantejat. -Especificitat del camp: es tracta d’un problema situat, ja que té lloc en un entorn concret, conegut pels alumnes, i on es té en compte les possibilitats que aquest ofereix. El fet que el context sigui proper als alumnes i que aquests en siguin coneixedors i el dominin, els facilita la resolució del problema.

COM ES PLANTEJA ALS ALUMNES PER A QUE SIGUI SIGNIFICATIU:

Partint del debat que sorgeix entre els alumnes sobre si els taurons són peixos, i les diferents preguntes que fan sobre els animals marins, som conscients que els interessos del grup són cada vegada majors. Vista la curiositat que mostren, se’ls proposa fer un projecte sobre un dels animals marins que hem comentat, per tal de poder donar respostes a algunes de les preguntes que s’han formulat. A través d’una votació, els alumnes es decanten pels taurons com a animal d’aquest projecte. A partir d’aquí, sorgeixen moltes preguntes sobre els taurons, interessant-se per saber què mengen, com respiren, quins tipus de taurons hi ha, etc... Alguns alumnes són valents i donen les seves possibles solucions, fent les seves hipòtesis. La primera activitat que es porta a terme és recollir els seus coneixements previs, anotant-ho a una cartolina sota l’encapçalament “què sabem?”.

CONTEXT DE L’ACTIVITAT:

Aquest projecte es duu a terme en l’àmbit formal, ja que té lloc en una escola pública d’Educació Infantil i Primària de la barriada de Son Ferriol de Palma de Mallorca. El grup en qüestió, pertany a primer de Primària i està format per 25 alumnes.Les diferents activitats tindran lloc en diferents espais; aula ordinària i aula d’Informàtica.

CARATERÍSTIQUES COGNITIVES, EMOCIONALS, ACTITUDINALS:

El grup està format per 25 alumnes, 13 noies i 12 nois. Els alumnes es coneixen molt entre ells, ja que han fet tota l’etapa d’infantil plegats, el que fa que es donin bones relacions interpersonals, llevat d’alguns petits conflictes. En general, és un grup amb bones capacitats per a l’aprenentatge, molt participatiu, feiner, amb ganes d’aprendre i de millorar, i molt xerrador, fet que de vegades dificulta el treball. Estan acostumats a treballar per projectes, ja que n’han fet alguns a Infantil, i per tant coneixen la forma de treball. Tenen una actitud molt positiva i col·laboradora encara que de vegades els costa complir algunes normes com aixecar la mà per xerrar, esperar el torn, etc...En aquest grup hi ha quatre casos a destacar i a tenir en compte: una nena amb cas d’absentisme, una altra nena amb retard maduratiu, un nen amb problemes de comportament i una nena amb dislèxia.Els alumnes d’aquest grup disposen d’una hora setmanal dedicada a Informàtica, on han après a manejar l’ordinador; saben encendre i apagar, posar la contrasenya per entrar, fer recerques al Google, obrir programes com el jclic o el youtube, etc... Per

5

tant, són bastant autònoms a l’hora de treballar amb eines informàtiques.

COMPETÈNCIES QUE ES TREBALLARAN:

Competències comunicatives:Competència comunicativa, lingüística i audiovisual: -Capacitat d'usar correctament la llengua per expressar i entendre missatges. El terme engloba les quatre destreses bàsiques.-Capacitat de saber escoltar i respectar les opinions dels altres.-Capacitat d’estructurar la informació pertinent.Competència artística i cultural:-Conèixer, comprendre, apreciar i valorar críticament diferents manifestacions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d'enriquiment i gaudi.-Capacitat de saber crear amb paraules, amb el propi cos, amb tota mena de materials, suports i eines tecnològiques, tant individualment com col·lectivament, les representacions i anàlisi de la realitat que facilitin l'actuació de la persona per viure i conviure en societat.-Capacitat de posar en joc habilitats d’elaborar idees i regular sentiments propis i aliens; trobar fonts, formes i vies de comprensió i expressió; planificar, avaluar i ajustar els processos creatius necessaris per aconseguir uns resultats. - Capacitat de posar en funcionament la iniciativa, la imaginació i la creativitat per expressar-se mitjançant codis artístics.Competències metodològiques: Competència digital: -Ús interactiu de les aplicacions i recursos oferint altres maneres de treballar i d'accedir a la informació i al coneixement. La competència digital, pel que fa a la interacció en grups heterogenis, es manifesta en l'adquisició i desenvolupament d'habilitats per al treball col·laboratiu, el coneixement dels diferents registres i llenguatges de comunicació, dels mètodes de participació en la construcció i desenvolupament de projectes, la utilització de serveis en línia per al treball col·laboratiu i en diferents suports (oral, imprès, audiovisual, digital o multimèdia) i l'organització de la feina a través d'aquests instruments.Competència d’aprendre a aprendre: -Capacitat d'endinsar-se en un aprenentatge amb l'objectiu d'adquirir els sabers i les habilitats constitutius d’aquest procés.Competència d’autonomia i iniciativa personal: -Aconseguir un alt grau d'autoconeixement i control de les emocions pròpies, essent capaços de fixar-se metes i decidir com arribar-hi, buscant elements de motivació i ajuda per aconseguir l'èxit. -Reflexionar sobre el que ens envolta i com ens afecta, per tal de liderar processos o buscar solucions a problemes basant-se en els propis recursos.Competències específiques centrades en conviure i habitar el món:Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic: -Capacitat d’establir contacte amb la nostra realitat directa tant virtualment com físicament. -Capacitat d'entendre l'entorn immediat, orientar-se en ell, reconèixer les seves característiques i possibilitats d'anàlisi i com es pot relacionar cada subjecte amb aquest entorn.Competència social i ciutadana:  -Capacitat d’emetre un judici crític sobre la realitat que ens envolta, després d'informar-nos sobre el seu funcionament, i actuar-hi.

6

-Capacitat d’establir una escala de valors (auto coneixement), escollint preferentment conductes que afavoreixen la cohesió social, com ara la solidaritat.-Capacitat de relació amb els altres, mostrant empatia, domini de la comunicació i desig d'interacció.

OBJECTIUS ESPECÍFICS:

- Cercar i seleccionar informació sobre els taurons per tal de conèixer les seves característiques.

- Participar de manera activa adoptant una actitud responsable en les activitats grupals i individuals.

- Reflexionar sobre el propi procés d’aprenentatge.- Respectar i escoltar les aportacions dels companys.- Gaudir i saber recollir informació de les diferents fonts exposades (vídeos, jocs,

activitats, sortida a l’Aquàrium, fitxes...)- Participar en l’elaboració d’un llibre comú per a la biblioteca d’aula.- Elaborar un llibret individual sobre els taurons.- Treballar de forma cooperativa en les activitats grupals.- Utilitzar adequadament les TIC i tot el material que es posa a l’abast.- Reflexionar sobre els resultats, identificar els problemes i cercar alternatives de

millora.

CONTINGUTS:

Conceptuals: -Característiques i parts dels taurons.-Respiració dels taurons.-Les dents dels taurons.-Classes de taurons.-Alimentació dels taurons.-Naixement dels taurons.Procedimentals:-Recerca, selecció i exposició d’informació.-Desenvolupament de les diferents qüestions que volem conèixer.-Visualització de diferents vídeos sobre els taurons.-Treball a través dels jocs de clic i d’un llibre digital.-Sortida a l’Aquàrium de Palma de Mallorca.-Elaboració d’un dossier comú.-Elaboració d’un llibret individual.-Treball a través de diverses fitxes.Actitudinals:-Participació activa, responsable i respectuosa.-Reflexió sobre el propi procés d’aprenentatge.-Actitud col·laboradora i cooperativa. -Cura vers els materials emprats.

PREVISIÓ DE LA SEQÜÈNCIA DE L’ACTIVITAT:

7

Es preveu que es portaran a terme 20 sessions en l’àrea de coneixement del medi per tal de desenvolupar tot el projecte. En tot cas, sols és una dada orientativa, ja que el grup serà el que marcarà el ritme de feina i la flexibilitat en les sessions serà fonamental per a l’obtenció d’un treball profitós.

FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL DISSENY I VINCULACIÓ AMB ELS CONTINGUTS:

Ens basarem en una perspectiva constructivista, mitjançant el qual els alumnes són agents actius i investigadors, protagonistes del seu propi procés d’ensenyament. Les mestres seran les persones encarregades de facilitar i de posar a l’abast totes les eines necessàries per tal que el subjecte sigui capaç d’organitzar, interpretar i donar sentit a la informació que rep, i no sols això, sinó que també sigui capaç de construir el propi punt de vista, un judici personal, una veritat particular a partir d’altres veritats parcials. L’objectiu primordial serà formar els futurs ciutadans perquè es converteixin en aprenents flexibles, eficaços i autònoms, dotant-los de capacitat d’aprenentatge i no només de coneixements i sabers. Tot ensenyament partirà del que els alumnes ja coneixen, tenint en compte les seves necessitats i els seus interessos.

PROCEDIMENTS I CRITERIS PER A L’AVALUACIÓ:

Avaluació inicial: a través de les converses s’avaluaran els coneixements previs dels alumnes. El projecte tindrà com a punt de partida aquests coneixements.Avaluació contínua, evolutiva i formativa: a través de l’observació dels mestres s’avaluarà si hi ha una evolució de l’alumne en quant als coneixements que es treballen. Les diferents activitats individuals i grupals realitzades permetran als alumnes reflexionar sobre el seu propi procés, autoavaluant el seu treball. L’esforç, l’actitud i la participació dels subjectes serà de vital importància. Avaluació final: s’avaluarà el progrés de l’alumne, la seva participació, els seus treballs, etc... i es passarà una petita prova per deixar constància del que han après.Criteris d’avaluació:

• Adopció de decisions i responsabilitats: proposar, argumentar, triar...• Tractament de la informació: cercar, organitzar, interpretar i assimilar.• Comunicació de la informació: fer-la comprensible, compartir-la, elaborar-la i

transformar-la en coneixement.• Avaluació dels aprenentatges: ser conscients del que sabem, del que ignorem,

com ho hem abordat...• Adquisició d’una actitud positiva, col·laboradora i activa.• Conscienciació del que s’ha fet i s’ha après.• Aplicació del que s’ha après a altres situacions o establiment de noves

relacions.

PREVISIÓ DE LA TEMPORITZACIÓ:

Es portarà a terme durant el tercer trimestre del curs.

8

9

Mapa conceptual

10

Desenvolupament

Sessió 1: Es conversa sobre la sortida que farem a l’Aquàrium i es parla sobre els diferents animals marins. El grup decideix elaborar un projecte sobre un animal marí. Els alumnes i la mestra fem un llistat a la pissarra dels animals sobre els que més ens interessa investigar: balena, tauró, dofí, tortuga... Després, cada alumne/a escriu en un paperet l’animal que més li agrada per a desenvolupar el projecte. La majoria dels alumnes decideixen treballar sobre el tauró.

Sessió 2: Mitjançant el diàleg compartim el que sabem sobre els taurons, fent diferents hipòtesis. La mestra va anotant en una cartolina tota la informació sota l’encapçalament “què sabem dels taurons?”. Els alumnes ho van anotant en un full elaborat per a aquest fi.

11

Sessió 3: A través de la conversa, els alumnes manifesten els seus interessos per conèixer els taurons, fent diferents preguntes que la mestra anota en una cartolina sota l’encapçalament “què volem saber dels taurons?”. Totes aquestes preguntes s’agrupen en sis blocs: com són els taurons?, com respiren?, com són les dents dels taurons?, classes de taurons, què mengen els taurons? i com neixen?. Els alumnes escriuen les preguntes en el full corresponent.

12

Sessió 4: Es fan cinc grups de 4 i un grup de 5. Cada grup té la responsabilitat de buscar informació sobre una de les preguntes que volem investigar. Per exemple, el grup 1 investigarà sobre “com són els taurons?” (característiques, el tauró per dins i parts del tauró). A casa, i amb la família, cada component farà una recerca, mitjançant l’ordinador o a través de llibres, i ho imprimirà/fotocopiarà per portar-ho a l’escola. Els alumnes anoten a l’agenda el projecte que es durà a terme, així com la pregunta sobre la que els ha tocat investigar, per tal que les famílies puguin col·laborar.

Sessió 5: Els alumnes comparteixen la informació, textos, imatges, etc..., cercada a casa, així com les eines emprades, ordinadors, llibres, vídeos, pel·lícules, etc..., amb els companys/es de la classe i s’obri un debat, a través del qual es parla i s’explica tota la informació recopilada.

13

Sessió 6: Es desenvolupa la pregunta 1 “com són els taurons?” (característiques, el tauró per dins i parts del tauró). Els alumnes encarregats de buscar informació sobre aquesta pregunta són els encarregats d’extreure els continguts més rellevants. La mestra anota la informació a la pissarra i cada un ho escriu en el full corresponent elaborat per a aquest fi.

14

Sessió 7: Es desenvolupa la pregunta 2 “com respiren els taurons?”. Els alumnes encarregats de buscar informació sobre aquesta pregunta són els encarregats d’extreure els continguts més rellevants. La mestra anota la informació a la pissarra i cada un ho escriu en el full corresponent elaborat per a aquest fi.

Sessió 8: En aquesta sessió, primer de tot, recordem oralment tot allò que hem après dels taurons, i a continuació, els alumnes visualitzen diferents vídeos sobre els taurons, a través de la pissarra digital de la que està dotada l’aula ordinària. Les adreces corresponents als diferents vídeos que s’han visualitzat es detallen a continuació:

http://www.youtube.com/watch?v=xoLxg31mprUhttp://www.youtube.com/watch?v=kZEQTDlCleA&feature=relatedhttp://www.youtube.com/watch?v=EOh6d1UIQqg&feature=relatedhttp://www.youtube.com/watch?v=O3uKCwVsjAI&feature=relatedhttp://www.youtube.com/watch?v=lP27i3n4Y2I&feature=relatedhttp://blogtiburones.blogspot.com.es/2008/02/documental-tiburn-blanco-en-mallorca.html

15

Sessió 9: Es desenvolupa la pregunta 3 “com són les dents dels taurons?”. Els alumnes encarregats de buscar informació sobre aquesta pregunta són els encarregats d’extreure els continguts més rellevants. La mestra anota la informació a la pissarra i cada un ho escriu en el full corresponent elaborat per a aquest fi.

Sessió 10: Es desenvolupa la pregunta 4 “classes de taurons?”. Els alumnes encarregats de buscar informació sobre aquesta pregunta són els encarregats d’extreure els continguts més rellevants. La mestra anota la informació a la pissarra i cada un ho escriu en el full corresponent elaborat per a aquest fi.

Sessió 11: En aquesta sessió, primer fem un repàs, de forma oral, de tot allò que hem après sobre els taurons fins a aquest moment. Després, acudim a l’aula d’informàtica, i per parelles, treballem a través de diferents activitats de clic relacionades amb els taurons i a través d’activitats presents en un llibre digital (edilim), elaborat per la mestra per a aquest fi. A continuació adjuntem els enllaços corresponents a aquestes activitats i jocs:

http://clic.xtec.cat/db/act_es.jsp?id=3488

http://mmartinezsalom.blogspot.com.es/2012/06/els-taurons-son-peixos_16.html

16

Sessió 12: Es desenvolupa la pregunta 5 “què mengen els taurons?”. Els alumnes encarregats de buscar informació sobre aquesta pregunta són els encarregats d’extreure els continguts més rellevants. La mestra anota la informació a la pissarra i cada un ho escriu en el full corresponent elaborat per a aquest fi.

Sessió 13: Es desenvolupa la pregunta 6 “com neixen els taurons?”. Els alumnes encarregats de buscar informació sobre aquesta pregunta són els encarregats d’extreure els continguts més rellevants. La mestra anota la informació a la pissarra i cada un ho escriu en el full corresponent elaborat per a aquest fi.

Sessió 14: En aquesta sessió té lloc la sortida a l’Aquàrium de Palma de Mallorca. Abans de partir de l’escola, recordem oralment tot allò que ja sabem sobre els taurons. Després, agafem l’autocar i partim cap a l’Aquàrium, ens espera un dia molt divertit i profitós.

17

Sessió 15: En aquesta sessió, es divideixen els alumnes per grups. Es fan 5 grups de 4 i un grup de 5, és a dir, els mateixos grups que es varen fer a la sessió 4 per tal de buscar informació. Els alumnes, amb la informació que varen recopilar entre tots sobre la pregunta que els va tocar investigar a casa, desenvolupen en una cartolina Din-A3 el contingut de la seva pregunta. Així, cada grup col·labora en l’elaboració del llibre comú per a la biblioteca d’aula. El grup ha de decidir quina informació és la més important, com ho poden estructurar, quines fotografies poden incloure, etc...

Sessió 16: En aquesta sessió, cada grup exposa i explica a la resta dels companys el treball desenvolupat en relació a l’elaboració del seu apartat del llibre comú. Cada

18

membre del grup comenta una cosa com a mínim del treball, explicant com s’han organitzat, qui ha fet cada part, etc... La resta dels companys poden preguntar en cas que tinguin algun dubte.

Sessió 17: En aquesta sessió, els alumnes elaboren el seu llibret individual. Pinten la portada del dossier, un dibuix facilitat per la mestra i completen algunes fitxes, com per exemple una fitxa on ells conten què varen aprendre a l’Aquàrium, etc... Després, grapen totes les feinetes fetes per ordre.

19

Sessió 18: En aquesta sessió els alumnes continuem elaborant el seu llibret individual. Els alumnes que acaben ajuden als altres a ordenar feinetes i a grapar. Una vegada acabat el dossier, es portarà a casa per explicar el treball fet als pares i a la família.

Sessió 19: Els alumnes realitzen una prova individual en paper que consta de diferents activitats, per tal que la mestra conegui el seu nivell d’aprenentatge en relació al contingut treballat en el projecte.

20

Sessió 20: En aquesta darrera sessió, tots junts corregim la prova feta en paper en la sessió anterior a través de la PDI i reflexionem sobre les nostres respostes. Finalment, parlem del procés d’aprenentatge dut a terme i posem en comú els sentiments viscuts al llarg del projecte.

A continuació adjunto un enllaç on podreu visualitzar més fotos del projecte:

https://picasaweb.google.com/103222887525457147829/ElsTauronsSonPeixos

21

Avaluació de l’aprenentatge aconseguit

Comentar que les mestres que hem dut a terme aquest projecte, la mestra tutora i la mestra de suport, considerem que els resultats han estat molt positius i satisfactoris. Els alumnes amb els que hem treballat no sols han aconseguit un coneixement conceptual, sinó que a més, han desenvolupat la capacitat d’aprendre a aprendre, a construir coneixement. Mitjançant el treball per projecte, el grup ha desenvolupat diferents formes d’aprendre, adoptant un paper actiu, sense ser un mer espectador, s’ha implicant en la feina, ha col·laborat i ha cooperat amb els altres.

Per a poder aconseguir un aprenentatge el més satisfactori possible, cap a la línea d’un aprenentatge significatiu, primer de tot hem estat conscients de la necessitat de conèixer els interessos i les motivacions dels alumnes, així com els seus coneixements previs. Aquesta necessitat de coneixença ha estat rellevant per tal d’aconseguir acoblar per part de l’alumne la nova informació que anava rebent.

Com hem comentat al principi considerem que l’aprenentatge ha estat positiu, no sols en quant a continguts, sinó a més, en quant a les diferents formes de treballar, molt enriquidores. Els alumnes han hagut d’investigar, reflexionar, organitzar, estructurar, cercar solucions, prendre decisions, adquirir responsabilitats, etc..., fet que considerem essencial de cara a l’assoliment d’un aprenentatge significatiu, en el sentit que, el que fa l’alumne té qualque raó de ser per a ell, no fa les coses per fer, sinó que busca aconseguir un objectiu, en aquest cas, busca una solució a un problema que li interessa. Hem de fer constar que el treball ha estat en tot moment guiat per les mestres, deixant als alumnes la llibertat d’imaginar, manipular i investigar, però sempre des del compromís de les mestres d’oferir consells per a la reflexió i orientacions en quant a la feina. En aquest cas, no es tracta d’oferir-li a l’alumne la solució al problema, sinó ajudar-lo i acompanyar-lo en el camí cap a la seva recerca, de forma el més autònoma possible. Per això, és molt important fer pensar l’alumne i realitzar-li moltes preguntes; on podem cercar informació?, que creieu que és el més important?, com ho podem organitzar?, etc...

Cal destacar també la importància de la contextualització del problema, és a dir, el problema sorgeix en un context, en un àmbit que el grup d’alumnes coneix perfectament i que a més, domina, fet que els ajuda a simplificar la dificultat que pot contenir la feina que han de desenvolupar.

Referent a l’avaluació, aquesta ha estat continuada, i s’ha tingut en compte tota la feina realitzada al llarg del projecte. A través de l’observació, les mestres han anat valorant la participació i el treball que els alumnes han anat desenvolupant. A més, al final del projecte, s’ha passat una prova escrita als alumnes per tal de conèixer el seu grau d’assoliment de continguts i per tal de deixar constància dels resultats acadèmics.

Per finalitzar, creiem que el desenvolupament d’aquest projecte ha estat molt positiu per als alumnes, i pensem que s’ha donat un aprenentatge significatiu en ells, ja que ells han estat els encarregats de construir el seu propi coneixement, avaluant les representacions mentals que posseïen abans del projecte, ampliant-les i modificant-les al llarg d’aquest, aconseguint noves representacions mentals.

22

Avaluació tecnològica

Pel que fa a l’avaluació tecnològica, vull comentar que la valoració que en faig és bastant positiva i satisfactòria. Al principi, quan se’ns va plantejar la pac, vaig decidir treballar amb un grupet de nins de primer que havien de millorar el ritme de lectura, ja que era lenta i el seu nivell estava bastant per davall del nivell del grup. No obstant, va sorgir amb tot el grup de primer la conversa sobre la sortida a l’Aquàrium i, aleshores, vaig considerar que podia ser un projecte molt més bonic i em vaig decidir a portar-ho a terme.

Per una banda, vull destacar la importància d’haver treballat de forma coherent i coordinada amb la mestra de suport, i considero que hem fet bona feina amb els alumnes. La mestra de suport ha col·laborat amb nosaltres en una de les tres sessions que es fan setmanalment de coneixement del medi, intentant que acudís a aquelles activitats on la seva ajuda fos més útil per a aquells alumnes que més ho necessiten, com per exemple en el cas de desenvolupar la prova final en paper. Per part meva, era la primera vegada que jo em posava al capdavant d’un projecte de treball com aquest, i estic molt contenta dels resultats obtinguts. L’ajuda rebuda de l’altra mestra en quant a l’organització, programació i suport al llarg del projecte han estat de gran utilitat, ja que a l’hora de dissenyar l’activitat em va donar alguns consells en quant a dubtes que em varen anar sorgint, ja que ella ja havia fet altres projectes en col·laboració amb altres mestres.

Per una altra banda, reconèixer que les diferents eines tecnològiques que hem emprat han cridat molt l’atenció dels alumnes, tant pel que fa a l’ús de la PDI com a l’ús dels ordinadors, i en concret, dels jocs clic i de les activitats interactives mitjançant el llibre digital que s’han dissenyat per a aquest fi. L’ús d’aquestes eines, ha estat una forma d’aprendre totalment diferent a la que els alumnes estan acostumats i per tant, els ha motivat de manera extraordinària, sense deixar de banda que es tractava d’un projecte de treball que partia d’un problema real que havia sorgit a l’aula i sobre el qual els alumnes estaven interessats en buscar solucions. A més, no hem tingut cap tipus de problema a l’hora de fer ús de les TIC, ni pel que fa als aparells ni a la connexió a Internet.

Vull destacar la importància del coneixement que els alumnes tenen en quant a l’ús dels ordinadors, ja que ens ha permès treballar de forma lleugera, doncs els alumnes ja coneixen com funciona aquesta eina i a més estan acostumats a emprar-la. Pel que fa a les PDI, els alumnes de primer cicle no estan tan acostumats a utilitzar-la, però nosaltres sols l’hem usada en dues sessions; en una per visualitzar diferents vídeos sobre els taurons i en una altra per tal de corregir i reflexionar sobre la prova escrita que els alumnes havien fet en la sessió anterior.

Finalment, dir que no he tingut grans dificultats a l’hora de desenvolupar el projecte ni la pac en si, però si que és cert que hi he invertit moltíssim de temps, ja que alguns programes no els dominava, i per tant, m’he hagut de posar a investigar i fer diferents recerques. No obstant, considero que una de les finalitats d’aquesta pac era també aquesta, i no sols aplicar el nostre disseny amb els alumnes, i per tant, crec que les

23

hores dedicades al treball han estat profitoses i que els resultats han estat satisfactoris, del que n’estic molt satisfeta.

Conclusions

Bé, per part meva i considerant tot el que s’ha comentat anteriorment en aquest miniprojecte, vull afegir que, personalment, he après molt en relació al món de les TIC. La veritat és que aquesta activitat ha estat tot un repte per a mi i em comparo amb els meus alumnes, en una altra dimensió, ja que he hagut d’investigar, organitzar, estructurar, elaborar, etc... per tal d’oferir solucions als meus problemes.

Com a mestra ha estat un projecte motivador, mitjançant el qual me’n he adonat de la utilitat que poden tenir en l’educació totes aquestes eines tecnològiques, algunes de les quals coneixia però com que no les tenia per mà no les usava. Aquesta pac, m’ha obligat en certa manera a saber emprar-les i considero que hi ha hagut en mi un canvi conceptual.

La veritat que la dedicació a aquesta pac crec que ha estat plena, ja que he invertit moltes hores en conèixer com funcionaven programes com dropbox, picasa, edilim, blogger, slideshare, etc... i els resultats de la feina han estat positius i satisfactoris per a mi, considerant que l’esforç ha merescut la pena.

L’ús de les TIC en l’educació ens ofereixen una possibilitat extraordinària de potenciar i construir aprenentatge a través de moltíssimes activitats i formes diferents de treballar, que estimulen l’alumnat, els fan estar actius, els motiven i fan que ells s’engresquin fàcilment. A més, la rapidesa de poder accedir a qualsevol informació en qüestió de segons és un privilegi per als mestres i per tant ens hem de formar i hem de voler endinsar-nos en aquest món tan al·lucinant que ens ofereixen les TIC.

Per finalitzar, també vull referir-me als alumnes protagonistes del projecte. Des del meu punt de vista, el grup amb el que he treballat ha fet molt bona feina, crec que en general puc dir que tots han après, no sols continguts, sinó també diferents formes d’aprendre, i en aquest sentit han crescut i han madurat.

24

Annexes

Autoavaluació de l’activitat:

Per part meva, comentar que he dedicat molt esforç i temps a aquesta pac i considero que els resultats han estat positius i satisfactoris. Pel que fa a la meva experiència docent, no m’havia posat mai al capdavant d’un projecte com aquest pel que, a pesar de ser mestra des de fa sis anys, no ha deixat de ser un repte.

A través d’aquest projecte sobre els taurons, els alumnes han partit d’un problema que ha sorgit d’ells mateixos i que per tant ha estat significatiu per a ells, en un context que coneixen i dominen. Els conflictes no són necessaris per aprendre però si és veritat que quan sorgeixen, no els hem d'evitar, sinó que els hem d'emprar com a punt de partida d'un aprenentatge.

En aquest treball, hem fet ús d’eines tecnològiques, com ordinadors i PDI, que han motivat l’alumnat i han cridat la seva atenció, facilitant l’aprenentatge. A més, s’ha treballat molt en grups petits, afavorint la col·laboració i la cooperació. L’alumnat no sols ha après continguts sinó que també ha desenvolupat la capacitat d’aprendre a aprendre.

Considero que la meva evolució amb el programa cmap ha estat positiva, ja que recordo que en el primer mapa conceptual que vaig elaborar em vaig centrar molt en el que era el programa i les tecnologies, deixant una mica de banda els conceptes a tractar. A més, era un mapa conceptual ple de conceptes, relacions i enllaços, i tal vegada no era tot lo clar que havia de ser. A mesura que he anat elaborant altres mapes conceptuals crec que la millora en quant al treball de conceptes ha estat notable. Penso que aquests darrers mapes han estat més clars i més ben representats. Des del meu punt de vista, l'elaboració de mapes de conceptes poden ser molt útils no sols per avaluar, sinó també per a construir coneixement.

Per acabar, vull mencionar que considero que l’activitat està estructurada tal i com menciona el dossier de la pac 3, ja que inclou tots els apartats. A més, he intentat que l’exposició sigui lo més clara possible i coherent. Pel que fa a l’apartat de disseny i a la presentació, inclouen els apartats necessaris i a més, estan elaborats des de la creativitat. Finalment, comentar que he aconseguit crear un índex automàtic i hipervinculat.

25

Autoavaluació de l’activitat continuada:

Considero que les diferents activitats que s’han portat a terme en aquesta pac 2 han estat molt profitoses, no sols per a l’alumnat en cas d’haver estat aplicades, sinó per a nosaltres com a mestres, ja que ens ofereixen altres formes alternatives de treballar amb els nostres alumnes, afavorint un aprenentatge significatiu.

L'activitat “modelar amb històries” em va encantar i no sols això, sinó que a més, considero que treballar amb companys, en grup, és una font d'aprenentatge molt enriquidora. Aprendre a través d'històries que els altres han viscut és molt útil ja que no són sols activitats pensades sinó posades en pràctica.

He après que els problemes dels alumnes i les seves reflexions poden ser el punt de partida cap a un aprenentatge significatiu, en el qual ells seran els encarregats de construir coneixements per tal de donar solucions als seus problemes. A més, el tipus de disseny elaborat em pot servir de cara a futures planificacions ja que considero que és bastant complet.

Per una altra banda, he fet servir el blog que vaig crear per tal de fer un seguiment de les activitats que hem anat desenvolupant i a més, he fet algunes interaccions amb companys en relació a les preguntes trampa i en quant a altres continguts del seu blog, com conclusions, reflexions i d'altres.

Referent a les lectures i als mòduls de l’assignatura, he llegit i treballat els documents penjats dels diferents autors. En quant a la col·laboració al fòrum, hi he participat, però tal vegada hi hagués pogut dedicar una mica més de temps. La falta de temps material en aquest aspecte ha estat un poc just, i les participacions han estat gairebé les obligatòries. Quan he comentat qualque cosa amb qualque company, ho hem fet al fòrum per tal que el nostre debat pogués solucionar mateixos dubtes a altres. En quant als comentaris amb el consultor, no els he compartit al fòrum quan han estat assumptes personals, com un canvi de tema de l'activitat o una qüestió de qualificació.

26

Web bibliografia

- Cabero, J. (2003). Educació i tecnologia: fonaments teòrics. A: Cabero,J. (coord.) Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. (1-95). Barcelona: FUOC.

- Jonassen, D. (2003). TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista. A: Cabero, J. (coord.) Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. (1-81). Barcelona: FUOC.

- Jonassen, D. (2003). Cas 2. Creació de models a classe. A: Mòdul 2. Les TIC i la construcció del coneixement. Disponible a: http :// materials . cv . uoc . edu / continguts / XW 04_02048_01088/ index . html ? ajax = true Barcelona: FUOC.

- Jonassen, D. (2003). Cas 3. Creació de models a classe. A: Mòdul 2. Les TIC i la construcció del coneixement. Disponible a: http :// materials . cv . uoc . edu / continguts / XW 04_02048_01088/ index . html ? ajax = true Barcelona: FUOC.

- Jonassen, D. (2003). Cas 4. Creació de models a classe. A: Mòdul 2. Les TIC i la construcció del coneixement. Disponible a: http :// materials . cv . uoc . edu / continguts / XW 04_02048_01088/ index . html ? ajax = true Barcelona: FUOC.

- http://kite.missouri.edu

- http://limsamigos.blogspot.com.es/2012/01/prezi-publicar-un-lim-con-dropbox- por.html

- www.blogger.com

Respecte a la llicència:

Marqueu amb una XBY: El material potser distribuït, copiat i exhibit per tercerssempre que aparegui el nom de l’autor.

NC: El materialoriginal i els treballsderivats poden serdistribuïts, copiats iexhibits per tercerssempre que aparegui el nom de l’autor i el seu ús no sigui comercial.

X- Opció triada.

SA: El materialoriginal i els treballsderivats han de serdistribuïts, copiats iexhibits per tercersamb el mateix tipusde llicència.

27