llibre de l'alumne-del text narratiu al text dramàtic i la seva representació

El teatre Seqüència didàctica

Del text narratiu al text dramàtic i la

seva representació

Bàrbara Bernadàs, Laura Creixell i Júlia Guàrdia

Aquesta seqüència didàctica s’ha adreçat a dos grups de

primer d’ESO i un grup de segon d’ESO de currículum

adaptat. A continuació presentem els materials que hem

utilitzat al llarg de les deu sessions que ha ocupat aquesta

seqüència didàctica. S’ha treballat exclusivament sobre

format digital i per tant proporcionem els enllaços a les

presentacions, vídeos i exercicis que es troben a la xarxa, a

més a més dels materials i activitats de què disposaven els

alumnes al moodle i que adjuntaven, una vegada consultats

o treballats, al document que cadascun d’ells tenia

compartit amb nosaltres mitjançant l’eina digital Google

Docs. Així, el fet que els alumnes treballessin amb el Google

Docs ha condicionat la maquetació dels següents materials.

La presentació següent inclou informació sobre els

objectius, l’avaluació, la periodització i gestió de l’aula que

s’ha seguit al llarg de la seqüència:

http://prezi.com/m3unkd4di7ef/copy-of-el-teatre/

http://prezi.com/m3unkd4di7ef/copy-of-el-teatre/

MATERIALS

Presentació

http://prezi.com/t1qxg9szvzzs/el-teatre/?utm_campaign=share&utm_medium=copy

TEXT TEATRAL: EXCALIBUR

ACTE TERCER

A escena es veu la plaça d'un poble. Al fons s'insinuen les siluetes de les cases.

Una pedra amb l'espasa Excalibur clavada presideix el centre de l'escenari.

LANCELOT dirigeix l’extrem de la seva espasa al pit d’ARTÚS. ARTÚS, recolzat

contra la pedra espera l’estocada definitiva…

ARTÚS: A què esperes, Lancelot?

LANCELOT: Rendeix-te. No m’obliguis!!

ARTÚS: Fes el que has de fer!!!

GINEBRA: No, Lancelot!! Fes-ho per mi. L’estim.

MORGANA (Sortint de les ombres): Ja ho has sentit, Lancelot, ell t’ha furtat

l’amor de Ginebra. Descarrega la teva força en el cop definitiu. Excalibur serà

teva… Seràs rei i Ginebra tornarà a caure als teus peus…!

LANCELOT (cridant): No puc evitar-ho!!!

Però en aquest moment succeeix la meravella: mentre LANCELOT sosté en l’aire

l’espasa del Llac per descarregar-la sobre el seu amic, la mà dreta d’ARTÚS

troba el mànec d’Excalibur i amb absoluta facilitat extreu l’espasa de la pedra a

http://prezi.com/t1qxg9szvzzs/el-teatre/?utm_campaign=share&utm_medium=copy

temps de parar l’estocada de LANCELOT. En el xoc de les espases salten

espurnes i centelles... […] ARTÚS, enmig de l’escena, sosté Excalibur en les seves

mans…Tots queden estupefactes. […]

GINEBRA: Artús…! És… Excalibur!

ARTÚS: Sí, ja ho veig.

SIR HÈCTOR: He criat a ca meva el rei d’Anglaterra sense saber-ho… (S’agenolla

davant ARTÚS).

ARTÚS: Què fas, pare? Alça’t, per favor, som el teu fill…

SIR HÈCTOR: No, Artús… No ets el meu fill. Acabat de néixer, Merlí et va confiar

a mi, però el teu origen és un misteri… Jo no som ton pare…

ARTÚS: Merlí…!

MERLÍ: Està dient la veritat, Artús…

ARTÚS: No! És mentida!! No vull ser rei! No vull Excalibur!! Vull continuar sent el

teu fill!!!

Torna a clavar Excalibur a la pedra… Torna a sentir-se un tro.

MORGANA: N’Artús no pot ser rei, no és de sang noble! Tu has guanyat el

combat, Lancelot! Excalibur és teva!

LANCELOT: Però…

MERLÍ: Intenta-ho, Lancelot. Hi tens tot el dret.

LANCELOT pren Excalibur amb força, però l’espasa no es mou[…]

MERLÍ: No pots canviar el teu destí, Artús. Treu l’espasa!

MORGANA: No! No hi té dret! Ni tan sols és cavaller. […] Qui ets en realitat?

MERLÍ: El fill autèntic del rei Uther i la reina Igraine. A qui tots donaven per mort

i que jo vaig rescatar del foc.

SIR HÈCTOR: El fill del rei Uther…! Beneïts siguin els ulls que han pogut veure’t…!

MERLÍ: Aquesta és la teva veritat, Artús. Fes front al teu destí. Treu l’espasa!!!

Suaument, sense dificultats, ARTÚS eleva Excalibur per damunt del seu cap. El

cel torna a il·luminar-se.

MERLÍ: Un sol rei! Una sola terra!

TOTS (genoll a terra): Un sol rei! Una sola terra!

CARLES PONS, Merlí i el jove Artús.

TEXT NARRATIU: EXCALIBUR

Lancelot i Artús es trobaven a la plaça del poble on hi havia l'espasa

encantada Excalibur clavada a la pedra que feia anys que la custodiava. Lancelot

apuntava la seva afilada espasa contra el pit d’Artús i aquest, recolzat a la pedra,

esperava l’estocada final i veia venir l’arribada de la seva mort. Amb un to

desafiant i mirant directe als ulls Lancelot, Artús digué:

- Què esperes, Lancelot?

En Lancelot estava molt enrabiat i agafant-lo pel coll mentre amb l’altra

mà li oprimia l’espasa contra el pit, exclamà:

- Rendeix-te! No m’hi obliguis!

- Fes el que has de fer!!! - contestà Artús cridant.

La dolça Ginebra que presenciava l’escena amb el cor encongit, no pogué

resistir més la tristesa i exclamà amb un crit d’angoixa:

- No, Lancelot! Fes-ho per mi! L’estimo.

D’entre les ombres d’aquell bosc que semblava encantat va aparèixer

Morgana i amb una veu malèfica es dirigí a Lancelot que treia foc pels queixals:

- Ja ho has sentit, Lancelot, ell t’ha robat l’amor de Ginebra. Descarrega la

teva força en el cop definitiu. Excalibur serà teva... seràs rei i Ginebra tornarà a

caure als teus peus...!

En aquell moment, Lancelot pres per la ràbia va emetre un crit lamentant

que no podia evitar matar-lo. En aquell precís instant, quan Lancelot era a punt

de clavar l’arma al pit del seu amic, Artús va arrencar l’espasa de la pedra com

per art de màgia i la va empunyar amb una força increïble. El metall d’Excalibur

va xocar contra la fulla de l’espasa de Lancelot d’una manera tan forta que en

van saltar espurnes.

Ginebra, que no podia creure el que els seus ulls acabaven de veure, va

exclamar amb un fil de veu:

- Artús...! És...Excalibur!

- Sí, ja ho veig! - va contestar Artús amb els ulls ben oberts, sorprès del

que acabava de fer.

Aquella mateixa nit, Sir Hèctor va agenollar-se davant d’Artús i amb gran

admiració va exclamar davant del poble:

- He criat a casa meva el rei d’Anglaterra sense saber-ho! - va exclamar

amb alegria.

Artús va agafar el seu pare dels braços i li va demanar que s’aixequés. En

aquell moment, Sir Hèctor, amb llàgrimes als ulls, va confessar a Artús que ell no

era el seu fill i li va explicar que quan ell, Artús, era un nadó, el mag Merlí va

portar-lo a la cort i li va confiar l’infant a Sir Hèctor. El seu origen, però, era un

misteri que mai ningú havia gosat endevinar. Artús, amb gran sorpresa va

dirigir-se a Merlí que, fent que sí amb el cap, va afirmar-li que allò era cert.

Pres per la ràbia i la incertesa, Artús no s’ho podia creure i va clavar

l’espasa a la pedra per rebutjar la seva nova condició de rei. Artús va dir a Sir

Hèctor que no volia ser rei, que ell només volia seguir sent el seu fill com havia

estat durant tots aquells anys. En aquell mateix instant un tro va ressonar a tota

la vall.

Morgana, que havia vist el que havia succeït, va animar Lancelot perquè

intentés agafar Excalibur, l’espasa que Artús havia clavat de nou a la pedra.

D’aquesta manera ell seria el rei, el veritable mereixedor d’Excalibur i no pas

Artús que no tenia sang noble. Lancelot, amb pas ferm cap a l’espasa va intentar

treure-la amb totes les seves forces, però l’espasa seguia allà clavada. Merlí, en

veure que Lancelot intentava agafar l’espasa va exclamar mirant Artús:

- No pots canviar el teu destí, Artús! Treu l’espasa!

Morgana, consumida per la ràbia va cridar ferotge:

- No! No hi té dret! Ni tan sols és cavaller! Qui és en realitat?

Merlí, que ja no podia amagar més el secret, va revelar la veritable

identitat d’Artús:

- És el fill autèntic del rei Uther i la reina Igraine a qui tots donaven per

mort i que jo vaig rescatar del foc.

Tots van quedar admirats en saber la procedència d’Artús i Merlí va

aconsellar a Artús fer front al seu destí pronunciant les paraules:

- Un sol rei! Una sola terra!

Tots els que eren presents a la plaça es van adherir als càntics de Merlí i, amb un

genoll al terra van començar a exclamar tots a la vegada:

- Un sol rei! Una sola terra! [...]

Deures

Diari de la sessió 1

1. Què t'ha agradat més de la sessió d'avui?

2. Què t'ha agradat menys?

3. Digues alguna cosa que t'hagi cridat especialment l'atenció.

4. Digues almenys dues coses que hagis après avui.

El misteri del teatre

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=34446

A partir del vídeo del “Misteri del teatre” responeu les preguntes següents:

(A partir del minut 00:49)

1. A partir de quins tipus de textos es poden crear obres de teatre?

2. Què creus que és un càsting? Explica-ho.

3. En quin espai se solen representar les obres? A part d’aquest lloc, creus que

es poden representar en altres llocs diferents?

(A partir del minut 06:39)

4. Creus que els actors simplement s’han d’aprendre el seu paper i limitar-se a

recitar-lo en veu alta? O hi ha altres aspectes que han de tenir en compte?

Quins creus que podrien ser aquests aspectes?

5. Perquè creus que és important el vestuari dels actors? Quines

característiques podem saber de l’obra, a partir de la seva roba?

6. Quin és el paper del caracteritzador?

7. Perquè creus que és important la música al teatre?

Presentació

http://prezi.com/czguvt6sx-tt/el-text-teatral/

Recursos

http://www.online-stopwatch.com/

Adaptació i traducció d'un fragment d“El canari” de Richard Hughes

En aquell temps vivia a Tànger un humil

sabater a un taller, proper a l'entrada del

port, on tenia un canari dins d'una gàbia.

ACTE I

ESCENA I

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=34446

http://prezi.com/czguvt6sx-tt/el-text-teatral/

http://www.online-stopwatch.com/

Un dia, mentre reparava sabates, va passar

per allà un vell pelegrí, barbut i amb la

roba esquinçada, que va quedar fascinat

pel cant de l'ocell.

Davant la gàbia, el pelegrí va estar

escoltant el seu cant amb els ulls tancats

pel plaer que li oferia aquella música.

Llavors va començar a suplicar a l'amo que

li vengués l'ocell, cosa que el sabater no

estava disposat a fer perquè apreciava

moltíssim l'ocell.

S'obre el teló. Apareix a escena el taller d'un

sabater amb una taula plena d'eines i sabates.

Des d'una finestra es veuen vaixells amarrats

al port. A la dreta de l'escenari, una gàbia amb

un canari del qual se sent el cant de fons. El

sabater es troba tot sol a escena, assegut

davant la taula i treballant ben concentrat

amb les sabates fins que entra a l'escena un

pelegrí, barbut i amb la roba esquinçada.

PELEGRÍ (treient-se el barret del cap amb

educació): Bon dia, bon home! Que es pot

passar?

SABATER (deixant de treballar): Bon dia i bona

hora! Passi, passi, no es quedi a la porta!

(El sabater s'apropa lentament i es planta

davant la gàbia. Es queda mirant el canari.)

PELEGRÍ: Anava pel carrer i he quedat encisat

pel cant d'aquest ocell...(tancant els ulls per

gaudir més del seu cant). M'agradaria poder

escoltar-lo sempre...Que me'l vendríeu?

SABATER: Impossible, senyor! M'estimo

profundament la companyia del cant del meu

canari.

PELEGRÍ (decepcionat): És una llàstima....de

cants tan bells com el d'aquest ocell, no se'n

troben! En fi, si no me'l vol vendre no hi ha res

a fer. Seguiré amb el meu viatge. Passi-ho bé i

tingui cura d'aquest ocellet!

SABATER: Ho faré, no pateixi! (Acomiadant-se

amb la mà) Que tingui bon viatge. Adéu!

(Surt d'escena el pelegrí. El sabater segueix

fent feina amb les sabates. Fosc)

Així i tot, el pelegrí no es va rendir i

l'endemà va tornar al taller. Es va fer tan

pesat que el pelegrí acceptà vendre-li el

canari per vint dòlars.

- Això és massa per a mi! Sóc un pobre

pelegrí que amb prou feines tinc per

menjar! Us voleu aprofitar de mi; un canari

no pot valer mai vint dòlars! - va dir el

pelegrí ben enfadat.

ACTE II

ESCENA I

(L'escena es torna a il·luminar. Apareix el

mateix taller, amb el sabater que fa feina. Ha

passat un dia des de l'escena anterior. Se sent

de fons el cant de l'ocell.)

SABATER (parlant amb el canari des del seu

lloc de feina): Ai, aquell pelegrí! Que se't volia

emportar! El teu cant és el més bonic de tota

la ciutat i jo sóc l'home més afortunat del

món per poder-ne gaudir cada dia!

(Entra el pelegrí a escena. Es treu el barret.)

PELEGRÍ: Bon dia, senyor sabater! Perdoni que

el torni a molestar, però el seu canari em va

robar el cor i no abandonaré la ciutat sense

ell. (Convençut i enèrgic) Posi un preu i el

pagaré!

SABATER (una mica molest): Ja li vaig dir que

no està en venda! I no insisteixi més!

PELEGRÍ: Si us plau! Ara que he sentit aquest

cant ja no puc viure sense ell. No li dic que

me'l regali, només que me'l vengui.

SABATER (reflexionant, com si s'hagués

oblidat de la presència del pelegrí): Vendre el

canari...la veritat és que uns calerons no

m'anirien pas malament...(Dirigint-se altre cop

al sabater) Molt bé, doncs! Vint dòlars i el

canari vostre serà.

PELEGRÍ: Això és massa per a mi! Sóc un

pobre pelegrí que amb prou feines tinc per

menjar! (Enfadat) Us voleu aprofitar de mi; un

canari no pot valer mai vint dòlars!

SABATER: Ah, molt bé... doncs si no voleu el

canari aneu-vos-en per on heu entrat. (Fent-

se l'interessant) Però clar, de canaris així no

se'n troben...

PELEGRÍ: Està bé, està bé! Doni'm una hora i

aconseguiré els diners.

(El pelegrí se'n va d'escena nerviós. El sabater,

amb cara de satisfacció, segueix amb la feina.)

Però encara que el pelegrí no estigués

d'acord amb el preu del canari, el

desitjava tant que se'n va anar del taller i

al cap d'una hora ja hi tornava a ser amb

els vint dòlars. Així va poder comprar

l'ocell:

- Un plaer fer negocis amb vostè! - va dir

el sabater rient.

El pelegrí va sortir del taller i continuà

amb el seu viatge, ara amb la gàbia del

canari sota el braç.

ACTE III

ESCENA I

(Entra a escena el pelegrí.)

PELEGRÍ: Tingui, sabater! Els seus diners! I ara

doni'm el que és meu!

(El sabater agafa els diners i li dóna la gàbia.)

SABATER:(burleta) Un plaer fer negocis amb

vostè!

(Surt d'escena el pelegrí amb la gàbia sota el

braç. El sabater besa els diners i segueix amb

la seva feina.)

(Fosc.)

Activitats

1. Ara que ja sabeu què és el que conforma una narració, subratlleu al TEXT

1:

- Amb color blau: les descripcions

- Amb color taronja: les narracions d'accions

- Amb color verd: els diàlegs. Recorda que tant poden ser

directes o indirectes

2. Ara treballareu sobre el text dramàtic. Subratlleu al TEXT 2:

- Amb color blau: les acotacions que serveixen per descriure

(l’escenari, l’aparença d’un personatge...)

- Amb color taronja: les acotacions que ens informen de les

accions que duen a terme els personatges

- Amb color verd: els diàlegs

3. Us heu fixat en què es converteixen les accions i descripcions explicades

pel narrador quan passem el text a teatre? I com es transformen els

diàlegs de la narració, tant directes com indirectes, quan els passem al

teatre?

4. Amb quin tipus de lletra s’escriuen les acotacions? En el text teatral, com

s’escriuen el noms dels personatges que ens indiquen de qui és la

intervenció?

5. Completa la taula:

ESTIL DIRECTE (NARRACIÓ) ESTIL DIRECTE (TEATRE)

Exemple:

- Avui et toca fer el dinar, Carles! - va dir na

Maria.

- Uf! Sempre em toca a mi fer-ho tot! - va

contestar malhumorat en Joan.

Exemple:

MARIA: Avui et toca fer el dinar, Carles!

CARLES (malhumorat): Uf! Sempre em toca

a mi fer-ho tot!

- Guaita! És fum allò que surt per la

finestra?!- va preguntar molt espantat en

Xavi assenyalant casa seva.

- Sí! Ràpid, truca als bombers! - va

respondre exaltada na Marta.

- Hola, bon vespre. Ja saben què voldran

per sopar? - demanà la cambrera.

- Emm...encara no ho hem decidit...-

contestà en Jordi sense deixar de llegir la

carta.

- Vol que torni d'aquí cinc minutets?

- Millor torni d'aquí deu minuts. El meu

amic és la persona més lenta del món... - li

va contestar rient en Tomàs.


ESTIL INDIRECTE (NARRACIÓ) ESTIL DIRECTE (TEATRE)

Exemple:

La professora va proposar a la directora de

l’escola que els de primer curs anessin de

viatge d’estudis a Menorca, però el director

va decidir que era millor que anessin a

Madrid.

PROFESSORA: Crec que el millor lloc per al

viatge d’estudis dels alumnes de primer és

Menorca.

DIRECTOR: No em fa gens de gràcia tenir-

los descontrolats per la platja! No sabem si

tots saben nedar! (Pensatiu) Serà millor que

vagin a Madrid, que no té mar!

En Víctor li va dir a n’Ariadna que apostava

la meitat del seu sou que el Barça guanyaria

la lliga i n’Ariadna li va contestar que ella

apostava tot el seu sou que ho faria el

Madrid.

El presentador del programa va anunciar

que el premi a la millor actriu era per a

Marina Serra, que va pronunciar un breu

discurs en què donava les gràcies a tots els

seus companys de feina.


NARRADOR ACOTACIONS

Exemple 1:

En Miquel anava tranquil·lament passejant

pel carrer quan de sobte una dona que

passava corrents el va empènyer tan fort

que va caure a terra.

Paisatge típic de ciutat. Apareix a escena un

carrer i un fons d'edificis ben alts. Se sent

soroll de cotxes. En Joan camina

distretament per l'escena, carrer avall, fins

que apareix corrents a l'escenari una dona

que l'empeny sense voler. En Joan cau a

terra.

Na Sílvia cantusseja una cançó mentre va

pelant i tallant patates al màrmol de la cuina

fins que, de cop i volta, sent el soroll de la

porta del rebedor, que s'obre i es tanca. No

sent res més. La por l'ha paralitzada i de

l'espant el ganivet li ha caigut al terra.

En un bosc molt frondós, a primera hora del

matí i immersos en la boira pròpia

d'aquesta hora, es trobren els vint

participants del concurs “El millor caçador

de bolets”. Els boletaires s'escampen en

totes direccions, mirant amb atenció a terra,

cadascun amb un bastó i un cistell.

Deures

ACTIVITAT 1

1. Entra a l’adreça següent: https://www.proprofs.com/quiz-

school/story.php?title=NjQ1MDAzO8UO

2. Respon a les 20 preguntes amb les paraules que apareixen al núvol de

paraules de la presentació de la primera sessió: Acte – Protagonista –

Antagonista - Personatges secundaris – Acotació – Escena – Títol –

Escenografia – Diàleg – Monòleg – Públic – Autor – Teló – Actors –

Mímica – Bambolines - Pati de butaques – Platea – Amfiteatre – Escenari.

3. Quan acabeu l’exercici, us apareixerà un Certificat.

4. Heu de clicar a “Download” i penjar el document al vostre Dossier del

teatre, a l’apartat on es demana aquesta activitat.

ACTIVITAT 2

Transforma aquest text narratiu en text dramàtic:

Quan en Toni va entrar a la cuina ahir matí, es va trobar la seva filla Joana

cruspint-se el menjar que tenia preparat per quan arribessin els convidats per

dinar.

https://www.proprofs.com/quiz-school/story.php?title=NjQ1MDAzO8UO

https://www.proprofs.com/quiz-school/story.php?title=NjQ1MDAzO8UO

Es pot saber què estàs fent?! - va exclamar el pare tot enfadat.

Na Joana, que no n'havia notat la presència fins aquell moment, es va espantar

tant de la sorpresa que va fer un bot.

És que...tenia molta gana. I la carn feia una pinta... - va contestar Joana,

acotant el cap avergonyida.

Contes proposats i activitats prèvies a la transformació

del text narratiu en teatral

GRUP 1

“El sabater que devia tres quartos”

Hi havia una vegada un sabater pobre, molt pobre, i endeutat fins a la nou del coll. Però allò que li donava més turment era un sabater ric que li havia deixat, ja fa temps, tres quartos i sempre el perseguia demanant-los-hi. Un dia que es trobava avorrit perquè tothom volia cobrar, el pobre sabater se'n va anar al seu amic campaner i li va explicar quina era la seva situació. El campaner, que tot d'una se'n va fer càrrec, li va demanar com el podia ajudar.

- Mira, tocaràs les campanes com si algú hagués mort. Faràs creure a tothom que el mort sóc jo. Així ningú em reclamarà quartos mai més!

Els dos homes encaixaren les mans i tancaren així el tracte. Les campanes començaren a tocar com si algú hagués mort.

S'escampà per tot el poble la veu que el sabater havia mort. Aquell mateix dia, el campaner es trobà el sabater ric que li havia deixat els tres quartos al sabater pobre:

- Pobre home! Déu l'hagi perdonat! Jo ja li he perdonat el que em devia! - digué el campaner.

- Doncs jo no li perdono res! -contestà el sabater ric.- Jo no li perdono els tres quartos que em deu, ni en aquest món ni a l'altre!

El campaner intentà fer veure al sabater ric que el millor per a ell seria que s'oblidés de l'assumpte dels tres quartos perquè de totes maneres ja no s'hi podia fer res, però no hi va haver manera.

- No, no i no! No el penso perdonar! I per si encara no n'hi hagués prou, d'entre tots els sabaters que hi ha al poble, justament m'ha tocat a mi vetllar el mort aquesta nit –digué el sabater amb gran disgust.- Ja el vetllaré ja, però els quartos no els hi perdono.

Aquella nit ja els tenim tots dos a l'església: el sabater pobre estirat, tombat i amb els braços en creu damunt del pit fent-se el mort, i el ric, assegut ben a prop vetllant el suposat cadàver. Tot estava en silenci fins que, de cop i volta, entraren a l'església dos lladres que cercaven un lloc tranquil per repartir-se el botí del seu darrer robatori:

- Aquí, aquí ens ho podrem partir bé que hi ha bon llum. -digué un d'ells. - Sí! I aquest mort podrà fer de testimoni! -digué l'altre rient.

El sabater ric, que els havia vist entrar, ja s'havia amagat darrere l'altar; el “mort” seguia allà. Els lladres començaren a fer piles d'or i plata; però, en fer les parts, aquesta vull, aquesta no vull, no es podien entendre, i tot eren crits i soroll perquè tots dos volien la joia més grossa. Com que no es posaven d'acord de cap manera, un dels dos digué:

- Acabem amb això d'una vegada! Tinc una idea. Agafa el teu punyal, que jo agafaré el meu. El que amb un cop enfonsi més el seu punyal al cos d'aquest mort es quedarà amb la joia.

- Perfecte, doncs! Ràpid que el temps corre. A la una, a les dues, a les…

I quan estaven a punt de clavar els punyals al cos del sabater pobre, s'aixecà tot dret aquest mort fingit. Els lladres quedaren pàl·lids i començaren a cridar, dominats per l'ensurt i per la por:

- Un...un...mort! - digué tremolant un dels lladres- Un mort que...camina! Es voldrà venjar de nosaltres!

Cames ajudeu-me els dos lladres sortiren de l'església, deixant-hi tot el seu tresor. Aleshores, el sabater pobre, que ja havia deixat de fer el mort, s'apropà al tresor i, amb els ulls brillants, el començà a remenar:

- A la fi! Després de tant de temps...sóc ric!

El sabater que el vetllava va sortir de darrere l'altar i li digué:

- Jo en vull una part, d'aquest gran botí! - digué mentre es fregava les dues mans.

-És clar que te'n donaré una part. Seré tan generós amb tu com tu ho has estat amb mi. Aquí tens la teva part del botí: tres quartos, ni més ni menys. Ara, després de tant de temps, estem en pau. -li va contestar en to burleta. Li donà els tres quartos i se n'anà de l'església carregat de

sacs plens a vessar d'or, plata i pedres precioses, tot feliç i planejant el pròsper futur que l'esperava.

L'altre sabater quedà tot sol, immòbil. Mirava fixament les seves mans, que contenien els tres quartos que li havia tornat el sabater. Tant els havia volgut i ara li semblaven una misèria! Amb la cara plena de penediment i avarícia, alçant els braços cap al cel amb els punys closos, llençà un crit de ràbia que retronà per tota l'església.

ACTIVITATS

ANÀLISI DEL TEXT NARRATIU

ACTIVITAT 1

Llegiu individualment el text. En cas que hi hagi paraules que no entengueu, subratlleu-les, busqueu-les al diccionari (http://dlc.iec.cat/) i anoteu-ne les definicions tot seguit seguint l’exemple: - Pròsper: En bon curs, en estat favorable i beneficiós.

ACTIVITAT 2: COMPRENSIÓ LECTORA

1. Quin és el pla del sabater pobre perquè tothom deixi de reclamar-li deutes?

2. Creus que es comporta d’una manera adequada el sabater ric pel que fa a la decisió de no perdonar el deute al sabater pobre? Per què?

3. A l’església, per què s’espanten tant els lladres quan el sabater pobre s’alça? Perquè es pensen que el sabater es un mort de veritat,i pensen que els menjarà.

4. Quin és el missatge o sentit moral que ens vol transmetre aquesta rondalla?

ACTIVITAT 3

Aquest text és una narració que haureu de passar al gènere teatral per després representar-la. Cadascú de vosaltres interpretarà un personatge diferent. Així doncs, registreu tot els personatges que hi apareguin a la primera columna de la taula següent. A la segona columna escriviu un adjectiu que defineixi de la manera més clara possible cada personatge.

Personatge núm.

Personatge Característica més destacada

Nom de l’alumne-actor

1

2

3

4

5

ACTIVITAT 4

Marqueu en el text el plantejament en color taronja, el nus en color lila i el desenllaç en color groc.

ACTIVITAT 5

Completa la taula:

Acte Escena Espai: on transcorre

aquesta escena?

Personatges: qui hi surt?

Esdeveniments més importants

Primer acte

Sabater pobre i campaner

Segona escena

El sabater ric diu al campaner que no perdona els treus quartos al sabater pobre, ara suposadament mort.

Segon acte

Església

Quarta escena

El suposat difunt i els lladres

Església Sabater pobre i sabater ric

GRUP 2 (1-A)

“En Toni Garriguel·lo”

Això era i no era una mare que tenia molts de fills que no la deixaven

viure perquè sempre en tenia un parell darrere, un que li demanava una cosa i

l'altre una altra. N'arribà a estar tan cansada i enutjada que un dia acabà la

paciència i matà tots els fills que va trobar. Només se'n salvà un, que s'amagà

ben amagat darrere la paella, i aquest es deia Toni Garriguel·lo. Però succeí

que, com que aquella dona havia d'enviar el dinar al seu home, que feia feina al

camp, no tingué qui enviar-li perquè es pensava que havia mort tots els fills que

tenia:

- Bona l'he feta! -s'exclamava aquella dona-. I ara ¿com enviaré es dinar al meu

home? Així mateix he fet llarg! N'hagués pogut deixar un de viu, d'aquells

infants del dimoni, i així ara alguns d'ells podria dur-li el dinar! Ara sí que me

sap greu haver-los escabetxats a tots!

En Toni Garriguel·lo tragué el capet de darrere la paella i digué tot

xalest:

- No passeu ànsia, mare, que encara em teniu a mi.

- Oh! -digué la seva mare-. I és veritat que te m'has escapat! Com és que no t'he mort?

- ¿Com m'havíeu de matar -respon en Toni Garriguel·lo-, si m'he amagat darrere d'aquesta paella?

- Sí que n'estic de contenta, de no haver-te mort! No res. Agafa el dinar i porta'l a ton pare. Abans d'arribar allà on és el teu pare trobaràs un hort de tarongers. Per res del món t'hi acostis a tocar cap taronja!

- Ara mateix hi vaig. -digué en Toni Garriguel·lo i partí de casa.

Fent camí en Toni Garriguel·lo trobà l'hort dels tarongers, que feien unes taronges com dos punys. A en Toni Garriguel·lo li vingueren tantes ganes de tastar aquelles taronges que no féu cas del que sa mare li havia dit: començà a collir taronges i a empassar-se-les tan aviat com podia. El gegant que guardava l'hort el veié i, ben enfadat, s'hi apropà i amb quatre gambades ja l'havia atrapat

amb les seves grans mans. Toni Garriguel·lo es posà a cridar i a demanar auxili, perquè sabia que el gegant se'l voldria menjar. Però el gegant va mirar-lo bé, li palpar braços i cames i després de reflexionar un instant digué:

- Aquest nin està massa prim! Així no me'l puc cruspir pas! El duré a ca meva,

el tancaré dins d'una bóta i per un forat li donarem molt de menjar. I quan ja

estigui ben gras...en farem un bon estofat!

El gegant agafà Toni Garriguel·lo d'una orella i se l'emportà arrossegant

cap a casa seva. Quan va hi va arribar el mostrà a la seva dona, que també era

geganta, i li digué:

-Mira quin lladregot he trobat robant-nos les taronges! Tanca'l dins una bóta,

dóna-li molt de menjar perquè engreixi i quan estigui ben rodó ens el menjarem!

Així ho va fer la geganta. De seguida el ficà a la bóta i li donà molt i molt

de menjar, que en Toni Garriguel·lo s'anava menjant. Heu de creure que el

mateix dia que l'havien tancat dins la bóta hi entrà també un ratolí que anava

perdut. En Toni Garriguel·lo l'agafà i li tallà la cua. I per què devia voler aquella

cueta, en Toni Garriguel·lo? Ara mateix ho veureu. La geganta cada quatre o

cinc dies, quan ja li havia donat el menjar, li deia:

- Toni Garriguel·lo, treu el dit! A veure si encara estàs tan prim.

I en Toni Garriguel·lo, en lloc de treure el dit,

treia per un foradet que hi havia a la bóta la cua de

rata que havia aconseguit i la geganta, que es

pensava que era el seu dit, deia:

- Oh, que estàs de magrel·lo, Toni Garriguel·lo!

I com que la geganta pensava que en Toni

Garriguel·lo no engreixava li donava més i més

menjar. En Toni Garriguel·lo anava engreixant i

engreixant cada dia més. Però un dia en Toni

Garriguel·lo perdé la cua del ratolí. Quan la geganta

li demanà que tragués el dit pel foradí, en Toni

Garriguel·lo no el mostrà.

- Per què no treus el ditet, Toni Garriguel·lo? - li va demanar la geganta tota

sorpresa.

- Perquè no em passa pel forat de gras que estic! - li contestà plorant el nin.

- Oh, que estic de contenta! Pensava que no t'engreixaries mai!

El gegant entrà per la porta i la geganta amb molta alegria li digué el que

havia passat.

- Que estic de content jo també! Doncs ara mateix el treus de la bóta, poses

una gran caldera amb aigua damunt dels fogons i fas que en Toni Garriguel·lo

bufi al foc, perquè cremi bé. I quan estigui acotadet bufant al foc...pam! Li

pegués un cop que el deixi estabornit i el poses dins l'olla perquè es faci bé. I

per dinar...ens el podrem menjar d'una vegada!

Els dos gegants, de beneits que eren, es devien pensar que en Toni

Garriguel·lo tenia les orelles de fusta i que no havia sentit res. Però era

totalment al revés: en Toni Garriguel·lo ho havia sentit tot! Ara que sabia quins

eren els plans dels gegants, sabia el que havia de fer. Ara veureu el que va

passar. Tot seguit, la geganta, mig cantant de feliç que estava, començà a

posar a punt el que li havia dit el gegant: posà la caldera damunt els fogons i

tragué en Toni Garriguel·lo de la bóta, que havia tornat molt gras amb tant de

menjar. La geganta salivava només de mirar-lo:

- Mmm! Seràs ben bo sofregit amb arròs! - li deia la geganta.- Ara fes-me el

favor de bufar al foc, a veure si el fas ben gros perquè l'aigua pugui bullir aviat.

- Bufar al foc? Què vol dir bufar al foc...? - contestà en Toni Garriguel·lo, fent-se

el beneit.

- Que no saps què és bufar al foc?! - digué la geganta ben sorpresa.

- No t'enfadis! Com que és una cosa que no he fet mai no la sé fer. Si tu

bufessis al foc una mica, jo n'aprendria...

La geganta s'acotà i comença a bufar. I què va fer en Toni Garriguel·lo?

Perquè el gegant també s’acotés per bufar el foc digué:

- Que bé que ho fas, geganta! Segur que el gegant no ho sap fer ni la meitat de

bé del que tu ho fas…

- Com que no? Ara veuràs si sé o no sé bufar, marrec! – contestà el gegant,

molt segur de si mateix i ase com ell tot sol.

Així en Toni Garriguel·lo aconseguí tenir els dos gegants bufant cap al foc

ben concentrats. En Toni Garriguel·lo els anava

dient que ho feien molt bé, tan bé que ell també

ho podria fer en un tres i no res. I quan els

gegants bufaven ben confiats...Toni Garriguel·lo

els va empènyer al gran foc dels fogons perquè

cremassin! Els gegants cridaven de mal i

maleïen Toni Garriguel·lo amb tota la seva

ànima, però ja no hi havia res a fer. Toni

Garriguel·lo, mentrestant, gaudia de la seva

victòria adreçant-los quatre paraules ben dites:

- He fet amb ella el que vosaltres volíeu fer amb

mi!

En uns segons els seus crits s’apagaren. En Toni Garriguel·lo feia bots

d'alegria i proclamava als quatre vents que ell, tant petit i tot sol, havia estat

capaç de guanyar dos gegants immensos.

I això és la rondalla d'en Toni Garriguel·lo. Si vos agrada, mengeu-vos-la

frita, mengeu-vos-la torrada; i si no us agrada, tireu-la dalt sa teulada.

ACTIVITATS


ACTIVITAT 1

Llegiu individualment el text. En cas que hi hagi paraules que no entengueu, subratlleu-les, busqueu-les al diccionari (http://dlc.iec.cat/) i anoteu-ne les definicions tot seguit seguint l’exemple: Paraules: - Al·lot:Noi, noia.


1. Per què en Toni ensenya una cua de ratolí quan és dins la bóta?

2. En Toni demostra ser un nen molt audaç a diferent del gegant? En quin sentit?

3. Relaciona els personatges següents amb les característiques adequades. Si ho creus necessari utilitza el diccionari per buscar-ne el significat. Brètol, cruel, llest, audaç, golafre, valent, gros, esfereïdor, panxut, menut, enginyós

4. En Toni Garriguel·lo tot sol és capaç de vèncer dos gegants. Què creus que ens vol ensenyar aquesta rondalla?

ACTIVITAT 3


Personatge núm.



1

2

3

4

ACTIVITAT 4


ACTIVITAT 5

Completa la taula:

Acte Escena Espai: on transcorre aquesta escena?



Primer acte

La casa d’en Toni

Segona escena

El gegant i en Toni

Acte segon

Casa dels gegants

La geganta fica en Toni dins d’una bóta per tal d’engreixar-lo i poder-se’l menjar com ella vol.

Geganta i Toni (dins de la bóta)

Toni Garriguel·lo, cada vegada més gras, enganya a la geganta mostrant-li la cua d’un ratolí en lloc del seu dit.

Geganta i Toni (dins de la bóta)

Geganta, gegant i Toni (ja fora de la bóta)

GRUP 2 (1-C)

“La cova de la bruixa Joana”

El Castell de Bellver està voltat d’un bosc

de pins, que temps era temps eren

espessos com els cabells del cap. I heu de

pensar i creure i creure i pensar, que al

bell mig d’aquest bosc hi ha una cova, que

encara avui tothom anomena “la cova de

la bruixa Joana”. Vet aquí allò que una

vegada hi va succeir:

Hi havia un al·lot geperudet, de nom Joan,

més llest que una mostela i més feiner que una formiga. Sa mare li havia

demanat que anés a arreplegar un poc de llenya per encendre el foc i ell

trescava pel bosc per fer-ne un bon . Volta que volta, va veure la boca de la

cova i hi entrà, ple de curiositat. Allà dins feix trobà na Joana, que era una

bruixa de molta anomenada a Ciutat, voltada d’altres bruixes com ella, que,

agafades de les mans, feien una roda i ballaven com a perns de rifa.

Quan les bruixes veieren aquell al·lotet geperudet, acotat a un racó de la

cova fosca i ombrívola, que les mirava amb els ulls ben oberts, s’aturaren i li

digueren:

- Ei! Hola! Vine, no tinguis por, que ballaràs un poc amb nosaltres.

Ell s’hi acostà, el més tranquil del món, es posà mà per mà amb aquelles

bruixes i bones ballades! Cama cap aquí, peu per allà. Elles deien:

- I que hi balla, de bé, aquest marrec! – i totes duien el compàs mentre

cantaven aquesta cançó:

- Dilluns, dimarts, dimecres, tres;

Dijous, divendres, dissabte, sis.

Dilluns, dimarts, dimecres, tres;


I en Joan cantava com un rossinyol. Al

cap d’una bona estona de ballar, na Joana

digué:

- No trobeu que és un al·lot ben eixerit!

Mereix que li facem una gràcia!

- Sí que ho és, sí que ho és! – cridaren totes.

- Sabeu què farem? –digué na Joana-. Li

llevarem el gep! I així podrà anar esquena

dreta i fora noses!

I dit i fet, amb la seva màgia li tragué aquell grandiós bony de l’esquena.

En Joan, molt content, donà una besada a la bruixa Joana i partí cap a casa

seva. Mentre anava cap a ca seva, pel camí, en Joan trobà un amic seu que

nomia Pere, que, com en Joan abans, també era ben geperut. En Pere quedà

ben sorprès de veure en Joan caminant ben dret:

- Joan! Que t’han près la gepa? Com és possible? – li va demanar en Pere.

En Joan li contà el que li havia passat a la cova de les bruixes i el favor

que li havien fet.

- Ara ja no hauré de caminar acotat mai més! – li digué al final Joan, boig

d’alegria.

En Pere, mort d'enveja, li digué que ell també volia desfer-se de la seva

maleïda gepa i que aniria a visitar les bruixes perquè amb la seva màgia la

fessin desaparèixer. En Joan i en Pere s'acomiadaren i Pere començà a enfilar

camí cap a la cova.

Ben aviat trobà la cova i hi entrà. Les bruixes seguien ballant com a

perns de rifa agafades de la mà.

- Ep! Un altre al·lot! Vine que ballaràs amb nosaltres! -li digueren les bruixes

molt contentes quan el veieren.

Però en Pere, que era molt malcriat i remugador, respongué:

- I ja sabeu si tinc ballera?

- Tant si en tens com si no -respongueren les bruixes- Vine cap aquí!

L'agafen una per cada mà i bots i més bots i volta que volta i cantaven:



I en Pere passà davant i digué:

- I diumenge set!

Les bruixes se sorprengueren de la seva mala educació i li digueren:

- Això no ho fan els nens! No han de passar davant els grans! Alerta a dir més

que nosaltres. Has de saber que a les bruixes no ens agrada gens ni mica el

diumenge, per això mai no l'anomenem.

Un cop dit això, tornaren a cantar:

-Dilluns, dimarts, dimecres, tres;


- I diumenge set! - tornà a dir en Pere.

- No t'hem dit que no passis davant els grans i que no ens parlis del diumenge?

Va, tornem-hi, i aquest cop fes-ho bé

I tornaren a cantar:



- I diumenge set! - exclamà en Pere, ben tossut.

- Qui fa tres, ase és! - digué na Joana traient foc pels queixals- Ja que ets tan

malcriat i llengua llarga, saps què farem? Et plantarem un altre gep! Així

sempre recordaràs que no pots parlar quan no n'és hora!

I amb un truc dels seus, la bruixa Joana va fer créixer una nova gepa al

pit d'en Pere mentre la resta de bruixes reien i feien mofa del jove. En Pere, ara

ja amb dues gepes, se n'anà plorant de la cova fent un escàndol de plors i

maleint les bruixes. Però les bruixes no es penedien de la lliçó i càstig que li

acabaven de donar i seguiren cantant i ballant, ben felices:



ACTIVITATS


ACTIVITAT 1

Llegiu individualment el text. En cas que hi hagi paraules que no entengueu, subratlleu-les, busqueu-les al diccionari (http://dlc.iec.cat/) i anoteu-ne les definicions tot seguit seguint l’exemple: Paraules: - Feix: Conjunt de tiges, branquillons, bastons, etc., disposats paral·lelament i lligats ensems. Un feix de llenya. Un feix de llances.


1. Imagina’t que ets davant les bruixes de la cova i fes-ne una descripció.

2. Quines diferències observes entre el personatge d’en Joan i el d’en Pere?

3. Per què les bruixes castiguen el Pere?

4. Quina creus que és la moralitat del conte?

ACTIVITAT 3


1

2

3

4

5

ACTIVITAT 4


ACTIVITAT 5

Completa la taula:

Acte Escena Espai: on transcorre aquesta escena?

Personatges: Esdeveniments més importants.

Acte primer

Al bosc Joan

Segona escena

Al bosc Pere i Joan En Joan diu al Pere que les bruixes li han tret la gepa.

Acte segon

.

Cinquena escena

GRUP 3

“La mort enganyada”

Vet aquí que una vegada hi havia un pobre que després d’estar demanant caritat tot el dia només havia recollit un cèntim. Al vespre se li va presentar un mag vestit de captaire i li va dir que si li volia fer caritat. El pobre se’n va compadir i li va donar l’únic cèntim que tenia. El mag, agraït, li va dir:

-Jo et faré metge. Tu curaràs la gent sense entendre de remeis. Quan vagis a visitar un malalt, si no veus la Mort, és que no s’ha de morir, i ja li pots receptar el que vulguis, que es posarà bé. En canvi, si s’ha de morir veuràs la Mort al capçal del llit amb la mà estesa, ensenyant-te tants dits com dies trigarà el malalt a morir. El pobre es va posar a fer de metge i va agafar una gran fama. Sempre endevinava si els malalts es curarien o no i, quan no s’havien de curar, endevinava els dies que encara viurien. La seva fama va fer que fins i tot el rei el cridés alguna vegada. Tenia tants diners que no podia ni comptar-los. Al cap de molts anys va arribar la seva hora i la mort el va anar a buscar. Llavors, ell li va dir: -Escolta, et voldria demanar un favor. -Quin? va preguntar la Mort.

De fet, s’havien trobat tantes i tantes vegades al capçal del llit dels malalts que anaven a morir, que s’havien fet bons amics. -Que t’esperis vuit dies més a emportar-te’m. He tingut tanta feina, he hagut de veure tants malalts, que no he pogut gastar-me els diners que he fet després de viure en la misèria molts anys. Només et demano set dies, una setmana.

La Mort va trobar raonable la seva demanda i

hi va accedir.

Durant aquests dies el pobre va estar pensant com se’n podia sortir del tràngol i, finalment, li va semblar que havia trobat una manera. Quan passat el termini, la Mort se li va presentar, el metge li va dir: - He sentit a dir que tens la capacitat d’aprimar-te i eixamplar-te per poder passar per les esquerdes, pels forats dels panys i per sota de les portes, i m’agradaria veure com ho fas. Series capaç de posar-te dins d’aquesta ampolla de vi que hi ha damunt la taula?

- No hi ha cap problema - va dir la Mort, que a més d’ingènua és una mica curta i no va adonar-se que allò era un parany.

I en un instant es va aprimar, aprimar, fins a fer-se gairebé com un fil de cotó, i va entrar a dins de l’ampolleta. Aleshores el pobre es va treure un tap de suro de la butxaca i la va tapar ben tapada. - Ho sento, amiga Mort, però no tenia gens de ganes d’acompanyar-te cap als teus dominis.

El pobre va amagar l’ampolleta en un racó perdut de les golfes i es va dedicar a viure com no ho havia fet fins llavors. I van passar molts i molts anys que ningú no es moria. Hi havia pestes, guerres, fams i terratrèmols i totes les desgràcies que us vulgueu imaginar, però la gent no es moria. S’aprimaven, s’envellien, s’omplien de ferides, però no es

morien. Ningú se sabia avenir del que passava i tots els savis intentaven trobar-hi una explicació.

Un dia uns quants nois joves van pujar a les golfes de casa del pobre i van trobar aquella ampolleta on hi havia tancada la Mort. Pensant que era una pilota del temps antic, van començar a passar-se-la de l’un a l’altre, fent gresca. -Agafa-la!! -va dir un dels nens. -Bàsquet! - va dir un altre. La Mort anava d’un cantó a l’altre i va acabar marejant-se com una sopa. "Si alguna vegada arribo a sortir d’aquí dins ja me les pagareu totes plegades".

La pilota de les mans va passar als peus i puntada per aquí, puntada per allà, va anar a estavellar-se contra la paret. L’ampolleta, resseca pels anys, va esberlar-se i la Mort va sortir d’allí dins feta una veritable fúria. D’un cop de dalla va segar el cap de les dues criatures i es va llençar escales avall per anar a trobar el que tan astutament l’havia enganyada. Quan el pobre la va veure, va saber que ja no tenia res a fer i es va resignar a morir. I des d’aleshores que tothom mor quan li arriba l’hora.

ACTIVITATS


ACTIVITAT 1

Llegiu individualment el text. En cas que hi hagi paraules que no entengueu, subratlleu-les, busqueu-les al diccionari (http://dlc.iec.cat/) i anoteu-ne les definicions tot seguit seguint l’exemple: Paraules: - Parany: trampa.

ACTIVITAT 2: COMPRENSIÓ LECTORA 1. Com es converteix en metge l’home pobre del conte?

2. Com enganya el metge la Mort?

3. Com t’imagines el personatge de la Mort? Descriu-lo breument i fes-ne un dibuix.

4. Quin missatge creus que ens transmet aquest conte?

ACTIVITAT 3


Personatge

núm.



1

2

3

4

5

6

ACTIVITAT 4


ACTIVITAT 5

Completa la taula:

Acte

Escena Espai: on transcorre

aquesta escena?



Metge i mag

Segona escena

El pobre fa de metge i guanya molt bona fama arreu de la comarca.

Segon acte

La Mort i el metge

Quarta escena

La Mort i el metge

Tercer acte

Cinquena escena

A les golfes de la casa del metge

La Mort i les dues criatures

GRUP 4

“Què farem, què direm!”

Diu que una vegada, en un mas del Pirineu hi

vivia un home que es deia Cinto. Segons sembla, era

l’hereu i amo del mas i de les terres i al llarg dels anys

havia fet una gran fortuna. Les coses li anaven realment

bé i per això la gent li tenia una miqueta d’enveja.

Tothom deia que s’havia fet ric gràcies a què tenia el

canut dels minairons. Ja us ho podeu imaginar! Quan

era època de llaurar no li calien ni homes ni bèsties; en

tenia prou amb obrir el canut i quan els minairons sortien

reclamant feina només havia de donar-los ordres i

aquests petits éssers zupzupzupzupzup…!! En un obrir i

tancar d’ulls els seus camps estaven llaurats i a punt per

sembrar. En època de sembra passava igual: obria el

canut i... vist i no vist! I a l’hora de segar i batre, tres

quarts del mateix...

D’aquesta manera al llarg dels anys i gairebé sense esforç en Cinto i tota

la seva família s’havien anat convertint en els més rics de la vall.

Un dia de mercat, en Cinto va decidir baixar a la fira d’Organyà a

comprar una mula, acompanyat d’en Miquelet, el seu mosso de confiança.

Quan ja havien fet un tros de camí, de sobte, en Cinto se n’adonà que s’havia

deixat el canut dels minairons a sobre del llit. Ai! I si algun envejós li prenia?

- Miquelet, torna cap al mas de seguida i porta el canut d’agulles que hi ha

sobre el llit. Però sobretot! Ni se t’acudeixi d’obrir-lo, em sents? Digué en Cinto.

I en Miquelet va emprendre el camí cap al mas cames ajudeu-me. Pel

camí es va trobar un pastor amb el seu ramat:

- On vas Miquelet, que sembla que tinguis cagarrines! - va dir el pastor -

- Ai! A buscar el canut del meu amo, que se l’ha deixat al mas! – digué en

Miquelet sense aturar-se.

El pastor que ja sabia de quin canut es tractava li digué:

- Ves amb compte, no l’obrissis pas, eh?

- Sí, sí... – respongué ell fent camí amunt-.

Al cap d’una estona, a prop d’un rierol, es trobà una camperola fent la

bugada:

- Miquelet! On vas tan ràpid? Que has vist un fantasma? – digué la dona,

divertida- .

- Vaig a buscar el canut del meu amo, que se l’ha oblidat al mas! - Digué ell

sense aturar-se ni un moment-.

- Doncs ves amb compte, ni se t’acudís d’obrir-lo, Miquelet! – digué ella que ja

sabia de què es tractava.

Però en Miquelet poca cosa va escoltar dels consells de la dona i

després d’un llarg camí, va arribar al mas amb un pam de llengua fora, vermell

com un tomàquet. Va pujar a l’habitació de l’amo i a sobre el llit hi trobà el

canut. El va agafar i va tornar a enfilar el camí de tornada cap al mercat

d’Organyà. Altre cop, es trobà els dos personatges que li havien dit que anés

en compte amb el canut.

De tantes vegades que li havien dit, en Miquelet va començar a sentir-se

nerviós i li va començar a picar la curiositat i la tafaneria. Entre ell, va pensar

que segur que no passava res si l’obria, que l’amo no se n’adonaria i... vet aquí

que en un moment, quan va arribar a un indret del bosc on ningú el podia

veure, agafà el canut i... flups! Va treure el tap i tot just obrir-lo, van començar a

sortir esperitats un exèrcit sencer de minairons que feia por de sentir: “Què

farem, què direm? Què farem, què direm?” brunzien neguitosos davant dels

nassos d’en Miquelet com un eixam de mosquits. En Miquelet, tot neguitós els

digué:

- Ai! Doncs, doncs... agafeu tots els rocs que trobeu i amuntegueu-los allà dalt!

I dit i fet, els minairons van fer la feina en un moment, van ajuntar totes

les pedres en un munt i van tornar a cridar insaciables:

- Què farem, què direm? Què farem, què direm?

I ell que ja no sabia què demanar-los els digué:

-Torneu-vos a ficar dins del canut, per l’amor de Déu! – va dir desesperat el

Miquelet.

I zzzzzzzzzzzzzzup! Tal dit, tal fet. En un tres i no res es van ajuntar en

forma de remolí i es van posar tots a dins del canut. En Miquelet, encara

sorprès per tot el que acabava de veure, va posar el tap al canut i va seguir el

seu camí.

L’amo ja treia foc pels queixals de tanta estona que havia trigat a arribar:

- Què carai has fet amb els minairons, Miquelet? - va dir en Cinto enrabiat.

- Jo? No res... no, no. No l’he obert pas el canut!

- Va dir ell tot nerviós.

- No ho neguis! Estaven xops de suor com si els haguessin fet treballar...

- Ai, amo! Perdoneu la meva tafaneria! –va confessar el mosso- No sabia què

manar-los i, al final, els vaig dir que traginessin pedres.

- Doncs tu si que has tornat a néixer, Miquelet! Si no els haguessis manat cap

feina, t’haurien escanyat allà mateix i ara no podries explicar-m’ho perquè

series ben mort.

I així va ser, en Miquelet es va salvar per poc de la mala baba dels

minairons, els quals són capaços de matar aquell que gosi obrir el canut sense

manar-los feina. Des d’aquell dia, en Miquelet va aprendre a ser més prudent i

no deixar-se endur per la tafaneria i la curiositat.

ACTIVITATS


ACTIVITAT 1

Llegiu individualment el text. En cas que hi hagi paraules que no entengueu, subratlleu-les, busqueu-les al diccionari (http://dlc.iec.cat/) i anoteu-ne les definicions tot seguit seguint l’exemple:

Paraules:

- traginar: Transportar (mercaderies) d’un lloc a un altre, especialment una

persona, a braç o a l’esquena o per mitjà d’un animal.


1. Creus que el Miquelet fa ben fet? Reflexiona què hauries fet tu en el seu lloc.

2. El Miquelet els mana que amunteguin una tartera de rocs. Tenint en compte l’entorn rural en el què es troben, quina feina els hauries manat tu?

3. Fes una possible descripció de l’aparença dels minairons tenint en compte que són éssers fantàstics. Pots buscar informació a Internet sobre la seva caracterització per tal d’agafar idees.

4. Què pretén ensenyar aquest conte? Creus que hi ha alguna moralitat al darrere?

ACTIVITAT 3


Personatge número



1

2

3

4

5

ACTIVITAT 4


ACTIVITAT 5

Completa la taula:

Acte

Escena

Espai: on

transcorre

aquesta

escena?

Personatges:

Qui hi surt?

Esdeveniments

més

importants

PRIMERA

ESCENA

Cinto i

Miquelet

Segon Acte

(nus)

SEGONA

ESCENA

TERCERA

ESCENA

Al bosc

QUARTA

ESCENA

En Miquelet no

pot aguantar

més i obre el

canut dels

minairons

CINQUENA

ESCENA

GRUP 5

“La mà dissecada” de Guy de Maupassant

Ara fa uns vuit mesos, en Louis es va reunir un vespre amb els seus

amics. Bevien vi tot parlant de literatura, pintura i explicant-se alguns acudits.

De sobte, la porta es va obrir i en Pierre, un dels

seus amics, va entrar com un huracà.

-Endevineu d’on vinc! -exclamà en Pierre

immediatament.

-Aposto que de Mabille -va respondre en

Louis.

-No t’hi acostes, vinc de Normanida, on he

passat vuit dies i d’on porto un gran criminal amic

meu, que us demano permís per presentar-vos.

Dient això, es va treure de la butxaca una

mà dissecada; una mà horrible, negra, seca, molt llarga i crispada; els músculs,

de força extraordinària, estaven limitats per una tira de pell a la punta dels dits;

tot plegat feia pudor de malvat.

-L’altre dia venien les pertinences d’un vell bruixot molt conegut a la

comarca que practicava la màgia blanca i negra. El vell sempre tingué un gran

afecte per aquesta mà que, segons deia, era la d’un cèlebre criminal

condemnat a mort el 1736, per haver llençat de cap la seva dona a un pou -

digué en Pierre.

-Però què vols fer-ne d’aquest horror? -va preguntar en Louis.

-En faré el meu botó de timbre per espantar els creditors -digué en

Pierre.

-Et donaré un consell: fes enterrar aquesta deixalla humana, per si de

cas el seu propietari la vingués a reclamar; ja coneixes la dita: «Qui ha matat,

matarà».

-I qui ha begut, beurà -digué en Louis aixecant la copa per fer un gran

brindis.

L’endemà, en Louis va anar a veure en Pierre a casa seva i es va adonar

que la mà feia de timbre. En aquell moment van trucar a la porta: era el

propietari, un personatge groller i força impertinent. Entrà sense saludar:

-Senyor -va dir e en Pierre- us prego que tragueu immediatament la

carronya que heu penjat a la corda de la campana; si no ho feu, em veuré

obligat a fer-vos fora.

-Senyor -va respondre en Pierre amb molta gravetat-, insulteu una mà

que no s’ho mereix, sapigueu que ha pertanyut a un home molt cultivat.

El propietari es girà i va sortir per on havia entrat. En Pierre el va seguir,

despenjà la mà i la lligà a la campana de la seva habitació.

A les sis del matí del dia següent, un cop violent a la porta de casa d’en

Louis el va fer saltar del llit: era el criat del seu amic, pàl·lid i tremolós. En Louis

es va vestir i va córrer cap a cal Pierre. La casa estava plena de gent. Va

arribar amb esforços a l’habitació. Un agent de policia estava dempeus a

l’interior, bloc en mà, examinant, parlant baix i escrivint. El doctor Bourdeau

xerrava prop del llit sobre el qual estava estirat en Pierre. No era mort, però

tenia un aspecte espantós.

- Quan l’hem trobat tenia els ulls oberts desmesuradament i les nines

semblaven mirar fixament amb un terror inexpressable una cosa horrible i

desconeguda. Tenia els dits crispats i, al coll, les marques de cinc dits que

s’havien enfonsat profundament en la carn -va dir el doctor.

Llavors una cosa va sobtar a en Louis, quan va mirar el timbre de la

cambra: la mà dissecada no hi era. Els metges la devien haver tret per no

impressionar els qui entressin a l’habitació. No va preguntar què se n’havia fet.

Però el metge li va dir:

- L’agressor devia tenir una força prodigiosa i una mà extraordinàriament

prima i nerviosa. Res no fa sospitar el mòbil del delicte, ni qui pot ser-ne l’autor.

El senyor Pierre ha recuperar el coneixement després de dues hores de cures.

La seva vida no corre perill, però es tem pel seu judici.

Efectivament, en Pierre havia embogit; durant set mesos, en Louis va

anar-lo a veure cada dia a l’hospici, però no recuperà la raó. En el seu deliri, se

li escapaven paraules estranyes i tenia una idea fixa: es creia perseguit per un

espectre.

Un dia van venir a buscar a en Louis urgentment perquè en Pierre

estava pitjor, i aquest el va trobar agonitzant. Durant dues hores va estar

calmat, després, de cop i volta, s’alçà del llit, cridà agitant els braços i pres d’un

espantós terror:

-Agafa-la! Agafa-la! M’escanya, socors, socors!

Va donar dues voltes a l’habitació cridant, després caigué mort, de cara

a terra.

El dia que en Louis va portar el cos d’en

Pierre al seu poblet, a Normandia, el

capellà del cementiri li va dir que havien

trobat un taüt obert amb un esquelet

desmesuradament llarg que, des dels

seus ulls buits, semblava desafiar-los.

- L’esquelet era d’un vell que tenia un monyó tallat, heus aquí la seva

mà. És millor deixar els morts en pau, cavarem en un altre parc la tomba del

senyor Pierre -digué el capellà.

L’endemà tot havia acabat i en Louis va tornar cap a París, després

d’haver deixat cinquanta francs al vell capellà perquè fes misses per al repòs

de l’ànima d’aquell de qui havien pertorbat la sepultura.

ACTIVITATS


ACTIVITAT 1

Llegiu individualment el text. En cas que hi hagi paraules que no entengueu, subratlleu-les, busqueu-les al diccionari (http://dlc.iec.cat/) i anoteu-ne les definicions tot seguit seguint l’exemple: Paraules: - Pròsper: En bon curs, en estat favorable i beneficiós.


1. Creus que algun dels amics del Pierre té algun pressentiment sobre allò que passarà? Demostra-ho amb algun element del text. 2. Indica si aquestes afirmacions són certes o falses i justifica la teva resposta: a) En Pierre, per fer-se l’important, té la necessitat d’exhibir la mà dissecada.

b) L’exhibició de la mà causa diversió entre una part dels seus amics.

c) La mà dissecada es comporta com una persona.

d) En Pierre s’ha trastocat perquè ha vist com la mà l’ha volgut matar

3. Creus que aquesta història és per divertir-se o té alguna moralitat?

ACTIVITAT 3


Personatge núm.



1

2

3

4

5

ACTIVITAT 4

Marqueu en el text el plantejament en color taronja, el nus en color lila i el desenllaç en color groc. ACTIVITAT 5

Completa la taula:

Acte

Escena

Espai: on

transcorre

aquesta

escena?

Personatges:

Qui hi surt?

Esdeveniments

més

importants

PRIMER PRIMERA

ESCENA

SEGON SEGONA

ESCENA

Casa d’en

Pierre

SEGON TERCERA

ESCENA

Louis, Pierre,

dos agents de

policia, els

metges

SEGON QUARTA

ESCENA

La mort d’en

Pierre en

estranyes

circumstàncies

TERCER CINQUENA

ESCENA

PASSOS A SEGUIR A L’HORA DE PASSAR DEL TEXT NARRATIU AL TEXT

TEATRAL

PASSOS A SEGUIR TEXT NARRATIU TEXT TEATRAL

1. Identificar els

personatges que apareixen

en el relat i posar el seu

nom en majúscula seguit de

dos punts cada cop que

intervenen.

- Estic molt contenta de

veure’t, Enric! – va dir la

Marina cridant.

MARINA: (cridant amb

emoció) Estic molt

contenta de veure’t, Enric!

2. Convertir les

descripcions del narrador

en acotacions. (RECORDA

que la figura del narrador

desapareix en els textos

teatrals i les seves

aportacions passen a ser

acotacions. Has de saber

que les acotacions

s’escriuen en cursiva).

- Estic molt contenta de

veure’t, Enric! – va dir la

Marina emocionada

cridant.

MARINA: (cridant amb

emoció) Estic molt

contenta de veure’t, Enric!

3. Separa les diferents parts

del text en ACTES.

Recorda que l’obra teatral

es divideix en tres ACTES

INTRODUCCIÓ

ACTE I

(primer, segon i tercer) i

cada un d’aquests

coincideix gairebé sempre

amb les parts de la narració

que has estudiat.

NUS

DESENLLAÇ

ACTE II

ACTE III

4. Un cop hagis dividit la

narració en actes,

distingeix les diferents

parts que hi ha, és a dir, les

diferents escenes.

(RECORDA que per

distingir quan acaba una

escena i quan en comença

una altra de nova pots

fixar-te en els personatges

que hi apareixen. Cada cop

que entri o surti un

personatge l’escena és

diferent.

La Carola i la Sara estaven

assegudes al sofà prenent

un cafè.

- Saps qui vaig veure l’altre

dia al mercat? – va dir la

Sara.

- Qui? – va exclamar la

Carola sorpresa.

- La Núria! – va contestar

la Sara il·lusionada.

De sobte, el Miquel va

entrar per la porta amb una

capsa de bombons a les

mans.

- En voleu? – va preguntar

amb cara de trapella.

ESCENA I

(S'obre el teló. Apareix a

escena la saleta d’estar

d’una casa, amb un sofà de

pell i una tauleta amb unes

tasses de cafè. Al fons, la

porta està tancada.

Assegudes al sofà, la Sara i

la Carola prenen cafè i

conversen animadament)

SARA: (dirigint-se a la

seva amiga Carola) Saps

qui vaig veure l’altre dia al

mercat?

CAROLA: (amb sorpresa)

Qui?

SARA: (il·lusionada) la

Núria!

ESCENA II

(S’obre la porta i apareix

el Miquel amb una caixa de

bombons a les mans, es

dirigeix a les noies)

MIQUEL: (Amb un

somriure als llavis i

aixecant les celles) En

voleu?

Introducció

Ara ja teniu escrit un text teatral més o menys perfecte. La redacció del qual us haurà

servit per a conèixer les característiques d’un text dramàtic i les dificultats que comporta

el seu plantejament i la seva composició. S’ha de tenir en compte també que el text

teatral està estretament relacionat amb la seva REPRESENTACIÓ, sense la qual el

gènere del teatre queda coix. El text teatral ha de representar-se davant d’un públic: és el

seu objectiu final.

Hem de remarcar que l’obra de teatre sempre és diferent. El teatre com a espectacle no

solament fa ús de LA PARAULA, sinó també d’altres codis com ara el CORPORAL i

el GESTUAL. També tenen una gran importància aquells aspectes relacionats amb la

disposició de l’escena, el vestuari, la il·luminació, el maquillatge, etc.

Si diem que el teatre és un espectacle és perquè bàsicament es munta en funció de ser

representat davant un públic per tal que aquest gaudeixi de la posada en escena.

Activitat 1. Per a representacions professionals la vestimenta és molt important, encara

que no sempre és imprescindible un vestit fet i dissenyat per a l’obra perquè a vegades

pot servir un vestit o una roba passada de moda, vella o d’un estil que li vagi al

personatge o a l’obra en general. A vegades també senzillament amb una sola peça de

vestir, una jaqueta, una faldilla o una túnica n’hi ha prou per donar a entendre com és un

determinat personatge. Podem triar el vestuari segons criteris diversos: el lloc on es

desenvolupa l’acció, és a dir, a la ciutat, al camp, en un lloc que fa fred, que fa calor, al

riu, a la muntanya, dins l’església, en un hospital, etc. Tria una peça de roba o un

objecte que defineixi el teu personatge per tal de fer-lo servir durant la representació.

Explica per què l’has triat i com el faràs servir.

(RECORDA: L'objecte que triïs hauràs de portar-lo als assajos i a la representació final)

Activitat 2. Els accessoris són petits elements o detalls que formen part del decorat. És a

dir, tot allò que hi ha enmig de l’escena a part dels actors. Hi ha objectes que en alguna

obra teatral són imprescindibles i d’altres que només són decoratius. De vegades el

canvi d’alguns elements pot servir per fer efectes com per exemple un canvi d’ambient

o un pas en el temps. Tria objectes que puguis portar a classe per tal de definir

l’escenografia de la teva obra de teatre. Explica els motius de la teva tria i completa la

taula següent. Segueix el model que et serveix d'exemple:

Objecte triat Situació a l’escenari Justificació de la tria Algun dels actors

l’agafarà o no?

Tassa de cafè Damunt d'una taula a

la dreta de l'escenari

L'escena transcorre

en un bar

Sí. Mentre parlen

beuen cafè

Activitat 3. En algunes obres la música és un element dominant, com en els musicals.

Però també n'hi ha d'altres en què només de tant en tant s’intercala una cançó a fi de

subratllar un ambient, fer d’enllaç en un canvi d’escena, augmentar l’efecte o

l’expressivitat d’una situació, etc. Penseu si en la vostra obra es podria incorporar algun

fragment musical o cançó. Si és així justifiqueu la vostra elecció i si, contràriament,

creieu que no és necessari argumenteu per què.

RECORDA:

♦ Cal assajar en veu alta l’exposició.

♦ S’ha de recitar el text sense llegir-lo. Per tant, cal memoritzar-lo.

♦ L’exposició del text dramàtic ha de ser:

Clara: ben organitzada i entenedora.

Interessant: cal saber captar l'interès del qui escolta.

ENTONACIÓ

Activitat 4. Llegeix les frases que apareixen a continuació amb la intencionalitat que es

demana. Si necessites ajuda pots preguntar a les professores:

Exemple:

-No puc estar sense tu.

-No puc estar…sense tu.

-No puc! Estar sense tu?

-No! Puc estar sense tu.

-Que bonic això que fas! (Admiració)

-Que bonic això que fas! (Amb ràbia)

-Que bonic això que fas...! (Frase burleta, amb ironia)

-Què? És bonic això que fas? (Doble pregunta que expressa dubte)

Consells per a memoritzar (PROPROFS)

http://www.proprofs.com/flashcards/cardshow.php?title=consells-per-memoritzar-un-

text-dramtic&quesnum=1)

Creació d'imatges

Aprendre a estructurar i ordenar

Definir

Comparar

Sintetitzar

llibre de l'alumne-del text narratiu al text dramàtic i la seva representació

Documents