Exposició Llibertat! Fontserè i el cartellisme compromès (1031-1939) Organització Arxiu Nacional de Catalunya Comissariat Àngels Bernal Maria Utgés Suport a la recerca documental Marc-Aureli Berenguer Enric Terradellas amb la col·laboració de Mireia Bo Pilar Frago Alba Gracia Carlos Palicio Gemma Planas Reproducció de documents Íngrid Gómez Juan Ramon López Gemma Fàbregas Maria José Tàrraga Eva Arnau Materials didàctics Pilar Reverté Comunicació i difusió Francesc Olivé Encarna Roca Projecte expositiu 3carme33.com Pep Canaleta Jordi Claveria Producció i muntatge Reproduccions Sabate Agraïments: Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany (ACPE) Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) Biblioteca de Montserrat Biblioteca del Parlament de Catalunya Biblioteca del Pavelló de la República Comissió de la Dignitat Postermil Els materials didàctics d’aquesta exposició han estat realitzats amb la col·laboració del CESIRE (Àmbit social i cultural). Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

2

PRESENTACIÓ En el marc de la commemoració del Centenari de Carles Fontserè, l’Arxiu Nacional de Catalunya ha organitzat una mostra en què es presenten els cartells d‘aquest artista en l’època de la Guerra Civil espanyola. Contextualitzada a través de les memòries de l’autor i altres document, ens permet aprofundir en el coneixement de l’època i en l’evolució del cartellisme en tant que gènere artístic, d’una banda, a través de l’expressió artística d’en Fontserè i, de l’altra, a partir de l’anàlisi de la seva pròpia situació personal en què un noi de poc més de 20 anys cerca la supervivència, alhora que el manteniment dels seus ideals, fins a la reivindicació de la memòria en les darreres etapes de la seva vida. Des de la vessant de l’ensenyament de la història i les ciències socials, el potencial didàctic de la mostra rau en la possibilitar de ser abordada des de diferents mirades i, per tant, amb diverses possibilitats d’aplicació didàctica: la guerra civil, el cartellisme i la implicació social i política del personatge, el cartell -en tant que imatge gràfica i document històric, la propaganda política, o la pròpia exposició en tant que font secundària. Facilita, per tant, el desenvolupament d’un treball competencial, ja que permet incidir la idea de la història com a procés d’interpretació, i en el discurs històric en tant que argumentació basada en evidències, al mateix temps que fa present la necessitat de reivindicar la memòria històrica com un element de justícia i reparació. La propaganda, element de persuasió utilitzat amplament pels règims totalitaris, ha estat i és present, en major o menor mesura, en els missatges i la informació adreçada a la ciutadania, també dels països democràtics. La introducció de l’alumnat en el coneixement del seu llenguatge i l’anàlisi dels cartells com a font històrica, poden ser molt útils per al desenvolupament d’una mentalitat crítica, alhora que els permet aprofundir en el coneixement del context de la primera meitat del segle XX a Europa.

3

ESTRUCTURA DE L’EXPOSICIÓ

La mostra es composa de 22 plafons distribuïts en quatre àmbits principals als quals s’afegeix dos plafons més per la presentació i l’epíleg.

Àmbits de l’exposició:

- Presentació

- Els primers encàrrecs professionals (1931- abril de 1936)

- El sindicat de dibuixants professionals (abril de 1936-1938)

- Els darrers cartells (1938)

- L’èxode (febrer 1939)

- Epíleg (2002-2007)

Cadascun dels plafons conté:

- El títol de l’àmbit que es distingeix amb un color

- La imatge d’un cartell representatiu de l’autor

- Un text explicatiu

- Un conjunt de documents de diferents tipologies que faciliten línies d’informació a través de les quals es pot ampliar el coneixement i la recerca sobre el tema.

Plafó de l’exposició Fullet de l’exposició

4

PROPOSTA DIDÀCTICA Es presenten quatre propostes dissenyades per a diferents nivells educatius:

Interrogació de la imatge (nivell 1) Educació Primària (Cicle superior)

Interrogació de la imatge (nivell 2) ESO (4rt curs)

El cartell com a font històrica. L’art al servei de la propaganda

ESO (4rt curs) Batxillerat (1er i 2on curs)

Anàlisi de l’exposició en tant que font secundària Batxillerat (1er i 2on curs)

Materials de suport: Infografia. Interroguem les fonts Infografia. El cartell com a font històrica Fitxes d’interrogació de la imatge Fitxa d’observació d’una exposició Recursos d’informació: A banda de la informació que aporta la pròpia exposició, els alumnes localitzaran informació complementària a partir de les referències següents:

2016: Centenari Carles fontserè. Disponible a http://www.carlesfontsere.cat/

Arxiu Nacional de Catalunya. Exposició Cartells de la Guerra Civil. Disponible a <http://continguts.cultura.gencat.cat/anc/cartellsguerracivil/web/index.html>

BETTONICA, Luis: la publicidad en España. Carteles y cartelistas. Disponible a

<http://www.sbhac.net/Republica/TextosIm/HYV/Carteles/Carteles.htm>

BARJAU, S. Carles Fontserè, cartelista, fotógrafo y curioso universal. Ajuntament de Barcelona. Disponible a <http://lameva.barcelona.cat/bcnmetropolis/es/calaixera/biografies/carles-fontsere-cartellista-fotograf-i-gran-tafaner/>

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Arxius en línia. Disponible a <http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat>

FONTSERÈ, C. Recull de prensa personal 1979 – 1983. Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona. Biblioteca Carles Fontserè. Porqueres.

Disponible a <https://issuu.com/bibliotecaporqueres/docs/fontser__03_1979_1983>

GARCIA, Manuel (1983). Aproximación al arte español durante la guerra de 1936 a 1939.

Disponible a <http://www.arte.sbhac.net/Carteles/Aproxima.htm>

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Portal de Archivos Españoles (PARES). Catálogo de carteles de la guerra Civil. Disponible a <http://pares.mcu.es/cartelesGC/AdminControlServlet?COP=6>

5

ENLLAÇ CURRICULAR Es destaquen, a continuació, els aspectes del currículum que es treballen de manera més destacada a través de les activitats que es proposen en aquesta guia didàctica Educació Primària. Coneixement del Medi Social i Natural (Cicle Superior) Continguts comuns:

- Realització d’un treball d’investigació a partir del plantejament de qüestions i problemes rellevants de l’entorn, mitjançant el treball cooperatiu i a partir de l’experimentació i l’ús de diferents fonts d’informació i de les tecnologies digitals (programes específics, simulacions...).

- Argumentació oral i escrita de les propostes de solució del treball d’investigació.

- Comunicació de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges. Continguts específics de l’àrea de coneixement del medi social i cultural:

- Ús de diferents fonts històriques (orals, documentals, materials) per contrastar informacions sobre un mateix esdeveniment i obtenir elements per explicar les accions humanes.

- Valoració de la pròpia història personal i col·lectiva per a la comprensió del passat i del present i la construcció del futur.

- El món contemporani. Anàlisi dels fets bàsics de la història de Catalunya, Espanya i el món al llarg dels segles XX i XXI per comprendre la societat actual.

ESO. 4rt. Ciències Socials Continguts:

- La Segona República. La Guerra Civil espanyola. Continguts clau:

- Textos de les ciències socials: descripció, explicació, justificació, interpretació i argumentació, i vocabulari propi.

- Estratègies comunicatives en situacions d’interacció oral.

- Cronologia i temps històric.

- Coneixements històrics temporals.

- Fonts primàries i secundàries.

- Vincles entre el passat, el present i el futur. L’empatia històrica.

- La memòria històrica.

- Elements de canvi i continuïtat entre etapes històriques. Arrels històriques de la contemporaneïtat.

- El passat i el present de Catalunya en el context d’Espanya i d’Europa.

- Les manifestacions artístiques en el seu context històric. Valoració estètica. Estils i llenguatges expressius.

- Anàlisi d’imatges i referents estètics. Descodificació de llenguatges icònics, simbòlics i audiovisuals. Defensa, protecció i difusió del patrimoni historicoartístic i cultural.

- Canvis, continuïtats i ruptures en el món de la cultura i l’art, i en les mentalitats.

6

- Cerca, anàlisi i contrast d’informacions diverses.

- Identitats personals i col·lectives. Pertinença Competències

Dimensió històrica

- Competència 1. Analitzar els canvis i les continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica

- Competència 2. Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat

- Competència 3. Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals

- Competència 4. Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics

Dimensió cultural i artística

- Competència 8. Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat

- Competència 9. Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’apropiïn

- Competència 10. Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’un món global i divers

Dimensió ciutadana

- Competència 11. Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític

- Competència 13. Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones

Batxillerat. Història Continguts comuns:

- Valoració del paper dels homes i les dones, individualment i col·lectiva, com a subjectes de la història de Catalunya i Espanya i exercitació de l'empatia històrica.

- Realització de treballs d'indagació històrica .individuals o en grup. que comportin la recerca, obtenció i selecció d'informació a partir de fonts diverses. Processament i interpretació de la informació obtinguda, tot comprovant la validesa de les hipòtesis o objectius formulats i comunicació dels resultats, combinant diferents formes d'expressió, incloses les possibilitats que proporcionen les TIC, i elaborant un discurs rigorós fent ús del vocabulari històric pertinent

- Poder i conflicte al primer terç del segle XX: la Segona República i la Guerra Civil Connexió amb altres matèries

Àmbit de llengües.

- Elaboració del discurs propi de la història a partir de les competències lingüístiques orals i escrites (descripció, explicació, justificació interpretació i argumentació) i de llenguatges icònics i audiovisuals.

Història de l'art.

- Context històric dels moviments estètics d'època contemporània a Catalunya i a Espanya

7

ACTIVITATS. Educació Primària. Interrogació de la imatge 1. Activitats prèvies a la visita Introduir la interrogació de la imatge a través de les fitxes Orientacions didàctiques: Es recomana, en aquesta etapa, iniciar la interrogació de la imatge a partir de la fitxa

- Què és / Què hi passa?

Es tracta que l’alumne observi el document a grans trets i que formuli hipòtesis

- Què hi ha / Què no ha

Es fa l’observació tant del què presenta com d’allò que es podria esperar que hi fos i no apareix (objectes, expressions, símbols, actituds...)

- Qui hi ha / Qui no hi ha ?

Posa l’atenció en les persones i grups per detectar també les absències: homes, dones, nens, joves, vells, grups socials, oficis...

- De què em parla? / Què em diu?

Quin missatge dona la imatge globalment, no només pel text sinó també a través de la imatge

- Qui m’ho diu? / Com m’ho diu? • Porta a esbrinar la intencionalitat de l’autor en realitzar el document i, per tant, cal tenir en compte la seva trajectòria i el seu context per tal d’entendre el missatge.

- Com m’ho diu

Porta a la reflexió sobre la tècnica emprada: llum, color, composició, traç, perspectiva...

- Per què ? Es tracta de realitzar una explicació global relacionada amb l’explicació del cartell dins del seu context. Per respondre aquesta pregunta és necessari que els alumnes observin amb atenció els documents del plafó on es situa el cartell i que relacionin la informació amb la cronologia del plafó 1.

- I jo, què en penso?

Demana el posicionament de l’alumne i posa en acció les competències relacionades amb el pensament crític.

8

2. Activitats durant la visita

Recorregut pausat de l’exposició i, a continuació: En petits grups:

- Prendre nota de les tipologies de documents que apareixen en l’exposició i els llocs d’on procedeixen (Arxiu Nacional de Catalunya, Pavelló de la República...)

- Realitzar un eix cronològic de la vida de l’autor (Plafó1) en què es recullin els esdeveniments principals de la vida de l’autor que ens puguin ajudar a explicar el cartell triat

- Triar un cartell per aplicar-ne l’observació

- Observació del cartell seguint la pauta de la fitxa

3. Activitats després de la visita Exposició de l’observació realitzada per cadascun dels grups i conclusions Es pot demanar també que projectin el disseny d’un cartell relacionat amb algun tema actual

9

ACTIVITATS. ESO (4rt curs). Interrogació de la imatge

1. Activitats prèvies a la visita:

- Revisar els conceptes de fonts primàries i secundàries

- Introduir la interrogació de la imatge a través de les fitxes

2. Activitats durant la visita

- Recorregut pausat de l’exposició i, a continuació, En petits grups:

- Prendre nota de les tipologies de documents que apareixen en l’exposició i els llocs d’on procedeixen (Arxiu Nacional de Catalunya, Pavelló de la República...)

- Triar un cartell per aplicar-ne l’observació

Realitzar un eix cronològic de la vida de l’autor (Plafó1)en què es recullin els esdeveniments principals de la vida de l’autor que ens puguin ajudar a explicar el cartell triat

- Observació del cartell seguint la pauta que es dóna en la infografia Interroguem les Fonts, en la qual es desenvolupa el procediment treballat a l’aula a partir de la fitxa. Per tal de donar una resposta en profunditat a les preguntes platejades, caldrà que es tingui en compte la informació aportada pel conjunt de l’exposició

3. Activitats després de la visita

- Exposició de l’observació realitzada per cadascun dels grups

- Posada en comú i reflexió conjunta

10

Orientacions metodològiques: Les fitxes d’anàlisi de la font, elaborades pel Servei Didàctic de l’ANC, tenen la finalitat d’introduir els nois i noies en la utilització dels documents d’arxiu en tant que font per a la recerca El procés s’ha pautat en cinc fases que es sintetitzen en cinc fitxes:

- Identificació i descripció de la font - Anàlisi de la fiabilitat - Extracció de la informació. Interrogació - Anàlisi, contrastació i verificació de la informació. - Elaboració de conclusions

Estructurades entorn de preguntes obertes, permeten que tots els alumnes en puguin donar una resposta, de manera que el docent pot anar graduant el nivell de complexitat de l’observació per adaptar-lo als diferents nivells educatius. Es recomana iniciar a l’alumnat amb la fitxa 3. Extracció de la informació. Interrogació de les fonts i anar introduint la resta, al llarg de l’etapa, fins a completar el procés.

- Què és / Què hi passa? Es tracta que l’alumne observi el document a grans trets i que formuli hipòtesis que després haurà de contrastar.

Porta a l’alumne a observar, d’una banda el document (cartell, fotografia, carta...) amb unes característiques específiques i, de l’altra, uns continguts ja siguin temàtics, lingüístics, estètics, etc.

És important que l’alumne percebi la font en tant que informació enregistrada per una persona amb una finalitat i una intencionalitat que caldrà tenir en compte per tal d’interpretar el seu significat.

- Què hi ha / Què no hi ha?

Es fa l’observació reflexiva, tant del què presenta com d’allò que es podria esperar que hi fos i no apareix (objectes, expressions, símbols, actituds...)

- Qui hi ha / Qui no hi ha ?

Posa l’atenció en les persones i grups per detectar també les absències: homes, dones, nens, joves, vells, grups socials, oficis...i cercar-ne l’explicació

- De què em parla? / Què em diu?

Quin missatge dona la imatge globalment?, no només pel text sinó també a través de la imatge.

- Qui m’ho diu? / Com m’ho diu? Porta a esbrinar la intencionalitat de l’autor en realitzar el document i, per tant, cal tenir en compte la seva trajectòria i el seu context per tal d’entendre el missatge

Com m’ho diu permet iniciar l’anàlisi formal: llum, color, composició, traç, perspectiva...

- Per què ?

Es tracta de realitzar una explicació global relacionada amb l’explicació del cartell dins del seu context.

- I jo què en penso?

Demana el posicionament de l’alumne i posa en acció les competències relacionades amb el pensament crític.

11

L’observació de les diferents tipologies de documents que apareixen en l’exposició i dels arxius o centres documentals on es conserven, permet treballar alguns conceptes relacionats amb el procediment de la recerca i la construcció del discurs històric, en tant que argumentació basada en l’anàlisi i la interpretació de les fonts:

- Arxiu i biblioteca,

- Fonts primàries i secundàries,

- Fons documentals i col·leccions

- Tipologies documentals i informació que ens aporten.

La realització d’un eix cronològic de la vida de l’autor té la finalitat de facilitar l’anàlisi del cartell, especialment pel que fa a la contextualització i la figura de l’autor. La reflexió conjunta es pot orientar a partir de les següents preguntes:

- Què ens diu l’exposició?

- Què és el que més ens ha agradat i el què menys?

- Qui era en Carles Fontserè?

- Per què va lluitar?

- Per què és important que coneguem la seva obra?

- Els cartells ens poden servir com a font per conèixer la història?

- Si volem saber més coses de’n Fontserè on anirem?

- I si volem saber més dels cartells?

12

ACTIVITATS. ESO (4rt curs) i Batxillerat. L’art al servei de la propaganda 1. Activitats prèvies a la visita Introduir informació relacionada amb el context històric, l’autor, el cartellisme i la propaganda. (Definició de propaganda / publicitat; la propaganda política; avantatges de la utilització del cartell per a la propaganda política).

Revisar els conceptes de font primària i secundària.

Introduir els conceptes : Arxiu, fons documental, document d’arxiu.

Distingir els conceptes de fons documental i col·lecció.

2. Activitats durant la visita

Recorregut pausat de l’exposició i, a continuació: En petits grups: - Prendre nota de les tipologies de documents que

apareixen en l’exposició i els llocs d’on procedeixen (Arxiu Nacional de Catalunya, Pavelló de la República...)

- Realitzar un eix cronològic de la vida de l’autor (Plafó1) en què es recullin els esdeveniments principals de la vida de l’autor que ens puguin ajudar a explicar el cartell triat

- Triar un cartell per aplicar-ne l’observació - Observació del cartell seguint la pauta que es dona en

la infografia El cartell com a font històrica 3. Activitats després de la visita

- Posar en comú l’observació del cartell triat - Elaboració d’un comentari de l’observació del cartell.

13

ACTIVITATS. BATXILLERAT. L’exposició en tant que font secundària 1. Activitats prèvies a la visita

- Introduir informació relacionada amb el context històric, l’autor, el cartellisme i la propaganda.

- Revisar els conceptes de font primària i secundària - Introduir els conceptes : Arxiu, fons documental, document d’arxiu - Distingir els conceptes de fons documental i col·lecció. - Reflexionar sobre la lectura d’una exposició en tant que font secundària

2. Activitats durant la visita

- Recorregut pausat de l’exposició - Anàlisi de l’exposició en tant que font secundària

Observació del plafó 1: Quin tema tracta l’exposició? / Qui l’organitza? / Amb quina finalitat?

Estructura: Elaborar un plànol de l’exposició, ubicant els àmbits, i dins de cadascun dels àmbits els plafons corresponents

Descripció. Amb el suport de la Fitxa d’anàlisi de l’exposició

3. Activitats després de la visita - Posar en comú l’observació del cartell triat - Elaboració d’un text argumentat, de comentari de l’exposició com a text històric