espai de llibertat - núm. 29
DESCRIPTION
Monografic: Europa Entrevista: Elena ValencianoTRANSCRIPT
espai de llibertaT l'cvista d'CSqUCI'I'CS pel' a la formació, la l'cflcxió i l'agiLaciü políLicA l'I'illlC'1' Ll'illH'stl'c :wo:¡ : l .~)O l' III ' ()~
El monogl'Mic: J..;ul'opa L'entrevista: J..; lcnil Villcncia no
29
Numero 29 Pnmer trimestre 2003
Director. Jordi Serrana Subdlrector Jordi Miralles
ConseJl de redacclo David Sem pere. Xavier Bretones, Josep Sellares. Gemma Martin. Santl Castella, Ferran Escoda. Montse Lopez . Antoni Castells Vicenç Molina.
Espai de llibertat. AVinyó. 44 pruner. 08002 Barcelona e-mall ffg @laic.org wwwla lc.org Tel 936 O" 644 Fax 936011 640
Edita' FundacIó Ferrer I Guardla
Impremta ' Pn mera Impressio, S.l . Sabadell
Disseny: Ferran Cartes I Montse Plass
Maquetaclo: Fundació Ferrer i Guardia.
Assessorament Imgwsllc. Montse López.
Revista trimestra l Preu ' 3,50 euros. Subscnpclons: 14 euros/any.
D'pbs, ' legal: B. 33.262-'996 ISSN: 1136- '58'
Espai de llibertat és membre de rAssoclaclo de Publicacions Penodlques en Catala.
La línia editorial d 'aquesta revista és ellliurepensament. por tant. les OPInions del consell de redaCCió. les trobareu a l' dltonal. la resta d'oplnions seran únicament responsabilitat de qUI les !trml .
Sumari
Editorial
El punt de vista de Forges
La consigna L'opció vegelariana
Mar Llops
La reflexió Sós (Sols)
Susana Sanchez Arines Les ll içons del Prestige
Jordi Miralles
El monogràfic: Europa Els origens laics de l'Europa unida
Joan-Francesc Pont Joves i Europa
Raimon Gobema Europa, de la mitologia a la Republica
Santi Castellà
L'entrevista Elena Valenciano
La col ·laboració Gaza, octubre 2002
L'apunt Ressò maçònic de Fernando de los Rios
La creació Ja has arribat, Sa'ld
Assumpció Oris/rell
Les recomanacions
3
4
7
11
13
23
25
29
37
43
47
48
editorial., Quina Constitució per a quina Europa?
S'està discutint , aquestes darreres setmanes, la conveniència o no de dotar la Unió Europea d'una Constitució. I, aprofitant-ho, s'escolten veus que voldrien amagar el debat al conjunt de l'opin ió pública i, de passada, introduir-hi elements de marcada càrrega ideològica conservadora, sota el pretext de la fidelitat a una - només una, eh?, que no sigui dit!- de les diverses tradicions culturals d'Europa.
Nosaltres pensem que la validació democràtica d'un text constitucional és indissociable de la participació de la societat civil en la proposició dels seus continguts i que només aquesta participació pot garantir l'efectiva representativitat de la futura Constitució, així com superar l'actual grau de desconeixement i de llunyania de les institucions europees per a una gran part de les societats de la Unió Europea. I creiem que tan sols es pot atorgar legitimitat política a una Constitució si, després del seu procés de redacció obert a la participació ciutadana, es sotmet a aprovació en referèndum convocat en tota la Unió. La futura llei fonamental de la Unió s'ha d'acomodar a la idea d'autenticitat i de legitimitat democràtica que és en l'ori gen del projecte federalista europeu i, d'aquesta manera, podrà servi r com a referent a nivell internacional , per tal com podrà ser un model de cànon d'ordre polític i democràtic que es contraposi a les conseqüències d'incertesa, deslegitimació de la política, desigualtat i marginació produïdes pel procés de mundialització.
També pensem que la laïcitat pot actuar com a eix de vertebració i de cohesió social entre totes les persones, pob les i tradicions culturals dels territoris de la Unió, i garantir-ne els drets en condicions de llibertat i d'igualtat d'oportunitats per a l'accés a l'espai públic, que és el de la convivència pacífica, cívica i democràtica. N'hi ha alguns - una part del Partit Popular Europeu, preferentment- que hi volen incloure mencions explíci tes al cristianisme com a referent fonamental de les arrels espirituals i culturals d'Europa. Ens fa l'efecte que això perverteix la convivència basada en el respecte al dret de tothom a gaudir de l'espai públic, en la mesura en què una op-
29 1
2
ció determinada, que afecta les consciències privades dels seus seguidors, aspira a obtenir especials reconeixements. Això obre la porta al comunitarisme i a la fragmentació de la societat, i posa greument en qüestió els minims valors de cohesió de la ciutadania democràtica. En aquest sentit, podríem trobar-nos, també, amb argumentacions partidàries d'inclourehi referències a la tradició del paganisme grecorromà, el Walhalla nòrdic i la mitologia cèltica, l'humanisme clàssic i renaixentista, el judaisme, l'Islam , la 1I·lustració, els valors derivats de la Revolució Francesa, el liberalisme o les diverses tradicions socialistes (que, per cert, són clarament en la base de l'estructura medul·lar de l'Estat de benestar, connotació indestriablement vinculada a l'anomenat model social europeu). Òbviament , cap d'elles no ha de figurar en el futur text constitucional.
Aquesta pretensió , d'altra banda, amaga el desig de retallar, negar o impedir l'exercici de drets actualment assolits per una part dels ciutadans de la Unió en funció de les seves legislacions de caràcter nacional o estatal, com, per exemple, el dret a l'educació pública, laica i universal, el dret a una mort digna, el dret a l'autonomia moral del malalt, el dret a formes de convivència lliure, el dret al reconeixement legal de parelles al marge de la seva caracterització antropològica de signe sexual o el dret a la investigació cientifica contra malalties genètiques. Mai no s'ha d'incloure, en una llei fonamental de la Unió Europea, cap principi de consciència religiosa o filosòfica privada que pugui retallar o impedir l'exercici de drets.
En el mateix sentit, no s'ha de mantenir cap mena d'acord institucional , pacte polític, protocol de col·laboració o conco rdat amb cap grup o institució de caire filosòfic, ideològic o religiós, per tal com es tracta d'associacions que s'han de sotmetre al dret comú i no han de tenir cap tipus de subvenció pública o tracte fiscal o educatiu especial. El respecte envers tots ell s i envers la seva diversitat i possibles valors comuns és ja ben matisat en el preàmbul de la Carta de Drets de la Unió Europea aprovada a Niça l'any 2000.
Tan sols una Unió Europea que assumeixi els valors del respecte a la diversitat de les consciències i a la riquesa plural de la cu ltura humana, podrà contribuir a promoure la construcció d'una cultura civil fonamentada en la llibertat, la igualtat d'oportunitats i la relació constructiva i pacifica entre individus i comunitats .
Una Europa de tots on es faci possible la crid a espiritual del sufí Jalaledim Rumi , conegut com a Mevlana (segle XIII) : "Vine! No importa el que siguis. Pots ser un infidel , un pecador o un idòlatra. Vine! Casa nostra no és la de la desesperació. Tot i que trenquis la teva promesa centenars de vegades, pots tornar-hi" •
•
el plini, de vista de FOI'ge8
4
la consignA
L'opció vegetariana, una possible opció progressista
Mar Llopis Vicepresidenta d'Esplais Catalans
Quan una persona vegetariana es troba en un dinar de feina o en una casa de colònies ha de passar un examen d'allò més absurd . El primer que li pregunten és, per què: "Per què no menges carn ni embotit? ... Però si el pernil és boníssim." Després ve la preocupació mèdica: "i ja et trobes bé?, et fas anàlisis de sang?" Una mica de sentiment de culpabilitat: "a mí també em fan pena els pobres animalets a les granges!" Es genera tot seguit un debat a la taula, d'un alt nivell científic: "doncs si et fa fàstic menjar-te un animal mort imagina't menjar-te'l viu' , és clar, en realitat el que passa és que a tu no t'agrada la carn . A mi els bistecs crus tampoc no m'agraden. Els enciams també tenen vida . Des
resposta a aquest dilema científic, crec que té poc a veure amb l'opció de fer-se vegetarià. Cal afrontar la decisió des d'una perspectiva diferent. L'opció vegetariana respon en gran mesura a l'interès d'un individu per aportar la seva part a la sostenibilitat del nostre planeta, és una opció més ecològica i responsable amb nosaltres i amb el nostre planeta. És principalment una opció política.
És una actitud fruit de prendre consciència de l'impacte que l'actual dieta càrnia de la majoria de la població occidental causa al nostre planeta, i del model socioeconòmic que perpetua. Sense oblidar la impossibilitat de mantenir en un futur aquest ritme d'augment de consum de
de la prehistòria les persones han menjat carn , som animals omnívors.
Es podrien alimentar moltes persones
carn i alhora aconseguir que cap persona en el planeta passi gana. En els últims quaranta anys el nombre d'animals destinats al con-
Per ser vegetarià cal tenir uns amplis coneixements de dietètica i nu-
si es reduis el consum de carn
trició ." Fins i tot hi ha qui s'atreveix amb alguna que altra brometa: 'assassina d'enciams'"
Cal anar més enllà de tots aquests raonaments. Per exemple, pel que fa a l'interessant debat sobre si les persones som o no animals omnivors, és a dir, si per natura estem fets per alimentar-nos de plantes i animals. Sigui quina sigui la
sum humà ha augmentat un 60% (en algunes regions del món el consum de carn ha augmentat fins a triplicar-se). Hi ha molts estudis que demostren que es pOdrien alimentar moltes persones amb el que ens estalviaríem si es reduís el consum de carn' . És a dir, si els cereals , l'aigua i el combustible que es destinen a la cria d'animals es destinessin directament al consum humà,
s'alimenlarien moltes més persones que les que s'estan alimentant ara d'aquests animals. Es bastant clar que l'actual tendència d'augment del consum de carn no ajudarà de cap manera a un món millor.
Però hi ha altres raons . La cria intensiva d'animals, per al consum humà, genera una enorme despesa d'aigua i una
I tornem al principi , probablement les persones som omnívores i per tant sembla lògic pensar que una dieta vegetariana estaria falta d'algun element necessari per a l'òptim desenvolupament físic i mental. Una dieta vegetariana completa pot aportar a la persona tot el necessari per alimentar-se. Hi ha algues, derivats de la soja i una gran varietat de produc
gran quantitat de residus2. Sovint aquests an imals es crien en condicions deficients3, podríem parlar directament de
Les vaques ho deuen estar; però, no són més boges
les persones?
tes d'origen vegetal que compensen les possibles mancances derivades del fet de no consumir carn. De
maltractaments. Encara que això no ens importés,
ben segur que el tracte que reben , l'alimentació i les condicions sanità ries i d'higiene en què viuen afecten directament la nostra salut quan després els consumim. Qui no ha sentit a parlar de la síndrome de les vaques boges? Les vaques ho deuen estar de boges; però, no són més boges les persones que han arribat a portar les coses fins en aquest extrem?
1. Un estudi de la nutreòloga de la Universitat de Harvard. Jean Mayer. calcula que reduint en un 10% la producció de carn als Estats Units s'estalviarien cereals per alimentar a 60 milions de persones. 2. L'abocament no controlat d'excrements d'animals (39.500 kg per segon, en tot el món) provoca la contaminació dels rius i la mort de peixos i moluscs. 3. A les granges de producció massiva: - els vedells són separats de les mares poc després de néixer, viuen tota la vida pràctica· ment a les fosques, encadenats pel coll i sense possibilitat de maure's en cap direcció.
fet la majoria de les persones vegetarianes es preocupen per la seva alimentació, ho fan també les persones que no ho són? Jo crec que actualment hi ha una gran moda de dietes sanes i equilibrades, però també, contràri ament, un fort creixement de dietes de fast food i derivats. AI final de tot però, l'opció vegetariana és, com tantes d'altres, una opciÓ personal i respectuosa, i per tant, mereix ser respectada. Seria una bona idea que hi pensessim quan organitzem esdeveniments •
•
Sovint pateixen diarrea, anèmia, pneumònia i estan coixos. - Les gallines ponedores comparteixen cada sis, una gàbia de la mida d'un LP amb el terra de reixeta . En cada granja n'hi poden viure fins a cent mil, en una convivència tan estreta que se'ls talla el bec per evitar lesions. Els pollastres que creixen a les granges són llençats en contenidors ja que no tenen in4
teràs alimentari. - Les truges viuen en unes gàbies melàl·1j4 ques tan petites que no poden ni girar·se. Amb el terra metaJlic perquè sigui més fàcil de netejar.
29 5
PI
,\j"n."",..,,' dt' \'i l:"I.· .. " " , I:<
CONSELL ECONÒMIC i SOCIAL DE VILADECANS
mm Gf1n~r¡¡ Ild! ¡ j e r.:¡¡till lJ'ly;1
Departament lo'! !J de Treball
. .. VllAOECAt'H
la l'cflcxi()
E ficamos nós sós Sin o Mar e sin o barco Nós t
SóS (Sols)
Manuel Antonio De carro a carro. 1928
Susana M. Sanchez Arines Vicepresidenta de l'Asoc. de Tempo Libre Mistura
Sós Em cada um dos castro s da
Galiza, os mouros enterràrom um tesau ro: umha trave de aura que farà rica à pessoa que a encontre : mas temos que saber buscar porque os mouros protegêrom essa trave de ouro com outra de alcatràm colocada de tal forma, que na procura do ouro, de nom termos boa sorte, podemos arder nós e toda quanta nos circunda, numha explosiam de avarícia e Iu me infernal. Quem se decida a buscar o aura deve antes meditar se val a pena arriscar a vida própria e a da parróquia. De todos os casos que recordam os nosos velhos, até hoje ninguém deu ca ouro, e muitos com o alcatràm .
Hà centos de anos que galegos e galegas nos vimos criando com esta lenda. Com ela aprendemos onde é que està a riqueza .
O ouro d@s galeg @s é o mar. O mar era o nosso caminho de comunicaçom ca mundo. Por ele chegàrom gregos e feníci os a trocar ce ràmica mediterrànea por ferro castrexo, por ele o filho de Breogàm fai povoar a arredada e tam apreciada Irlanda, vinhérom normandos e vikingos a saquear as nossas costas, piratas e corsà rios ingleses a abordar galeons. Terranova e Canadà ten hem nome galego-português e só umha ordem de Madrid impediu que Corunha fosse a sa ida oficial
Sols 29 En cadascun dels castros 1 de Galícia, els mouros2 van enter-rar un tresor: una biga d'or que 7 tornarà rica la persona que la trobi : però hem de saber bus-car, perquè els mouros van pro-teg ir la biga d'or amb una altra de quitrà, col·locada de manera que, si no ten im bona sort tot cercant l'or, podem cremar nosaltres i tot el que ens envol-ta, en una explosió d'avarícia i foc infernal. Qui es decideixi
a buscar l'or ha de pensar-se, abans, si val la pena arriscar la pròpia vida i la de la parròquia. De tots els casos que recorden els nostres avis , fins avui ningú no ha trobat l'or, però sí molts el quitrà.
Fa centenars d'anys que els gallecs i les gallegues ens criem amb aquesta llegenda. Amb ella hem après on és la riqu esa.
L'or dels galiecs és el mar. El mar va ser el nostre camí de comunicació amb el món. Per mar van arribar els grecs i els fen icis a canviar ceràmica mediterrània per ferro castrexo, per ell el fill de Breogan va anar a poblar la llunyana i tan volguda Irlanda, van venir normands i víkings a saquejar les nostres costes, i els pirates i corsaris anglesos a abordar galions. Terranova i Canadà tenen nom galaica-portuguès i tan sols una ordre de Madrid va impedir que la Corunya fos la sortida oficial cap a Amèrica. A través del
8
face América. Através do mar nos chegou a maldita palavra que vós credes galega: a nahua chaPaPote.
O mar era o nosso caminho do trabalho. Na Galiza misturàrom-se e crescérom as duas grandes culturas marítimas ocidentais: a aràbigo-mediterrànea e a nórdica. Por isso os marinheiros galegos tenhem fama em todos os oceanos, em trés quartas partes do planeta. E por isso grandes portos e bancos pesqueiros tenhem o seu nome em galego, que é a forma de nos apropriar do mundo, como Capetom (Cape Town) Antuerpe (Amberes) Gran Sol (Grand Sole) .. Som estes, lugares mais importantes para a Galiza do que podem ser outros mai s achegados. Se umha indústria nasceu e cresceu de Galiza para fóra, rachando a inércia colonizada da nosa economia, é a pesqueira. Pescanova percorre mares e investiga profundidades abisais, as bateas som as nossas leiras das rias e as piscifactorias e cetàreas povoam as costas. Ainda hà conserveiras que levam nomes catalàns, como Massó, mas as mans que as herdarom e trabalham som galegas. A frota pesqueira galega foi primeira do mundo e os seus estaleiros, os melhores, antes de chegarem os luns ao sol.
Como bem berrou Rosalia , também foi o nosso mar caminho de fugida, de emigraçomexílioinsubmissom, porta por onde marchàrom tant os galegos e galegas escapando-Ihe à fame, à miséria, ao servizo militar ou à dictadura, crecendo nova s Galizas em outras Habanas e Buenos Aires do mundo.
Mas todo isto acontecia em outra era, em outros tempos, A. de G.: Antes da Globalizaçom, antes de que a Globalizaçom eliminasse as fronteiras e figesse. das nossas aldeinhas só comunicadas co mundo, umha única aldea global calada a gol pes de pobreza e injustiza.
Hoje os castros de Cies eOns presidem umha manto de negrura; o faro romano da Torre de Hércules alumea o passo a barcos varados nos peiraos, os
mar ens va arribar la maleïda paraula que vosaltres considereu gallega: la nahua chaPaPote.
El mar era el nostre camí del treball. A Galícia es van barrejar i van créixer les dues grans cultures marítimes occidentals: l'aràbigo-mediterrània i la nòrdica. Per això els mariners gallecs tenen fama a tots els oceans, a tres quartes parts del planeta. I és per això que grans ports i bancs de pesca tenen el seu nom en gallec, i que denominar és la nostra manera de posseir el món, com Capetom (Cape Town) , Antuerpe (Anvers) , Gran Sol (Grand Sole) ... aquests són llocs més importants per a Galícia del que puguin serho altres més propers. Si una indústria ha nascut i ha crescut de Galícia cap enfora, trencant la inèrcia colonitzada de la nostra economia, és la de la pesca. Pescanova recorre els mars i investiga profunditats abissals , les barcasses són els nostres horts de les ries i les piscifactories i vivers ocupen les costes . Encara hi ha conserveres que porten nom català, com ara Massó, però les mans que les han heretat i les que les treballen són gallegues. La flota pesquera gallega va ser la primera del món i les seves drassanes, les millors, abans que hi arribessin los lunes al sol.
Com va cridar molt bé Rosal ía, també va ser el nostre mar camí de fugida, d'emigració-exili- insubordinació, la porta per on van marxar tants gallecs i gallegues, escapant de la fam , de la misèria, del servei militar o de la dictadura, creixent noves Galícies en altres Havanes i Buenos Aires del món.
Però tot això passava en una altra era, en altres temps. aG: abans de la globalització, abans que la globalització eliminés les fronteres i fes, dels nostres llogarets solament comunicats amb el món , una única aldea global ca llada a cops de pobresa i d'injustícia.
Avui els cas/ros de Cíes i Ons presideixen una capa de negror; el far romà de la Torre d'Hèrcules il·lumina el pas a vaixel ls encallats en els molls, els galions
galeóns que jazem no estreito de Rande (Vigo) aguardam a chegada do terror de azeviche, a Torre ruinosa da Praia da Lançada (Ogrove, Pontevedra) , antes vigia contra o normanda, outea o mar por ver onde é que esta o chapapote; hoje os piratas normandos e os corsarios ingleses transformarom-se em barcos de ajuda estrangei ra e avions portugueses que invadem o nosso céu para nos amassar a realidade , a cruda negra carvonada alcatraneira betunada e petroleada realidade.
Estes tempos caníbais de avarícia , economicismo, roubo , esquilmaçom, lucro , esquecêrom a maldiçom da trave de aura e dei taram sobre o povo galega pobre, submisso, calada, toda o alcatram ... ardendo-nos a vida e o futuro.
Porque os piratas de gabinete, traje e garavata. sem avós que Ihes expl iquem o mundo e as suas reg ras, nom pensarom no futuro da aldea global antes de perseguir o ouro como feras selvagens. Nós, gale-gos empobrecidos de hoje, poderemos contar a esses netos, que quem sabe se teremos, que no nosso tempo alguém encontrau o aura, sim, mas a troca de destruir toda quanta o circunda-va. Nós.
E a isto nos negamos. Nom queremos umha Costa da Morte, queremos umha Costa da Vida. Como canta ,_ o Manifesto Gaiteiro queremos VI DA, vida em Corrubeda, em Pedras Negras, na Langosteira , no Coído, en Camelhe, em Louro, em Palmeira , em Salvara , em Canexol, em Melide, em Liméns .. . Nom queremos um mar fechado, cemitério de marinheiros afogados e barcos cadaveres, um deserto sem entrada nem saída. Nom. Queremos que nos leve ao mundo e que por ele o mundo chegue a
que jeuen a l'estret de Rande (Vigo) esperen l'arribada del terror d'atzabeja. la Torre en runes de la Praia da Lançada (Ogrove, Pontevedra) . abans guaita contra el normand, escorcolla el mar per tal de veure on és el chapapote; avui els pirates normands i els co rsaris anglesos s'han transformat en vaixe ll s d'ajuda estrangera i en avions portuguesos que envaeixen el nostre cel per fer-nos veure la realitat , la crua, negra, encarbonada, enquitranada, embetumada i banyada de petroli rea litat.
Aqu ests temps can íbal s. d'avarícia , economicisme, robatori , espremuda, lucre, han oblidat la maled icció de la biga d'or i han llançat al damunt del poble gall ec pobre, submís, callat, tot el quitrà ...
cremant-nos la vida i el futur. Els pirates de despatx, vestit i corba
ta , sense avis que els expliquin el món i les seves reg les, no han pensat en el futur del món globalitzat abans de perseguir l'or com
feres salvatges. Nosaltres, gall ecs empobrits d'avui , podrem explica r als néts, que qui sap si tindrem, que en el nostre temps algú va trobar l'or. sí,
però a canvi de destrui r tot el que l'envoltava. Nosaltres. I ens hi neguem. No volem una Costa da Morte. volem la costa de la vida. Tal com canta el Manifesto Gaiteiro, vo
lem VIDA, vida a Corrubedo, a Pedras Negras, a Langostei ra , a O Coído, a Camelhe, a Louro, a Palmeira. a Sàlvora, a Canexol , a Melide, a Liméns .. . No volem un mar tancat, cementiri de mariners ofegats i de vaixells cadàvers , un desert sense entrada ni sortida. No. Volem que ens dugui al
29 9
10
nós. Quremo-Io caminho, mas sem asfalto . Negamo-nos a este progresso que nos deixa aos pobres tam só a merda dos ricos.
Por isso, ainda que negro, conservamos o humor. A falta de Super-heroes mutantes que Ihe parem os pés ao HomeChapapote, estamos muitos galegos de mans negras a plantar-Ihes ca ra aos vilhanos. Umha nova cor negra percorre a Galiza dumha ponta a outra : a cor negra da anarquia , da pirataria antimultinacional , a co r assemblearia, as mans dos trabalhadores e as voluntarias e os ninguéns substituindo ao estada inexistente, ao governo perdido, para defender o que é de todos: A dignidade ,
•
1. I vam restar nosal tres solsl sense el Mar i sense barca! Nosaltres. 2. Restes arqueològiques de poblats de la cultura castrexa (cel tes?) , gairebé tots dels se-
món i que per ell el món ens arribi . El volem cami, però sense asfalt. Ens neguem a aquest progrés que ens deixa als pobres tan sols la merda dels rics.
Per això, tot i que negre, conservem l'humor. A manca de superherois mutants que li parin els peus a ''l'HomeChaPaPote'', hi som molts gallecs de mans negres plantant-li cara als brètols. Un nou color negre recorre Galícia d'una punta a l'al tra: el color negre de l'anarquia, de la pirateria antimultinacional, el color assembleari, les mans de treballadors i de voluntàries i dels ningú substi tuint l'estat inexistent , el govern perdut, per defensar allò que és de tots: la dignitat ,
•
gle5 I, abans i després de. N'hi ha més de 2000 a tot Galícia. 3. Res a veure amb els àrabs. Es el nom dels habitants mitològics dels castros.
la reflex iÓ Les lliçons del Prestige
Jordi Miralles. President de la Fundació Terra
El 13 de novembre de 2002, el Prestige, un petroler monocasc té un accident a 28 milles del Cap de Finisterre. L'Estat pren la decisió de remolcar-lo mar endins per evitar una marea negra en una de les zones més riques en marisc d'Espanya. El 19 de novembre el Prestige s'enfonsa partit per la meitat a 145 milles de la costa gallega i a 3.500 m de fondària . El nombre de platges afectades des de Galícia al País Basc sobrepassa les 500 i d'aquestes es ca lcula que la meitat no serà fàcil de netejar. Els corrents marins han dispersat el fuel des de la Costa da Marte fins a la Rochelle (França). La tragèdia no s'ha acabat i dia a dia va deixant la seva empremta. L'enfonsament del Prestige a més de la contaminació ens ha donat una important ll içó que es podria resumir en deu punts:
La contaminació no té fronteres. La desencertada decisió d'al lunyar el Prestige de la costa i situar-lo en un indret oceànic amb forts corrents marins ha demostrat de manera visible que la contaminació no respecta les fronteres. La tragèdia del Prestige ens ha revelat amb la fortor del fuel i la negror espessa i llefiscosa que hem d'aprendre que és millor una contaminació intensa però controlable que una de difusa i incontrolable.
La brutícia del petroli. El fuel 29 és un dels darrers productes que s'obtenen del petroli. En tot cas el Prestige ens ha il·lustrat de la 11 toxicitat del producte que ha possibilitat l'era moderna i que subministra el 65 % de l'energia que consumim els humans. També ha revelat una altra brutí-cia més subtil que és la del des-control que hi ha en la gestió de l'or negre.
La destrucció dels ecosistemes. La Costa da Morte és una de les zones més riques en marisc i ocells marins del nord d'Espanya. A causa de la marea negra del Prestige s'ha comptabilitzat la mort de més de 3.500 ocells (mitjans de gener) i espècies tan especials com el somorgollaire , que tenia el seu principal hàbitat en les illes declarades espais naturals com les Cíes i les Ons i que ara han patit una greu afecció que les inutilitza com a santuaris de la vida silvestre per a molts anys. Recordem que Galícia produeix el 93 % de peixos d'aquacultura i aporta el 50 % de la pesca espanyo la.
La impunitat de les banderes de conveniència. L'enfonsament del Prestige, com el de l'Erika el 1999 a França , no fa sinó fer palès l'escàs control sobre les mercaderies marines, que, per altra banda suposen un 75 % del transport mundial. Dels seixanta mil vai-
12
xells mercants, divuit mil són amb bandera de conveniència. Una pràctica habitual per abaratir els costos de la fiscalitat i tenir accés a mà d'obra barata sense cap garantia laboral. Darrere les banderes de conveniència també hi ha tota una trama d'empreses sense ètica que de forma mafiosa mouen productes tòxics sense les prevencions imprescindibles per no causar tragèd ies com aquesta. Les connexions empresarials del Prestige i el seu transport han servit també per mostrar les connexions entre politics i empresari s sense escrúpols.
La trama dels negocis bruts. Les 80.000 tones del Prestige són una gota d'oli al mig de l'oceà si les comparem amb les 8.600 tones diàries de combustible que necessi ta una ciutat d'un milió de persones. Aconseguir que el petroli i els seus derivats arribin a tot arreu només s'aconsegueix amb una xarxa de distribució concentrada en unes poques empreses que subcontracten el millor postor. La Unió Europea té una important responsabilt!.at per evitar la impunitat amb què el negoci del petroli es belluga.
La solidaritat del voluntariat. El Prestige també ha demostrat que amb la força del voluntariat no n'hi ha prou. Tot i així la demostració dels més de sis mil voluntaris que en moments determ inats hi ha hagut netejant platges demostra que la societat civi l encara té prou força per moure els politics.
La fragi litat d 'un Estat sense recursos. En les darreres dècades hem anat venent el patrimoni col· lectiu de l'Estat ja sigu i privatitzant-lo o bé simplement dilapidant-lo. Un Estat ben dotat amb un dispositiu de Protecció Civil no poli titzat i professional hauria pogut fer front a la crisi sense prendre la insolidària decisió d'a llunyar el Prestige i provocar el caos i la contaminació que tant ha malmès la costa gallega i del nord d'Espanya.
La manca de grups pol ítics ecologistes. AI nostre pais la voluntat per conservar el patrimoni i gaudir d'un bon entorn s'ha radicalitzat per convertir-se en oportunisme politic. Si al pais hi hagués tradició ecològica en la politica, hauríem gestionat l'accident del Prestige amb més professionalitat i ens adonaríem que les acaballes del seg le XX i, especialment, el segle XXI són els de l'ecologia. Tot just és el moment de començar.
Els científics polit itzats. Un dels aspectes en què s'ha passat més de puntetes en l'assumpte Prestige és la responsabilitat dels científics com a experts. El fet que organismes com el Consejo Superior de Investigaciones Científicas i les universitats mateixes s'hagin polititzat propicia el mutisme i la connivència amb els poders polítics d'un estament social que hauria de ser objectiu . La por causada per la inseguretat laboral en els centres de recerca tampoc facil ita la llibertat d'expressió.
La necessitat de l'economia solar. El lema "Nunca Mais" ha ressonat per tota la península i ha reunit més de duescentes mil persones. Ha propiciat una pluja de voluntaris i un sentiment de solidaritat arreu de l'Estat espanyol. Tanmateix, aquest desig que mai més el mar es torni a embrutar només es podrà aconseguir si abandonem la dependència del petroli. No n'hi ha prou amb la solidaritat i el voluntariat si no hi ha una decidida voluntat d'estalviar energia i invertir en energies renovables. Des de 1'1 de gener de 2003 podem escollir companyia elèctrica. Ja hi ha empreses que comerciali tzen electrici tat produïda amb energia eòlica i solar. Cada dia tenim més opcions que no ens pensem per contri buir a fer avançar l'economia solar. Podem continuar cridant, plorant i fer de voluntari s cada vegada que hi hagi un desastre, però el veritable compromís el tenim amb l'economia solar •
•
ci monogràtïC Els orígens laics de l'Europa unida
Joan-Francesc Pont Catedràtic de Dret Tributari (UB)
La Il· lustració - va descriure Immanuel Kant (1724-1804)- és la sortida de l'home de la seva autoculpable minoria d'edat. La minoria d'edat significa la incapacitat de servir-se del propi enteniment sense la guia d'altri . Un mateix és culpable d'aquesta minoria d'edat quan la seva causa no radica en la manca d'enteniment, sinó en la manca de decisió i de valor per utilitzar l'enteniment propi sense la tutela d'un tercer.
Per això Kant crida als seus conciutadans sapere audel I per això la història de la humanitat canvia el signe de la submissió pel del lliure pensament només després de Kant. No és d'estranyar, per tant , que fos Kant qui en el seu tractat Per fa pau perpètua formulés amb audà
L'octubre de 1814, el comte de Saint-Simon (1760-1825) , que havia participat a les revolucions americana i francesa, publica un tractat que proposa la reorganització de la societat europea per tal de congregar els pobles d'Europa en un únic cos polític que respectés la independència nacional dels seus membres. Malgrat que es refereix a l'edat mitjana com un mo-ment d'unitat cristiana d'Europa,
no deixa de criticar que el fonament del vell ordre fossin els prejudicis i les supersticions. Reivindica el progrés basat en les llums, el raciocini i l'experiència. Precursor ideològic de la moderna unitat europea, Saint-Simon és també un primer exponent de la laïcitat avant-fa-feltre com a forma d'organització política. L'Europa
de Saint-Simon havia cia la tesi que la raó, des de l'altura que li dóna el poder de la llei moral, condemna, absolutament , la guerra com a procediment jurí-
La raó d'abandonar l'absolutisme i l'arbitrarietat dinàstiques per adoptar el sistema parlamentari
condemna la guerra com a procediment jurídic
dic i converteix l'estat de pau en un deure immediat, que només pot garantir-se mitjançant un pacte entre els estats, que vagi més lluny d'un tractat de pau (pactum pacis) i que arribi a ser una federació de pau (foedus pacificum) , perquè el tractat només posa fi a una guerra, mentre que la federació acaba amb totes les guerres per sempre.
anglès. Europa havia de néixer de la unió entre França i Anglaterra , nucli d'una monarquia constitucional que acolliria els països que adoptessin un sistema de govern representatiu. Aquesta idea d'unió franco-britànica tornarà a aparèixer a l'inici de la Segona Guerra Mundial, el juny de 1940, mentre avancen les tropes nazis cap a Paris, quan Jean Monnet els la proposa a
29 13
Diputació Barcelona xarxa de municipis
Londres, a Winston Churchill i Charles de Gaulle, els quals la van acceptar: Anglaterra i França ja no havien de ser dues nacions, sinó una unió, amb un parlament comú.
Entre els deixebles de Saint-Simon, tots ells actius en la construcció de ports,
d'exaltació de les nacionalitats i de construcció de l'Estat i, certament, aquest és un procés molt important, perquè implica l'establiment de la primacia de la societat sobre la corona i sobre la religió i la progressiva configuració del concepte central de ciutadania com a resultat de l'arri
ferrocarrils i canals, com un mitjà d'aproximació cap a una Europa unida, trobem Charles Lemonnier, qu i consagrarà la seva vida a l'acciÓ pacifista i federalista.
La federació bada de l'ésser humà a la seva majoria d'edat. Aquesta dimensió positiva de la construcció dels estats moderns troba l'altra cara de la mo-
dels pobles lliures esborrarà les divisions
dels estats
L'any 1867 funda a Gènova la Lliga de la Pau i de la Llibertat, amb l'assistència a la reunió de Giuseppe Garibaldi (1807-1882) i de John Stuart Mill (1803-1873). El lema: si vis pacem, para libertatem. Garibaldi va somiar també els Estats Units d'Europa, com la fórmula per assolir la pau, per deixar de malgastar tants diners en exèrcits i invertir-los al servei del poble, per desenvolupar la indústria, construir carreteres, ponts, habitatges i escoles, i treure aixi a la gent de la misèria , resultat de l'egoisme de les classes privilegiades.
Els saint-simonians van influir poderosament sobre els socialistes, molts dels quals militaren en favor de la idea europea. Ajudant de Saint-Simon, Auguste Compte (1798- 1857) -a qui devem la idea nuclear de la laïcitat que "l'única màxima absoluta que hi ha és que no existeix res absolut"- troba en el seu mestre la inspiració per a la seva proposta de "república occidental ", que inclouria al seu Sistema de politica positiva i, sobretot, al Catecisme positivista de 1848. La república occidental de Compte havia d'incloure França, Alemanya, Gran Bretanya, Itàlia i Espanya per estendre's després a altres països. La primera capital de la república havia de ser París i, posteriorment, en eixamplar-se el seu territori , Constantinoble.
Però el segle XIX no va entendre l'idealisme europeista lligat als inicis del socialisme. El seg le XIX és el moment
neda en el reforçament dels nacionalismes i en l'enfrontament entre ells. Tanmateix , algunes persones vinculades a la lluita per la unitat nacional també veuran més lluny. Així , Giuseppe Mazzini (1805- 1872) , en el manifest de la Jove Itàlia de 1831, escriu que les unitats nacionals són el presagi de la gran federació europea que ha d'unir en una sola associació a totes les famílies del món antic. La federació dels pobles lliures esborrarà les divisions dels estats, volgudes pels tirans , mentre es consoliden les nacionalitats , volgudes pel dret i les necessitats locals. L'any 1834 fundarà a Berna el moviment "Jove Europa", més tard convocarà des de Londres un comitè revolucionari europeu i, al final de la seva vida , reivindicarà la unitat moral d'Europa per la república democràtica. Mazzini , qui lluitava per la "tercera Roma", desprès de l'antiga i la papal, va ser triumvir de l'efímera república romana (gener-juliol de 1849) i va ser sempre antimonàrquic i republicà.
L'ideal de Mazzini és compartit pels republicans i pels socialistes de la seva època. La unitat europea no troba les seves arrels en el cristianisme, que no deixarà de ser durant el XIX i la primera meitat del XX - amb poques excepcionsabsolutista, monàrquic i terriblement conservador, sinó en els defensors de la república que assumeixen com a propis els valors de la Revolució Francesa. La proclamació de la república a França l'any 1848 no és un esdeveniment local , és
29 15
16
l'inici d'un combat esperançador per la llibertat arreu d'Europa i del món. La fraternitat universal dels homes i de les nacions és discutida a l'Assemblea Nacional francesa i es parla de la creació d'una assemblea universal dels pobles que farà impossibles les guerres. Europa i la Pau són dos conceptes complementaris, com demostraran tràgicament el
sador francès al castellà durant el seu exi li, i principal referent, fins avui, de tota la mi litància republicana , demòcrata, progressista, laica i federalista. Pi i Margall s'inscriu també en la història dels defensors d'una Europa unida, com pot Ilegirse a Las nacionalidades (1876).
Europa, però, no escoltava els federalistes: les potències annexionaven nous
territoris i establien seg le XX i les seves dues conflagracions mundials, veritables "guerres civi ls europees", tribut de sang que la consciència so-
El federalisme universal, garantia de tota llibertat
sense soldats ni clergues
i explotaven colònies. La Gran Guerra de 1914-1918 en serà el corol· lari inevitable. El
cial del continent voldrà proscriure per al futur mitjançant la creació d'institucions comunes.
Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865) beu en les fonts de la Revolució Francesa, per tal d'anar més enllà i dotar els conceptes de llibertat , igualtat i fraternitat d'un contingut real. Proudhon es manifesta contrari al moviment de les nacionalitats perquè endevina els perills del nacionalisme, el més gran dels quals, però no l'únic, és la guerra. La solució que proposa Proudhon per establir la pau, el respecte del dret, la llibertat i la justícia és el federalisme. De les petites cèl·lules de convivència natural naixerà la necessi tat de trobar vincles de cooperació entre elles; no es tracta de construir un superestat ni els Estats Units d'Europa; la idea és el federalisme universal , garantia suprema de tota llibertat i de tot dret, que ha d'arribar, sense soldats ni clergues, a substituir la societat cristiana i feudal.
El federalisme proudhonia influirà en certa manera sobre un dels nostres conciutadans més il· lustres, Francesc Pi i Margal l (1824-1901), traductor del pen-
27 de novembre de 1914, a proposta d'Eugeni d'Ors (1882-1954) es crea a Barcelona l'associació Els Amics d'Europa, el manifest fundacional de la qual signen, entre altres, Miquel dels Sants Oliver, Pau Vila, Rafael Campalans, Esteve Terrades i Carme Karr. La finalitat del moviment és la defensa de la unitat moral d'Europa, bo i considerant la guerra entre França i Alemanya com una "guerra civil ". Gabriel Alomar, que va discrepar del neutralisme
del grup anterior, a La guerra a través de un alma (1917) , ho feia defensant també la unitat d'Europa, que anomena lederal trencada pel "separatisme" alemany. John Maynard Keynes (1883-1946) no compartirà al final de la guerra els criteris dels vencedors sobre el sistema de reparacions im
posat a Alemanya, a The economic consequences ol peace (1919). La pau portarà a la reflexió sobre l'avenir (fins i tot Lenin - i molt més
clarament Trotski- reivindicarà els Estats Units d'Europa); prendrà
forma un ample moviment pacifista en el qual destaca l'es-
criptora Louise Weiss (1893-1983), editora de la revista Europe nouvelle, amiga d'Aristide Briand i l'any 1979, presidenta de la me
sa d'edat del primer parlament europeu elegit per su-
fragi universal ; es crearà
la Societat de Nacions i el comte de Coudenhove-Kalergi (1894-1972) fundarà el moviment paneuropeu a Viena. Coudenhove-Kalergi va llençar la seva primera crida a la unitat europea l'any 1922. Per a ell, Europa és una fraternitat de persones que comparteixen visions comunes. Les pedres angulars de la unitat europea entén que són la preservació
L'any 1928, Marcel·1i Domingo (1884-1939) publica Liberlad y Autoridad que dedica, precisament, a Edouard Herriot, el seu correligionari radical-socialista (en el lèxic de l'època liberal-demòcrata o liberal d'esquerres) , i en el qual analitza amb detall el diàleg entre Briand i Stresemann, un diàleg impossible si un parla "francès" i l'altre "alemany", un dià-
de les particularitats dels pobles, el rebuig dels prejudicis nacionalistes, la defensa de la ll ibertat
És Europa leg en què si tots dos parIen un "llenguatge europeu" l'enteniment es dóna per descomptat. Per a Domingo, en el moment i la consolidació de la
la pàtria de la qual s'ha de ser patriota
pau, així com la reconci-liació de França i Alemanya. Aquest és el llegat de Coundenhove-Kalergi . Sota la seva influència, el 29 de gener de 1925, Edouard Herriot (1872-1957), membre del partít radical, alcalde de Lió des de 1905 durant cinquanta anys, partidari de la unitat de l'accíó de l'esquerra a les eleccions de 1924 i en el front popular de 1936, defensor de l'ensenyament secundari gratuït com a ministre d'instrucció pública entre 1926 i 1928, president del Consell de Ministres francès i ministre d'Afers Estrangers, es declara favorable a la creació d'una Europa unida. L'any 1949 pronunciarà el discurs inaugural del Consell d'Europa. En la mateixa empremta intel·lectual , Aristide Briand (1862-1932), so-cialista independent, Premi Nobel de la Pau de 1926 Uuntament amb el seu interlocutor alemany Gustav Stresemann (1878-1929), un liberal conside rat també precursor de la Unió Europea), apòstol del desarmament general , impulsor de la Llei de 1905 de separació de l'Església i de l'Estat , 23 cops ministre i 11 president del Consell , proposarà el 7 de setembre de 1929 a l'assemblea general de la Societat de Nacions la creació d'un vincle federal entre els pobles d'Europa.
en què Europa comença a advertir la pertorbació que les dictadures signifiquen per a la pau en el món, cal recordar que la democràcia és una conquesta del poble i reivindicar la unitat d'Europa - a la qual ha d'incorporar-se Espanya, malgrat el seu retard educatiu i social-, basada en el treball exigent per la pau, per la ll ibertat i per la democràcia en el propi pais i en tots els altres: és Europa la que ha de posar-se en peu i en marxa. és Europa la pàtria de la qual s'ha
de ser patriota. Era massa aviat o massa tard per al federalisme o per a la pàtria
europea, perquè l'any 1930 el partit nacionalsocialista va obtenir 107
escons al Reichstag i tres
anys més ta rd arribava al poder .. . Una
nova "guerra civil europea" era inevitable. La pau de 1945, com a absència de guerra, havia de produir un salt
qualitatiu , i ser entesa com un valor en ella mateixa. Els
governs donen senyals d'aproximació: Winston
Churchi ll proposa la creació d'un Consell
d'Europa. Els dies 27
29 17
18
a 31 d'agost de 1947 se celebra a Montreux el primer congrés de la Unió Europea de Federalistes (UEF), que proposa la unió dels pobles europeus al voltant d'un poder federal eficaç basat en un règim de federalisme integral d'arrels proudhonianes. A Espanya, durant anys la UEF trobaria només com a exponents
Spinelli - un dels fundadors de la UEF
va encapça lar durant els cinquanta la lluita per la Comunitat Europea de Defensa (contra la qual , per cert , va votar Herriot en nom de França l'any 1954). Després d'aquesta derrota va continuar difonent l'europeisme. Entre 1976 i 1986 va ser diputat independent, elegit a les llistes del
els professors José Vidal Beneyto Un poder basat
PCI , del Parlament Europeu. Va ser la segona gran oportunitat d'Spinell i per dur a
i Mariano Abad, aixi com també el grup català de la Joventut
en un federalisme integral d'arrels proudhonianes
terme una campanya Europea Federalista, creat l'any 1978 i al qual vam pertànyer alguns dels cofundadors de la Fundació Ferrer i Guàrdia. La mateixa Fundació, l'any 1987, establirà com un dels seus quatre àmbits d'actuació, la lluita per la unitat europea.
Altiero Spinelli (1907-1986) és probablement, el darrer dels grans precursors de la Unió Europea. Molt jove va afiliar-se al Partit Comunista Italià i l'any 1927 va ser detingut per les seves activitats antifeixistes. Va romandre deu anys a la presó i set més confinat a Ventotene. Durant aquesta etapa d'exili interior va estudiar els federalistes anglo-saxons del segle XVIII i això el va portar a abandonar el comunis-me per consagrar la seva vida al federalisme. Juntament amb Ernesto Rossi i Eugenio Colorni, va redactar el Manifesto de Ventotene de 1941 , en què proclamaven que la nova línia política divisòria ja no era la demanda de rnés democràcia o de més socia lisme, sinó el combat per la crea-ció d'un Estat internacional sòlid que garantís la unitat mundial.
constituent i proposar el Tractat d'establiment de la Unió Europea (aprovat pel Parlament el 14 de febrer de 1984, per 237 vots contra 31, però no rati ficat pels governs, que es van conformar amb l'Acta Única Europea). Altiero Spinelli va ser el fundador del Club del Cocodril, un grup transversal d'europeistes militants al si de l'Europarlament , que portava el nom del restaurant d'Estrasburg a on es va celebrar la primera reunió .
L' I de març de 1954, quan era president de la República italiana, Luigi Einaudi (1874-1961 ), elegit a les llistes
del partit liberal Unió Democràtica Nacional , escriu que el problema
dels estats europeus no és la discussió entre inde
pendència i unió, sinó l'opció entre unir-se o desaparèixer. En el
futur, diu Einaudi, hauria d'existir un
territori italià, però no una nació, un territori
que podrà viure com una unitat espiritual
i moral només a canvi de renunciar a una absurda independència militar
i econòmica.
A partir de 1945 es crearan nombroses organitzacions no governamenta ls europees, sense més participació espanyola significativa fins el 1976 que la dels exiliats com Salvador de Madariaga (1886-1978) , en la primera linia, o Enric Adroher Gironella i Josep Sans en la "cui
rals, del combat per l'autonomia moral dels laics, de la negativa a la guerra dels pacifistes, de les propostes per un món millor dels lIiurepensadors, de la solidaritat obrera transnacional dels socialistes i de la intel·ligència política dels federalistes. Els cristians demòcrates aporten una
na"; tenint al costat '' l'ombrel·la" del Moviment Europeu ("contuberni" de Munic els dies 5 i 6 de juny de 1962; primera gran reun ió a Espanya,
El problema és l'opció entre unir-se o desaparèixer
bona capacitat d'entesa diplomàtica entre ells i dosis importants de pragmati sme, que han fet possible la "construc-
Madrid, 26-27 d'octubre de 1979, en la qual vaig participar amb Xavier Molins) ; naixerà el Consell d'Europa i se signara el Tractat de Roma que ens portarà a l'actual Unió Europea. Els cristians, convertits en part a la democràcia - no precisament a Espanya-, donaran noms il ·lustres (Robert Schuman, Joseph Bech, Konrad Adenauer, Alcide de Gasperi) en la lluita contra el nazisme i el feixisme, i en el panteó de pares fundadors de la naixent Comunitat Europea, una contribució que ningú no els pot negar. Però la història d'Europa com un valor de convivència polit ica ni neix a l'e-dat mitjana ni és tri butària del cristianisme ni s'inscriu en una civ ilització pretesament cristiana. Déu -en l'encertada metàfora de Josep Borrell- és un convers recent en matèri a de de-mocràcia, drets humans i igualtat. L'Europa Unida neix - després de tantes guerres entre interessos, entre països i entre reli gions- de l'optimisme social i de la fe en la democràcia dels republicans, de la defensa dels drets humans dels libe-
ció gradual" de la Unió Europea a part ir de la creació de "comunitats" interestatals especiali tzades (CECA,
EURATOM , CEE, UEO) . Els altres, els integristes d'una religió, d'una idea o d' una nació, només han estat un obstac le i, com a màxim, uns companys de viatge quan han estat capaços d'obri r una mica els ulls.
La laïcitat dels fonaments de la Unió Europea ve reforçada també pel l'adscripció a la francmaçoneria de molts dels pioners. És conegu t que Saint-Simon, Garibaldi , Mazzini, Proudhon, Pi i Margall ,
Stresemann , Domingo, Amendola, Sans, .. . eren francmaçons. Creients o no, tots ells respectave'n la pluralitat de cuItes, atorgaven un paper central al valor de la fraternitat, es trobaven a les lògies com a components d'un orde
amb vocació uni-versal i, per tant, estaven inclinats a
conrear els principis de la pau, la democràcia,
els drets humans i la federació dels pobles. La
francmaçoneria no va bastir la Societat de Nacions ni el
Conse ll d'Europa - contràriament al que diuen els seus detractors, entre
els quals cal destacar el
29 19
• UNIVERSITAT DE !J¡\RCELO;\'I\
G) Escola d'Empresarials
Masters i postgraus 2003-04
Master en Empresa Internacional i Comerç Exterior 370 hores lectives Octubre 2003- juny 2004 2,979 (
Master en Empreses de Comunicació, Informació, i Audiovisuals 300 hores lectives Novembre 2003- juny 2004 2,782 (
0'
Master en Assessoria Fiscal 580 hores lectives 480 hores de pràctiques Dos cursos acadèmics : octubre 2003-juliol 2005 3.047 ( per curs
,I Master en Gestió i Tècniques Superiors de l'Empresa - Executive MBA 500 hores lectives Octubre 2003- setembre 2004 3.900 (
,ASSE<1UW(A EL tEO fOfOW(, fUN<10ES VUS1 AI
Més informació: Àrea de Tercer Cicle i Extensió Universitària, Escola Universitària d 'Estudis Empresaria ls (U B) , Av , Dia90na1696, desp, 119, T. 93 4021992. A/e: [email protected]. http ://www.ub.es/empresarials
fanàtic prevere català Joan Tusquets-, però si que va ser l'escola de formació ciutadana de moltes persones dedicades al llarg de la seva vida al servei d'un món més just, "esco la" en què molt sovint durant els segles XIX i XX aquests temes han constituït objecte de treball a les lògies. Hi ha una frase de Marcel·1í
Roma; dotze eren els apòstols de Crist; dotze, els cavallers de la taula rodona del rei Artús; dotze, els mesos de l'any; dotze, els treba ll s d'Hèrcules; i dotze, perquè no acabaríem mai , els signes del zodíac.
El Consell d'Europa va inaugurar el 21 d'octubre de 1956 la vidriera de l'absis de la catedral catòlica romana d'Estrasburg:
una bandera blava Domingo en què es refereix al seu partit, que crec resumeix la visió maçònica liberal de la política i amb la qual em sento particularment identificat: "Impórtale
"Impórtale ser una gran reserva ética
que siempre tenga la República"
i estelada recrea l'Apocalipsi (XII ,1): "et signum magnum apparvi t in coelo: Mulier amicta sole, et luna sub pe-
ser, mas que un Partido, una escuela; mas que una fuerza, una norma; mas que un impulso avasallador, una orientación moral ; mas que un elemento integrado en todos los Gobiernos de izquierda o de derechas, una gran reserva ética que siempre tenga la República ... " (Tercer Congrés Nacional Extraordinari del Partit Republicà Radical-Socialista d'Espanya, Madrid, 23-25 de setembre de 1933).
Concedeixo una importància singular al fet que Europa hagi estat capaç de dotar-se d'una bandera susceptible de representar tots els seus ciutadans. Una bandera laica. Molta gent no sap que el Consell d'Europa va ser la seu d'un llarg debat entre el 18 d'agost de 1950 i el 8 de desembre de 1955 que va culminar amb la resolució sobre la bandera. La Comunitat Europea va fer seva aquesta decisió el 21 d'abril de 1986. El co lor blau va ser adoptat per unan imitat. Els estels són d'or des de 1952, així com la seva disposició en cercle . Es va vèncer la temptació d'origen americà d'identificar cada estel amb un estat i es va adoptar la xifra de dotze, simbol de plenitud i de perfecció en totes les tradicions: per al judaisme, dotze eren els fills de Jacob i les tribus d'Israel; per a l'esoterisme de la càbala, la reducció de dotze és tres, que des del platonisme representa l'harmonia perfecta; dotze eren els grans déus de l'Olimp grec; dotze voltors es van aparèixer a Ròmul a la mítica fundació de
dibus ejus, et in capite ejus corona stellarum duodecim". Aquesta dona, l'element femení de la divinitat de tantes religions, amb una corona de dotze estels, podriem identificar-la -com proposa Maurice Duverger- amb Europa, l'amant de Júpiter transformat a Creta en el toro omnipresent en la cu ltura mediterrània.
El mèrit dels pioners de la Unió Europea rau en haver defensat l'amor a un continent que molts dels seus habitants no amaven, bé perquè no ho feien ni amb el seu propi pais ("Questa Italia non ci piace", deia Giovanni Amendola (1882-1926), victima del feixisme al final de la seva vida) , bé perquè el seu odi principal estava centrat en el veí. Com destaca Victor Pérez-Diaz, l'estimació a Europa dels seus habitants és un fenomen recent , de les dues darreres generacions, basat en l'existència perdurable de la pau, no sols de la derivada de la reconci liació franco-alemanya, sinó, sobretot, de la nascuda de les victòries contra el totalitarisme nazi-feixista l'any 1945 (seguida tan desesperadorament tard per l'extinció de les dictadures a Grècia, Portugal i Espanya) i contra el totalitarisme comunista, simbolitzada per la caiguda del mur l'any 1989. Aixi, com en el cas de l'adhesió dels tres països del Migdia, aquesta és una de les raons que al meu entendre fonamenta la vocació federalista paneuropea, que comporta l'ampliació de la Unió vers l'Orient, Turquia
29 21
22
inclosa, amb independència de la velocitat del procés i dels interessos en joc, temes en què són innegables les pressions dels Estats Units d'Amèrica.
El millor elogi als europeistes és que un indesitjable fanàtic com Jean-Marie Le Pen ens anomeni amb un neologisme pecu liar: federastes l Europa és la pàtria de la laïci tat, la república acollidora de mil pobles de ciutadans lliures, uns ciutadans que, finalment , comparteixen el que Mill anomenava "simpaties comunes" i una mateixa concepció
Referències
- Francisco Aldecoa Luzarraga: "La innovación política europea", El Pafs, 11 de gener de 2003, pàg . 12. - José Borrell: "Dejemos a Dics en paz", El País, 29 de desembre de 2002, pàg . 13. - Michael Burgess: Federalism and European Union: the building ot Europe 1950-2000, Roulledge, London-New York, 2000. - Victor Pérez-Diaz: "La formación de Europa", en Claves de Razón Pràctica, 1999, n' 97, pàgs. 10-21.
dels drets humans, nascuda històricament de la Declaració de Drets de l'home i de l ciutadà de l'Assemblea Nacional francesa del 26 d'agost de 1789 i tutelada per una jurisdicció única, incardinada en el Consell d'Europa, per tots ells , la Unió en què ni la raça , ni el sexe, ni l'origen , ni la religió ni els diners no han de
ser obstacles a l'autodeterminació personal i en la qual un dia, potser, una Constitució federal serà
el millor homenatge als pioners laics i progressistes que la van
somiar i que l'hauran fet
possible \
- Maurice Ouverger: Europa de los hombres -Una metamorfosis inacabada, Alianza, Madrid 1994. - Francisco Aldecoa Luzarraga: La Un;ón Europea y la reforma de la Comunidad Europea, Siglo XXI , Madrid , 1985. - Capotorti et ali i: Le Trairé di Union Européenne, Editions de l' Université de Bruxelles , 1985. - Bernard Voyenne : Historia de la idea europea, Labor, Barcelona. 1968.
ci monogràfiC Joves i Europa
Raimon Goberna Vicep resident del CNJC
Fa algun temps que costa saber a què ens referim quan parlem d'Europa: uns parlen dels països integrants de la Unió Europea; uns altres, dels que formen part del Consell d'Europa; la resta es refereixen a un continent més aviat petit i complicat. Però més enllà del concepte geogràfic, Europa és un entramat comp lex de països i institucions que intenta canviar una història de guerres per ge-nerar un espai pacífic i de convivència dins la diversitat. Aquest article enfoca de manera general algunes reflexions al voltant dels debats d'actualitat al continent, des de la perspectiva del món associatiu juvenil europeu.
Els joves europeus som conscients dels processos únics que es donen al vell continent. Durant els darrers anys, els joves del centre i de l'est
massa sovint com als seus països es forçava la màquina de la flexibilització del mercat laboral , la de la rebaixa d'impostos, la de la privatització del sector públic, en pro del dèficit zero; els del nord han viscut titubeigs i dubtes dels governs tradicionalment socialdemòcrates, però han aguantat el millor model d'Estat de benestar. I els turcs, allà. La consciència dels joves euro
peus s'ha creat en aquest marc de construcció constant , on sembla que tots intentem aportar al lò que ens és propi per ajudar a crear un nou continent. Essent així que la plataforma d'organitzacions juvenils d'Europa (Fòrum Europeu de la Joventut. format pels Consells Nacionals de la Joventut i per les Organitzacions Internacionals 1 del continent) es consti-
tuïa el 1996 sobre la bad'Europa han vist com s'enfonsa el sistema econòmic que els subjectava, per passar a viure en un estat de candidatura constant, una
Els joves europeus se de la igualtat d'oportunitats i de possibilitats per a tots els membres, indiferentment de la seva provinença o recursos: això vol dir que to
fa molts anys que tenim una visió paneuropea,
una visió ampliada
mica semblant al d'una olimpiada; els del sud-est han viscut canvis convulsos i tràgics, canvis aparentment democràtics, que procuren generar un espai de pau (tensa -segur- l, intentant canviar les petjades de la guerra per les de la convivència; els de la banda occidental han vist
tes les entitats membre tenim un vot i que el pressupost global , provenint majoritàriament de la Comissió Europea, s'utilitza per a projectes en tot el cont inent on participen organitzacions i joves que no són de la UE; això és possible mitjançant una estratègia lega l que ens mostra que
29 23
24
els joves europeus fa molts anys que tenim una visió paneuropea, una visió ampliada. És bo que sigui així; aquesta experiència ens ajuda a redefinir vells i nous reptes de la vella Europa.
Entre aquests reptes, hi ha la construcció democràtica i pacífica2 del continent; per això, el model de construcció europea s'ha de basar en la llibertat, en
viuen a Londres o a Barcelona, o els algerians i algerianes de París.
I, altre cop, la discursiva Convencio(na~ ha dit i repetit que és necessà ria una renovació de les institucions i de les democràcies europees per arribar a un model democràtic avançat i participatiu; conclusió: com a mínim, volem votar la constitució europea per referèndum a tota
la Unió. Com a màxim, la igualtat d'oportunitats i, indiscutiblement, en la laïcitat. Aquest darrer aspecte ha pres importància en el debat de la Convenció sobre el
Volem votar a Catalunya, volem una segona transició. la Constitució europea
per referèndum I és que el repte d'Europa és fàcil de
Futur d'Europa, que inclou una Convenció Jove. La Convenció té com a missió desenvolupar el marc social i jurídic de relació entre els estats del que serà la Unió Europea ampliada (en definitiva, una constitució). Aquest nou marc de relació ha de ser flexible i obert per integrar persones de països, cultures i ideologies diverses, generant una mínima identitat europea; això vol dir que ha de ser un marc fonamental en què no hi hagi lloc per a fonamentalismes . Europa necessita una constitució secular, partint de la Carta de Drets Fonamentals aprovada al Consell Europeu de Niça.
Els Joves Europeus Federalistes no s'equivocaven: Europa ha de tenir una constitució . I de fet la dialèctica Convencio(na~ europea s'ha acabat convertint en una dialèctica constituent. Una constitució europea té la missió de situar els ciutadans en igualtat de condicions i d'oportunitats. I ho ha de fer amb clara vocació tolerant vers la privacitat del pensament de l'individu; allunyant-se de l'esperit de privilegi i exclusió amb que el govern espanyol interpreta la Constitució. No és una qüestió que ens puguem prendre a la valenta: davant d'una perspectiva homogeneïtzadora, no podem ignorar països com Turquia o Bòsnia i Hercegovina, ni tampoc que sabem comptar gràcies als àrabs, ni l'Alhambra , ni els calls (quants n'hi ha al nostre país?) , ni els milions de pakistanesos i pakistaneses que
pensar i difícil de dur a terme. Una de les grans dificultats del Fòrum Europeu de la Joventut és la més òbvia: fer política. Les opcions, els pensaments i les ideologies diverses fan que tot sovint s'intenti diluir el contingut dels posicionaments en pro d'un consens aturat. Fa sovint la sensació d'una immobilitat que hem d'aprendre a vèncer. És important saber dialogar en la diversitat però sense perdre el nord de vista, perquè l'essència de la convivència no és estar, sinó construir.
Entra, doncs, en escena el pensament de futur, la construcció. Europa pot existir, però sobretot ha de construir. Si només fa la primera cosa, preparem-nos per a l'avorriment, la involució, el debat estèril i la guerra. Si fa la segona Uo hi aposto) , preparem-nos per a un diàleg complicat i interessant amb pols diferents , preparem-nos per derrocar el pensament únic, preparem-nos per complir les expectatives creades, preparem-nos per construir l'altre món que és possible, que ara al Brasil ens ajuden •
• 1. Com la FIEEA (Federació Internacional per als Intercanvis Internacionals d'Infants i Adolescents), de la qual esplac és membre i que presideix la Carme Donaire. 2. Recordem Txetxènia, on el conflicte és viu, atiat a diari per l'exèrcit rus.
el monogl'à fiC Europa, de la mitologia a la República
Sant; Castellà . Professor de la Universitat Rovira i Virgili
La construcció de l'espai públic europeu, de l'EuropaRepública, no està sent una tasca fàcil per al pensament i l'acció polítiques progressistes, sovint predisposades a abdicar i dimiti r del seu bagatge il·lustrat davant els malabarismes a què obliga la invenció de noves formes de funcionament. En canvi , el pensament conservador, sempre més pragmàtic -o caixa o faixa- es mou amb l'agi litat del funàmbul per amagar sota el mite d'Europa un model d'Europa molt poc "europeu". Lluny de tots els tecnicismes enlluernadors el debat de fons, en el llarg procés de construcció europea, se centra en decidir si volem una Europa-República
República té capacitats per impulsar polítiques públiques per garantir la igualtat d'oportunitats i uns nivells de vida dignes per als seus ciutadans, tot corregint les disfuncions del mercat. L'Europa-República té una veu pròpia en el món, lluny del seguidisme de l'imperi global, pot ser solidària amb els pobles més febles i articu lar un nou discurs internacional a favor de la pau, el desenvolupament, la demo
cràcia i els drets humans. L'EuropaRepública és també un mercat, però és molt més que un mercat , perquè a la lòg ica de la mà invisible auto reguladora s'afegeix la voluntat politica majoritària en la configuració d'un espai públic obert
i plural. o una Europa-Mercat, si vo lem una Europa com a comunitat política o un mer i simple espai econòmic on circulin ll iurament els fac-
El debat de fons se centra Per als qui tenim clara l'opció repub licana no hi ha gai re espai per a l'optimisme: aquesta no és l'Europa federal
en decidir si volem una Europa-República o una Europa-Mercat
tors necessaris per a la producció (mercaderies, treballadors i cap itals) amb una moneda única. L'Europa-República necessita ciutadans amb drets i llibertats garantits, en els quals romangui la sobi rania i per tant amb canals de participació democràtica reals ; en canvi , per a l'Europa-Mercat n 'hi ha prou amb garanties per als agen ts econòmics, no calen ciutadans sinó productors i consumidors. L'Europa-
que va pensar Sa intSi mon en De la reorganizació de la societat europea, ni la de Charles Lemonnier - fundador el 1867 del diari Les E/ats Unis d'Europe-, ni la dels republicans i regeneracionistes de l'Espanya de principis del segle XX, ni dels federalistes, internacionali stes o esperantistes del moviment europeista dels anys cinquanta. I, segurament, ara és el moment - a la llum de la reforma del Tractat de la Unió
29 25
26
Europea i de l'ampliació més gran de la Unió- de plantejar-nos quina Europa volem . Us proposo una ràpida repassada del que ha estat la construcció europea per detectar els seus principa ls dèficits i definir algunes de les seves noves orientacions.
La innovadora idea de Robert Schuman de crear la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA) -on , sota una Alta Autoritat no interestatal , Alemanya i França posarien en comú la seva producc ió- va trencar amb els successius intents frustrats de construcc ió política d'Europa, que volien començar la casa per la teulada, tot imposant una nova filosofia molt més pragmàtica, "Europa no es farà de cop ni en una construcció de conjunt; es farà mitjançant realitzacions concretes creant primer una solidaritat de fet", i que introduïa un perillós element de lògica interna del procés: si avui integrem el carbó i l'acer, prog ressivamen t anirem integrant més sectors econòmics, fins a arribar a integrar-nos politicament. El sistema tenia vida pròpia, no feia falta prendre decisions, la seva dinàmica ens portaria a la Unitat Europea sense demanar-nos el parer, ni preguntar-nos quina Europa volíem.
A grans trets la proposta d'en Schuman ha estat profètica: de fet, ha donat el di scurs polít ic a les elits per construir l'Europa que els interessava sense necessitat de donar molestes explicacions als ciutadans. Així, el 1951 es va crear la CECA i, després d'un intent francès fracassat d'obrir de nou la via política creant la Comunitat Europea de Defensa (CED), el 1955, a Messina, es va decidir estendre la integració econòmica del carbó i l'acer a tots els altres sectors de la producció europea. Europa no s'anava integrant progressivament per sectors , sinó que de cop es decidia a integrar tots els sectors econòmics , i es creaven la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (CEEA). Aix í, tres comunitats -CECA , C EE i CEEA- configuraven els fonaments d'una futura i ineludible Unió Europea, amb sis estats membres orig inaris (a més de França i Alemanya, es van apuntar Bèlgica , Països Baixos, Luxemburg i Itàlia) . Gran Bretanya, heretge del projecte inicial , impulsant paral· lelament a les Comunitats Europees una Associació Europea de Ll iure Comerç (EFTA), no va trigar en rectificar i voler-
se incorporar a les Comunitats el 1961, però el
veto francès de De Gaulle la va deixar fora fins a la seva incorporació definitiva el 1972 amb Irlanda i Dinamarca. L'Europa dels nou, s'ampliava amb les noves democràcies europees, el 1980 amb Grècia, i el 1986 amb Portugal i Espanya.
La voluntat de continuar avançant en la integració europea porta el 1986, amb
nacionals dels estats membres; crea el Comitè de les Regions donant una primera i afeblida veu consultiva a les regions i municipis europeus; i es decideix per enfortir la cooperació policial i judicial entre els estats membres, i la recerca d'una política militar i internacional comuna. El 1995 la Unió Europea passa a teni r quin
l'Europa dels dotze, a l'adopció de l'Acta Unica Europea, una reforma dels tres tractats constitutius - CECA, CEE i CEEAon s'amplien les seves competències, es reforça
Tot aquest procés no ha resolt
ze membres amb la incorporació d'Àustria , Finlàndia i Suècia. Noves modificacions - a Amsterdam el 1998 i a Niça el 2000-, la redac-
el dèficit democràtic de la Unió Europea
el paper del Parlament Europeu i de la regla majoritària - davant la paralitzant regia de la unanimitat- en la presa de decisions, i s' incorpora per primer cop un àmbit no econòmic: la anomenada Cooperació Política Europea (CPE) - un mecanisme que intentava consensuar una posició comuna dels estats membres de les comunitats en temes de política internacional d'interès comú.
El 1993 entrà en vigor el Tractat de la Unió Europea (TUE -conegut com a Tractat de Maastricht- ), la reforma més profunda dels tractats fins en aquell moment que creava la Unió Europea, que ha estat definida com un ens polític no determinat, ja que no és una organització internacional sinó la suma de tres organitzacions preexistents (la CECA, la CEE
- que passa a anomenar-se Comunitat Europea, CE- i la CEEA- i de dos mecanismes de cooperació entre els estats membres d'aquestes, l'un en política exterior i de seguretat Comuna (PESC) i l'altre en cooperació en els àmbits de la justícia i els assumptes d'interior (CAJAI). El TUE dóna molt més protagonisme al Parlament Europeu en la presa de decisions comunitàries, encara que el pes principal resta sobre el Consell de Ministres, òrgan intergovernamental; amplia més les competències comunitàries tot establint el principi de subsidiarietat amb les competències estatals; inicia la Ciutadania Europea com un estatut dels
ció d'una autoanomenada Constitució europea com a propera reforma del Tractat de la Unió Europea , i el procés d'ampliació a tretze estats més (Eslovàquia, Eslovènia , Estònia , Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia. República Txeca i Xipre, i posteriorment Bulgària, Romania i Turquia) ens situen en el moment actual del debat, del qual intentaré ressaltar les qüestions més punyents.
En primer lloc tot aquest procés no ha resolt el dèficit democràtic de la Unió Europea. El Parlament, en el millor dels casos, coleg isla amb el Consell de Ministres, i sempre a iniciativa de la Comissió. Cal reforçar el paper legislatiu del Parlament i democratitzar la Comissió tant en la forma d'ésser escollida com en l'efectivitat del seu control polític . La recent proposta d'un president del Consell (càrrec a què aspiren Aznar i Blair) serveix per amagar l'anterior proposta d'escollir per sufragi universal directe el president de la Comissió, enfortint el pes dels governs dels estats i despreocupant-se per la legitimitat democràtica.
En segon lloc, hi ha una convenció elaborant una Constitució europea. A hores d'ara, podem acceptar una Constitució que no sigui plebiscitada per tots els ciutadans, i que no sigui feta per una cambra constituent directament escollida? Amb el nom de Constitució ens fan empassar una carta atorgada al més pur estil bonapartista.
29 27
28
En tercer lloc, cal avançar cap a la ciutadania europea rea l: la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, ha estat proclamada a Niça però manca de tot valor juridic, com una mera proclamació d'intencions. Ca l donar-li el pes simbòlic i juridic primordial en el marc d'una veritable Constitució europea, amb
més gran? Preferim un grup reduït d'estats força integrants com un gran Estat federal, o una gran Europa que necessàri ament estarà menys integrada. Potser la "casa comuna dels europeus", des d'Espanya a Rússia passant per Turquia, tindria que ser el Consell d'Europa, que agrupa a quaranta-quatre estats euro
les garanties escaients per a la seva efectivitat.
La "casa comuna dels europeus" hauria de ser
peus, i garanti r estabilitat democràtica i res-
En quart lloc , no està resolta ni de lluny la participació dels ens
el Consell d'Europa pecte dels drets humans. Impulsar i am-que agrupa a quaranta-quatre estats
subestatals en la Unió Europea. Actualment Europa és simplement l'Europa dels estats, esmicolant més de cinquanta anys de conquestes federals i nacionals en el si dels principals estats europeus. L'única opció és comparti r el poder politic , que resta principalment al Consell de Ministres, entre els estats i els ens subestatals amb capacitat legislativa pròpia.
I com a darrera reflexió , una qüestió cabdal, sobre la qual tampoc ens preguntaran: més Europa o Europa
*
pliar el seus treballs podria ser una opció més efectiva, alhora que es podrien promoure processos d'integració subregional semblants als de la Unió Europea (als Balcans, a l'Europa cent ral , al voltant de Rússia, als Països Bàltics) . Potser l'opció d'ampliar la integració europea a tots els Estats
d'Europa no és l'opció més encer-
~*
tada, perquè tindrem un gran mercat però no tindrem un espai públic, potser estem sacrificant l'Europa-República
sota el fals mite de la gran Europa •
* * *** •
l'entrevislA Elena Valenciana Eurodiputada
Jordi Serrana Espai de Llibertat
Elena Valenciano és eurodiputada pel partit socialista des de 1999. Fa uns quants anys que col· labora amb la Fundació Ferrer i Guàrdia,
amb ella hem compartit seminaris i un grapat d 'estones en mil projectes, aprenent sempre de la seva experiència vital i politica,
del seu compromís amb la lluita feminista, és a dir, en la lluita per l 'emancipació de les persones.
És presidenta de la Fundación Mujeres.
- Des del 1999 estàs al Parlament Europeu, fent política activa de manera prolessional, quina sensació t'ha produït, aixa? Qué t'ha sorprés més, tant en el sentit positiu com en el negatiu? - M'ha resultat molt enriquidor el let de poder portar a Brussel·les algunes de les idees que s'han elaborat des dels moviments de dones en què jo he estat treballant abans. En el sentit positiu, he trobat la possibilitat d'arribar a acords amb persones que procedeixen de llocs, de cu ltures i d'ideologies diverses. És a dir, la fe ina de construir el consens. És més fàcil entendre's des de la politica europea que des de l'activitat política d'abast nacional. Aqui , la política és menys de cos a cos i és més de projectes. En el senti t negatiu, la burocràcia, els procediments, la lentitud amb què s'adopten les decisions .. . Però això és l'al tra cara del consens, com que s'ha de buscar un equilibri tan complicat, els processos de presa de decisions són molt lents.
- Europa és com una finestra per acostar-se a altres realítats. De qui et sents més a prop, per exemple des del punt de vis ta cultural? Probablement t'entendras més amb gent d'esquerres d'altres paisos que amb gent de dretes d'Espanya ... - En aquells temes que tenen relació amb la posició ideològica, els de les llibertats i els avenços socials, sens dubte. En canvi , en allò que fa referència
a les conjuntures concretes de cadascun dels països, fins i tot amb la posició geogràfica, ens entenem més sobre la base Nord/Sud. Quan parlem d'agricultura, per exemple, ens entenem millor amb els grecs, els francesos, els italians, els portuguesos ... més que no pas amb els finlandesos. Tot i que aquesta simplificació és errònia en alguns casos , perquè també és veritat que, des del punt de vista de l'anàlisi regional , hi ha regions molt similars situades en llocs molt allunyats geogràficament... Per tant, el vector per comprendre la relació que tenim té molt a veure amb el dossier del qual parlem.
29 29
Amb igualtat d'oportunitats per a tothom
j , I
Cohesionat Per a la gent jove, la gent gran,les dones,
els més petits, per a tothom Emprenedor i
competitiu Amable i sostenible
Que aposta per la cultura i el patrimoni
per l'esport pel coneixement i l'educació
Amb habitatge per a tothom
Des dels nous barris fins a la millora de tots els
racons , -- r
Amb projectes estratègics - - . ---- , . -4f'1":'"
i de futur amb la participació ciutadana
li
Ajuntament 13~ de Sabadell
- Des del punt de vista ideolagic, amb quin socialisme europeu t'identifiques més? Per quin motiu? - Jo em trobo més a prop dels social istes francesos perquè tenen una concepció del que han fet a la Unió Europea que a mi em resulta molt propera. A més, jo estic educada en la cultura francesa i per això potser sigui una qüestió una mica
- ¿ Comparteixes la sensació que és necessària una Europa forta, amb gran pes polític, per tal d'acabar amb l'unilateralisme? - Sí, és clar, aquesta és la clau . S'ha d'entendre que Europa és un projecte que no és acabat, que s'està fent, i que no tothom vol que l'Europa política sigui una realitat. Per descomptat, els progres
més personal. .. Els francesos entenen la idea de llibertat i so lidaritat d'una forma bastant rea l, no? Els socialistes i molts altres, fi ns i tot la democràcia cris-
Europa és un projecte que s'està fent.
sistes si que ho volem, i ho hem de voler. Europa serà política o no serà. Hem de construir una realitat política que serveixi de contrapès a al-
Europa serà política o no serà
tiana francesa ... En canvi, en alguns temes estic molt a prop dels radicals , i en altres dels liberals, per això dic que depèn molt del dossier. Ara, si jo hagués de ser d'algun partit europeu que no fos el meu, m'afiliaria al Partit Socialista Francès.
- lla socialdemocràcia nardica, que se'n parlava força durant la transició i a l'inici de la democràcia, com la veus, des de Brussel·les? - Jo penso que ha estat un referent per a nosal tres, perquè es trobaven a anysllum en el que era l'Estat de benestar, i també en l'aspecte que jo treballo més, el de la igualtat d'oportunitats. Però ara ja no tant... perquè és com si estiguessin parats en altres aspectes que tenen a veure, precisament, amb el desenvolupament de la idea d'Europa. Sense que s'hagi de generalitzar, jo penso que els nòrdics tenen una posició més aviat de fre del que seria necessari perquè la Unió Europea fos alguna vegada una realitat política. El problema és que estan tan entestats a protegir el seu Estat de benestar que, de vegades, no són prou generosos perquè puguin desenvoluparse al tres països que en són més lluny .. Per això és important que avancem, també, en la idea d'una Europa social. Aquesta seria, com si diguéssim, la discrepància.
tres realitats polítiques que ara són hegemòniques, aquest és el gran repte. Europa ha de poder imposar en el món un model de societat , d'estat de benestar, de llibertat , de justícia i de pau del qual , en aquest moment, som molt lluny.
- Pera, quan es va proposar el model mister PESC es va generar la idea que Europa parlaria amb una sola veu en politica exterior. Aixa, ha portat una certa desil·lusió, no? - Sí, no s'ha aconseguit tot el que es podia esperar. És veritat que hem tingut molt mala sort amb la conjuntura internacional. No s'ha resolt encara allò que deia un president nord-americà: Vull parlar amb la Unió Europea ¿a quin telèfon truco? Això té a veure, d'una banda, amb el fet que no tothom hi està d'acord i, de l'altra, que hi ha una pèrdua important de lideratge europeu ... Els caps d'estat i de govern europeus no són els de l'anterior etapa, i això es nota molt. Han tingut un sentit europeista més que relatiu , han tingut molt més en compte les conjuntures nacionals que no pas l'europea ... Tot i que semblava que s'estava correg int la deriva amb la reactivació de l'eix francoalemany, la ca rta d'Aznar i els altres set dirigents ha inaugurat una nova etapa que serà molt negativa per a la UEo
- I, ¿qué pot significar, per a Espanya, el
29 31
32
fet d'alinear-se amb la perifèria, fora de l'eix dinamitzador? - Doncs quedar-se fora de la màquina del tren. El govern del PP, i Aznar en concret, s'han situat a la perifèria, amb Gran Bretanya, i amb Itàlia, que té un go
guns problemes i també pot ajudar les forces polítiques que siguin més a prop de tenir una idea laica de l'Estat, de fomentar els drets humans. No s'ha d'abandonar Turquia, se li ha de donar un cop de mà perquè si no podria caure en
vern que, aquí a la Unió, es troba absolutament desacreditat. La visió d'Aznar ha estat miop i ultranacionalista espa-
La visió d'Aznar ha estat miop
la pitjor de les hipòtesis , però sense que això impliqui diluir la identitat i ultranacionalista espanyola europea.
nyola, i la submissió cap a Bush demostra la seva posició dèbil en el context de la UE o
- Amb la qüestió de l'ampliació -el cas de Turquia, per exemple- n'hi ha que pensen que, forçant l'aspecte geografie es pot diluir /a integració po/i/ica i sacia/ d'Europa, /a pròpia identitat europea, i anar cap a un model descohesionat, mes com l'america. Què en penses? - Jo estic bastant d'acord amb aquesta preocupació. Crec que el cas de Turquia ha de ser un projecte a molt llarg termini i que, abans, hem de resoldre la primera fase de la integració. D'altra banda, no podem oblidar que hi ha una voluntat, per part de Turquia , d'integrar-se, i un compromís, per part de la Unió, que s'hi pugui arribar. Turquia ha de recórrer un camí llarg, tot i que és possible que, en el futur, jugui un paper significatiu en la configuració d'un espai europeu lliure i laic. Ara , els riscos hi són i no podem treballar sense haverlos eliminat. I és bo parlar-ne perquè això ajudarà que Turquia resolgui al-
- Si hi hagues una Europa social, seria mes faeil entendre per a què serveix Europa, no? - És clar. Això és el que hi ha entorn del debat de la Convenció. Hem de construir un corpus jurídic i polític que sigui comprensible, que sigui votat pels ciutadans, i aix í aquests hi seran molt més presents. La veritat és que el Parlament Europeu sí que és una institució veritablement democràtica, però, després, la Comissió i el Consell tenen dèficits en aquest nivell. .. En el debat de la Convenció hem aconseguit -els socialistes- que s'obrís un grup de treball sobre l'Europa social, cosa que no era gaire clara al comença
ment, perquè hi ha molts països que es resisteixen a posar en comú la seva política social.
- l, mirant-ho des de la teva talaia europea, hi ha alguna cosa, a l'esquerra del Partit Socialista? Plantegen alguna idea nova, diferent ... ?
- No hi ha gran cosa, francament. Hi ha l'Esquerra Unitària dels Pobles, que representa els antics partits comunistes, que és bastant minoritària, i no massa cosa més. El cert és que en moltíssims te-
mes votem junts, és a dir, l'esquerra del Parlament vota conjuntament.
- I respecte al debat sobre aquest tema de les arrels cristianes en la futura Constitució Europea.
tendre'ns) amb capacitat legislativa, puguin participar en la presa de decisions. Per exemple, a Espanya la política ambiental és competència de les autonomies,,, Tindria sentit, doncs, que aquestes autonomies intervinguessin i fossin
escoltades a l'hora - Això ha estat impressionant. Ha estat una embranzida de les forces conservadores i catòliques d'Europa, inclòs el
S'ha construït una comunitat de dissenyar la política de medi ambient , en què tenim força competències,
de valors que té, com a referent, la laïcitat
Vaticà, que ha intervingut bastant perquè això quedés recoll it en el text. Però, jo penso que no tindran èxit perquè hi ha una majoria, almenys entre els que són a la Convenció, molt clara en contra d'aquesta posició. Això ha sorgit, també , arran del debat de Turquia, molt condicionat per això. Però penso que el text no ho recollirà; si no és així, se rà molt difícil que nosaltres hi estiguem d'acord. El qu i ho sap bé és en Josep Borrell , que ha estat molt combatiu en aquest aspecte. Jo personalment penso que no té cap sentit. Europa s'ha construït sobre la base de moltíssims valors de diferents procedències ideo lògiques, filosòfiques, polítiques, i un dels valors més importants, de base, de la Unió, és la laïcitat, és a dir, que hi hagi una separació claríssima entre les creences religioses i el corpus polític ... Aquesta és una qüestió de consens que es trencaría si ara introduïm aquell valor o qualsevol altre, per què no els va lors de la Revolució francesa .. . o Hegel? Seri a molt discutible saber quins d'aquests valors han pesat més, però el que és clar és que s'ha construït una comunitat de valors que té, com a fonament, la laïcitat.
- I a l final, la construcció europea sera un projecte federal, una Europa d'estats? - Doncs haurà de ser una barreja entre una Europa dels pobles i una Europa dels estats, amb més incidència per part de les regions. El que ha de passar és --<:om fan els lands alemanys- que, aquelles regions ("regions" europees, per en-
però això s'ha de decidir, primer, dins de cada Estat. Europa no pot reso ldre una casuística tan diversa com la que existeix en relació amb les regions. La competència per decidir que una regió amb competència legislativa assisteixi als consells, l'ha de resoldre l'Estat, però és molt incoherent que no succeeixi així. En la delegació espanyola al Consel l, per exemple, quan s'hi tractin qüestions que s'han transferit a les comunitats, hi hauria d'haver representació de les autonomies. Un cop resolt això en un nivell territorial , aleshores serà transferible a la Unió.
- Alguns eurodiputats s 'han fet famosos per no ser mai a les sessions, i aixó deforma la imatge dels que sabem que si que treballeu de valent. Explica 'ns una mica com es porta això de tenir la familia a Altea, anar a Madrid, a Estrasburg". - Nosaltres treballem tres setmanes a Brussel·les i una a Estrasburg, és a dir, totes les setmanes. Per anar a currar, jo haig d'agafar dos avions i trigo vui t hores a arribar-hi. Sempre estem viatjant i malgrat que la itinerància dificulta la capacitat de concentració, de lectura, la feina, com ja he dit, és apassionant... I no s'hi obliga ningú, per tant, hem d'estar contents.
- I pel que fa al tema al qual l'has dedicat més en concret, el de la Comissió de Drets de la Dona i Igualtat d'Oportunitats ... - Jo en sóc membre, d'aquesta Comissió parlamentària. L'objectiu és impulsar la
29 33
ENTORN. sccl és un",k~Iiv. d'8$ploc. constituïda com a cooperativa mJII de ll@ball aSSO Ciat I consumidors que realil la serveis socioeducaliJs pet' ¡Is seus associats ¡ tercers en general.
Iniciativa d'esplac ENTORN nell en el si d'Esplais Catalans. amb el nom d'ESPlASH! cap a l'any 1988. AI cap de 4 anys es cons1Ítueil com a cooperat iva per Iai de dilerenciar els st!rvl!is professionals I els yol1l1taris de l'assoaacló. mantenint la vinculació iI parllr dels socis consumidors.
El 1993 es fUSIona amb AREC, cooperativa de similars objectius fOfmada entre esplais de Badalona. adoptant definitivament el nom d'ENTORN, secl.
DEMDCRATlCA l . non,. .o"ciII tOOp.fltlV,1S poSi de ",.nillSl lII doll' d'un ple COf1Iin;llt als Òfgans cIetnoct.11tS 1mb I. p.rtkip1e16 de IOts Ib soas.
CATAlAIA rrlblllm 1* • tolS Ib tknadll'lS di C.tlluny. dis d. ",rFlt. manl llClI d.1I llUitIS S"VlIS I I. Iilntífnci6 cuhl .. 1 qui l1'li is 11'.'. INNOVADORA RHOItm c:re.lfV..,t Iu nlC8SSit.ts que .b C:l!lflS soorAI\QIC1IT'11r'QU1ft. K1UIfitnnl1*mnII11J1Wil els fltCUl$ijslduu llUS I orglll1iU'IIIS.
EXPERTA AI1't l'.nl di! ma de 10 .nVI d'l!l panènol us olenm n luclonl con1rlll.du In .CI IW lll1l on 10m
ftJPICI.utel.
PROGRESSISTA POrl1nl I 11 prAC11CI Impr. Slrlll11'1 Idean qua &ns ¡dlnuflc • • mb .1 Movlm.nl l.IC I Pfollr.ulsII.
EFICIENT EM dotem d'una Org'MlIIU eslruttUfId' 1 \lI'ofessionll PIJ ,_tnlI 1I sohh:il dels MUTU .......
1. Assessoreu·vos. Per Iols aquells prolectes professionals que puguem realitzar amb vosa llres .
2. PartiCipeu. fftu·nos saber les vostres propoSles de serveis, millores en els que reahtzem, necessitats, ...
3. Feu·nos arr ibar els vostres cUHlculums per poder,vos oferir treball.
ENTORN. sccl Avinyó, 44, 2n . 08002 Barcelona Tel. 93 3D2 6162 · Fad3 30196
igualtat d'oportunitats. Hem arribat a la conclusió que hem de treballar des d'una perspectiva dual: d'una banda en tots aquells temes específics que afecten les dones, i de l'altra introduint la perspectiva del gènere en aquells temes que aparentment són neutres però que a la pràctica no ho són; és a dir, que tant en l'anàlisi de la reali tat com en el disseny de les solucions i en l'avaluació de les polítiques que s'hi apliquin es tingui en compte la
l'any víctimes de xarxes d'explotació sexual. .. Aquests països, no tan sols la Unió, hi han de fer alguna cosa. I, evidentment, acabar amb la pobresa, que és en l'origen de tot això.
- Per acabar, qué has aprés, mirant-te aquest país des de lluny? - Ara mateix , em costa molt no tenir aquesta imatge lamentable i ridícula que Espanya està donant a la Unió, no sola
perspectiva del gènere, perquè la reali tat és mixta i a totes les persones no els arriben igual les diferents polítiques. Només aixi aconse-
La cooperació farà possible
ment però sobretot davant els sectors progressistes, amb el seu seguiment obcecat dels Estats Units ... El problema és que el
una Europa dels ciutadans i no dels mercats
guirem reduir les diferències en l'accés a les oportunitats, no solament per a les dones sinó per a qualsevo l grup que parteixi de ce rta inferioritat de condicions. I la clau de l'emancipació es troba en l'accés a la formació i a l'ocupació, sense oblidar els aspectes de la salut -hi ha clars dèficits en salut reproductiva, per exemple, manca d'informació per a la gent jove ... -, la violència, la jubilació, el sexisme lingüístic ... Tarpbé treballem perquè s'incloguin, en l'anomenada clàusula democràtica que hauria de garantir el minim respecte als drets humans per part dels països que signen acords amb la Unió Europea, aspectes com la mutilació genital femenina , la lapidació, els matrimonis forçats .. . Hi ha coses amb les quals la Unió hauria de ser més combativa ... Ara mateix hi ha Líbia presidint el Comitè de Drets Humans de l'ONU i no vulguis saber com estan allà les dones ... O el cas dels països de l'Est, alguns d'ells candidats a la integració, d'on rebem mig milió de dones
govern representa l'Estat , i és clar ... Tampoc no és bo que la diversitat nacional i cultural d'Espanya, que és una font de riquesa, sigui considerada com a font de problemes, i tampoc no es fa massa per incentivar el paper de pont que s'hauria de dur a terme amb el Sud, amb l'Arnèrica llatina especialrnent. En canvi , Felipe Gonzàlez va apropar l'Amèrica llatina i el Mediterrani a la Unió Europea, no tan sols per raons geoestratègiques, sinó també ètiques.
- Des de la teva experiéncia, qué dius als joves que participen de la vida associativa ? - Doncs que hem d'aprendre a jugar en el nostre camp, que és més gran , que és el de la Unió, el de tots els seus pobles. La cooperació farà possible una Europa dels ciutadans i no dels mercats. I no ens hem de deixar enganyar pels governs que no tenen cap interès en afavorir la connexió, l'intercanvi , el coneixement i la participació dels ciutadans i de les organitzacions • ,
29 35
la col-laboJ'aciÓ
Vou can check out any time you like
Gaza, octubre 2002
Sut you can never leave
Eagles "Hotel California"
Francesc Freixa . Director de Cooperació Internacional
Punt de control d'Erez, el punt d'entrada a la franja de Gaza venint de l'aeroport Sen Gurion de Tel Aviv. A la porta de l'edifici principal en què els visitants internacionals passem el control de passaports, un vehicle de Nacions Unides que surt de Gaza, amb les portes obertes de bat a bat té posat a tot volum el disc dels Eag les amb la cançó Hotel Califòrnia, que ressona a tot el control. Ens fem l'ullet amb els passatgers del vehicle de l'ONU. Tots comprenem que la cançó és una metàfora de Gaza i que fer- la sonar és una forma de protesta: You can never leave. 'no en pots sortir mai '. Els soldats israe lians no diuen res. Seriosos, poc amables, però correctes compleixen amb els tràmits . Fet i fet, hi ha tan poc trànsit al punt de control que no deixem de ser una distracció en la seva rut ina. Els internacionals no els som simpàtics, però almenys no suposem
ja és més difíci l de veure , és considerablemer. . \nés ~"ue els que es troben habitualment i del text ha desaparegut l'anglès. A partir d'aquest punt la carretera també disminueix, com el cartel l. S'arriba a un espai caòtic de tanques metàl ·liques que delimita una zona d'aparcament a l'aire lliure. Actualment no hi ha cap vehicle estacionat. D'aquest punt surt una carretera especial
que condueix als assentaments jueus del nord de la franja . A l'igual que a Cisjordània, hi ha doble xarxa de carreteres, els palestins (amb matrícula blanca) no poden circular per les carreteres israelianes. El control té dos accessos, l'únic freqüentat actualment és el de vehicles i personal internacional (inclosos els palestins de Jerusalem que tenen un carnet diferent i condueixen vehicles amb matrícula groga com els israelians). Excepte
cap risc . La cançó per l'abundància de soldats equipats amb armilles antibales, el punt de control presenta el mateix aspecte de qualsevol duana, això sí equipada amb arcs
Arribar al punt de control és senzill , des de l'aeroport Ben Gurion les carreteres
és una metàfora de Gaza i fer-la sonar
és una forma de protesta són bones i només cal seguir les indicacions que duen cap a Ashkelon, senyalitzades en hebreu, àrab i anglès. Arribant a Ashkelon apareix el primer ca rtell que indica que falten 20 km per a la ciutat de Gaza. Aquest indicador
detectors de metalls i escànner per als equipatges simi lars als dels aeroports . Aquest control sobre individus, maletes i vehicles (si es passa amb vehicle, cosa que tan sols poden fer els organismes in-
29 37
38
ternacionals reconeguts) només es fa al sortir. En entrar simplement es comproven els passaports i es segella el full d'entrada que fa funcions de visat turistic. No es segella el passaport ja que, malgrat la duana, no estas entrant en cap altre Estat. Òbviament, en els ordinadors israelians queda enregistrat que has entrat a Gaza, cosa que et sera recordada al Ben Gurion la propera vegada que hi vagis, sia per sortir, o per tornar a entrar en el futur. Sabem de cooperants - també de delegacions nombroses- a qui els hi ha estat denegat l'accés a Israel. Nosaltres de moment no hem tingut problemes.
En sortir de l'edifici (abans era un minúscul barracó, amb sostre d'uralita; d'un temps ença la construcció és més sòlida i espaiosa i ha perdut la imatge de provisionalitat) , on t'han mirat el passaport, queden uns tres-cents metres a peu o una emocionant ziga-zaga en cotxe entre
[F'""ia d, Gaza • Assentaments israelians
• Poblacions palestines i camps de refugiats
Mar Mediterrani
blocs de formigó i barreres punxapneumàtics. AI final es troba la barrera palestina que s'obre tan aviat com arribes amb una salutació. Ja a la franja, algun taxi palesti mata les hores esperant una improbable clientela. Policies palestins fan guardia darrere de barricades de sacs de terra, que estrenyen una carretera ja de per si estreta i mal mantinguda. AI llarg de la carretera fins a la ciutat de Gaza, es troben més barricades d'aquest tipus, tan aparents com inútils quan penetren els tancs israelians.
Des d'aquest accés al punt de con trol a penes es veu, però darrere d'una alta paret de formigó es troba un estret passadis amb sostre d'uralita que s'allarga en una inacabable ziga-zaga. És l'accés per als palestins i no permet el pas de veh icles. Jo l'havia conegut amb el govern Netanyahu, quan començaven les restriccions de treballar a Israel per als palestins. No es destaca prou, però enca-
Tel Aviv.
Ashkelon.
ra no havien passat dos anys dels acords d'Oslo i la renda palestina havia caigut un 50%. Si abans d'Oslo seixanta mil ciutadans de Gaza anaven cada dia a treballar a Israel, després d'Oslo la quota es va limitar a deu mil i encara no tots els dies ja que el tancament de fronteres va començar a ser utilitzat com a represàlia col·lectiva . En aquell context, recordo les cues de palestins sota una calor insuportable, caminant per l'inacabable passadís
a tres torns diaris ja que falten equipaments i diners per contractar més mestres. Com que no hi ha més transport públic que els tax is, al ca rrer sempre hi ha nens caminant amb les seves motxilletes. O entren o surten d'escola en algun dels torns. El palestí és un poble alfabetitzat i que creu en la formació, tant per als nois com per a les noies.
La construcció és l'únic sector econòmic que no para. Sobretot el de l'auto-
construcció. Les per sotmetre's a la rifa en què el soldat israelià de torn decidia qui passava i qui no amb un criteri arbitra ri (el
Gaza és una enorme presó de 35 Km en direcció nord-sud
per uns 10 Km d'ample
cases normalment tenen llum, aigua potable i clavegueres. Els
Calígula de Camus ja ensenyava que el veritable poder ha de ser arbitrari ). Avui ja no passa ningú. El pas està tancat per als palestins. L'atu r a Gaza és superior al 70%.
Gaza és, doncs , una enorme presó de 35 Km en direcció nord-sud per uns 10 km d'ample. En total uns 370 km2 habitats per 1.200.000 persones, el 80% de les quals són refu giats o fills de refu giats. Hi viuen també 6.900 jueus en diferents assentaments, que controlen el 40% del territori de la franja. "L'Hotel California" .
Els presoners s'autoadministren, a diferència de Cisjordània on l'ocupació israeliana és permanent i el toc de queda impedeix la vida normal. L'exèrcit israelià intervé de tant en tant (de manera més constant al sud de la franja, a les zones de Rafah i Khan Younis, on a més de la frontera amb Egipte hi ha el gruix dels assentaments jueus) per a actes de punició . D'aquests raids se'n troben diferents mostres: l'edifici de la policia palestina no és més que unes runes, igual que el de la televisió i el de la ràdio, per posar alguns exemples. Però la vida quotidiana està en mans palestines i subsidiada internacionalment.
Hi ha nens pertot arreu perquè Gaza presenta un creixement demogràfic superior al 4%, un rècord mundial. A l'escola, hi van per torns; a cada aula, s'hi fan fins
carrers, no sempre. L'asfal tat i el sanejament depenen de l'ajut internacional i va per barris. Els israelians proveeixen d'electricitat, que venen a l'empresa elèctrica palestina, que al seu torn la ven amb un recàrrec - no sempre, però, pot cobrar-la. A vegades entre les represàlies israelianes s'inclou el tall del subministrament elèctric, no és freqüent però de tant en tant es produeix.
Els pescadors surten cada dia, però només per a la pròpia subsistència. Els israelians han prohib it que s'allunyin a més de 5 milles de la costa i en aquesta estreta franja de mar quasi no hi ha peix . Si una feina ha de donar per viure, la pesca ja no és, doncs , una feina; però com que tampoc hi ha cap altra alternativa , les barques continuen sortint de matinada.
Nosaltres som aquí per desencallar un projecte de cooperació que tenim en marxa . Es tracta de la construcció d'un parc públic. A la darrera visita ja ens van informar que el projecte no es podia dur a terme en l'emplaçament previst perqu è després de la destrucció del seu quarter, la policia palestina s'havia refugiat en diferents punts de la ciutat. Un d'aquests punts de refugi és on havíem de construi r el parc. El nou emplaçament ens sembla bé, però no el projecte que ens presenten. Hem vingut, doncs, amb un arquitec-
29 39
40
te municipal i un projecte alternatiu , més ambiciós i modern. La feina avança satisfactòriament i les nostres idees són molt ben acoll ides. Per als palestins és més o menys normal comptar amb donants internacionals, el que no és usual són els cooperants: gent que treballi amb ells en els seus problemes i hi aporti solucions des d'altres experiències. Els responsables i els tècnics de la
sisteix: del començament d'any ençà ja hi ha hagut cinc morts en aquest trajecte. No només maten les bales.
Ens acompanyen a les zones rurals. La traça dels tancs és notòria. Cada incu rsió destrueix conreus, principalment les olive res, els llimoners i els tarongers, els productes que competeixen en el mercat amb els israelians. Cap activista
Municipalitat de Gaza estan encantats. L'aïllament els fa valorar especialment el contacte amb altres maneres de fer. Treballem junts acabant
No només s'amagava darrere els arbres ni el pagès era sospitós de pertànyer a Hamas. Diuen que Sharon no ofereix pau per territoris , ara ofereix pau
maten les bales
de perfilar el projecte. Els palestins de "l'hotel California" no
més poden sortir pel sud, per Rafah, la frontera amb Egipte. Des de la ciutat de Gaza no és fàcil. La franja ha estat dividida en tres zones per l'exercit israelià. Per travessar d'una zona a l'altra cal passar el respectiu punt de control. No sempre està obert. També pot ser que estigui obert i que a tu no t'hi deixin passar. Va com va. Un nen que acaba de venir a Barcelona, per ser operat a la Barraquer, va haver de buidar la seva petita motxi lla tretze vegades en altres tants controls que va haver de creuar en els 30 Km des de Gaza a Rafah . Un cop a Rafah, la loteria es torna macabra. El pas de la frontera està restringit a tres-centes persones diàries. Cap vehicle, S'han d'agafar per força els petits microbusos de trenta places. Fa una calor infernal, estem a les portes del desert del Sinaí. Els israe-lians també han res-tringit el tràfic a tres microbusos diaris, per tant a cada autobús s'hi amunteguen cent persones. El tràmit duaner pot tardar hores. No tothom ho re-
per menjar. El Creixent Roig palestí ja ha detectat casos de nens amb malnutrició i anèmia.
El debat actual a Israel versa sobre el transfer, un eufemisme. La idea és trasll adar i agrupar la població palestina dispersa, sobretot la de les zones rurals de Cisjordània. En el debat també s'inclou l'opció més radical , la deportació massiva a altres països àrabs, per exemple a l'Iraq després de la imminent guerra que ha de derrocar Sadam Hussein. Quasi cap veu s'aixeca per protestar pel fet que propostes d'aquest tipus puguin ser formulades i debatudes, Ens informen cooperants espanyols que la neteja ètnica (doncs això és el que significa el transfer) ja ha començat en mans de colons radicals en zones rurals properes a Nabius. L'assetjament a la població , amb actes de violència i amenaces ha forçat els ha-
bitants a abandonar les seves cases. Només hi han pogut tornar gràcies a pacifistes israelians
que han organitzat torns per fer d'escuts humans. La situació és molt tensa.
No és habitual actualment tenir delegacions internacionals a Gaza, de manera que ens inviten a una emissió de la tel evisió palestina inle rnacional. El programa està obert a les trucades dels espectadors. No cal dir que tot gira entorn del confl icte en un continu al ·legat
contra la política israeliana. Es reben trucades des d'Austràlia , des del
Canada. La diàspora palestina arriba a "què, ja sabeu qui són els bons i qui els tot el món. Tot d'una creix l'excitació a la dolents?, no és fàcil, oi?" Naturalment, no cambra de realització en què em trobo: ens vàrem prestar a aquest debat en una trucada de Tel Aviv. Sense més aquell moment i en aquelles circumstàn-preàmbuls la passen a antena, no hi ha cies. Però, penso en el seu comentari filt res . L'espectador israelià critica els pa- mentre assisteixo al programa de televi-lestins, els acusa de terrorisme, exigeix sió, a l'intercanvi d'acusacions mútues. una condemna per la mort de jueus inno- M'agradaria pensar que, almenys aquell cents (és el primer de soldat, no ens estava fer servir aquest mot, Pacifistes israelians fent un retret per pren-els palestins parlen han organitzat torns per fer dre partit sinó que ex-d'israelians, del govern d'escuts humans pressava, realment, el israel ià, de l'exèrcit is- seu dubte moral. El raelià) . El presentador dret a defensar-se no replica. Comença un dur intercanvi de leg itima la humiliació, ni els càstigs 29 greuges mutus i el recompte de les res- col·lectius, ni la violació de drets humans, pectives victimes. El realitzador s'aixeca, ni contravenir tots els acords internacio-agafa una cinta d'arxiu i mentre l'i sraelià nais. Estic convençut que l'única solució 41 argumenta telefònicament , les imatges al conflicte es troba en mans israelianes. que s'emeten són esgarri foses. Totes cor- Quan la societat israeliana, a més de par-responen a víctimes palestines del con- lar de pau, estigui realment disposada a flicte. Primers plans de nens, dones, alguna renúncia per fer-la poss ible, hi vells. Sang, morts, llàgrimes , destrucció, haurà una esperança • desesperació. No suporto les imatges, \ que són d'una duresa molt superior a les • que podem veure a les lelevisions occi-dentals. M'angoixa pensar que també els israelians poden emetre un vídeo pràcti-cament idèntic. Però ningú no veu mai un PS: Dies després d'acabar de redactar vídeo de l'enemic. aquest art icle, llegeixo a la premsa que
Fa escassament un mes i mig, en dos suïcides palestins han estavellat una l'anterior visita, havíem anat a Ramal ·la, barca de pescadors contra la patrullera a la seu de l'Associació Palestina israeliana que vigila el límit de les 5 mi-d'Autoritats Locals i a entrevistar-nos lles. No justifico en cap cas aquest acte amb l'alcalde de la ciutat. En el control que em sembla rebutjable i, a més, inútil. d'accés a Ramal·la procedents de Però no puc deixar de pensar que, més Jerusalem, el soldat israelià en veure que que una acció de guerra, em sembla un érem internaci onals ens havia comentat: gest de desesperació.
DIVERSITAT CIVI2ME
A Terrassa som més de 180.000 persones. Persones
que pensem, estimem o actuem de maneres diferent
i on tots i totes volem que la nostra ciutat sigui un
exemple de respecte amb la diversitat i el civisme.
-Ajuntament ~~ de Terrassa (Q 010 @ 93 739 70 60
www.terrassa.org
Ressò maçònic en el pensament de Fernando de los Ríos
Javier O/aola. Síndic del Veí . Vitoria-Gasteiz
Sabem que Fernando de los Ríos va ser iniciat com a maçó a la lógia Alhambra, tot i que no he trobat a la seva exhaustiva biografia realitzada per Virgi lio Zapatero 1 cap referència a les seves activitats o a eventuals influències maçòniques. La meva aportació serà la de cercar algun ressò del mètode maçònic en la seva obra i en la seva biografia. N'assenyalaria els següents:
1. L'optimisme pedagògic. 2. L'humanisme fi losòfi c. 3. El liberali sme moral. L'optimisme pedagògic. Els seus
biògrafs coincideixen a remarcar la vocació pedagògica de Fernando de los Ríos i la importància que va donar a la tasca educativa no solament com a anhel personal, sinó com a veritable responsabilitat
intel·lectual de Fernando de los Ríos i que, d'alguna manera, en reforça la mateixa influència maçònica: la Institución Libre de Enseñanza (ILE) i el krausisme. Els enemics de l'ILE han associat la Institución Libre de Enseñanza amb la maçoneria i, deixant de banda la intenció pejorativa d'aquesta associació i la falsa pressuposició d'un designi instrumentalitzador per part de la maçoneria que no em sembla
versemblant en absolut, sí que pot establir-se una simpatia ideològica espontània entre ambdues institucions, que es deriva de les referències a Krause i al krausisme2 i a la recepció que d'aquest i de la seva obra El Ideal de la Humanidad va fer a Espanya Juliàn Sanz del Río, mestre precisament de Giner i inspirador de la I LE. Krause reivindica tres idees-
política i com a resposta als problemes de la societat espanyola de l'època. Aquesta vocació es posa de manifest en la
La concepció força: una espiritualitat lliure, no vinculada a cap confessió religiosa, que es defineix com a panenteista; un peda-
de l'acció política com una pedagogia social
seva trajectòria universitària i en les responsabilitats polítiques assumides, vinculades a les seves passions: el dret i l'ensenyament, però també en la concepció de l'acció política, en gran manera, com una acció de pedagogia social.
No podem oblidar una altra font d'influència importantíssima en la biografia
gogisme radical que pretén dur l'home a la seva perfecció en tant que home; i un ideal social i polític universalista que s'articula en la idea d'una Aliança de la Humanitat que haurà d'institucionalitzar una consciència unitària de l'ésser humà a la Terra.
Fernando de los Rios va tenir molt de contacte amb Francisco Giner, a qui ano-
29 43
44
menava afablement oncle i amb qui l'un ien alguns ll igams de parentiu. Va estar en contacte amb ell en els seus estudis de Doctorat a la Universitat, va estar en contacte amb l' ILE treballant-hi com a alumne-professor i, a més, es va vincular a la família Giner casant-se amb una neboda.
L'humanisme filosòfic . Entenc, en aquest context, la idea d'humanisme filosòfic com aquella consideració filosòfica que vincula tota veri tat material , moral o
que fa de l'assoliment dels seus projectes vitals una finalitat i un sentit per a la seva vida, que construeix sentit , fa que ell mateix no pugui ser reduït a mitjà o a mercaderia i que, a més, pugui reclamar de la societat els mitjans i les possibilitats que necessita i que socialment se li puguin garantir per aconseguir les seves finalitats.
El liberalisme mora l. El compromís polític de Fernando de los Ríos i el seu compromís intel ·lectual són, també,
espiritual a les seves manifestacions en l'ésser humà, en la seva experiència, en la seva realització, en les se-
La idea d'humanisme creuats per un indestriable compromis amb la ll ibertat. En aquest punt , hi va jugar un paper històric.
vincula tota la veritat a l'ésser humà
ves categories, dins de les seves mesures i proporcions. Tot coneixement i tot interès arrelen en l'experiència i en l'àmbit del que és humà.
L'humanisme de Fernando de los Ríos es palesa de forma prou evident en les seves posicions polítiques i en els textos de reflexió polit ica en què fonamenta la seva adhesió al socialisme democràtic , com en El sentida humanista del socialismo.
La reivindicació política del "socialisrne" no es fonamenta, en Fernando de los Ríos, en el marxisme: "Fernando de los Rios llegó al socialismo a través de Kant y no partiendo de Marx" 3. El seu socialisme té més a veure amb el laborisme bri tànic de la Fabian Society i amb el valor maçònic del "treball" com a forma d'autorreali tzació de la persona: El que tu fas, et fa. El seu socialisme es fonamenta en una exigència filosòfica , podríem dir-ne ontològica: la condició de l'ésser humà com a ésser racional autoconscient ,
En el Congrés Extraordinari de 1920, el PSOE tractava la qüestió crucial d'adoptar una posició en relació amb la revolució comunista i amb l'acabada de crear III Internacional, com a alternativa a la 11 Internacional, desacreditada després de la I Guerra Mundial per la seva incapacitat d'haver impedit la guerra a Europa. En aquest Congrés es va aprova r, a proposta del mateix Fernando de los Ríos, que dos delegats anessin a Moscou per tal d'estudiar les condicions en què el PSOE po-
dria entrar a la III Internacional , i també per tal de conèixer la realitat del procés politic posat en marxa pels bolxevics a
Rússia. Fernando de los Ríos va adonar-se'n de la importància històrica que podia ten ir aquest viatge i les seves conclusions. Els dos delegats, Fernando de los Rios i Daniel Angu iano,
arribaren a Moscou el 19 d'octubre de 1921. És conegut el llibre en què recul l les seves impressions d'aquell viatge i l'entrevista amb Len in4 El viatge i la seva prò-
pia presa de posició van ser decisius perquè finalment el PSOE no s'incorporés a la III Internacional i es mantingués en la via de la Iradició socialdemòcrata.
Fernando de los Rios va desenvolupar una analogia conceptual entre l'EstatEsglésia sorgit a l'Espanya del segle XVI i els nous Estats-Ideocràtics del segle XX propugnats per les ideologies totalitàries: feixisme, nacionalsocialisme, comunisme; "l'Estat es fa Església quan s'assigna finalitats totals i s'atorga, amb exclusió dels òrgans socials, el dret de precisar els mitjans per a les finalitats, aleshores desapareix la distinció entre Estat i Església" S.
Aquesta radical oposició a tancar l'horitzó de l'ésser humà i a instrumentalitzarlo, sia a interès d'un poder estatal ideològic o al poder d'una economia deshumanitzada, és consubstancial al seu pensament i plenament coherent amb la idea mateixa de la llibertat de l'ésser humà en maçoneria. Hi ha, en maçoneria, un dictum de sabor taoista: "l'edifici s'aguanta pel que és ple. però és habitable pel que és buit".
A la vista de la seva trajectòria. dels reptes i circumstàncies que se li van pre-
sentar, dels projectes que va emprendre i dels va lors defensats, podem dir que Fernando de los Rios fou, de veritat, un excel·lent maçó/constructor ~.
1. Zapatero. Virgilio. Fernando de los Rios. Una biografia in /e/ec/ua/. Granada: Ed. Pretextos, 1999. 2. Ureña, Enrique M. Krause. educador de /a 29 Humanidad. Una biografia. Madrid: Publicaciones de la Univ8rsidad Pontificia de Comillas, 1991 . "Durante su elaboraciòn dejò 45 Krause ademas entrever claramente la estre-cha relaciòn entre El Ideal de la Humanidad y la Alianza de los Hombres y la Hermandad Masónica , y. después de su publicación , la recomendó a los masones, junta a los Tres documentos mas antiguos, como guia para la profunda transformación que segun él estaba Ilamada a experimentar la Hermandad". Pàg. 180. 3. Zapatero, Virgilio. Op.cit. pago 59 4. de los Ríos, Fernando. Mi viaje a la Rusia sovie/is/a. Madrid: Caro Raggio . 1921 . 5. Conferència de Harvard, 1926.
46 Ja has arribat, Saïd Assumpció Oristrell
la cl'caciÓ
48
les recomanacionS
Ilcl·HeulcS
Historias mínimas
Una pel·lícula de Carlos Sorin, amb Javier Lombardo (l'home que vol "redecorar una tarta"' ). Antonio Benedictis (l'avi que sap moure les orelles i que busca un gos) i Javiera Bravo (la noia del concurs). Es una altra pe!·li argentina diferent , que no repeteix tics i que és deliciosament humanista. I és que valia pena córrer el risc sense pretendre guanyar cap premi . I això és vàlid per als que busquen el que se'ls ha escapat , els que troben el que es pensen que han buscat i els que no saben ben bé el que bus· quen ni el que troben. Històries mínimes, que acostumen a ser les màximes de la vida, és un pel·Heula contra la depressió.
(M.G.V)
Competència deslleial
Ettore Scola és un dels mestres clàssics del cinema italià postPassolini. Sense massa parides, vaja. Una cosa normal. Gairebé sempre capaç de treure la llumeta d'una mirada real sobre "autenticitat de la vida. I, a més, Sergio Castellito i Diego Abatantuono ho saben fer molt bé. Perquè el que de debò compta és la vida quotidiana. Aquí es tracta d'una mirada humil, des d'una perspectiva infantil - i això comença, malgrat tot, a semblar una característica obligada d'un cert cinema de costumisme social crític ¡ alhora tendre- que va adquirint lenlament consciència de la realitat. Una realitat marcada per la competència - ben intencionada- enlre dos sastres
que viuen en un bucòlic carrer de Roma, i per les mesu res repressives de les "lleis racials" dutes a lerme pel feixisme mussolinià a partir de 1938. per tal d'en· fortir l'aliança amb l'Alemanya nazi. Els nens, que ja eren molt amics - perquè quan t'han fet beure oli de fetge de bacallà amb algú. sempre en continuaràs sent amic- veuen com les famílies abans en competència acabaran sentint-se, involuntàriament, més properes. El sasIre no jueu no gaudirà de l'eliminació del competidor. i sabrà - sense cap valentia especial- oferir-li pet its gestos de dignitat. Queda clar que no hi ha cap heroïc itat que no s'inscrigui en la més càlida gamma dels petits gestos quotidians.
(V.M.O)
( \
Inslruïu-Ills i s('{"('lIl1illff'S, ilSSflCicu-1 uS i Sl'l'/'U lil/'ls. ('S!iIll('II-IOS i S('{'('II Ii'li('w!
moviment laic i progressista