lladó - recull documental def - salines...

1

Lladó

Recull Documental

(960 - 1940)

Bel Sabadí i Antoni Cobos

2

Índex

Índex ....................................................................................................................... 2

Presentació .............................................................................................................. 3

Fonts documentals i bibliogràfiques ........................................................................ 4

Bibliografia .............................................................................................................. 5

Toponímia ............................................................................................................... 7

Part 1. Documentació civil i senyorial .................................................................... 9

Parròquia de Sant Feliu ....................................................................................... 9

Canònica de Santa Maria ................................................................................... 28

Part 2. Documentació eclesiàstica ......................................................................... 63

Sant Feliu ........................................................................................................... 63

La doma de Sant Feliu .................................................................................... 71

Beneficis de Sant Feliu de Lladó .................................................................... 75

Capelles .......................................................................................................... 79

Personats ........................................................................................................ 80

Canònica de Santa Maria .................................................................................. 84

Censals de Santa Maria ................................................................................ 139

Beneficis de Santa Maria de Lladó ............................................................... 145

Annexos de càrrecs eclesiàstics .......................................................................... 169

Sant Feliu de Lladó .......................................................................................... 169

Rector ........................................................................................................... 169

Sagristà ......................................................................................................... 170

Canònica de Santa Maria ................................................................................. 171

Priors de Santa Maria ................................................................................... 171

Sagristà ......................................................................................................... 172

Cambrer ....................................................................................................... 174

Candeler ....................................................................................................... 174

Infermer ....................................................................................................... 175

Glossari ............................................................................................................... 177

Index Nominum ................................................................................................... 182

Index Locorum .................................................................................................... 190

3

Presentació

Aquest és un recull de la documentació referida a Lladó, extreta de regestos

d’arxius i reculls documentals ja existents, tot i que molt dispersos i variats.

El recull abasta des de l’any 960, fins l’any 1940, al final de l’Antic Règim.

Dividim el conjunt en dues parts ben diferenciades: en la primera presentem els

documents que fan referència clara i específica al municipi. En la segona part

presentem la documentació eclesiàstica continguda a l’Arxiu Diocesà de Girona.

En un i altre cas, els regestos estan ordenats cronològicament.

En acabar la descripció documental oferim un glossari amb la terminologia

jurídica i càrrecs eclesiàstics menors que apareixen sovint en el recull.

Acabem el treball amb un índex de persones i de llocs.

4

Fonts documentals i bibliogràfiques

ARXIUS

ACA: Arxiu de la Corona d’Aragó

ACG: Arxiu Capitular de Girona

ADG: Arxiu Diocesà de Girona

AMCE: Arxiu Municipal Castelló d’Empúries (Fons Arxiu de Medinacelli. Comtat

d’Empúries)

AHG: Arxiu Històric de Girona

AHN: Archivo Histórico Nacional (Madrid)

AMG: Arxiu Municipal de Girona

ANC: Arxiu Nacional de Catalunya

BC: Biblioteca Nacional de Catalunya

5

Bibliografia

ABADAL, Ramon d’, Catalunya Carolíngia, Barcelona 2003.

ADROHER, Àngels; SERNA, Erika; SOLER Santi, Catàleg de protocols del

districte de Figueres, ed. Fundació Noguera, Barcelona, 2004.

ARNALL, Ma. Josepa, “Toponímia medieval de l'Alt Empordà (municipis i

agregats)”. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos (Figueres), 15

(1982), 43-123.

ARNALL, M. Josepa; GIRONELLA I DELGÀ, Anna, Lletres reials a la ciutat de

Girona (1517-1713). Vol. I-V, Fundació Noguera, Col·lecció, n

Diplomataris 22, 23, 30, 31, Barcelona, 2000-2005.

BADIA, Joan, L'arquitectura medieval de l'Empordà, Girona, 1978-1985 (2 vols).

BAIGES, Ignasi et alii, Els pergamins de l’ Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon

Berenguer II a Ramon Berenguer IV. Vol. I-IV, Fundació Noguera,

Col·lecció Diplomataris núm. 48-51, Barcelona, 2010.

Catalunya Romànica, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1989.

CINGOLANI, Stefano, Diplomatario de Pere el Gran. 1. Cartes i Pergamins (1258-

1285), vol. I-II, Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris núm. 62 i 68,

Barcelona, 2011-2014.

COBOS, Antoni, Llibre de Privilegis de la vila de Figueres (1267-1585), Fundació

Noguera, Col·lecció Llibres de Privilegis, núm. 9, Barcelona, 2004.

CONSTANS I SERRATS, Lluís G. Diplomatari de Banyoles. Centre d’Estudis

comarcals de Banyoles.

FELIU, Gaspar; SALRACH, Josep M., Els pergamins de l’ Arxiu Comtal de

Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Vol. I-III, Fundació

Noguera, Col·lecció Diplomataris núm. 18, 19, 20, Barcelona, 1999.

FERRER, Joan, Diplomatari del monestir de Sant Joan de les Abadesses (995-

1273), Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris núm. 43, Barcelona,

2009.

GIRONA ARXIU MUNICIPAL DE, Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament

de Girona (1144-1862), Vol. I-IV, Fundació Noguera, Col·lecció

Diplomataris 32-34, Barcelona, 2005.

6

MALLORQUÍ, Elvis, Col·lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-

1300), Vol. I-II, Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris núm. 64, 65,

Barcelona, 2013.

MARCHE, Pière de, Marca Hispanica, Paris, 1688.

MARQUÈS, Josep M., Cartoral, dit de Carlomagno, del bisbe de Girona (s. IX -

XIV), vol. I-II, Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris, núm. 1-2,

Barcelona, 1993.

MARQUÈS, Josep M., Col·lecció diplomàtica de Sant Daniel de Girona (924-

1300), Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris, núm. 12, Barcelona,

1997.

MARQUÈS, Josep M., El Cartoral de Rúbriques vermelles de Pere de Rocabertí,

bisbe de Girona (1318-1324), Fundació Noguera, Col·lecció Diplomataris

núm. 46, Barcelona, 2009.

MARTÍ, Ramón, Col·lecció diplomàtica de la seu de Girona (817-1100), Fundació

Noguera, Col·lecció Diplomataris, núm. 13, Barcelona, 1997.

PALOU, Hug; M. PONS I GURI, Josep, Un cartoral de la canònica agustiniana de

Santa Maria del castell de Besalú (segles X-XV), Fundació Noguera,

Col·lecció Diplomataris, núm. 28, Barcelona, 2002.

PRUENCA, Esteve, Diplomatari de Santa Maria d’Amer, Fundació Noguera,

Col·lecció Diplomataris, núm.7, Barcelona, 1995.

VAYREDA I OLIVAS, Pere. El priorat de Lladó i les seves filials. Biblioteca

Balmes. Barcelona, 1930.

7

Toponímia

LLADÓ

DCVB, s.v., 926. Etim.: del llatí vulgar lotone, derivat de lotus, “lotus”

1017: NHis., X, 196 Ecclesia sancti Felicis de Ledono

1017: NHis., X, 196 Ecclesia Sancti Felicis de Letuno

1031: NHis., XV, 256 in termino Letonense

1073: NHis., XV, 293 alodium Sancte Marie quem vocant de Lodone

1081: ES, XLV, 295 Sacratissimum locum Stae Mariae vulgo vocatum Latonense

1081: ES, XLV, 297 in sacrosancto Lutunensi loco

1081: NHis, X, 196 locum Latonense

1081: NHis, X, 196 locum Lutunensi

1081: NHis. XI, 324 locum vocatum Latonense

1082: Cart. ,III, 481, doc. 147 Parrochia Sancti Felicis de Loton

1089: VAY, 143, doc.1 locum vulgo vocatum Lotonense

1089: VAY., 146, doc.2 Ecclesia sancte Marie de Lutone

1091: NIIis., XI, 342 Ecclesia beati Felicis Letonis

1123: NHis. XVII, 65 Par. Sancti Felicis de Letuno

1203: NHis. XII, 67, doc. DCL ad Ledonem

1210: FRius, I, 324, doc. 233 in castro de Ledone

1245: ES, XLIV, 272 G. de Letone

1279: RDH, I, 78 monasterium de Letone

1359: CODOIN, 111 Ledo

1372: NHis. XII, 523 Parroquia de Letone

S.XIV: Nom. A, 38, nº 263 Ecclesia parrochialis Sancti Felicis de Letone

Nom. B, 66, nº 261 Ecclesia parrochialis Sancti Felicis de Letone

1553: IGL., 253 Ledó

8

EL PUJOL

(agreg. de Lladó)

DCVB, s.v., 979 Etim.: del llatí vulgar podiolu, «puig petit»

1531: VAY, 232, doc.52 Coll del Pujol

Font: Ma. Josepa Arnall, “Toponímia medieval de l'Alt Empordà (municipis i

agregats)”. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos (Figueres), 15 (1982),

43-123.

Font: Ma. Josepa Arnall, “Toponímia medieval de l'Alt Empordà (municipis i agregats)”. Annals de

l'Institut d'Estudis Empordanesos (Figueres), 15 (1982), 43-123.

Vid. també, J. Tremoleda, Lladó, quaderns de la Revista de Girona, 2002, pàg. 14-15.

9

Part 1. Documentació civil i senyorial

Parròquia de Sant Feliu

1

960- 961. 10 de setembre – 9 de setembre.

El levita Serfdedéu dóna al monestir de Sant Pere de Camprodon uns alous que té

del comte Gausfred d’Empúries a Lladó d’Empordà, en els vilars de

Lodares i Salvatella.

Original perdut.

Regest del s. XVI: Barcelona AR (ACA), Monacals d’Hisenda, vol. 859, pàg. 118.

Catalunya Carolíngia, Els comtats de Girona, Besalú, Empúries i Peralada, vol. V, doc. 346.

2

1017. 8 de gener.

Butlla del papa Benet VIII a favor del monestir de Sant Esteve de Banyoles on

confirma les seves nombroses possessions i li concedeix el dret de la

immunitat. Apareix esmentat Sancti Felici de Ledono.

Original perdut.

Lluís G. Constans i Serrats, Diplomatari de Banyoles, vol. I, doc. 54.

3

1031. 25 de març.

Guillem II, comte de Besalú, ven a Gausbert Sunifred un alou situat al comtat de

Besalú, al terme de Lladó i Sant Martí Sesserres, pel preu de vuit unces.

Original perdut.

Fundació Noguera, Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon

Berenguer I, Vol. II, doc. 209.

10

4

1074. 12 de juny.

Vilabertran. Donació que fan Pere Oliva i la seva esposa Sicardis a Santa Maria de

Vilabertran d'un alou situat al comtat de Besalú, a la parròquia de Sant

Feliu de Lladó i l'Estela, consistent en un mas, dit d'Aquales.

BC, Perg. 53, Reg. 9031.

5

1082. 8 de setembre.

Adalbert i Alambors, esposos, venen i permuten a la canònica de la seu un alou

que tenen al comtat de Girona, a les parròquies de Cervià i Raset, per un

mas situat a Lladó i 50 sous.

Cart., pp. 266b-267ª. Reg. B 147.

Josep M. Marquès, Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de Girona (S. IX-XIV), vol. I, doc. 150.

6

1085. 5 de març.

Vilabertran. Donació que fan Eliardis i el seu marit Isarn a l'església de Santa

Maria de Vilabertran de tres masos situats al comtat de Besalú; un, que

havia habitat Guifred Cantell i després, Guillem Corb, de Sant Feliu de

Lladó; un altre, habitat abans per Guillem Ferrer (Faber) i ara per Pere

Tedmundi, a la parròquia de Santa Maria de l'Estela, i un tercer, a Sant

Martí Sasserra, indret de Bedós, on habita Sunifred Adalbert.

BC, Perg. 430, Reg. 9726.

7

1091. 21 de març.

Permuta ajustada entre Seniofret, capellà de Sant Feliu, i Joan, prior de Santa

Maria.

Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lladó i les seves filials, apèndix III, doc.4.

11

8

1099. 22 de març.

Permuta. Vilabertran. Donació i permuta que fan Estefania i el seu fill, Guillem

Dalmau, a l'església de Santa Maria de Vilabertran del mas de Trullars,

situat al comtat de Besalú, a les parròquies de Santa Maria de Cistella i

Sant Feliu de Lladó, per l'alou que havia llegat al monestir Arnau Ramon

de Vilafant, situat a la parròquia de Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga.

BC, Perg. 456, Reg. 9898.

9

1104, abril 29.

Definició que fa Bernat Adalbert de Navata a Santa Maria de Vilabertran de tots

els alous que la seva àvia Ermengarda i el seu pare i el seu oncle havien

donat a aquesta església, consistents en masos situats al comtat de Besalú,

a les parròquies de Sant Feliu de Lladó, Santa Coloma de Cabanelles i Sant

Martí de Queixàs, i que reconeix haver posseït injustament.

BC, Perg. 46, Reg. 5547.

10

1106. 10 de maig.

Ramon Guillem, sagristà de la seu de Girona, dicta testament. Deixa a la canònica

de la seu de Girona l’alou que posseeix a les Fonts, amb l’església i les

seves terres. A Sant Pere de Galligants li dóna l’alou que va comprar a

Llambilles. Efectua deixes a d’altres esglésies i persones eclesiàstiques.

ACG, Perg. 140.

Elvis Mallorquí, Col•lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300), Vol. I, Doc. 83.

11

1109. 31 de juliol.

El bisbe de Girona Bernat Umbert dóna a la canònica de Lladó l’església

parroquial de Sant Feliu del mateix lloc.


12

12

1117. 19 d’ agost.

Testament. Vilabertran. Testament de Bernat Ramon, capellà, que pren per

marmessors el seu germà Arnau, clergue, i Gaufred Tort; elegeix sepultura

a Santa Maria de Vilabertran, església a la qual deixa gra, una egua

baucana, un bou, llit i convit, i una casa i un colomar que ha edificat a

Vilabertran; al seu germà Arnau, una terra comprada a Gaufred de Molins,

de la que ha de donar a Vilabertran un quart dels esplets; al seu nutritus

Pere, una feixa sota condició similar; a Santa Maria d'Arles, una terra, amb

reserva de violari per a Jaume, prebendarius seu; disposa almoines per a

Sant Pere de Figueres i els preveres d'aquesta església, Bernat i Pascual,

per a Sant Llorenç de la Muga i els seus clergues, Bertran i Guillem, per a

la confraria de Pedret, l'església de Lladó i la seva confraria, la Seu de

Girona, l'arquebisbe de Tarragona, el Temple, l'Hospital i Santa Maria de

Panissars.

BC, Perg. 448, Reg. 9717.

13

1119. 26 de març.

Permuta. Vilabertran. Permuta que fa Guerau, ministre de l'església de Lladó,

amb Pere Guillem, abat de Vilabertran del mas i cases de Cortil, situats al

comtat de Besalú, a la parròquia de Sant Julià d'Ordis, a la vila de Pols,

que tenen per llegat d'Adaüf, per l'alou que havia estat de Ponç Erill, situat

a Borrassà.

BC, Perg. 197, Reg. 9048.

13

14

1121. 28 de febrer.

Conveni entre Ramon Ponç de Milany i Ramon Arnau d’Esponellà sobre el castell

de Creixell. “donant ei tertiam partem decimarum Sancti Felicis de

Lotune”.

ACA, Cancelleria, perg. Ramon Berenguer III, carp, 31, núm. 232.

Lluís G. Constans i Serrats, Diplomatari de Banyoles, vol. II, doc. 127.

Els pergamins de l’arxiu Comtal de Barcelona, de Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV,

vol. II, doc. 529.

15

1149. 3 d’octubre.

Donació que fa Pere Ramon de Vilavenut a Santa Maria de Vilabertran i al seu

abat Pere, en bé d'ànima d'ell i de la seva esposa Adelaida, del mas de Prat,

situat al comtat de Besalú, a la parròquia de Sant Sadurní de Vilavenut,

que té Pere Rufí de Prat, adquirit als milites de Lladó, i del mas de Pere

Sunifred i l'estal de Frigola, situat a la parròquia de Santa Maria de

Segueró.

BC, Perg. 430, Reg. 9998.

16

1154. 23 d’agost.

Beatriu i el seu fill Guillem de Creixell encomanen a Arnau de Palera el castell de

Creixell i li donen el feu que havia tingut Pere Adalbert i altres béns. A

canvi, Arnau de Palera els promet fidelitat i servei d’host i cavalcada.

Apareix esmentat “Sancti Felicis de Lotune”.

ACA, Cancelleria, perg. Ramon Berenguer III, carp, 39, núm. 273a.


vol. II, doc. 979.

14

17

1197.

El rei Pere I d’Aragó pren mesures per a la persecució dels heretges valdesos i

ensabatats. Apareix “Petrus Latonis”.

El Cartoral de Rúbriques Vermelles de Pere de Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324), doc. 13.

18

1214. 2 de desembre.

Dalmau de Creixell a Bernat de Santa Coloma. Conveniències sobre uns drets

feudals a Creixell (castell), Sant Feliu de Lladó i Sant Mateu de

Vilademires.

ACA, Cancillería, Pergaminos, Jaime I, Serie general, 0028.

19

1239. 5 de juliol.

Laude arbitral que pronunciaren els amigables componedors Bernat de Galliners,

Ramon de Galliners i Arnau de Lladó sobre la dècima de Fontfreda i certs

masos circumveïns. Va signat pel bisbe Guillem de Cabanelles.

Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc.31.

20

1248. 9 d’agost.

Guillem de Creixell a Bernat de Palau, cavaller, i a la seva esposa Sibília.

Confirmació dels drets que tenen en feu per ell a Cabanelles. Lladó, Serra,

Vilademires, Caixans i Casamor, i masos a Ordis.


21

1260. 3 de juny.

Ponç de Lladó a Guillem de Creixell. Cessió del seu dret a rescatar dels

marmessors d'Enoc, jueu, les armes que li havia empenyorat.


15

22

1261. 14 de juliol.

Guilielmus de Crexello, per nos et omnes successores nostros, damus Domino

Deo et ecclesie S. Marie Villebertrandi et vobis domino Arnaldo, Dei gratia

abbati eiusdem ecclesie, propter servitia a vobis predicto domino abbate et

ab ecclesia predicta nos recognoscimus percepisse, omnem paleam, ova et

caseos et generatim omnia alia que accipimus iure dominii in tota illa

mansata de Corvaria que est in parroquia Sti. Felicis de Letone, etc.

Monumenta, fol. 229v.

Josep M. Marquès. Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968- 1300), doc. 863.

23


Donació en bé d'ànima que fa Bernat de Lladó a Santa Maria de Vilabertran d'un

feix de palla, un parell d'ous i una quartera de civada censals que rep al

mas de Corb, de Lladó, propi de Vilabertran.

BC, Perg. 92, Reg. 9659.

24

1295. 13 de gener.

El rei Jaume II ratifica els privilegis anteriors i assenyala quins llocs són

compresos dins els termes de la vila, trasllada la fira de setembre a Sant

Joan Evangelista. Ordena que si algun foraster colpejava un habitant de

Figueres s’hauria de sotmetre a l’autoritat del batlle del rei. Estableix que

no han de pagar lluïsme els nous habitants que comprin una casa a la vila,

que el bestiar foraster no podrà pasturar dins dels seus termes i que el

batlle, jutge i missatge seran francs de bagatge. S’hi esmenta Letone.

ACA, Cancellería, Reg. 194, fol. 113v-114r.

A. Cobos Fajardo, Llibre de privilegis de la vila de Figueres (1267-1585), doc. 4.

16

25

1313. 1 de juliol.

El bisbe Guillem de Girona aprova la fundació d’un hospital a Figueres per part

dels cònjuges Bernat Jaume i Garsedna; els accepta com a donants de

l’hospital, els concedeix un hàbit distintiu i els imposa un cens anual d’una

lliura de cena. Apareix esmentat Martinus Ferran de Latone. Trasllat fet

per Josep Rovira, secretari del vicariat de Girona l’1 de desembre de 1818.

Còpia d’aquest trasllat de principis del XX, dins els privilegis de la vila de Figueres, pàg. 70-72.


26

1319. 2 d’agost.

Carta comuna de la parròquia de Sant Feliu de Lladó redactada per sentència

arbitral.

Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 40.

27

1333. 29 de maig.

Montblanc. El rei Alfons III mana al batlle de la vila de Figueres que no permeti

que els notaris dels comtes de Peralada o d’altres senyors, ni tampoc el

notari de Lladó puguin fer escriptures públiques a la vila. ACF, Fons

Municipal de Figueres, Administració general: Privilegis, franquícies, títols

del municipi.

Dins Privilegis de la vila de Figueres, pàg. 36-37, núm. 56.


28


El bisbe de Girona Berenguer de Cruïlles nomena patró de Lladó a Sant Llambert

bisbe i màrtir.


17

29


Protesta d’uns mandataris populars integrant la comissió encarregada de fer la

taya per a pagar el bovatge al senyor Rei.


30

1412. 25 de gener.

Testimonial pel qual es declara com hi havia un costell a Lladó.


31


Rodalia de la vegueria de Besalú.

Pere Vayreda i Olivas, El priorat de Lledó i les seves filials, apèndix III, doc. 48 bis.

32


Rodalia de la vegueria de Besalú.


33

1563. 26 de maig.

Testament de Madó Quitèria de Lladó.


18

34

1568- 1840.

Aplec de documents de la família Batlle Baserba, de la Jonquera. Debitori a favor

de Miquel Vergés, pagès de Sant Miquel de Monteia - baronia de Sales de

Llierca-, de 36 lliures , de Pere Balcells, pagès de Terrades, i Jeroni Quer,

pagès de Palau Surroca (notari Joan Ferrer de la vila de Navata, 1656);

presentació de l'administració de la tutoria de la menor Marianna Mora,

filla de Joan Mora, mestre de cases de Terrades, i Caterina Mora, pel tutor,

Jaume Sudrià, brasser i mestre de cases de Llers, davant d'Andreu

Compte, jutge ordinari de la cúria, vila i comtat de Peralada i baronia de

Terrades per autoritat del comte de Peralada, amb l'obligació d'alimentar i

vestir i calçar (1689); capítols matrimonials entre Francesc Prat,

treballador, fill de Miquel Prat, pagès de Lladó, i Maria Àngela, i Maria

Anna Gironella, filla de Josep Gironella, pagès de Vilarig, i Maria, amb

donació de 40 lliures barcelonesa, una caixa de pi, nova i amb pany, i

vestits i joies (notari Gaspar Casadevall de Lladó, 1726); Reial Decret del

1734 de Felip V imprès sobre l'embargament de béns dels partidaris de

l'emperador; rebut del 1837 pel pagament de dos passaports expedits a

Figueres; rebut per set llençols i tres matalassos de palla fets per

l'Ajuntament de Terrades a favor del de Figueres en concepte de servei de

tropa (1840).

ACAE111-98-T2-88.

35

1591- 1858.

"Llibra de notas diadas y anys". Aplega documentació important del molí, com la

important compra feta davant de Gaspar Vilar, notari de Figueres, el 2 de

maig del 1591. La majoria són referències notarials a la família de

moliners de farina Joer, tant de la seva ocupació com d'informacions

familiars. Abans hi apareix citada la família Polit que semblaria anaven al

notari a Lladó. Hi ha unes advertències pels hereus del molí d'en Polit,

vora del riu Manol, per si algun dia es troben amb disputes amb la família

Nabot. El nom de Polit apareix encara referenciat a principis del segle XIX.

ACAE110-303-T2-24.

19

36

1592.

Proceso del procurador fiscal contra Galceran Cahors i de Soler, vecino de

Barcelona, sobre los diezmos del castillo de Lladó [d’Empordà].

ACA, Real Patrimonio, BGC, Procesos, 1592, nº 1, L.

37

1592.

Proceso del procurador fiscal contra Jeroni Palol, vecino de Vilert, término de

Esponellà, sobre los diezmos del castillo y de la parroquia de Lladó.

ACA, Real Patrimonio, BGC, Procesos, 1592, nº 2, P.

38

1592.

Proceso del procurador fiscal contra Benet dAlemany, vecino de Girona, sobre el

diezmo de Lladó.

ACA, Real Patrimonio, BGC, Procesos, 1592, nº 3, T.

39

1605.

Autos del fiscal contra Miquel Llorens, Baudilio Grifou, y el obtentor de los

beneficios de San Pedro y San Pablo, de la iglesia de Lladó sobre

reconocimiento del manso casa de San Vicente de Mayá.

ACA, Real Patrimonio, BGC, Procesos, 1605, nº 1, B.

40

1605.

Causa del síndico de Arnes contra el síndico de Lladó.

ACA, Real Audiencia, Pleitos civiles, 7968.

20

41

1610. 4 de maig.

Testament de Joan Riera. Deixa diners entre altres a la capella de Sant Cebrià de

Lladó.

Arxiu Municipal de Girona, Catàleg de pergamins del fons de l’Ajuntament de Girona (1144-

1862), vol. III, doc. 1970.

42

1615.

Causa de Cristòfor Pagès, agricultor del lugar de Vilamacolum, y los cónyuges

Perers, del lugar de Llabià, contra Jeroni Llevanera, agricultor de Lladó, y

otros.


43

1621.

Causa de Joan Genover (o Jenover), mercader de Castelló d'Empúries, contra

Joan Scofet, clérigo. Copia del original proceso entre el reverendo Llorens

Font, canónigo de la colegiada y secular iglesia de Nuestra Señora del lugar

de Lladó, procurador substiuído del honorable Francesc Oliveres y Scofet,

mercader del lugar de Pontós, procurador de Joan Scofet, su hermano,

clérigo en la curia romana residente, beneficiado del beneficio de Santa

Anna, contra Joan Genover, ante el juez enfiteuticario, sobre la causa de

cabrevación y reconocimiento de Joan Oliver al beneficiado de Santa

Anna, de los mansos Puig y Sobrer, con sus tierras y posesiones, y el pago

de censos y demás derechos.


44

1625.

Causa de Pedro Jaime Frigola, administrador de sus hijos, contra Francisco Bas,

presbítero de Lladó.


21

45

1638.

Censos que el monjo cambrer del monestir de Banyoles, percebia a Lladó, entre

d’altres. A Casa Guardiola (Banyoles), papers de la cambreria del Monestir,

Llevador de la cambreria (1638-1657).

Lluís G. Constans i Serrats, Diplomatari de Banyoles, vol.V, doc. 1498.

46

1639. 23 de febrer.

La universitat de Lladó, congregada en la notaria, fa comissió als cònsols de la

vila en Jaume Marca, sabater, i en Bartomeu Olives, pagès, perquè

comprin armes.


47

1683.

Visita forana de 1683. Processos de Lladó, entre d’altres.

ACA, Generalitat, Serie VG, 172.

48

1689.

Causa de Eulàlia Torres y Pellicer, viuda de Francesc Torres agricultor del lugar

de Lladó, obispado de Girona, y su hijo Llambert Torres, contra Francesc

Torres, Noguer de Segarró y otros. Sobre la reclamación de la dote de

Eulàlia y del legado de Francisco Torres (una casa, viña y huerto situado

en el término de Lladó) y la mitad de los bienes muebles, todo en manos

de los demandados.


22

49

1689.

Causa de Eulàlia Torres y Pellicer, viuda de Francesc Torres agricultor del lugar

de Lladó, obispado de Girona, y su hijo Llambert Torres, contra Francesc

Torres, Noguer de Segarró y otros.


50

1708.

Causa de los tutores y curadores del pupilo Francisco Pasqual, labrador de Lladó,

contra Antonio y Narciso de Ros y Caramany, vecinos de Girona.


51

1717.

Causa de Francisco Ballart, labrador del lugar de la Estella, obispado de Girona,

veguería de Besalú, contra diferenets acreedores censalistas: Jaime Collell,

cordonero de la villa de Figueres, la comunidad de Sant Llorenç de la

Muga, los administradores de los pios sufrágios de la catedral de Girona,

Bautista Miquel, vecino del lugar de Lladó, los administradores de los

aniversarios dela iglesia parroquial del Mercadal de Girona, los

administradores del a iglesia del lugar de Viladecans y los administradores

de la iglesia del lugar de Sant Martí Sasserra. Sobre la nulidad de la

pretendida obligación que tiene el demandante de pagar los censales

contraídos por Antich Ballart y Llambert Ballart, su abuelo y padre

respectivamente.


52

1720.

Causa de Gaspar Casadevall, notario público del lugar de Lladó, contra el

venerable abad de Besalú, Francisco de Pastor.


23

53

1733.

Causa de los consortes Francisco y Teresa Xaragay y Miquel, del lugar de

Torrroella de Montgrí, contra Josep Miquel, labrador del lugar de Lladó,

hermano de Teresa.


54

1744- 1845.

"Llibre de la causa pia fundada per lo reverent Josep Cros, prevere i rector que

fou de Vilavenut, com consta dita fundació en lo Vicariat de Gerona als 22

mars 1747 ha favor de Rafael Cros, paraire de Lladó, per tots los minyons

astudian y minyonas".

ACAE110-259-T1-6.

55

1759. 24 d’abril.

Clement XIII faculta al bisbe de Girona o al seu provisor perquè pugui ordenar un

dejuni de tres dies i una processó pública, concedint als que a demés del

dejuni confessin i combreguin indulgència plenària, i beneir amb la Creu

els camps i llocs infestats d’una plaga coneguda per “la cuca”.


56

1768- 1804.

Registre general d'escriptures de Dosquers, Espinavessa, els Horts, l'Estela i

Lladó, 1768-1804.

AHG170-332-T2-347.

57

1773.

Causa de Ramón Llavanera, labrador de Lladó, corregimiento de Girona, contra

Gaspar Martín Quera, labrador de Cistella.


24

58

1773- 1790.

Causa de Josep Gali y Arrufat, labrador de Medinyà, y Josep Llabanera de

Medinyà, y Narciso Ros y Canet, presbítero, de Lladó, contra Gerónimo

Payrachs de Marimón, rector de la parroquia de Sant Martí, de Taravaus, y

Juan Puig, rector de la parroquia de Sant Martí, de Taravaus.


59

1774- 1780.

Causa de Pedro Matamala, fabricante de carros de Vilavenut, y José Puig y

Genover, labrador de Pols, contra Rafael Cros, pelaire de Lladó.

ENFITEUSIS. Posesión del manso Casanovas, antes Cudina, en Vilavenut.


60

1775.

Causa de Antonio Fábrega, labrador del lugar de Terrades, pobre de solemnidad,

contra Raimundo Llavanera, labrador del lugar de Lladó, y Saturnino

Garrigolas, labrador del lugar de Garrigoles.


61

1779.

Causa de Francisco Badia y Puig, labrador del vecindario de Fornells, parroquia

de la villa de Besalú, corregimiento de Girona, contra Juan Gratacós,

papelero de Banyoles, y Juan Serra, zapatero de Lladó. Causa de apelación

interpuesta a la sentencia del juez ordinario de la curia de la villa de

Banyoles contra Francisco Badia, el cual apeló, y con forma de provisión

fue declarado no dar lugar a dicha apelación, sobre una reventa de una

casa y pieza de tierra.

ACA, Real Audiencia,Pleitos civiles,32760.

25

62

1782- 1806.

Unitat documental composta. Processos. Cúria de Lladó.

AHG170-388-T2-286.

63

1783.

Causa de Narciso de Traver y Llorens, del lugar de Maià, contra Lamberto Marca,

zapatero del lugar de Lladó. Sobre pretendida fadiga del manso Roca y

Novell, del lugar de Queixàs.


64

1787.

Causa de Miguel Ferrer Ausell, presbítero de Banyoles, contra Rafael Cros, pelaire

de Lladó, y su hijo Josep Cros.


65

1789- 1792.

Causa de Juan Bautista Thio, tutor de Ramón Prats, contra José y Salvador

Marca, padre e hijo, labradores de Lladó. Universal herencia de José Prats,

labrador, de Lladó (1781). legado a Paula Prats y marca, viuda, para

disponer libremente desde el abandono de la casa conyugal. Matrimonio de

la viuda con Pedo Quera, pelaire, de sant Llorenç de la Muga.


26

66

1794. 22 de juny.

Carta de l’ajuntament de Banyoles suplicant que siguin traslladats a la vila, per a

la seva defensa, els cent homes del sometent que tenia situats a Vilarnadal

i Masarac. “Que en cumplimiento de las órdenes de V. Ex.º tiene la villa

exponente 100 hombres de Somatén en los puestos de Vilarnadal y

Masarach, y habiendo ocupado el enemiga el lugar de Lladó y otros hasta

Besalú á ora y media de la villa de Bañolas, queda esta expuesta al saqueo

y furor de los franceses...”.

AHB, Lligall 3, Not. Hist. III.

Lluís G. Constans i Serrats, Diplomatari de Banyoles, vol.VI, doc. 1926.

67

1800.

Esbós de les finques limítrofes al mas Olivas de Lladó. Inclou el nom dels

propietaris i l'extensió en vessanes de les finques.

ACAE110-282-T2-106.

68

1800- 1850.

"Llibreta que conté el estracto de algunas escripturas pertanyents al mas Olivas

del poble de Lladó. Es lo plech F del mas Jordà". Llibreta mestre d'actes de

venda, establiments, reduccions i àpoques referents als masos Ambrú,

Olim, Llauró i Padró que junt conformen el mas Jordà. Datació

aproximada.

ACAE110-282-T2-1.

27

69

1800- 1850.

"Llibreta que conté el estracto de algunas escripturas pertanyents al mas Olivas

del poble de Lladó. Son los plechs O y P del sobredit mas Olivas". Llibreta

mestre d'actes d'establiment, reduccions i renúncies referents al mas

Jordà, al mas Molins i altres masos (plec O), d'actes de venda, àpoques,

capbreus i sentències arbitrals referents al mas Olivas, al mas Jordà i altres

masos (plec P). Datació aproximada.

ACAE110-282-T2-2.

70

1800- 1850.

Documents d'afrontacions, atermanament i límits de finques de Sant Climent

Sescebes, Capmany i Vilarnadal propietat de Joaquim Olivas, propietari de

Lladó. Conté: la denominació de totes les afrontacions de la ribera de

Torrellas del terme de Capmany des de la resclosa de Joan Olivas; la

relació de límits de la peça de terra de Sant Climent Sescebes, nota dels

assentaments de Capmany, nota dels censos de les cases de Vilarnadal de

Joaquim Olivas de Lladó, nota dels treballs fets a Vilarnadal; relació de les

confrontacions de la propietat que Joaquim Olivas té al terme de Cabanes.

Datació aproximada.

ACAE110-282-T2-54.

71

1800- 1932.

Expedient de tramitació d'inscripció dels béns de l´herència de l'ab intestato

Jaime Pujol Donat, veí d'Oran, a Argèlia. Venda a carta de gràcia o pacte

de poder quitar feta per Anton Sans Balló, treballador d'Agullana, a favor

de Josep Massot, ciutadà honrat de Barcelona, resident a Darnius, d´una

casa situada a Agullana per cent lliures (Notari Josep de Batlle i Cau, de

Lladó, 1820).

ACAE110-297-T2-630.

28

Canònica de Santa Maria

72

1088. 8 d’abril.

Publicació jurada, adverada damunt l'altar de Santa Anastàsia de la Seu de

Girona, davant el jutge Bernat Guifred, del testament de Seniofred Arnau,

fet a casa seva, al Vilar. S’hi esmenta Santa Maria de Lladó.

BC, Perg. 448, Reg. 9711.

Josep M. Marquès. Escriptures de Santa Maria de Vilabertran (968- 1300), doc.154.

73

1088. 25 d’abril.

Raymundus Sesmundi feu testament, en lo qual mana ser sepultat en lo cementiri

de Vilabertran, y legà a esta Iglesia tot lo que tenia en la parròquia de

Vilafant, exceptum ipsum alodium quod ipse dedit Ste Marie de Lutonis.

Monumenta, fol. 208.


74

1088. 28 d’abril.

Borrassà. Publicació jurada, ordenada pel jutge Ramon i adverada per Andreu

Vivà, Guerau Bofill i Andreu, testimonis, damunt l'altar de Sant Miquel de

l'església de Santa Eulàlia, situada dins el terme de la parròquia de

Borrassà, del Testament de Pere Bernat, disposat a casa seva, prop de

l'esmentada església. Féu diversos llegats a Sant Andreu de Borrassà, Sant

Miquel de Fluvià i Santa Maria de Lladó.

BC, Perg. 448, Reg. 9713.


29

75

1088. 20 de juliol.

Vilabertran. Testament de Ramon Guerau, que pren per marmessors Pere Rigau,

prelat de Santa Maria de Vilabertran, Bernat Pere, Julià i Gaubert Escluva;

mana ser sepultat a Vilabertran, i deixa a aquesta església la seva meitat de

l'església de Santa Eulàlia, situada al terme de la parròquia de Sant Andreu

de Borraçà, amb el seu stallium, els masos d'Andreu i Bernat Adalbert, els

alous heretats del seu oncle Bernat, és a dir, el mas de Martlada on habita

Guillem Roger, i un altre, que mena Sunifred Guifred, les coromines

situades a Amenula i Martlada, una boïga, closos i mig molí; llega a Santa

Maria de Lladó mig camp, dit Camp Adroer.

BC, Perg. 430, Reg. 9731.

76

1089. 4 d’abril.

Acta de restauració de la vida monástica a Santa Maria de Lladó.


77


Donació del Camp de la Trilla a Santa Maria de Lladó.


78

1091. 21 de març.

Joan, prior de Santa Maria, permuta amb Seniofret, capellà de Sant Feliu, algunes

peces de terra situades en diferents indrets del terme.


79

1091. 21 de març.

Permuta ajustada entre Seniofret, capellà de Sant Feliu, i Joan, prior de Santa

Maria.


30

80


Donació al priorat de Lladó de l’església d’Ermedàs i de dos heretats situades en

dita parròquia amb censos.


81


Testament sacramental. Figueres. Publicació jurada, adverada en presència dels

sacerdots Guillem i Adalbert, Bernat Oliva, Martí, Llorenç, Ramon

Peralada i guillem Ramon, i dels laics nobles Berenguer Arnau, Ramon

Gilabert, Bernat, germà de l'anterior, Guerau Llobató i Pere Ostensi, pels

testimonis Feliu, Pere Oliva i Pere Ramon, damunt l'altar de Sant Pere de

Figueres, del testament de Ramon Sesmundi fet a la seva casa de Riba

Alta, en què nomenà marmessors la seva esposa Ermengarda, Bernat

Sesmundi, Renau Miró i Bernat Odó; escollí sepultura a Santa Maria de

Vilabertran, església a la qual deixà l'alou que tenia a les parròquies de

Vilanant i Sant Martí [del Far], excepte la part donada a la seva esposa i la

donada a Santa Maria de Lladó, consistent en la meitat del mas que habita

Guillem Guifred; llegà també a Vilabertran el mul que li devia Bernat

Guillem valorat en 30 sous de plata; llegà a la seva esposa 4 unces d'or de

València que li devia Berenguer Bernat, per les quals havia empenyorat

l'alberga del mas d'Aqualis.

BC, Perg. 448, Reg. 9696.

82

1093. 13 de gener.

Bernat Joan, senyor d’Ogassa i de la Clusa, atorga testament. Fa llegats a

institucions religioses i a diversos particulars, entre els quals els nebots. “

Et Sancte Marie Letonis dimitto ipsum meum mansum de Aguaca quem

tenet Arnallus Mironis de Pugmal”.



vol. II, doc. 245.

31

83

1093. 22 de gener.

Bernat Joan, clergue, dóna al monestir de Sant Joan de les Abadesses l’església de

Sant Martí d’Ogassa amb els delmes i les primícies, els puig on hi ha el

castell de Pena, les muntanyes d’Irato, Taga i Coll de Jou i diferents masos.

S’hi esmenta “Sancte Marie quem vocant de Lodone”.



vol. II, doc. 246.

84

1093. 11 de febrer.

Guillelmus Seniofredi, fa testament, i se dexa la sepultura en lo cementiri de la

Iglesia de Vilabertran si en estas terres morís. Dexa Stam Mariam de

Ludono mediam libram plate.



32

85

1093. 13 de juny.

Testament. Vilabertran. Testament de Berenguer Bernat, que pren per

marmessors la seva esposa, Sibil•la, Bernat Otó, Guillem Bernat de Biure,

Guillem Bernat de Torrent i Pere Rigau, prelat de Santa Maria de

Vilabertran; escull sepultura en aquesta església, a la qual deixa cavall i

armadura i mig alou que té a Vilamalla, indret de Forques, talment que, si

morís sense descendència llegítima, l'esmentat alou restaria totalment per

a Santa Maria; deixa tota la resta de les seves possessions a Bertran i

Arnau, fills de Gaufred Seguer, i disposa que la seva esposa els faci

affidamentum, a fi que, quan ella mori, ells no perdin el castell

d'Avinyonet, i per això hauran de confirmar l'affidamentum Bernat Otó, el

seu fill Berenguer, Guillem BErnat de Rupidella, Guillem Bernat de Torrent

i Adalbert Guistrinor; reserva a violari per a dita Sibil•la el feu d'Ordis i el

feu laïcal que té a la parròquia de Sant Esteve de Manibulo (Avinyonet)

pels senyors de Navata.

BC, Perg. 459, Reg. 9883.

86

1095 [1096]. 4 de juliol.

Testament. Testament de Guillem Sunifred, que pren per marmessors Arnau

Miró, Bernat Otó, Ramon Sunifred i Pere Sunifred; elegeix sepultura a

Santa Maria de Vilabertran, església a la qual deixa dues parts de l'alou que

té per indivís amb els seus germans, la part restant del qual deixa al

prenyat de la seva esposa, junt amb els masos de Baluz i de Palomer; deixa

a Pere Sunifred, germà seu, el mas de Muntada, el mas on habita Ramon

Guifred i el seu dècim de Mesures; disposa deixes per a Santa Maria de

Vilabertran, Santa Maria de Lladó, Sant Pere de Montagut, Santa Maria de

Batet i Sant Jaume de Puliger, algunes d'elles, de bótes.

BC, Perg. 461, Reg. 9893.

33

87

1098. 25 de maig.

Bernat Adalbert i llur família donen a Santa Maria de Lladó alguns de llurs béns.


88

1100. Circa.

Testament de Ponç Dalmau, que es disposa a ire viam Sci. Iacobi. Elegeix

sepultura a Sant Pere de Rodes. Disposa donatius per a Santa Maria de

Lladó.

BC, Perg. 460, Reg. 9968.


89

1102. 8 de març.

Testament. Vilabertran. Testament de Guerau Llobató, fet en marxar a Jerusalem,

que pren per marmessors Arnau Udalguer, el germà d'aquest, Ramon,

Arnau Pere i l'abat Pere de Vilabertran; llega a Santa Maria de Vilabertran

tot l'alou que té a les parròquies de Sant Pere de Figueres i Vilatenim;

deixa al seu germà Guillem Llobató el mas on habitava el testador, a fi que

el tingui per mans dels clergues de Santa Maria, la seva part de la

coromina de Rodball i el camp d'Esteper, a violari; llega a la seva germana

Andria a violari la part d'alou que té a Esponellà, a fi que després de la

seva mort passi a Santa Maria de Lladó; llega al seu cosí Arnau Pere a

violari una part de la feixa de Nitran i de la vinya de Coma Infernal, a fi

que després de la seva mort passi a Vilabertran; llega també al mateix cosí

seu la penyora que té de Guillem Seguer per quatre sesters de blat i dues

feixes de terra que té de Bofill Sesmundi per tres sous de plat.

BC, Perg. 436, Reg. 9758.

34

90

1106. 19 de juny.

Testament d'Ermessenda, que pren per marmessors el seu marit, Ademar, i el seu

fill, Guillem; escull sepultura a Santa Maria de Vilabertran, església a la

qual llega, en lliurar-hi el seu fill Guillem perquè en sigui canonge, un mas

que té a la parròquia de Santa Maria de Cistella, on habita Ramon Odó,

una mula i un llit; llega a Santa Maria de Roses un Tirecium i un alou del

qual ja li té feta escriptura; a Santa Maria de Terrades, una feixa, rebuda

del seu marit i situada prop de la mateixa església, i un terç dels seus béns

mobles, blat, vi i vaixella; la resta dels béns mobles mana dividir-la entre

Sant Llorenç i Santa Maria de Lladó, per fer convit als clergues, i llega al

seu fill Berenguer l'alou que té a Vallaspre, indret de ipsos Calvos.

BC, Perg. 49, Reg. 5500.

91


Esteve prevere, el seu nebot Guillem Enge i la germana d’aquest Ermesinda

donen a Santa Maria de Lladó els seus alous de Vilamorell (Borrassà) i

Vilamalla.


92

1109. 31 de juliol.

El bisbe de Girona Bernat Umbert dóna a la canònica de Lladó l’església

parroquial de Sant Feliu del mateix lloc.


35

93

1110. 19 de gener.

Gausbert i la seva muller Sicarda donen les seves filles en matrimoni als germans

Guillem Ramon i Dalmau Ramon i els cedeixen tots llurs béns; és a dir, el

Castell de Creixell amb tots els seus alous, amb l’excepció dels alous

prèviament donats a l’església de Santa Maria de Lladó, de l’esponsalici de

Sicarda i de l’alou que aquesta havia rebut dels seus pares.



vol. II, doc. 397.

94

1110. 10 de maig.

Vilabertran. Testament de Bonadona, que pren per marmessors el seu cunyat

Adalbert i el seu fill Guillem; elegeix sepultura a Santa Maria de

Vilabertran, església a la qual llega un alou situat a Vilatenim, llit i convit;

fa una almoina a Sant Lluç i al capellà d'aquesta església; llega a Santa

Maria de Lladó mig mas, dit de Canal (...), i a la seva neboda Guidenella

(...).

BC, Perg. 196, Reg. 9548.

95


Vilabertran. Testament de Bernat Arnau, que pren per marmessors Ramon

Adalbert, Bernat Guillem i Ramon Capblanc; elegeix sepultura a Santa

Maria de Vilabertran, església a la qual dóna el mas Canal, on habita Martí,

una vinya situada a l'indret d'Esterriola i una tina i un vaixell que té a la

casa Esteve de Biure?, una feixa situada a Salt de Maià i la casa de Guillem

Isarn, amb oliveres i era; a Santa Maria de Lladó, el molí, la codina i una

costa amb oliveres.

BC, Perg. 168, Reg. 8951.

36

96

1111. 8 de maig.

Vilabertran. Testament de Pere Ramon de Vilavenut, cupiens invisere sepulcrum

Redemptoris nostri, que pren per marmessors Arnau, abat de Vilabertran,

Ramon Arnau d'Esponellà, la seva esposa Beatriu, els seus germans Bernat

Pere i Ramon, i Bernat Oltó; elegeix sepultura a Vilabertran, església a la

qual deixa les vinyes de Monar, Torrentil i Plana, amb un oliverar, tot

situat a Segueró, i la meitat de mobles del seu terç; reparteix l'altra meitat

de mobles entre les esglésies de Sant Sadurní de Vilavenut, Santa Maria de

Segueró i Santa Maria de Lladó, i reconeix que els altres dos terços

pertoquen, un a l'esposa i l'altre, per meitats, a la filla i a la germana

Sibil•la; llega a l'esmentada germana Sibil•la la possessió que el seu pare i

la seva mare havien donat a Guillem Arnau de Segueró, empenyorada per

dues lliures de plata, que haurà de redimir; llega als germans Bernat,

Ramon i Pere, prevere, el feu de Riera, que té pel seu senyor, Arnau de

Llers, a la parròquia de Llanars, empenyorat per tres lliures de plata.

BC, Perg. 438, Reg. 9915.

97


Testament de Roland de Soler, que es proposa pergere in Ispaniam; pren per

marmessors el seu germà Berenguer, Ponç Oliba i Pere Ramon; elegeix

sepultura a Santa Maria de Vilabertran, si morís entre Barcelona i Narbona;

disposa que una tercera part dels esplets de Soler i de Montroig sigui

repartida pels seus marmessors de manera que la meitat sigui per

Vilabertran i l'altra meitat es divideixi entre Santa Maria de Lladó.

BC, Perg. 49, Reg. 5537.

37

98

1113. 9 d’ abril.

Testament sacramental. Palau. Publicació jurada, adverada per Ramon Azemar i

Pere Guillem, damunt l'altar de Sant Andreu de l'església de Sant Joan de

Palau-saverdera, del testament de Ramon Gilabert, que pren per

marmessors la seva esposa Ermessenda, el seu fill Guillem Ramon i Pere

Sunifred de Mont; elegeix sepultura a Vilabertran, església a la qual deixa

mitja vinya a [Sant Pau de la] Calçada, una feixa a Pujolars i un ase;

ordena fer almoines a Sant Pere de Figueres, a la capellania de Guillem

Seguer, el Sant Sepulcre de Jerusalem, Sant Pere de Rodes, Santa Maria de

Lladó, Sant Pau Ligerii, Homo Dei i Joan prevere; llega a la seva filla

Adelaida en herència el mas d'Azaled Belet i el camp d'Aiguamorta; al seu

fill Guillem, tota la resta dels seus feus, alous i honors, amb reserva de

violari per a la seva esposa Ermessendis. El testament fou fet el dia 8

d'octubre.

BC, Perg. 448, Reg. 9719.

99

1113. 7 de juny.

Guillem Berenguer d’Ermedans entrega a Santa Maria de Lladó el mas Riba de

Borrassà, l’església d’Ermedans i altres honors, en compliment de la

disposició testamentària del seu germà Ramon.


100

1114. 2 de febrer.

Inscripció funerària. Epitafi de Joan, primer prior del monestir de Santa Maria de

Lladó.

Cobos-Tremoleda, L’Epigrafia medieval dels comtats Gironins, vol. III, El comtat de Besalú, pàg.

142.

38

101

1115. 25 de febrer.

Testament de Bernat de Calabuig. Elegeix sepultura a Santa Maria de Vilabertran.

Deixa una lliura a Santa Maria de Lladó.

BC, Perg. 450, Reg. 9718.


102


Testament sacramental. Llers. Publicació jurada del testament de Gaufred de

Llers, adverada damunt l'altar de Sant Miquel de Llers, davant Joan

Salomó, jutge i prevere, per Ramon Julià, prevere i Pere Ramon, cavaller,

que declaren que el testador, trobant-se a casa de Ramon Hug de

Montmarí, designà marmessors Arnau Gaufred, germà seu, Berenguer,

clergue, també germà seu, i els dos declarants; elegí sepultura a Sant Pere

de Rodes i deixà a aquest monestir el llit i una part del seu alou de

Figueres, de manera que els predits Arnau i Gaufred el tinguessin a violari;

llegà a Santa Maria de Lladó el terça de la seva herència de Bas, rebuda de

la seva mare i situada a la parròquia de Sant Esteve de Bas; a l'Hospital de

Jerusalmen, suum ethiopem i els guarniments del cavall; a Santa Maria de

Vilabertran l'alou de Vilafreser que ja havia estat empenyorat a aquesta

església i una lliura de plata, i a Sant Julià de Llers, calciam et blisallum.

BC, Perg. 436, Reg. 9767.

39

103

1119. 13 de març.

Publicació jurada, adverada davant del jutge Ramon Bernat i del sacerdot Pere

Guillem, abat de Vilabertran, damunt l'altar de Sant Cebrià de l'església

parroquial de Vilafant, del testament de Manicleta, firmat al castell de

Soler. Disposà que els seus béns mobles es dividissin en tres parts, una per

a Santa Maria de Vilabertran, una per a Santa Maria de Vilanant, i la

darrera a distribuir entre els clergues de Vilanant, Cistella i els de Santa

Maria de Lladó.

BC. Perg. 79, Reg. 9656.


104

1119. 15 d’ octubre.

Testament. Vilabertran. Testament de Sinfred, capellà de Santa Maria de Cistella,

que pren per marmessors l'abat de Vilabertran, Pere de Vilamalla i Gaufred

de Ribamala; elegeix sepultura a Vilabertran, església a la qual dona l'alou

que té a Santa Maria d'Estela, a l'indret d'Estavol, i que tenen per ell Pere

de Verdera i Ramon de Serrat, així com un camp situat a la parròquia de

Sant Martí de Peralada, a l'indret de Torta; deixa a la confraria de Santa

Maria de Lladó una tina i un vexellum; a Kastilio, les seves calcias novas;

als clergues de Cistella, convit i la seva túnica; a Vilabertran, convit i una

scrinea amb el blat que conté; al seu nutritus Guillem, dues botes, ovelles,

mill i ordi, a criteri de l'abat.

BC, Perg. 439, Reg. 9929.

105

1120. 29 d’abril.

Ermessenda, vescomtessa de Besalú, atorga testament, Llega els seus béns a

diverses institucions eclesiàstiques i a familiars seus. S’hi esmenta “Sancte

Marie de Ledone”.



vol. II, doc. 520.

40

106

1123. 2 de maig. Testament.

Vilabertran. Testament de Berenguer, que marxa a Jerusalem; pren per

marmessors Bernat, capellà, i Arnau, germans seus, i el seu cunyat, Joan

Sesmundi; deixa a Santa Maria de Vilabertran tots els alous que té a Sant

Martí de Vilarig i un quart del mas de Guillem Ramon, situat a Taravaus;

reparteix la resta dels seus alous entre els esmentats germans, per meitat,

disposant que, si Arnau mor sense hereus, el mas de Sant Llorenç <de la

Muga> resti per a Santa Maria de Lladó, i les altres possessions per a les

germanes, Adelaida i Clemència; assigna vitualles a la celebració de convits

a Vilabertran i Lladó, i distribueix els seus béns mobles a terços entre

Vilabertran, Sant Llorenç de la Muga i els pobres i sacerdots.

BC, Perg. 440, Reg. 9750.

107

1123. 15 de maig.

Ludovici regis, ego Gerallus, minister ecclesie S. Marie Letonis, cum consilio

fratrum moerum comuto Domino Deo et ecclesie S. Marie Villebertrandi et

Petro, abbati eiusdem ecclessie et confratribus eius un camp situat en

Navata, etc.



108

1124. 6 de febrer.

Calixte II aprova la canònica de Lladó i confirma els seus béns.


41

109

1125. 20 de febrer.

Vilabertran. Donació que fa Arnau Guillem de Caldes, levita, a Santa Maria de

Vilabertran de cases que té a Girona per herència de la seva mare,

exceptuant-ne (...) i pels seus germans (...) Ramon Guillem i Berenguer

(...) que havien estat de Dalmau Ramon de Medinyà, que dóna a Santa

Maria de Lladó, i una coromina dita (...), donació per la qual rep de l'abat

100 sous de diners.

BC, Perg. 196, Reg. 9539.

110

1133. 27 d’ abril.

Vilabertran. Testament d'Arsendis, que pren per marmessors el seu germà Pere

Guillem, abat de Sant Joan, el seu marit, Pere Bernat, els seus germans

Roland i Berenguer, i Tedball; elegeix sepultura a Vilabertran, església a la

qual llega l'alou que té a Vilanant, indrets de Palou i Cogolells, amb reserva

de violari per al seu marit; deixa a Vilabertran una copa de plata, dues

egües, llit i convit, i un cavall, un ase i un bou a fi que li facin un cap d'any

perpetu, i mana repartir el valor dels seus béns mobles entre Sant Vicenç i

Sant Pere de Besalú, el Sant Sepulcre de Palera, Santa Maria d'Argelaguer,

Sant Martí de Sales de Llierca, Santa Maria de Lladó, Santa Maria de

Vilanant i Santa Maria de Tortellà.

BC, Perg. 460, Reg. 9961.

42

111

1133. 27 d’ abril.











BC, Perg. 455, Reg. 9962

112

1133. 27 d’abril.











BC, Perg. 47, Reg. 5520.

43

113

1138. 31 d’ agost.

Testament d'Arnau de Pujols <de Pontós>, que pren per marmessors l'abat

Berenguer de Vilabertran, el germà del testador, Guillem Ramon,

Carbonell de Galliners i Ramon de Vilamorell; elegeix sepultura a

Vilabertran. De 180 sous de diners que li deu Guillem Gaufred (sic) de

Cervià, en fa llegats a Santa Maria de Pols, Sant Julià d'Ordis, Santa Maria

de Lladó, l'obra de la Seu, el bisbe, la milícia del Temple, l'Hospital de

Jerusalem i el seu armíger Bernat; llega les seves possessions de Galliners a

un fill del seu germà Guillem Ramon unde doceatur.

BC, Perg. 196, Reg. 9542.

114

1146. 25 de juliol.

Testament de Berenguer, abat de Sant Feliu de Girona, que marxa a Jerusalem;

pren per marmessors el bisbe Berenguer de Girona, els seus nebots,

Ramon de Ponts i Arnau de Cartellà, Ramon d'Anglès i Berenguer Tort;

deixa a Santa Maria de Lladó, l'alou de Pausata.

BC, Perg. 455, Reg. 9966.

115

1154. 7 de març.

Testament d'Arnau de Gaufred, que pren per marmessors Arnau de Vilademuls,

l'abat Ramon de Vilabertran, Guillem de Bages, de l'orde del Temple,

Dalmau, Ramon de Medinyà, el prior de Cervià, Ramon de Juià, Bernat de

Riba, Bernat d'Escales, Guillem de Montmarí i Ramon Batlle; elegeix

sepultura a Sant Joan de Ripoll i deixa a Santa Maria de Lladó, 20 sous.

BC, Perg. 455, Reg. 9969.

44

116


Lliurament que fan Arnau de Vilademuls, Bernat de Güell, Bernat de Molins,

Ramon de Llers, Bernat de Vilafant i Seguí de Camós, marmessors d'Arnau

d'Ortal, en execució de la voluntat d'aquest darrer, que havia disposat la

dotació d'un canonge regular a Santa Maria de Vilabertran, de l'alou de

Custodia, situat a Maçanet, d'un mas d'aquest mateix lloc, situat a l'indret

de Vilardeleto, on habiten Berenguer Guerau i Pere Monar, d'un altre mas

situat a Taleixà, i d'un terç de tres masos i una coromina situats a Sant

Esteve de Bas, dos terços dels quals pertanyen a Santa Maria de Lladó.

BC, Perg. 430, Reg. 10003.

117

1177. 25 de gener.

Guillem de Terrades, sagristà de la seu de Girona, dicta testament. Efectua

nombroses deixes pietoses a esglésies i monestirs gironins.

Original perdut.

Elvis Mallorquí, Col•lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300), Vol. I, Doc 131.

118

1178. 12 d’abril.

Testament de Roland de Soler, que pren per marmessors l'abat Guillem de Santa

Maria de Vilabertran, la seva esposa Berenguera, Guillem de Montmarí,

Bernat de Cistella, Pere Arnau i Ramon; elegeix sepultura a Vilabertran,

església a la qual llega l'alou que té a Sant Jaume d'Espolla; fa llegats al

Temple, l'Hospital, Santa Cecília de Terrades, Santa Maria de Vilanant,

Santa Maria de Cistella, Santa Maria de l'Estela, Santa Maria de Darnius, la

Seu de Girona, Santa Maria de Lladó, Sant Pere de Rodes, el Sant Sepulcre

i Sant Feliu de Cabanes; deixa tot el seu alou i els feus a la seva esposa

Berenguera a violari, i al seu nebot Bernat d'Escales; de les penyores, un

terç al dit Bernat i dos terços a l'esposa, i, a més a més, a aquesta, 200

sous que li deu Arnau de Palera, pels quals li havia empenyorat el delme de

Llorona.

BC, Perg. 460, Reg. 9975.

45

119

1183.- 27 de novembre.

Empenyorament que fa Ramon Semun a Teuler de Figueres d'una feixa de terra

de quarteria, situada a Figueres, indret de Cendrers, que té per Santa

Maria de Vilabertran i Santa Maria de Lladó, per 19 sous i mig comtals, o

morabatins a raó de 12 sous comtals, si la moneda canviés de valor, per a

un termini de dos esplets.

BC, Perg. 49, Reg. 5526.

120

1186. 17 d’abril.

En Pons Guitart dóna certs béns a Santa Maria de Lladó per tal que el prior

d’aquest monestir, en saber la seva mort, la notifiqui a la casa de Sant Ruf

perquè totes les cases de l’ordre el rebin per germà.


121

1186. 2 de juny.

Lletres admonitòries del papa Urbà III.


122


Conveni, passat en presència del bisbe Ramon de Girona, d'Arnau, prior de Santa

Maria de Lladó, i de Guillem de Mont-roig, pel qual l'abat Guillem de

Vilabertran firma a Bernat de Sant Feliu el molí de Budiga i la meitat d'un

clos que Arnau Pere havia llegat a Vilabertran, situats al vilar de Boada, a

l'indret de Puig, a condició de pagar-li cada any 4 sous comtals; i

l'esmentat Bernat defineix a Vilabertran el mas de Costes, situat a la

parròquia de Costoja, amb els seus homes i dones.

BC, Perg. 59, Reg. 9005.

46

123

1196.

Santa Maria de Lladó. Inscripció funerària. Epitafi del prior Arnau de Coll (?).


144.

124

1196. 4 de maig.

Arnau, prior electe de Santa Maria de Lladó, presta el jurament acostumat de

“non alenandis rebus ecclesie”


125

1204. 27 de juny.

Arnau, prior, concedeix a Bernat d’Avinyó l’usdefruit de les possessions de

Vilamala i Sant Esteve d’Avinyó que el mateix Bernat havia dat al monestir

de Lladó.


126


Na Berenguera i son fill Dalmau de Creixell cedeixen a Santa Maria de Lladó la

senyoria feudal que els expectava sobre dit lloc i sa encontrada.


127


Arnau, prior de Lladó, institueix una capellania a l’església del monestir amb

obligació de celebrar tres misses setmanals per la casa Creixell en atenció

a les importants donacions que la susdita casa va fer a la Canònica de

Santa Maria.


47

128

1205. 23 de gener.

Carta dotal en favor dels promesos, en Ramon Cellera de Lladó i na Dolça Prat,

feudatari, el primer, del monestir de Santa Maria.


129

1206. 3 d’agost.

Na Pereta Llavanera de Vilademires es dóna a Santa Maria de Lladó.


130

1217. 4 de maig.

Concòrdia passada entre Guillem Cerul i l'abat Arnau de Santa Maria de

Vilabertran, amb intervenció de Guillem, prior de Santa Maria de Lladó,

Ramon clergue d'Ermedàs, i Ramon d'Anglada, per la qual el primer

s'obliga a pagar cens d'un parell de gallines, un parell de fogaces, una

mitgera de civada, tasca i braçatge per dues terres situades a Garrigàs, una

al Puig Vidal i l'altra al Puig Joan, indret de Bohigues, i reconeix que

Vilabertran té les remences del seu mas, per raó de 2 sous barcelonesos

per cada dona i 10 sous per cada home, i satisfà a l'abat la quantitat de 30

sous.

BC, Perg. 49, Reg. 5497.

131

1219. 30 de març.

Institució i dotalia de la Capellania del castell de Creixell a favor del priorat de

Lladó.


48

132

1221. 27 de novembre.

Dalmau de Creixell dicta testament, segons el qual disposa de donatius per

l’Hospital, el Temple, el monestir de Lladó i molts monestirs i esglésies de

les terres gironines.

Origina perdut.

Elvis Mallorquí, Col•lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300), Vol. I, Doc 194.

133

1225. 20 de juny.

En Ramon Coma de Lladó i la seva muller Saurina venen a en Ramon, canonge

sagristà de Santa Maria, llur mas anomenat Vallboquera.


134


Guilielmus, prior ecclesie Latonis, de voluntate sotiorum meorum, firma definició

de un home propi en favor del monestir de Vilabertran in manu Raymundi,

eiusdem ecclesie abatis.

Monumenta, fol. 294v.


135

1235. 4 de juny.

Bernat de Toró fa donació de si mateix i de totes les seves coses al monestir de

Lladó.


136


El prior Ramon Seguí concedeix a vitalici les cases que el monestir de Lladó

posseeix a Girona, baix certes condicions.


49

137


Na Uga de Creixell dóna a Lladó el mas Riera, de Sant Cristòfol dels Horts, i la

meitat del delme de dos masos de Rebugades que hi ha a la parròquia de

Pincaró, perquè celebrin perpètuament un aniversari per la seva ànima.


138

1251. 7 de juny.

Bernat Uc de Serrallonga fa entrega al prior i convent de Lladó del mas Riera

d’Els Horts.


139

1252- 1258.

Guillem de Creixell funda un presbiterat a la capella de Santa Maria del seu

castell de Pontons, sota l'obediència de l'església de Santa Maria de Lladó.

Guillem de Creixell i la seva esposa Cerdana reconeixen a Ramon, prior de

Lladó, que tenen per ell el molí de "Gaudo", del castell de Creixell.


140

1260. 15 de maig.

En Bernat de Roca, canonge cambrer de Santa Maria de Lladó, dota el servei del

rotllo de dita església atorgant-li algunes honors de la seva propietat.


141

1268 (1267). 4 de gener.

Santa Maria de Lladó. Inscripció funerària. Epitafi del prior Ramon Seguí.


146.

50

142

1270. 15 d’abril.

Donació de l’església de Santa Maria de l’Estela a la Canonja de Lladó, atorgada

pel bisbe de Girona Pere de Castellnou.


143

1289. 14 de maig.

Santa Maria de Lladó. Inscripció funerària. Epitafi de Ramon de Palol, cavaller,

Guillema, la seva dona, i Berenguer de Palol, el seu pare.


148.

144

1290. 1 de maig.

Berenguer, prior de S. Maria de Letone, absuelve de la servidumbre de hombre

propio a Joan de Soler de Vilademires, a favor del abad y monastreio de

Vilabertran.



145

1295. 6 de gener.

Carta d’homenatge d’en Pere de Benvis de Mayà envers el prior. (Homenatge

feudal que prestaven els homes del Priorat).


146

1295. 11 de febrer.

Gilabert de Cruïlles dicta testament. Efectua nombroses donacions pietoses a

esglésies i monestirs.

Elvis Mallorquí, Col•lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300), Vol. II, Doc. 490.

51

147

1298. 11 de juny.

Arnau, abat del monestir de Banyoles, i Pere de Palol, framenor i procurador dels

abats dels monestirs de Banyoles, Besalú, Sant Feliu de Guíxols, Amer,

Sant Pere de Galligants i Sant Llorenç del Mont, dels priors de Lladó, Ullà,

Sant Miquel de Cruïlles i del paborde de Sant Martí Sacosta, reconeixen a

Jaume II, rei d’Aragó, que els ha concedit de nou el privilegi reial que els

eximia de prestar albergues o cenes al rei.

ACG, perg. 2269.

Elvis Mallorquí, Col•lecció diplomàtica de Sant Pere de Galligants (911-1300), Vol. II, Doc. 523.

148

1304 (1303). 2 de març.

Ponç V Hug, comte d’Empúries i vescomte de Cabrera, reconeix al bisbe Bernat

de Vilamarí i diversos abats que no té dret d’host i cavalcada sobre els

homes d’església de diversos llocs del comtat que s’enumeren. S’hi

esmenta “venerabili priori de Letone”.


149


El rei Jaume II confirma l’exempció d’albergues i cenes de les esglésies i dels

monestirs del bisbat de Girona per 70.000 sous. S’hi esmenta “

monasteriorum prioribus Sancte Marie de Letone”.


150

1314. 30 de juny.

Institució de l’ofici d’Infermeria.


52

151

1333. 3 de juliol.

Lletres de salvaguarda despatxades pel rei Anfòs IV a favor del monestir.


152

1348. 25 de juny.

Santa Maria de Lladó. Inscripció funerària. Epitafi del prior Ramon de Biure, de

Sibil•la de Biure, Ermesenda Sord i Dolça de Soler.


150.

153

1355. 14 de juny.

En Jaume Riera, prepòsit de Riudeperes, presta la canònica obediència al seu

prelat el reverend Ramon de Biure, prior del monestir de Lladó.


154

1357. 17 de gener.

Isaac Caratosa, jueu, ven a Guillem Querol una feixa de terra al terme de Sant

Llorenç de la Muga, respectant els drets que li tenia l’ofici de sagristà de

Santa Maria de Lladó.


53

155

1364. 30 de gener.

Monitori de Pere III comte-rei de Catalunya i Aragó, a Pere de Santa Maria, notari

de la cúria de Besalú, el qual, segons queixes dels abats de Banyoles, Sant

Pere de Besalú i Sant Llorenç del Mont i del prior de Lladó, exigia, per les

sentències donades o escriptures autoritzades, salaris immoderats contra el

que estava prescrit en les constitucions de Montsó, obligant-lo sota pena de

cent morabatins d’or a restituir al batlle de Besalú tot el que hagués exigit

sobre la taxa legal.

ACA, Canc. Reg. 1201, folis. 61v-62r.

Lluís G. Constans i Serrats, Diplomatari de Banyoles, vol.III, doc. 746.

156

1366.

Actes del concili de Tarragona, on hi consta que hi assistí entre d’altes, el prior de

Lladó.

ACA, Monacals, pergamí procedent de la Delegació d’Hisenda de Girona.

Lluís G. Constans i Serrats, Diplomatari de Banyoles, vol.VIII doc. 1498.

157

1404. 23 de gener.

Berenguer, prior del monasterio de Santa Maria de Lladó. Reducción a pago en

dineros de tascas, agrarios, etc., que Bernat d'Encies debía pagar al

monasterio por una posesión en Sant Esteve d'en Bas.

ACA, Diversos, Monistrol, Pergaminos, núm. 1350.

158

1413. Octubre.

Santa Maria de Lladó. Inscripció monumental. Creu de terme.


152.

54

159

1415. 3 de gener.

Anton Agullana, prior de Lladó, estableix a Pere Vidiella la corredoria de la vila.


160

1415. 23 d’abril.

Còpia de la comissió i execució de les butlles de l’antipapa Pere de Luna amb les

quals fou unida i annexa la pabordia del Vilar amb el priorat de Lladó, feta

en la Cúria de Girona.


161

1459. 1 de maig.

Establiment de la “batllia de sach” del priorat de Santa Maria de Lladó.


162


Bartomeu Fuster, prior de Lladó, nomena a en Jaume Fuster prepòsit de Sant

Tomàs de Riudeperes.


163


Declaracions que aportaren Jaume Fuster, cambrer del monestir de Lladó; Felip

Riber, prevere i Felicià Riera familiar del Prior, a la causa incoada per

robatori a l’església de dit monestir.


55

164

1571. 1 de maig.

Carta precària atorgada per Jeroni Garbí, prior o comanador perpetu del priorat

de Santa Maria de Lladó, a favor de Pere Hospital, pagès de Vilamalla, en

la qual li confirma la possessió de dues peces de terra situades a Vilamalla,

al lloc anomenat Puig Rafí.


1862), vol. II, doc. 1511.

165

1571. 30 de juliol.

Definició atorgada per Jeroni Garbí, prior i comanador perpetu del priorat de

Santa Maria de Lladó, de l’ordre dels canonges regulars de Sant Agustí, a

favor de Pere Hospital, pagès del lloc de Vilamalla, dels endarreriatges,

terços, lluïsmes i foriscapis que devia a l’esmentat priorat per raó d’unes

peces de terra, cases i patis que posseeix sota domini directe del priorat i

de tots els drets que se’n poguessin derivar contra ell. A canvi, rep 6 lliures

de moneda barcelonesa.


1862), vol. II, doc. 1527.

166

1587. 26 d’abril.

Ordinacions per a l’església de Santa Maria de Lladó de canonges regulars de Sant

Agustí.


167

1587. 26 d’abril.

Inventari de privilegis i jurisdicció.


56

168

1587. 26 d’abril.

Inventari dels béns mobles i immobles del monestir de Lladó redactat en 1587

per manament de J. De Agullana.


169

1587. 23 d’abril.

Inventari de les relíquies, argent, robes i altres ornaments de l’església del

monestir de Santa Maria de Lladó.


170

1592. 13 d’agost.

Butlla de Climent VIII a instància de Felip II, rei d’Espanya, amb què són

extingits, secularitzats i subjectats als Ordinaris o a qui destini el Papa tots

els monestirs de Canonges Regulars de Sant Agustí de Catalunya,

Cerdanya i Rosselló, per haver-se relaxat molt.


171

1593.

Proceso del procurador fiscal contra el prior Garbí del monasterio de Santa Maria

de Lladó, sobre el diezmo del lugar de Lladó.

ACA, Real Patrimonio, BGC, Procesos, 1593, nº 1, Ab.

172

1595.

Autos de información promovidos a instancia del monasterio de Santa Maria de

Lladó, sobre el diezmo y la primicia del pueblo de Lladó.

ACA, Real Patrimonio, BGC, Procesos, 1595, nº 1, Az.

57

173

1621. 3 d’agost.

Institució i fundació de Pons a la col•legiata de la Verge Maria de Lladó.


174

1629. 23 de maig.

Manament del senyor bisbe Manrique, al prior i canonges de la col•legiata,

ordenant-los facin estatuts, ordenances i consueta.


175


Consueta de l’església col•legiata secular de Santa Maria de Lladó.


176

1630.

Causa de Francisco Bas, prior del monasterio de Santa Maria de Lladó, contra

Pedro Jacobo Frijola.


177

1632- 1634 (?).

Memorial del que serà bé advertir als molt Il•lustres Capítols de Catalunya acerca

de la conveniència d’enviar capitular en Roma.


58

178


Joan Moret comissari de causes alodials del diocesà requereix al prior Bernat

Bosser per a que comparegui a declarar en la causa seguida contra S.

Noguer, batlle de sac del Priorat, amb motiu de pretenir el senyor bisbe B.

De Cardona que el batlliu de Lladó sigui feu de la mitra.


179

1663.

Causa de Marianna Caragol, viuda de Ramón Caragol, del lugar de las Caxas,

veguería de Besalú, diócesis de Girona, contra el reverendo Baldiri Miquel,

canónigo, enfermero y limosnero de la colegiata e iglesia de Nuestra

Señora de Lladó.


180

1682. 5 de maig.

Carta de Carles II al prior de Lladó demanant-li subsidis per a fortificar la

frontera.


181

1687.

Causa de Marianna (o Maria) Pisans (o Pissans), viuda de Pere Pisans, y Josep

Gibernau (o Guibernau), agricultor del lugar de Crespià, contra el

reverendo Joan Baptista Jordà, presbítero y canónigo del lugar de Lladó.


59

182

1688.

Causa del ilustre y reverendo doctor Josep Torracabota, prior de la iglesia

colegiata de Santa Maria de Lladó, contra Francesc Brujo, agricultor del

lugar de Lladó.


183


Carta adreçada per en Gaspar Casadevall, notari de Lladó i procurador de la

col•legiata, al prior electe, Dr. Joan Roquer.


184

1708. 25 de febrer.

Acta de possessió del Priorat de Lladó en nom del Dr. Joan de Roquer i Codina.


185

1708.

Causa de Jerónimo Gonover, labrador del vecindado de Cugullells del término y

parroquia de Vilanant, obispado de Girona, contra el prior de Santa Maria

de Lladó.


60

186

1732- 1800.

Priorat de Santa Maria de Lladó. Circulars eclesiàstiques i altres impresos. Hi ha

la següent documentació: - Pregàries per recobrar la plaça d'Oran del 1732

del bisbe Bastero de Girona./ - Provisió de captura i citació per edicte d'un

rector per raó de contraban trobat en sa casa, del 1740 del bisbe Bastero

de Girona./ - Sermons; explicació de la Doctrina Christiana ó de algun

manament de la Llei de Déu antes de la salutació del 1735 del bisbe

Bastero de Girona./ - En los sermons abans de l'Ave Maria déu explicar-se

algun article de la Doctrina Christiana ó precepte de la Llei de Déu, del

1735 del bisbe Bastero de Girona./ - Delmes i primícies de certes terras á

favor del Rey per Benet XIV en 1749./ - Carta del bisbe de Barcelona als

convents que ensenyen Doctrina Christiana i primeres lletres del 1767./ -

Llista dels veïns indulgenciats, del 1747./ - Resposta de dubtes resultants

del plet entre Prior de la Col•legiata de Nostra Senyora de Lladó contra

Josep Aymar, pagès de Llers, per raó d'un establiment del Mas Azemar de

Llers concedit l'any 1661, de l'any 1734./ - Defensa de l'arquebisbe de

Saragossa per problemes polítics, del 1820./ - Un ban del bisbe Bastero de

Girona del 1735 (dos exemplars)./ - Llicència de confessions sagramentals

al Prior de Lladó per part del bisbe Lorenzana de Girona del 1790.

ACAE110-259-T1-11.

187

1744.

Formulari del temps del prior Verdaguer, segons el qual se acostumaven a

arrendar les collites, fruits i emoluments que la Col•legiata percebia en el

comtat del Rosselló.


61

188

1749- 1826.

"Llibre de la confraria y confrares y confraresas del Santíssim Sagrament, fundada

en lo altar major de la iglésia collegiata y secular de Santa Maria de Lladó"

(1749-1826).

ACAE110-109-T2-8.

189

1775- 1816.

Llevador de rendes de la família Pagès del benefici de la capella d'Estanyet.

També inclou els censos dels anys 1811 i 1812 pagats pels Pagès al prior

de Lladó.

ACAE112-312-T1-108.

190


Recurs presentat a la Reial Cambra pel Capítol Municipal de Lladó en favor de la

Col•legiata.


191


Carta del Dr. Frigola i Verdaguer al nou prior de Lladó amb motiu del decret

episcopal amb el qual fou reposada la festa de Sant Llambert a la diada

tradicional.


192


Sentència del jutge metropolità fallant a favor de la col•legiata la possessió del

dret de presentació de sos canonicats vacants en determinats mesos.


62

193

1798.

Causa de Pedro Texidor, de Esponellà, contra los administradores de los

aniversarios de la colegiata de Santa Maria de Lladó.


194

Sense Data.

Memorial dels rèdits del Priorat de Lladó.


63

Part 2. Documentació eclesiàstica Arxiu Diocesà de Girona

Sant Feliu

195

1299. 10 d’abril.

Raimunda, esposa de Ramon Ferran de Lladó reconeix deure a l’església de Sant

Feliu de Lladó 100 sous per raó de la mort causada a Joan Cugulo, clergue

d’aquesta església, i 30 sous al bisbe en concepte de multa.

ADG, G-1, fol. 101rv.

196


El vicari general confirma a Guillem de Roure la cura de Sant Feliu de Lladó.

ADG, G-5, fol. 81v.

197

1331. 17 d’agost.

A Hug de Cruïlles, abat de Sant Feliu. A instància de Guillem Caragol, obtentor

del benefici que Bernat de Lladó, cavaller, instituí a Santa Maria de Lladó,

es requerí Jaume de Llampaies, rector de Premià (Barcelona) que no

difamés dit Caragol, dient que no tenir dret al benefici. Comissió per

procedir judicialment.

ADG, U-4, fol. 179.

198

1356. 10 de febrer.

Als clergues de Santa Maria de Lladó. Ordinacions sobre les processons i la

presència dels clergues de Sant Feliu de Lladó a les mateixes.

ADG, U-27, fol. 168rv.

64

199

1356. 26 d’agost.

Dalmau de Puigcugol, clergue, i Dolça, filla i hereva de Guillem de Puigcugol de

Lladó, dipositen 80 sous per a un aniversari.

ADG, U-324, fol. 19v.

200

1358. 5 de gener.

Als clergues de Sant Feliu de Lladó. Monitòria al sagristà de Santa Maria de Lladó,

de complir les obligacions que s’enumeren; cf f 78v les del de Vilabertran.

ADG, U-32, fol. 72v-73.

201

1595. 8 de juny.

Antoni Casadevall, ferrer de Figueres, institueix una causa pia per dotar donzelles

de les cases d’Esperança Prats de Lladó i de Margarida Milà, esposa de

Guillem Carolà, també de Lladó.

ADG, G-90, fol. 105v-108.

202

Sense Data. 1600 circa?

Llicència a Montserrat Antoni Palol, de Riumors, per ensenyar a Lladó, f 69v.

ADG, U-310, fol. 21v.

203

1608. 18 d’abril.

Antoni Feliu Casamor, prevere natural de Sant Feliu de Lladó, que havia fundat

una causa pia a favor dels descendents d’Antoni Escofet, mercader de

Cadaqués, fa agnició de bona fe i per ordre del vicari general reitera la

fundació de la causa pia.

ADG, G-104, fol. 176.

65

204

Sense Data. 1624 circa.

Llicències breus: Llicència de representar “El loco cuerdo” al cementiri de Lladó,

f 10.

ADG, U-227, fol. 8. / ADG, U-310, fol. 21v.

*De José de Valdivieso. Publicada el 1616.

205

1639. 18 de febrer.

“Vidimus” d'indulgència concedida a Lladó pel dia de difunts.

ADG, U-244, fol. 134.

206

1656. 10 de juny.

Llicència a Sant Feliu de Lladó, de beneir una campana.

ADG, U-257, fol. 188v.

207

1671. 4 de juny.

Llicència a la parroquial de Lladó, de vendre ciris i bacins per pagar la reparació

de la creu de plata.

ADG, U-263, fol. 209.

208

1685. 29 d’agost.

Llicència de passar bací de la Santa Creu a l'església de Lladó.

ADG, U-268, fol. 63v.

209


Concòrdia entre la universitat de Lladó i els delmers del lloc, sobre el delme de

l’oli.

ADG, G-144, fol. 128-134.

66

210

1736. 21 de març.

Llicència a Josep Guinart, de Celrà, de tenir banc a la parroquial; semblant a

Ramon Llavanera per Lladó, f 202.

ADG, U-277, fol. 201v.

211

1738.

Josep Parrot, paraire de Lladó, dóna testimoni de que Tomàs Montaner és lliure

per casar amb Maria Gimbernat.

ADG, D-392, fol.142.

212

1745. 24 de febrer.

Llicència a Ramon Llavanera de Lladó, per tenir tomba a la seva parroquial.

ADG, U-279, fol. 125v.

213

1750.

Josep Prats, teixidor de Lladó, fa patrimoni a Francesc Artigas, clergue de Girona.

ADG, D-404, fol. 157.

214

1752.

Joan Costa, pagès de Lladó, fa patrimoni a Antoni Gàcies, clergue de Besalú.

ADG, D-406, fol. 197v.

215

1758. 29 de març.

Llicència de posar la primera pedra de l'església de Sant Feliu de Lladó; llicència

per beneir-ne una part, 26 setembre 1759, f 342v.

ADG, U-281, fol. 236rv.

67

216

1759. 15 de juliol.

Comissió per donar l'absolució general a Vilademires, Viladamí, Queixàs,

Cabanelles, Segueró, Ordis, Avinyonet i Lladó, molestats per animals

nocius.

ADG, U-281, fol. 328v-332.

217


Testimonial per a oratori privat a favor de Josep Llavanera, de Lladó; comissió

per visitar-lo, 23 gener 1762, f 105.

ADG, U-282, fol. 96.

218


Llicència de celebrar a l’oratori privat de Josep i Caterina Llavanera, de Lladó.

ADG, G-160, fol. 227.

219

1765. 16 de març.

Llicència de banc a Francesc Pasqual, pagès de Lladó.

ADG, U-282, fol. 283v.

220


El notari de la cúria certifica que els decimadors de les parròquies no són obligats

a contribuir a les obres dels temples parroquials, i refereix que des de

1650 s’han reedificat les de l’Escala, Sant Jordi Desvalls, Palafrugell,

Torroella de Montgrí, Cassà de la Selva, Olot, Calella, la Bisbal i Sant Feliu

de Lladó.

ADG, G-161, fol. 88v.

68

221


Llicència a Victòria Mora i Casadevall, de Lladó, per ingressar a les caputxines de

Girona; semblant es donà a Marianna Corominas i Bes, de Girona.

ADG, U-282, fol. 348.

222

1769.

Josep Llavanera, pagès de Lladó, fa patrimoni Joan Barrús, clergue de Llers.

ADG, D-423, fol. 87.

223

1772.

Josep Prats, pagès de Lladó, fa patrimoni al seu fill Benet Prats, clergue.

ADG, D-426, fol. 187.

224

1775.

Joan Costa, pagès de Lladó, fa patrimoni a Ramon Costa, clergue.

ADG, D-429, fol. 232.

225

1780.

Baldiri Roure, pagès de Lladó, fa patrimoni al seu fill Jeroni Roure clergue.

ADG, D-435, fol. 191.

226

1782.

Francesc Figueres, fuster de Lladó, fa patrimoni a Miquel Figueres.

ADG, D-437, fol. 201.

69

227

1782.

Josep Pou, pagès de Maià, fa patrimoni al Dr. Francesc Marca, clergue de Lladó.

ADG, D-437, fol. 778.

228

1783. 28 de febrer.

Llicència d’oratori privat a favor de Tadeu Joan Olives, pagès de Lladó.

ADG, G-165, fol. 150.

229


Jubileu a la parroquial de Lladó.

ADG, U-286, fol. 44v.

230

1786.

Francesc Olivas, pagès de Lladó, fa patrimoni al seu germà, Pere Jeroni Olivas.

ADG, D-441, fol. 1.

231

1786.

Josep Llavanera i Salaman, pagès de Lladó, fa patrimoni al seu fill Narcís

Llavanera.

ADG, D-441, fol. 95.

232

1787.

Josep Costa, pagès de Lladó, fa patrimoni al seu fill Llambert Costa.

ADG, D-442, fol. 400.

70

233

1790.

El vicari general explora la voluntat d’Ignàsia Torroella, natural d’Auló (Vic) i

Magdalena Fàbrega, natural de Lladó, novícies de les caputxines de Girona.

ADG, D-445, fol. 69.

234

1795.

Vilarnadal. Rectoria. Narcís Llavanera, prevere de Lladó, presentat per Maria

Lluïsa de Copons, marquesa de Cartellà.

ADG, A-111, fol. 793.

235

1797.

Armentera, l'. Maria dels Àngels, fundat per Mateu d'Alda. Josep Llavanera, Anfós

i Fort, estudiant de Lladó, presentat per Vicenç Surià, Llavanera i Anfòs.

ADG, A-113, fol. 1.

236

1797.

Josep Llavanera, de Lladó, augmenta el benefici de la Mare de Déu dels Àngels de

l’Armentera amb 1.433 lliures i certes terres.

ADG, D-30, fol. 142.

237

1797.

Vicenç Surià, de Castelló, presenta Josep Llavanera, estudiant de Lladó, per al

benefici de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Martí Vell, renunciat per

Ramon Surià.

ADG, D-452, fol. 111.

71

La doma de Sant Feliu

238

1326. 27 de març.

Arnau de Cervosa resignà la doma de Sant Feliu de Lladó; li és acceptada la

renuncia.

ADG, U-2, fol. 54v.

239

1326. 8 d’abril.

El vicari general confirma a Jaume Pastor la doma de Lladó.

ADG, G-6, fol. 18.

240

1326. 9 d’abril.

A Jaume Pastor. S’aprova la col•lació feta a ell de la doma de Sant Feliu de

Lladó, vacant per renúncia d’Arnau de Clapossa.

ADG, U-2, fol. 59v-60.

241


A Guillem Roura, domer de Sant Feliu de Lladó. Llicència d’ absència per

estudiar durant dos anys.

ADG, U-2, fol. 22.

242


Guillem Serra renuncia el benefici de Sant Nicolau de Vilarig i promet fer el

servei de Guillem de Roure, domer de Sant Feliu de Lladó.

ADG, G-6, fol. 71v-72.

72

243

1327. 7 de febrer.

A Jaume Tarascó. S’admet la seva presentació, feta per Ramon Pont, monjo de

Lladó, per a la doma de Lladó vacant per mort de Guillem de Roure.

ADG, U-2, fol. 77v.

244

1327. 8 de febrer.

El bisbe confirma a Jaume Tarascó la doma de Sant Feliu de Lladó.

ADG, G-6, fol. 94v.

245


Sobre les obligacions pastorals i particularment la de celebrar missa matinal dels

domers de Sant Feliu de Lladó.

ADG, U-36, fol. 67v-68.

246

1403. 7 de febrer.

A Bernat Ponç, domer de Sant Feliu de Lladó. Llicència d’apadrinar un fill de

Pere Sagols i Elena, esposos de Lladó.

ADG, U-103, fol. 8v.

247

1406. 21 d’abril.

A Bernat Ponç, domer de Sant Feliu de Lladó, i Berenguer Clar, beneficiat de

Santa Maria de Lladó. Comissió per informar sobre reducció de prestacions

a certs masos de Santa Maria de Jonqueres, a instància de Miquel de Pont.


73

248

1411. 15 de juny.

A Pere Pasqual, domer de Lladó. Llicència de fer de tutor dels fills de Bernat sa

Conomina de Vilademires.

ADG, U-111, fol. 137.

249

1437. 16 de febrer.

Llicència al domer de Sant Feliu de Lladó i beneficiat de Vilademires per binar,

atesa l’escassesa de preveres.

ADG, U-137, fol. 7.

250

1437. 11 d’abril.

El vicari general accepta la presentació feta per Bernat Ponç, domer de Sant Feliu

de Lladó a favor de Bartomeu Argelich, per al benefici novament fundat a

l’altar de Santa Maria de la parroquial de Cabanelles.

ADG, D-189, fol. 46.

251

1571. 21 de maig.

Certificació d’examen d’aptitud a favor de Rafael Dolç, que opta a la doma de

Sant Feliu de Lladó.

ADG, G-72, fol. 343.

252

1588. 27 d’agost.

Jeroni Garbí, comanador de Santa Maria de Lladó, confereix a Bernat Colomer

les domes unides de Sant Feliu de Lladó, vacants per òbit de Pere Blat.

ADG, D-244, fol. 68.

74

253


Jeroni Garbí, comanador de Lladó, consenteix a la resignació de la doma de

Borrassà.

ADG, D-247, fol. 106v.

75

Beneficis de Sant Feliu de Lladó

1430. Santa Bàrbara (a construir)

254

1430. 4 de maig.

Als clergues de Sant Feliu de Lladó i Cabanelles. Dolça, viuda de Bartomeu Pastor

de Lladó, deixà tots els béns en testament en tres parts iguals; 1) altar de

Sant Llambert de Lladó, 2) altar de Sant Miquel de Sant Feliu de Lladó i

Santa Bàrbara, a construir en aquesta església i 3) per dotar noies de la

família o del poble. Preses informacions, s’assenyalen les noies a dotar.

ADG, U-130, fol. 83.

255

1710.

Josep Brujó permuta un personat fundat per ell mateix amb Pau Boadella, prevere

natural de Salitja, obtentor del benefici diaconil de Santa Bàrbara de Lladó.

ADG, D-364, fol. 168.

1591. Sant Joan

256

1591. 24 de juny.

Jeroni Vedruna, clergue de les Planes, pren possessió del benefici de Sant Joan de

Lladó.

ADG, G-85, fol. 153.

257

1640.

Salvi Ciurana, clergue de Riudellots de la Selva, insta la col·lació del benefici de

Sant Joan de Sant Feliu de Lladó, vacant per òbit de Joan Rigor, clergue,

al que ha estat presentat per Segimon Llorens i Lloret, ferrer d’Amer.

ADG, D-295, fol. 23.

76

1592. El Roser

258


Miquel Pujades, rector de Pontons (Barcelona), pren possessió del benefici del

Roser de Sant Feliu de Lladó.

ADG, G-94, fol. 21v.

259

1783.

El vicari general confereix a Isidre Moner el benefici del Roser de la Pera,

recentment unit al dels sants Cosme i Damià de Lladó.

ADG, D-438, fol. 391.

1640. El Santíssim

260

1640. 20 d’abril.

Llicència d'erigir confraria del Santíssim a Sant Feliu de Lladó.

ADG, U-245, fol. 139v.

261

1652. 30 d’abril.

Llicència a Lladó d'erigir confraria del Santíssim.

ADG, U-256, fol. 191v.

262

1749- 1826.

"Llibre de la confraria y confrares y confraresas del Santíssim Sagrament, fundada

en lo altar major de la iglésia collegiata y secular de Santa Maria de Lladó"

(1749-1826).

ACAE110-109-T2-8.

77

1661. Sant Miquel

263

1661.

Josep Rovira, clergue de Lladó, insta la confirmació del benefici de Sant Miquel

de Sant Feliu de Lladó, vacant per renuncia d’Antoni Miquel, prevere i

organista, que li ha conferit Joan Lleopart, prior de Santa Maria de Lladó.

ADG, D-316, fol. 134.

Sant Felip i Jaume

264

1682.

El vicari general aprova la fundació de la confraria dels estricadors dels Sant Felip

i Jaume de Lladó.

ADG, D-337, fol. 194v.

1717. Santa Maria

265

1717. 22 de maig.

Llicència d'erigir altar de Santa Maria a Sant Feliu de Lladó.

ADG, U-274, fol. 104v.

78

1783. Sants Cosme i Damià (?)

266

1783.

El vicari general confereix a Isidre Moner el benefici del Roser de la Pera,

recentment unit al dels sants Cosme i Damià de Lladó.

ADG, D-438, fol. 391.

79

Capelles

1444. Capella de Sant Felip i Jaume al Puig Valentí (construcció).

267

1444. 16 d’abril.

Als clergues i obrers de Lladó. S’autoritza, el dia dels sants Felip i Jaume, a anar

al Puig Valentí de Mont de Lladó, on s’ha començat a construir una capella

dedicada a aquests sants, i celebrar-hi missa.

ADG, U-144, fol. 22.

1610. Capella de Sant Cebrià.

268

1610. 4 de maig.

Testament de Joan Riera. Deixa diners entre altres a la capella de Sant Cebrià de

Lladó.


1862), vol. III, doc. 1970.

1789. De l’Esperança (Llavanera)

269

1789.

Josep Llavanera, pagès de Lladó, funda el benefici de l’Esperança a la capella de

casa seva, dotat amb 1.342 lliures que hi aporta, 1.547 procedents de

l’herència deixada per Benet Alabori, porcioner de Besalú a favor del

fundador i 1.300 lliures d’Antoni Senan, clergue de Torroella, en total,

4.189 lliures, de les que es transcriuen els censals f 290-380.

ADG, D-25, fol. 271-284.

80

Personats

270

1586. 5 de juliol.

Sebastià Serenosa, rector de l’Estela, funda un personat a convertir en aniversaris

a Santa Maria de Lladó.

ADG, G-81, fol. 65-67.

271

1598. 13 d’abril.

Joan Pasqual, sagristà de Cistella, institueix un personat a convertir en

celebracions de misses a Santa Maria de Lladó.

ADG, G-93, fol. 127.

272


Miquel Prats, prevere de Lladó, funda un personat a convertir en causa pia a favor

de les donzelles del mas Prats de Baix de Lladó.

ADG, G-103, fol. 38-40.

273

1608.

Antoni Feliu Casamor, prevere de Lladó, funda un personat a convertir en causa

pia a favor dels fills d’Antoni Escofet, mariner de Cadaqués, dotat amb 150

lliures.

ADG, D-261, fol. 80v.

274

1616.

Miquel Prats, prevere natural de Sant Feliu de Lladó i domer de Santa Maria dels

Turers de Banyoles, que havia instituït un personat a Sant Feliu de Lladó, a

tres vides, disposa que pugui tenir-ne una quarta.

ADG, D-269, fol. 89v.

81

275

1628.

Antic Ballart, rector de l’Estela, institueix un personat a convertir en misses a

celebrar a Sant Feliu de Lladó, dotat amb 200 lliures.

ADG, D-283, fol. 189v.

276

1655.

Baldiri Miquel, prevere de Lladó, funda un personat dotat amb 1.440 lliures.

ADG, D-310, fol. 177v.

277

1679.

Rafael Batlle, clergue de Lladó, que obté dos personats, fundats per Jaume

Sampsó i Roc Monguix, funda una causa pia a favor dels descendents de

Rafael Batlle, notari de Lladó, pare seu, dotada amb els referits personats,

que tenen 17 lliures de renda.

ADG, D-334, fol. 90.

278

1684.

Joan Isidre Des, clergue de Lladó, funda un personat dotat amb 300 lliures.

ADG, D-339, fol. 59v.

279

1710.

Josep Brujó, clergue de Lladó, funda un personat dotat amb 50 lliures.

ADG, D-364, fol. 113.

280

1710.

Josep Brujó, clergue de Lladó, augmenta amb 306 lliures un personat que té

fundat.

ADG, D-364, fol. 167.

82

281

1717.

Jaume Pujol, clergue de Lladó, augmenta amb 400 lliures un personat que té

fundat.

ADG, D-371, fol. 1.

282

1728.

Francesc Martí, prevere, cambrer de Santa Maria de Lladó, funda un personat

dotat amb 25 lliures.

ADG, D-382. Fol. 217v.

283

1743.

Salvador Cros, escolar de Lladó, funda un personat dotat amb 25 lliures.

ADG, D-397, fol. 25.

284

1743.

Salvador Cros, clergue de Lladó, augmenta amb 585 lliures l’anterior personat.

ADG, D-397, fol. 93.

285

1747.

Josep Cros, rector estat de Vilavenut, funda una causa pia a favor dels

descendents de Rafael Cros, paraire de Lladó, amb un personat fundat per

Josep Resclosa, de 1.200 lliures.

ADG, D-401, fol. 57.

286

1749.

Prim Serra, rector de Sant Feliu de Lladó, funda un personat dotat amb 25 lliures.

ADG, D-403, fol. 51.

83

287

1749.

Prim Serra, rector de Sant Feliu de Lladó, augmenta amb 235 lliures un personat

que té fundat.

ADG, D-403, fol. 91v.

288

1752.

Prim Serra, rector de Sant Feliu de Lladó, augmenta amb 85 lliures un personat

que té fundat.

ADG, D-406, fol. 45.

289

1753.

Jeroni Olivas, clergue de Lladó, funda un personat dotat amb 25 lliures.

ADG, D-407, fol. 67v.

84


290

1260. 15 de maig.

En Bernat de Roca, canonge cambrer de Santa Maria de Lladó, dota el servei del

rotllo de dita església atorgant-li algunes honors de la seva propietat.


291

1294. 17 de juliol.

Arnau Berenguer, Tomàs, Guillem, Dalmau, Ramon i Berenguer, abats dels

monestirs de Banyoles, Santa Maria d’Amer, Sant Feliu de Guíxols, Sant

Pere de Galligants, Sant Pere de Camprodon, Santa Maria de Vilabertran,

Sant Quirze de Colera, Sant Salvador de Breda i Santa Maria de Roses fan

poders a Bernat, abat de Sant Llorenç del Mont, i Berenguer, prior de

Santa Maria de Lladó, per assistir en nom seu al concili provincial convocat

per Roderic, arquebisbe de Tarragona, a celebrar a Lleida.

ADG, G-1, fol. 1rv.

292

1298 (1297). 27 de gener.

El bisbe cedeix a Ramon de Palol, canonge de Lladó, les seves accions contra

Berenguer, prior d’Ullà.

ADG, G-1, fol. 76v.

293

1300. 11 de juny.

Els abats de la diòcesi fan procura a fra Tomàs, abat de Sant Feliu de Guíxols i

Berenguer, prior de Lladó, per rebre 30.000 sous bar. que el rei Jaume

d’Aragó els va prometre en escriptura d’11 juny 1298 passada davant el

notari Jaume de Malví, de Barcelona.


85

294

1300. 20 d’agost.

L’abat de Sant Feliu de Guíxols i el prior de Lladó, procuradors dels prelats del

bisbat de Girona, firmen rebut a Guillem de Sitges de 30.000 sous.


295

1306 (1305). 8 de gener a 9 de febrer.

Procés de confirmació de l’elecció de Ramon de Palol, sagristà de Lladó, per al

càrrec de prior, vacant per mort de Berenguer de Pontós que ho havia

estat durant trenta-tres anys i succeí al noble Ponç Guillem de Torroella.

ADG, G-2, fol. 34v-39.

296

1307. 17 de maig.

El bisbe confirma la presentació feta per Ramon, prior de Lladó, de Bernat de

Portes per a la doma de Sant Feliu de Lladó.

ADG, G-2, fol. 77r i 77v.

297

1308. 27 de març.

Bernat de Carrera, canonge de Lladó, com a procurador de Bernat, abat de Sant

Llorenç del Mont, firma a Berenguer de Palau, sagristà de la seu, rebut de

2.000 sous, llegats per Berenguer, prior de Lladó per a la compra de

rendes en vista a la celebració d’aniversaris.


298


Bernat abat de Banyoles, Ferrer, abat d’Amer, Ramon, prior de Lladó, Guillem,

abat de Sant Pere de Galligants i Joan, prepòsit de Sant Martí Sacosta,

firmen al bisbe debitori de 450 sous per haver-los redimit del privilegi de

cenes que tenia als seus monestirs.

ADG, G-6, fol. 28.

86

299

1322 (1321). 7 de febrer.

Berenguer de Riera, cambrer de Lladó i Jaume de Llampaies clergue fan

manlleuta a Pere de Pols, canonge de Lladó, empresonat al palau

episcopal.


300

1323. 7 de maig.

El bisbe confirma a Berenguer de Caselles la cura de Santa Maria de l’Estela,

conferida per Ramon, prior de Santa Maria de Lladó.

ADG, G-4, fol. 28.

301

1323. 14 de juny.

El bisbe comissiona Berenguer Cervià, clergue, per fer de notari a les enquestes

que ha de fer Ramon de Biure, sagristà de Lladó, als monestirs de Roses i

Cervià.

ADG, G-4, fol. 38v.

302

1323. 2 de juliol.

El bisbe, abans de firmar al prior de Lladó l’establiment del mas d’Olives,

parròquia de Lladó, protesta que no vol remetre a dit prior la pena

incorreguda per haver jurat en l’escriptura corresponent.

ADG, G-4, fol. 41v.

303

1324 (1323). 5 de gener.

El bisbe commuta a Ramon de Pompià la penitència de reclusió al castell de la

Bisbal per reclusió al seu monestir de Lladó.

ADG, G-4, fol. 84.

87

304

1324 (1323). 8 de gener.

Els abats Bernat de Banyoles, Ferrer d’Amer i Bernat de Sant Llorenç del Mont, i

Simó de Sexà, canonge de la seu, procurador de Ramon, prior de Lladó,

atès que Eiximèn, arquebisbe de Tarragona, ha convocat concili provincial

per ajudar l’expedició a Sardenya de l’infant Alfons, fan procura a Ramon

de Coll, sagristà de Banyoles, i Bernat d’Abadia, cambrer de Sant Feliu de

Guíxols, per acudir al mateix concili.


305

1324. 11 d’abril.

El bisbe, atès que Ramon de Biure, sagristà de Lladó, havia posat en visita una

pena a Bernat Roger, domer de Fortià, per tenir dos fills a casa seva, lleva

la pena i autoritza el domer a conviure amb els seus fills.

ADG, G-4, fol. 105v-106.

306

1326. 14 de març.

Als guardians dels convents de framenors de Barcelona i a fra Ramon de Puig

franciscà, Gispert Fulcarà, sots-col·lector de la dècima de dos anys

concedida pel papa al rei d’Aragó. Ja que Ramon de Biure, sagristà del

monestir de Lladó, dubta si és incurs en excomunió per no haver pagat

dècima de certes rendes de la seva sagristia, es comissiona per absoldre’l.

ADG, U-2, fol. 44.

307

1326. 11 de juny.

A Ramon, prior de Santa Maria de Lladó. Vacant un lloc canonical de provisió del

bisbe, l’invita a presentar tres o quatre persones idònies.

ADG, U-2, fol. 100.

88

308


Dimissòria de Ramon de Biure, sagristà de Lladó i vicari general del bisbe de Vic

a favor de Pere de Serres.

ADG, U-2, fol. 195.

309


A Berenguer Ballester, oficial, Bernat de Socarrats cabiscol, Ramon Mur,

Bartomeu de Puig i Castelló Font, procuradors de Santa Maria de Castelló.

L’església té una constitució donada per Ramon de Biure, sagristà de Lladó

i visitador del bisbe Pere de Rocabertí que prescriu que els clergues que

falten a l’ofici diví no puguin participar en els aniversaris, excepte en cas

de malaltia; s’observi.

ADG, U-2, fol. 5.

310


Als clergues de Molló. Ramon de Biure, sagristà de Lladó i visitador, va disposar

que es taqués el cementiri, es fessin obres a l’església i s’adquirissin llibres.

Els parroquians han comprat un breviari per 23 lliures; atesa la seva

pobresa, se’ls prorroga el termini per als altres manaments.

ADG, U-2, fol. 19.

311


A tots els rectors. Bernat, abat de Sant Llorenç del Mont i Ramon, prior de Lladó,

exposen que Arnau de Masó, Arnau Codinach i Arnau d’Aulina, saigs de la

cort de Besalú, per ordre de Pere de Sancliment, veguer de Girona i

Ramon Estrader, sotsveguer de Besalú, prengueren penyores a diversos

homes seus. Citin dits oficials a justificar-se.

ADG, U-3, fol. 3rv.

89

312


Als clergues de Molló. Els parroquians han exposat que, en visita practicada en

temps del bisbe Pere de Rocabertí per Ramon de Biure, sagristà de Lladó,

els excomunicà per diverses deficiències trobades. Es concedeix pròrroga

del termini per fer un breviari amb cant, que costa 23 lliures, durant un

any.

ADG, U-3, fol. 8.

313


Als parroquians de Borrassà. Vacant la sagristia per renúncia de Bernat de Costa,

s’accepta la presentació feta per Ramon, prior de Lladó i capellà de

Borrassà, de Ramon de Terrades.

ADG, U-3, fol. 19v.

314


A Roderic Sabata, canonge de València i oficial del bisbe. A instància de l’abat de

Sant Llorenç del Mont i del prior de Lladó s’ha donat lletra. El veguer,

sotsveguer i saigs han comparegut davant del bisbe; es comissiona l’oficial

per seguir la causa.

ADG, U-3, fol. 17.

315


Als parroquians de Santa Maria de l’Estela. Vacant el benefici curat de Sant

Cristòfol de l’Estela per entrada en religió de Berenguer Miquel, s’aprova la

presentació de Guillem de Serra, feta per Ramon, prior de Lladó.

ADG, U-3, fol. 23.

90

316

1328. 21 de gener.

A Ramon, prior de Lladó. Empresoni Bernat de Palana, canonge acusat de crims i

el trameti.

ADG, U-3, fol. 55.

317

1328. 15 de març.

Als clergues de Lladó i Borrassà. Guillem de Riera, canonge de Lladó, i Jaume de

Llampaies, beneficiat del mateix lloc, donaren a manlleuta Pere de Pols,

canonge que el bisbe predecessor Pere de Rocabertí tenia a la presó. El

facin tornar a la presó.

ADG, U-3, fol. 88v-89.

318

1328. 17 de març.

A Ramon prior de Lladó. Credencial a Berenguer de Palau, ardiaca d’Empordà,

que va a Lladó.

ADG, U-3, fol. 92v.

319

1328. 17 de març.

El monestir de Lladó nomena Berenguer de Masó, canonge del mateix, per a la

pabordia de Sant Tomàs de Riudeperes, bisbat de Vic.

ADG, G-6, fol. 164v-165.

320

1328. 26 de març.

Als domers de Lladó. Borrassà, Cabanelles, Cistella i Navata. Guillem de Socarrats

féu enqüesta sobre crims de Pere de Pols, canonge de Lladó, que resultà

ésser excomunicat per haver sortit de nits del monestir amb armes i ser

absent de l’ofici. Publiquin l’excomunió.

ADG, U-3, fol. 95v-96.

91

321

1328. 6 i 12 d’abril.

Per ordre del bisbe Berenguer de Riera, cambrer del monestir de Lladó, lliura

Pere de Pols, canonge del lloc, en presó al bisbe, que és donat a manlleuta

dins certs límits de la ciutat de Girona, i després, al seu monestir. Al final

del G-6 hi ha un full solt amb notes sobre la manlleuta de Pere de Pols

(num. 2837).

ADG, G-6, fol. 171v-172.

322

1328. 6 de juny.

Als clergues de Lladó. S’havia manat denunciar com a excomunicat Arnau de

Romanyà, canonge de Lladó. Havent presentat lletres del penitencier

papal, es suspengui la denuncia.

ADG, U-3, fol. 140.

323


Ramon de Pompià, sagristà del monestir de Lladó, promet pagar a Guillem Rei,

escrivà de Girona, 20 sous per despeses d’una enqüesta feta contra ell.

ADG, G-7, fol. 11.

324

1330 (1329). 4 de febrer.

Berenguer de Riera, cambrer del monestir de Lladó, promet pagar a Guillem Rei,

escrivà, tot el que li deu per un procés d’enqüesta, i és absolt per Pere

Capmany.

ADG, G-7, fol. 21.

325

1330. 28 de febrer.

A Ramon, prior de Lladó. En la talla sobre perjudicis del bovatge, Ramon de

Pompià, almoiner del monestir, fou excomunicat per ocultació; l’absolgui.


92

326

1331. 19 de juliol.

A Ramon, prior de Lladó i Ramon Porcell canonge d’Osca i oficial. Vacant el

benefici de la capella de Santa Maria de les Puelles de Girona per mort de

Pere de Riba, Guillem Batlle de Fontclara presenta Guillem, fill de

Bartomeu Batlle, jurista de Castelló. Atesa la presentació feta per Arnau de

Terrades (num. 2250), es comissiona per jutjar la causa.


327


A Ramon, prior de Lladó. Bernat de Santmiquel, rector de l’església de Santa

Maria de Jonqueres, es proposa fundar un benefici, i a aquest fi, donar

terres ermes en emfiteusi; comissió per informar.


328


A Berenguer Ballester. Ramon de Biure, sagristà de Lladó, va excomunicar els

que orinaven al cementiri de Santa Maria. Atès que el vici sembla

incorregible, es lleva l’excomunió.


329


El bisbe fa procura a Pere Ros, ciutadà de Girona, i altres, per intimar a Bernat de

Palol, canonge de Lladó i paborde del Vilar, bisbat d’Elna, lletres

d’excomunió.

ADG, G-8, fol. 2v.

93

330

1332. 18 d’agost.

A Seguí de Palol, sagristà del monestir de Lladó. Ramon, prior de Lladó, denuncia

que dit Seguí ha rebut per gràcia papal la sagristia i ha estat traslladat de

Vilabertran a Lladó; no obstant no fa residència ni ha prestat obediència; el

cita a comparèixer davant Hug de Cruïlles, abat de Sant Feliu, per

justificar-se.


331

1332. 26 d’agost.

Al prior de Lladó. Vacant el benefici de Sant Miquel del monestir per renúncia de

Joan de Bosch, el bisbe nomena Pere Joan.

ADG, U-5, fol. 50v.

332


El bisbe, executor de gràcia papal a favor de Joan de Riera, d’un benefici a

col·lació del prior de Lladó. Vacant el benefici de Santa Maria de Palau a la

parròquia de Sant Llorenç de la Muga, per mort d’en Castellet, clergue,

Abril Aibrand, capellà del monestir de Sant Quirze de Colera, procurador

de dit Riera, acceptà el benefici.


333


A Ramon, prior de Santa Maria de Lladó. Se li comissionà la causa entre

Berenguer Ricard de Fortià, clergue, i Guillem Poc, clergue de Fortià pel

benefici de Santa Maria de Fortià; se li urgeix de dur a terme la comissió.

ADG, U-5, fol. 12v-13.

94

334


El bisbe, atès que el patriarca Joan de Tarragona, a requesta del bisbe i capítol

d’Urgell, ha convocat concili provincial, fa procura a Ramon de Biure,

prior de Santa Maria de Lladó, Berenguer de Portella, ardiaca de Berga i

Arnau de Mont-rodon, canonge, per al mateix concili.


335


El bisbe, atès que Seguí de Palol, que havia estat admès com a canonge de

Vilabertran per Guillem de Sexà, abat, després havia estat traslladat a

Lladó, i s’havia completat el nombre de quinze canonges, intentava tornar

a Vilabertran, declara que és canonge d’aquest lloc, però mana que es

conservi el nombre de quinze canonges.

ADG, G-10, fol. 74v-75v.

336

1337 (1336). 24 de març.

El bisbe, a precs de Ramon de Biure, prior del monestir de Lladó, cedeix a Jaume

de Canelles, clergue fill de Guillem de Canelles, cavaller, i nebot de dit

prior, els foriscapis del delme de Tregorà que li deuen Mateu Corona i

altres; el beneficiari jurà no fer composicions sense firma del bisbe f 93rv i

96rv.


337

1338 (1337). 16 de gener.

Berenguer de Maià, sagristà de Lladó, firma debitori a Francesc de Savarrés,

pellicer de Girona, de 50 sous per una pell d’anyell destinada a

Ermessenda d’Hortal, monja de Sant Daniel, amb dibuix d’animals

fantàstics.

ADG, G-13, fol. 3.

95

338

1338. 10 de març.

Al sotsveguer de Camprodon, Ramon, prior de Lladó i vicari general. Pere

Toralles, de Santa Maria de Cot, a la Valldelbac, és excomunicat per no

haver obeït la sentència de Bernat de Xesa, sagristà d’Ullà i oficial en causa

contra Guillem Vileta, rector de Santa Maria de la Cot sobre pagament de

delmes, blat de vigílies i altres; requisitòria de braç secular.

ADG, U-6, fol. 44v-45.

339

Sense Data (1338?). 10 de juliol.

Prec al braç secular d’obligar al prior de Lladó a pagar 3.300 sous de costes

processals en causa contra Bernat de Palol.

ADG, U-8, fol. 83v-84v.

340

1338 (1337). 23 de març.

Ramon, prior de Lladó i vicari general, aprova als marmessors de Pere Gaufred,

draper de Banyoles, els comptes de la marmessoria, en els quals s’inclou

llista de deutors en català.

ADG, G-13, fol. 20-21v.

341

1338. 6 d’abril.

Ramon, prior de Lladó i vicari general, a Pere Arnau, batlle de Canet (TC).

Bonanat de Garrigoles, home propi del bisbe veí d’Ullà ha denunciat que el

batlle li ha pres dues eugues que tenia a pasturar al bosc de Canet. Atès el

dret de pastura el requereix que restitueixi les eugues.

ADG, U-6, fol. 46v-47.

342


A Ramon de Biure, prior de Lladó. Nomenament de vicari general.

ADG, U-6, fol. 57v.

96

343

1339. 30 d’abril.

El bisbe, atès que havia nomenat vicari general Ramon, prior de Santa Maria de

Lladó, i més tard havia conferit el mateix càrrec a Pere de Sala, prior de

Flix, acte amb el qual entenia revocar el primer nomenament, declara

explícitament revocat el nomenament de dit prior com a vicari general.

ADG, G-14, fol. 10.

344

1340 (1339). 20 de gener.

Pere Corder, clergue de la seu, procurador de Seguí de Palol, sagristà de Lladó i

canonge de Vilabertran, demana testimoni de certes escriptures i

processos que es ressenyen, en vista a causes que el seu principal té amb

el prior de Lladó i altres.

ADG, G-14, fol. 84v-90v.

345


Vidal de Blanes, abat de Sant Feliu, i altres, amenaçats d’excomunió per

Berenguer de Cruïlles, cabiscol de la seu, sotsdelegat de gràcia papal feta a

Seguí de Palol, canonge de Vilabertran, de la sagristia de Lladó, fan

procura a favor d’Antoni de Colell i Arnau de Camós, clergues de Girona

que es troben a la cúria romana, per apel·lar de la mesura.

ADG, G-16, fol. 115v-117.

346

1344. 28 de juny.

A tots els veguers i sotsveguers. En la causa de Pere de Sala, prior dels

predicadors de Manresa i jutge apostòlic de la causa de Bernat de Palol,

prepòsit del Vilar, bisbat d’Elna, contra Ramon, prior de Lladó, aquest ha

estat excomunicat per deutes; donin auxili de braç secular.

ADG, U-8, fol. 67v-68.

97

347


A Ramon de Sala, prior dominic de Manresa i altres jutges de la causa de Bernat

de Palol, rector del Vilar, bisbat d’Elna, contra Ramon, prior de Lladó. S’ha

fet execució contra béns del monestir de Lladó, les càrregues del qual es

descriuen amb detall.

ADG, U-8, fol. 135v-136v.

348


Causa contra el prior de Lladó.

ADG, U-9, fol. 115-116v.

349

1347. 17 de març.

El bisbe fa donació a Ramon, prior de Lladó, de 500 sous, part del deute de

2.800 sous del que li té firmat debitori en 1339 Guillem de Rabós, senyor

de Rabós i fill de Perpinyà de Puig, draper de Peralada; a continuació el

prior es dona per ben pagat del salari de vicari general f 53rv.

ADG, G-19, fol. 52v-53.

350

1347. 20 de març.

El bisbe, a fi de compensar els treballs de Ramon, prior de Lladó, a favor de la

seu de Girona, li remet els salaris de notari que pogués deure a la cúria

eclesiàstica.

ADG, U-10, fol. 186.

351

1348. 11 d’abril.

Pere Carrera de Cistella reconeix ser home propi de Ramon, prior de Lladó.

ADG, G-21, fol. 7v.

98

352

1349. 27 de març.

El bisbe confirma la rectoria de Santa Maria d’Ermedàs a Pere Moner, a qui ha

estat conferida pel prior de Lladó

ADG, D-158, fol. 12.

353

1352. 5 de març.

El bisbe fa procura a favor de Guillem de Torrelles i Bonanat Sahugueda per a la

causa que té a la cúria papal contra Ramon, prior de Lladó; altra semblant

i anterior en data f 175v-176.

ADG, G-24, fol. 136.

354

1353. 22 de maig.

Ramon de Biure, prior de Lladó, presenta lletres de l’auditor de la cambra papal

que ordenen absoldre’l d’excomunió incorreguda per deute de 400 florins

que devia a Feraldo i Nicolau Doni, mercaders florentins de la cúria papal.


355


Al prior i convent de Lladó. Tenint relíquies de Sant Llambert, s’autoritza a fer-ne

festa el dia 17 de setembre, i l’indulgencia. Redacció qualificada de

“pulcherrima forma” al títol.

ADG, U-22, fol. 103v-104

356

1355. 14 de juny.

En Jaume Riera, prepòsit de Riudeperes, presta la canònica obediència al seu

prelat el reverend Ramon de Biure, prior del monestir de Lladó.


99

357


Galceran de Montcorb, vicari general, atès que Ramon, prior de Lladó, ha estat

donat com a tutor per la cort de Besalú a Arnau de Lladrera pubill,

l’autoritza a fer-ne.


358

1357. 24 de febrer.

A Bernat d’Olives, canonge de Lladó que es troba a Avinyó. Li agraeix còpia del

que proposà en consistori l’arquebisbe d’Armagh, i està convençut que la

cúria no despatxa res sense diners.

ADG, U-32, fol. 103.

359

1360. 1 de febrer.

A Berenguer d’Abella, procurador reial al ducat de Girona. El bisbe té en poder

seu Pere de Coll, canonge de Lladó, que fou bannit per dit procurador; el

prega de revocar processos contra el canonge i el bisbe farà justícia.

ADG, U-37, fol. 147v.

360


A Guillem Clar. S’accepta la seva presentació, feta pel prior de Lladó per al

benefici de la capella de Santa Maria de Palau, situada al terme de Sant

Llorenç de la Muga, fundat per Guillem de Castellet, clergue de Santa

Maria de Palau i per alguns confrares de la confraria de la mateixa capella.

ADG, U-43, fol. 14.

100

361

1360. 1 de febrer.

A Berenguer d’Abella, procurador reial al ducat de Girona. El bisbe té en poder

seu Pere de Coll, canonge de Lladó, que fou bannit per dit procurador; el

prega de revocar processos contra el canonge i el bisbe farà justícia.

ADG, U-37, fol. 147v.

362

1363. 29 d’abril.

A Guillem de Galliners, infermer i Guillem de Garrigàs, canonge de Lladó,

compradors de les rendes del prior. Paguin les 33 lliures 6 sous que han de

satisfer cada mig any del preu de la compra; són excomunicats per no

haver pagat.

ADG, U-48, fol. 46.

363

1363. 10 de juny.

A Bernat Miquel, canonge de Santa Maria de Lladó. Comissió per recuperar

escriptures de les marmessories d’Arnau Compte de Vilanant i Jaume

Cabot de Taravaus, furtades de l’església de Vilanant.


364


Capítols entre Bernat Miquel, canonge de Lladó i almoiner, i Bernat Maguessa,

també canonge, sobre l’hospital de Lladó i la distribució d’ofrenes fetes a

l’església de Sant Feliu del lloc.

ADG, U-49, fol. 238v-239.

101

365

1379. 9 d’agost.

Pere Verdaguer, canonge i candeler major del monestir de Lladó, comissionat per

reconèixer les reparacions necessàries a la casa que el prior de Lladó té a

la ciutat de Girona, traspassa la comissió a Guillem Ramon, prevere que ha

rebut concessió de la casa per 20 anys, per 40 lliures.

ADG, D-166, fol. 23.

366

1379. 23 d’agost.

Comissió per informar a fi de posar un estatut a Lladó sobre el nombre de

canonges.

ADG, U-70, fol. 343v-344.

367

1383. 30 de juny.

El bisbe convoca els abats de Roses, Colera, Vilabertran, Amer, Sant Miquel de

Fluvià i el prior de Lladó, l’abadessa de Cadins i els convents de Sant Pere

de Rodes i Santa Maria de Roses per tractar matèries d’interès comú.

ADG, U-72, fol. 40 D.

368

1385. 30 de juny.

Als clergues de Lladó. Vacant el benefici unit a la confraria de Santa Bàrbara, es

confirma la provisió feta pel prior del monestir.

ADG, U-73, fol. 39 (segona numeració).

369


A Pere Plassa, canonge, i Pere Pascol, prevere de Lladó. Comissió per informar

sobre la inversió de 4.000 sous de la cambreria que Pere de Coll, cambrer,

vol fer a Navata i Canelles, liquidant béns situats al bisbat d’Elna.

ADG, U-89, fol 2 (segona numeració).

102

370

1401. 14 d’abril.

Als clergues de Cabanelles. Possessòria del benefici de Sant Jaume de la Garriga,

vacant per òbit de Guillem Casadellà, conferit a Antoni Eimeric, clergue de

Castelló, a presentació de Berenguer, prior de Lladó.

ADG, U-101, fol. 18v (segona numeració).

371


A Bernat Guixar i Pere d’Amer, preveres de Sant Feliu de Girona. Comissió per

informar sobre la venda d’uns drets que el prior de Lladó rep a Sant

Gregori.

ADG, U-102, fol. 48v-49.

372


A Bernat Ponç, domer de Sant Feliu de Lladó. Dispensa per poder obtenir el

benefici de Santa Maria de Lladó fundat pel prior Berenguer.

ADG, U-103, fol. 97.

373


Als clergues de Santa Maria de Lladó. Possessòria del benefici fundat pel prior

Berenguer, vacant per òbit de Pere d’Amer, a favor de Bernat Ponç, a

presentació del prior Berenguer.

ADG, U-103, fol. 96v-97.

374

1407.

A Bernat Pere, canonge de Lladó. Llicència d’elegir confessor.


103

375

1407. 27 de maig.

A Pere Torrent, canonge de Santa Maria del Vilar (Elna), subjecte a Santa Maria

de Lladó. Llicència de fer la cura d’Esprac i Baussitges.

ADG, U-107, fol. 34v.

376

1457. 14 de juny.

Llicència a un canonge de Santa Maria de Lladó de prendre oficis de clergue

secular mantenint l’hàbit regular.

ADG, U-158, fol. 49.

377


Bartomeu Fuster, prior de Lladó, nomena a en Jaume Fuster prepòsit de Sant

Tomàs de Riudeperes.


378


Declaracions que aportaren Jaume Fuster, cambrer del monestir de Lladó; Felip

Riber, prevere i Felicià Riera familiar del Prior, a la causa incoada per

robatori a l’església de dit monestir.


379

1520. 16 de juliol.

Francesc Comte, donzell de Castelló, diposita 100 lliures a lluïció d'un censal del

priorat de Lladó; foren prestades a Miquel Miralles, de Sant Daniel.

ADG, U-325, fol. 143v.

104

340

1537. 27 de maig.

Joan Caselles Mitjanes de Cabanelles i Miquel Burgo, de Lladó, dipositen 10

lliures a lluïció d'un censal del prior de Lladó; foren prestades a Bartomeu

de Montagut, donzell d'Olot.

ADG, U-326, fol. 54.

341

1538. 26 d’abril.

Francesc Oliveres, pagès de Pontós, diposita 40 lliures a lluïció d'un censal del

prior de Lladó; foren prestades a Francesc de Sagarriga, donzell, senyor del

castell de Pontós.

ADG, U-326, fol. 76v.

342


La vila de Riumors diposita 203 lliures a lluïció d'un censal del priorat de Lladó;

foren prestades a Francesc de Sagarriga, senyor de Pontós, Romanyà i

Borrassà.

ADG, U-326, fol. 187v.

343

1543. 9 de febrer.

Antoni Prat, mercader de Figueres, diposita 40 lliures a lluïció d'un censal del

priorat de Lladó; foren prestades a Francesc Sagarriga, donzell de Pontós.

ADG, U-326, fol 222.

344

1545. 16 d’abril.

Pere Subirats, de Vilarig, diposita 30 lliures a lluïció d'un censal del prior de

Lladó.

ADG, U-326, fol. 287v.

105

345


El bisbe absol en Canadell, canonge de Lladó, d’haver fet violència al vicari del

monestir

ADG, D-231, fol. 94v-95.

346

1579. 26 de juny.

El vicari general confirma la col·lació feta per Jeroni Garbí, prior de Santa Maria

de Lladó, a Domènec Pardos, clergue, del benefici de Santa Maria de

Creixell, parròquia de Borrassà.

ADG, D-239, fol. 150.

347


Jeroni Garbí, prior de Santa Maria de Lladó, consenteix a la renúncia del benefici

de Santa Maria de Navata.

ADG, D-239, fol. 172v.

348

1580. 8 d’agost.

El bisbe nomena vicari general i comissiona per a visites pastorals Jeroni Garbí,

prior comanador de Santa Maria de Lladó.


349

1581. 19 de maig.

Jeroni Garbí, prior comanador de Lladó, confereix la doma de Borrassà vacant

per òbit d’Antoni Pasqual a Jeroni Brascó, prevere de Borrassà

ADG, D-240, fol. 135.

106

350

1582. 2 de juny.

El bisbe nomena Jeroni Garbí, prior de Lladó, auditor de causes pies, i Francesc

Planes, notari

ADG, D-241, fol. 71.

351

1582. 21 de juny.

Jeroni Garbí, prior de Lladó, confereix la sagristia de Lladó, vacant per òbit de

Guerau Feixes, a Antoni Quer, clergue d’Esponellà

ADG, D-241, fol. 75v.

352


Jeroni Garbí, prior de Lladó, confereix la sagristia de Lladó, vacant per òbit de

Pere Quer, a Pere Palau, clergue

ADG, D-241, fol. 93.

353

1583. 3 de març.

Jeroni Garbí, prior comanador de Lladó, confereix la sagristia de Lladó, vacant

per òbit d’Antoni Quer, a Francesc Estadella, clergue de Vic.

ADG, D-241, fol. 140v.

354

1584. 10 de gener.

Jeroni Garbí, prior de Lladó, consenteix a la resignació de la sagristia de

Borrassà.

ADG, D-242, fol. 58v.

107

355

1584. 6 d’abril.

Jeroni Garbí, prior de Lladó, consenteix a la resignació de Santa Caterina de

Lladó.

ADG, D-242, fol. 78v.

356

1584. 7 d’abril.

Pere Olivet, pagès de Borrassà, fa procura a Jeroni Garbí, prior de Lladó.

ADG, D-242, fol. 78.

357

1584. 2 de juliol.

Jeroni Garbí, prior de Lladó, confereix el benefici de Santa Maria de Creixell a

Antoni Trias, clergue.

ADG, D-242, fol. 116v.

358


Jeroni Garbí, prior de Lladó, confereix el benefici de Creixell, resignat per Narcís

Girgós, canonge de la seu, a Miquel Delriu, clergue.

ADG, D-243, fol. 1.

359

1586. 11 de juny.

Jeroni Garbí, comanador de Santa Maria de Lladó, consenteix a la resignació de

la sagristia de Borrassà.

ADG, D-245, fol. 48v.

360

1586. 26 de juny.

Jeroni Garbí, prior de Lladó, confereix el benefici de Sant Jaume de la Garriga de

Cabanelles a Miquel Pou, clergue de Borrassà.

ADG, D-245, fol. 53v.

108

361

1587. 19 de maig.

Benet Miquel, canonge i candeler de Santa Maria de Lladó, i Miquel Maura, de

Cistella, pabordes de la confraria de Sant Sadurní de Cistella, junt amb

altres de l’Estela, fan procura a Joan Pasqual, prevere, per presentar per al

seu benefici.

ADG, D-245, fol. 145.

362

1587.

Benet Miquel, canonge i cambrer de Santa Maria de Lladó, institueix a aquesta

església el benefici de l’orgue

ADG, D-9, fol. 244-249.

363

1591. 8 de març.

Jeroni Garbí confereix el diaconil de Lladó a Magí Milà, clergue de Lladó.

ADG, D-247, fol. 35.

364


Jeroni Garbí, prior de Lladó, confereix la sagristia de Sant Feliu de Lladó a

Llorenç Font, clergue de Lladó.

ADG, D-247, fol. 130.

365

1592. 10 d’abril.

Jeroni Garbí, prior de Lladó, confereix el benefici dels sants Pere i Pau del

monestir a Jaume Garbí, prevere.

ADG, D-247, fol. 178.

109

366

1592. 24 d’abril.

El vicari general confirma la col·lació feta per Jeroni Garbí, prior de Lladó, a

Baldiri Miquel, clergue, de la sagristia simple de Sant Feliu de Lladó.

ADG, D-247, fol. 183.

367

1592. 24 d’abril.

El vicari general confirma la col·lació feta per Jeroni Garbí, prior de Lladó, del

benefici de Santa Maria del Palau de Sant Llorenç de la Muga a Bartomeu

Prats, clergue.

ADG, D-247, fol. 183v.

368


El vicari general confirma la col·lació feta per Jeroni Garbí, prior de Lladó, del

benefici de Santa Maria de Creixell a Antoni Feliu Casamor.

ADG, D-248, fol. 30.

369


El vicari general confirma la col·lació del benefici de Santa Maria de Sant Llorenç

de la Muga a favor de Domènec de la Baixera, clergue de Mieres, feta pel

prior comanador de Lladó, Jeroni Garbí.

ADG, D-248, fol. 142.

370

1594. 30 de març.

El vicari general confirma la col·lació del benefici de Santa Caterina de Lladó,

feta pel prior Jeroni Garbí a Baldiri Pasqual, clergue de Lladó.

ADG, D-249, fol. 14.

110

371

1596. 25 de març.

Jeroni Garbí, prior comanador de Santa Maria de Lladó, confereix el benefici de

la Trinitat de Lladó vacant per òbit de Joan Juany, a Jaume Garbí, prevere.

ADG, D-250, fol. 55.

372

1596. 26 de març.

Execució de lletres papals que confereixen a Sebastià Bernada, clergue, una

canongia i la sagristia de Santa Maria de Lladó; la possessió, f 38v.

ADG, G-91, fol. 26.

373


Jeroni Garbí, prior de Lladó, confereix la doma de Sant Feliu de Lladó, vacant per

òbit de Bernat Colomer, a Francesc Coromines.

ADG, D-250, fol. 142.

374


Jeroni Garbí, prior de Lladó, fa procura a Jaume Garbí, beneficiat de la seu.

ADG, D-252, fol. 89.

375

1601.

El procurador de Jeroni Garbí, prior de Santa Maria de Lladó, confereix la doma

de Borrassà, vacant per òbit de Bernat Cosma, a Pere Benet Marçal, que és

confirmat i fa professió de fe.

ADG, D-254, fol. 89.

111

376

1604. 11 de maig.

Execució de lletres papals que confereixen a Antoni Caselles la canongia i

cambreria de Lladó vacant per òbit de Benet Miquel; la possessió, f 195.

ADG, G-99, fol. 192.

377

1605.

Antoni Casellas, cambrer de Santa Maria de Lladó, reconeix deure a Francesc

Vilar, botiguer de Figueres “una pota de unya de la gran bestia”, per altra

que li fou encomanada a Roma per portar-la a Pau Vilar, a Espanya.

ADG, D-258, fol. 69.

378

1605.

Miquel Amar i Joan Rodríguez, argenters de Girona, cridats per Antoni Casellas,

cambrer de Santa Maria de Lladó per peritar “una unya de la gran bestia”,

l’aproven, amb desfalc de 25 lliures.

ADG, D-258, fol. 190.

379

1606.

Jeroni Garbí, prior de Santa Maria de Lladó, confereix a Francesc Bas, clergue, el

benefici de Santa Maria de Creixell, parròquia de Borrassà, vacant per òbit

de Pere Casamor, clergue.

ADG, D-259, fol. 43v.

380

1606.

Jeroni Garbí, prior de Lladó, consenteix a la resignació del benefici de Santa

Maria de Creixell per part de Francesc Bas.

ADG, D-259, fol. 47.

112

381

1606.

Jeroni Garbí, prior de Santa Maria de Lladó, i Joan Pau, blanquer de Figueres,

que pledegen, prenen el bisbe com a àrbitre.

ADG, D-259, fol. 198v.

382

1606.

Diversos basters de Girona firmen rebut a Pere Garau, fiscal de la cúria, de 4

lliures pel transport de béns de Jeroni Garbí, prior de Lladó.

ADG, D-259, fol. 201v.

383

1607.

Jeroni Garbí, prior de Santa Maria de Lladó, fa procura a Joan Gispert per

querellar-se d’un penyorament que li féu Pere Garau, fiscal.

ADG, D-260, fol. 35v.

384

1609. 5 de febrer.

Execució de lletres papals que confereixen la coadjutoria del priorat de Lladó que

obté Jeroni Garbí, a Francesc Bas, beneficiat de Borrassà i mestre principal

del seminari.

ADG, G-105, fol. 122.

385

1609.

Ponç Terrer, clergue procurador de Jeroni Pau i Abrich, subroga en la procura

Llorenç Font, canonge de Santa Maria de Lladó.

ADG, D-262, fol. 150v.

113

386

1609.

Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, renuncia el benefici de Santa Maria

de Creixell, de Borrassà.

ADG, D-262, fol. 154.

387

1609.

Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, confereix el benefici de Creixell a

Tomàs Montserrat Robau, clergue de Begur.

ADG, D-262, fol. 191v.

388

1612.

Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, presenta per al benefici de Sant

Miquel d’Ordis, vacant per òbit de Miquel Pou, Galceran Bas, clergue de

Barcelona.

ADG, D-265, fol. 293v.

389

1612.

Galceran Bas, clergue de Barcelona, exhibeix la col·lació que Francesc Bas, prior

de Santa Maria de Lladó, li ha fet del benefici de Santa Caterina de Lladó.

ADG, D-265., fol. 325.

390

1613.

Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, fa procura a Narcís Garreta,

beneficiat de la seu.

ADG, D-266, fol. 175.

114

391

1613.

Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, confereix el benefici de Santa

Caterina a Miquel Guillaumes, clergue.

ADG, D-266, fol. 186v.

392

1615.

Miquel Guillaumes insta la confirmació de la col·lació que Francesc Bas, prior de

Santa Maria de Lladó, li ha fet del benefici de Santa Maria de Creixell,

vacant per òbit d’Antoni Feliu Casamor.

ADG, D-268, fol. 427.

393

1616.

El vicari general dona territori a Llorenç Font, canonge de Santa Maria de Lladó,

jutge emfitèutic de Francesc Bas, prior d’aquesta església.

ADG, D-269, fol. 471.

394

1617.

Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, consenteix a la renuncia del benefici

de Santa Maria de Navata que es proposa de fer Sebastià Valls.

ADG, D-270, fol. 150v.

395

1619.


de Santa Caterina de la seva església i del de Santa Maria de Creixell per

part de Miquel Guilleumes.

ADG, D-272, fol. 347.

115

396

1620.

Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, consenteix a la renuncia de la

sagristia de Sant Feliu de Lladó per part de Narcís Pla.

ADG, D-273, fol. 169.

397

1621.

Nicolau Cabedo, prior de Sant Pere Cercada, confereix la rectoria de Vallcanera,

vacant per òbit de Francesc Ballell, a Felip Cases, clergue de Lladó.

ADG, D-276, fol. 9.

398

1622.

Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, consenteix a la resignació del

diaconil de Sant Feliu de Lladó per part de Francesc Torres.

ADG, D-277, fol. 56v.

399

1622.


de Santa Maria de Navata per part de Pere Quadrós.

ADG, D-277, fol. 101.

400

1623.

Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, consenteix a la resignació del

benefici de Santa Maria de Creixell per part d’Honorat Transfort.

ADG, D-278, fol. 138v.

116

401

1623.

Miquel Guilleumas, rector de Sant Pol de la Bisbal, insta la confirmació de la

col·lació que li ha fet Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, del

benefici de Santa Maria de Pontós, vacant per òbit de Joan Gifre.

ADG, D-278, fol. 188v.

402

1624.

Jeroni Mallol, rector de Cornellà, insta la confirmació del benefici de Sant

Llambert de Santa Maria de Lladó que li ha conferit Francesc Bas, prior de

la casa.

ADG, D-279, fol. 91v.

403

1625.

Jeroni Mallol, clergue de Cornellà, insta la confirmació de la col·lació del benefici

de Santa Caterina de Santa Maria de Lladó, que ha rebut de Francesc Bas,

prior.

ADG, D-280, fol. 71v.

404

1625.

Jeroni Mallol, clergue de Cornellà, insta la confirmació de la sagristia de Sant

Feliu de Lladó, vacant per òbit de Narcís Pla, clergue, que li ha conferit

Francesc Bas, prior de Lladó.

ADG, D-280, fol. 108.

405

1626.

Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, i altres, fan procura a favor de

Bartomeu Pons, sagristà de Fortià, per a un possible arrendament de la

cúria.

ADG, D-281, fol. 4.

117

406

1628.

Antic Ballart, rector de l’Estela, institueix un personat a convertir en misses a

celebrar a Sant Feliu de Lladó, dotat amb 200 lliures.

ADG, D-283, fol. 189v.

407

1629.

Antic Ballart, sagristà de Santa Maria de Lladó, fa professió de fe, 1629.

ADG, D-284, fol. f 23.

408

1629.

Magí Quintana, canonge de Santa Maria de Lladó, fa procura a Josep Juallar.

ADG, D-284, fol. 56.

409

1631.

Francesc Bas, prior de Lladó, consenteix a la resignació del benefici de Sant

Llambert de la seva església per part de Jeroni Mallol, rector de Cornellà.

ADG, D-286, fol. 3.

410

1631.

El vicari general confirma a Baldiri Pasqual una canongia de Santa Maria de

Lladó, vacant per òbit de Llorenç Font, que li ha conferit Francesc Bas,

prior de la referida església.

ADG, D-286, fol. 158v.

411

1632.

Francesc Bas, prior de Lladó, consenteix a la resignació del benefici de Sant

Miquel d’Ordis per part de Josep de Puigmarí, prevere.

ADG, D-287, fol. 54.

118

412

1636.

Francesc Bas, prior de Lladó, confereix la doma de Borrassà, vacant per òbit de

Sebastià Ferrarons, a Joan Coll, clergue d’Avinyonet.

ADG, D-291, fol. 154v.

413

1637.

Joan B. Prats, familiar del bisbe, segrestador del priorat de Lladó, per òbit de

Francesc Bas, fa procura a Pere Joan Pasqual, rector de Sant Feliu de

Lladó.

ADG, D-292, fol. 103.

414

1637.

El vicari general confirma la translació d’un personat de 20 lliures de pensió,

fundat per Pere Puig, sagristà de Navata, llegat per Francesc Bas, prior de

Lladó, a favor de Jeroni Caus, clergue de Barcelona resident a Roma.

ADG, D-292, fol. 140v.

415

1637. 4 de maig.

Joan Baptista Jordà, clergue, infermer de Santa Maria de Lladó, fa procura a Joan

Miquel, canonge d’Elna, per a plets a Roma.

ADG, G-124, fol. 133.

416

1638.

Antoni Jordana, beneficiat de Sant Feliu de Girona, marmessor de Francesc Bas,

prior de Santa Maria de Lladó, funda un personat de quinze lliures de

renda, a convertir en aniversaris a celebrar a Santa Maria de Lladó.

ADG, D-293, fol. 150.

119

417

1638.

Antoni Jordana, beneficiat de Sant Feliu de Girona, institueix de la marmessoria

de Francesc Bas, prior de Santa Maria de Lladó, uns ciris perpetus dotats a

Santa Maria de Lladó, amb 70 lliures.

ADG, D-293, fol. 152v.

418

1640. Joan B.

Jordà, canonge de Lladó, insta la col·lació del benefici de Santa Maria de

Borrassà, vacant per òbit de Joan Nadal, al que ha estat presentat per

Benet Simon, sagristà de Borrassà.

ADG, D-295, fol. 1v.

419

1642.

Joan B. Jordà, canonge de Lladó, insta la col·lació del benefici de Sant Sadurní de

Cistella, al qual ha estat presentat per Jeroni Puig, cònsol de Cistella.

ADG, D-297, fol. 50v.

420

1644. 28 de juliol.

Francesc Riera, prior de Lladó, jura fidelitat a la Santa seu.

ADG, G-127, fol. 177.

421

1645.

Bartomeu Matacàs, sagristà de Lladó, fa professió de fe.

ADG, D-300, fol. 33.

120

422

1648.

Francesc Riera, prior de Lladó, confereix el benefici de Santa Maria de la Vall de

la capella del Palau (Sant Llorenç de la Muga), vacant per òbit de

Domènec Vaixeras, a Joan Coll Vilar, clergue de Cistella.

ADG, D-303, fol. 248v.

423

1649.

Joan B. Jordà, canonge infermer de Lladó, renuncia la capellania de Pujals dels

Cavallers.

ADG, D-304, fol. 230.

424

1649.

Francesc Riera, prior de Lladó, confereix el benefici de Santa Caterina de la seva

església a Pacià Vidal, clergue de Barcelona.

ADG, D-304, fol. 299.

425

1652.

Joan B. Jordà, canonge de Lladó, renuncia el benefici dels sants Pere i Pau de la

seva església.


426

1652.

Joan B. Jordà, canonge de Lladó, insta la confirmació del benefici de Santa

Caterina de la seva església, que li ha conferit Bernat Bosser, prior.

ADG, D-307, fol. 5.

121

427

1652.

Andreu Busquets, cambrer de Santa Maria de Lladó, fa professió de fe.

ADG, D-307, fol. 49v.

428

1653.

Francesc Nebot, clergue de Figueres, insta la col·lació del benefici de la sagristia

de Lladó, vacant per òbit de Francesc Galí, al que ha estat presentat per

Bernat Bosser, prior de Santa Maria de Lladó.

ADG, D-308, fol. 132v.

429

1653.

Antoni Miquel clergue, insta la confirmació del diaconil de Sant Feliu de Lladó,

que li ha conferit Bernat Bosser, prior de Santa Maria de Lladó.

ADG, D-308, fol. 154.

430

1653.

Joan B. Jordà, canonge de Lladó, insta la col·lació del benefici de Sant Miquel de

Sant Llorenç de la Muga, vacant per òbit de Bartomeu Gelabert, al que ha

estat presentat per Gabriel de Llupià, procurador de Joan Figueres, domer

de Sant Llorenç i de Francesc Gayolà, notari del mateix lloc.

ADG, D-308, fol. 161.

431

1654.

Bernat Bosser, prior de Lladó, confereix la sagristia de Borrassà, vacant per òbit

de Jaume Bordas, a Miquel Serra, clergue d’Argelaguer.

ADG, D-309, fol. 13v.

122

432

1654.

Bartomeu Matacàs, sagristà de Santa Maria de Lladó, insta la confirmació del

benefici de Santa Maria del Palau de Sant Llorenç de la Muga, vacant per

òbit d’Isidre Bellvilar, que li ha conferit Bernat Bosser, prior de Lladó.

ADG, D-309, fol. 27.

433

1654.

Antoni Jordà, canonge de Santa Maria de Lladó, insta la confirmació del benefici

dels sants Pere i Pau de la seva col·legiata, que li ha conferit Bernat Bosser.

ADG, D-309, fol. 53v.

434

1654.

Bernat Bosser, prior de Lladó, confereix la rectoria d’Ermedàs, vacant per òbit de

Blai Colomer, a Joan Maimí, prevere de Cassà de la Selva.

ADG, D-309, fol. 263v.

435

1658.

Bernat Bosser, prior de Santa Maria de Lladó, confereix el benefici de Sant Jaume

de la Garriga, parròquia de Cabanelles, vacant per òbit de Pere Coderch i

Colom, a Josep Rovira, clergue de Lladó.

ADG, D-313, fol. 20.

436

1659.

Salvi Estanyol Batlle, canonge de la seu, insta la confirmació de la doma simple

de Santa Maria de Castelló, vacant per òbit de Bernat Bosser, prior de

Santa Maria de Lladó, que li ha conferit Narcís Frigola, canonge, paborde

de febrer de la seu.

ADG, D-314, fol. 104.

123

437

1661.

Josep Rovira, clergue de Lladó, insta la confirmació del benefici de Sant Miquel

de Sant Feliu de Lladó, vacant per renuncia d’Antoni Miquel, prevere i

organista, que li ha conferit Joan Lleopart, prior de Santa Maria de Lladó.

ADG, D-316, fol. 134.

438

1662. 13 de febrer.

Joan Lleopart, prior de Lladó, pren possessió del benefici dels sants Bernat i

Antoni de la seu.

ADG, G-129, fol. 280.

439

1663.

Bartomeu Matacàs, canonge de Santa Maria de Lladó, insta la confirmació del

benefici de Santa Maria del Palau de Sant Llorenç de la Muga que li ha

conferit Joan Lleopart, prior de Lladó.

ADG, D-318, fol. 37v.

440

1666.

El bisbe remet tota mena de culpes a Joan Lleopart, prior de Santa Maria de

Lladó.

ADG, D-321, fol. 65.

441

1666.

Andreu Busquets, cambrer de Santa Maria de Lladó, insta la col·lació del benefici

de Santa Caterina de Lladó, vacant per òbit de Francesc Xicardo, al qual

ha estat presentat per Joan Lleopart, prior de Santa Maria.

ADG, D-321, fol. 189.

124

442

1667.

Andreu Busquets, cambrer de Santa Maria de Lladó, insta la confirmació del

benefici de Santa Caterina, vacant per òbit de Francesc Xicardo, que li ha

conferit Joan Lleopart, prior de Lladó.

ADG, D-322, fol. 48.

443

1667.

El bisbe confirma la col·lació de la doma de Borrassà, vacant per òbit de Miquel

Olivet, feta a Joan Maliant, clergue, per Joan Lleopart, prior de Santa

Maria de Lladó.

ADG, D-322, fol. 146v.

444

1668.

El vicari general aprova una causa pia fundada per Baldiri Miquel, actualment

canonge de Santa Maria de Lladó.

ADG, D-323, fol. 26v.

445

1671.

Joan Lleopart, prior de Santa Maria de Lladó, confereix les domes unides de Sant

Feliu de Lladó, vacant per òbit de Pere Joan Pasqual, a Francesc Duran,

clergue de Miralles (Vic).

ADG, D-326, fol. 192.

446

1672.

Joan Lleopart, prior de Santa Maria de Lladó, permuta el benefici dels sants

Antoni i Bernat de la seu amb Jaume Sampsó, obtentor d’un personat

fundat per ell mateix.

ADG, D-327, fol. 32v.

125

447

1672.

Joan Lleopart, prior de Lladó, atès que el seu predecessor, Francesc Bas, havia

fundat una servitud per netejar les estovalles dels altars, el cedeix el dret

de patronat al capítol de canonges de Santa Maria de Lladó.

ADG, D-327, fol. 295.

448

1675.

Josep Torrecabota, prior de Lladó, fa procura a Onofre Melcion, canonge de la

seu.

ADG, D-330, fol. 243.

449

1677.

Josep Torracabota, prior de Lladó, permuta el benefici dit porteria de la seu amb

Jaume Puig, obtentor del benefici de Santa Elena de la seu.


450

1677.

El vicari general aprova una concòrdia passada entre Francesc Bas, prior de

Lladó, i els canonges de la col·legiata.

ADG, D-332, fol. 222.

451

1678.

Jaume Calderó, procurador de Josep Torrecabota, prior de Lladó, confereix una

canongia de Lladó, vacant per òbit de Baldiri Miquel, a Jaume Puig,

prevere de Malla (Vic).

ADG, D-333, fol. 63v.

126

452

1678.

Jaume Puig, canonge de Santa Maria de Lladó, fa professió de fe.

ADG, D-333, fol. 126v.

453

1679.

Josep Torracabota, prior de Lladó, consenteix a la resignació de la sagristia

simple de la seva església per part de Francesc Nabot.

ADG, D-334, fol. 177.

454

1681.

Josep Torrecabota, prior de Lladó, insta la col·lació d’una servitud dita de Sant

Isidre fundada per Francesc de Bas, antic prior de Lladó.

ADG, D-336, fol. 240v.

455

1682.

Joan B. Jordà, canonge de Lladó, insta la col·lació del benefici de Santa Maria de

Cos de Montagut, vacant per matrimoni de Jaume Llavanera, al qual ha

estat presentat per Agustín Bernardo Pérez de Pomar, comte de Montagut.

ADG, D-337, fol. 263.

456

1682. 17 d’agost.

Execució de lletres papals que confereixen la sagristia de Santa Maria de Lladó a

Jaume Cases.

ADG, G-138, fol. 27.

127

457

1685.

Miquel Santamans, clergue de Sant Vicenç de Calders, insta la col·lació de la

sagristia simple de Sant Feliu de Lladó, vacant per òbit de Jaume Font, al

qual ha estat presentat per Josep Torracabota, prior de Santa Maria de

Lladó.

ADG, D-340, fol. 255v.

458

1688.

Llorenç Creixell, cambrer de Santa Maria de Lladó, fa procura a Josep Cellera,

jurista de Girona.

ADG, D-343, fol. 89.

459

1688. 7 d’agost.

El bisbe i el vicari general apel·len de lletres del nunci que els ordena

comparèixer en causa introduïda pel prior de Lladó sobre el Subsidi.

ADG, G-140, fol. 73.

460

1689.

Gabriel de Montenegro, prevere, insta la col·lació del benefici de Santa Caterina

de Santa Maria de Lladó, vacant per òbit de Felicià Pi, al qual ha estat

presentat per Josep Torracabota, prior de Lladó.

ADG, D-344, fol. 142v.

461

1689.

Rafael Torrecabota, clergue de Vic, insta la col·lació del benefici dels sants Pere i

Pau de Lladó, vacant per òbit de Salvador Pujades, al qual ha estat

presentat per Josep Torrecabota, prior de Lladó.

ADG, D-344, fol. 213v.

128

462

1690.

Jacint Marquet, clergue de Barcelona, insta la col·lació del benefici de Sant

Miquel d’Ordis, vacant per òbit de Salvador Pujades, al qual ha estat

presentat per Josep Torracabota, prior de Lladó.

ADG, D-345, fol. 30v.

463

1694.

Aleix Garau, clergue d’Ordis, insta la col·lació del benefici de Santa Maria del

recó de Navata, al qual ha estat presentat per Josep Torracabota, prior de

Lladó.

ADG, D-349, fol. 163v.

464

1696.

Germà Forcades, clergue de Perpinyà, insta la col·lació de la canongia i cambreria

de Lladó, vacant per òbit de Llorenç Creixell, al qual ha estat presentat per

Josep Torracabota, prior de la col·legiata.

ADG, D-351, fol. 116.

465

1699.

Miquel Santamans, prior de Santa Maria de Lladó, confereix la sagristia de Sant

Feliu de Lladó, vacant per renúncia, a Josep Osona, clergue de Caldes de

Montbui.

ADG, D-353, fol. 220v.

466

1700.

Ignasi Martí i Pou, clergue d’Hostalric, insta la col·lació del benefici de Santa

Caterina de Lladó, vacant per òbit de Gabriel Montenegro, al qual ha estat

presentat per Miquel Santamans, prior de la col·legiata.

ADG, D-354, fol. 94.

129

467

1701.

Josep Cros, clergue de Lladó, insta la col·lació del diaconil de Sant Feliu de Lladó,

vacant per renuncia de Josep Miquel, cambrer de la col·legiata, al qual ha

estat presentat per Miquel Santamans, prior de la mateixa col·legiata.

ADG, D-355, fol. 60.

468

1701.

Josep Roura, prevere resident a Barcelona, insta la col·lació del benefici de Sant

Miquel d’Ordis, al qual ha estat presentat per Miquel Santamans, prior de

Lladó.

ADG, D-355, fol. 141v.

469

1702.

Ignasi Costa, clergue de Besalú, insta la col·lació del benefici de Santa Maria

Antiga de Navata, al qual ha estat presentat per Miquel Santamans, prior

de Lladó.

ADG, D-356, fol. 107.

470

1706.

Francesc Falgàs, clergue de Segueró, permuta un personat fundat per ell mateix

amb Antoni Sivilla, obtentor de la cambreria de Santa Maria de Lladó.

ADG, D-360, fol. 81v.

471

1706.

Gaspar Casadevall, segrestador del priorat de Lladó, promet al vicari general

donar comptes del segrest.

ADG, D-360, fol. 176.

130

472

1723. 31 de març.

Hom alça el segrest del priorat de Lladó i del benefici de Sant Andreu de la seu

que obté Joan de Roquer.

ADG, G-150, fol. 130.

473

1727.

Pere Masgrau permuta un personat fundat per ell mateix amb Joan Fàbrega,

canonge sagristà de Lladó, obtentor del benefici de la Santa Creu de la seu.

ADG, D-381, fol. 168.

474


Execució de lletres papals que confereixen la coadjutoria del priorat de Santa

Maria de Lladó que obté Joan Roquer i Codina a Miquel de Duran i

Muxiga, clergue de Barcelona.

ADG, G-152, fol. 142-144.

475

1732.

Antoni Vernich, clergue de Serinyà, insta la col·lació del benefici de Santa Maria

Antiga de Navata, al qual ha estat presentat per Joan de Roquer i Codina,

prior de Lladó.

ADG, D-386, fol. 151v.

476

1738.

Tomàs Verdaguer, prior de Santa Maria de Lladó, confereix una canongia i la

sagristia de la seva església, vacant per òbit de Joan Fàbrega, prevere, a

Carles Bensi, familiar del bisbe.

ADG, D-392, fol. 63v.

131

477

1738.

Tomàs Verdaguer, prior de Santa Maria de Lladó, consenteix a la resignació de la

rectoria de Sant Feliu de Lladó per part de Pere Roca.

ADG, D-392, fol. 89v.

478

1739.

Tomàs Verdaguer, prior de Santa Maria de Lladó, consenteix a la resignació del

benefici de Sant Miquel d’Ordis per part de Salvador Mateu, clergue.

ADG, D-393, fol. 63v.

479

1739.

El bisbe nomena vicari general Tomàs Verdaguer, prior de Lladó.

ADG, D-393, fol. 243v.

480

1740.

Isidre Horteu i Bertran, ardiaca major, fa procura a Tomàs Verdaguer, prior de

Santa Maria de Lladó, vicari general.

ADG, D-394, fol. 84.

481

1741.

Tomàs Verdaguer, prior de Lladó, fa procura a Domènec Buixons, notari de

Girona.

ADG, D-395, fol. 72v.

132

482

1742.

Tomàs Verdaguer, prior de Santa Maria de Lladó, confereix una canongia

d’aquesta col·legiata, vacant per òbit de Joan Vinyes, prevere, a Mateu

Massanet, prevere.

ADG, D-396, fol. 125.

483

1743.

Salvador Cros, escolar de Lladó, funda un personat dotat amb 25 lliures.

ADG, D-397, fol. 25.

484

1743.

El prior de Lladó, Tomàs Verdaguer [vicari general] confereix la sagristia de

Borrassà, vacant per òbit de Salvi Frigola, a Ponç Torras, prevere.

ADG, D-397, fol. 37v.

485

1743.

Narcís Sabater, canonge de Santa Maria de Lladó, fa procura a Sebastià Puig,

escolar de Girona.

ADG, D-397, fol. 55v.

486

1743.

Els examinadors sinodals declaren hàbil Salvador Cros, clergue de Lladó, per a la

sagristia de Santa Maria de Lladó.

ADG, D-397, fol. 84v.

133

487

1743.

Salvador Cros, clergue de Lladó, augmenta amb 585 lliures l’anterior personat.

ADG, D-397, fol. 93.

488

1743.

Salvador Cros permuta l’anterior personat i un altre fundat per ell mateix amb

Narcís Sabater, obtentor d’una canongia i de la sagristia curada de Santa

Maria de Lladó.

ADG, D-397, fol. 93v.

489

1743. 19 d’abril.

Execució de lletres papals que confereixen el benefici de Sant Antoni de Palamós

a Narcís Sabater, canonge de Lladó.

ADG, G-156, fol. 17v.

490

1746.

Tomàs Verdaguer, prior de Lladó, fa procura a Martirià Claramunt, prevere.

ADG, D-400, fol. 163v.

491

1748.

El vicari general confirma la col·lació feta per Tomàs Verdaguer, prior de Santa

Maria de Lladó, del benefici de Sant Jaume de la Garriga (Cabanelles),

vacant per òbit de Pere Vilar, prevere, a favor de Pau Isart i Fons, clergue

de Barcelona.

ADG, D-402, fol. 156v.

134

492

1749.

Tomàs Verdaguer, prior de Santa Maria de Lladó, consenteix a la resignació del

benefici de Sant Llambert de la seva col·legiata.

ADG, D-403, fol. 91v.

493

1753.

Tomàs Verdaguer, prior de Santa Maria de Lladó, confereix el benefici de Santa

Maria del castell de Pontós, traslladat a la parroquial de Pontós, vacant per

òbit de Mateu Massanet, a Miquel Planellas, clergue de Sant Martí Vell.

ADG, D-407, fol. 46.

494

1754.

Tomàs Planell, prevere resident a Madrid, insta la col·lació de la cambreria de

Lladó, vacant per òbit de Francesc Martí, a la qual ha estat nomenat pel

rei.

ADG, D-408, fol. 83v.

495

1754.

Francesc Vueltaflores, resident a Girona, procurador de Tomàs Planell,

substitueix en la procura Narcís Ros, canonge de Lladó.

ADG, D-408, fol. 84v.

496

1754.

Tomàs Planell, prevere resident a Madrid, insta la col·lació d’una canongia i la

cambreria de Santa Maria de Lladó, vacant per òbit de Francesc Martí, a la

qual ha estat nomenat pel rei.

ADG, D-408, fol. 111.

135

497

1756.

Vilademires. Miquel. Narcís Ros i Caner, canonge de Lladó, presentat pels obrers.

ADG, A-77, fol. f 15.

498

1756.

Narcís Ros i Caner, canonge de Lladó, insta la col·lació del benefici de Sant

Miquel de Vilademires, vacant per òbit de Jeroni Parrot, al qual ha estat

presentat pels obrers de la parròquia.

ADG, D-410, fol. 101.

499

1758.

Joan Torrà, prevere, insta la col·lació d’una canongia i de la sagristia de Lladó,

vacant per òbit de Salvador Cros, a la qual ha estat nomenat pel rei.

ADG, D-412, fol. 270v.

500

1759.

Joan Torrà, canonge sagristà de Santa Maria de Lladó, fa professió de fe.

ADG, D-413, fol. 8.

501

1760.

Joan Vilardell, sagristà de Santa Maria de Lladó, fa professió de fe.

ADG, D-414, fol. 201v.

502

1761.

El vicari general confirma la col·lació de la rectoria de l’Estela feta per Tomàs

Verdaguer, prior de Santa Maria de Lladó, a favor de Jaume Carreres.


136

503

1762. 21 d’abril.

Certificació de la llista de persones elegides com a jutges sinodals, tots canonges

de la seu excepte Tomàs Verdaguer, prior de Lladó, i Marian Pou, vicari

general.

ADG, G-160, fol. 196v.

504

1763.

Tomàs Llavanera, Frigola i Verdaguer, escolar de Lladó, insta la col·lació del

benefici reduït a pius llegat de Sant Miquel d’Ordis, vacant per òbit de

Bartomeu Torrent, clergue, al qual ha estat presentat per Tomàs

Verdaguer, prior de Santa Maria de Lladó.

ADG, D-417, fol. 145v.

505

1763.

Ordis. Miquel, fundat per Arnau d'Ordis. Tomàs Frigola i Verdaguer, estudiant de

Lladó, presentat per Tomàs Verdaguer, prior de Lladó.

ADG, A-84, fol. 169.

506

1765.

Joan Vilardell, canonge estat de Lladó, insta la col·lació de la rectoria de Darnius,

vacant per òbit d’Agustí Mas, a la qual ha estat nomenat pel rei.

ADG, D-419, fol. 442.

507

1766.

Pere Barraca insta la col·lació de la sagristia de Santa Maria de Lladó, vacant per

promoció de Joan Vilardell, a la qual ha estat nomenat pel rei.

ADG, D-420, fol. 29.

137

508

1766.

Pere Barraca, sagristà de Santa Maria de Lladó, fa professió de fe.

ADG, D-420, fol. 33.

509

1782.

Francesc Figueres, fuster de Lladó, fa patrimoni a Miquel Figueres.

ADG, D-437, fol. 201.

510

1785.

El vicari general confirma la col·lació d’una canongia de Santa Maria de Lladó,

vacant per òbit de Pere Lliurella, feta pel capítol a Narcís Ros i Caner.

ADG, D-353, fol. 107.

511

1788.

El vicari general confereix el priorat de Santa Maria de Lladó, vacant per òbit de

Tomàs Verdaguer, a Narcís Ros i Caner, a presentació reial.

ADG, D-443, fol. 45.

512

1788.

Narcís Ros, prior de Lladó, fa professió de fe.

ADG, D-443, fol. 117.

513

1790.

Joan Cortada, clergue de Vilademires, insta la col·lació del benefici de Sant

Miquel de Vilademires, reduit a pius llegat, vacant per òbit de Narcís Ros i

Caner, prior de Santa Maria de Lladó, a presentació dels obrers de la

parròquia.

ADG, D-445, fol. 30.

138

514

1790.

El vicari general confereix el priorat de Lladó, vacant per òbit de Narcís Ros i

Caner, a Pere Barraca, sagristà de la mateixa col·legiata, a presentació

reial.

ADG, D-445, fol. 180.

515

1791.

Joan Serrallés, sagristà de Lladó, fa professió de fe.

ADG, D-446, fol. 150v.

516

1791.

El vicari general confereix la cambreria de Lladó, vacant per òbit de Francesc

Solsona, a Ignasi Ros i Perpinyà, prevere, a presentació reial.

ADG, D-446, fol. 237.

517

1800.

Col·lació de la sagristia de Lladó, vacant per promoció de Joan Serrallés, a favor

de Francesc Barceló, prevere de Vilallonga.

ADG, D-455, fol. 250.

139

Censals de Santa Maria

518

1394. 13 de febrer.

Als confrares de la confraria de Sant Llambert de Lladó. Llicència de comprar 80

sous de renda censal.


519

1500. 17 de juliol.

El comú de Siurana diposita 20 lliures a lluïció d'un censal del benefici de Sant

Llambert de Lladó.

ADG, U-324, fol. 224.

520


Miquel Ros i Joan Creixell, de Cabanelles, dipositen 6 lliures a lluïció d'un censal

dels Aniversaris i la sagristia de Santa Maria de Lladó.


521

1506. 15 de gener.

Gaufred diposita 27 lliures a lluïció d'un censal dels aniversaris de Lladó; foren

prestades a Pere de Foixà, senyor del castell de Romanyà d'Empordà.

ADG, U-325, fol. 21.

522

1509. 19 d’abril.

Pere Escanat, prevere de Cistella, diposita 4 lliures a lluïció d'un censal de

l'almoina de Lladó.

ADG, U-325, fol. 54.

140

523

1520. 16 de juliol.

Francesc Comte, donzell de Castelló, diposita 100 lliures a lluïció d'un censal del

priorat de Lladó; foren prestades a Miquel Miralles, de Sant Daniel.

ADG, U-325, fol. 143v.

524

1521. 11 d’abril.

Antoni Pasqual, prohom de Lladó, diposita 17'5 lliures a lluïció d'un censal de la

sagristia de Sant Feliu de Lladó; foren prestades a Bartomeu Serra, de

Lladó.

ADG, U-325, fol. 153.

525

1523. 8 de juliol.

Pere Escanat, prevere de Cistella, diposita 10 lliures a lluïció d'un censal dels

aniversaris de Cistella; foren prestades a Antoni Ceravosa, de Lladó.

ADG, U-32, fol. 164v.

526

1537. 27 de maig.

Joan Caselles Mitjanes de Cabanelles i Miquel Burgo, de Lladó, dipositen 10

lliures a lluïció d'un censal del prior de Lladó; foren prestades a Bartomeu

de Montagut, donzell d'Olot.

ADG, U-326, fol. 54.

527

1537. 2 de juny.

Antoni Costa, de Ventajol, i Baldiri Albussà, de Lligordà, dipositen 12 lliures a

lluïció d'un censal dels aniversaris de Lladó.

ADG, U-326, fol. 54v.

141

528


Pere Jonquer i Jaume Ferrer, de Vilanant, dipositen 4 lliures a lluïció d'un censal

del diaconil de Lladó.

ADG, U-326, fol. 66v.

529

1538. 26 d’abril.

Francesc Oliveres, pagès de Pontós, diposita 40 lliures a lluïció d'un censal del

prior de Lladó; foren prestades a Francesc de Sagarriga, donzell, senyor del

castell de Pontós.

ADG, U-326, fol. 76v.

530

1539. 16 d’abril.

Pere Estany àlies Rovira, de Lladó, diposita 20 lliures a lluïció d'un censal del

benefici de Santa Maria de Cabanelles; foren prestades a Esteve Agustí, de

Sords.

ADG, U-326, fol. 107.

531

1540. 26 de gener.

Antoni Sorrellat d'Orfes diposita 10 lliures a lluïció d'un censal del benefici de

Sant Llambert de Lladó; foren prestades a Antoni Torrent, de Canet d'Adri.

ADG, U-326, fol. 136v.

532


Antoni Argelich, de Figueres, diposita 25 lliures a lluïció d'un censal dels

aniversaris de Figueres; foren prestades a Guillem Llavanera i altres de

Lladó.

ADG, U-326, fol. 160v.

142

533


La vila de Riumors diposita 203 lliures a lluïció d'un censal del priorat de Lladó;

foren prestades a Francesc de Sagarriga, senyor de Pontós, Romanyà i

Borrassà.

ADG, U-326, fol. 187v.

534

1543. 9 de febrer.

Antoni Prat, mercader de Figueres, diposita 40 lliures a lluïció d'un censal del

priorat de Lladó; foren prestades a Francesc Sagarriga, donzell de Pontós.

ADG, U-326, fol 222.

535


La vila de Sant Llorenç de la Muga diposita 100 lliures a lluïció d'un censal dels

aniversaris de la seva parròquia; foren prestades a Guillem Llavanera,

Sebastià Segols i Joan Oliver, tots de Lladó.

ADG, U-326, fol. 243v.

536


Miquel Brujó, de Lladó, diposita 7 lliures a lluïció d'un censal dels aniversaris

d'Avinyonet i Vilanant; foren prestades a Esteve Vilanova, de Navata.

ADG, U-326, fol. 248.

537

1544. 26 de maig.

Pere Carbonell, calsater de Figueres, diposita 11 lliures a lluïció d'un censal del

benefici de Sant Llambert de Lladó; foren prestades a Joan Codonyer,

d'Anglès.

ADG, U-326, fol. 267.

143

538

1545. 16 d’abril.

Pere Subirats, de Vilarig, diposita 30 lliures a lluïció d'un censal del prior de

Lladó.

ADG, U-326, fol. 287v.

539

1547. 2 de juny.

La vila de Lladó diposita 172 lliures a lluïció d'un censal dels aniversaris de Sant

Llorenç de la Muga; foren prestades a Bartomeu Padrola, estudiant

d'Albons.

ADG, U-326, fol. 322.

540

1669.

Els marmessors de Pere Lliurella, pagès de Lladó, venen a Joan Castellar, domer

de Vilanant, un censal de 110 lliures.

ADG, D-324, fol. 108.

541

1669.

Joan Castellar, domer de Vilanant, funda misses a Sant Feliu de Lladó dotades

amb un censal de 110 lliures.

ADG, D-324, fol. 109v.

542

1671.

El vicari general aprova un censal de 5 lliures venut per Miquel Prats, paraire de

Lladó, als administradors de les entorxes dels combregars d’aquest lloc.

ADG, D-326, fol. 154.

144

543

1671.

El vicari general aprova un censal de 10 lliures venut per Miquel Prats, dit, als

administradors de la caritat comú de Lladó.

ADG, D-326, fol. 154v.

544

1675.

El vicari general aprova un censal de 80 lliures venut per Llambert Cros, paraire

de Lladó, als aniversaris de Santa Maria de Lladó.

ADG, D-330, fol. 96.

145

Beneficis de Santa Maria de Lladó Advocació desconeguda

545

1331. 17 d’agost.

A Hug de Cruïlles, abat de Sant Feliu. A instància de Guillem Caragol, obtentor

del benefici que Bernat de Lladó, cavaller, instituí a Santa Maria de Lladó,

es requerí Jaume de Llampaies, rector de Premià (Barcelona) que no

difamés dit Caragol, dient que no tenir dret al benefici. Comissió per

procedir judicialment.

ADG, U-4, fol. 179.

Sant Miquel

546

1332. 26 d’agost.

Al prior de Lladó. Vacant el benefici de Sant Miquel del monestir per renúncia de

Joan de Bosch, el bisbe nomena Pere Joan.

ADG, U-5, fol. 50v.

547

1430. 4 de maig.






ADG, U-130, fol. 83.

146

1385. Santa Bàrbara

548

1385. 30 de juny.

Als clergues de Lladó. Vacant el benefici unit a la confraria de Santa Bàrbara, es

confirma la provisió feta pel prior del monestir.


549

1710.

Josep Brujó permuta un personat fundat per ell mateix amb Pau Boadella, prevere

natural de Salitja, obtentor del benefici diaconil de Santa Bàrbara de Lladó.

ADG, D-364, fol. 168.

1400. Santa Caterina

550


A Francesc Clar, beneficiat de Santa Caterina de Santa Maria de Lladó. Llicència

d’absentar-se durant un any.


551

1760. 18 de juliol.

Unió de dos beneficis, de Sant Llambert i de Santa Caterina, al de l’organista de

Lladó.

ADG, G-159, fol. 274v.

147

1403. Santa Maria, fundat pel prior

552


A Bernat Ponç, domer de Sant Feliu de Lladó. Dispensa per poder obtenir el

benefici de Santa Maria de Lladó fundat pel prior Berenguer.

ADG, U-103, fol. 97.

1353. Sant Llambert

553


Al prior i convent de Lladó. Tenint relíquies de Sant Llambert, s’autoritza a fer-ne

festa el dia 17 de setembre, i l’indulgencia. Redacció qualificada de

“pulcherrima forma” al títol.

ADG, U-22, fol. 103v-104

554

1430. 4 de maig.






ADG, U-130, fol. 83.

555

1676. 4 d’agost.

Jubileu a Santa Maria de Lladó, per l'altar de Sant Llambert.

ADG, U-265, fol. 136v.

148

556

1760. 18 de juliol.

Unió de dos beneficis, de Sant Llambert i de Santa Caterina, al de l’organista de

Lladó.

ADG, G-159, fol. 274v.

1587. De l’orgue

557

1587.

Benet Miquel, canonge i cambrer de Santa Maria de Lladó, institueix a aquesta

església el benefici de l’orgue

ADG, D-9, fol. 244-249.

558

1603.

Sobre dotació de l’organista de Lladó.

ADG, U-217, fol. 66v.

559

1672.

Josep Balla, organista de Lladó, procurador de la seva mare Teresa Matacàs i

Balla, firma rebut a Jaume Matacás, domer de Peralada de 4 dobles, part

del dot de dita Teresa.

ADG, D-327, fol. 203v.

149

1592. Sant Pere i Pau

560

1592. 10 d’abril.

Jeroni Garbí, prior de Lladó, confereix el benefici dels sants Pere i Pau del

monestir a Jaume Garbí, prevere.

ADG, D-247, fol. 178.

561


Definició de comptes del benefici dels sants Pere i Pau de Lladó.

ADG, G-169, fol. 93.

1595. La Trinitat

562

1595. 18 d’agost.

Miquel Rovira, domer de Santa Maria dels Turers, permuta el benefici porcioner

de la Trinitat de Lladó i de Sant Pere d’Ordis amb Joan Joani, clergue,

obtentor del benefici de Santa Anna de Ravós.

ADG, D-249, fol. 179v.

563

1772.

El vicari general confereix el benefici de la Trinitat de Santa Maria de Lladó,

vacant per òbit de Benet Alabori, a Jaume Bassó i Pardàs, clergue de Santa

Eugènia de Ter, a presentació reial.

ADG, D-426, fol. 168v.

150

1612. Santa Magdalena

564

1612.

Antoni Sabater, rector de Sant Cebrià dels Alls, insta la col·lació del benefici de

Santa Magdalena de Santa Maria de Lladó, vacant per òbit d’Antoni

Andreu, prevere de Sant Feliu de Guíxols, al que ha estat presentat per

Paula Cors i de Camós, de Torroella de Montgrí.

ADG, D-265, fol. 198.

1610. Puríssima Sang (dins capella de Sant Agustí).

565

1610. 2 d’abril.

Llicència d’erigir confraria de la Puríssima Sang a la capella de Sant Agustí del

temple de Sta Maria de Lladó.

ADG, U-220, fol. 71v.

566

1680. 22 de març.

Indulgència papal a favor de la confraria de la Puríssima Sang de Lladó, amb altra

per l'altar del sant Crist, f 189.

ADG, U-266, fol. 187.

1681. Sant Isidre, fundat per Francesc de Bas, prior.

567

1681.

Josep Torrecabota, prior de Lladó, insta la col·lació d’una servitud dita de Sant

Isidre fundada per Francesc de Bas, antic prior de Lladó.

ADG, D-336, fol. 240v.

151

Apèndix ADG 1800-1940

568

1803.

Lladó. Trinitat (porció). Antoni Pujol i Barraca, estudiant, presentat per Pere

Barraca, prior.

ADG, A-119, fol. f 89.

569

1803.

Jaume Pardàs, domer de Sant Gregori, renuncia el benefici de la Trinitat de

Lladó.

ADG, D-458, fol. 335.

570

1804.

Joan Olivas i Ferraró, pagès de Lladó, funda el benefici de San Felix a la seva

parroquial, dotat amb 3.600 lliures.

ADG, D-31, fol. 95.

571

1804.

Pere Barraca, prior de Santa Maria de Lladó, presenta Antoni Pujol, estudiant de

Besalú, per al benefici porcioner de la Trinitat de la mateixa església,

renunciat per Jaume Pardàs, domer de Sant Gregori.

ADG, D-459, fol. 15.

572

1804.

El vicari general confereix el benefici de Sant Feliu de l’església de Sant Feliu de

Lladó, de recent fundació, a Pere Olivas, clergue.

ADG, D-459, fol. 130.

152

573

1805.

El capítol de Lladó presenta Joan Olivas, vicari de Darnius, per a la candela,

vacant per òbit de Josep Masmitjà.

ADG, D-460, fol. 157.

574

1805.

El capítol de Santa Maria de Lladó confereix l’almoineria, vacant per òbit de

Josep Masmitjà, a Miquel Figueres, canonge candeler.

ADG, D-460, fol. 339.

575

1806.

Col·lació de la sagristia de Santa Maria de Lladó, vacant per promoció de

Francesc Barceló, a presentació reial.

ADG, D-461, fol. 1.

576

1806.

Col·lació de la canongia de Santa Maria de Lladó, vacant per promoció de Miquel

Figueres, a favor de Joan Olivas, a presentació reial.

ADG, D-461, fol. 190.

577

1807.

El vicari general confereix la doma de Terrades, vacant per promoció de Pere

Vila, a Pere Puigagut, prevere de Lladó.

ADG, D-462, fol. 134.

153

578

1813.

Lladó. Llambert i Caterina, o de l'orgue. Francesc Armadà i Guïbas, mestre de

Lladó, presentat pel prior.

ADG, A-128, fol. f 378.

579

1813.

Pau Llorens, beneficiat de Figueres renuncia el benefici de Sant Llambert i

Caterina, dit de l’orgue de Lladó.

ADG, D-468, fol. 55.

580

1813.

El capítol de canonges de Santa Maria de Lladó presenta Francesc Armadà,

mestre de minyons de Lladó, per al benefici dels sants Llambert i Caterina

o de l’orgue, renunciat per Pau Llorens.

ADG, D-468, fol. 69.

581

1814.

Col·lació de la rectoria de Lladó, vacant per òbit d’Antoni Manca, a favor de

Jaume Batlle, a presentació reial.

ADG, D-469, fol. 391.

582

1815.

Col·lació del priorat de Santa Maria de Lladó, vacant per òbit de Pere Barraca, a

favor de Tomàs Rovira, a presentació reial.

ADG, D-470, fol. 396.

154

583

1815.

Joaquim de Ros i Perpinyà, de les Olives, presenta Salvador de Ros i Perpinyà

carmelita de Peralada, per al benefici de Sant Joan de Sant Jordi Desvalls,

vacant per òbit d’Ignasi de Ros i Perpinyà, cambrer de Santa Maria de

Lladó.

ADG, D-470, fol. 446.

584

1816.

Col·lació de la cambreria de Santa Maria de Lladó, vacant per òbit d’Ignasi Ros, a

favor de Bonaventura Rovira, a presentació reial.

ADG, D-471, fol. 47.

585

1819. 25 de gener.

Aprovació de consueta per a l'església de Santa Maria de Lladó.

ADG, U-287, fol. 385-396.

586

1820.

Sant Martí de Campmajor. Santíssim i Àngel Custodi. Bonaventura Rovira,

canonge de Lladó, presentat per Miquel Rovira, pagès.

ADG, A-133, fol. f 199.

587

1820.

Miquel Rovira presenta Bonaventura Rovira, cambrer de Santa Maria de Lladó,

per al benefici dels Santíssim i l’Àngel Custdi de Sant Martí de Campmajor,

vacant per òbit de Francesc Rovira, ardiaca de València.

ADG, D-475, fol. 105.

155

588

1820.

Col·lació de la sagristia de Lladó, vacant per promoció de Salvador Carreres, a

favor de Francesc Olivas, a presentació reial.

ADG, D-475, fol. 425.

589

1821.

Col·lació de la rectoria de Lladó, vacant per òbit de Jaume Batlle, a favor de

Francesc Olivas, sagristà curat de Santa Maria de Lladó, a presentació

reial.

ADG, D-476, fol. 165.

590

1821.

Col·lació de la sagristia curada de Santa Maria de Lladó, vacant per promoció de

Francesc Olivas, a favor de Mateu Bassols, a presentació reial.

ADG, D-476, fol. 314.

591

1823.

Lladó. Trinitat (porció). Bartomeu Bach, estudiant de Peralada, presentat per

Tomàs Rovira, prior.

ADG, A-133, fol. 1529.

592

1823.

Pere Coromines, pagès de Vilademires, presenta Miquel Cels, estudiant de Lladó,

per al benefici del Roser de Vilademires, vacant per òbit de Lluís

Coromines.

ADG, D-477, fol. 151.

156

593

1823.

Tomàs Rovira, prior de Santa Maria de Lladó, presenta Bartomeu Bach, estudiant

de Peralada, per al benefici de la Trinitat de la seva església, vacant per

òbit d’Antoni Pujol.

ADG, D-477, fol. 186.

594

1825.

Col·lació de la canongia d’infermer de Lladó, vacant per òbit de Miquel Figueres,

a favor de Joan Olivas, a presentació reial.

ADG, D-479, fol. 356.

595

1826.

Llicència per disposar dels seus béns a Josep Rovira, natural de Lladó, monjo de

Sant Pere de Galligants.

ADG, U-288, fol. 179v-180.

596

1829.

Tomàs Rovira prior de Santa Maria de Lladó, presenta Ignasi Bellapart, prevere de

Garrigoles, per a la rectoria de l’Estela, vacant per promoció de Manuel

Torroella.

ADG, D-483, fol. 94.

597

1830.

Col·lació de la canongia de Santa Maria de Lladó vacant per promoció de Joan

Olivas, renunciada per Antonio Llanes, Antoni Pujol i Isidre Perarnau, a

favor de Domènec Miralles, a presentació reial.

ADG, D-484, fol. 12.

157

598

1831.

Lladó. Esperança del mas Llavanera. Francesc Llavanera i de Solà, estudiant,

presentat per Josep Llavanera i Senan, propietari.

ADG, A-139, fol. 716.

599

1831.

L’ajuntament de Tor presenta Narcís Boris, prevere de Lladó, vicari del Pont

Major, per al benefici de Sant Climent de Tor, vacant per òbit de Josep de

Carreres.

ADG, D-485, fol. 43.

600

1831.

Josep Llavanera presenta Francesc Llavanera i de Solà, estudiant, per al benefici

de l’Esperança de la capella del mas Llavanera de Lladó, vacant per òbit de

Narcís Llavanera, rector de Vilarnadal.

ADG, D-485, fol. 167.

601

1834.

Col·lació de la doma d’Anglès, vacant per òbit de Miquel Comta, a favor de Mateu

Bassols, sagristà de Santa Maria de Lladó, a presentació reial.

ADG, D-488, fol. 226.

602

1835.

Sant Miquel de Campmajor. Noms de Jesús i Maria i Climent, fundat per Climent

Rovira. Bonaventura Rovira, cambrer de Lladó, presentat per Miquel

Rovira i Ramon Rovira.

ADG, A-143, fol. 83.

158

603

1835.

Col·lació de la canongia de Lladó vacant per promoció de Mateu Bassols, a favor

de Salvador Cases, a presentació reial.

ADG, D-489, fol. 79.

604

1835.

Miquel Rovira presenta Bonaventura Rovira, cambrer de Lladó, per al benefici del

Nom de Jesús i Maria de Taialà, vacant per òbit de Tomàs Rovira, prior de

Lladó.

ADG, D-489, fol. 207.

605

1848.

Aprovació de censal de l’organista de Lladó.

ADG, G-175

606

1849.

Dispensa per celebrar missa de memòria a favor de Bonaventura Rovira, de Lladó.

ADG, G-175.

607

1851.

Economat i comptes del benefici de Sant Pere de Lladó.

ADG, G-175.

608

1853.

Lladó. Esperança del mas Llavanera. Joan Llavanera, presentat per Tomàs

Llavanera.

ADG, A-145, fol. 630.

159

609

1858.

Col·lació de la rectoria d’Esponellà, vacant per òbit de Fèlix Bosch, a favor de

Miquel Ferrer, ecònom de Lladó, a presentació reial.

ADG, D-493, fol. 544.

610

1860.

Girona, seu. Miquel vuitè, fundat per Miquel Alrà. Llàtzer de Batlle i Descals,

prevere de Lladó, presentat per Ramon de Batlle i Alrà, de Parets

d'Empordà.

ADG, A-149, fol. 225.

611

1860.

Ramon de Batlle i Alrà presenta Llàtzer de Batlle i Descals, vicari de Lladó, per al

benefici de Sant Miquel de la seu, vacant per òbit d’Esteve de Batlle.

ADG, D-494, fol. 153.

612

1861.

Lladó. Esperança del mas Llavanera. Bonaventura Massot i Ferrer, prevere de

Figueres, presentat per Tomàs Llavanera.

ADG, A-149, fol. 257.

613

1861.

Presentació del benefici de Sant Fèlix de Lladó.

ADG, G-177.

160

614

1861.

Tomàs Llavanera presenta Bonaventura Massot i Ferrer, prevere, per al benefici

de l’Esperança de Lladó, renunciat per Joan Llavanera.

ADG, D-494, fol. 208.

615

1862.

Bonaventura Rovira presenta el seu germà Tomàs Rovira per al benefici del

Santíssim i Àngel Custodi de Sant Martí de Campmajor, vacant per òbit de

Bonaventura Rovira, cambrer de Santa Maria de Lladó.

ADG, D-494, fol. 258.

616

1862.

Indult d’oratori privat a favor de Ramon Roure, prevere de Lladó.

ADG, G-177.

617

1863.

Lladó. Esperança del mas Llavanera. Pere Font i Arxer, prevere, presentat per

Tomàs Llavanera i Massanet.

ADG, A-149, fol. 692.

618

1863.

Tomàs Llavanera i Massanet presenta Pere Font i Arxer, prevere, per al benefici

de l’Esperança de Lladó, renunciat per Bonaventura Massot i Ferrer,

prevere.

ADG, D-494, fol. 303.

161

619

1866.

Economat i comptes del benefici de Sant Fèlix, de Lladó, nomenament d’ecònom.

ADG, G-178.

620

1878.

Col·lació de la rectoria de Sant Feliu de Lladó, vacant per òbit de Francesc Olivas,

a favor de Josep Gener i Carreres, rector de Bàscara, a presentació reial.

ADG, D-496, fol. 273.

621

1878.

Col·lació de la rectoria de Santa Maria de Lladó, vacant per òbit de Salvador

Cases, a favor de Lluís Roure i Casals, rector d’Avinyonet, a presentació

reial.

ADG, D-496, fol. 393.

622

1882.

Concessió de banc a Santa Maria de Lladó a favor de Josep Porcalla.

ADG, U-291, fol. 46.

623

1882.

Dispensa per celebrar missa de memòria a favor de Miquel Trias, prevere de

Lladó.

ADG, G-179.

624

1884.

Indult d’oratori privat a favor de Rafela Miralles, de Lladó.

ADG, G-179.

162

625

1885.

Exploració de voluntat de Francesca Güell i Boada, de 37 anys, natural de Lladó,

per professar a la Divina Providència de Banyoles.

ADG, U-290, fol. 482.

626

1885.

Concessió de banc a Lladó a favor de Josep de Falgàs i Massanet, veí de Quart.

ADG, U-291, fol. 76.

627

1886.

Lladó. Esperança del mas Llavanera. Josep Maria de Macià, presentat per Jacint

de Macià i Pujol i Mercè Llavanera i de Ros.

ADG, A-150, fol. 111.

628

1887.

Lladó. Fèlix. Joaquim Vayreda i Olivas, presentat per Estanislau Vayreda i Vila,

com a espòs de Josefa Olivas i Noguer.

ADG, A-150, fol. 196.

629

1888.

El vicari general confereix el benefici de l’Esperança de casa Llavanera de Lladó,

vacant per òbit de Pere Font i Arxer, a Josep M. Macià i Llavanera, natural

de Lladó.

ADG, D-498, fol. 95.

163

630

1888.

El vicari general confereix el benefici de Sant Feliu de Lladó a Joaquim Vayreda i

Olivas, a presentació d’Estanislau Vayreda.

ADG, D-498, fol. 161.

631

1889.

Col·lació de la rectoria de Santa Maria de Lladó, vacant per òbit de Lluís Roure, a

favor de Francesc Trilla i Vila, a presentació reial.

ADG, D-498, fol. 246.

632

1889.

Concessió de banc a Santa Maria de Lladó a favor de Narcisa Ramis i Cros.

ADG, U-291, fol. 114.

633

1890.

Comptes del benefici de l’Esperança, de Lladó.

ADG, U-291, fol. 457.

634

1890.

El vicari general confereix el benefici de Santa Anna de la seu i del tenor, de

recent fundació, a Josep Sala i Sagné, clergue de Lladó.

ADG, D-498, fol. 555.

635

1894.

El vicari general confereix el benefici de Sant Llambert de Lladó, fundat per

Fulgenci de Batlle i Coromines, a Paulí de Batlle i Coromines, clergue.

ADG, D-499, fol. 91.

164

636

1894.

Col·lació de la rectoria de Lladó, vacant per òbit de Francesc Trilla, a favor de

Francesc Coll i Juncà, a presentació reial.

ADG, D-499, fol. 276.

637

1894.

Col·lació de la rectoria de Sant Feliu de Lladó, vacant per òbit de Josep Gener, a

favor de Salvi Bosch i Oliveres, a presentació reial.

ADG, D-499, fol. 377.

638

1894.

Dispensa per celebrar missa de memòria a favor d’Antoni Gummà, de Lladó.

ADG, G-180.

639

1894.

Fulgenci de Batlle i Coromines, de Lladó, funda el benefici de Sant Llambert a la

parroquial de Lladó, de patronat familiar.

ADG, D-36, fol. 97.

640

1895.

Dispensa per celebrar missa de memòria a favor de Pere Font i Arxé, de Lladó.

ADG, G-180.

641

1908.

Lladó. Fèlix. Joaquim Casellas i Birba, rector de Vilarnadal, presentat per Pere

Vayreda i Olivas.

ADG, A-160, fol. 352.

165

642

1908.

El vicari general confereix el benefici de Sant Feliu de Lladó a Joaquim Caselles i

Birba, rector de Vilarnadal.

ADG, D-501, fol. 554.

643

1908.

Indult d’oratori privat a favor de Fulgenci de Batlle, de Lladó.

ADG, G-181.

644

1917.

Col·lació de la rectoria de Santa Maria de Lladó, vacant per òbit de Francesc Coll

i Juncà, a favor de Miquel Coll i Salavia, a presentació reial.

ADG, D-503, fol. 204.

645

1918.

Col·lació de la rectoria de Sant Feliu de Lladó, vacant per òbit de Salvi Bosch i

Oliveres, a favor d’Enric Sureda i Vicens, a presentació reial.

ADG, D-503, fol. 338.

646

1940.

Llicència per venerar relíquies de Sant Llambert a Lladó.

ADG, G-182.

647

Sense Data. 10 de juliol.

Prec al braç secular d’obligar al prior de Lladó a pagar 3.300 sous de costes

processals en causa contra Bernat de Palol.

ADG, U-8, fol. 83v-84v.

166

648

Sense Data. 31 de gener.

A Bernat Guillem, beneficiat de Sant Feliu de Lladó. Comissió per a la cura, atès

que Guillem de Roure, domer de l’església, no és encara prevere.

ADG, U-2, fol. 7v.

649

Sense Data.

A un noble (TC). El bisbe no donarà consell sobre empara dels béns del prior de

Lladó.

ADG, U-8, fol. 94.

650

Sense Data.

Als batlles de Dosquers i Crespià. Ha nomenat notari Guillem ça Pera de Lladó,

dimecres ans de Sant Bartomeu 346.


651

Sense Data.

Definicions de comptes del priorat de Lladó.

ADG, G-167, fol. 137.

652

Sense Data.

Definició de comptes del priorat de Lladó, f 167v.

ADG, G-167, fol. 166v.

167

653

Sense Data.

Execució de lletres papals que concedeixen a Jordi Vedruna, beneficiat de Santa

Maria de Lladó, que havia permutat amb Joan Julià, obtentor del diaconil

de les Planes, el benefici de Sant Joan de Lladó.

ADG, G-92, fol. f 165.

654

Sense Data.

Execució de lletres papals que dispensen d’irregularitat Josep Feixas, clergue de

Sant Feliu de Lladó, per agressió física.

ADG, G-97, fol. 83.

655

Sense Data.

Llicències a Montserrat Antoni Palol, de Riumors, perfer ensenyar a Lladó, f 69v.

ADG, U-310, fol. 21v.

656

Sense Data.

Priorat de Lladó.

ADG, U-9, fol. 8 i 11v-12v.

657

Sense Data.

Relació de prebendes de de Santa Maria de Lladó, f 64v-67.

ADG, G-160, fol. 56-60v.

168

658

Sense Data.

Relación de los prebendados de la Santa Iglesia Chatedral de Gerona, con

expresión de la prebenda que cada uno tiene y valor total que se le regula

por el último quinquennio, de donde es natural, el tiempo ha que la sirve y

por quien fue provisto, composada per ordre del rei; igual informació per

Lladó, f 72.

ADG, G-158, fol. 64-69.

169

Annexos de càrrecs eclesiàstics * Hi fem constar només l’any d’assoliment del càrrec, o, en el seu defecte, la

primera referència en l’ADG.

Sant Feliu de Lladó

Rector

1601. Francesc Coromines. ADG, D-254, fol. 152bisv.

1620. Jeroni Coromina. ADG, D-273, fol. 145v.

1632. Pere Joan Pasqual. ADG, D-287, fol. 56v.

1671. Francesc Duran. ADG, D-326, fol. 204v.

1688. Celedoni Valls. ADG, D-343, fol. 99v.

1704. Isidre Des. ADG, D-358, fol. 211v.

1730. Pere Roca. ADG, D-385, fol. 74v.

1738. Prim Serra. ADG, D-392, fol. 155.

1743. Antoni Garrell. ADG, D-397, fol. 174v.

1782. Francesc Miró. ADG, D-437, fol. 533.

1782. Cosme Pujolar. A DG, D-437, fol. 533.

1786. Jeroni Olivas. ADG, D-441, fol. 8 .

1786. Josep Roig. ADG, D-441, fol. 103.

1799. Antoni Manca. ADG, D-454, fol. 274.

1800. Joan Serrallés. ADG, D-455, fol. 111.

1814. Antoni Manca (+). ADG, D-469, fol. 391.

1814. Jaume Batlle. ADG, D-469, fol. 391.

1821. Francesc Olivas. ADG, D-476, fol. 165.

1878. Josep Gener. ADG, D-496, fol. 273.

1894. Salvi Bosch. ADG, D-499, fol. 377.

1918. Enric Sureda. ADG, D-503, fol. 338.

1789-1813. Pere Barraca 193, 514-517, 561.

1813-1835. Tomàs Rovira 582, 591, 593, 596, 604, 615

170

Sagristà

1591. Llorenç Font. A DG, D-247, fol. 130.

1604. Baldiri Miquel. ADG, D-257, fol. 158v.

1618. Jaume Garbí. ADG, D-271, fol. 435.

1620. Narcís Pla. ADG, D-273, fol. 169.

1625. Jeroni Mallol. ADG, D-280, fol. 108.

1685. Jaume Font. ADG, D-340, fol. 255v.

1685. Miquel Santamans. ADG, D-340, fol. 255v.

171


Priors de Santa Maria

1089-1114. Joan 76-100 epitafi.

1119-1136. Grau 103-112.

1136-1196. Arnau de Coll 113-123 epitafi.

1196-1214. Arnau d’Hospital 124-129.

1215-1239. Guillem de Llers 130-135.

1239-1267. Ramon Seguí 136-141 epitafi, 290.

1267-1272. Berenguer de Romanyà. 142.

1272-1305. Berenguer de Pontós. 143-148, 291-294.

1306-1328. Ramon de Palol 149-150, 295-297.

1328-1348. Ramon de Biure 151, 152 epitafi, 298-351.

1348-1377. Ramon De Biure 153-156, 352-364.

1377-1391. Pere de Bancs 365-368, 548.

1391-1409. Berenguer Pellicer 157, 369-375, 518, 550.

1409-1450. Antoni Agullana 158-160, 547, 554.

1451-1472. Pere de Coll 161, 376.

1473-1499. Bartomeu Fuster 162-163, 377, 378.

1500-1515. Miquel de Biure 519-522.

1515-1519. Jordi Joan del Sitjar 379.

1522-1564. Francesc de Vallgornera 340-344, 525-539.

1564-1565. Jaume de Vallgornera.

1566-1593. Jeroni Garbí 164-172, 345-383, 557.

1609-1638. Francesc Bas 173-177, 384-417.

1640-1645. Miquel de Llupià

1645-1649. Francesc Riera 418, 424.

1650-1659. Bernat Bosser 178, 425-436.

1660-1674. Joan Lleopart 179, 437-447, 540-543.

1675-1699. Josep Torrecabota 180-182, 448-464.

1699-1706. Miquel Santamans 465-469.

1706. Gaspar Casadevall 470, 471.

1708-1734. Joan de Roquer 183-186, 472-475, 549.

172

1734-1737. Miquel Duran i Muxiga

1738-1780. Tomàs Verdaguer 187-189, 476-510.

1780-1786. Sense nom 190.

1787-1789. Narcís Ros i Caner 191-192, 511-513.

1789-1813. Pere Barraca 193, 514-517, 561.

1813-1835. Tomàs Rovira

Rector

1878. Salvador Cases (+). ADG, D-496, fol. 273.

1878. Lluís Roure. ADG, D-496, fol. 273.

1889. Francesc Trilla i Vila. ADG, D-498, fol. 246.

1894. Francesc Coll. ADG, D-499, fol. 276.

1917. Miquel Coll. ADG, D-503, fol. 204.

Sagristà

1225. Ramon. Vayreda Doc.29.

1306. Ramon de Palol. ADG, G-2, fol. 34v-39.

1323. Ramon de Biure. ADG, G-4, fol. 38v.

1329. Ramon de Pompià. ADG, G-7, fol. 11.

1332. Seguí de Palol. ADG, U-5, fol. 49rv.

1338. Berenguer de Maià. ADG, G-13, fol. 3.

1582. Guerau Feixes. ADG, D-241, fol. 75v.

1582. Antoni Quer. ADG, D-241, fol. 75v.

1582. Pere Palau. ADG, D-241, fol. 93.

1596. Sebastià Bernada. ADG, G-91, fol. 26.

1629. Antic Ballart. ADG, D-284, fol. f 23.

1645. Bartomeu Matacàs. ADG, D-300, fol. 33.

1682. Jaume Cases. ADG, G-138, fol. 27.

1727. Joan Fàbrega. ADG, D-381, fol. 168.

1738. Carles Bensi. ADG, D-392, fol. 63v.

1743. Salvador Cros. ADG, D-397, fol. 84v. 731

173

1759. Joan Torrà. ADG, D-413, fol. 8.

1760. Joan Vilardell. ADG, D-414, fol. 201v.

1766. Pere Barraca. ADG, D-420, fol. 33.

1791. Joan Serralles. ADG, D-446, fol. 150v.

1800. Francesc Barceló. ADG, D-455, fol. 250.

1820. Salvador Carreres. ADG, D-475, fol. 425.

1820. Francesc Olives. ADG, D-475, fol. 425.

174

Cambrer

1260. En Bernat de Roca. Vayreda Doc.35.

1322. Berenguer de Riera. ADG, G-3, fol. 112v.

1497. Jaume Fuster. Vayreda Doc. 51.

1400. Pere de Coll. ADG, U-89, fol 2 (segona numeració).

1587. Benet Miquel. ADG, D-9, fol. 244-249.

1604. Antoni Caselles. ADG, G-99, fol. 192.

1652. Andreu Busquets. ADG, D-307, fol. 49v.

1688. Llorenç Creixell. ADG, D-343, fol. 89.

1696. Germà Forcades. ADG, D-351, fol. 116.

1701. Josep Miquel. ADG, D-355, fol. 60.

1706. Antoni Sivilla. ADG, D-360, fol. 81v.

1728. Francesc Martí. ADG, D-382. Fol. 217v.

1754. Tomàs Planell. ADG, D-408, fol. 83v.

1791. Francesc Solsona. ADG, D-446, fol. 237.

1791. Ignasi Ros i Perpinyà. ADG, D-446, fol. 237.

1816. Bonaventura Rovira. ADG, D-471, fol. 47.

Candeler

1379. Pere Verdaguer, cand. major. ADG, D-166, fol. 23.

1587. Benet Miquel. ADG, D-245, fol. 145.

1790. Narcís Ros i Caner. ADG, D-445, fol. 6.

1790. Miquel Figueres. ADG, D-445, fol. 6.

175

Infermer

1314. Institució de l’ofici d’Infermeria. Vayreda Doc. 39.

1363. Guillem de Galliners. ADG, U-48, fol. 46.

1637. Joan Baptista Jordà. ADG, G-124, fol. 133.

1663. Baldiri Miquel. ACA, Real Audiencia, Pleitos civiles, 22332.

1825. Miquel Figueres (+). ADG, D-479, fol. 356.

1825. Joan Olivas. ADG, D-479, fol. 356.

176

Llicència de Banc

1736. Ramon Llavanera.

1765. Francesc Pasqual.

1882. Josep Porcalla.

1885. Josep de Falgàs i Massanet.

1889. Narcisa Ramis i Cros.

Llicència de sepultura

1745. Ramon Llavanera.

Oratori privat.

1761. Josep Llavanera.

1763. Josep i Caterina Llavanera.

1783. Tadeu Joan Olives.

1862. Ramon Roure.

1884. Rafela Miralles, de Lladó.

1908. Fulgenci de Batlle.

177

Glossari

Terminologia jurídica

ALOU: Del mot franc Alôd, que significa domini íntegre, s’entén la plenitud del

domini sobre béns immobles, absolut i lliure, franc de serveis i de prestacions

reals i personals.

ÀPOCA: Escriptura on es fa constar la rebuda d’una quantitat de diners o béns

fungibles. La seva formalitat s’empra per a acreditar el pagament o satisfacció de

tota mena d’obligacions.

CAPBREU: Document on s’anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics

espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes o pels pagesos

tenidors (podien ser de remença) als senyors directes, per tal de conservar

memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals. Com a confessió per

part dels vassalls de les rendes degudes al senyor, pot ser una bona font pel

coneixement de les rendes senyorials i de l'organització de les comunitats agràries

sota règim senyorial, però també pot permetre de conèixer molts aspectes de la

societat agrària.

CENSAL (llat. censualis): Dret de cobrar una pensió o cànon anual com a

contrapartida d’un capital donat.

COL·LACIÓ: Acte jurídic pel qual l'autoritat eclesiàstica confia un ofici o atorga un

benifet a la persona que n'és capaç.

DEFINICIÓ: Ajustament o pagament d’un deute.

FEU: Territori, castell o altra pertinença que un senyor atorga a un home lliure,

per tal que es faci vassall seu i li presti determinats serveis.

INQUISICIÓ: Tràmit judicial per tal d’esbrinar un fet punible.

178

MARMESSOR: Persona encarregada de fer complir i d'executar la darrera voluntat

d'un testador.

ÒBIT: Defunció.

PERSONAT: Benefici eclesiàstic, sense jurisdicció ni ofici.

UNIVERSITAT: Col·lectivitat de les persones d’una població, parròquia o terme

jurisdiccional, formada pels caps de casa, constituint un règim premunicipal.

VIOLARI: Censal de per vida. Obligació de passar una pensió periòdica a una

persona durant la vida d’aquesta, a canvi d’un capital dinerari o de béns que el

beneficiari ha lliurat en el moment de constituir-se l’obligació. A vegades

s’atorgava amb reserva d’usdefruit.

179

Càrrecs eclesiàstics menors

ARDIACA (llat. archidiaconus): Diaca primer o principal d’una església.

BENEFICIAT (llat. beneficiatus): El qui frueix d’un benefici eclesiàstic.

BENEFICI ECLESIÀSTIC (llat. beneficium): Càrrec eclesiàstic erigit a perpetuïtat, amb

els deures i els serveis corresponents, al qual va annexa una renda. Consta d’un

ofici sagrat o eclesiàstic, amb els deures i els serveis corresponents, i del dret a

percebre les rendes que hi van annexes.

CAMBRER: Persona que en les cúries pontificals i diocesanes, i en monestirs o

capítols tenia al seu càrrec la tresoreria i l’administració i conservació dels rèdits i

patrimonis.

CANONGE (llat. canonicus): Membre d’un capítol catedral o d’una col·legiata.

CAPELLÀ (llat. capellanus): Sacerdot en general, clergue, al servei d’una capella o

que presta els seus oficis a una determinada classe de persones. Per extensió es

pot referit a qualsevol eclesiàstic.

CLERGUE (llat. clericus): Home destinat al servei de Déu que ha rebut ordes

sagrats.

DIACA (llat. diaconus): Cristià ordenat que té la missió d’ajudar el bisbe i el

prevere en les funcions litúrgiques, magisterials i benèfiques.

DOMER (llat. hebdomadarĭus ‘setmaner’): Clergue que exercia una doma o càrrec

per setmanes. També cadascun dels beneficiats que s’alternaven setmanalment en

la celebració dels oficis divins, en la presidència del cor o en l’administració dels

sagraments.

180

ECÒNOM (llat. oeconomus): Sacerdot que fa les funcions de rector d’una

parròquia, per vacant o per malaltia o absència d’aquest.

ERMITÀ (llat. eremīta): Persona que té cura d’una ermita o santuari.

OBRER (llat. operarius): Cadascú dels qui tenien a llur càrrec l’administració o

obra d’una parròquia, una confraria o una altra institució religiosa o benèfica. Els

obrers de parròquia eren elegits per les universitats de les parròquies i eren

presidits per un clergue des del s. XIV. Al s. XVIII, com a conseqüència d’una

centralització eclesiàstica, els obrers començaren a ésser nomenats pels bisbes, a

proposta dels rectors.

PABORDE (llat. praepositus): Procurador de confraries religioses.

PREVERE (llat. presbyterus): Cristià que ha rebut l’orde del presbiterat per a

exercir, en comunió amb el bisbe propi, el ministeri eclesial en una comunitat de

creients. Té per missió primordial de presidir la celebració de l’eucaristia. També

li pertany dirigir la proclamació de la paraula cristiana, batejar, fer la unció dels

malalts, administrar el sagrament de la reconciliació o de penitència i, per dret —

el qui és rector—, ésser testimoni principal del consentiment matrimonial. Les

principals condicions exigides als preveres són: coneixements de Bíblia i de

teologia, aptituds socials i humanes, obediència al bisbe i, en l’església llatina,

acceptació del celibat.

181

RECTOR (llat. rector): Sacerdot que governa una parròquia. Segons el dret

canònic, la té en propietat, per concurs o designació del bisbe o superior

competent, i per tant és inamovible. Té com a missió primordial la cura d’ànimes

i totes les obligacions i drets annexos a aquesta; ha de residir a la parròquia i és

administrador dels seus béns. Estan reservats al rector l’administració d’alguns

sagraments i sagramentals (baptisme, viàtic, unció dels malalts, matrimoni,

funerals, benedicció de cases, de les fonts baptismals, etc). Té obligació de portar

els llibres d’ànimes o de registre de baptismes, defuncions i casaments, i abans

era el notari nat dintre la parròquia que autoritzava els documents (vendes,

capítols matrimonials, testaments, etc). Té encara la facultat de poder rebre

testaments o últimes voluntats amb l’obligació de fer-los inscriure immediatament

al registre notarial.

SAGRISTÀ -ANA (llat. sacrista): Clergue, religiós o laic que té cura d’una sagristia,

de les coses necessàries per al culte cristià i de l’endreçament d’una església.

VICARI (llat. vicarius): Eclesiàstic que, en una parròquia, és sota l’autoritat del

rector.

182

Index Nominum

ADALBERT, 5

AGULLANA, Antoni, prior, 126, 159

ALABORI, Bernat, 269

ALAMBORS, 5

ALEMANY, Benet d’, 38

ALFONS III, rei, 27

ALFONS IV, rei d’Aragó, 151

ALRÀ, Miquel, 610

ARMADÀ I GUÏBAS, Francesc, 578, 580

ARNAU GAUFRED, 115

ARNAU SUNIFRED, 72

ARNAU, abat de Banyoles, 147

ARNAU, abat de Vilabertran, 22

ARNAU, prior, 80, 122, 123, 124, 125, 127

ARSENDIS, 110, 111, 112

BACH, Bartomeu, 591, 593

BALLART, Antic, 51, 275, 406, 407

BALLART, Francesc, 50

BALLART, Llambert, 51

BARCELÓ, Francesc, 517, 575

BARRACA, Pere, prior, 507, 508, 514- 517, 568, 571, 582

BAS, Francesc, prior, 44, 156, 158, 176, 384-417

BASSOLS, Mateu, 590, 601, 603

BATLLE I ALRÀ, Ramon, 610, 611

BATLLE I COROMINES, Fulgenci de, 635, 639, 643

BATLLE I COROMINES, Paulí, 635

BATLLE I DESCALS, Llàter, 610, 611

BATLLE, Esteve, 611

BATLLE, Jaume, 581, 589

BATLLE, Josep de, notari, 71

BATLLE, Josep, organista, 559

BATLLE, Rafael, clergue, 277

BATLLE, Rafael, notari, 277

BELLAPART, Ignasi, 596

BENET, papa, 2

BENSÍ, Carles, 476

BERENGUER BERNAT, 85

BERENGUER, 106

BERENGUER, abat de Sant Feliu de Girona, 114

BERENGUER, prior, 123, 144, 157, 297, 369-373

BERENGUERA, 126

BERNADA, Sebastià, 372

BERNAT ADALBERT, 87

BERNAT ARNAU, 95

BERNAT GUILLEM, 648

BERNAT JAUME, 25

BERNAT PERE, 374

BERNAT RAMON, 12

BERNAT UMBERT, bisbe de Girona, 11, 92

BIURE, Ramon de, prior, 116, 301, 305, 306, 308-310, 312, 328, 334- 357

BIURE, Sibil·la de, 152

BLAT, Pere, 252

183

BONADONA, 94

BORIS, Narcís, 599

BOSCH I OLIVERES, Salvi, 637, 645

BOSCH, Fèlix, 609

BOSSER, Bernat, prior, 162, 178, 425, 436

BRUJÓ, Francesc, 182

BRUJÓ, Josep, 255, 279, 280, 549

BRUJÓ, Miquel, 340, 526, 536

BUSQUETS, Andreu, cambrer, 427, 441, 442

CABANELLES, Guillem de, bisbe, 19

CAHORS I DE SOLER, Galceran, 36

CALABUIG, Bernat de, 101

CALDES, Arnau Guillem de, 109

CALIXTE, papa, 108

CANADELL, en, 345

CANELLES, Guillem de, 336

CANELLES, Jaume de, 336

CANTELL, Guifred, 6

CARAGOL, Guillem, 197, 545

CARDONA, B. de, bisbe de Girona, 178

CARLOS II, rei d’Espanya, 180

CAROLÀ, Guillem, 201

CARRERA, Bernat de, 297

CARRERES, Jaume, 502

CARRERES, Josep de, 599

CARRERES, Salvador, 588

CASADEVALL, Antoni, 201

CASADEVALL, Gaspar, notari, 52, 183

CASADEVALL, Gaspar, prior, 470, 471

CASAMOR, Antoni Feliu, 203, 273

CASELLAS I BIRBA, Joaquim, 641, 642

CASELLES, Antoni, cambrer, 376, 377

CASELLES, Berenguer de, 300

CASES, Felip, 397

CASES, Jaume, 456

CASES, Salvador, 603, 621

CASTELLNOU, Pere de, bisbe de Girona, 142

CELS, Miquel, 592

CLEMENT, papa, 55

CLIMENT VIII, papa, 170

COLL I JUNCÀ, Francesc, 636, 644

COLL I SALAVIA, Miquel, 644

COLL, Arnau de, prior, 74, 75, 76

COLL, Pere de, cambrer, 359, 369

COLOMER, Bernat, 252, 373

COMA, Ramon, 133

COMTA, Miquel, 601

CORB, Guillem, 6

COROMINES, Francesc, 373

COROMINES, Lluís, 592

COROMINES, Pere, pagès, 592

COSTA, Joan, pagès, 214, 224

COSTA, Josep, pagès, 232

COSTA, Llambert, 232

COSTA, Ramon, 224

CREIXELL, Beatriu de, 16

CREIXELL, Dalmau de, 18, 126, 132

CREIXELL, Guillem de, 16, 20, 21, 22, 139

CREIXELL, Joan, 520

CREIXELL, Llorenç, cambrer, 458, 463

184

CROS, Josep, 64, 285, 467

CROS, Llambert, paraire, 544

CROS, Rafael, paraire, 54, 59, 64, 285

CROS, Salvador, 283, 284, 483, 486-488, 499

CRUÏLLES, Berenguer de, bisbe de Girona, 28

CRUÏLLES, Gilabert de, 146

CRUÏLLES, Hug de, abat, 197

CUGULO, Joan, 195

DALMAU, Guillem, 8

DEZ, Joan Isidre, 278

DOLÇ, Rafael, 251

DOLÇA, 254

DONI, Feraldo, mercader de Florencia, 354

DONI, Nicolo, mercader de Florencia, 354

ELIARDIS, 6

ERMEDÀS, Guillem Berenguer d’, 99

ERMENGARDA, 9

ERMESSENDA, 90, 91

ERMESSENDA, vescomtessa de Besalú, 105

ESPONELLÀ, Ramon Arnau d’, 14

ESTADELLA, Francesc, 353

ESTEFANIA, 8

FÀBREGA, Joan, 473, 476

FÀBREGA, Magdalena, 233

FALGÀS I MASSANET, Josep de, 626

FEIXAS, Josep, 654

FEIXES, Guerau, 351

FELIP II, rei d’Espanya, 170

FERRAN, Ramon, 195

FERRER, Guillem, 6

FERRER, Miquel, 609

FIGUERES, Francesc, fuster, 226

FIGUERES, Miquel, 226, 574, 576, 594

FONT I ARXER, Pere, 617, 618, 629, 640

FONT, Jaume, 457

FONT, Llorenç, 43, 364, 393, 410

FRIGOLA I VERDAGUER, 191

FUSTER, Bartomeu, 162

FUSTER, Jaume, cambrer, 162, 163, 378

GALLINERS, Bernat de, 19

GALLINERS, Ramon de, 19

GARBÍ, Jaume, 365, 371, 374

GARBÍ, Jeroni, prior, 135, 136, 146, 164, 165, 171, 172, 252, 253, 345-383, 560

GARRETA, Narcís, 390

GARRIGÀS, Guillem de, infermer, 362

GARSENDA, 25

GAUSBERT SUNIFRED, 3

GAUSBERT, 93

GAUSFRED, comte d’Empúries, 1

GENER I CARRERES, Josep, 620

GENER, Josep, 637

GRIFOU, Baldiri, 39

GÜELL I BOADA, 625

GUERAU LLOBATÓ, 89

GUERAU, 13, 107

GUILLEM ENGE, 91

GUILLEM SINUFRED, 84, 86

GUILLEM, bisbe de Girona, 25

185

GUILLEM, comte de Besalú, 3

GUILLEM, prior, 84, 88, 130, 134

GUMMÀ, Antoni, 638

HORTAL, Ermessenda d’, 337

ISARN, 6

JAUME II, rei d’Aragó, 24, 147, 149

JOAN, prior, 7, 13, 14, 78, 79, 100

JORDÀ, Antoni, 433

JORDÀ, Joan Baptista, infermer, 181, 415, 418, 419, 423, 425, 426, 430, 455

JULIÀ, Joan, 653

LLADÓ, Arnau de, 19

LLADÓ, Bernat de, 23, 197, 545

LLADÓ, Ponç de, 21

LLADÓ, Ramon Cellera, 128

LLAMPAIES, Jaume de, 299

LLANES, Antoni, 597

LLAVANERA I DE ROS, Mercè, 627

LLAVANERA I DE SOLÀ, Francesc, 598, 600

LLAVANERA I MASSANET, Tomàs, 618

LLAVANERA I SALAMAN, Josep, pagès, 231

LLAVANERA I SENAN, Josep, 598, 600

LLAVANERA, Caterina, 218

LLAVANERA, Jaume, 455

LLAVANERA, Jeroni, pagès, 42

LLAVANERA, Joan, 608, 614

LLAVANERA, Josep, pagès, 58, 217, 218, 222, 235, 237, 269

LLAVANERA, Narcís, 231, 234, 600

LLAVANERA, Pereta na, 129

LLAVANERA, Ramon, oagès, 57, 60, 210, 212

LLAVANERA, Tomàs, 504, 505, 608, 612, 614

LLEOPART, Joan, prior, 263, 437, 447

LLERS, Gaufred de, 102

LLIURELLA, Pere, pagès, 510, 540

LLORENÇ, Miquel, 39

LLORENS, Pau, 579, 580

LUNA, Pere de, papa, 161

MACIÀ I LLAVANERA, Josep, 629

MACIÀ I PUJOL, Jacint, 627

MACIÀ, Josep Maria de, 627

MAIÀ, Berenguer de, 337

MAIÀ, Pere de Benvís, 145

MALLOL, Jeroni, 402-404

MANCA, Antoni, 581

MANICLETA, 103

MANRIQUE, bisbe, 174

MARCA, Francesc, 227

MARCA, Jaume, cònsol de Lladó, 46

MARCA, Josep, 65

MARCA, Llambert, sabater, 63

MARCA, Salvador, 65

MARTÍ, Francesc, cambrer, 282, 494

MASMITJÀ, Josep, 573, 574

MASÓ, Berenguer de, 319

MASSANET, Mateu, 482

MASSOT I FERRER, Bonaventura, 612, 614, 618

MATACÀS, Bartomeu, 421, 432, 439

MILÀ, Margarida, 201

MILANY, Ramon Ponç de, 14

186

MIQUEL, Antoni, organista, 263, 437

MIQUEL, Baldiri, infermer, 179, 276, 366, 444, 451

MIQUEL, Benet, cambrer, 360, 362, 376, 557

MIQUEL, Berenguer, 315

MIQUEL, Bernat, 363, 364

MIQUEL, Josep, cambrer, 467

MIQUEL, Josep, pagès, 53

MIQUEL, Teresa, 53

MIRALLES, Domènec, 597

MIRALLES, Rafela, 624

MORA I CASADEVALL, Victòria, 221

NABOT, Francesc, 453

NAVATA, Bernat Adalbert de, 9

NOGUER, batlle de sac, 178

OGASSA, Bernat Joan d’, 82, 83

OLIVA, Bartomeu, cònsol de Lladó, 46

OLIVA, Pere, 4

OLIVAS I FERRARÓ, Joan, pagès, 570

OLIVAS I NOGUER, Josefa, 628

OLIVAS, Francesc, 588, 589, 590, 620

OLIVAS, Joan, 573, 576, 594, 597

OLIVAS, Joaquim, propietari, 70

OLIVAS, Pere, 572

OLIVES, Bernat d’, 358

OLIVES, Francesc, 230

OLIVES, Jeroni, 289

OLIVES, Pere Jeroni, 230

OLIVES, Tadeu Joan, pagès, 228

OLIVET, Pere, pagès, 356

OSONA, Josep, 465

PAGÈS, 189

PAGÈS, Cristòfor, 42

PALANA, Bernat de, 316

PALAU, Bernat de, 20

PALAU, Pere, 352

PALAU, Sibilia de, 20

PALERA, Arnau de, 16

PALOL, Berenguer de, 143

PALOL, Bernat de, 329, 346, 347, 647

PALOL, Guillema de, 143

PALOL, Jeroni, 37

PALOL, Montserrat Antoni, 202, 655

PALOL, Ramon de, prior, 143, 292, 295, 296

PALOL, Seguí de, 330, 335, 344, 345

PARDÀS, Jaume, 569, 571

PARROT, Josep, peraire, 211

PASCUAL, Francesc, pagès, 50

PASQUAL, Antoni, 524

PASQUAL, Baldiri, 370, 410

PASQUAL, Francesc, 219

PASQUAL, Joan, 271

PASQUAL, Pere Joan, 413, 445

PASQUAL, Pere, 248

PASTOR, Bartomeu, 254, 547, 554

PASTOR, Dolça, 547, 554

PASTOR, Francesc de, abat de Besalú, 52

PASTOR, Jaume, 239

PERA, Guillem ça, 650Vedruna, Jordi, 653

PERARNAU, Isidre, 597

187

PERE ADALBERT, 16

PERE BERNAT, 74

PERE GUILLEM, abat de Vilabertran, 13

PERE I, rei d’Aragó, 17

PERE III, rei d’Aragó, 155

PERE, abat de Vilabertran, 15

PLA, Narcís, 396, 404

PLANELL, Tomàs, 494-496

POLIT, familia, 35

POLS, Pere de, 299, 317, 320, 321

POMPIÀ, Ramon de, 303, 323, 325

PONÇ HUG, comte d’Empúries, 148

PONÇ, Bernat, 246, 247, 250, 372, 373, 552

PONÇ, Dalmau, 88

PONÇ, Guitart, 120

PONS, en, 173

PONTÓS, Arnau de, 113

PONTÓS, Berenguer de, prior, 104, 291-294

PORCALLA, Josep, 622

PORTAS, Bernat de, 296

PRAT, Dolça, 128

PRAT, Miquel, pagès, 34

PRATS, Benet, 223

PRATS, Esperança, 201

PRATS, Josep, pagès, 65, 223

PRATS, Josep, teixidor, 213,

PRATS, Miquel, paraire, 272, 274, 542, 543

PRATS, Paula, 65

PUIG, Jaume, 451, 452

PUIGAGUT, Pere, 577

PUIGCUGOL, Dalmau de, 199

PUIGCUGOL, Guillem de, 199

PUJOL I BARRACA, Antoni, 568

PUJOL, Antoni, 571, 593, 597

PUJOL, Jaume, 281

QUER, Antoni, 351, 353

QUER, Pere, 352

QUINTANA, Magí, 408

QUITERIA, Madó, 33

RAIMUNDA, 195

RAMIS I CROS, Narcisa, 632

RAMON DE BIURE, prior, 152, 153

RAMON GILABERT, 98

RAMON GUERAU, 75

RAMON GUILLEM, 10

RAMON SEGUÍ, prior, 136, 141

RAMON SESMUND, 73, 81

RAMON, prior, 298-333

RIBER, Felip, 163

RIERA, Berenguer de, cambrer, 299, 321, 324

RIERA, Felicià, 163

RIERA, Francesc, prior, 418-424

RIERA, Guillem de, 317

RIERA, Jaume, 356

RIERA, Joan, 41, 268

ROCA, Bernat de, cambrer, 140, 290

ROCA, Pere, 477

ROMANYÀ, Arnau de, 323

ROQUER, Joan de, prior, 171, 173, 177, 183, 184, 185, 472-475

188

ROS I PERPINYÀ, Joaquim de, 583

ROS I PERPINYÀ, Salvador de, 583

ROS, Ignasi, 516, 584

ROS, Miquel, 520

ROS, Narcís, prior, 85, 177, 188, 194, 495, 497, 498, 510-513

ROURE I CASALS, Lluís, 621

ROURE, Baldiri, pagès, 225

ROURE, Guillem de, 196, 240, 242, 243, 648

ROURE, Jeroni, 225

ROURE, Josep, 468

ROURE, Lluís, 631

ROURE, Ramon, 616

ROVIRA, Bonaventura, 584, 586, 587, 602, 604, 606, 615

ROVIRA, Climent, 602

ROVIRA, Francesc, 587

ROVIRA, Josep, 263, 437, 595

ROVIRA, Miquel, pagès, 586, 587, 602, 604

ROVIRA, Ramon, 602

ROVIRA, Tomàs, prior, 582, 591, 593, 596, 604, 615

SABATER, Narcís, 485, 489

SAGOLS, Elena, 246

SAGOLS, Pere, 246

SALA I SAGNÉ, Josep, 634

SANTA CoLoma, Bernat de, 18

SANTAMANS, Miquel, prior, 457, 465-469

SAVARRÉS, Francesc de, pellicer, 337

SEGUÍ, Ramon, prior, 91, 94, 95, 101, 290

SENAN, Antoni, 269

SERENOSA, Sebastià, 270

SERRA, Guillem de, 315

SERRA, Joan, sabater, 61

SERRA, Prim, 286, 287, 288

SERRALLÉS, Joan, 515, 517

SERRALLONGA, Bernat Hug de, 138

SERVOSA, Arnau de, 238

SICARDIS, 4, 93

SIVILLA, Antoni, cambrer, 470

SOLER, Dolça de, 152

SOLER, Roland de, 97, 118

SOLSONA, Francesc, 516

SORD, Ermessenda, 152

SUNIFRED ADALBERT, 6

SUNIFRED, 7, 104, 78, 79

SUREDA I VICENS, Enric, 645

TARASCÓ, Jaume, 243, 244

TEDMUNDI, Pere, 6

TERRADES, Guillem de, 117

TORÓ, Bernat de, 135

TORRÀ, Joan, 499, 500

TORRECABOTA, Josep, prior, 165, 168, 182, 448-464, 567

TORRES, Eulàlia, 48, 49

TORRES, Francesc, 48, 49

TORRES, Llambert, 48, 49

TORROELLA, Manel, 596

TRIAS, Miquel, 623

TRILLA I VILA, Francesc, 631, 636

URBÀ III, papa, 121

189

VAYREDA I OLIVAS, Joaquim, 628, 630

VAYREDA I OLIVAS, Pere, 641

VAYREDA I VILA, Estanislau, 628, 630

VERDAGUER, Pere, candeler, 365

VERDAGUER, prior, 187

VERDAGUER, Tomàs, prior, 179, 476-510

VIDIELLA, Pere, corredor, 159

VILA, Pere, 577

VILABENUT, Pere Ramon de, 15, 96

VILADEMULS, Arnau de, 116

VILAFANT, Arnau Ramon de, 8

VILAMARÍ, Bernat de, bisbe de Girona, 148

VILARDELL, Joan, 501, 506

VINYES, Joan, 482

190

Index Locorum

AGULLANA, 71

ALBONS, 539

AMER, 147, 257, 291, 367

ANGLÈS, 537, 601

ARGELAGUER, 431

ARLES, 12

AULÓ (Vic), 233

AVINYONET, 85, 216, 536, 621

BANYOLES, 2, 45, 61, 64, 66, 147, 155, 274, 291, 298, 304, 340, 625

BARCELONA, 388, 389, 414, 424, 462, 468, 474, 491, 545

Bàscara, 620

BAUSSITGES, 375

BEDÓS, indret de, 6

BERGA, 334

BESALÚ, 52, 61, 66, 110-112, 147, 155, 214, 269, 311, 357, 469, 571

BOADA, vilar de, 122

BOHIGUES, indret de, 130

BORRASSÀ, 13, 74, 75, 91, 99, 253, 313, 317, 320, 342, 346, 349, 354, 356, 359, 360, 375, 379, 384, 386, 412, 418, 431, 443, 484, 533

BREDA, 291

CABANELLES, 9, 20, 118, 216, 250, 254, 320, 370, 340, 360, 435, 491, 520, 526, 530, 547, 554

CABANES, 70

CADAQUÉS, 203, 273

CALELLA, 220

CAMP ADROER, 75

CAMP DE LA TRILLA, 77

CAMPRODON, 1, 291, 338

CANELLES, 369

CANET D’ADRI, 531

CAPMANY, 70

CASSÀ DE LA SELVA, 220, 434

CASTELL DE CREIXELL, 14, 16, 18, 93, 131, 139

CASTELL DE SOLER, 103

CASTELLÓ D’EMPÚRIES, 43, 237, 309, 326, 370, 379, 436, 523

CELRÀ, 210

CERVIÀ, 5, 113, 301

CISTELLA, 8, 57, 90, 103, 104, 118, 271, 320, 351, 361, 419, 422, 522

COGOLELLS, 110, 111, 112, 185

COLERA, 291, 332, 367

CORNELLÀ, 402, 403, 404, 409

COSTOJA, 122

CREIXELL, 137, 346, 357, 358, 368, 379, 380, 386, 387, 392, 395, 400

CRESPIÀ, 181, 650

CRUÏLLES, 147

DARNIUS, 71, 118, 506, 573

DOSQUERS, 56, 50

EL FAR, 81

EL VILAR, 72, 329, 347, 375

ELNA, 329, 346, 347, 369, 375, 415

ELS HORTS, 56, 137, 138

191

ERMEDÀS, 80, 130, 352, 434

ESPINAVESSA, 56

ESPOLLA, 118

ESPONELLÀ, 37, 89, 193, 351

ESPRAC, 375

ESTANYET, 189

ESTAVOL, INDRET D’, 104

ESTERRIOLA, 95

FIGUERES, 12, 24, 25, 27, 34, 35, 51, 81, 89, 98, 102, 119, 201, 226, 343, 377, 381, 428, 430, 509, 532, 534, 537, 579, 612

FLIX, 343

FONTCLARA, 326

FONTFREDA, 19

FORNELLS, 61

FORTIÀ, 305, 333, 405

GALLIGANTS, 10, 291, 298, 595

GARRIGOLES, 60, 596

GIRONA, 5, 10-12, 25, 28, 38, 48, 49, 50, 51, 55, 57, 61, 72, 92, 109, 114, 117, 118, 122, 136, 142, 149, 160, 179, 185, 186, 213, 221, 233, 294, 311, 321, 323, 326, 329, 337, 345, 350, 359, 361, 365, 371, 378, 382, 416, 417, 458, 481, 485, 495, 610, 658

HOSPITAL DE FIGUERES, 25

HOSPITAL DE LLADÓ, 364

HOSPITAL, 12, 25, 102, 113, 118, 132, 364

HOSTALRIC, 466

L’ARMENTERA, 236

L’ESCALA, 220

L’ESTELA, 51, 56, 104, 118, 270, 275, 300, 315, 361, 406, 502

LA BISBAL, 220, 303, 401

LA JONQUERA, 34

LA PERA, 259, 266

LES FONTS, 10

LES OLIVES, 583

LES PLANES, 256, 653

LLAMBILLES, 10

LLAMPAIES, 299, 545

LLANARS, 96

LLERS, 34, 102, 222

LLIGORDÀ, 527

MANRESA, 346, 347

MAS AZEMAR, 186

MAS CASANOVAS, (CUDINA), 59

MAS D’AQUALES, 4, 81

MAS D’OLIVAS, 67, 68, 69, 302

MAS DE BALUZ, 86

MAS DE CANAL, 94, 95

MAS DE CORB, 23

MAS DE CORTIL, 13

MAS DE COSTES, 122

MAS DE MARTLADA, 75

MAS DE MUNTADA, 86

MAS DE PALOMER, 86

MAS DE PRAT, 15

MAS DE SANT VICENS DE MAYÀ, 39

MAS JORDÀ, 68, 69

MAS LLAVANERA, 598, 600, 608, 612, 617, 627

MAS MOLINS, 69

MAS PRATS DE BAIX, 272

192

MAS PUIG, 43

MAS RIBA, 99

MAS RIERA, 137, 138

MAS ROCA I NOVELL, 63

MAS SOBRER, 43

MAS TRULLARS, 8

MAS VALLBOQUERA, 133

MASARAC, 66

MAYÀ, 39, 63, 145

MEDINYÀ, 58

MIERES, 369

MOAS DE COSTES, 122

MOLÍ DE BUDIGA, 122

MOLÍ DE GAUDO, 139

MOLÍ, 35

MOLLÓ, 312

NAVATA, 80, 320, 369, 347, 394, 399, 414, 463, 469, 536

OLOT, 220, 340, 526

ORDIS, 13, 20, 85, 113, 216, 388, 411, 462, 463, 468, 478, 504, 505, 562

ORFES, 531

PALAFRUGELL, 220

PALAMÓS, 489

PALAU SURROCA, 34

PALAU-SAVARDERA, 98

PALOU, 110, 111, 112

PARETS D’EMPORDÀ, 610

PERALADA, 104, 559, 583, 593

PERPINYÀ, 464

PINCARÓ, 137

POLS, 13, 59, 113

PONTONS, 258

PONTÓS, 43, 113, 341, 342, 343, 493, 529, 533, 534

QUART, 626

QUEIXÀS, 9, 20, 63, 179, 216

RABÓS, 349

RASET, 5

RIBERA DE TORRELLAS, 70

RIPOLL, 115

RIU MANOL, 35

RIUDELLOTS DE LA SELVA, 257

RIUDEPERES, 153, 162, 319, 356, 377

RIUMORS, 202, 342, 655

ROMANYÀ, 342, 521, 533

ROSES, 90, 301, 367

SALITJA, 255, 549

SANT CLIMENT SESCEBES, 70

SANT ESTEVE DE BAS, 102, 157

SANT FELIU DE GUÍXOLS, 147, 291, 293, 294, 304, 564

SANT GREGORI, 569, 571

SANT JOAN DE LES ABADESSES, 83

SANT JORDI DESVALLS, 220, 583

SANT LLORENÇ DE LA MUGA, 12, 51, 65, 106, 154, 332, 360, 367, 369, 422, 430, 432, 439, 535, 539

SANT LLORENÇ DEL MONT, 147, 155, 291, 297, 304, 311, 314

SANT MARTÍ SESSERRA, 3, 6, 51

SANT MARTÍ VELL, 237, 493

SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR, 586, 587, 602, 615

193

SANT MIQUEL DE FLUVIÀ, 74, 367

SANT PERE DE RODES, 8, 88, 118, 367

SANT VICENS DE CALDERS, 457

SEGUERÓ, 15, 96, 216, 470

SERINYÀ, 475

SERRA, 20

TAIALÀ, 604

TARAVAUS, 58, 106, 363

TEMPLE, 113, 115, 118, 132, 565

TERRADES, 34, 60, 90, 118, 326, 577

TOR, 599

TORROELLA DE MONTGRÍ, 53, 220, 564

TORTA, INDRET DE, 104

TREGORÀ, 336

ULLÀ, 147, 292, 338, 341

VALÈNCIA, 587

VALLCANERA, 397

VIC, 353, 461

VILABERTRAN,

VILABERTRAN, 4, 6, 8, 9, 12, 13, 15, 22, 23, 73, 75, 81, 84-86, 89, 90, 94-98, 101-104, 106 107, 109-113, 115, 116, 118, 119, 122,

130, 134, 144, 200, 291, 330, 335, 344, 345, 367

VILADAMÍ, 216

VILADECANS, 51

VILADEMIRES, 18, 20, 129, 144, 216, 248, 249, 498, 513, 592

VILAFANT, 73, 103

VILAFRESER, 102

VILALLONGA, 517, 525

VILAMACOLUM, 42

VILAMALLA, 85, 91, 164, 165

VILAMORELL, 91

VILANANT, 103, 110, 185, 363, 528, 536, 540, 541

VILANOVA DE LA MUGA, 8

VILARIG, 34, 106

VILARNADAL, 66, 70, 600, 641, 642

VILATENIM, 89, 94

VILAVENUT, 15, 54, 59, 96, 285

VILERT, 37