TEMA 6 (c): L’ARQUITECTURA DEL CINQUECENTO:

BRAMANTE I PALLADIO.

Salvador Vila Esteve

Història de l’Art

2n de Batxillerat

TEMA 6(c): L’ARQUITECTURA DEL CINQUECENTO:

BRAMANTE I PALLLADIO.1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS.2.- DONATO BRAMANTE.3.- ANDREA PALLADIO.

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (I).El focus principal entre 1500 i 1527 (saqueig) passa a ser Roma, amb el mecenatge dels papes Juli II i Lleó X: el nord d’Itàlia continua sent important, però es veu molt afectat

per les guerres entre França i la monarquia hispànica per fer-se amb el seu control

És l’època del classicisme ple: es sistematitza totalment la teoria de l’arquitectura i es perfecciona aprofundint en els estudis dels edificis clàssics de Roma

La importància de la teorització i sistematització matemàtica es plasma en la multitud de tractats que es publiquen (Palladio, Serlio, Vignola) i en la major importància de l’urbanisme

L’equilibri, la perfecció, la proporció, l’harmonia i la simetria continuen sent els principis bàsics, cercant-se la màxima proporció i harmonia constructiva

Es trenca la perspectiva lineal monofocal del quattrocento i les perspectives es multipliquen

Tendència a la monumentalitat: els edificis es fan més solemnes i monumentals, ja que si no es fan de grans dimensions, intenten aparentar-les

Els arquitectes es centren en el volum de les seues obres, per la qual cosa intenten que siguen exemptes per a ser observades des de tots els llocs

Es deixa de banda qualsevol tipus de decoració que no siga la pròpia arquitectura: els efectes de les masses i les línies constructives són les que creen el ritme

1.- CARACTERÍSTIQUES GENERALS (II).El mòdul té una importància capital que es plasma als dissenys o projectes:

la repetició del mòdul marca el ritme i la magnificència de l’obra

La cúpula i les plantes centralitzades prenen encara més importància, destacant la major importància del cercle com a símbol platònic de la perfecció de l’univers

Utilització dels dístils o columnes disposades en parelles, element de clara influència romana

Ús de l’ordre gegant que recorre tota la façana

Edificis: junt a les esglésies i palaus, cal destacar la importància que prenen les vil·les

2.- DONATO BRAMANTE.Encara que la seua obra està a cavall entre els segles XV i XVI, és el primer arquitecte

del Cinquecento, evolucionant l’arquitectura anterior i influint en deixebles com Rafael, Peruzzi, Sangallo el Jove o Sansovino

Influït per Alberti i les restes romanes, porta la simplicitat arquitectònica al màxim: elimina quasi tota la decoració i es centra en l’estructura arquitectònica,

sent el mestre de la composició arquitectònica

Per a ell l’arquitectura és ordre, mesura i proporció, sent un mestre de la simetria, la proporció i el volum

Té un estil monumental i sever, de gran claredat i senzillesa: aconsegueix transmetre monumentalitat a obres de xicotet

tamany i proporció a obres de gran tamany

Els seus edificis no són monofocals (un sol punt de vista des de la perspectiva lineal), sinó que multiplica les perspectives, concebent-los quasi com a escultures exemptes (plasticitat)

Alterna les línies rectes i les corbes per a donar-li un major ritme arquitectònic a l’obra

Els estudis geomètrics i el seu neoplatonisme el porten a considerar el cercle com a figura més perfecta i símbol de l’univers i de Déu: cúpules i plantes centralitzades

Entre les seues obres cal destacar el temple de San Pietro in Montorio i el projecte per a la construcció de Sant Pere del Vaticà, tots dos a Roma

San Pietro in Montorio (Roma, 1502)

Projecte per a Sant Pere del Vaticà (Roma, 1506)

Sant Pere del Vaticà (Roma, segles XVI i XVII)

BRAMANTE (1506)

RAFAEL (1514)

PERUZZI (1520)

SANGALLO (1536)MIQUEL ÀNGEL (1546)MADERNA (1605)

3.- ANDREA PALLADIO.Treballa a la zona nord de Venècia i Vicenza (Véneto)

Està a cavall entre l’últim renaixement i el manierisme i representa el final del classicisme

A més d’arquitecte, és un excel·lent teòric i la seua obra Els quatre llibres de l’arquitectura tindrà una gran influència en tota Europa i, posteriorment, en Anglaterra i Estats Units

La seua obra és tota una redefinició del classicisme, buscant noves proporcions i noves harmonies: adapta les formes clàssiques a les necessitats modernes

Utilitza l’ordre gegant: columnes clàssiques, però que abasten dos nivells o pisos

Concep les seues obres a partir de les dues figures bàsiques: el quadrat i el cercle

Té una especial preocupació pel volum i els efectes de clarobscur

Encara que també va realitzar palaus i esglésies (a Venècia sobretot), destaca per la construcció de vil·les que intenta integrar en el paisatge del camp

A les vil·les sol utilitzar les plantes centralitzades cruciformes, reutilitzant de manera molt original els elements clàssics

Entre les seues obres cal destacar la Vil·la Capra o La Rotonda a Vicenza, les esglésies de Sant Jordi i del Redemptor a Venècia i el Teatre Olímpic de Vicenza

Basílica de Vicenza o Palau de la Raó (Vicenza, 1549)

Església de Sant Jordi el Major (Venècia, 1565)

Vil·la Capra o La Rotonda (Vicenza, 1569)

Església del Redemptor (Venècia, 1577)

Teatre Olímpic (Vicenza, 1583)