Experience Sant Jordi’spassion

Edita: Grup Comunicació 21 · Dipòsit Legal B 17514-2014 · publicitat@comunicacio21.com · anuncia’t: 686 42 95 17

www.liniaturisme.catlínia

Bite-size BarcelonaThere is no betterway to discoverthe city in depth 14

Spring 2016 · number 8

Viu la passió de Sant Jordi

The spirit of AncientGreece in Barcelona 13

Enjoy the majesty of ‘Palau de les Heures’ 9

Güell Pavilions:a fairytale monument 10

Vive la pasión de Sant Jordi

Vivez la passionde Sant Jordi

Tradition‘Castells’ and ‘Ball debastons’: Catalan culture live in Sant Martí 4

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17| 2 líniaturisme.cat Spring 2016

3 | líniaturisme.catSpring 2016Sant Jordi

Roses, llibres i enamorats.Aquests són els símbols del

23 d’abril a Catalunya, però la Dia-da de Sant Jordi és molt més.

Es tracta d’una festa on es ba-rregen les tradicions de diferentsèpoques. Per una banda, des delsegle XV Sant Jordi és el patró deCatalunya. A més, en aquestadata és quan tradicionalment elscatalans celebren el dia dels ena-morats, ja que era quan a l’EdatMitjana es visitava la capella deSant Jordi del Palau de la Gene-ralitat, on s’ubicava una fira de ro-ses perquè els joves les regalessina les seves enamorades. Tot aixòcoincideix també amb la llegendade Sant Jordi i el drac, que diu quedesprés d’un combat aferrissat delcavaller i el drac, la bèstia va cau-re travessada pel ferro esmolat ique, dels degotalls de sang quearribaven a terra, en va néixer unroser que floria amb profusiócada mes d’abril. Per últim, la tra-dició de regalar un llibre als homesno va arribar fins al segle XX.

Sant Jordi se celebra el 23d’abril perquè és quan va morirel cavaller i es considera el diadel llibre perquè també coinci-deix amb la mort de Cervantesi Shakespeare.

Rosas, libros y enamorados.Estos son los símbolos del 23

de abril en Cataluña, pero la Dia-da de Sant Jordi es mucho más.

Se trata de una fiesta en la quese mezclan las tradiciones de dife-rentes épocas. Por un lado, desdeel siglo XV Sant Jordi es el patrónde Cataluña. Además, en esta fechaes cuando tradicionalmente loscatalanes celebran el día de los en-amorados, ya que era cuando en laEdad Media se visitaba la capilla deSant Jordi del Palau de la Genera-litat, donde se ubicaba una feria derosas para que los jóvenes se las re-galasen a sus amadas. Esto coincidetambién con la leyenda de Sant Jor-di y el dragón, que dice que despuésde un combate entre el caballero yel dragón, la bestia cayó atravesa-da por la espada del primero y que,de las gotas de sangre que llegaronal suelo, nació un rosal que flore-cía con fuerza cada mes de abril.Por último, la tradición de regalarun libro a los hombres no llegó has-ta el siglo XX.

Sant Jordi se celebra el 23de abril porque es cuando mu-rió el caballero y se considera eldía del libro porque tambiéncoincide con la muerte de Cer-vantes y Shakespeare.

Roses, books and loverssymbolise 23rd April in Cata-

lonia. However, there is more to theSant Jordi (the local name for SaintGeorge) celebration than that.

Several traditions from differenttimes meet in this festival. On theone hand, Saint George has been thepatron saint of Catalonia since theXV century. As well as this, Catalanshave traditionally celebrated theday of romance on 23rd April, giventhat from medieval times, this wasthe day a rose fair was held in SaintGeorge’s chapel, in the Palau de laGeneralitat and it was customary foryoung men to give a rose to theirsweethearts. According to the legendof Saint George and the dragon, af-ter a terrible battle, the knight slewthe dragon with his sword andfrom the dragon’s spilled blood, arose bush grew and blossomedevery April. Finally, the more recenttradition of giving men books as agift on this special day, started in theXX century.

Saint George’s Day is celebratedon 23rd April, because this is thedate the knight is thought to havedied and it was also established asan official Book Day to commemo-rate the deaths of Cervantes andShakespeare.

Des roses, des livres et desamoureux. Voilà les symboles

du 23 avril, mais le jour de Sant Jor-di est beaucoup plus que cela.

Il s’agit d’une fête où se mélan-gent les traditions de différentesépoques. D’une part, depuis le XVesiècle, Sant Jordi est le saint patronde Catalogne. De plus, cette date esttraditionnellement celle où les Ca-talans fêtent le jour des amoureux,étant donné que ce jour-là, au Mo-yen Âge, les gens visitaient la cha-pelle de Sant Jordi du Palais de laGeneralitat, où avait lieu une foireaux fleurs pour que les jeunes gensen offrent à leurs dulcinées. Toutceci coïncide aussi avec la légendede Sant Jordi et du dragon, selon la-quelle, après un combat acharné en-tre le chevalier et le dragon, la bêtetomba traversée par le fer aiguisé etque, des gouttes de sang qui tom-bèrent à terre, naquit un rosier quifleurissait abondamment chaquemois d’avril. Enfin, la traditiond’offrir un livre aux hommes n’estnée qu’au XXe siècle.

Sant Jordi se fête le 23 avril carc’est le jour où est mort le chevalieret que l’on considère ce jour com-me étant la fête du livre, car ilcoïncide également avec la mort deCervantes et de Shakespeare.

There are lots of stands with roses to give to your significant other. Photos: Archive

Sant Jordi, love and culture

| 4Catalan culturelíniaturisme.cat Spring 2016

Una de les icones més emblemàtiques de la culturacatalana són els castells. I a Sant Martí té la seva seu

la quarta colla més veterana. Són els Castellers de Barce-lona, l’entitat amb més història de totes les que hi ha aBarcelona. La colla ha actuat representant la ciutat arreudel país, a França, Alemanya, Suïssa o Dinamarca.

Per altra banda, el ball de bastons, una altra expres-sió de la cultura catalana, té el seu espai a Sant Martídes del 2009. Des del seu centre a la Farinera del Clot,

aquesta jove colla d’una trentena de membres creix diaa dia i està implicada amb les festivitats del barri, peròtambé té presència a totes les trobades que s’organit-zen arreu.

A més, al Poblenou hi ha el Centre d’Imatgeria Festi-va, on s’exposen gegants, dracs, capgrossos i totes les fi-gures d’imatgeria de la Colla del Drac i la Colla dels Ge-gants del Poblenou. El centre comparteix ubicació amb labiblioteca Manuel Arranz a Can Saladrigas (Joncar, 35).

Uno de los iconos más emblemáticos de la culturacatalana son los ‘castells’. Y en Sant Martí tiene su

sede la cuarta ‘colla’ más veterana. Son los Castellers deBarcelona, la entidad con más historia de todas las quehay en Barcelona. La ‘colla’ ha actuado representando ala ciudad por todo el país, en Francia, Alemania, Suiza oDinamarca.

El ball de bastons, otra expresión de la cultura catala-na, tiene su espacio en Sant Martí desde 2009. Desde su

centro en la Farinera del Clot, esta joven ‘colla’ de unatreintena de miembros crece día a día y está implicadaen las festividades del barrio, pero también está presenteen todos los encuentros que se organizan.

Además, en el Poblenou está el Centre d’Imatgeria Fes-tiva, donde se exponen gigantes, dragones, capgrossos ytodas las figures de la Colla del Drac y de la Colla dels Ge-gants del Poblenou. El centro comparte ubicación con labiblioteca Manuel Arranz en Can Saladrigas (Joncar, 35).

The Castells or human towers- “castell” meanscastle in Catalan- is one of the most emblematic

icons of Catalan culture. The neighbourhood of SantMartí houses the Castellers of Barcelona, the fourth ol-dest “colla”. It is the oldest human tower associationin Barcelona. This team-“colla” in Catalan- has perfor-med representing the city of Barcelona around thecountry as well as abroad in France, Germany, Swit-zerland or Denmark.

Another expression of Catalan culture is a groupdance performed with sticks called the ‘ball de bas-tons’. Since 2009 the Farinera centre, in the neigh-

bourhood of El Clot, has been home to a growingyoung team of around 30 members who perform thesedances both locally and at gatherings organizedaround the country.

You can also visit the Festival Imagery Centre in Poble-nou, which displays imagery of giants, dragons and ‘cap-grossos’, quite literally ‘big heads’, these are basically giantdecorated heads that are donned during local festivitiesand parades. As well as a permanent exhibition of the fes-tival imagery of the Colla del Drac and the Colla dels Ge-gants of Poblenou, the centre also houses the ManuelArranz library in Can Saldrigas (Joncar, 35).

L’une des icônes les plus emblématiques de la culturecatalane sont les châteaux humains. Et c’est à Sant

Martí qu’a son siège la quatrième bande la plus ancienne.Ce sont les Castellers de Barcelone, l’entité ayant le plusd’histoire de toutes celles de Barcelone. La bande a repré-senté la ville dans tout le pays, en France, en Allemagne,en Suisse ou au Danemark.

D’autre part, le ball de bastons (danse des bâtons), uneautre expression de la culture catalane, a son espace à SantMartí depuis 2009. Depuis son centre à la Farinera del Clot,

cette jeune bande d’une trentaine de membres grandit jouraprès jour et prend part aux festivités du quartier, mais estaussi présente dans toutes les rencontres qui s’organisentdans le pays.

De plus, au Poblenou se trouve le Centre d’ImagerieFestive, où s’exposent des géants, des dragons, des gros-ses têtes et toutes les figures d’imagerie de la Colla delDrac et de la Colla dels Gegants de Poblenou. Le centrepartage l’emplacement avec la bibliothèque ManuelArranz à Can Saladrigas (Joncar, 35).

Live Catalanculture inSant Martí

La cultura catalana, molt present a Sant Martí

La cultura catalana, muy presente en Sant Martí

La culture catalane, trèsprésente à Sant Martí

A performance of ‘Castellers de Barcelona’ and two ‘gegants’. Photos: Castellers de Barcelona and Centre d’Imatgeria Festiva

L4

How to get there...

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17 5 | líniaturisme.catSpring 2016

| 6 líniaturisme.cat Spring 2016 Fabra Observatory

L’univers sempre ha fasci-nat l’home i una de les millorsmaneres de contemplar-lo ésdes de l’Observatori Fabra. Situata dalt d’un contrafort del Tibi-dabo i a 415 metres d’altitud so-bre el nivell del mar, és el quartobservatori més antic del mónque segueix en funcionament. Vaser fundat l’any 1904 i actual-ment centra la seva activitat enl’observació d’estels dobles i en laparticipació en programes in-ternacionals dedicats a l’estudi iseguiment d’asteroides i cometes,a més de recollir dades meteo-rològiques i sísmiques.

L’observatori també ofereixmultitud d’activitats i visites guia-des. Els diumenges i festius al matíes fan visites diürnes, en les qualses pot conèixer en profunditatl’observatori, que disposa de dostelescopis centenaris. Tots els di-vendres i dissabtes al vespre,d’octubre a juny, es fan visites noc-turnes per contemplar el cel deBarcelona. I per als amants delmenjar, durant els mesos d’estiutambé es fan sopars sota les es-trelles. Diferents maneres de gau-dir de l’astronomia.

El universo siempre ha fas-cinado al hombre y una de las me-jores maneras de contemplarlo esdesde el Observatorio Fabra. Si-tuado sobre un contrafuerte delTibidabo y a 415 metros de altu-ra sobre el nivel del mar, se en-cuentra el cuarto observatoriomás antiguo del mundo que sigueen funcionamiento. Fue fundadoen 1904 y actualmente centra suactividad en la observación de es-trellas dobles y en la participaciónen programas internacionalescentrados en el estudio y segui-miento de asteroides y cometas,además de recoger datos meteo-rológicos y de astronomía.

El observatorio también ofre-ce multitud de actividades y visitasguiadas. Los domingos y festivospor la mañana se hacen visitas diur-nas, en las que se puede conocer enprofundidad el observatorio, elcual dispone de dos telescopios cen-tenarios. Todos los viernes y sába-dos por la noche, de octubre a ju-nio, se hacen visitas nocturnaspara contemplar el cielo de Barce-lona. Y para los amantes de la co-mida, durante los meses de vera-no, también se hacen cenas bajo lasestrellas. Diferentes maneras dedisfrutar de la astronomía.

Under Barcelona’s skyMan has always been fasci-

nated by the Universe and one ofthe best ways to take it in is fromFabra Observatory. Located onMount Tibidabo some 415 metresabove sea level, it was founded in1904 and is the world’s fourth ol-dest working observatory. Cu-rrent activities are focused on ob-serving double stars and in parti-cipating in international pro-grammes on studying and moni-toring asteroids and comets, aswell as collecting astronomicaland meteorological data.

Fabra Observatory also of-fers a multitude of activitiesand guided visits. Daytime visitsare held on Sunday morningsand those of public holidays,allowing visitors to gain in-depth knowledge on the obser-vatory and its two 100-year oldtelescopes. Friday and Saturdayevenings from October to Juneoffer visitors the chance to con-template Barcelona’s night skies,with a treat for food lovers in thesummer months, when dinneris served outside under thestars, completing the variety ofways astronomy is broughtdown to earth.

L’univers a toujours fascinél’homme et l’une des meilleuresfaçons de le contempler est de-puis l’Observatoire Fabra. Sur uncontrefort du Tibidabo et à 414mètres au-dessus du niveau de lamer, se trouve le quatrième ob-servatoire le plus vieux du mon-de toujours en fonctionnement.Il a été créé en 1904 et il concen-tre actuellement son activité surl’observation d’étoiles doubleset la participation à des pro-grammes internationaux consa-crés à l’étude et au suivi d’asté-roïdes et de comètes, outre le faitde recueillir des données météo-rologiques et sismiques.

L’observatoire propose éga-lement une multitude d’activitéset de visites guidées. Les diman-ches et jours fériés des visitesdiurnes sont organisées le matin,durant lesquelles on peut con-naitre l’Observatoire en profon-deur, celui-ci disposant de deuxtélescopes centenaires. Tous lesvendredis et samedis soir, d’oc-tobre à juin, des visites nocturnessont organisées pour contemplerle ciel de Barcelone. Et pour lesgourmets, pendant les mois d’é-té, des diners sous les étoilessont également proposés. Diffé-rentes façons de s’adonner auxjoies de l’astronomie.

Photo: Fabra Observatory

How to get there... +

S1

Sota el cel de Barcelona Bajo el cielo de Barcelona Sous le ciel de Barcelone

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17 7 | líniaturisme.catSpring 2016

| 8 líniaturisme.cat Spring 2016

L4 +WALK

La zona de la nova Barcelo-na que s’erigeix a la zona de

Diagonal Mar compta amb gransatractius, centres comercials, zo-nes verdes i edificis amb història.

El Parc Diagonal Mar, ques’estén al llarg de 14 hectàrees, ésun espai que vol evocar uns ai-guamolls, on el verd de la gespaes mescla amb el blau de l’aigua.Un dels trets més identificablesdel parc és l’estructura de tubs,que es despleguen en totes les di-reccions, abraçant jardineresque recorden l’arquitectura or-gànica de Gaudí. Ideal per pas-sejar i fer esport.

L’aigua també forma part dela història de la Torre de les Ai-gües del Besòs, una construccióde 1882 que aleshores garantiael subministrament d’aigua tantper a Sant Martí de Provençalscom per a la ciutat. Actualment,l’edifici està catalogat com a BéCultural d’Interès Local i es potvisitar per dins i gaudir d’unesvistes exepcionals de la ciutat.

Ben a la vora del parc i de latorre s’alça el centre comercialDiagonal Mar, un espai de 3plantes amb terrassa amb vistesal mar i 18 sales de cinema.

La zona de la nueva Barce-lona que se erige en la zona

de Diagonal Mar cuenta con gran-des atractivos, comercios, zonasverdes y edificios con historia.

El Parc Diagonal Mar, queocupa unas 14 hectáreas, es unespacio que quiere evocar unasmarismas, donde el verde delcésped se mezcla con el azul delagua. Uno de sus rasgos másidentificables es la estructurade tubos que se despliegan en to-das direcciones, abrazando jar-dineras que recuerdan la arqui-tectura orgánica de Gaudí. Ide-al para pasear y hacer deporte.

El agua también forma partede la historia de la Torre de les Ai-gües del Besòs, una construcciónde 1882 que entonces garantiza-ba el suministro de agua tanto paraSant Martí de Provençals comopara la ciudad. El edificio está ca-talogado como Bien Cultural de In-terés Local y su interior se puedevisitar y disfrutar de una vistas ex-cepcionales de la ciudad.

Muy cerca del parque y de latorre se alza el centro comercialDiagonal Mar, un espacio de 3plantas con terraza con vistas almar y 18 salas de cine.

Diagonal Mar: molt per descobrir Diagonal Mar: mucho por descubrirDiagonal Mar: beaucoup à découvrir

Diagonal Mar: a lot to discover

The newest area of Barcelo-na worth visiting is Diagonal

Mar. It has several attractions in-cluding shopping centres, inte-resting public spaces as well assome historical buildings.

Diagonal Mar Park occupiesover 14 hectares, where the green ofthe grass overlaps with the blue of thesea, evoking images of wetlands. Oneof the most prominent features of thepark includes some tube structureswhich branch off in all directions,embracing the flowerbeds, remi-niscent of the organic architecture ofGaudí. It’s an area ideal for taking astroll or doing something moreenergetic like going for a run.

Water is also one of the mainprotagonists in the Torre de les Ai-gües del Besòs, a water tower cons-tructed in 1882 in order to provi-de water for both the area of SantMartí de Provençals as well as thecity. The building is now protectedas a local feature of interest and theinterior can be visited to enjoysome wonderful city views.

A stone’s throw from the parkis the shopping mall Diagonal Mar,it has three floors, all with terracesfrom which you have impressiveviews of the sea, as well as an eigh-teen-screen cinema.

La zone de la nouvelle Bar-celone qui s’érige dans le sec-

teur de Diagonal Mar possèded’importants attraits, des centrescommerciaux, des espaces verts etdes bâtiments chargés d’histoire.

La Parc Diagonal Mar, qui s’é-tend sur 14 hectares, est un espacequi prétend évoquer les maréca-ges, où le vert de l’herbe se mé-lange avec le bleu de l’eau. L’undes traits les plus caractéristiquesdu parc est la structure en tubes,qui se déploient dans toutes les di-rections, encerclant des jardi-nières qui rappellent l’architectureorganique de Gaudí. Idéal pour sepromener ou faire du sport.

L’eau aussi fait partie del’histoire de la Torre de les Aigüesdel Besòs, une construction de1882 qui assurait alors la distri-bution d’eau aussi bien pourSant Martí de Provençals quepour la ville. Actuellement, l’édi-fice est catalogué en tant que BienCulturel d’Intérêt Local et l’onpeut en visiter l’intérieur et jouirdes vues très jolies.

Tout près du parc et de la tourse dresse le centre commercialDiagonal Mar, un espace de 3 éta-ges avec terrasse et vues sur la meret plus 18 salles de cinéma.

How to get there...www.torredelesaigues.cat

Diagonal Mar

On the left, the Diagonal Mar park. On the right, the shopping mall (on top) and the ‘Torre de les Aigües del Besòs’ (below). Photos: City Hall and Google Maps

9 | líniaturisme.catSpring 2016

Although not as well-known as neighbouring Horta Maze, the gar-dens of the Palau de les Heures are similarly stunning. Built along

with the palace at the end of the nineteenth century by architect AugustFont i Carreras for industrialist Josep Gallart Forgas, the gardens arepresided over by towering palms and other trees such as magnolias, aca-cias, cedars, orange trees and oaks, to list a few examples. They are par-ticularly beautiful in spring, providing a real feast for the senses.

Designed by Adrià Piera in the French and Italian Renaissance style,the garden is structured around three terraces, with the highest hometo the palace and several preliminary gardens. The second and the third–with the third being the largest– are more interesting in terms oflandscaping due to their leafy trees and numerous flowerbeds. Fromthe entrance to the park, the palace may be glimpsed in the distancepeeking out from among the palms, with two stairways which leaddown into the garden. Built in the style of a French château, the pa-lace features four cylindrical towers culminating in conical peaks, anda façade with sculptures forming an allegory of Les Heures by Cata-lan artist Josep Campeny.

How

to get th

ere...

L3

Tout près du labyrinthe d’Horta, se trouvent les jardins du Palau de lesHeures, pas aussi connus que le premier, mais d’une beauté tout aus-

si remarquable. Construits conjointement au palais à la fin du XIXe siècle parl’architecte August Font i Carreras, sur une commande de l’industriel JosepGallart Forgas, les jardins sont dominés par des palmiers de grande enver-gure et d’autres arbres, tels que magnolias, acacias, cèdres, orangers et chê-nes verts, entre autres. Au printemps, comme tous les jardins, il atteint tou-te sa splendeur et sa vue est un spectacle pour les sens.

Le jardin, de style français et Renaissance italienne, dessiné par Adrià Pie-ra, se structure en trois terrasses: la plus haute est occupée par le palais etdes premiers jardins. La deuxième et la troisième- qui est la plus grande- sontcelles qui sont dotées de la plus grande valeur paysagère grâce à l’épaisseurdes arbres et aux nombreux parterres. De l’entrée du parc, si l’on regarde aufond, on peut voir le Palais perdu entre les palmiers et avec deux petits es-caliers qui descendent jusqu’au jardin. Construit dans le style d’un châteaufrançais, il possède quatre tours cylindriques surmontées de quatre pics co-niques. La façade, comme il ne peut en être autrement, est dominée par ungroupe sculptural qui est une allégorie du lierre de Josep Campeny.

The gardens of Palau de les Heures

Molt a prop del laberint d’Horta hi ha els jardins del Palau de les Heu-res, no tan coneguts com el primer, però amb una bellesa igualment

destacable. Construïts juntament amb el palau a la fi del segle XIX per l’ar-quitecte August Font i Carreras, per encàrrec de l’industrial Josep GallartForgas, els jardins estan presidits per unes palmeres de gran alçada i altresarbres, com ara magnòlies, acàcies, cedres, tarongers i alzines, entre altres.A la primavera, com tots els jardins, arriba a la seva màxima esplendor ila seva visió és un espectacle per als sentits.

El jardí, d’estil francès i italià renaixentista i dissenyat per Adrià Piera,s’estructura en tres terrasses: la més alta és ocupada pel palau i uns primersjardins. La segona i la tercera –que és la més gran– són les que tenen mésvalor paisatgístic gràcies a la frondositat dels arbres i als nombrosos par-terres. Des de l’entrada del parc, si es mira al fons, es pot veure el Palau per-dut entre les palmeres i amb dues escalinates que descendeixen fins al jar-dí. Construït a l’estil d’un châteaux francès, té quatre torres cilíndriques re-matades en quatre pics cònics. La façana, com no podia ser d’una altra ma-nera, està presidida per un grup escultòric que és una al·legoria de les heu-res de Josep Campeny.

Muy cerca del laberinto de Horta se encuentran ubicados los jardinesdel Palau de les Heures, no tan conocidos como el primero, pero con

una belleza igualmente destacable. Construidos a la vez que el palacio a fi-nales del siglo XIX por el arquitecto August Font i Carreras, por encargodel industrial Josep Gallart Forgas, los jardines están presididos por altaspalmeras y otros árboles, como magnolias, acacias, cedros, naranjos y en-cinas, entre otros. En primavera alcanza su máximo esplendor y su visiónes un espectáculo para los sentidos.

El jardín, de estilo francés y italiano renacentista y diseñado por AdriàPiera, se estructura en tres terrazas: la más alta está ocupada por el pala-cio y unos primeros jardines. La segunda y la tercera –que es la más gran-de– son las que tienen más valor paisajístico gracias a la frondosidad de losárboles y a los numerosos parterres. Desde la entrada del parque, si se miraa lo lejos, se puede ver el Palacio perdido entre las palmeras y con dos es-calinatas que descienden hasta el jardín. Construido al estilo de un châte-aux francés, tiene cuatro torres cilíndricas, rematadas en cuatro picos có-nicos. Como no podía ser de otra forma, la fachada la preside una alego-ría de las hiedras de Josep Campeny.

The gardens of Palau de les HeuresEmbriagats per la majestuositat dels jardins del Palau de les Heures

Embriagados por la majestuosidad de los jardines del Palau de les Heures

Enivrés par la majestuosité des jardins du Palau de les Heures

Photos: Fèlix GP

| 10 líniaturisme.cat Spring 2016

A l’avinguda de Pedralbes, undrac de ferro forjat vigila gelosa-ment l’entrada dels pavellonsque Gaudí va dissenyar per aEusebi Güell, l’any 1887.

Famosos pel colorit i les for-mes fidels a l’estil més curiós deGaudí, aquests pavellons estanplens de detalls mitològics i es-tètics que els converteixen enuna de les joies més màgiques del’arquitectura de Barcelona. Ambuna base de pedra, les cases s’al-cen sobre unes parets profusa-ment decorades amb elements demaó i ceràmica. El projecte, d’ai-re oriental, fins i tot pot arribar arecordar l’art mudèjar en algunesde les seves parts. L’element es-trella de la construcció és la rei-xa de la porta d’entrada, que re-presenta un drac de ferro ambulls de vidre, en honor al mitolò-gic drac guardià del jardí de lesHespèrides. Els jardins van serdeclarats monument historico-artístic l’any 1969 i fins al 2008van funcionar com a seu de laReial Càtedra Gaudí.

En la avenida de Pedralbes,un dragón de hierro forjado vigi-la celosamente la entrada de lospabellones que Gaudí diseñó paraEusebi Güell en 1887.

Famosos por su colorido yformas fieles al estilo más curio-so de Gaudí, estos pabellones es-tán llenos de detalles mitológicosy estéticos que los convierten enuna de las joyas más mágicas dela arquitectura de Barcelona. Conuna base de piedra, las casas se al-zan sobre unas paredes profusa-mente decoradas con elementosde ladrillo y cerámica. El proyec-to, de aire oriental, incluso puedellegar a recordar el arte mudéjaren algunas de sus partes. El ele-mento estrella de la construcciónes la reja de la puerta de entrada,que representa un dragón de hie-rro con ojos de cristal, en honor almitológico dragón guardián deljardín de las Hespérides. Los jar-dines fueron declarados monu-mento histórico-artístico en 1969y hasta el 2008 funcionaron comosede de la Real Cátedra Gaudí.

On Avinguda Pedralbes, awrought-iron dragon closelyguards the entrance to the pa-vilions Gaudí designed for Eu-sebi Güell in 1887.

Renowned for their colour-ful forms representing Gaudí’smost curious of styles, the pa-vilions are full of mythical andaesthetic details making themone of Barcelona’s most magi-cal architectural jewels. Withstone bases, the buildings aresupported by elaborately deco-rated brick and ceramic walls.Oriental in style, the complexalso evokes Mudejar art at ti-mes. The star feature is thewrought-iron grille on the en-trance gate in the shape of a dra-gon with glass eyes, in honourof the mythical creature whichguarded the Garden of the Hes-perides. The gardens were de-clared a Monument of NationalHistoric and Artistic Interest in1969 and have been the head-quarters of the Royal GaudíChair since 2008.

Sur l’avenue de Pedralbes, undragon en fer forgé surveille ja-lousement l’entrée des pavillonsque Gaudí a créés pour EusebiGüell, l’année 1887.

Célèbres pour le coloris et lesformes fidèles au style le pluscurieux de Gaudí, ces pavillons re-gorgent de détails mythologiqueset esthétiques qui font d’eux undes joyaux les plus magiques del’architecture de Barcelone. Avecune base en pierre, les maisonss’érigent sur des murs décorés àprofusion d’éléments en brique eten céramique. Le projet, d’as-pect oriental, peut aller jusqu’àrappeler l’art mudéjar dans cer-taines de ces parties. L’élémentemblématique de la constructionest la grille de la porte d’entrée, quireprésente un dragon en fer avecdes yeux en verre, en l’honneur aumythologique dragon gardien dujardin des Hespérides. Les jardinsont été déclarés monument his-torico-artistique en 1969 et jus-qu’en 2008 ils ont été le siège dela Reial Càtedra Gaudí.

La màgia d’uns pavellonsplens de fantasia

La magia de unos pabellonesllenos de fantasía

La magie de pavillonspleins de fantaisie

Güell PavilionsFairytale monument

How to get there...

L3

BUS 7, 33, 63, 67, 75,

78, H6

T1, T2, T3 Palau Reial

Güell Pavilions

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17 11 | líniaturisme.catSpring 2016

| 12 líniaturisme.cat Spring 2016 Torre Baró’s castle

A dalt de la muntanya, entreel Congost del Besòs i la ciutat deBarcelona, s’alça una de les joiesmés insòlites i més desconegudesde la ciutat: el Castell de TorreBaró.

Malgrat el seu aspecte me-dieval, el Castell de Torre Baró,que domina el districte de NouBarris, és una construcció d’ini-cis del segle XX. Es va edificar,l’any 1905, com a projecte per cre-ar un hotel que fos el centre d’u-na urbanització, però finalment elpla urbanístic no va funcionar i vaacabar abandonat sense haver-se’n enllestit les obres. Final-ment, l’any 1989 el castell va serrestaurat i declarat patrimonihistòric per l’Ajuntament de Bar-celona. Al seu voltant es va cons-truir un magnífic mirador, desd’on es pot contemplar Nou Ba-rris, Horta, Sant Andreu i SantMartí, a més del riu Besòs i elscontraforts de Collserola ambles poblacions de Santa Coloma,Sant Adrià i Badalona.

Durant molts anys, el castellha estat tancat al públic i ha pa-tit diferents ocupacions, peròuna gran reforma l’ha tornat aconvertir en la icona que maihauria d’haver deixat de ser.

En lo alto de la montaña, en-tre el Congost del Besòs y la ciudadde Barcelona, se alza una de las jo-yas más insólitas y más desconoci-das de la ciudad: el Castillo de To-rre Baró.

A pesar de su aspecto medie-val, el Castillo de Torre Baró,que domina el distrito de Nou Ba-rris, es una construcción del sigloXX. Se edificó, en 1905, comoproyecto para crear un hotel quefuese el centro de una urbaniza-ción, pero finalmente el plan ur-banístico no funcionó y acabóabandonado y con las obras a me-dias. Finalmente, en 1989 el cas-tillo fue restaurado y declaradopatrimonio histórico por el Ayun-tamiento de Barcelona. A su al-rededor se construyó un magní-fico mirador, desde donde sepuede contemplar Nou Barris,Horta, Sant Andreu y Sant Mar-tí, además del río Besòs y los con-trafuertes de Collserola con laspoblaciones de Santa Coloma,Sant Adrià y Badalona.

Durante años, el castillo es-tuvo cerrado al público y sufrió di-ferentes ocupaciones, pero unagran reforma lo ha vuelto a con-vertir en el icono que nunca de-bió dejar de ser.

Staring at Barcelona’s horizonA view from Torre Baró’s castle. Photos: Nou Barris’ District

Mirant l’horitzó de Barcelona Mirando al horizonte de Barcelona Regardant l’horizon de Barcelone

En haut de la montagne, en-tre le Congost del Besòs et la vi-lle de Barcelone, se dresse l’un dejoyau les plus insolites et mé-connus de la ville : le Château deTorre Baró.

Malgré son aspect médiéval, leChâteau de Torre Baró, qui do-mine le district de Nous Barris, estune construction du début duXXe siècle, Il a été édifié en 1905,comme projet de création d’un hô-tel qui soit le centre d’un lotisse-ment, mais finalement le plan ur-banistique n’a pas été mené à ter-me et a été abandonné sans queles travaux aient été réalisés. Fi-nalement, en 1989 le château a étérestauré et déclaré patrimoinehistorique par la Mairie de Bar-celone. Un magnifique belvédèrea été construit aux alentours, du-quel on peut contempler Nou Ba-rris, Horta, Sant Andreu et SantMartí, en plus de la rivière Besòset des contreforts de Collserolaavec les communes de Santa Co-loma, Sant Adrià et Badalona.

Pendant de nombreuses an-nées, le château a été fermé au pu-blic et a été l’objet de plusieurssquats mais une importante ré-novation a fait de lui l’icône qu’iln’aurait jamais dû cesser d’être.

On the hilltop, between theBesòs and the city of Barcelona,stands one of the most unusualand least-known jewels in thecity: The Castle of Torre Baró.

Despite its medieval appea-rance, the Castle of Torre Baró,which overlooks the district ofNou Barris, is a constructionfrom the early XX century.Built in 1905, the Castle of To-rre Baró was to be a hotel at thecore of a garden city project.However, the urban develop-ment failed and it was abando-ned mid-construction. Finally,in 1989 the castle was restoredand declared historical herita-ge by the Barcelona Town Hall.A magnificent viewing gallerywas built around the castleoverlooking Nou Barris, Horta,Sant Andreu and Sant Martí, to-gether with the river Besòs andthe hills of Collserola with thetowns of Santa Coloma, SantAdrià and Badalona.

The castle remained closedto the public for many years andit was occupied by squatters ondifferent occasions until majorrestoration work took place,converting it into the icon it hadalways deserved to be.

L4

WALK+ BUS

81 - 82127L3

Howto get there...

13 | líniaturisme.catSpring 2016

L1

Greek Theatre

How to get there...

BUS 55 - 121

The spirit of Ancient Greece in Barcelona

Por increíble que parezca, elTeatre Grec de Barcelona no tie-ne nada que ver con la antiguaGrecia y su plenitud cultural. Esteteatro no es griego, sino una de laobras pensadas minuciosamentey llevadas a cabo en Montjuïc conmotivo de la Exposición Interna-cional de 1929.

La idea fue de los arquitectosRamón Reventós y Nicolau MariaRubió i Tudurí, que aprovecharonuna antigua cantera en desusopara construir una planta de tea-tro inspirada en el de Epidauro, enel Peloponeso, en el que la paredcortada de piedra sirviera como es-cenario. A lo largo de su historia,ha servido de marco para grandesobras clásicas como Electra, de Só-focles, o Hamlet, de Shakespeare,aunque por culpa de la Guerra Ci-vil se quedó en desuso. En 1976 sehizo la primera edición del Festi-val Grec y desde entonces duermeen invierno y se despierta cada ve-rano para transformarse en el es-pacio central del festival escénicomás destacado de la ciudad, don-de la música y el teatro son los pro-tagonistas. Este teatro está rode-ado de unos jardines impresio-nantes, donde los árboles, arbus-tos, plantas y flores lo abrazan paraconvertirlo en un lugar idílico.

Per increïble que pugui sem-blar, el Teatre Grec de Barcelo-na no té res a veure amb l’anti-ga Grècia i la seva plenitud cul-tural. Aquest teatre no és grec,sinó una de les obres pensades aldetall i dutes a terme a Montjuïcamb motiu de l’Exposició Inter-nacional de l’any 1929.

La idea va ser dels arquitec-tes Ramon Reventós i NicolauMaria Rubió i Tudurí, que vanaprofitar una antiga pedrera endesús per fer una planta de tea-tre inspirada en el d’Epidaure, alPeloponès, en què la paret ta-llada de pedra servís com a es-cenari. Al llarg de la seva histò-ria, ha servit com a marc degrans obres clàssiques com Elec-tra, de Sófocles, o Hamlet, deShakespeare, tot i que arran dela Guerra Civil va quedar endesús. L’any 1976 es va fer la pri-mera edició del Festival Grec ides d’aleshores dorm a l’hiverni es desperta cada estiu per trans-formar-se en l’espai central delfestival escènic més destacat dela ciutat, on la música i el teatresón els protagonistes. Aquestteatre està envoltat d’uns jardinsimpressionants, on els arbres, ar-busts, plantes i flors l’abracen perconvertir-lo en un lloc idíl·lic.

Incredible as it may seem,Barcelona’s Greek Theatre hasnothing to do with Ancient Gree-ce and its cultural wealth. The the-atre is not actually Greek, butinstead one of the constructionsconceived in detail and executedon Montjuïc for the 1929 Barce-lona International Exposition.

The project was designed byarchitects Ramón Reventós andNicolau Rubió i Tudurí, who madeuse of a disused quarry to cons-truct a theatre inspired by that ofEpidaurus in the Peloponnese,in which the wall cut out of stoneserved as the stage. Throughout itshistory, the theatre has stagednumerous classics such as So-phocles’ Electra and Shakespeare’sHamlet, although fell out of use inthe wake of the Spanish CivilWar. The first edition of the Gre-ek Festival was held in 1976 andsince then the theatre has esta-blished a routine of hibernatingover the winter and re-opening inthe summer to be transformedinto the heart of Barcelona’s best-known drama festival, in whichmusic and theatre take starring ro-les. The Greek Theatre is su-rrounded by stunning gardens, inwhich trees, plants and flowersmerge to form a truly idyllic spot.

Aussi incroyable que celapuisse paraître, le Théâtre Grec deBarcelone n’a rien à voir avec laGrèce Antique et sa plénitudeculturelle. Ce théâtre n’est pasgrec, mais c’est l’un des ouvragespensés dans les détails et réalisésà Montjuïc pour l’Exposition In-ternationale de 1929.

L’idée revient aux architectesRamon Reventós et Nicolau Ma-ria Rubió i Tudurí, qui ont profi-té d’une ancienne carrière aban-donnée pour créer un théâtreinspiré de celui d’Epidaure, dansle Péloponnèse, où la paroi en pie-rres taillées servirait de scène.Tout au long de son histoire, il aété la scène de grandes œuvresclassiques comme Electre, deSophocle ou Hamlet, de Shakes-peare, bien que, suite à la guerrecivile, il soit resté quasimentabandonné. En 1976, eut lieu lapremière édition du Festival Grecet depuis lors il dort en hiver et seréveille chaque été pour devenirl’espace central du festival scéni-que le plus important de la ville,où la musique et le théâtre sontles protagonistes. Ce théâtre estentouré d’impressionnants jar-dins, où les arbres, les arbustes,les plantes et les fleurs l’encerclentpour en faire un endroit idyllique.

El espíritu de la Antigua Grecia en Barcelona

L’Esprit de la Grèce Antique à Barcelone

L’esperit de l’Antiga Grècia a Barcelona

Greek Theatre. Photo: Xavier Caballé

+WALK15 minutes

| 14Gastronomylíniaturisme.cat Spring 2016

With gastronomical

areas along Sarrià,

Barnavasi (Sant Gervasi),

Sant Antoni,

Sants Establiments Units

(beside Plaça de Sants)

and Creu Coberta

near Plaça Espanya,

the city offers different

itineraries for tasting

traditional ‘tapas’, and

thus enjoying

it bite by bite

“

“

Bite-size BarcelonaGastronomia en dues mossegades

Gastronomía en dos bocados

Gastronomie en deux bouchées

La riquesa gastronòmica de Barcelona és im-mensa i ningú pot marxar sense tastar les seves delí-cies. Els eixos comercials de Sarrià, Barnavasi (SantGervasi), Sant Antoni, Sants Establiments Units (alcostat de la Plaça de Sants) o Creu Coberta, a tocarde la Plaça Espanya, entre molts altres, ofereixen di-ferents rutes on poder tastar les típiques tapes: cre-acions gastronòmiques per menjar en un parell demossegades.

Per menys de tres euros, diferents bars i restau-rants d’aquestes zones permeten al visitant gaudir d’u-na beguda, acompanyada de la degustació d’una tapa.

Així doncs, tant els amants d’aquest petit àpatcom aquells que no l’han tastat mai, però no se’l vo-len perdre de cap de les maneres, podran gaudir desde la típica truita de patates fins a petits plats elabo-rats, com l’escalivada amb bacallà a la bilbaïna ambconfitura de fruites del bosc, mini carpaccios demango, foie i pernil ibèric o el trinxat de fuet ambmostassa i tomàquet, decorat amb reducció de Mò-dena, entre altres.

No hi ha millor manera de conèixer l’àmpliaoferta culinària de Barcelona i d’una manera més tí-pica que voltant pels bars i restaurants de la ciutat.

La riqueza gastronómica de Barcelona es inmen-sa y nadie puede irse sin probar sus delicias. Los ejescomerciales de Sarrià, Barnavasi (Sant Gervasi),Sant Antoni, Sants Establiments Units (al lado de laPlaza de Sants) o Creu Coberta, cerca de la Plaza Es-paña, entre muchos otros, ofrecen diferentes rutasdonde poder probar las típicas tapas: creaciones gas-tronómicas para comer en dos mordiscos.

Por menos de tres euros, diferentes bares y res-taurantes de estas zonas permiten al visitante disfru-tar de una bebida, acompañada de la degustación deuna tapa.

Así pues, tanto los amantes de este pequeño pla-to como los que no las han probado nunca, pero noquieren perdérselas, pueden disfrutar desde la típicatortilla de patatas hasta pequeños platos elaborados,como la escalibada con bacalao a la bilbaína conmermelada de frutas del bosque, mini carpaccios demango, foie y jamón ibérico o trinchado de fuet conmostaza y tomate, decorado con reducción de Móde-na, entre otros.

No existe mejor manera de conocer la ampliaoferta de Barcelona y de una manera más típica queyendo por los bares y restaurantes de la ciudad.

A true feast for the palate, nobody should lea-ve Barcelona without sampling the culinary de-lights on offer. With gastronomical areas along Sa-rrià, Barnavasi (Sant Gervasi), Sant Antoni, SantsEstabliments Units (beside Plaça de Sants) andCreu Coberta near Plaça Espanya, the city offersdifferent itineraries for tasting traditional tapas,and thus enjoying it bite by bite.

For less than 3 euros, various bars and restau-rants scattered throughout these neighbourhoodsallow visitors to enjoy a drink accompanied by a tapa.

Anyone from tapas fans to those who have ne-ver tried them before will love what is on offer.Examples range from traditional Spanish omeletteto small, elaborate dishes such as Basque-stylecod stew on toast with berry relish, mini carpac-cios of mango, foie gras and Iberian ham or curedsausage, mustard and tomato mash and decoratedwith a balsamic reduction, to name but a few.

There really is no better or more classic way toget to know what Barcelona has to offer than ma-king your way around its bars and restaurants.

La richesse gastronomique de Barcelone est im-mense et personne ne peut s’en aller sans avoir goû-ter ses délices. Les zones commerciales de Sarrià,Barnavasi (Sant Gervasi), Sant Antoni, Sants Esta-bliments Units (près de la Plaça de Sants) ou CreuCoberta, à côté de la Plaça Espanya, entre autres,proposent différentes routes où l’on peut goûter lestapas typiques: créations gastronomiques à savou-rer en deux bouchées.

Pour moins de trois euros, différents bars et res-taurants de ces zones permettent au visiteur de pou-voir déguster une boisson, accompagnée d’une tapa.

De cette façon, aussi bien les amoureux de ce pe-tit repas que ceux qui ne l’ont jamais goûté mais qui

ne veulent le manquer sous aucun prétexte, pou-rront savourer depuis la simple tortilla (omeletteespagnole) aux pommes de terre, jusqu’à des petitsmets élaborés, comme l’escalivada (bandes d'au-bergine et de poivron rouge cuites au four) à lamorue à la bilbaïna avec de la confiture aux fruitsrouges, des minis carpaccios de mangue, foie graset jambon ibérique ou encore le trinxat (écrasée depommes de terre et chou) de saucisson à la mou-tarde et tomate, décoré d’une réduction de Mòde-na, entre autres.

Il n’y a pas de meilleure façon de connaîtrel’ample offre culinaire de Barcelone que de faire latournée des bistrots et des restaurants de la ville.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 42 95 17 15 | líniaturisme.catSpring 2016

| 16 Next issue: Summer 2016líniaturisme.cat Spring 2016