liniamar 07
DESCRIPTION
http://comunicacio21.cat/images/liniamar/pdf/liniamar_07.pdfTRANSCRIPT
redacció: [email protected] - 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]
castelldefels · viladecans · gavà líniamar
Desembre de 2013 · Núm.07
pàg 9
28.000 firmes per defensarl’Hospital de Viladecans
La Plataforma en Defensa del centre hospitalari entrega les signatures al Palau de la Generalitat pàg 10
Viladecans pàg 10ICV denuncia Albert Delgado (PxC) per tuits“masclistes i feixistes”
Comerç pàg 8Front comú d’entitats i comerciants contra l’Outlet de Viladecans
Gavà pàg 12L’Ajuntament atorga 518 beques per a llibres escolars
Esports pàg 14Carles Castillejo, campiód’Espanya de marató
Societat pàg 3La violència degènere s’agreujaamb la crisi
Entrevista pàgs 6 i 7Esteve: “Ens hem passat dos anys redimensionantels ajuntaments”
Tancada al consistoriCCOO protesta contra la reforma local espanyola a Castelldefels
3 | En Portada líniamarDesembre 2013
No abaixem la guàrdia» La crisi agreuja la violència de gènere i fa saltar l’alarma social de les associacions que la combaten» La dependència econòmica sotmet les dones i els seus fills a mantenir la relació amb l’agressor
La dependència econòmica deles dones envers els seus agres-sors augmenta. Mentre l’any2008 el 54% de les dones atesespel Programa LARIS d’atenció ala violència de gènere compta-ven amb ingressos propis, avuiaquest col·lectiu només repre-senta el 24%.
Són dades de l’AssociacióBenestar i Desenvolupament,que assegura que la crisi estàagreujant la violència de gènere.“La disminució de fonts d’in-gressos com els ajuts socials, elsuport familiar i l’incomplimentde les pensions compensatò-ries i d’alimentació per als fillscondemnen les dones a haver
d’afrontar aquesta problemàti-ca en solitari amb el risc que su-posa no poder mantenir els seusfills”, argumenten des de l’as-sociació.
L’ABD explica que despen-dre’s d’una situació de maltrac-tament requereix autonomia fí-
sica, psíquica i, per suposat,econòmica. “Les dones atesespel Programa LARIS conviuenentre 12 i 15 anys amb el seuagressor mantenint relacions
de violència sense fer el pas detrencar-les”, alerten des del’ABD. Una situació que encaraprolifera més en temps de crisieconòmica com l’actual.
MILLORAR LA DETECCIÓMalgrat tot, no només cal tren-car el vincle econòmic. El 68%de les dones que acudeixen alPrograma LARIS minimitzen ojustifiquen el comportamentviolent de les seves parelles. “Esbasen en mites i creences com,per exemple, que la conductaviolenta és conseqüència delcomportament d’elles, que elshomes són agressius per natu-ralesa o que la seva parella noestà bé”, expliquen des de l’as-sociació.
És per això que el primer pasdel Programa LARIS és que lesdones reconeguin i detectin les
diferents formes de violència, elsseus efectes cap a elles i tambécap als seus fills i filles.
La majoria de dones atesestenen fills en comú amb l’a-gressor i gairebé totes verbalit-zen que els menors han estatpresents en els episodis de vio-
lència, però “només un 9,5%són conscients dels efectes i elmalestar que genera sobreaquests nens i nenes”, assegural’associació.
Per tot plegat, el passat 25 denovembre, amb motiu del DiaInternacional de l’Eradicació dela Violència vers la Dona, l’ABDva organitzar la campanya Posa’tlila amb l’objectiu de millorar ladetecció de la violència a travésde la sensibilització i la difusió demissatges preventius. L’etique-ta #ABDlila va aglutinar aques-ta iniciativa.
L’associació assegura que lafórmula per prevenir la violènciade gènere recau en l’educació enla igualtat entre homes i dones.En aquest sentit, el seu Progra-ma LARIS desenvolupa tallers derelacions igualitàries i sense vio-lència destinats tant a nens i ne-nes d’educació primària com ajoves d’educació secundària, ons’incideix en l’atenció de noiesadolescents que viuen relacionsde parella violentes.
Arnau NadeuCASTELLDEFELS
El 68% de les dones que acudeixen al Programa LARIS minimitzen o justifiquen el comportament violent de les seves parelles. Foto: Arxiu
Només el 24%
de les dones
maltractades tenen
ingressos propis
La fórmula per
prevenir la violència
de gènere recau en
l’educació dels nens
| 4Opiniólíniamar Desembre 2013
publicitat 619 13 66 88amb el suport de:
líniamarLes cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]
Dipòsit legal: B.12315-2013
redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]
Actualitat a la xarxa
Un diari plural Un diari participatiu
@CarlesMundo: Una pregunta que agradia tots els partits no existeix. Però seria d’a-grair que cada partit digui obertamentquina voldria. Així sabrem on som.
@junqueras: Per la democràcia, per la llib-ertat, per respecte a la voluntat de la gent,votar és la via. Per un nou país, votar és lavia. #noupaís
@erichpunt: O sigui que ara ICV ha agafatel paper galdós del PSC, no? I el pitjor ésque involuntàriament fan pinça amb UnióDemocràtica. #ICViU
En l’àmbit local, nacional o euro-peu cada dia es van aprovant lleisper regular o posar ordre a lanostra societat. Però arriba unmoment en què s’encotillen lesiniciatives i no deixen prou lli-bertat per tirar endavant el país.Comentava un dia amb un amicaquest tema i em va fer una re-flexió: “No es poden fer lleissense un pressupost que els hidoni suport i sense prou garan-ties que hi ha mitjans adequatsper fer- les complir”. Totalmentd’acord! Si es decideix que quidelinqueix ha d’anar a la presóun determinat nombre de dies oanys i no hi ha presons ni guàr-dies per vigilar-los; o si es manaper llei que es donaran classesd’assignatures en anglès, i no hiha prou professors que domininl’anglès, de què serveix?
Diuen que “feta la llei, feta latrampa” per part dels que rebenels mandats de les lleis, peròtambé es podria dir “feta la llei,feta la giragonsa per no acom-plir- la” per part dels que redac-ten i aproven les lleis. No sé queés pitjor! “Vostès facin la llei, quejo faré el reglament”, deia elcomte de Romanones amb un tode sarcasme, potser maquia-vèl·lic, sabent que podria donarla volta a les lleis a la seva con-veniència. Saben allò del maigdel 68, “prohibit prohibir”, quesona a anarquista? Sembla re-dundant, però hi ha un missatgesubliminar. Podríem dir: prohi-bit fer lleis sense pressupost nirecursos que els hi donin suport.De lleis millor poques, més jus-tes i que sigui fàcil complir-les.La LOMCE promoguda per l’ín-clit ministre Wert és un cas pa-radigmàtic.
4Peti qui petiPer Jordi Lleal Per Sandra Balagué
4El veí del segon
Som en un moment històri-cament molt important. Pot-ser el més important, nacio-nalment parlant, dels dar-rers tres-cents anys. Avui,després de molta batalla (sor-tosament sempre dialèctica)som a les portes d’un refe-rèndum que ens pot dur a laindependència del nostrepaís. O, millor dit, d’una partdel nostre país.
”Després de molta bata-lla”, diem. I és que cal re-marcar-la perquè ha existit. Iha estat molt dura. I molt es-gotadora, especialment per aalguns. Conèixer la trajectò-ria de l’autor del llibre que emproposo de ressenyar ara,m’obliga a fer-ne esmentaquí. Perquè sí, perquè ésaixí: David Vila i Ros és i haestat un dels que s’hi ha dei-xat la pell de valent, fent pe-dagogia de l’independentis-me. Ho ha fet des de la CAL,des d’Òmnium, des de Tallersper la Llengua, des dels seusllibres o des dels seus articles.Contínuament. Inesgotable-ment. I ara ha arribat el mo-ment clau. Avui som a lesportes (any amunt, any avall)d’un referèndum on, per pri-mer cop a la nostra història,pot guanyar el “sí”. I bé, enaquest moment clau, torna asortir a la palestra en DavidVila i Ros.
I ho fa com és propi -em per-donaran el col·loquialisme-d’un “tiu llest”. Llest comllesta és, sense anar més llu-ny, la Isona Passola, que,com saben, està preparantuna pel·lícula per explicarels avantatges de la indepen-dència als qui en dubten. I ésque Vila i Passola tenen unmateix objectiu: convèncerels indecisos. I això, per què?Doncs perquè tots dos sabenque la clau de volta de tot ple-gat la tenen ara aquestes per-sones. Que la balança, quanhi hagi el referèndum, es de-cantarà cap a un costat o capa l’altre gràcies a aquestamassa social que, perquè ensentenguem, no té penjadal’estelada al balcó.
El llibre és un intent benreeixit d’explicar els avan-tatges de la independència aaquells que, sense tenir-hicap animadversió especial,no ho acaben de “veure clar”.I doncs, què els explica, l’au-tor? Doncs la veritat sobre elsdiferents temes que podenpreocupar els actuals indeci-sos. Els diu, per exemple,que ser d’origen espanyol isentir-se’n també no és capimpediment per ser inde-pendentista i que la commu-nitat internacional i fins i totEspanya hauran de reconèi-xer el nou Estat català.
#ICViU
ICViU#UnPaísNormal #VolemVotar
Estem vivint uns moments moltintensos i molt interessants quepoden marcar, definitivament,el nostre esdevenidor col·lectiu.Són uns moments autèntica-ment històrics que haurien designificar que l’any 2014 ja fos,definitivament, l’any de l’inici dela llibertat nacional de debò pera Catalunya. L’any que hauria demarcar l’avenç definitiu cap a lasobirania plena. Anem força bé,ja que segons totes les enques-tes l’opció a favor de la indepen-dència, l’opció a favor d’un sí enmajúscules, clar, nítid i diàfan,cada dia guanya més adeptes.
Però compte, no ens podemrefiar: encara ens cal més enfor-timent, un enfortiment quanti-tatiu i qualitatiu. Encara ésnecessari arribar a tots els ra-cons del país per convèncermés catalans dubtosos. Encarahem de fer molta més feina i,sobretot, pedagogia, per arribara tots els indecisos possibles iexplicar-los que el procés sobi-ranista no va en contra deningú, sinó que és quelcom afavor d’una millora general delpaís en el seu conjunt.
En aquests moments, a fi-nals del 2013, el terme històricimplica que hem de començar aprendre decisions històriques.Però per consolidar aquestaopció abans és necessari queens enfortim de debò. Que elpensament i la ideologia inde-pendentista agafi múscul i arreliarreu del país; i també, si éspossible, que s’internacionalitzipels quatre punts cardinals delplaneta. Tot això és cabdal per-què ja estem veient com, des dela societat civil, es demana alspartits polítics diligència, celeri-
tat i concreció. De fet, l’anome-nada Declaració de novembrede l’ANC i la proposta de pre-gunta “vol que Catalunya siguiun Estat independent?”, és unexemple palmari d’aquesta ex-igència i pressió –molt legítima-als partits polítics catalans pertal d’anar al gra.
Doncs bé, al meu enten-dre, això és positiu pel país, ésjust, necessari i molt adient.Perquè tenim alguns políticsadormits i d’altres de dubto-sos; i el pitjor de tot, unsquants que treballen per l’u-nionisme, per l’espanyolismeassimilacionista d’una formaoculta i, dia rere dia, ens ofe-reixen bou per bèstia grossa.Cal dir també, en veu alta,que tots els polítics catalansno són iguals. De fet, una des-tacable majoria està compro-mesa amb el procés i es mullade debò pel país.
En síntesi, travessem mo-ments clau per al futur de lanostra estimada nació cata-lana. Ja hem cremat moltesetapes, però ens calen mésblindatges per tal de fer possi-ble que el procés sigui total-ment irreversible. Ja sabemque vivim en un país ambgraus diferents de conscièncianacional, però malgrat això,per assegurar l’objectiu de laindependència ara i aquí ésimprescindible un enfortimentquantitatiu i qualitatiu social iterritorial de tot el corpus polí-tic de l’independentisme real.Aquest reforç ideològic i moralés el que ens ha de permetreassolir satisfactòriament lesnostres fites en un 2014, enquè res no serà fàcil.
Per Josep M. Loste
4Ens cal un enfortiment
5 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] líniamarDesembre 2013
@epaluzie: No fatiga la consulta, cansenels que fan creure que volen ser com Di-namarca i cerquen excuses (consens) perno preguntar sobre la independència.
@ramontremosa: Alemanya: Gran Coaliciófeta. Espanya: a mesura que avanci la causacatalana i es fragmenti el mapa polític es-panyol, també arribarà a Madrid.
@informativostv: El PSC estudia "medidaslegales" para quitarle a @junqueras la je-fatura de la oposición. Ganarle en unas elec-ciones no entra en sus planes.
Un diari obert
Una nova enquesta del CEO reafirmala voluntat independentista de la ma-joria dels enquestats, els quals for-men part de l’electorat català. Evi-dentment és una enquesta, i com a talno és mai representativa. Ara bé, els po-lítics amb poder normalment donencredibilitat a aquest tipus de consultesi les tenen en compte. L’independen-tisme creix malgrat la política de la por,el descrèdit i la desqualificació. L’in-dependentisme creix malgrat tot l’en-tramat mediàtic unionista.
De fet, estem on estem malgrat latasca realitzada contra el procés del dreta decidir per part de totpoderosos ro-tatius com La Vanguardia i El Periódi-co. La tasca anti independentista im-portant la realitzen els redactors d’a-quests rotatius i la seva influència en l’e-lectorat que ells qualifiquen com amoderat, teòricament és molt superioral que tenen els rotatius de la cavernamediàtica ultra espanyolista. Controlenla gran majoria de mitjans escrits, ra-diofònics i televisius, però el seu mis-satge ja no convenç la majoria ciuta-dana que ha fet un pas endavant con-siderable, i que ja no escoltaria ni lesformacions polítiques ni les tètriquesconsignes dels rotatius de l’unionisme.ERC es consolida a l’enquesta com aforça majoritària.
Cal reconèixer la magnífica feina depacificació interna i d’exteriorització delmissatge polític independentista ques’ha estat fent des que va arribar OriolJunqueras a la secretaria general re-publicana. S’ha convertit en el pal i pa-ller d’un procés que avança excessiva-ment lent, però que té un suport ciutadàmolt superior al que van tenir proces-sos independentistes de països que esvan constituir en estat en les darreresdècades, cas d’Eslovènia, Eslovàquia oEstònia. CiU cau, però no fins al graude les formacions espanyolistes. Cedeixpart del seu electorat als republicans,perquè tenen un missatge menys am-bigu i clarificador.
El trasbalsament de vots d’una a l’al-tra reforça l’independentisme, ja que espuja en vots, en escons i en suport po-pular. ICV-EuiA, amb la seva tàctica del‘ni carn ni peix’, no fa ni fred ni calor al’electorat. Llàstima d’alguns líders comRaül Romeva que són extremadamentnecessaris per tirar endavant el procés
sobiranista. La CUP rep molt més su-port, fet merescut per la seva coherèn-cia i el seu treball parlamentari i en elconjunt social. Memorables han estat lesintervencions de David Fernández da-vant dels banquers. I sí, nosaltres tam-bé creiem que Rato és un gàngster.
L’unionisme punxa i punxa. Van vo-ler donar un cop de força el passat 12d’octubre, la festa d’Espanya, antic diade la raça. Allà van punxar estrepito-sament. Tenen més suport electoral quede carrer, però. Ciudadanos s’erigeix enel portaveu majoritari de l’unionisme.Fins ara ha estat un partit exclusiva-ment racista de llengua, amb missatgeúnic contra el català arreu.
Ara s’enlairen, però poquet. Nodeixen de ser una força molt minori-tària, malgrat que facin forat dintre del’electorat d’obediència espanyola, delsagenollats i de les agenollades. Jordi(Jorge) Cañas ja s’expressa amb clare-dat dient que ens crearan un Ulster que,literalment, ‘ens cagarem’. No sé siestà parlant de bombes, IRA, o què. Desd’altres postulats polítics s’aplicaria lallei antiterrorista. Cañas ja va dir quellàstima que Franco no acabés el ge-nocidi contra Catalunya. És el que hi ha,si aquesta gent pot tenir suport ciuta-dà... El PP cau de nou, malgrat ser tot-poderós arreu d’Espanya. La seva ac-titud genocida contra la llengua a laFranja, País Valencià i Illes Balears i Pî-tiüses els crea un mal impagable entreel seu electorat català, encara que no si-gui nacionalment de Catalunya. Els es-càndols ‘made in Camatxo’ tampoc nopassen inadvertits. No deixa de ser cu-riós que en un moment d’exaltació in-dependentista tan gran, els partits d’o-bediència espanyola caiguin tant.
Un cas perdut és el del PSC-PSOE.La deriva espanyolista-unionista elsporta cap al precipici. Tothom amb unmínim de consciència catalanista ja estàabandonant el vaixell, que fa aigües pertot costat. L’oposició barroera que re-alitzen, bastarda gosaria dir, els con-dueix directament a jugar la regional,quan abans jugaven la Champions, siseguim un símil futbolístic. L’inde-pendentisme ha d’agrair la tasca de des-mantellament de la sucursal socialistaa Catalunya que està realitzant Pere Na-varro, unionista perdut i potenciadorcom cap a altre de l’independentisme.
Opinió en 140 caràcters
4La clara victòria Per Emigdi Subirats Per Bàrbara Lligadas, candidata d'ERC de Viladecans
4Prou joc brut amb l’hospital
Hi ha gent que fa política basant-se enla premissa que repetint mentides lagent acaba creient que és veritat. Mal-auradament, això és cert, sobretot sidisposes del control dels canals de co-municació i de recursos suficients peracompanyar les mentides amb propa-ganda.
Fa molts anys que estic implicada enel món polític, acostumada, doncs, a ob-servar impotent aquesta freqüent pràc-tica. L'altre dia, però, se'm va acabar lapaciència i, sent conscient que jo no dis-poso dels mitjans que altres tenen, síque puc escriure un article.
L'hospital de Viladecans està blin-dat! I això és un èxit de tothom. Però hiha una cosa que també s'ha de saber:mai ha patit el risc de tancament. Éscert que hi havia el dubte que potser elnostre hospital podia passar a ser d'unacategoria inferior o que l'ampliaciópodia quedar aparcada de forma inde-finida. Però s'ha fet un front comú, s'hanegociat i s'ha protegit el nostre hospi-tal i el seu futur. Per desgràcia, tambés'ha mentit molt i encara es continuafent.
El dia 30 hi va haver una concentra-ció que hauria hagut de ser una festaperquè vam assolir la fita. Però n'hi haque estan obsessionats a atorgar-se me-dalles i tant els fa si s'enrareix l'ambiento si, encara pitjor, es continua fent pora la població.
L'hospital de Viladecans continuasent el nostre centrede referència i, comés lògic, allà on l'hospital no arriba (nohi ha cap hospital a Catalunya on es faci
absolutament de tot) et deriven a unaltre centre. Un d'aquests és el de SantJoan de Déu de Sant Boi, un hospitalnou de trinca que aquells que ara fandemagògia van prioritzar per davant del'ampliació del de Viladecans.
Diuen que Sant Boi és privat. Unaaltra distorsió de la realitat. És un hos-pital d'una fundació sense ànim de lucreque presta un servei públic. La diferèn-cia és més que substancial. Ara bé, esta-rem d'acord en què cal millorar elscontrols sobre la nostra sanitat, perquèles ombres són freqüents.
Aquestes línies les escric dolguda iamb la paciència esgotada, perquè noentenc com es pot fer aquest joc brut.Els meus avis, els meus quatre avis, vanrebre un excel·lent tracte durant elsseus darrers anys, mesos o, fins i tot,dies, en aquest hospital. Per això no to-lero que es menteixi impunement sobreuna eina tan important per a nosaltres.No permeto que ningú digui que jo o elsmeus companys i companyes d'Es-querra Republicana hem volgut tancarl'hospital i ells han impedit les nostrespretensions.
Prou demagògia, prou mentides!Mai m'hi trobareu, mai ens hi trobareu!Hi ha dues maneres de fer política: fentfeina, dient la veritat i solucionant elsproblemes; o creant problemes virtuals,dient mentides i buscant medalles.Dormo tranquil·la, perquè formo partdel primer grup i tant me fa allò que di-guin, perquè sé què hem fet cadascunde nosaltres, sé què hem aconseguit totsplegats.
“Ens hem hagut depassar els primersdos anys de legislaturaredimensionantels ajuntaments”
És el president d’una institucióque engloba aproximadamentel 25% del territori català i quepresta serveis a un 75% de lapoblació catalana. Malgrat això,aquesta sembla ser l’adminis-tració més desconeguda a peude carrer. Molts ciutadans espregunten: per què serveix laDiputació?El millor que es pot fer per res-pondre aquesta qüestió és pre-guntar-ho als alcaldes de lademarcació. És veritat que la Di-putació no té una finestra a laciutadania, però estic convençutque avui dia, sense l’ajuda de laDiputació, als ajuntaments elsseria impossible tirar endavant.Nosaltres servim els ciutadanssempre a través dels seus ajun-
taments i estem pendents d’allòque cada consistori decideixi en-carregar-nos. Discrepant de lareforma local que s’està deba-tent ara al Congrés espanyol,que diu que si un ajuntament nofa bé una cosa la Diputació l’hiprendrà, nosaltres creiem que elcamí correcte és justament elcontrari. Cada consistori, lliure-ment i en funció de les sevesprioritats, ens diu que necessitaajuda per a una cosa o per a unaaltra i nosaltres, des d’aquí i ambels equips professionals esplèn-dids que tenim, intentem aju-dar-los. Estic convençut que siho pregunten als alcaldes, totsels diran que tenen sort de la Di-putació, sobretot en aquests mo-ments tan complicats.
Vostè va assumir la presidènciade la Diputació, com bé diu, enun dels pitjors moments econò-mics que es recorden...Aquesta legislatura ha estat una
de les més difícils que ens hemtrobat en l’administració local. Iels ho dic de primera mà, perquèjo hi estic des del primer dia, desde l’any 1979. Ens hem hagut depassar aquests dos anys i escaigde legislatura redimensionantels ajuntaments. Els consistorishavien passat una sèrie d’anysmolt bé econòmicament. Tenienuns ingressos extraordinaris quevenien del totxo i els van conver-tir, a demanda de la gent, en ser-veis. El que ha passat és que, desobte, amb la crisi, han deixatd’haver-hi uns ingressos extraor-dinaris però la despesa hi conti-nua sent. Tots hem hagut de feruna tasca de redimensió delsajuntaments, la qual hem miratde fer-la amb els menors costoslaborals i socials i de tota mena,però hem hagut de fer-ho.
Parlant de la reforma local espa-nyola a la qual vostè feia refe-rència, hi ha un front comú del
món municipal català i dels ex-perts que s’hi oposa. Des de laDiputació de Barcelona tambéhan mostrat el seu rebuig aaquesta reforma. Creu que elmunicipalisme està en perill?Crec que no està en perill perquèla reforma és tan complicada dedur a terme que intueixo que nos’aplicarà. De fet, les primeres es-menes que ha introduït el mateixPartit Popular ja són moratò-ries –diuen que no es farà fins al’any 2015–. Per tant, ja ho van ti-rant enllà perquè veuen que ésforça irrealitzable.
En lloc d’aquesta llei, la reformade l’administració local pròpiade Catalunya que vol impulsarla Generalitat i el fet de passarde les diputacions actuals a lesvegueries és el camí a seguir?Nosaltres, com a nacionalistes,sempre hem cregut en l’organit-zació territorial pròpia. I així hodiu l’Estatut amb les vegueries,
però aquí hi ha un problema delegalitats. Les vegueries no espoden implantar si no es modi-fica la Constitució espanyola,que parla de la província comuna cosa “sagrada”. Si no hi hacanvis en la Constitució, és im-possible substituir les quatre di-putacions per set vegueries –ovuit o les que siguin–. Sí que po-dria haver-hi un canvi de nom,que seria un primer pas, i queen lloc de diputacions es digues-sin vegueries. Però és poc pro-bable que ara mateix es canviï laConstitució en aquest sentit.
Alguns mitjans diuen que aixòés una estratègia de la Generali-tat per intentar esquivar la re-forma que s’està debatent ara alCongrés. Aquesta qüestió esconvertirà en un nou front dexoc amb Madrid? Això també és complicat perquèsembla que la llei de Madrid ésuna llei de bases i no exclou les
Salvador EstevePresident de la Diputació de Barcelona
Text: Arnau NadeuFotografia: Neus Màrmol
| 6Entrevistalíniamar Desembre 2013
comunitats autònomes. En aquestsentit, encara que tinguem com-petències pròpies sempre estarandins de les bases que assenyaliaquesta llei. Per tant, i repeteixo,és complicat.
Canviant de tema, fa un parell desetmanes es va presentar el Plad’Urgència Social de la Diputacióper atendre les persones queestan patint més greument elsefectes de la crisi. Ja s’ha comen-çat a desplegar? En quin momentens trobem?El pla ja s’ha aprovat en unaJunta de Govern extraordinària itot ja està pràcticament enllestit.Cada ajuntament ja sap més o
menys què li tocarà. Tot el quefem, i sobretot en el cas dels plansextraordinaris, és fruit de parlaramb els interessats, amb elsajuntaments, per saber què elsinteressa més i en què els podemajudar. L’any passat vam fer unaaportació per assegurar la liqui-ditat dels nostres municipis.Érem conscients que molts ajun-taments no podrien tancar elsseus exercicis ni començar ambgaranties els següents. I aquestany sembla que les peticions vanarribar més del cantó social, per-què és evident que en un mo-ment en el qual els ajuntamentsreben més demanda social ésquan les administracions hem de
donar més respostes en aquestsentit. Creiem que amb això femuna bona aportació al món mu-nicipal, n’estic convençut.
Durant la presentació de Pla esva dir que el pròxim pas seriaimpulsar l’ocupació. En quinsentit aniran les accions?A principis d’any farem tres pro-grames concrets. Un es basa enplans d’ocupació directes delsajuntaments i un altre en fo-mentar l’ocupació indirecta-ment, perquè el que farem ésposar diners a disposició delsajuntaments perquè es facinobres, cosa que afavoreix tambéla contractació. Això es farà amb
dos tipus de vies: un pla d’ade-quació de camins rurals i unaltre destinat a edificis singularsde cada població, que poden serdes d’un ateneu fins a una esglé-sia. Això ho posarem en marxa aprincipis d’any.
En temps de crisi com l’actual, elsrecursos de les administracionsescassegen. Com poden fer fronta aquest tipus de plans de tantaenvergadura econòmica? D’onsurten tots aquests diners?Nosaltres, com totes les admi-nistracions, hem patit una re-ducció de pressupostos. El quepassa és que hem prioritzat el su-port als ajuntaments. De fet,aquesta és la base de la Diputa-ció, és la seva missió fonamental.El que hem hagut de fer és es-porgar una mica l’arbre perquèquedés la soca. I en el que por-tem de legislatura hem aportatals ajuntaments gairebé el doblede diners dels que es van aportaren la legislatura anterior. Hohem fet racionalitzant i descar-tant qüestions que ens han sem-blat que avui no eren prioritàries.Ara creiem que ajudar els ajun-taments en l’aspecte social és elque hem de fer.
Això vol dir que aquests plansvan en detriment d’altres actua-cions...A la Diputació de Barcelonatenim institucions pròpies, coml’Institut del Teatre o el MuseuMarítim, i participem en elLiceu i en 150 institucions més.El que hem fet és anar reduintuna mica aquestes aportacions,tot i que són molt necessàries,però que no eren la nostra prio-ritat, com sí que ho són ara els
ajuntaments. Hem estalviat enaquest sentit i també en relacióamb la pròpia estructura, ja que,per exemple, ara les jubilacionsno es cobreixen. Tot això hacomportat un estalvi que hempogut dedicar als ajuntaments.
Enguany se celebra el centenaride la Mancomunitat, que va sig-nificar la federació de les quatrediputacions catalanes. Alesho-res, el president Enric Prat de laRiba ja parlava d’un cos d’Estati de formes d’Estat per a Catalu-nya. Cent anys després, quinpaper juga la Diputació de Bar-celona en el procés sobiranista?En primer lloc, estem molt or-gullosos de celebrar aquest cen-tenari. Enric Prat de la Riba vacomençar la seva gran feina i jo,com a president de la Diputacióde Barcelona, em sento perso-nalment molt honorat d’ocuparun lloc que va liderar un perso-natge de la seva vàlua. Ja en elmeu discurs de presa de posses-sió vaig fer referència a Prat dela Riba com un dels lords de lanostra actuació. Crec que la sevafigura va ser importantíssima.Pel que fa al paper de la Diputa-ció en el procés sobiranista, enaquests moments les quatre di-putacions catalanes estem enuna comunió total amb el Go-vern de Catalunya. Crec queestem en una situació històricacrucial i que és molt importantque hi siguem totes les adminis-tracions: la Generalitat, les dipu-tacions i els ajuntaments. Crecque, en bona part, tots anirempel mateix camí per continuarfent aquestes estructures d’Estatque va començar a gestar fa centanys Enric Prat de la Riba.
“En el que portem
de legislatura
hem aportat als
consistoris gairebé
el doble de diners
que en l’anterior”
“Totes les
administracions
sumarem per
continuar fent
estructures d’Estat
per a Catalunya”
7 | Entrevista líniamarDesembre 2013
“La reforma localdel govern espanyol és tan complicada dedur a terme que intueixo que no s’aplicarà”
Comerç| 8
líniamar Desembre 2013
El passat dimecres 27 de no-vembre es va celebrar a Vilade-cans el Fòrum Delta de la In-novació, una jornada dirigida acomerços i pimes dels munici-pis del Delta del Llobregat en laqual van participar els ajunta-ments de la zona (Castellde-fels, Gavà, El Prat de Llobregat,Sant Boi i Viladecans).
La trobada tenia com a ob-jectiu que les persones assis-tents descobrissin com innovara l’empresa, trencant algunstòpics en l’àmbit de la innova-ció i identificant recursos i es-tructures de ràpida implemen-tació per millorar, créixer i ge-nerar valor a les seves respecti-ves iniciatives empresarials.
La jornada es va dur a termeen l’edifici Cúbic de Viladecans
durant tot el matí, de 9 a 14 ho-res. Diversos representants depimes i comerços dels munici-pis del Delta hi van assistir i vandebatre i compartir experièn-
cies, a l’hora que van aprendreen què consisteix el procés in-novador i les seves possibilitatsd’implantació en l’àmbit em-presarial i del petit comerç.
Cartell del Fòrum Delta de la Innovació. Foto: Ajuntament
Pimes i comerços es reuneixenal Fòrum Delta de la Innovació » Castelldefels, Gavà i Viladecans han participat en la jornada
empresarial que tractava la innovació i les maneres d’implantar-la
Castelldefels celebra el mercatd’intercanvi de segona mà
CASTELLDEFELS4El passatdissabte 30 de novembre esva celebrar a Castelldefels elmeRRRcafels i el RRReparat.
El primer és el mercat devenda i intercanvi d'objectes desegona mà. Pel que fa al RRRe-parat, fa referència als tallers iparades de reparació i reutilit-zació que es van instal·lar tam-bé durant aquesta jornada de-dicada a una altra manera deconsumir.
Al RRReparató es van fer
tallers com el de reutilització iredisseny de roba, el de repa-ració de petits electrodomèsticsi el taller de bolquers ecològics.
Al voltant del mercat d’in-tercanvi i venda de segona màtambé es van celebrar altres ac-tivitats a la plaça, com els jocsfets amb deixalles, la xerradasobre bolquers ecològics, rela-cionada amb el taller de la ma-teixa temàtica, i els jocs fetsamb xapes, caixes i altres ma-terials reciclats.
VILADECANS4La plataformaFront comú contra l’Outlet,integrada per entitats ecolo-gistes, veïnals i de petits co-merciants, ha fet públic re-centment un manifest contral’Outlet de Viladecans.
Els membres de la plata-forma consideren que l’Outletés un projecte que atemptacontra el model de comerç deproximitat i posa en perill l’en-torn agrari i mediambientaldel Baix Llobregat.
La plataforma reclama laparalització del projecte i larealització d’un estudi d’im-pacte econòmic i ambiental,així com la protecció del co-merç de proximitat, entre altresreivindicacions.
El manifest critica que l’Ou-tlet que promou l’operadoraNeinver es construirà sensehaver realitzat cap estudi d’im-pacte i sense consultar a laciutadania. “Els valedors d’a-quest projecte asseguren que
només comportarà beneficis,però hi ha molts col·lectius iciutadans del Baix Llobregatque tenen molts dubtes sobreaquest tema”, asseguren elssignants del manifest.
El text rebutja totalment laconstrucció del centre comer-cial de Neinver a Viladecans idefensa “el comerç local deproximitat i el respecte pelsespais agrícoles i oberts” delDelta del Baix Llobregat i detota la comarca.
Castelldefels | Fira Medieval ‘Castrum Fidelis’Avui ha començat la Fira Medieval Castrum Fidelis a Castelldefels. La mostra
se celebrarà a diversos indrets del municipi fins aquest diumenge. Les paradess’ubicaran a la plaça de l'Església, a la plaça de la Biblioteca i a la plaça
Catalunya. Els estands estaran oberts durant tot el dia, de 10 a 21 hores.
RedaccióVILADECANS
Front comú contra l’Outlet
9 |
Castelldefelslíniamar Desembre 2013
Tancada a l’Ajuntament enprotesta per la reforma local
» CCOO organitza una tancada a l’Ajuntament de Castelldefels permostrar el rebuig a la reforma de les administracions locals de Rajoy
L'estació de Rodalies milloraràla seva seguretat i la fiabilitat
INFRAESTRUCTURES4El Go-vern de la Generalitat i el Mi-nisteri de Foment han acordatrecentment la realització de 59actuacions per apuntalar Ro-dalies i minimitzar incidèn-cies. Els treballs de millora tin-dran un cost de 306,6 milionsd'euros i es realitzaran durantels pròxims dos anys.
Entre aquestes actuacionshi figuren la millora de la se-guretat i la fiabilitat del serveide l'estació de Castelldefels.
El passat 13 de novembre el
director general d'Infraestruc-tures de Mobilitat Terrestre,Xavier Flores, va explicar quel'objectiu d'aquestes actuacionsurgents és “dotar i construiruna xarxa de Rodalies més mo-derna, fiable i robusta per mi-llorar el servei i impedir que lesincidències ocorregudes en unaestació concreta paralitzin totala línia”.
Les actuacions pactades es-tan incloses al Pla de Rodalies2008-2015 impulsat pel Mi-nisteri de Foment.
Es contractaran 36 personesen diferents àrees municipals
OCUPACIÓ4L’Ajuntament deCastelldefels ha obert recent-ment una convocatòria peratorgar 36 llocs de feina en di-verses àrees del municipi. Lacontractació de diferents perfilsprofessionals en els departa-ments del consistori es pot dura terme gràcies a una subven-ció atorgada per l'AMB en elmarc del Pla Metropolità de Su-port a les Polítiques SocialsMunicipals, l'objectiu del qualés donar suport a les polítiquesd’àmbit social dels municipis.
Mitjançant aquests plans
d'ocupació es contractaran 36persones que prestaran ser-veis a diferents àrees munici-pals. Concretament, els perfilsa cobrir són onze agents cívicsi auxiliars de vigilància, set pe-ons, dotze auxiliars adminis-tratius, quatre auxiliars de ser-veis, un tècnic auxiliar (adscrita joventut) i un tècnic mig(adscrit a l'àmbit d'igualtat).
El Pla pretén reforçar lesàrees municipals i donar l’o-portunitat a les persones atu-rades de tenir un lloc de feinai uns ingressos mensuals.
El sindicat Comissions Obreres(CCOO) va convocar el passat di-jous 14 de novembre diversostancaments a diferents consisto-ris de tot l'Estat espanyol -entre elsquals es troben els ajuntaments deCastelldefels i Sant Feliu de Llo-bregat- dins la Campanya de De-fensa dels Serveis Públics.
L’acte reivindicatiu es vacelebrar per protestar contra laReforma de les Administra-cions Locals que ha impulsat elgovern de Mariano Rajoy.
Durant els tancaments es
van dur a terme recollides designatures i es van organitzardebats oberts per discutir sobrela nova llei de governs localsproposada pel Partit Popular.
CCOO afirma que “aquestareforma que vol portar a termeel govern de l’estat espanyol potacabar amb els serveis que lamajoria de municipis presten ala ciutadania”.
Al sindicat de treballadors elpreocupa en especial la retalla-da en els serveis municipalsque fan referència a l’àmbit de“la cultura, les llars d'infants, lavellesa, els discapacitats, elsserveis socials, la igualtat, lapromoció econòmica i els es-ports, entre altres”.
ATAC AL MUNICIPALISMEGairebé sense marge per a ungran acord, ja que la reformadels ajuntaments entra a la rec-ta final de la seva tramitació, lescomunitats autònomes d'Astúries(PSOE), Andalusia (PSOE-IU),Canàries (Coalició Canària-PSOE) i el Govern de Catalunya(CiU) han escenificat recentmentel seu rebuig a la norma impul-sada pel govern de Mariano Ra-joy anunciant que la recorreran alTribunal Constitucional quanentri en vigor si s'aprova tal comha estat redactada. Creuen queviola els Estatuts d'autonomia ique és un atac contra el principid'autonomia municipal, segonsha publicat recentment El País.
Edifici de l’Ajuntament de Castelldefels on CCOO va organitzar la protesta. Foto: Arxiu
Nadal | Inauguració de l’enllumenatEl passat divendres 29 de novembre a les 18 hores es van encendre els llums de
Nadal a Castelldefels. La plaça de l'Església va acollir l'encesa oficial de l’enllumenat nadalenc que il·luminarà els carrers comercials de la ciutat. A l’acte
van assistir-hi l'alcalde, Manuel Reyes, i la regidora de Comerç, Margaret Manzano.
RedaccióCASTELLDEFELS
Viladecans| 10
líniamar Desembre 2013
Més d’un centenar de personesque donen suport a la Plata-forma en Defensa de l'hospitalde Viladecans s’han concen-trat al Palau de la Generalitat deCatalunya i han entregat28.000 signatures per recla-mar que l’hospital segueixi sentel centre de referència per alsmunicipis als quals dóna servei(Castelldefels, Begues, Gavà,Sant Climent de Llobregat i Vi-ladecans).
L’entrega es va fer el passatdimecres 27 de novembre ambl’objectiu de fer arribar les de-
mandes de la Plataforma alpresident del Govern de la Ge-neralitat, Artur Mas.
Les signatures recollides do-nen suport al Comunicat Públicen Defensa de l'hospital de Vi-ladecans que l’organització,formada per més d'un centenard'entitats socials, grups políticsi sindicats del territori, va ela-borar el juliol passat. El text harecollit les 28.000 firmes de su-port en només quatre mesos,durant els quals també s'han or-ganitzat diversos actes i mani-festacions de protesta.
5.000 MANIFESTANTSLa Plataforma, que va reunir5.000 persones en una mani-festació a Viladecans el 30 d'oc-
tubre passat, reclama que elcentre hospitalari de Vilade-cans segueixi sent el de refe-rència a la zona, sent capaç de“resoldre pràcticament tots elsproblemes de salut suscepti-bles de curació i millora, ex-cepte els que requereixen re-cursos tecnològics d'alt nivell ouna pràctica altament especia-litzada”.
PREOCUPACIÓ ALS MUNICIPISEls alcaldes de la zona hanmostrat la seva preocupaciópel model projectat d'hospital iel seu futur dins del sector sa-nitari comarcal i han demanata la Generalitat la concreciódel finançament del projected'ampliació del centre sanitari.
Entrega de 28.000 signatures a favor de l’Hospital de Viladecans al Palau de la Generalitat. Foto: Ajuntament
28.000 signatures per defensarl'Hospital de Viladecans
» La Plataforma en Defensa del centre hospitalari ha recollit les firmes durant quatre mesos i ha organitzat diverses manifestacions
Les novetats en el món del 3Dal ‘Viladecans 3D Meeting’
TECNOLOGIA4La FundacióCiutat de Viladecans va orga-nitzar el passat dijous 28 de no-vembre la jornada professionalViladecans 3D Meeting. A latrobada, diversos especialistesde diferents sectors van expli-car les principals novetats queel món del 3D està aportant alseu sector.
La jornada significa la con-tinuació del compromís de Vi-ladecans amb el 3D, que vacomençar fa dos anys amb l’e-dició del Dogville 3D Film Fes-tival. Aquest festival va tenir a
les edicions 2011 i 2012 un do-ble vessant: el de concurs ci-nematogràfic de curts en 3D i elde trobada professional delmón de les tres dimensions. En-guany, però, el festival s’ha fo-calitzat en la jornada tècnica.
Els participants han pogutconèixer, per exemple, comfuncionen les impressores queutilitzen aquesta tecnologia pera la construcció de pròtesis,així com les ecografies en tresdimensions o la possibilitat devisualització en 3D a les salesd’operacions.
ICV denuncia Alberto Delgadoper tuits "feixistes i masclistes"JUSTÍCIA4Iniciativa ha pre-sentat recentment al jutjat depau de Viladecans una querellacontra Plataforma per Cata-lunya (PxC) i el seu regidor almunicipi, Alberto Delgado, perpresumptes injúries i calúm-nies, segons ha informat El Pe-riódico de Catalunya.
El passat dimecres 13 denovembre, ICV va denunciarque durant les setmanes ante-riors a la presentació de la que-
rella, el regidor de PxC a Vila-decans havia criticat “de formafeixista i masclista” a Twitter lapostura dels ecosocialistes da-vant la sentència d’Estrasburgque deroga la ‘doctrina Parot’.
La coordinadora nacionald’ICV, Dolors Camats, va afir-mar al sortir del jutjat que nopermetrà “que hi hagi impuni-tat per a aquells que fan de lesactituds feixistes i l'odi unamanera de fer política”.
Concert Solidari | Recollida de joguinesDiverses formacions musicals de Viladecans, entre les quals es troba El Tito malo,
participaran en el Concert Solidari que se celebrarà a la Sala Eitwo de Molins de Rei elpròxim dissabte 14 de desembre. L’objectiu de la jornada és recollir joguines pels nens
del Baix Llobregat que no en rebran per Reis. L’entrada al concert és una joguina.
RedaccióVILADECANS
Gavà| 12
líniamar Desembre 2013
Gràcies a la concessió de mésbeques per a llibres de text, untotal de 518 famílies s’han be-neficiat d’aquest ajut, dirigit alsescolars de Gavà que cursenEducació Infantil, Primària iESO. L’Ajuntament de Gavà haincrementat per a aquest curs lapartida destinada a aquestsajuts en més d’un 50%. Con-cretament, la dotació ha passatde 54.000 a 86.000 euros, ambl’objectiu d’atendre l’augmentde demanda de peticions.
Gràcies a aquesta nova par-tida, un 44% més de nens i ne-nes de Gavà s’ha pogut benefi-ciar de la beca. El curs passatvan ser 288 beneficiats, mentreque aquest curs han estat 518escolars.
A la convocatòria s’hi van
presentar un total de 559 sol·li-cituds, 41 de les quals han estatdenegades per no complir els re-quisits mínims.
Les famílies que per raonseconòmiques tenen dificultats al’hora d’adquirir els llibres de
text han pogut cobrir l’importdel material escolar amb lesbeques que se’ls ha atorgat.
L’import de la subvenció haestat d’un màxim de la meitatdel cost dels llibres de text, finsa 100 euros.
Edifici del consistori de Gavà. Foto: Arxiu
L’Ajuntament de Gavà atorga518 beques per a llibres de text» Respecte al curs passat, un 44% més de famílies s’han beneficiatdels ajuts que cobreixen, com a molt, la meitat del cost del material
El futur barri de Can Ribestindrà 143 pisos protegits
HABITATGE4L’Ajuntament deGavà ja ha autoritzat la cons-trucció de 143 pisos de promo-ció pública, que construiràl’IMPSOL al barri de Can Ribes.Està previst que els treballs deconstrucció finalitzin d’aquí ados anys, segons han informatdiversos mitjans.
En total, es construiran 101habitatges en règim general, 26de preu concertat i 6 de règimespecial. A més, s’edificaran
diversos locals comercials,aparcaments i trasters.
Els habitatges s’ubicaran al’avinguda de Joan Carles I,cantonada amb l’avinguda Vuitde Març. Els nous edificis tin-dran cinc plantes, planta baixai subterrani.
Els nous habitatges inclou-ran mesures mediambientalsque contribuiran a l’estalvienergètic i a la preservació delmedi ambient.
MEDI AMBIENT4Durant lesjornades Descobrim el Garraf,que es van celebrar el cap desetmana del 23 i 24 de no-vembre a Gavà, es va reivindi-car la declaració del Parc delGarraf com a espai natural pro-tegit.
En el decurs de les dife-rents activitats de les jornades,que van tenir lloc al Parc Ar-queològic de les Mines de Gavà,es va llegir un manifest que ex-posava els motius pels quals el
massís del Garraf mereixeriaaquesta nova denominació.
El Parc del Garraf és un es-pai gestionat per la Diputació iprotegit des de fa 25 anys, peròencara avui la Generalitat nol’ha decretat oficialment com aespai natural protegit. El regi-dor de Sostenibilitat i Patri-moni Natural de l’Ajuntamentde Gavà, Javier García Galce-ran, creu que “això ha de can-viar perquè es tracta d’un mas-sís calcari singular a Catalunya,
amb una vegetació caracterís-tica on destaca, per exemple, elmargalló o la fauna típica coml’àliga cuabarrada, una espèciede la qual només queden unesseixanta parelles a Catalunya”.Galceran considera que“aquests valors naturals sónmolt importants i cal difon-dre’ls i protegir-los”.
Les jornades van finalitzaramb una visita guiada al parcper conèixer el patrimoni i l'es-pai natural que l’envolta.
Joventut | Exposició ‘Parlem de drogues’Ha arribat a Gavà l’exposició interactiva Parlem de drogues, organitzada per la
Fundació “la Caixa”, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Gavà. La mostrapretén sensibilitzar els joves i prevenir-los contra les drogues des d’un punt de vista
científic i global. Es podrà visitar a la plaça Jaume Balmes fins al 20 de desembre.
RedaccióGAVÀ
El Parc del Garraf, espai protegit?
13 |
Comarcalíniamar Desembre 2013
Per a una persona gran o amb de-pendència, poder continuar vi-vint amb una certa normalitat acasa seva és un punt favorable enla millora de la seva qualitat devida. En aquest sentit, la Dipu-tació de Barcelona, a través delServei Local de Teleassistència,ajuda a aquestes persones a con-tinuar vivint a casa amb mésseguretat personal i més tran-quil·litat per a les famílies i lespersones cuidadores.
Aquest és un servei que espresta a tots els municipis de lademarcació de Barcelona, a ex-cepció de la capital catalana, queja té el seu propi, i se’n beneficienmés de 61.000 persones. El per-fil d’usuari que més es repeteix enaquests casos és el d’una donamajor de 80 anys que viu sola ies troba en una situació de fra-gilitat o de dependència.
La teleassistència és un serveide proximitat que permet pre-venir i detectar situacions devulnerabilitat de la gent gran o
amb dependència. Aquest serveipermet, quan es prem el botó delpenjoll que es facilita a les per-sones usuàries, una resposta iuna atenció ràpida davant desituacions de risc, caigudes oemergències. A més, també es faun seguiment d’aquestes perso-nes, o bé es recorda una citamèdica o fins i tot un aniversari.
Una part d’aquesta atenció s’e-fectua mitjançant unitats mòbils,vehicles que permeten una ac-tuació ràpida davant de les pos-sibles emergències i que no re-quereixen un recurs sanitari d’ur-gència. Aquests vehicles tambéfan visites de seguiment, espe-cialment en aquelles personesmés fràgils o que viuen en habi-tatges aïllats.
La teleassistència també ac-tua davant de temperatures ex-
tremes, activant protocols d’in-tervenció. S’informa, a través devisites i de trucades, del risc delsefectes del fred o de la calor enpersones que es troben en situa-ció d’envelliment.
TECNOLOGIA AVANÇADALa teleassistència es basa en unampli i qualificat equip humà,preparat per acompanyar lespersones quan viuen una situa-ció de necessitat. Per una bandael servei compta amb dispositiusde seguretat per a les personesmés fràgils, els quals permetendetectar, per exemple, quan unapersona no obre la nevera o hi hauna fuita de gas a l’habitatge. Ac-tualment hi ha 3.270 dispositiusinstal·lats, entre detectors dediòxid de carboni o de foc, de cai-gudes o d’apertura de porta.
La tecnologia també ha per-mès adaptar el servei a col·lectiusamb necessitats especials, comara les persones amb discapaci-tat auditiva, o l’atenció a l’aïlla-ment rural, en aquest últim casmitjançant sensors de caigudes.Tot el necessari per donar unaatenció més propera i ràpida a lespersones que ho necessiten.
Un amic a l’altra banda de la línia» El Servei Local de Teleassistència ajuda les persones grans o amb discapacitat a continuar vivint a casa» La Diputació hi ha destinat aquest any 4,5 milions d’euros, un 47% del pressupost total del servei
RedaccióCASTELLDEFELS
La teleassistència
s’adreça a persones
grans o dependents
REDACCIÓ4 La teleassistènciava néixer l’any 2005 impulsadaconjuntament per la FEMP-IM-SERSO, la Diputació de Barce-lona i els ajuntaments de la de-marcació. Aquest servei, a més,forma part de la Cartera de Ser-veis Socials de Catalunya, des delvessant de la promoció de l’au-tonomia personal.
Al llarg de tots aquells anys,el servei ha crescut de manera rà-pida i ha pogut arribar a 310 mu-nicipis.
Aquest any l’IMSERSO ha re-tirat el finançament, cosa que haportat la Diputació i els ajunta-ments a fer un esforç econòmicmés gran per tal de mantenir elservei en les mateixes condi-cions.
La teleassistència té un pres-supost de 18 milions d’euros peral període 2013-2014, del qual laDiputació n’aporta un 47% (4,5milions d’euros, 1 milió d’eurosmés respecte a l’any passat) i elsmunicipis un 53%.
Un servei amb vocació local
Teleassistència | Activitat del servei durant el 2012Durant l’any 2012 es van gestionar des del Centre d’Atenció més de 2
milions i mig de trucades. D’aquestes, la majoria van ser per sol·licitar assessorament o informació, rebre seguiment personalitzat per motius de
solitud, per una emergència o per problemes sanitaris o socials.
El Centre d’Atenció de Teleassistència (esquerra) i una unitat mòbil d’aquest servei (dreta). Foto: Diputació de Barcelona
Esports| 14
líniamar Desembre 2013
Entre el 5 i el 8 de desembre l’A-juntament ha programat diver-ses activitats esportives ambmotiu de la Festa Major d’Hi-vern del municipi. La més des-tacada és la Pujada al Castell,que enguany arriba a la trenta-dosena edició.
Aquesta prova atlètica, decinc quilòmetres de circuit urbà,ja és una cita clàssica a Castell-defels. Aquest any se celebraràdemà divendres i començarà ales deu del matí al carrer de CanRoca. L’any passat van arribara participar unes 400 personesa la prova.
A banda de la tradicional Pu-jada al Castell, s’ha organitzat elPrimer Torneig de Bàsquet Plat-ja. L’organitzen el Patronat Mu-nicipal d'Esports, el CB Cas-
telldefels i el CB Joventut deCastelldefels. Es disputarà dis-sabte a partir de les deu del matía la sorra de la platja a prop delcarrer de Masteler.
Una altra de les novetatsd’aquesta Festa Major d’Hivern
són les classes obertes de tai-txi-txuan i txi-kung que es fan cadadia al parc de la Muntanyeta.Les farà el mestre de l’escola Jo-anyingyang a les 11:30h delmatí de manera gratuïta a to-thom que hi vulgui assistir.
Sortida de la Pujada al Castell. Foto: Ajuntament de Castelldefels/Ramon Josa
La Pujada al Castell torna per la Festa Major d’Hivern
» Entre avui i el dia 8 s’han programat diverses activitats esportives» Un torneig de bàsquet i classes de tai-txi, les novetats d’enguany
Uns 1.000 atletes participenal Cros Ciutat de Gavà
ATLETISME4Gairebé 1.000 atle-tes van prendre part al catorzèCros Ciutat de Gavà, que va te-nir lloc aquest passat diumengea la zona de La Sentiu. Aquestaprova, organitzada pel Club Atle-tisme Gavà amb el suport de l’A-juntament i la Federació Cata-lana d’Atletisme, havia incre-mentat enguany la seva distàn-cia de recorregut, fins a arribarals 7,4 quilòmetres. Una altra de
les novetats d’enguany va ser lainstauració del cronometratgeelectrònic mitjançant un xip.
En categoria masculina vaser l’atleta Ibrahim Ezzaydouniqui va endur-se la victòria, seguitde Mario Mazana i Javier Ace-vedo, segon i tercer respectiva-ment. En categoria femenina, vaser Meritxell Calduch la guan-yadora, seguida de Victoria Sau-leda i Natalia González.
Cara i creu per als equips de futbol de Castelldefels
FUTBOL4Blancs i grisos a ladarrera jornada futbolística delsequips de Castelldefels. Per unabanda, la UE Castelldefels vaempatar a un gol aquest passatcap de setmana davant la Rapi-tenca a Tarragona. Els de Cas-telldefels, tot i estar per sota almarcador des del minut 13, vanaconseguir empatar de penalper mitjà de Cano al minut 80.D’aquesta manera, el club groc esmanté a la dissetena posició deTercera amb 16 punts, nomésdos per sobre del Gavà, el primerequip en zona de descens. La
pròxima jornada la UE Castell-defels s’enfrontarà al Terrassa aterres vallesanes.
Pitjor li van anar les coses ala UD Vista Alegre, que va per-dre al camp del Martinenc per 3gols a 1. Aquesta derrota cata-pulta els de Castelldefels a la pe-núltima posició de la Primera Ca-talana. Els de Vista Alegre hanaconseguit només 10 punts de 39possibles en el que portem decompetició, i tot i que la xifra degols anotats (15) és acceptable, elnombre de gols encaixats as-cendeix a 27.
Carles Castillejo es proclamacampió d’Espanya de marató
ATLETISME4L’esportista vila-decanenc, Carles Castillejo, vatornar a proclamar-se campiód’Espanya de marató el passatcap de setmana del 24 i 25 de no-vembre a la ciutat de Donosti.
A més, el temps aconseguit ala prova, de 2 hores, 12 minuts i42 segons, li dóna la possibilitatde disputar el campionat euro-peu de Zurich. D’aquesta ma-nera, l’atleta català es va podertreure l’espina de l’abandó a la
marató de Castelló una setmanaabans del seu triomf a Donosti,quan buscava la millor marca detot l’estat. El viladecanenc vaabandonar la prova castello-nenca per una polèmica ambl’organització, degut a la mancade llebres.
Castillejos ja s’havia procla-mat campió d’Espanya l’any2011 en la seva primera partici-pació en aquesta mítica disci-plina atlètica.
Bàsquet | Victòria del Gavà davant l’IgualadaEl Sènior masculí del Club Bàsquet Gavà es va imposar aquest cap de setmana per 65 puntsa 61 a l’Igualada, després d’haver viscut una pèssima ratxa de resultats que arrossegava des
de feia vuit jornades. Tot i que l’Igualada va estar per davant al marcador gairebé duranttot el partit, els gavanencs van aconseguir la victòria amb un gran darrer quart.
RedaccióCASTELLDEFELS
Tram del recorregut del Cros Ciutat de Gavà. Foto: CA Gavà
Agenda15 |
Desembre 2013 líniamar
AGENDA [email protected]
DIVENDRES 6 DE DESEMBRE20:00 Teatre: La Bella i la Bèstia. Lloc: Teatre Pla-
za (Castelldefels). Venda d’entrades a l’OACi a telentrada.com. Preu: 15 euros.
DIVENDRES 13 DE DESEMBRE09:30 Espai de debat educatiu. Taller del Pla de
Formació per a famílies. Lloc: BibliotecaCentral (Castelldefels).
FINS AL 8 DE GENERTot el dia El Belén Playmobil, un pessebre for-
mat per més de 200 figures de les clàssiquesjoguines Playmobil. Lloc: Biblioteca Central(Castelldefels)
DIUMENGE 22 DE DESEMBRE11:00Mostra d’activitats de l’associació de veïns
de l'Alba-rosa, amb actuacions de ball i play-back i la presència del patge reial. Destina-taris: Tothom. Activitat gratuïta. Lloc: Plaçade l’Alba-rosa
14 I 15 DE DESEMBRE18:00 L'Escola Mediterrània participa a la Marató
de TV3. Activitats lúdicoesportives en elmarc de La Marató. Destinataris: Tothom(Viladecans)
5, 6, 7 I 8 DE DESEMBRE11:30 Classe oberta de Tai-txi-txuan i Txi-kung.
Lloc: Parc de la Muntanyeta (Castelldefels)
CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS
Espectacle infantil gratuït per a nensi nenes a partir de 4 anys. Lloc: TeatrePlaza (Castelldefels).
‘El Raspall’, de Pere CaldersPer a nens i nenes a partir de 4 anys
Amb Eduard Fernández i Lluís Homar.Destinataris: TothomPreu: 20€ / 16€ anticipadesOrganitza: Atrium Viladecans
DISSABTE 7 DE DESEMBRE
Torneig de bàsquet platja 3x3 a la plat-ja de Castelldefels entre el carrer Mas-teler i el Xiringuito Tiburón. A les9.30 del matí hi haurà una xocolata-da per a tots els participants i a les 10hores començaran els partits.
A càrrec de l’entitat (FAGA) Familiarsde Malalts d’Alzheimer i Altres De-mències de Gavà. Xerrada organitza-da pel Casal de la Gent Gran de l'Alba-rosa en el marc dels actes en motiu deLa Marató de TV3.
Xerrada La Marató ‘Malalts amb demència’
Dimarts 10 de desembre18 hores a Viladecans
Bàsquet platja 3x3
‘Adreça desconeguda’DIUMENGE 8 DE DESEMBRE
19 hores a l’Atrium Viladecans
E F E M È R I D E 14 de desembre de 1911, Roald Amundsen arriba al Pol SudEl 14 de desembre de 1911, el noruec Roald Amundsen es converteix en el primer explorador que localitza el Pol Sud, batent el seu rival britànic, Robert Falcon Scott.L'expedició d’Amundsen va guanyar la carrera, l'expedició de Scott va ser menys afortunada. Els trineus de motor es van espatllar, els poltres van morir i els equips amb gossos no els van servir de gaire (Scott i quatre dels seus companys van haver d'acabar l'expedició a peu).
| 16Pròxima edició: 16 de gener líniamar