liniamar 02

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

líniamarcastelldefels · viladecans · gavà 10 de Juny de 2013 · Núm.02

Els immigrants també decideixen

Viladecans pàg 12Els petits comerciantss’organitzen per aturarl’outlet de ca n’Alemany

EsportsCastelldefels celebraràuna etapa de la Vuelta Ciclista Júnior pàg 14

CASTELLDEFELS pàg 11L’Audiència reobre el cas del’atropellament de Sant Joan

OCUPACIÓ4Descendeix l’atur a Castelldefels, Gavà i Viladecans pàg 04

GASTRONOMIA pàg 0853 restaurants engeguen la campanya Menús a mida

pàg 09

Carles Dalmau: “La imatge delcatalà emprenyats’ha acabat” pàg 03

Gavà pàg 13Joaquim Balsera addueix“motius personals” per no presentar-se a la reeleció

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 10 Juny 2013líniamar

3 | Comarca Juny 2013 líniamar

El passat 14 d’abril el presidentArtur Mas anunciava a Pallejàque “si al Baix Llobregat triom-fa el procés cap a l’Estat propi,la resta vindrà donada”. La de-claració va ser pronunciada enel marc de la campanya Dret adecidir i Estat propi, garantiad’un futur millor, encetada ambmolta intenció a la comarcadel Baix Llobregat, on a prioriel camí sobiranista es trobaamb barreres de diversa índo-le.

COMARCA D’ACOLLIDAEl Baix Llobregat ha estat tra-dicionalment una comarca d’a-collida de col·lectius d’immi-grants de moltes procedències,tant estatal com de fora de lesseves fronteres. Al llarg del se-gle XX, quan es produeix l’è-xode del món rural cap a l’urbà,observem diverses onades mi-gratòries cap a la comarca i totCatalunya en general.

Es calcula que, per exemple,al voltant d’1 milió d’andalusosvan arribar a Catalunya entre el1955 i el 1975. Xifres similarss’estudien sobre col·lectius d’al-tres procedències.

El Baix Llobregat o el propiBarcelonès, entre d’altres, vanser les receptores de més per-sones migrades, per tal comeren a prop de la capital cata-lana.

Les diferències entre la partnord de la comarca, amb si-nèrgies importants amb les co-marques de la Catalunya cen-tral, i la part sud, més urbana icastellanitzada, van portar amés d’un a considerar que alBaix Llobregat conviuen “ciu-tats roges i pobles nacionalis-tes”. Aquestes similituds s’es-tenen a l’Hospitalet de Llobre-gat, ciutat del Barcelonès peròamb lògiques urbanes i socialssimilars a les ciutats del Baix.

FEINA IMPORTANTLluís Junyent, coordinador del’ANC al Baix Llobregat, expli-ca a Línia Mar que “el Baix Llo-bregat va ser la segona comar-ca en tenir una secció local del’Assemblea a cada municipi, 30en total, el passat desembre”.Segons Junyent, l’ANC comptaamb 1.100 socis de ple dret imolts més simpatitzants.

Durant les consultes inde-pendentistes dutes a terme l’any2010 al Baix Llobregat, les da-des de participació van ser si-milars a la mitjana i van asso-lir el 90% de vots positius. ACornellà, per exemple, van anar

a votar 8.000 persones, de lesquals un 75% es va decantar afavor de la independència. “Ésbo veure que hi ha un 25% de‘no’ en la consulta, això vol dirque almenys la gent ha accep-tat que es consulti a la ciutada-nia”, explica Junyent.

Òmnium Cultural comptaamb 1.500 socis a la comarca,distribuïts en sis seccions dife-rents. “El Baix Llobregat haviaestat oiblidat per part de les es-tructures catalanistes, i aixòha estat un error estratègic.”

L’entitat de difusió de lacultura catalana va encetar elseu camí a la comarca fa sisanys amb uns 700 socis; ara perara en té més de 1.500.

“El treball al carrer és forçaimportant, i on més podremconsolidar el nostre objectiu”,reconeix Junyent. Ara per ara aCornellà, la ciutat dels Estopa ide Montilla, compta amb unadeclaració de 30 entitats de laciutat a favor de dret a decidir,signada el passat maig. A aques-ta dada cal afegir les declara-cions a favor del dret a decidirque han aprovat en el darrermes Gavà i l’Hospitalet.

L’adéu als vells tòpics» En els últims anys les idees preconcebudes al Baix Llobregat s’han anat desfent amb les dades i els fets» Carles Dalmau, president d’Òmnium al Baix Llobregat: “tenim un futur il·lusionant al Baix Llobregat”

F. Javier RodríguezBAIX LLOBREGAT

Un canvi sociològic

“La imatge del català emprenyat s’ha acabat”

El Baix Llobregat

va ser la segona

comarca en tenir

presència de l’ANC

a tots els municipis

Per què ha crescut Òmniumd’aquesta manera al Baix?Aquí hi ha temes interns i ex-terns. La presència d’Òmniumés constant al carrer i la seva or-ganització transversal. Tambéhan col·laborat el clima políticdels últims anys, favorable a lasobirania.

S’estan caiguent tòpics alBaix Llobregat?Al Baix no s’hi posava cap es-tructura catalanista. Nosaltresvam aterrar aquí i vam veure elpotencial que té, desaprofitatfins aleshores, i la riquesa d’en-titats que té cada municipi de lacomarca.

El problema del Baix és quehem viscut els uns d’esquenesals altres, som víctimes de lanostra pròpia ignorància.

És el Baix clau en el camíper l’estat propi?Les eleccions de novembre vanfer un escanejat de la societatcatalana i van mostrar queaquesta seria una comarca clauen el procés cap a l’estat propi,juntament amb el Barcelonès,el Maresme i el Tarragonès, iaixí ho va dir el president Masfa un temps a Pallejà.

Quines expectatives té l’en-titat de cara al futur?Sangre, sudor i lágrimas. Hemd’anar a buscar a les personesper parlar amb elles i poderexercir un dret que creiem queés nostre. Tenim per davant unfutur molt engrescador, laimatge del català emprenyats’ha acabat, no anàvem enllocamb ella.

Membres de l’ANC

destaquen l’ingent

treball de carrer dut

a terme al Baix

Carles Dalmau,President d’Òmnium Baix Llobregat

Comarca| 4

10 Juny 2013líniamar

Àmbit B30 vol ser el referent delsud d’Europa en manufactura» 53 organitzacions creen un eix tecnològic i industrial

» Es volen impulsar les zones industrials des de Martorell fins a La Roca

Baixa l’atur a Castelldefels,Gavà i Viladecans

OCUPACIÓ4L’atur a Castell-defels, Gavà i Viladecans hadescendit aquest mes de maigen 374 persones.

A on més ha disminuït elnombre d’inscrits a les llistesdel SOC ha estat a Viladecans,en 235 persones, a on el nom-bre total d’aturats al maig esqueda en 6.469.

L’increment de l’ocupaciótambé s’ha fet notar a Castell-defels, amb 72 persones mésque han trobat feina. En total,a la ciutat hi ha hagut 4.604aturats al maig.

Gavà ha seguit la tendènciade les seves veïnes, i ha registratdurant el maig un total de4.094 aturats, 67 menys quedurant l’abril.

La tendència a la comarcaha estat similar, amb un des-cens de gairebé el 2 % respec-te al mes d’abril, i un total de71.287 persones a l’atur du-rant el maig.

Amb l’arribada del bontemps i la temporada d’estiu l’o-cupació sol augmentar consi-derablement en els camps del’hosteleria i els serveis.

En marxa l’expedició que porta a EUA el dret a decidir

BAIX LLOBREGAT4Des delpassat 28 de maig els tres ca-talans que formen l’expedicióque vol explicar el dret a deci-dir als EUA es troben en mar-xa al país americà.

Jordi Guarc, farmacèuticd’Esparreguera, Julio Gómez,càmera, i Neus Màrmol, perio-dista de Línia Nord, fan un ro-adtrip de 20 dies per gran partdel territori nord-americà perexplicar el procés sobiranista iel dret a decidir als polítics i ala ciutadania dels Estats Units.

El creador de la iniciativa, i

mebre de l’ANC des de gener,Jordi Guarc, va explicar a LíniaNord que “en un moment his-tòric com aquest, ens quedemtranquils perquè hem posat ungra de sorra”.

Els aventurers catalans re-correran el país d’est a oest, totpassant per les ciutats més im-portants com Nova York, De-troit, Chicago, Los Angeles,Dallas o la capital, Washington.

El viatge donarà com a re-sultat la creació d’un docu-mental sobre la consulta i sobrel’experiència a Amèrica.

S’inicia la prevenció de delictesdurant la recollida de fruita

AGRICULTURA4Els Mossosd’Esquadra de Martorell, jun-tament amb Agents Rurals i po-licies municipals, van posar enmarxa a mitjans de maig undispositiu per prevenir delictescontra el patrimoni d’àmbit ru-ral.

Aquesta acció coincideixamb l'inici de la campanya derecollida de fruita dolça de lacomarca i es durà a terme du-rant quatre mesos als munici-

pis Martorell, Abrera, Castell-ví de Rosanes, Collbató, SantEsteve Sesrovires, Esparregue-ra i Olesa de Montserrat.

El dispositiu consisteix encontrols de pas i patrullatgedinàmic en punts estratègics deles zones rurals.

La campanya s'emmarcadins del Pla Operatiu Específicdel Món Rural que realitza elcos de Mossos d'Esquadra anivell de tot Catalunya.

Convertir-se en l’eix de manu-factura avançada del sud d’Eu-ropa. Aquest és l’objectiu prin-cipal de la nova associació Àm-bit B30, que han impulsat 53organitzacions de les comar-

ques del Baix Llobregat i del Va-llès.

Després de més de dos anysde treball conjunt, els membresde la nova associació han cul-minat una iniciativa que ha deservir per impulsar l’activitateconòmica i l’ocupació

Àmbit B30 està formadaper empreses, centres de re-cerca, universitats, ajunta-

ments, organitzacions sindi-cals i els governs de 23 muni-cipis.

La voluntat conjunta és lad’impulsar la zona industrial itecnològica de l’eix de la B-30.En els darrers mesos, s’ha estattreballant en un pla d’actuacióque ara es consolida amb unaprimera relació de projectesamb l’onjectiu d’ampliar-los.

Temps de cireres | Baix LlobregatDurant el mes de maig i el juny és temps de cireres a la comarca. Nombrosos restau-

rants del Baix Llobregat han programat menús, degustacions i tastas relacionats ambaquesta fruita primaveral. Al web del Consorci de Turisme s’ha publicat una agenda

amb tota la informació per aquells que vulguin tastar aquesta fruita tan dolça.

RedaccióBAIX LLOBREGAT

Signants de l’acord per a constituir l’associació Àmbit B30. Foto: Ajuntament de Martorell

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 10 Juny 2013 líniamar

| 6Opinió10 Juny 2013líniamar

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

líniamarLes cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Dipòsit legal: B.12315-2013

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Actualitat a la xarxa

Torre de Guaita Safata d’entrada

“Que no ens representen,que tots els polítics són unslladres, que són una castaprivilegiada, que sobrenmoltíssims polítics...o tots!”Aquestes frases i més se sen-ten quan parlem de política idels polítics. Alguns espensen que són reivindi-catius diguent-les. Uns altresles diuen i ja es pensen quesaben de política. Però sónfrases més falses que l’amis-tat al facebook.

Cadascú vota a qui pensaque el representa. Qui diu “noem facis factura”, vota a quicobra en sobres. Els trepes ogrimpaires que volen cobrarmés que ningú, voten als al-caldes que s’apujen el sou.Més senzill encara: als qui elsagraden els bous, voten alsqui els agraden els bous; alsqui no els agraden els bous,voten als qui no els agradenels bous. I qui no té opinió,no vota.

Per tant, sí, si ens repre-senten. Per tant, els polítics

són tan lladres i tan mantescom els seus votants. Elspolítics no són una espècie abanda, simplement són unarepresentació dels ciutadansd’una societat. És trist as-sumir-ho, però si Itàlia teniaa Berlusconi i els valencians aCamps, per alguna cosa seria.

Ara, cada vegada que es-colto queixes i típiquesfrases contra els polítics,contra tots sense distinció,responc: “això ho seran elsque tu votes”. Perquè si emdiuen que els meus repre-sentants són com els seus(se sobreentén que emreferisc a la xusma del PP-SOE), m’estan dient que josóc com ell, com eixe votantirreflexiu i enganyat. Nosenyor, amb tota la humili-tat del món, però tambéamb autoestima, puc afir-mar que jo no sóc com ells,ni ho he sigut ni ho voldréser mai. Com canta Raimon:“no, diguem no, nosaltresno som d’eixe món.”

4A mi no em representen, però a ells sí

Ara tot són lamentacions i pe-tar de dents. No pot ser, aixòés la ruïna, hi ha una crisi ga-lopant ! D’acord, però quan lagran majoria tirava de veta,gastant sense mirar prim ipensant que els altíssims in-gressos els tindrien per sem-pre amb la compra de pisos,segones residències, viatges aparadisos tropicals- a vegadesparadisos fiscals-, abrics depells, joies i despeses supèr-flues, ningú deia res, ningúpreveia de que allò no durariaper sempre. Això és Xauxa!Tot raja, tot va a l’engròs i quidies passa anys empeny i avuipau i demà...peti per on peti.Potser sí que algú va avisar dela catàstrofe que veia a venir,però amb el soroll i el vertigendel moment gloriós ningú elva sentir i si el sentien no livaren fer el més mínim cas.

Per variar, la culpa la tenenels altres sense fer la més mí-nima autocrítica. Hi podenhaver responsables del desga-vell i la disbauxa,segur, però lagran majoria es varenapuntar a la festa sense pensar-s’ho gens ni mica.

Unes formiguetes previso-res treballaven amb gran afany,recollien i guardaven les llavorsper a quan vinguessin malda-des i les cigales se’n reien, can-taven i tocaven lamandolina.Així els ha anat !

4LA FORMIGA I LA CIGALA

PerCesc Silvestre / enginyer mediambientalPer Jordi Lleal i Giralt /Gavà

4PREGUNTAS SOBRE EL ESTADO CATALÁN

EMPRESAS¿Qué pasará con las empresas particularmente PYMES (no mul-tinacionales que pagan a políticos las ayudas en su deslocaliza-ción) que tienen centros productivos en varias ciudades de Ca-talunya y España ? ¿deberán crear sociedades en ambos países?¿se sabe cómo tienen previsto articularlo nuestros políticos?TRABAJADORESLos trabajadores asalariados con residencia fiscal en Catalunya,que trabajamos en otras provincias de España, y percibimosel salario de un pagador residente fuera de Catalunya ¿Cómotributaremos en Catalunya? ¿seremos extranjeros con posi-bilidad de deducción como ahora practico cuando realizo tra-bajos en otros países de la UE?.

Deberían hacer una encuesta sobre los ciudadanos quecada lunes viajamos en AVE, IBERIA, VUELING, etc. paratrabajar en otras provincias de España y conocer si hay in-quietud en este colectivo y trasladarlo a los políticos para suresolución según proceda.PENSIONES Si los cálculos de la conselleria de d’Economia no resultan sertan optimistas como los indicados ¿las pensiones deberán serreducidas en Catalunya y serán más bajas que en España,?¿nuestros políticos tienen asumido algún compromiso éticosobre como procederán en este supuesto?.FISCALIDADCatalunya es el segundo país con más alta tributación fiscalde la UE. ¿Están previstas medidas para reducir la alta tri-butación que podamos conocer los ciudadanos? ¿pueden ex-plicar el tipo de actuaciones que tienen previsto adoptar enreducción de administraciones públicas, y organismos pú-blicos?CORRUPCIÓN POLITICAEl estado (alcanzada la independencia) ¿tiene previsto pro-mulgar leyes para castigar la corrupción en Catalunya que esuna lacra que debemos extirpar? ¿Está prevista la separaciónde poderes para no mediatizar la aplicación de la justicia a loscorruptos poderosos burgueses?.PROCEDIMIENTO ELECTORALEl sistema actual de partidos políticos y listas cerradas es elmejor sistema de clientelismo. ¿Están previstas nuevas leyes para poder votar a representantes políticos con listasabiertas?PEAJES EN CATALUNYA¿Conseguiremos una Catalunya más libre de peajes pues des-de que se construyeron con los impuestos de los ciudadanos,algunas están amortizadas (ej. Barcelona- Mataró, tunels del Ti-bidabo, construidas en tiempos de la dictadura)?UNION EUROPEAEl estado de Catalunya sin haber sido aceptada en la UE (pue-de ser un trámite de solución política): ¿se tiene previsto apli-car aranceles para las mercancías procedentes de otros paí-ses (por ej. España). Si otros países nos aplican aranceles enparidad deberemos actuar de igual forma ¿deberemos de te-ner fronteras con España Y Francia? ¿Nuestros políticos tie-nen prevista esta contingencia y las medidas que se deberánde aplicar en este hipotético supuesto? BARÇASoy soci del Barça con más de 35 años de antigüedad y deseo lo mejor para mi club. ¿Cuando Catalunya sea un es-tado independiente nos deberemos de acomodar a la liga denuestro país? ¿Nuestros actuales políticos desean crear másconflictos entre naciones cuando el Barça tenga que jugar enel país extranjero España como asi lo indican?

No olviden que también otros clubs de futbol de Catalunya decategorías inferiores deberán jugar las ligas en nuestro territorio.Los medios de comunicación financiados con impuestos delos ciudadanos, deben procurar ser plurales, es un deber depatriotas. ¿Pueden responder a estas dudas?

Per Santiago Martinez / Viladecans

@albamah @aasoho

(@joanmena),"diputat al Parlament (ICV-EUiA) "Un debat sobre país gran o país petit,tal com està el panorama, és una frivolitat.Necessitem un país on la gent pugui viureamb tots els drets"

(@alba_allue) antropòloga social i cultural"M'acabo de creuar amb un xaval que portava lamateixa cresta rossa (i hortera...) que Neymar.Mare meva la que ens espera! #quinacreu"

(@maihaviaditque) sociòloga i coordi-nadora de la Plataforma per la Llengua "Lacua virtual del #concertperlallibertat és unsimulacre per a la #cadenahumana?"

7 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] 10 Juny 2013 líniamar

No sé si deu ser cosa meva, peròdarrerament sentia tot de gentque deia que això del procésd’independència anava de bai-xa. Comentaven que sí, que alprincipi tot era molt bonic, i des-prés de la manifestació de l’11 deSetembre semblava que tot ple-gat hauria de ser cosa de quatredies. Però el temps ha anatpassant, no hi ha novetats tan-gibles i ara comencen a creureque allò era foc d’encenalls. AMadrid ens (mal)tracten comsempre han fet, amb aquella ac-titud que oscil·la entre la dis-plicència i la bel·ligerància. Iaquí, a casa, no hi ha gaire resde nou. Una administració fi-nancerament ofegada. Una so-cietat torturada per l’atur i lesprivacions. Una llengua cons-tantment agredida. I vet aquímolts dels que s’ho creien arapotser ja no s’ho creuen tant.Tot això, diuen.

Si alguna característica ensdistingeix particularment alscatalans és la dèria constant d’a-pedregar-nos la teulada. Hofem amb constància i regulari-tat, com si donéssim compli-ment a un fat històric o a unaobligació inherent a la nostracondició. I potser que ja va es-sent hora de canviar d’actitud.

Per tal de fer-ho, potserserà útil tenir en compte unesquantes coses. La primera,que hi ha una ofensiva per-fectament organitzada per aimpedir que Catalunya acce-deixi a la condició d’estat. Ul-tra les accions que es desple-guen des de l’administració es-panyola (les confessables i lesque no ho són), els mitjans decomunicació de la cavernatambé s’apunten al mateixobjectiu. La segona, que a lavida política del nostre país hiha determinades formacionsque tenen com a propòsitprincipal, i gairebé únic, eld’impedir l’emancipació. I peraconseguir-ho utilitzen totsels mitjans al seu abast. Tots.No se’n deixen ni un. Inde-pendentment de la seva con-sistència moral o ètica. La ter-cera, que, conscient del seucreixent desprestigi arreu

d’Europa, el govern espanyolha emprès una campanya di-plomàtica dirigida a encoma-nar a les cancelleries del con-tinent la convicció que el tren-cament de la (seva) unitat na-cional és un acte reprensible,mereixedor de les penes del’infern. I la quarta, en fi, queles agressions de què és ob-jecte la nostra llengua respo-nen a la voluntat de trencar-nela unitat, perquè els que per-petren aquestes mesures con-tràries a la ciència i a la civi-lització saben que la llengua ésel nervi del país i que, colpe-jant-la a l’Aragó, a les Illes o alPaís Valencià, ens colpegen anosaltres. De la llei Wert pot-ser que en parlem un altre dia.

Tinguem en compte tot aixòa l’hora d’avaluar correctamentla situació. I valorem també el fetque de la independència se n’hade parlar molt, sí, però s’hi ha detreballar molt més. Tot sovint, ensilenci, sense fer soroll ni sortirals diaris. El camí és llarg, i to-parem amb molts entrebancs;d’això ens cal ser-ne conscients.Si algú va arribar a creure queaixò seria fàcil era un ingenu o noestava prou ben informat.

Així doncs: no afluixem. Nocaiguem en el desànim o en laindiferència, perquè ens quedaun bon tros fins que arribem aÍtaca. Mentrestant, potser que,enlloc de lamentar-nos perquèsembla com si ens haguéssimaturat, potser que ens acabemde posar en marxa. El 1734 es vapublicar a Barcelona un opus-cle titulat Via fora els adormits,que reivindicava el retorn de lesllibertats arrabassades vint anysabans, i la restitució de la inte-gritat territorial trencada el1640 amb la cessió de la Cata-lunya Nord a França. Recla-mava, també, la constituciód’un domini català que ambutilitat de l'Europa pot reviure,per la qual cosa es tracta d’undocument que, malgrat eltemps que ha passat, continuatenint una notable vigència.Com també la té el títol. No ensqueixem pel que no passa ifem que passi. Via fora elsadormits.

Els ‘tuits’ del dia

4TENIR-HO CLAR

Volem o no policia ? Quan veiem algunes imatges repressives tendim a posar-nos afavor dels “dèbils” que són empentats o colpejats per les forces d’ordre públic.Però sireflexionem amb fredor serem més imparcials. Perquè usen la força? Seràperquè elsmanifestants n’estan fent alguna de grossa que no és correcte. Per exem-ple: calar foc als contenidors, trencar vidres d’aparadors, pintar amb esprais laroba dels diputats, impedir l’entrada a alguna seu als treballadors i autoritats, em-brutar façanes, cremar cotxes, tirar pedres, destrossar mobiliari urbà, destruir unlocal, etc, etc. Pobrets angelets de Déu! I quan n’agafen algun resulta que passavaper allà i no hi tenia res a veure, amb els rostres tapats i pedres a la motxilla. A lescelebracions de títols del Barça a Canaletes, per l’onze de setembre a la cua de lamanifestació, i en altres commemoracions i festes multitudinàries hi ha grups ano-menats “antisistema” que aprofiten l’avinentesa per organitzar un bon sidral. És aaquesta gent a la que s’ha de desemmascarar i reprimir i sempre amb els mitjansadequats i força proporcionada dins de la legalitat. Gràcies Mossos d’Esquadra perdefensar la meva llibertat en front dels violents.

Per J. García /Gavà

4Via fora els adormitsPer Octavi Despuig / Notari

Els teatres de l'Òpera han estat històricamentobjecte d'atemptats contra la reialesa i l'aris-tocràcia, tant a l'escenari com a les llotges. Enel propi Liceu, fa exactament 130 anys, l'a-narquista Santiago Salvador feia esclataruna bomba a la selecta platea del teatre queva fer 22 morts. Fa uns dies els princeps es-panyols van rebre una sonora esbroncada perpart del públic quan es disposaven a delec-tar-se amb Elixir d'amore de Donizetti. Cu-riosa paradoxa.

La xiulada va ser un nou toc d'atenció al fu-tur de la monarquia espanyola. S'estén lareclamació republicana, però el que més es vaveure és la veritable reivindicació nacional cata-lana per assolir la independència d'un poblecansat i esgotat de tanta amenaça, imposiciói espoli. La independència (i abans la consul-ta per saber si la gran majoria dels catalans lavolen assolir), és una reivindicació irreprotx-able des del prisma democràtic però sobre laqual s'han dipositat excessives expectativespartint de la base que els espanyols tenen elmateix concepte i bases democràtiques que ten-im els catalans, per herència carolíngia i per,al llarg dels mil anys d'història de la nació, haverestat empeltats d'unes altres arrels, molt difer-ents de les messetàries. Personalment he de dirque desitjo l'arribada d'una República Catalana,i no calen més voltes a la nòria.

Entre aquesta pantomima bruta pels qua-tre costats, poc transparent i corrupta delreialme espanyol, i una república, també es-panyola, la solució és l'Estat Propi i fer la nos-tra. Algú s'imagina caure en les “mels” dels que

ens volen vendre la millor bondat democràti-ca d'una nova república de les espanyes, i queun dia el president d'aquesta nova repúblicapugués ser un tal José María Aznar?, nomésper posar un exemple. Sí, parlo de l'entornd'aquests que van enviar gent al Godó a xiu-lar el nostre president, la qual cosa van fer sensecap vergonya, i que ara es lamenten que a casanostra xiulem paràsits que ens venen a passarper la cara que són els que manen i decidei xen,quan pel darrere els estan segant l'herba.Això és el tarannà guerrer d'Espanya, el queprecisament li va fer guanyar colònies a lesquals va imposar llengua i cultura, i va fer de-saparèixer les seves pròpies. O sigui, que elcastellà que era la llengua importada, vaaconseguir que les altres es, literalment,morissin.

La continuïtat del poble de Catalunyai el nostre futur nacional, si és que novolem desaparèixer com l'eter i com lesllengües mil·lenàries dels pobles in-doamericans davant la imposició castellanai del castellà a 30.000 kmts de l'altiplà deCastella, només té sentit en emprendre elnostre camí i propiciar un àmbit de millorade les nostres finances, de la nostra qual-itat democràtica, del repartiment equàn-ime de la riquesa del país a partir del quèprodueix, i de la nostra llibertat per ex-plicar al món que som un Estat sobirà, queté com a llengua oficial la catalana, ambuna escola en català com fins avui, i que ac-ull la resta de nacionalitats i cultures ambmolt de gust, sense més.

4Xiulets al LiceuPer Martí Jonàs Aitort /Castelldefels

(@JaumeBarbera), "Sigui per flux mone-tari o de beneficis, el mínim que se'n va deCatalunya i ja no torna són 11.000 milionsd'euros. Import de les retallades?

(@nufranco)"Catalunya va tenir el 2010un dèficit fiscal de 16.000 milions d'eu-ros. Al FLA vam demanar menys de 6.000milions d'euros. Qui rescata a qui?"

(@AlbertoSotillos) assessor en comuni-cació "Gürtel: des dels ajuntaments més petitsfins al president del govern [espanyol]. Ellshan dirigit Espanya durant anys i es nota"

Un diari obert

Comerç| 8


Enguany el Gremi d’Hostelersde Castelldefels ha posat enmarxa una campanya que sotael nom de Menú a mida, vol do-nar a conéixer els diversos me-nús existents a la ciutat.

Aquesta iniciativa se suma ales anteriors rutes com la Tapadel Passaport Gourmet, o lasisena Ruta de la Tapa de Cas-telldefels.

Mitjançant aquesta iniciati-va, els restauradors partici-pants oferiran els seus clients lapossibilitat de tastar els seusàpats a un preu més assequible.

ALTA PARTICIPACIÓLa gran quantitat de restau-rants amb els que compta laciutat permet confeccionaraquesta àmplia oferta, intentantdonar la millor qualitat-preupossible.

Cal una reserva prèvia perconfirmar l’aforament del res-taurant en qüestió. Al preu hi

anirà tot inclós, fins i tot l’IVAi els cafès.

El president del Gremid’Hostelers de Castelldefels,Manuel Ángel Ortiz: “des delgremi busquem contínuamentfòrmules per a promocionar lagastronomia de Castelldefels.”.

Ortiz també va assenyalarque els ciutandans de la ciutatpodran “conéixer les delíciesdels xefs de Castelldefels”. En-tre restaurants, cafeteries i bars,un total de 53 hostelers parti-ciparan en aquesta ruta gas-tronòmica.

Els hostelers de Castelldefelsofereixen un ‘Menú a mida’» 53 restaurants de Castelldefels ofereixen menús a bon preu» La ruta permetrà conéixer els plats de la gastronomia local

Èxit de participació al FiraTapa solidari de Viladecans

VILADECANS4Al voltant d’unatrentena de restauradors vanparticipar a la III Fira Tapa or-ganitzat pel Gremi d’Hosteleriade Viladecans.

La fira va tenir lloc al Parcde la Marina, de les 20 a les 23hores, i va ser tot un èxit.

Els participants assenyala-ven que per un preu assequible,hom podia veure una cervesamentre tastava una tapa i sopartot plegat.

Dels 12 euros que costavauna entrada, un anava directa-ment a la Creu Roja.

Els cuiners i cuineres vancentrar-se en els productes delBaix Llobregat per crear lesseves tapes: pinxos de pollastre,bases de carxofa, fruites, etc.

PREMI A LA MILLOR TAPAAquesta edició de la Fira Tapava tenir una novetat: enguanyes va votar a la millor tapa a tra-vés de codis QR que podien serllegits pels telèfons intel·li-gents.

La propera ruta gastronò-mica de la ciutat, la Ruta de laTapa, se celebrarà a la tardor.

Arriba el mercat de segona mà Merrrcafels

CASTELLDEFELS4La segonaedició del Merrrcafels, el mer-cat de segona mà de la ciutat,tindrà lloc el proper 9 de junya la plaça de la Democràcia deCastelldefels.

El Merrrcafels està emmar-cat dins del Dia Mundial delMedi Ambient, celebrat el 5juny, i està organitzat per la Re-gidoria de Medi Ambient i l’O-ficina del Pla d’Intervenció In-tegral de Vista Alegre.

Un dels objectius del Merrr-cafels és la reducció de la quan-titat de residus, i la reutilitza-

ció de tot allò que encara enspot servir, aprofitant d’aques-ta manera objectes vells peròque encara poden fer un úsrendible.

La iniciativa, on també par-ticipen diverses entitats de laciutat i comerciants, acolliràtambé activitats per a tota la fa-mília, tallers i estands infor-matius.

La celebració del Dia Mun-dial del Medi Ambient vol sen-sibilitzar la ciutadania sobrel’impacte que els residus queproduïm tenen a la natura.

Defensa del comerç local | GavàEl comerç local va tenir un paper important en el darrer Ple a Gavà. La Declaració

Política presentada pel PSC, que instava al govern a defensar els interessos del petitcomerç va ser recolzada per tots els altres grups (PP, CiU, ERC, C’s), llevat ICV, que

no estava d’acord amb algunes partes del document.

RedaccióCASTELLDEFELS

9 | 10 Juny 2013 líniamarDret a decidir

Si el futur Estat català vol ser democrà-tic, el procés per arribar-lo a constituirtambé ho ha de ser. I això passa per es-tendre el dret a decidir a totes les perso-nes que resideixen a Catalunya, inde-pendentment de quin sigui el seu origen,perquè puguin participar en el procés so-biranista català.

Partint d’aquest supòsit, un col·lectiumolt important que entra en escena és eldels estrangers, que segons dades de l’I-descat representa un 15,7% del total de lapoblació catalana. En nombres absoluts,això equival a més d’un milió de personesque, en cas de poder votar, serien deter-minants en l’èxit d’una possible consul-ta sobiranista, ja sigui en termes de par-ticipació com del resultat final.

“Estem en una cruïlla on ens hi trobemtots i el camí que escollim l’hem de poderconstruir entre tots”. Així ho resumeix endeclaracions a Línia MarSaoka Kingolo,coordinador de la sectorial d’immigracióde l’Associació Nacional Catalana (ANC).Segons Kingolo, la població estrangeraestà majoritàriament a favor que Cata-lunya pugui exercir el dret a decidir.“Amb la informació i la sensibilització per-tinent, els nouvinguts veuen amb bons ullsla celebració d’una possible consulta”, as-

segura Kingolo basant-se en la seva ex-periència militant.

En la mateixa línia es pronuncia Ma-rianela Adolfo, secretaria executiva de laFundació Paco Candel, una entitat que esdedica a la integració de les persones es-trangeres a la societat catalana. “Tothomcoincideix en què el dret a decidir és l’es-sència de la democràcia”, explica Adolfoa Línia Mar, la qual va més enllà i pro-nostica una participació elevada del col·lec-tiu immigrant en una possible consulta so-biranista. “Cada vegada hi ha més gent queha vingut de fora que se sent catalana i ques’implica en aquest procés”, conclou.

UN DRET ÀMPLIAMENT COMPARTITA peu de carrer, el dret a decidir tambésembla gaudir d’un ampli suport entre lapoblació immigrant. Així ho hem pogutcomprovar els autors d’aquest reportat-ge quan hem traslladat la qüestió als ciu-tadans per recollir l’opinió de diversos es-trangers que viuen a Catalunya.

Lluny de ser un tema tabú, la majo-ria d’entrevistats no han tingut cap pro-blema en parlar del procés sobiranista iels que no ho han volgut fer ha estat perraons de desinformació. La majoria s’hanmostrat favorables a l’exercici d’un dretque consideren “totalment democràtic”i han reclamat poder participar en el pro-cés. I és que, com afirma Kingolo, “tant elscatalans d’aquí com els que hem vingut defora ens hi estem jugant el futur”.

La consulta: un dret de tots» El col·lectiu d’immigrants reclama poder participar en un procés que considera “totalment democràtic”

A. Nadeu / F.J. Rodríguez / P. MartínezCASTELLDEFELS

DEU TESTIMONIS, UNA REALITAT

Marco

Veneçuela“Estic totalment afavor que se celebrila consulta. Con-sidero que és moltimportant que elsciutadans de cada

lloc puguin tenir dret a decidir sobreallò que pensen o desitgen, perquènomés així és possible fer respectar lademocràcia d’un país.”

Hafida

Marroc“Les persones hande dependre de simateixes. Això éstotalment demo-cràtic, però amb

aquesta situació econòmica no tenimdret a fer res. Els meus fills, que volenla independència, veuen que els cata-lans estan discriminats a Espanya.”

Suleiman

Caixmir“Pertanyo a un te-rritori similar a Ca-talunya. Allà tam-bé volem tenir unEstat independent.

Si els catalans estan demanant un Es-tat propi és una petició totalment le-gítima, és un dret humà. El govern es-panyol ho ha de tenir en compte.”

Gustavo

Bolívia“Des del meu puntde vista, un país ésmillor que estiguiunit. Això ja vapassar al meu país

i, per l’experiència, puc dir que enaquestes decisions sempre hi ha inte-ressos ocults, tant dels partits políticscom de les multinacionals.”

Ángel

Bulgària“Els pobles que te-nen una realitat po-lítica, lingüística icultural diferencia-da acaben aconse-

guint els seus objectius. La història aixíens ho ha demostrat. Fins i tot hi ha elcas de Kosovo, un país que mai no vaexistir però que va decidir escindir-se.”

Pyoush

Índia“Crec que Catalun-ya és un territorimassa importantper a l’Estat es-panyol i que peraquest motiu no

volen que els catalans decideixin el seufutur. A mi personalment m’és igual,però el que decideixi el poble de Cata-lunya serà el correcte.”

Jesús

Rep. Dom.“Estic d’acord quese celebri la con-sulta i que els ca-talans puguin opi-nar sobre el futur,

però crec que els estrangers que vivimaquí també hauríem de poder votar idecidir si volem que Catalunya sigui in-dependent o no. És un dret de tots.”

Rosa

Equador“Per descomptatque estic d’acordque se celebri laconsulta, perquèconsidero que és

molt positiu que els governs preguntina les persones allò que opinen. Em sem-bla una bona iniciativa i crec que ésbona per a tots.”

Lamil

Gàmbia“Jo crec que Cata-lunya ha de tenirdret a celebrar unaconsulta per deci-dir el seu futur. És

una cosa totalment democràtica. Almeu país celebrem un carnaval on totsels territoris tenen la seva pròpia tra-dició i diferències.”

Virgilio

Filipines“Porto 10 anys aCatalunya i he po-gut veure que lagent té ganes decrear un nou futur

on tothom pugui decidir el què vol ser.Catalunya és un bon país que m’ha per-mès treballar durant aquests anys i se-gur que pot tirar endavant ell sol”.

Activisme sobiranistaREDACCIÓ4Cada cop són més els nou-vinguts que s’impliquen en el procés so-biranista català. L’expulsió del país delmarroquí Noureddine Ziani, presidentde la Unió de Centres Culturals Islàmicsde Catalunya (UCCIC), per uns suposatslligams amb el salafisme i l’islamismeradical n’és l’exemple més recent i co-negut. De fet, són molts els que han re-lacionat la seva expulsió amb el seu ac-tivisme sobiranista.

Sigui com sigui, aquest cas ha servitper exemplificar la importància que te-nen i tindran els estrangers en el pro-cés català. I és que convèncer la pobla-ció immigrant perquè s’hi impliqui idoni suport a l’opció de l’Estat propi éscabdal per assegurar-ne l’èxit. En el re-ferèndum del Quebec, per exemple, el90% dels immigrants van votar en con-tra de la independència.

Castelldefels| 10


El tercer CAP de la ciutat podriaedificar-se a Vista Alegre

» L’edifici estava pensada en principi als terrenys de ca n’Aimeric» Salut estudia a hores d’ara la possible nova ubicació del centre

Es realitza un simulacre de contaminació a la platja

MEDI AMBIENT4El passat di-jous es va dur a terme un si-mulacre de contaminació a laplatja de Castelldefels.

L’acció es basava en un abo-cament d’un líquid oliós a lasortida d’aigües pluvials delcarrer 17, prop de la plaça deles Palmeres.

També es va fer una simu-lació amb ferits, en concret unbanyista que hauria patit unacrisi nerviosa i una irritaciócutània, i que hauria alertat

als serveis de salvament marí-tim.

El simulacre vol posar aprova la capacitat de reacciódels grups d’actuació municipalen emergències d’aquest tipus,a més de tenir la oportunitat devisualitzar les situacions quepodrien donar-se.

El simulacre està emmarcaten els objectius del sistema degarantia de qualitat de la plat-ja que posa en marxa l’Ajunta-ment cada any.

Castelldefels comptarà ambun servei de psicooncologia

SALUT4El CASAP de Can Boui la Asociación Española contrael Cáncer (AECC), van signar elpassat de maig un acord ambel qual Castelldefels comptaràamb un servei de psicooncolo-gia.

La iniciativa té com a ob-jectiu facilitar l’adaptació delsmalalts i els seus familiars a lamalaltia, el tractament i elsefectes secundaris que té elprocés. El document va estarsignat pel gerent de Can Bou,Antoni Peris, i el president deAECC, Juli de Miquel.

Mitjançant aquest conveniles parts treballaran per a po-der donar assistència psicolò-gica als malalts de càncer i elsseus familiars.

FEINA IMPORTANT Els punts clau que tot psico-oncòleg ha de realitzar es basenen l’oferiment de suport emo-cional i orientació tant als pa-cients com als seus familiars oimpedir l’aparició del burnout,un estat que sol aparéixer enmalalats de llarga durada i elsseus familiars.

L’Ajuntament clausura les barbacoes de Can Roca

CIUTAT4L’Ajuntament de Cas-telldefels ha clausurat la zonade barbacoes de l’àrea de CanRoca per no complir amb lanormativa d’incendis.

Aquesta zona de barbacoaera l’última que funcionava a laciutat, però segons fonts mu-nicipals “no complia amb lesmesures per a la prevenció d’in-cendis”.

Aquestes instal·lacions pa-tien importants deficiències de

seguretat que podien posar enperill els usuaris. Una d’elles erael fet que la distància entre elfoc i la massa forestal no eral’escaient.

La zona també incomplia lanormativa d’accés, tot i que elscaps de setmana s’omplia de vi-sitants. L’accés a l’àrea de bar-bacoa era una pista forestalque se solia omplir de cotxes,cosa que dificultava la movili-tat dels usuaris.

El tercer ambulatori del muni-cipi, fins ara planejat als te-rrenys de ca n’Aimeric, podriaser construit en la zona de l’Es-cola de Vista Alegre, als ca-rrers Mansió amb Ramon i Ca-jal.

Tant l’Ajuntament com elDepartament de Salut de laGeneralitat estan considerantaquest canvi d’ubicació, i ja sesap que treballen conjunta-ment per enllestir el projecte.

Si els treballs de coordinacióentre els dos ens fructifiquen, eltercer centre d’atenció primàriade la ciutat serà una realitat enpocs anys. El centre podria te-nir, segons l’Ajuntament deCastelldefels, fins a 2.500 m2,i oferiria serveis mentals, de re-habilitació i d’atenció primària.

L’Ajuntament espera ques’atengui aquesta petició mu-nicipal per a que l’ambulatoris’ubiqui al barri de Vista Alegre,atès que és una zona àmpliaamb un col·lectiu important degent gran que s’ha de desplaçaral centre del Castell, a dalt delpoble.

L’ambulatori del Castell atèn

arar per ara una població mésgran que l’altre centre, el de canBou.

El barri de Vista Alegre estàconsiderada com a zona d’ac-tuació prioritària per part del’administració local i el go-vern català, ja que en aquest ba-rri s’està duent a terme el Pla-Municipal de Barris.

Programa per a deixar de fumar | Casa de la CulturaEl passat 16 de maig es van entregar els premis als participants del programa anti

tabac Deixa’l i sortiràs guanyant a la Casa de la Cultura de Castelldefels. Enguany,90 fumadors han participat al programa, dels quals 38 han aconseguit deixar de

fumar. Els guardonats han aconseguit entrades per al Teatre Plaza de la ciutat.


11 | Juny 2013 líniamarCastelldefels

L’Audiència de Barcelona vaordenar el passat dia 29 demaig el reobriment del cas del’atropellament mortal d’untren a l’estació de Rodalies deCastelldefels-Platja durant larevetlla de Sant Joan de 2010.

El tribunal ha estimat el re-curs presentat per 3 familiars deles 12 víctimes mortals, i ha re-solt reobrir el cas per a que els

pèrits duguin a terme una rati-ficació de les seves conclusions.

Els pèrits hauran de com-pareixer en un únic dia al jut-jat de Gavà encarregat i expo-sar les seves conclusions.

A l’auto, però, no s’entra avalorar si hi va haver acte de-lictiu. Els representants de lesfamílies podran fer les pregun-tes que creguin pertinents alsexperts.

L’acusació particular pre-tèn interrogar els experts sobrel’operatiu que es va dur a termeel dia del succés, i en general

dels que es fan en diades simi-lars.

Fa un any, la jutge encarre-gada de la instrucció del cas vaarxivar la causa perquè va con-siderar que s’havien complertles normes per part dels res-ponsables de la instal·lació.

A la revetlla de Sant Joan del’any 2010, un tren de mitjanadistància que no tenia parada al’estació de Castelldefels-Platjava atropellar mortalment ungrup de nois que anaven a ce-lebrar la festa a la platja, deixant12 morts i nombrosos ferits.

L’Audiència reobre el cas del’atropellament de Sant Joan

SOLIDARITAT4Esport i solida-ritat es van donar de la mà a lafesta Mil somriures contra lafam de Castelldefels el passat 1de juny a la plaça de les Pal-meres.

Organitzava la jornada elclub The Maniac Cycling, ambla col·laboració de l’Ajunta-ment, i els fons recaptats vananar a parar a l’ONG Accióncontra el hambre.

Durant tota la tarda el clubva dur a terme activitats diver-ses per conscienciar a la gentsobre el problema de la fam i ladesnutrició que es pateix amolts indrets del nostre plane-ta.

A partir de les cinc de la tar-da es van organitzar diferentsactivitats aeròbiques al PasseigMarítim, i una hora més tard elsmés petits van gaudir del grupde teatre Diviertt, que va oferirun espectacle d’animació alsinfants.

PROBLEMA ENDÈMICSegons dades de Acción contrael hambre, cada dia moren almón 6.800 nens degut a ladesnutrició. Aquesta ONG esdedica a intentar erradicar lafam fomentant la seguretat ali-mentària i l’accés a l’aigua.

Mil somriurescontra la fam aCastelldefels

Jornada de portesobertes a l’arxiu de la ciutat

CIUTAT4L’arxiu municipalobrirà les seves portes als ciu-tadans els dies 10 i 11 de junyamb motiu del Dia Internacio-nal dels Arxius.

Per celebrar aquest diamundial i fer difusió de la feinaque fa en pro de la ciutat, l’ar-xiu obrirà dos dies seguits, di-lluns 10 i dimarts 11 de juny pera tots els veïns i veïnes de Cas-telldefels.

L’arxiu, situat al sòtan de l’e-difici de l’Ajuntament, mostra-rà als visitants documentacióimportant i representativa de lahistòria de la ciutat.

El responsable de l’arxiumunicipal, Juan José Vas, vaafirmar que “és una gran opor-tunitat de difondre els fons do-cumentals i el servei de l’arxiuals veïns i veïnes de Castellde-fels i a tot el que vulgui venir”.


Viladecans| 12


Els petits comerciants i boti-guers del Baix Llobregat hanmogut fitxa i s’han agrupat alvoltant de Comerç del Baix,una plataforma que denuncial’outlet tèxtil que l’empresaNeinver ha projectat a Vilade-cans.

Dins d’aquesta plataformatrobem entitats comercials deViladecans, Castelldefels, ElPrat, Gavà, Sant Joan Despí iSant Boi, que analitzaran l’im-pacte que la gran superfície co-mercial projectada a Vilade-cans pot tenir en el comerç lo-cal.

“La instal·lació d’aquest ou-tlet afecta a l’equilibri del país,des de Tarragona fins a Barce-lona i Girona”, afirma a LíniaMar Claudi Beltran, membre deComerç del Baix i amo d’unabotiga de roba.

L’outlet està planejat per

ser edificat al costat de l’auto-pista C-32 a Viladecans, en elsterrenys de Ca n’Alemany.Aquests solars van ser expro-piats fa 20 anys als pagesos lo-cals per a la indústria aero-nàutica.

Òbviament, la iniciativa aè-rea no va sortir endavant, i arase li ha volgut donar aquest úsals terrenys, amb la conseqüentoposició dels botiguers locals.

ANTECEDENTS“Diuen que la instal·lació do-narà gairebé 1.000 llocs de tre-ball, però no diuen res del queens suposa a nosaltres els petitscomerciants”, prosegueix Bel-tran, que recorda que, com a unestudi presentat a Puertollanoel passat febrer per un motiu si-milar al de Viladecans, “percada lloc de treball que crea unagran superfície, es destrueixen1,4 al petit comerç”.

Neinver va anunciar el pas-sat abril que l’outlet projectat aViladecans comptarà amb25.000 m2 i allotjarà 150 locals.

FUTURES ACCIONSComerç del Baix té com a ob-jectiu primari la “supervisió detota la documentació per aconstruir aquest outlet, quecreiem incompleta”, diu en Bel-tran.

De moment, sindicats comCCOO veuen amb bons ulls laconstrucció d’una superfíciecom aquesta que “ajudarà alluitar contra l’atur a la comar-ca”, tal i com resa la nota depremsa del sindicat del passat28 de maig.

“Existeix una saturació co-mercial al país”, reconeix Bel-tran, que destaca que els petitscomerciants s’han tornat “su-pervivents comercials”.

La construcció d’aquestagran superfície perjudicaria laseva activitat comercial, ja com-promesa si comptem els outletsde La Roca del Vallès i el de LaJonquera, a més del planejat alBarcelona World que es volconstruir a Tarragona. El de Vi-ladecans superarà en superfíciea tots tres.

Els petits comerciants s’aliencontra l’outlet de Viladecans

» Els botiguers consideren que l’outlet trencarà l’equlibri comercial» Neix la plataforma Comerç del Baix, contrària a l’outlet

Neix un centre de reparaciód’objectes a la deixalleria

SOSTENIBILITAT4En contra del’obsolescència dels objectes,la sostenibilitat. Això és el queha posat en marxa Viladecansamb la creació d’un centre dereparació d’objectes.

L’objectiu del centre és evi-tar que la gent llenci a les es-combraries objectes amb al-gun defecte reparable.

Aquest nou equipament

municipal oferirà tallers i cur-sos per a tot aquell que vulguiallargar la vida de les coses.

Des de la reparació de petitselectromodèstics, fins a la curad’una bicicleta i passant percom doblegar correctament elscables, aquests cursos sónoberts a tots els ciutadans de laciutat. Només cal entrar al webmunicipal per informar-se.

Viladecans destaca pel seumodel de telecomunicacionsTECNOLOGIA4Una represen-tació de Localret, el consorci lo-cal de desenvolupament dexarxes de telecomunicacions,va visitar el passat 23 de maigViladecans pel seu model pro-pi de fibra òptica.

El consorci local es va inte-ressar pels projectes de comu-nicació i les smart schools (es-coles intel·ligents) implantats ala ciutat.

La visita va tenir com apunt d’inici el node que dónaservei de fibra a la ciutat, on esvan explicar els procediments

que va dur a terme Viladecansper esdevenir operador neutrede telecomunicacions.

SMART SCHOOLA l’escola Viladecans IV els re-presentants van poder observarles novetats que incorporenaquests tipus de centres, talscom pissarres digitals o siste-mes d’eficiència energètica.

Localret és un consorci localformat per les administracionslocals de Catalunya per actuardavant del desenvolupamentde les xarxes i Internet.

Viu l’estiu | ViladecansAmb l’arribada del bon temps i el sol, Viladecans es prepara per oferir els seus

ciutadans alternatives per a combatre les altes temperatures i l’abundant tempslliure estiuenc. Fins el 25 de juliol la ciutat acollirà restes, revetlles, cinema a la

fresca i música. Per a més informació, consultar el web municipal.

RedaccióVILADECANS

Gavà10 Juny 2013líniamar

L’alcalde de Gavà, el socialistaJoaquim Balsera, va anunciar elpassat 30 de maig la seva deci-sió de no tornar-se a presentarcom a candidat a l’alcaldia a lesproperes eleccions, el 2015.

Balsera va emetre un co-municat durant la presentaciód’una enquesta sobre la ciutat,on anunciava que deixaria lapolítica local al finalitzar el seumandat el 2015.

L’alcalde va justificar la sevadecisió per “motius personals”que no va voler desxifrar. Amés, va declarar que “desprésde 12 anys de vida política i 8

d’alcalde, crec que es tanca unaetapa”.

Aquest anunci, fet a migmandat, no vol dir l’abandóimmediat del polític, sinó que esposa com a data la fi del seumandat a l’alcaldia de Gavà, ales properes eleccions munici-pals.

COMPROMÍS AMB LA CIUTATBalsera va voler deixar clar elseu “compromís amb la ciu-tat”, i va destacar al comunicatque “el PSC té actius suficientsper treballar i tornar a governarl’any 2015”.

Balsera també és presidentdel Consell Comarcal del BaixLlobregat, càrrec que haurà dedeixar quan es faci efectiva laseva renúncia a la reelecció.

Joaquim Balsera va ser es-collit alcalde de Gavà per pri-mer cop el 10 de juny de 2005,tot agafant el relleu de DídacPestaña. En aquell moment eraPrimer Tinent d’Alcalde i por-taveu del govern municipal.

A la elecció va rebre el su-port dels dotze regidors del seupartit i del regidor d’ICV Inde-pendents per Gavà.

El 2007 va aconseguir lamajoria absoluta a les munici-pals, amb el 49% dels vots.

Al 2011, Balsera tornaria aser escollit alcalde gràcies als 9regidors de la seva formació iels dos d’ICV-EUiA.

Joaquim Balsera també ésmembre de la Comissió Execu-tiva de la Federació de Munici-pìs de Catalunya.

L’alcalde Joaquim Balsera no espresentarà a la reelecció el 2015» Balsera justifica la decisió per “motius personals” que no especifica» És alcalde des de 2005 i ha estat reelegit dues vegades més

El Ple de Gavà vota a favord’una moció pel dret a decidir

AGENDA NACIONAL4El Ple del’Ajuntament de Gavà va apro-var una moció a la sessió demaig a favor del dret a decidir. La declaració va ser presenta-da per ERC, i consensuadaabans amb PSC, CiU i ICV. Varebre els vots negatius de PP iC’s.

El contingut de la declaracióés totalment idèntic a la mocióaprovada pel Consell Comarcaldel Baix Llobregat. La propos-ta insta a les institucions a “ini-ciar el procés per fer efectiu l’e-xercici del dret a decidir per tal

que els ciutadans i les ciutada-nes de Catalunya puguin deci-dir el seu futur polític col·lec-tiu”.

El debat al ple va assolir mo-ments de tensió quant els por-taveus dels grups municipals deERC, Andreu Pérez, i de Ciuta-dans, Miguel Ángel Ibáñez, vandiscutir sobre qui era més de-mòcrata.

El portaveu de C’s va pregarque “no es torni a tractar d’an-tidemocràtics a aquells quediem que el que tenen que ferés acatar la llei”.

Èxit de participació a laTrobada Solidària d’Accede

SOLIDARITAT4La III Troba-da Solidària d’Accede, ONGgavanenca, va celebrar-se elpassat 1 de juny amb molt bonaresposta per part de la ciuta-dania.

La jornada va tenir lloc alparc de La Torre Lluc, i vacomptar amb la participacióde l’Esbart Brugués, els Ge-gants i Gegantons, la Colla deDiables de Sant Boi, els Tim-balers de Viladecans, el grupSonaquetomba i l’Escola deMúsica Alba Massana, entremolts altres.

L’acte va comptar amb unbar solidari, on els participantspodien beure i menjar algunacosa, i la recaptació va anartambé al projecte solidari.

PROJECTES A L’ÀFRICAL’ONG Accede està vinculada alClub Bàsquet Gavà i duu a ter-me projectes a l’Àfrica.

A l’acte de dissabte, l’ONGva aconseguir guanyar suportper al seu projecte solidari i defoment de l’esport que des de fatres anys es duu a terme aAdengur (Etiòpia).

Bastoners de Gavà | Diada dels BastonersEl propassat dissabte dia 1 de juny va tenir lloc la Diada de Bastoners a Gavà, amb laparticipació de quatre colles d’altres punts de la geografia catalana. Els Bastoners deSant Martí Sarroca, el Ball de Bastons de l’Arboç i els Bastoners d’Esplugues, junta-

ment amb els de Gavà, van participar a la diada.

RedaccióGAVÀ

13 |

Esports| 14


Castelldefels va tenir un papermolt important durant la pre-sentació de la Vuelta Júniordel passat 4 de juny a Madrid. I és que enguany la Vuelta Jú-nior, un esdeveniment que per-met els escolars dels municipisque tenen final de la VueltaCiclista recórrer els últimstrams de l’etapa, passarà per laciutat.

Castelldefels ha estat el mu-nicipi que més escoles ha acon-seguit fer participar (les tretzeen total) a la iniciativa. D’a-quests centres se seleccionaranentre 100 i 120 nens i nenes en-tre 6 i 12 anys.

A més, al llarg del maig s’hadut a terme la iniciativa Aula Ci-clista, una autèntica etapa prò-leg de la Vuelta, que consisteix

en seminaris adreçats a nois inoies de primària sobre el mónde la bicicleta i la seguretat.

HÀBITS SALUDABLESUn altre aspecte que tractal’Aula Ciclista és el de l’ali-mentació. Conscienciar els nensi nenes sobre la importànciad’uns bons hàbits alimentari ésclau en el seu desenvolupa-ment futur.

L’Aula Ciclista compta ambel suport de l’Associació de Ci-clistes Professionals (ACP) iUnipublic.

La iniciativa de la VueltaJúnior té dos anys de vida i volapropar el ciclisme i els hàbitssaludables als escolars. Mit-jançant mini-etapes, els nensgaudiran d’una jornada ciclistaautèntica i córrer l’últim tran del’etapa en qüestió.

Castelldefels acollirà una etapade la Vuelta Ciclista Júnior

» La iniciativa es duu a terme a les localitats que són final d’etapa» Les tretze escoles de Castelldefels participen a la iniciativa

La Nit de l’esport se celebrarà a les instal·lacions de Can Roca

CASTELLDEFELS4La tradicio-nal Nit de l’Esport de Castell-defels se celebrarà finalment ala pista poliesportiva de CanRoca el proper 14 de juny.

Aquest canvi d’ubicació dela gala és una de les novetatsd’enguay. L’altra és que l’en-trada a l’acte serà gratuïta.

La celebració comptarà ambl’actuació del grup teatral Pa-ranoia, que amenitzarà la nit del’esport amb nombroses sor-preses i un

Tot i que l’accés a la gala ésgratuït, es recomana que lespersones que vulguin assistir hoconfirmin al Patronat d’Es-ports a través de les entitats es-portives.

El fet d’atorgar accés gratuïtenguany coincideix amb unany especial per a la ciutat,que és Ciutat Europea de l’Es-port, Capital del Bàsquet Cata-là i Destinació Esportiva Tu-rística, títol que ha renovat du-rant 2013.

L’Handbol Gavà queda foradels playoff per la Copa

HANDBOL4El sènior A feme-ní del Club Handbol Gavà s’haquedat a un pas d’assolir les se-mifinals de la Copa GonzaloUsera en perdre el passat capde setmana a Granollers per 35a 28.

L’equip blaugrana s’en-frontava contra el millor equipde la competició, i tot i el bonjoc desplegat no ha estat pos-sible la victòria.

L’encontre era un desafia-ment a un sol partit, i el CHGavà s’ho jugava tot a la pistade les vallesanes.

Les gavanenques compta-ven amb tres baixes del primerequip, Zafra, Nogales i Ma-rián, que van haver de ser co-bertes per jugadores del juve-nil, que tot i el repte van res-pondre molt professionalment.

Joseán Gallego es va mos-trar “content amb el rendi-ment del grup”, que ha milloratel seu paper a les competicionsrespecte de l’any anterior.

D’haver superat els quartsde final, el CH Gavà hauriatingut accés a la final a quatredels propers dies 15 i 16 de juny.

Els Jocs Escolars omplen el Parc de la Muntanyeta

CASTELLDEFELS4La Cloendadels Jocs Escolars i les compe-ticions infantils va tenir lloc alParc de la Muntanyeta el passat31 de maig amb un gran èxit departicipació.

L’acte lúdico esportiu, de-dicat a nens i nenes d’entre 3 i12 anys, va servir per posar fi ales activitats extraescolars ijocs escolars d’enguay, i ho-menatjar els participants ambuna gran festa ciutadana.

La trobada, organitzada perl’Ajuntament de Castelldefels idiversos centre educatius dela ciutat, va omplir la Mun-tanyeta amb jocs, tallers, dan-sa i esport.

Cada centre educatiu delsque van participar va oferiruna activitat diferent als in-fants i pares que van visitar lafesta, que durant un parelld’hores van omplir el parc de laMuntayeta.

Formació per a futurs entrenadors | CastelldefelsCastelldefels va acollir el passat dia 1 de juny una Jornada Tècnica de Formació diri-

gida a futurs entrenadors de bàsquet. El pavelló de Can Roca va ser l’escenari de laxerrada, que va compta amb la presència d’Aleix Duran, entrenador del Sabadell Sant

Nicolau, i de Montse Cascalló, coach certificada i màster en Psicologia de l’Esport.

F. Javier RodríguezCASTELLDEFELS

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8815 | 10 Juny 2013 líniamar

| 16Propera edició 15 Juliol líniamar

liniamar 02

Documents