liniamar 11

redacció: [email protected] - 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

castelldefels · gavà · viladecans · el prat líniamar

14 d’abril de 2014 · Núm.11

“Els ciutadans estan perdent la confiança en el PSC com a força

d’esquerres”

Entrevista a Raquel SánchezAlcaldessa de Gavà (PSC)

pàgs 12 i 13

El Ple de Castelldefels demanaexpulsar el trànsfuga Barona

ICV-EUiA, PSC, CDC i ERC signen un manifest en contra de la permanència del regidor a l’equip de govern pàg 9

Gavà pàg 15Es recapten 7.500 euros i15.000 quilos de menjaren una jornada solidària

Agenda Nacional pàg 20Vint-i-un municipis dela comarca clamen per la consulta sobiranista

Comerç pàg 20Els comerços de Viladecanssortegen una ‘tablet’

Esports pàg 21La UE Castelldefels signaun acord amb l’Espanyol

El Prat pàg 18La ciutat dóna suport a la campanya ‘Per unaCatalunya Social’

Viladecans pàg 16Ruiz tornarà a serel candidat del PSCa les municipals

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniamar 14 abril 2014

3 | En Portada líniamar14 abril 2014

L’amenaça de la contaminació» Viladecans i Gavà superen alguns límits de contaminació recomanats per l’OMS

» La pol·lució ambiental causa milions de morts i malalties cada any, també a Catalunya

Cada any moren al món uns 4 mi-lions de persones per culpa de lacontaminació. Són xifres de l’Or-ganització Mundial de la Salut(OMS) que posen de manifest quela contaminació atmosfèrica és unproblema, i greu, que està sobrela taula. Tot i els intents políticsper reduir els nivells de pol·lució,la situació segueix sent preocu-pant i es troba lluny d’aconseguirla sostenibilitat.

L’OMS alerta que una vuitenapart de les morts mundials que esprodueixen cada any tenen rela-ció directa amb la contaminacióde l’aire, ja sigui a l’interior de lescases (4,3 milions estimats demorts) o ambiental (3,7 milionsestimats de morts). Aquesta últi-ma és molt present a les grans ciu-

tats i àrees metropolitanes. Lespartícules i agents contaminantssón substàncies molt nocives, jaque s’inhalen amb la respiració.S’ha comprovat que hi ha relacióentre l’exposició a la pol·lució i les

malalties cardiovasculars, el càn-cer i les malalties respiratòries.

Aquest és un problema queafecta, sobretot, els països d’in-gressos baixos i mitjans a les re-gions de l’Àsia Sud-oriental i delPacífic Occidental, però que enmenor mesura també és ben pre-sent al nostre país. Segons diver-

sos estudis europeus, a l’Estat hiha unes 20.000 morts prematu-res per la contaminació de l’aire.Els ecologistes ja fa temps que avi-sen que aquest és un problemagreu i que l’aire que respirem dis-ta molt del que seria recomanable.

UN PROBLEMA PROPERUn informe de l’organització Eco-logistes en Acció sobre la qualitatde l’aire el 2012 revela que a totCatalunya es van superar els va-lors anuals i diaris recomanats perl’OMS de diverses partícules con-taminants i, en algunes estacionsde mesura, també els límits legals.De fet, les pitjors dades es van re-collir a l’àrea de Barcelona.

La Comissió Europea ha ela-borat una legislació que regula iestableix límits legals en els valorsde concentració de diòxid de car-boni, diòxid de nitrogen (NO2),partícules fines en suspensió a l’ai-re (PM10 i PM2,5), ozó troposfè-

ric (O3) i diòxid de sofre (SO2), lessubstàncies contaminants méspresents a Catalunya. A banda dela regulació legal, l’OMS tambémarca uns límits, més exigents,sobre els nivells de contaminació

de l’aire, en funció del que consi-dera saludable.

Segons l’estudi, el diòxid de ni-trogen va presentar una incidèn-cia rellevant a les regions quemés trànsit rodat suporten, és adir, el Baix Llobregat (amb mol-tes de les seves estacions quemesuren la qualitat de l’aire so-

brepassant el valor límit anual es-tablert per la normativa) i la ciu-tat de Barcelona i l’AMB.

Al sud del Baix Llobregat, lasuperació dels límits del nivell dediòxid de carboni es va produir,sobretot, a l’estació del Parc delMil·leni de Gavà, on es van supe-rar els valors mitjans anuals re-comanats de PM10. De fet, l’OMSrecomana que no se superi el va-lor límit diari de PM10 (20µg/m3) i a l’estació de Gavàs’hivan registrar 23 µg/m3. Al mu-nicipi veí de Viladecans, l’estaciósituada a la zona de l’Àtrium varegistrar 21 µg/m3.

Ecologistes en acció, a més,denuncia que actualment no exis-teix un pla d’actuació efectiu perreduir la contaminació, fet queconsideren una “falta de com-promís de les administracionscatalanes”. La contaminació és jaun problema i, sobretot, una ame-naça per al futur.

J. G. Ribas / N. MàrmolVILADECANS / GAVÀ

La concentració de cotxes i l’activitat industrial són les principals causes de contaminació atmosfèrica. Foto: Arxiu

Moren 3,7 milions

de persones al món

per la contaminació

de l’aire cada any

L’OMS considera

la pol·lució

ambiental com un

agent cancerigen

Comarca| 4

líniamar 14 abril 2014

El president de la Diputació deBarcelona, Salvador Esteve, varecórrer totes les comarques dela província fa unes setmanes perpresentar el Catàleg de Serveis2014 i les diferents inversionsque aquesta administració ofe-reix mitjançant el pla “Xarxa degoverns locals 2012-2015”. Tam-bé va fer parada al Baix Llobre-gat on, acompanyat del vice-president tercer i responsable deCooperació Local, Joaquim Fe-rrer, va presentar les novetatsd’aquests instruments de su-port al món local.

Salvador Esteve i JoaquimFerrer van realitzar una sessió in-formativa al Consell Comarcaldavant dels alcaldes i alcaldessesdel territori. Esteve va explicarque el nou Catàleg de serveis2014 optimitza les línies d'as-sistència als governs locals i

posa al seu abast 53,9 milionsd’euros repartits en 217 recursosque volen donar resposta a lesnecessitats actuals. Un fet que vaservir al president de la Diputa-ció, Salvador Esteve, per recor-dar que la seva voluntat és “con-tinuar donant suport al món lo-

cal des del respecte a l'autonomialocal, perquè nosaltres no podemsuplir la feina que fan els ajun-taments”.

El president del Consell Co-marcal del Baix Llobregat, Joa-quim Balsera, va agrair el treballen xarxa que realitza la Diputa-

ció, i va afirmar que reconeixen“l'esforç de la institució per estara l'alçada de les necessitats quedemanden els ciutadans” i vaqualificar aquesta ajuda com a“imprescindible”.

INVERSIONS A LA COMARCAEls governs locals del Baix Llo-bregat han rebut 94,98 milionsd’euros en inversions al territo-ri. Una xifra que estava pactadamitjançant els diferents instru-ments de concertació del pla“Xarxa de governs locals 2012-2015”. El president Salvador Es-teve va explicar que són “ cons-cients de les dificultats que pa-teixen els governs locals” i queper això intenten “unificar ob-jectius i oferir l'ajuda” que de-manen els ciutadans i les admi-nistracions locals.

Aquestes inversions prove-nen de les meses de concertació,el Catàleg de Serveis i els pro-grames complementaris com eld'urgència social o suport a l'e-conomia productiva local.

95 milions per al Baix Llobregat» El president de la Diputació de Barcelona presenta a la comarca les inversions que ha fet al territori

» Els governs locals tenen a l’abast més de 200 recursos del Catàleg de Serveis 2014

RedaccióBAIX LLOBREGAT

PRESSUPOST4El Catàleg 2014compta amb un pressupost totalde 53,9 milions d’euros, delsquals 45,7 milions corresponen arecursos econòmics i 8,2 mi-lions a recursos tècnics i mate-rials. D’aquests, un 50% (28,8 mi-lions d’euros) van destinats al’Àrea d’Atenció a les persones, i14 milions d’euros més a l’Àrea deDesenvolupament Econòmic Lo-cal, tal com va explicar el vice-president tercer.

Dels 217 recursos que ofereixel Catàleg de serveis, 111 són de ti-pus tècnic, i representen el per-centatge més alt de l’oferta, ambun 51%. La resta són 58 recursoseconòmics (27% del total) i 48recursos materials (22% res-tant del total de l’oferta).

Joaquim Ferrer va recordarque aquest any s'amplien les lí-nies d'assistència en l'àmbit degovern local i de les tecnologiesi els sistemes d'informació.

Recursos per a les persones

Esteve presenta les

inversions a la

comarca del pla

“Xarxa de governs

locals 2012-2015”

El president de la Diputació, Salvador Esteve, va visitar tota la província per presentar els serveis oferts als governs locals. Foto: Òscar Ferrer / Diputació de Barcelona

Inversions | Coordinació entre les administracions localsLes inversions al territori són fruit del treball en xarxa entre els governs locals i la

Diputació per tal de dotar de la màxima autonomia els ens locals. Aquestes inversions vandes de les previstes al Catàleg de Serveis, a ajudes d’urgència social, ajudes al transport

escolar, programes de crèdit local, assistència financera i les meses de concertació.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 5 | líniamar14 abril 2014

Línia Mar no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

| 6Opiniólíniamar 14 abril 2014

Dipòsit legal: B.12315-2013

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniamar

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

@JordiArmenteras: Marta Rovira des-col·loca Rajoy i Soraya Sáenz saludant-losi donant-los la mà. Això tampoc passa maial Congrés espanyol.

@maitefernandezf: “Los gitanos tenemosun país que es el mundo, pero nos faltaesta cohesión social e inclusión en él”. #DiaPobleGitano.

@rubenuria: Este Barça le ha dado mu-cho al fútbol, no parece justo cebarse, perosi desea seguir en la élite, necesita au-tocrítica y humildad.

Fa temps que vull escriure perquècada dia al·lucino més amb cosesque sento a la tele. Sembla que labandera catalana ja no sigui la se-nyera, que sigui l’estelada. Que elscatalans vivim immersos dins d’unambient d’hostil entre catalans detota la vida i “nous” catalans. ERCdient que Catalunya serà inde-pendent o no serà, el PP dient quedefensaran la integritat d’Espanyaa tota costa, fins i tot si cal trauranels tancs, CiU que sí o sí es fa el re-ferèndum... A mi em sembla totuna pel·lícula de mal gust. Però elsdies passen i jo continuo sense fei-na i ja no cobro l’atur, la sanitat ésde pena, i l’educació pública i gra-tuïta és una utopia... Però, men-trestant, ERC passejant la bande-reta, com si amb la bandera jo po-gués arribar a final de mes, o po-gués escalfar un plat de menjar perpoder dinar calent, o pagués els lli-bres de text del meu fill. Insinuenque hem de morir per defensar untros de roba? Jo sóc català com elque més, però si us plau, baixeu ala terra i poseu-vos a treballar, si-gueu seriosos, rigorosos i sensiblesamb les persones.

4Peus a terraper Marc López

El 8 d’abril, els tres diputatscatalans van ser molt i moltprudents a l’hora d’exposar elsseus arguments per demanarel traspàs de la competènciaper fer el referèndum i l’actitudque van tenir durant la sessiódel Congrés. M’imagino quetots tres estarien pensant men-tre escoltaven les intervencionsdels altres partits: I per què noparlem de República i que ensvolem treure de sobre una mo-narquia obsoleta, que no éspresentable?

Què hem de dir d’un exèr-cit, garant de la unitat d’Es-panya segons la Constitució,que nosaltres no volem tenir?Per què no deixem als dipu-tats del PSC en evidència pervotar en contra de la nostraproposta? Els diem que volemun diàleg entre iguals i no desuperior a inferior? Com po-dríem dir- li “cul d’olla” a lasenyora Rosa Díez sense quees notés gaire? Què els diríemals diputats, que van aplaudirfervorosament, al final de la

sessió? Com dir-los a totaaquesta bona gent que ja hanfet tard i que tot això d’avui ésun pur tràmit? Perquè no ensaixequem i fotem el campd’una vegada quan ens tocaaguantar un devessall de fan-farronades? Amb quina caraens hem de quedar quan men-teixen, desafien i ens menys-preen? Ens mosseguem lallengua o deixem anar tot elque ens omple el pap? I si ensposem unes plomes al cap ifem el ball de la pluja? Anemal logopeda perquè no se’nsnoti l’accent català?

Les fronteres territorials estraspassen com si res, les queno hi ha manera de traspassarsón les ideològiques! Parlem deprincipis democràtics i no delegalitat! Ens estimen tant, queamb l’abraçada ens escanyen!Ara que ETA ha plegat, que-dem nosaltres com a cap deturc! Som aquí com a ciutadansde Catalunya i no com a súbditsd’Espanya! KEEP CALM? Pot-ser massa!

#AquestAnyTampoc#QueN’Aprenguin!

4Van ser prudentsper Jordi Lleal

#DiaPobleGitano

Només per un instant tots elscatalans ens hauríem de posara la pell del president Mas quanfa dies a la catedral de l’Almu-dena va haver d'escoltar deRouco Varela dir allò que "al-gunes actituds poden causaruna guerra civil". És veritat queel polític es converteix en un es-tadista quan comença a pensaren les properes generacions i noen les pròximes eleccions. I permolt que alguns (intentin) cru-cificar-lo, s’ha de reconèixerque l’home té talla política, nonomés per haver iniciat un pro-cés impecable, pacífic i total-ment democràtic, sinó per norespondre estomacalment aaquest inefable capellà que escreu amb el dret diví d’enviarromanços maltractant de pas lamemòria històrica de manerabarroera.

Sóc dels que pensen que di-marts 8 d’abril, al Congrés delsDiputats de Madrid, molts in-decisos catalans ho van veuremés clar i es van passar al campindependentista. I ho van ferperquè no tenen por de la mor-fologia de la paraula ni del malús que es fa d’ella, ni de les porshistòriques ni dels fantasmes,ni de les analogies malintencio-nades ni tampoc de l’amenaçade “vagar fuera d’Europa porlos siglos de los siglos”. Aquelldia es va produir un punt d’in-flexió perquè una nodrida re-presentació transversal delParlament de Catalunya es vapresentar al Congrés espanyolamb enormes dosis de sentitcomú, diàleg i expressió de lli-bertat. I van tornar amb un NOcom una catedral que en el fons

és un gran SÍ, ple de legitimitatmoral, ètica i política per seguirlluitant de l'única manera queho sabem fer els catalans: ambarguments sòlids, revalidats ales urnes i expressats al carrerde manera pacífica.

El 8 d’abril va ser un grandia. Sabíem el resultat deldebat perquè el PP i el PSOEja havien deixat clar que im-pedirien que prosperés la de-manda del Parlament i fostransferida a la Generalitat lacompetència de poder orga-nitzar un referèndum (no vin-culant) utilitzant l’article 150.2de la Constitució. Però la so-lemnització del NO a una lec-tura flexible de la mateixaConstitució espanyola seràcontemplat amb preocupacióper la comunitat internacionali per molts espanyols que noes deixen triturar pel rodet bi-partidista. Escocesos i quebe-quesos ja ens miraran ambperplexitat i Brussel·les podràcontemplar des de la seva cal-culada passivitat el grau de de-mocràcia del qual gaudim aquí,ara que tothom alava les ex-èquies d’Adolfo Suárez per en-grandir la figura del Monarca(Pilar Urbano, Jordi Évole i al-guns més, al marge).

Si l’èxit no és definitiu i elfracàs no és fatídic, el quecompta és el valor per conti-nuar. I això és el que vam ferl’endemà, dia 9 d’abril, i el se-güent i tots els que han vingut ivindran. Treballar per deixar desomiar desperts i poder veurenous horitzons. Poesia, a part…Siguem optimistes, perquè noser-ho serveix de ben poc.

per David Centol, Editor del Grup Comunicació 21

4No han entès res

7 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] líniamar14 abril 2014

Opinió en 140 caràcters

@MireiaMiquel: Què bé li va a Rosa Díezsortir a parlar d'això. És un 99% de la sevacampanya electoral. Com peix a l'aigua.#Congrésespanyol.

@neusmunte: Unanimitat al @parlament_cat.Creació d’una comissió d'estudi de la transiciócap a la @ReformaHorària. Bona feina @fa-bianmohedano i molts altres!

@maldinisport: Se puede dudar del es-tado de forma de algunos jugadores, perode lo que no se puede dudar es del estilode este Barcelona. Eso jamás.

4Mitjans públics i pluralitat

Un diari obert

La sempre controvertida opinió dels di-versos actors, de diferents tendències ipensaments polítics, ens porten a l’eternadiscussió sobre la pluralitat informativaals mitjans de titularitat publica, ja queels privats evidentment poden editoria-litzar i informar de manera lliure i con-vidar o deixar de fer-ho a qui els paguisense haver de donar explicacions aningú, ja que, en la majoria dels casos,aquests mitjans es distingeixen per serparal·lels a pensaments polítics d’actorsamb els quals tenen afinitat o que, di-rectament, en reben ajuts i subvencionsdel caire que sigui.

Però és en el terreny públic allà on lacosa es complica, ja que, si més no, totsels mitjans haurien de ser el màxim plu-rals i objectius possible, tant pel que faa les seves informacions com en lesveus-pensaments dels convidats, opi-nadors, tertulians o presentadors queparticipen en l’elaboració d’aquestes in-formacions, que a priori haurien de re-collir les opinions de tothom, inclosospartits polítics en la mesura en què es-tan representats al Parlament.

Però malgrat que els nostres mitjanspúblics estan absolutament controlats perl’únic òrgan de vigilància que existeix al’Estat (recordem que Espanya no disposade cap organisme semblant al CAC, quesí que tenen la gran majoria dels païsosdemocràtics i, sobretot, els de la UE), en-cara hi ha qui vol alimentar el dubte enaquest aspecte, i no es cansa de fer el plo-raner i cridar a la queixa per “la injustí-cia de la qual és objecte per tenir poca pre-sència als mitjans públics”, diuen.

A l’hora de la veritat, però, resulta queaquesta presència personal i informati-va depassa absolutament la quota de re-presentativitat parlamentària dels quei-xosos. I parlo directament i sense embutsdels partits, líders i representants de Ciu-tadans i PP, encara que això darreramenttambé passa amb el PSC.

Per això, en llegir l’article “Un apuntsobre la pluralitat”, que el secretari de Co-municació de la Generalitat, Josep Mar-

tí i Blanch, publica en el seu blog perso-nal, no m’ha sorprès perquè el conec bé,però sí que he quedat gratament im-pressionat, i he de dir que comparteixoabsolutament la seva reflexió. Martíconstata de manera molt explícita que elvictimisme dels botxins habituals quedaabsolutament desmuntat amb les sevesbones aportacions, reflexions interessantsi dades molt concretes. Suposo que alsperiodistes objectius els serà d’una granajuda i s’hi podran identificar, tal comm’ha passat a mi.

Per cert, Josep Martí i Blanch, que fauna tasca modèlica al capdavant de la Se-cretaria de Comunicació de la Generali-tat i és un dels puntals del president Masen el procés del nostre país cap a la sevallibertat, va ser acusat, paradoxalment,per aquests mateixos victimistes plora-ners, d’haver estat pròxim al PP i no séde quantes maldats més. El secretari deComunicació s’ha caracteritzat sempreper haver parlat clar i català, i entre al-tres coses per haver escrit un llibre-as-saig excel·lent al meu entendre, sincer igens demagog, que recomano molt i quees titula Ets de dretes i no ho saps.

Per aquestes coses que esmento imoltes altres, comparteixo aquestes re-flexions comunicatives amb ell, i tambéamb els professionals que tenen una vi-sió del periodisme com cal. Gent que,sense renunciar a les seves idees perso-nals ni als seus principis, són capaços dediferenciar entre el que és real i el que noho és, la qual cosa, si parlem d’informa-ció i d’afers d’interès general, és d’un va-lor molt important en favor de la plura-litat i claredat informatives. I al nostrepaís, per sort, en tenim força d’aquestsbons professionals.

Només cal, tal com diu l’amic Mar-tí, fer un tomb pel dial i fer una estona dezapping televisiu per constatar-ho, icontrastar-ho amb la molta demagògiaque s’aboca a l’opinió pública des d’altresemissors, sobretot els mitjans públics es-tatals i els també públics d’algunes au-tonomies que m’estalvio de citar.

per Santi Capellera

Este próximo mes de Mayo se celebraráel 5º Congreso Nacional sobre la Hipe-ractividad en Barcelona para mostrarlos últimos avances farmacéuticos eneste campo. Parece obvio que en este con-greso no se van a exponer opiniones di-versas, ya que solo se va a imponer unaúnica visión sobre la hiperactividad: la deuna enfermedad a curar con anfetaminas,como defienden las farmacéuticas, que ca-sualmente subvencionan este evento.Un congreso dirigido casi exclusivamen-te a familias a quienes se les ofrece todotipo de facilidades. ¿Qué clase de congresocientífico es este que pretende que susprincipales asistentes sean hijos, ma-dres y padres pero no científicos, médi-cos y psicólogos? ¿No se tratará todo de

una simple publicidad de las farmacéu-ticas? Llevo veinte años impartiendo cla-se entre adolescentes. ¿Qué decir de la hi-peractividad? Pues que existe, pero condos matices. El primero es que hay de-cenas de causas diferentes que perpetú-an la hiperactividad, y la segunda es quela inmensa mayoría de ellas no son cienpor cien innatas sino solo malos hábitos.Ante esto no se comprende que un tras-torno que se diagnostica por observación,y no por análisis clínicos, se trate con unasanfetaminas que conllevan efectos se-cundarios no deseados. Si el psiquiatra quedefinió la hiperactividad, Leon Eisenberg,confesó siete meses antes de fallecer queera una enfermedad ficticia, ¿cómo se en-tiende este Congreso?.

En aquests moments, la maleïda xacrade la pobresa se situa al bell mig del de-bat polític i ciutadà de casa nostra. A ho-res d'ara, la cancerígena pobresa –qued'ençà del 2008 provoca que cada dia 88catalans siguin xuclats pel cicló antiso-cial de la indigència– esdevé claramentpolièdrica, tot i que les causes principalsles podríem resumir en tres punts: es-tructurals, conjunturals i ideològiques.

Ara i aquí es pot dir, amb tota con-tundència, que la pobresa amenaça la de-mocràcia i l'estat de dret; també la pau so-cial. De fet, una societat que no garanteixiuns mínims d'habitatge, subministra-ments i alimentació es pot dir claramentque no és una societat justa, però tampocequilibrada, lliure ni democràtica. Un al-tre aspecte a tenir en compte de la pobresaés la seva relació amb l'anomenada cri-si. Ara tenim una pobresa desbocada,però amb la bonança econòmica tambéexistia pobresa; és a dir, que més enllà decauses conjunturals la pobresa a casa nos-tra és estructural; i tot això està molt re-lacionat amb qüestions ideològiques.

En aquest sentit, és totalment inco-herent que es digui que la causa de la po-bresa a Catalunya és l'agenda nacional,quan després es dóna suport a polítiquesneoconservadores i centralitzadores, que

d'ençà de fa una pila d'anys, són lesgrans responsables d'aquesta situació dedesigualtat i manca de justícia social.Cal no oblidar que les directrius i políti-ques antisocials del govern espanyol i laComissió Europea –en què ha primat eldogmatisme econòmic (retallades irra-cionals) per damunt de l'humanisme eu-ropeista– ha provocat que la pobresa esconsideri una mena d'exèrcit de reservalaboral, al servei d'una economia finan-cera i especulativa que ha perdut el nord.

En l'àmbit més domèstic, una qües-tió que s'oblida amb molta facilitat és l'e-conomia submergida. Si no aconseguimrebaixar aquest 25% d'economia “negra”no aconseguirem més recursos econò-mics per lluitar amb eficàcia contra la po-bresa. L'economia submergida és la granmetàstasi social; és la coartada perfectadel capitalisme plutocràtic actual perimpedir poder fer polítiques socials ambcara i ulls. L'economia submergida tam-bé provoca pobresa laboral, que és la res-ponsable de l'ensorrament dels salaris –públics i privats–, de l'estancament delconsum i de la deflació. En síntesi, no hiha dubte que la pobresa ens amenaça atots i, sobretot, amenaça l'estabilitat so-cial, la llibertat i la democràcia. És el grancàncer de la nostra societat actual.

per Josep Loste

4Pobresa polièdrica

por David Rabadà

4Bajo congreso dudoso

9 |

Castelldefelslíniamar 14 abril 2014

El Ple demana a l’alcaldeexpulsar Barona per trànsfuga» ICV-EUiA, PSC, CDC i ERC signen el Manifest per la Dignitat Política,motivat per la presència del regidor trànsfuga a l’equip de govern

Mishima presenta el seu nou disc a Castelldefels

CULTURA4Mishima presenta-rà el seu nou disc L'Ànsia quecura a Castelldefels el pròximdissabte 10 de maig. Ho farà ales nou del vespre al TeatrePlaza de Castelldefels, abansd'actuar a la Sala Razzmatazzde Barcelona.

L'Ànsia que cura va sortir ala llum el passat 25 de març. Ésel setè àlbum en la discografiadel grup que capitaneja DavidCarabén. El grup ha llançatdos senzills (Llepar-te i Mentrefloreixen les flors).

L'AMB finalitza el llaurat deles platges de Castelldefels

MEDI AMBIENT4L’Àrea Me-tropolitana de Barcelona(AMB) ha finalitzat els treballsde neteja de les platges metro-politanes, que van començar aCastelldefels el passat 12 demarç.

El llaurat de platges és l’o-peració que marca el tret desortida de la temporada. Eltreball es realitza amb tractorsque arrosseguen unes gransarades que remouen i voltegenla sorra fins a 50 centímetres deprofunditat. Això es fa per fa-cilitar l’aireig i la penetració

dels raigs del sol dins de la so-rra per potenciar-ne al màximla seva acció desinfectant i as-solir un grau òptim de salubri-tat de les platges de cara a l’inicide la temporada.

Passats uns dies, els tractorsvan fer el garbellat per regula-ritzar la sorra i deixar-la a puntper a la temporada de bany. Apartir d’aquest moment i fins almes de novembre (tardor/hi-vern) es continuaran passantdiàriament les màquines gar-belladores per totes les platgesmetropolitanes.

El consistori de Castelldefels haaprovat recentment el Manifestper la Dignitat Política, impul-sat per ICV-EUiA (que va ob-tenir el suport del PSC, CDC iERC) que insta l’equip de go-vern a “expulsar el regidor San-tiago Barona com a trànsfugade l’equip de govern”.

Els signants també dema-nen al govern municipal “deixard’utilitzar la mentida com aeina de manipulació i a garan-tir transparència i pluralitat enels mitjans de comunicació pú-blics municipals”.

“No són conscients que hansobrepassat les ratlles de l’èti-ca per mantenir una situació in-sostenible”, ha dit la regidorad’ICV-EUiA, Candela López,que ha explicat que el regidorBarona “només es representa aell mateix i no té legitimitat perocupar la cadira que ocupa”.

López també ha situat l’al-calde, Manuel Reyes, com a“principal responsable” i l’haacusat de “falta de coratge”.

La regidora ecosocialistatambé ha dit en un comunicatemès pel seu partit que el PP harespost “amb la pataleta” da-vant el text del manifest im-pulsat per ICV-EUiA i que això“és un símptoma que són un go-vern dèbil”.

BARONA, EXPULSAT DE CDCCDC de Castelldefels va expul-sar Barona del partit desprésque aquest es negués a aban-donar l'equip de govern (formatper CiU, UDC, PP i un grup in-dependent), tot i que l'assem-blea local va decidir per majo-ria trencar el desembre passatel pacte amb els populars. Ba-rona va ser aleshores avisatque si no canviava de postura,seria expedientat i expulsat.

Després de la negativa aabandonar el seu lloc al go-vern, CDC va obrir a Barona unexpedient. Un mes i mig des-prés, Barona encara no feiamarxa enrere i seguia a l’equipde govern, fet pel qual CDC vaacabar expulsant-lo.

Edifici de l’Ajuntament de Castelldefels. Foto: Youtube

Societat | L'Ajuntament prepara una versió de 'Happy'Coincidint amb l'arribada de la primavera, l'Ajuntament de Castelldefels està

preparant el rodatge d'un videoclip per versionar i personalitzar el famós videoclipHappy, del cantant nord-americà Pharell Williams, que porta 113 milions de visites a

Youtube. L’objectiu del vídeo és mostrar els encants de la ciutat i la seva gent.

RedaccióCASTELLDEFELS

| 10Castelldefelslíniamar 14 abril 2014

La ciutat participa en el SalóInternacional del Turisme

TURISME4El passat diumenge,6 d'abril, va tancar les sevesportes l'edició 2014 del Saló In-ternacional del Turisme de Ca-talunya (SITC), en el qual laciutat de Castelldefels ha estatpresent. I ho ha fet per partidadoble, ja que comptava amb unestand propi i va tenir presèn-cia a l'estand de Costa Barce-lona.

Segons la regidora de Co-merç i Turisme de l’Ajunta-ment de Castelldefels, Marga-ret Manzano, la presència en elSaló Internacional del Turisme"és importantíssima per pro-mocionar Castelldefels i la sevaoferta turística i gastronòmica”.

Manzano afegeix que “a les

persones que vénen a visitar laciutat, a conèixer el Castell, apassar un dia de platja, volemdir-los que estem aquí, dispo-sats a rebre'ls. I sobresurt, evi-dentment, la nostra oferta gas-tronòmica, en la qual fem ungran recalcament".

Per al president del Gremid'Hostaleria de Castelldefels,Manuel Ortiz Chumillas, par-ticipar en el SITC “ens interes-sa a tots. Per proximitat, és unade les fires que més pot donara conèixer la nostra oferta gas-tronòmica al públic local deBarcelona i de Catalunya en ge-neral. Castelldefels és una de lesciutats gastronòmiques del BaixLlobregat”.

Els Mossos d’Esquadra han de-tingut recentment tres homesde 22, 24 i 26 anys com a pre-sumptes autors de dos robato-ris amb violència i intimidaciói un robatori amb força de ve-hicle a motor. Els delictes esvan cometre a Castelldefels iCornellà de Llobregat.

Els detinguts van cometreun robatori amb violència aquatre noies, que sortien d’unadiscoteca de Castelldefels. Tam-bé els van robar les bosses demà i els telèfons mòbils.

Abans, els quatre homesvan sostreure un turisme a ElPrat de Llobregat amb el qualvan anar fins a Cornellà de Llo-bregat, on van fer un primer ro-batori amb violència i intimi-dació a dues noies que sortiend’una discoteca d’aquella ciutat.Després, va ser quan es van di-rigir a Castelldefels per come-tre el segon robatori. Els fetsvan passar la matinada del pas-sat diumenge, 9 de març.

Els autors dels robatoris novan dubtar en utilitzar la vio-

lència i la intimidació per tal decometre aquests robatoris, ex-hibint armes blanques per ame-naçar les noies, al primer ro-batori.

A Castelldefels, van colpejarfortament a la cara d’una de les

víctimes i van atropellar unatestimoni que els va interpel·lardurant el robatori.

Els detinguts van empor-tar-se càmeres de seguretatproperes al lloc dels fets, comexpliquen fonts dels Mossos.

Els Mossos van detenir els agressors. Foto: Arxiu

Tres detinguts per robatorisviolents a discoteques


| 12Entrevistalíniamar 14 abril 2014

Li va agafar per sorpresa lamarxa de Joaquim Balsera? El Joaquim ja fa temps que vaanunciar que a les pròximeseleccions no es presentaria coma candidat del PSC i, en aquellmoment, sí que va ser una sor-presa. Però des d’aleshores, dinsdel partit va començar un procésde reflexió. Les raons que vadonar les va fer públiques i té totel nostre suport.

S’esperava ser alcaldessa?Si m’ho preguntes fa 4 o 5 anys,la veritat és que no m’ho espe-rava, però és cert que quan deci-deixes tenir un paper actiu a lapolítica, i sobretot a la políticalocal, la màxima aspiració legí-tima pot ser arribar a ser alcal-dessa de la teva ciutat. Però maim’he aferrat a un càrrec, sinó ala implicació en la vida de Gavà.

Com afronta el repte de ser al-caldessa de Gavà?Amb molta il·lusió, satisfacció ifelicitat per l’acollida de la gent, deles entitats i de les associacions,que ha estat molt positiva.

Quines són les seves principalspreocupacions com a alcaldessa?Què canvia respecte de la gestióde l’exalcalde Balsera?El que ens preocupa és l’atur, lacrisi econòmica i les necessitatssocials creixents, que són dife-rents a les de fa uns anys. Tambéés una prioritat que el nostremunicipi continuï desenvolu-pant-se com a ciutat moderna.

Una de les primeres coses queha fet com a alcaldessa és rees-tructurar el govern municipal.Per què aquests canvis?El nou organigrama municipales va reestructurar per atendreaquest nou plantejament. Sí ques’ha de garantir una certa conti-nuïtat amb el projecte que va començar fa quatre anys amb

l’actual mandat. Però també vaigincidir molt en el fet que cal arti-cular nous mecanismes perafrontar els problemes socialsque es deriven de la crisi. Hemde ser més transparents, mésparticipatius i, si els sistemestradicionals no han funcionat,s’han d’articular noves vies.

Com afronta Gavà els efectes dela crisi econòmica? Quin paperhi juguen els ajuts municipals ala contractació?Crec que han estat importants.Hem aconseguit que més de 50persones que estaven a l’aturaconseguissin una feina durantun any. Moltes d’aquestes per-sones han continuat treballant ales empreses. Ara també pres-tem ajuda amb una nova líniadestinada a l’autoocupació.

Com fa front Gavà al problemade l’habitatge? Creu que multarels bancs amb pisos buits és unamesura efectiva?És una mesura que ja veurem si

és efectiva. L’objectiu no és san-cionar els bancs que tenen pisosbuits, sinó convèncer-los perquèaquests habitatges buits es posina disposició del lloguer social.

També s’ha signat un conveniper a l’estalvi energètic amb laDiputació. És una de les mesuresadoptades pel govern local perfer front a la crisi?Sí, és una mesura d’estalvi peròtambé una aposta per la sosteni-bilitat. Avui dia, quan parlem deciutats sostenibles, de ciutatsintel·ligents, parlem de sosteni-bilitat econòmica però també detot el que té a veure amb la ges-tió dels recursos.

Com valora el nou equipamentcomercial MercaGavà projectata la ciutat? Afavorirà el comerçlocal?Això pretenem. El comerç locals’ha vist afectat per la crisi, commolts altres sectors. Tot i això, elvolum de locals comercials buitsa la ciutat no és molt elevat. El

que sí que és elevada és la mobi-litat entre comerços. Aquesta di-ficultat de permanència i es-tabilitat es detecta sobretot enaixò. Creiem que la construccióde MercaGavà pot ser un motoreconòmic important per a lanostra ciutat.

Creu que el projecte de Neiverde construir l’outlet a la ciutatveïna de Viladecans afectarà ne-gativament el comerç local?No ho sé. Entenc que el comerçtradicional tingui certa por delsefectes que puguin tenir les in-versions a l’outlet, però és certque el públic i el producte són di-ferents. Nosaltres intentem bus-car sinergies. Si allà hi ha un fluxde visitants, haurem d’intentar-los atraure.

Un altre tema important és l’am-pliació de l’Hospital de Vilade-cans. Aprova la decisió del Par-lament d’instar la Generalitat afer les obres entre 2015 i 2018?Sí, perquè portem molt de temps

Text: N. Màrmol / A. NadeuFotografia: Neus Màrmol

Raquel SánchezAlcaldessa de Gavà (PSC)

“Els ciutadans estan perdent la

confiança en el PSC com a força

d’esquerres”

13 | Entrevista líniamar14 abril 2014

reivindicant aquesta instal·lació.Ens hauria agradat que arribésabans i ara esperem que es faciefectiva de veritat.

Per què és tan important man-tenir l’Hospital de Viladecanscom a centre de referència?Perquè hi ha una necessitat reali no hi podem renunciar. Tenimun hospital públic de referènciaque dóna cobertura a 185.000habitants i és necessari. És unhospital que té un ús intensiu iha estat pioner en termes de ci-rurgia ambulatòria.

Pel que fa a la reforma local pro-posada pel govern de MarianoRajoy, com preveu que afectaràel municipi? Esperem que no ens afecti gaire.Aquesta llei preveu un controlabsolut dels ajuntaments. Els re-quisits de la llei són puramenteconomicistes i, si no els com-pleixes, es tancaran serveis que,per a nosaltres, són essencials.

Un altre debat que marca l’a-genda política de la comarca ésel que ha sorgit entorn de l’or-ganització territorial del BaixLlobregat. Creu que, com diuSalvador Esteve, s’hauria decrear una comarca al Baix Llo-bregat Nord, amb Martorell coma capital?Crec que no. Precisament, el quesempre hem reivindicat és launitat del Baix Llobregat. No té

massa sentit i va en contra delque sempre s’ha estat treballantdes del Consell Comarcal.

Es presentarà com a candidata ales pròximes eleccions munici-pals del 2015?Aquesta és la meva intenció.Quan vaig encetar aquesta etapapensava en la finalització delmandat, però també en la tascaque vull fer a la meva ciutat allarg termini i això implica pre-

sentar-me com a alcaldable.Però això té un procés de valida-ció en el meu partit, primer, i perpart de la ciutadania, després.

Unes eleccions a les quals el PSCno hi arribarà precisament en elseu millor moment...És veritat que no estem en unbon moment i que els ciutadansestan perdent la confiança ennosaltres com a força d’esquer-res, i això és un problema en

l’àmbit nacional, català i tambélocal. El nostre segell és el que téa veure amb la “S” de PSC i és elque hem de reforçar: polítiquessocials, igualtat i justícia.

De la “S” n’hem parlat fins ara.Deixi’ns preguntar-li ara per la “C”,és a dir, per tot el que fa referènciaa l’agenda nacional. Està provo-cant tensions en l’àmbit local?En l’àmbit local no. Hi ha opi-nions i llibertat per expressar-lesi crec que aquesta és la riquesadel nostre partit: hi ha posicio-naments diferents al respecteperò sempre ha estat possible laconvivència.

En l’àmbit nacional sí que hi hatensions, algunes de molt me-diàtiques. Com veu la marxa demilitants històrics, com ErnestMaragall, cap a altres forces po-lítiques?No són bones notícies perquèsón persones que han estat uncapital humà i polític molt im-portant per al partit. Però tambéés veritat que la pertinença a unpartit polític és voluntària i, si nos’hi està d’acord, marxar s’entén.No me n’alegro però tampoc calfer-ne un drama.

El sector crític del PSC es va citarfa poc a Barcelona, en un acteque volia ser una demostracióde força. Tem que puguin crearun nou partit o enfortir encaramés altres forces ja existents,

com ara Iniciativa o Esquerra, talcom ja està passant?No m’agrada que cap militantse’n vagi perquè crec que val mésla pena fer una crida a la unitatdel partit. Potser és una demos-tració de força, però a mi m’a-gradaria veure-ho d’una formamés constructiva.

A qui se sent més propera: a An-tonio Balmón (alcalde de Corne-llà) o a Jordi Martí (fins ara, líderdel grup municipal socialista aBarcelona)?Em resulten propers els dos permotius diferents. Balmón és unreferent polític i és alcalde tambéal Baix Llobregat. Martí também’és proper, és jove i amb unaaltra visió de la política. No vulltriar entre companys.

Què sent quan veu que el seupartit queda alineat amb el PP iCiutadans en votacions històri-ques en clau nacional?Això és una foto i hauríem de sercapaços d’explicar quin és elsentit que tenen aquestes vota-cions, que segueixen una línia decoherència amb el que ens vampresentar a les autonòmiques.

No tots els seus companys departit hi estan d’acord. Precisa-ment, el dret a decidir estava alseu programa electoral...Defensem un dret a decidir legali acordat. Però no només ho de-fensàvem nosaltres, sinó que hiha resolucions aprovades perERC i CiU que estableixen que eldret a decidir s’ha d’exercird’una forma legal i acordada.

Demanar el traspàs de compe-tències per poder celebrar refe-

rèndums no és intentar fer unaconsulta legal i acordada?Això és intentar fer un joc quanse sap que la resposta no serà po-sitiva. Podem perdre el temps,però crec que els polítics hem defer altres coses.

Hi haurà consulta el 9N?Jo crec que no. De vegades, quansents parlar el president Mas nosaps exactament què vol. Si no esfa, farem eleccions plebiscitàries,i què passarà després?

Fa pocs dies, l’alcalde de SantJust, company de partit seu,deia, literalment, que si el presi-dent del seu país vol fer una con-sulta, ell li donarà suport. Vostètambé ho farà?Jo faré el que em digui la llei. Sócuna ferma defensora del compli-ment de la legalitat del sistemademocràtic i de dret.

Si finalment es fa la consulta, Ra-quel Sánchez anirà a votar?Depèn dels termes amb els qualses plantegi aquesta consulta.

Quina seria la seva resposta a lespreguntes plantejades?A la primera, Sí (a un Estat) i ala segona, No (a un Estat inde-pendent).

Podrien ser les del seu partit?Sí, perquè el federalisme passaper aquesta via. No sé per quèl’opció federal no es contemplaen aquesta pregunta.

Com creu que acabarà tot plegat?Crec que acabarà amb una re-forma de la Constitució, legal, queés el que està demanant la ciuta-dania i el que defensa el PSC.

“Crec que no es farà

una consulta el 9 de

novembre. Si es fa,

votaria Sí a la

primera pregunta

i No a la segona”

“Antonio Balmón

i Jordi Martí em

resulten propers per

motius diferents.

No vull escollir

entre companys”

“L’objectiu no és

multar els bancs

amb pisos buits,

sinó convèncer-los

perquè ofereixin

lloguers socials”

“Entenc que el nostre comerç tradicional tingui por a l’outletde Viladecans, però el públic i el producte són diferents”

15 |

Gavàlíniamar 14 abril 2014

L’Ajuntament de Gavà ha tan-cat l’any 2013 amb un saldo po-sitiu a la Tresoreria de 3,3 mi-lions d’euros, segons es va saberal passat ple municipal cele-brat a finals de març.

“Aquesta xifra constitueixuna de les dades fonamentals dela liquidació, ja que implica quel’Ajuntament està al corrent detotes les obligacions de paga-ment i té el marge de maniobranecessari per assegurar la sol-vència a curt i a mitjà termini”,segons han afirmat fonts mu-nicipals.

El 2012 també va acabaramb un resultat positiu, fet que“permet disposar del líquid su-ficient per garantir el pagamentde despeses corrents i obliga-cions”. Façana de l’Ajuntament de Gavà. Foto: Neus Màrmol

L’Ajuntament tanca l’any ambun saldo positiu a la Tresoreria» L’exercici del 2013 acaba amb un superàvit de 3,3 milions d’euros» És el segon any consecutiu que es dóna un resultat positiu

La ciutat recapta 7.500 euros i 15.000 quilos d’aliments

SOLIDARITAT4La ciutat deGavà va recaptar 7.500 eurosi 15.000 quilos d’aliments enuna jornada solidària celebra-da a finals de març.

Durant tot un dia (el passatdissabte, 29 de març), desenesd’entitats, empreses i cente-nars de voluntaris de la ciutatvan recollir aliments a dife-rents punts de la ciutat.

La iniciativa estava encap-çalada per l’entitat solidària

Plataforma Gavà Solidària, queva ser l’encarregada d’organit-zar la jornada.

A dos quarts de nou delmatí, la jornada solidària es vaencetar amb la caminada Mi-llorem el nostre entorn. Des-prés, al llarg de tot el dia, es vanfer diverses activitats organit-zades per diferents col·lectiusgavanencs, com la recollidad’aliments als supermercats deGavà per part dels voluntaris.

TRÀNSIT4La Policia Municipalde Gavà va instal·lar durantunes setmanes un radar mòbil,cedit per la Generalitat, percontrolar la velocitat dels ve-hicles a la ciutat. Va estar ins-tal·lat fins al passat 31 de marçi es preveu que se segueixi fenten diversos períodes en un fu-tur.

Segons fonts municipals, lainstal·lació del radar mòbil “hade permetre posar fi als com-portaments de determinats

conductors que no respectenels límits de velocitat i posen enperill la seguretat dels vianantsi de la resta de conductors”.

Durant unes setmanes, l’a-parell va estar situat a les viesurbanes on es detecten mésinfraccions per excés de velo-citat.

Segons ha dit el tinent deGovernació, Via Pública, Ur-banisme, Medi Ambient i Sos-tenibilitat, José Obispo, “s’hadetectat que en aquestes vies hi

ha un excés de velocitat i volemconscienciar que cal rebaixar lavelocitat al nucli urbà”.

Els automobilistes que vansuperar el límit de velocitatvan rebre un avís de la PoliciaMunicipal instant-lo a com-plir amb la normativa de tràn-sit. Si es produïa una segona in-fracció, s’imposava al conduc-tor una sanció econòmica (en-tre 100 i 600 euros), a més dela retirada de punts, en funcióde la gravetat de la infracció.

Cultura | Concurs de micro relats de la ciutat Sonia Aguilera ha resultat guanyadora del primer premi pel micro relat

Baixant per la Rambla en la quarta edició del Concurs de micro relats deGavà que atorga el consistori. Els micro relats havien d’estar ambientats en

el territori de Gavà. Els premis s’atorgaran el pròxim 26 d’abril.

RedaccióGAVÀ

Lluita contra l’excés de velocitat

Viladecans| 16


L'Ajuntament de Viladecans iCàritas han signat recentmentun conveni per oferir una des-ena d'habitatges de lloguer so-cial a les persones més neces-sitades del municipi.

La borsa de lloguer socialpretén lluitar contra l'excussiósocial i garantir el dret a l'ha-bitatge entre les persones quetenen ingressos més baixos iuna vulnerabilitat social mésgran.

Segons han explicat recent-ment fonts municipals, el pro-grama se centra a garantir el

dret a l’habitatge als col·lec-tius més vulnerables de la ciu-tat i amb ingressos més baixos.

Però, sobretot, la mesurase centra en donar suport i ofe-rir recursos a aquestes personesperquè la situació de vulnera-bilitat sigui transitòria, segonsha informat el consistori de Vi-ladecans.

Actualment, quatre famí-lies de Viladecans resideixen jaen un d'aquests pisos socials.Pel que fa a la convocatòriad’enguany, les persones inte-ressades a optar a un d'aquestsdeu habitatges de lloguer socialque ofereix el consistori, jun-tament amb Càritas, ja es podenadreçar a L'Oficina Local d'Habitatge de Viladecans.

INFORMAR ELS CIUTADANSL'Oficina Local d'Habitatge deViladecans es va presentar l’oc-tubre passat amb l'objectiu “deservir de finestreta única per atot tipus de gestions relaciona-des amb els immobles residen-cials”, explica el consistori.

Hi destaca el Servei d'In-termediació en Deutes, quedóna assessorament sobre elpagament de lloguers i hipote-ques. Aquest servei ha estatcreat per la Diputació de Bar-celona i és fruit dels acords dela Taula Local contra els Des-nonaments i la col·laboracióde la Generalitat, els consellscomarcals, l'Ajuntament de Vi-ladecans i el col·legi d'Advocatsde Barcelona.

L’alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, i la representant de Càritas a Barcelona, Joana Suñer. Foto: Ajuntament

L’Ajuntament i Càritas oferirandeu pisos de lloguer social» El consistori i l’entitat solidària signen un conveni per posar

al servei de les famílies més necessitades una desena d’habitatges

Ruiz seguirà com a candidat alPSC a les pròximes municipals POLÍTICA4El PSC de Vilade-cans ha triat altre cop l’actualbatlle, Carles Ruiz, com a can-didat a l’alcaldia de Vilade-cans. Ruiz ha estat l’únic can-didat socialista que es va pre-sentar a les primàries del seupartit al municipi.

Carles Ruiz va obtenir el44% d’avals dels militants del’agrupació socialista de Vila-decans, superant així el 20% fi-xat pel reglament de primà-ries aprovat pel Consell Na-

cional del PSC. I a l’assembleaextraordinària de tancamentdel procés de primàries, Ruiz vaaconseguir el 90,6% dels vots afavor, vers un 3,7 dels vots encontra i un 5,6 de vots en blanc.

Ruiz va agrair als seus com-panys del grup socialista el su-port que ha rebut i els va de-manar la seva col·laboració da-vant els “reptes que té Vilade-cans i el socialisme a Catalun-ya, a Espanya i, de manera im-minent, a Europa”.

400 docents debaten a laciutat sobre la inclusió digital

ENSENYAMENT4La ciutat haacollit recentment una trobadade més de 400 docents catalansde primària i secundària perdebatre sobre la inclusió digi-tal a les aules.

L’esdeveniment, que por-tava el títol de Jornada d’In-clusió Digital, va tenir lloc alCúbic de Viladecans.

Es van fer diverses taulesrodones, demostracions, ta-llers i xerrades, durant les qualsels professionals de l’ensenya-

ment van compartir experièn-cies sobre l’ús de la tecnologiacom a eina d’aprenentatge.

En la ponència inaugural, laprofessora canadenca convi-dada Jutta Treviranus va mos-trar diferents maneres de per-sonalitzar l’ensenyament.

Després de la ponència, esva fer una taula rodona sobreles necessitats educatives es-pecials en un context tecnolò-gic i els centres van compartirles seves experiències.

Política | Commemoració de les víctimes franquistesERC Viladecans ha aconseguit que l’Ajuntament reconegui les víctimes delsbombardejos franquistes, 75 anys després. Ho ha fet instal·lant una placa al

recinte de Can Sellarès que recorda, des de fa unes setmanes, les personesque van perdre la vida durant els atacs de l’aviació feixista italiana el 1938.

RedaccióVILADECANS

| 18


El Ple municipal del Prat de llo-bregat, celebrat el passat di-mecres 2 d’abril, va aprovaruna moció de suport a la cam-panya Per una Catalunya So-cial, una iniciativa promogudaper una plataforma d'entitatssocials catalanes.

La moció va ser aprovadaamb els vots favorables delsgrups municipals d’ICV-EUiA,PSC i CiU, i el vot contrari delPP.

El manifest de la campanyaPer una Catalunya Social, queha obtingut el suport del plemunicipal, diu que “les políti-ques de retallades imposades,fins ara, des del govern de Ca-talunya i des del govern centralno fan sinó agreujar la situaciói responen a la clara voluntat

política de desmantellar el nos-tre estat del benestar. Ni han ge-nerat ocupació ni han revitalit-zat la nostra economia: al con-trari, han generat més pobresai desigualtat”.

Els signants del manifest

també arremeten contra la re-forma local impulsada pel PP iafirmen que “la construcciód'un país democràtic i ambdrets requereix reforçar l'estatdel benestar i garantir l'accésuniversal als serveis públics”.

Cartell d’un dels actes de la campanya. Foto: CCOO Educació

El Prat dóna suport a la iniciativa‘Per una Catalunya Social’» El Ple municipal s’adhereix al manifest de la campanya, promoguda per entitats socials, amb el vot en contra del PP

Es consitueix el Comitè deCoordinació aeroportuària

TRANSPORT4El Prat de Llo-bregat ha acollit recentmentl’acte de constitució del Comi-tè de Coordinació aeroportuà-ria de Catalunya, al qual han as-sistit les administracions pú-bliques i els diversos agentseconòmics i socials que l’inte-gren, segons ha informat Aena.

La secretària general deTransport, Carmen Librero, hapresidit la reunió constitutivad'aquest comitè que facilitarà laparticipació en la gestió aero-

portuària de les administra-cions públiques i dels principalsagents econòmics i socials.

El Comitè de Coordinacióaeroportuària de Catalunyaestà integrat per representantsdel Ministeri de Foment, deCatalunya, d'Aena, de les cor-poracions locals –proposadesper la Federació de Municipisde Catalunya–, del Consell deCambres de la Catalunya i d'or-ganitzacions econòmiques i so-cials designades per la FMC.

EDUCACIÓ4Més d’un centenard’estudiants del Prat de Llo-bregat de 1r i 2n de Batxilleratde diversos centres educatiusdel municipi (concretament,de l’Institut Baldiri i Estanyde la Ricarda), han participaten la campanya de conscien-ciació Canvi de marxa. La jor-nada va tenir lloc a l’Espai Cul-tural Cèntric.

Es tracta d’una activitateducativa impulsada per la fun-dació privada sense ànim de lu-

cre Mutual de Conductors. Lainiciativa compta amb el suportdel Servei Català de Trànsit, lacol·laboració de l’Ajuntament ila Unitat d’Educació Viària dela Policia Local del Prat de Llo-bregat.

L’objectiu de la campanyaés conscienciar els joves d’en-tre 14 i 18 anys sobre les causesi conseqüències dels accidentsde trànsit.

La campanya de conscien-ciació sobre accidents de tràn-

sit també pretén fomentar con-ductes responsables i d’auto-protecció en aquestes frangesd’edat.

El projecte consisteix en larepresentació fictícia d’una con-versa entre dues germanes,una de les quals presencia unaccident de trànsit quan es di-rigeix en cotxe cap a la disco-teca i truca a l’altra. Aquesta liexplica com ha procedit peravisar les autoritats i socórrerels afectats.

El Prat de Llobregat Loteria | Un premi de 6 milions d’euros al PratUn premi de 6 milions d'euros ha caigut al Prat de Llobregat, durant

el sorteig extraordinari de primavera de la Loteria Nacional. Duesadministracions de la ciutat han repartit, en més de 40 dècims, el

premi central i també els números anteriors i posteriors.

RedaccióEL PRAT DE LLOBREGAT

Conscienciació sobre accidents

Comarca| 20


L'alcalde Carles Ruiz i el presi-dent de la cadena Sidorme Ho-tels, Domingo Santana, van in-augurar el passat 28 de març unnou hotel de l’empresa, que se si-tua en el Complex Vilamarina.

Les instal·lacions hotelerescompten amb bones connexionsde transport, ja que es troben alcostat de l'estació de Renfe i delnou sector econòmic de Ca n'A-lemany, que actualment s’estàurbanitzant.

Es tracta d’un hotel de 3 es-trelles amb cent habitacions queopera sota el concepte QualityLow Cost (hotels econòmics,confortables i nous). L'hotel dis-posa d'un pàrquing soterraniper a 50 vehicles, una sala d'es-pera amb cafeteria i zona d'es-morzar i cinc plantes més amb20 habitacions a cadascuna.

Sidorme obre un hotel de tresestrelles i cent habitacions

Castelldefels | La pelleteria Belice fa 40 anys i canvia de localLa pelleteria Belice de Castelldefels ha celebrat 40 anys i va convidar el passat dijous, 3 d’abril, veïns i comerciants de la ciutat a la inauguració de la nova botiga. El canvi d’establiment s’ha fet, segons expliquen des de la cèlebre botiga, “per adaptar-se a les actuals necessitats i demandes comercials”. El nou local està al carrer Pompeu Fabra, 11.

RedaccióVILADECANS

Comerç

VILADECANS4Els comerciantsde Viladecans van sortejar unatablet entre els seguidors de laPàgina de Facebook de la Xarxade Comerciants de Viladecansper la celebració del Dia delPare.

Es tracta d’una estratègiacomercial i de difusió a les xar-

xes socials per fomentar el co-merç del municipi.

‘UNA FOTO AMB EL TEU PARE’Els participants que optaven aguanyar la tablethavien de pen-jar una fotografia amb el seupare a Facebook. La més votadava aconseguir el regal.

Els comerciants sortegen unatablet entre els seguidors a FB

TRANSPORT4Després d'unadècada recorrent les ciutats d'Es-plugues de Llobregat, Cornellà,Sant Joan Despí, Sant Just Des-vern, Sant Feliu, l'Hospitalet iBarcelona, el Trambaix s'haconvertit en un mitjà de trans-port de referència per a la con-nectivitat del territori.

I així ho reflecteix el balançglobal: en total, s’han fet més de139 milions de viatges en aquestsdeu anys de vida. Una xifra que

ascendeix als 200 milions si sesumen les validacions efectuadesa la xarxa Trambesòs, que es vaposar en marxa al maig de 2004.

UNS INICIS COMPLICATSMalgrat que el Trambaix va te-nir uns inicis una micavacil·lants, en què no van ajudarepisodis com el del quitrà en-ganxós a les vies, ràpidament esva anar consolidant fins a con-vertir-se en mitjà de referència.

A finals de març es va presentarpúblicament la Taula pel Dret aDecidir del Baix Llobregat a Pa-llejà. Durant l’acte, vint-i-un delstrenta municipis del Baix Llo-bregat van mostrar la seva uni-tat i el seu suport a la celebracióde la consulta sobiranista delpròxim 9 de novembre.

L’esdeveniment, al qual hivan assistir els principals líderspolítics, sindicals i entitats de lacomarca, va estar marcat per lareivindicació del compliment deldret a poder votar.

La benvinguda a tots els pre-sents la va donar l’alcalde dePallejà, que exercia d’amfitrió, Is-mael Álvarez. Posteriorment, vaser el torn dels sindicats amb Jo-sep Maria Álvarez d’UGT i JoanCarles Gallego de CCOO. Muriel

Casals, presidenta d’ÒmniumCultural, i Carme Forcadell, pre-sidenta de l’ANC, que va rebre l’o-vació més forta de tota la nit.

Els alcaldes que van repre-sentar els municipis del BaixLlobregat van ser Salvador Es-teve, alcalde de Martorell i pre-sident de la Diputació de Barce-lona; Oriol Junqueras, alcalde deSant Vicenç dels Horts i cap de

l’oposició al Parlament de Cata-lunya; i Lluís Tejedor, alcalde delPrat de Llobregat, entre altres.L’encarregat de tancar l’acte vaser Frederic Prieto, president dela Taula pel Dret a Decidir delBaix Llobregat.

La presentació finalitzavaamb el cant dels Segadors i unafoto de família de totes les auto-ritats presents.

Carme Forcadell i Muriel Casals van intervenir durant l’acte. Foto: ANC

Vint-i-un municipis de lacomarca clamen per la consulta

RedaccióBAIX LLOBREGAT

El Trambaix compleix 10 anysamb 140 milions de viatges

Infraestructures | El Prat, millor aeroport del sud d’EuropaL'aeroport d’El Prat ha rebut recentment el guardó com a millor aeroport del sud

d'Europa, concedit per Skytrax en el marc dels World Airport Awards 2014.El premi, atorgat pels passatgers de tot el món, es va lliurar en el transcurs d'una

recepció a Barcelona amb motiu de la celebració de la fira Passenger Terminal Expo.

21 |

Esportslíniamar 14 abril 2014

La UE Castelldefels i el RCD Es-panyol van signar a finals demarç a les instal·lacions munici-pals d'Els Canyars un acord decol·laboració vinculat al FutbolBase. Ambdues entitats es com-prometen, entre altres coses, aportar a terme un exhaustiu se-guiment i intercanvi de juga-dors, amb opció preferent a unabanda i l’altra i sempre i quan laqualitat de l'esportista així horequereixi, a establir una relacióperiòdica entre els tècnics de lesdues institucions per compartirconeixements o participar en ac-tes socials o tornejos que suposinel foment de qualsevol activitatfutbolística.

Jordi Julià, President de la UECastelldefels, Patxi Moreno, Vi-cepresident i directiu responsable

del futbol base, i Ángel Jurado,Coordinador General del FutbolBase, van ser els representantsgrocs en un acte que per part del’Espanyol va comptar amb lapresència de dos històrics de l'en-titat blanc-i-blava com Jordi Lar-dín, coordinador general del fut-bol base de l’Espanyol, i el seu ad-junt, Ángel Morales, a banda delresponsable de captació del plan-

ter espanyolista, i també ex juga-dor professional, Javi Recio.

Aquest acord suposa la conti-nuïtat del que ambdues entitatsvan signar el juliol del 2011 a la Ciu-tat Esportiva de Sant Adrià, orga-nitzat per l'aleshores responsabledirectiu del futbol base blanc-i-blau, Antonio Morales, amb elsuport inestimable del llavors co-ordinador, Ferran Manresa.

L’acord vol crear sinergies entre les dues entitats. Foto: UE Castelldefels

La UE Castelldefels signa un acord amb l’Espanyol

» Les dues entitats volen potenciar el seu futbol base i crear sinergies» Aquest pacte dóna continuïtat al que ja van establir les parts el 2011

A punt per al Torneig infantilde bàsquet de Viladecans

BÀSQUET4La ciutat de Vilade-cans celebrarà els pròxims dies 2,3, i 4 de maig el tradicional Tor-neig Infantil Ciutat de Vilade-cans-Unilever. Aquest campionatde bàsquet, organitzat pel Bàs-quet Femení i Masculí Viladecans(BFV-BMV) i que compta amb lacol·laboració de l’Ajuntament,ja escalfa motors de cara al seuinici, i de moment ja es coneixenels equips participants tant en ca-tegoria masculina com en feme-nina.

Pel que fa a les noies, hi par-ticiparan el BF San Blas d’Alacant,el CB Cornellà, el Compañía de

María de Saragossa, el Bàsket Al-meda, el NBF Castelló, l’StadiumCasablanca Saragossa, el Talen-tos FEB i el BF Viladecans.

En el cas dels nois, els con-junts que es disputaran la victò-ria seran el Bball Còrdova, elCAI Saragossa, el CB Hospitalet,el Blanes, el FC Barcelona, elManyanet Molins, el Reial Ma-drid i el BM Viladecans.

Durant tres dies, Viladecansofereix alguns dels millors partitsde bàsquet, amb la presènciad’equips guanyadors de dife-rents parts de l’Estat i dels millorsde Catalunya.

EL PRAT4En la seva vint-i-vui-tena edició, la Nit de l’Esport delPrat va entregar els guardons alsmillors esportistes locals a l’Au-ditori del Cèntric a finals demarç. Aquests premis reconeixenl’esforç, el sacrifici i les victòriesde la passada temporada espor-tiva. Una altra de les novetatsd’enguany –tradicionalmentaquesta cita s’havia celebrat al Te-atre Modern– ha estat la reduc-ció de les categories premiades.

La taekwondista pratenca

Laia Martínez va resultar esco-llida millor esportista femeninamajor de 16 anys. Neus Bou va re-collir el mateix premi, però en lacategoria de menors de 16 anys,i David Martín va fer el mateixcom a esportista de jocs escolars.

El guardonat com a millor es-portista menor de 16 anys va serFrancisco Javier Martín, del’IGYM Karate Prat. El triatletadel CN Prat-Triatló Richard Ca-lle, campió d’Espanya d’Iron-man, va recollir el guardó a mi-

llor esportista major de 16 anysen categoria masculina.

Enguany, la millor tasca tèc-nica va ser reconeguda a DavidHernández, entrenador de karatede l’IGYM Karate Prat. El premia la millor trajectòria esportiva,que atorga la revista Delta, va serentregat a Arseni Conde, presi-dent del CB Prat. Finalment, esvan atorgar mencions especialsal CB Prat, CN Prat i al PratencAA com a escoles de qualitat es-portiva.

Castelldefels | El Campionat d’Espanya, al Canal OlímpicEl Canal Olímpic acollirà els pròxims dies 1, 2, 3 i 4 de maig el Campionat

d’Espanya de vela radio control, segons va informar la Federació Catalana de Vela.Per altra banda, el passat cap de setmana del 5 i 6 d’abril va començar al mateix

lloc la primera jornada del Trofeu de Primavera de vela radio control.


El cartell d’aquest torneig sempre sol ser prestigiós. Foto: BFV-BMV

Un homenatge als millors

L’Auditori del Cèntric va acollir la Nit de l’Esport. Foto: Ajuntament

| 22Agendalíniamar 14 abril 2014

[email protected]

AGENDA MENSUALDIMARTS 15 D’ABRIL19:00 Presentació del llibre Memòria en blanc

i negre, de Jordi Notó, autor local. Lloc: Bi-blioteca Central: Espai Ramon FernàndezJurado (Castelldefels).

DIMARTS 15 D’ABRIL17:00 Tertúlia en anglès, moderat per Philip As-

mah. Grup de conversa setmanal en an-glès. No importa el nivell. Duració una hora.Lloc: Sala de reunions del Cèntric Espai Cul-tural (El Prat).

DIMECRES 23 D’ABRIL10:00 Club d'escriptura CreAcció. Inscripcions a

la Biblioteca Antonio Martín. Gratuït. Per a pú-blic jove i adult. Organitza: Club d'escriptu-ra CreAcció. Lloc: Biblioteca Cèntric EspaiCultural (El Prat).

FINS AL 22 D’ABRILMatí-tarda Exposició del taller de manualitats

del SPAI, el servei municipal especialitzat enaddiccions. Lloc: CC Sant Jordi (El Prat).

DEL 5 AL 23 DE MAIGMatí-tarda Exposició: el Campus del Baix Llo-

bregat de la UPC - Les escoles politècniques deCastelldefels. Exposició que ens presenta elmón de la recerca i de la innovació al Parc Me-diterrani de la Tecnologia a Castelldefels.

DIUMENGE 20 D’ABRIL 12:00 Espai (Maragall) en família. Llegenda de

Sant Jordi. La Roda Produccions. Teatre Mu-sical. Lloc: Espai Maragall Centre cívic per ales arts escèniques (Gavà).

DIMARTS 22 D’ABRIL 12:00Hora del conte per a nens i nenes, que in-

corpora un taller infantil de feltre. Places li-mitades. Cal inscripció prèvia. Lloc: BibliotecaJosep Soler Vidal, a la sala d'exposicions(Gavà).

18, 19 I 20 D’ABRILTot el dia 5è Torneig de futbol de Setmana San-

ta de la UD Viladecans. Categories: preben-jamí, benjamí, aleví, infantil. Lloc: Camp defutbol municipal (Viladecans).

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Inici de l’Espai Nadó, el servei educa-tiu municipal per a famílies amb na-dons, que durarà fins al 10 de juny, totsels dimarts. Lloc: La Casa dels InfantsCan Vinader (Castelldefels).

Espai Nadó. Servei educatiu per a famílies

Dm.15 d’abril

Segona sessió del Curset l'Horta Eco-lògica al teu balcó I (nivell avançat), quedurarà fins al 16 de maig. Lloc: Bi-blioteca Central (Castelldefels).

Curset avançat: L’horta al balcóDiv. 25 d’abril a les 18:30

Enguany, el concurs té tres apartats:Tema Lliure, Tema Viladecans i unpremi especial als Paisatges del Re-molar. Organitza: Agrupació Fotogrà-fica de Viladecans. Col·labora: Ajun-tament de Viladecans.

35è Concurs Estatal de Fotografia de Viladecans

Fins al 20 d’abril

Curs de natació per a gent gran. Lessessions (que es fan diversos dies a lasetmana) tenen una durada d’unahora i mitja, fins a dos quarts de sis dela tarda. Lloc: Complex Esportiu CanRoca (Castelldefels)

Natació per a gent gran a Can RocaDill. 14 d’abril a les 16:00

| 24 Pròxima edició: 7 de maiglíniamar| 24 14 abril 2014

liniamar 11

Documents