mercaderies i infor-

mació.

Aquest bloc ens dó-

na la oportunitat de

fer entendre, opinar

i criticar el món de

les comunicacions

endinsant-nos tam-

bé en els trans-

ports.

Per una banda, les

comunicacions ens

aportaran tot aquell

coneixement sobre

la transmissió de la

informació.

Per altra banda, els

transports ens dona-

ran a conèixer quins

són els seus ele-

ments que ajuden al

trasllat de persones,

Descripció de la proposta

Habilitats a desenvolupar

DOSSIER INFORMATIU

Les comunicacions,

una necessitat?

Objectius:

Valorar les comu-

nicacions i els

transports com a

punt important en

el desenvolupa-

ment cultural i

econòmic de les

societats.

Conèixer les

aportacions de la

tecnologia en el

desenvolupament

dels transports i

de les comunicaci-

ons.

Potenciar el co-

neixement dels

sistemes de comu-

nicació i de trans-

ports més actuals.

Diferenciar els

sistemes de comu-

nicació per cable i

per ones electro-

magnètiques.

Treballar els dife-

rents sistemes de

transport.

Valors a transmetre

Adreçat als alumnes

de Cicle Mitjà és es-

sencial que a partir

de la realització de

les activitats acabin

amb les capacitats

bàsiques següents:

A través de les acti-

vitats els valors que

volem transmetre i

que assoleixin els

alumnes són:

Entendre gràfics i taules de dades.

Opinar sobre els articles i vídeos.

Criticar allò que se’ls presenta.

Descriure imatges.

La comunicació és

una de les aptituds

més prominents dels

humans, perquè ens

permet viure en co-

munitat i bescanviar

informacions, emoci-

ons, idees, senti-

ments, impressions...

Per la millora de l’efi-

ciència de la comuni-

cació, la tecnologia ha

desenvolupat altres

maquinacions que

van des dels senyals

de fum fins a la

transmissió per sa-

tèl·lit que posa en

contacte a dos punts

de la terra.

El transport ha estat i

és una de les operaci-

ons bàsiques per por-

tar persones, merca-

deries i informació. La

tecnologia ha inter-

vingut de manera de-

terminant, des de la

invenció de la roda

fins la de les naus

espacials. El transport

ha fet possible la mo-

bilitat dels éssers hu-

mans fins al punt que

ha canviat la manera

de viure a les socie-

tats posteriors i actu-

als. Però hem de tenir

en compte que el

transport, però, com-

porta problemes, com

per exemple la segu-

retat de les persones

i la contaminació de

la terra.

ràdio són comunicaci-

ons unidireccionals.

Cinc elements que

intervenen en el

procés comunicatiu

són:

l’emissor (origen de

la informació), el mis-

satge (conté la infor-

mació), el codi

(conjunt de símbols

que representen la

informació), el canal

(per on passa la in-

La comunicació es pot

donar de manera uni-

direccional o bidirec-

cional. Una conversa

entre amics o a tra-

vés d’un xat són

exemples de comuni-

cació bidireccional (en

aquest cas els agents

implicats en la comu-

nicació actuen de re-

ceptor i emissor du-

rant el procés); en

canvi veure una

pel·lícula o escoltar la

formació) i el recep-

tor (que és qui rep la

informació).

Dins d’aquest procés

poden haver diferents

interferències que di-

ficulten entendre el

missatge al receptor.

La comunicació i el transport

El procés tecnològic de la comunicació

La necessitat de les comunicacions i els transports ens hem volgut des-

plaçar, per buscar

aliments i refugi, per

tenir una comunicació

amb els altres pobles.

Per tant és necessari

la creació d’unes in-

fraestructures per

tal que els transports

siguin més eficaços.

La comunicació és

una de les necessitats

bàsiques per a la nos-

tra supervivència i

progrés. El món que

ens envolta està ple

d’informació: la te-

levisió, els panells

publicitaris, la begu-

da, els llibres, els se-

nyals de circulació i

molt més.

Els humans sempre

“El transport ha

fet possible la

mobilitat dels

éssers humans

fins al punt que

ha canviat la

manera de viure

a les societats

posteriors i

actuals.”

Página 2

Les comunicacions,

una necessitat?

Senyals de fum.

Extret del bloc:

blog.educastur.es

La informació

és el procés

d’obtenció o

d’elaboració de

dades que

proporcionen

coneixement.

La comunicació

és el procés de

transmissió

d’informació entre

un emissor i un

receptor, que poden

actuar amb

reciprocitat

combinant ambdues

funcions.

Les transferències

poden ser diferents

segons el canal de

transmissió. La trans-

missió per so pot te-

nir dificultats per

qualsevol soroll pre-

sent; la transmissió

per ones de televisió

es poden veure inter-

rompudes per edificis

alts i dificultar la

imatge i el so.

Per tal que el tracta-

ment de la informació

i la comunicació sigui

més eficaç és neces-

sari la tecnologia;

la tecnologia s’ha en-

carregat al llarg del

temps d’ajudar a co-

municar-nos a través

de la distància. És per

això que avui gaudim

d’una xarxa de comu-

nicacions que ens

permet realitzar múl-

tiples comunicacions i

assabentar-nos de

esdeveniments que

passen arreu del

món.

Però no sempre hem

tingut les tecnologies

de la informació per

comunicar-nos amb

tanta facilitat; els pri-

mers processos tecno-

lògics per comunicar-

se a distancia amb el

so van ser els tambors

i xiulets i com a se-

nyals visuals el fum,

banderes, torxes,..

A partir de les tecno-

logies elèctrica i elec-

trònica s’ha permès el

gran desenvolupa-

ment de les telecomu-

nicacions

El telèfon cola,... Aquests apa-

relles estan connec-

tats a una xarxa de

comunicació a través

de cable elèctric.

L’aparell telefònic

més comú té un mi-

cròfon, un auricular,

un sistema de mar-

catge numèric i un

avisador acústic.

El micròfon conver-

teix el so en un se-

nyal elèctric. Les vari-

acions de pressió fe-

tes pe so fan vibrar

una membrana situa-

da al micròfon que les

converteix en variaci-

ons de tensió elèctri-

ca que es transmet a

la xarxa de comunica-

ció.

L’auricular fa la funció

a la inversa: quan rep

el senyal elèctric, el

converteix en un se-

nyal sonor. L’avisador

acústic emet un so a

l’aparell. El teclat per-

met el marcatge del

número.

Gràcies a la diversitat

de mitjans de trans-

missió és possible l’a-

bast de tot el planeta.

Aquest aparell ha

anat evolucionant a

grans passes. Avui

dia manté la seva

funcionalitat inicial,

però té un munt de

millores des del seu

origen. El sistema te-

lefònic es basa en la

transmissió bidirecci-

onal del so a distància

a través de la xarxa

de comunicació fins a

arribar al receptor i

transformant-se en so

de nou. Posant en

contacte els dos in-

terlocutors, cal adre-

çar eficaçment el se-

nyal, acció que fan

les centrals telefòni-

ques. Actualment hi

ha dos tipus de tele-

fonia: la telefonia fixa

i la telefonia mòbil.

La telefonia fixa es basa en la ubicació

estàtica dels aparells

telefònics en un lloc

determinat: una ofici-

na, una casa, una es-

“Actualment hi

ha dos tipus de

telefonia: la

telefonia fixa i

la telefonia

mòbil”

Página 3

Dossier informatiu

Com

ponents

d’u

n te

lèfo

n

Extre

t del llib

re M

CG

raw

-Hill

Les c

om

unic

acio

ns i e

l

transport

En la telefonia

mòbil els aparells

són autònoms, és a

dir, que es desplacen

amb l’usuari. La con-

nexió es fa a través

de les ones electro-

magnètiques per tal

que arribin a la xarxa

de comunicació.

Aquests aparells es-

tan connectats amb

les centrals telefòni-

ques a través d’ante-

nes que estan distri-

buïdes per tot el terri-

tori formant cèl·lules,

que són llocs que do-

nen cobertura, i for-

men una xarxa deter-

minada de comunica-

ció de mòbils entre

mòbils i telèfons fi-

xos.

A causa que es ne-

cessita unes zones de

cobertura per la xar-

xa de comunicació hi

ha indrets remots que

no tenen cobertura.

Els mòbils necessiten

una bateria per funci-

onar, per tant s’han

d’anar carregant peri-

òdicament.

Aquest tipus d’aparell

s’ha globalitzat molt

en pocs anys. A més

hi ha hagut grans

avenços pel que fa a

la seva grandària i

pes.

Un dels problemes

dels mòbils són els

residus que generen

perquè no son útils,

sobretot les bateries,

per l’alt contingut de

substàncies contami-

nants.

Actualment ja està

disponible la utilitza-

ció d’Internet als mò-

bils.

La ràdio i la televisió es va impulsar defini-

tivament l’electrònica

i les comunicacions

electròniques. Pel que

fa a la Ràdio, la pri-

mera emissió comer-

cial va ser als EUA

l’any 1920 i dos anys

més tard, ja es pro-

duïen continent eu-

ropeu. Al 1954 es van

comercialitzar ràdios

amb transmissors

amb l’avantatge de

ser més petits, con-

sumir menys ener-

gia, i ser més eco-

nòmics. Si ens fixem

en la televisió, la

primera imatge que

es va transmetre va

ser el 2 d’octubre de

1925 gràcies a John

L. Baird. I s’emet

regularment des del

1936

Guglielmo Marconi va

presentar la primera

patent d’un sistema

de telegrafia sense

fils l’any 1896 acon-

seguint la primera

comunicació transat-

làntica entre França i

EUA l’any 1901. Amb

la invenció de la làm-

pada termoiònica in-

geniada per L.A Fle-

ming i Lee De Forest

“Un dels

problemes dels

mòbils són els

residus que

generen perquè

no son útils”.

Página 4

Les comunicacions,

una necessitat?

Imatge d'arxiu d'una persona manipulant un telèfon mòbil.

Extret de: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, S.A.

La primera

imatge de la

televisió que es

va transmetre

va ser el 2

d’octubre de

1925.

Les ones electromag-

nètiques són vibraci-

ons o oscil·lacions

periòdiques que te-

nen un component

elèctric i un altre

magnètic. Les ones

de ràdio són ones

electromagnètiques

que es propaguen per

l’aire a 299.792km/s.

Les ones tractades

adequadament són

l’element portador de

la informació, sonora

en el cas de la ràdio,

d’imatges i so en el

cas de la televisió o

digital en el cas de les

dades informatitza-

des. Aquestes ones

ens permeten trans-

metre informació sen-

se utilitzar un cable.

La part d’ona que es

repeteix periòdica-

ment s’anomena cicle

i la seva durada rep

el nom de període;

aquest període mesu-

ra en unitats de

temps (segons “s”,

mil·lisegons “ms” i

microsegons).

El nombre de cicles

que es realitzen en

l’interval d’un segon

s’anomena freqüència

i es mesura per

Hertzs. Un altre parà-

metre important de

les ones és la seva

amplitud que ens

indica el valor màxim

de la vibració de la

ona i equivaldria al

volum del so.

Les ones electromag-

nètiques tenen fre-

qüències molt eleva-

des.

El quiloHertz:

1000Hz, el mega-

Hertz: 1000000 Hz i

el gigaHertz:

1000000000 Hz.

que travessen l’aire i

el buit de l’espai.

La informació és

transportada canviant

de forma sistemàtica

alguna propietat de

les ones radiades,

com ara l’amplitud, la

freqüència, la fase…

Quan les ones de rà-

dio arriben fins a un

conductor elèctric, els

camps indueixen un

corrent altern en el

conductor. Això pot

És un mitjà de comu-

nicació que es basa

en enviar senyals de

so a través d’ones de

ràdio.

És la transmissió de

senyals mitjançant la

ones electromagnèti-

ques amb freqüències

per sota de les de la

llum visible. La radia-

ció electromagnètica

es propaga per mitjà

de camps electro-

magnètics canviants

ser detectat i trans-

format en senyals de

so o en altres senyals

que portin informació.

Les ones electromagnètiques

La ràdio

Espectre electromagnètic petita part de l’espec-

tre electromagnètic,

concretament entre

les freqüències 400 i

800 THz, amb la par-

ticularitat que l’ull

humà és capaç de

detectar i analitzar

amb força precisió la

raciació que cau dins

d’aquest interval.

Les diferents freqüèn-

cies corresponen als

diferents colors, tal i com

s’indica a continuació:

- Vermell: 480-405 THz

- Groc: 530-510 THz

- Verd: 580-530 THz

- Cian: 600-580 THz

- Blau: 700-600 THz

- Violat: 790-700 THz

L’espectre electro-

magnètic és el con-

junt de totes les pos-

sibles ones electro-

magnètiques, des de

les de major freqüèn-

cia, com els raigs

gamma i raigs X, fins

a les de menor fre-

qüència com les ones

de ràdio.

Hem de saber que la

llum visible és una

Página 5

Dossier informatiu

La longitud i la freqüèn-

cia estan relacionades

inversament: a les ones

de longitud curta els cor-

responen freqüències

elevades i a la inversa.

Ràdio antiga.

Extret de: Recursos Cnice Mec

“Les ones de

ràdio són ones

electromagnètiqu

es que es

propaguen per

l’aire a

299.792km/s. ”

La informació és

transportada

canviant de forma

sistemàtica alguna

propietat de les

ones radiades,

com ara l’amplitud,

la freqüència, la

fase…

La televisió (“tele” en

grec “lluny” i “visió”

en llatí “veure”, és un

sistema de telecomu-

nicació per a l’emissió

i la recepció de sons i

d’imatges en movi-

ment a distancia. Ai-

xò també ha acabat

referint-se a tots els

aspectes de la pro-

gramació televisiva.

La TV comercial va

començar als anys

30. Des d’aleshores,

la televisió ha esde-

vingut un dels elec-

trodomèstics més co-

muns a tots llocs. Als

anys 70 van aparèi-

xer els primers apa-

rells de vídeo, que

permetien enregistrar

els continguts de la

TV, així com les cin-

tes VHS i més tard el

DVD. El fet televisiu

és un sinònim de cul-

tura post moderna.

L’aparell utilitzat per

rebre la TV és el tele-

visor, que té diversos

circuits electrònics,

inclosos els que sinto-

nitzen i descodifiquen

el senyal.

Alguns televisors es-

tan dissenyats per

rebre diferents se-

nyals i formats, com

un circuit tancat de

TV, televisió digital o

televisió d’alta defini-

ció (HDTV).

tipus de xarxes se-

gons la velocitat de

transmissió de dades:

xarxes de banda

estreta, que poden

transmetre dades a

pocs milers de bits

per segon com la xar-

xa telefònica, i xarxes

de banda ampla

que poden transmetre

dades a milions de

bits per segon com

les videoconferències,

la televisió.. Però per

poder establir conne-

xió a internet cal tenir

Internet ha esdevin-

gut una xarxa d’accés

a la informació per

tothom i ha generat

molts usos i aplicaci-

ons en diferents àm-

bits. L’accés a inter-

net ha anat evolucio-

nant al llarg del

temps i actualment ja

és possible la conne-

xió a alta velocitat en

l’àmbit domèstic. La

unitat de mesura de

la velocitat de trans-

ferència és el bit per

segon. Existeixen dos

tres coses: una línia

de comunicació i el

dispositiu de connexió

a la xarxa; el més

habitual és el mòdem

que uneix la línia te-

lefònica i l’ordinador;

un número IP perquè

l’ordinador quedi

identificat i es pugui

controlar l’accés a

internet; i finalment

un programari especí-

fic ( pàgines web,

correu electrònic,

xats..)

La televisió

Internet a casa

“La TV comercial

va començar als

anys 30”.

Página 6

Les comunicacions,

una necessitat?

Televisió antiga.

Extret de: teleyradio.blogspot.com

Televisió d’Alta Definició.

Extret de: teleyradio.blogspot.com

El transport de perso-

nes i mercaderies

s’ha realitzat des de

temps prehistòrics,

on només disposà-

vem del nostre propi

cos per desplaçar-nos

fins l’actualitat en que

disposem de múlti-

ples mitjans terres-

tres, aeris i marítims,

segons el medi utilit-

zat.

Un país que disposi

d’una adequació de

vies de comunicació

on aquestes estiguin

ben interconnectades,

tindrà moltes possibi-

litats per desenvolu-

par la seva activitat

econòmica, l’intercan-

vi cultural i la cohesió

social de les societats

i els pobles que co-

muniquen. Fins fa re-

lativament poc molta

gent moria sense ha-

ver-se desplaçat mai

del seu poble o vol-

tants; avui dia hi ha

molta més facilitat

per viatjar, per inter-

canviar coneixements

d’altres cultures, tant

de les més properes

com de les més llu-

nyanes i tot això grà-

cies al desenvolupa-

ment dels transports.

Per utilitzar aquestes

vies de comunicació

necessitem uns vehi-

cles i unes infraes-

tructures que són els

elements fixos bàsics

que faciliten el des-

plaçament efectiu

dels vehicles.

Alguns aspectes que

podem tenir en

compte dels vehicles

són la capacitat de

càrrega, la velocitat,

la seguretat, el

cost,...

mòbils ja es va em-

prar un vehicle marí-

tim: els vaixells de

vapor, que van tenir

un gran desenvolupa-

ment durant el s. XX.

El fet que una embar-

cació suri és perquè

un cos qualsevol sura

si el seu pes és igual

al pes de l’aigua que

desplaça; aquesta

teoria es basa en el

principi d'Arquíme-

des.

Les primeres embar-

cacions destinades al

transport es van fer

amb troncs buidats o

amb canyes recober-

tes de pells d’ani-

mals. La vela va ser

la primera força no

humana que es va

utilitzar per propulsar

les naus. En l’actuali-

tat els vaixells de vela

s’utilitzen molt a ni-

vell esportiu.

Abans que els auto-

Un cop la nau sura,

necessitem una força

propulsora per poder-

nos desplaçar

Les infraestructures

necessàries per al

transport marítim són

els ports, que ens

proporcionen els ser-

veis necessaris per al

funcionament del vai-

xell;

Els vaixells naveguen

per un sistema de

Les vies de comunicació

Transports marítims

Els transports terrestres finalitat de transpor-

tar a persones i circu-

laven per camins o

carreteres; més tard

la invenció del ferro-

carril va substituir els

animals per els mo-

tors mecànics de

combustió externa i

darrerament van ide-

ar els automòbils. A

partir d’aquí les inno-

vacions elèctriques i

de combustió interna

van donar lloc als au-

tobusos, camions,

tramvies, ferrocarrils

metropolitans, trens..

Els primers transports

terrestres estaven

molt relacionats amb

les activitats agrícoles

i s’utilitzaven animals

de càrrega (ases, mu-

les, cavalls..) els

quals més tard es van

lligar a carruatges

amb la invenció de la

roda. Aquets carruat-

ge van rebre el nom

de cotxes, tenien la

“Avui dia hi ha

molta més facilitat

per viatjar, per

intercanviar

coneixements

d’altres

cultures...”.

Página 7

Dossier informatiu

satèl·lit que els guia du-

rant la ruta preestabler-

ta. Com avantatge del

transport marítim tenim

la capacitat de càrrega;

en canvi l’inconvenient

és la seva lentitud.

Filomeno Abril Garcia

Mireia Ancosta Diez

Laura Bassa de los Mozos

Imma Blanco Rivero

Correu:

comunicacions.socials@gmail.com

Les comunicacions,

una necessitat?

apareix l’autogir, obra

de l’espanyol Juan de

la Cierva, precursor

dels futurs helicòpters

que apareixeral l’any

1945. A Alemanya

apareix el primer avió

amb un motor de re-

acció i durant el 1950

es fabriquen els pri-

mers reactors comer-

cials.

L’any 1976 es va

construir el primer

avió capaç de creuar

l’Atlàntic.

Els avions es soste-

nen en l’aire gràcies a

l’acció combinada de

la velocitat d’avanç

proporcionada pel

motor i la força de

Les primeres perso-

nes que van aconse-

guir volar a bord d’un

globus aerostàtic de

paper i reforçat amb

cotó al 1783 a París

van ser els germans

Montgolfier. L’incon-

venient d’aquests glo-

bus són que no es

poden dirigir però va

ser superat pes dirigi-

bles.

El 1903 un avió im-

pulsat per una hèlix

accionada per un pe-

tit motor de gasolina

va ser construït pels

germans Wright als

Estats Units, aquest

va ser el primer vol

amb avió. El 1920

sustentació generada

a les ales. La propul-

sió dels avions es fa

amb motors de com-

bustió interna (hèlixs)

o amb turboreactors

(grans avions). El

guiatge és gràcies als

timons de profunditat

(amunt i avall) i de

deriva (vertical).

L’avió és el mitjà ide-

al per cobrir grans

distàncies.

Els transports aeris

Ens trobaràs al bloc:

comun icacionssocials . blogspot.com.es