alimara nº 117 - "les comunicacions"

Nú

m.

11

7-

OL

OT

, T

AR

DO

R 2

01

1 •

3,5

0 €

R E V I S T A D E P E N S A M E N T , O P I N I Ó i R E F L E X I Ó

monografia:

"Les comunicacions"

2

3 Editorial

Articles monogràfics

4 Carreteras garrotxines: 20 anys de progrés Pere Macias i Arau

7 Anèctodes del tren d'Olot Joaquim Bosch

10 L'entrenyable tren d'Olot Muntatge de Concepció Batallé

12 Els camins de Santiago: el camí de Baztán Iñaqui Zuribakea

14 Un món més internacional David Lara

16 El llenguatge dels mòbils José Luís Bartolomé

18 La comunicació interpersonal Adriana Coromina

19 "Déu s'ha fet conèixer a Judà" (Salm 76,2) Joan Ferrer

La pàgina jove

25 Els nous mitjans en el món dels joves Marçal Lleixà

Digui, l'escolto

21 Josep Santandreu Peralba Eduard Arbós

Biografia

26 Josep M. Capdevila i Balanço Pilar Riera i Prat

Notes sobre l'actualitat garrotxina

28 Josep Murlà

Passatemps

29 Maria Puyuelo i Roser Puig

La tira còmica

30 Guspires

Dites i endevinalles

30 Maria Dolors Figueres

L'acudit

31 Pilarín

SUMARI

L’ALiMArA és una revista que edita la Parròquia de Sant Esteve d’Olot i que es publica des de l'any 1982. Aquesta trajectòria li dóna solvència i identitat. Monografies i temes d’interès i actualitat l’han marcat des de sempre, no sols per la qualitat dels articulistes, sinó també per l’actualitat de les temàtiques que tracta; amb perfil i una dinàmica que li permetran seguir endavant amb la seva tasca, comptant, sense dubte, amb el suport dels olotins i olotines.

Comptem amb tots plegats!

Publicació trimestral

Redacció, edició i administració:Passeig d’en Blay, 3Casa rectoralParròquia de Sant Esteve d’OlotTel. 972 26 04 74.

adreça electrònica:[email protected]

Maquetació i impressió:The Graphic room, SC - OLOT

Dipòsit LegalGi-535/82

L'Alimara no es fa responsable, en cap cas, de les opinions i arguments dels nostres articulistes.

pàg.

L'entrevista

(Solucions a la pàgina 30)

3

EDITORIAL

L'home, des que comença a moure's per cercar aliment, inventa formes per transportar allò pesat

fins al lloc on els altres es troben. Caça per subsistir i els animals que mata els lliga amb lianes i els

condueix on té el seu campament. Unes tribus visiten altres tribus. Animals domèstics configuren

altres tipus de relacions entre poblats i seran ells els que conduiran les carrosses per moure SS.

MM. Bicicletes, cotxes, motos, trens, avions… avançats i modernitzats han deixat una xarxa de

camins convertits en carreteres i de ratlles als oceans, amb barques, naus als mars. Des del primer

recorregut de Cristòfol Colom l'home no ha desdit d'anar cada vegada més lluny i cada vegada

ha anat millorant i construint nous sistemes de comunicació per sentir-se socialment complet. La

telefonia mòbil ha escurçat les distàncies. L'ordinador treu feina als carters de Correus. El telègraf

ja ha quedat abolit i només en algun lloc esporàdic el seu tic-tac característic porta lletres i signes

plegats. El llenguatge de les banderoles. L'alfabet del morse, ara el braille per als ceguets... tot

acosta les persones que davant aquestes facilitats, es troben fins i tot massa a prop. Llavors es cau

a la desmesurada fal·lera del poder damunt el veí, l'amic, el company, l'esposa o el marit. Davant

tanta comunicació neix més que mai la violència. Serà que no hem encertat la forma sinó el nom, és

el signe sensible de fer possible l'apropament? No sabem mesurar distàncies i utilitzar-les només

en benefici propi i de l'altre?

Deixeu que recordem la dolça imatge del nostre vehicle més preuat en temps d'Alfons Xii: la

inauguració del tren d'Olot. Conicidint en aquesta efemèride, col·loca la primera pedra a l'escola

Malagrida (Grupo escolar, aleshores) Per tal que sa majestat visités Olot es folrà un vagó de vellut

granatós per a la família reial. El rei féu el recorregut de Girona a Olot. Per arribar-hi tardà quatre

hores. Era un trenet de mercaderies i de pagesos que es movien pels mercats veïns. Durant la seva

construcció els obrers que en tenien cura s'hostatjaven als pisos vells del carrer de Sant roc. El rei

Alfons Xii es va presentar amb dues infantes i també, una vegada feta la col·locació de la primera

pedra al Malagrida, visità l'actual alberg del mateix nom, casa dels Malagrida, família benestant que

s'enriquí, com molts, a les amèriques.

Els jardins foren netejats amb gran cura per fer una de les primeres fotografies oficials que es té a

Olot del seu rei.

Els mitjans de comunicació apareixen en aquesta nostra revista, cada vegada més renovada i cada

cop més renovadora, per fer-nos saber del que és avui mitjà de comunicació si bé tots anem fent

passets per anar entrant i comprenent millor aquest món que neix a córrecuita sens donar-nos

temps de provar tots els invents que dia a dia surten a la llum. Tècniques que tenen una data de

caducitat molt efímera i la utilitat de les quals esdevé: usar i llençar, com l'era en què ens toca viure:

velocitats enormes que ens obliguen a anar amb avions reactors i llevar-nos en un lloc del món,

dormir en un altre i mentrestant fer el vermut a París.

Benvinguda sigui la nova forma de desplaçar-nos. Ara estem atents, que no sigui que tornem

d'algun lloc sense haver-hi anat...

4

El mes de juliol del 1969 es va suspendre la circulació de trens a la línia d’Olot a Girona. El Carrilet, gestionat per la companyia estatal FEVE, havia estat sotmès a una contínua des-capitalització des que l’administració espanyola en va assumir la titularitat. Va ser un gironí, el Sr. De Cruïlles, De Peratallada i Bosch, l’alt càrrec franquista encarregat de clausurar el servei.

Quan aquest personatge va visitar les institucions gironines per justificar la decisió ministerial, va prometre que el tancament del ferrocarril seria compensat amb la millora immediata de les carreteres garrotxines. Tot i el compromís, el govern espanyol no va prestar, tampoc en aquella etapa final del règim, cap mena d’atenció a les nostres carreteres. El 1975, en morir el dictador Franco, la situació no podia ser més decebedora. La Garrotxa era massa lluny de Madrid per fer sentir les seves demandes.

Amb l’arribada de la democràcia, els garrotxins electes varen situar la reivindicació de les comunicacions com un element prioritari en les seves agendes. En Ramon Sala i Canadell, des del seu escó de les Corts Espanyoles, protagonitzaria les primeres actuacions: va endegar, conjuntament amb Arcadi Calzada, que poc després passaria a presidir la Diputació de Girona, una intensa campanya per a la millora de la carretera C-150 (que és com es deia llavors la ruta que des d’Olot, passant per Besalú i Banyoles, conduïa fins a la capital provincial). Llavors, totes les carreteres depenien del Ministeri d’Obres Públiques, amb l’excepció de les vies locals gestionades per la Diputació.

Amb el restabliment de la Generalitat, i una vegada es varen celebrar les primeres elecci-ons nacionals, el govern català va passar a te-

CARRETERES GARROTXINES: VINT ANYS DE PROGRÉS

nir competències en infraestructures, tot i que l’Estat es va reservar les que qualificava de “interés nacional”. I, sota aquesta curiosa de-nominació, es va quedar amb la competència de l’anomenat Eix Pirinenc, que no era més que un seguit de carreteres paral·leles a la frontera, considerades estratègiques per poder fer front a “una hipotètica agressió des del nord”. Tant la carretera de Besalú a Figueres (l’antiga C-260), com la de Besalú a Olot, i la d’Olot a Ripoll per Vallfogona (que també era la C-150), continu-arien sota l’administració estatal, mentre que la resta de carreteres varen passar a la xarxa de la Generalitat.

En Ramon Sala ben aviat va aconseguir una primera victòria: la supressió dels revolts de St. Cosme, un dels trams més sinuosos

Pere Macias i Arau


Imat

ge e

xtre

ta d

'inte

rnet

5


de la carretera. Recordo que, poc després de començar-ne les obres, ens van convidar uns quants amics a celebrar-ho amb xampany i fuet. Allà mateix ens vàrem proposar un repte molt més important, el de construir una variant que aconseguís superar la llarga travessia de Castellfollit i el perillós pont sobre el Fluvià. Les demandes es varen concretar en la millora de tot l’itinerari entre Besalú i Olot, incloent les variants de Besalú, St. Jaume de Llierca, Castellfollit i la mateixa variant d’Olot des de Les Tries fins al barri de l’Hostal del Sol.

Per a la Generalitat també hi havia molta feina: la carretera d’Olot a Girona per Anglès, la d’aquesta vila fins a Santa Coloma de Farners, la de la Vall de Bianya a Camprodon, la de Besalú a Banyoles i una millora substancial de la carretera de Santa Pau. En aquells inicis dels anys vuitanta tot estava per fer!

Una polèmica molt important es va produir el 1985, quan la Generalitat va proposar, en el marc del seu Pla de Carreteres, un recorregut de l’Eix Transversal de Catalunya, molt allunyat de terres garrotxines i que no contemplava l’opció del túnel de Bracons. Aquesta ruta ja havia es-tat proposada per l’ajuntament olotí, deu anys abans, on de la mà dels que eren regidors, i més tard serien alcaldes, Joan Sala i Lluís Sacrest, es va encarregar un estudi al prestigiós arqui-tecte Joan Anton Solans, que va dissenyar un itinerari des de Vic a Figueres passant per Olot i contemplant-hi el túnel de Bracons com a gran obra.

Aquell episodi el vàrem viure molt intensament amb la Isabel Brussosa, des de l’Alcaldia d’Olot i des del Consell Comarcal. Com a garrotxins no podíem pas acceptar aquella decisió per més que l’haguessin adoptat companys del

nostre partit. La tensa situació va acabar amb un consens entre els partits polítics i la societat civil garrotxina per reivindicar unitàriament les comunicacions que ens mancaven. Quasi tothom hi va participar, i de l’empenta i la força que ens va donar la unitat d’acció en són fruits la variant de Castellfollit i el túnel de Bracons. El president Pujol es va comprometre a tractar l’itinerari entre Vic, Olot i Figueres, com una fillola de l’Eix Transversal. En Daniel Terradelles, que era diputat del PSC, va contribuir a implicar el govern socialista de Madrid en el tram de la seva competència, de forma que també es va endegar la redacció de l’estudi informatiu entre Olot i Besalú. Tot començava a rutllar.

La celebració dels Jocs Olímpics a Barcelo-na ens va portar dues millores molt apreciables: l’autovia entre Sarrià i Banyoles, i la llarga vari-ant d’aquesta ciutat. Quan varen entrar en ser-vei, l’estalvi de temps entre Olot i Girona va ser de més d’un quart d’hora.

Durant els primers anys noranta, es va executar una altra obra molt important i costosa: el túnel de Collabós entre Bianya i Sant Pau de Segúries que permetia obviar la collada del Capsacosta. El dia abans de la Fira de St. Lluc del 1994, el conseller Josep Mª Cullell va inaugurar el túnel que acostava dues comarques veïnes i permetia que la gent de la Vall de Camprodon recuperés la seva vinculació històrica amb Olot.

Aquells anys també es va millorar molt l’itinerari entre la Vall d'en Bas i la Selva. El petit túnel del Coll de Bas, tot aprofitant l’antic túnel ferroviari, havia estat la primera actuació; després es va condicionar tot l’itinerari, escurçant en quilòmetres i en temps el trajecte entre les respectives capitals comarcals.

I una tercera gran millora fou la construcció

6

de la variant d’Olot. Va contribuir molt a desem-bussar el trànsit del centre d’Olot, igual com l’obertura de l’Avinguda de Sant Jordi construïda entre l’Ajuntament i la Generalitat.

Però encara quedaven per resoldre dues grans qüestions: la variant de Castellfollit i el túnel de Bracons. Les dificultats per escollir el traçat de la variant la posposaven una i altra vegades. I, a Bracons va sorgir un potent moviment d’oposició que rebutjava frontalment la construcció del túnel.

La unitat d’acció entre les principals forces polítiques i l’ampli suport de la societat civil gar-rotxina, varen ser claus en ambdós casos. A Castellfollit, s’aconseguia convèncer el minis-teri perquè construís un túnel que allunyés la carretera del poble i de la cinglera, sense que es produís pràcticament cap impacte en un paisatge tan privilegiat. A més, la nova carretera tindria característiques d’autovia entre Besalú i Olot. La solució era òptima des de tots els punts de vista. El Pacte del Majestic entre CiU i el PP va ser clau per aconseguir la licitació de les ob-res, quan els populars varen guanyar les elecci-ons espanyoles. El nou mil·lenni ens portaria per fi l’entrada en servei d’una carretera tan llarga-

ment reivindicada.La darrera gran actuació, el túnel de Brac-

ons, es va demorar, encara més. Com a Con-seller de Política Territorial de la Generalitat vaig esmerçar molts esforços per tirar endavant una carretera que sempre he considerat bàsica per al futur de la Garrotxa. Iniciades les obres pel darrer govern Pujol, varen ser inaugurades set anys després, per José Montilla després de molts dubtes, retards i d’una retallada substan-cial de les seves característiques.

Fent un balanç, pot afirmar-se que els vint darrers anys transcorreguts han portat a la Garrotxa una millora espectacular en les seves comunicacions. Queda, però, encara feina a fer: les variants de Les Preses i d’Olot, l’autovia entre Besalú i Figueres i el desdoblament entre Besalú i Banyoles.

I molts olotins somniem amb el repte de recuperar el ferrocarril! Però aquesta ja és una altra història! •


Imat

ge e

xtre

ta d

'inte

rnet

7


La Companyia del Ferrocarril d’Olot a Giro-na, “El tren d’Olot” que dèiem, s’inaugurà el 14 de novembre de l’any 1911, i es clausurà el 15 de juliol de 1969. Són dates prou conegudes per tothom. Així de senzilla és la seva història.

Ningú no s’imaginava que acabés tan aviat i d’aquesta manera. Semblava que havia de durar tota la vida i ara commemorem els cent anys del seu naixement!

La Companyia donava feina a unes 150 per-sones i alguns anys fins a 160. En el moment de la clausura n’hi havia un centenar.

Hi havia treballadors de tots els pobles per on passava el tren. D’Amer era la població d'on n’hi havia més.

El personal estava distribuït en quatre sec-cions:

MOVIMENT: Agrupava el personal d’estacions, tant els que anaven amb el tren, com les “guarde-ses” que eren dones que tenien cura dels pas-sos a nivell. La dirigia l’ inspector de Moviment el qual era el responsable de la circulació.

VIA I OBRES: Hi havia 8 brigades de 5 homes ca-dascuna, feien el manteniment de les vies i can-viaven les travesses quan convenia; aquestes eren de fusta de roure.

ELS TALLERS: Eren a Amer. Hi havia uns 30 treballadors els quals feien tot tipus de repara-cions, així com la construcció de vagons. Aquí hi havia el dipòsit de màquines. El cap de tallers era un enginyer.

OFICINES: Eren a Girona. Des d’aquestes s’hi duia tota l’organització. Al capdamunt hi havia el Director General.

Joaquim Bosch

Anèctodes del tren d'Olot

Circulaven sis trens al dia. Tres d’anada i tres de tornada. El primer tren sortia d’Olot a les 5:40 i arribava a Girona a les 8:35. Tots els trens eren mixtos: de passatgers i vagons de càrrega. No era d’ estranyar que aquest trajecte de 55 km. durés tant, car el tren feia 17 parades: 10 estacions, 7 baixadors i a més, en algunes estacions, havia de fer maniobres.

A l’ hivern quan feia molt fred, en el tren que sortia d’Olot a les 5:40 (més tard va sortir a les 6:00) es posaven uns calorífers amb aigua ben calenta als departaments dels cotxes per escalfar els peus, detall que els passatgers agraïen molt.

En passar pel túnel de Coll de Bas, calia tancar les finestres dels cotxes perquè no entrés el fum i la carbonissa que sortia de la màquina si no es volia quedar amb la cara una mica emmascarada.

Cal

dera

del

tren

d'O

lot.

8

La formació dels combois era la següent: la màquina, els vagons de càrrega, un furgó que servia per transportar equipatge i paqueteria, aquest vagó tenia una garita que sobresortia del sostre, i hi havia un fre de mà que el feia anar el cap de tren quan era convenient; seguien els cotxes de passatgers i tancava el comboi un altre furgó, també amb garita, que utilitzava el mosso de tren.

A la locomotora hi anava el maquinista i el fogoner. A vegades en els pendents, si el tren anava més ràpid del compte, el maquinista feia sortir uns xiulets seguits demanant, als que anaven als furgons, que frenessin.

Hi havia dotze estacions: Nou de planta

i pis, i tres d’una sola planta. Girona i Olot: de primera; Anglès, Amer i Sant Feliu de Pallerols: de segona; i les altres eren de tercera. A cada estació hi havia el cap i un mosso guardaagulles, que tenia cura de la neteja de les dependències, com la sala d’espera, despatx, andanes, i també, molt important, la vigilància de les agulles de l’entrada i sortida de l’estació. A l’entrada dels trens, ell era a l’agulla amb una bandera verda o vermella, segons convenia. De nit duia un fanal encès amb els mateixos colors. El canvi d’agulles es feia manualment.

A les estacions de segona hi havia, a més, un factor auxiliar.

A totes les estacions hi havia una campana que es tocava quan el tren sortia de l’estació més pròxima. Quan el tren venia d’Olot, es feia un toc llarg i un de curt; si venia procedent de Girona es feia un toc llarg i dos de curts. Aquesta era, doncs, la contrasenya.

El material de locomoció constava de quatre màquines de vapor. Primer varen ser d’origen belga, més tard foren substituïdes per quatre marítimes, que en dèiem. Eren construïdes a La Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona i

portaven els números del 21 al 24. La número 22 encara funciona a Martorell.

De cotxes de passatgers n’hi havia una trentena. Hi havia departaments de primera, segona i tercera. També hi havia un cotxe especial que anomenàvem el cotxe “saló” i que tenia el seu encant. Fou precisament, en aquest cotxe saló, on varen fer el trajecte de Girona a Olot, el Rei Alfons XIII i la Reina Victòria, l’any 1927.

De vagons de càrrega n’hi havia un centenar. Estaven identificats amb les lletres de la “E” a la “K”, el vagó que duia aquesta última lletra era més llarg que els altres i fou construït als tallers d’ Amer.

Transportaven tot tipus de mercaderies, bocois de vi, cereals, carbó vegetal que sortien de Sant Feliu de Pallerols i Les Planes d’Hostoles; bestiar, farines, minerals (de les mines d’ Osor, ara desaparegudes), molta fusta de castanyer, sucre per a la Granja Soldevila d’ Olot; també és facturaven molts paquets d’embotits.

De mercaderies se’n transportaven unes 50.000 tones l’any. De passatgers uns 600.000 l’any. L’any 1943 hi va haver la xifra més alta de passatgers, en concret foren: 688.000.

Els dimecres —dia de mercat a Amer— i en el primer tren que sortia d’Olot, quan passava per les Planes quedava omplert de pagesos de les rodalies que anaven carregats amb cistells d’aviram i ous. Per cada cistell que duien se’ls cobraven dues pessetes.

El preu del bitllet d’Olot a Girona, era de 26 pessetes.

Més endavant es posaren en circulació dos trens només de passatgers, altrament anome-nats “de gran velocitat”, aquests només paraven a les estacions, no als baixadors, i el trajecte es feia en una hora menys. Calia, però, pagar un suplement de “velocitat”.

També es feien trens especials per a dia-des assenyalades, com per exemple: les Fires i Festes de Girona, Les Festes del Tura i la Fira de Sant Lluc a Olot, i per les festes dels pobles; sense oblidar el tren especial que es feia per als pescadors del Foment de Pesca d’Olot quan participaven a concursos a El Pasteral, al riu Ter.

La gent dels pobles estimava el “Tren d’Olot”. Era el seu tren.

A la gent que pujava als baixadors, el revisor els cobrava el bitllet tot anant d’un cotxe a l’altre,

Articles monogràficsP

laca

del

tren

d'O

lot.

9

agafat a les baranes exteriors i amb el tren en marxa. Era una feina molt perillosa.

Uns dies en què va ploure molt, l’aigua del riu Ter va descalçar un tros de via entre Anglès i Bonmatí, això va provocar que els rails quedes-sin penjats sense terra a sota, la qual cosa in-terceptà la circulació dels trens i durant uns dies s’hagué de fer transbord de passatgers d’uns deu minuts a peu i d’un cap a l’altre de l’esllavissada. El transport de mercaderies quedà suspès.

Els dissabtes —dia de mercat a Girona— el tren s’omplia de gom a gom. En el baixador de Vilanna, on pu-java molta gent, s’hi havia de traslladar un em-pleat de Girona per despatxar bitllets, ja que el revisor no ho podia fer mentre el tren estava en marxa. També, els dissabtes, sortia d’ Amer una màquina per auxiliar el tren de tornada; així, doncs al davant hi anaven dues màquines.

Amer era el centre d’operacions del ferrocar-ril. Era l’estació que tenia més vies addicionals per als trens que deixaven i agafaven cotxes de passatgers i vagons de mercaderies.

Els trens hi paraven entre deu i quinze minuts; el temps perquè els viatgers baixessin a fer un entrepà i prendre una beguda, o anes-sin al quiosc que hi havia per a l’ocasió. Era el costum.

Els caps d’estació es comunicaven a través d’un telèfon interior, però per trucar utilitzaven l’alfabet Morse.

Tothom coneix l’accident que el tren va patir a El Pas del Gegant, a prop de Bescanó, quan la màquina i uns vagons varen descarrilar, per causes que encara no es coneixen ben bé del cert, i es precipitaren al riu. Era un tren especial que anava ple de socis del Grup Excursionista i Esportiu Gironí que anaven a celebrar l’aplec a


Cogolls, prop de les Planes. No hi hagué des-gràcies personals, només una persona quedà ferida. Era el 19 de maig de 1946.

L’any 1959 es varen adquirir dos automotors Diesel per a viatgers. Fou tot un esdeveniment. El viatge era més car que el del tren a vapor, però feia el trajecte d’Olot a Girona en una hora i mitja.

Semblava que amb l’arribada dels automo-tors incrementaria el tràfic de viatgers, però no fou així. Els ingressos anaven minvant.

Des de l’any 1949, les despeses d’explotació eren molt més elevades que no pas els ingres-sos. De fet, tots sabem que els ferrocarrils són deficitaris i que han de rebre ajudes de l’Estat.

L’any 1963 i en no poder fer front a les despeses i al dèficit acumulat, la Companyia es va veure obligada a lliurar el servei a la F.E.V.E. (“Ferrocarriles Españoles de Via Estrecha”). Fou a partir de llavors que ja es començà a dubtar de la seva continuïtat i el 15 de juliol de 1969, la di-recció de la F.E.V.E. ordenà la clausura del Tren d’Olot i del de Sant Feliu de Guíxols.

I aquell xuf... xuf... xuf... de la locomotora i els seus xiulets, ja no es varen sentir més.

I així acaba la vida del Tren d’Olot.Avui, el magnífic i pintoresc trajecte d’Olot a

Girona, seria un recorregut turístic.•

El t

ren

d'O

lot (

màq

uina

22)

10

L'entrenyable tren d'OlotMuntatge de Concepcció Batallé

ADÉU AL CARRILET(El tren d'Olot marxa quan vol i arriba quan pot)

Un llarg adéu es perd dins el túnel del temps quan se'n va xerricant per fer el darrer viatge.El seu xiulet llampant mai més no esquinçarà

la pell del cel serè, ni l'aire de les tardes.

És l'hora dels adéus, és l'hora dels naufragis.Fou el sedàs dels temps, progrés que ens emmiralla,

qui et va tanacar els ulls.Adéu als rails de plata.

Ens queda el teu record.Farem lúltim viatgearrossegant els peus

damunt d'aquells paratgesque tu vas fer teus

trescant amb fe i coratge.

Eres un tren romàntic,capriciós i xic

buit de ritmes i horari.Vares fer el teu camí

sobre un somni de ferrosense ombra ni destí!

Joan Mercader, 1969

11

Un poema que Dolors Boada i Espon esperava poder sentir recitar i que

a causa de la seva mort això no fou possible. Aquest poema fou editat en

el llibretó XXXVI Recital de poesia dels AMICS DE LES LLETRES

GARROTXINES el 27 de març de 2004, en dedicació a la Cándida Pérez.

A l'any 1911,amb molta alegria,Olot tingúe un carrilque fou una delícia.

Anava d'Olot a Girona,en via

i parava a tot pobletque estava al seu seguici.

Tothom en va gaudirtant com volia.

Tothom qui ho desitjà, d'eix carrilet, gaudia.Fins que l'any 1973,

en mans de la justícia, fou venut a pleret

per qui el poder tenia.I ara ens acontentem,

vergonya o utopia,amb un carrilet de fusta

que corre per la vila.Olot, 13 de gener de 2004

POEsIA sObRE EL CARRILET

Escrita per Isabel Expòsito l'any 1969 a Les Planes d'Hostoles. Musicada per Pilar Coll

el juny de l'any 2010.

Carrilet bonic i alegre,

què ha passat que t'has perdut?

Ha estat per manca de feina

o bé per falta d'ajut?

Eres lent i apocat

però no és cosa d'avui dia,

ja que les fires i els mercats

han perdut tota harmonia.

Ja pel camí feien tracte

els marxants i compradors,

i segurament un pacte

entre el jovent amorós.

També eres punt de visita,

de passeig i distracció.

D'entrades i sortides

ens feien gran sensació.

I sobretot quan portaves

els que volíem de debò,

el teu xiulet ressonava

i ens omplia d'il·lusió.

12


Fins a Santiago de Com-postela hi ha infinitat de camins que ens condueixen cap aques-ta ciutat pelegrina; per a moltes persones és el viatge més im-portant de la seva vida. Hi ha per a qui aquest pelegrinatge és simplement, un fet esportiu; i hi ha qui pensa que fer aquesta peregrinació és envoltar-te una àuria de misticisme, i recolli-ment espiritual.

El camí que es descriu a continuació és el Camí del Baz-tán; travessa els Pirineus, per la vessant nord, i després de sis

etapes, connecta amb el Camí Francès, a la ciutat d’Iruña, (Pamplona), on es pot continuar fins a Santiago de Compostela.

El seu inici és a Iparralde, aquesta zona basca, que ge-ogràficament està ubicada a França. La seva ciutat és Baio-na. A la mateixa Catedral es pot adquirir la credencial de pelegrí i el primer segell de pas. La sor-tida des de la mateixa Catedral ens condueix pel centre de la ciutat cap al riu Erobi, que per la seva abundant ribera, plena de vegetació, en un terreny to-talment pla, en 14 km. asfaltats, només puja 12 m. ens portarà a la ciutat de Ustaritz. En aquesta ciutat Basco-francesa, hi ha di-ferents possibilitats de pernoc-tar, la informació en la mateixa església, el capellà té la infor-mació adequada.

La segona etapa és des d'Ustaritz fins Urdazubi. O Ur-dax, 22 km (en euskara i en castellà) i es caracteritza bà-sicament per deixar Iparralde (País Basc Francès) per en-trar a la Península Ibèrica, per Dantxarinea, on trobarem la duana, franco-espanyola, afor-tunadament avui en dia deco-rativa, sense usos específics. A Iparralde passarem per la ciutat d'Ainhoa, típica ciutat basca, on val la pena parar-se a gaudir dels bells paisatges, la decoració dels seus case-rius, i les seves magnifiques vistes del Pirineu atlàntic. A

destacar la muntanya Larhun a Sara, amb el seu famós tren, que serà el nostre guia virtual i company en la llunyania, fins a entrar pràcticament a Espanya. A Urdax, que serà el punt final, hi ha un magnífic alberg de pele-grins, en un apartat de l’Església de Sant Salvador, amb tota classe de serveis. També té unes coves il·luminades que val la pena gaudir. A molt curta distància tenim la població de Zugarramurdi, el poble de les bruixes, on malauradament es poden recordar episodis de la Santa Inquisición esdevinguts fa algun temps.

Un cop a Urdazubi o Urdax, travessarem el bonic pont, on ens permetrem veure la boni-ca decoració artesanal i natural d’un artista local, i iniciarem la tercera etapa d’aquest Camí del Baztán en l’ascens al port d'Otxondo, 602 m. d’altitud, que ens conduirà fins Amaiur o Maia, deu quilòmetres molt forts plens de vegetació. Una pujada forta per pista forestal, sempre acompanyats de l’omnipresent roure autòcton i altra flora, en-mig d’un impressionant silenci natural, el qual fa molt agrada-ble aquesta forta pujada fins a Otxondo, en la llunyania, da-vant tindrem la silueta de la muntanya Alkurruntz com a punt referencial i geogràfic.

La baixada d'Otxondo és bellíssima per boscos, fins al bucòlic poble d'Amaiur, on es

Camí de Baztániñaqui Zuribakea

Imat

ge e

xtre

ta d

'inte

rnet

[email protected]

Els camins de Santiago

13


respira Euskalherria per tots els racons; a més disposen d’un magnífic alberg destinat als pelegrins, al local social de l’Ajuntament. Amaiur, ja és una població on el Baztán es respi-ra en profunditat, la seva deco-ració, els seus camps i tots els paisatges són de postal. Va ser l’última població que va lluitar contra les forces castellanes, quan va perdre la seva autono-mia en 1522.

La següent etapa del Camí del Baztán, Amaiur. Berreoe-ta és bellisima. El recorregut parteix d'Amaiur i podem visi-tar Urrasun, Arizkun, traves-sant Elbetea, Elizondo, Leka-rotz, Irurita, Zigaurre, Ziga, Aniz i finalment Berroeta. En total són 20 km. Part d’ells es camina per asfalt; en total aproximats uns 20 km. Aquesta etapa entre Amaiur i Berroeta és rica i suculenta en tots els sentits, la descripció es que-darà curta per albirar el que el pelegrí pot anar visitant i gaudint. Una contínua succes-sió d’elements històrics, etno-gràfics, paisatgístics, naturals, rurals i urbans, configuren una de les etapes més completes que es poden oferir en tan pocs quilòmetres. És aconsellable parar a la Capital de la Vall, Elizondo, on no et deixarà de-fraudat la seva visita a tots els nivells, gastronòmic inclòs. Po-dríem afirmar que és la Vall del Baztán de cap a peus, aquesta

etapa. A Ziga, hi ha un mirador molt a prop del camí, que té les millors vistes panoràmiques de la Vall, on podràs obtenir les fotografies més boniques per al teu record. Els pobles que es travessen en aquesta etapa són de pessebre nadalenc o de postal, envoltats d’aquest verd natural de muntanyes; algunes arriben als seus mil metres, i el seu patrimoni és ric en masos i palaus. A Berroeta hi ha a sobre del frontó un bufó, net i agrada-ble alberg de pelegrins amb tota classe de serveis, cuina i banys; a destacar que a Berroeta no hi ha serveis de restaurant etc, cal portar els queviures, val la pena gaudir d’aquest poble del seu silenci, i de les seves vistes .

Deixem Berroeta i per la localitat d'Almandoz i iniciem l'Ascensió al mític port de Bela-te 902 m. Almandoz és l’única població que podem abastar fins Lantz, que dista uns 20 km en aquesta etapa deixem la Vall del Baztán per introduir-nos a l’alt del Port de Belate a la Vall de la Ultzama. Aquesta etapa és bellíssima, les seves gai-rebé tres hores passejant pel bosc t’omplen d’espiritualitat, d’alegria, és sincerament inenarrable, cal realitzar-la i treure'n cada persona les seves pròpies definicions. Com a opi-nió personal, puc afirmar que és l’etapa més bella de tots els ca-mins de Sant Jaume que he re-alitzat, i són uns quants, l’etapa

totalment per bosc, és una ca-tifa verda, plena d’història i de natura. Simplement per repetir per plaer. L’arribada a Lantz, ja a la Vall de la Ultzama, localitat de bells masos on predomina la ramaderia, no hi ha alberg. Cal desplaçar-se fins a Olagüe, a cinc km. Hi ha una posada on pots abastar de menjar i begu-da.

L’etapa Lantz Pamplona (Iruña) consta de 28 km. enca-ra que en realitat el Camí del Baztán finalitza a Trinitat de Arre 22 km a escassos 6 km de Pamplona. Des d'Olagüe, el camí ens condueix en baixada cap a diferents poblacions molt petites, on cal destacar el poble d'Olaitz. Etapa de transició, on el pelegrí es prepara per con-nectar amb el conegut Camí Francès, on compartirà les se-ves aventures amb els pelegrins que es dirigeixen cap a San-tiago de Compostela i vénen d'Orreaga, (Roncesvalles). A Trinitat d’Arreu finalitza el Camí del Baztán, la resta és una altra història, després d’haver gaudit aquest camí en solitari, només vull recomanar que no t’ho per-dis, el recolliment espiritual la grandesa de les seves valls i el coneixement de la seva història seran motius suficients perquè t’atreveixis a realitzar aquesta aventura per la Vall del Baztán. De manera molt senzilla i conci-sa aquest és el meu resum del Camí del Baztán. Bon Camí.•

Imat

ge e

xtre

ta d

'inte

rnet

14

Un món més internacionalDavid Lara


La comunicació és el procés mitjançant el qual es pot transmetre informació d’una entitat a una altra. Els processos de comunicació són interaccions intervingudes per signes entre almenys dos agents que comparteixen un mateixa idea, signes, etc. Entenem per comunicació l’acció i efecte de comunicar o comunicar-se entre dues o més persones, transmetent senyals mitjançant codis, o bé, per correu electrònic, telègraf, telèfon, mòbil, xarxes socials, etc.

La comunicació és primordial per a l’ésser humà com ho és el mateix aliment. Si no hi ha co-municació no hi ha creixement. La comunicació digital sorgeix a la fi del segle XX als anys 90 i en especial a principis del segle XXI estenent-se i ampliant-se amb gran sincronia. La realitat social del segle XXI s’ha ampliat i estès cap a un entorn en línia, digital, maquinitzada i tecnològi-ca, i alhora, en una sincronia d’exclusió i inclusió social a diferents edats, llocs i espais. El Face-book, Twitter, o altres xarxes socials virtuals, han desenvolupat un potencial de comunicació d’alt nivell. Gràcies a les xarxes socials podem mantenir una comunicació, escrita o oral, ja sigui

per informar-se mútuament, poder entaular una conversa amb el teu nuvi o núvia, encara que es trobi a milions de quilòmetres de distància, entre altres, a través de la càmera web, Skype, Messenger, fins i tot per correu electrònic, a mili-ons de quilòmetres de distància des del nostre origen. Una comunicació que evoluciona a partir de les xarxes en línia, com per exemple, Face-book, creat originalment per Mark Zuckerberg el febrer de 2004 com una simple aplicació a la Universitat de Harvard, EUA Actualment Face-book és usat per més de 500 milions d’usuaris actius, més del 70% són de fora dels EUA, dels quals el 50% l’utilitza cada dia. Facebook té ver-sions en més de 70 idiomes. Podem ampliar les xarxes socials en línia molt més amb xarxes com Twitter, Tuenti, MySpace, Linkedin, etc. La co-municació digital no entén de gènere ni d’edat.

En aquells llocs avançats socialment, políti-cament i econòmicament com per exemple els EUA, o, en el nostre cas, les urbs com Madrid, Barcelona, generen exclusió, desequilibri i in-estabilitat familiar i social. La realitat de la nova tecnologia és que les persones no s’adapten a Internet, sinó que adapten Internet a les seves

Imat

ge e

xtre

ta d

'inte

rnet

15


vides. La construcció d’edificis amb la integració del “wifi”, ens fa que en qualsevol lloc terrestre puguem xatejar, estar informats, fer una fotogra-fia i enviar-la a la teva família, etc.

La comunicació no és exclusivament des d’Internet, sinó que també podem centrar-nos en la ràdio, la premsa, la TV, els quals tenen un gran bagatge. La rapidesa, la successió, el canvi de temàtica, que fa que finalment cadas-cuna de les notícies perdi part de la seva intensitat i valor, i s’assimilin una amb l’altra. Imatges de gran crueltat i de violència amb imatges total-ment trivials. Gravar una ac-ció violenta, de desgrat, de crueltat, per passar-la als a-mics ja sigui pel mòbil, o xar-xes socials, vés a saber, que per endavant, això és un delicte, almenys a Espanya. Què prete-nem comunicar amb aquesta llicència d’imatges, vídeos, escenes i accions, divertides per a uns, per a altres és i intolerable?

La comunicació digital és palpable dia a dia, i cada vegada més som conscients de la seva difusió i ús. La TV ja no és el que era anteri-orment, sinó que ha incorporat major violència, desigualtat social, xafarderies, programes de total conya i rialles, un vocabulari i comentaris inapropiats, escenes agressives. La TV ens està mostrant el caràcter i forma de pensar de la ciutadania independentment de la seva nació, cultura i ètnia. Perquè som el que pensem i fem i recollim allò que sembrem.

La TV ens permet veure els partits de fut-bol, les carreres de fórmula 1, la volta ciclis-ta d’Espanya, pel·lícules... Una diversitat de gustos i colors a gaudir. Sempre és bo es-tar informat dels fets socials. Perquè això ens inclina a ser més universals i col·lectius. Per això vull animar-te a no donar protagonisme a escenes d'adulteris, actituds agressives, imat-ges ingrates, que sovint es visualitzen a TV, ja

que el qui més mal es fa, ets tu mateix, perquè allò que veus, això fas.

Per finalitzar, vull centrar-me en l’exclusió social que s’està duent a terme per mitjà del vocabulari tècnic utilitzat a la societat. La causa d’això són els mateixos objectes que

utilitza la tecnologia. Per exemple, si preguntem a una persona major d’edat, què és un "Pen-drive", no ho sap ni ho coneix. El mateix passa amb aquelles persones que no utilitzen alguna de les xarxes socials en línia, com el Facebook, Skype, etc.

Adolescents i joves estem creixent amb la nova revolució tecnològica i t'animo a utilitzar cadascuna d’elles en el seu corresponent ús. Adolescents i joves estem creant un món més internacional i comunicatiu. No deixis de comunicar-te amb el teu millor amic del Facebook, ni tampoc amb la teva família que t’envolta cada dia. Guarda la teva intimitat i privacitat en les xarxes socials.•

<< ...si li preguntem a una persona major d’edat, que és un “ Pen-drive“, no sap

ni coneix>>

16


El llenguatge dels mòbilsJosé Luís Bartolomé

Un dels debats sociològics que s'han viscut amb més dramatisme a la primera dècada del nou segle ha estat el de l'impacte dels telèfons mòbils. Aquest artefacte minúscul (en què és concentrava tota la tecnologia punta anterior que va fer possible l'arribada de l'home a la lluna) ha canviat les maneres de relacionar-nos, també els nostres codis de conducta cívica, fins i tot ha esdevingut un símbol d'ostentació comparable al dels cotxes abans: tenir un blackberry o un iphone 4 és com presumir de BMW o un Audi. El mòbil s'ha convertit en un estri multifuncional, un gadget de politonies que ens permet dialogar, fer enregistraments audiovisuals, escoltar música, fer fotos, mirar pel·lícules, llegir llibres, despertar-nos als matins amb melosa sintonia...

El mòbil és sobretot una eina de comuni-cació, que s'ha mostrat molt fèrtil en els moments crítics de solitud i alienació que han caracteritzat la vida moderna. Ara garlem més, encara que sigui per bajanades insubstancials, no correm el risc que ens prenguin per folls al tren o al carrer, però suspenem en comunicació real, en el “face to face” de l'entorn domèstic veïnal. Una dada: un adolescent occidental parla amb els amics (via mòbil) unes dotze hores a la setmana, amb els seus pares uns vint minuts.

El debat sociològic inclou l'assumpte de l'abús del mòbil com a mitjà de transmissió escrita. La simplificació del llenguatge que comporten els SMS s'ha considerat verbicida, anihiladora de la bona escriptura, tret fonamental de la nostra identitat col·lectiva humana. Realment no hem exagerat un gra massa? O tenim raons poderoses per pensar que vivim una decadència cultural i una degeneració de l'idioma irrefrenables? Sempre hem mostrat un cert ludisme fatalista davant qualsevol canvi tecnològic. Recordeu la cançó de The Buggles “Video Killed the Radio Star”?. Paradoxalment la ràdio està més viva avui dia que el format de vídeo que la va inspirar. El llenguatge abreujat ha existit sempre (el Morse, el telegrama, la

taquigrafia, les abreviatures com, etc, etc).Que el gènere epistolar es perd perquè

l'escriptura s'està oralitzant és un fet inqüestionable. Abans podíem passar-nos hores per escriure una carta amb polidesa i condícia, i potser en rebíem una o dues com a molt en un mes. Ara som clients 24x7 d'una telefonia de butxaca que no respecta racons ni moments d'intimat. Els missatges volen respostes immediates, la qual cosa afavoreix l'acceptació de l'error, el predomini de la síntesi i la inclusió de signes (emoticones) que estalvien recursos sintàctico-narratius, per què no hem d'oblidar que no podem superar els 160 caràcters a la petita pantalla.

És curiós que els missatges curts varen néixer per afavorir una certa desinhibició entre els joves finlandesos, de natura molt tímida. El miracle

Imat

ge e

xtre

ta d

'inte

rnet

17


Nokia (“Connecting people”) va tenir emuladors de seguida i ja són nombrosos els dialectes que promouen la llibertat del consumidor en un mini-teclat (Samsung o Apple, entre d'altres). El grafisme del xat no deixa de ser una mena de jeroglífic, alternant l'ús de números, pictogrames i lletres soltes per representar paraules enteres. Es tendeix a eliminar les vocals (com als ideogrames xinesos) i els sons no significatius; no hi ha puntuació, accents ni majúscules. Els textos del mòbil s'escriuen amb rapidesa però la lectura d'un estil personalitzat pot resultar lenta i feixuga; el significat de vegades es dedueix pel context.

Els joves són els principals usuaris d'aquest llenguatge. Molts educadors han blasmat la descurança que provoca en el procés de la lector-escriptura. Els arguments que els joves s'acostumen a escriure malament, dubten de la norma i empobreixen el discurs, i que el lliberti-natge dels SMS suposa un retrocés en la lectura no han quedat prou demostrats. Els minsos resul-tats de les proves de selectivitat (quan els joves tenen més ben assimilada la llengua) no han da-vallat en les matèries d'idioma al llarg d'aquesta darrera dècada. El llenguatge del mòbil no deixa de ser un canvi de registre: si no domines la nor-ma estàndard no en pots crear una d'informal. Pel que fa a la pobresa de llenguatge, té molt a veure la relació entre pars (emissor-receptor) que mantenen els joves.

Com acabar amb la intromissió del dialecte del mòbil en les situacions formals de l'aula (redac-cions, exàmens...)? S'ha de suspendre un alumne que escriu “xq” en comptes de “perquè”? I si es-criu “Mikel marti i pol”? Hi ha hagut polèmiques a dojo al respecte en molts països i no s'ha trobat un consens. Jo he acabat adoptant una relativa

actitud condescendent envers aquesta matèria.Ara faig classe a adults, molts d'ells amb

estudis superiors i que no varen viure la “bogeria” del mòbil a les seves edats tendres. Doncs bé, en situacions relaxades poden fer gairebé tantes faltes allunyades de l'ortografia de rigor sobre un full de paper com els joves d'ara amb la joguina del mòbil. La llengua oral i/o escrita són com un jardí que s'ha de regar regularment, altrament es panseix. De què serveix tenir un bon cotxe si no fa quilòmetres o aprendre una gramàtica si no la practiques? Els joves troben “divertimento” en els Ferraris de l'escriptura ràpida de les seves xarxes socials (incloent l'omnipresent Facebook); doncs, molt bé, que escriguin ad libitum, que ja els corregirà la vida professional futura o les proves acadèmiques pertinents. Un de cada tres joves del país reconeix que no llegeix absolutament res fora l'escola. Els criticarem amb histèria quan la moda japonesa dels keitai shousetsu (novel·les llegides amb mòbil i redactades amb els patrons digitals del mòbil o de l'ordinador) arreli a casa nostra? No resultaria més savi estimular la lectura de qualsevol gènere i format literari?

Ara per ara això sembla una reflexió ingènua. La generació “fast forward” és implacable: “xate-jar” és un verb obsolet que cal substituir per “tuitejar”*. La comunicació verbal dels humans involuciona (evoluciona?) cap a un estadi on la nostra prosòdia tindrà un timbre musical d'ocells. Un món feliç, sens dubte, si s'interpreta en un tempo “allegro” o “vivace” i no l'envaeix una pla-ga de cucs mentiders.•

Facebook, Twitter, Tuenti.... les 3 xarxes socials més utilitzades.

*”twitter” en anglès vol dir piular o també parlar nerviosament.

18

<< Més errors en la comunicació interpersonal són la crítica, la imposició

d’idees, les amenaces, l’excés de moralització...>>


La comunicació interpersonal

L’èxit de la nostra vida depèn en gran part de la manera com ens relacionem amb els altres. La base d’aquestes relacions és la comunicació. L’home és un ésser social per naturalesa, no viu sol i per tant és impossible no comunicar-se.

És sabut que els nadons en els primers me-sos de vida es comuniquen amb el seu entorn sense paraules, utilitzant un llenguatge gestual. Mitjançant sorolls i senyals diversos aprenen a expressar uns estats, unes emocions, unes ne-cessitats, que tenen una resposta de l’exterior. Progressivament aquest llen-guatge no-verbal serà substi-tuït per la paraula, facilitant el desenvolupament social i esdevenint l’eina principal de comunicació per la resta de la seva vida.

Primer serà dins l’àmbit familiar, pares, germans, després amb els amics i companys d’estudis, de treball, amb la parella... amb tots existirà un intercanvi de formes de pensar, sentir, un donar i rebre informació constant que permetrà l’aprenentatge i el desenvolupament personal, l’essència de l'ésser humà.

En els missatges que emetem hi ha quelcom més que les paraules. Els moviments dels bra-ços i de les mans, la postura del cos, la mirada, els gestos de la cara, el somriure, els silencis que els acompanyen, són signes de comuni-cació, parlen també per ells mateixos. Un to de veu amable, sarcàstic o amenaçador tradueix un estat emocional de l’emissor, corroborant o no el que vol transmetre. Per això és tan important aprendre a comunicar-nos correctament tenint cura de les paraules i dels aspectes gestuals sense oblidar la intenció de la comunicació.

La bona comunicació porta bones re-

lacions. Parlar clar i senzill, mirar als ulls, con-ciliar paraules i gesticulació, escoltar, intentar comprendre els pensaments o sentiments de l’altre, procurar una aproximació empàtica cap a l’interlocutor, aconseguirà una comunicació més exitosa, més acceptable, més resolutiva.

Un dels factors que bloquegen la comuni-cació interpersonal és la tendència a “jutjar”, sota el punt de vista propi, les afirmacions de l’altre, de vegades per por que ens canviïn les nostres idees. La comunicació és un cercle, el que diem

o fem influeix en els altres i el que fan o diuen els altres ens influeix a nosaltres.

Un altre factor pertor-bador és la “incoherència”. Quan una persona no diu o no fa exactament el que pensa o el que sent. Està enganyant, mentint, per una necessitat d’autodefensa o per conservar una falsa apa-

rença. Aquest, en conseqüència, escolta menys, no capta el missatge de l’altre i aquí comença el principi de la incomprensió.

Més errors en la comunicació interpersonal són la crítica, la imposició d’idees, les amenaces, l’excés de moralització, la ridiculització, els interrogatoris, els insults i menyspreus.

Els principis que regeixen la comunicació han de ser el diàleg: saber escoltar, comunicar els sentiments i sobretot no perdre el respecte. Les bones relacions es mantenen si sabem es-coltar; dir a temps el que sentim, deixar clar el que ens molesta; no jutjar si no es té prou co-neixement de la persona. Si sempre procurem valorar les persones del nostre costat, posar-nos en el seu lloc, pensar com es senten, ajudarem la bona comunicació interpersonal i millorarem la convivència.•

Adriana Coromina Pujol

19


<<DÉU S’HA FET CONÈIXER A JUDÀ>>(SALM 76,2)

El salmista manifesta admirat que <<Déu s’ha fet conèixer a Judà>> (Salm 76,2). En re-alitat aquesta és la convicció de fe nuclear: Déu s’ha volgut comunicar amb la humanitat i el poble d’Israel i la primera Església han estat capaços de formular amb un poder incomparable aquesta convicció de fe que esdevé la clau hermenèutica de la comprensió de fe de la vida, la història i el cosmos que les Sagrades Escriptures revelen.

El credo de Nicea-Constantinoble procla-ma la fe en l’Esperit Sant <<qui locutus est per prophetas>>, <<que ha parlat per boca dels pro-

fetes>> l’Esperit, persona i poder de Déu, actua en el camp del logos, la paraula, que és el mitjà per excel·lència de la comunicació.

La <<paraula de Déu>>, en la Bíblia hebrea és una paraula sobre Déu i una paraula de Déu. Es tracta d’una realitat a través de la qual Déu es desvela i es revela. La paraula és un mitjà de comunicació diví: una trobada verbal entre Déu i persones a traves de la qual la voluntat divina esdevé operativa en les persones que l’escolten. Aquesta paraula es presenta introduïda per fórmules precises: <<Escolteu la

Joan FerrerDegà de la facultat de Lletres de la Universitat de GrionaProfessor de Sagrada Escriptura a l’institut Superior de Ciències religioses de Girona

20

altres – l’experiència de la salvació de l’Èxode: <<Aquell dia donaràs al teu fill aquesta expli-cació: “Això recorda el que el Senyor va fer per mi quan vaig sortir d’Egipte”>> (Èxode 13:8) El record de la salvació és convertit en lloança en el salm: <<El que vam sentir i aprendre, el que els pares ens van contar, no ho amagarem als nostes fills, i ells ho contaran als qui vindran: són les gestes glorioses del Senyor, el seu poder i els seus prodigis (Salm 78:3-4)

Aquesta paraula és posada per escrit per-què pugui ser objecte de pregària i meditació (Feliç l’home que […] estima de cor la Llei del Senyor, la repassa de nit i de dia>> Salm1:1-2) i d’autoritat enmig de la comunitat del poble de Déu (<<No afegiu res als manaments que jo us dono, ni en tragueu res: guardeu tot allò que jo us prescric de part del Senyor, el vostre Déu>> Deutoronomi 4:2).

La paraula es manifesta també com a profundament vulnerable pel fet que és una realitat que sols té sentit ple en un context dialogal, on la llibertat del qui parla es troba en relació amb la llibertat de qui escolta. Maria de Natzaret és un testimoni crucial d’escolta i acolliment de la paraula: <<Maria va dir: “Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”>> (Evangeli segons Lluc 1:38).•


paraula del Senyor>> (Isaïes 1,10); <<El Senyor em va tornar a comunicar la seva paraula. Em digué>> (Jeremies 1:13); <<Això diu el Senyor de l’univers>> (Jeremies 51:58). La paraula es pot percebre per mitjans diversos: somnis, visions, veus que provenen del cel, trobades amb estrangers, mots que el pensament humà formula escoltats en el cor o en la intel·ligència...

La metàfora que empra la Bíblia és realment molt agosarada: significa que la persona huma-na és capaç – en la seva radical inadequació al misteri de Déu – de percebre l’infinit de Déu a través de paraules plenament humanes, que ne-cessàriament portaran la marca feble i limitada de la condició humana.

El noi Samuel es pensa que la paraula que escolta és la del sacerdot Elí (Primer llibre de Samuel 3) i els profetes de mentida diuen que l’han escoltada (Jeremies28:2). Amb tot, en la fe de les Sagrades Escriptures, hi ha paraules que tenen convicció i pretensió de ser veritables paraules de Déu i de marcar la fe i la vida de les persones i les comunitats que les reben.

Aquesta paraula expressa la voluntat de Déu per la salvació de la comunitat. La paraula, com a reflex de la voluntat salvífica de Déu diu la veri-tat sobre el món: << Tu, Senyor, Déu sobirà, ets realment Déu, i les teves paraules són veritat>> (Segon llibre de Samuel 7:28). Es tracta d’una paraula que té la convicció de ser donadora de vida: << No són paraules buides, són la nostra vida; gràcies a elles viureu molts anys en el país que posseireu, un cop passat el Jordà>> (Deu-teronomi 32:47). Es tracta d’una paraula que té d’estendre a la pròpia vida – i a la vida dels

El teu anunci aquíper només 75€ [email protected]ó:

I un anunci en un número, 25 €; i mig any (2 números), 40 €. Què esperes? Anuncia't a l'Alimara.

21

Digui, l’escoltoper Eduard Arbós i Eceiza

JOSEP SANTANDREU i PERALBA

Per parlar de comunicacions a la Garrotxa ens posem en contacte amb l'enginyer de camins, Josep Santandreu, segurament una de les persones que té més informació i major coneixement del tema a la nostra comarca.

QUINES ACTIVITATS PROFESSIONALS ESTÀ REALITZANT ACTUALMENT?

Sóc el president del grup ETS, que és un grup format per un conjunt d'empreses dedicades a l'enginyeria civil, infraestructures, mediambient i concessions administratives.

A la Garrotxa d’aquest nostre grup hi ha Equip Tècnic Santandreu, s.a, empresa que ha treballat al tram Olot- Besalú amb el túnel de Castellfollit per al ministeri de "Fomento" i al túnel de Bracons per a la Generalitat.

També hi ha en aquest grup el conjunt d'empreses que tenen la concessió de la recollida d'escombraries de la Garrotxa, l'explotació de l'abocador de Beuda i ara (aquesta setmana) li han encarregat la recollida i neteja viària del municipi d’Olot.

Foto

grafi

a: J

uli

22

Digui, l’escolto

També sóc el president de l'àrea de territori de la Cambra de Comerç de Girona, membre del seu comitè executiu i membre de la comissió d'infraestructures del consell de Cambra de Cata-lunya.

QUINS ESTUDIS HA REALITZAT?

Sóc enginyer de camins, canals i ports de la promoció del 1980, la meva primera feina el 1981 va ser com a tècnic de la Mancomunitat intermu-nicipal de la Garrotxa i ja fa 30 anys que visc a Olot (vaig venir del Berguedà).

ELS TÚNELS DE BRACONS, HAN TINGUT L'IMPACTE PREVIST?

Jo crec que és evident que ha tingut l'impacte positiu previst, i en canvi no s'han produït els im-pactes negatius que auguraven alguns.

Tot i que encara no hi poden passar cami-ons que no tinguin origen-destí a les comarques que uneix, ha dinamitzat l'hostaleria, el comerç, ens ha acostat a Barcelona, ens permet treballar a les comarques veïnes i és una llàstima que no l'haguéssim tingut 10 anys abans.

A DOS ANYS DE LA INAUGURACIÓ DELS TÚNELS, EL FI HA JUSTIFICAT ELS MITJANS?

Estic convençut que sí, l'obra s'ha fet bé amb un nivell de qualitat que gairebé no té cap altra infraestructura de Catalunya i tot i que s’ha de completar amb les variants de Les Preses i Olot, no ha tingut els efectes perniciosos, ni urbanístics ni medio-ambientals que els seus detractors pre-veien.

ON HA QUEDAT EL PROJECTE D’EIX TRANS-VERSAL FERROVIARI?

Aquest era un projecte que va promoure la Generalitat a la legislatura passada, dient que era un projecte a fer en els propers 20 o 30 anys.

inicialment havia d'unir Lleida amb la Jonquera passant per Olot, més tard l'itinerari proposat era d'un Lleida - Manresa - Vic - Aeroport de Girona.

L'Ajuntament d'Olot ens va encarregar a un grup de tècnics un estudi, les conclusions del qual van ser que era possible i estudiable el tram Vic- Olot-Besalú-Figueres.

La Generalitat ho ha descartat inicialment, si bé és un projecte de futur per d'aquí a uns anys.

i donada la conjuntura econòmica actual, jo crec que encara es podrà replantejar.

LA GARROTXA TORNARÀ A VEURE EL TREN O DEFINITIVAMENT S´HA PERDUT?

És un projecte a llarg termini, però jo espero que sí.

EN QUIN ESTADI ESTAN LES VARIANTS D’OLOT I LES PRESES?

Per qüestions administratives, els projectes estan dividits en 3 trams: La Variant de Les Preses, la Variant d'Olot fins a la zona de l'Hostal del Sol, que depenen de la Generalitat, i un darrer tram que va d'on acaba la Generalitat fins a la carretera de La Canya, que depèn de l'Estat.

Pel que fa al tram d'Olot, s'està redactant el projecte constructiu i l'estudi d'impacte ambiental i per a Les Preses encara s'estan fent els estudis informatius per elegir la millor alternativa.

LA VARIANT DE LES PRESES PER LA PLANA? AMB UN TÚNEL PEL BOSC DE TOSCA? SO-TERRADA?

Fa molts anys que s'estudien diferents al-ternatives, si em pregunten quina crec que és l'alternativa més probable, jo donaria una resposta segurament molt provocativa.

Donades les circumstàncies econòmiques en què es troba el Govern, jo crec que no només a Les Preses, sinó a tot Catalunya les obres que es faran en els propers 10 anys seran força més modestes i s'evitaran al màxim grans túnels, grans viaductes, trams soterrats i per tant, jo crec que probablement la variant de Les Preses serà una carretera molt més convencional que la majoria

23

Digui, l’escolto

d'alternatives que s'han estudiat fins ara.

ÉS LA GARROTXA UNA COMARCA AÏLLADA, PEL QUE FA AL MOVIMENT DE LES NOSTRES MERCADERIES?

Ja no, amb els túnels de Bracons i Bianya i amb el desdoblament fins a Girona (el tram Besalú - Banyoles ja està en vies de desdoblament), aquesta situació d'aïllament ja s'ha trencat.

Cal tenir en compte que fins fa molt poc, Olot era la capital de comarca més gran de Catalunya

que no tenia tren, i a la vegada tam-bé, la capital de comarca més gran on no es podia accedir per cap car-retera desdoblada.

EN QUINS PROJECTES ESTA TREBALLANT ACTUALMENT?

Estem treballant a diferents països des de fa més de 20 anys (Països d'Europa Central i de l'Est, Països de l'Àsia Central i Països llatinoamericans), el projecte més emblemàtic que estem treballant ara és el d'unes obres de renovació i ampliació de 5 aeroports al Perú.

OLOT ÉS ATRACTIU PER A LA INSTAL·LACIÓ DE NOVES EM-PRESES?

Actualment és molt difícil ésser atractiu, perquè de noves empreses se n'instal·len molt poques.

De tota manera crec que Olot i la Garrotxa tenen potencials atractius que permeten no quedar despenjats quan vingui una època de creixement i noves implantacions empresarials.

HI HA PROU SÒL INDUSTRIAL PER AL FUTUR?

Amb les darreres actuacions a la Garrotxa ja hi ha suficient oferta,

al Municipi d'Olot s'ha aprofitat gairebé tot el sòl disponible, si bé encara podria quedar una zona per on passarà la Variant d'Olot.

LA GARROTXA ÉS UNA COMARCA TEC-NOLÒGICAMENT AVANÇADA?

Al mig d'empreses de baixa i mitjana tecno-logia, a la comarca hi ha sectors i empreses molt avançats.

Per altra banda cal millorar algunes infraes-

24

tructures tecnològiques de telecomunicacions per facilitar la implantació i creixement d'aquestes em-preses.

SI FOS ALCALDE QUÈ PRIORITZARIA EN EL TEMA DE LES COMUNICACIONS?

La Variant d'Olot, de 2 +2, i promovent que s'iniciï l'execució dins d'aquesta legislatura de la Generalitat.

VOSTÈ QUE TREBALLA PER A L'ESTRANGER, QUIN ÉS EL PAÍS QUE AL SEU PARER ESTA FENT MILLOR ELS DEURES?

La crisi ha estat generalitzada i molt dura a tot el món.

Cada país té circumstàncies diferents i quan penses que un se'n surt més bé que els altres, li ve una recaiguda.

Jo crec que hem d'esperar un temps per veure quins han tingut millors estratègies en funció dels resultats.

A CURT TERMINI ES VISUALITZA UNA SOR-TIDA A L’ECONOMIA QUE PUGUI REVIFAR EL MERCAT DE TREBALL?

La Garrotxa no és una de les comarques més amenaçades de tenir un prolongat període de desocupació, comparant-ho amb altres co-marques catalanes.

De tota manera, però, crec que a curt termini no revifarà encara.

Digui, l’escolto

c. Eugeni d’Ors, 17 - 17176Sant Esteve d’en Bas - Girona

972 69 00 20 - 616 69 65 67www.ernestcomas.cat

També comprem antiguitats i buidem pisos sencers.

ANTIGUITATSERNEST COMAS

Bé, penso que el Sr. Santandreu ens ha fet una diagnosi atrevida, sincera i moderadament op-timista del present i futur de les nostres comu-nicacions, amb paraules clares i entenedores. Li agraïm sincerament el temps que ens ha dedicat.

Moltes gràcies.•

25

ELS JOVES I LES NOVES

FORMES DE COMUNICACIÓ

Som l'anomenada generació 2.0. Gairebé vam néixer amb l'Internet sota al braç, jo per

exemple recordo com poc a poc l'Internet i l'ordinador es van anar convertint en un pro-

ducte que era a totes les cases com si fos un electrodomèstic.

Aquest fet ha canviat molt les nostres vides i costums però per als joves que hem nas-

cut amb això són molt normals els conceptes wifi, USB, firewire, xarxes socials... Els mòbils

amb Internet, Blackberrys, portàtils a les escoles, ... Tot això comporta unes conseqüències

i sobretot a aquest col·lectiu de la població:

El consumisme desmesurat és una d'elles ja que aparells com els mp3 no estan fets per

ser reparats sinó perquè quan es facin malbé el consumidor se'n compri un de nou i millor.

Si no s'ha trencat en el temps amb què ha sortit un mp3 nou segurament el consumidor se'l

comprarà perquè podrà fer moltes més coses que amb el que tenia abans. El mateix passa

amb els mòbils, el mateix internet, ...

Una altra seria les relacions mitjançant les xarxes socials. Per una banda té coses posi-

tives: estàs al corrent del que fan els teus amics encara que no els vegis, pots parlar amb

ells compartir fotos, vídeos,... També podem conèixer gent nova com per exemple amics

dels nostres amics. D'altra banda la frivolitat dels xats pot crear malentesos, hi ha gent que

si no vigila amb la seva privacitat i explica massa coses al seu perfil es pot exposar que la

gent sàpiga massa sobre ell... en definitiva que es poden crear problemes tot i que no és

freqüent.

Els videojocs són un altre punt a tenir en compte; per exemple, jo vaig començar a jugar

amb videojocs entre els quatre i el cinc anys i no crec que m'hagin fet precisament molt de

mal, al revés. Gràcies a jugar online amb un diccionari al costat i el meu pare ajudant-me

una mica, vaig aprendre anglès de forma autodidacta. Els videojocs acostumen a estar

plagats de reptes intel·lectuals i d'habilitat, cosa que crec que ajuda a desenvolupar el cer-

vell. Tot això sempre tenint en compte de no estar-hi gaire estona i no deixar mai de jugar

al carrer per evitar la frivolitat i individualitat i la no inclusió de, per exemple, un nen que es

podria "tencar en una bombolla". La veritat és que un dels pitjors perills de jugar a videojocs

online són les adiccions a aquests.

En definitiva, les conseqüències que ocasionen les noves tecnologies en la vida dels

joves, poden ser bones o dolentes; simplement, tot depèn de com les fem servir.

Està a les nostres mans educar les pròximes generacions perquè aprofitin el privilegi

de tenir les tecnologies que tenim d'una forma òptima.•

Marçal Lleixà

26

Biografia

EL CARRERUn dels carrers més nous

d’Olot és, precisament, el que porta el nom del nostre biografiat, Josep M. Capdevila i Balançó.

Aquest carrer es troba situat a l’esquerra de la carretera de la Canya, el primer després de La rodona.

La data d’aprovació en el nomenclàtor de la ciutat és el 24 d’octubre de 2002.

LA PERSONA

Josep M.Capdevila i Balançó va néixer a Olot el 14 de juny de 1892 i era fill de Vicenç i Teresa. Va cursar els estudis de Batxillerat a l’Escola Pia olotina i després Dret a la Universitat de Barcelona, a on s’havia traslladat amb la seva família. També estudià filosofia, matemàtiques, política, i fou crític d’art i literari, sobretot de poesia.

Es casà amb M. Carme Muntaner i Serra, la qual va morir molt jove.

Exiliat, el 1939, a Colòmbia, va viure un parell d’anys a Popayan, on fou professor de la universitat i, durant més de vint anys, exercí també de professor al Liceu de Benalcázar de Cali.

El 1965, en tornar de l’exili, i per motius de salut, fixà la seva residència a la clínica “Salus Infirmorum” de Banyoles on morí el 3 de gener de 1972.

L’OBRAJosep M. Capdevila havia

publicat molts treballs a la premsa: Els Amics d’Europa, publicació catalana, impresa a Olot i servida, a tall de fulletó, per Vida Olotina, La Comarca, Seny, Miscel·lània Tomista, Paraula Cristiana, El Matí, revista de Catalunya, entre d’altres.

Pel que fa a llibres publicà Poetes i crítics (1925), Les cent millors poesies de la llengua catalana (1925), Amics i terra amiga (1932), En el llindar de la filosofia (1960), Eugeni d’Ors, etapa barcelonina (1965), Estudis i lectures (1965), Del retorn a casa (1971).

També va traduir Crítica de la Divina Comedia de F. de Sanctis i La cortesia cristiana, de Sant Francesc de Sales.

Fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia (1923). El 1925 va dirigir la revista La Paraula Cristiana i el 1929 fundà el diari catòlic El Matí, del qual fou director fins al 1934, quan fou expulsat en una maniobra del bisbat de Barcelona, per considerar-lo excessivament progressista. El mateix 1934 fundà amb Joan rebull i ignasi Mallol el Taller-Escola d’Art de Tarragona.

intentà renovar la tradició de

l’Escola tomista de Barcelona i connectà els sectors catòlics amb les noves idees de la democràcia cristiana europea, però fracassà pel seu progressisme, per la seva defensa del sindicalisme i per negar-se a secundar la situació violenta de l’època.

Es pot considerar el pensador més original de la democràcia cristiana a Catalunya.

El 6 de febrer de 1928 donà a Olot, a “Atenea”, una conferència sobre “L’idealisme literari”, el resum del qual va publicar-se a revista d’Olot, núm 26, febrer 1928.

reproduïm a continuació la presentació que va fer d’ell Joan de Garganta.

PRESENTACIÓ DE JOSEP M. CAPDEVILA, LA NIT DEL 6 DE FEBRER A ATENEA. (Orfeó Popular Olotí)

Senyors: Quatre paraules només, per recordar-vos les característiques del conferenciant que ens honora, avui, amb la seva vinguda.

El prestigi de Josep M. Capdevila, dins del nostre món intel·lectual i artístic, és un dels més sòlids i merescuts, i recolza principalment sobre dues activitats importantíssimes: la de

JOSEP M. CAPDEVILA I BALANÇÓPilar riera i Prat Joan de Garganta

27

teòric de l’Estètica i la de crític literari.

Dintre de la renaixença de l’estètica tomista, que és quasi un infantament, en Capdevila representa ja una valor; n'hi ha prou amb fer memòria dels sens estudis a Xenia Thomística, a l’Anuari de la Societat Catalana de Filosofia, a la Parada Cristiana, a la Veu de Catalunya, etc.

Però la seva obra crítica és encara superior. En pocs anys en Josep M Capdevila, s'és col·locat a una tal altura com a crític literari, que únicament el mestre rubió i Lluch i en Manuel de Montoliu li poden ésser comparats.

Alguns dels treballs del volum Poetes i crítics, els que tracten de Costa i Llobera i de Joan Alcover, per exemple, són obres mestres del gènere.

Més no s'atura aquí la seva tasca intel·lectual. recordem els seus estudis polítics, els seus treballs de crítica artística, i, sobretot, la seva aportació al moviment de cristianització del nostre poble, en forma de polèmiques i d’intervenció, sovint heroicament desinteressada, en l'endegament pràctic de les nostres publicacions catòliques.

i tot això unit a una vida exemplarment cristiana i a un caràcter tan noble, que el fa un dels raríssims homes als quals hom pot donar amb tota propietat el nom d'amic.

Aquest és en Capdevila, i aquesta és la meva tasca d'anit. Perdoneu si l'he allargada massa.

BIBLIOGRAFIA

Estudis i lectures. Josep M. Capdevila. Editorial Selecta. 1965

Del retorn a casa. Josep M. Capdevila. Editorial Pòrtic. 1971.

revista d’Olot. Núm. 26. Febrer de 1928

Història d’Olot. Joaquim Danés i Torras. Edicions Municipals. 2001

Biografia

28

Notes sobre...

Cloenda del VII Centenari del santuari del Mont - El dissabte 10 de setembre, el bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo, va presidir els actes de cloenda del Vii Centenari del santuari de la Mare de Déu del Mont, a l’Alta Garrotxa. A destacar que, per commemorar aquest centenari, ha estat inaugurada l’escultura «7 monjos», de l’artista olotina Duaita Prats (Tau), obra que evoca els monjos fundadors del santuari. A més, va ser reposada la corona a la imatge de la Mare de Déu i es va inaugurar la restauració de la reixa del san-tuari (s. XViii). També es va estrenar una sardana rela-tiva al centenari, escrita pel mestre Antoni Mas.

Reconeixement a l’advocat Lluís Armengol – Amb motiu del Dia de la Justícia Gratuïta i el Torn d’Ofici, el Col·legi d’Advocats de Girona va homenatjar l’olotí Lluís Armengol i Prat, que ha exercit des de 1963 l’esmentat servei i és, per tant, el més antic. Se li lliurà una placa en reconeixement a la seva dedicació i tre-ball, acte al qual assistí una bona representació de la cúria garrotxina.

Vint-i-cinc anys de «La botiga al carrer» – L’Associació de Comerciants d’Olot ha celebrat els vint-i-cinc anys d’existència de «La botiga al carrer», l’activitat, pionera a tot Catalunya, que posa cloenda a les temporades de rebaixes d’hivern (febrer) i d’estiu (agost). Es va dur a terme per primera vegada el 1987. Amb motiu de l’aniversari va ser a la ciutat Josep M. recasens, direc-tor general de Comerç de la Generalitat.

Han mort Maria Agustí i Joan Canal – A començament de juliol va morir a Barcelona la coneguda Maria Agustí i reixach, la qual a través de la Fundació Pere Simon havia desplegat durant una bona colla d’anys importants obres de mecenatge, que van fer possible l’edició d’un bon nombre de publicacions d’interès local i comarcal. D’altra banda, el popular Joan de Falgars, és a dir, Joan Canal i Soler, va morir l’agost. A l’activitat professional de ramader hi va afegir la de meteoròleg afeccionat, que li proporcionà una popularitat que es va estendre fins a més enllà de la Garrotxa. Posseïa la Medalla al Mèrit Agrari de la Generalitat.

Joan Espona, reelegit president del Consell Co-

marcal de la Garrotxa – Al començament de juliol es va constituir el nou Consell Comarcal de la Garrotxa, d’acord amb els resultats de les eleccions municipals del maig anterior. Joan Espona i Agustín, de CiU, al-calde de Sant Joan les Fonts, va ser reelegit president de l’ens comarcal. Es va comprometre a buscar diàleg i consens per tirar endavant i enfortir la Garrotxa.

El conseller Recoder a favor de la variant d’Olot amb quatre carrils – A finals de juliol visità Olot el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Lluís recoder. Es va reunir amb l’alcalde olotí i es van apropar posicions respecte a la variant d’Olot i la de les Preses, per a la connexió amb el túnel de Bracons. El conseller va trobar raonable la petició que la variant d’Olot tingués dos carrils per banda i es va comprome-tre a deixar el projecte enllestit en l’actual legislatura política.

Nou enfocament de la Diada Nacional de Catalu-nya – Després d’haver concentrat tots els actes a Olot durant unes quantes dècades, el Consell Comarcal de la Garrotxa, junt amb Òmnium Cultural, va decidir, el juliol, donar un nou enfocament a la celebració de la Diada Nacional de Catalunya. Per això es va mantenir l’acte institucional a Olot, al Casal Marià, però a tots els municipis de la comarca, l’11 de setembre, a les onze del matí, es va hissar la bandera catalana, que hi oneja ara durant tot l’any.

«Besalú Medieval» ha arribat a la tretzena edició – El primer cap de setmana de setembre es dugué a terme la tretzena edició de «Besalú Medieval», que omplí d’activitats i de visitants la vila. És un esporàdic retorn al passat que, com passa a altres celebracions similars que tenen lloc a Catalunya, continua atraient molta gent. Es van lliurar, a més, els Premis «Pont de plata».

Èxit de l’aquatló de Castellfollit de la Roca – El Swim-ming Cros de Castellfollit de la roca va aplegar, pel juliol, una vuitantena de participants, que van nedar i córrer. La prova esportiva ha arribat a la dotzena edició i l’èxit, tant d’organització com de participació, va ser indiscutible. •

l’actualitat garrotxinaJosep Murlà

29

Per subscriure’s a l’aliMara.

Es tracta simplement d’omplir la bulleta de domiciliació bancària (si no voleu retallar la revista, es pot fotocopiar) i enviar-nos-la. També, podeu fer el pagament en efectiu*.

Passatemps

Sopa de lletres

A C A M I N S M A IS H I A T E I O F EC A R R E T E R A LA L O S L I T S O LR I N T E R N E T OR E U D F E U L I TI A U T O P I S T AL C L I N O V I E SE S T W A R S T Y Q

Troba els 8 noms relacionats amb el tema d'aquest número.

Sudoku

(*) a: Parròquia de Sant Esteve d’Olot, Passeig d’en Blay, nº3 d’Olot o dipositar-la personalment a la bústia o enviant un email a [email protected]

Amics,

Us faig saber que desitjo fer el pagament de

la subscripció anual de l’ALIMARA a través del

compte que us indico.

Atentament,

Firma

TransferènciaEfectiu

13 € anuals

--

Nom i cognoms:

NIF:

Adreça: CP:

Població:

Telèfon:

Correu electrònic:

ENTITAT OFICINA CONTROL COMPTE O LLIBRETA

Butlleta de subscripció

-

Troba les 10 diferències

PalindromsUn palindrom és aquella paraula o frase que pot ser llegida tant de d'esquerra a dreta com de dreta a esquerra

A casa cal refer la casaca - A lloar a Déu, que darà olla.

30

Solucions

Dites

A la tardor, ni fred ni calor. A la tardor vi, castanyes i cargols amb banyes.

Per l’octubre podaràs, però l’alzina no tocaràs.Octubre bromós, hivern ruïnós.Tramuntana per Sant Miquel, octubre sec i serè.

Si al novembre trona, la collita és bona.Pel novembre, bones torrades, castanyes i bunyolades.Pel novembre festes grans: Sant Martí i Tots Sants.

Desembre arribat, posa’t set capes d’un plegat.Per Santa Llúcia un pas de puça.Desembre nevat, bon any pel blat.

Maria Dolors Figueres

(http://llapis.quellegeixes.cat/forum)

Anuncia’t a l’Alimara!Posa el teu anunci i el veuran centenars de lectors

[email protected]ó:

CAMINS - CARRETERA - INTERNET - AUTOPISTA - VIES - TELEFON - CARRIL - MORSE

ACAMINSMAISHIATEIOFECARRETERALALOSLITSOLRINTERNETOREUDFEULITIAUTOPISTALCLINOVIESESTWARSTYQ

Endevinalles

Quan cauen les fulles sequesi els arbres s'han despullati el sol va perdent la forçaque a l'estiu ens ha cremat,arribo jo, reposada,allà cap al tard plena d'or.No saps dir-me com em dic?Doncs jo, ja t'ho acabo de dir.

Tres vestits m'has de llevarabans d'arribar-me a la pell:el primer punxant-te els dits;el segon foc encenent,i el tercer que és la camisa,amb un punt me l'hauràs tret.

Porta el barret ben rodó,la casa vermella té,el busquen per la tardor,amb cistella i un bastó.

(La tardor) (La castanya) (El bolet)

Maria Dolors Figueres

31

L’acudit de la Pilarín

ww

w.it

iner

anni

a.ne

t

alimara nº 117 - "les comunicacions"

Documents