LAURA PUIG

MARIA CASTELLS

ALEIX JÁNDULA

MIREIA TASIAS

DATA: 19/2/15

1r ESO A

Ciències de la naturalesa, 2014-2015

1. Els porífers i els celenterats

2. Els cucs

3. Els mol·luscs

4. Els artòpodes

5. Els equinoderms

Els porífers són animals d’una organitazació molt senzilla, ja que no tenen ni òrgans ni

aparells. Els cos està perforat per porus, que es comuniquen per mitjà de canals. A

l’interior hi ha una cavitat atrial, que comunica amb l’exterior per un orifici anome-

nat òscul.

A quina característica del cos

d’una esponja fa referencia el

nom d’un porífer? Els

porus. En

què es diferencien un pòlip i una

medusa? En què s’assemblen?

És diferencien en que la medusa

es mou i el pòlip és queda fixat

al terra i s’assemblen que els dos

tenen tentacles.

25. En el dibuix següent es po-

den observar diversos porífers i

celenterats. a)

meduses, coralls i esponges.

b) meduses forma de: meduses.

Coralls dorma de: pòlips

Els celenterats són animals d’una organització molt senzilla, ja

que no tenen ni òrgans ni aparells. Presenten simetría radial,

tenen tentacles. L’obertura comunica amb la cavitat gastro-

vascular que funciona com un estómac. Els celenterats són

carnívors. Poden presentar dues formes:

Forma de pòlip: tenen forma de sac tubular com els coralls.

Forma de medusa: tenen forma de paraigua com les medu-

ses

Viuen fixos al

terra, tenen el

cos en forma

de sac. Fil-

tren l’aigua i

n’obtenen

l’oxigen i ali-

mentació. Te-

nen una gran

capacitat de

regeneració.

ESPONGES

1. ELS ANIMALS INVERTEBRATS

. ELS PO-

RÍFERS

MEDUSES

24.Copia el dibuix d’aquesta esponja i indica-hi per mitjà de

fletxes el recorregut que fa el corrent d’aigua des que hi entra

fins que en surt.

LAURA PUIG

2. ELS CUCS

El terme cuc inclou animals que tenen simetria bilateral, el cos tou i sense esquelet.

ELS PLASTIHELMINTS

Són els cuc més simples.

Tenen el cos pla, prim, tou, dividit en segments i sense òrgans de lo-

comoció.

Alguns són aquàtics o de medi humit, altres són paràsits.

No tenen ni aparell digestiu ni aparell respiratori.

Són hermafrodites (tenen òrgans masculins i femenins).

ELS NEMATODES

La triquina i els cucs intestinals són nematodes.

Tenen el cos cilíndric, tou, els extrems acaben en punta.

La majoria són de vida lliure, i habiten en amnients aquàtics i en am-

bients terrestres.

Alguns són paràsits i produeixen malalties els animals i a les plantes.

No tenen òrgans respiratoris.

ELS ANÈL·LIDS

· Tenen e cos tou, cilíndric i dividit en anells. Aquests

anells que es repeteixen s’anomenen metameria. Menys la sangonera, a la part inferior de cada anell tenen uns apèn-

dixs rígids molt petits, els quetes que contribueixen a la locomoció,

alguns com els cucs de terra, tenen un engruixament, el clitel, inter-

vé en la reproducció.

· Hi han espècies que són hermafrodites i altres que te-

nen els sexes separats.

3. Quines diferències hi ha entre els tres grups?

El grup dels platihelmints tene el cos pla i els nematodes el tenen cilíndric com els anèl·lids. Els platihel-

minds i els anèl·lids són hermafrodites i els nematodes no.

4. Busca en els conceptes clau el significat de platihelmint, anèl·lid. Platihel-

mint: Grup d’animals invertebrats, en forma de cuc, de cos pla i forma allargada. La majoria són

paràsits, com les tènies. Del grg, platýs: pla, i hélmis: cuc. Anèl·lid: Grup d’ani-

mals invertebrats que están recoberts d’un exoscalet i que tenen el cos segmentat i provït de potes

articolades, com l’escarbat, l’aranya o els cranc. Del greg, árrrthotm: articulat i podós: peu.

LAURA PUIG

Com són els mol·luscs?

3. ELS MOL·LUSCS

Tenen simetria bilateral

El seu cos tou es divideix en tres parts: cap, mas-

sa visceral i peu

Peu musculós que serveix per nedar, reptar o

excavar.

Tenen una membrana de que es diu mantell,

que normalment està a l’exterior en forma de

conquilla i els protegeix. Està formada per val-

ves. A vegades no tenen conquilla i a vegades

la tenen interior.

Com són les funcions dels mol·luscs?

Els aquàtics respiren per pulmons i els terrestres per

pulmons. Tenen una alimentació variada: poden ser

carnívors o hervívors.

N’hi ha que són hemafrodites i n’hi ha que tenen se-

xes diferents.

Poden tenir fecundació interna o exeterna i la majoria

són ovípars. Moltes espècies passen per la metamor-

fòsi.

Els mol·luscs es divideixen en 3 grups:

-Gasteròpodes Tenen un cap ben desenvolupat amb 4 tentacles (en els 2

més grans hi teten els ulls. Repten amb el seu peu musculòs. A la seva boca

tenen la rádula. Tots tenen conquilla menyse els llimacs.

-Bivalves Tots són aquàtics. Són els que tenen 2 valves i es tanquen per l’ac-

ció dels seus músculs potents. S’alimenten filtrant l’aigua, d’on retenen l’ali-

ment.

-Cefalòpodes: Tots són aquàtics. Els seus peus s’han transformat en tentacles.

La majoria no tenen conquilla. Respiren amb brànquies i són carnívors.

Grups de mol·luscs

Quines funcions té el peu dels mol·luscs? Serveix per nevar, reptar o excavar.

Quines són les parts principals dels peus del mol·lusc? El cap, la massa visceral i el peu.

Busca en els conceptes clau el significat d’aquests termes: gasteròpode, bivalve i cefalòpode. Gasterò-

pode: Grup de mol·luscs, la majoria amb conquilla en forma d’espiral i amb un peu ran a la part ventral

del cos que el permet reptar, com els cargols. Bivalve: Grup de mol·luscs que no presenten un cap dife-

renciat, i que tenen un peu aplanat en forma de destral i una conquilla amb dues valves o peces arti-

culades que encaixen una de l’altra. Cefalòpode: Grup de mol·luscs que tenen el cap envoltat de ten-

tacles i que generalment no tenen conquilla, com el pop.

A quin grup de mol·luscs pertanyen les ostres? Per què? Pertanyen als bivalves, perquè tenen dues clos-

ques

Gasteròpodes

Com per exemple el

cargol terrestre.

Bivalves

Com per exemple les

escopinyes.

Cefalòpodes

Com lper exemplea sí-

pia.

MARIA CASTELLS

Com és el cos dels artròpodes

4. ELS ARTRÒPODES

Tenen simetria bilateral

Tenen exosquelet fromat per peces articulades

Tenen apèndix articulats: potes, antenes, ales o pe-

ces bocals

Tenen el cos dividit en tres parts: cap, tòrax i abdo-

men. Si tenen el cap i el tòrax fusionat, són cefalotò-

rax.

Al cap tenen ulls, antenes i peces bocals.

Els òrgans dels sentits estan molt desenvolupats.

Els ulls poden ser simples o compostos.

Com són les funcions dels artròpodes

Tenen alimentació variada: carnívors, herbívors, carronyaires... Tenen sexes separats. Són ovípars i nor-

malment tenen fecundació interna. Alguns fan la metamorfosi.

Muden la pell, que vol dir que es desprenen de l’esquelet extern i en fan un de nou.

Es classifiquen en:

Insectes

Aràcnids

Crustacis

Miriàpodes

Els artròpodes es divideixen en les se-

güents parts: Antenes, ales, tòrax, cap i

abdomen.

Busca en els conceptes clau l’origen del terme artròpode. Artròpode: Grup d’animals invertebrats que

estan recoberts d’un exosquelet i es tenen el cos segmentat i protegit de potes articulades.

Quina funció té l’exosquelet dels artròpodes? Els protegeix del depredadors, evita la dessecació del cos,

cosa que els permet adaptar-se a tots els medis.

Per què els artròpodes han de mudar la coberta externa? Com s’anomena aquest procés? Perquè crei-

xen, aquest procés s’anomena muda.

Els artròpodes és el grup d’animals més nombrós. Actualment es coneixen més d’un milió d’espècies ar-

tròpodes.

Viuen en el medi terrestre, marí i d’aigua dola i presenten una gran varietat d’adaptacions a diferents

MARIA CASTELLS

Com són els insectes

Insectes

El tòrax presenta potes articulades i generalment ales. La

forma de les potes depèn del tipus de vida de l'insecte.

L'abdomen està segmentat i no té apèndixs.

La respiració es duu a terme per mitjà de tràquees, que s'o-

bren a l'exterior a través d'uns orificis petits situats sobretot a

l'abdomen.

Presenten sexes separats, i moltes vegades els mascles

sónmolt diferents de les femelles. Tenen fecundació interna i

són ovípars. De l'ou neix una larva que experimen-

ta metamorfosi, en la qual poden passar per una única fase

larvària o per dues fases.

Aparells bucals dels insectes

Boca maste-

gadora

(formiga)

Boca xucla-

dora

(papallona)

Boca maste-

gadora i

llepadora (abella)

Metamorfosi de la papallona monarca.

De cada ou que ha post la femella, neix

una larva, anomenada eruga. L'eruga,

després d'un període de creixement i

maduració, passa per una fase de nimfa,

en la qual s'embolcalla dins d'un capoll,, i

experimenta un seguit de canvis i al final

es converteix en una papallona.

Foto larva

Foto crisàlida

Foto insecte adult

13.– Per què creus que els insectes també s’anomenen hexapodes?

Perquè tenen un esquelet extern

13.-Com respiren els insectes?

Per pulmons

29.-Les fotografíes seguents són d’un anelid i d’una eruga?

A– eruga B-anel·lid

37.-Quins dels animals següents també es consideren insectes socials?

C)Xinxes, polls i puces

Boca picadu-

ra i xucladora

(mosquit)

ALEIX JÁNDULA

Els aràcnids

Una aranya, un escorpí i un àcar són aràcnids. Gairebé tots són terrestres i solen viure en zones seques i càlides.

Tenen el cos dividit en dues regions: el cefalotòrax i l'abdomen. Al cefalotòrax tenen dos-quelícers, que els serveixen per menjar, dos pedipalps, amb funció defensiva i tàctil, i quatre parells de potes.

Els crustacis

Un llamàntol, una gamba, una cabra i un percebe són

crustacis. Gairebé tots són marins, però també n'hi ha

d'aigua dolça, com el cranc de riu, i alguns que són

terrestres, com el porquet de Sant Antoni.

Tenen el cos dividit en el cap, el tòrax i l'abdomen, tot i

que en molts casos el cap i el tòrax estan units formant

el cefalotòrax.

Al cap hi tenen dos parells d'antenes, unes més llargues

que les altres, un parell d'ulls i mandíbules mastegado-

res. Al tòrax tenen, generalment, cinc parells de potes.

L'abdomen està segmentat.

Aranya

Crustaci

15.-Que son els quuelicers dels aracnids i qui-

na qualitat tenen.

Son com unes potes que serveixen per men-

jar

16.-Quina es la principal diferencia que hi ha

entre els centpeus i els milpeus.

Que el cent peus te un parell de potes i el

milpeus en te dos.

Els miriàpodes

Els centpeus, com l'escolopendra, i els milpeus són miriàpodes. Són ar-tròpodes terrestres que viuen en llocs foscos i humits.

Tenen el cos allargat i format pel cap i el tronc, amb un nombre variable de segments iguals. A cada segment poden tenir un parell de potes, com en el cas dels cent-peus, o dos parells de potes, com tenen els milpeus. Al cap tenen un parell d'antenes, ulls simples i una boca amb mandíbules mastegado-res.

mirapodes

ALEIX JÁNDULA

Com és el cos dels

7. Els equinoderms

Tenen simetria radial, tot i que en les larves és bilateral.

Tenen el cos de forma arrodonida .

Presenten un esquelet intern format per petites plaques situades sota la pell

i que poden estar lliure, articulades o, fins i tot, soldades entre si.

No tenen un cap diferencia, i la boca sol estar situada a la part inferior

del cos.

Com són les funcions dels

Els equinoderms es desplacen per mitjà d’un aparell exclusiu d’aquest grup

d’animals, l’aparell ambulacral.

Respiren a través de la pell, i fer-ho utilitzen l’aparell ambulacral.

Són animals carnívors, i s’alimenten, bàsicament, de petits crustacis i de

mol·luscs.

Normalment presenten sexes separats, algunes espècies hermafrodites.

Grups

Asteroïdeus. Es-

trelles de mar.

Equinoïdeus.

Garotes o eriçons

de mar.

Ofiuroïdeus. Fal-

ses estrelles.

Holoturioïdeus.

Cogombres de

mar.

Crinoïdeus. Clave-

llines o lliris de

mar.

MIREIA TASIAS

A fons

Himenòpters. Formigas, abelles, etc.

Tenen dos parells d’ales membra-

noses, tot i que alguns no en tenen.

L’aparell bucal està adaptat per

llepar, mossegar i xuclar líquids.

Viuen en societats organitzades.

Dípters. Mosques i mosquits.

Tenen un parell d’ales mem-

branoses.

Les posteriors estan reduïdes a

òrgans que mantenen l’equuili-

Coleòpters. Escarabats. Te-

nen dos parells d’ales. Les

anteriors són gruixudes, dures i

opaques, i les posteriors,

membranoses, i les tenen ple-

Dermàpters. Estisoretes. Tenen les

ales anteriors molt curtes i les pos-

teriors molt grosses i membrano-

ses, Pleguades pleguades sota

les primeres en estat de repòs.

L’aparell bucal és mastegador.

Ortòpters. Saltamartins i gri-

lls .Tenen dosparells d’ales, les

anteriors endurides i les poste-

riors pleguades sota les prime-

res. L’aparell bucal és maste-

Xinxes. Tenen dos parells

d’ales. Les anteriors tenen

una part engruixida i les pos-

teriors són membranoses. La

boca està adaptada per

perforar i per xuclar.

Lepidòpters. Papallones i ar-

nes. Tenen dos parells d’ales

membranoses amb escates.

L’aparell bucal és xuclador, i

està enrotllat en estat de

Odonats. Libèl·lules. Tenen dos

parells d’ales estretes, grosses i

membranoses. L’aparell bucal

és mastegador.

Sifonàpters. Puces. No tenen

ales. Les potes estan adepta-

des per fer salts. La boca és

xucladora i està adeptada per perforarla pell.

MIREIA TASIAS