L’habitatge és un dret.Treballem perquè ningú no es quedi al carrer!

Equip de Pastoral Obrera

Campanya per un habitatge digne

El relloguer, el barraquisme,

l’amuntegament, els habitatges en males condicions

tornen a ser l’únic camí

per a moltes persones.

De les famílies ateses pel Servei de Mediació d’Habitatge de Càritas en un any, el 70 % es troba en una situació d’atur, i el 37 % dels seus integrants són menors. Una situació que comporta sofriment, ansietat, desorien-tació i depressió amb pèrdua de l’autoestima.

La greu problemàtica que des de fa qua-tre anys estan vivint moltes famílies en re-lació a l’habitatge no ha vingut provocada per l’entrada en un procés inflacionista dels preus dels pisos, sinó per la caiguda dràstica d’ingressos: l’atur, retallades salarials, reduc-cions de jornada laboral; i per la insuficièn-cia de parcs públics o socials que ofereixin habitatges a preus assequibles i els ajustin de forma automàtica a les noves realitats socials.

Les ajudes en matèria d’habitatge de Càritas de Barcelona, Terrassa i Sant Feliu s’han tri-plicat entre els anys 2007 i 2011, passant de 500.000 euros a 1,5 milions d’euros, per fer front fonamentalment a pagaments de llo-guers, de quotes hipotecàries, de relloguers, de pensions, i, en definitiva, per evitar la pè-rdua de l’habitatge o d’un sostre de famílies en situació econòmica greu.

Moltes famílies amb infants són desnonades

Perdre l’habitatge és iniciar el camí de la marginació

M. C

abo

M. C

abo

Ja abans de la crisi, moltes persones vivien al carrer, sense feina, desarrelades, sovint malaltes i soles. Perdre l’habitatge pot ini-ciar un camí molt difícil de remuntar: el de la marginació.

Perquè tota persona ha de poder ser valo-rada, estimada, reconeguda, sentir-se útil; ha de poder accedir a una feina iviure amb autonomia.

Algunes realitats al nostre bisbat de Sant Fe-liu per a les persones sense llar:

• 7 pisos compartits (dos a Vilanova, dos a Vilafranca, un a Sant Climent, un al Prat, un a Viladecans),

• El Centre d’Acollida Abraham de Vila-franca.

Són realitats obertes a la col·laboració de tothom qui ho vulgui.

Càritas Diocesana de Barcelona va posar en marxa el setembre de 2011 un Servei de Mediació d’Habitatge. Durant el seu primer any de funcionament ha rebut demandes de 1260 famílies (unes 4.700 persones).

Davant d’aquesta realitat coneguda a través de la seva gestió diària, Càritas considera inajornable l’adopció de mesures legislatives i normatives en 4 eixos:

1. Segona oportunitat i reScat financer de leS famílieS.

Només destinant un 1,5% dels fons obtinguts pel FROB (Fons de Rescat d’Ordenció Ban-cària) a rebaixar el deute de les persones se salvarien dels desnonaments 30.000 famílies.

2. regulació i legiSlació urgent del tractament del Sobreendeutament de leS famílieS, preveient la obligatorietat de me-canismes de mediació i intermediació.

3. parc públic i Social d’habitatgeS de llo-guer, aprofitant la creació de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de Reestructuració Bancària (SAREB) per a la posada immediata en règim de lloguer social -gestionats per les administracions públiques o per entitats pri-vades sense ànim de lucre-, dels habitatges en mans de les entitats financeres, a preus màxims de 200 euros mensuals, i amb durades dels contractes d’un mínim de 10 anys.

4. moratòria immediata delS deSno-namentS (d’hipoteques i de lloguers) d’habitatges de primera residència mentre no s’hagin resolt tots els temes anteriors.

Algunes propostes Algunes respostesdes de Càritas

Els cristians ens hi sentim implicats

La joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa de l’home contemporani, sobretot els dels pobres i de tots els qui sofrei-xen, són també la joia i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels deixebles de Crist, i no hi ha res de veritablement humà que no trobi ressò en el seu cor. Gaudium et Spes, 1

Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l’aliment de cada dia, i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dóna allò que necessiten, de què serviran aquestes pa-raules? Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta (Jm 2, 15-17).

Dos textos ben bonics, que rememorem arran dels 50 anys del Concili, i que llegim en les nos-tres pregàries. Ben segur, ens ajudaran a trobar camins de solidaritat en els nostres pobles i ciu-tats. Juntament amb Càritas, però també amb altres entitats que treballen en aquest camp. De feina, n’hi ha molta i ben diversa:

• Col·laborar econòmicament amb alguna en-titat solidària.

• Dedicar temps a acompanyar persones sen-se llar des del voluntariat.

• Donar suport a les activitats de la Plataforma dels Afectats per la Hipoteca o semblants.

• Emprendre accions de sensibilització sobre el tema, en el nostre entorn comunitari, la-boral, familiar, escolar, associatiu, polític...

• Donar suport i difondre a les propostes del Servei de Mediació d’Habitatge de Càritas, especialment en el món polític.

• Treballar per la modificació de la Llei Hipo-tecària per tal que s’aconsegueixi la Dació en pagament, amb efectes retroactius.

• Fer-ne pregària.• Fer-ne revisió de vida.