fulldominical · 2019-10-24 · l’habitatge, motor elemental de la desigualtat l’habitatge és...

1

Els nostres germans musulmans

Pensant en el bé de la nostra convivència ciutadana i del diàleg interreligiós, els cristians que practicam la religió catòlica hem vist amb bons ulls que els germans musulmans tenguin la possibilitat d’estudiar la religió islàmica en els centres educatius de la nostra comunitat autònoma i de conèixer així de forma directa aquells elements culturals i testimonials que el fet religiós ofereix. De la mateixa manera que el Bisbat proposa els professors de Religió Catòlica, serà la Comissió Islàmica la qui proposarà els candidats per a impartir la Religió Islàmica, sempre d’acord amb els requisits que la llei d’educació preveu i exigeix a tot el professorat de les Illes.

De la mateixa manera que manifestam la nostra alegria que s’hagi obert aquest camp educatiu als germans musul-mans, seguint la legalitat vigent tant a l’Estat espanyol com a la nostra comunitat autònoma, creim que és una decisió que clarifica la postura que s’ha d’adoptar perquè, tant la voluntat dels qui ens governen com el tractament que es doni

al fet religiós en el món de l’ensenyament, reconegui que la dimensió religiosa –que no és de cap manera una qüestió privada– formi part del currículum educatiu i ajudi a la formació cultural dels ciutadans. Aquesta convicció expressa una autèntica laïcitat positiva que reconeix la religió com a element imprescindible de la nostra cultura.

Desconèixer el fet religiós és oblidar i negar la pròpia identitat, història, cultura i un conjunt d’elements que configuren el nostre ésser i el nostre viure. Entre nosaltres, doncs, serà bo que també els musulmans i els qui provenen d’altres àmbits culturals i religiosos coneguin allò que ens caracteritza i defineix la nostra terra —que des que conviuen entre nosaltres també és la seva—, i que hauran d’assumir i compartir en bé d’una millor convivència.

Atès que som i hem de ser ciutadans d’un mateix poble, els cristians de l’Església catòlica volem cooperar per a una convivència basada en el diàleg i la fraternitat humana, i, com a creients en un sol Déu, que és amor i misericòrdia, crear àmbits on –tant a nivell religiós com cultural– puguem compartir amb els musulmans respecte, inquietuds, pregària, ajuda social als més pobres, pactes de cooperació que aportin allò millor de cada religió que contribueixi a crear una societat basada en la igualtat, la justícia i la pau, juntament amb la pràctica del bé i l’exercici dels drets humans. Cada religió ho expressa culturalment, proposant una antropologia i una ètica basada en la dignitat de la persona humana i oferint els elements educatius que ho facin viable. En aquesta aventura, l’ensenyament és un mitjà que no podem descartar, ans al contrari, hem d’incloure i promocionar.

fulldominicalla revista cristiana de la diòcesi de mallorca

N. 43 - 27 d’octubre de 2019

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

2

Una Església que acull a tots (2) Oberts a totsMons. Lluc Riera Coll

La primera condició per ser l´Església que som, Cos de Crist, enviada al món per convidar a tots a entrar en el Regne de Déu, és ser acolli-dora de tothom. En la gràcia de la Paraula anunciada i dels sagraments celebrats. Però només podem acollir en nom de Crist si estam oberts, a la vegada, a la gent del nostre entorn i a les persones dels nostres ambients. Una obertura de cor. Una fina obertura de ment i de cor. Tot i tots ens interessen inicialment. Com a cristians, la gent ens interessa i ens preocupa. Desinteressadament. Formam part de la “ciutat” a on vivim, som cristians del “carrer”, encara que tenim clara conscièn-cia que també som “forasters” i “pelegrins”. Estam de pas. Assumim, doncs, ser alhora “insòlits” i una mica “estranys”, sense necessitat de mimetitzar-nos i confondre’ns amb l’ambient en el qual vivim. Ser “normals” i “diferents” a la vegada és el que ens permet estar oberts a tots. Amb una gran llibertat interior, sense avergonyir-nos ni dissi-mular ser seguidors i servidors de Jesucrist, amb humilitat i pobresa, sense pretensions de perfectes. Seria falsa una obertura de cor i de fet que dissimulàs la pròpia condició cristiana. No tenim por de mostrar la nostra “marca”, perquè no som nosaltres, és Crist. Oberts a tots els vents del món, oberts al Vent de l’Esperit. Tota la nostra vida personal com a cristians, les nostres parròquies i institucions, l’acció pastoral que portam entre mans, han d’estar amarades d’aquesta obertura espi-ritual. Som per als altres. Enviats. Una casa tancada, prest la humitat la podreix! Obrim, doncs, portes i finestres perquè s’oregi i la gent hi pugui entrar amb gust. L’Església, signe i instrument de la salvació de Déu en Crist, és un ca nostra sense portes ni finestres, capaç d’acollir a tots els qui tenen fam i set de viure i estimar, fam i set del Déu Amor, capaç d’acollir en nom de Crist tots els qui estan cansats i afeixugats i esperen que algú, l’Església, els convidi i aculli per a participar en el banquet del Regne. Per això, Déu ens fa la gràcia de ser lluminosos i transparents en Aquell que és la Llum del món. Que entri el Sol i es faci la claror!

En cristià, el que és sublim passa pel que és concret. Aquesta obertura ha de ser visible en les nostres esglésies, rectories i locals parroquials. Sobretot en les esglésies: que s’hi pugui entrar per pregar o per des-cansar; que algú, amb bona cara i somrient, pugui acollir el que arriba, si vol ser acollit. Sempre és important respectar l’anonimat. Crear un clima acollidor, de recolliment, amb una dolça penombra travessada per un raig de sol. Ara, per trobar-se amb el Misteri, res no ha d’en-lluernar, sinó invitar a entrar en el silenci en el qual Déu es fa sentir. Això ens obliga a no convertir les esglésies en museus ni en sales de concerts o conferències. En “sales polivalents”. Encara que hi hagi un bell patrimoni històric i artístic, perquè les esglésies han de ser i mos-trar-se com a llocs vius, terra sagrada on cal descalçar-se de vanitats. No són un passat per admirar, sinó el futur que es fa ja present en el misteri eucarístic que s’hi celebra i en la pregària incessant dels fidels. Per això, oberts a tots. Es poden visitar i estar-hi. En particular, els turistes hi són sempre benvinguts, però sense rompre el clima que les fa atraients. Tant de bo que poguessin ser acompanyats amb discreció per ajudar-los a entendre el que són les nostres esglésies! Testimonis esplèndids de la fe en l’art i del seu present en la vida de les comunitats cristianes. Quasi com si fos un primer anunci per a precatecúmens. I tot, gratuïtament. Que la bellesa silenciosa de les pedres evoquin la Bellesa incomprensible de la Trinitat Santíssima! Les esglésies aixe-cades per a Déu porten, en el seu misteri sublim, el flaire de la seva Presència. Si no són adulterades, les pedres també evangelitzen!

3


MÉS INFORMACIÓ: www.agenciabaleria.com

La sortida de la crisi econòmica i la-boral no ha ajudat a millorar la vida de molts de ciutadans de les Illes Balears. Així es desprèn del VIII Informe FOES-SA Balears 2018 que Càritas Regional ha presentat aquest matí a Palma. El se-cretari tècnic de la Fundació FOESSA, Raúl Flores, ha apuntat que l’exclusió social a les Illes s’ha enquistat donant pas a la denominada societat estancada. L’informe FOESSA a Balears assenyala que 1 de cada 5 persones pateix l’exclusió social a la nostra comunitat, un percentatge que en xifres es comptabilitza en 243.000 persones en situació d’exclusió, i dins aquest grup se situa un grup especialment vulnera-ble, la població en situació d’exclusió social severa que se situa en 98.000 persones. Són persones i llars sobre les quals recau la des-igualtat i precarietat en les seves diferents for-mes: habitatge insegur i inadequat, atur per-sistent, precarietat laboral extrema i la seva invisibilitat pels partits polítics. I dins aquest bloc, hi trobam 38.000 persones a les quals l’informe anomena com la societat expulsa-da, que únicament es preocupen de poder so-breviure dia a dia. L’informe també dona una bona notícia: la recuperació econòmica i de l’ocupació ha permès que 34.000 persones a Balears hagin abandonat el llindar màxim de l’exclusió. La societat integrada (aquella que no té dificultats per tenir una vida digna) ha millorat passant a representar un 43% de la població, però dins d’aquesta franja s’està produint una esquerda per la seva base: un grup de 211.000 persones que malgrat que estan a l’espai de la integració, es troben en una situació d’inseguretat, essent els primers a incorporar-se a l’espai d’exclusió si es pro-dueix una desacceleració econòmica.

Tot i així, la nostra comunitat autònoma és on més ha crescut la desigualtat entre po-bres i rics. Balears està entre les comunitats espanyoles i europees on hi ha més desigual-tat en termes de renda, i és que la renda mi-tjana a les Balears s’ha incrementat un 11% en els darrers 10 anys, però aquesta pujada només ha estat del 0,6% entre la població amb menys ingressos, essent aquest un dels resultats d’una sortida de la crisis basada en el creixement de l’ocupació de baixa qualitat.El 21,5% de la població balear viu situacions d’exclusió, dels quals el 8,7% pateix pobre-sa severa i el 12,8% pobresa moderada. En el còmput nacional, Balears és la tercera CCAA amb més exclusió, després de Canàries (29,1) i Extremadura (23,2). Tot i així, l’índex d’exclusió severa a les Balears és superior a la d’Extremadura. Segons l’informe, hi ha quatre factors fonamentals que marquen

el risc social a les Illes com són l’habitatge, el treball, el conflicte social i la salut. L’habitatge, motor elemental de la desigualtatL’habitatge és un factor clau de la desigualtat i les dinàmiques d’exclusió social a les Illes, tal com ha apuntat Raúl Flores a la presen-tació de l’informe. Un total de 85.000 per-sones viuen amb la incertesa de quedar-se sense llar, 120.000 persones viuen en habi-tatges inadequats, i una data més en aquest apartat és que un 14% de la població balear estàn al llindar de la pobresa severa després de descomptar despeses o deutes relacionats amb el pagament de l’habitatge i els sub-ministres. L’accés a un habitatge digne s’ha convertit en un dret inaccessible per a mol-tes famílies, que sofreixen la inseguretat i inadequació de la seva llar, i una influència notable sobre els recursos econòmics, l’estat de salut i els projectes vitals dels més joves. El treball, com a factor d’integració en l’àmbit laboral, la temporalitat dels contractes de fei-na a la nostra comunitat és un factor clau de la situació social, i és que els contractes de curta durada estan generant treballadors pobres i exclosos. La taxa de treballadors en pobresa severa s’eleva fins al 8,6% i el 19,6% dels tre-balladors estan en situació d’exclusió, per la qual cosa tenir una feina no garanteix sortir de la pobresa i l’exclusió. Una dada també signi-ficativa que apareix a l’estudi és que l’atur de llarga durada al 2018 arriba al 24% triplicant la xifra registrada el 2007.

El conflicte social, tercer factor de riscLes situacions de conflictes socials (conduc-tes anèmiques, addiccions, maltractaments, relacions veïnals i familiars deteriorades) afecten el 13,7% de la població balear, el 32,1% de la població en situació d’exclusió -el que suposa una afectació doble- i el 34,7% de la població en situació d’exclusió severa. En termes d’evolució, si es té en compte el conjunt de la població, la proporció de la po-blació afectada per situacions de conflictes socials ha augmentat considerablement en-tre 2013 i 2018, passant del 5,1% al 13,7%.

Raúl Flores ha apuntat que els dos indica-dors que registren un increment major en els darrers 5 anys, en aquest apartat, i que a la vegada són més elevats respecte de la realitat del conjunt d’Espanya, són: les relacions conflictives dins la mateixa llar (4.000 llars) i les addiccions (48.000 llars). Un altre indicador de l’apartat del conflicte social és que el 27,9% de la població assen-yala haver percebut algun tipus de discrimi-nació, el doble que a Espanya, sigui per raons de sexe (20%) o per raons d’ètnia (11%).

L’accés als serveis de salut, factor de desigualtatL’accés als recursos sanitaris bàsics que no cobreix la sanitat pública, segons que ha apuntat Raúl Flores, és també un altre indi-cador d’exclusió dins la societat balear, es-pecialment dins les persones que tenen una discapacitat, on l’exclusió social es duplica.La manca de recursos econòmics ha suposat que un 10% de la població balear hagi deixat de comprar medicines o hagi aturat un tracta-ment per aquesta manca d’ingressos, una rea-litat que també repercuteix a l’hora d’accedir a un tractament bucodental, on 1 de cada 4 persones no va al dentista. L’Informe FOES-SA també destaca que 4.000 persones en si-tuació de dependència i que necessiten ajuda d’una altra persona no en reben per manca de recursos econòmics.

Perfils sociodemogràfics de l’exclusió a BalearsLes llars que registren taxes d’exclusió més elevades són aquelles en les quals la perso-na sustentadora principal té menys de 30 anys (32%), sense estudis complets (29%), desocupada (80%) i el seu origen és d’algun país extracomunitari (47%), amb una llar amb menors (27%) especialment monoparental (37%) i de famílies nombroses. D’aquestes dades, Raúl Flores ha apuntat que es conso-lida la major exposició a l’exclusió de famí-lies amb infants, i ha recalcat que “la pobresa s’hereta, és una marca de transmissió interge-neracional, i si a la infantesa has tingut una situació de dificultat econòmica, la situació de risc d’exclusió se duplica a l’edat adulta”.

A més, la probabilitat d’estar a l’espai de l’exclusió és major per les persones de nacio-nalitat estrangera. Només el 21% de l’exclusió social a les Balears és de fora de la UE. Mol-tes persones estan instal·lades en la por davant una societat del descens i la pèrdua d’estatus. “És important i urgent establir una conversa cívica amb els que senten por cap a la im-migració, comprendre les seves raons, però explicar-los els significat de l’hospitalitat”, a remarcat el secretari tècnic de FOESSA.

Informe FOESSA a Balears: Càritas adverteix que 243.000 persones de les Illes Balears estan en una situació d’exclusió social, un 21,5% de la població totalBalears és la tercera CA amb més exclusió de tot el territori espanyol per darrere de Canàries i Extremadura.

4

Si voleu que les vostres activitats, celebracions, festivitats, fotografies o actes surtin en aquesta página, enviau

un correu electrònic a [email protected]


150 anys de presència de les franciscanes a BunyolaSe celebrà amb una missa d’acció de gràcies el passat 5 d’octubre.

Dia 5 d’octubre se celebrà la cloenda dels actes dels 150 anys de presència de les Franciscanes Filles de la Misericòr-dia a Bunyola, amb una missa d’acció de gràcies presidida pel bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull. Molts feligresos i religioses d’altres comunitats s’hi feren presents per feli-citar les franciscanes actualment residents al municipi amb un to familiar i d’agraïment. El 1869 arribaren les primeres monges franciscanes a Bunyola. D’ençà no han deixat de vi-sitar malalts i vellets i treballar per la parròquia, activitats que juntament amb la infermeria i l’ensenyament han duit a terme d’una manera o altra el centenar llarg de germanes franciscanes que han viscut a Bunyola durant els darrers 150 anys. Una exposició de fotos com a record, una conferència a càrrec de Pere Fullana i una xocolatada amb ensaïmades ompliren el programa de la celebració d’aquest aniversari.


Col·legis i associacions infantils trien Lluc per les seves sortides lúdiques i formativesLluc és el lloc de trobada de tots els mallorquins. També dels més petits per a les seves sortides lúdiques i formatives amb escoles o grups de temps lliure.

Així, el passat divendres 4 d’octubre pujà al santuari de Lluc el Col·legi Jesús Maria de Palma. Eren 600 alumnes acom-panyats dels seus professors des de 6è d’Educació Infantil fins a 4t d’ESO. Els de Secundària s’atreviren a pujar des de Caimari a Lluc a peu. Arribats al santuari, tots els alumnes visitaren la Mare de Déu per posar sota el seu mantell ma-ternal el curs escolar. A l’acolliment tingueren una pregària i foren acompanyats per l’Escolania de Blauets que cantaren la salve.

L’endemà va ser el torn de l’Agrupament Reina Constança de la parròquia de Santa Catalina Thomàs de Palma, qui passà passà el cap de setmana a Lluc per donar inici al curs. Acam-paren a la zona d’acampades juvenils i participaren en l’ofici de les 11 h de diumenge.


Confirmacions a Sant Pius XDe mans pel bisbe Sebastià.

Un bon grup de joves vinculats a la parròquia de Sant Pius X de Palma ha rebut el sagrament de la confirmació aquest mes.

El bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, hi presidí l’eucaristia en la qual participaren nombrosos fidels.


El Rosari de l’Aurora torna als carrers de PalmaEn aquest primer rosari es beneïren la nova creu i els dos nous fanals que acompanyaran les processons d’enguany.

El 5 d’octubre va tenir lloc el Rosari de l’Aurora que ha co-mençat ja a caminar pels carrers de Palma aquest mes. En aquest primer rosari es beneïren la nova creu i els dos nous fanals que acompanyaran les processons del Rosari de l’Au-rora durant el mes d’octubre d’enguany. Va tenir lloc a l’es-glésia dels pares Caputxins a càrrec del seu guardià, el P. Gil Parés.

5




Celebrada la I Diada Diaconal de MallorcaEn el dia de sant Francesc.

En la vigília de la festa de sant Francesc d’Assís, patró dels diaques, es va celebrar a Pina la primera Diada Diaconal de Mallorca. A la diada, que fou presidida pel bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull i Anglada, hi participaren els dia-ques, candidats al diaconat i les seves famílies. Mons. Sebas-tià aprofità l’avinentesa per presentar la seva carta pastoral que sortirà publicada pròximament. Una vegada celebrada l’eucaristia sota la protecció del diaca sant Francesc d’Assís, tots els participants compartiren un sopar de germanor.


La Parròquia de Santa Catalina Thomàs invoca l’Esperit Sant pel curs 2019-2020La comunitat parroquial de Santa Catalina Thomàs va inaugurar el nou curs pastoral 2019-2020 demanant la llum i la força de l’Esperit de Déu.

El 5 d’octubre, a la missa dominical la comunitat parroquial de Santa Catalina Thomàs va inaugurar el nou curs pastoral 2019-2020 demanant la llum i la força de l’Esperit de Déu per a tots els grups, totes les activitats i totes les famílies i persones que formen la Parròquia. A l’homilia el rector va parlar de la fe com a tresor, com a font de vida, de pau in-terior i de felicitat; i també com a do del Senyor, i a la ve-gada tasca nostra. Animà la celebració de l’eucaristia el cor d’adults dirigit per Francisca Cifre i acompanyat a l’orgue per Cecili Buele. Enrique Gralla, seminarista que ha acabat els cursos de Teologia, fou presentat com a enviat a treballar pastoralment a la Parròquia. La missa va concloure amb el cant de la salve per demanar la intercessió de la Mare de Déu, i després de repartir el programa-calendari de la Parrò-quia 2019-2020, es va compartir una abundosa bunyolada a la pista poliesportiva.

Recuperada la romeria popular a l’ermita de Son OrlandisDesprés de més de dues dècades.

Després de més de dues dècades, s’ha recuperat la romeria popular de la comunitat cristiana d’Andratx a l’ermita de Son Orlandis entorn a la festa de la Mare de Déu del Roser. La seva imatge, de fet, puja en processó. La festa popular ha suposat l’inici de la catequesi parroquial, que conclourà el mes de maig.

PARAULES DEL BISBE I ÀNGELUSDiumenge a les 11:57 h

66

XXX DIUMENGE DURANT L’ANY C XXX DOMINGO ORDINARIO C

fulldominicalEDITA

Secretaria de ComunicacióCarrer Seminari, 4 - 3r pis07001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 21 46 [email protected]

DIRECCIÓCristina Sànchez Bernardowww.bisbatdemallorca.comDipòsit legal: PM 696/1986

IMPRIMEIXServeis Gràfics Eugeni

Carrer Temple, 1607001 Palma (Illes Balears)

Tel. 971 24 49 79

LA DONA DEL

SEGLE XXINI INDEPENDENT, NI SEGURA, NI AMB VEU.

Col·labora·hi900 811 888mansunides.org

UNA DE CADA TRES DONES D’AVUI NO ÉS COM TE L’IMAGINES.

CREIEM EN LA IGUALTAT I EN LA DIGNITAT DE LES PERSONES

210mm ANCHO x 148mm ALTO_2019_CAT.qxp_Maquetación 1 5/12/18 11:02 Página 1

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira 35, 15b-17. 20-22a

El Senyor fa justícia, no té consideracions pel prestigi dels homes, no es deixa influenciar per ningú en perjudici dels pobres; escolta la pregària dels oprimits, no es fa sord al clam dels orfes ni al plany insistent de les viudes. El Senyor rep benèvolament els qui l’honoren, el clam d’aquests homes ar-riba al cel, el crit d’auxili dels desvalguts penetra més enllà dels núvols, i ells no s’aconsolen fins que arriba a terme, no desisteixen mentre l’Altíssim no intervengui per fer justícia a favor dels innocents. El Senyor no s’entretindrà, no tardarà a sortir a favor d’ells.

Salm responsorial (salm 33)Quan els pobres invoquen el Senyor, ell els escolta.

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu 4, 6-8. 16-18

Estimat: en quant a mi, la meva vida ja és oferta com una libació vessada damunt l’altar. Ja m’ha arribat el moment de desfer les amarres i deixar el port. Després de lluitar en aquest noble combat i acabada la correguda em mantenc feel. I ara ja tenc reservada la corona que m’he guanyat. El Senyor, jutge justíssim, me la donarà quan serà el dia, i no tan sols a mi, sinó a tots els qui enyoren la seva manifestació. Durant la meva primera defensa davant el tribunal no es presentà ningú a fer-me costat; tothom m’abandonà. Que Déu els ho perdoni. Però el Senyor m’assistia i em donà forces perquè acabàs de proclamar l’anunci de l’evangeli, i poguessin escoltar-lo tots els pagans. I Déu m’ha salvat de la boca del lleó. El Senyor em salvarà de tots els qui em volen perjudicar i em guardarà per al seu Regne celestial. A ell sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.

Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc18, 9-14

En aquell temps Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justs, i tenien per no res a tots els altres: -Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu, i l’altre cobrador d’imposts. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: «Déu meu, vos don gràcies perquè no som com els altres homes: lladres, injusts, adúlters, ni som tampoc com aquest cobrador d’imposts. Dejún dos dies cada setmana i us don la desena part de tots els meus ingressos.» Però el cobra-dor d’imposts, que s’havia quedat un tros enfora, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es pegava cops pel pit i deia: «Déu meu, sigueu-me propici, que som un pecador.» Vos as-segur que aquest tornà perdonat a ca seva, i l’altre no: perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.

Lectura del libro del Eclesiástico35, 15b-17. 20-22a

El Señor es un Dios justo que no puede ser parcial; no es parcial contra el pobre, escucha las súplicas del oprimido; no desoye los gritos del huérfano o de la viuda cuando repite su queja; sus penas consiguen su favor y su grito alcanza las nubes; los gritos del pobre atraviesan las nubes y hasta alcan-zar a Dios no descansa; no ceja hasta que Dios le atiende, y el juez justo le hace justicia.

Salmo responsorial (salmo 33)Si el afligido invoca al Señor, él lo escucha.

Lectura de la segunda carta del Apóstol san Pablo a Timoteo 4, 6-8. 16-18

Querido hermano: Yo estoy a punto de ser sacrificado y el momento de mi partida es inminente. He combatido bien mi combate, he corrido hasta la meta, he mantenido la fe. Ahora me aguarda la corona merecida, con la que el Señor, juez justo, me premiará en aquel día; y no sólo a mí, sino a todos los que tienen amor a su venida. La primera vez que me defendí ante el tribunal, todos me abandonaron y nadie me asistió. -Que Dios los perdone-. Pero el Señor me ayudó y me dio fuerzas para anunciar íntegro el mensaje, de modo que lo oyeran todos los gentiles. Él me libró de la boca del león. El Señor seguirá librándome de todo mal, me salvará y me llevará a su reino del cielo. ¡A él la gloria por los siglos de los siglos. Amén!

Lectura del santo Evangelio según san Lucas 18, 9-14

En aquel tiempo, dijo Jesús esta parábola por algunos que, teniéndose por justos, se sentían seguros de sí mismos, y des-preciaban a los demás: -Dos hombres subieron al templo a orar. Uno era un fariseo; el otro, un publicano. El fariseo, erguido, oraba así en su interior: ¡Oh Dios!, te doy gracias, porque no soy como los demás: ladrones, injustos, adúlteros; ni como ese publicano. Ayuno dos veces por semana y pago el diezmo de todo lo que tengo. El publicano, en cambio, se quedó atrás y no se atrevía ni a levantar los ojos al cielo; sólo se golpeaba el pecho, diciendo: ¡Oh Dios!, ten compasión de este pecador. Os digo que éste bajó a su casa justificado y aquél no. Porque todo el que se enaltece será humillado y el que se humilla será enaltecido.

77

SANTORAL de la setmana COMENTARI a l’Evangeli

Avui llegim amb atenció i novetat l’Evangeli de sant Lluc. Una paràbola dirigida als nostres cors. Unes paraules de vida per a desvetllar la nostra autenticitat humana i cristiana, que es fonamenta en la humilitat de saber-nos pecadors («Déu meu, sigues-me propici, que som un pecador»: Lc 18,13), i en la mi-sericòrdia i la bondat del nostre Déu («Tothom qui s’enalteixi serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit»: Lc 18,14).

L’autenticitat és —avui més que mai— una necessitat per a descobrir-nos nosaltres mateixos i remarcar la realitat allibe-radora de Déu en les nostres vides i en la nostra societat. És l’actitud adient per tal que la Veritat de la nostra fe arribi, amb tota la seva força, a l’home i a la dona d’ara. Tres eixos ver-tebren aquesta autenticitat evangèlica: la fermesa, l’amor i el seny (2Tm 1,7).

La fermesa, per a conèixer la Paraula de Déu i mantenir-la en les nostres vides, malgrat les dificultats. Especialment en els nostres dies, cal parar atenció en aquest punt, perquè hi ha molt d’auto-engany en l’ambient que ens envolta. Sant Vicenç de Lerins ens advertia: «Tot just comença a estendre’s la podridura d’un nou error i aquest, per tal de justificar-se, s’apropia d’al-guns versets de l’Escriptura, que a més interpreta amb falsedat i frau».

L’amor, per a mirar amb ulls de tendresa —és a dir, amb la mirada de Déu— la persona o l’esdeveniment que tenim al da-vant. Sant Joan Pau II ens anima a «promoure una espirituali-tat de la comunió», que —entre altres coses— significa «una mirada del cor sobretot vers el misteri de la Trinitat que habita en nosaltres, la llum del qual ha de ser reconeguda també en el rostre dels germans que són al costat nostre».

I, finalment, el seny, per a transmetre aquesta Veritat amb el llenguatge d’avui, encarnant realment la Paraula de Déu en la nostra vida: «Creuran en les nostres obres més que en qualsevol discurs» (sant Joan Crisòstom).

Dilluns, 28Sants Simó i Judes apòstols, sants Vicenç, Sabina i Cristeta, sant Salvi. Missa: Ef 2, 19-22; Sal 18, 2-5; Lc 6, 12-19. Dimarts, 29Dimarts de la setmana XXX. Sant Narcís de Jerusalem, sant Felicià, sant Honorat de Ver-celli. Missa: Rm 8, 18-25; Sal 125, 1-6; Lc 13, 18-21.Dimecres, 30Dimecres de la setmana XXX. Sant Gerard, sant Marcià, santa Eutròpia. Missa: Rm 8, 26-30; Sal 12, 4-6; Lc 13, 22-30.Dijous, 31Sant Alonso Rodríguez, sant Quintí, sant Wolfgang. Missa: Rm 8, 31b-39; Sal 108, 21-22. 26-27. 30-31; Lc 13, 31-35.Divendres, 1Tots Sants, sant Severí, sants Jeroni Hermosilla i Valentí Berrio Ochoa. Missa: Ap 7, 2-4. 9-14; Sal 23, 1-6; 1Jo 3, 1-3; Mt 5, 1-12a.Dissabte, 2 Commemoració dels feels difunts, sant Victorí, sant Malaquies bisbe. Missa: del leccionari de difunts.Diumenge, 3Diumenge XXXI de durant l’any i setmana III del saltiri. Sant Martí de Porres, santa Sílvia, sant Ermengol d’Urgell. Missa: Sa 11, 23 – 12, 2; Sal 144, 1-2. 8-11. 13-14; 2Te 1, 11 – 2, 2; Lc 19, 1-10.

88

Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

ParaulesDE VIDA

AGENDADel 27 d’octubre al 3 de novembre de 2019

Nuestros hermanos musulmanes

Pensando en el bien de nuestra con-vivencia ciudadana y del diálogo interreligioso, los cristianos que practicamos la religión católica he-mos visto con buenos ojos que los hermanos musulmanes cuenten con

la posibilidad de estudiar la religión islámica en los centros educativos de nuestra comunidad autónoma para conocer así de forma directa aquellos elemen-tos culturales y testimoniales que el hecho religioso ofrece. Del mismo modo que el Obispado propone a los profesores de Religión Católica, será la Comisión Islámica la que propondrá a los candidatos para im-partir la Religión Islámica, siempre de acuerdo con los requisitos que la Ley de Educación prevé y exige a todo el profesorado de las Islas.

Del mismo modo que manifestamos nuestra alegría porque se haya abierto este campo educativo a los hermanos musulmanes, siguiendo la legalidad vigen-te tanto en España como en nuestra comunidad au-tónoma, creemos que es una decisión que clarifica la postura que se debe adoptar para que, tanto la volun-tad de quienes nos gobiernan como el tratamiento que se dé al hecho religioso en el mundo de la enseñanza reconozca que la dimensión religiosa —que no es de ninguna manera una cuestión privada— forme parte del currículo educativo y ayude a la formación cul-tural de los ciudadanos. Esta convicción expresa una auténtica laicidad positiva que reconoce la religión como elemento imprescindible de nuestra cultura.

Desconocer el hecho religioso es olvidar y negar la propia identidad, historia, cultura y un conjunto de elementos que configuran nuestro ser y nuestro vivir. Entre nosotros, pues, será bueno que también los mu-sulmanes y los que provienen de otros ámbitos cul-turales y religiosos conozcan lo que nos caracteriza y define nuestra tierra —que desde que conviven entre nosotros también es la suya—, y que deberán asumir y compartir en bien de una mejor convivencia.

Dado que somos y debemos ser ciudadanos de un mismo pueblo, los cristianos de la Iglesia católica queremos cooperar para una convivencia basada en el diálogo y la fraternidad humana, y, como creyen-tes en un solo Dios, que es amor y misericordia, crear ámbitos donde —tanto a nivel religioso como cultural— podamos compartir con los musulmanes respeto, inquietudes, oración, ayuda social a los más pobres, pactos de cooperación que aporten lo mejor de cada religión que contribuya a crear una sociedad basada en la igualdad, la justicia y la paz, junto con la práctica del bien y el ejercicio de los derechos hu-manos. Cada religión lo expresa culturalmente, pro-poniendo una antropología y una ética basadas en la dignidad de la persona humana y ofreciendo los ele-mentos educativos que lo hagan viable. En esta aven-tura, la enseñanza es un medio que no podemos des-cartar, al contrario, debemos incluir y promocionar.

27 DIUMENGECATEDRAL DE MALLORCAFestival Internacional d’Orgue. Concert a càrrec d’Anne-Gaëlle Chanon. A les 20 h.

ITINERARIS PREMATRIMONIALSA la parròquia de Llucmajor a les 18:30 h. Més informació: 637186355.

RÀDIO MARIASanta missa retransmesa des de la parròquia de Cala Major. A les 10 h.

28 DILLUNSDELEGACIÓ D’ENSENYAMENT“Ús del Youcat per a la prepara-ció de classes de Religió sobre el sentit religiós de l’home i sobre la revelació” a càrrec de la Gna. Margarita Rafael, RP (Formació permanent de Religió Catòlica al CEP de Palma). 17 a 20 h.

ITINERARIS PREMATRIMONIALSA la parròquia de sa Vileta a les 20:30 h.

MONESTIR DE LA REALBenedicció de les icones rea-litzades pels alumnes del taller d’iconografia de Sant Bernat. Missa a les 20 h.

30 DIMECRESDELEGACIÓ D’ENSENYAMENT“Ús del Youcat per a la prepa-ració de classes de Religió sobre el sentit religiós de l’home i sobre la revelació” a càrrec de la Gna.

Margarita Rafael, RP (Formació permanent de Religió Catòlica al CEP de Manacor). 17 a 20 h.

ITINERARIS PREMATRIMONIALSA les 20:30 h a la rectoria de la parròquia de Campos.

31 DIJOUSITINERARIS PREMATRIMONIALSA la parròquia de s’Arenal. Més informació:www.prematrimoniales.net.

ITINERARIS PREMATRIMONIALSA les 20:30 h a la Parròquia de Sant Nicolau.

ESGLÉSIA DE MONTI-SIONFesta de sant Alonso Rodríguez. Eucaristia presidida pel nou su-perior P. Javier Monserrat, SJ. A les 20 h.

1 DIVENDRESTOTS SANTS

2 DISSABTEFEELS DIFUNTS

V FESTIVAL ORGUE SANT FRANCESC INCAV Festival Internacional d’Orgue de Sant Francesc d’Inca. Con-cert a càrrec de Matteo Golizio (Itàlia). A les 18:30 h.

3 DIUMENGEITINERARIS PREMATRIMONIALSA la parròquia de Sant Josep Obrer a les 20:30 h.

fulldominical · 2019-10-24 · l’habitatge, motor elemental de la desigualtat l’habitatge és...

Documents