TEMA 5L’ACTIVITAT ECONÒMICA

Professora: Vicenta Maria Ros i Carrals. IES Antoni

Llidó. Xàbia.

QUÈ ÉS L’ECONOMIA?

L’economia s’ocupa de l’administració o de l’ús dels recursos existents a fi de satisfer les necessitats que tenen les persones i els grups humans (ja siguen bàsiques com l’alimentació, ja siguen d’oci) .

ELS BÉNS ECONÒMICS

Per satisfer les necessitats, les persones produeixen béns econòmics. Poden ser: Productes: són objectes materials

o tangibles. Serveis: són tasques que es

presten a persones o grups.

Els béns econòmics es caracteritzen per: Són limitats i es poden esgotat.

Exceptuant alguns béns com l’aire o la llum solar que tot i ser béns il·limitats, satisfan necessitats humanes.

Es compren i es venen, són mercaderia.

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES

Són aquelles que produeixen béns econòmics mitjançant diferents tipus de recursos, que es denominen factors de producció. Aquests factors són: Recursos naturals: proporcionats

directament per la naturalesa (terra, aigua, animals...).

Recursos humans: les persones que aporten la seua feina.

Capital: està constituït per diners, maquinària, edificis, vehicles... Es pot distingir entre: Capital fix: edificis,

maquinària, vehicles... Capital circulant: diners,

matèries primeres...Les activitats econòmiques s’agrupen

en sectors: primari, secundari i terciari.

TIPUS DE SISTEMES ECONÒMICS

Planificat o socialista. L’Estat és el propietari de la major part dels factors de producció i decideix, per tant, com ha de funcionar l’economia. Exemple: República Popular Xina, Cuba...

Lliure mercat, sistema capitalista o economia de mercat. És un sistema en què les persones i les empreses produeixen, compren i venen béns i serveis lliurement, sense intervenció de l’Estat o dels governs. Aquest sistema defensa que els recursos i el capital siguen de propietat privada. En l’actualitat els governs si que intervenen en l’economia de mercat (posant salaris mínims, preus màxims als productes de primera necessitat, arbitrant problemes laborals...).

L’ECONOMIA DE MERCAT

El mercat és el medi on s’intercanvien béns i serveis i se’n determinen els preus (quantitat de diners que costa un producte o servei). Per què el mercat funcione, és necessari que hi haja dos elements que estan relacionats entre si: L’oferta: conjunt de béns i serveis que es

posen a la venda. La demanda: conjunt de béns i serveis

que els consumidors estan disposats a comprar per un preu determinat.

Els preus dels béns i dels serveis estan determinats per la llei de l’oferta i la demanda. Si l’oferta d’un bé és excessiva, el preu descendirà per estimular els consumidors a comprar aqueix producte. Al contrari quan l’oferta d’un bé és escassa, els consumidors estaran disposats a pagar-hi més i el preu d’aquest producte augmentarà.En l’oferta, el preu, dependrà de diversos factors com: el cost dels recursos (salari, matèries primeres...)i la quantitat final de productes disponibles.En la demanda, en canvi, repercuteixen factors com els ingressos, les preferències o gustos de les persones, moda, publicitat...

ELS AGENTS ECONÒMICS

Perquè una economia de mercat funcione és necessari que la posen en marxa persones, grups de persones o institucions. Aquests són els agents econòmics: La família. També es coneix com economia domèstica. Activen l’economia per:

Són consumidors de béns i serveis. El seu consum es reflecteix en indicadors econòmics com l’IPC (Índex de Preus de Consum)

Proporcionen factors de producció com els treballadors, capital, recursos naturals... pels quals obtenen ingressos que empren per adquirir béns i serveis.

El conjunt d’ingressos i despeses d’una família constitueix el pressupost familiar.

ELS AGENTS ECONÒMICS

Les empreses. Entitat la finalitat de la qual és produir béns i serveis per a obtenir un benefici econòmic. L’empresari és la persona que dirigeix l’organització. Les empreses que pertanyen a diversos individus s’anomenen societats (els propietaris s’anomenen accionistes).

EL MÓN DEL TREBALL

En l’economia capitalista, la majoria dels treballadors estan sotmesos a les lleis del mercat. En aquest cas, l’oferta es correspon amb els individus que estan disposats a treballar. La demanda la fan les empreses que necessiten personal per a produir o prestar serveis. En el mercat laboral, la mercaderia és el treball de la persona i el preu és el salari.

La desocupació implica menys ingressos i, per tant, un descens de les compres, el consum, les vendes i la producció.

Al contrari, si en un país augmenta el nombre d’empleats, l’economia es reactiva: ja que les famílies adquireixen més béns i serveis.

Actualment el món del treball en les economies de mercat es caracteritza per: Ha augmentat el nombre de persones que busquen ocupació. Això es deu a la

incorporació de les dones en el mercat de treball. La tecnologia i la comunicació han revolucionat la producció en les empreses. Els treballadors estan cada vegada més qualificats. Les condicions de treball han millorat. Hi ha més homes empleats que dones.

EL MÓN DEL TREBALL

No tots els països presenten les mateixes característiques. En molts llocs del món no hi ha legislació laboral, ni Seguretat Social, ni es reconeixen els drets fonamentals dels treballadors (salari digne, hores de descans, vacances...); això és el que es denomina explotació laboral. En molts països també hi ha explotació infantil.

EL MÓN DEL TREBALL

LA GLOBALITZACIÓ DE L’ECONOMIA

En el món laboral, els països estan relacionats entre si, aquest procés d’integració mundial rep el nom de globalització. Les seues característiques:

Els mitjans de comunicació i els TIC permeten que persones i empreses de tot el món contacten entre si i intercanvien informació, així com venguen i compren béns i serveis. S’ha creat un mercat mundial.

El procés de producció de les empreses també s’ha globalitzat. Una multinacional es reparteix les activitats entre diversos països del món per a reduir costos i obtenir més beneficis.

LA GLOBALITZACIÓ DE L’ECONOMIA

Els països han creat dos tipus de blocs d’integració econòmica:

Àrees de lliure comerç: es suprimeixen els aranzels en els intercanvis comercials entre països (ex. Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord)

Mercats comuns: a més de suprimir aranzels, es permet la lliure circulació de persones i capitals entre els països associats (ex. Unió Europea).