la integraciÓ sociolaboral dels joves ...la integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i...

LA INTEGRACIÓ SOCIOLABORAL

DELS JOVES IMMIGRANTS: REPTES I OPORTUNITATS

AUTORA: Isabel Naya Ariste

Professora d’Administració d’Empreses

a l’IES Eduard Fontserè de l’Hospitalet de Llobrega t.

TUTOR: Salvador Carrasco Calvo

Curs escolar: 2007-2008, modalitat A

La realització d’aquest treball ha estat possible g ràcies a una llicència d’estudisconcedida pel Departament d’Educació de la Generali tat de Catalunya (ResolucióEDU/2738/2007, de 14 d’agost, DOGC núm. 4968 de 14/ 09/2007)

La integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i oportunitats

Isabel Naya Ariste 1

AGRAÏMENTS

Vull agrair al Dr. Salvador Carrasco, tutor de la recerca, els seus consells i

els encertats suggeriments que m’han ajudat a enriquir el treball i al mateix

temps a fer-lo més útil i encertat. Així mateix, li agraeixo el temps que m’hi

ha dedicat i, especialment la seva amabilitat i el bon tracte rebut en tot

moment.

També vull posar de manifest que aquesta recerca ha estat possible

gràcies a la col·laboració dels alumnes i exalumnes de l’IES Eduard

Fontserè que amb les seves aportacions m’han ajudat a configurar bona

part de les propostes presentades.

Finalment, agraeixo el suport rebut per part de l’equip directiu de L’IES

Eduard Fontserè i l’amabilitat que tant el personal docent com el no docent

han tingut durant tot el temps que ha durat la recerca.



ÍNDEX.

Introducció ..................................................................................................... 71. Objectius proposats.................................................................................... 92. Treball desenvolupat................................................................................... 10

Capítol 1. L’impacte de la immigració en la demogra fia de la Catalunya Contemporània..................... ........................................................ 131.1. Evolució de la immigració a Catalunya des d’inicis del segle XX............ 131.2. Les onades migratòries del segle XX a Catalunya.................................. 141.3. La internacionalització de les onades migratòries................................... 151.4. Conclusions............................................................................................. 17

Capítol 2. Actuacions recents del govern de la Generalitat en matèria d’immigració....................... ........................................................... 182.1.Les polítiques d’immigració des dels anys vuitanta................................. 182.2. Els Plans Interdepartamentals d’Immigració........................................... 192.3. El Pla de Ciutadania i Immigració (2005-2008)....................................... 202.4. El Pla per a la llengua i la cohesió social................................................. 252.5. Els Plans educatius d’entorn.................................................................... 252.6. Conclusions............................................................................................. 26

Capítol 3. Aproximació a l’educació a Catalunya.... .................................. 283.1. L’estat de l’educació a Catalunya............................................................ 293.1.1. La despesa pública en educació no universitària................................. 303.1.2. L’escolarització en les diverses etapes educatives.............................. 323.2. L’alumnat estranger a Catalunya............................................................. 393.2.1. Panoràmica general.............................................................................. 393.2.2. L’alumnat estranger en els diferents cicles educatius.......................... 413.2.3. La presència de l’alumnat estranger en els centres públics i en elsprivats.............................................................................................................. 443.2.4. La immigració com a problema?........................................................... 463.2.5. El dret a l’educació dels menors i dels joves estrangers...................... 493.3. Conclusions............................................................................................. 50

Capítol 4. L’educació a Catalunya i a Europa en l’horitzó del 2010......... 534.1. Objectius per al 2010............................................................................... 534.2. Comparació entre Catalunya i la Unió Europea....................................... 544.3. Conclusions............................................................................................. 56

Capítol 5. Els efectes de l’educació i la formació en el creix ement econòmic.......................... ............................................................ 575.1. La relació entre l’educació, la formació i el creixement econòmic........... 575.2. La situació de l’economia catalana i l’espanyola i l’educació.................. 585.3. Millorar l’educació un gran repte per Catalunya...................................... 595.4. Actuacions del govern de la Generalitat de Catalunya en la millora de lacompetitivitat econòmica............................................................................. 615.5. Conclusions............................................................................................. 62



Capítol 6. La Formació Professional, una visió europea........ .................. 636.1. Anàlisi de dades de referència a nivell europeu...................................... 636.2. Directrius i recomanacions de la Unió Europea en matèria de formacióprofessional..................................................................................................... 676.3. Anàlisi de la situació de la formació professional en alguns països dela Unió Europea.............................................................................................. 696.3.1. El sistema de formació professional reglada a Alemanya.................... 696.3.2. El sistema de formació professional reglada a França......................... 726.3.3. El sistema de formació professional reglada a Anglaterra i al País deGal·les............................................................................................................. 736.4. Conclusions............................................................................................. 74

Capítol 7. El sistema de formació professional a Ca talunya.................... 767.1. Marc legislatiu de la formació professional reglada................................. 767.2. Organització de la formació professional reglada.................................... 797.3. La formació en centres de treball............................................................. 827.4. Els programes de qualificació professional i els de garantia social......... 847.5. Anàlisi quantitatiu del sistema de formació professional reglada............ 867.5.1. Característiques dels alumnes que estudien Cicles formatius deformació professional...................................................................................... 877.5.2. Evolució dels alumnes matriculats en la formació professional............ 897.5.3. La inserció laboral de l’alumnat que ha acabat estudis de formacióprofessional..................................................................................................... 917.6. Conclusions............................................................................................. 92

Capítol 8. Actuacions recents del Govern de la Gene ralitat de Catalunya respecte a la formació pr ofessional......................... 948.1. Creació i desenvolupament de sistemes de qualificació professionals id’acreditació de competències professionals................................................. 948.2. Establiment d’un nou tipus de centres de formació professional............. 968.3. Polítiques per ampliar el nombre d’usuaris del sistema de formacióprofessional i per millorar la qualitat de la formació ....................................... 988.4. El II Pla General de Formació Professional (2007-2010)......................... 1018.5. Conclusions.............................................................................................. 103

Capítol 9. L’Institut i el seu entorn.............. ................................................ 1059.1. Situació i característiques de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat......... 1059.2. Evolució de la població de la ciutat des d’inicis del segle XX.................. 1069.3. Els barris de la ciutat................................................................................ 1089.4. La immigració estrangera a la ciutat........................................................ 1099.5. El Barri de la Florida................................................................................ 1129.6. Conclusions............................................................................................. 115

Capítol 10. Estat de l’educació a la ciutat de l’Ho spitalet......................... 11710.1. Visió panoràmica de l’educació i la formació a la ciutat......................... 11710.2. Notes sobre l’educació infantil, primària i secundària obligatòria.......... 11810.3. Els ensenyaments postobligatoris......................................................... 12010.4. La Formació Professional...................................................................... 12310.5. Conclusions........................................................................................... 127



Capítol 11. L’Institut Eduard Fontserè............. ........................................... 13211.1. Algunes dades sobre l’Institut i el seu alumnat...................................... 13211.2. L’alumnat dels cicles formatius de grau mitjà........................................ 13411.3. Els itineraris formatius i laborals dels alumnes estrangers que vansuperar el cicle formatiu de grau mitjà............................................................ 13611.4. Anàlisi de la informació obtinguda......................................................... 13811.5. Conclusions........................................................................................... 153

Capítol 12. Concrecions de les propostes d’actuació al centre............... 15612.1. Projecte de Pla d’Acció Tutorial............................................................. 15712.1.1. Fonaments de l’acció tutorial compartida........................................... 15712.1.2. Concreció del Pla d’Acció Tutorial (PAT)............................................ 16112.2. Proposta de creació de la borsa de treball............................................ 18112.3. Projecte de programa de simulació lingüística per potenciar i millorarla comunicació presencial............................................................................... 18512.4. Conclusions........................................................................................... 187

Recapitulacions finals i propostes................. ............................................. 189

Bibliografia....................................... .............................................................. 192

Annexos 199A3. Annex capítol 3......................................................................................... 199A7 Annex capítol 7.......................................................................................... 200A9 Annex capítol 9.......................................................................................... 201A11 Annex capítol 11...................................................................................... 203A12 Annex capítol 12...................................................................................... 207



Relació de taules1.1. Zones de procedència de la població immigrada. Any 2006................... 163.1.Despesa pública en educació no universitària en relació al PIB, a la UEi altres països. Any 2004................................................................................ 303.2 Indicadors de finançament de l’educació per Comunitats Autònomes.Any 2005........................................................................................................ 313.3. Evolució de l’alumnat estranger en els ensenyaments obligatoris persectors de titularitat a Catalunya. Cursos del 1998-1999 al 2005-2006............................................................................................................... 333.4. Taxa de graduació en els ensenyaments obligatoris per comunitatsautònomes. Curs 2003-2004.......................................................................... 343.5. Evolució de l’abandonament educatiu prematur de la població entre 18-24 per Comunitats Autònomes. Anys 1995, 2000 i 2005.......................... 353.6. Nivell de formació de la població jove: percentatge de població que hasuperat l’educació postobligatòria o més, segons l’edat, per ComunitatsAutònomes. Anys 2000 i 2005....................................................................... 373.7. Evolució del nombre d’alumnes estrangers a Catalunya, del curs 2001-2002 al 2006-2007................................................................................ 393.8. Nombre d’alumnes estrangers agrupats per àrees de procedència iprincipals nacionalitats. Curs 2006-2007....................................................... 403.9. Distribució de l’alumnat estranger en els cicles educatius segons lanacionalitat. Curs 2005-2006......................................................................... 423.10 Distribució de l’alumnat autòcton i estranger en els cicles educatius.Curs 2005-2006.............................................................................................. 433.11. Alumnat estranger en centres públics i privats, per cicles educatius.Catalunya. Curs 2005-2006........................................................................... 454.1. Resum dels objectius de Lisboa per al 2010 .......................................... 55

6.1. Percentatge d’alumnes matriculats en educació secundària superior.Any 2004........................................................................................................ 646.2. Taxa de graduació en educació secundària superior. Any 2004............ 667.1. Nombre d’alumnes i d’empreses que han participat en la Formació encentres de treball des de l’any 1984 fins al 2007........................................... 847.2. Distribució d’alumnes dels CFGM i CFGS per famílies professionals.Curs 2005-2006............................................................................................. 867.3. Percentatge d’alumnes estrangers respecte al nombre total d’alumnes,Catalunya. Curs: 2005-2006.......................................................................... 887.4. Evolució del nombre d’alumnes de FPR i la seva relació amb el totald’alumnes de Catalunya. Anys 1994-2006..................................................... 909.1. Evolució demogràfica de l’Hospitalet des de l’any 1900 fins al 2007...... 1069.2. Població dels barris. L’Hospitalet de Llobregat. Any 2007...................... 1089.3. Evolució de la població nascuda a l’estranger des de l’any 2000 fins al2007............................................................................................................... 1099.4. Immigració estrangera, per zones de procedència. Any 2007................ 1109.5. Distribució de la població estrangera, per barris. Any 2006.................... 1109.6. Percentatge de la població total i estrangera als barris. L’Hospitalet deLlobregat. Any 2006....................................................................................... 1119.7. Població de la Florida, des de l’any 1960 fins al 2006............................ 1129.8. Evolució de la població estrangera al barri de La Florida des de l’any



2000 fins al 2006............................................................................................ 11310.1. Nivell d’instrucció de la població. L’Hospitalet i Catalunya.................... 11710.2. Indicadors educatius de l’Hospitalet. Any 2005..................................... 11810.3. Evolució dels ensenyaments postobligatoris a l’Hospitalet deLlobregat. Cursos del 1999-2000 al 2007-2008............................................. 12010.4. Distribució. de l’alumnat autòcton i estranger en cicles educatiuspostobligatoris. L’Hospitalet de Llobregat. Curs 2007-2008........................... 12210.5. Alumnat estranger en centres públics i privats, ensenyamentspostobligatoris. L’Hospitalet de Llobregat. Curs 2007-2008........................... 12310.6. Evolució de l’alumnat de cicles formatius per família professional.L’Hospitalet. Cursos 2003-2004 i 2006-2007................................................. 12410.7. Distribució de l’alumnat del cicles formatius entre centres púbics iprivats a l’Hospitalet i a Catalunya. Curs 2005-2006..................................... 12410.8. Evolució del nombre d’alumnes de cicles formatius a l’Hospitalet.Cursos 2005-2006 i 2006-2007...................................................................... 12510.9. Evolució del nombre d’alumnes de cicles formatius a Catalunya.Cursos 2005-2006 i 2006-2007...................................................................... 12510.10. Alumnat de cicles formatius de grau mitjà i superior. L’Hospitalet iCatalunya. Curs 2005-2006........................................................................... 12611.1. Evolució del percentatge d’alumnes estrangers matriculats a l’Institut,per nivells, del curs 2004-2005 al 2007-2008................................................ 133

11.2. Comparació del percentatge alumnes matriculats a l’Institut i aCatalunya, per nivells. Curs 2006-2007......................................................... 13411.3. Alumnat autòcton i estranger en els CFGM. IES Eduard FontserèCursos: del 2004-2005 al 2007-2008............................................................. 13411.4. Relació d’alumnes entrevistats segons país de procedència................ 13811.5. Edat dels alumnes entrevistats............................................................. 13911.6. Anys d’estada a Catalunya.................................................................... 14011.7. Situació dels centres educatius on van cursar l’ESO............................ 14111.8. Relació d’aspectes valorats com a positius en relació a l’ensenyamentrebut....................................................................................... 14311.9. Relació d’aspectes que s’haurien de millorar, segons els alumnesentrevistats..................................................................................................... 14611.10. Situació actual dels alumnes entrevistats........................................... 14711.11. Estudis realitzats després d’acabar el CFGM..................................... 14711.12. Propostes dels alumnes entrevistats per afavorir la inserció laboral.. 150

Relació de gràfics3.1. Percentatge de població dels països europeus que abandona elsistema educatiu sense estudis postobligatoris acabats (2005).................... 363.2. Percentatge de població dels països europeus amb estudispostobligatoris acabats (2005)....................................................................... 383.3. Evolució del nombre d’alumnes estrangers a Catalunya del curs 2001-2002 al 2006-2007......................................................................................... 396.4. Percentatge d’alumnes matriculats en l’educació secundària superior... 6511.5. Països de procedència dels alumnes entrevistats................................ 13911.6. Temps d’estada a Catalunya................................................................. 140



Introducció.

Durant els darrers set anys la població estrangera a Catalunya ha

experimentat un augment excepcional. Segons les dades del Padró

aquesta població representa actualment un volum proper al milió de

persones. Cal destacar que durant aquest curt període de temps s’ha

passat del 3% a l’any 2000 a gairebé el 14 % actual. Aquesta taxa supera

bastant la mitjana de l’Estat Espanyol que actualment se situa al voltant del

10% de la població i gairebé triplica la mitjana europea (5,9%).

La majoria d’aquestes persones han marxat dels seus països d’origen amb

l’objectiu de buscar noves oportunitats, sobretot pel que fa al treball,

l’educació i la sanitat i en definitiva han vingut al nostre perquè volen

aconseguir unes condicions de vida dignes per a elles i les seves famílies.

Aquesta allau de nouvinguts està comportant nous reptes i forts canvis

socials, culturals, demogràfics i econòmics, especialment en els darrers

anys en què l’increment quantitatiu ha anat acompanyat d’una diversificació

important de les zones de procedència. Concretament, en aquests

moments, a Catalunya hi ha persones provinents de més de 125 països

que parlen més de 200 llengües.

És evident que l’arribada de tot aquest col·lectiu, també ha fet que la

presència d’alumnat estranger a les aules hagi augmentat

espectacularment. Durant el curs 2006-2007 ja superava el 12% del total

de l’alumnat, tot i que en algunes comarques, municipis o centres

d’ensenyament hi havia percentatges molt superiors. Concretament a

l’Institut on treballo l’alumnat estranger supera i molt la xifra anterior, ja que

representa el 65% del total dels alumnes escolaritzats al centre.

I, més específicament, en els cicles formatiu de formació professional s’ha

passat del 65% del curs 2006-07 al 70% del curs 2007-2008. Són alumnes

que majoritàriament procedeixen de països de Llatinoamèrica, però també

n’hi ha de magrebins, paquistanesos i de la Guinea Equatorial. La majoria

d’aquests joves fa poc temps que viuen a Catalunya i molt pocs han cursat



els quatre anys d’ESO en centres catalans. Això implica que en molts

casos tinguin dificultats d’expressió oral i escrita en llengua catalana, sense

oblidar que els acabats d’arribar ni tan sols l’entenen.

A part del desconeixement de les llengües oficials, hi ha d’altres aspectes,

com per exemple: les dificultats econòmiques i la precarietat de les

condicions socials en què viuen alguns d’ells, les dificultats per integrar-se

socialment, les derivades de processos d’escolarització diversos que fan

més difícil que puguin seguir el curs amb normalitat i, sobretot, les

complicacions de la seva situació administrativa, cosa que suposa un

entrebanc important per aconseguir trobar sortides d’ocupació

satisfactòries.

Des de la meva tasca com a professora de grup i tutora de la Formació en

Centres de Treball he viscut dia a dia la problemàtica d’aquests joves i

estic intentant aplicar estratègies noves per aconseguir millorar la seva

integració educativa, professional i laboral. La idea d’elaborar aquest estudi

sobre la integració sociolaboral dels joves immigrants ha sorgit de la meva

preocupació per donar resposta a la nova situació plantejada en molts

centres educatius que per a mi ha representat un repte professional i

alhora una oportunitat d’investigar, de reflexionar i de fer propostes que

serveixin per a aconseguir que els alumnes que acaben els cicles de

formació professional puguin assolir una inserció laboral de qualitat i així

integrar-se plenament en la nostra societat.

Fruit d’aquesta preocupació, he assistit a diferents jornades de formació

organitzades per les administracions educatives, que en molts casos m’han

refermat en la necessitat de reflexionar i d’introduir noves estratègies en la

tasca docent que duc a terme. D’entre aquestes jornades destacaria les

següents:

- 2n. Congrés Internacional de Multiculturalitat (maig 2004) i 3r. Congrés

d’Educació i Entorn (maig 2006), celebrats a la Seu d’Urgell.

- Cinquè Simposi: Llengua, Educació i Immigració. Nouvinguts, fins quan?

fet a Girona al novembre del 2006.



- Congrés Internacional sobre l’acollida de les persones nouvingudes,

organitzat per la Secretaria per a la Immigració a la ciutat de Barcelona

(octubre 2007).

1. Objectius proposats

La finalitat d’aquest estudi és analitzar les dificultats d’integració

sociolaboral d’una gran part dels joves immigrants, per tal de formular

estratègies basades en accions innovadores a desenvolupar des dels

centres d’ensenyament i així afavorir la inserció laboral i la cohesió social

dels alumnes nouvinguts que estan cursant Cicles de Formació

Professional. En aquest sentit els objectius que em proposo aconseguir

amb aquesta recerca es concreten en els següents:

1) Analitzar la problemàtica de l’alumnat immigrant des d’un punt de

vista global per tal de poder arribar a concretar quines són les

estratègies més eficaces per afavorir la seva inserció sociolaboral i

fomentar la cohesió social.

2) Conèixer quines són les estratègies que es poden posar en pràctica

des dels centres educatius on s’imparteixen Cicles Formatius de

Formació Professional per afavorir la inclusió social, cultural i laboral

dels alumnes nouvinguts.

3) Potenciar la formació i l’educació més enllà de l’aula, mostrant

diferents tipus de col·laboració amb empreses i altres institucions per

tal que els joves puguin adquirir habilitats i capacitats necessàries per

al treball i la convivència.

4) Investigar quins són els problemes d’inserció laboral dels joves

immigrants i en cas d’estar a l’atur saber quines són les causes

d’aquesta situació.

5) Proposar formes de col·laboració amb els diferents agents socials i

culturals que intervenen en l’educació dels alumnes.

6) Decidir quines actuacions cal fer des del centre educatiu per acostar

els alumnes nouvinguts a les empreses i institucions on poden



realitzar la Formació en Centres de Treball (FCT) que puguin facilitar

la seva inclusió en el món laboral.

7) Revisar les estratègies experimentades per tal de reelaborar el Pla

d’Acció Tutorial i el Programa d’orientació i d’informació a l’IES

Eduard Fontserè on treballo a fi que puguin ser susceptibles

d’aplicació a altres Centres.

8) Dissenyar i posar en funcionament una borsa de treball on-line, al

mateix Institut on, per tal de posar en contacte les demandes de feina

i les necessitats dels alumnes. D’aquesta manera es podrà millorar la

comunicació entre ambdues parts i es podrà aconseguir que els

alumnes puguin accedir amb més facilitat a la seva primera feina o

aconseguir-ne una altra de millor.

9) Promoure estratègies per a potenciar el català entre els joves

nouvinguts com a llengua d’ús per facilitar la seva integració social i

laboral.

9. Treball desenvolupat

El treball s’ha estructurat en dotze capítols. En els vuit capítols inicials

s’analitza el marc general on se situen els diferents àmbits objecte d’estudi

en aquesta recerca. Així, en primer capítol es mostra quina és la realitat de

Catalunya pel que fa a l’impacte demogràfic i social ocasionat per l’arribada

d’una gran quantitat de població estrangera en molt poc temps,

majoritàriament transnacional i procedent de països empobrits.

Seguidament, en el segon capítol es revisen les diferents actuacions i les

polítiques estratègiques que en matèria d’immigració ha marcat el govern

de la Generalitat mitjançant l’aprovació del Pla de Ciutadania i Immigració

(2005-2008).

En el capítol tercer és fa una anàlisi de la situació de l’educació al nostre

país i dels nous reptes que es plantegen amb la incorporació al sistema

d’un elevat nombre d’alumnes nouvinguts a les aules dels centres

educatius.



A continuació, en el quart capítol es presenten les grans línies marcades

per les autoritats europees en el sentit d’introduir canvis substancials en els

sistemes d’educació i de formació dels països integrants de la Unió

Europea per tal d’aconseguir els objectius marcats per al 2010 en la cimera

de Lisboa (2000).

En el cinquè capítol s’analitzen diferents teories que consideren que la

millora de l’educació i de la formació té efectes positius sobre la

productivitat dels treballadors, cosa que repercuteix favorablement en el

creixement de la producció i en l’augment de la competitivitat econòmica.

En el capítol sisè es presenta tot un conjunt de dades del sistema europeu

de formació professional amb l’objectiu de comparar-les amb la situació del

sistema educatiu a Catalunya. També, es recullen experiències d’alguns

països europeus en aquest tipus de formació amb la intenció d’estudiar la

seva possible aplicació al nostre.

En el setè capítol es realitza una anàlisi del sistema de Formació

Professional inicial a Catalunya des de les vessants legislativa,

organitzativa i quantitativa. També es presenten una sèrie de dades

referides a la inserció laboral dels alumnes un cop han superat els cicles

formatius de formació professional.

En el darrer capítol (vuitè) de la primera part s’examinen el conjunt de

polítiques en matèria de formació professional que el govern de la

Generalitat ha dissenyat orientades a millorar la qualitat de la formació

impartida en els centres educatius de Catalunya.

La segona part de l’estudi consta de quatre capítols que tenen la finalitat

de conèixer l’entorn més proper on es desenvolupa la nostra acció

educativa. Així doncs, les dades referides a la situació social i econòmica

de la ciutat de l’Hospitalet i del barri on esta situat el nostre Institut es

presenten en el capítol novè.



En el següent capítol, el desè, l’objectiu és analitzar les dades més

significatives de la situació de l’educació a la ciutat, parant especial atenció

a la situació dels ensenyaments postobligatoris i concretament dels

ensenyaments de formació professional reglada.

En el capítol onzè el centre d’atenció és l’alumnat de l’Institut Eduard

Fontserè de l’Hospitalet; en aquest sentit es presenta una investigació

sobre els itineraris laborals i formatius d’alumnes i exalumnes que han

acabat estudis de formació professional al centre. En el darrer capítol

(dotzè) es concreten tot un conjunt d’iniciatives i d’actuacions educatives

elaborades amb la intenció que puguin ser experimentades en el centre.

Finalment en l’últim apartat es presenten les principals conclusions de

l’estudi, així com una sèrie propostes de millora de la situació actual.



“Qui bé està no es cuita a moure.”

Joanot Martorell . Tirant lo Blanc.

Capítol 1. L’impacte de la immigració en la demogra fia de la Catalunya

contemporània

En aquest capítol es realitza una anàlisi de l’evolució de la població

catalana des dels inicis del segle XX tot destacant la important contribució

de la immigració en el procés de construcció del nostre país. Així mateix,

es presenten els trets més significatius de l’impacte demogràfic i social

causat per l’arribada de les diverses onades de població immigrant a

Catalunya.

1.1. Evolució de la immigració a Catalunya des dels inicis del segle

XX.

La mobilitat de les poblacions ha estat i és un fet habitual en la història de

les societats humanes. En tots els temps, i a tot arreu, els desplaçaments

espacials formen part de la vida, com també en forma part la vinculació de

les persones i dels grups humans amb els llocs on habiten.

Si revisem l’evolució de població en la Catalunya contemporània podrem

observar que la immigració ha estat l’eix vertebrador de la dinàmica

demogràfica, com a mínim, durant el segle XX. Aquest fet ha representat

una gran diferència remarcable respecte l’Estat espanyol, en el seu

conjunt, que ha estat un indret d’emigració durant gairebé cinc segles. Així

doncs, la immigració actual no és un fet nou a Catalunya, sinó que ens

trobem davant d’un episodi més en el procés de construcció de la nostra

societat.

S’ha passat del “Som sis milions” xifra que es va mantenir prop de 15 anys

( del 1981 al 1995) a l’actual “Som més de set milions”, segons ens diuen

les dades del Padró del 2006. Aquest gran augment no ens hauria de

sorprendre ja que d’acord amb els estudis d’evolució de la població



realitzats per Anna Cabré1 la població catalana es va doblant cada 71

anys, aproximadament, des de mitjans del segle XVIII.

Aquest elevat ritme de creixement demogràfic ha estat la norma a la

Catalunya dels darrers tres segles, tot representat un creixement anual

acumulatiu sostingut de l’1% al llarg d’aquest període, taxa molt similar a la

de la població mundial. Dels estudis realitzats des de finals del segle XIX i

principis del XX es desprèn que el principal factor de creixement

demogràfic al nostre país ha estat la immigració. L’arribada d’immigrants

no ha seguit una trajectòria llisa, sense sotracs, sinó que els immigrants

han arribant en diferents onades amb diferents intensitats.

1.2. Les onades migratòries del segle XX a Cataluny a.

Segons Joaquin Arango2, a la primera meitat del segle XX, entre 1915 i

1930, es van registrar taxes d’immigració fins aquells moments

inimaginables.

Els immigrants procedien de les zones rurals de Catalunya i de les altres

terres de l’antiga Corona catalano-aragonesa i es desplaçaven cap l’àrea

de la Gran Barcelona i comarques veïnes atrets per les oportunitats de

treball que oferia el creixement de la indústria.

És a partir de la segona meitat del segle (1950-1975), en tan sols 25 anys,

que la població catalana passa de 3,2 milions d’habitants a més de 5,6

milions amb un increment absolut de prop de 2,5 milions. Això va

representar un creixement mitjà de 100.000 habitants per any i va suposar

en el seu moment una autèntica “explosió demogràfica” ja que “va ser el

major creixement demogràfic fins ara conegut, sostingut en un període

llarg”.3

1 Cabré, A. (1999): El sistema català de reproducció. Barcelona: Editorial Proa.2 Arango, J. (1982): Industrialitzación, transición demográfica y movimientos migratoriosen Cataluña y su área de influencia (1830-1930). Madrid: Universidad Complutense, tesidoctoral.3 Pujades, I. (1982): La població de Catalunya: anàlisi espacial de les interrelacions entremoviments migratoris i estructures demogràfiques. Barcelona: Universitat de Barcelona,tesi doctoral.



Tot aquest corrent migratori que va arribar a Catalunya procedent,

majoritàriament, d’altres zones de l’Estat espanyol atret per l’expansió

econòmica i l’augment del nivell de vida, va modificar totalment la

dinàmica, l’estructura i la distribució territorial de la població i va ser

l’element decisori i principal de l’evolució demogràfica de la Catalunya del

segle passat.4

1.3. La internacionalització de les onades migratòr ies.

Com ja s’ha dit anteriorment, el fenomen de la immigració no és una

novetat a Catalunya, com tampoc no ho és el seu impacte determinant en

la demografia catalana. Si considerem que les causes que el provoquen

continuen sent les mateixes (les enormes diferències entre nivells

econòmics d’àrees, països o regions i la necessitat de millorar les

condicions de vida del emigrants i de les seves famílies). Quins són, doncs,

els canvis produïts en les onades migratòries de finals del segle XX i

començaments del XXI ?

A continuació, seguint Andreu Domingo,5 s’especifiquen una sèrie de

característiques que diferencien l’actual immigració respecte de l’anterior :

a) Immigració molt alta en termes absoluts en molt poc temps :

El nombre de persones estrangeres arribades a Catalunya entre els anys

2000 i 2005 s’ha multiplicat per 11,8, i durant aquest període s’ha assolit la

xifra de 493.445 persones mentre que al conjunt de l’Estat espanyol només

s’han multiplicat per 6,9. Aquest ritme de creixement ha tingut com a

conseqüència que la població de nacionalitat estrangera resident a

Catalunya ha arribat a la xifra de 966.004 persones (dades provisionals de

l’INE a 1 de gener de 2007), cosa que representa el 13,4 % del total de

7.197.174 habitants empadronats a Catalunya. Això significa que

Catalunya concentra el 21,6 % de tota la població estrangera resident a

Espanya.

4 Recolons, Ll. (1983): Situació actual del procés immigratori a Catalunya. PerspectivaSocial (ICESB), núm. 19, pàg. 8-24.5 Domingo, A. (2007): El segle XX i la internacionalització de les onades migratòries.Barcelona: Fundació Lluís Carulla.



b) Pes del guany migratori en el total del creixeme nt de la població:

El salt cap als set milions d’habitants ha estat produït bàsicament per la

vinguda de població estrangera. Aquest fet ha tingut una influència positiva

en l’estructura de la població amb l’aportació de persones joves en edat de

treballar, això ha comportat un alentiment del procés d’envelliment de la

població i un augment del dinamisme de la societat catalana.

c) Les onades migratòries s’originen fora de les front eres estatals :

Cal destacar la gran diversitat de procedències aspecte que s’acaba

traduint en una gran heterogeneïtat de la població de nacionalitat

estrangera arribada al nostre país. Segons les dades extretes del Padró del

2006 el perfil demogràfic de la població immigrada és el següent:

Taula 1.1. Zones de procedència de la població immi grada

Total població

immigrada % s/total Catalunya Procedència

334.037 4,6 llatinoamericans (la major part equatorians)

248.753 3,5 Africans (la major part marroquins)

132.850 1,9 Unió Europea

101.145 1,4 resta d’Europa

89.130 1,2 resta d’Àsia

60.089 0,8 Altres països

966.004 13,4

Font: Padró 2006

La població estrangera és present en tot el territori català, tot i que el 66%

es concentra en l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

d) Problemàtica legal pel fet de ser estrangers.

Si es compara el nombre d’estrangers empadronats, (966.004), amb els

que disposen de tarja d’autorització de residència en vigor que a 31 de

desembre de 20066 (642.829) destaca de forma significativa la diferència

de existent (323.175). Tot i que aquestes xifres només són aproximatives.

6 Domingo i Gil, (2007)



Segons Domingo i Gil “probablement el percentatge de població irregular

era menys d’un terç, ja que no es té en compte la població amb un permís

diferent del de residència com per exemple, els estudiants”.

e) Diferències culturals, socials de llengua, i de religió.

Amb gairebé un 14 % de població estrangera procedent de més de 125

països es òbvia la importància que té la immigració en la societat catalana

tant en termes demogràfics com en socials i culturals. En aquest context,

es evident que es plantegen tot sovint qüestions referides a la diversitat

cultural i religiosa i a les desigualtats socials i econòmiques i també a quina

capacitat tenen els poders públics de capgirar la tendència a la segregació

residencial, laboral o escolar dels sectors més desfavorits.

1.4. Conclusions capítol 1.

Tot i que el fenomen migratori no representa una novetat a Catalunya, si

que ho han estat les característiques de la immigració actual. S’ha produït

un increment molt elevat i en molt poc temps de la població estrangera que

ha passat a ser gairebé d’un milió de persones procedents de més d’un

centenar de països del món.

Aquesta gran quantitat de població estrangera situa el nostre país al

capdamunt dels països europeus pel que fa a immigració i és evident que

calen polítiques clares per afavorir l’acomodació dels nouvinguts i garantir

la cohesió social. Avui, per sort, i a diferència d’altres èpoques disposem

d’institucions d’autogovern que han posat en marxa les actuacions

necessàries per garantir la integració de les persones immigrades, que tot

just han arribat ara, i la dels seus fills i filles.



“La immigració suposa un gran repte per a l’estabilitat i la cohesió social, lalluita contra la discriminació ha de ser un objectiu prioritari.”

Pla de Ciutadania i Immigració

Capítol 2. Actuacions recents del Govern de la Gene ralitat de

Catalunya en matèria d’immigració.

En aquest capítol es presenten les actuacions més destacades del Govern

de la Generalitat en matèria d’immigració. Una de les accions que més

expectatives ha generat, recentment, ha estat l’aprovació del Pla de

Ciutadania i Immigració 2005-2008, que defineix les principals línies i

polítiques estratègiques de la Generalitat per als propers anys. En aquest

sentit, hi ha una llarga trajectòria pel que fa a les polítiques d’immigració,

que es van dur a terme mitjançant el primer Pla Interdepartamental

d’Immigració 1993-2000, i el segon Pla Interdepartamental d’Immigració

2001-2004.

2.1. Les polítiques d’immigració des dels anys vuit anta.

El Govern de la Generalitat ja des dels anys vuitanta ha donat mostres de

com afrontar políticament la immigració. Les primeres actuacions de la

Generalitat de Catalunya en relació amb la immigració es van iniciar a

mitjans de la dècada dels vuitanta, mitjançant actuacions específiques

d’alguns departaments com el d’Ensenyament7 i el de Sanitat i Seguretat

Social. Ara bé, no és fins a l’any 1992 que es crea la Comissió

Interdepartamental per al Seguiment i la Coordinació de les Actuacions en

Matèria d’Immigració.

7 A partir de mitjans dels anys vuitanta des del Programa de Compensatòria es comença afacilitar reforços a determinades escoles de Ciutat Vella (Barcelona) sobretot en l’àrea dellengües per atendre la població escolar procedent de la immigració, bàsicamentmagribina. A finals de la dècada es posen en funcionament els Tallers d’Adaptació Escolar(TAE), plantejats com a aules de suport per atendre l’alumnat immigrant de diversoscentres. Pel que fa a la formació del professorat, cap a finals del noranta s’organitzen elsprimers cursos d’educació intecultural destinats a la formació de professorat , coordinatsper les professores de la Universitat Autònoma de Barcelona Teresa San Roman i SilviaCarrasco.



2.2. Els Plans Interdepartamentals d’Immigració.

Aquesta Comissió va elaborar el l Pla Interdepartamental d’Immigració

(1993-2000), que el Govern va aprovar el mateix any 1993. En el document

aprovat es recollia la feina feta durant més d’un any per tots els

departaments implicats, entitats socials, associacions d’immigrants i

organitzacions sindicals.

El Pla es va redactar en un context marcat per l’inici del creixement de la

immigració i tenia la finalitat de promoure la integració de la població

immigrant, amb la posta en marxa de polítiques coordinades i

interdepartamentals. El seguiment i l’avaluació del Pla van indicar la

necessitat de consolidar i refermar la dimensió global de l’acció del govern.

A l’any 2000 es va crear la Secretaria per a la Immigració amb la finalitat de

coordinar les actuacions dels òrgans interdepartamentals existents i donar

suport als departaments de la Generalitat en matèria de polítiques

d’immigració de final d’aquella dècada.

Una de les primeres actuacions de la Secretaria per a la Immigració va ser

l’elaboració del II Pla Interdepartamental d’Immigració 2001-2004.

Posteriorment, el Govern de la Generalitat va aprovar el Decret 188/2001,

de 26 de juny, sobre estrangers i la seva integració social a Catalunya que

determina les funcions i els serveis que cal prestar i garanteix l’accés de la

població immigrada als serveis públics.

Durant el mateix 2001, el Parlament de Catalunya va aprovar el document

de la Comissió d’Estudis sobre la Política d’immigració a Catalunya, on es

plantejava quines haurien de ser les línies d’actuació generals que havien

d’orientar l’acció social i política en aquesta matèria.



2.3. El Pla de Ciutadania i Immigració (2005-2008).

Dins del marc jurídic determinat per la normativa estatal8 en matèria

d’estrangers i de l’esmentat Decret 188/2001 de la Generalitat de

Catalunya l’any 2005 es va aprovar el Pla de Ciutadania i Immigració a

proposta de la Secretària d’Immigració. Aquest Pla es va fer amb la finalitat

de coordinar i impulsar totes les accions que en matèria d’immigració es

facin des dels diferents departaments de la Generalitat, les administracions

públiques locals i els agents socials.

En el Pla es marquen quines han de ser les línies estratègiques i les

polítiques prioritàries de la Generalitat per als propers anys, les quals

han de centrar-se a elaborar i aplicar:

a) Polítiques d’acollida que facilitin als nouvinguts el coneixement de la

llengua i de l’entorn, i si cal formació laboral i acolliment residencial, en la

línia d’aconseguir la integració de les persones que arriben al nostre país.

b) Polítiques d’igualtat per garantir la igualtat d’oportunitats, reduir

situacions de desavantatge perquè les persones nouvingudes puguin

assolir la plena ciutadania.

c) Polítiques d’acomodació basades en la gestió dels sistemes educatiu,

sanitari i social, entre d’altres, amb l’objectiu de disminuir la percepció

negativa de la immigració i poder aconseguir la sensibilització del conjunt

de la població davant la nova situació.

El Pla estableix dotze objectius específics i en cada objectiu es determinen

quins són els àmbits d’actuació prioritària:

8 A l‘Estat espanyol, el règim jurídic dels estrangers està regulat, amb caràcter general perla Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya ide la seva integració social. Aquesta normativa ha estat modificada per les lleisorgàniques 8/2000, de 2 de desembre, 11/2003, de 29 de desembre, i 14/2003, de 20 de



2.3.1. Establiment d’un sistema de primera acollida coordinat .

El Programa Integral d’Acollida (PIA) té la finalitat de coordinar les

actuacions principals de les diverses administracions en matèria d’acollida.

L’objectiu d’aquest programa és establir un marc de referència que faciliti

informació i suport a les persones que arriben a Catalunya.

2.3.2. Millora de les polítiques socials.

Cal millorar els serveis públics per a tothom per evitar que es puguin

produir conflictes entre població autòctona i nouvinguts. Els àmbits

d’actuació prioritària s’han de centrar en:

• La promoció d’accions de millora als barris o els municipis afectats

per processos de degradació.

• L’impuls de programes de convivència ciutadana.

• La promoció dels valors cívics i el coneixement de l’entorn.

2.3.3. Millora de l’accés a la sanitat.

A més de facilitar l’accés a la sanitat pública a la població immigrada, el

Govern vol millorar la qualitat dels serveis de salut, reforçant les àrees que

siguin deficitàries i impulsar la figura dels mediadors dins de l’àmbit

sanitari.

2.3.4. Educació intercultural per a la cohesió soci al.

El Pla incideix d’una manera especial en les polítiques educatives

orientades a aconseguir que l’educació sigui una de les eines bàsiques

per aconseguir una societat més cohesionada i evita r el risc

d’exclusió social.

Per aconseguir els objectius marcats pel Pla els àmbits d’actuació

prioritària fixats són els següents:

novembre, i el seu Reglament d’execució, aprovat pel Reial decret 293/2004, de 30 dedesembre.



• L’establiment de protocols d’acollida als centres educatius.

• L’ampliació del treball educatiu a l’entorn, considerant el teixit

associatiu i corporatiu del barri.

• La millora de la distribució de l’alumnat d’origen estranger i autòcton

en els centres educatius.

• La millora de l’accés a la formació d’adults.

• El suport per a facilitar el coneixement de les llengües maternes.

2.3.5. Lluita contra l’exclusió social.

El Pla determina una sèrie d’actuacions estratègiques orientades a afeblir

els factors que originen precarietat i marginació. Així doncs, els àmbits

d’actuació preferent on cal incidir són:

• L’augment dels recursos per a la millora de la formació dels serveis

socials i de l’atenció primària perquè puguin afrontar el nou repte de

la immigració.

• L’impuls de polítiques orientades a les noves famílies d’origen

estranger.

• L’atenció específica a les problemàtiques dels menors immigrants.

2.3.6. Acolliment lingüístic i ús social de la llen gua catalana .

El Pla impulsa programes de foment del coneixement i l’ús del català, tant

en el moment de la primera acollida com posteriorment amb cursos de

formació en llengua catalana.

En l’àmbit educatiu, es vol avançar en la consolidació del català com a

llengua d’ús en els centres docents per part de tot l’alumnat, com a

llengua vehicular, element comú d’identitat i cohes ió. Els àmbits

d’actuació prioritaris són:

• L’impuls de l’acollida lingüística.

• L’adaptació de la metodologia de l’aprenentatge del català com a



llengua d’acollida.

• L’apropament dels cursos de llengua al món laboral.

• El suport necessari per facilitar el coneixement del català per part de

les entitats d’immigrants.

• La promoció de la llengua catalana com a llengua d’ús habitual de

tota la ciutadania.

2.3.7. Inserció laboral i autonomia personal.

El Pla indica que les polítiques d’acollida hauran d’incloure d’una manera

sistemàtica la informació sobre el món laboral i l’orientació s obre el

mercat de treball. Es considera que les actuacions prioritàries més

significatives són:

• L’adaptació de les polítiques actives d’ocupació a les necessitats

laborals dels nous treballadors estrangers.

• L’oferta de formació ocupacional i contínua adaptada.

• La millora de la inserció laboral.

• La introducció de coneixements de l’entorn laboral en els programes

d’acollida.

2.3.8. Atenció al factor sexe.

El conjunt d’actuacions que preveu el Pla parteixen del fet de la realitat

migratòria femenina. El factor sexe es converteix en un element transversal

de les polítiques de ciutadania i immigració.

En aquest sentit, alguns dels àmbits on el Pla preveu actuar de forma

prioritària són:

•••• La millora de l’accés de les dones estrangeres a les polítiques

d’ocupació.

•••• L’adaptació de les accions formatives a la perspectiva de sexe.

•••• La promoció de la participació de les dones immigrades.



•••• La incorporar les dones com a agents actius en processos

d’integració.

2.3.9. Incorporar joves d’origen immigrant a les po lítiques de joventut.

El Pla preveu l’adaptació de les polítiques de joventut a la situació actual,

vol promoure accions per conèixer la nova realitat juvenil i atendre les

situacions específiques que comporten risc social. Concretament, els

àmbits d’actuació prioritària són:

• L’impuls de la participació d’infants i joves estrangers a les activitats

de lleure i esport.

• La promoció de programes de dinamització orientats als joves.

• La prevenció de la violència entre joves

2.3.10. Formació dels professionals.

El Pla pretén impulsar una sèrie de programes de formació destinats a

professionals de diversos àmbits que els permeti millorar la seva feina. Es

vol potenciar la formació dels professionals de la diversitat, en coordinació

amb les universitats i els centres de formació.

2.3.11. Accés a la informació.

El Govern té la intenció de millorar l’accés a la informació de les persones

nouvingudes per la qual cosa les institucions catalanes han d’adaptar els

seus mecanismes informatius a la nova realitat.

2.3.12. Lluita contra el racisme i la discriminació .

Un dels objectius fonamentals de la política europea sobre immigració és la

lluita contra el racisme i la discriminació. En aquesta línia, el Pla de

Ciutadania per tal d’aconseguir una societat més igualitària i més justa

estableix programes de sensibilització social, de no-discriminació i de lluita

contra el racisme.



2.4. El Pla per a la llengua i la cohesió social ( Pla LIC).

Els diferents departaments i òrgans de la Generalitat han de realitzar una

sèrie de programes per desenvolupar els objectius marcats pel Pla. Hi ha

onze departaments implicats amb un total de 70 programes.

Concretament el Departament d’Educació ha impulsat el Pla per a la

llengua i la cohesió social des del curs 2004-2005 que compta amb la

participació i la col·laboració de totes les institucions i les entitats

relacionades amb l’educació, per tal d’unir esforços per l’assoliment de la

plena integració escolar i social de tot l’alumnat del nostre sistema

educatiu.

El Pla té l’objectiu general de potenciar i consolidar la cohesió social,

l’educació intercultural i la llengua catalana en u n context multilingüe .

Entre els objectius específics es destaquen:

• La consolidació de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un

projecte plurilingüe.

• El reforçament de l’educació intercultural, basada en la igualtat, la

solidaritat i el respecte a la diversitat de cultures.

• La promoció de la igualtat d‘oportunitats a fi d’evitar qualsevol tipus

de marginació.

2.5. Els Plans educatius d’entorn.

Amb els plans educatius d’entorn el Departament d’Educació pretén

potenciar iniciatives i projectes que donin resposta integrada i comunitària

a les necessitats educatives dels diferents territoris. L’objectiu és

aconseguir incrementar l’èxit escolar i reduir les desigualtats educatives.



A través d’aquests plans es facilita suport institucional i econòmic a

projectes d’intervenció socioeducativa impulsats de manera coordinada

pels agents locals que tinguin l’objectiu de reforçar l’equitat educativa i la

cohesió social. En aquest sentit, també es dona suport als centres

educatius que pateixen els efectes negatius de la segregació escolar.


Durant els anys noranta les diferents administracions públiques van establir

les gran línies a seguir en matèria de polítiques migratòries.9 També van

proposar un model d’integració i van establir mecanismes de coordinació i

de participació de les entitats i associacions.

L’any 2000 serà recordat perquè es van publicar les dues lleis, encara

vigents, sobre els drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva

integració social, i els diferents governs van començar a crear estructures

administratives encarregades de coordinar els diversos òrgans

departamentals en aquesta matèria.

Però no serà fins l’any 2005 en què es va crear un fons estatal10 amb

càrrec als pressupostos generals de l’Estat que es va distribuir, seguint

criteris demogràfics, entre les diverses comunitats autònomes.

A Catalunya, a més, aquest any es va aprovar el tercer Pla del Govern de

la Generalitat, el Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008 amb una

aposta clara de ser un pla vertebrador del conjunt de les polítiques que es

realitzen al nostre país. El Pla estableix un model que vol aconseguir la

igualtat d’oportunitats per a tota la ciutadania que viu a Catalunya.

9 Primer Pla Interdepartamental d’Immigració (1993) aprovat pel Govern de la Generalitatde Catalunya i el primer Pla per a la Integració Social dels Immigrants (1994), aprovat pelGovern espanyol a finals de l’any 1994.10 Un dels requisits que establia aquest fons estatal és que se n’havia de destinar el 50% ales administracions locals i com a mínim el 40% al reforç educatiu.



Cal remarcar d’una manera especial l’atenció que el Pla dedica la

necessitat d’establir polítiques educatives orientades a aconseguir que

l’educació sigui una de les eines bàsiques per aconseguir una societat més

cohesionada i evitar el risc d’exclusió social. També, en l’àmbit educatiu, el

Pla pretén avançar en la consolidació del català com a llengua d’ús en els

centres docents per part de tot l’alumnat, com a llengua vehicular, i element

comú d’identitat i de cohesió.



“En l’educació hi ha la clau d’una societat plural i integrada.”

Dolors Ollé. Identitat i diversitat.

Capítol 3. Aproximació a l’educació a Catalunya

En aquest apartat s’analitza quin és l’estat de l’educació en el nostre país i

es posa de manifest la gran preocupació que hi ha entre àmplies capes de

la societat en relació a la situació del sistema educatiu català.

La presència d’alumnes estrangers a les aules també ha estat un tema

objecte de debat, per la qual cosa, en aquest capítol, també, es presenten

les dades sobre les característiques i l’evolució de l’alumnat estranger

escolaritzat a les aules catalanes.

Tal i com s’ha explicat en el capítol 1, durant els darrers anys s’ha produït

una arribada massiva de població immigrada al nostre país. Aquest fet ha

comportat un augment important d’alumnat nouvingut.

A l’any 2000 l’alumnat estranger només representava el 2%, a nivell de

Catalunya, i en tan sols vuit anys la mitjana catalana supera el 12% de la

població escolar, tot i que algunes comarques o municipis tenen

percentatges molt superiors.

Aquesta allau de nouvinguts provinents de països pobres representa una

nova realitat i planteja una sèrie de reptes i forts canvis socials, culturals,

demogràfics i econòmics que impliquen a totes les institucions. D’entre

elles, destaca el protagonisme del sistema educatiu, tant pel que

representa com a espai de socialització i de coneixement de la societat

d’acollida com pel conjunt de desafiaments que planteja l’arribada de

població immigrant des del punt de vista de la planificació escolar, el

currículum o la pedagogia. Així doncs, cal que des dels centres educatius

es doni resposta a aquesta nova situació per evitar situacions de

segregació i d’exclusió social.



3.1. L’estat de l’educació a Catalunya.

En els darrers mesos s’està produint un gran debat en tots els àmbits

socials del nostre país sobre el nivell de qualitat del sistema educatiu català

i espanyol tot comparant-lo amb el d’altres països europeus

L’aparició de l’informe de la Fundació Jaume Bofill sobre l’estat de

l’educació a Catalunya i posteriorment l’informe que elabora cada tres anys

el Programme for International Student Assesment (PISA)11 han provocat

un intensa discussió sobre les mancances detectades en el sistema

educatiu i sobre quines haurien de ser les actuacions a curt i llarg termini

per aconseguir millorar la situació que, segons es desprèn dels citats

informes, ha empitjorat durant els darrers anys.

L’objectiu de informe de la Fundació Jaume Bofill va ser la detecció dels

problemes i de les potencialitats de l’educació en el nostre país amb la

intenció de conèixer:

a) Quins han estat el canvis més significatius experimentats pel

sistema educatiu català. a nivell global.

b) Les desigualtats social i territorials que es puguin produir a

Catalunya.

c) La situació de Catalunya en relació amb la resta de comunitats

autònomes i amb els països de la UE i de l’OCDE.

L’estudi es basa en l’anàlisi d’una sèrie d’indicadors claus, a partir dels

quals s’elaboren una sèrie de propostes i recomanacions amb la intenció

de millorar l’educació a Catalunya.

11 El Programme for Internacional Student Assesment (PISA; OCDE) va establir larealització d’una avaluació estàndard aplicada a l’alumnat de 15 anys escolaritzat encentres educatius de diferents països. L’avaluació s’ha de realitzar en tres fases (anys2000, 2003 i 2006), i comprèn les àrees de comprensió lectora, matemàtiques i ciències ide competències transversals. Cal destacar que les diferents dades obtingudes del’avaluació del PISA permeten disposar de dades de rendiment desagregades en funcióde diferents variables (categoria socioeconòmica, nivell d’instrucció de pares i mares,l’origen ètnic, l’alumnat segons sectors educatius etc.) i així es possible comparar elsrendiments existents entre diversos subgrups demogràfics.



A continuació es presenten els principals aspectes analitzats en el citat

informe:

3.1.1. La despesa pública en educació no universitària .

Mitjançant les dades exposades més avall es pot comprovar que a

Catalunya només es va dedicar el 2,14% del PIB durant l’any 2004. Així

doncs, tot i el creixement experimentat respecte als anys anteriors la

despesa pública en educació contínua sent inferior a l’europea: 3,9%.

Taula 3.1. Despesa pública en educació no universit ària, en relació al PIB a la UE i

altres països (2004)

Territori

Despesa pública en

educació no

universitària. /PIB

Territori

Despesa pública en

educació no

universitària. /PIB

Alemanya 3,44 Islàndia 6,18

Àustria 4,03 Itàlia 3,81

Bèlgica 4,70 Japó 3,00

Bulgària 3,76 Letònia 4,40

Catalunya 2,14 Lituània 4,14

Croàcia 3,68 Macedònia 2,88

Dinamarca 5,94 Malta 4,44

Eslovàquia 3,22 Noruega 5,15

Eslovènia 4,61 Polònia 4,26

Espanya 3,28 Portugal 4,47

Estats Units 3,80 Regne Unit 4,27

Estònia 4,21 República Txeca 3,47

Finlàndia 4,36 Romania 2,59

França 4,60 Suècia 5,26

Grècia 2,76 Suïssa 4,30

Holanda 3,83 Turquia 2,53

Hongria 4,41 UE-25 3,98

Irlanda 3,64 Xipre 5,23

Font: L’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007. Fundació J. Bofill.



Si revisem les dades a nivell estatal observem que a l’any 2005 tot i que la

despesa educativa augmenta lleugerament (2,22% sobre el PIB) continua

per sota de la mitjana espanyola (3,01% s/PIB) i l’europea. Destaca molt

positivament la despesa realitzada per estudiant tant al País Basc com a

Navarra, molt per sobre de la mitjana espanyola i catalana.

Taula 3.2. Indicadors de finançament de l’educació per Comunitats Autònomes

(2005)

Comunitats

autònomes

Despesa pública en

educació

no univ./PIB

Despesa pública en educació

no univ./estudiant

Andalusia 3,48 3.088,3

Aragó 2,43 3.689,5

Astúries 2,80 4.282,1

Balears 2,52 3.843,9

Canàries 3,31 3.679,4

Cantàbria 2,85 4.188,9

Castella i Lleó 2,99 4.133,4

Castella-La Manxa 4,08 3.951,5

Catalunya 2,22 3.543,9

Com. Valenciana 2,87 3.555,6

Extremadura 4,50 3.610,8

Galícia 3,34 4.026,1

Madrid 1,78 3.052,0

Múrcia 3,27 3.107,6

Navarra 2,75 4.694,0

País Basc 3,00 5.381,6

La Rioja 2,50 3.910,4

Espanya 3,01 3.946,8


Les dades anteriors ens indiquen que el nostre país està pràcticament a

la cua en despesa pública en educació respecte a le s altres

comunitats autònomes i també respecte dels altres p aïsos europeus.



Tot i els augments de la despesa pública en educació en els darrers anys

encara estem lluny d’assolir una posició mitjana a nivell estatal i europeu.

3.1.2. L’ escolarització en les diverses etapes educatives .

En relació amb l’oferta educativa de l’educació a l’etapa preescolar .

Catalunya està en una bona posició respecte als altres territoris de

l’Estat espanyol i també respecte als països de la UE . La taxa

d’escolarització (96,6%) dels infants entre 3 i 5 anys durant 2004 és una de

les més elevades de la UE.

Pel que fa referència l’educació obligatòria es comprova que:

a) Des de l’any 1994 (aplicació LOGSE) la taxa d’escolarització dels

alumnes de 15 anys ha augmentat més de set punts percentuals . A

Catalunya durant el curs 2005-2006 el 98,1% dels joves de 15 anys

estaven escolaritzats, en aquest cas la mitjana espanyola és una mica

més baixa (97,5%).

b) El percentatge d’alumnes escolaritzats en l’escola pública ha

guanyat pes en els darrers 10 anys, s’ha passat del 57,9% del curs

1996-97 al 60,4% durant el 2005-2006. Aquest augment ha estat

provocat majoritàriament pels alumnes nouvinguts. Com es pot

comprovar a la taula 3.3., durant del curs 1998-99, només l’1,9% dels

alumnes matriculats eren estrangers, mentre que durant el curs 2005-

2006 aquest percentatge s’havia elevat al 12,3% matriculats en

l’ensenyament obligatori.

Si revisem aquestes dades amb deteniment observem que la distribució

de l’alumnat estranger entre el sector públic i privat no és equitativa, ja

que 17,2% dels alumnes dels centres públics són estrangers, quan als

centres privats el percentatge es redueix al 4,7%.



Taula 3.3. Evolució de l’alumnat estranger en els e nsenyaments obligatoris per

sectors de titularitat a Catalunya (1998-1999/2005- 2006) (dades %)

Ensenyaments

obligatoris

1998-

1999

1999-

2000

2000-

2001

2001-

2002

2002-

2003

2003-

2004

2004-

2005

2005-

2006

Alumnat

estranger

Catalunya

1,9 2,3 2,9 4,3 6,2 8,6 10,2 12,3

Alumnat estranger

centres. públics 2,8 3,6 4,5 6,3 8,9 12,3 14,3 17,2

Alumnat estranger

centres. privats 0,6 0,7 0,9 1,5 2,4 3,2 4,0 4,7

Educació primària 1998-

1999

1999-

2000

2000-

2001

2001-

2002

2002-

2003

2003-

2004

2004-

2005

2005-

2006

Alumnat

estranger

Catalunya

2,0 2,3 2,8 4,2 6,4 9,0 10,9 12,5

Alumnat estranger

centres. públics 3,1 3,5 4,2 6,2 9,2 13 15,4 17,5

Alumnat estranger

centres. privats 0,6 0,7 0,8 1,4 2,3 3,0 3,9 4,4

ESO

1998-

1999

1999-

2000

2000-

2001

2001-

2002

2002-

2003

2003-

2004

2004-

2005

2005-

2006

Alumnat

estranger

Catalunya

1,7 2,4 3,2 4,4 5,9 7,9 9,1 11,9

Alumnat estranger

centres. públics 2,6 3,7 4,9 6,6 8,6 11,2 12,6 16,8

Alumnat estranger

centres. privats 0,5 0,8 1,0 1,6 2,5 3,5 4,2 5,0


c) La taxa de repetició a 6è de primària (1,5%) és la més baixa de

tot l’estat i està molt per sota de la mitjana estatal (5,9%), ara bé, el

percentatge d’alumnes que han de repetir 4t d’ESO és la més

alta de l’Estat espanyol (13,7%),quan la mitjana estatal és del

12%. Per tant, segons l’opinió dels autors de l’informe, “la



comprensivitat en la promoció als ensenyaments obligatoris

contrasta amb la selectivitat en el moment de la graduació en

l’ESO”.

d) La taxa de graduació dels alumnes d'ESO al final del curs 2003-

2004 va ser només del 69,6% dels alumnes matriculats (Vegeu taula

3.4.). Aquesta xifra està 6 punts per sota de la mitjana espanyola

(75,3%) i 15 punts més baixa que al País Basc i Navarra amb el 84,4%

de graduats. Només les Canàries, amb el 67,4% de graduats tenen un

ràquing inferior a nivell estatal.

Taula 3.4. Taxa de graduació en els ensenyaments ob ligatoris

per comunitats autònomes. Curs 2003-2004

Comunitat

autònoma

Taxa de

graduació

ESO

Taxa de

graduació

ESO

(Públic)

Taxa de

graduació

ESO

(privat)

Andalusia 74,4 72,6 78,8

Aragó 79,6 74,3 86,8

Astúries 79,6 74,2 89,4

Balears 73,9 68,6 80,7

Canàries 67,4 63,0 81,6

Cantàbria 76,3 74,2 79,8

Castellà i Lleó 79,3 74,6 87,6

Castella La Manxa 75,8 73,3 84,7

Catalunya 69,6 61,1 81,8

Comunitat Valenciana 76,9 73,6 83,1

Extremadura 73,8 70,9 83,1

Galícia 79,1 76,2 85,7

Madrid 76,7 68,4 86,2

Múrcia 75,5 71,4 85,8

Navarra 84,4 82,2 87,2

País Basc 84,4 78,5 88,5

Rioja (La) 78,6 74,3 85,1

Estat Espanyol 75,3 70,5 83,7




e) Educació postobligatòria i abandonament prematur .

Revisant les dades de la població entre els 18 i 24 anys (taula 3.5.) que

abandona el sistema educatiu sense haver acabat els estudis

secundaris postobligatoris, s’observa que després d’una certa millora a

l’any 2000, ha tornat a augmentar al 34,1 molt per sobre de la mitjana

espanyola i doblant els nivells del País Basc (13,9%). Aquestes dades

d’abandonament prematur són molt preocupants ja que tripliquen

l’objectiu europeu per al 2010 que està fixat en el 10%.

Taula 3.5. Evolució de l’abandonament educatiu prem atur de la població

entre 18-24 per Comunitats Autònomes (1995-2005) (d ades %)

Comunitat

autònoma

1995 2000 2005

Andalusia 41,6 35,0 37,1

Aragó 24,0 22,8 24,1

Astúries 24,9 22,2 18,3

Balears 40,7 45,7 40,0

Canàries 41,9 33,1 32,2

Cantàbria 26,3 22,6 21,8

Castellà i Lleó 27,4 20,7 25,1

Castella

La Manxa 46,9 35,6 35,0

Catalunya 33,3 29,7 34,1

Comunitat

Valenciana 41,7 31,5 32,4

Extremadura 49,5 41,5 36,4

Galícia 32,5 29,2 23,6

Madrid 24,7 19,4 26,2

Múrcia 45,9 38,7 38,1

Navarra 21,0 17,6 17,2

País Basc 19,9 14,3 13,9

Rioja (La) 26,1 27,2 29,3

Espanya 34,5 28,9 30,8




Si comparem les xifres d’altres països d’Europa veiem que Catalunya

és un dels països amb la situació més dolenta, ja que en el rànquing

negatiu només a superen Malta i Portugal (Veure Gràfic 3.1). D’altra

banda, els països nòrdics són els que mostren nivells d’abandonament

més baixos, amb taxes d’escolarització als 17 anys molt elevades.

Gràfic 3.1. Percentatge de població dels països eur opeus que abandona el sistema educatiu sense estudis

postobligatoris acabats (2005)

0 10 20 30 40 50

MaltaPortugal

CatalunyaEspanya

ItàliaRomaniaBulgària

XipreUE-25Regne

EstòniaAlemanya

HolandaLuxemburg

GrèciaBèlgicaFrança

HongriaIrlandaLetòniaSuècia

FinlàndiaLituàniaAustria

DinamarcaRepública

EslovàquiaPolònia

NoruegaEslovènia


f) Nivell de formació de la població jove.

Com podem observar a la taula 3.6, el nivell de formació de la població

jove catalana es situa per sota del nivell estatal, cosa que al 2000 no

passava. Si comparem els resultats del nostre país amb els del País

Basc i Navarra la situació encara és més preocupant atès que al País

Basc el 80,4% de la població jove té acabats els estudis postobligatoris,

cosa que representa més de 20 punts respecte al nivell de Catalunya.



Taula 3.6. Nivell de formació de la població jove: percentatge de població

que ha superat l’educació postobligatòria o més, se gons l’edat, per

Comunitats Autònomes (2000 i 2005)

Comunitat autònoma 2000 2005

Andalusia 58,2 53,4

Aragó 73,8 70,2

Astúries 70,9 73,3

Balears 48,4 49,5

Canàries 56,1 57,4

Cantàbria 70,6 70,7

Castellà i Lleó 70,4 64,8

Castella- La Manxa 57,9 54,4

Catalunya 68,1 60,3

Comunitat Valenciana 62,7 60,3

Extremadura 51,6 52,3

Galícia 64,7 68,7

Madrid 78,3 67,7

Múrcia 58,5 54,2

Navarra 81,5 77,3

País Basc 81,1 80,4

Espanya 65,9 61,3


Si es comparem les dades a escala europea (gràfic 3.2) veiem que estem a

17 punts per sota de la mitjana (76,9%). Només hi ha tres països que

estiguin en pitjor situació que Catalunya (Islàndia, Portugal i Malta). En

aquest context Catalunya es situa en una posició complicada pel que fa a

la formació de la població jove i amb moltes dificultats per escurçar els

gairebé 17 punts de diferència respecte la mitjana europea i els 25 punts

que la separen de l’objectiu marcat per la UE per al 2010 (85%).



Gràfic 3.2. Percentatge de població dels països eur opeus amb estudis postobligatoris acabats (2005)

0 20 40 60 80 100 120

NoruegaEslovàquiaEslovèniaRepública

PolòniaSuèciaIrlandaAustria

LituàniaFinlàndia

GrèciaHongriaFrançaLetòniaEstònia

XipreBèlgica

Regne UnitUnió Europea

BulgàriaDinamarca

RomaniaHolanda

ItàliaLuxemburgAlemanyaEspanya

CatalunyaIslàndia

PortugalMalta

païs

os

percentatges




3.2. L’alumnat estranger a Catalunya.

A continuació es mostren les dades de l’alumnat estranger a les escoles

catalanes d’acord amb les dades disponibles fins el curs 2005-200612 i les

provisionals del 2006-2007. Al final de l’apartat es presenta un breu resum

sobre la normativa jurídica que regula el dret a l’educació dels menors

estrangers.

3.2.1. Panoràmica general.

Quan va acabar el curs 2005-2006 hi havia 106.851 alumnes estrangers

matriculats en les aules catalanes. Aquesta xifra passa a ser 121.622 a

l’inici del curs següent (dades provisionals). Com es pot comprovar hi ha

hagut un increment del 13,8% respecte al curs anterior, tot i que amb un

ritme inferior al d’anys anteriors.

Taula 3.7. Evolució del nombre d’alumnes estrangers a Catalunya, del curs2001-2002 al 2006-2007.

2001-02 2002-03 2003-04 2004-05 2005-06 2006-07

Catalunya 36 301 54 006 76 995 92 369 106 851 121 622

Font: L’alumnat estranger a Catalunya (2007). Fundació Jaume Bofill

Gràfic 3.3. Evolució dels alumnes estrangers a Cata lunya

020.000

40.00060.000

80.000100.000

120.000140.000

2001-02 2002-03 2003-04 2004-05 2005-06 2006-07

12 Nadal, M. (2007): L’alumnat estranger a Catalunya. L’estat de la immigració aCatalunya. Anuari 2006. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.



El moment de més creixement es va produir durant el curs 2002-2003,

quan es van incorporar gairebé un 50% més d’alumnes respecte el curs

anterior. Aquesta desacceleració s’ha produït arreu de Catalunya, encara

que on més s’ha notat és a la demarcació de Barcelona.

Taula 3.8. Nombre d’alumnes estrangers agrupats per àrees de procedència iprincipals nacionalitats. Curs 2006-2007

Àrees de procedència 2006-2007 % sobre el total

Unió EuropeaItàliaRegne UnitFrançaAlemanyaResta de nacionalitats

7.5751.5031.1891.011909

2.963

6,21,21,00,80,82,4

Resta d’EuropaRomaniaRússiaUcraïnaResta de nacionalitats

13.1726.8471.6931.5423.090

10,85,61,41,32,5

MagribMarrocResta de nacionalitats

31.94131.156

785

26,325,60,7

Resta d’ÀfricaGàmbiaResta de nacionalitats

5.4022.7512.651

4,52,32,2

Amèrica del Nord 462 0,4Amèrica Central i del SudEquadorColòmbiaBolíviaArgentinaPerúRep. DominicanaUruguaiXileResta de nacionalitats

54.30615.5686.7116.2155.8514.3362.7352.7342.2287.928

44,612,85,55,14,83,62,22,21,86,6

Àsia i OceaniaXinaPakistanResta de nacionalitats

8.7643.9972.0212.746

7,23,31,62,3

Total 121.622 100,0


Com es pot veure en les dades de la taula anterior, el col·lectiu més

nombrós d’alumnes estrangers (44,6%) procedeix d’Amèrica Central i del

Sud , els segueixen els magrebins que representen el 26,3%, els de la

resta d’Europa amb el 10,8% i els asiàtics (7,2%).



Si ens fixem en els països de procedència veiem que el col·lectiu més

nombrós correspon als alumnes del Marroc (25,6% del total), seguits dels

equatorians amb el 12,8%. L’alumnat procedent de Colòmbia, Argentina,

Bolívia i Romania està representat al voltant del 5% en cada cas. Cal

remarcar que el ritme de creixement dels bolivians i romanesos ha estat

espectacular en els últims anys.

Durant els darrers anys, els alumnes que més han augmentat són els

procedents d’Amèrica Central i del Sud i els de l’Europa no comunitària.

3.2.2. L’alumnat estranger en els diferents cicles educatius.

A la taula 3.9. referida al curs 2005-2006 podem veure com el pes dels

diferents grups varia en els cicles educatius. Així, en l’educació infantil, els

alumnes magribins representen el 35% del total, seguit dels d’Amèrica

Central i del Sud (33%). La situació canvia quan es passa a l’ensenyament

obligatori, aquí el col·lectiu més nombrós és el d’Amèrica Central i del Sud

(48%), seguit dels magribins. Aquesta situació de predomini es manté,

també a l’ESO i als ensenyaments postobligatoris.

No hi ha dades objectives per explicar aquesta circumstància, tot i això

s’apunten hipòtesis en el sentit que el fet que hi hagi més alumnes

magribins en l’educació infantil es degut a que el col·lectiu magribí porta

més temps d’assentament a Catalunya. D’altra banda, sembla que el

predomini dels alumnes de nacionalitats sud-americanes en els cicles

educatius posteriors té més a veure a una dinàmica migratòria més

centrada en els reagrupaments dels fills en edats més tardanes.13

El fet que resulta destacable és la baixa presència de l’alumnat magribí en

l’ensenyament postobligatori, ja que només representen el 10,6%, en el

batxillerat i el 8,2 % en la formació professional de grau superior, en canvi

són gairebé el 30% els que fan formació de grau mitjà.



D’altra part, l’alumnat d’Amèrica Central i del Sud es troba

sobrerepresentat (en relació al seu pes en el conjunt del sistema educatiu)

en els estudis de Batxillerat (55%) i el 63% dels alumnes que cursen cicles

formatius de grau superior. Cal fer notar que els estudiants procedents de

la Unió europea i de la resta d’Europa tenen un pes important en el

batxillerat.

Taula 3.9 Distribució de l’alumnat estranger en els cicles educatius segons la

nacionalitat. Curs: 2005-2006.

Àrees de

procedència Infantil Primària ESO Batxillerat CFGM CFGS PGS Tot al

Alumnat

estranger

18.636

100%

47.037

100%

31.226

100%

4.388

100%

2.711

100%

2.250

100%

603

100%

106.851

100%

Unió

Europea

1.323

7,1%

2.735

5,8%

1.687

5,4%

430

9,8%

159

5,9%

267

11,9%

21

3,5%

6.622

6,2%

Resta

d’Europa

1.847

9,9%

4.522

9,6%

3.340

10,7%

710

16,2%

257

9,5%

224

10,0%

22

3,6%

10.922

10,2%

Magrib 6.514

35%

13.117

27,9%

7.654

24,5%

463

10,6%

802

29,6%

184

8,2%

248

41,1%

28.982

27,1%

Resta

d’Àfrica

1.461

7,8%

2.100

4,5%

852

2,7%

68

1,5%

85

3,1%

7

3,3%

2

3,8%

4.664

4,4%

Amèrica

Central

i del Sud

6.134

32,9%

21.236

45,1%

14.836

47,5%

2.419

55,1%

1.309

48,3%

1.419

63,1%

25

41,6%

47.60

44,6%

Amèrica del

Nord

88

0,5%

175

0,4%

106

0,3%

49

1,1%

8

0,3%

8

0,4%

2

0,3%

436

0,4 %

Àsia i

Oceania

1.269

6,8%

3.152

6,7%

2.751

8,8%

249

5,7%

91

3,4%

73

3,2 %

36

6,0%

7.621

7,1 %


Pel que fa als alumnes que cursen programes de garantia social, cal

esmentar que el col·lectiu magribí (41%) està molt per sobre de la mitjana

d’alumnes matriculats en aquest tipus de formació, mentre que la resta de

col·lectius tenen una participació menor al seu pes en el sistema educatiu.

13 Nadal, M. (2007)



En relació a la proporció d’alumnat estranger respecte a l’autòcton en els

diferents cicles educatius cal fer notar una presència diferent en els cicles

educatius, particularment en els nivells postobligatoris.

Si s’analitza la taula 3.10. s’observa que els percentatges relatius als

alumnes que cursen primària i ESO giren al voltant del 12%, d’altra banda

aquestes xifres baixen dràsticament en els ensenyament postobligatoris,

sobretot en el batxillerat i en els cicles formatius de grau superior.

Taula 3.10. Distribució de l’alumnat autòcton i est ranger en els cicles

educatius. Curs: 2005-2006.


Nivell

educatiu

Alumnat

autòcton

alumnat

estranger

Total

alumnat

% alumnat estranger

sobre el total del mateix

nivell

Infantil 185.356 18.636 203.992 9,1

Primària 329.532 47.037 376.569 12,5

ESO 230.400 31.226 261.626 11,9

Batxillerat 82.687 4.388 87.075 5,0

CFGM 32.635 2.711 35.346 7,7

CFGS 36.810 2.250 39.060 5,8

PGS 2.027 603 2.630 22,9

Total 899.447 106.851 1.006.298 10,6



3.2.3. La presència de l’alumnat estranger en els c entres públics i en

els privats.

La concentració escolar de l’alumnat immigrant procedent de països

empobrits també ha estat un tema objecte de debat en el món educatiu i en

la societat en general. La dinàmica de la doble xarxa educativa ha portat a

l’agrupament de l’alumnat estranger en els centres de titularitat pública, on

presenta un percentatge molt superior al que té en el conjunt del sistema

educatiu.

Com s’ha dit abans, durant el curs 2005-2006, l’alumnat de nacionalitat

estrangera va representar el 10,6% a nivell global. Ara bé, la seva

distribució entre els centres públics i privats és molt desigual, ja que en el

públics representaven el 14,4% sobre el total d’alumnes, amb tendència a

augmentar14 i en els centres privats només representaven el 4,2%.

La taula 3.11. complementa l’anterior i ens permet constatar el percentatge

d’alumnat estranger que s’escolaritza en un tipus o un altre de centre en el

curs 2005-2006. Comprovem que el 85% ho fa en centres de titularitat

publica, davant el 14,9%, que ho fa en centres privats. Aquests

percentatges són el 59,8% i el 40,2% respectivament per a l’alumnat

autòcton. Aquesta situació es reprodueix en tots els nivells educatius, i

s’accentua en l’ESO, on l’alumnat autòcton incrementa la seva participació

en els centres privats i baixa en els cicles formatius.

Cal destacar que la manera com es distribueix l’alumnat autòcton i

estranger és gairebé idèntica en els cicles formatius de grau superior,

principalment pel fet que l’oferta formativa està desigualment distribuïda

entre els uns i els altres centres.

14 Les dades provisionals del curs 2006-2007 indiquen que ha pujat al 15,9% en elscentres públics i al 4,7% en els privats.



A diferència dels cursos anteriors, sembla que les dades provisionals del

curs 2006-2007 indiquen una presència lleugerament més gran de

l’alumnat estranger als centres privats.15

Taula 3.11. Alumnat estranger en centres públics i privats per cicles educatius a

Catalunya, curs 2005-2006


15 Nadal, M. (2007)

Nivell educatiu Alumnat

total

Alumnat

autòcton

Alumnat

estranger

Tots els cicles

PúblicPrivat

1.006.298

62,5%37,5%

899.447

59,8%40,2%

106.851

85,1%14,9%

Infantil

PúblicPrivat

203.992

65,1%34,9%

185.356

62,8%37,2%

18.636

88,0%12,0%

Primària

PúblicPrivat

376.569

61,7 %38,3%

329.532

58,2 %41,8%

47.037

86,4%13,6%

ESOPúblicPrivat

261.62658,7%41,3%

230.40055,5%44,5%

31.22682,5%17,5%

Batxillerat

PúblicPrivat

87.075

63,9%36,1%

82.687

62,8%37,2%

4.388

86,0%14,0%

CFG M

PúblicPrivat

35.346

69,8%30,2%

32.635

68,8%31,2%

2.711

82,4%17,6%

CFGS

PúblicPrivat

39.060

71,5%28,5%

36.810

71,5%28,5%

2.250

72,1%27,9%

PGS

PúblicPrivat

2.630

65,1%34,9%

2.027

61,1%38,9%

603

82,1%17,9 %



3.2.4. La immigració com a problema?

La presència d’alumnat immigrant als escoles i als instituts ha centrat el

debat educatiu dels darrers anys i ha estat considerat per alguns sectors

com un “problema social” de primer ordre. L’argument que s’ha fet servir és

que el col·lectiu d’alumnes nouvinguts, sobretot, si provenen de països

pobres i encara més si s’agrupen en determinats centres escolars, provoca

de manera inevitable la davallada del nivell educatiu.

Per evitar la generalització excessiva de considerar l’alumnat immigrant

amb unes característiques comunes i amb el mateix tipus de

problemàtiques Miquel Àngel Alegre16 ens convida a la reflexió i ens

proposa un enfocament de “doble mirada” sobre la relació entre immigració

i educació. En aquest sentit, diu que s’hauria de diferenciar entre dos tipus

de situacions que afecten el col·lectiu de nouvinguts.

Per una banda, cal distingir entre les característiques específiques del

mateix col·lectiu i del seu entorn social i familiar: l’estatus socioeconòmic o

el nivell d’instrucció de la família, parlar una llengua diferent a la llengua

d’instrucció, haver-se incorporat de manera tardana al sistema educatiu,

procedir de sistemes i dinàmiques escolars força diferents de les del país

d’acollida o bé no disposar de l’estatus jurídic de ciutadà/na.

Per una altra banda, cal tenir presents el conjunt de variables relatives a

l’entorn social i escolar al qual s’incorpora l’alumnat nouvingut, com són:

les estructures de comprensivitat del sistema educatiu, les pràctiques

d’atenció a la diversitat, les polítiques d’acolliment i d’escolarització o el

clima de l’escola, entre d’altres.

En aquest sentit, cal analitzar un i altre conjunt de factors per poder

elaborar anàlisis fiables sobre les possibles distàncies entre itineraris

seguits pels diferents grups d’alumnes.

16 Alegre, M.A. (2007): Educació i immigració. On és el problema?. A: L’estat de laimmigració a Catalunya. Anuari 2006. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.



De fet i, en relació a aquesta “doble mirada,” existeixen diversos estudis i

informes d’abast internacional que aporten elements de reflexió

interessants a partir de recerques basades en l’explotació de les dades

PISA. Concretament en les conclusions presentades en l’informe de

l’OCDE (2006)17 s’afirmava que en la gran majoria de països participats en

l’estudi, l’alumnat immigrant presentava pitjors resultats que l’alumnat

autòcton, tot i que les diferencies observades mostraven diferents graus en

funció de cada país analitzat.18

En l’elaboració d’aquest estudi es van tenir en compte una sèrie de factors

relacionats tant amb les característiques pròpies de l’alumnat immigrant

com d’altres d’específiques dels sistemes educatius dels diferents països

receptors d’alumnat immigrant.

Pel que fa a les característiques pròpies de l’alumnat l’informe

considera que:

• El fet de tenir una llengua materna diferent a la llengua

d’ensenyament del país receptor s’associa de forma significativa

al fet d’obtenir pitjors resultats en les proves de competències.

En termes generals, els resultats dels alumnes immigrants que

parlen habitualment en una llengua diferent a la llengua vehicular

de l’ensenyament estan per sota dels resultats mitjans obtinguts

per l’alumnat autòcton

• La situació educativa i socioeconòmica de l’alumnat immigrant

explica en part la distància entre els seus resultats i els obtinguts

per l’alumnat autòcton. Les dades PISA mostren l’existència

d’una correlació significativa entre la condició d’immigrant i

17 L’informe de l’OCDE Where immigrants students succeed? A comparative review ofperformance and engagement in PISA 2003 (Paris, 2006).18 Les diferències observades entre l’alumnat immigrant i l’autòcton són més àmplies enpaïsos com Bèlgica, Alemanya, Àustria, Dinamarca, França, Holanda i Suïssa. En canvien països com Austràlia, Canadà Nova Zelanda i Macao-Xina, l’alumnat immigrantassoleix en les proves de competències uns resultats similars als dels seus companysautòctons. En el cas de Catalunya i l’Estat espanyol, segons l’estudi, la situació es trobaen un nivell intermedi, juntament amb altres països com Luxemburg, Noruega, EstatsUnits o Grècia.



l’estatus econòmic, social i cultural (ESCS),19 en el sentit que

una gran part de l’alumnat immigrant (de primera i de segona

generació) procedeix de famílies amb baix nivell d’instrucció i un

baix estatuts ocupacional. Tot i que aquesta relació es important,

també intervenen altres factors com, per exemple, el país

d’origen de l’alumnat immigrant o les realitats socials i les

pràctiques educatives dels diferents centres.

• En els resultats de les proves PISA es van observar diferències

significatives en relació als resultats entre els alumnes

immigrants i els autòctons en funció del país o regió d’origen dels

primers.20

• L’alumnat immigrant mostra un major nivell d’actituds positives

cap al procés d’aprenentatge que l’alumnat autòcton. Aquest fet

es va posar de manifest en la majoria de països estudiats i és

especialment rellevant en el cas dels estudiants immigrants de

primera generació que valoren la formació com una eina

d’integració i promoció social.

Quan en l’anàlisi s’incorporen les característiques específiques del

sistema educatiu del país receptor, les conclusions de l’estudi mostren

que:

• Les distàncies entre els resultats d’alumnes immigrants i autòctons

són especialment significatives en aquells països on els sistemes

educatius són poc comprensius. Els resultats de l’estudi indiquen

que els sistemes educatius menys comprensius (amb un índex

elevat d’estratificació) tendeixen a reforçar el pes de les desigualtats

en l’obtenció de resultats, sense que això comporti un increment de

la mitjana global dels resultats assolits pel conjunt de l’alumnat. Així,

les diferències principals entre l’alumnat autòcton i l’immigrant és

manifesten més com una diferència entre tipus escoles que no pas

19 De l’anglès Economic Social and Cultural Status.20 Es va constatar que els alumnes immigrants (de primera i segona generació)procedents de l’Europa de l’Est, Amèrica Central i del Sud, Nord d’Àfrica i Oest asiàtic,obtenien resultats inferiors als dels seus companys nadius.



els resultats obtinguts dins de les escoles, especialment en països

amb una secundària poc comprensiva.

Així doncs, caldria analitzar acuradament les característiques específiques

que situen l’alumnat immigrant en posició de desavantatge i els factors

externs que el perjudiquen. Només amb aquesta diferenciació es poden

establir estratègies per poder compensar la seva situació desfavorida.

3.2.5. El dret a l’educació dels menors i els joves estrangers.

D’acord amb la Convenció sobre els drets del nen, tots els infants tenen

dret a rebre educació en condicions d’igualtat d’oportunitats. Els estats han

de facilitar l’educació primària obligatòria i gratuïta per a tots i fomentar

l’educació secundària (inclosa la general i professional) perquè tots els

nens i nenes hi tinguin accés (article 28).21

A l’Estat espanyol l’article 27 de la Constitució reconeix el dret de tothom a

l’educació. L’educació bàsica -primària i secundària- comprèn deu anys

d’escolarització entre els 6 i els 16 anys, i és obligatòria i gratuïta, i els

alumnes poden continuar cursant-la fins als 18 anys (article 27.4). els

poders públics han de garantir el dret de tots a l’educació (article 27.5).

Per tant, tots els estrangers menors de divuit anys, independentment de la

seva situació administrativa, tenen el dret i el deure a l’educació gratuïta, a

l’obtenció de la titulació acadèmica corresponent i a l’accés al sistema

públic de beques i ajuts (article 9.1 de la Llei 4/200 d’estrangeria) en les

mateixes condicions que el nacionalitzats espanyols.

Pel que fa a l’educació postobligatòria, només als estrangers en situació

administrativa regular se’ls reconeix el dret d’accedir a aquest tipus

21 Arbeláez, M. (2007): Els drets dels estrangers en breu. A: l’Estat de la immigració a

Catalunya. Anuari 2006. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.



d’educació en igualtat de condicions que els nacionalitzats espanyols. Això

és aplicable fins i tot als menors d’edat (article 9.3 de la Llei 4/2000

d’estrangeria).

Tot i això, la disposició addicional 14 del Reglament d’estrangeria diu que

les administracions educatives podran facilitar l’accés dels estrangers

menors d’edat empadronats en un municipi als nivells d’educació

postobligatòria no universitària i a l’obtenció de la titulació acadèmica

corresponent en igualtat de condicions que els espanyols de la seva edat.

A Catalunya s’ha generalitzat la pràctica mitjançant la qual els menors

estrangers en situació irregular que hagin estat escolaritzats i tinguin entre

16 i 18 anys poden continuar el cicle educatiu que vulguin fins als 18 anys.

Així mateix els joves estrangers amb autorització de residència però sense

permís de treball poden accedir a qualsevol cicle d’educació

postobligatòria, inclosos els que impliquen la realització de pràctiques

professionals en empreses. Les pràctiques en empreses dels cicles d’FP o

FO no suposen l’existència de relació laboral entre els alumnes i l’empresa,

i per això no cal l’autorització de treball (article 4.2 del Reial Decret

631/1993). Aquests alumnes també poden donar-se d’alta en les oficines

d’ocupació de la Generalitat i accedir a qualsevol cicle de formació

ocupacional que s’hi ofereixi.22


A Catalunya la despesa pública en educació no universitària continua sent

inferior a la mitjana europea i espanyola.

El problema fonamental es concentra al 2n Cicle de l’ESO i a les etapes

postobligatòries.

22 Segons disposa l’article 2 de l’Ordre del Ministeri de Treball 3698/2006, de 22 denovembre, per la qual es regula la inscripció de treballadors estrangers no comunitaris enles serveis públics d’ocupació i les agències de col·locació



La taxa de no graduats en l’ESO (30%) és de les més altes de l’Estat. Una

explicació a aquesta situació23 pot ser que l’oferta de treballs precaris i de

poca qualificació representen un estímul per molts joves a l’hora abandonat

el sistema educatiu i també la manca d’orientació escolar.

El nivell d’abandonament escolar és un dels més alts de la UE i el nivell de

formació de la població jove molt baix. A més, aquests dèficits han tingut

una evolució negativa en els últims anys, sobretot a partir de l’any 2000.

En aquest sentit el fet migratori, protagonitzat, en part, per joves menors de

25 anys amb nivell baix d’estudis o sense formació homologada, ha

representat un impacte negatiu en relació a l’evolució d’aquest indicador.

La distribució de l’alumnat nouvingut es poc equitativa ja que

majoritàriament assisteix a l’escola pública. Malgrat que la xarxa escolar

concertada hagi anat incrementant en els darrers anys el nombre

d’alumnes estrangers a les seves aules, continua existint una gran

disparitat en la mesura que els centres públics i els privats concertats

escolaritzen la població estrangera.

Es constata la consolidació d’una doble xarxa educativa que s’enfronta de

manera desigual al repte d’escolaritzar un alumnat que és socialment i

culturalment divers.24

Les actuacions relacionades amb l’acollida i la gestió del fet migratori no

són suficients. L’informe PISA destaca que el grup social on hi ha més

desigualtat educativa és entre l’alumnat d’origen immigrant. Gairebé el 50%

de l’alumnat nouvingut no assoleix la suficiència formativa a les proves

PISA i gairebé el 50% d’alumnat de nacionalitat estrangera abandona el

sistema educatiu als 17 anys.

23 Bernat i Albaigés (2007)24 Alegre M.A. i Nadal M. (2006): L’alumnat estranger a Catalunya. L’estat de laimmigració a Catalunya. Anuari 2005. Barcelona: Fundació Jaume Bofill



Fins ara no existeixen estudis concloents sobre el procés de continuïtat

dels estudis de l’alumnat estranger un cop finalitzats els cicles obligatoris,

ja que no es coneixen amb exactitud les taxes d’escolarització de l’alumnat

estranger en cada nivell educatiu.25 Tot i això els estudis aproximatius26

que s’han fet sobre el tema indiquen una menor tendència a la continuïtat

dels estudis entre determinats col·lectius d’alumnat estranger. Cal destacar

la baixa presència de l’alumnat magribí en els estudis postobligatoris, fet

que contrasta fortament amb el comportament dels col·lectius

llatinoamericans i dels europeus.

25 Segons apunten M.A. Alegre i M. Nadal (2007), les xifres de població que haurien deservir de base per al càlcul de les taxes d’escolarització presenten errors que podrienconduir a resultats incorrectes.26 Serra, C. i Palaudàrias J.M. (2007): L’alumnat de nacionalitat estrangera en els estudispostobligatoris. L’estat de la immigració a Catalunya. Anuari 2005 Barcelona: FundacióJaume Bofill.



“L’educació permanent es basa en quatre pilars: aprendre a conèixer,

aprendre a fer, aprendre a viure junts, aprendre a ésser...”

Jacques Delors. L’éducation, un trésor, est caché dedans.

Capítol 4. L’educació a Catalunya i a Europa en l’h oritzó del 2010

En aquest capítol es presenten les línies prioritàries marcades per la Unió

Europea en els àmbits econòmic i social. També, es fa referència a les

reiterades recomanacions expressades per les institucions europees en el

sentit que els diferents estats membres realitzin canvis substancials en els

sistemes d’educació i de formació per aconseguir millores significatives, tot

fixant una sèrie d’objectius a assolir tenint com a data de referència, l’any

2010.

4.1. Objectius per a l’any 2010.

El Consell Europeu (CE) en la sessió celebrada a Lisboa al març del 2000

va marcar com a objectiu estratègic per al 2010 convertir la Unió Europea

en l’economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica

del món.

El principal objectiu seria obtenir un creixement econòmic sostenible el

qual fos capaç de generar més i millor ocupació i així aconseguir una major

cohesió social. L’assoliment d’ aquest objectiu no és una tasca fàcil i, per

tant, el CE plantejava a tots els països membres la necessitat d’introduir

canvis substancials en les polítiques econòmiques i socials i sobretot en els

sistemes d’educació i formació.

Així doncs, per poder superar aquest repte es van fixar una sèrie

d’indicadors estratègics de referència, als quals haurien d’arribar els

diferents sistemes educatius de la UE a l’any 2010.



Aquests, concretament, són els següents:

a) En referència a l’educació obligatòria s’hauria de rebaixar, com a

mínim, al 20% la proporció d’alumnes de 15 anys amb problemes

de comprensió lectora.

b) La taxa d’abandonament escolar prematur en els ensenyaments

postobligatoris no hauria de superar el 10%.

c) Es tractaria d’aconseguir que, almenys, el 85% de les persones

de 22 anys acabin estudis secundaris superiors.

d) En relació a l’educació superior, l’objectiu marcat seria poder

augmentar al 15% el nombre de titulats en matemàtiques,

ciències i tecnologia i reduir el desequilibri entre homes i dones

en aquest tipus d’estudis.

e) Pel que fa a la formació al llarg de la vida el propòsit seria que,

com a mínim, el 12,5% de la població adulta participi en activitats

d’aprenentatge permanent.

4.2. Comparació entre Catalunya i la Unió Europea.

Un cop vist el panorama que presenta l’educació a Catalunya i els reptes

plantejats en l’horitzó de l’Europa del 2010, anem a comparar les dades

més significatives:

A través de les dades de la taula 4.1. es pot observar que l’evolució dels

objectius relatius a la comprensió lectora en els ensenyaments secundaris,

a l’abandonament escolar prematur i a l‘acabament dels ensenyaments

secundaris postobligatoris és negativa i s’allunya bastant dels objectius

previstos.



Així mateix, podem comprovar que les dades referides a l’abandonament

prematur són especialment preocupants, ja que la taxa del 2005

augmenta més de 4 punts respecte a l’any 2000 i representa més del

doble de la mitjana europea.

També ha experimentat un fort retrocés (8 punts) respecte a l’any 2000

l’indicador del nivell de formació postobligatòria. Aquest promig se situa

gairebé a 17 punts per sota de la mitjana europea i a 25 punts de

l’objectiu marcat per al 2010.

Taula 4.1. Resum dels objectius de Lisboa per al 20 10

Catalunya 2000 2005 *

Objectius

2010

Sense prou

comprensió lectora 16,3 19,2 15,5

Abandonament prematur 29,7 34,1 10,0

Amb formació

Postobligatòria 68,1 60,3 85,0

Educació terciària 12,8 12,6 11,6

Formació al llarg de la vida - 10,0 12,5

UE 25 2000 2005 *

Objectius

2010

Sense prou

comprensió lectora 19,4 19,8 15,5

Abandonament prematur 17,3 15,2 10,0

Amb formació

Postobligatòria 76,3 76,9 85,0

Educació terciària 10,1 12,6 11,6

Formació al llarg de la vida 7,9 10,5 12,5

* Dades corresponents al curs 2003-2004

Font: Ferrer i Albaiges (2007)




Les dades exposades en aquest capítol demostren que encara hi ha molts

elements a corregir en el sistema educatiu i aquesta situació genera una

gran preocupació en àmplies capes socials. En aquest context es destaca

que la millora de l’educació és el gran repte que tenim com a societat a curt

i mitjà termini.

PROPOSTES DE MILLORA:

1. Necessitat de donar prioritat a l’educació i d’assolir consensos

fonamentals en aquest tema.27

2. Promocionar el valor de l’excel·lència i de l’equitat en educació entre la

comunitat educativa i la societat en general.

3. Augmentar les mesures de reforç de l’aprenentatge de les matèries

instrumentals, sobretot, entre la població escolar amb majors dificultats.

4. Incrementar les mesures de suport dels alumnes amb dificultats a

l’escola i a l’institut.

5. Millorar la qualificació de l’ocupació i combatre la precarietat des de

l’Administració pública i des del sector empresarial.

6. Augmentar significativament la inversió pública en educació, de manera

sostinguda, prioritzant les etapes i elements del sistema educatiu que més

ho necessiten.

27 El Departament d’Educació va presentar el passat mes de novembre les bases per al’elaboració de la futura Llei d’Educació de Catalunya (LEC). Aquest projecte de Lleidesplega les competències que atorga l’Estatut al Govern de la Generalitat, cosa quepermetrà desenvolupar un model educatiu propi.



“L’assoliment d’una educació de qualitat per a tothom està considerat un

element fonamental, tant per al desenvolupament econòmic i social com

per al benestar individual”

Alejandro Tiana. Logros y desafios de la educación al inicio del siglo XXI.

Capítol 5. Els efectes de l’educació i la formació en el creixement

econòmic

En aquest capítol es presenten diferents teories que relacionen

positivament l’educació i la formació amb el creixement econòmic i

s’analitza la situació actual de l’economia catalana en el marc de l’Estat

espanyol i d’Europa.

També, s’exposen els parers de diferents representats del món educatiu,

econòmic i empresarial juntament amb les demandes d’un canvi de rumb

en la política educativa. Aquest canvi d’orientació hauria de servir per

millorar l’educació i la formació dels estudiants i dels treballadors actuals i

futurs i de retruc per aconseguir augmentar la productivitat del treball i la

competitivitat de l’economia en general.

Finalment, s’analitzen les diferents actuacions del Govern de la Generalitat

de Catalunya en la millora de la competitivitat econòmica.

5.1. La relació entre l’educació, la formació i el creixement econòmic.

Els efectes positius de l’educació i la formació sobre el creixement

econòmic han estat prou estudiats per diferents autors.28 Es considera per

una banda que una major educació pot incidir favorablement sobre els

salaris i en la probabilitat de trobar feina i des del punt de vista

macroeconòmic l’educació incrementa la productivitat i el PIB.

28 Els estudis internacionals de Brunello i Comi (2000), Krueger i Lindahl (2001),Psacharopoulos i Patrinos (2004) i Ciccone i Papaioannou (2005), així com les anàlisisrelitzades a nivell d’estat espanyol per Barceinas i altres (2000), Arrazaola i altres (2003),de la Fuente i altres (2003) i Marcenaro i Navarro (2005).



Ara bé segons apunten Oroval i Escardíbul (1998a, 1998b) la relació

positiva assenyalada entre educació i creixement econòmic esdevé eficaç

sempre que es garanteixi un entorn institucional que permeti que les

inversions educatives facilitin un creixement econòmic d’alt valor afegit.

En aquest sentit la col·laboració entre les polítiques econòmiques dels

governs i les empreses poden determinar que les inversions en educació

fomentin el creixement econòmic sobretot en sectors d’alt valor afegit.

Les economies actuals exigeixen uns treballadors polivalents i flexibles, per

tant si l’educació general i la formació tècnica no faciliten suficients

coneixements bàsics i especialitzats a la majoria dels treballadors,

l’economia del país perd posicions en els mercats internacionals, té

conseqüències negatives en el creixement de l’economia i en última

instància no s’aprofita prou el capital humà per part del sistema productiu.

5.2. La situació de l’economia catalana i l’espanyo la i l’educació

Un aspecte rellevant és que la taxa de creixement de la productivitat del

treball de l’economia de l’estat espanyol va créixer el 0,7% entre 1995-

2003 mentre que en els països de la zona euro ha crescut el 0,9%.

Concretament durant l’any 2006 la productivitat del treball a Espanya ha

estat del 0,8% quan la mitjana de la Unió Europea ha estat de l’1,8% (INE,

2007). Aquesta situació esdevé especialment problemàtica si considerem

que el nivell educatiu de la població activa ha pujat i s’ha produït un

augment de la creació d’ocupació de persones amb estudis secundaris

obligatoris i superiors.

Una anàlisi més específica de l’economia espanyola durant els últims anys

posa de manifest que els sectors que han avançat més durant els darrers

anys han estat la construcció i la gran demanda de determinats serveis,

amb poc contingut tecnològic, com l’hosteleria, la restauració, els serveis

personals, la seguretat, la neteja, etc. Aquests sectors presenten baixos



nivells de productivitat, inferiors a la mitjana dels països de la Unió

Europea.29

En aquest panorama les economies catalana i espanyola presenten una

sèrie de mancances, com per exemple:

a) Predomini de l’ocupació en activitats de baix nivell formatiu (65,4%

durant 2004) així com poc nivell d’inversió en tecnologies de la informació i

la comunicació.30

b) Baixa taxa de persones amb nivell d’estudis secundaris superiors, tant

acadèmics com professionals i baix nivell de formació continua. Segons

EUROSTAT 2007) al 2005, el percentatge de població entre 25 i 65 anys

amb estudis secundaris a Catalunya era del 50,5%, quan a la Unió

Europea (25) és el 69,1%. Si revisem les mateixes dades per a la franja

d’edat entre 20-24 anys observem que a Catalunya només el 60,3 % del

joves tenen estudis secundaris de nivell superior, quan a la Unió Europea

(25) han acabat aquests estudis el 77,5% del total .

c) Baixos resultats educatius i formatius (resultats informe PISA relatius als

alumnes espanyols de 15 anys) i deficiències formatives en els treballadors

(idiomes i tecnologies de la informació i comunicació).31

d) Poca coordinació entre el sistema educatiu i el productiu.

e) Manca d’adequació de l’oferta de feina a la demanda de qualificacions

del sector productiu.

5.3. Millorar l’educació un gran repte per Cataluny a.

Hem dit abans que l’objectiu estratègic fixat, pel Consell Europeu en la

sessió celebrada a Lisboa (2000) va ser aconseguir que al 2010 l’economia

de la Unió Europea sigui la més competitiva i dinàmica del món. La

finalitat és obtenir un creixement econòmic sostenible que sigui capaç de

generar més i millor ocupació i així aconseguir una major cohesió social.

Un dels elements que poden ajudar a assolir els objectius previstos és que

29 Servei d’Estudis de la Caixa, (2006)30 CTESC,( 2006)31 Càmaras, (2005)



els poders públics assumeixin el compromís de millorar el sistema educatiu

i adaptar-lo a la realitat social de Catalunya.

La discussió sobre el model educatiu català es produeix en un context en

què l’economia catalana es veu obligada a reforçar la seva competitivitat

internacional davant els reptes que la creixent globalització dels mercats

han suposat per a la majoria de les societats i on sembla que cal produir

més i millor que l’altre. Perquè això pugui ser possible es considera que

l’educació i la formació tenen un paper fonamental en la millora de la

competitivitat degut als seus efectes positius sobre la productivitat dels

treballadors.

La premsa especialitzada en temes econòmics i socials32 ha parlat

abastament del tema tot destacant la gran preocupació del món

empresarial per la baixa qualitat del sistema educatiu, tot destacant que la

millora de l’educació apareix com el gran repte que tenim com a societat a

curt i mitjà termini. Un dels problemes més candents detectats en el

sistema educatiu català és el baix nivell de la taxa de graduació i

l’elevada taxa d’abandonament escolar prematur. Un 34,1 % de la

població entre 18 i 24 anys abandona el sistema escolar sense haver

conclòs els estudis secundaris postobligatoris, aquesta dada que ha

empitjorat considerablement en els darrers cinc anys i que supera el triple

de l’objectiu europeu per a l’any 2010 (10%).

A continuació es presenten una sèrie opinions de diverses persones

representatives del món acadèmic i empresarial sobre la situació de

l’educació al nostre país:

Segons el Sr. Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç, Indústria i

Navegació: “ El primer objectiu de Catalunya ha de ser millorar radicalment

el nostre sistema educatiu”.

32 Dossier Econòmic (15-21 desembre 2007), El cèntim Avui (30/12/2007), El Temps,(desembre 2007)



El Sr. Joan Rossell, president de Foment Nacional opina: “L’educació és el

problema més greu que ara mateix té Catalunya”.

El president de la patronal CECOT, Sr. Antoni Abad apunta que: “L’informe

PISA i l’estudi de la Fundació Bofill ens confirmen que cal elevar el nivell

mitjà i potenciar la Formació Professional”.

El professor del departament d’Economia de IESE, el Sr. Alfred Pastor creu

que: “L’educació és el problema més important i també el més difícil de

resoldre”.

Des de l’observatori d’ESADE, el seu director acadèmic Sr. Pere Puig

considera que: “L’educació és la gran prioritat i que cal que tots plegats ens

exigim que la formació sigui de qualitat. Cal apostar per l’excel·lència,

també, a les escoles de primària i de secundària”.

L’opinió del Sr. Germà Bel professor del Departament de Política

Econòmica de la UB és que: “Ens trobem davant un repte de fons. Com

que l’endarreriment és important la reforma per millorar el funcionament del

sistema educatiu i els resultats hauria de ser una prioritat d’ara endavant”.

5.4. Actuacions del govern de la Generalitat de Cat alunya en la millora

de la competitivitat econòmica.

Una de les darreres actuacions del Govern de la Generalitat en la línia de

millorar la posició de l’economia catalana va ser el Pacte signat el 16 de

febrer de 2005 anomenat: Acord estratègic per la internacionalització, la

qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, on es fixen

compromisos d’inversió en diferents àmbits:

a) Formació i ocupació: creació de dotze centres integrats d’FP,

millora de l’aprenentatge de l’anglès, i de les tecnologies de la

informació i la comunicació, lluita contra el fracàs escolar i la millora

del Servei Català d’Ocupació.



b) Investigació i desenvolupament: creació de centres tecnològics i

augment de la despesa fins al 5% del PIB al final del període.

c) Empreses: plans d’internacionalització de les Pimes i d’atracció

d’empreses a Catalunya.


Una de les primeres conclusions que podem extreure de les dades

exposades és la unanimitat d’opinions en el sentit que com més alt és el

nivell d’estudis de la població més es redueixen les desigualtats de gènere

i d’edat relacionades amb l’accés a l’ocupació. Per tant, la millora de

l’educació i de la formació són factors decisius per facilitar a tota la

població l’accés al mercat de treball en millors condicions, cosa que

facilitarà la igualació i la cohesió social.

També, s’han exposat diverses raons per les quals el paper del sector

públic és fonamental per superar el repte de millorar l’ensenyament a

Catalunya, entre les quals es destaquen les següents:

• Per la seva capacitat d’ incrementar les inversions en educació.

• Per introduir mesures flexibilitzadores en el sistema educatiu per tal

de facilitar als treballadors la formació al llarg de la vida i la

possibilitat d’adaptació als constants canvis tècnics.

• Per tal de coordinar les polítiques reguladores del sector educatiu

amb les polítiques de formació del món del treball amb la finalitat de

millorar la qualitat i alhora l’eficiència i l’eficàcia del mercat laboral.



“L’educació té com a meta essencial el desenvolupament de la persona en

la seva dimensió social”

Jacques Delors. L’éducation, un trésor, est caché dedans.

Capítol 6. La Formació Professional, una visió euro pea.

En aquest capítol es realitza una anàlisi del sistema de formació

professional a Catalunya en el context espanyol i europeu.

En primer lloc, es presenten una sèrie de dades significatives per tal de

comparar la situació de Catalunya amb Europa. Seguidament, es detallen

les directrius de la UE en matèria de formació i d’ensenyament

professional. Finalment, s’analitzen els sistemes de formació professional

de diversos països de la UE fent especial referència a les reformes que s’hi

han introduït recentment.

6.1. Anàlisi de dades de referència a nivell europe u.

Les dades més actuals a nivell europeu (quinze països), referides a l’any

200433 (taula 6.1) sobre els alumnes que segueixen estudis secundaris de

tipus professionals indiquen que:

a) A Catalunya només el 38% dels alumnes segueixen estudis

secundaris professionals quan la mitjana europea és del 55,1%. Hi

ha països com Àustria, Països Baixos, Bèlgica o el Regne Unit, on el

percentatge se situa al voltant del 70%.

També, és important destacar que tant a Alemanya com a

Dinamarca el grup d’estudiants del segon cicle de secundària

matriculats en el sistema dual s’aproxima al 50%. Seguidament,



trobem Àustria amb el 33,6% i els Països Baixos amb el 23%.

Només països com a Grècia, Irlanda i Portugal presenten xifres per

sota del nivell català.

Taula 6.1. Percentatge d’alumnes matriculats en edu cació secundària

postobligatòria. Any 2004

Països General Professional % professional en el

sistema dual

Alemanya 38,3 61,2 47,0

Àustria 21,4 78,6 33,6

Bèlgica 31,8 68,2 2,6

Catalunya 62,0 38,0 -

Dinamarca 53,2 46,8 46,1

Espanya 61,3 38,7 3,8

Finlàndia 39,9 60,1 11,2

França 43,5 56,5 11,4

Grècia 66,0 34,0 -

Irlanda 66,5 33,5 -

Itàlia 37,2 62,8 -

Luxemburg 36,1 63,9 13,9

Països Baixos 30,9 69,1 22,9

Portugal 71,5 28,5 -

Suècia 46,6 53,4 -

Regne Unit 28,5 71,5 -

Mitjana UE (15) 44,9 55,1 21,4

Font: Oroval i Escardíbol (2007)

33 OCDE (2006). Education at a glance. Paris: OCDE



Gràfic 6.4. Percentatge d'alumnes matriculats en educació secundària postobligatòria

0 20 40 60 80 100

Alemanya

Àustria

Bèlgica

Catalunya

Dinamarca

Espanya

Finlàndia

França

Grècia

Irlanda

Itàlia

Luxemburg

Països Baixos

Portugal

Suècia

Regne Unit

Mitjana UE (15)

General Professional

b) Pel que fa referència a les taxes de graduació en secundària

superior es pot observar a la taula 6.2. que els índexs de graduació

d’alumnes d’educació secundària superior d’orientació professional

són molt elevats en països com Finlàndia, França, Itàlia o els Països

Baixos amb taxes al voltant del 70%. D’altra banda, països com

Portugal i Espanya són els dos països d’Europa amb les taxes de

graduació més baixes (14 i 25 % respectivament).



Taula 6.2. Taxa de graduació en educació secundària postobligatòria.

Any 2004

Països General Professional

Alemanya 36 62

Bèlgica 37 62

Dinamarca 58 56

Espanya 45 25

Finlàndia 52 75

França 33 70

Grècia 59 39

Irlanda 66 34

Itàlia 29 67

Luxemburg 28 42

Països Baixos 34 66

Portugal 40 14

Suècia 37 41

Mitjana UE (15) 42,7 50,2

Font: Oroval i Escardíbol (2007)

c) Quant a la formació professional contínua i ocupacional, les dades

referides a l’any 2003 (OCDE 2006) posen de manifest que més del

35% de la població, entre 25 i 64 anys, de països com Dinamarca,

Finlàndia i Suècia va participar durant aquell any en activitats

formatives relacionades amb el seu lloc de treball. Si es revisen les

dades d’Espanya, Portugal o Itàlia s’observa que aquest percentatge

no arriba al 10%.

d) Segons el citat l’informe de l’OCDE també s’observa una relació

positiva entre el nivell educatiu de la població adulta i la participació

en activitats formatives relacionades amb el lloc de treball.



6.2. Directrius i recomanacions de la Unió Europea en matèria de

formació professional.

En el Consell Europeu celebrat a Lisboa l’any 2000 es va reconèixer la

importància de l’educació per tal de millorar la competitivitat europea i per

mantenir la cohesió social. En aquest sentit, l’Organisme europeu marcava

que l’estratègia a seguir pels Estats membres passava per:

• Augmentar la despesa en I+D+i respecte al PIB, fins arribar al 3%

l’any 2010.

• Aconseguir que l’ensenyament, en general, i la formació

professional, en concret, fossin d’alta qualitat.

Pel que fa als objectius educatius establerts en la cimera de Lisboa es

poden destacar els següents:

1) Reduir el fracàs escolar. S’estableix que a l’any 2010 els Estats

membres han de d’haver reduït a la meitat la taxa d’abandonament

escolar, de tal manera que la mitjana europea no superi el 10%.

2) Que a l’any 2010, com a mínim, el 85% dels joves europeus hagin

finalitzat estudis de batxillerat o de formació professional.

3) Aconseguir millorar el rendiment escolar i la formació permanent

fins assolir que en cap país de la UE hi hagi menys del 10% de la

població adulta que realitzi cursos de formació contínua.

Un any més tard (2001), el Consell Europeu d’Estocolm va determinar una

sèrie d’actuacions conjuntes a realitzar per tal d’assolir els objectius de

Lisboa. D’entre els diferents objectius marcats destaquen la millora de la

qualitat i l’eficàcia dels sistemes d’ensenyament i de formació així com les

vies d’accés als mateixos.



El Consell Europeu de Barcelona (2002) va aprovar el Programa de Treball

sobre el seguiment de l’Informe d’Objectius, on es feia referència al repte

plantejat en el sentit que la formació i l’ensenyament europeus esdevinguin

l’any 2010 una referència a nivell mundial. També, es va recomanar als

estats membres l’establiment d’un sistema de títols i qualificacions més

transparent.

Al mes de novembre del mateix any, el Consell Europeu (Declaració de

Copenhaguen) va aprovar una Resolució amb la intenció de potenciar una

major cooperació entre països membres en matèria de formació i

ensenyament professional.

Destaquem, a continuació les prioritats marcades en relació a la formació

professional:

• Reforçar la dimensió europea en formació professional per tal

d’assolir més i millor cooperació.

• Augmentar la transparència dels sistemes de formació professional.

• Reforçar les actuacions per millorar la informació, l’orientació i

l’assessorament en tots els nivell d’ensenyament, així com la

formació i l’ocupació, en especial, en temes com l’accés a

l’aprenentatge, la formació i els ensenyaments professionals.

• Estudiar de quina manera es pot establir un sistema d’homologació

de crèdits per a la formació i l’ensenyament professional.

• Tenir més control de qualitat i augmentar la cooperació entre països.

A l’any 2004, el comunicat de Maastricht revisa la Declaració de

Copenhague i estableix una sèrie d’actuacions prioritàries per a cadascun

dels països signants i també per al conjunt europeu. En primer lloc, els

diferents països s’havien de comprometre a reforçar la formació

professional per aconseguir arribar als objectius de Lisboa i en segon lloc,

calia posar en marxa una sèrie d’accions per incrementar la mobilitat dels

treballadors, en la línia d’aconseguir un mercat de treball europeu més

obert i transparent.



Les accions proposades van concretar-se en:

• El desenvolupament d’un marc de qualificacions europeu obert i

flexible que faciliti el reconeixement i la transferibilitat de

qualificacions.

• La creació d’un sistema europeu de transferència de crèdits de

l’educació i la formació professionals perquè qualsevol ciutadà pugui

seguir els seu aprenentatge a partir del nivell adquirit en qualsevol

país de la Unió Europea.

D’acord amb l’exposat anteriorment, la Comissió Europea va adoptar, a

finals del 2006, una proposta per establir el Marc Europeu de

Qualificacions per a l’Aprenentatge Permanent (European Qualifications

Framework for Livelong Learning, EQF). Aquest sistema ha de permetre

comparar les qualificacions obtingudes en els diversos sistemes educatius i

formatius de la Unió Europea i alhora farà augmentar la transparència de

les qualificacions amb la qual cosa es facilitarà la mobilitat dels treballadors

i l’increment del nivell de la formació.

6.3. Anàlisi de la situació formació professional e n alguns països de la

Unió Europea.

L’anàlisi dels sistemes de formació professional de diferents països

integrants de la Unió Europea com per exemple: Alemanya, França,

Anglaterra i País de Gal·les permetrà recollir els trets més característics de

cada un d’ells amb la intenció d’extreure possibles aplicacions que puguin

servir per millorar el del nostre país.

6.3.1. El sistema de formació professional reglada a Alemanya.

El sistema alemany es caracteritza per una clara distinció entre

l’ensenyament general, els ensenyaments professionals cursats en centres

escolars i el sistema dual o d’aprenentatge, que s’inicia amb l’accés a

l’educació secundària.



És important destacar que els alumnes quan acaben els ensenyaments

primaris han d’optar entre seguir la via acadèmica o bé professional, tot i

que en els darrers anys s’han introduït una sèrie de reformes que han

augmentat la flexibilitat entre ambdós itineraris.

Per tant, amb l’obtenció del títol d’educació general bàsica, l’alumnat pot

optar entre:

a) L’accés al sistema dual d’ FP.

b) Als cursos bàsics d’ FP.

c) A les escoles tècniques d’ FP avançada.

d) Als centres d’ensenyament d’adults.

En el sistema dual que té una gran tradició i seguiment al país, la formació

pot durar tres o quatre anys, en funció de l’ocupació elegida els alumnes.

Pretén facilitar una àmplia formació professional bàsica així com la

capacitació adient per tal d’exercir un professió. Cal destacar que aquest

tipus de formació concentra gairebé el 50% de l’alumnat matriculat en el

segon cicle de secundària.

Les seves característiques més significatives són que:

• La formació es realitza en dos llocs diferents: en el lloc de treball i en

un centre d’ FP.

• Els joves que s’acullen a aquest tipus de formació estan contractats

per les empreses i tenen els mateixos drets que els altres

treballadors.

• L’alumnat que acaba aquests estudis obté una titulació que li permet

l’ingrés en un centre de formació professional avançada i també rep

un certificat de l’empresa acreditatiu d’haver realitzat la formació

professional en una empresa i de tenir suficient experiència laboral

per a la pràctica d’una professió.

El sistema dual s’ha anat implantat progressivament en tots els sectors

industrials d’Alemanya i ha posat de manifest una sèrie d’avantatges

respecte a la resta de models d’FP, que segons Oriol i Escardíbul són:



a) Una major adequació dels continguts a les necessitats del sistema

productiu ja que s’incrementa la participació de tots els agents

implicats (administració pública, organitzacions empresarials i

sindicals, cambres professionals i representants del professorat).

b) Una mentalitat empresarial en relació a la valoració de la formació

com a eina estratègica per millorar la competitivitat.

c) Un gran incentiu per l’alumnat, ja que li permet ocupar llocs de

treball més qualificats, millor remunerats econòmicament i

aconseguir un alt grau d’inserció laboral.

d) Una constant connexió entre l’empresa i el centre escolar, amb la

qual cosa cal renovar i adaptar contínuament els continguts de la

formació per estar al dia de les noves tecnologies presents en el

món productiu.

Aquest sistema, també, presenta alguns problemes, com l’escassetat

de places per joves amb baixes qualificacions o de zones menys

afavorides econòmicament. Així mateix, la integració d’immigrants en el

sistema dual no ha donat resultats satisfactoris ja que degut a la llarga

durada de la formació pot dificultar la permanència dels col·lectius amb

problemes econòmics o amb baix nivell formatiu.

Per tal d’incrementar la participació i de reduir la taxa d’abandonament

en els nivells d’ensenyament secundari superior de la població jove

amb baixos resultats acadèmics, el govern federal ha establert una

sèrie de programes orientats sobretot a millorar la integració d’aquests

joves a la societat i en especial en el mercat de treball. En aquesta línia

l’Institut Federal per a la Formació Professional ha creat un centre

virtual amb bones pràctiques que s’encarrega de difondre bons

exemples en la promoció de formació professional entre joves amb

problemes.34

34 Consultable a: http://www.good-practice.de



6.3.2. El sistema de formació professional reglada a França.

Els alumnes que superen el darrer curs d’ensenyament secundari inferior

(Troisième) obtenen una titulació (Brevet) que acredita la formació bàsica

rebuda, però sense gaire valoració en el mercat de treball. Així doncs,

l’alumne quan acaba aquesta etapa, en funció del seu rendiment i dels

objectius que s’hagi proposat, té diferents opcions educatives (general,

tecnològica o d’aprenentatge professional).

Per obtenir el títol de tècnic especialista (educació secundaria superior)

s’han de cursar tres anys de batxillerat professional en un Lycée

professionel; durant el primer curs l’ensenyament és de tipus general i en

els altres dos s’imparteix formació específica per tal que l’alumne pugui

desenvolupar una professió.

Els Lycées professionels poden també proporcionar el certificat de

capacitació professional (CAP) que prepara l’alumne per exercir una

professió, o bé per continuar estudiant fins aconseguir el diploma d’estudis

professionals (BEP), títol que li permet accedir a un lloc de treball o

continuar estudis de batxillerat tecnològic o professional.

Des de l’any 1971, amb l’aprovació de la Llei sobre Aprenentatge tots els

alumnes majors de 16 anys que acaben l’escolarització obligatòria tenen la

possibilitat de cursar el CAP i el BEP mitjançant l’aprenentatge

professional, tot alternant la formació en una empresa i en un centre

escolar. De la mateixa manera que en Alemanya, l’aprenentatge es realitza

en el marc d’una relació contractual entre l’aprenent (entre 16 i 25 anys) i

l’empresari on la formació en el centre de treball representa el 75 % del

temps total de formació. L’aprenent signa un contracte de treball (entre 1 i

3 anys) segons determina la normativa laboral. Els fons per finançar aquest

sistema provenen de les empreses contractants, de l’Estat central i de les

autoritats regionals.



Per tal de fer més atractiva la formació professional es van crear a França

els Centres d’Oficis (Lycées des Métiers). En aquests centres s’agrupen

diverses famílies de formació en relació a un ofici o a un conjunt d’oficis

relacionats.

A França gairebé el 60% dels alumnes del segon cicle de secundària han

escollit la branca professional. Al llarg dels anys el model francès s’ha

anant acostant progressivament a l’alemany amb la incorporació de

períodes de formació en empreses.

6.3.3. El sistema de formació professional reglada a Anglaterra i al

País de Gal·les.

La major part d’alumnes d’aquests països cursen l’educació secundària en

escoles integrades, comprensives i no selectives (comprehensive schools).

Un cop acabada l’educació obligatòria i en funció dels resultats obtinguts,

l’alumnat té diferents opcions:

• Continuar el segon cicle d’ensenyament obligatori fins els 18 anys i

posteriorment cursar estudis universitaris.

• Realitzar un curs per obtenir el Certificat General d’Educació de

nivell avançat que li facilita l’entrada a l’educació superior o per

aconseguir una qualificació professional de nivell mitjà.

• Realitzar un curs de preparació per incorporar-se al món del treball o

participar en un programa d’aprenentatge.

• Començar a treballar.

La flexibilitat introduïda pel govern en el sistema pretén reduir les

diferències entre les diverses opcions i facilitar la possibilitat que els

alumnes puguin seguir estudis d’orientació acadèmica o professional o bé,

una combinació d’ambdues.




Les dades exposades anteriorment demostren que Catalunya i Espanya se

situen a la cua d’Europa pel que ja al nombre d’alumnes que segueixen

ensenyaments secundaris de tipus professional. El promig català del 38%

queda 17 punts per sota de la mitjana europea. Si ens comparem amb el

Regne Unit. França o Alemanya les diferències són molt més significatives:

33,5 punts, 29,2 i 18,5 respectivament.

Hem comprovat que, en més de la meitat dels països europeus, les taxes

de graduació en secundària superior són molt més altes en els programes

de formació professional. En països com Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia

o els Països Baixos, els índexs de graduació poden arribar a duplicar els

de l’ensenyament general. Les taxes més altes de graduats, al voltant del

70%, s’obtenen en països com Finlàndia, França, Itàlia o els Països

Baixos, mentre que a l’Estat espanyol va ser del 25% només superada, a la

baixa, per Portugal amb el 14%.

L’anàlisi dels sistemes de formació professional reglada existents en altres

països de la Unió Europea ens ha servit per saber quina és la seva

estructura i per conèixer la seva evolució recent que va en la línia de reduir

al màxim les rigideses del sistemes i aconseguir major permeabilitat entre

els diferents sistemes de formació.

En el model alemany destaca especialment l’alta representativitat del

sistema dual que concentra gairebé el 50% de l’alumnat matriculat en el

segon cicle de secundària. A part d’aquesta característica, cal remarcar la

diversitat de centres on s’imparteix formació professional, així com el

caràcter descentralitzat del sistema. També cal destacar que les darreres

reformes introduïdes en el sistema han estat orientades a flexibilitzar-lo per

tal d’aconseguir més permeabilitat entre l’ensenyament general i el

professional.



Pel que fa a França, hem vist que gairebé el 60% de l’alumnat segueix

estudis secundaris de tipus professional. El model francès, durant els

darrers anys, ha anant evolucionant cap al model alemany i ha anat

incorporant períodes de formació en empreses en tots els tipus de

titulacions professionals.

El govern d’Anglaterra i el País de Gal·les ha posat en marxa mesures

perquè els alumnes puguin seguir estudis d’orientació acadèmica o

professional o una combinació d’ambdues amb la voluntat de reduir la

clàssica separació entre ensenyament acadèmic i professional.



Capítol 7. El sistema de formació professional a Ca talunya

En aquest capítol s’analitzen els trets més característics del sistema català

de formació professional. L’estudi es centra en el subsistema de Formació

Professional Reglada (FFR).35

En primer lloc, es fa un repàs del marc legal regulador del sistema a nivell

estatal i de la normativa específicament catalana. Seguidament, s’exposen

una sèrie de dades significatives que mostren la importància d’aquest tipus

de formació en el conjunt de l’oferta de formació existent a Catalunya.

Finalment, es presenten diferents dades sobre la situació laboral i formativa

de les persones que han acabat, recentment, els estudis de CFGM i CFGS.

7.1. Marc legislatiu de la formació professional re glada.

Les diferents normatives que regulen el sistema de la formació professional

reglada a l’Estat espanyol i a Catalunya tenen la finalitat de posar en

pràctica el que marca la Constitució en els seus articles 27 i 40. Per una

banda, es reconeix el dret a l’educació de tots els ciutadans i per una altra,

l’obligació que tenen els poders públics de potenciar la formació i

readaptació professionals. L’objectiu final és aconseguir elevar el nivell de

qualitat de vida de les persones i així assolir la cohesió social i econòmica i

el foment de l’ocupació.

35 A partir de l’aprovació de la LOGSE (1990) i de la Llei de les qualificacions i de l’FP(2002), la formació professional queda reconeguda com un únic sistema integrat per tressubsistemes, un el de la Formació Professional Reglada (FPR), gestionada per lesautoritats educatives, i els altres dos gestionats per les autoritats laborals: la FormacióProfessional Ocupacional (FPO) adreçada als desocupats i la Formació ProfessionalContinua (FPC) per a les persones que ja treballen. Aquesta situació és manté en l’actualLO d’Educació de 2006 que, en l’article 39, reconeix que la formació professional inclouels tres subsistemes (l’FPR, l’FPO i l’FPC) i que aquest tipus de formació té com a finalitatproporcionar ensenyaments que permetin adquirir i actualitzar les competènciesprofessionals.



Més tard, la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del Dret a

l’Educació (LODE) i la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d‘Ordenació

General del Sistema Educatiu (LOGSE) van desenvolupar les disposicions

constitucionals. Ambdues lleis van ser modificades l’any 2002 per dues

noves lleis: la Llei Orgànica 5/2002 de 19 de juny, de les Qualificacions i de

la Formació Professional i la Llei Orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de

Qualitat de l’Educació.

Amb l’aprovació, l’any 2006, de la Llei Orgànica 2/2006, queden derogades

la LOGSE i la Llei Orgànica 10/2002, de Qualitat de l’Educació i, també, es

modifiquen alguns articles de la LODE.

Per tant, en aquests moments, la Formació Professional Reglada està

regulada per les Lleis Orgàniques 2/2006, de 3 de maig, d’Educació i

per la 5/2002, de 19 de juny, de les Qualificació i de la Formació

Professional . En ambdues lleis la formació és concebuda com un procés

permanent que s’ha de desenvolupar al llarg de la vida de les persones.

En concret, la Llei d’Educació de 2006 defineix “la formació professional

com un conjunt de cicles formatius de Grau Mitjà i Superior que tenen com

a finalitat preparar l’alumnat per l’activitat en un camp professional i facilitar

la seva adaptació a les modificacions laborals que puguin produir-se en la

seva vida, així com contribuir al seu desenvolupament personal i a

l’exercici de la ciutadania democràtica.”

Cal destacar la importància del Reial Decret 1538 publicat el 15 de

desembre de 2006. Aquesta norma té l’objectiu específic de “regular la

formació professional del sistema educatiu i d’adaptar-la a les necessitats

del món actual,” d’acord amb les directrius de la Unió Europea.

Més específicament, en el citat Reial Decret s’estableix:

• L’estructura dels nous títols de formació professional, que tindran

com a base el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals.



• La regulació de les proves per l’obtenció dels títols de formació

professional de Tècnic i de Tècnic Superior i els ensenyaments de

formació professional a distància.

• El sistema de convalidacions, exempcions i la correspondència amb

l’experiència laboral, aspecte que facilita les connexions entre

diferents tipus d’ensenyament i permet la configuració de vies

formatives adaptades a les necessitats i interessos personals.

Així mateix, i en l’article 11 del capítol II de l’esmentat Reial Decret, es

determinen les característiques principals i les finalitats de la formació en

centres de treball (FCT).

També, és important remarcar que en el seu capítol VIII es determina que

les Administracions educatives han de proporcionar informació a l’alumnat,

a les famílies i a la societat en general. Concretament, es diu que les

citades Administracions “han d’establir les mesures i els instruments de

suport per facilitar la informació, orientació i assessorament als col·lectius

en risc d’exclusió, a les persones que abandonen aviat el sistema educatiu,

als immigrants, als discapacitats, etc.”

Respecte a la normativa dictada per la Generalitat de Catalunya,

actualment en vigor, s’ha de destacar el Decret 240/2005 , de 8 de

novembre, mitjançant el qual s’estableixen “mesures flexibilitzadores de

l’oferta dels ensenyaments d’FP” específica, per tal de “millorar la formació

al llarg de la vida, possibilitar l’adaptació a les situacions personals i

professionals de l’alumnat i millorar l’oferta i qualitat de l’educació.”



7.2. Organització de la formació professional regla da.

La formació professional reglada (FPR) està constituïda per la formació

professional de base (present en l’Educació Secundària Obligatòria i al

Batxillerat), per la formació professional específica (cicles de grau mitjà i

superior), així com, pels programes de qualificació professional inicial

(abans programes de garantia social).

La formació professional específica consta dels cicles formatius de grau

mitjà (CFGM) i els de grau superior (CGFS) que, des de l’aplicació de la

LOGSE, van substituir les antigues FP1 i FP2.

La LOGSE, inicialment, i actualment la LOE, consideren els CFGM com

una opció d’estudi professional per aquells alumnes graduats en educació

secundària que vulguin optar per aquest tipus d’estudis, en lloc dels

secundaris acadèmics. En cap cas es considera que són una via

alternativa per als alumnes “fracassats” del sistema educatiu obligatori, ja

que per accedir als CFGM és necessita la graduació en ESO, la mateixa

que per cursar el Batxillerat. Quan acaba el cicle, l’alumnat pot entrar al

mercat laboral o bé continuar estudiant el batxillerat per poder accedir a un

CFGS o bé anar a la universitat.

En aquest sentit la LOGSE va convertir el CFGM en una sortida sense

continuïtat en l’àmbit de la formació professional i en un estímul a la

permanència en la via acadèmica la qual oferia la possibilitat de cursar un

CFGS o bé anar a la universitat. Una de les causes que poden haver

provocat la baixada d’alumnes en aquest tipus d’educació pot ser la no

continuïtat entre ambdós cicles i el fet d’endarrerir l’accés als CFGM als 16

anys. D’altra banda, els CFGS van passar a ser considerats educació

superior no universitària, quan l’FP2 formava part de l’educació secundària.

A partir de l’any 2000 es van introduir diverses mesures per tal de fer més

flexibles les vies d’accés al cicles formatius de formació professional.



Actualment, en la Llei d’educació de 2006 (article 41.2) es reconeixen

diverses vies d’accés:

• Graduat en ESO per al CFGM i el Batxillerat per al CFGS (igual que

la LOGSE)

• Mitjançant una prova:

o Per als CFGM, els alumnes hauran de tenir 17 anys. Podran

demanar l’exempció d’una part de la prova, els alumnes que

hagin cursat programes de qualificació professional inicial

(antics programes de garantia social), que tinguin certificats

de professionalitat o bé qualificacions o bé experiència laboral

acreditada

o En els CFGS, els alumnes hauran de tenir 19 anys (poden

accedir al cicle amb 18 anys quan tinguin el títol de tècnic).

També, estan exempts d’una part de la prova els que tinguin

certificats de professionalitat, hagin acreditat les seves

qualificacions, tinguin experiència laboral, o bé hagin superat

un CFGM.

• La novetat respecte a legislacions anteriors ha estat la posta en

marxa de cursos de preparació per a la prova d’accés, que poden

comptabilitzar en la nota final de la prova.

Cal remarcar que l’alumnat català utilitza cada cop més la prova com a via

d’accés als cicles formatius. Així, durant el curs 2006-2007, 16.566

persones van presentar-se a les proves: 6.888 en CFGM i 9.678 en el

CFGS, cosa que va representar un 38% dels alumnes de primer curs

d’ambdós cicles. Destaca el fet de l’augment progressiu del percentatge

d’alumnes aprovats d’entre els que es presenten a les proves (al voltant del

65% en els CFGM i el 80% en el CFGS).

Des de l’aprovació de la Llei, l’administració educativa catalana està

prenent mesures per potenciar aquesta via d’accés als cicles formatius,

amb l’augment de l’oferta de places escolars, majoritàriament, en IES

públics, en centres de formació d’adults, en centres educatius municipals i

en centres privats. Amb aquestes actuacions es pretén aconseguir



l’increment del nombre d’alumnes en els CFGM, els quals un cop hagin

acabat aquests estudis podran, si ho desitgen, accedir als CFGS.

L’oferta actual de formació professional en cicles formatius a Catalunya

s’organitza en 23 famílies professionals, amb un total de 141 títols

diferents, dels quals 63 són de CFGM i 78 de CFGS.

Durant el curs 2005-2006, 369 centres impartien la citada oferta, dels

quals, 229 eren públics (87% del Departament d’Educació) i 140 privats ( el

69% concertats.

Els CFGM i els CFGS s’estructuren en mòduls professionals de diversa

tipologia els quals estan associats a unitats de competència, formació

transversal, formació i orientació laboral i la formació en centres de treball.

Pel que respecta a les titulacions, els CFGM permeten obtenir el títol de

tècnic, i els CFGS el de tècnic superior. Aquest darrer permet l’accés

directe a algunes carreres universitàries de primer cicle i la convalidació de

determinades matèries. Aquesta possibilitat d’accés es va implantar per

primer cop a Catalunya i va representar en el seu moment un element

d’innovació a nivell estatal.



7.3. La formació en centres de treball.

La formació en centres de treball (FCT) consisteix en pràctiques formatives

(de caràcter no laboral) que realitzen els alumnes en centres de treball

situats en l’entorn on està ubicat el centre educatiu on cursen els estudis.

La durada de les pràctiques depèn de cada cicle formatiu, tot i que oscil·la

entre les 300 i les 700 hores (aproximadament el 30% del currículum).

Aquesta formació, és possible compaginar-la amb els estudis en el centre o

bé realitzar-la de manera intensiva. Tots els alumnes matriculats en CFGM,

CFGS i CF d’arts plàstiques i disseny han de realitzar-la. També poden

accedir-hi els alumnes de Batxillerat.

L’FCT va ser regulada a nivell estatal per la LOGSE i a Catalunya

mitjançant una Ordre de 2002,36 (tot i que en la pràctica ja existia

anteriorment).

Més recentment, en el citat Reial Decret 1538/2006, de 15 de desembre es

van definir les característiques principals i les finalitats d’aquest tipus de

formació, entre les quals es destaquen les següents:

a) Completar l’adquisició de competències professionals pròpies de

cada títol, aconseguides en el centre educatiu.

b) Adquirir una identitat i maduresa professional motivadores per a

l’aprenentatge al llarg de la vida.

c) Completar coneixements relacionats amb l’activitat empresarial i el

sistema de relacions sociolaborals de les empreses amb la finalitat

de facilitar la inserció laboral dels alumnes.

d) Avaluar els aspectes més rellevants de la professionalitat que ha

assolit l’alumne en el centre educatiu que no s’hagin pogut verificar

pel fet d’exigir situacions reals de feina.

36 ORDRE ENS/193/2002, de 5 de juny per la qual es regula la formació pràctica encentres de treball i els convenis de col·laboració amb empreses i entitats il’ORDRE/EDC/21/2006, 30 de gener per la qual es modifica l’Ordre anterior.



Segons el que diu l’article 11.3 del RD 1538/2006, l’FCT s’haurà de cursar,

amb caràcter general, després d’haver superat l’avaluació positiva de tots

els mòduls professionals realitzats en el centre educatiu. En aquest sentit

la realització de l’FCT pot ajudar l’alumne a configurar o reafirmar els seu

propi itinerari professional i orientar les seves decisions formatives i

professionals com un factor important en la seva transició a la vida laboral.

En termes generals la formació pràctica en centres de treball és valorada

molt positivament tant pels alumnes i les seves famílies com per part del

professorat, sobretot perquè facilita la inserció de l’alumnat en el món

laboral.37

Un fet significatiu és que el grau d’inserció laboral dels alumnes que han

cursat cicles formatius d’FP gira al voltant del 70% dels titulats.

Tot i això, diversos sectors implicats en aquest tipus de formació opinen

que un cop superada la fase d’implantació generalitzada de l’FCT s’hauria

d’aprofundir més en els objectius formatius i d’orientació de l’alumne, per

poder treure més profit de les oportunitats que ofereix aquest tipus de

formació.38

Des de l’any 1984, any en què es va iniciar el programa, 635.806 alumnes

de formació professional han realitzat pràctiques en empreses (veure taula

7.1.). En el primer any es van comptabilitzar 580 empreses col·laboradores

i 1250 alumnes amb conveni i, en els últims anys hi participen a l’entorn de

20.000 empreses de promig cada curs escolar, i es fan al voltant de 38.000

convenis als alumnes.39

Una mostra de l’evolució produïda en els convenis de pràctiques realitzats

des de la seva implantació es pot veure mitjançant les dades de la taula

següent:

37 Consell de la Formació Professional de Barcelona, 2003.38 Sanz, F. (2004): L’orientació professional de l’alumnat dels cicles formatius, la inserciólaboral i la gestió de la borsa de treball. Llicència d’estudis, curs 2003-2004.39 Dades del Departament d’Educació (març de 2008)



Taula 7.1. Nombre d’alumnes i d’empreses que han pa rticipat en la Formacióen centres de treball des de l’any 1984 fins al 200 7.

Any Nombre d’alumnes Empreses amb convenis1984 1.250 5801985 3.665 1.4481986 8.307 3.1951987 14.856 5.3601988 16.100 5.5901989 13.552 6.1461990 16.881 7.3501991 17.950 7.3801992 18.133 7.4081993 20.623 7.5551994 27.800 11.0001995 33.854 14.5191996 34.402 14.2011997 34.326 14.5911998 34.895 15.6241999 36.755 17.3972000 36.837 20.6222001 36.252 18.2462002 37.739 18.7372003 38.786 19.7292004 38.677 19.5952005 38.438 19.8572006 38.725 20.2112007 37.003 19.424

Font: Departament d’Educació (2008)

7.4. Els Programes de Qualificació Professional ini cial i els de

Garantia Social.

Els Programes de Garantia Social (PGS) representen una alternativa per

als alumnes entre 16 i 21 anys que no hagin obtingut el títol de Graduat en

ESO i que no tinguin cap altre titulació professional. Aquests Programes,

d’acord amb la Llei d’educació de 2006, seran substituïts a partir del curs

2008-2009 pels anomenats Programes de Qualificació Professional inicial

(PQPI) i podran acollir alumnes a partir dels 15 anys.

Ambdós programes estan dissenyats per:

- Millorar la formació general.

- Capacitar l’alumnat perquè pugui realitzar determinats oficis i feines.



- Facilitar un certificat, al final de la formació.

A més, amb els PQPI es pretén que tots els alumnes puguin obtenir

competències professionals pròpies d’una qualificació de nivell u,40 per

facilitar-los la inserció laboral i alhora puguin ampliar les seves

competències bàsiques per poder continuar estudis, si així ho desitgen.

Segons diu la Llei d’educació, en els PQPI s’hauran d’incloure tres tipus de

mòduls:

1. Específics, relacionats amb les unitats de competència

corresponents a qualificacions de nivell u.

2. Formatius de caràcter general, per ampliar competències bàsiques i

afavorir la transició des del sistema educatiu al món laboral.

3. Voluntaris per als alumnes, amb la finalitat d’obtenir el títol de

graduat en ESO, amb la possibilitat que es puguin cursar de manera

simultània amb els mòduls citats o bé, un cop acabats.

Els alumnes que superin els mòduls obligatoris obtindran una certificació

acadèmica expedida per les administracions educatives que tindrà efectes

d’acreditació de les competències professionals adquirides en relació amb

el Sistema Nacional de Qualificacions i Formació Professional.

Han sorgit veus crítiques a aquest tipus de formació en el sentit que

representa una “tercera” via formativa, separada de les titulacions

secundàries (Batxillerats i Cicles de Formació Professional) per als que no

han superat l’ESO i que en molts casos aboca als joves a la precarietat

laboral.

40 Segons l’estructura actual del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals, creatper la LO 5/2000, de 19 de juny, de les Qualificacions i de la Formació Professional.



7.5. Anàlisi quantitatiu del sistema de formació pr ofessional reglada.

Tal i com s’ha exposat en el punt 7.2, l’oferta actual de FPR s’organitza en

CFGM, GFGS i PGS que són considerats els ensenyaments professionals

de règim general. També, existeixen ensenyaments professionals de règim

especial com són els ensenyaments artístics, esportius i d’idiomes.

A la taula 7.2. podem observar la distribució de l’alumnat entre els CFGM i

els CFGS així com el pes que té cada família professional dins del conjunt

d’estudiants. Com es pot comprovar, durant el curs 2005-2006, hi havia

69.380 alumnes matriculats en els cicles formatius de formació

professional, dels quals 34.597 cursaven CFGM (49,9%) i 34.783 cursaven

CFGS (50,1%).

Taula 7.2. Distribució d’alumnes dels CFGM i CFGS p er famílies professionals, curs2005-2006.

Famílies Cicles grau mitjà Cicles grau superior

professionals Nombred’alumnes

Percentatges/total

Nombred’alumnes

Percentatges/total

Activitats agràries 795 2,3 470 1,4Act. físiques i esportives 724 2,1 1.362 4,0Act. marítimes ipesqueres

127 0,4 142 0,4

Administració 5.487 15,9 5.024 14,9Arts gràfiques 552 1,6 321 1,0Comerç i Màrqueting 1.443 4,2 1.861 5,5Comunicació, imatge i so 220 0,6 1.660 4,9Edificació i obra civil 163 0,5 1.357 4,0Electricitat i electrònica 4.898 14,2 3.434 10,2Fabricació mecànica 1.571 4,5 1.223 3,6Fusta i moble 500 1,4 54 0,2Hostaleria i turisme 1.972 5,7 1.385 4,1Imatge personal 2.292 6,6 681 2,0Indústries alimentàries 137 0,4 160 0,5Informàtica 2.900 8,4 3.775 11,2Manteniment vehiclesautopropulsats

3.583 10,4 829 2,5

Manteniment i serveis ala producció

1.875 5,4 937 2,8

Química 572 1,7 1.297 3,8Sanitat 4.060 11,7 3.337 9,9Serveis socioculturals i ala comunitat

666 1,9 4.411 13,1

Tèxtil, confecció i pell 60 0,2 63 0,2Total 34.597 100,0 34.783 100,0

Font: Oroval i Escardíbul (2007) i Departament d’Educació (2007)



La major part dels alumnes, tant en els CFGM com en els CFGS, es

concentren en els cursos d’administració (16-15% del total d’alumnes),

electricitat i electrònica (14-10%) i sanitat (12-10%). També, es significatiu

el 10% d’alumnes matriculats al CFGM de manteniment de vehicles

autopropulsats, l’11% d’alumnes matriculats al CFGS d’informàtica i el 13%

en serveis socioculturals i a la comunitat.

La majoria de les places escolars d’ambdós cicles, el 69%, són ofertades

per centres públiques i el 31% per centres privats, la majoria finançats

parcialment per l’administració.

7.5.1. Característiques dels alumnes que estudien c icles formatius de


Un primer aspecte a analitzar seria l’edat d’accés al cicles formatius.

Durant el curs 2005-2006, el 66% dels alumnes que van cursar cicles

mitjans tenien entre 16 i 18 anys, el 13,4%, 19 anys i el 20,6% més de 20.

Respecte al cicles superiors, el 22,6% tenien menys de 20 anys i el 77,4,

més de 20.

Quant al sexe, en els CFGM, un 39,3% eren noies, un percentatge similar

al de l’any 2000, però inferior al de la dècada dels noranta. Cal destacar la

gran diversitat existent en la distribució de nois noies entre els diferents

cicles. Hi ha alts percentatges de dones en administració, sanitat, imatge

personal, comerç i màrqueting, i molt poca presència en les famílies

agràries, electricitat i electrònica fabricació mecànica, fusta i moble etc.

En el cicles superiors, el 48% de l’alumnat són dones, percentatge similar

al dels darrers quinze anys.

Pel que fa a la nacionalitat de procedència , a la taula 7.3. observem que

el 7,8% dels estudiants de CFGM eren estrangers, la majoria d’Amèrica

Central i del Sud (48,4%) i del Magrib (29,7%) (Veure apartat 3.2.2.).



Taula 7.3. Percentatge d’alumnes estrangers respect e al nombre total d’alumnes,Catalunya, curs: 2005-2006

Nivelleducatiu

% estrangers % estrangers en centrespúblics

% estrangers en centresprivats

ESO 11,9 16,8 5,0Batxillerat 5,0 6,8 2,0CFGM 7,7 9,2 4,5CFGS 5,8 5,9 5,6

Font: Departament d’Educació (2007)

Comprovem que el 7,7 % d’alumnes de CFGM són estrangers, del quals el

48,3 % del total procedeixen d’Amèrica Central i del Sud, també es

significatiu el 29,6% originaris del Magrib.

Respecte als alumnes que cursaven CFGS el 2005-2006, veiem que el 5,8

% són estrangers. En aquest cas el 63,1% procedeixen d’Amèrica Central i

del Sud. Només el 8,2 % del total són magribins, percentatge similar al dels

alumnes procedents de la Unió Europea (11,9%) i de la resta d’Europa

(10%).

Mitjançant les dades del quadre podem observar que hi ha una major

proporció d’alumnes estrangers que, després de l’ensenyament secundari

obligatori opten per cursar CFGM i CFGS respecte al que segueixen

estudis de Batxillerat. També, s’ha de remarcar que tant en el cas del

Batxillerat com en els CFGM la majoria dels alumnes immigrants

assisteixen a centres públics, excepte en el cas dels CFGS on els

percentatges de distribució són similars.

A més, dels alumnes matriculats en els CFGM i CFGS, durant el curs

2005-06, 5.175 alumnes van seguir Programes de Garantia Social en 206

centres de Catalunya, el 60,4% públics. El 77% dels alumnes van cursar

programes d’iniciació professional i el 23% programes de formació i

ocupació.



7.5.2. Evolució dels alumnes matriculats en la form ació professional

reglada.

L’anàlisi de la taula 7.4.que mostra les dades dels alumnes matriculats en

la formació professional reglada al llarg dels últims deu anys, permet

extreure una sèrie d’informacions molt significatives.

En primer lloc veiem que:

• S’ha produït una gran disminució dels alumnes matriculats en la

FPR al llarg dels últims deu anys, degut per una part, a l’aplicació de

la LOGSE que va endarrerir l’entrada dels 14 a 16 anys i per l’altra,

degut a la baixada demogràfica.

Així, el nombre d’alumnes d’ensenyaments professionals va passar

de 157.489, durant l’any 1994, a 74.555 matriculats durant l’any

2005.

• A partir de l’any 2000 s’inicia una lleugera recuperació d’aquests

ensenyaments, cosa que no passa amb els de Batxillerat que baixen

de forma espectacular.

• Durant el curs 2005-2006 els alumnes matriculats en Cicles

mitjans estan pràcticament igualats amb els de cicles superiors .

Després de molt temps de estar per sota dels superiors, els CFGM

recuperen el nivell d’inicis de la dècada (0,99).

• Cal destacar que dels 119.785 alumnes matriculats en

ensenyaments secundaris postobligatoris , només el 28,8%

cursaven CFGM i el 71,8% restant, Batxillerat. Així, per cada

alumne matriculat en CFGM n’hi ha 2,5 a Batxillerat. Tot i que

aquesta proporció s’ha anat reduint considerablement des de l’any

1999.

• Pel que fa a l’educació superior, es comprova que la relació entre

alumnes universitaris i els que estudien FP superior no ha parat de

créixer. Durant el curs 2005-2006, per cada estudiant de CFGS hi

ha 5,3 universitaris .



Taula 7.4. Evolució del nombre d’alumnes de FPR i l a seva relació amb el totald’alumnes de Catalunya. Anys 1994-2006:

Nivell educatiu 1994-1995

1996-1997

1998-1999

2000-2001

2002-2003

2005-2006

Estudis FPSecundària(FP i CFGM)

76.315 44.709 25 527 28.141 32.302 34.597

Estudis FPSuperior(FP II i CFGS)

81.174 77.597 53.736 32.669 33.212 34.783

PGS 0 1.516 2.428 5.122 5.348 5.175

Total FP Reglada 157.489 123.822 81.691 65.932 70.862 74.555

Acadèmicapostobligatòria(BUP,COU i Batx.

202.814 164.763 128.498 102.535 92.844 85.188

Educacióuniversitària

193.069 198.862 207.412 202.478 199.870 184.014

Alumnes FPsec./FP superior

0,94 0,58 0,48 0,86 0,97 0,99

Alumnes

Batxillerat/FP sec. 2,7 3,7 5,0 3,7 2,8 2,5

Alumnes

universitaris/ FP

sup.

2,4 2,7 3,9 6,2 6,0 5,3

Font: Oroval i Escardíbul (2007)

De les dades anteriors cal destacar, de forma negativa, la poca atracció

que desperten els estudis professionals en el jovent català respecte al

conjunt dels joves europeus. Per al conjunt estatal les dades encara són

pitjors que a Catalunya ja que només el 27,5% cursen ensenyaments

secundaris (28,8% a Catalunya) i el 15% ensenyaments superiors (15,5%

Catalunya).

Aquesta situació es produeix tot i que la taxa d’activitat dels alumnes de

grau mitjà és més alta respecte els que ha estudiat batxillerat i similar entre

els graduats en cicles superiors i els universitaris. S’ha de destacar que els

alumnes que han acabat estudis de CFGS troben abans feina que els

universitaris, gràcies a la formació en centres de treball que hi ha als cicles

formatius; d’altra banda, el nivell de salaris és més elevat en el cas dels

alumnes amb més formació acadèmica.



7.5.3. La inserció laboral de l’alumnat que ha acab at estudis de


Ell Departament d’Educació i el Consell General de Cambres de Catalunya,

des de fa uns quants anys, estan treballant de manera conjunta per millorar

la formació professional. Una de les últimes actuacions desenvolupades ha

estat l’elaboració de l’estudi “Inserció laboral de la Formació professional

inicial a Catalunya.2006-2007”. La finalitat d’aquest projecte és conèixer

quina és la situació laboral i formativa de les persones graduades dels

CFGM i dels CFGS, sis mesos després d’haver finalitzat els seus estudis.

Per obtenir la informació dels alumnes graduats el curs 2005-2006 es va

enviar una enquesta a tots els centres educatius de Catalunya. D’un total

de 22.717 graduats (10.680 de CFGM i 12.037 de CFGS), van contesta-la

17.301, amb un índex de resposta del 76,15%.

Les conclusions més significatives de l’estudi van ser les següents:

1. Destaca l’alt grau d’inserció laboral: el 49,99% esta treballant i el

20,60% compagina el treball i els estudis, el 24,86% continuen estudiant i

el 4,55% restant està buscant feina.

2. Tot i que s’observen diferències pel que fa a la situació laboral i

formativa, segons la família professional cursada, en tots els casos hi ha

un bon grau d’ocupació laboral.

3. Els resultats de l’estudi mostren diferències en relació al grau d’inserció

en funció del cicle cursat. Així, la inserció laboral dels graduats en cicles

superiors és més alta (74,47%) que en els cicles mitjans (66,5%).

4. Les dades referides a la continuïtat en els estudis diuen que el

48,26% dels graduats en cicles mitjans opten per seguir estudiant,

davant del 42,74% dels cicles superiors.



5. Segons les dades de l’estudi, la feina desenvolupada pels alumnes

graduats està molt relacionada amb els estudis realitzats . Així, en el

cas dels cicles de grau superior la relació és del 81,22% mentre que en els

de grau mitjà és el 78,45%.

6. Quant a les diferents vies per trobar feina utilitzades per les persones

graduades, cal destacar la tasca desenvolupada des dels centres

educatius, ja que en un 21% dels casos l’alumnat ha trobat feina a través

de les empreses on va cursar l’FCT. Des de la borsa de treball dels centres

educatius s’ha facilitat feina al 14% dels alumnes graduats i en el 22% dels

casos la feina s’ha trobat a través dels tutors i professors dels centres o

mitjançant amics i coneguts.

7. A l’estudi també es fa referència als tipus de contractes laborals. La

majoria de contractacions són temporals (57%) i un 35% d’indefinides que,

tot i ser un percentatge relativament baix supera en gairebé 19 punts la

mitjana de Catalunya.41


De l’anàlisi de la situació de l’FP a Catalunya es poden detectar una sèrie

de punt febles que s’haurien intentar solucionar a curt o mig termini i una

altra sèrie d’aspectes que han seguit una evolució més positiva en els

darrers anys

Les principals les problemàtiques detectades en l’actualitat són les

següents:

1. Baix nombre d’alumnes en la formació professional, comparat amb la

mitjana europea, especialment en el nivell secundari, que resulta menys

atractiu per la falta de connexió entre el cicles mitjans i els superiors. Tot i

41 Segons l’Observatori del Mercat de Treball, per al període 2006, els contractes indefinitsformalitzats a tot Catalunya presentaven una mitjana del 16,49%.



que progressivament es van introduir mesures flexibilitzadores per facilitar-

ne l’accés. Aquesta menor preferència per la formació professional inicial,

pot repercutir de forma negativa en altres nivells de formació posteriors

com per exemple, l’ocupacional i la contínua.

2. Desigualtats en l’accés. Les dones que segueixen estudis de formació

professional representen entre el 45-50% del total de l’alumnat, quan al

Batxillerat i als ensenyaments superiors el percentatge arriba al 55%.

3. Diferències en el grau de desenvolupament territorial degudes a la

distinta distribució dels centres públics i els privats, cosa que mostra

deficiències en la planificació de l’oferta i en la cobertura de necessitats.

4. Desigualtats en la formació d’alumnes estrangers. Per una banda, hi ha

menys participació d’aquests estrangers en la formació reglada i per una

altra, s’observa un l’excés de formació en molts treballadors immigrants

adults respecte a les qualificacions requerides en el llocs de treball que

ocupen, cosa que genera una infrautilització de qualificacions i la pèrdua

de capacitat productiva.

5. Complexitat en l’organització del sistema de formació professional.

L’àmbit de la seva competència és molt divers ja que s’ocupa de la

formació de persones amb necessitats molt diferents (alumnes en edat

escolar, desocupats i treballadors en actiu), així com de l’acreditació de

competències. En aquestes tasques estan implicats un gran nombre

d’agents i d’administracions, per tant caldria millorar la coordinació entre

els diferents subsistemes i els agents que hi participen, per augmentar

l’eficàcia i millorar l’eficiència en l’ús dels recursos personals i materials.

6. La insuficiència dels sistemes d’informació i d’orientació professionals i

laborals. Per tant, seria bo introduir canvis per atreure un major nombre

d’alumnes d’ESO a la formació professional. Si s’aconseguís aquest

objectiu es podria augmentar el nivell educatiu d’una part de la població



(que en molt casos no continua en l’educació formal) i reduir l’estigma

negatiu que pugui tenir la formació professional, entre determinats sectors.

D’altra banda hi ha tot una sèrie d’aspectes que posen de manifest una

evolució positiva:

1. L’ampliació i flexibilització de l’oferta de formació professional inicial.

2. La consolidació de les pràctiques en centres de treball que ha

representat la millorar en les relacions entre els centres educatius i les

empreses i, a més, ha dotat d’un millor contingut pràctic als currículums

escolars.

3. El bon nivell d’inserció laboral dels titulats de formació professional i la

seva bona acollida per part de les empreses



Capítol 8. Actuacions del Govern de la Generalitat de Catalunya

respecte a la formació professional

En aquest capítol s’examinen algunes accions de la política educativa

orientades a millorar la qualitat de la formació impartida en els centres

educatius de Catalunya i d’adaptar-la a les necessitats de la societat

actual.

En el punt: 8.1, s’exposen les actuacions realitzades per a la creació i

desenvolupament de sistemes de qualificació professional i d’acreditació

de competències professionals. En el punt 8.2, es mostra el procés

d’establiment progressiu dels centres integrals i dels centres integrats. I,

finalment, en el 8.3, es presenten les diverses novetats introduïdes per

aconseguir l’augment del nombre d’usuaris del sistema de formació

professional.

Al final del capítol es destaca la recent aprovació del II Pla General de

Formació Professional a Catalunya (2007-2010) ,42 elaborat amb

l’objectiu d’aconseguir “un model de formació professional competitiu, de

qualitat, adaptat a les necessitats de les persones, de les empreses i del

país”.

8.1. Creació i desenvolupament de sistemes de qualificac ió

professionals i d’acreditació de competències profe ssionals .

L’any 2003 es va crear l’Institut Català de Qualificacions Professionals

(ICQP) amb la missió de definir i proposar el sistema integrat de

qualificacions i de formació professional.43 L’ICQP està adscrit al

Departament d’Educació i actua d’òrgan de suport tècnic al Consell Català

de la Formació Professional i al Servei d’Ocupació de Catalunya.

42 El II Pla fou elaborat pel Consell Català de la Formació Professional i aprovat per Acorddel govern de la Generalitat el 27 de novembre de 2007.



Entre les diverses funcions que desenvolupa destaquen.

• La identificació sectorial i per nivells de qualificació de les

competències professionals en l’àmbit de Catalunya.

• La definició i la proposició de les convalidacions o correspondències

entre els tres subsistemes de formació professional i l’experiència

laboral.

• La definició del procediment d’acreditació de competències,

l’homologació i autorització dels centres que participen en

l’avaluació de competències i del desenvolupament del procediment

de reconeixement i certificació de les competències professionals.

8.2. Establiment d’un nou tipus de centres de forma ció professional.

Al novembre del 2005, el govern de la Generalitat va autoritzar la creació

dels primers quatre centres integrals (o projectes integrals) .44 La creació

d’aquest tipus de centres ja estava prevista en el programa d’actuacions

del Departament d‘Educació 2004-2007 i fou ratificada en l’Acord estratègic

per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de

l’economia catalana, signat al febrer de 2005 pel govern de la Generalitat,

la patronal i els sindicats.

Els centres integrals, que han estats creats amb la finalitat d’introduir

millores en el sistema de formació professional, han de proporcionar els

següents serveis bàsics:

1. Oferir els tres nivells de formació que determina el Catálogo Nacional de

Cualificaciones Profesionales: programes de qualificació professional inicial

(nivell 1), cicles formatius de grau mitjà (nivell 2), i cicles formatius de grau

43 La creació de l’ICQP va ser una de les propostes del I Pla General de la FormacióProfessional de Catalunya, aprovat pel govern de la Generalitat el 27 d’agost de 2002.44 Tots quatre centres integrals són de titularitat pública, dos es van crear a partir delsCentres d’Innovació i Formació Ocupacional (CIFO) i els altres dos a partir d’Institutsd’Ensenyament Secundari (IES) del Departament d’Educació. Durant el curs escolar 2007-2008 es preveu que ja funcionaran els 12 centres integrals previstos en l’Acord estratègic2005, dels quals 7 seran IES i 5 CIFO.



superior (nivell 3). Així mateix, han de dissenyar i experimentar noves

metodologies d’ensenyament i nous programes formatius.

2. L’acreditació de competències. Han d’avaluar i, si s’escau presentar la

proposta de certificació oficial de les competències professionals

adquirides a través de l’experiència laboral o l’aprenentatge no formal.

3. La informació i l’orientació formativa i laboral a estudiants i a persones

sense feina. Aquest objectiu suposa posar en marxa quatre tipus

d’activitats:

• Facilitar informació sobre les possibilitats de correspondència que

ofereix el sistema educatiu, convalidacions, certificacions

acadèmiques i professionals.

• El seguiment de l’itinerari professional dels diferents alumnes dels

centres.

• L’orientació per a la inserció laboral.

• L’assessorament als orientadors i a les entitats de formació.

4. El desenvolupament d’accions d’innovació i transferència tecnològica.

En aquest sentit els centres han de participar o impulsar accions i projectes

d’innovació en col·laboració amb les empreses del territori, la universitat i

els agents socials i transferir la seva experiència a la resta de centres.

A partir de centres públics (IES) ja existents, el Departament d’Educació

preveu crear un altre tipus de centres, anomenats centres integrats (o

d’oferta integrada) . Està prevista l’acreditació, d’aproximadament 40

centres públics i 10 de privats.

Aquest tipus de centres han de complir una sèrie de condicions per poder

formar part del grup. El Departament assenyala que es valorarà

positivament que disposin de sistemes de gestió de la qualitat i millora

continua,45 que tinguin establerts sistemes d’informació i d’orientació

45 Es valorarà positivament que el centre hagi obtingut la certificació de qualitat ISO(International Organization for Standardization) o EFQM (European Foundation for QualityManagement).



professional, així com que es comprometin a proporcionar formació

professional integrada (reglada, ocupacional i continua) de les àrees

professionals o famílies de les quals vulguin obtenir l’acreditació.

La diferència respecte als centres d’oferta integrada és que aquests últims

no estaran obligats a participar en el procediment d’acreditació de les

competències professionals, ni en la realització d’accions de transferència

tecnològica.

Cal afegir que la normativa que regula la nova tipologia de centres està en

fase d’elaboració, per la qual cosa no es pot predir exactament com

acabarà de desenvolupar-se tot el procés d’acreditació.

8.3. Polítiques per ampliar el nombre d’usuaris del sistema de

formació professional i per millorar la qualitat de la formació

En aquest punt es presenten diferents actuacions engegades per

l’Administració educativa catalana per aconseguir l’augment de persones

usuàries del sistema de formació professional i per millorar la qualitat de la

formació impartida en els centres educatius del nostre país.

Entre les diverses actuacions implantades, recentment, es destaquen les

següents:

8.3.1. La flexibilització dels ensenyaments de formació pr ofessional.

Amb l’aprovació del Decret 24/2005 es van introduir en el sistema de

formació professional específica una sèrie mesures amb l’objectiu

d’afavorir l’accés a la formació de persones amb problemes, especialment

aquelles que estiguin en risc d’exclusió social i/o amb discapacitat.

Amb aquest tipus de mesures el govern de la Generalitat ha volgut

promoure la inserció o la reinserció, la progressió laboral i també el foment

a la iniciativa empresarial.



Així doncs, amb la posada en marxa d’aquestes mesures flexibilitzadores

s’amplia l’oferta ordinària actual amb les següents possibilitats formatives:

1. Oferta parcial dels crèdits, inclosos als cicles per a facilitar l’accés

a la formació.

2. Distribució temporal del cicle formatiu de manera diferent a

l’establerta de forma ordinària, en un o dos cursos, per fer més fàcil

l’accés a la formació a persones que no tenen disponibilitat horària

per seguir un curs normal.

3. Distribucions conjuntes de dos cicles formatius afins per tal

d’oferir una formació polivalent que augmenti les expectatives

d’inserció i promoció laborals.

4. Oferta de matrícula parcial en el cas que quedin places vacants,

un cop acabat el procés de matrícula. També, es poden oferir cicles

formatius amb matrícula parcial per atendre necessitats específiques

d’un col·lectiu determinat.

8.3.2. Ensenyament a distància.

Des del gener del 2006 s’ofereixen, de forma experimental, diversos cicles

formatius de determinades famílies professionals (CFGM i CFGS), a través

de l’IES Obert de Catalunya. Per desenvolupar aquesta tasca el

Departament d’Educació compta amb el suport i l’assessorament de la

Universitat Oberta de Catalunya.

Amb aquesta iniciativa es pretén facilitar l’accés a la formació a nous

col·lectius de persones que no puguin rebre educació presencial.



8.3.3. Convenis amb empreses.

El citat Decret 24/205, sobre mesures flexibilitzadores, permet, en

determinats casos, la signatura de convenis de pràctiques amb empreses,

així com l’establiment de convenis per a la formació de treballadors de la

pròpia empresa.

En aquests tipus de convenis els crèdits pràctics es desenvolupen en les

instal·lacions de les empreses o dels gremis i els ensenyaments teòrics en

els centres educatius. S’ha de destacar que en aquest tipus de formació la

implicació de l’empresa és molt alta, amb l’aportació de maquinària, de

recursos financers i si s’escau d’especialistes per a la formació.

8.3.4. Avaluació de qualitat dels centres de formac ió professional.

A partir de la iniciativa del centre IES-SEP Lacetània de la ciutat de

Manresa, el Departament d’Educació ha impulsat, des del curs 1998-1999,

el “Projecte de qualitat i millora continua dels centres educatius ”46.

Amb aquest projecte es pretén donar suport als centres, amb dos o més

cicles de formació professional, que vulguin desenvolupar experiències de

millora en la seva gestió i organització internes, amb la finalitat d’assegurar

el nivell de qualitat de la formació impartida.

En aquest procés es contemplen dues etapes. En la primera fase l’obtenció

de la certificació ISO9001 demostra que el centre ha aconseguit millorar en

tot allò que fa referència a la seva organització interna, d’acord amb uns

nivells de qualitat establerts, amb la finalitat de donar resposta a les

necessitats educatives del seu alumnat. Concretament, la implantació de la

ISO obliga a documentar tots els processos que es porten a terme en els

46 El Projecte s’institucionalitza a partir del 2006, quan el Departament d’Educació aprovala creació del Projecte de qualitat i millora continua dels centres educatius per l’OrdreEDU/432/2006, de 30 d’agost.



centres, tasca que és útil a l’hora de planificar les actuacions, per a fer-ne

el seguiment i per avaluar els resultats obtinguts.

El centres que s’acullen al projecte de millora reben suport tècnic del

Departament d’educació, recursos informàtic, cursos formatius, cosa que

els situa en una posició d’avantatge a l’hora d’accedir a altres programes

(centres integrats, projectes integrals o centres ocupacionals)

Si el centre ho considera convenient, en una segona etapa, pot implantar el

Model Europeu de Gestió de la Qualitat (EFQM) que confereix al centre

l’assoliment del nivell d’excel·lència, en aspectes relacionats amb la

formació o amb l’aprenentatge de l’alumnat.

8.4. El II Pla General de Formació Professional (20 07-2010).

L’aprovació del II Pla General de Formació Professional representa un nou

impuls per seguir treballant en la millora de la qualitat dels sistemes

d’educació i de formació i, també, per adaptar-los a les noves realitats i

demandes de la societat catalana.

En l’elaboració del Pla s’ha tingut com a marc de referència el conjunt de

normatives que regulen el sistema de formació professional i tota una sèrie

d’aportacions sorgides de diferents iniciatives institucionals47 que s’estaven

desenvolupant en aquells moments a l’entorn d’aquesta temàtica.

Així mateix, el Pla inclou una sèrie de mesures en la línia d’assolir els

objectius marcats en la reunió de caps d’Estat i de govern de Lisboa de

març del 2000, en l’estratègia revisada de Lisboa, de la declaració de

Copenhagen (2002) i del Consell Europeu del 2005, on es van aprovar les

directrius integrades per al creixement i l’ocupació (2005-2008).48

47 Com per exemple: El Programa de govern de la Generalitat de Catalunya 2007-2010,l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat del’economia catalana, l’Estratègia Catalana per a l’Ocupació 2007-2013, el Pla Generald’Ocupació de Catalunya, a més del Projecte Comunitari ECVET.48 Explicades més àmpliament en el punt 6.2. d’aquest treball.



En aquest sentit, el Pla introdueix tot un conjunt de millores en el sistema

de formació professional perquè pugui assolir “alts nivells de qualitat i

innovació per preparar recursos humans altament qualificats que les

necessitats canviants del mercat de treball requereixen”.

Els objectius dels Pla s’agrupen en tres línies d’actuació preferent. Per a

cada línia es presenten una sèrie d’objectius, mesurats cada un d’ells per

un indicador, amb la intenció de facilitar el seu seguiment i posterior

avaluació. Per a cada objectiu es descriuen les accions clau que s’haurien

d’aplicar perquè el Pla sigui eficaç. També, s’ha establert un calendari de

desplegament i d’avaluació, així com, una previsió dels recursos

econòmics necessaris per realitzar la planificació programada.

Les tres grans línies d’actuació previstes són les següents:

a) L’adaptació i la innovació dels dispositius i re cursos de la formació

professional a les noves necessitats de l’economia catalana.

Quatre són els objectius que es volen aconseguir en aquesta primera línia:

• Incrementar els nivells de formació i qualificació de la població

activa.

• Promoure l’adaptació i la innovació de l’oferta formativa.

• Potenciar la transnacionalitat en el marc de l’espai de qualificació

europeu.

• Fomentar la iniciativa emprenedora.

b) La consolidació del sistema integrat de qualificaci ó i formació

professional.

En aquest sentit l’objectiu proposat és:

• Desenvolupar i aplicar mesures per a la integració del sistema de

formació i qualificació.



c) La potenciació del reconeixement i del valor soc ial de la formació

professional.

Per avançar en aquesta línia d’actuació s’han considerat cincs objectius

que giren al voltant de la comunicació, l’orientació, la qualitat formativa i

l’aportació dels diferents agents socials.

• Fomentar el reconeixement social de la formació professional.

• Desenvolupar els instruments i els criteris d’informació i orientació

que permetin l’accés generalitzat als usuaris del sistema.

• Desenvolupar instruments de millora de la qualitat de la formació.

• Millorar la preparació de les persones que facin tasques de

formació.

• Promoure el valor social de la formació professional i la qualificació

en l’àmbit de l’empresa.

8.5.Conclusions capítol 8.

El govern de la Generalitat ha introduït una sèrie de polítiques

encaminades a aconseguir la millora de la qualitat de la formació

professional. Aquestes actuacions estan en la línia del que marca la Unió

Europea i representen la materialització del que disposa la normativa legal

que regula el sistema de formació professional al nostre país.

En aquest sentit són molt positives les polítiques orientades a fer més fàcil

l’accés a la formació professional. La implantació dels cursos d’accés tant

als cicles formatius mitjans com als superiors, la potenciació de

l’ensenyament a distància, així com l’inici del procés dels projectes

integrals i dels futurs centres integrats, poden ser elements importants per

atreure més persones a la formació professional.

D’altra banda, el sistema de reconeixement de les qualificacions

obtingudes mitjançant l’experiència laboral i els ensenyaments no formals



avança més lentament, ja que encara no s’ha publicat la normativa estatal

reguladora de l’avaluació i de l’acreditació de competències. Tot i això, un

cop superats els entrebancs existents, el desenvolupament del sistema

d’acreditacions pot permetre a moltes persones la consecució del seu nivell

de qualificació i convertir-se en un estímul per implicar-les en processos de

formació continuada.

L’aprovació i posta en marxa del nou Pla General representa una

esperança de millora de tot el sistema de formació professional, ja que en

la seva elaboració s’ha partit d’una diagnosi realista de la situació actual,

tot plantejant una sèrie objectius clars i concrets que s’han d’assolir en el

temps de vigència del Pla (quatre anys). A més, en el mateix Pla, s’ha

previst una dotació econòmica dels recursos necessaris per a fer-lo efectiu.

Un altre aspecte positiu és el fet que es realitzarà un seguiment permanent

del desenvolupament del Pla per part del Consell Català de la Formació

Professional i que al final de la seva vigència s’elaborarà un informe

d’avaluació dels resultats obtinguts.



“Cal fer el pas de la lluita contra les desigualtats

a la lluita per la reducció de les desigualtats d’oportunitats”

Anna Jolonch . L’exclusió social, dels marges al cor de la societat

Capítol 9. L’Institut i el seu entorn

En aquest capítol es presenta un conjunt de dades de la ciutat de

l’Hospitalet de Llobregat i en especial del barri de la Florida que ens

ajudaran a situar el context social i econòmic on es desenvolupa la nostra

activitat educativa.

En primer lloc, es comença fent un repàs de l’evolució de la població i de

l’impacte que les successives onades migratòries han tingut en la

configuració de la ciutat i en la dels seus diferents barris.

Seguidament, s’analitza la situació específica del barri de la Florida que

constitueix l’entorn més proper al nostre Institut i d’on prové una gran part

de l’alumnat escolaritzat al centre.

9.1. Situació i característiques de la ciutat de l’ Hospitalet de Llobregat.

La ciutat de l’Hospitalet està situada a l’antic Pla de Barcelona, a la riba

esquerra del riu Llobregat, geogràficament pertany a la comarca del

Barcelonès, tot i que històricament les seves relacions amb el Baix

Llobregat han estat de sempre molt intenses. De fet, es pot afirmar que

L’Hospitalet fa de ciutat frontissa entre el Barcelonès i el Baix Llobregat i

que la seva vida es mou entre les dues comarques.

L’anàlisi històrica i demogràfica d’aquesta ciutat mostra que la proximitat

amb la ciutat de Barcelona ha determinat, en gran part, les característiques

de ciutat dormitori d’un gran nombre de treballadors de l’àrea metropolitana

que envolta la capital de Catalunya.



L’arribada d’una gran quantitat de persones procedents de diverses zones

de l’Estat espanyol, sobretot a partir de la dècada dels 50, va significar una

transformació total de la ciutat, tant urbanísticament com humanament.

Aquesta arribada massiva de gent de fora va provocar un creixement urbà

descontrolat i una gran especulació, cosa que va donar a la ciutat l’aspecte

de ciutat suburbial, de ciutat dormitori.

D’aquesta manera el petit municipi que fou l’Hospitalet, a inicis del segle

passat, amb població fonamentalment dedicada a l’agricultura, a partir dels

anys 60 es va anar convertint en un municipi industrial i en zona de

residència dels obrers de l’àrea industrial barcelonina i així fins a esdevenir

a l’actualitat la segona ciutat de Catalunya en nombre d’habitants.

9.2. Evolució de la població de la ciutat des d’ini cis del segle XX.

Com hem dit abans, la població de L’Hospitalet va augmentar

extraordinàriament al llarg del segle XX. Mitjançant les dades de la taula

9.1. podem observar la seva evolució fins a l’any 2007.

Taula 9.1. Evolució demogràfica de l’HospitaletDes de l’any 1900 fins al 2007

Any Nombred’habitants

Any Nombred’habitants

1900 4.891 1991 272.5781910 6.226 1996 255.0501920 12.393 2000 242.4801930 33.567 2001 239.0191940 50.070 2002 246.4151950 71.580 2003 250.5361960 123.282 2004 252.8841970 240.665 2005 248.1501975 282.141 2006 260.0411981 295.073 2007 264.404*1986 279.779

Font: Anuari 2006, L’Hospitalet en xifres (2007). Ajuntament de L’Hospitalet.* Dades Padró Municipal pendents de rectificació INE

Veiem que al 1900 la població de la ciutat era de només 4.891 persones i

que al 1920 ja havia augmentat a 12.393. Entre el 1920 i el 1930 es va



produir el primer boom demogràfic i, en només deu any, la població es va

triplicar. Al 1930 ja passava de les trenta mil persones.

Les causes que van donar lloc a aquest primer corrent migratori,

majoritàriament procedent de Múrcia, cal buscar-les en la necessitat de mà

d’obra per a les grans obres públiques que es desenvolupaven en aquella

època: la construcció del Metro i de l’Exposició Internacional del 1929.

Després de la Guerra del 1936-39, l’augment de la població va ser moderat

fins al 1950. A partir d’aquesta data es produeix la segona allau

d’immigrants procedents, ara, d’Andalusia. Així, al 1960, les xifres es van

disparar i la població ja passava, de llarg, les cent mil persones. Deu anys

més tard, al 1970, la ciutat arriba a la xifra de 240.665 habitants. Aquest

gran creixement va ser causat, principalment, pels corrents immigratoris,

atrets per les oportunitats de treball que oferia el desenvolupament de la

indústria a la ciutat de Barcelona i a la seva àrea metropolitana.

Des del 1975 va canviar la tendència i el creixement de la població es va

moderar. Al 1981 la ciutat va arribar al seu màxim amb 295.073 habitants.

A partir d’aquesta data va començar la davallada de la població fins al

2001, any en què es van comptabilitzar 239.019 persones, cosa que va

representar la pèrdua neta de més de cinquanta mil habitants al llarg de

vint anys.

Com es pot observar a la taula anterior la tendència al creixement de la

població es manté durant els anys següent al 2001. Així, les dades del

Padró de la població corresponent a l’any 2007 ens indiquen que a la ciutat

hi ha 264.404 habitants, dels quals 201.572 són autòctons i 62.832 són

nascuts a l’estranger, per tant, el percentatge de persones estrangeres que

vivien a la ciutat l’any 2007 era del 23,76%.



9.3. Els barris de la ciutat.

La ciutat de l’Hospitalet està formada per diferents barris que han

esdevingut un continu urbà entre si i respecte d’algunes barriades de

Barcelona, d’Esplugues de Llobregat i de Cornellà de Llobregat.

La taula 9.2. mostra la distribució de la població entre els dotze barris de la

ciutat. Com podem veure la zona més poblada és la de Santa Eulàlia amb

més de quaranta mil habitants, segueixen Pubilla Cases, La Florida, La

Torrassa i Bellvitge, amb xifres de població properes al trenta mil habitants.

La població dels barris del Centre, Sant Josep i Collblanc se situa entre els

vint i els vint-i-cinc mil habitants. Les zones de Les Planes, Can Serra, El

Gornal i Sant Feliu són les menys poblades, si les comparem amb la resta

de barris.

Taula 9.2. Població dels barris. L’Hospitalet de Ll obregat. Any 2007

BarriNombre

d’habitants% respecte al

totalDensitat

h/Km²

Centre 25.061 9,5 32.975Sant Feliu 6.557 2,5 12.855Sant Josep 20.290 7,7 35.401Collblanc 24.495 9,3 47.731La Torrassa 26.568 10 60.850Santa Eulàlia 41.090 15,4 29.993La Florida 29.103 11 77.003Les Planes 16.595 6,3 39.298Can Serra 10.679 4 37.181Pubilla Cases 30.278 11,5 48.571El Gornal 7.593 2,9 13.303Bellvitge 26.095 9,9 35.798Total 264.404 100,0 21.174

Font: L’Hospitalet en xifres. Ajuntament de l’Hospitalet. Dades del Padró Municipal a 31 dedesembre, pendents de rectificació INE.

És especialment significativa l’alta densitat de població de les diferents

zones de la ciutat,49 sobretot destaca la del barri de la Florida50 i la de La

Torrassa.

49 La densitat de la població a l’Hospitalet és la més elevada de tot Catalunya.



9.4. La immigració estrangera a la ciutat.

Com es pot veure a la taula 9.3., des de l’any 2000 hi ha hagut un augment

important de la població nouvinguda. D’onze mil persones registrades

aquell any que només representaven el 4,6% del total de la població, s’ha

passat a més de seixanta mil, més del 20% de la població actual.

Taula 9.3. Evolució de la població nascuda a l’estr angerdes de l’any 2000 fins al 2007.

Any Total poblacióestrangera

% d’incrementrespecte any

anterior

% sobre la poblaciótotal de la ciutat

2000 11.095 84,1 4,62001 17.670 59,3 7,42002 26.837 51,9 10,92003 35.406 31,9 14,42004 44.244 25,0 17,72005 53.380 20,6 21,12006 59.806 12,1 22,72007* 62.832 5,1 23,76

Font: L’Hospitalet en Xifres. Ajuntament de l’Hospitalet. Dades del PadróMunicipal a 31 de desembre, pendents de rectificació INE.

Durant aquests anys el ritme de creixement ha estat constant, tot i que els

percentatges d’augment han disminuït significativament, sobretot en els

dos últims anys. Del 84,1% de l’any 2000 s’ha anat reduint fins al 12,1%

del 2006 i el 5,1 % del 2007.

Si es comparen les dades de població total de la ciutat entre els anys 2000

i 2007 s’observa que durant tot aquest temps s’ha produït un increment net

de 22.622 habitants a la ciutat. D’altra banda les xifres de població

estrangera ens indiquen que al 2007 hi havia 51.737 estrangers més que al

2000. Això significa que durant aquests anys la ciutat ha continuat perdent

població autòctona, tendència ja observada en anys anteriors, tot i que en

els darrers anys aquesta disminució ha estat compensada amb escreix

amb l’arribada de la immigració transnacional.

50 La densitat de població del barri de la Florida és, gairebé, quatre vegades més alta quela mitjana de la ciutat



Com mostra la taula 9.4, la majoria dels immigrants procedeixen d’Amèrica

(66,8%), majoritàriament d’Equador, Bolívia, Perú i Colòmbia; els

procedents d’Àfrica, la major part del Marroc, representen el 12,7%; seguits

dels asiàtics amb el 10%, la majoria del Pakistan i per últim els europeus

que són al voltant del 10%.

Taula 9.4. Immigració estrangera, per zones de proc edència. Any 2007.

Zones deprocedència 2007*

% respecteel total

Amèrica 41.986 66,8Àfrica 7.991 12,7Unió Europea 3.081 4,9Resta d’Europa 3.504 5,6Àsia i Oceania 6.270 10,0Total 62.832 100,0

Font: L’Hospitalet en Xifres. Ajuntament de l’Hospitalet.*Dades del Padró Municipal a 31 de desembre, pendents de rectificació INE.

Per a saber com es distribueix la població immigrada entre els diferents

barris de la ciutat s’ha elaborat la taula 9.5, amb les dades disponibles

corresponents a l’any 2006.51 Veiem que hi ha cinc barris, Collblanc

(38,8%), La Florida (32,3%), Les Planes (34,3%), Pubilla Cases (33%) i La

Torrassa (28%) on la població immigrada supera la mitjana de la ciutat.

Taula 9.5. Distribució de la població estrangera, p er barris. Any 2006

BarriNombre

d’estrangers% respecte al totalpoblació del barri

Centre 3.006 12,2Sant Feliu 899 13,8Sant Josep 2.703 13,5Collblanc 9.324 38,8La Torrassa 7.294 28,0Santa Eulàlia 6.665 16,4La Florida 9.222 32,3Les Planes 5.587 34,3Can Serra 1.309 12,3Pubilla Cases 9.739 33,0El Gornal 467 6.0Bellvitge 3.591 14,0Total ciutat 59.806 22,7

Font: Padró Municipal. Ajuntament de L’Hospitalet (2008)

51 Procedents de l’Anuari Estadístic 2006. Ajuntament de L’Hospitalet (2007)



És a dir, gairebé, el 70% de la població estrangera viu en aquestes zones.

A la resta de barris, amb diferent grau, el promig d’estrangers està per sota

de la mitjana de la ciutat.

La taula 9.6. ens presenta la proporció de la població de cada barri

respecte a la població total de la ciutat, corresponent a l’any 2006.52

Aquestes xifres es comparen amb el percentatge d’estrangers que viuen al

barri, calculats respecte al total d’estrangers registrats a la ciutat.

Taula 9.6. Percentatge de la població total i estra ngera als barris.L’Hospitalet de Llobregat. Any 2006

Barri% respecte

poblaciótotal

% respecteal total

poblacióestrangera

Diferències

Centre 9,5 5,0 4,5Sant Feliu 2,5 1,5 1,0Sant Josep 7,7 4,5 3,2Collblanc 9,2 15,6 -6,4La Torrassa 10,0 12,2 -2,2Santa Eulàlia 15,6 11,1 4,5La Florida 11,0 15,4 -4,4Les Planes 6,3 9,3 -3,0Can Serra 4,1 2,2 1,9Pubilla Cases 11,3 16,3 -5,0El Gornal 2,9 0,9 2,0Bellvitge 9,9 6,0 3,9Total 100,0 100,0

Font: L’Hospitalet en xifres. Ajuntament de l’Hospitalet.

Així doncs, podem observar que la concentració de la població nouvinguda

és especialment significativa als barris de Collblanc, Pubilla Cases i La

Florida. També ho és, en menor mesura, a La Torrassa i a Les Planes. A la

resta de barris ja es veu clarament que la població estrangera queda per

sota del nivell de la població del barri respecte al total de la ciutat.

52 Encara no s’han publicat les dades corresponents a la població estrangera per barris del’any 2007.



9.5. El Barri de la Florida.

El barri de La Florida , que és on està situat l’Institut Eduard Fontserè és

juntament amb el de Collblanc i el de la Torrassa un dels barris més antics

de la ciutat. Tot i que la zona ja estava habitada anteriorment, no va

aparèixer al Padró de la població fins al 1960, amb una població de 27.630

habitants.

Es tracta d’un barri on, en relativament poc temps, es va produir un

increment de la població realment extraordinari, seguint la tendència

d’altres àrees de la ciutat. Progressivament les bòbiles i els camps de

garrofers i vinyes van ser substituïts per edificis per acollir persones

nouvingudes procedents de les zones de l’Estat espanyol més endarrerides

econòmicament i per allotjar barraquistes del barri barcelonès de la

Barceloneta.

Des dels anys 50 fins a l’any 1985 (Vegeu taula 9.7.) s’inicia un

espectacular creixement de la població, seguint la mateixa tendència que la

resta de la ciutat de l’Hospitalet. A partir d’aquesta data i fins a finals dels

anys 90 el barri comença a perdre població. Es produeix un retorn de les

persones grans cap a les seves zones d’origen i els joves tenen tendència

a desplaçar-se cap altres llocs buscant una major qualitat de vida.

Taula 9.7. Població de la Florida, des de l’any 196 0 fins al 2006.

AnyNombre

d’habitants AnyNombre

d’habitants1960 27.630 1998 25.9681970 53.364 1999 25.4791975 53.690 2000 25.6231981 52.243 2001 24.8981986 30.817 2002 26.5701991 29.723 2003 27.0431993 28.747 2004 27.6451994 28.088 2005 28.3341995 27.597 2006 28.5311996 27.133 2007 29.1031997 26.373

Font: L’Hospitalet en Xifres (2006-2007). Ajuntament de L’Hospitalet, IDESCAT, Padrómunicipal d’habitants.



Des de l’any 2000 la tendència a perdre població es va invertir i va

començar l’arribada massiva d’immigrants transnacionals procedents de

països empobrits, majoritàriament d’Amèrica Central i del Sud i del Nord

d’Àfrica. Aquesta important renovació de població es produeix en un

context d’envelliment progressiu d’una gran part dels veïns (primers

immigrants) que són persones amb pocs recursos econòmics i fortes

mancances socials

Si revisem la taula 9.8. observem que l’augment de població nouvinguda va

ser molt elevat, durant els anys 2001 i 2002. Durant els tres anys següents

continua l’increment, tot i que es produeix a un ritme inferior i al 2006 baixa

significativament.

Taula 9.8. Evolució de la població estrangera al ba rri de La Florida,des de l’any 2000 fins al 2006.

AnyNombre

d’estrangers% d’increment

respecte l’any anterior2000 1.741 58,02001 2.736 57,22002 4.196 53,42003 5.452 29,92004 6.695 22,82005 8.302 24,02006 9.222 11,1

Font: Ajuntament de L’Hospitalet (2008) Padró municipal.

Malgrat la baixada del ritme de creixement, el nombre de persones

nouvingudes (32,3%) respecte al total de la població del barri (28.531

habitants) és bastant elevat, si el comparem amb el promig de la ciutat.

Aquesta xifra queda 10 punts per sobre de la mitjana de l’Hospitalet (al

voltant del 23%) i 18 punts per sobre de la mitjana de Catalunya (14%).

Com hem explicat abans, durant els últims anys s’han produït importants

canvis demogràfics i socials a la zona que han modificat notablement la

fesomia del barri. Fruït de la preocupació existent per les noves

problemàtiques sorgides, que se sumen a les ja existents anteriorment,

com per exemple, el deteriorament de les infraestructures, la massificació i



l’amuntegament de la població,53 diverses entitats integrants del grup que

treballa en el Pla de Desenvolupament Comunitari de La Florida van

elaborar un informe54 sobre els problemes i les principals necessitats del

barri. En aquest estudi es fa una anàlisi de la situació existent i es

presenten una sèrie de propostes d’actuació prioritàries.

A continuació es recullen les diverses aportacions de l’informe relacionades

amb la situació de l’educació i l’ocupació al barri. En relació a la situació de

l’educació es detecta que:

• Hi ha manca de places escolars infantils, sobretot públiques, per

atendre la demanda creixent amb l’arribada de noves famílies al

barri.

• L’oferta de centres públics de primària és suficient, per atendre les

necessitats existents en aquest nivell educatiu, d’altra banda hi ha

poca participació dels pares i mares en les AMPES i en els Consells

Escolars.

• Els dos instituts d’ensenyament secundari que hi ha al barri

escolaritzen un percentatge molt alt d’alumnat immigrant que en

molt casos procedeix d’altres zones de la ciutat.

Pel fa a l’ocupació, l’estudi remarca que a La Florida no hi ha cap

iniciativa de xarxa d’ajuda o borsa de treball per realitzar l’orientació

laboral. En conseqüència, les demandes de treball dels col·lectius més

desafavorits, principalment joves i immigrants, no poden ser ateses

degudament. En aquest sentit es posa de manifest la necessitat de facilitar

als joves formació orientada a la seva incorporació laboral. També, es

considera que ha poques opcions formatives i laborals per als joves amb

situació administrativa no regularitzada.

En l’apartat de conclusions l’informe destaca la necessitat que hi ha de

disposar de més recursos per donar resposta a l’alt grau de fracàs escolar i

53 La densitat de la població és la més elevada de la ciutat. Les dades de l’any 2007indiquen que és de 77.003 h/Km, quan la mitjana de la ciutat és 21.174 h/Km².



a l’abandonament escolar dels joves. En aquest sentit, diu que no

existeixen polítiques efectives de prevenció i ”no s’ofereixen alternatives de

tipus laboral i ocupacional als joves de entre 14 i 16 anys que fracassen a

l’escola”. S’assenyala també, la insuficient oferta de tallers ocupacionals,

d’escoles d’oficis i també d’espais d’oci positiu i de trobada de joves,

alternatius al carrer.


Les successives onades immigratòries han contribuït a configurar la ciutat

de l’Hospitalet tal com la veiem ara. Hem vist com en els primers vuitanta

anys del segle XX passa de tenir cinc mil habitants a tenir-ne gairebé tres-

cents mil i a ser la segona ciutat de Catalunya, després de Barcelona.

Més endavant, després d’uns anys de pèrdua constant de població, des de

l’any 1981 fins a l’any 2001, l’arribada d’immigrants procedents de països

estrangers empobrits ha representat un fort impacte per a la ciutat, des del

punt de vista demogràfic, social i cultural. En aquest sentit, apareixen nous

desafiaments que cal afrontar, ja sigui des de l’escola o des de la societat

en general.

Davant d’aquesta nova situació sorgida amb l’arribada de persones de

totes les edats i de cultures diverses es plantegen nous reptes per tal

d’aconseguir la integració de tots els ciutadans nouvinguts i així garantir la

cohesió de la societat.

La distribució de la població nouvinguda entre els diferents barris de la

ciutat ha estat molt desigual. En només cinc barris, que són els més

densament poblats de la ciutat, hi viu el 70% de la població estrangera. A

la resta de barris de la ciutat la població nouvinguda queda per sota del

20% de la població total.

54 Com veiem el nostre barri. Diagnòstic Comunitari. Pla de Desenvolupament Comunitaride La Florida. Associació de Veïns de La Florida (2005).



Hem seguit amb atenció la història del barri de la Florida i hem vist que en

els darrers seixanta anys ha estat marcada per les diverses onades

migratòries produïdes des de mitjans del segle passat fins a l’actualitat.

D’aquesta manera el barri ha anat evolucionant i canviant coincidint amb

les trajectòries vitals dels immigrants que l’han anat poblant al llarg de tot

aquest temps.

Hem constatat que a partir de l’any 2000, en només set anys, s’han produït

importants canvis de la població amb l’arribada massiva d’immigrants

transnacionals procedents de països empobrits, majoritàriament d’Amèrica

Central i del Sud i del Nord d’Àfrica, cosa que esta modificant notablement

la fesomia del barri.

Aquesta nova situació ha comportat l’aparició de noves problemàtiques,

entre d’altres, la manca de places escolars públiques per atendre infants de

zero a tres anys, fills de les noves famílies arribades al barri, la

concentració excessiva d’alumnes immigrants en les escoles i instituts del

barri etc. Aquestes problemàtiques sumades a les ja existents

anteriorment: el deteriorament de les infraestructures, l’amuntegament de

la població, la necessitat de serveis per atendre a una població envellida i

amb pocs recursos econòmics, la insuficient oferta d’alternatives de

formació per als joves entre 14 i 16 que abandonen els estudis, el fet que

no hi hagi prou suport i orientació laboral per atendre els col·lectius més

desafavorits, bàsicament, joves i immigrants amb la situació administrativa

no regularitzada, la manca d’espais d’oci per a joves que siguin alternatius

al carrer, poden dificultar la convivència entre antics i nous habitants del

barri.

En aquest context, les demandes del grup d’entitats integrades en el Pla de

Desenvolupament Comunitari del barri plantegen la necessitat d’establir

mesures i atendre, amb polítiques adients, aquells sectors de la població

que més pateixen les desigualtats i que són més sensibles a la pobresa i a

la marginació social.



Capítol 10. Estat de l’educació a la ciutat de l’Ho spitalet

En aquest capítol s’analitza la situació de l’educació a nivell de la ciutat de

l’Hospitalet, parant especial atenció en la situació dels ensenyaments

secundaris postobligatoris i més concretament en la formació professional

reglada.

Al final del capítol es presenten una sèrie de propostes d’actuacions

enfocades a millorar la qualitat de la formació impartida en els diferents

centres educatius de la ciutat.

10.1. Visió panoràmica de l’educació i la formació a la ciutat.

En primer lloc, partirem de les dades procedents del darrer cens de

població corresponent al 2001, per tal de poder valorar el nivell de formació

general de la població de la ciutat. A la taula 10.1. es presenten les dades

relatives als diferents nivells educatius de la població amb la finalitat de

comparar-les amb la mitjana de Catalunya.

Taula 10.1. Nivell d’instrucció de la població. L’H ospitalet i Catalunya.

Nivell d’instrucció(població de 16 anys i més)

L’Hospitalet(%)

Catalunya(%)

Sense estudis 19,4 13,6Estudis primaris, EGB o ESO 51,9 49,7Formació Professional 11,6 11,4BUP, COU i Batxillerat 9,1 11,7Estudis universitaris 8,1 13,6Taxa de titulats universitaris (25 a 64 anys) 13,1 17,6

Font: Cens de població 2001. Anuari Estadístic de la ciutat de l’Hospitalet.

Així, s’observa que els nivells d’instrucció de la població en general són

més aviat baixos ja que:

• La població sense estudis (19,4%) se situa sis punts per sobre el

promig català (13,6%).

• La taxa de població amb estudis postobligatoris (9,1%) és inferior a

la mitjana catalana (11,7%) en més de dos punts.



• La població amb estudis universitaris (13,1%) se situa a, gairebé,

cinc punts per sota de la mitjana catalana (17,6%).

Contràriament a aquests tres punts no gaire favorables, un aspecte

positiu seria que la població amb estudis de formació professional

iguala i fins i tot supera la mitjana catalana.

10.2. Notes sobre l’educació infantil, primària i s ecundària obligatòria.

La revisió d’una sèrie d’indicadors educatius, que es mostren a la taula

10.2, corresponents a l’any 2005, ens permetran tenir una visió de conjunt

en relació a la situació de l’educació infantil, primària i secundària

obligatòria a la ciutat.

Així, observem que les taxes d’escolarització en les llars d’infants (infants

de 0 a 2 anys) és bastant baixa. D’altra banda la corresponent a la població

entre 3 i 16 anys és prou elevada i coincideix amb el promig de Catalunya.

Taula 10.2. Indicadors educatius de l’Hospitalet. A ny 2005. (Dades en %).

Taxa d’escolarització en llars d’infants 25,8Taxa població escolaritzada (3-16 anys) 95,7

Educació primària (3-12 anys)Taxa d’escolarització primària 92,8Taxa d’estrangers primària 22,6% d’estrangers a centres públics 83,7% d’estrangers a centres privats 16,3Taxa d’alumnes que progressen adequadament* 74,5Alumnes que necessiten millorar* 25,5

Educació secundària obligatòria (12-16 anys)Taxa d’escolarització secundària 102,0Taxa d’estrangers secundària 20,3% d’estrangers a centres públics 82,5% d’estrangers a centres privats 17,5Taxa d’alumnes amb graduat* 74,0Alumnes amb certificat* 26,0

Font: Ajuntament de L’Hospitalet. *Any de referència: 2004

Pel que fa a la procedència de l’alumnat, les dades ens indiquen que el

22,6% dels estudiants de primària són estrangers, dels quals el 83,7%



assisteixen a centres públics. En el nivell de secundària els percentatges

són similars, el 20,3% dels alumnes són estrangers i s’escolaritzen,

majoritàriament (82,5%) en centres públics

Les dades més actuals de què disposo indiquen que el percentatge

d’alumnes estrangers a l’ESO ha pujat al 30%, d’altra banda s’observa un

lleuger augment d’alumnat estranger al sector privat que passa del 17,5%

durant el curs 2005-2006 al 18% durant el curs 2007-2008.

En aquest sentit, cal fer notar que la distribució de l’alumnat estranger entre

els diferents centres de la ciutat presenta graus de desigualtat molt

significatius,55 sobretot si es té en compte que la distribució del conjunt de

l’alumnat de la ciutat entre els centres privats i públics és bastant

equilibrada, 53,3% en el sector públic i 46,7% en el privat (dades del curs

2007-2008)

Com es pot observar a la taula 10.2. la taxa de graduació dels alumnes

d’ESO de l’any 2004 va ser del 74%. Les darreres dades disponibles

corresponents a l’any 2007 ens indiquen que ha baixat al 70,3% alumnes,

en aquest sentit les xifres se situen en la mateixa línia que la mitjana

catalana (70%).

55 L’informe presentat pel Síndic de Greuges al maig de 2008 sobre La segregació escolara Catalunya destaca molt especialment la concentració de l’alumnat estranger endeterminats centres de diversos municipis de Catalunya. Concretament, apareix la ciutatd’Hospitalet amb quatre dels deu centres públics de secundària amb més presènciad’alumnat estranger de Catalunya (exclosa la ciutat de Barcelona), amb percentatges quevan del 50,3% al 68,3 d’alumnes estrangers escolaritzats. Cal destacar que a l’any 2001en cap d’aquests centres els percentatges no arribaven al 20%. A la relació de centres deprimària n’apareixen dos, amb percentatges més elevats, el primer de la llista amb el85,1% d’alumnes estrangers i el setè amb el 69,6%. (Vegeu els quadres 1 i 2 de l’annex alcapítol 9).



10.3. Els ensenyaments postobligatoris.

Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, ens detindrem a analitzar tota

una sèrie d’aspectes que considerem especialment significatius. Aquests

són:

1. La distribució de l’alumnat entre els estudis de ba txillerat i els de

cicles formatius de formació professional.

A la taula 10.3. veiem l’evolució que ha seguit la distribució de l’alumnat

entre els diferents estudis postobligatoris:

Taula 10.3. Evolució dels ensenyaments postobligato ris a l’Hospitalet de Llobregat.Cursos del 1999-2000 al 2007-2008.

Curs Batxillerat Variació%

CFGM Variació%

CFGS Variació%

Totalpostobligatòria

1999-2000

3.585 - 1.005 - 1.442 - 6.032

2000-2001

3.669 2,3 943 -6,2 1.729 19,9 6.341

2001-2002

3.343 -8,9 1.022 8,4 1.610 -6,9 5.975

2002-2003

3.019 -9.7 1.023 0,1 1.556 -3,4 5.598

2003-2004

2.828 -6,3 969 -5,3 1.613 3,7 5.410

2004-2005

2.662 -5,9 979 1,0 1.624 0,7 5.265

2005-2006

2.418 -9,2 1.132 15,6 1.558 -4,0 5.108

2006-2007

2.309 -4,5 1.150 1,6 1.568 0,6 5.027

2007-2008

2.334 1,1 1.153 0,1 1.515 -0,3 5.002

Font: Àrea d’Educació i Cultura. Servei d’Educació. Ajuntament de L’Hospitalet iDepartament d’Educació, Servei d’Estadística, Informació i Documentació Estadísticad’Educació.

Les xifres de matriculació al llarg dels nou cursos ens mostren la

disminució de més de 1.030 alumnes en el conjunt dels ensenyaments

postobligatoris. Concretament en els estudis de batxillerat hi ha 1.300

alumnes menys que a l’any 2000.



En relació als CFGM veiem que els alumnes matriculats es van mantenint,

amb oscil·lacions, entre 1000 i 1100 estudiants. A l’inici de la dècada els

alumnes de batxillerat triplicaven els dels CFGM i actualment la proporció

és de dos alumnes de Batxillerat per cada alumne de CFGM.

El nombre d’alumnes dels cicles superiors es mantenen per sobre de la

xifra dels cicles mitjans, tot i que les diferències es van reduint, degut a una

certa recuperació de la matrícula en els mitjans i a una lleugera baixada

dels superiors.

Un altre aspecte significatiu és que a partir del curs 2005-2006 i fins al curs

actual els alumnes matriculats en els cicles formatius superen els de

batxillerat, quan, a inicis de la dècada, els alumnes de formació

professional només representaven el 40% del total dels estudiants

d’aquests nivells. Les dades d’aquest curs escolar indiquen que 2.668

alumnes segueixen estudis de formació professional reglada, cosa que

representa el 53,3% del total d’alumnes de secundària postobligatòria i els

alumnes de batxillerat només representen el 46,7%. Aquest percentatge

està per sobre de la mitjana de Catalunya i s’acosta a la mitjana europea.56

De tota manera crec que aquesta situació caldria que fos analitzada més

en profunditat, ja que sembla que una de les causes d’aquest procés pot

ser més aviat la manca d’interès de l’alumnat per continuar estudiant

després de l’ESO,57 que no pas un canvi de les preferències de l’alumnat

cap als cicles formatius.

2. La presència de l’alumnat estranger en els estud is postobligatoris

Les dades de la matrícula del curs actual ens indiquen que a l’Hospitalet hi

ha 756 alumnes de estrangers matriculats entre batxillerat i els cicles

56 Vegeu les dades de la taula 6.1: Catalunya: 38% alumnes en ensenyamentsprofessionals, Espanya: 38,7% i UE: 55,1%, les dades de referència corresponen a l’any2004.57 Al curs 1999-00 hi havia un total de 3.585 alumnes matriculats a batxillerat i 2.447 alscicles formatius d’FP i al curs actual hi ha 2.334 al batxillerat i 2.668 a l’FP.



formatius de formació professional, cosa que representa el 15,1% del total

d’alumnes d’aquests nivells educatius.58

Com podem veure a la taula 10.4. les proporcions d’alumnes estrangers

són significativament més altes en els cicles formatius (18,6% als CFGM i

16,1% al CFGS) que no pas al batxillerat. Aquesta major preferència per

aquests estudis per part de l’alumnat estranger pot haver influït en una

certa recuperació de la matrícula en els cicles de formació professional.

D’altra banda, comprovem que la presència de l’alumnat autòcton al

batxillerat (87,3% del total) és significativament més alta que no pas la de

l’alumnat estranger, que només representa el 12,7 % del total dels alumnes

matriculats.

Taula 10.4. Distribució. de l’alumnat autòcton i es tranger en cicles educatiuspostobligatoris. L’Hospitalet de Llobregat. Curs 20 07-2008.

Nivell educatiu Alumnatautòcton

%s/nivell

Alumnatestranger

%s/nivell

Totalalumnat

Batxillerat 2.037 87,3 297 12,7 2.334CFGM 938 81,4 215 18,6 1.153CFGS 1.271 83,9 244 16,1 1.515Total 4.246 84,9 756 15,1 5.002


Les dades de la taula 10.5. amplien les de la taula anterior i ens mostren

l’elevat grau de concentració dels alumnes immigrants en els centres

públics. Aquestes dades no difereixen gaire de la mitjana catalana, tot i que

en aquest cas la presència d’alumnes estrangers en els centres privats és

una mica més alta en els CFGM (20%) i en el Batxillerat (17,5%).

Pel que fa als CFGS la relació entre l’alumnat de la pública i de la privada

es molt similar al promig de Catalunya.

58 Aquesta xifra és bastant més baixa que en el cas dels estudis obligatoris. Durant el curs2007-2008 el percentatge d’alumnes estrangers matriculats a l’ESO ha estat el 30%.



Taula 10.5. Alumnat estranger en centres públics i privats, ensenyamentspostobligatoris. L’Hospitalet de Llobregat. Curs 20 07-2008.

Nivell educatiu Total alumnat Alumnat autòcton Alumnat estrangerTots els cicles

PúblicPrivat

5.002

56,5%43,5%

4.246

52,6%47,4%

756

78,6%21,4%

Batxillerat

PúblicPrivat

2.334

48,2%51,8%

2.037

43,3%56,7%

297

82,5%17,5%

CFGM

PúblicPrivat

1.153

55,6%44,4%

938

50%50%

215

80%20%

CFGS

PúblicPrivat

1.515

70%30%

1.271

69,5%30,5%

244

72,5%27,5%


10.4. La Formació Professional.

En aquest apartat s’analitzen els trets més significatius de la de Formació

Professional Reglada a l’Hospitalet.

1. Àmplia oferta de cicles formatius i forta concen tració

d’especialitats.

A la ciutat hi ha una variada oferta de cicles formatius, com es pot veure

a la taula 10.6, tot i que hi ha una forta concentració d’alumnes en

determinades especialitats. Així, el 55% dels alumnes dels CFGM es

concentren en només tres especialitats (Sanitat, Electricitat i electrònica

i Administració). Pel que fa als CFGS, el 71,1% de l’alumnat es

concentra en cinc especialitats (Serveis socioculturals i a la comunitat,

Informàtica i els tres anteriors).

La comparació de les dades de matrícula entre els dos cursos ens

indica que hi ha unes especialitats amb una dinàmica de creixement

positiva, com per exemple: Edificació i obra civil, Electricitat i



electrònica, Hosteleria i turisme, Manteniment i serveis a la producció,

Sanitat, Serveis socioculturals, Informàtica, Administració i Activitats

físiques i en les cinc restants hi baixades de matrícula, tot i que amb

intensitats diferents.

Taula 10.6. Evolució de l’alumnat de cicles formati us per família professional.L’Hospitalet. Cursos 2003-2004 i 2006-2007.

Família ProfessionalAlumnes

2003-2004Alumnes

2006-2007Variacióabsoluta

Variació%

Fabricació mecànica (2) 176 118 -58 -33,0Química (2) 177 125 -52 -29,4Comerç i màrqueting (2) 136 128 -8 -5,9Manteniment vehiclesautopropulsats. (2) 96 91 -5 -5,2Imatge personal (1) 26 25 -1 -3,9Sanitat (2) 400 412 12 3,0Administració(2) 393 418 25 6,4Informàtica (2) 228 244 16 7,0Electricitat i electrònica (2) 338 370 32 9,5Hosteleria i turisme (2) 70 78 8 11,4Serveis socioculturals i a laComunitat (3) 302 342 40 13,3Edificació i obra civil (2) 102 138 36 35,3Activitats físiques i esportives (2) 55 76 21 38,2Manteniment i serveis a laproducció (2) 83 152 69 83,1Total 2.582 2.717 135 5,2

Font: La Formació Professional a L’Hospitalet. Fundació CIREM (2007)(1) Només CFGM, (2) CFGM i CFGS, (3) Només CFGS

2. Oferta majoritària de places públiques.

La major part dels alumnes (62,2%) s’escolaritzen en centres públics,

tal com indiquen les xifres de la taula 10.7, tot i que en menor mesura

que la mitjana de Catalunya (69%).

Taula 10.7. Distribució de l’alumnat del cicles for matius entre centres púbics iprivats a l’Hospitalet i a Catalunya. Curs 2005-200 6.

Titularitat L’Hospitalet*% sobreel total Catalunya

% sobreel total

PúblicaPrivada

1.6741.016

62,237,8

47.20521.175

69,031,0

Total Cicles 2.690 100,0 68.380 100

Font: La Formació Professional a L’Hospitalet. Fundació CIREM (2007)



Les dades corresponents al curs 2007-2008 indiquen que la proporció

d’alumnes dels cicles mitjans escolaritzats en el sector públic ha baixat al

55,6%, a favor del sector privat que se situa en el 44,4%. En els cicles

superiors la relació ha variat molt poc (70% sector púbic i 30% al privat).

3. Evolució de l’alumnat en els cicles formatius.

Si analitzem les dades de matriculació dels centres educatius de

l’Hospitalet corresponents als cursos 2005-2006 i 2006-2007 (taula 10.8.),

observem que s’ha produït un increment d’alumnes una mica més elevat

en els cicles mitjans que en els superiors i que en conjunt l’augment ha

estat del 2,3%. A la taula 10.9. es mostren les mateixes dades a nivell de

Catalunya on l’augment global ha estat del 3,8%, un punt i mig més que la

de l’Hospitalet (2,3%). Cal destacar l’increment del 4,7% en els cicles

mitjans.

Taula 10.8. Evolució del nombre d’alumnes de cicles formatius a l’Hospitalet.Cursos 2005-2006 i 2006-2007.

Cicle 2005-06%

s/total 2006-07%

s/total % augmentCFGM 1.132 42,1 1.169 42,5 3,3CFGS 1.558 57,9 1.584 57,5 1,7Total 2.690 100,0 2.753 100,0 2,3

Font: Servei d’Estadística, Informació i Documentació. Departament d’Educació.

Taula 10.9. Evolució del nombre d’alumnes de cicles formatius a Catalunya.Cursos 2005-2006 i 2006-2007.

Cicle 2005-06%

s/total 2006-07%

s/total % augmentCFGM 34.597 50,6 36.209 51,0 4,7CFGS 33.783 49,4 34.783 49,0 3,0Total 68.380 100,0 70.992 100,0 3,8

Font: Servei d’Estadística, Informació i Documentació. Departament d’Educació.

4. Major importància dels cicles formatius de grau superior.

Com es pot veure a la taula 10.10. els alumnes matriculats als CFGS

són majoria (57,9%), d’altra banda el nombre d’alumnes dels cicles

mitjans només representen el 42,1% del total dels alumnes matriculats



en la formació professional. La situació és preocupant ja que aquesta

xifra està molt per sota de la mitjana catalana (50,6%).

Aquesta manca d’atractiu dels cicles mitjans representa un greu

problema que cal afrontar ja que la manca de mà d’obra qualificada pot

incidir negativament en el creixement econòmic del nostre país.

Taula 10.10. Alumnat de cicles formatius de grau mi tjà i superior. L’Hospitaleti Catalunya. Curs 2005-2006.

Cicle L’Hospitalet*% sobreel total Catalunya

% sobreel total

CFGMHomesDones

593539

52,447,6

20.99013.607

60,739,3

Total CFGM 1.132 42,1 34.597 50,6CFGSHomesDones

765793

49,150,9

17.57016.213

52,048,0

Total CFGS 1.558 57,9 33.783 49,4Total Cicles 2.690 100,0 68.380 100,0

Font: La Formació Professional a L’Hospitalet. Fundació CIREM (2007)*La informació corresponent al curs 2007-2008 ens indica que els cicles mitjans hanaugmentat un punt i se situen en el 43,2% del total d’alumnes d’FP.

5. Paritat de gènere en l’accés a la formació.

S’observa a la taula anterior que l’accés a la formació està bastant

equilibrat, sobretot comparant-ho amb la mitjana catalana, entre homes

i dones tant en els cicles mitjans (52,4% homes i 47,6% dones) com en

els superiors (49,1 homes i 50,9 dones), tot i que hi ha fortes disparitats

entre especialitats. En aquest sentit, en les especialitats d’Imatge

personal (100%), Hosteleria i Turisme (98,7%), Serveis Socioculturals i

a la comunitat (91,5%), Sanitat (86,2%), Administració (76,1%),

Química (64,8%) i Comerç (56,3), són majoria les dones. D’altra banda,

els homes són majoria en Manteniment de vehicles (100%), Fabricació

mecànica (99,2%), Electricitat i electrònica (98,4%), Manteniment i

serveis a la producció (98,2%), Informàtica (87,7%), Activitats físiques i

esportives (72,4%) i Edificació i obra civil (68,8%).




Hem constatat que el gran increment de la població escolar procedent

d’altres cultures planteja nous reptes per a tots i especialment posa de

relleu la necessitat d’adequar les diferents actuacions del servei educatiu

per afavorir la inserció dels joves nouvinguts en la societat que els ha

acollit.

De fet, al llarg de la recerca hem detectat diferències significatives entre la

situació de partida de la població estrangera i l’autòctona. Concretament,

aquestes diferències es manifesten d’una manera especialment preocupant

en l’àmbit educatiu. Per exemple, en la distribució de l’alumnat entre

centres públics i privats de la ciutat.59 Així, més del 80% dels nois i noies

estrangers estan escolaritzats en centres del sector públic, quan el promig

de la ciutat entre pública i privada està força equilibrat (52% públic i 48%

privat). De fet, hi ha diversos centres de la ciutat (primària i secundària) on

la presència d’alumnes estrangers és clarament superior a la mitjana del

seu territori d’influència.60

En aquest sentit la informació de què disposem a nivell de la ciutat de

l’Hospitalet posa de manifest la diferència existent entre sectors de

titularitat pel que fa a l’escolarització de l’alumnat estranger. Així, la majoria

d’escoles amb una presència més important de població estrangera són de

titularitat pública, mentre que les que tenen menys (o cap) alumnes

estrangers, són majoritàriament de titularitat privada.61

59 Aquesta elevada segregació escolar es produeix en molt municipis de la primera isegona corona metropolitana de Barcelona, amb presència desigual d’alumnat matriculatal sector públic i al concertat. En aquest sentit, les experiències de les ciutat de Vic i Olotsón dos exemples coneguts de bones pràctiques on s’han desenvolupat polítiques activesen la lluita contra aquest tipus de segregació.60 Informe extraordinari del Síndic de Greuges sobre la segregació escolar a Catalunya(maig 2008). Veure dades a l’annex al Capítol 9.61 La comparació feta, entre els alumnes estrangers que s’escolaritzen en cada centre i lamitjana d’alumnat del municipi, ens permet constatar que hi ha centres amb unpercentatge d’alumnat estranger molt per sobre de la mitjana del municipi. La situaciód’aquests centres contrasta amb la d’altres centres amb una presència més baixad’alumnat estranger respecte a la mitjana del municipi. L’informe del Síndic destaca queaquesta situació es produeix, sobretot, en ciutats com l’Hospitalet de Llobregat, SantaColoma de Gramenet i Salt.



Pel que fa referència als ensenyaments postobligatoris cal dir que les

desigualtats entre sector públic i privat també es manifesten entre els

diferents centres de la ciutat independentment de la seva titularitat. Així, hi

ha centres públics de la ciutat amb més del 50% d’alumnes estrangers al

batxillerat i al cicles formatius (amb més del 70%) i d’altres de públics i de

privats (la majoria) per sota del promig d’estrangers de la ciutat i de la zona

on estan ubicats.

Un altre aspecte a destacar és la baixa proporció d’alumnes estrangers en

els estudis postobligatoris. Només representen el 15%62 del total

d’estudiants quan a l’ESO són el 30%. Concretament, al batxillerat

solament són el 12,7% respecte al total de l’alumnat d’aquest nivell

educatiu. Així doncs, sembla que les seves preferències s’orienten més

cap els estudis professionals i específicament cap als cicles mitjans, on

representen gairebé el 19% del total del alumnes matriculats.

Un altre aspecte que hauria de ser objecte d’una anàlisi més aprofundida

és la disminució d’alumnes en la secundaria postobligatòria. Hem vist com

des del curs 2001-2002 fins a l’actualitat s’està produint una constant

baixada del nombre d’alumnes. Concretament, enguany, en els estudis de

batxillerat hi ha 1.300 alumnes menys que a l’any 2000, tot i l’increment de

la població a la ciutat, sense que aquesta disminució hagi repercutit en un

augment significatiu dels estudiants de formació professional que són més

o menys els mateixos que a principi de la dècada. Aquesta situació

d’abandonament o de no continuïtat en els estudis secundaris és

especialment preocupant i seria bo saber per què es produeix en aquest

grau tan elevat.

Com ja s’ha destacat en capítols anteriors, un dels problemes més

candents que ens trobem a Catalunya és el “fracàs formatiu”, de la

població jove. Hem vist que hi ha més del 30% dels joves entre 18 i 24

62 El percentatge de població estrangera en la franja d’edat que va dels 15 als 19 anys erade 21,3% a 1 de gener de 2006 (IDESCAT).



anys sense estudis secundaris postobligatoris acabats, percentatge que

encara és més elevat en el cas de l’alumnat estranger.

En aquest sentit, la participació del joves catalans en l’educació secundària

postobligatòria és bastant més baixa que en la majoria de països del nostre

entorn. Aquest fet representa un problema clau per al futur del nostre país,

tant per les repercussions que té sobre el mercat laboral la manca de joves

ben qualificats, com per les dificultats amb què es troben els que tenen una

baixa qualificació per construir els seus itineraris formatius i, en darrera

instància per aconseguir la seva inserció social i laboral futura.

Per superar aquesta situació caldria potenciar de forma decidida la

formació i l’educació de totes les persones sense distinció. En aquest

context la millora de la formació professional pot ser un element decisiu per

enfortir tot el sistema formatiu, reforçar l’economia, reduir els desequilibris

socials i facilitar la integració sociolaboral de la immigració.

De quina manera es pot aconseguir aquest objectiu difícil i alhora tan

necessari?. El professor Oriol Homs63 en l’informe realitzat sobre la

formació Professional a l’Hospitalet proposa tot un conjunt d’actuacions

que caldria posar en marxa per aconseguir donar un fort impuls a la

formació general i professional dels ciutadans de l’Hospitalet i, que per

extensió podrien ser experimentades en tot el país. Les actuacions que

proposa dur a terme són les següents:

1. Fomenta r entre els joves i les seves famílies la continuació dels

estudis postobligatoris i universitaris . En aquest sentit proposa:

• Organitzar campanyes a les escoles al final de l’ESO i del batxillerat,

sobre la importància de continuar la formació amb estudis

posteriors.

63 Al mes d’abril de 2007 el Sr. Oriol Homs com a director de la Fundació CIREM (Centred’Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània) va presentar el Mapa Formatiu deL’Hospitalet de Llobregat. Aquest informe va ser realitzat per encàrrec de l’Ajuntament dela mateixa ciutat amb la finalitat d’analitzar el funcionament del sistema de FormacióProfessional a la ciutat.



• Promocionar a la TV local programes que estimulin els estudis dels

joves.

• Fer conèixer a les famílies l’oferta formativa postobligatòria.

• Premiar els joves que tenen èxit en els estudis postobligatoris.

2. Potenciar els ensenyaments tècnics entre el jove nt, a través de:

• Organitzar campanyes en els mitjans de comunicació locals sobre la

mancança de tècnics i les perspectives de futur i desenvolupament

de la innovació i les noves tecnologies.

• Establir acords amb les universitats perquè promoguin els diferents

tipus d’estudis superiors en els centres educatius de la ciutat.

3. Coordinar i integrar l’oferta formativa entre el s principals actors i

tipus de formació, així doncs caldria:

• Promoure un Consell Local de Formació Professional.

• Establir un acord entre els agents socioeconòmics, l’administració

local i els principals actors de la formació professional per tal de

coordinar el conjunt d’oferta formativa de la ciutat.

4. Impulsar una oferta formativa integrada de centr alitat

metropolitana, per tant s’hauria de:

• Promoure els centres de formació integrada a l’Hospitalet, tot

incentivant els centres d’FP ja existents.

• Establir una especialitat clau d’un sector important a la ciutat i

generar una oferta formativa d’àmbit metropolità.

5. Potenciar la transició Escola- Treball, a través de:

• Integrar en un únic programa les activitats de transició escola-treball.

• Iniciar una experiència innovadora d’oferta de formació de primera

qualificació per als joves que no obtinguin el graduat d’ESO, segons

disposa la LOE.



6. Impulsar un pacte local per a la qualificació i la competitivitat de les

empreses, per tal de:

• Millorar la qualitat de l’oferta de treball (més estabilitat, millors

condicions econòmiques, més seguretat laboral).

• Facilitar treballadors a les empreses amb la formació adequada.

7. Potenciar la formació al llarg de la vida, sobretot:

• Fomentar els ensenyament d’idiomes.

• Enfortir la formació de persones adultes per tal de millorar el nivell

educatiu del conjunt de la població.

• Crear un centre de formació obert a tota la població de la ciutat.



“És en el procés educatiu on es projecta un cert ideal de societat; és a

l’escola com a institució eminentment social, on es produeix el xoc més

decisiu entre la continuïtat i renovació, dialèctica que en el seu límit

conforma la marxa dels pobles.

Roberto Carneiro. Els professors i els nous desafiaments del segle XXI.

Capítol 11. L’Institut Eduard Fontserè

En aquest capítol es presenta una sèrie d’informació relacionada amb

l’alumnat del nostre l’Institut. Es destaca especialment la forta presència

d’alumnat d’origen estranger, sobretot des del darrers quatre cursos

escolars.

A continuació, s’estudia la situació específica de l’alumnat que cursa cicles

formatius de formació professional. Seguidament s’exposen les dades

recollides en la investigació realitzada amb l’objectiu de conèixer quins ha

estat els itineraris formatius i laborals que han seguit els alumnes d’origen

estranger que van obtingut el títol de tècnic en grau mitjà de gestió

administrativa durant els cursos 2005-2006 i 2006-2007 al nostre centre.

Per últim, al final del capítol es presenten tot un seguit de propostes

d’actuacions que es podrien desenvolupar des del centre per afavorir la

inserció laboral i cultural dels alumnes nouvinguts que estan cursant cicles

de Formació Professional.

11.1. Algunes dades sobre l’Institut i el seu alumn at.

Com ja s’ha explicat en el punt anterior, l’Institut Eduard Fontserè està

situat al barri de La Florida de l’Hospitalet, un dels barris on l’arribada

d’immigrants ha augmentat de forma espectacular. Les dades del Padró de

la Població del 2006 ens indiquen que 9.222 habitants sobre el total dels

28.531 veïns del barri són estrangers, cosa que representa que tres de

cada deu habitants del barri són immigrants procedents de fora de l’Estat



espanyol. Aquesta proporció (32,3%) se situa 10 punts per sobre de la

mitjana de la ciutat de l’Hospitalet que és el 23% i 18 punts per sobre de la

mitjana de Catalunya, (14%).

És evident que l’arribada de tot aquest col·lectiu, també ha fet que la

presència d’alumnat estranger a les aules del nostre centre hagi augmentat

espectacularment durant els darrers anys.

L’anàlisi de l’evolució dels alumnes escolaritzats a l’Institut durant el darrers

quatre cursos ens permet veure que el nombre d’alumnes nouvinguts ha

anat augmentant de manera constant, tant es així que a partir del curs

2006-2007 ja representen el grup majoritari del centre (Vegeu taula 11.1.).

Taula 11.1. Evolució del percentatge d’alumnes estr angers matriculatsa l’Institut, per nivells, del curs 2004-2005 al 20 07-2008.

Curs

%

ESO

%

Batxillerat

%

CFGM

%

CFGS

% alumnes

estrangers al centre

2004-05 52,2 35,4 22,6 22,7 45,0

2005-06 44,6 49,1 66,7 10,0 44,3

2006-07 64,6 42,6 75,0 54,2 61,6

2007-08 67,1 46 67,6 74,2 64,9

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’IES Eduard Fontserè.

Les dades corresponents al curs 2007-2008 ens indiquen que gairebé el

65% de l’alumnat de l’Institut és d’origen immigrant. Aquests nois i noies

procedeixen de 19 estats diferents, tot i que el 88% prové de països

d’Amèrica Central i del Sud, (la major part d’Equador, Bolívia, Perú i la

República Dominicana). També és significatiu el 8% d’alumnes marroquins,

en aquest sentit, cal remarcar que tot i que el nombre d’alumnes

escolaritzats d’aquesta nacionalitat s’ha mantingut estable, en aquests

darrers quatre cursos, el seu pes específic respecte al total d’alumnes

estrangers, ha baixat, degut a l’augment de la xifra d’alumnes estrangers

que hi ha hagut a nivell de centre.



És molt interessant comparar les dades d’alumnes nouvinguts escolaritzats

a l’Institut durant el curs 2006-2007 amb les de Catalunya.64 A la taula

11.2. podem observar que la mitjana d’alumnes estrangers a l’Institut és sis

vegades més elevada que el promig català. Si fem la comparació amb les

xifres corresponents a la comarca de Barcelonès65 les diferències

observades serien molt similars a les calculades a la taula 11.2.

Taula 11.2. Comparació del percentatge alumnes matr iculatsa l’Institut i a Catalunya, per nivells. Curs 2006- 2007.

Nivell educatiu % Alumnatestranger

Mitjana alumnat estrangera nivell de Catalunya Diferència

ESO 64,6 13,5 51,1Batxillerat 42,6 6,0 36,6CFGM 75,0 9,8 65,2CFGS 54,3 6,8 47,5

Mitjana alumnes estrangers a l’institut 61,6%Mitjana alumnes estrangers a Catalunya 11,1%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’IES Eduard Fontserè.

També cal tenir present que el percentatge d’alumnat estranger escolaritzat

en el nostre centre representa més del doble de la mitjana de població

estrangera que viu al barri de La Florida (32,3%) i queda molt per sobre del

percentatge de població jove estrangera que viu a la ciutat de l’Hospitalet.66

Per tant, una part important de l’alumnat estranger escolaritzat a l’institut

prové d’altres zones de la ciutat.

11.2. L’alumnat dels cicles formatius de grau mitjà .

Com ja s’ha explicat en el punt anterior, en el darrers tres cursos escolars

el nombre d’alumnes estrangers escolaritzats a nivell de tot el centre ha

crescut de forma espectacular i especialment en els cicles formatius. Així,

en els cicles formatius de grau mitjà observem com en només tres cursos

64 En el moment de redactar aquest treball només es disposen de les dades definitives anivell de Catalunya corresponents al curs 2006-2007.65 A la comarca del Barcelonès les dades d’alumnes estrangers són les següents: ESO(15,1%), Batxillerat (6,7%), CFGM (9,8%) i CFGS (7,8%).66 Segons les dades del padró continu a 1 de gener de 2006 i de l’Ajuntament del’Hospitalet, el percentatge de gent jove de la ciutat (17-24 anys) representava el 9% de lapoblació total. Si en el càlcul només és té en compte la població estrangera, elpercentatge de joves és el 24% sobre el total d’estrangers registrats.



escolars s’ha passat del 23% d’alumnes estrangers al 68%, amb el

parèntesi del 77 % del curs passat (taula 11.3).

Taula 11.3. Alumnat autòcton i estranger en els CFG M. IES Eduard Fontserè.Cursos: del 2004-2005 al 2007-2008 .

CursAlumnat

Total Autòcton%

s/ total Estranger%

s/ total

2004-2005 31 24 77,0 7 23,02005-2006 30 10 33,0 20 67,02006-2007 35 8 23,0 27 77,02007-2008 37 12 32,0 25 68,0Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’IES Eduard Fontserè.A partir d’ara centrarem la nostra atenció en el grup de nois i noies

matriculats en els cursos 2005-2006 i 2006-2007 i especialment en els

alumnes estrangers que van acabar els estudis de grau mitjà a l’any 2006 i

al 2007.

11.2.1. Característiques del grup d’alumnes del cur s 2005-2006.

Dels 30 alumnes matriculats només 10 eren autòctons i els 20 restants

estrangers. D’aquests últims, el 85% provenia d’Amèrica del Sud (9

alumnes equatorians, 3 de Bolívia, 3 de Colòmbia i 2 de Perú),el 15%

restant eren d’Àfrica (2 del Marroc i una noia de Guinea Equatorial).

Cal tenir en compte que dels vint alumnes estrangers hi havia cinc noies

que tot just acabaven d’arribar a Catalunya i pràcticament no entenien el

català. Així doncs, una de les primeres tasques de la tutoria fou aconseguir

que aquestes noies rebessin classes de llengua catalana perquè, almenys,

poguessin seguir les classes amb una certa normalitat i més endavant

poder desenvolupar el crèdit de formació en centres de treball.

Els resultats obtinguts al final de curs van ser els següents:

Curs

Alumnes

matriculats Aprovats

Han de

repetir Baixes

2005-2006 30 13 43,3% 14* 46,7% 3 10%

*En aquests 14 alumnes estan inclosos els 5 alumnes amb només la formació en centres

de treball pendent de realitzar.



El 50% dels alumnes autòctons van superar el cicle, en el cas dels

alumnes estrangers el percentatge va baixar al 40%. Pel que fa a les tres

alumnes que van abandonar el curs, dues noies eren estrangeres.

11.2.2. Característiques del grup d’alumnes del cur s 2006-2007.

Durant aquest curs escolar hi havia 35 alumnes en el CFGM, dels quals 27

eren estrangers (77% del total) i només 8 autòctons (23%).

El 85% dels alumnes estrangers provenien de països d’Amèrica Central i

del Sud (12 d’Equador, 3 de Bolívia, 3 de Colòmbia, 3 de Perú i 2 de la

República Dominicana), tres eren marroquins i una noia pakistanesa.

La situació es plantejava de forma similar a la de curs anterior, hi havia

bastants alumnes amb un total desconeixement de la llengua catalana i en

cas de la noia del Pakistan que també tenia problemes amb el castellà.

A més, hi havia algunes alumnes repetidores que havien de continuar

assistint a les classes de llengua catalana per tal d’adquirir un mínim de

competència a nivell d’expressió oral.

En aquest sentit, i en funció de les mancances detectades es van haver

d’ajudar als alumnes a buscar cursos de català d’acord amb les necessitats

individuals de cadascun d’ells.

Els resultats obtinguts al final de curs van ser els següents:

Curs Alumnes

matriculats Aprovats Repeteixen Baixes

2006-2007 35 14 40% 12.....34% 9 26%

Dels 14 alumnes que van superat el cicle 11 eren estrangers (79%) i el

21% restant autòctons. D’altra banda entre els repetidors n’hi havia dos

que només havien de realitzar les pràctiques a l’empresa, dels deu

restants, el 60% eren estrangers i la resta autòctons. Cal fer una menció



especial en el sentit que els nou alumnes que van deixar el curs sense

acabar eren estrangers.

11.3. Els itineraris formatius i laborals dels alum nes estrangers que

van superar el CFGM .

Com s’ha exposat en el punt anterior, durant els dos darrers cursos

escolars van superar el CFGM un total de 27 alumnes, dels quals 19 eren

estrangers i les vuit noies restants, catalanes. La inserció laboral

d’aquestes vuit noies ha estat un èxit, totes treballen desenvolupant

tasques administratives. Fins i tot, algunes van aconseguir la feina abans

d’acabar els estudis i van compaginar les dues activitats.

Ara bé, la situació no és ben bé igual en el cas dels nois i noies estrangers

ja que amb el mateix nivell de coneixements i ,fins i tot amb més nivell, els

ha resultat molt més difícil i a vegades impossible trobar una feina de la

seva especialitat. És a dir les dificultats que es troben a l’hora de trobar una

feina, no sembla que sigui per manca de qualificació, sinó que segurament

es deguda a altres causes més lligades a les “característiques

específiques” d’aquest col·lectiu d’alumnes o a les del seu entorn social i

familiar.

En aquest sentit, caldria analitzar a fons el conjunt de factors que afecten a

aquests nois i noies immigrants i que els situen en posició de

desavantatge, respecte a la resta d’alumnes, així com els factors externs

que els perjudiquen. Només, a partir d’aquesta diferenciació crec que es

poden establir estratègies que permetin poder compensar la seva situació,

inicialment, desfavorable.

Així doncs, per tal d’investigar els itineraris formatius i laborals de l’alumnat

estranger amb els estudis de grau mitjà acabats i saber com s’ha

desenvolupat el seu procés d’inserció laboral i social es van realitzar

entrevistes individuals als 19 alumnes estrangers.



Per facilitar la recollida d’informació es va elaborar un qüestionari, del qual

s’adjunta un model a l’annex 1 del capítol 10. A més, les converses es

gravaven per així poder recollir amb més autenticitat i espontaneïtat les

opinions expressades pels nois i noies entrevistats.

Totes les entrevistes van ser presencials i es van realitzar al mateix l’institut

durant els mesos de febrer i març d’enguany. Només, en els cas de dues

noies s’ha fet servir el telèfon i/o el correu el electrònic, degut al fet que

actualment totes dues han tornat als seus països d’origen (Guinea

Equatorial i Pakistan).

11.4. Anàlisi de la informació obtinguda.

Les diverses preguntes del qüestionari estaven estructurades per tal de

recollir en primer lloc les dades relatives a la situació personal i familiar de

l’alumnat, en segon lloc, es van plantejar diverses qüestions relatives a

l’itinerari formatiu que havien desenvolupat fins al moment de ser

entrevistats i en un tercer bloc de preguntes es demanava informació sobre

quina era la seva situació actual a nivell laboral.

A) Dades personals i familiars

1. Distribució d’alumnes per gènere.

Del total de 19 alumnes entrevistats, 17 són noies i 2 són nois.

2. Països de procedència.

Quant als països de procedència, veiem que gairebé el 85% dels

entrevistats provenen de 3 països: Equador, Perú i Bolívia. Els altres tres

països, Guinea Equatorial, Marroc i Pakistan, només estan representats

amb un alumne cadascun.



Taula: 11.4. Relació d’alumnes entrevistats segons país de procedència

País de procedència Nombre d’alumnes % sobre totalEquador 11 58,0Perú 3 15,8Bolívia 2 10,6Guinea Equatorial 1 5,2Marroc 1 5,2Pakistan 1 5,2Total 19 100,0

Gràfic 11.5. Països de procedència dels alumnes ent revistats

0 2 4 6 8 10 12

Equador

Perú

Bolívia

Guinea Equatorial

Marroc

Pakistan

Nombre d'alumnes

3. Distribució per edats

Les edats dels alumnes en el moment de ser entrevistats oscil·laven entre

els 17 i 20. Veiem que la majoria tenia menys de vint anys i que l’edat

promig del grup se situava entre 18 i 19 anys.

Taula: 11.5. Edat dels alumnes entrevistats

Nombre d’alumnes Edat: anys3 175 187 194 20

Edat promig =18,6 anys



4. Temps d’estada a Catalunya.

La majoria d’alumnes porta menys de cinc anys vivint a Catalunya,

solament sis alumnes portaven sis o més anys al nostre país. El promig

global se situa entre quatre i cinc anys d’estada a Catalunya.

Taula: 11.6. Anys d’estada a Catalunya.

0

1

2

3

4

5

Nom

bre

d'al

umne

s

11 8 7 6 5 4 3 2

Anys d'estada a Catalunya

Gràfic 11.6.Temps d'estada a Catalunya

5. Població on viuen actualment i amb qui viuen.

Del total de 19 alumnes n’hi ha 16 que continuen vivint a L’Hospitalet, una

noia ha marxat a una altra població de l’àrea barcelonina i dues noies han

tornat als seus països d’origen (Guinea Equatorial i Pakistan).

Segueixen vivint amb la família 17 alumnes, una noia viu en parella i una

altra en un pis compartit.

Anys d’estada Nombre d’alumnes11 18 17 16 35 44 33 12 5

Promig anys d’estada = 4,7



B) Itineraris formatius.

6. Estudis realitzats abans de començar el CFGM.

La major part dels alumnes quan cursaven primària i ESO van assistir a

escoles públiques, tot i que el percentatge d’alumnes que van cursar l’ESO

en un centre és sensiblement més elevat.

Tipus d’escolaEducació primària

%ESO

%Pública 58 84Privada 42 16

Dels 19 alumnes, només sis havien cursat l’ESO a Catalunya, vuit n’havien

fet una part en centres catalans i dels cinc restants, tres provenien

directament de l’estranger i dos de centres de fora de Catalunya.

Taula: 11.7. Situació dels centres educatius on van cursar l’ESO

Nombre d’alumnes %Catalunya 6 31,6Part a Catalunya i part a l’estranger 8 42,2A altres zones de l’Estat espanyol 2 10,5A l‘estranger 3 15,7Total 19 100,0

Abans de començar el CFGM, cinc alumnes van començar a estudiar

batxillerat, però davant les dificultats per assolir el nivell adequat, van optar

per matricular-se en un cicle mitjà.

7. Coneixement d’idiomes.

Quant al nivell de competència lingüística en català, cal dir que ara tothom

l’entén i l’escriu. Vuit alumnes creuen que el parlen bé, tot i que en

l’entrevista només dos usen el català amb una certa fluïdesa. El nivell de

català oral dels onze alumnes restants és molt baix.



Pel que fa al castellà no representa cap problema ja que tots l’entenen, el

parlen i l’escriuen.

Quant al coneixement de l’anglès, només hi ha una alumna que té adquirit

el nivell mitjà d’aquesta llengua. Gairebé el 80% de l’alumnat manifesta que

entén i escriu la llengua anglesa a nivell molt bàsic. Les dificultats són molt

més grans a l’hora de parlar-la, ja que només el 36% diu que parla una

mica l’anglès i el 58% diu que gens.

8. Altres estudis.

Hi ha 13 alumnes que han realitzat estudis no reglats, cosa que representa

el 68% del total. Com es pot veure a la taula, les matèries on s’ha mostrat

més interessats han estat informàtica, català i anglès. Només hi ha sis

alumnes que no han fet formació complementària a la rebuda a l’escola o a

l’Institut.

Matèries estudiades Nombre d’alumnesInformàtica 7Català 5Anglès 3Francès 1Oratòria 1

9. Formació rebuda en el Cicle Formatiu.

Per tal de valorar la formació rebuda al centre es presentaven cinc opcions

als alumnes, tot i que a la taula només n’apareixen dues, ja que el 53%

dels alumnes es van decantat per l’opció de bona (10 alumnes) i el 47%

molt bona (9 alumnes). Amb aquests resultats es constata que l’alumnat ha

valorat de forma molt positiva tot allò que va aprendre al llarg del

desenvolupament del CFGM.

Grau de valoració Nombre d’alumnes % s/totalMolt bona 9 47%Bona 10 53%



En relació a la pregunta anterior es demanava als alumnes que fessin un

esforç de concreció i expliquessin els motius de les seves valoracions. Ens

interessava saber la seva visió sobre els aspectes de la formació que

havien estat més positius per ells i també volíem conèixer el seu punt de

vista sobre tot allò que ells consideraven que es podria millorar.

A continuació es presenta la transcripció de les valoracions positives,

ordenades d’acord amb les preferències expressades pels alumnes.

Taula: 11.8. Relació d’aspectes valorats com a posi tius en relacióa l’ensenyament rebut.

(En aquest apartat es van recollir les opinions de 18 alumnes sobre el total de 19entrevistats. Cada alumne havia d’expressar, com a màxim, tres valoracions)

Opinions dels alumnesrespostes %

El treball a l’empresa simulada perquè: aprenc a assumirresponsabilitats, puc posar en pràctica els coneixements quehe après durant el curs, veus com es treballa realment enuna empresa i et formes a nivell pràctic.

Aprens a relacionar-te, a treballar en equip i a desenvoluparuna feina.

18 100%

La formació en centres de treball perquè permet posar enpràctica el que aprenem a l’Institut.

L’ensenyament pràctic combinat amb el teòric.

15 83%

El mètode d’ensenyament i l’ambient de treball.

Molt bon professorat, tant per la seva preparació com per laseva actitud cap a l’alumnat.

L’interès dels professors per ajudar als alumnes i entendreels seus problemes.

Els professors donen oportunitats als alumnes.

7 39%

El coneixement del món de l’empresa i de la documentacióque es fa servir.S’aprèn molt en només un any.

7 39%

Bona guia d’entrada al món laboral.Et facilita possibilitats de trobar feina 4 22%



Et permet especialitzar-te en les matèries que t’agraden Puc aprendre informàtica i operatòria de teclats. 4 22%

Et dóna seguretat per seguir estudiant. 1 5%

Les activitats i sortides realitzades. 1 5%

Observem que tots els alumnes valoren molt favorablement la feina

desenvolupada en l’empresa simulada PACK FICTION SAS que tenim en

funcionament a l’Institut des del curs 1998-1999.67

La metodologia emprada en la simulació d’empreses permet la participació

activa i personalitzada de l’alumnat en el seu propi procés d’aprenentatge.

L’alumnat aprèn treballant, i, treballant aprèn la importància de les actituds

cap a la feina, dels procediments, les habilitats i de la importància de

cadascun dels llocs de treball.

Aquesta metodologia, també, és molt útil per potenciar l’autonomia

personal i professional de la persona que aprèn i també per desenvolupar

la seva capacitat d’iniciativa. D’aquesta manera els continguts teòrics i

pràctics es van combinant de forma equilibrada, fent que el procés formatiu

sigui més eficaç i alhora més atractiu per als alumnes.

Un altre aspecte que valoren molt positivament 15 alumnes entrevistats

(83%) són les estades formatives en empreses, perquè els ha permès

posar a la pràctica en la vida real els coneixements teòrics apresos en el

centre educatiu.

67 L’Institut participa en el programa SEFED (Simulació d’empreses amb finalitatseducatives). Aquest programa va néixer l’any 1987 dins el marc de la FormacióOcupacional i ara s’aplica als tres subsistemes de la Formació Professional. Els inicis delsprogrames de simulació d’empreses se situen a Alemanya, on l’any 1954 es va fundar laprimera empresa simulada, que encara funciona actualment. L’any 1997 es va crearl’associació EUROPEN (European Practice Enterprise Network, xarxa d’empresessimulades europees) on en un principi només hi havia empreses europees. En l’actualitat,encara que es manté la denominació inicial, estan integrades totes les empresessimulades que funcionen arreu del món.



També, destaquen el conjunt d’opinions favorables de 7 alumnes a la tasca

del professorat, del sistema d’ensenyament i del bon ambient de treball a

l’aula. Molts dels alumnes entrevistats provenen de països amb sistemes

educatius més autoritaris i quan arriben aquí es troben amb un sistema

d’ensenyament més comprensiu, cosa que segons ells, els ha ajudat a

aconseguir l’objectiu d’acabar el cicle formatiu i alhora els ha animat a

continuar estudiant. En el moment que van ser entrevistats hi havia 10

alumnes que continuaven estudis.68

Així mateix, són prou significatives les observacions positives (13 alumnes)

sobre el grau de coneixement que han adquirit amb l’estudi de matèries

especialitzades en el món de l’empresa, cosa que consideren que els pot

obrir més fàcilment la porta d’entrada al mercat laboral.

També, es demanava als alumnes la seva valoració sobre tots aquells

aspectes que no havien estat prou satisfactoris des del seu punt de vista.

Les opinions recollides es presenten a la taula 11.7.

En primer lloc, s’ha de destacar la demanda de 13 alumnes en el sentit que

necessiten reforçar la formació lingüística, bàsicament, en català però

també en castellà. També, és especialment significativa la petició que fan

set alumnes perquè s’introdueixi l’anglès com una matèria més en el

currículum del cicle formatiu.

Hi ha un grup de nou alumnes que considera que la formació en centres de

treball hauria de disposar d’ajut econòmic, en forma de beca que els

permeti sufragar, entre d’altres, les despeses de desplaçament.

També, hi ha diverses peticions perquè les matèries relacionades amb la

formació i orientació laboral siguin eminentment pràctiques i molt

connectades amb el món empresarial.

68 Hi ha quatre alumnes que van aprovar la prova d’accés i en aquests moments estantestudiant CFGS al nostre centre, una altra alumna estudia batxillerat, tres que estanpreparant-se per la prova d’accés als CFGS, dos alumnes més que han estudiat un altrecicle mitjà i una alumna que estudia idiomes.



Així mateix, hi ha tres alumnes que opinen que s’haurien de fer servir

programes informàtics en tots els crèdits on fos possible. També, demanen

que es dediqui més atenció a una sèrie de matèries que segons el seu

punt de vista són les més sol·licitades per les empreses.

Taula: 11.9. Relació d’aspectes s’haurien de millor ar, segons els alumnesentrevistats

(En aquest apartat es van recollir opinions de 18 alumnes sobre el total de 19 entrevistats)

Opinió dels alumnes respostes %

Rebre ajut econòmic quan es fa l’FCT.Que les pràctiques a l’empresa siguin remunerades. 9 50%

Introduir l’ensenyament de l’anglès perquè el demanen lesempreses i és útil per continuar estudis. 7 39%

Utilitzar més el català a classe (parlat, escrit i llegit). permantenir, com a mínim, el nivell de l’ESO

Més formació en llengües. Reforçar l’ensenyament dellengües (català i castellà).

6 33%

Dificultats per compaginar les hores de pràctiques al’empresa amb l’horari escolar. 4 22%

Ensenyament més pràctic que pugui ser aplicat a l’empresa.

Més orientació laboral pràctica.

Visitar més empreses per veure la manera com es treballa.

4 22%

Dedicar més temps a l’empresa simulada.

Utilitzar més programes informàtics per practicar lesdiverses matèries.Es necessiten més hores de comptabilitat i facturació ja quees el que més demanen les empreses

3 17%

Millorar l’ equipament informàtic 1 6%

Que no es pagui per obtenir el títol. 1 6%

Que hi hagi instituts específics per estudiar cicles formatius. 1 6%



C) Itineraris després del CFGM

10. Situació actual dels alumnes.

Observem que el 58% dels alumnes continuen estudiant i el 42% dels

alumnes treballen. Veiem que n’hi ha quatre que compaginen estudis i

treball. Hi ha cinc alumnes que busquen feina i d’aquests només n’hi ha un

que continua estudiant.

Taula: 11.10. Situació actual dels alumnes entrevis tats

Situació alumnat Nombre d’alumnes %Només estudio 6 31,7Només treballo 4 21,0Les dues coses alhora 4 21,0Estic buscant feina 4 21,0Estudio i busco feina 1 5,3Total 19 100,0

11. Els estudis posteriors al CFGM.

Els onze alumnes que continuen estudiant veiem que s’han decantat per

diferents opcions. Quatre alumnes han superar la prova d’accés al CFGS i

segueixen estudis al mateix Institut. La resta d’alumnes també voldrien

seguir aquesta mateixa via.

Taula: 11.11. Estudis realitzats després d’acabar e l CFGM

Tipus d’estudis Nombre d’alumnes %Cicle formatiu grau superior 4 36,5Curs d’accés al cicle superior 4 36,5Batxillerat 1 9,0Altre cicle formatiu grau mitjà 1 9,0Idiomes 1 9,0Total 11 100,0



Concretament, es demanava a aquests onze alumnes sobre les seves

motivacions per seguir estudiant. Les seves respostes van ser les

següents:

Tenir més possibilitats de trobar una feina que m’a gradi 10 91%Aconseguir un treball ben remunerat 8 73%Continuar estudis superiors 7 64%Ajudar la família 6 55%Haver rebut orientació de la tutoria o professorat del centreeducatiu

1 9%

12. La feina després d’acabar el CFGM.

Dels vuit alumnes que estaven treballant, només la meitat fa una feina

relacionada amb els estudis que ha fet.

SI 4 50%NO 4 50%

D’altra banda, també, veiem que la majoria treballa sense contracte i

només tres dels que treballen tenen contracte temporal.

Indefinit - -Temporal 3 38%Sense contracte 5 56%

Els alumnes que han aconseguit trobar feina destaquen que el que més els

ha ajudat a trobar-la ha estat la formació rebuda al centre i la formació en

centres de treball. També el suport de la família, d’amics o de coneguts ha

estat important per aconseguir-la.

Formació rebuda en el centre educatiu 5 63%Formació en centres de treball (FCT) 4 50%Ajut rebut de la família, amics o coneguts 3 38%Experiència laboral prèvia 2 25%Coneixement de llengües 1 13%Coneixement de l’entorn 1 13%Responent ofertes de feina d’internet 1 13%



En relació a la pregunta sobre si la formació i l’orientació rebuda al centre

han estat útils per aconseguir la feina, la resposta és positiva en el cas de

cinc alumnes (63% del total).

Molt 4 50%Poc 2 25%Bastant 1 13%Sense resposta 1 13%Gens - -

En la pregunta 18 del qüestionari es demana als alumnes que manifestin el

seu punt vista sobre el conjunt d’aspectes que han estat claus per trobar la

seva feina i també què expliquin tot allò que consideren que s’hauria de

millorar per facilitar la inserció laboral dels alumnes que acaben el cicle.

Les valoracions positives van molt lligades a la formació rebuda al centre

(63% dels alumnes) i al desenvolupament de les pràctiques en centres de

treball (50%).

La formació rebuda per desenvolupar la feina 5 63%Les pràctiques i l’experiència adquirida en la formació en centres detreball 4 50%Els coneixements d’informàtica 1 13%Continuar estudiant 1 13%

Els alumnes que ja estan treballant en feines relacionades amb la seva

especialitat o bé que desenvolupen feines que no estan relacionades

directament amb els estudis realitzats opinen que hi ha tot una sèrie

d’aspectes es podrien potenciar per tal d’aconseguir millorar la qualitat de

la seva d’inserció laboral. Concretament ens plantegen les següents

demandes:

Reforçar l’ensenyament d’idiomes (català i anglès) 3Poder adquirir més experiència laboral real 2Facilitar l’obtenció del permís de treball 2Més formació en l’ús d’Internet 1Fer que sigui més pràctica l’orientació laboral 1



Pel que fa referència al cinc alumnes que fins ara no han aconseguir trobar

una feina, veiem que n’hi ha quatre que diuen que els falta experiència

laboral i tres que encara no disposen del permís de treball. També

consideren que el baix coneixement d’idiomes, la poca informació de les

demandes de les empreses i de l’entorn empresarial pot haver dificultat la

seva inserció laboral.

Falta d’experiència 4 80%Manca de permís de treball 3 60%Baix coneixement d’idiomes 3 60%Poca informació de les demandes de feina de lesempreses i desconeixement de l’entorn empresarial 3 60%Poc suport familiar i dels amics 1 20%Manca de formació específica per al lloc de treball 1 20%

12. Propostes per millorar la inserció laboral.

En la pregunta 21 del qüestionari es demana l’opinió de tots els alumnes al

respecte de les actuacions que caldria fer poder fer més fàcil la inserció

laboral dels nois i noies que acaben el CFGM. En les respostes recollides

es manifesta de forma molt destacada la necessitat d’introduir en els

estudis professionals la formació en idiomes, sobretot de català i d’anglès.

Taula: 11.12. Propostes dels alumnes entrevistats p er afavorir la inserció laboral.

Millorar el coneixements d’idiomes: català i anglès, perquè sónimportants en el món laboral 8 44%

Més experiència real en centres de treball. 3 17%

Aconseguir permís de treball. 1 6%

Trobar empreses on puguis fer pràctiques i quedar-te desprésa treballar 1 6%

Que les matèries que s’estudien al centre educatiu siguin méspràctiques

1 6%

Més informació de les ofertes de treball de les empreses.

2 11%



Que els centres tinguin una borsa de treball per als alumnesque busquen feina.

Més orientació quan acaba el cicle formatiu.

Fer una reunió informativa sobre la realitat laboral que estrobarà l’alumne, el professor coneix més l’alumne i potorientar-lo sobre què és el millor per ell.

1 6%

Més hores de formació en comptabilitat i facturació 1 6%

Pel que fa referència a la proposta de posada en marxa d’una borsa de

treball a l’lnstitut, tots els alumnes entrevistats consideren que aquest nou

servei pot ser molt útil per ajudar-los a millorar les seves opcions de trobar

feina o d’aconseguir-ne una de millor.

13. Observacions particulars dels alumnes.

En el darrer punt del qüestionari es proposava a l’alumnat que fes una

mirada profunda a la seva situació personal, social i laboral per tal

d’analitzar les dificultats amb què s’han trobat en el seu camí per

aconseguir una feina adequada a la seva formació.

Les observacions realitzades són prou significatives, per això, creiem que

val la pena reproduir-ne algunes, ja que expressen d’una manera molt

concreta la seva visió sobre els principals entrebancs que molt sovint es

troben per poder aconseguir una feina digna d’acord amb la seva

qualificació.

Un dels problemes que plantegen gairebé tots els alumnes gira a l’entorn

de les dificultats existents per obtenir una oferta de treball i per poder

aconseguir el permís de treball. La major part dels alumnes entrevistats

opinen al respecte d’aquesta qüestió:

- Es difícil que una empresa et faciliti una oferta de treball. Hi ha empresesque no volen immigrants. He tingut mala sort i no m’han ofert contractelaboral. Fins ara, només he pogut treballar sense contracte.

Sammir



- El principal problema per treballar és que vaig venir a Catalunya perreagrupament familiar i no tinc concedit el permís de treball encara i,d’aquesta manera és molt difícil aconseguir una oferta de treball.

Angi i Erika F.

- Crec que tinc suficient formació per poder treballar en una empresa, arabé, no ho puc fer ja que no tinc el permís corresponent.

Gènesis

- La principal dificultat que vaig tenir per aconseguir feina va ser disposardel permís de treball.

Johana

- El principal problema que he tingut és aconseguir el permís de treball.Crec que s’hauria d’ajudar més als joves immigrants per aconseguir la sevaprimera feina.

Alejandra i Nathaly

- El principal problema que trobo per treballar és la manca de permís detreball.

Lourdes

- Per treballar necessites que algú et faci una oferta de treball. Vaig haverde tenir cura una persona gran durant un any per aconseguir els papers.Actualment busco feina d’administrativa. Sé que a l’Ajuntament necessitenpersonal però no hi puc treballar, ja que no tinc la nacionalitat espanyola.

Erika N.

- M’agradaria poder continuar estudiant però per motius personals no pucja que he de treballar. Ara, com que no tinc el permís de treball no puctreballar en una empresa i he de treballar en la neteja. No m’atreveixo aenviar cap currículum perquè ja sé que em diran.

Aymée

- La meva tarja de residència no em permet treballar, de moment, i m’hanaconsellat que continuï estudiant.

Carolina

- La falta de permís de treball és la causa principal de no tenir feina. Tambéla falta experiència laboral i l’edat són inconvenients

Gaby

M’he adonat que a Catalunya s’ha de saber bé el català i l’anglès per podertrobar una feina que m’agradi. També són inconvenients la falta de permísde treball i d’experiència laboral.

Erika C.



- La falta de permís de treball és el problema fonamental per trobar feina.Considero que cal donar més oportunitats als alumnes que han estudiatper obtenir els papers. D’altra banda, l’única opció es treballar en feines deneteja, hosteleria..., sempre sense contracte.

Andrea

- Les pràctiques a les empreses haurien de ser més professionalitzades iamb contracte laboral per poder justificar l’experiència.

Keyla

- S’ha de continuar estudiant després de l’ESO, sempre hi ha coses peraprendre. La família sempre m’ha donat suport per continuar estudiant. Elmeu pare em diu “Si trobes una feina que t’agradi la fas però no deixis elsestudis.

Jamal


És evident que la precària situació del barri, tant a nivell social com a nivell

econòmic, es trasllada al centre educatiu a través dels alumnes que tenim

escolaritzats. També, l’allau de persones nouvingudes a la zona ha

provocat que la presència d’alumnes estrangers al nostre institut hagi

augmentat de forma espectacular durant el darrers quatre cursos. Si, com

ja hem dit abans, tres de cada deu habitants del barri són estrangers, al

nostre centre la proporció és de sis alumnes cada deu alumnes autòctons

(curs 2007-2008). Concretament, en els Cicles Formatius de Formació

Professional la proporció d’alumnes estrangers encara és més elevada.

En principi, sembla que aquesta gran presència d’alumnes nouvinguts a les

aules, no hauria de representar un “problema” afegit. En tot cas, la

necessitat de dedicar-hi atencions especials hauria de dependre de les

circumstàncies particulars d’aquest alumnat i del seu entorn familiar i

social. Ara bé, quan aquest alumnat prové de famílies amb un baix nivell

econòmic i a més s’incorpora en un context escolar on ja hi havia i hi

continua havent alumnat amb necessitats d’atenció educatives

específiques, ens hem de preguntar sobre el fet de si la gran concentració

d’alumnat nouvingut en aquest i en altres centres de Catalunya facilitarà la

integració escolar i social d’aquests nois i noies o bé, pot representar



d’entrada un handicap educatiu important per aconseguir la seva inclusió

social i laboral.

En tot cas, el que sí que és evident que l’alt increment de la població

escolar procedent d’altres cultures planteja nous reptes per a tots i

especialment posa de manifest la necessitat d’ajustar el servei educatiu per

tal que pugui facilitar el grau d’inserció desitjable als joves nouvinguts.

Així doncs, un dels objectius d’aquesta recerca ha estat investigar els

itineraris formatius i laborals del grup d’alumnes estrangers que havien

aconseguit el títol de grau mitjà en el nostre centre, per tal de saber les

dificultats que han tingut en el seu procés integració sociolaboral i així

poder incorporar en la nostra pràctica docent noves estratègies educatives

que els ajudin a aconseguir la seva inserció laboral i social.

Un cop detectades les problemàtiques de l’alumnat immigrant i les

necessitats educatives específiques d’aquests joves, passem a concretar

una sèrie de propostes d’actuacions que es podrien experimentar en el

centre en la línia d’afavorir la inserció i la cohesió socials dels alumnes

nouvinguts:

1. Potenciar l’acció tutorial i l’orientació acadèmica, professional i laboral.

2. Impulsar les activitats extraescolars que tinguin la finalitat d’ampliar el

coneixement de l’entorn social, cultural i empresarial.

3. Augmentar les relacions de col·laboració amb el món de l’empresa i

altres institucions de la ciutat.

4. Crear i mantenir una borsa de treball al centre per afavorir la qualitat de

la inserció laboral dels alumnes i exalumnes.

5. Promoure estratègies per a potenciar el català entre els alumnes

nouvinguts com a llengua d’ús per facilitar el seu procés d’integració, de

promoció social i la seva inserció laboral.69

69 En la primera reunió d’experts en immigració del Quebec, Flandes, Escòcia i Catalunyacelebrada a Barcelona (maig 2008), Alida Piccolo com a representant del govern delQuebec va manifestar que les polítiques d’acollida del seu país intenten evitar l’aïllamentde l’immigrant i la formació de guetos per la qual cosa l’objectiu prioritàri és facilitar



6. Potenciar l’aprenentatge d’alguna llengua estrangera, especialment de

l’anglès, tenint present que un bon coneixement d’aquesta llengua pot ser

un aspecte decisiu per aconseguir una feina.

Hi ha altres aspectes que representen entrebancs importants per a la

inserció laboral dels alumnes i exalumnes immigrants, que ja no són a

l’abast de les possibilitats del centre educatiu, com són les dificultats que

tenen aquests joves per aconseguir el permís de treball. En aquest sentit

l’actual secretari d’Immigració, Oriol Amorós, considera que es podrà

resoldre tan aviat com entrin en vigor les competències que atorga el nou

Estatut de Catalunya, entre les que destaca la possibilitat de gestionar des

de Catalunya les autoritzacions dels permisos de treballs als immigrants.70

Així, caldria fer avinent a l’administració competent la necessitat que es

faciliti l’obtenció del permís de treball a les persones que hagin demostrat

interès per formar-se professionalment i que han aconseguit un títol que les

capaciti per desenvolupar una feina. Si es reconegués com a mèrit podria

representar un incentiu per afavorir la continuïtat en els estudis secundaris

de molt joves immigrants que d’altra banda abandonen el sistema educatiu

sense prou qualificació.

Un altre aspecte que hauria de ser valorat per l’administració educativa

seria la possibilitat d’establir un sistema de beques o d’ajuts destinats als

alumnes que realitzen la formació en centres de treball. Aquesta actuació

podria emmarcar-se com un dels projectes impulsats de manera conjunta

entre el món de empresarial i el Departament d’Educació, amb el suport de

les Cambres de Comerç de Catalunya en la línia de millorar la formació en

centres de treball.

l’aprenentatge de la llengua del país d’acollida a tots els nouvinguts amb l’objectiu que laintegració lingüística faciliti la cohesió social.70 Declaracions efectuades en la primera reunió d’experts en immigració celebrada aBarcelona (maig de 2008)



“Per arribar lluny, s’ha de començar de prop i, el primer pas és el més

important.”

Krishnamurti. Think on these things.

Capítol 12. Concrecions de les propostes d’actuació al centre

En aquest capítol es presenten les propostes d’actuacions elaborades per

poder ser experimentades en el centre educatiu, orientades a afavorir la

inserció laboral i la cohesió social dels alumnes nouvinguts que cursen

Cicles de Formació Professional.

En primer lloc es proposa un projecte de Pla d’Acció Tutorial elaborat amb

la finalitat que pugui ser experimentat en el nostre Institut.71

Seguidament es desenvolupa tot el procés de creació i de manteniment

d’una borsa de treball que s’hauria de posar en marxa en el nostre centre

per afavorir la qualitat de la inserció laboral dels alumnes i exalumnes.

Finalment, es defineixen un conjunt d’estratègies educatives a introduir en

diversos crèdits del CFGM destinades a potenciar el català entre els

alumnes nouvinguts com a llengua d’ús i així facilitar el seu procés

d’integració, de promoció social i la seva inserció laboral.

71 Per tal d’elaborar aquest apartat s’han consultat els Plans d’Acció Tutorial de setinstituts d’ensenyament secundari que imparteixen Cicles Formatius de FormacióProfessional. Concretament de l’IES Provençana i del Centre d’estudis Joan XXIII del’Hospitalet de Llobregat, de l’IES Esteve Terrades i Illa de Cornellà de Llobregat, de l’IESLacetània de Manresa, de l’IES La Garrotxa d’Olot, i de l’IES Camps Blancs de Sant Boide Llobregat



12.1. Projecte de Pla d’Acció Tutorial

El projecte s’estructura en dues parts diferenciades. En la primera, es

descriuen els fonaments teòrics en què s’ha de basar l’acció tutorial i la

definició dels objectius, dels continguts i dels procediments que s’han

d’establir per al seu seguiment i avaluació.

En la segona part, es presenta la proposta de PAT específic destinat als

Cicles Formatius de Formació Professional de l’IES Eduard Fontserè.

Finalment, en l’últim apartat es recullen les principals conclusions del

projecte.

12.1.1. Fonaments de l’acció tutorial compartida.

A partir de l’aprovació de la LOGSE-1990, la tutoria i l’orientació de

l’alumnat han estat considerades activitats pròpies de la funció docent. Així

doncs, en els darrers anys s’ha passat del concepte inicial en què la tutoria

tenia un accent marcadament assistencial i de control, a la necessitat que

l’acció tutorial representi un procés d’orientació que faciliti a l’alumne

l’assoliment progressiu de maduresa personal i la seva integració social i

laboral.

Per tant, l’orientació personal i professional no s’ha de centrar, només, en

l’oferta genèrica d’informació, sinó que aquesta ha de ser adaptada a les

capacitats de l’alumnat perquè així li sigui més fàcil reflexionar sobre les

pròpies possibilitats i l’ajudi a prendre decisions tant en el camp educatiu,

com professional i personal.

Aquesta visió de la tutoria parteix de la premissa que tot el professorat que

intervé en un grup d’alumnes porta a terme una acció tutorial compartida.

En aquest model el tutor no és l’únic responsable de l’acció tutorial, sinó

que es una tasca que ha de ser exercida per tot l’equip docent.



En les Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres per al

curs 2007-200872, l’acció tutorial es defineix com el conjunt d’accions

educatives que han de contribuir:

- Al desenvolupament personal dels alumnes.

- Al seguiment del seu procés d’aprenentatge.

- A l’orientació escolar, acadèmica i professional.

D’altra banda, l’acció tutorial també ha de servir per contribuir al

desenvolupament d’una convivència positiva dins del grup classe i en la

implicació de l’alumnat en la dinàmica del centre.

Així doncs, en el marc de l’acció tutorial s’han de planificar accions

d’orientació, que poden materialitzar-se en sessions monogràfiques,

jornades, conferències, visites..., per tal que els alumnes disposin

d’informació suficient respecte a les possibilitats que ofereix l’entorn i sobre

les vies d’accés a les diverses opcions acadèmiques i sortides

ocupacionals.

Per tal de concretar i coordinar aquestes accions, des del centre educatiu

s’ha d’elaborar un Pla d’Acció Tutorial (PAT) dins del Projecte Curricular

del Centre que tingui present el caràcter curricular de moltes de les

activitats orientadores. És a dir, s’ha de partir del principi que les activitats

d’orientació només tenen sentit si es realitzen dins de la programació de

les diferents àrees curriculars o crèdits, de manera totalment integrada a la

resta d’activitats.

Per tant, en el Projecte Curricular del Centre, d’acord amb el Projecte

Educatiu, s’han d’establir, les línies generals de l’acció tutorial les quals

s’han de concretar en el PAT. Així doncs, en la programació de l’acció

72 Resolució d’11 de juliol de 2007, per la qual s’aproven les Instruccions per al’organització i el funcionament dels centres educatius públics d’educació secundària peral curs 2007-2008. Departament d’Educació.Es pot consultar a http://educacio.gencat.net/portal/page/IDE/IIC.



tutorial s’ha d’incloure l’orientació vocacional juntament amb l’orientació

escolar i social.

Finalment, es considera que perquè l’acció tutorial sigui eficaç hi ha d’haver

una bona coordinació per part de l’equip directiu del centre, que també ha

d’assegurar que tot l’alumnat rebi la informació suficient i l’orientació

necessària per triar les opcions més adequades als seus interessos i

aptituds.

Objectius generals del PAT.

Com s’ha dit abans, en el PAT s’han de definir tant els objectius que es

volen aconseguir com les activitats que s’han de realitzar per assolir-los.

Per tant, i amb la finalitat d’afavorir el procés de formació de l’alumnat,

l’acció tutorial s’hauria de desenvolupar a l’entorn dels següents temes:

a) L’orientació personal : amb a finalitat de donar suport al

desenvolupament global de la personalitat de l’alumne/a. Així doncs, en el

PAT s’han de considerar factors com les actituds, els valors, els

sentiments, les aptituds, l’adaptació i la integració social, per ajudar als

alumnes en el procés de construcció del seu propi projecte vital.

b) L’orientació escolar i acadèmica : per tal de millorar coneixements

conceptuals i tècniques de treball per donar suport al procés

d’aprenentatge de l’alumne/a. També, s’han de promoure actituds com

l’interès per aprendre, la constància en el treball i la reflexió sobre el propi

aprenentatge.

c) L’orientació professional: té la finalitat de capacitar l’alumne per

prendre decisions relacionades a la seva transició des de l’escola a la

feina, de manera que pugui valorar i acomodar les seves aptituds i

expectatives a les exigències del món laboral. En la mateixa línia s’ha

d’ajudar l’alumnat a construir el seu projecte professional i facilitar la seva

inserció laboral.



d) La convivència i la participació: per tal de fomentar la relació amb els

altres, la participació en el centre, les habilitats socials, la resolució de

conflictes, les habilitats comunicatives i els valors democràtics.

e) Atenció a la diversitat: per tal d’atendre l’alumnat, sobretot els que

presenten necessitats educatives especials.

Continguts del Pla Anual.

En el Pla d’Acció Tutorial s’han de concretar els aspectes organitzatius i

funcionals de l’acció tutorial i els procediments de seguiment i avaluació.

Així mateix ha de ser el marc de referència que serveixi per coordinar la

tasca educativa desenvolupada per tot el professorat.

En aquesta línia, d’acord amb el Projecte Educatiu de Centre i el Projecte

Curricular corresponent, cada equip docent ha d’establir a l’inici de curs el

desenvolupament i la concreció del PAT així com les estratègies d’aplicació

adients. Seguint les recomanacions exposades en el treball de F. Sanz73

creiem que, en el PAT, almenys, s’haurien d’incloure els següents

aspectes:

a) Estratègies i activitats per obtenir informació de l’alumnat per tal de

facilitar l’orientació dels seu aprenentatge així com, si s’escau,

l’adaptació de les activitats d’aula a les seves necessites concretes.

b) La utilització dels recursos que estimulin l’aprenentatge dels

aspectes personals no prou desenvolupats per tal de corregir les

mancances que s’hagin pogut detectar en l’alumnat.

c) L’ús de tècniques que afavoreixin l’autoconeixement i l’autoestima

dels alumnes així com l l’aplicació de mesures que afavoreixin la

integració i participació de l’alumne/a del grup classe en tots els

espais de la vida escolar.

73 L’orientació professional de l’alumnat dels cicles formatius. Llicència d’estudis(curs:2003-2004)



d) L’establiment de mecanismes per fer el seguiment global de

l’alumne (a nivell individual i de grup) per facilitat el seu procés

d’aprenentatge i l’avaluació formativa.

e) L’ús d’ajuts per a la correcta elecció d’itineraris formatius i

professionals per part dels alumnes i la preparació de la seva

inserció professional i laboral.

12.1.2. Concreció del Pla d’Acció Tutorial (PAT) de l’IES Eduard

Fontserè.

1. Objectius generals del Pla d’Acció Tutorial a l’ IES Eduard Fontserè.

El Pla té l’objectiu de potenciar i consolidar la cohesió social, l’educació

intercultural i la llengua catalana en un context multilingüe.

El PAT, també, té el propòsit d’engegar actuacions per ajudar l’alumnat a

assolir la maduresa personal adient per fer front a les possibles dificultats

que se li puguin presentar al llarg de la vida i per aconseguir la seva

inserció laboral i social.

Amb la posada en marxa de les activitats programades en el PAT es vol

aconseguir la participació de tots els estaments del centre en la tasca

d’acompanyar l’alumnat en el seu procés d’ensenyament- aprenentatge i

en el seu desenvolupament personal i social. Es per això que aquest Pla

hauria de ser un projecte consensuat i compartit per tota la comunitat

educativa del centre.

Considerem que l’acció tutorial es una tasca compartida entre tot el

professorat, amb la qual cosa engloba tant les accions que porta a terme el

professor/a tutor/a amb el seu grup, com les que realitza cada professor en

el desenvolupament de les matèries que li han estat assignades.

Per tant, en l‘elaboració del PAT cal establir punts de trobada i de

col·laboració que permetin l’aportació de suggeriments, d’elements de



reflexió i debat d’idees entre tot el professorat. Posteriorment, la concreció,

el desenvolupament i la millora constant de les diferents actuacions

desenvolupades en l’acció tutorial, constituiran, sens dubte, un element

molt positiu per a facilitar l’èxit acadèmic, i la inclusió social i laboral del

nostre alumnat.

Es per això que disposar d’un PAT de referència en el nostre centre pot ser

molt útil per:

1) Millorar l’orientació acadèmica i professional de l’alumnat.

2) Reduir la taxa d’abandonament dels estudis.

3) Augmentar el coneixement de l’entorn empresarial i social.

4) Aconseguir millorar les pràctiques a les empreses i la inserció

laboral.

5) Potenciar l’ús de la llengua catalana, deficitària a la zona.

6) Afavorir la participació de les famílies

2. Objectius específics del Pla d’Acció Tutorial a l’IES Eduard

Fontserè.

Els objectius específics del PAT del nostre Institut es poden concretar en:

1. Incrementar els resultats educatius i millorar la cohesió social.

2. Aconseguir la integració escolar i social de l’alumnat del centre.

3. Garantir l’acompanyament educatiu dels processos identitaris

d’integració escolar de tot l’alumnat, en un context multicultural.

4. Consolidar de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte

plurilingüe.

5. Reforçar l’educació intercultural, basada en la igualtat, la solidaritat i el

respecte a la diversitat de cultures.

6. Promocionar la igualtat d‘oportunitats a fi d’evitar qualsevol tipus de

marginació.

7. Aportar els mitjans necessaris per garantir un ambient de bona

comunicació i relació entre l’alumnat del grup classe, amb la finalitat



d’afavorir la integració dels alumnes en el grup i així facilitar una ràpida

adaptació al centre.

8. Fer el seguiment acadèmic individual dels alumnes i del rendiment

general del grup.

9. Fomentar la participació activa dels alumnes en les activitats del centre.

10. Contribuir a assolir l’educació integral dels alumnes tot afavorint el

desenvolupament d’aspectes cognitius, afectius i socials.

11. Aconseguir la col·laboració de tots els professors de l’equip docent per

tal de millorar l’aprenentatge en les diferents àrees i crèdits.

12 Potenciar l’intercanvi d’informació entre els diversos estaments de la

comunitat educativa amb la finalitat de millorar la col·laboració i la

participació.

13. Estimular la col·laboració i la participació de les famílies en tot el que fa

referència als processos de presa de decisions dels alumnes en relació a

les seves sortides acadèmiques o professionals.

3. Coordinació, seguiment i avaluació del PAT.

Tenint en compte que els objectius marcats en el PAT poden ser

desenvolupats mitjançant activitats diferents es considera que el Pla ha de

ser flexible i adequat a la tipologia dels diferents grups d’alumnes i a les

necessitats específiques de cada tutor. La intenció és que l’acció tutorial es

desenvolupi en un context obert i flexible on hi caben aportacions i

suggeriments de tot el professorat implicat.

Perquè el desenvolupament del Pla es faci de manera coordinada es

realitzaran reunions periòdiques entre els tutors i el cap d’Estudis

d’ensenyaments professionals. En aquestes reunions es farà un seguiment

de l’acció tutorial i es proporcionarà l’assessorament i el suport que calgui.

Al final del curs escolar els tutors elaboraran una memòria sobre el

desenvolupament de l’acció tutorial on es podran realitzar aportacions i

suggeriments sobre les millores que es podrien introduir el curs següent.



4. Funcions i responsabilitats en relació a l’acció tutorial.

4.1. Funcions del tutor/a.

Les funcions del tutor/a estan especificades en el Reglament de Règim

Intern del nostre centre, que, pel que fa referència als cicles formatius, són

les següents:

a) Disposar d’informació respecte al procés d’aprenentatge i de

l’evolució personal dels alumnes.

a) Responsabilitzar-se de l’avaluació del seu grup d’alumnes en les

sessions d’avaluació.

b) Tenir cura, juntament amb la secretària del centre, de vetllar per la

correcta elaboració dels documents acreditatius dels resultats de

l’avaluació i de fer-los arribar a les famílies dels alumnes.

c) Realitzar les tasques d’informació i d’orientació acadèmica

adreçades a l’alumnat.

d) Mantenir una relació suficient i periòdica amb els pares dels

alumnes o representats legals per tal d’informar-los del seu procés

d’aprenentatge i de la seva assistència a les activitats escolars,

d’acord amb els criteris establerts per la direcció del centre.

e) Vetllar per la convivència del grup d’alumnes i la seva participació en

les activitats del centre.

4.2. Funcions del cap d’estudis.

a) Coordinar l’elaboració del PAT i si escau realitzar propostes de

millora.

b) Convocar, coordinar i moderar les reunions de tutors.

c) Assegurar la realització de la planificació trimestral de les sessions

de tutoria en els diferents grups.

d) Supervisar el desenvolupament del pla previst mitjançant el

seguiment realitzat mitjançant les reunions de tutors.



4.3. Funcions del professorat.

D’acord amb el model d’ acció tutorial compartida tot el professorat, en

l’àmbit de l’àrea que li correspon, ha de realitzar les següents funcions:

a) Tutoritzar el procés d’aprenentatge i atendre les necessitats

educatives específiques de cada alumne.

b) Tenir cura de la formació integral de l’alumnat, més enllà dels

coneixements específics de l’àrea corresponen.

c) Donar suport a l’alumnat en tot el que fa referència a la presa de

decisions sobre el seu futur.

d) Facilitar la integració de tots els alumnes en el grup.

e) Coordinar-se amb el tutor i aportar-li informació i suport.

f) Afavorir l’autoestima dels alumnes.

g) Orientar els alumnes sobre la millor manera d’estudiar en la seva

matèria.

5. Àmbits de l’acció tutorial.

L’alumnat que cursa cicles formatius de formació professional rep formació

procedent de dos àmbits diferents. Per una banda hi ha la formació

proporcionada en el centre educatiu i de l’altra la formació externa que

l’alumnat adquireix mitjançant les estades formatives en els centres de

treball.

Per tant, el desenvolupament de l’acció tutorial exigirà que els tutors

intervinguin de forma paral·lela en els diferents àmbits d’actuació en relació

amb:

a) Els alumnes:

El tutor/a disposa d’una hora setmanal de tutoria amb els grup

d’alumnes per poder realitzar les següents tasques:

- Informar i orientar acadèmicament i professionalment els alumnes.

- Potenciar la participació activa, crítica i responsable de l’alumnat

en la vida del centre educatiu.

- Fer el seguiment del procés individual de l’alumnat i del

funcionament general del grup.



- Recollir informació de l’alumnat.

b) L’equip docent.

El tutor ha d’actuar com a coordinador del professorat del grup i ha

de:

- Facilitar a cada professor la informació relativa als alumnes del

grup.

- Promoure la col·laboració entre els professors.

- Responsabilitzar-se de comunicar les necessitats educatives de

cada alumne en relació a les diferents àrees.

- Informar els professors, sempre que calgui, de les opinions o

demandes de les famílies.

- Presidir les sessions de la Junta d’Avaluació, fent constar els

acords presos i tenir cura de la documentació corresponent.

c) Les famílies.

A l’inici de curs, el tutor/a en una reunió general amb els pares

informarà, entre d’altres temes, sobre:

- Les seves atribucions.

- El funcionament del centre.

- Les activitats vinculades amb l’acció tutorial en el marc del Projecte

Educatiu del Centre.

- La periodicitat de les avaluacions i preavaluacions.

- L’horari escolar.

- El currículum.

- Les sortides acadèmiques i professionals.

- Els instruments de control de les faltes d’assistència i del sistema

de justificació establert.

- El funcionament i la dinàmica general del grup.

Durant el desenvolupament del curs el tutor/a:

- Informarà a la família sobre l’evolució de l’aprenentatge del seu

fill/a, sobre la seva adaptació dins del grup de la classe i sobre els



diferents itineraris curriculars i les opcions educatives i professionals

posteriors.

- Compartirà amb la família tota la informació necessària per facilitar

el coneixement personal de l’alumne. Aquesta informació, així com

el acords adoptats entre el tutor/a i la família han de quedar

enregistrats en fulls específicament elaborats per a les entrevistes

de seguiment.

- Mantindrà informada la família sobre les situacions d’absentisme

que es puguin produir al llarg del curs i buscarà la cooperació de les

famílies en la recerca de mesures correctives

d) Les empreses de pràctiques.

Tots els alumnes que cursen cicles de formació professional han de

cursar el crèdit de formació en centres de treball.74 Aquestes

pràctiques, que formen part del programa formatiu d’aquests

ensenyaments, comporten grans avantatges per l’alumnat ja que:

- Faciliten el coneixement del món del treball i de l’empresa.

- Afavoreixen la seva formació professional i el capaciten per poder

incorporar-se al món laboral.

- Proporcionen experiència laboral com a pas previ per aconseguir la

primera ocupació.

- Faciliten l’aprenentatge de les tecnologies més avançades.

- Fan possible el desenvolupament, en el context laboral dels

coneixements apresos en el centre educatiu.

- Faciliten l’acostament a la cultura d’empresa.

74 La normativa general de l’FCT es pot trobar a les Instruccions per a l’organització i elfuncionament dels centres per al curs 2007-2008 (2007)del Departament d’Educació i pelque fa a la normativa específica es pot consultar la web http://www.xtec.net/fp/ enRelacions Escola –Empresa.



Així doncs, la realització d’aquest crèdit ha de servir, entre d’altres

motius, per ajudar l’alumnat a configurar o a reafirmar el seu propi

itinerari professional i per orientar-lo en les seves decisions formatives i

professionals, com un factor important en la seva transició a la vida

laboral. El seguiment de l’alumnat en centres de treball el farà el tutor/a

de pràctiques.75 Per realitzar aquesta tasca disposarà d’una hora de

reducció lectiva per cada cinc alumnes o fracció.

6. Desenvolupament de la activitats concretes del P la d’Acció

Tutorial .

En la proposta de PAT s’inclouen una sèrie d’actuacions ja experimentades

en cursos anteriors que van ser programades i adaptades per atendre

especialment els alumnes nouvinguts, que en el nostre centre són

majoritaris. Com ja s’ha dit abans, molts d’aquests alumnes tenen dèficits

formatius importants en relació al domini de la llengua catalana i molts pocs

saben moure’s més enllà del barri on viuen.

Aquestes circumstàncies poden dificultar l’assoliment dels objectius

previstos en el cicle formatiu i poden ser un entrebanc per a la realització

de les pràctiques en centres de treball. També, en alguns casos d’alumnes

no gaire motivats, poden ser la causa d’abandonament prematur dels

estudis.

Per tant, l’acció tutorial ha de tenir molt en compte aquests aspectes a

l’hora de programar, potenciar i coordinar actuacions que facilitin i fomentin

la integració i la cohesió entre tots els alumnes del grup. Un exemple que

il·lustra aquest conjunt d’activitats podria ser el següent:

75 Conforme a allò que disposen l’ORDRE ENS/193/2002, de 5 de juny, per la qual esregula la formació pràctica en centres de treball i els convenis de col·laboració ambempreses i entitats (DOGC 3657, de 14 de juny de 2002) i en l’ORDRE EDC/21/2006, de30 de gener per la qual es modifica l’ordre anterior (DOGC núm.4567, 7 de juny de 2006).



a) Accions d’acollida d’alumnes nouvinguts i de cap acitació

lingüística.

A partir de la detecció de necessitats de formació en llengua catalana o

castellana caldria orientar l’alumnat perquè assisteixi a cursos de formació i

fer-ne el seguiment corresponent.

b) Activitats extraescolars orientades a l’aprofund iment i el

coneixement de l’entorn i de la història del nostre país.

A l’hora de fer la programació de les activitats extraescolars (1r. trimestre

del 1r curs del CF) el tutor/a i l’equip docent han de procurar que les

sortides o visites previstes tinguin la finalitat de conèixer l’entorn més

proper a l’alumnat, com per exemple: conèixer la ciutat on viu, saber com

funciona l’Ajuntament, (assistència a un Ple municipal), realitzar una visita

guiada al Parlament de Catalunya, programar visites a museus,

biblioteques o a altres equipaments culturals, etc.

c) Activitats d’orientació acadèmica i professional .

- Organitzar sessions informatives sobre la preparació de la prova d’accés

als CFGS i presentació d’experiències d’exalumnes que l’estiguin preparant

o bé que ja l’hagin superada.

- Informar sobre estudis posteriors, de Batxillerat, possibilitat d’estudiar un

altre cicle mitjà, sistemes d’accés als estudis universitaris etc., amb

l’assistència d’exalumnes que hagin tingut experiències reeixides.

- Presentar experiències d’alumnes o exalumnes que ja treballen en feines

de l’especialitat.

- Participar en el Saló de l’Ensenyament i en la Fira d’Empreses Simulades.



d) Accions per tal de promoure la iniciativa empres arial o

l’autoocupació.

- Desenvolupar l’experiència de treball en una empresa simulada.

- Organitzar activitats i xerrades informatives sobre creació d’empreses i el

foment de la creació de la pròpia feina, amb la col·laboració de l’Àrea de

Promoció Econòmica de la Ciutat, o altres institucions sindicals o

empresarials.

e) Actuacions d’ocupació i treball per facilitar l’ obtenció d’una feina

amb entitats i empreses del nostre entorn més prope r.

- Hem potenciat la col·laboració amb entitats i empreses de l’entorn que

siguin sensibles a la situació del nostre alumnat i col·laborin activament en

la seva formació i en molts casos facilitant la seva primera ocupació.

Com a exemple d’aquesta actuació tenim les experiències de tres dels

nostres alumnes del CFGM, dos de magrebins i una de Bolívia, que van

realitzat la formació en centres de treball col·laborant en tasques de suport

administratiu a les AMPES de les escoles públiques del barri de Bellvitge

dins d’un programa pilot engegat per l’Àrea d’Educació de l’Ajuntament de

l’Hospitalet. Tres alumnes, més, procedents de Colòmbia, dos de l’Equador

i una del Pakistan han fet les practiques en diverses àrees administratives

del mateix Ajuntament.

També hem col·laborat amb el Departament de Justícia de la Generalitat

on durant els darrers cursos han tutoritzat l’FCT d’uns quants alumnes del

nostre centre, concretament han estat dos alumnes procedents de Guinea

Equatorial, una alumna de la República Dominicana, una de Bolívia, una

d’Equador i dues alumnes catalanes una de les quals va ser contractada

per treballar al Departament un cop acabades les pràctiques.



Així mateix, diferents petites i mitjanes empreses de la zona col·laboren en

la realització de l’FCT i en alguns casos, pocs, s’ha aconseguit la

contractació d’alumnes d’origen estranger, un cop acabades les pràctiques.

No facilita gens la integració laboral dels alumnes estrangers el fet que

molts d’ells només tenen permís de residència (i per estudiar) i no poden

aconseguir el permís de treball ja que moltes empreses el sol·liciten com a

requisit previ a la realització de l’oferta de feina.

A continuació es presenta la relació d’activitats programades per mesos

que es podrien portar a terme en el nostre Institut durant un curs escolar:



1r. Trimestre.

mes

ORIENTACIONS DE

L’APRENENTATGE

DINAMITZACIÓ DE LA

VIDA SOCIOAFECTIVA

ORIENTACIÓ

VOCACIONALse

tem

bre

- Informar sobre horaris, crèdits,

professors i aules.

- Explicar quines són les normes de

convivència, els hàbits de treball,

l’assistència a classe, la puntualitat.

- Elaborar la programació de la

tutoria.

- Informar sobre el calendari escolar i

d’avaluacions.

- Analitzar d’on prové l’alumnat i dels

respectius nivells de formació.

- Detecció de necessitats i

coordinació amb el Consorci de

Normalització Lingüística i altres

entitats per oferir classes de llengua

catalana per a alumnes nouvinguts

- Repassar i corregir, si cal, les dades

de les fitxes dels alumnes.

- Informar sobre les convalidacions

de crèdits: com i quan demanar-les.

- Explicar com s’avalua: normes

aplicades en cada crèdit.

- Dissenyar el Pla d’estudis

personalitzat.

- Passar l’enquesta d’acollida a

l’alumnat.

- Elaboració de la

programació de la tutoria

partir dels interessos que

mostri el grup respecte a

temes, activitats, xerrades

de formació.

- Funcions del tutor.

- Confecció dels horaris

especials.

- Preparació de la reunió de

pares: guió de temes.

- Informació dels serveis del

centre: biblioteca.

- Valoració del cost del lloc

escolar: professorat,

material, llibres apunts.

- Elecció dels delegats del

grup i debat sobre les seves

tasques.

- Elaboració del qüestionari

d’acollida.

- Elaboració de la

programació de

tutories.

- FCT. Què és, en què

consisteix, qui l’ha de

fer, qualificació etc.

- Exempcions de

l’ FCT: qui hi té dret

etc.

- Preparació de

convenis de pràctiques

destinats als alumnes

repetidors i de segon

curs



octu

bre

- Recollir les demandes de

convalidacions, repassar-les, i si cal,

buscar solució als possibles

problemes.

- Potenciar el desenvolupament de

les capacitats clau a l’aula: com fer-

ho?.

- Explicar la utilitat de l’avaluació

inicial.

- Detectar els possibles dèficits

acadèmics mitjançant la

preavaluació.

- Fer el seguiment dels alumnes:

fitxes i altres mètodes.

- Informar sobre l’assistència i la

justificació de faltes.

- Preparar l’assistència al Ple de

l’Ajuntament de la Ciutat.

- Elecció de delegats i fer

l’acta corresponent.

- Detecció d’alumnes amb

problemes familiars i/o

socials i assessorament per

part d’especialistes adients.

- Detecció de possibles

necessitats d’ajut econòmic.

- El grup classe. La seva

cohesió a partir dels

interessos del col·lectiu.

- Especificació de la

dinàmica de sortides

acadèmiques amb

continguts pedagògics lligats

a l’especialitat.

- Preparació amb els

alumnes de la reunió de

preavaluació.

- Primera reunió de delegats.

- Revisió de la

normativa sobre

exempcions de l’FCT.

- Els perfils

professional a partir de

la definició de cada CF.

- Sortides laborals del

CF.

- La continuïtat dels

estudis: proves

d’accés, CFGS etc.



nove

mbr

e

- Explicar la normativa d’avaluació.

- Informar sobre els sistemes

d’avaluació en els Cicles Formatius.

- Organitzar la sortida al Parlament

de Catalunya.

- Preparació amb els

alumnes de la reunió de la

1a.avaluació.

- Preparació de la diada de

final de trimestre.

- Sensibilització sobre la

participació en les activitats

del centre.

- Potenciació de les

relacions entre grups. Una

aproximació a l’entorn del

centre.

- On es pot trobar

informació sobre llocs

de treball: Borsa de

treball del centre,

premsa, SOC, ETT i

d’altres

dese

mbr

e

- Valorar el treball personal i del grup.

- Coordinar les sessions d’avaluació.

- Fer la valoració i el seguiment dels

alumnes amb dificultats

d’aprenentatge tant acadèmiques

com d’habilitats socials.

- Presentar les valoracions sobre els

resultats de l’avaluació.

- Confeccionar l’acta i les

estadístiques de l’avaluació.

- Realitzar la sortida de tutoria: visita

a un equipament cultural o a un

museu.

- Participació en les activitats

de la diada del final del

trimestre.

- Valoració de la sortides

extraescolars.

- Com respondre als

anuncis de demanda

de feina: Internet,

premsa escrita.

- Com realitzar

entrevistes de treball i

currículums.

2n. Trimestre



mes

ORIENTACIONS DE

L’APRENENTATGE

DINAMITZACIÓ DE LA VIDA

SOCIOAFECTIVA

ORIENTACIÓ

VOCACIONAL

gene

r

- Fer la valoració dels resultats del 1r

trimestre.

- Presentar el programa del 2n

trimestre.

- Dur a terme entrevistes amb

alumnes per atendre individualment

la situació personal de cada un

d’ells.

- Programar reunions amb els pares

per tractar problemes i situacions

personals d’alumnes concrets.

- Preparar l’inici de l’empresa

simulada.

- Organitzar la visita a una empresa

de l’entorn.

- Revisió de la marxa de la

tutoria. Noves propostes.

- Valoració del treball en

equip. - Anàlisi de situacions

fóra de l’àmbit acadèmic o

laboral.

- Introducció d’estratègies per

tal de millorar el rendiment

acadèmic.

- Atenció especial als

alumnes amb

dificultats.

- Revisió dels alumnes

que estan fent l’FCT.

Proposta de nous

alumnes que s’hi

incorporen.

- Revisió de les

exempcions.

- Quines són les

condicions laborals de

l’FCT?

- Què s’espera

d’aquesta relació

entre l’alumne i

l’empresa?.



febr

er

- Realitzar una revisió general del

curs: funcionament de cada crèdit,

nivell de treball i aprofitament del

grup i progrés personal de cada

alumne.

- Fer una campanya informativa

sobre els cicles formatius.

- Informar sobre les proves d’accés i

el seu desenvolupament.

- Recordar la normativa sobre la

repetició de crèdits.

- Valoració sobre la marxa del

curs.

- Revisió de la marxa de les

condicions en què es

desenvolupen les pràctiques

de l’FCT.

- Seguiment dels

alumnes que fan

l’FCT.

- Revisió periòdica del

llibre de pràctiques.

- Sessió informativa

sobre les proves

d’accés al CFGS.

- Xerrada d’antics

alumnes que preparen

la prova d’accés al

CFGS.

- Xerrada informativa

als alumnes del CFGS

sobre l’accés a la

universitat i informació

sobre convalidacions

de crèdits.



mar

ç

- Recordar el sistema de promoció

en el cicles formatius.

- Fer el seguiment de la marxa del

trimestre: assistència, puntualitat i

resultats acadèmics dels alumnes.

- Valorar les relacions entre els

alumnes i els professors.

- Elaborar els punts que s’han de

portar a la junta d’avaluació.

- Realitzar atenció específica als

alumnes especials.

- Fer el seguiment de la

problemàtica de dèficits acadèmics i

d’habilitats detectats.

- Valoració de les activitats

extraescolars del trimestre.

- Preparació de la junta

d’avaluació del segon

trimestre.

- Continuació de les tècniques

de treball en equip.

- Estudi del mapa professional

i de les branques de

l’especialitat: expectatives de

futur.

- Preparació de la participació

en la Fira d’Empreses

Simulades i la sortida al Saló

de l’Ensenyament.

- Elaboració enquesta sobre el

desenvolupament dels crèdits.

- L’avaluació dels llocs

de treball.

- L’autoocupació.

- Les noves

tecnologies i la seva

aplicació en el món

actual.

- Explicació sobre les

capacitats que hi ha al

darrera de cada perfil

professional i debat

sobre el tema.

- Exposició sobre la

feina d’administratiu

per part d’exalumnes

del centre.



3r. Trimestre

mes

ORIENTACIONS DE

L’APRENENTATGE

DINAMITZACIÓ DE LA VIDA

SOCIOAFECTIVA

ORIENTACIÓ

VOCACIONALab

ril

- Valorar els acords presos en la

junta de la segona avaluació.

- Fer el seguiment individualitzat del

procés d’aprenentatge de cada

alumne.

- Reflexionar sobre la necessitat de

posar en marxa estratègies per a

millorar el rendiment acadèmic i

superar les matèries problemàtiques

- Explicar tècniques de treball en

equip: com posar-les en pràctica.

- Participació en la Festa de

Sant Jordi.

- Reflexió sobre el treball

individual i el treball en equip.

- Valoració

individualitzada del

grau de motivació

personal.

- Reorientació cap

altres especialitats

d’aquells alumnes que

no s’han sentit

motivats en relació a

la formació

professional escollida.

mai

g

- Planificar el final de curs: calendari

de proves, treballs, recuperacions

etc.

- Dur a terme les darreres sortides

programades.

- Treballar estratègies per recuperar

crèdits pendents.

- Donar orientacions per millorar la

presentació de treballs.

- Valoració de les sortides

professionals un cop acaba el

cicle Formatiu.

- Promoció de cicles: del

CFGM al CFGS i del CFGS

als estudis universitaris.

- Informació sobre la formació

continua un cop acabats els

estudis de formació

professional específica.

- Elaboració enquesta final de

curs.

- Informació sobre

diferents sortides

professionals.

- Motivació dels

alumnes a través de

xerrades o entrevistes

amb professionals en

actiu de la mateixa

especialitat.

- Informació d’altres

coneixements

estratègics

complementaris del

currículum del cicle

formatiu.

- Com presentar-se i

realitzar una

entrevista de feina.



juny

- Preparar la tercera avaluació.

- Programar i realitzar la

convocatòria extraordinària.

- Valoració personalitzada de la

situació de cada alumne i

orientacions de com enfocar els

resultats obtinguts a final de curs.

- Elaboració dels punts que

s’han d’aportar a la junta

d’avaluació del tercer

trimestre.

- Valoració de la tasca

desenvolupada en les tutories

durant el curs amb l’aportació

de suggeriments per millorar

la qualitat de l’ensenyament i

l’aprenentatge.

- Proposta de allò que cal fer a

l’estiu.

- Realització de l’FCT pendent

a l’estiu i/o planificació del

primer trimestre del curs

vinent.

- Festa de comiat.

- Realitzar entrevistes

amb els alumnes que

no han pogut superar

tots els crèdits i

promoure accions per

millorar resultats.

- Donar orientacions

sobre activitats

personals d’estiu als

alumnes que no facin

l’FCT.



12.2. Proposta de creació de la borsa de treball on -line a l’Institut

Eduard Fontserè.

La principal finalitat de la posada en marxa de la borsa de treball al centre

és la d’afavorir la inserció laboral dels alumnes i exalumnes que ho

sol·licitin.76

A través de la borsa de treball es gestionaran les ofertes de treball que

arribin de les empreses i d’altres institucions i les demandes de feina

presentades pels alumnes i exalumnes del centre.

També pot ser utilitzada per rebre sol·licituds d’estudiants en pràctiques

(FCT) per part de les empreses o altres institucions que ho considerin

convenient per tal de facilitar l’establiment de convenis de col·laboració

educativa.

Aquest servei, també pot ser útil per facilitar orientació i assessorament

específics que a l’alumnat que ho necessiti. Per exemple es pot ajudar

l’alumnat facilitant informació sobre perfils ocupacionals, preparació del

currículum i altres documents de recerca de feina, realització d’entrevistes

de treball, etc.

12.2.1. Objectius de la borsa de treball

Els objectius bàsics de la borsa de treball són els següents:

a) Oferir informació sobre la demanda de treball per part de les empreses i

institucions usuàries de la borsa de treball.

76 El marc de referència per al desenvolupament d’aquest apartat ha estat el model deproposta de borsa de treball que va desenvolupar F. Sanz (2004) en la seva recercaL’orientació professional de l’alumnat dels cicles formatius.



b) Completar l’orientació professional inicial de l’alumnat sobre els perfils

professionals demandats per les empreses del sector econòmic relacionat

amb els estudis professionals cursats.

c) Donar suport individual a l’alumne o exalumne que realitza la seva

inserció laboral fent servir la borsa de treball del centre educatiu.

d) Informar les empreses de l’entorn sobre la disponibilitat per treballar que

hi ha d’alumnes i exalumnes preparats professionalment d’acord amb els

estudis cursats.

e) Facilitar informació de l’entorn empresarial al professorat del centre.

f) Enfortir la col·laboració entre el centre educatiu i l’empresa per a la

realització de la formació en centres de treball dels alumnes dels cicles

formatius.

Totes aquestes actuacions relacionades amb la gestió de la borsa de

treball suposen la implicació en la seva gestió de tot el professorat del cicle

formatiu i especialment dels tutors de grup, tutors d’FCT i el professorat de

Formació i Orientació Laboral, sota la coordinació de la persona que fa de

cap de departament o del cap d’estudis del centre.

12.2.2. Sistema de funcionament.

Per tal de facilitar el funcionament de la borsa de treball s’han elaborat les

següents pautes:

1. Els usuaris de la borsa de treball s’han de registrar prèviament, per

poder utilitzar els serveis que s’ofereixen.

2. Un cop enregistrats poden introduir les ofertes i demandes de forma

directa complimentant els formularis corresponents.



3. Les ofertes i demandes han de ser validades per part de les persones

responsables de la gestió de la borsa. Tot i això, es farà constar que la

responsabilitat del contingut de la informació és responsabilitat de qui ha

introduït l’oferta o la demanda de treball.

4. Els usuaris de la borsa de treball, un cop donats d’alta, han de poder

accedir a les seves dades, penjades a la web, utilitzant un password

personal.

5. Les persones responsables de la borsa de treball a l’Institut han de

disposar d’un password personal per accedir a les dades de la web.

6. La primera resposta dels responsables de l’Institut a les demandes de

les empreses s’hauria de produir en un termini no superior a tres dies.

12.2.3. Procés de creació i de manteniment.

Seguidament es desenvolupa tot el procés que s’hauria de seguir per

posar en marxa la borsa de treball en el nostre centre:

1. Dades de les ofertes i de les demandes de treball.

Les empreses i institucions que desitgin fer servir la borsa de treball hauran

de complimentar les dades de la seva oferta de treball d’acord amb el

model de formulari d’oferta de treball que s’adjunta a l’annex 12.

Així mateix els alumnes i exalumnes que ho desitgin hauran d’introduir les

seves dades personals i professionals al model de formulari de demanda

de trebal , document que s’adjunta a l’annex 12.

2. Avís legal, privacitat i actualització de les dades.

En la pàgina d’internet de la borsa de treball s’haurà d’advertir que les

dades que s’hi han fet constar són estrictament confidencials, susceptibles



de tractament automatitzat i d’ús exclusiu per a la base de dades de la

borsa de treball.

També, s’ha d’avisar que es garantirà la privacitat de les dades facilitades

per les empreses i els alumnes. Només hi podran accedir les empreses

registrades en la borsa de treball que cerquin personal amb el perfil

professional adient a l’oferta de feina.

Així mateix, s’haurà d’informar que cada usuari podrà exercitar els seus

drets d’accés, rectificació, oposició i cancel·lació de les seves dades

personals, conforme a la normativa vigent sobre la protecció de dades

personals, adreçant-se a la borsa de treball de l’Institut (cal fer constar

l’adreça postal, telèfon, e-mail).

3. Connexió en xarxa amb altres borses de treball de l’entorn

En la mateixa pàgina de la borsa de treball s’oferirà la possibilitat d’establir

enllaços amb les pàgines web i/o borses de treball d’altres organismes i

agents socials de l’entorn que faciliten la intermediació entre empreses i

persones que demanen feina.



12.3. Projecte de programa de simulació lingüística per potenciar i

millorar la comunicació presencial.

Tenint en compte que l’expressió oral i la capacitat comunicativa són la

primera tarja de presentació a l’hora de buscar feina, tot allò que representi

la millora d’aquestes habilitats pot facilitar el procés d’integració de

l’alumnat nouvingut i afavorir-ne la promoció social i la inserció laboral.

Tenint en compte que la majoria d’alumnes dels cicles formatius són

nouvinguts i presenten un dèficit important en el coneixement de les dues

llengües oficials, i d’una manera especialment greu en el de la catalana,

pensem que s’hauria de realitzar un esforç addicional a l’hora de millorar la

seva capacitat comunicativa. Per aquest motiu, de comú acord amb la

coordinació lingüística de l’Institut i amb la de l’agent LIC, convindria que

en una primera fase es comencés treballant en la millora de la comunicació

presencial, entesa com a comunicació oral i llenguatge no verbal.

Seguint les orientacions que presenta Joan Tudela en Llengua i

Comunicació77 es podria tenir com a marc de referència el següent mapa

de la comunicació presencial:

a) Factors que intervenen: auditius, visuals i globals.

b) Aspectes a treballar:

• Auditius: respiració i veu.

• Visuals: actitud corporal, posició en l’espai, físic personal, roba,

calçat i complements.

• Globals: Objectius, estil personal de comunicació, escolta activa, rol,

gestió del temps, gestió de l’emotivitat, condicions ambientals,

suports materials, idioma i contingut.

En una segona fase, proposem una sèrie d’estratègies educatives

destinades a potenciar el català com a llengua comuna a l’aula entre els

alumnes nouvinguts i els autòctons. En aquesta línia es desenvoluparia un

77 TUDELA J.(2006): Llengua i Comunicació. Barcelona: Fundació Josep Comaposada



programa d’actuacions basat en les activitats comunicatives específiques

que necessiten els alumnes dels cicles formatius per integrar-se

laboralment i socialment. Per a dur a terme aquest programa, incorporarem

la metodologia de la simulació d’empreses (vegeu apartat 11.4), però

aplicada aquí per impulsar el coneixement de la llengua catalana, és a dir,

a partir de la filosofia de “Aprendre fent-ho ” es va a la de “Aprendre a

parlar, parlant ”.

De fet, es tractaria de convertir l’aula on es desenvolupa l’activitat de

l’empresa simulada en un espai virtual que esdevingui d’immersió

lingüística en llengua catalana (que es podria ubicar geogràficament en

qualsevol de les poblacions o comarques en què l’ús del català és un fet

majoritari). Això significaria que totes les activitats que poguessin fer-se en

català es fessin, efectivament, en català per part de tothom. És a dir,

significaria fer que el català sigui present en la vida escolar quotidiana i

“laboral” de l’alumnat (tal com ho seria en el context geogràfic esmentat

més amunt) i fer que sigui usat com a llengua de proximitat, tant en les

relacions presencials entre els diferents departaments de l’empresa, com

amb els contactes amb les altres empreses simulades (clientes o

proveïdores) o en les diverses actuacions del departament de personal

(demandes i ofertes de treball, entrevistes de feina, etc.).

Només amb la creació d’aquest espai laboral i lingüístic virtual, l’alumnat

del nostre entorn –on l’ús del castellà és gairebé exclusiu- tindrà les

mateixes oportunitats d’inserció laboral i social que el d’altres zones i podrà

sortir del centre amb un domini efectiu de les dues llengües oficials.

En aquest marc, òbviament, el professorat hauria de desenvolupar les

funcions d’organitzar, gestionar i corregir si s’escau les activitats que

realitza l’alumnat, no solament les específiques de les matèries sinó també

totes aquelles que fan referència a la millora de la seva capacitat

comunicativa les quals, en definitiva, no deixen de ser una part integrant

dels objectius del cicle formatiu i una demanda de l’alumnat (Vegeu els

resultats de l’enquesta al capítol 11).



12.4. Conclusions capítol 12

En aquest capítol s’han presentat tot un seguit d’accions i estratègies

educatives destinades a ser experimentades en el nostre Institut.

Considerem amb la seva aplicació poden contribuir al desenvolupament

personal de l’alumnat i a aconseguir millorar la seva inserció social i

laboral.

La primera proposta presentada consisteix en un Projecte de Pla d’Acció

Tutorial destinat específicament als alumnes del Cicles Formatius de

Formació Professional de l’IES Eduard Fontserè . Per a la seva

elaboració s’han estudiat, amb especial atenció, les bases teòriques on

s’ha de fonamentar l’acció tutorial i s’ha analitzat la normativa en tot el que

fa referència a la millora dels sistemes d’informació i orientació laboral i

professional en l’àmbit educatiu.

Una primera conclusió seria que per tal de poder desenvolupar tots els

aspectes programats en el PAT es constata la necessitat que en els Cicles

formatius de Formació Professional, sobretot en els mitjans, es dediqui,

com a mínim, una hora setmanal a la tutoria.

Un altra de les conclusions és la necessitat de crear i mantenir una borsa

de treball on-line en el centre. El fet de disposar d’aquest servei creiem

que pot representar tota una sèrie d’avantatges molt positius per als

alumnes, per a les empreses pel fet de:

• Facilitar la comunicació entre l’Institut i el món empresarial respecte a

les ofertes i demandes d’ocupació.

• Donar a conèixer a les empreses, de manera directa, la possibilitat de

disposar de treballadors formats professionalment a l’Institut.

• Poder gestionar de forma ràpida les ofertes de treball i demandes de

treball rebudes al centre.

• Permetre l’actualització dels currículums i de les dades acadèmiques i

laborals dels alumnes de forma àgil i eficient.



Tenint en compte que la gran majoria dels alumnes escolaritzats al centre,

són nouvinguts, la conclusió seria que s’ha de realitzar un esforç

suplementari en l’educació inicial per afrontar amb èxit un major risc de

fracàs escolar i de dificultats afegides en el seu procés d’inserció laboral.

A més, atesa la importància cada dia creixent que ha adquirit la capacitat

comunicativa per a un gran repertori de feines, és evident que des de la

tutoria cal vetllar per una bona formació en les llengües oficials, així com en

la d’un idioma estranger. Per a això caldrà promoure cursos de formació

inicial i, sobretot, des de la tutoria es farà prendre consciència de la

transcendència que un bon coneixement lingüístic pot tenir en un gran

nombre de feines.

En aquest sentit es proposa incorporar la metodologia de la simulació

d’empreses per impulsar el coneixement de la llengua catalana i així

facilitar el procés d’integració i de promoció social de l’alumnat estranger.



Recapitulacions de les conclusions i propostes.

Al llarg de l’estudi hem pogut comprovar que Catalunya es troba en una

posició capdavantera a nivell europeu pel que fa al percentatge de

població estrangera. Tot i que en el nostre país hi ha una llarga

experiència en l’acollida de persones immigrades, la novetat actual és la

forma en què s’ha produït l’actual onada d’immigrants. A diferència

d’altres països europeus, la major part de la població estrangera que hi

ha a Catalunya ha arribat en menys de deu anys, procedent d’altres

continents amb la intenció d’aconseguir una feina que els permeti millorar

les condicions de vida d’elles i de les seves famílies.

Un altre aspecte que hem pogut constatar és que la proporció de

persones immigrades en situació irregular és molt elevada, no es disposa

d’una xifra totalment exacta, però se situa al voltant del 30% del total

d’immigrants. Aquesta situació és especialment sorprenent i alhora

preocupant en el casos dels nois i noies que han arribat al nostre país a

través del reagrupament familiar i es troben amb la paradoxa que un cop

acabats els estudis tenen dificultats importants a l’hora de trobar feina ja

que no disposen dels permisos corresponents.

A més, dos dels principals reptes plantejats en relació a l’escolarització

dels alumnes nouvinguts són la tendència a la concentració en

determinades escoles i instituts dels alumnes immigrants i el major risc

de fracàs escolar, ja sigui per abandonament prematur dels estudis o pel

fet d’obtenció de pitjors resultats.

Hem pogut comprovar que malgrat que des del govern de la Generalitat

s’han posat en marxa tot un seguit d’actuacions pioneres en l’acollida de

la població escolar estrangera, aquestes no arriben al conjunt de la

població escolar nouvinguda que s’incorpora als ensenyaments

postobligatoris. En aquest sentit creiem que l’escola ha de ser un factor

estratègic en les polítiques de gestió de la immigració que ha posat en

marxa la Generalitat, per les oportunitats que ofereix per assegurar la



integració lingüística i al mateix temps per afavorir l’assoliment de la

igualtat d’oportunitats.

Un altra de les conclusions d’aquest estudi ha estat la constatació que cal

treballar per millorar substancialment l’educació i la formació al nostre país

per tal d’afrontar amb èxit els reptes que tenim plantejats a nivell social i

econòmic. Així doncs caldria augmentar significativament la inversió

pública en educació, de manera sostinguda, prioritzant les etapes i els

elements del sistema educatiu que més ho necessiten.

En aquest sentit considerem que la potenciació dels estudis

postobligatoris i concretament els de formació professional que per la

seva capacitat d’inserció laboral poden ser una de les vies per aconseguir

augmentar el nivell formatiu de la població, que d’altra banda no

continuaria estudiant, per reforçar l’economia del país, per reduir els

desequilibris socials i facilitar la integració sociolaboral de la immigració.

Aquesta major formació inicial de la població, com s’ha comprovat en

altres països del nostre entorn, repercuteix favorablement en l’increment

de les persones que posteriorment realitzen formació ocupacional i

continua.

A la vista de les conclusions presentades després d’analitzar els itineraris

formatius i laborals dels joves entrevistats considerem que una de les

contribucions significatives d’aquesta recerca ha estat el fet d’aportar una

sèrie d’eines de suport al professorat que poden ser útils per tal de donar

resposta a alguns dels reptes educatius que es plantegen en la tasca

educativa del dia a dia.

La primera proposta consisteix en l’elaboració d’un Pla d’Acció Tutorial

destinat específicament als alumnes de Cicles Formatius d’FP a través

del qual es potencia l’acció tutorial, es millora l’orientació acadèmica,

professional i laboral i s’impulsen activitats extraescolars que tinguin la

finalitat d’ampliar el coneixement de l’entorn social, cultural i empresarial.



Una altra de les necessitats detectades ha estat la de millorar els lligams

existents entre el món educatiu i el món productiu, en aquest sentit s’ha

dissenyat un model de borsa de treball on-line per tal de posar en contacte

les demandes de feina de les empreses i les necessitats expressades pels

alumnes. D’aquesta manera es facilitarà la comunicació entre ambdues

parts i es podran gestionar de forma ràpida les ofertes i demandes de

treball rebudes al centre amb l’objectiu d’afavorir la qualitat de la inserció

laboral dels alumnes i exalumnes del centre.

Considerant que la majoria dels estudiants dels cicles formatius són

nouvinguts i atesa la importància cada dia creixent que ha adquirit la

capacitat comunicativa per a un gran repertori de feines es proposa la

incorporació de noves estratègies educatives per a potenciar el

coneixement de la llengua catalana entre els alumnes nouvinguts com a

llengua d’ús i així facilitar el seu procés d’integració, de promoció social i la

seva inserció laboral. En aquest sentit s’ha dissenyat un programa

d’activitats basat en el desenvolupament de les habilitats comunicatives

específiques que necessiten els alumnes dels Cicles Formatius per

desenvolupar-se socialment. De fet, aquesta metodologia, convenientment

adaptada també podria ser aplicada per l’ensenyament de l’anglès.

Per acabar vull afegir que espero que les aportacions d’aquesta recerca

esdevinguin una eina útil per poder millorar la qualitat de la tasca educativa

i per aconseguir que els joves i les joves que s’incorporen al món laboral

estiguin ben preparats per atendre els requeriments que, sens dubte, els

plantejaran les empreses i la societat en general.



BIBLIOGRAFIA

- AJA E. i altres (1999): La immigració estrangera a Espanya: els reptes

educatius. Barcelona. Col·lecció Estudis Socials núm. 1: Fundació “la

Caixa”.

- ALEGRE, M.A. i NADAL, M. (2006): L’alumnat estranger a Catalunya.

Anuari 2005. Barcelona. Col·lecció Polítiques: Fundació Jaume Bofill.

- ALEGRE, M.A.(2007): Educació i immigració. On és el problema?. A:

MONTAGUT, T. (coord.). Societat Catalana 2007. Informe de l’Associació

Catalana de Sociologia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

- ANUARI ESTADÍSTIC 2006. (2007). Ajuntament de l’Hospitalet de

Llobregat.

- ARANGO, J. (2007): Les primeres migracions del segle XX a Catalunya.

A Nadala 2007: Immigració. Les onades immigratòries en la Catalunya

contemporània. Barcelona: Fundació Lluís Carulla.

- ARNAIZ, P. i ISÚS, S. (2003): La tutoria, organització i tareas. Barcelona:

Editorial Graó.

- ARRAZOLA, M.; DE HEVIA, J.; RISUEÑO, M.; SANZ, J.F. (2003):

Returns to education in Spain: some evidence on the endogeneity of

schooling. Education economics, núm.11 (3), pàg. 293-304.

- BARCEINAS, F.; OLIVER, J.; RAYMOND,J.L.; ROIG,J.L. (2000): Los

rendimientos de la educación y la inserción laboral en España. Papeles de

Economia Española, núm. 86, pàg. 128-148.

- BARTOLÍ, M.A.,(2006): L’orientació acadèmica i professional dels joves

immigrants. Necessitats específiques. Memòria del treball de llicències

retribuïdes. Curs 2005-2006. Departament d’Educació de la Generalitat de

Catalunya consultable en: http://www.xtec.es/sgfp/llicències

- BAULENAS, M. i altres (2007): Fem camiNet cap el món del treball. III

Jornada d’Informació i Orientació Professional. Granollers: Departament

d’Educació.

- BENAGES, M. (2005): Aprender trabajando: el programa SEFED, la

simulació d’empreses con finalidad educativa. Herramientas: revista de

formación y empleo, núm. 82. pàg. 26-30.



- BONAL, X. (Director). (2006): L’estat de ‘educació a Catalunya. Anuari

2005. Barcelona. Col·lecció Polítiques: Fundació Jaume Bofill.

- BRUNELLO, G. i COMI, S. (2000): Education and earnings growth.

Evidence from 11 European countries. FEEM Working Paper, núm. 29.

- CAAMAÑO, C. (2006): Acollida, aprenentatge i qualificació de la població

adulta nouvinguda: eines per la cohesió social. Memòria del treball de

llicències retribuïdes. Curs 2005-2006. Departament d’Educació de la

Generalitat de Catalunya consultable en: http://www.xtec.es/sgfp/llicències

- CABRÉ, A. (2007): Les onades migratòries en el sistema català de

reproducció. A Nadala 2007: Immigració. Les onades immigratòries en la

Catalunya contemporània. Barcelona: Fundació Lluís Carulla.

- CÀMARAS. (2005): Nivel de formación en la empresa. Madrid: Consejo

Superior de Cámaras de comercio.

- CAMARAS DE COMERCIO Y MEC. (2006): Fomento del Espíritu

Emprendedor. Madrid: MEC.

- CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA. (2005): El repte de l’educació

no universitària a Catalunya, Publicat a Perspectiva econòmica de

Catalunya.

- CASAL, J. (2006): Transiciones de la escuela al trabajo tras la finalización

de la ESO. Madrid: Revista Sociologia del Trabajo.

- CCOO de Catalunya. (2005): Joves i mercat laboral a Catalunya.

Barcelona.

- CEDEFOP (diversos anys): Nacional vocational education and training

(VET) Systems. Consultable en :

http// trainingvillage.gr/etv/Information_resources/NationalVet/.

- COLECTIVO IOÉ (2002): Immigració, escola i mercat de treball. Una

radiografia actualitzada. Barcelona. Col·lecció Estudis Socials, núm. 11:

Fundació “la Caixa”.

- CONSELL CATALÀ DE FORMACIÓ PROFESSIONAL (2007): II Pla

General de Formació Professional a Catalunya. Generalitat de Catalunya.

- CRESC. (2002): Immigració i ocupació: anàlisi d’una realitat social.

Barcelona: Associació d’Ajuda Mútua a l’Immigrant (AMIC).

- CTESC. (2006): Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2005.

Barcelona: Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya.



- DE LA FUENTE, A.; DOMENECH, R.; JIMENO, J.F. (2003): Human

capital as a factor of growth and employment at the regional level. The

case of Spain. UFAE and IAE Workings Papers, núm. 610.04.

- DOMINGO, A. i GIL, F. (2005): L’evolució recent de la població

estrangera. Anuari 2004. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, Editorial

Mediterrània.

- DOMINGO, A. i GIL, F. (2007): Estructura i dinàmica demogràfica de la

població estrangera a Catalunya: canvis recents. Anuari 2006. Barcelona:

Fundació Jaume Bofill, Editorial Mediterrània.

- DOMINGO, D. (2007): El segle XXI i la internacionalització de les onades

migratòries. A Nadala 2007: Immigració. Les onades immigratòries en la

Catalunya contemporània. Barcelona: Fundació Lluís Carulla.

EURYDICE (2004): Integrating Immigrant Chidren into Schools in Europe.

European Comission. Directorate-General for Education and cultures.

-EUROSTAT. (2007): Structural Indicators. Consultable a:

http://epp.eurostat.ec.europa.eu/.

-FERRER, F. i ALBAIGES, B. (2008): L’estat de l’educació a Catalunya.

Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

- FRANCÍ, J. i SÀNCHEZ, C. (1997): La FP ajuda a trobar feina. Barcelona:

ICE Universitat de Barcelona-Horsori.

- FUNDACIÓ CIREM (2007): La Formació Professional a L’Hospitalet.

(inèdit).

- GROSS, H.; HANF, G. i HIPPACH-SCHNEIDER, U. (2004): Achieving the

Lisbon Goal: The Contribution of Vocational Education and Training

Systems. Country report: Germany. Lisbon-to-Copenhagen-to-Maastricht

Consortium fort he European Commission.

- IDESCAT (2005): Població de Catalunya segons les diferents fonts

existents. Barcelona: Institut d’Estadística de Catalunya, Minneo.

- ETEFIL (2006): Encuesta de transición educativo formativa e inserción

laboral. Estudi finançat pel MEC,INE,MTAS i Fons Social Europeu. Madrid:

INE.

- IDESCAT (2007): Anuari estadístic de Catalunya 2006.Consultable a:

idescat.net/cat.

- INE (2007): Contabilidad Nacional Trimestral. Consultable a:



http://www.ine.es/inebase/index.html.

-.JOLONCH, A.(2008): L’exclusió social. Dels marges al cor de la societat.

Barcelona: Fundació Lluís Carulla-ESADE.

- KRUEGER, A. B. i LINDAHL, M. (2001): Education for Growth: Why and

For Whom? Journal of Economic Literature, núm. 39, pàg. 1101-1137.

- LARIOS, M. J. (2005): El dret a l’educació dels immigrants. Alguns

aspectes normatius i jurisprudencials destacables. a la immigració a

Catalunya avui Anuari 2004. Barcelona: Editorial Mediterrània. Fundació

Jaume Bofill.

- LARIOS, M. J. i NADAL, M. (2006): L’estat de la immigració a Catalunya.

Anuari 2005. Barcelona: Editorial Mediterrània. Fundació Jaume Bofill.

- LARIOS, M. J. i NADAL, M. (2005): La immigració a Catalunya avui.


- MARCENARO, O. D. i NAVARRO, M. L. (2005): Nueva evidencia sobre el

rendimiento del capital humano en España. Revista de Economia

Aplicada, núm. 37, pàg. 69-88.

- MERINO, R. i GARCIA, M. (2007): Transicions de l’escola al mercat

després de l’ensenyament secundari obligatori. Barcelona: Fundació

Jaume Bofill.

- MERINO, R. i GARCIA, M. (2007): Itineraris de formació i inserció laboral

dels joves a Catalunya. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

- MONTÓN, Mº J. (2003): La integració de l’alumnat immigrant al centre

escolar. Orientacions, propostes i experiències. Barcelona: Editorial Graó.

- NADAL, M. SERRA, M. (2005): L’alumnat estranger a Catalunya.


- NADAL, M. (2007a): L’alumnat estranger a Catalunya. Anuari 2006.

Barcelona: Editorial Mediterrània. Fundació Jaume Bofill.

- NADAL, M. (2007b): Una aproximació a les dades de l’alumnat estranger

a Catalunya. A: MONTAGUT, T. (coord.). Societat Catalana 2007. Informe

de l’Associació Catalana de Sociologia. Barcelona: Institut d’Estudis

Catalans.

- OCDE. (2004). Learning for Tomorrow’s World . First Results from

PISA 2003. Paris: OECD.



- OCDE. (2005). School factors related to quality and equity. Results

from PISA 2000. Paris: OECD.

- OCDE. (2006b). Where immigrant students succeed? A comparative

review of performance and engagement in PISA 2003. Paris: OECD.

- OCDE. (2006b). Education at a Glance.OECD Indicators 2006. Paris:

OECD.

- OLLER, D. .(2007): Identitat i diversitat. A Nadala 2007: Immigració. Les

onades immigratòries en la Catalunya contemporània. Barcelona: Fundació

Lluís Carulla.

- OROVAL, E. i ESCARDÍVOL, J.O. (2007): El sistema de Formación

Profesional en Catalunya. Retos y estrategias ante la globalización.

Barcelona: Centre d’Economia Industrial.

- PACTE NACIONAL PER A L’EDUCACIÓ. (2006). Departament

d’Educació. Generalitat de Catalunya.

- PAJARES, M. (2005): La inserció de la població immigrada. Anuari 2004:

Barcelona: Editorial Mediterrània. Fundació Jaume Bofill.

- PASCUAL, A. i CARDELÚS, J. (2007): L’expressió literària de la mobilitat

i de l’arrelament. A Nadala 2007: Immigració. Les onades immigratòries en

la Catalunya contemporània. Barcelona: Fundació Lluís Carulla.

- PEDONE, C. (2006). De l’Equador a Catalunya: el paper de la família i les

xarxes migratòries. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

- PÉREZ, A. i BLASCO, P. (2001): Orientación e inserción professional:

fundamentos i tendencias. València: Nau Llibres.

- PEREZ-DIAZ, V. i altres (2001): Espanya davant la immigració.

Barcelona. Col·lecció Estudis Socials, núm. 8: Fundació “la Caixa”.

- PLA DE CIUTADANIA I IMMIGRACIÓ 2005-08 (2005) Generalitat de

Catalunya.

- PLA DE DESENVOLUPAMENT COMUNITARI DE LA FLORIDA (2005).

Associació de Veïns de la Florida.

- PLA EDUCATIU D’ENTORN FLORIDA (2006). Departament d’Educació-

Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat.

- PLA PER A LA LLENGUA I LA COHESIÓ SOCIAL (2004) Departament

d’Educació. Generalitat de Catalunya.



- PSACHAROPOULOS, G. i PATRINOS, H. (2004): Returns to

investment in education: A further update. Education Economics,

núm. 12.

- PUJADAS, I. .(2007): Les migracions dels anys seixanta a Catalunya. A

Nadala 2007: Immigració. Les onades immigratòries en la Catalunya

contemporània. Barcelona: Fundació Lluís Carulla.

- REVISTA OMNIUM. (2007): Entrevista a Anna Cabré. Núm 5.

primavera 7.

- RECOLONS, L. (1974): La població de Catalunya. Distribució territorial

i evolució demogràfica (1900-1970). Barcelona: Ed. Laia.

- RECOLONS, L. (1983): Situació actual del procés immigratori a

Catalunya. Perspectiva Social (ICESB), núm. 19, 8-24.

- RODRIGUEZ, M.L. (1987): Fonaments i prospectives de l’orientació

professional a Catalunya. Barcelona: Editorial Laertes.

- ROMERO, S. (1999): Orientación para la transición de la escuela a la vida

activa. Barcelona: Editorial Laertes.

- SEBASTIAN, A. (2003) (Coord.): Orientación profesional. Un proceso a lo

largo de la vida. Madrid: Editorial Dykinson.

- SANZ, F.(2004) L’orientació professional de l’alumnat dels cicles

formatius. Memòria del treball de llicències retribuïdes. Curs 2003-2004.

Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya consultable en

http://www.xtec.es/sgfp/llicències.

- SERVEIS D’ESTUDIS DE “LA CAIXA”. (2006): Informe mensual. juliol-

agost 2006. Barcelona: La Caixa.

- SÍNDIC DE GREUGES. (2008): La segregació escolar a Catalunya.

Informe extraordinari , maig 2008. Barcelona.

- SOLÀ-MORALES, R. (2006): La gestió de la Immigració a l’àmbit local.

Reptes i actuacions. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

- SOLÉ, C. (2001): El impacto de la inmigración en la economia y en la

sociedad receptora. Carlota Solé (coordinadora). Barcelona: Anthopos.

- TERÉS, N. (2004): El procés d’ensenyament-aprenentatge i de

socialització de les alumnes de filles de famílies magrebines. Memòria del

treball de llicències retribuïdes. Curs 2003-2004. Departament d’Educació

de la Generalitat de Catalunya consultable en:



http://www.xtec.es/sgfp/llicències

- TRILLO, A. (2006): Orientación y LOE: la Integración del departamento de

orientación en los centros educativos. Padres y maestros: revista, núm.

297, pàg. 33-36.

- VALL, M-M.(Coord.) (2001): Aprendre l’empresa a l’escola. Barcelona:

ICE Universitat de Barcelona-Horsori.

- VENTURA, J. A. (2007): Exclusió i racisme en el sistema educatiu català

a secundària. Estratègies de superació Memòria del treball de llicències

retribuïdes. Curs 2006-2007. Departament d’Educació de la Generalitat de

Catalunya consultable en: http://www.xtec.es/sgfp/llicències



ANNEXOS

Capítol 3

1.Normativa sobre el dret a l’educació dels menors estrangers.

Constitució espanyola: articles 10.2 a 13, 27, 39 i 149.1.30.

Estatut d’Autonomia de Catalunya: article 131.

Legislació espanyola:

- Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

- Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, (article 9), sobre drets i llibertats dels

estrangers a Espanya i la seva integració social, reformada per la Llei

Orgànica 8/2000, de 22 de desembre.

- Disposició addicional 14 del Reial Decret 2393/2004, de 30 de desembre,

mitjançant el qual s’aprova el Reglament d’execució de la Llei Orgànica

4/2000.

Normativa internacional:

- Article 28 de la Convenció de l’ONU sobre drets dels infants, de 20 de

novembre de 1989.

Dret comunitari:

- Directiva 77/486/CEE de Consell, de 25 de juliol de 1977, relativa a

l’escolarització dels fills dels treballadors estrangers; article 14 de la Carta

dels drets fonamentals de la Unió europea.

2. Normativa sobre la formació per a la inserció so ciolaboral de jovesestrangers.

Constitució espanyola: article 27.

Legislació espanyola:

- Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

- Llei Orgànica 4/2000, d’11 de gener, (article 9). sobre drets i llibertats dels

estrangers a Espanya i la seva integració social, reformada per les Lleis

Orgàniques 8/2000, de 22 de desembre, 11/2003 i 14/2003.



- Reial Decret 2393/2004, de 30 de desembre, (disposició addicional 14),

mitjançant el qual es regula el Pla Nacional de Formació i Inserció

Professional.

- Reial Decret 1577/1991, de 18 d’octubre, de traspàs de la gestió de la

formació ocupacional a la Generalitat de Catalunya.

- Reial Decret 1050/1997, de 27 de juny, sobre traspàs a la Generalitat de

Catalunya de la gestió realitzada per l’Institut Nacional d’Ocupació.

- Ordre de Ministeri de Treball 3698/2006, de 22 de novembre, per la qual

es regula la inscripció de treballadors estrangers no comunitaris as serveis

públics d’ocupació i les agències de col·locació.

Normativa catalana:

- Llei 17/2002, de 5 de juliol, d’ordenació del sistema d’ocupació i de

creació del Servei d’Ocupació de Catalunya.

- Ordre TRI/212/2005, de 27 d’abril, reguladora dels programes de millora

de la qualificació professional.

Capítol 7

1. Normativa del Govern de l’Estat i de la Generali tat de Catalunyareguladora del Sistema Educatiu i de la Formació Pr ofessional a partirde l’any 2000 .

- Llei Orgànica 5/2002, de 19 de juny de les Qualificacions i de l’FP.

- Llei Orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació.

- Reial Decret 1128/2003, de 5 de setembre que desenvolupa la citada Llei

Orgànica.

- Llei 56/2003, de 16 de desembre, d’Ocupació, que situa la formació en el

centre de les polítiques de l’àmbit laboral per tal d’aconseguir els objectius

d’ocupació.

- Reial Decret 1558/2005, de 23 de desembre, a traves del qual es regulen

els requisits bàsics dels centres integrats de formació professional.

- Reial Decret 1228/2006, de 27 d’octubre, mitjançant el qual es complerta

el catàleg nacional de qualificacions professionals

- Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació.

- Reial Decret 1538/2006 de 15 de desembre, d’ordenació de l’FP.



- El Pla General de l’ FP de Catalunya, aprovat el 27 d’agost de 2002.

- Decret 240/2005, de 8 de novembre, on s’estableixen mesures

flexibilitzadores de l’oferta d’ensenyaments d’FP.

- Resolució EDC/3353/2005, de 18 de novembre, mitjançant la qual

s’implanta, amb caràcter experimental, l’oferta de la modalitat d’ FP a

distància, durant el curs 2005-2006.

Capítol 9.

1. Taula 1. Relació de centres de primària i secund ària amb méspresència d’alumnat estranger respecte a la mitjana del municipi(exclosa Barcelona ciutat). Any 2006

Primària Municipi%

estrangersmunicipi

%estrangers

escolaDiferència

CEIP 1 Badalona 10,7 78,3 67,6CEIP 2 L’Hospitalet de Llobregat 20,5 85,1 64,7CEIP 3 Girona 11,8 69,7 57,8CEIP 4 Vic 22,2 79,3 57,1CEIP 5 Vic 22,2 78,6 56,4CEIP 6 Reus 14,2 69,5 55,3CEIP 7 Cornellà de Llobregat 14,1 65,5 51,3CEIP 8 Santa Coloma de Gramenet 19,3 68,7 49,4CEIP 9 L’Hospitalet de Llobregat 20,5 69,6 49,1CEIP 10 Valls 8,8 57,8 49,0

Secundària Municipi%

estrangersmunicipi

%estrangers

escolaDiferència

IES 1 L’Hospitalet de Llobregat 21,2 68,3 47,1IES 2 Salt 34,1 73,3 41,2IES 3 L’Hospitalet de Llobregat 21,2 59,3 38,0IES 4 Terrassa 13,1 50,0 36,9IES 5 L’Hospitalet de Llobregat 21,2 55,6 34,3IES 6 Lleida 10,2 43,8 33,6IES 7 Badalona 12,4 44,2 31,8IES 8 Tarragona 11,9 43,0 31,1IES 9 L’Hospitalet de Llobregat 21,2 50,3 29,1IES 10 Sabadell 8,1 34,0 25,9

Font: Informe Síndic de Greuges(2007): La segregació escolar a Catalunya.



2. Taula 2. Relació de centres de primària i secund ària amb el nivelld’alumnat estranger per sota de la mitjana del muni cipi (exclosaBarcelona ciutat). Any 2006.

Primària Municipi%

estrangersmunicipi

%estrangers

escolaDiferència

C. Concertat 1 Salt 47,1 0,4 -46,7C. Concertat 2 Salt 47,1 0,8 -46,3C. Concertat 3 Salt 47,1 16,1 -31,1C. Concertat 4 Banyoles 25,5 0,5 25,1C. Concertat 5 Lloret de Mar 20,5 2,3 -22,9C. Concertat 6 L’Hospitalet de Llobregat 20,5 0,0 -20,5C. Concertat 7 L’Hospitalet de Llobregat 20,5 0,2 -20,2C. Concertat 8 L’Hospitalet de Llobregat 20,5 0,5 -20,0C. Concertat 9 L’Hospitalet de Llobregat 20,5 0,5 -20,0

C. Concertat 10 L’Hospitalet de Llobregat 20,5 0,5 -20,0

Secundària Municipi%

estrangersmunicipi

%estrangers

escola

-20,0

C. Concertat 1 Salt 34,1 7,9 -26,3C. Concertat 2 L’Hospitalet de Llobregat 21,2 0,0 -21,2C. Concertat 3 L’Hospitalet de Llobregat 21,2 0,0 -21,2C. Concertat 4 L’Hospitalet de Llobregat 21,2 0,2 -21,0C. Concertat 5 Santa Coloma de Gramenet 20,8 0,0 -20,8C. Concertat 6 Lloret de Mar 24,6 4,9 -19,7C. Concertat 7 L’Hospitalet de Llobregat 21,2 1,8 -19,5C. Concertat 8 Santa Coloma de Gramenet 20,8 1,8 -19,0C. Concertat 9 L’Hospitalet de Llobregat 21,2 2,5 -18,7

C. Concertat 10 L’Hospitalet de Llobregat 21,2 2,5 -18,7

Font: Informe Síndic de Greuges(2007): La segregació escolar a Catalunya.



Capítol 11.

1. Model del qüestionari presentat als alumnes

Qüestionari de seguiment dels itineraris formatius i professionals dels alumnesestrangers que han obtingut el títol del CFGM d’esp ecialitat administrativa a l’IESEDUARD FONTSERÈ: (Cursos: 2005-2006 i 2006-2007)

OBSERVACIONS : La finalitat d’aquest qüestionari és recollir informació per elaborar unestudi d’investigació docent autoritzat pel Departa ment d’Educació de la Generalitatde Catalunya.Pensa que el que diguis és totalment confidencial i que les teves respostes es presentarananònimes a nivell global.

GRÀCIES PEL TEU AJUT.

DATA:

DADES PERSONALS

NOM:1. LLOC DE NAIXEMENT:2. DATA DE NAIXEMENT: EDAT:3. ANY D’ARRIBADA A CATALUNYA:4. POBLACIÓ ON VIUS ACTUALMENT:(Si has canviat de domicili des de la teva arribada a Catalunya, especifica les poblacionson has viscut anteriorment):

5. ACTUALMENT VIUS

□ Amb la família

□ En pis compartit

□ En parella

□ Altres? Quins?

6. NIVELL D’ESTUDIS

Nivell educatiu Centre Temps dedurada

Títol i Qualificació

Primària

Educació secundàriaobligatòriaEducació secundàriapostobligatòria

7. IDIOMESidioma L’entenc L’escric El parlocatalàcastellàanglèsaltres



8. HAS REALITZAT ALTRES ESTUDIS NO REGLATS? □ SÍ □ NOEn cas afirmatiu, especifica quins són:

9. COM VALORES LA FORMACIÓ REBUDA A L’ACABAR EL CIC LE FORMATIU?

□ Molt bona □ Bona □ Suficient □ Insuficient □ Molt Deficient

10. EN RELACIÓ A LA PREGUNTA ANTERIOR ESCRIU A CONT INUACIÓ, TRES OMÉS ASPECTES POSITIUS I TRES O MÉS DE MILLORABLES:

Positius (Forts) Millorables (Febles)

11. SITUACIÓ EN QUÈ ET TROBES ACTUALMENT

□ Només estudio

□ Només treballo

□ Les dues coses alhora

□ Estic buscant feina

□ Altres. Quins?

12. SI ESTUDIES QUÈ ÉS EL QUE FAS? :

□ Batxillerat ( especialitat)

□ Cicle Formatiu de Grau Mitjà (especialitat)

□ Cicle Formatiu Grau Superior (especialitat)

□ Curs d’accés al Cicle Superior

□ Altres. Quins?

13. QUÈ ÉS EL QUE MÉS ET MOTIVA PER A SEGUIR ESTUDI ANT? (marca lesrespostes per ordre: 1,2,3...)

□ Tenir més possibilitats de trobar una feina que m’agradi

□ Continuar estudis superiors

□ Aconseguir un treball ben remunerat

□ Assolir prestigi social

□ Ajudar la família

□ Cooperar amb la parella o els amics



□ Haver rebut orientació de la tutoria o professorat del centre educatiu

□ Altres. Quins?

14. EN EL CAS QUE ESTIGUIS TREBALLANT, MARCA SI EL TIPUS DE FEINA QUEFAS ESTÀ RELACIONADA O NO AMB ELS ESTUDIS DEL CICLE FORMATIU QUEVAS ACABAR.

□ SI □ NO

15. QUIN TIPUS DE CONTRACTE TENS?

□ Indefinit

□ Temporal

□ Sense contracte

□ Altres Quins?

16. SI JA TENS FEINA ASSENYALA QUÈ ÉS EL QUE MÉS T’ HA AJUDAT A TROBAR-LA? (marca les respostes per ordre: 1,2,3...)

□ Formació rebuda en el centre educatiu

□ Formació en centres de treball (FCT)

□ La tutoria de l’FCT

□ Experiència laboral prèvia

□ Coneixement de llengües

□ Coneixement de l’entorn

□ Ajut rebut de la família, amics o coneguts

□ Altres. Quins?

17. VALORA SI LA FORMACIÓ I L’ORIENTACIÓ REBUDA AL CENTRE ON HASESTUDIAT CFGM HAN ESTAT ÚTILS PER LA TEVA INSERCIÓ LABORAL.

□ Molt □ Bastant □ Poc □ Gens

18. EN RELACIÓ A L’APARTAT ANTERIOR ESCRIU A CONTIN UACIÓ, TRES O MÉSASPECTES POSITIUS I TRES O MÉS DE MILLORABLES:

Positius (Forts) Millorables (Febles)

19. SI LA TEVA FEINA NO ESTÀ RELACIONADA AMB ELS ES TUDIS QUE VASACABAR, A QUINES CAUSES HO ATRIBUEIXES? (marca les respostes per ordre:1,2,3...)



□ Manca de formació específica per al lloc de treball

□ Falta d’experiència

□ Falta d’orientació del centre educatiu

□ Manca de permís de treball

□ Poca informació de les demandes de feina de les empreses

□ Desconeixement de l’entorn empresarial

□ Poc suport familiar i dels amics

□ Baix coneixement d’idiomes

□ No m’agrada es tipus de feina que m’ofereixen

□ Altres. Quins?

20. SI ESTÀS BUSCANT FEINA I NO EN TROBES, A QUÈ CR EUS QUÈ POT SERDEGUT? (marca les respostes per ordre: 1,2,3...)

□ Manca de formació específica per al lloc de treball

□ Falta d’experiència

□ Falta d’orientació del centre educatiu

□ Manca de permís de treball

□ Poca informació de les demandes de feina de les empreses

□ Desconeixement de l’entorn empresarial

□ Poc suport familiar i dels amics

□ Baix coneixement d’idiomes

□ No m’agrada es tipus de feina que m’ofereixen

□ Altres. Quins?

21. QUINES OBSERVACIONS FARIES EN LA LÍNIA D’ACONSE GUIR MILLORAR LAINSERCIÓ LABORAL DELS ALUMNES I EXALUMNES?

22. EN EL CAS QUE NECESSITIS BUSCAR FEINA, CREUS QU E ET SERIA ÚTIL LAPOSSIBILITAT D’ACCEDIR, VIA INTERNET, A UNA BORSA D E TREBALLGESTIONADA DES DEL CENTRE?

□ Molt □ Bastant □ Poc □ Gens

23. OBSERVACIONS PARTICULARS: (Pots afegir les obse rvacions que considerisimportants)



Annex al capítol 12.

1.Contingut de l’apartat Escola-Empresa de la web d e l’IES EduardFontserè de L’Hospitalet de Llobregat.

IES Eduard FontserèL’Hospitalet de [email protected]

SERVEI ESCOLA-EMPRESA

SERVEIS QUE S’OFEREIXEN:

• FORMACIÓ EN CENTRES DE TREBALL (FCT)

On es pot trobar tota la informació relacionada amb la formació en centres de treballaixí com la relació d’empreses, institucions i entitats col·laboradores del darrer cursescolar.

• BORSA DE TREBALL

Des d’on:

- Es dóna suport individual a l’alumne o exalumne per aconseguir la seva inserciólaboral.

- Es facilita informació sobre la demanda de treball per part de les empreses iinstitucions usuàries de la borsa de treball.

- S’informa a les empreses de l’entorn sobre la disponibilitat per treballar que hi had’alumnes i exalumnes preparats professionalment d’acord amb els estudis cursats.

- Es potencia la col·laboració entre el centre educatiu i les empreses per a larealització de la formació en centres de treball dels alumnes dels cicles formatius.

• ORIENTACIÓ PROFESSIONAL

On s’informa sobre l’assessorament i l’orientació laboral als alumnes i exalumnes delscicles formatius i de Batxillerat.

• DESTINATARIS DELS SERVEIS QUE S’OFEREIXEN:

- ALUMNES I EXALUMNES

- EMPRESES, INSTITUCIONS I ENTITATS COL·LABORADORES

Coordinació del Servei Escola-Empresa:

Curs 2008-2009:Horari d’atenció (personal i/o telefònica):E-mail: [email protected]

A l’IES Eduard Fontserè “fem una aposta decidida pe r aconseguir unainserció laboral de qualitat”





FORMACIÓ EN CENTRES DE TREBALL (FCT)

• QUINS SÓN ELS OBJECTIUS DE L’FCT?• PER QUÈ ÉS ÚTIL L’FCT?• QUINA ÉS LA NORMATIVA DE L’FCT?• COM ES REALITZA L’OFERTA DE LLOCS D’FCT PER PART DE

L’EMPRESA?• COM S’ORGANITZA L’FCT?• QUINES SÓN LES FUNCIONS DELS TUTORS I DE LES TUTORE S DE L’FCT?• QUINS SÓN ELS TUTORS I LES TUTORES DE L’FCT?• QUINES SÓN LES EMPRESES COL·LABORADORES?

• QUINS SÓN ELS OBJECTIUS DE L’FCT?

- Facilitar el coneixement del món del treball i de l’empresa.

- Afavorir la formació professional de l’alumnat i capacitar-lo perquè pugui

incorporar-se al món laboral.

- Proporcionar experiència laboral com a pas previ per aconseguir la primera

ocupació.

- Facilitar l’aprenentatge de les tecnologies més avançades.

- Fer possible el desenvolupament, en el context laboral, dels coneixements

apresos en el centre educatiu.

- Facilitar l’acostament a la cultura d’empresa.

• PER QUÈ ÉS ÚTIL L’FCT?

- Per ajudar l’alumnat a configurar o a reafirmar el seu propi itinerari professional

- Per orientar-lo en les seves decisions formatives i professionals, com un factor

important en la seva transició a la vida laboral.

- Per incorporar l’experiència adquirida en el currículum de l’alumnat

• QUINA ÉS LA NORMATIVA DE L’FCT?

- Tots els alumnes que cursen cicles de formació professional han de cursar elcrèdit de formació en centres de treball per poder aconseguir el títol corresponent.

- Es poden realitzar fins a 4 hores diàries de forma simultània amb les horeslectives del cicle o bé 7 hores quan no coincideixen en el mateix dia amb les horeslectives.

- L’horari marc de realització està comprès entre les 8 i 22 hores.



- En el calendari de realització de les pràctiques estan exclosos els dissabtes,diumenges, les vacances escolars i altres dies festius.

- L’equip docent, conjuntament amb el cap d’estudis, pot establir que per iniciarles pràctiques formatives calgui l’avaluació positiva de tots els crèdits del cicleformatiu.

- L’equip docent pot proposar l’extinció del conveni a proposta del tutor/a del cicle.

- Quan la durada del cicle és d’un curs escolar, les pràctiques es poden començara partir del segon trimestre. Si la durada del cicle formatiu és de dos cursos,preferentment es realitzaran al segon, encara que es podrien iniciar al tercertrimestre del primer curs.

- Els alumnes que només hagin de cursar l’FCT han de formalitzar també lamatrícula.

- En el cas que l’alumnat acrediti haver assolit els objectius bàsics de l’FCT demanera total o parcial, mitjançant experiència laboral prèvia, podrà sol·licitarl’exempció total o parcial de les pràctiques.

La normativa general de la Formació en Centres de Treball es pot trobar a:

- Les Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres per al curs2008-2009 (2008)del Departament d’Educació.

I la normativa específica a:

- L’ORDRE ENS/193/2002, de 5 de juny, per la qual es regula la formació pràcticaen centres de treball i els convenis de col·laboració amb empreses i entitats(DOGC 3657, de 14 de juny de 2002) i en l’ORDRE EDC/21/2006, de 30 de generper la qual es modifica l’ordre anterior (DOGC núm.4567, 7 de juny de 2006). Espot consultar la web http://www.xtec.net/fp/ en Relacions Escola –Empresa.

• COM ES REALITZA L’OFERTA DE LLOCS D’FCT PER PART DEL’EMPRESA?

- Les empreses o institucions que vulguin que un alumne/a hi faci les pràctiquesformatives hauran de:

- En primer lloc. Donar-se d’alta en el servei Escola-Empresa, fent servirel formulari d’alta.

- Seguidament, hauran de complimentar el formulari d’oferta de treball .

• COM S’ORGANITZA L’FCT?

- Abans d’iniciar les pràctiques formatives s’ha d’haver formalitzat i signat elconveni de col·laboració entre l’Institut i l’empresa.

- El conveni establert entre l’empresa i l’Institut no és tracta d’un contracte laboral ino implica cotització a la Seguretat social.

- L’alumnat disposa d’assegurança escolar i d’accident durant l’horari especificaten el conveni establert.



- L’empresa ha d’assignar una persona responsable que farà les funcions detutor/a d’empresa i serà l’encarregada de coordinar, de revisar i d’orientarl’alumnat en tot el que faci referència a la formació realitzada dins de l’empresa.

- Periòdicament el/la tutor/a de l’FCT de l’Institut es posarà en contacte ambl’empresa per realitzar el seguiment de les activitats realitzades per l’alumne/a enpràctiques.

- L’avaluació de l’FCT es fa conjuntament entre el tutor/a de l’Institut i el del’empresa.

• QUINES SÓN LES FUNCIONS DELS TUTORS I DE LES TUTORE S DE L’FCT?

El tutor/a de pràctiques en centres de treball de cada grup d’alumnes dels ciclesformatius té la responsabilitat de:

- Elaborar la programació del desenvolupament del crèdit.

- Efectuar el seguiment i el control de la realització de les pràctiques.

- Avaluar, conjuntament amb l’empresa, els resultats aconseguits pels

alumnes.

Qualsevol consulta o incidència en la realització de l’FCT s’ha de comunicar al

tutor/a del cicle corresponent o al cap d’estudis de l’Institut.

• QUINS SÓN ELS TUTORS I LES TUTORES DE L’FCT?

A continuació es relacionen els tutors i les tutores dels cicles formatius durant el

curs 2008-2009

Cicle Formatiu Tutor/a Horari d’atenció E-mail

• QUINES SÓN LES EMPRESES COL·LABORADORES?

A continuació es presenta la relació de les empreses, organismes i entitats que vancol·laborar amb el nostre Institut en l’acolliment d’alumnes en pràctiques, durant elcurs 2007-2008.





BORSA DE TREBALL

• QUI SÓN ELS DESTINATARIS?

• COM FUNCIONA?

• QUÈ CAL FER PER OBTENIR MÉS INFORMACIÓ?


Poden utilitzar el servei de la borsa de treball:

- ALUMNES I EXALUMNES de l’Institut Eduard Fontserè.

- EMPRESES, INSTITUCIONS I ENTITATS COL·LABORADORES que necessitinalumnes o exalumnes de la família professional Administrativa.

• COM FUNCIONA?

- Els usuaris de la borsa de treball s’han de registrar prèviament, de forma gratuïta,per poder utilitzar el servei.

- Per donar-se d’ALTA:

- ALUMNES I EXALUMNES de l’Institut Eduard Fontserè: Formulari d’Alta .- EMPRESES: Formulari d’Alta.

• Per introduir OFERTES I DEMANDES i actualitzar i/o modificar dades.

- ALUMNES I EXALUMNES de l’Institut Eduard Fontserè: Formulari dedemanda .- EMPRESES: Formulari d’oferta de treball .


Comunicació amb l’Institut:

- E-mail: a8051264 , Adreça web:- - Correu postal: IES EDUARD FONTSERÈ

C/ de les Mimoses, 31, 08905, L’Hospitalet de Llobregat

- Comunicant les dades per telèfon: 93 449 55 94 o FAX: 93 449 56 06

- Contacte amb el tutor/a

Nota: Les altes d’usuaris i les ofertes i demandes tenen validesa només durant un cursescolar. Les dades existents en la borsa de treball es cancel·laran a l’acabament de cadacurs.Per tal de fer-ne el seguiment agrairem a les empreses que ens comuniquin si s’hancobert els llocs de treballs oferts i als alumnes que mantinguin actualitzada la informaciórelativa a la seva situació laboral i formativa.





ORIENTACIÓ PROFESSIONAL


• COM FUNCIONA?



- ALUMNES I EXALUMNES de l’Institut Eduard Fontserè.

• COM FUNCIONA?

Durant el curs 2008-2009 funcionarà un servei d’assessorament i orientacióprofessional individualitzat a càrrec de professorat especialitzat de l’Institut.L’alumnat interessat haurà de presentar la sol·licitud a través del tutor/a del grup.Els exalumnes hauran de sol·licitar dia i hora de visita d’acord amb els horarisprevistos d’atenció individualitzada.

HORARIS D’ATENCIÓ INDIVIDUALITZADADEL SERVEI D’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL

Professor/a: Dia:

Hora:

Professor/a: Dia:

Hora:



- E-mail: a8051264 , Adreça web:- - Correu postal: IES EDUARD FONTSERÈ







Borsa de Treball

FORMULARI DE DEMANDA DE TREBALL:

ESPECIALITAT:

□ ALUMNE □ EXALUMNE

DADES PERSONALS DEL/ DE LA SOL·LICITANT

NOM I COGNOMS: DNI:NIF:

DATA Dia Mes Any NACIONALITAT:NAIXEMENT

ADREÇA: Carrer núm.: Pis:

CODI POSTAL: LOCALITAT:

TELÈFON:TELÈFONMÒBIL: E-MAIL:

SITUACIÓ LABORAL I FORMATIVA ACTUAL

□ NO TREBALLO □ SI TREBALLONOM DE L’EMPRESA:POBLACIÓ:

□ SI ESTUDIOESTUDIS: LOCALITAT:

DADES ACADÈMIQUESESTUDIS Centre docent Any inici Fins l’any Títol obtingut

IDIOMA LLEGIT ESCRIT PARLATCatalà Gens Baix Mitjà Alt Gens Baix Mitjà Alt Gens Baix MitjàCastellà Gens Baix Mitjà Alt Gens Baix Mitjà Alt Gens Baix MitjàAnglès Gens Baix Mitjà Alt Gens Baix Mitjà Alt Gens Baix MitjàFrancès Gens Baix Mitjà Alt Gens Baix Mitjà Alt Gens Baix Mitjà

Gens Baix Mitjà Alt Gens Baix Mitjà Alt Gens Baix MitjàGens Baix Mitjà Alt Gens Baix Mitjà Alt Gens Baix Mitjà

CONEIXEMENTS INFORMÀTICSPrograma Nivell de coneixementsinformàtic Usuari baix Usuari regular Usuari alt Molt alt

EXPERIÈNCIA PROFESSIONAL(de més recent a més antiga)

Datainici

Datafinal

Nom empresa Localitat Lloc de treball o tascadesenvolupada



PREFERÈNCIES LABORALS, DISPONIBILITAT HORÀRIA I DEDESPLAÇAMENT

Tipus de feinaque es busca

Dedicació:

Jornada: □ Matí

□ Tarda

Mitjà de transport propi: □ SI

□ NO

Disponibilitat de cotxe: □ SI □ NO

ALTRES DADES D’INTERÈS

Data de l’última actualització:_________________


- E-mail: a8051264, Adreça web:- - Correu postal: IES EDUARD FONTSERÈ




Podeu enviar aquest formulari un cop omplert: ENVIAR



SERVEI ESCOLA-EMPRESABorsa de Treball

FORMULARI D’OFERTA DE TREBALL

DADES DE

L’EMPRESA

O ENTITAT

Nom de l’empresa:

Carrer:

Localitat:

E-mail:

Telèfon:

Persona de contacte:

NOM I

DESCRIPCIÓ DEL

LLOC

DE TREBALL

NOMBRE DE LLOCS DE TREBALL QUE S’OFEREIXEN:

DURADA DEL CONTRACTE□ INDEFINIT □ TEMPORAL MESOS

JORNADA DE TREBALL I

RETRIBUCIÓ

Hores setmanals:

Dies de treball:

Horari diari:

Retribució aproximada:

INCORPORACIÓ□ IMMEDIATA DATA APROXIMADA:

PERFIL DEL CANDIDAT/A

FOMACIÓ PREFERENT

Especialitat:

Coneixements:

Titulació: □ Sí □ No és imprescindible

IDIOMA/ES

CONEIXEMENTS INFORMÀTICS

ALTRES REQUERIMENTS

Data de l’oferta:_________________

- E-mail: a8051264 , Adreça web:- Correu postal: IES EDUARD FONTSERÈ

C/ de les Mimoses, 31, 08905, L’Hospitalet de Llobregat- Comunicant les dades per telèfon: 93 449 55 94 o FAX: 93 449 56 06- Directament al teu tutor/aPodeu enviar aquest formulari un cop omplert: ENVIAR

la integraciÓ sociolaboral dels joves ...la integració sociolaboral del joves immigrants: reptes i...

Documents