INTRODUCCIÓ A LA INTEGRACIÓEDUCATIVA I SÒCIOLABORAL

CONCEPTE I SITUACIÓACTUAL

INTRODUCCIÓ

La integració és un dret de les persones amb discapacitat, i de tot el col·lectiu de persones vulnerables en general, com a ciutadans integrants d’una comunitat, de la pròpia societat, i és la societat la que ha de facilitar els instruments, mitjans i recursos perquè aquest dret sigui possible en igualtat amb la resta d’integrants considerats “normals”.

Tanmateix cal apuntar que la integració no pot anar desvinculada de l’educació especial.

QUÈ ÉS L’EDUCACIÓ ESPECIAL?

L’EE és una disciplina que s’adreça a un extens i homogeni número de persones que presenten algun tipus “d’incapacitat” o “discapacitat” física, psíquica, sensorial i inclòs social. Estem fent referència al col·lectiu amb retard mental, I.L., dificultats d’aprenentatge, inadaptació de tipus familiar, escolar i/o social. En definitiva, és la disciplina que s’encarrega del col·lectiu de persones que s’allunyen dels paràmetres que la societat considera “normals”.

EVOLUCIÓ DE L’EE (I)

L’EE neix al 1970 amb la LGE amb posteriors tractaments de tipus legislatiu i normatius com ara el PNEE (1978) i l’actual llei d’integració, la LISMI (1982), ja que si alguna cosa caracteritza a l’EE és la positiva evoluciógradual envers un tractament d’inclusióprogressiva de les persones amb NE. Cal també apuntar a les directrius de la LOGSE, LOE i LOCE.

LOCE (2002)

RD. 334/1985 de 6 de marzo

LISMI (1982)

LGE (1970)

RD. 696/1995 de 28 de abril

LOGSE (1990)

PLADIREE (Pla director

d’educació especial a Catalunya)

2003

PNEE (1978)

LOE (Maig 2006)

INFORME WARNOCK (1978)

Considerat com a representatiu d’un moviment il·lustrat del pensament oficial sobre les NEE, l’objectiu era analitzar la prestació de serveis educatius a favor de nens discapacitats físics i mentals a Gran Bretanya (Anglaterra, Escòcia i Gales).

TRETS DISTINTITUS DE L’INFORME WARNOCK

Estableix l’educació com un continuum i l’EE com un continuo de prestacions permanents i no temporals.

Invalida la classificació “legal” dels alumnes amb discapacitat. La definició de l’alumne ve donada per la detecció i avaluació de necessitats educatives.

Aposta per la normalització, encara que defensa les escoles especials com a tècnica de discriminació positiva.

Ambivalent entre el posicionament essencialista (model mèdic) i el construccionista-social (model social).

LISMI (LEY 13/1982 de 7 de Abril, de Integración Social de los Minusválidos)

Llei d’integració social de persones minusvàlides.Al cap. VI, secció 3 parla de la educació. L’objectiu la integració en el sistema ed. ordinari.El capítol VII parla de la integració laboral. L’objectiu és la integració en el mercat ordinari, però si més a partir dels C.E.T.

EVOLUCIÓ DE L’EE (II)

Amb la LGE l’EE tenia la finalitat de “preparar mediante el tratamiento educativo, a todos los deficientes o inadaptados para una incorporación a la vida social”.

Amb el PNEE l’EE és “un tratamiento educativo de los deficientes e inadaptados para el desarrollo de sus capacidades personales que les permita una incorporación a la sociedad tan plena como sea posible, servirse a si mismo y sentirse útil a la sociedad”

EVOLUCIÓ DE L’EE (III)

Amb la LISMI ja es planteja un canvi d’orientació de l’EE envers una perspectivaperspectivaintegradoraintegradora i normalitzadoranormalitzadora. La llei actual tracta a les persones amb discapacitat en els ambients “menys” restrictius i no tant sols escolars, sinó també socials i laborals.

EVOLUCIÓ DE L’EE (IV)

En els següents marcs legals, el plantejament formatiu continua mantenint la seva perspectiva integradora. Es interessant el tractament professionalització que la LOCE fa del moviment de transició escola-treball dels joves que no han adquirit el nivell d’escolaritzacióobligatòria amb els PQPIs, així com el tractament formatiu i integrador del col·lectiu amb necessitats específiques.

EVOLUCIÓ DE L’EE (IV)

REYNOLS (1989) ja apuntava al procés de canvi de l’EE:

1. De distribució llunyana a pròxima2. De separació a integració3. De l’orientació envers l’èxit institucional a

l’orientació envers l’èxit individual4. De l’organització de dos sistemes a un

continuum

EL CONTINUUM DE L’EE segons REYNOLS

ER

Escuelas especiales día

Aula Especial a tiempo completo

Aula Especial a tiempo parcial

Aula de Recursos (soporte) a tiempo parcial

Aula ordinaria con prof. Soporte

Aula ordinaria a tiempo completo

Retornar lo antes posible

Mover sólo si es absolutamente necesario

MODALITATS D’INTEGRACIÓ EDUCATIVA

Centre ordinari

Centre ordinari amb suports

Centre ordinari amb escolarització preferent per una determinada discapacitat

Aula específica en centre ordinari

Escolarització combinada entre un centre ordinari i un centre específic

Centre específica o d’educació especial

EL COL·LECTIU DE L’EE (I)

Essent molt heterogeni el col·lectiu al qui s’adreça aquest disciplina, és força uniforme la categorització del diagnòstic: Persona amb dèficit.Però hem d’ampliar aquesta categorització, i incloure el col·lectiu considerat vulnerable.

EL COL·LECTIU DE L’EE (II)

És important tenir en compte que segons es defineixi el concepte de discapacitat o inclòs de dèficit, així s’influirà en la concepció, percepciói conseqüent actuació que es porti envers el nostre col·lectiu objecte d’estudi.

EL COL·LECTIU DE L’EE (IV)

L’autor DRAKE enuncia dos MODELS DE DISCAPACITAT:

MODEL MÈDIC (clínic) segons el qual discapacitat és la conseqüència d’una insuficiència fisiològica o cognitiva individual. La resposta és la cura o la rehabilitació que pretén retornar a la condició de “normal”, d’ésser “capacitat”.

MODEL SOCIAL: Les persones són discapacitades degut a la configuració d’una societat dissenyada per i per a persones que no presenten discapacitat, i no ho són per la seva insuficiència física o cognitiva. És l’entorn social, polític i econòmic el que oprimeix al “discapacitat”.

EL COL·LECTIU DE L’EE (III)

Paradigma FUNCIONALISTA

Considera que la discapacidad es una condición personal que tiene su origen en el sujeto, siendo consecuencia de un trastorno interno. El trastorno se diagnostica individualmente y con precisión mediante pruebas objetivas

Paradigma INTERPRETATIVO

Este enfoque pone el acento en la comprensión de lo que significa ser discapacitado en la sociedad. La discapacidad no es tanto una condición intrínseca de la persona, sino una construcción social fruto de la interacción del individuo con el medio social.

EL COL·LECTIU DE L’EE (III)

Paradigma HUMANISTA

Al igual que el paradigma interpretativo, considera que la discapacidad es producto de las relaciones del sujeto con otros sujetos y las organizaciones o instituciones. Bajo este enfoque, se han analizado temas cuyo hilo conductor es la filosofía de la Escuela Inclusiva, que defiende una estructura adhocrática que implica igualdad, participación y trabajo colaborativo entre todos los agentes sociales.

Paradigma ESTRUCTURALISTA

Trata de superar las barreras socioeconómicas existentes para las personas con discapacidad. Pretende el compromiso institucional que anime y garantice prácticas sociales justas y positivas para este colectivo.

EL COL·LECTIU DE L’EE (V)

Només si entenem la discapacitat com una identitat, si entenem el dèficit com a capacitat de la que es parteix, i no com una limitació, serà possible un diagnòstic, una orientació, un tractament i una intervencióeficaç i funcional.

Hem d’establir mínims de partida i no màxims de limitació

EL COL·LECTIU DE L’EE (VI)

Com exposa l’autor MIKE OLIVER (al llibre Discapacitat i societat de L.Barton):“No son los discapacitados quienes necesitan ser analizados, sino la sociedad capacitada. No se trata de educar a discapacitados y capacitados para la integración, sino de combatir el minusvalidismo institucional. El campo de estudio no deberían ser las personas, las relaciones de discapacidad, sino ese minusvalidismo”.

CONCLUSIONS SOBRE EL COL·LECTIU DE LA L’EE.

Què passa amb el col·lectiu de persones vulnerables? També son col·lectiu objecte de l’educació especial?.Afirmen que tot col·lectiu que es trobi en situació de risc d’exclusió sociolaboral, és col·lectiu de referència.Més endavant estudiarem aquests col·lectius i veurem les implicacions que tenen en la concepció de la integració

Necessitats Educatives Especials (NEE)INTERVENCIÓ EDUCATIVA

L’àmbit de les NEE referencia el conjunt d’institucions i serveis que s’ocupen de tots els subjectes que requereixen de la modificació d’alguna o de totes les fases del procés d’intervenció educativa o procés d’E-A (materials, mètodes, condicions ambientals, organització del centre, etc.), entenent aquest com el que permet atendre i ajudar a compensar les carències de qualsevol naturalesa que els subjectes presenten durant el seu aprenentatge.

INTERVENCIÓ EDUCATIVA i NEE

El procés d’intervenció educativa del subjectes amb NEEimplica una didàctica diferencial i integrada, que presenta tots els components de qualsevol intervenció didàctica:

1. Plantejament i identificació del problema (detecció de necessitats)

2. Diagnòstic i valoració (avaluació inicial i priorització de necessitats)

3. Investigació de solucions i elecció de l’adequada4. Aplicació del tractament o elecció5. Avaluació (final – continua - diferida)6. Orientació

INTERVENCIÓ EDUCATIVA i NEE

INDIVIDUALITZACIÓ de l’ensenyament integrada a l’ensenyament general i ordinari. En paraules del professor Ferrández: “La particularización de la norma general de acuerdo con la acción instructiva que se programa”.

Aconseguir la integració educativa exigeix considerar la igualtat en la diversitat a l’aula. S’ha de potenciar la capacitat i desenvolupar les competències individuals. S’ha de parla d’innovació educativa.

INNOVACIÓ i INNOVACIÓ EDUCATIVA

Innovació: Introduir una cosa nova* que produeix una millora substancial de la pràctica professional, i compta amb un alt índex d’utilització i durada en el temps.

Canvi per a la millora

INNOVACIÓ i INNOVACIÓ EDUCATIVA

No tot canvi implica innovació. Perquè sigui innovació el canvi ha de:

Ser conscient i desitjatSer producte d’un procésEl canvi s’ha de donar en els límits admissibles per la legislació, i el status quo establert.

INNOVACIÓ i INNOVACIÓ EDUCATIVA

Innovació educativa: Canvis en la pràctica professional educativa, que no són substancialment importants per al sistema educatiu al seu conjunt.Reforma educativa: Canvi del sistema educatiu al seu conjunt, que impacta en l’àmbit curricular, i en les condicionen en que s’ofereixen els serveis.

INNOVACIÓ i INNOVACIÓ EDUCATIVA

Experiència innovadora: Implica un canvi per a la millora de la pràctica docent a la pròpia aula, sense que aquest transcendeixi. Renovació pedagògica: Implica un canvi en l’actuació pedagògica, deixant obsoletes les actuacions pedagògiques portades a terme fins al moment del canvi.

ÀMBTIS D’INNOVACIÓ EDUCATIVA

1. Plans i programes (flexibilitat curricular)

2. Procés educatiuModalitat alternatives d’ensenyamentModalitats alternatives d’aprenentatge Formació docentRecursos i materials (suports per l’E-A)

3. Ús TIC4. Govern, direcció i gestió

NIVELL D’INNOVACIÓ EDUCATIVAMESURES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT i CONSIDERACIONS ENVERS LA INNOVACIÓ

Nivell marc legal (reforma)

Nivell d’aula (experiència innovadora)

Nivell curricular (innovació curricular):– Experimentació curricular (adaptacions curriculars a les necessitats,

interessos, i context específic de l’alumne)– Propostes didàctiques (millora didàctica a través de nous mètodes i

tècniques, elaboració de materials didàctics complementaris, reorganització del temps i l’espai educatiu, ús de noves tecnologies...)

VARIABLES INTEVINIENT EN L’ÈXIT DE LA INTEGRACIÓ EDUCATIVA

Personal docent– Actitud– Formació inicial– Formació permanent

Metodologia (estratègies E-A)Organització d’espais i tempsNormativa legalAdaptacions curricularsSuports

CONCEPTUALITZACIÓD’INTEGRACIÓ

Què és i què implica la integració?

QUÈ ÉS LA INTEGRACIÓ? (I)

Integrar: tornar a posar en conjunt el que ha estat separat del mateix. Però, a la vegada, implica alguna cosa més que tornar a ubicar en un context determinat. Implica un canvi axiològic, un procés innovador i una extrapolació als diferents contextos socials.

QUÈ ÉS LA INTEGRACIÓ? (II)

Integració és la participació activa dels individus en el medis socials naturals on es produeix el seu desenvolupament. Aquesta participació exigeix d’una relació entre l’individu i el medi normalitzada, adequada i constructiva.

IMPLICACIONS DE LA INTEGRACIÓ (I)

La integració no es pot entendre com un fi en si mateixa, sinó com un medi d’ajuda per aconseguir el desenvolupament i l’adquisiciód’aptituds i actituds necessàries per viure en igualtat d’oportunitats.

IMPLICACIONS DE LA INTEGRACIÓ (II)

La integració implica programació i planificació contínues, en la que s’han d’especificar el paper que poden y han d’assumir cadascun dels elements implicats (pares, professors, professionals, serveis de suport, administració, empreses, etc.)

IMPLICACIONS DE LA INTEGRACIÓ(III)

Per a que la integració es doni, es necessari promoure el continuum integrador. La integració com a continuum implica considerar tots els àmbits del desenvolupament de la persona, des de l’àmbit escolar de primària, als nivells de secundària, mon social i laboral... És a dir, hem de partir d’una integració en tots els nivells amb el recolzament d’uns mediadors i/o suports.

IMPLICACIONS DE LA INTEGRACIÓ(IV)

Parlar d’integració també implica parlar de:INNOVACIÓ EDUCATIVA, que potenciï

l’especificitat de cada individu i consideri la multiplicitat de factors que intervenen a l’aprenentatge.

Normalització, repercuteix en l’estructura, organització i professionals de l’educació.

i...

IMPLICACIONS DE LA INTEGRACIÓ (V)

També repercuteix en la pròpia persona discapacitada, que ha de prendre consciència de les seves dificultats o limitacions, fet que comporta una sèrie de:

AVANTATGES INCOVENIENTSAconseguir l’autoacceptació i l’autoestimaDisminució de la dissonànciacognitivaRealitzar atribucions positives i plantejar objectius factiblesSortir de l’espiral de “l’inferior”Identitat social

Problemàtica de conèixer-se i acceptar-se a un mateixLa imposició de models i rols

SITUACIÓ ACTUAL DE LA INTEGRACIÓ I DE LA INCLUSIÓ

La filosofia de la integració està força generalitzada als països. Cultura de la integració.

La inclusió afecta a l’àmbit educatiu, no així al social i laboral (escoles inclusives).

La integració laboral encara és una assignatura pendent, encara que s’ha avançat en els estudis.

Espanya és el penúltim país europeu en incorporacióde persones amb discapacitat al mercat laboral per motius com ara...

Situació de la integració laboral a Espanya

...la manca d’atenció als programes de formació professional, ensenyament secundari en general i serveis d’ajuda per raons com:

L’exclusió de les persones amb RML dels programes d’entrenament perquè “dificulten” l’èxit del programa.

La manca de coordinació entre la formació professional de la persona amb RML i la posterior inserció al mon laboral y al mon social de l’adult.

La poca pressió i sensibilització social en general (exceptuant entorns familiars o àmbits afectats)

ESTUDIS PER A LA INTEGRACIÓ LABORAL

La Integració Social i Laboral de les Persones Discapacitades des de la Mirada dels ens Locals de la Província de Barcelona (2006)

1er. Plan Integral de Acción para mujeres con discapacidad 2005-2008

II Plan de Acción para las Personas con Discapacidad 2003-2007

Guía para la contratación de personas con discapacidad (2004)

Pla Integral de les persones amb disminució física a Catalunya (1991)

Programa de Acción Mundial para las personas con discapacidad y Normas uniformes sobre la igualdad de oportunidades para las personas con discapacidad (1982)

(…)

INTEGRACIÓ SOCIOLABORAL

Ocupar-se de la integració sociolaboral exigeix atendre a dos tipus d’integració:

LA SOCIAL. Adaptació i assimilació de l’individu per part de la comunitat o medi social.

LA LABORAL. Adaptació i assimilació de l’individu com a força activa de treball competent i eficaç.

QUÈ ENTENEM PER INTEGRACIÓSOCIOLABORAL (I)

La integració com interacció entre el propi individu i l’entorn és aplicable al lloc de treball i/o mon laboral. És aquí on neix el concepte, la dimensió de la integració sociolaboral.

Així doncs podem definir la integració sociolaboral com:

participació activa dels individus en el medis laborals... ara bé, menys restrictius i

en igualtat d’oportunitats que la resta

QUÈ ENTENEM PER INTEGRACIÓSOCIOLABORAL (II)

La integració socio-laboral ens porta a la seva vegada a plantejar-nos el següent concepte: ADAPTACIÓ. Adaptació dels individus a àmbits interrelacionats que poden possibilitar a la persona amb discapacitat convertir-se en una persona autònoma, independent i útil a la societat.

IMPLICACIONS DE LA INTEGRACIÓSOCIOLABORAL

Plantejar la integració sociolaboral de les persones amb discapacitat, porta a considerar a aquestes persones com a persones adultes (madures, responsables, independents, autònomes, productives i membres actius de la societat)