la inquisició
TRANSCRIPT
Tema 6. Apogeu i crisi a Tema 6. Apogeu i crisi a ll’’EuropaEuropa cristianacristiana
(s. XIII al (s. XIII al XVXV))
La inquisiciLa inquisicióó
medievalmedieval
4 ESO
1. Origen
La InquisiciLa Inquisicióó medievalmedieval
1. Origen1. Origen
- Europa cristiana: unitat de la doctrina i dels regnes.
-1184, el Papa Luci III estableix la Inquisició (episcopal) per fer front l’heretgia albigesa (càtara) mitjançant la bula Ad abolendam:
demanava als bisbes que jutgessin els heretges i els entreguessin a l’autoritat secular.
- Els dominics intentaren que els valdesos i albigesos corregissin pacíficament els seus errors; després, amb una violenta croada.
- 1r tribunal inquisitorial: fundat per Honori III el 1220 a petició de l’emperador Frederic II de Hohenstaufen, del sud d’Itàlia i Sicília.
- Per millorar la imatge amb el Papa (era amic dels musulmans; no va ajudar a la croada de Terra Santa).
- Papa: tribunal a Sicília format per ordes mendicants.
- Emperador aprofità el tribunal per atacar els seus enemics.
- 1232 davant el fracàs de la Inquisició episcopal, Gregori IX, (bula Exommunicamus) crea: Inquisició pontifícia, dirigida per ell.
1. Origen
2. L’heretge
La InquisiciLa Inquisicióó medievalmedieval
2. L2. L’’heretgeheretge
- La repressió violenta de l’heretgia fou un greu error teològic de grans conseqüències.
- L’heretgia passar a ser un delicte comparable a qui atenta la vidacontra el rei. Com passava ja al s. IV (Constantí i Teodosi): mort a la foguera.
- L’heretge era percebut com un perill per a la convivència social.
1. Origen
2. L’heretge
3. Procés penal (1 i 2)
La InquisiciLa Inquisicióó medievalmedieval
3. Proc3. Procéés penal (1)s penal (1)
- “Període de gràcia”. Al 1500 obligació de delatar (excomunió).
a) Autoinculpacions/ Delacions anònimes.
b) No sabien de què se’ls acusava. Llistat dels possibles perjudicadors.
- Interrogatori. Jurat local: laics i clergues. Finalitat: rebre la confessió. Coacció: presó, privació d’aliments o tortura.
- Condemna:
a) Lleu: multa, reprensió.
b) Greu: enviat al poder civil.
1. Origen
2. L’heretge
3. Procés penal (1 i 2)
La InquisiciLa Inquisicióó medievalmedieval
3. Proc3. Procéés penal (2)s penal (2)
- Tortura:
- Papa Nicolau I: “no és admès ni per les lleis humanes ni per les lleis divines, doncs la confessió ha de ser espontània”.
- 1252, Inocenci IV autoritza el seu us pels tribunals eclesiàstics ho autoritzà, amb unes condicions que ni existien en els tribunals civils: la víctima no ha de córrer cap risc ni de mutilació ni de mort. El bisbe ho ha de consentir i la confessió ha de ser reiterada lliurement.
- Un cop era declarat culpable, se li demanava que renunciés a l’heretgia i, si persistia, se l’imposava una pena: empresonament, confiscació de béns i, en alguns casos, la foguera.
1. Origen
2. L’heretge
3. Procés penal (1 i 2)
4. Inquisició i bruixeria (1 i 2)
La InquisiciLa Inquisicióó medievalmedieval
4. Inquisici4. Inquisicióó i bruixeria (1)i bruixeria (1)
- L’Església creia que les bruixes no existien.
- 1400, acte: bruixes com gent que renuncia al cristianisme i adoren al dimoni. Degut al pànic social. Barreja de teologia i bruixeria (on es creia en elles): els tribunals civil feia temps que les torturaven i executaven.
- 125.000 processos: la Inquisició espanyola condemnà a mort a 59 bruixes. Itàlia: 36 i Portugal: 4. Res comparable als 50.000 morts a foc pels tribunals civils, d’uns 100.000 processos (civils i eclesiàstics) celebrats a Europa (Edat Moderna).
- Estimació de xifres d’execucions per tribunals civils i inquisitorials en proporció execució/població:
1. Origen
2. L’heretge
3. Procés penal (1 i 2)
4. Inquisició i bruixeria (1 i 2)
La InquisiciLa Inquisicióó medievalmedieval
4. Inquisici4. Inquisicióó i bruixeria (2)i bruixeria (2)
- ESTIMACIÓ DE XIFRES:
- Document de la Congregació del Sant Ofici del 1620: es recomanen una sèrie de mesures prudencials a l’hora de tractar a les bruixes, doncs a vegades són persones desequilibrades i creuen coses que no han fet.
Portugal: 4Alemanya: 25.000/ 16.000.000
Itàlia: 36Regne Unit: mil·lers.
“Punzadores”
Espanya: 59/125.000 processos
Suïssa: 4.000/ 1.000.000
EUROPA CATÒLICAEUROPA PROTESTANT
1. Origen
2. L’heretge
3. Procés penal (1 i 2)
4. Inquisició i bruixeria (1 i 2)
5. Inquisició espanyola (1 i 2)
La InquisiciLa Inquisicióó medievalmedieval
5. Inquisici5. Inquisicióó espanyola (1)espanyola (1)
- 1242, primer tribunal fruit d’un Concili provincial a Tarragona.
- Reis Catòlics (Elisabet i Ferran): la unitat religiosa era clau per la unitat del seu regne. Objectiu: aconseguir la conversió dels jueus i dels musulmans; alguns es batejaven amb poc convenciment (els marrans). Aquests foren perseguits.
- 1478: aconsegueixen de Sixte IV el poder anomenar l’Inquisidor General.
- Els jueus vivien en barris especials (aljamas) i entregaven tributs directament al rei a canvi de protecció. Per evitar disturbis i aconseguir la unitat al març de 1492 es va decretar la expulsió dels jueus (110.000)
- Alternativa: rebre el baptisme (10.000) o marxar. Conseqüències econòmiques negatives. Inquisició: contra els falsos conversos.
1. Origen
2. L’heretge
3. Procés penal (1 i 2)
4. Inquisició i bruixeria (1 i 2)
5. Inquisició espanyola (1 i 2)
La InquisiciLa Inquisicióó medievalmedieval
5. Inquisici5. Inquisicióó espanyola (2)espanyola (2)
- Poc conegut el fet que la Inquisició no tenia jurisdicció sobre els no batejats. És a dir, ni jueus ni musulmans podien ser jutjats, detinguts o acusats.
- Importància al segle XVII de la puresa de sang.
- “La Inquisició espanyola va celebrar, entre el 1540 i el 1700, 44.674 judicis. Els acusats condemnats a mort foren l’1,8% (1.346 persones), i d’ells, l’1,7% foren condemnats en
contumacia, és a dir, no van poder ser jutjats per estar en lloc desconegut; en el seu lloc es cremava o es penjaven ninots”.
- Els tribunals foren suprimits el 1834.
1. Origen
2. L’heretge
3. Procés penal (1 i 2)
4. Inquisició i bruixeria (1 i 2)
5. Inquisició espanyola (1 i 2)
6. Conclusions
La InquisiciLa Inquisicióó medievalmedieval
6. Conclusions6. Conclusions
- És innegable que amb la Inquisició es van cometre abusos objectivament rebutjables; però també és un fet admès que sovint ha sofert calumnioses interpretacions històriques, llegendes negres que el gran públic accepta, però que els historiadors ja no.
- Joan Pau II va demanar perdó pels abusos comesos per l’Església durant el Jubileu del 2000, la famosa jornada de “purificació de la memòria” celebrada a la Basílica de Sant Pere el 12 de març d’aquell any.