la incidència dels incendis a l’Àrea metropolitana de ... · la incidència dels incendis a...
TRANSCRIPT
La incidència dels incendis a l’Àrea Metropolitanade Barcelona i a la comarca del Bages durant el
període 1987-1998
La incidència dels incendis a l’Àrea Metropolitanade Barcelona i a la comarca del Bages durant el
període 1987-1998
Anna Badia i Perpinyà
Tesi doctoral codirigida per:
Montserrat Pallarès i Barberà Josep Piñol i Pascual
Departament de GeografiaUniversitat Autònoma de Barcelona
Bellaterra, novembre del 2000
A en Vicenç i en Marc, que no han defallit i han fet que jo no defallís
Als meus pares, Oriol i Anna i als meus germans i germanes,Mireia, Jordi, Núria i Miquel, que m’han fet sempre costat
- El país està mort i fa plorar- i els ulls blau cel de la Maria Carmeploren, no se’n poden estar-. Encara que no se’n tinguin ganes, fa
plorar... I ara s’ha d’esperar una nova vida, un nou rebrot, inosaltres ja no ho veurem i ja no tallarem més fusta d’aquest bosc.
Tot això cremat a la Rabassa ho haurem de treure per entremigd’especuladors, i si no ho treiem ho haurem de guardar per a la
calefacció.
Narcís Clotet, Pagesos cremats
Les zones boscoses són les que sofreixen un canvi més radical encas d’incendi. Abans de la crema, quan recorries les obagues deMontserrat era molt difícil de poder veure les agulles i les cingles
que tenies al damunt, perquè les capçades dels arbres et privavenla visió i mantenien un ambient ombrívol. Caminaves dins d’un
bosc frondós. Ara després de l’incendi és ben diferent. Lescapçades dels arbres han desaparegut, cremades i només queden
els troncs; el bosc que abans era ombrívol, ara és lluminós.Només són ombrívols alguns indrets ombrejats per les roques
abruptes.
Josep Nuet i Josep Mª Panareda, Serra d’Or
Justificació i interessos personals
Haver arribat a la defensa d’aquesta tesi doctoral ho dec, en part, a la casualitat,
estar al lloc adequat en el moment adequat, però sobretot és fruit d’un esforç, d’un treball
constant i d’un suport incondicional de tota la gent que m’ha envoltat durant aquests
darrers anys.
El precedent directe, va ser la memòria de recerca presentada el setembre de 1995,
sota el títol Modelització i tecnologies de la informació per al suport a la lluita contra els
incendis forestals, dirigida per Joan Nunes i que va ser possible gràcies a l’estada a la
Universitat de Swansea, amb una beca ERASMUS durant el curs 1991/92, i a l’entrada al
Departament de Geografia, en aquells moments com a professora associada, l’octubre de
1994. L’estada a Swansea em va iniciar en la recerca dins el camp dels incendis forestals
i va ser allà on vaig aprendre què significa fer de “rata de biblioteca”, alhora que
m'iniciava en l'ús de la Teledetecció i els SIG per a elaborar un mapa de risc potencial
d’incendis forestals, al Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i la Serra de l’Obac, utilitzant
com a mètode, l’anàlisi multicriteri. Al Departament de Geografia he trobat l’experiència,
l’ambient i el suport idoni pel desenvolupament d’aquest treball.
Tot i que pels matadeperencs el Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i la Serra de
l’Obac és un referent i un element identificador, he hagut de deixar de banda el
sentimentalisme i optar per àmbits amb disponibilitat de bases de dades espacials i
alfanumèriques en format digital. Per això, la signatura d’un conveni amb Consorci del
Parc de Collserola, que en matèria de prevenció d’incendis té competències a tota l’Àrea
Metropolitana de Barcelona, va permetre pal·liar un dels problemes que tenia a l’hora de
treballar a la zona de Sant Llorenç; la manca d’informació alfanumèrica i espacial, tant pel
que fa als incendis com a la referent a les condicions del territori. Per tant, hi havia dos
motius bàsics que van determinat en un principi l’aplicació de l’estudi en aquest àmbit; per
un costat l’extensa base de dades en format digital que disposa el Patronat Metropolità de
Collserola, i per l’altre, el fet que l’àmbit d’actuació del Patronat en matèria de prevenció
d’incendis forestals engloba l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Finalment, la concessió
del Premi Fundació Caixa de Manresa per l’estudi Planificació territorial i organització de
la lluita contra els incendis forestals, el setembre de 1998, va obrir nous interessos a la
investigació: la possibilitat de comparar dos àmbits on les característiques dels incendis,
ja s’intuïen força diferents.
Agraïments
Vull agrair especialment als qui han dirigit aquesta tesi doctoral, sense els quals no hauria
pogut arribar al final: a Montserrat Pallarès i a Josep Piñol. Tots dos m‘han orientat en tot
moment, ajudant-me a superar els entrebancs, i, alhora, m’han animat en els moments de
desànim. No cal dir que totes les errades que se’n puguin derivar i les males
interpretacions que hi pugui haver en aquesta tesi, són únicament i exclusiva degudes a
qui signa aquest treball.
A Joan Nunes, les aportacions del qual han estat de gran interès en diverses fases
d’aquest treball d’investigació.
Als companys del grup de treball, que junts i dirigits hàbilment per Rufí Cerdan, vam
guanyar el premi Caixa de Manresa: David Saurí, Joan Carles Llurdés, Ignacio Ferrero i
Francesc Sánchez. Amb ells he après què és realment un equip de treball.
A Ángel M. Felicísimo, que desinteressadament i pacientment em va resoldre alguns
problemes de modelització.
A Raimon Salvador, Jordi Cristóbal i Pere Serra, els quals m’han resolt alguns dels meus
buits en estadística.
A Jordi Badia i Enric Mendizàbal amb els seus assenyats i intel·ligents comentaris
després d’haver-se llegit aquest treball.
Als qui mitjançant comentaris o converses de passadís anaven enriquint la meva recerca i
m’ajudaven a tirar endavant: Antoni F. Tulla, Xavier Pons, David Molina, Joan Manuel
Soriano, Anna Ortiz, Perla Zusman, Miquel Sainz-de la Maza, Antònia Valentín, Àngel
Manzano, Jordi Nadal, Mireia Baylina, Maria Prats, Toni Durà, Miguel Solana, Paco
Muñoz, Eulàlia Miralles, Albert Pèlachs, Jordi Vayreda, Ricardo Díaz-Delgado.
A totes les persones del Departament de Geografia, que sempre han estat solidàries,
amb les seves constants mostres de suport.
A diferents organismes, representats per diverses persones que m'han facilitat informació
vital per iniciar aquest treball: Joaquim Calafí (del Consorci del Parc de Collserola) i a
Antoni Gázquez, Xavier Castro, Esteve Canyameres i Emili Ponsa (del DARP). Novament
a Rufí Cerdan del Consell Comarcal del Bages.
A tota la meva família que m'ha facilitat el temps necessari per acabar-la.
Índex general
I
Índex general
1. Introducció .......................................................................................................................................... 1
1.1. La problemàtica dels incendis a la mediterrània ....................................................................... 11.2. Necessitats de coneixement i anàlisi que planteja la lluita contra els incendis forestals ........ 31.3. Objectius...................................................................................................................................... 51.4. Hipòtesis de treball...................................................................................................................... 61.5. Metodologia general.................................................................................................................... 71.6. Bibliografia................................................................................................................................. 11
2. Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis forestals................................. 13
2.1. La lluita contra els incendis forestals ....................................................................................... 132.2. La modelització dels incendis per a l’anàlisi del risc i del comportament .............................. 14
2.2.1. Models basats en l’anàlisi de l’ocurrència d’incendis .................................................... 152.2.2. Modelització cartogràfica clàssica dels Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) ....... 152.2.3. Models associats a les condicions meteorològiques..................................................... 162.2.4. Models de combustible ...................................................................................................162.2.5. Simulació del comportament del foc .............................................................................. 17
2.3. Tecnologies de la informació i la lluita contra els incendis forestals ...................................... 192.3.1. Les aportacions de la teledetecció ................................................................................. 202.3.2. El paper dels SIG en la lluita contra els incendis forestals ........................................... 23
2.3.2.1. Els SIG i els incendis forestals ........................................................................... 232.3.2.2. Els SIG per al suport gestió global dels incendis forestals ............................... 25
2.4.Consideracions finals d’aques capítol....................................................................................... 262.5. Bibliografia................................................................................................................................. 28
3. Els diferents conceptes de risc ambiental....................................................................................... 35
3.1. La percepció del risc ................................................................................................................. 353.2. Desenvolupament del concepte geogràfic del risc segons l'escola de Burton, Kates i
White. ........................................................................................................................................ 363.3. L'àmbit d'adaptació al risc: introducció a la cadena causal .................................................... 393.4. Entorn social i mesures d’adaptació al risc dels incendis forestals ........................................ 413.5. Reducció del risc i reducció de la vulnerabilitat.......................................................................433.6. El concepte de risc d’incendis en relació a la ignició i la propagació ..................................... 44
3.6.1. La fase d’ignició............................................................................................................... 443.6.2. La fase de propagació..................................................................................................... 453.6.3. La ignició i la propagació en el context de la cadena causal del risc. .......................... 46
3.7. Reflexions sobre el model de gestió de risc que inspiren aquest estudi................................ 473.8. Bibliografia................................................................................................................................. 50
4. El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages ........................................ 51
4.1. L’AMB i la comarca del Bages en el context de Catalunya .................................................... 514.2. El context territorial i socioeconòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona ......................... 53
4.2.1. Situació, límits i característiques físiques ......................................................................534.2.2. Principals eixos estructuradors....................................................................................... 564.2.3. Característiques socioeconòmiques .............................................................................. 564.2.4. El sector forestal a l’AMB................................................................................................ 60
4.3. El context territorial i socioeconòmic de la comarca del Bages.............................................. 61
Índex general
II
4.3.1. Situació, límits i característiques físiques ......................................................................614.3.2. Principals eixos estructuradors....................................................................................... 634.3.3. Característiques socioeconòmiques .............................................................................. 644.3.4. El sector forestal al Bages .............................................................................................. 67
4.4. Bibliografia................................................................................................................................. 71
5. Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca de Bages (1987-1998) ............. 73
5.1. Introducció ................................................................................................................................. 735.2. Fonts de dades disponibles per l’anàlisi de l’ocurrència ......................................................... 73
5.2.1. Justificació ....................................................................................................................... 735.2.2. Procediment de captura de dades durant el període 1987-1998 a l’AMB i
al Bages ........................................................................................................................... 745.3. Els incendis a Catalunya .......................................................................................................... 76
5.3.1. La influència dels canvis conjunturals i estructurals dels darrers anys ........................ 765.3.2. Política de prevenció d’incendis a Catalunya ................................................................ 78
5.3.2.1. Orígens de la política de prevenció d’ncendis a Catalunya. De 1980 a 1985.................................................................................................................... 79 5.3.2.2. Lleis i normes a partir del cru estiu del 1986 .................................................... 80 5.3.2.3. Reaccions després de l’estiu del 1994. Aprovació de l’INFOCAT................... 81 5.3.2.4. Foc Verd II, la reacció als incendis de 1998..................................................... 82
5.3.3. La incidència dels incendis a Catalunya ........................................................................82 5.3.3.1. L’ocurrència en relació a la superfície afectada ............................................... 82 5.3.3.2. Anàlisi de la causalitat ....................................................................................... 85
5.4. Característiques generals dels incendis a l’AMB ....................................................................885.4.1. L’ocurrència d’incendis en relació al nombre i a la superfície afectada ....................... 885.4.2. Els incendis a l’AMB en relació a la causalitat............................................................... 91
5.5. Incidència dels incendis a la comarca del Bages....................................................................925.5.1. L’ocurrència d’incendis en relació al nombre d’incendis i a la superfície afectada...... 925.5.2. Els incendis al Bages en relació a la causalitat ............................................................. 95
5.6. Principals trets distintius de les característiques genererals dels incendis a l’AMB i alBages ........................................................................................................................................ 96
5.7. Bibliografia................................................................................................................................. 98
6. Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages ............................................ 99
6.1. Introducció ................................................................................................................................. 996.2. Metodologia i bases de dades................................................................................................ 100
6.2.1. Metodologia i base de dades pel càlcul de l’Anàlisi de Quadrats (AQ)...................... 1006.2.2. Metodologia i base de dades pel càlcul del coeficient de correlació de Moran ......... 101
6.3. L’Anàlisi de Quadrats com a mètode predictiu de la probabilitat d’ignició ........................... 1016.3.1. Fonaments teòrics......................................................................................................... 1016.3.2 Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages .......................... 105
6.4. Variabilitat espacial dels incendis segons la superfície afectada ......................................... 1106.4.1. Fonaments teòrics......................................................................................................... 1106.4.2. Càlcul del coeficient d’autocorrelació de Moran a l’AMB i al Bages........................... 113
6.5. Interpretació i anàlisi dels resultats ........................................................................................ 1146.7. Bibliografia............................................................................................................................... 116
7. La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribucióespacial dels incendis .................................................................................................................... 119
7.1. Introducció ............................................................................................................................... 1197.2. Metodologia i base de dades ................................................................................................. 1217.3. Els incendis en relació a les condicions humanes ...............................................................124
Índex general
III
7.3.1. Els incendis a l’AMB i les condicions humanes ...........................................................1257.3.2. Els incendis al Bages i les condicions humanes .........................................................1287.3.3. Anàlisi comparativa de la distribució dels incendis a l’AMB i al Bages, respecte
les condicions humanes................................................................................................1307.4. Els incendis en relació a les condicions del territori ..............................................................131
7.4.1. Els incendis a l’AMB i les condicions del territori.........................................................1327.4.2. Els incendis al Bages i les condicions del territori ....................................................... 1377.4.3. Anàlisi comparativa de la distribució dels incendis a l’AMB i al Bages, respecte
les condicions del territori..............................................................................................1427.5. Valoracions generals dels resultats obtinguts .......................................................................1447.6. Bibliografia............................................................................................................................... 146
8. L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic d’incendis forestals ............... 149
8.1. L’estacionalitat dels incendis .................................................................................................. 1498.2. Metodologia i base de dades.................................................................................................. 1518.3. Els índexs meteorològics de risc d’incendi ............................................................................1548.4. Descripció del sistema canadenc de predicció del risc d’incendis forestal. El Canadian
Forest Fire Danger Rating Index (CFFDRI)...........................................................................1568.4.1. Justificació de la selecció de l’índex canadenc ...........................................................1568.4.2. Marc teòric del CFFDRI ................................................................................................ 156
8.6. L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex meteorològic de risc......................................... 1598.5.1. Paràmetres a considerar a efectes comparatius .........................................................1598.5.2. Categorització del CFFDRI...........................................................................................1608.5.3. L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex meteorològic de risc a l’AMB ................. 1618.5.4. L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex meteorològic de risc al Bages ............... 163
8.6. La importància de les condicions meteorològiques sobre els incendis................................ 1658.7. Bibliografia............................................................................................................................... 168
9. La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)................. 171
9.1. Els Grans Incendis Forestals (GIF)........................................................................................1719.2. Les condicions físiques on es localitzen els GIF...................................................................172
9.2.1. Tipificació dels GIF a l’AMB.......................................................................................... 1739.2.2. Tipificació dels GIF al Bages ........................................................................................177
9.3. La incidència de la continuïtat de les masses de vegetació sobre els GIF.......................... 1799.3.1. Criteris en l’elaboració de les masses de vegetació.................................................... 1809.3.2. La continuïtat de les masses de vegetació a l’AMB .................................................... 184
9.3.2.1. Tipologia de les diferents masses de vegetació............................................. 184 9.3.2.2. La incidència dels incendis sobre les masses de vegetació.......................... 188
9.3.3. La continuïtat de les masses de vegetació a la comarca del Bages .......................... 190 9.3.3.1. Tipologia de les diferents masses de vegetació............................................. 190 9.3.3.2. La incidència dels incendis sobre les masses de vegetació.......................... 193
9.4. La incidència dels incendis sobre els espais PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural)........... 1949.4.1. L’afectació dels incendis als espais PEIN de l’AMB.................................................... 1959.4.2. L’afectació dels incendis als espais PEIN del Bages .................................................. 197
9.5. Els desequilibris en l’estructura i planificació del territori a l’AMB i al Bages ....................... 2009.6. Bibliografia ............................................................................................................................... 203
10. Conclusions finals .......................................................................................................................... 20510.1. Contrast d’hipòtesis i observacions......................................................................................20610.2. Aportacions i reflexions......................................................................................................... 20910.3. Propostes i línies futures de recerca....................................................................................21410.4. Bibliografia............................................................................................................................. 217
Índex general
IV
11. Bibliografia general......................................................................................................................... 219
Índex de taules
Taula 4.1. Distribució de la població a l’AMB per municipis. 1986, 1991, 1996 .................................. 58Taula 4.2.Estructura sectorial de la població ocupada als municipis de l’AMB diferenciats per
comarques (%). 1996. ..........................................................................................................59Taula 4.3. Participació comarcal en el PIB total, en %, de les 10 principals comarques (1990-1996) ............................................................................................................................ 60Taula 4.4. Distribució de la superfície forestal a l’AMB (1989-1999) en hectàrees............................. 61Taula 4.5. Distribució de la població del Bages per municipis. 1986, 1991, 1996............................... 65Taula 4.6. Estructura sectorial de la població ocupada als municipis del Bages (%). 1996 ............... 66Taula 4.7. Distribució de la superfície forestal al Bages (1989-1999) en hectàrees ........................... 69Taula 5.1. Nombre d’incendis i superfícies afectada a Catalunya. 1983-1998.................................... 83Taula 5.2 Distribució dels incendis a Catalunya segons la seva magnitud. 1983-1998..................... 84Taula 5.3. Percentatge d’incendis segons causes a Catalunya. 1983-1998 ....................................... 86Taula 5.4. Nombre d’incendis i superfície afectada a l’AMB durant el període 1987-1998 ................ 89Taula 5.5. Distribució dels incendis a l’AMB segons la seva magnitud. 1987-1998............................ 90Taula 5.6. Distribució dels incendis i superfície cremada per grups de causes a l’AMB. 1987-1998............................................................................................................................. 91Taula 5.7. Nombre d’incendis i superfície afectada al Bages. 1987-98 ............................................... 93Taula 5.8. Distribució dels incendis al Bages segons la seva magnitud. 1987-1998.......................... 94Taula 5.9. Distribució dels incendis i superfície cremada per grups de causes. 1987-1998 .............. 96Taula 6.1. Estadístics resultants d’aplicar el model d’AQ (variança/mitjana) amb Idrisi a
l’AMB................................................................................................................................... 108Taula 6.2 Estadístics resultants d’aplicar el model d’AQ (variança/mitjana) amb Idrisi al
Bages .................................................................................................................................. 108Taula 6.3. Estadístics resultants del càlcul del model d’AQ des d’Idrisi a l’AMB............................... 109Taula 6.4. Estadístics resultants del càlcul del model d’AQ des d’Idrisi al Bages............................. 109Taula 6.5. Estadístics resultants de l’aplicació del coeficient d’autocorrelació de Moran ................. 113Taula 6.6. Estadístics resultants de l’aplicació del coeficient d’autocorrelació de Moran amb
intervals de distància a l’AMB ............................................................................................289Taula 6.7. Estadístics resultants del càlcul del coeficient d’autocorrelació de Moran amb intervals
de distància al Bages..........................................................................................................289Taula 7.1. Els incendis l’AMB en relació a les condicions humanes.................................................. 126Taula 7.2. Càlcul de la χ2 en relació incendis - distància a la xarxa viària. AMB .............................. 293Taula 7.3. Càlcul de la χ2 en relació incendis - distància a les zones urbanes. AMB ....................... 293Taula 7.4. Càlcul de la χ2 en relació incendis - distància a la xarxa viària. AMB (punts ignició
desplaçats) ........................................................................................................................... 293Taula 7.5. Càlcul de la χ2 en relació incendis - distància a les zones urbanes. AMB (punts
ignició desplaçats). ............................................................................................................. 293Taula 7.6. Els incendis al Bages en relació a les condicions humanes ............................................. 128Taula 7.7. Càlcul de la χ2 en relació incendis - distància a la xarxa viària. Bages............................ 293Taula 7.8. Càlcul de la χ2 en relació incendis - distància a les zones urbanes. Bages.....................294Taula 7.9. Càlcul de la χ2 en relació incendis - distància a la xarxa viària. Bages (punts ignició
desplaçats) .......................................................................................................................... 294Taula 7.10. Càlcul de la χ2 en relació incendis - distància a les zones urbanes. Bages (punts
ignició desplaçats). ...........................................................................................................294Taula 7.11. Anàlisi comparativa dels incendis a l’AMB i al Bages en relació a les
condicions humanes (1987-1998)....................................................................................131Taula 7.12. Càlcul de la χ2 en relació incendis - distància a la xarxa viària. AMB (anàlisi
comparativa) ..................................................................................................................... 294Taula 7.13. Càlcul de la χ2 en relació incendis - distància a les zones urbanes. AMB (anàlisi
comparativa) ..................................................................................................................... 294
Índex general
V
Taula 7.14. Càlcul de la χ2 en relació incendis - distància a la xarxa viària. Bages (anàlisicomparativa) ..................................................................................................................... 295
Taula 7.15. Càlcul de la χ2 en relació incendis - distància a les zones urbanes. Bages (anàlisicomparativa) ..................................................................................................................... 295
Taula 7.16. Càlcul de la χ2 en relació incendis - distància a la xarxa viària. AMB (anàlisicomparativa, punts ignició desplaçats)............................................................................295
Taula 7.17. Càlcul de la χ2 en relació incendis - distància a les zones urbanes. AMB (anàlisicomparativa, punts ignició desplaçats)............................................................................295
Taula 7.18. Càlcul de la χ2 en relació incendis - distància a la xarxa viària. Bages (anàlisicomparativa, punts ignició desplaçats)............................................................................296
Taula 7.19. Càlcul de la χ2 en relació incendis - distància a les zones urbanes. Bages (anàlisicomparativa, punts ignició desplaçats)............................................................................296
Taula 7.20. Els incendis a l’AMB en relació a les condicions del territori (1987-1998) ..................... 132Taula 7.21. Càlcul de la χ2 en relació incendis -altitud. AMB. ............................................................296Taula 7.22. Càlcul de la χ2 en relació incendis -insolació. AMB......................................................... 296Taula 7.23. Càlcul de la χ2 en relació incendis -pendent. AMB..........................................................296Taula 7.24. Càlcul de la χ2 en relació incendis -usos del sòl. AMB.................................................... 297Taula 7.25. Càlcul de la χ2 en relació incendis -altitud. AMB (punts ignició desplaçats) .................. 297Taula 7.26. Càlcul de la χ2 en relació incendis -insolació. AMB (punts ignició desplaçats).............. 297Taula 7.27. Càlcul de la χ2 en relació incendis -pendent. AMB (punts ignició desplaçats)............... 297Taula 7.28. Càlcul de la χ2 en relació incendis -usos del sòl. AMB (punts ignició desplaçats)......... 298Taula 7.29. Els incendis al Bages en relació a les condicions del territori (1987-1998) ................... 138Taula 7.30. Càlcul de la χ2 en relació incendis -altitud. Bages...........................................................298Taula 7.31. Càlcul de la χ2 en relació incendis -insolació. Bages ...................................................... 298Taula 7.32. Càlcul de la χ2 en relació incendis -pendent. Bages ....................................................... 298Taula 7.33. Càlcul de la χ2 en relació incendis -usos del sòl. Bages ................................................. 299Taula 7.34. Càlcul de la χ2 en relació incendis -altitud. Bages (punts ignició desplaçats)................ 299Taula 7.35. Càlcul de la χ2 en relació incendis -insolació. Bages (punts ignició desplaçats) ........... 299Taula 7.36. Càlcul de la χ2 en relació incendis -pendent. Bages (punts ignició desplaçats) ............ 299Taula 7.37. Càlcul de la χ2 en relació incendis –usos del sòl. Bages (punts ignició desplaçats) ..... 300Taula 7.38. Anàlisi comparativa dels incendis a l’AMB i al Bages (1987-1998) en relació a
les condicions del territori.................................................................................................. 142Taula 7.39. Càlcul de la χ2 en relació incendis -altitud. AMB (anàlisi comparativa) .......................... 300Taula 7.40. Càlcul de la χ2 en relació incendis -insolació.AMB (anàlisi comparativa) ...................... 300Taula 7.41. Càlcul de la χ2 en relació incendis -pendent. AMB (anàlisi comparativa) ...................... 300Taula 7.42. Càlcul de la χ2 en relació incendis -altitud. Bages (anàlisi comparativa) ....................... 301Taula 7.43. Càlcul de la χ2 en relació incendis -insolació. Bages (anàlisi comparativa)................... 301Taula 7.44. Càlcul de la χ2 en relació incendis -pendent. Bages (anàlisi comparativa).................... 301Taula 7.45. Càlcul de la χ2 en relació incendis -altitud. AMB (anàlisi comparativa, punts ignició
desplaçats)........................................................................................................................ 301Taula 7.46. Càlcul de la χ2 en relació incendis -insolació. AMB (anàlisi comparativa, punts
ignició desplaçats) ............................................................................................................301Taula 7.47. Càlcul de la χ2 en relació incendis -pendent. .AMB (anàlisi comparativa, punts
ignició desplaçats) ............................................................................................................302Taula 7.48. Càlcul de la χ2 en relació incendis -altitud. Bages (anàlisi comparativa, punts
ignició desplaçats) ............................................................................................................302Taula 7.49. Càlcul de la χ2 en relació incendis -insolació. Bages (anàlisi comparativa, punts
ignició desplaçats) ............................................................................................................302Taula 7.50. Càlcul de la χ2 en relació incendis -pendent. .Bages (anàlisi comparativa, punts
ignició desplaçats) ............................................................................................................302Taula 8.1. Característiques de les estacions dins l’àrea d’influència de l’AMB ................................. 305Taula 8.2. Característiques de les estacions dins l’àrea d’influència del Bages ............................... 305Taula 8.3. Correlació entre índexs de risc meteorològic a l’Observatori Fabra................................. 160Taula 8.4. Correlació entre índexs de risc meteorològic a l’estació de Canós .................................. 160Taula 8.3. Distribució dels incendis segons categories de risc -FWI. Observatori Fabra ................. 161Taula 8.4. Distribució dels incendis segons categories de risc -FWI. Canós .................................... 164Taula 9.1. Taula de contingència, mida incendis –ús del sòl .............................................................177
Índex general
VI
Taula 9.2. Percentatge de cada tipus d’ús de sòl respecte el total de la massa forestal al’AMB .................................................................................................................................. 187
Taula 9.3. Afectació dels incendis en les diferents masses de vegetació de l’AMB ......................... 188Taula 9.4. Càlcul de la χ2 en relació el nombre d’incendis i les masses de vegetació (AMB).......... 315Taula 9.5. Percentatge de cada tipus d’ús de sòl respecte el total de la massa forestal al Bages .. 193Taula 9.6. Afectació GIF en funció de les masses de vegetació al Bages ........................................ 194Taula 9.7. Càlcul de la χ2 en relació el nombre d’incendis i les masses de vegetació (Bages)........ 315Taula 9.8. Càlcul de la χ2 en funció de la incidència dels incendis als espais PEIN (AMB) ............. 315Taula 9.9. Càlcul de la χ2 en relació al nombre d’incendis i als diferents espais PEIN (AMB) ......... 315Taula 9.10. Càlcul de la χ2 en funció de la incidència dels incendis als espais PEIN (Bages)......... 315Taula 9.11. Càlcul de la χ2 en relació al nombre d’incendis i als diferents espais PEIN (Bages)..... 316Taula 10.1. Característiques generals dels dos àmbits d’estudi ........................................................ 210Taula 10.2. Característiques generals dels incendis als dos àmbits d’estudi.................................... 211
Índex de gràfics
Gràfic 5.1. Nombre d’incendis i superfície afectada a Catalunya. 1983-1998..................................... 85Gràfic 5.2. Nombre d’incendis i superfície cremada a l’AMB durant el període 1987-1998................ 89Gràfic 5.3. Nombre d’incendis i superfície cremada al Bages durant el període 1987-1998 ............. 93Gràfic 7.1. Els incendis a l'AMB en relació a les condicions humanes .............................................. 127Gràfic 7.2. Els incendis a l'AMB en relació a les condicions humanes (punts ignició
desplaçats)......................................................................................................................... 127Gràfic 7.3. Els incendis al Bages en relació a les condicions humanes............................................. 129Gràfic 7.4. Els incendis al Bages en relació a les condicions humanes (punts ignició
desplaçats)......................................................................................................................... 129Gràfic 7.5. Els incendis a l'AMB en relació a les condicions del humanes (mateixos
intervals Bages) ................................................................................................................. 131Gràfic 7.6. Els incendis al Bages en relació a les condicions humanes (mateixos intervals
AMB)................................................................................................................................... 131Gràfic 7.7. Els incendis a l'AMB en relació a les condicions de territori (altitud, insolació i pendent) ............................................................................................................................ 134Gràfic 7.8. Els incendis a l'AMB en relació a les condicions del territori (usos del sòl)..................... 135Gràfic 7.9. Els incendis a l'AMB en relació a les condicions de territori -altitud, insolació i
pendent- (punts ignició desplaçats) ..................................................................................136Gràfic 7.10. Els incendis a l'AMB en relació als usos del sòl (punts ignició desplaçats) .................. 136Gràfic 7.11. Els incendis al Bages en relació a les condicions de territori -altitud, insolació i pendent ............................................................................................................................ 139Gràfic 7.12. Els incendis al Bages en relació a les condicions del territori -usos del sòl .................. 140Gràfic 7.13. Els incendis a l'AMB en relació a les condicions del territori (punts ignició desplaçats) ....................................................................................................................... 141Gràfic 7.14. Els incendis al Bages en relació a les condicions del territori ........................................ 141Gràfic 7.15. Els incendis a l'AMB en relació a les condicions del territori -altitud, insolació i pendent- (mateixos intervals Bages) ..............................................................................143Gràfic 7.16. Els incendis al Bages en relació a les condicions de territori -altitud, insolació i pendent (mateixos intervals AMB)..................................................................................144Gràfic 8.1. Distribució dels incendis i la superfície cremada per mesos a Catalunya. ...................... 151Gràfic 8.2. Nombre d’incendis i superfície cremada segons el nombre de dies per classe, en cada categoria de risc (O. Fabra)..................................................................................163Gràfic 8.3. Nombre d’incendis i superfície cremada segons el nombre de dies per classe, en cada categoria de risc (Canós)......................................................................................164Gràfic 8.4. Nombre d’incendis i superfície cremada segons el nombre de dies per classe, en cada categoria de risc (comparació O. Fabra -Canós) ................................................ 166
Gràfic 9.1. Els GIF a l’AMB de l'any 1994 en relació a les condicions del territori (altitud, insolació pendent, percentatge superfície cremada)........................................................ 173Gràfic 9.2. Els GIF al Bages de l'any 1994 i 1998 en relació a les condicions del territori (altitud, insolació pendent, percentatge superfície cremada)............................................ 178
Índex general
VII
Gràfic 9.3. Perfils de les masses de vegetació de l'AMB, segons l'altitud (percentatge desuperfície)........................................................................................................................... 186
Gràfic 9.4. Perfils de les masses de vegetació de l'AMB, segons la insolació (percentatge de superfície) ........................................................................................................................... 186Gràfic 9.5. Perfils de les masses de vegetació de l'AMB, segons el pendent (percentatge de superfície) ........................................................................................................................... 187Gràfic 9.6. Afectació dels incendis a les masses de vegetació de l’AMB .......................................... 189Gràfic 9.7. Perfils de les masses de vegetació de l'AMB, segons l'altitud (percentatge de superfície) ........................................................................................................................... 191Gràfic 9.8. Perfils de les masses de vegetació del Bages, segons la insolació (percentatge de superfície) ....................................................................................................................... 191Gràfic 9.9. Perfils de les masses de vegetació del Bages, segons el pendent (percentatge de superfície) ...................................................................................................................... 192Gràfic 9.10. Afectació dels incendis a les masses de vegetació de l’AMB ........................................ 194Gràfic 9.11. Importància dels espais PEIN sobre els incendis a l'AMB ............................................. 196Gràfic 9.12. Afectació dels incendis als espais PEIN de l'AMB..........................................................197Gràfic 9.13. Importància dels espais PEIN sobre els incendis a l'AMB ............................................. 198Gràfic 9.14. Afectació dels incendis als espais PEIN de l'AMB..........................................................199
Índex de figures
Figura 2.1. Funcionalitats d’un SIG per a la gestió global dels incendis forestals (adaptat a partir de Fisher i Nijkamp, 1992).......................................................................................... 24Figura 2.2. Els SIG i els incendis forestals ............................................................................................ 24Figura 3.1. El model causal del risc centrat en les necessitats de coneixement, en les actuacions i les mesures......................................................................................................49Figura 4.1. Model espacial per a la interpretació territorial de Catalunya ............................................ 52Figura 6.1. Esquema de tractament de dades pel càlcul de l’AQ....................................................... 107Figura 8.1. Bloc diagrama del sistema de predicció de l’índex meteorològic d’incendis forestals. El model canadenc CFFWI ................................................................................................159Figura 9.1. Els Perímetres de Protecció Prioritària .............................................................................183
Índex de mapes
Mapa 4.1. Localització de l’AMB i la comarca del Bages en el context del Pla Territorial deCatalunya ............................................................................................................................ 237
Mapa 4.2. Els municipis de l’AMB........................................................................................................239Mapa 4.3. Entorn físic i principals trets humans de l’AMB .................................................................241Mapa 4.4. Els usos del sòl de l’AMB.................................................................................................... 243Mapa 4.5. Distribució de la superfície forestal a Catalunya i als municipis de l’AMB i del
Bages ................................................................................................................................. 245Mapa 4.6. Els municipis del Bages ...................................................................................................... 247Mapa 4.7. Els usos del sòl del Bages .................................................................................................. 249Mapa 4.8. Entorn físic i principals trets humans del Bages ................................................................251Mapa 5.1. Distribució, als municipis de l’AMB, del nombre d’incendis i la superfície cremada
(1987-1998)......................................................................................................................... 253Mapa 5.2. Distribució espacial dels incendis, amb símbols graduats segons superfície
cremada (AMB)................................................................................................................... 255Mapa 5.3. Distribució, als municipis del Bages, del nombre d’incendis i la superfície cremada
(1987-1998)......................................................................................................................... 257Mapa 5.4. Distribució espacial dels incendis, amb símbols graduats segons superfície cremada
(Bages) ................................................................................................................................ 259Mapa 6.1. Distribució espacial de les ignicions a l’AMB i al Bages (1987-1998) .............................. 261Mapa 6.2. Distribució de les freqüències d'ignicions a l’AMB i al Bages (1987-1998) ...................... 263
Índex general
VIII
Mapa 9.1. Estructura del territori a l’AMB en base a la delimitació de les masses de vegetació ..... 265Mapa 9.2. Localització dels incendis i els perímetres dels GIF en relació a les masses de
vegetació (AMB) ................................................................................................................. 267Mapa 9.3. Estructura del territori al Bages en base a la delimitació de les masses de
vegetació ............................................................................................................................. 269Mapa 9.4. Localització dels incendis i els perímetres dels GIF en relació a les masses de
vegetació (Bages) ............................................................................................................... 271
Índex d’annexs
Annex 1.................................................................................................................................................. 273Annex 2.................................................................................................................................................. 291Annex 3.................................................................................................................................................. 303Annex 4.................................................................................................................................................. 313
Introducció
1
1. Introducció
1.1. La problemàtica dels incendis a la mediterrània
Des del moment en què les persones van aprendre a mantenir, a controlar i a
encendre el foc, el seu ús ha passat per diverses funcions. Inicialment es va utilitzar per a
satisfer algunes de les necessitats bàsiques; la gent que poblava la conca mediterrània
se servia del foc per obtenir més varietat d’aliments, facilitar la recollida de fruits i afavorir
la caça (Perles, 1977, tret de Trabaud, 1989). S’utilitzava per a la creació de pastures que
milloraven els aliments i permetien un control més fàcil dels ramats (Papió, 1994).
Progressivament es va anar convertint en instrument de guerra, com a arma d’atac o de
defensa, alhora que prevalia com a mitjà per a la destrucció dels boscos i la creació de
conreus, pastures i terrenys de caça, i per mantenir-los. La utilització del foc per a les
pràctiques agrícoles i ramaderes fou molt general a Europa des del final de l’edat mitjana
fins el final del segle passat.
Les funcions que tradicionalment ha desenvolupat el foc l’han convertit en un punt
de trobada d’interessos divergents que afecten diferents aspectes de la realitat: per un
costat, la qualitat paisatgística, que tant aprecien els habitants dels grans nuclis de
població, però que resulta contraproduent per l’activitat dels pastors i ramaders,
interessats en un predomini de la coberta herbàcia. Per l’altre, les espècies de creixement
ràpid, que defensen els propietaris forestals, els silvicultors i les indústries, interessats en
l’aprofitament de la fusta, enfront d’un altre sector de la població partidari del que
consideren que és ecològicament òptim i per tant mostren un rebuig per l’explotació
forestal.
L’ús que s’ha fet del territori al llarg de la història ha donat lloc a un paisatge variat i
amb diferents graus d’explotació del terreny, la qual cosa pot haver produït canvis
importants en la periodicitat, extensió i intensitat del foc. Aquests canvis, que han afectat
de manera desigual a diferents àmbits de la geografia catalana, es tractaran en aquesta
tesi doctoral a partir de la incidència dels incendis a l’Àrea Metropolitana de Barcelona
(AMB) i a la comarca del Bages, durant el període 1987-1998. Són dos models de
comportament amb un ús del territori propi, que ajuden a entendre el problema dels
incendis en l’actualitat. Tot i que no és possible reproduir la història dels incendis
d’aquests dotze anys, s’haurà pogut identificar les dinàmiques que els afecten, herència
Introducció
2
de l’activitat econòmica i social portada a terme durant dècades, i del clima i de la història
natural.
Històricament, un dels factors que ha fet incrementar el nombre d’incendis i ha
provocat un canvi en el comportament del foc, ha estat la urbanització del territori,
afavorida pel desenvolupament industrial -que va tenir lloc durant la segona meitat
d’aquest segle- i que va comportar, per un costat, un increment de la mobilitat de les
persones, densificant l’ús del territori i, per l’altre, un allunyament de les persones del
medi i la vida rural, i una lenta però progressiva homogeneïtzació d’àmplies zones del
paisatge natural. Un dels problemes a resoldre actualment és la gran continuïtat de les
masses de vegetació. A partir sobretot dels anys 60s, la superfície forestal cremada s’ha
incrementat enormement, la qual cosa s’explica pel diferent ús que en fa la societat actual
del territori: excessiva freqüentació del bosc, el menor coneixement del camp per part de
la majoria de persones que hi treballen i l’abandonament de moltes tasques d’explotació
del medi natural (explotació de la fusta, producció de carbó, pasturatges) que no resulten
rendibles i que ha permès un increment important de la superfície forestal i, per tant, de la
quantitat de combustible disponible. La manca d’ordenació forestal dels espais, juntament
amb les característiques morfofisiològiques de moltes espècies llenyoses mediterrànies,
fa el territori molt més vulnerable als incendis forestals.
Malgrat que els darrers anys han augmentat els incendis forestals, el principal
problema de Catalunya no seria el nombre d’incendis si no fos per l’expansió d’alguns
d’ells sobre el bosc sense gestionar. A mitjans del segle XIX, la superfície forestal de
Catalunya va arribar a mínims històrics: el 20% del territori. L’abandonament de les
activitats agràries, en favor de la indústria i el sector dels serveis, va fer incrementar la
superfície forestal que se situava precisament en aquests terrenys agraris abandonats; a
finals del segle XX, la superfície forestal de Catalunya és del 60% del territori. S’ha passat
d’un paisatge configurat per un bosc escàs i grans extensions de cultiu dispers i poc
combustibles, a grans concentracions boscoses molt denses i superfícies arbustives molt
combustibles. El cicle d’expansió del bosc mediterrani passa per diverses etapes: la
primera és el desenvolupament de matolls i arbusts, posteriorment els pinars o alzinars
joves, per esdevenir finalment un bosc madur; les dues primeres, les que ocupen les
noves superfícies, comporten un risc d’incendi més gran. Aquest risc d’incendi és difícil
de controlar, perquè el bosc no gestionat per l’ésser humà és el millor combustible pel
foc. L’escassa rendibilitat econòmica de l’activitat forestal, és l’element clau que ha
convertit bona part dels boscos en magatzems de combustible.
Introducció
3
L’economia del bosc es va enfonsar als anys cinquanta i seixanta, quan el carbó i la
llenya van deixar de ser combustibles bàsics. Aquest fet, juntament amb l’abandonament
dels cultius de secà i activitats ramaderes en extenses zones, ha afavorit l’expansió de
les masses contínues de vegetació llenyosa densa, que faciliten la ràpida propagació dels
incendis. Alhora, la desaparició de les poblacions rurals fa que la intervenció en iniciar-se
l’incendi, no pugui ser tan ràpida. L’administració, els científics i els propietaris forestals
coincideixen en què és imprescindible gestionar el bosc per evitar els efectes catastròfics
del foc. Les discrepàncies sorgeixen quan apareix el tema del finançament: qui paga a qui
per a mantenir i millorar la qualitat dels boscos que gaudeix el conjunt de la societat?
Falten recursos per a la implantació massiva dels principis de gestió sostenible, en els
quals s’ha de tenir en compte no només la rendibilitat, sinó també la necessitat de
mantenir la biodiversitat. Mentrestant, el bosc mediterrani, poc productiu i molt vulnerable
als incendis, segueix creixent.
1.2. Necessitats de coneixement i anàlisi que planteja la lluita contra elsincendis forestals
Un dels aspectes més importants a tenir en compte de cara a la planificació o gestió
dels incendis forestals és conèixer el problema dels incendis forestals a fons. Des d’aquells
aspectes més genèrics, que passen pel coneixement del concepte de risc (entès com la
interacció de fenòmens naturals i activitats humanes), de les fases de combustió i de les
diferents variables que intervenen en la ignició i la propagació; fins aquells aspectes
específics que passen per l’anàlisi de la incidència dels incendis sobre un àmbit determinat,
per veure on es localitzen, en quines condicions es desenvolupen i quina afectació tenen.
Les necessitats de coneixement i anàlisi i les actuacions que planteja la lluita contra
els incendis forestals es podria resumir en les següents agrupacions (Nunes et al. 1996):
1. Necessitats de coneixement i anàlisi
• descripció teòrica de les fases de combustió
• elaboració i actualització permanent d’un inventari per a ser integrat en l’anàlisi i modelització
• història dels incendis
• modelització
- risc d’ignició- risc de propagació- simulació del comportament del foc
Introducció
4
2. Actuacions en un incendi
• extinció:
- distribució i dotació de recursos d’extinció- distància a la qual es troben els recursos respecte els focus de foc o les àrees de
protecció prioritàries- recorreguts òptims i/o alternatius- localització òptima de recursos
- dificultats d’extinció- continuïtat de les masses forestals- dificultat d’accés- dificultat d’operació
3. Previsió i prevenció
• modificació dels combustibles• reducció dels factors de risc• discontinuïtat de les masses forestals• millora de les condicions d’accés• vigilància fixa i mòbil• tractament i ordenació d’usos perillosos -àrees de lleure, abocadors, altres
Dins d’aquesta relació de necessitats de coneixement i anàlisi que planteja la lluita
contra els incendis forestals, la que centra l’interès principal d’aquesta recerca és el
coneixement de la història dels incendis, considerada una de les bases sobre la qual orientar
les polítiques de prevenció i extinció. La visió retrospectiva sobre quina ha estat la distribució
espacial dels incendis i quines han estat les condicions favorables al seu desenvolupament,
durant un període determinat, permet fer previsions i identificar les necessitats en la
planificació de la prevenció i extinció. Aquesta visió ha d’anar complementada amb altres
funcions que no han estat possible tractar en aquesta Tesi Doctoral, i que passen per la
zonificació del risc d’incendi, la simulació del comportament, així com l’anàlisi de les
polítiques de prevenció portades a terme. La integració i per tant la consideració de tots
aquests aspectes conjuntament és el que posarà les bases de les actuacions en la previsió,
la prevenció i l’extinció, funcions bàsiques que s’han de complir en la lluita contra els
incendis forestals.
Cal millorar la nostra capacitat de previsió del risc d’inici i propagació dels incendis, per
donar la informació necessària als equips de lluita i per poder planificar el territori amb la
finalitat de reduir els factors de risc. Com més bé coneguem i entenguem els processos,
millor i més eficient podrà ser la resposta en la lluita contra els incendis. Els incendis
forestals poden contribuir a modificar profundament el nostre paisatge, a destruir una part
important de la capacitat productiva dels sòls i a fer desaparèixer una part notable del nostre
patrimoni natural, cultural i sentimental, a modificar el règim hídric i la qualitat de les aigües
d’escorriment, en un sentit negatiu pels nostres interessos (Terrades, 1996).
Introducció
5
1.3. Objectius
Per tal d’estructurar el contingut de la tesi, es dividiran els objectius en un de
general i diversos d’específics, entenent com a general aquell que suposa la columna
vertebral de la investigació i els específics les diferents parts més detallades que
reforçaran aquesta columna vertebral.
Objectiu general
L’objectiu principal d’aquest treball de recerca és establir dos models d’afectació i
comportament dels incendis forestals, basat en l’anàlisi dels incendis a l’Àrea
Metropolitana de Barcelona (AMB) i a la comarca del Bages durant el període 1987-1998.
L’aplicació de diferents mètodes i tècniques permetran conèixer l’estructura territorial on
es desenvolupen aquests incendis, i entendre tots aquells factors que defineixen aquesta
estructura. Aquests dos models han de permetre identificar problemes i orientar possibles
solucions; per tant, es pretén deixar les bases per a la previsió i la prevenció i per una
millora en la planificació del territori.
Els incendis no tenen la mateixa incidència a l’AMB i a la comarca del Bages;
aquest fet és el que s’analitzarà a partir de l’afectació que han tingut al llarg del període
1987-1998, entrant en aspectes concrets que aniran definint els principals trets distintius.
El punt de partida i objectiu general és l’anàlisi del risc d’incendi basat en la descripció de
l’ocurrència dels incendis en tots dos àmbits i la seva relació amb la distribució espacial,
les condicions humanes i del territori, i les condicions meteorològiques, així com la
mateixa estructura del territori.
Objectius específics
Com a punt de partida es planteja un model de risc -la cadena causal del risc- que
permeti definir la base metodològica sobre la qual s’assentarà el desenvolupament
d’aquest treball d’investigació. A partir d’aquí, i complementant l’objectiu principal,
s’estableixen els objectius més concrets que ompliran les diferents fases d’aquesta
cadena causal:
• Reproduir la distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
Introducció
6
• Determinar la incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre
la distribució espacial dels incendis
• Determinar la incidència de les condicions meteorològiques sobre la ignició i la
propagació dels incendis.
• Analitzar la incidència de la continuïtat de les masses de vegetació sobre la
propagació del foc.
Per tant, no es pretén elaborar un mapa de les zones amb més probabilitat que hi
hagi un incendi i que aquest es propagui, sinó analitzar els elements del risc basats en el
seu coneixement, que va des dels aspectes més generals als més específics. Ja s’ha
comentat que la complexitat dels factors que intervenen en els incendis és enorme per
això, aquesta tesi se centrarà en alguns aspectes concrets de la problemàtica dels
incendis.
1.4. Hipòtesis de treball
Abans d’aprofundir en la recerca, la descripció i l’anàlisi per conèixer la
diferent incidència dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages, el primer que pensem,
tenint un coneixement general dels dos àmbits, és amb la diferent estructura del territori i
amb el diferent ús que se’n fa. Amb això, sense anar gaire lluny es podrà formular una
hipòtesi general i òbvia: els incendis són diferents a l’AMB i al Bages; però, per què són
diferents? Aquí és on es vol arribar i és amb aquesta finalitat que s’ha plantejat els
objectius i es plantegen les següents hipòtesis que s’enumeraran en funció dels diferents
aspectes que ajuden a la tipificació dels incendis en tots dos àmbits
Hipòtesis generals:
• El risc = 0 no existeix, però si que es disposa de mètodes i tècniques per reduir-lo i
evitar les conseqüències
• Hi ha una clara relació entre les característiques socioterritorials i el tipus d’incendis
• L’activitat de les persones, ja sigui de forma directa o indirecta, té una clara incidència
tant en el nombre d’ignicions com en la superfície cremada
• El punt concret on es localitzen els incendis és important pel nombre, mentre que les
condicions meteorològiques i l’estructura del territori és important per la superfície
cremada.
Introducció
7
Hipòtesis específiques
• Hi ha zones amb una tendència a la concentració dels incendis
• Hi ha una relació de contagi entre els incendis. Els incendis de mides semblants,
tendeixen a agrupar-se.
• La distribució espacial dels incendis està relacionada amb les condicions humanes i
les condicions del territori
• Hi ha una clara estacionalitat en els incendis, concentrats als mesos d’estiu.
• Hi ha una coincidència entre els dies amb un índex de risc alt i els dies amb més
incendis i una afectació més gran de la superfície.
• El factor desencadenant dels incendis catastròfics és la gran continuïtat dels
combustibles.
• Un factor clau en la perillositat dels incendis és la vigilància i el temps de detecció.
1.5. Metodologia general
La metodologia seguida pel desenvolupament d’aquest treball d’investigació,
parteix de la definició de la cadena causal del risc desenvolupada al capítol dos. A grans
trets, planteja la previsió i la prevenció orientada a l’esdeveniment inicial, l’esdeveniment
resultat i les conseqüències. A partir d’aquí, s’han aplicat diferents mètodes d’anàlisi,
especialment d’anàlisi espacial, amb la finalitat de comparar la incidència dels incendis a
l’AMB i a la comarca del Bages.
La recerca bibliogràfica prèvia al desenvolupament d’aquest treball ha estat
essencial, com en tot treball de recerca. Cal destacar que a part de les llargues anades i
vingudes a les diferents biblioteques, un recurs bàsic ha estat l’accés de manera
immediata des d’Internet, a diferents informacions actualitzades (Lleis sobre espais
protegits, política forestal, política de prevenció d’incendis a Catalunya i a altres països,
informació general sobre incendis forestals, alguns articles científics sobre aplicacions
orientades als incendis, etc.) i a bases de dades espacials i alfanumèriques bàsiques
(informació meteorològica, bases comarcals, bases municipals, espais PEIN, zones
urbanitzades, etc.). De totes maneres encara hauríem d’anar més lluny pel que fa a
l’accés d’informació espacial disponible, que en definitiva agilita i beneficia la investigació.
Introducció
8
L’estructura de la tesi es divideix en quatre blocs (deixant de banda el capítol
introductori). Al primer bloc, sota el títol genèric de bloc teòric, s'agruparien aquells
capítols generals que permeten contextualitzar el problema dels incendis forestals: per un
costat les tendències de la investigació en el camp de la lluita contra els incendis forestals
i, per l’altre, el concepte de risc ambiental. El segon bloc, bloc descriptiu, inclou el capítol
que descriu les característiques generals de l’AMB i la comarca del Bages i el que detalla
les característiques generals i específiques dels incendis en tots dos àmbits d’estudi sota
el context general dels incendis a Catalunya. Aquest bloc fa possible identificar els
problemes generals dels incendis als dos àmbits. Sota el nom de bloc d’anàlisi, s’inclouen
aquells capítols que mitjançant l’anàlisi de la relació entre l’ocurrència dels incendis i les
variables que ajuden a explicar la localització i el comportament dels incendis, aprofundirà
en la tipologia d’incendis en tots dos àmbits d’estudi; des de la diferent distribució
espacial dels incendis, passant per la incidència de les condicions humanes, les
condicions del territori i les condicions meteorològiques sobre els incendis, fins arribar a
l’anàlisi de l’estructura del territori. Finalment, en el bloc de conclusions es resumiran i
categoritzaran els dos àmbits en funció dels resultats obtinguts a partir de la descripció
dels incendis i de l’aplicació de diferents mètodes d’anàlisi, confrontant les hipòtesis que
s’han plantejat en un començament per respondre a la pregunta: per què són diferents els
incendis a l’AMB i al Bages?
Aquest treball l’han acabat configurant un total d’onze capítols, incloent la
introducció i la bibliografia general. Cada capítol aporta diferents aspectes que
caracteritzen els incendis en els dos àmbits d’estudi, des d’aquells aspectes més
genèrics, que són aplicables als incendis del conjunt de la mediterrània, a aquells trets
més particulars que els donen identitat pròpia.
La seqüència del treball es pot resumir en:
Bloc teòric
• El segon capítol, Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis
forestals, té com a principal objectiu veure l’estat de la qüestió en el camp dels
incendis forestals, detallant els diferents centres d’interès que ha motivat la recerca
d’aquest fenomen.
• El tercer capítol, Els diferents conceptes de risc ambiental, és una exploració del marc
teòric sobre el tema de la gestió dels riscos naturals i dels incendis forestals en
particular, proposant un model de gestió basat en la cadena causal del risc i en la
Introducció
9
necessitat d’actuació en les diferents fases de la cadena: esdeveniment inicial-
esdeveniment resultant-conseqüències
Bloc descriptiu
• El quart capítol, El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages,
ofereix una visió del marc físic, social i econòmic en què cal contextualitzar els
incendis forestals a l’AMB i a la comarca del Bages. Aquest capítol esdevé
imprescindible per entendre l’entorn en què es desenvolupen els incendis i aporta els
primers trets distintius dels dos àmbits d’estudi.
• El cinquè capítol, Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del
Bages (1987-1998), permet tenir una aproximació de com són els incendis en els dos
àmbits, mostrant els aspectes més descriptius.
Bloc d’anàlisi
• El sisè capítol, Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages,
analitza la distribució espacial dels incendis aplicant, per un costat, tècniques
estadístiques d’anàlisi de probabilitats i, per l’altre, un mètode estadístic per veure la
variabilitat dels incendis en funció de la seva localització i la superfície afectada.
L’anàlisi de la distribució espacial aporta informació per a la possible previsió de
l’ocurrència d’incendis i així intervenir en la primera fase de la cadena causal: evitar
l’esdeveniment inicial i establir mesures preventives per evitar les conseqüències o
mitigar-les, ja que es pot saber si els incendis s’agrupen o, contràriament, es
distribueixen aleatòriament pel territori. Es pretén demostrar com l’espai on es
localitzen els incendis és important pel seu nombre.
• Al setè capítol, La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori
sobre la distribució espacial dels incendis, es descriurà en quines condicions es
donen els incendis tenint en compte aspectes físics i humans. A partir de la relació
entre les condicions humanes (distància a la xarxa viària i distància als nuclis de
poblament) i les condicions del territori (altitud, insolació, pendent i usos del sòl), es
pretén veure quines són les característiques on han tingut lloc els incendis.
• Al vuitè capítol, L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic
d’incendis forestals, s’analitza la importància de les condicions meteorològiques sobre
els incendis, aplicant un índex meteorològic de risc i relacionant-lo amb l’ocurrència
d’incendis a l’AMB i a la comarca del Bages. L’interès bàsic és demostrar com la
meteorologia és important per la superfície afectada.
Introducció
10
• Finalment, al novè capítol, La importància de l’estructura del territori sobre els Grans
Incendis Forestals (GIF), s’analitzarà, per un costat, les condicions on s’han donat els
Grans Incendis Forestals (GIF) i, per l’altre, es tractarà un altre aspecte de l’estructura
del territori directament relacionat amb la propagació: la continuïtat de les masses de
vegetació.
Com es veurà en el capítol de les principals tendències de la investigació en el
camp dels incendis forestals, els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) tenen un pes
fonamental com a plataforma integradora, d’una sèrie de tècniques que aporten diferents
eines d’anàlisi espacial. En aquest treball s’han utilitzat com a eina de suport, però la
investigació no se centra en l’aplicació dels SIG com un tot, sinó que s’han utilitzat
aquelles eines que en cada moment eren més adients. Per tant, hi ha un ús important
dels SIG, per tractar i analitzar informació espacial que altrament no seria possible, ja que
arriba allà on nosaltres no arribem i permet veure alguns aspectes del territori que a
simple vista no serien perceptibles. Crec que aquest treball és un bon exemple de com
els SIG s’han integrat com una eina més en qualsevol treball de recerca d’anàlisi i gestió
del territori.
D’entre el diferent programari especialitzat en SIG que s’ha utilitzat cal destacar el
següent:
ArcInfo – per totes aquelles tasques d’anàlisi espacial complexa tant amb estructures de
dades ràster com vectorials.
ArcView – per a la visualització, consulta, anàlisi espacial i anàlisi estadística simple, i
composició de mapes, tant per tipus de dades ràster com vectorial.
MiraMon – per a la visualització, consulta i anàlisi espacial de dades en format ràster i en
format vectorial.
Idrisi – per a l’anàlisi espacial de dades en format ràster
Finalment cal destacar l’ús de SPSS per a l’anàlisi estadística més complexa a més
d’alguns executables, dissenyats per alguna funcionalitat molt concreta per investigadors
del CREAF, com el programa que calcula les insolacions, el que calcula autocorrelacions
espacials i el de l’índex meteorològic.
Introducció
11
1.6. Bibliografia
Nunes, J; Cerdan, R; Sánchez, F; Badia, A; Ferrero, I. (1996), “Desenvolupament d’un
sistema d’informació geogràfica per a la lluita contra els incendis forestals”,
Documents d’Anàlisi Geogràfica, 28, pp. 55-78.
Papió, C. (1994), Ecologia del foc i regeneració en garrigues i pinedes mediterrànies,
Premi Artur Bofill i Poch 1991, Institut d’Estudis Catalans, Arxius de les seccions de
ciències, CVIII secció de ciències biològiques, Barcelona.
Terrades, J. (Coord.) (1996), Ecologia del foc, Proa, Barcelona.
Trabaud, L. (1989), Les Feux de Forêts: Mécanismes, comportement et environnement,
France-Selection, Aubervilliers.
Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis forestals
13
2. Principals tendències de la investigació en el camp delsincendis forestals
2.1. La lluita contra els incendis forestals
La importància dels incendis forestals explica el gran interès en el desenvolupament
de models i aplicacions suportades en les noves tecnologies, orientades a lluitar contra
aquest problema. L’objectiu d’aquests models és aconseguir predir en quines circumstàncies
es produiran i quins són els llocs amb més probabilitats que hi hagi ocurrències i, si és així,
com es desenvoluparan (Vélez, 1988).
Hi ha diverses metodologies per a la determinació de la probabilitat d’ignició i
propagació que han estat adaptades i aplicades en diversos indrets dins els plans de
prevenció d’incendis forestals. L’objectiu d’aquest capítol és fer un recull dels diferents
models i tecnologies de suport utilitzades per a la prevenció dels incendis forestals.
Es pot considerar que hi ha tres aspectes clau que haurien d’orientar la investigació
en el camp dels incendis forestals:
1. La distribució espacial i temporal dels incendis i la possibilitat de preveure el seu
comportament. Aquest és un requisit previ a l’establiment de polítiques de prevenció i
extinció. La modelització del risc i el comportament dels incendis ofereix la possibilitat
d’ordenar el territori d’acord amb la probabilitat que es produeixi un incendi i d’acord
amb la magnitud que aquest pot assolir una vegada iniciat el foc. Amb la modelització
s’intenta reproduir determinades condicions o fenòmens que incideixen en aquest risc,
per tal de poder planificar una resposta adequada ja sigui a l’inici de l’incendi o en la
seva fase de propagació. Si bé la distribució espacial del risc permet establir àrees de
protecció prioritàries, l’anàlisi i simulació del comportament permet reproduir
situacions perilloses derivades del desenvolupament esperat del foc, i alhora permet
anticipar canvis en les pautes del risc i del comportament.
2. les mesures subseqüents de cara a l’optimització de la prevenció, amb l’estudi de la
distribució dels equipaments i recursos d’extinció. Si es coneix la distribució espacial i
temporal dels incendis és possible orientar la vigilància i establir mesures per a
localitzar de manera més coherent els equipaments i infraestructures d’extinció.
Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis forestals
14
3. la presa de decisions. Aquest és, sens dubte, un dels aspectes més importants a
considerar en la lluita contra els incendis forestals, ja que té un component polític
important per les responsabilitats que se’n deriven. La presa de decisions dependrà
tant de les consideracions pertinents a partir de la distribució espacial del risc, com de
l’anàlisi de la viabilitat de la distribució dels equipaments i infraestructures d’extinció,
en funció de la determinació del risc.
En tots tres casos, la modelització i les tecnologies de la informació juguen un paper
fonamental. Fer un recull exhaustiu de les diferents tendències en la modelització
requeriria un ampli espai de dedicació i com que no és l’objectiu de la tesi, es farà una
selecció d’aquelles més representatives.
2.2. La modelització dels incendis per a l’anàlisi del risc i del comportament
La modelització permet reproduir determinades condicions i fenòmens que
incideixen tant en la ignició com en la propagació dels incendis per tal de poder planificar
una resposta adequada, així com plantejar modificacions que redueixin la vulnerabilitat
del territori.
Establir uns criteris per a la tipificació de models aplicats a la lluita contra els
incendis forestals és força complex, i més tenint en compte que no hi ha una tradició
establerta en aquest tipus de classificacions. Una tipificació bàsica que permet donar una
aproximació adequada a les principals tendències en aquest camp, podria ser la següent
(Badia, 1998):
• Models basats l’anàlisi de l’ocurrència d’incendis
• Modelització cartogràfica clàssica dels SIG
• Models associats a les condicions meteorològiques
• Models de combustible
• Simulació del comportament
Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis forestals
15
2.2.1. Models basats en l’anàlisi de l’ocurrència d’incendis
En aquest grup de models són nombrosos els estudis on l’objectiu principal és el de
trobar patrons de distribució espacial i així orientar mesures preventives (Johnson i Van
Wagner, 1985; Danserau et al. 1993). Hi ha algun estudi que s’ha basat únicament en la
causalitat dels incendis per a reflectir la seva incidència (ICONA, 1982). La distribució de
Poisson s’ha utilitzat com a model adequat per a preveure l’ocurrència diària dels incendis
causats per les persones (Cunnigan i Martell, 1973; Cunnigan i Martell 1976; Martell i
Bevilacqua, 1989). Martell et al. (1987) van utilitzar el model de regressió logística amb
aquest mateix objectiu, preveure diàriament l’ocurrència dels incendis causats per les
persones. Vega-García et al. (1993) utilitzen com a mètode les xarxes neuronals i la
regressió logística, per analitzar la relació de la causalitat amb la distribució espacial dels
incendis. La predicció de l’ocurrència d’incendis a través de les causes humanes fa
possible relacionar el nombre d’incendis amb la afluència humana a les zones de més alt
perill. Flannigan et al. (1991) s’han especialitzat en l’estudi de l’ocurrència centrant-se en
la freqüència de descàrregues elèctriques. Bovio i Camia (1997) van desenvolupar un
model basat en la divisió del territori en el que ells anomenen unitats bàsiques, per tal
d’establir un perfil en la història dels incendis. Dins el projecte europeu Megafires,
s’utilitza el model de regressió logística i de xarxes neuronals a partir de la base històrica
d’incendis de diversos països d’Europa per posar en relació la presència dels incendis
amb altres variables espacials (Chuvieco et al. 1998).
2.2.2. Modelització cartogràfica clàssica dels Sistemes d’Informació Geogràfica(SIG)
Els SIG ofereixen la possibilitat d’actuar com a eina de suport a la presa de
decisions sobre la problemàtica dels incendis forestals, ja que són capaços de capturar,
emmagatzemar, manipular, analitzar, modelitzar i presentar dades referenciades
espacialment per a la resolució de problemes complexos de planificació i gestió (NCGIA,
1991). Els principals avantatges dels SIG respecte altres sistemes d’informació són: la
possibilitat de treballar amb informació georeferenciada i les seves capacitats d’anàlisi
espacial -combinant diverses informacions espacials-, i la facilitat de poder posar en
relació objectes espacials amb els seus atributs temàtics.
Dins d’aquest grup s’inclouen aquells models basats en diferents ponderacions i
valoració de variables, els que anomenaríem modelització cartogràfica clàssica dels SIG.
Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis forestals
16
Alguns dels exemples que cal destacar són les aplicacions portades a terme per
Chuvieco i Congalton (1989), Salas i Chuvieco (1996) o el Mapa de risc d’incendi forestal
de Catalunya (1990) de l’ICC. Aquesta línia de l’anàlisi multicriteri, tot i les crítiques que
ha tingut per l’arbitrarietat en la determinació dels pesos de les diferents capes
d’informació, continua fent les seves aportacions a la prevenció dels incendis forestals
(Alcázar et al. 1998)
2.2.3. Models associats a les condicions meteorològiques
Les condicions meteorològiques tenen una gran incidència en la variabilitat del risc
d’incendi (Pyne, 1984). Les variables relacionades amb les condicions meteorològiques,
han estat sobretot emprades per al càlcul de la humitat dels combustibles, factor
determinant en la ignició quan es disposa de la font de calor. Hi ha diferents mètodes
utilitzats per al càlcul de l’estat de la vegetació, ja sigui mitjançant el dèficit hídric (ICONA,
1982) o bé a través de la relació entre l’evapotranspiració i precipitacions (De Fusco et al.
1994). Els models de predicció del risc d’incendi basats exclusivament en fenòmens
meteorològics són força nombrosos: cal destacar l’índex canadenc, Canadian Forest Fire
Danger Rating System –CFFDRS (Van Wagner, 1974). Des de França s’han desenvolupat
també diversos índexs, com a exemple d’aquest interès en les condicions meteorològiques
(Orieux, 1979; Sol 1989; Carrega, 1990; Drouet, 1990). A Itàlia els índexs desenvolupats per
Palmieri i Cozzi (1983), Bovio et al. (1984), Palmieri et al. (1992), De Fusco et al. (1994).
Generalment però, les variables meteorològiques s’integren amb altres fenòmens com ara
estadístiques d’incendi, el tipus de combustible o variables referents al terreny (ICONA,
1982; Mapa de risc d’incendi estival del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la
Generalitat de Catalunya, DARP, elaborat des del 1992; Carvacho, 1998).
2.2.4. Models de combustible
Els models de combustible s’han desenvolupat sobretot per estimar el
comportament del foc, ja que la predicció del comportament és fonamental per a la
determinació del risc d’incendi, la supressió del foc i la seva planificació (Pyne, 1984).
Inicialment la tipificació dels combustibles prové dels requeriments dels models de
comportament. El que es busca amb la tipificació dels combustibles són models de
combustible representatius, que proporcionin una descripció qualitativa d’un tipus general
de vegetació -qualitat i quantitat del combustible viu i mort, mida de les partícules i
Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis forestals
17
profunditat del llit del combustible- els quals s’utilitzen en un model matemàtic per tal de
calcular com cremaran els diferents tipus de vegetació sota diferents condicions
mediambientals (Shasby, et al. 1981).
El procés de modelització dels combustibles va començar l’any 1914 als Estats
Units amb la identificació de tres tipus de coberta vegetal (pastura, matoll i arbrat). La
combinació d’aquests tres tipus de coberta vegetal, amb la informació meteorològica
permetia definir la capacitat d’ignició i la velocitat de propagació d’aquests combustibles.
Cap el 1930 el concepte de tipus de coberta vegetal va passar a anomenar-se tipus de
combustible. Les noves estratègies de control del foc anaven demanant més precisió i els
desenvolupaments en la predicció del risc d’incendi i de modelització del comportament
del foc, demanaven noves classificacions del combustible (Pyne, 1984). Actualment està
força acceptada la tipificació en tretze models de combustible -tres de pastures, quatre de
matollars, tres per a formacions de bosc dens i tres per a formacions de bosc aclarit o
restes d’operacions silvícoles-. Aquesta classificació va ser formulada per Rothermel
(1972) i adaptada pel NFDRS (Deeming et al. 1972), i Burgan (1989). El programa
BEHAVE, que simula el comportament del foc, opera sobre la base d’aquests tretze
models de combustible, pel càlcul de la predicció del comportament del foc. Els models
de combustible d’aquest programa han estat adoptats posteriorment pel programa Cardin
encarregat per ICONA a la Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Montes de Madrid
(Martínez-Millán et al. 1992) o Farsite (Finney, 1998).1
2.2.5. Simulació del comportament del foc
Els models de simulació tenen com a principal objectiu reproduir el comportament
d’un incendi sota unes condicions favorables de propagació. Aquests models permeten,
per un costat, calcular la velocitat de propagació i la direcció del front de la flama i, per
l’altre, assajar pautes de comportament. D'aquesta manera és possible analitzar
situacions perilloses i, per tant, ajudar a la planificació dels equipaments i recursos
d’extinció.
1 Cal elaborar models de combustible adaptats a les condicions particulars de cada territori i és en aquestsentit que diverses administracions hi dediquen molts esforços. Actualment el Centre de Recerca Ecològica iAplicacions Forestals (CREAF) per encàrrec del DARP, està elaborant el mapa de combustibles forestals pera totes les comarques de Catalunya, partint dels models de combustibles del BEHAVE (Pons et al. 1995;Terrades, 1996)
Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis forestals
18
Els primers estudis basats en la propagació del foc i dirigits pel Servei Forestal dels
EUA se centraven en l’estudi de les relacions existents entre les condicions de combustió
i les variables que podien ajudar als responsables de la gestió forestal a resoldre els
problemes dels incendis. Es va arribar a la conclusió que les variables com la humitat i
càrrega del combustible, la velocitat del vent, la humitat relativa de l’aire, el pendent i
l’orientació tenien uns efectes directes sobre els incendis. Fons (1946) va ser el primer
que va descriure la propagació del foc utilitzant un model matemàtic, fixant-se en
l’escalfor del foc, i en la manera com els combustibles lleugers transporten el foc i on hi
ha suficient oxigen per a suportar la combustió. A partir d’aquí van anar sorgint altres
models matemàtics amb l’objectiu de calcular la velocitat de propagació i la intensitat del
foc (Rothermel, 1972; Deeming et al. 1972; Albini, 1974). El model matemàtic
desenvolupat per Rothermel l’any 1972 és el més conegut i estudiat, i ha estat el punt de
referència de molts altres models tant de risc d’incendi (tot i que en molts d’aquests
només ha estat un punt de referència teòric) com de predicció del comportament del foc.
El National Fire Danger Rating System (NFDRS), desenvolupat pel Servei Forestal dels EUA
(Deeming et al. 1972, 1974) té les seves arrels en el model matemàtic desenvolupat per
Rothermel (1972). El NFDRS es va anar refinant i van aparèixer noves versions, afegint
nous models de combustible (Deeming et al. 1974; Deeming et al. 1978; Burgan, 1989). A
partir d’aquest moment es van desenvolupar alguns programes que permetien calcular els
paràmetres globals del comportament del foc. El més destacat i aplicat, i que de fet és el
més adaptat per diverses administracions de països amb una gran problemàtica d’incendis
forestals, és el programa BEHAVE, desenvolupat pel Servei Forestal de Montana (Andrews,
1983; Andrews, 1986; Burgan i Rothermel, 1986; Andrews i Chase, 1989; Andrews i
Bradshaw, 1990).
Un dels principals objectius del desenvolupament posterior de models de
comportament del foc ha estat la simulació espacial de la propagació dels incendis
forestals. Seguint els principis de les formulacions dels models matemàtics esmentats
anteriorment, han anat sorgint una sèrie d’aplicacions interessades sobretot en el
component espacial de la simulació. Cal destacar el programa CARDIN, que es basa en
el contagi de cel·les reproduint una estructura el·líptica de la propagació del foc (Martínez-
Millán, 1991) o els models basats en autòmates cel·lulars, com l’aplicat per Clarke et al.
(1994) o el model desenvolupat pels canadencs anomenat Firestorm (Lee, 1990; Buckley
i Lee, 1993). Actualment, el sistema més adaptat i aplicat ha estat el programa FARSITE,2
2 Aquest programa és de domini públic i es pot descarregar a l’adreça:http://www.montana.com/sem.index.html
Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis forestals
19
del Laboratori del Foc del Servei Forestal de Montana, que té els seus fonaments en el
programa BEHAVE (Finney, 1998; Finney et al. 1998). L’ús de FARSITE3 s’ha
generalitzat pel servei de parcs naturals del Servei Forestal dels Estats Units i per altres
agències de gestió del sòl, tan federals com estatals. A Catalunya tenim un exemple de la
seva aplicació a Cerdan et al. (1999), on s’ha simulat el comportament del foc en diversos
escenaris perillosos per la comarca del Bages.
2.3. Tecnologies de la informació i la lluita contra els incendis forestals
La simulació del comportament s’ha realitzat tradicionalment mitjançant
formulacions matemàtiques que calculen la velocitat de propagació i la intensitat del front
de la flama. La introducció del component espacial en la simulació ha permès representar
la velocitat de propagació sobre el terreny convertint la simulació en una eina més eficaç
de cara a la previsió, la prevenció i la planificació territorial en general, ja que permet
analitzar espacialment les interaccions que s’estableixen en el territori. És el
desenvolupament de les tecnologies de la informació el que ha fet possible l’evolució
d’aquests models de comportament, ja que els sistemes d’informació tradicionals aplicats
als primers models matemàtics tenien les seves limitacions tant de resultats com de
velocitat d’aplicació. Amb els anys, aquests sistemes han permès integrar i relacionar
nous components donant més consistència als mateixos models.
La quantitat i qualitat de models ha augmentat enormement, des dels primers
sistemes de càlcul utilitzats per a la predicció del risc i del comportament dels incendis
forestals, fins els mètodes utilitzats actualment. De la mateixa manera, els sistemes
d’informació utilitzats en tots els processos de modelització han anat millorant. Ha estat
un avenç important el pas de l’aplicació d’aquells models sense cap suport informàtic a
aquells models basats en un sistema interactiu que integren diversos mòduls d’anàlisi.
Aquests es basen en un SIG per a ser específicament aplicat a la gestió dels incendis
forestals. S’ha passat, doncs, per un procés intens d’investigació tant en el camp de la
problemàtica dels incendis forestals com en el de les tecnologies de la informació.
3 Tot i ser un sistema de simulació força acceptat, cal tenir en compte un aspecte dels incendis que continuaessent difícil de simular: el comportament del vent. En un curs sobre el funcionament i aplicació d’aquestprograma, impartit pel mateix Mark Finney, que va tenir lloc a Solsona l’abril de 1998, es feia ressó delproblema de simular el comportament del vent, ja que planteja enormes dificultats, perquè no només s’ha detenir en compte el vent atmosfèric, que és variable, sinó el contacte d’aquest amb les mateixes turbulènciesque crea l’incendi.
Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis forestals
20
L’aplicació de les noves tecnologies com els SIG, la teledetecció i més recentment
els Sistemes de Posicionament Global -GPS- ha obert un ampli sector de recerca. Les
aplicacions de la teledetecció s’havien mantingut sovint al marge de les aportacions dels
SIG, però la integració és ja avui un fet, gràcies a les grans possibilitats dels SIG com a
plataforma integradora per les seves capacitats funcionals sobretot de gestió i anàlisi de
grans volums de dades. D’aquesta manera la teledetecció i els GPS s’han convertit en
fonts per a subministrar dades als SIG. Un recull de les diferents aportacions de la
teledetecció i els GPS als estudis sobre els incendis forestals el trobem a Nunes et al.
(1995) i Gracia et al. (1992) respectivament.
Actualment les investigacions en el camp dels incendis forestals van cap a un intent
de trobar eines operatives al servei de la lluita contra els incendis forestals.
2.3.1. Les aportacions de la teledetecció
La primera aplicació de la teledetecció per a mapificar incendis forestals data dels
anys seixanta amb l’ús d’escànners infraroigs per a la detecció de focus de foc (Chuvieco i
Congalton, 1989). Des dels primers sensors utilitzats per a la mapificació i detecció dels
incendis forestals fins l’actualitat, la resolució espectral i espacial i la freqüència de pas dels
satèl·lits ha millorat enormement, la qual cosa ha permès una ampliació de les seves
aplicacions.
De les diferents aportacions de la teledetecció a la lluita contra els incendis forestals
cal destacar la informació que aporten per a la modelització del risc i el comportament: dels
incendis: la cartografia d’àrees cremades, cartografia de combustibles, detecció de
condicions meteorològiques, avaluació de l’impacte ambiental i detecció de focs.
Cartografia d’àrees cremades
El 1978 Benson et al. van fer ús de la teledetecció (amb el satèl·lit Landsat MSS) per a
la mapificació i estudi de la intensificació dels incendis forestals a Austràlia amb la finalitat de
produir mapes de les àrees cremades. Richards i Milne el 1983 van elaborar un mapa dels
incendis forestals d’una àrea al voltant de Sydney utilitzant el satèl·lit Landsat TM.
L’any 1992 es va publicar el mapa de les superfícies forestals cremades de Catalunya
(incendis superiors a 50 ha) durant el període 1986-1990, amb l’ús del satèl·lit Landsat TM a
Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis forestals
21
escala 1:500.000 (ICC, 1992). Recentment (1998) ha aparegut una nova edició del mapa
d’incendis forestals de Catalunya. Aquesta vegada s’han recollit els incendis que van tenir
lloc durant el període 1986-1995 (Baulies et al. 1995). Chuvieco i Congalton el 1988 van
mapificar la superfície forestal cremada d’una zona prop de Castelló amb el Landsat TM.
L’any 1992 es va publicar el mapa dels incendis forestals de Catalunya (1986-1990) a
escala 1:500.000, produït per l’Institut Cartogràfic de Catalunya amb imatges procedents del
satèl·lit Landsat TM. Des del CREAF s’ha realitzat la cartografia d’incendis a partir d’imatges
procedents del satèl·lit LANDSAT MSS durant el període 1975-93 (Díaz-Delgado et al. 1998;
Salvador et al. 2000)
Cal fer referència a la importància dels sensors aerotransportats. Un exemple el tenim
en l’ús del sensor CASI -Compact Airborne Spectrographic Imager- instal·lat en un avió de
l’ICC. Aquests permeten millorar la resolució espacial i augmentar la freqüència temporal, ja
que es pot programar el vol segons l’àrea d’interès i amb la resolució escollida. El principal
problema és el seu elevat cost, la qual cosa fa que s’utilitzi en la cartografia d’incendis
especials (Baulies et al. 1995).
L’interès d’aquests estudis se centra sobretot en la possibilitat que ofereix el fet de
mapificar i analitzar estadísticament els incendis, i permeten valorar els danys causats pels
focs gràcies sobretot a la multitemporalitat de les imatges que permeten disposar
d’informació abans i després del foc en un període de temps relativament curt.
Cartografia de combustibles
Una de les aplicacions més esteses de la teledetecció és la mapificació i anàlisi de
l’estat de la vegetació. Hi ha gran quantitat d’estudis que utilitzen i han utilitzat la teledetecció
per a elaborar cartografia dels models de combustibles tant per àmbits regionals com
continentals (Burgan i Shasby, 1984; Chuvieco i Congalton, 1989; Burgan i Hardy, 1993;
Pereira et al. 1994, etc.) per tal d’avaluar el risc d’ignició i la conseqüent propagació del foc i
per analitzar el comportament del foc en cremes controlades. La teledetecció pot
proporcionar informació sobre les característiques de combustibilitat de la vegetació i la seva
densitat (Consentino et al. 1981). Burgan et al. el 1981 van publicar un article on es descrivia
el projecte conjunt realitzat pel NFFL, Northern Forest Fire Laboratory, de Missoula,
Montana, i el Servei Geològic EROS Data Center a Sioux Falls, Dakota del Sud. El principal
objectiu d’aquest projecte va ser el de desenvolupar tècniques per a la mapificació de la
vegetació utilitzant dades procedents del satèl·lit Landsat per a una millor definició de la
localització i extensió dels tipus de combustible de les extenses àrees afectades pels
Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis forestals
22
incendis forestals. També s’han realitzat estudis sobre el contingut d’aigua de la vegetació;
aquests estudis són necessaris per a la predicció del risc o per a generar mapes sobre la
humitat del combustible (Galtie et al. 1994; Kuntz i Karteris, 1994). La finalitat de tots ells és
crear mapes de combustibles per a ser integrats com a capes d’informació en un SIG i poder
fer anàlisis subseqüents en models de risc i predicció del comportament del foc.
Werth et al. (1985) recullen una experiència pilot de l’ús del satèl·lit NOAA AVHRR a
Arizona per a la creació de models de combustible amb la finalitat d’avaluar el risc d’ignició i
de propagació del foc. López Soria et al. van publicar el 1991 un estudi aplicat en una àrea
compresa entre les províncies de València, Castelló i Terol, sobre l’ús del satèl·lit NOAA
AVHRR per a detectar la cobertura vegetal més sensible a la declaració i propagació
d’incendis a partir de la detecció de les característiques de l’estat fenològic de la cobertura
vegetal.
Els satèl·lits NOAA AVHRR s’han utilitzat també per mesurar diferents aspectes de la
vegetació; és possible conèixer la quantitat de biomassa existent en cada quilòmetre quadrat
i l’estat d’humitat de la vegetació la qual cosa permet fer una primera estimació de les zones
més vulnerables al foc. Hi ha diversos investigadors que es basen en l’anàlisi dels índexs de
vegetació per tal d’estudiar qualitativament i quantitativa l’estat de les cobertures vegetals a
partir de mesures espectrals (López Soria, 1991).
Detecció de condicions meteorològiques
Un altre vessant d’estudi de la teledetecció és l’anàlisi de les condicions
meteorològiques. Amb l’ajuda del satèl·lit Meteosat es poden preveure situacions
meteorològiques que ajuden a estimar les condicions de més risc (Yagüe, 1994).
Avaluació de l’impacte ambiental
La teledetecció també ha permès analitzar els impactes del foc sobre el medi ambient.
L’avaluació dels efectes del foc als boscos és un dels camps de més interès (Jakubauskas
et al. 1990; Karteris et al. 1992; Karteris, 1995; Gluck et al. 1995; Baulies et al. 1995; etc.).
Riggan et al. (1993) van analitzar les emissions de gasos fruit dels incendis forestals causats
per les persones al Brasil i que són enormement perjudicials per l’atmosfera.
Detecció de focs
També és interessant l’ús de la teledetecció per a detectar incendis al mateix moment
en què es produeixen, i seguir així la seva evolució i el desenvolupament del seu perímetre
Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis forestals
23
mitjançant la detecció de punts calents. Aquest sistema de detecció ha estat provat al
Canadà on en un estudi pilot es van detectar incendis a gran escala amb el satèl·lit NOAA
AVHRR; es van detectar al voltant del 46% del total d’incendis (Flannigan et al. 1986). A la
Gran Bretanya també es va utilitzar aquest satèl·lit per a la detecció i control de cremes
agrícoles (Muirhead, et al. 1985). La detecció dels incendis forestals amb el satèl·lit NOAA
AVHRR només és possible, però, en zones on el foc agafa grans proporcions, ja que la seva
resolució espacial (d’1,1 km) no permet la detecció de petits focus. Aquest satèl·lit ha estat
molt utilitzat per a la detecció d’incendis en les zones tropicals (Malingreau, et al. 1989;
Malingreau, 1991; Sader et al. 1990, etc.).
La detecció i mapificació del tipus i estat de la vegetació, de les condicions
meteorològiques i de la superfície forestal cremada d’anys previs a l’avaluació, permeten
valorar el risc d’incendi d’una determinada zona, segons la seva vulnerabilitat; la detecció del
foc i de columnes de fum possibilita la identificació de focus de foc al mateix moment que té
lloc el procés d’ignició. La delimitació del perímetre del foc permet analitzar el seu
desenvolupament i fer una valoració posterior dels danys. La detecció de les emissions de
gasos i dels efectes dels incendis a la vegetació i el seu impacte mediambiental és un altre
camp d’aplicació de la teledetecció la qual cosa possibilita avaluar els danys.
2.3.2. El paper dels SIG en la lluita contra els incendis forestals
2.3.2.1. Els SIG i els incendis forestals
Grossman (1994) es refereix als SIG com a plataforma que permet la combinació
de diferents tipus d’informació i considera que és la columna vertebral de tot el procés de
la informació espacial. Aquesta definició específica dels SIG, s’adapta als interessos i
necessitats de diferents organismes i institucions, ja que se serveixen d’aquesta eina per
facilitar les tasques de gestió i planificació dels incendis forestals.
Els SIG ajuden a donar una visió més objectiva de la problemàtica dels incendis
forestals, ja que posa a disposició de l’analista tota una sèrie d’eines que faciliten la
integració i anàlisi de tots els fenòmens que intervenen en l’estudi dels incendis forestals.
Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis forestals
24
Figura 2.1: Funcionalitats d’un SIG per a la gestió global dels incendis forestals (adaptat a partir deFisher i Nijkamp, 1992)
ENTRADA
imatges de satèl.lit
mapes
treballde camp
dadesde cens
Dades d'altresbases de dades
digitals
SIG
captura
emmagatzament
manipulació
anàlisi
modelització
altres SIGinterfased'usuari
paquets externsper a anàlisis estadístiques imodelització
SORTIDA
informes
mapes
estadístiques
entrada dedades per a
altres models
Font: adaptació a partir de Fisher i Nijkamp, 1992
Figura 2.2: Els SIG i els incendis forestals
SIG
avaluació
del risc
anàlisi
de xarxes
risc
d’ignició
Prevenció
risc de
propagació
simulació del
comportament
assignació i
localització
de recursos
Extinció
anàlisi
zones de
visibilitat
Previsió
La Figura 2.1, tot i que reprodueix un model que és útil per a descriure les
funcionalitats generals dels SIG, s’adapta a les necessitats que planteja la gestió global
dels incendis forestals. Aquestes diferents funcions que compleixen els SIG és el que ha
Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis forestals
25
portat a alguns autors com Laurini i Thompson (1992) a associar els SIG al concepte de
caixa d’eines.
La Figura 2.2, descriu el principal paper desenvolupat pels SIG fins al moment i les
possibles aplicacions que encara no han estat prou explotades. Per un costat, l’anàlisi dels
incendis de cara a un tractament genèric de delimitació de les zones de risc d’ignició i de
propagació; el fet de delimitar les àrees més vulnerables als incendis respon a un interès
centrat tant, en la previsió de comportaments perillosos i en la planificació de la prevenció,
com en l’interès organitzatiu dels equipaments i recursos d’extinció. Per l’altre, l’anàlisi de
xarxes, de les zones de visibilitat i l’assignació i localització de recursos, permet afrontar la
prevenció i l’extinció de manera més ordenada i planificada, d’acord amb la perillositat pròpia
del territori analitzat.
2.3.2.2. Els SIG per al suport a la gestió global dels incendis forestals
La diversitat de factors que intervenen en l’anàlisi dels incendis forestals requereix
un sistema que permeti la gestió global tant a curt com a llarg termini. És a dir, tant en
situacions d’emergència real, com en la planificació i ordenació del territori per evitar que
es produeixi un incendi i que aquest es propagui. Per tant, la integració de diversos
mòduls d’anàlisi i la possibilitat de dissenyar una interfase d’usuari personalitzada, farà
possible una optimització de la prevenció i extinció.
L’objectiu que ha de complir un SIG és el d’associar en un mateix sistema un
conjunt d’elements que necessita l’usuari per a la presa de decisions. Una experiència en
aquest camp és el FMIS -Fire Management Information System- (Wybo et al. 1994), és un
sistema d’informació per a la gestió dels incendis forestals que integra una base de dades
relacional amb un SIG. Aquest va lligat a unes aplicacions específiques: índex de perill,
simulació de la propagació detecció del foc, consells pel desenvolupament de plans de
supressió del foc. La principal funció del FMIS és el de suport a la presa de decisions de
cara a la previsió, la prevenció i extinció.
Aquests sistemes integren productes comercials amb un disseny específic de
mòduls per al càlcul basats en una interfase d’usuari. Vasconcelos (1995) fa una relació
d’alguns dels aspectes que hauria de facilitar un SIG integrat: control i predicció de la
informació meteorològica, valoració del risc mitjançant un o més índex de perill, detecció
Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis forestals
26
de focs a temps, simulació de la propagació, consells de cara a la supressió del foc i
suport a la presa de decisions de supressió del foc. Caldria afegir l’anàlisi de xarxes de
cara a la vigilància i a les actuacions d’extinció, l’anàlisi de l’assignació i distribució de
recursos, establiment de zones de visibilitat, i avaluació en general de mesures i
polítiques de prevenció.
Per tant un SIG per al suport a la gestió global dels incendis forestals ha d’integrar
una base de dades molt complerta i coherent amb un conjunt de funcionalitats que
permetin donar suport a la presa de decisions en cas d’incendi lligant tots els possibles
components que intervenen en el coneixement de les característiques dels incendis
forestals. Per tant no només es tracta de la predicció del risc i comportament dels
incendis, sinó de la integració de diversos factors per a fer possible una anàlisi posterior
que permeti resoldre aspectes com la racionalització de la distribució dels equipaments i
recursos d’extinció, tot estudiant també l’abast d’aquests recursos i els camins òptims
d’accés a les zones de més risc, així com la planificació i ordenació del territori en un
interès per reduir els factors de risc d’incendi.
Cal ser conscients, però, que independentment de la integració de les eines SIG en
una interfase d’usuari per a facilitar la lluita contra els incendis forestals, el seu ús en tots
els processos de captura, tractament, anàlisi i presentació dels resultats és vital, i són
precisament aquestes utilitats les que han estat emprades en molts dels processos
desenvolupats en aquest treball.
2.4. Consideracions finals d’aquest capítol
De l’anàlisi de les principals tendències en la investigació a partir dels diferents
models i de les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació, se’n desprèn
que hi ha una àmplia reflexió sobre el camp dels incendis forestals, orientats en diverses
línies d’investigació, però amb un objectiu comú: avançar en la lluita contra els incendis
forestals. En les tendències més recents cal destacar les aportacions que en aquest sentit
hi ha hagut per part de les tecnologies de la informació, més com a eina de suport a la
planificació i gestió dels incendis. Els models i els SIG utilitzats com a suport a la lluita
contra els incendis forestals han de facilitar la investigació en els següents aspectes:
• la descripció de les característiques generals dels incendis
• analitzar la distribució espacial dels incendis per establir pautes de comportament
Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis forestals
27
• analitzar les condicions que afavoreixen comportaments perillosos; les tenen relació
amb l’activitat de les persones, les condicions i l’estructura del territori i les condicions
meteorològiques
• anticipar canvis en les pautes del risc, facilitant prediccions de les condicions del medi
o humanes
• prendre decisions en les accions que haurien de tenir-se en compte per tal de
minimitzar el risc d’ignició i de propagació
Aquests punts són els que es desenvoluparan al llarg dels capítols que configuren
aquest treball d’investigació, utilitzant com a eina de suport, aquells models i eines SIG
que en cada cas han semblat permetien descriure aspectes concrets dels incendis. No es
planteja l’ús dels models i dels SIG com un fi en si mateixos, sinó com a mitjà per
analitzar i entendre, alguns dels aspectes que afecten els incendis forestals.
Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis forestals
28
2.5. Bibliografia
Albini, F.A. (1976), Computer-based Models of wildland Fire Behavior: A Users Manual,
Ogden, Utah, USDA Forest Service, Intermountain Research Station.
Alcázar, J.; Vega-García, C.; Grauet, M.; Pelmán, J.; Fernández, A. (1998) “Human risk and
fire danger estimation trought multicriteria evaluation methods for forest fire
prevention in Barcelona, Spain”, III International Conference on Forest Fire Research
14th Conference on Forest Fire Meteorology, Vol I, pp. 2379-2387, Luso, 16/20
November.
Andrews, P.L. (1983) “A system for predicting the behavior of forest and range fires”,
Proceedings of the Conference on Computer simulation in Emergency Planning, San
Diego, California.
Andrews, P.L. (1986), BEHAVE: Fire behavior prediction and fuel modeling system -Burn
subsystem, part 1, USDA, Forest Service.
Andrews, P.L.; Chase, C.H. (1989), BEHAVE: fire behavior prediction and fuel modeling
system. BURN subsystem, Part 1, General Technical Report INT-194, Ogden, Utah,
USDA Forest Service, Intermountain Research Station
Andrews, P.L.; Bradshaw, L.S. (1990), RXWINDOW: defining windows of acceptable burning
conditions based on desired fire behavior, General Technical Report INT-273,
Ogden, Utah, USDA Forest Service, Intermountain Research Station.
Badia, A. (1998), “Modelització i tecnologies de la informació per al suport a la lluita contra
els incendis forestals”, Documents d’Anàlisi Geogràfica, 32, pp. 143-159.
Baulies, X.; Joaniquet, M.; Tardà, A. (1995), “Evaluation of forest fires effects using CASI
data” in Remote Sensing and GIS applications to forest fire management.
Proceedings of the EARSeL International Workshop, Ed. Chuvieco, E. Universidad
de Alcalá de Henares.
Benson, M.L.; Briggs, I. (1978), "Mapping the extent and intensity of major forest fires in
Australia using digital analysis of Landsat imagery", in Proceedings of the
International Symposium on Remote Sensing for Observation and inventory of Earth
Resources, pp. 1965-1980.
Bovio, G.; Camia, A. (1997), “Land Zoning Based on Fire History”, International Journal of
Wildland Fire 7(3), pp. 249-258.
Buckley, D:J.; Lee, B.S. (1993), “Forestry Canada applies GIS technology to forest fire
management”, GIS ‘93 Symposium, Vancouver, British columbia, pp. 109-113.
Burgan, R.E. (1989), “1978 National Fire Danger Rating System Revisions”, presentat a 10th
Conference on Fire and Forest metereology, April 17-21, Ottawa, Canada.
Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis forestals
29
Burgan, R.E.; Rothermel, R.C. (1986), BEHAVE: Fire behavior prediction and fuel modeling
system -fuel subsystem, Gen. Tech. Rep. Int-167, USDA, Forest Service.
Burgan R.E.; Shasby, M.B. (1984), "Mapping broad-area fire potential from digital fuel,
terrain, and weather data", Journal of Forestry, Vol. 82, pp. 228-231.
Carrega, P. (1990), “Climatology and index of forest fire hazard in mediterranean France”, I
International Conference on Forest Fire Research, Coimbra, B.05-1 B05-11.
Carvacho, L. (1998), “Evolución de la estimación de grandes incendiosforestales en la
cuenca Mediterránea europea por redes neuronales y regresión logística”, Série
Geográfica. Incendios, 7, Universidad de Alcalá, Servicios de publicaciones,
Departamento de Geografía, pp. 73-85.
Cerdan, R.; Badia, A.; Ferrero, I.; Llurdés, J.C.; Sánchez, F.; Saurí, D. (1999), Planificació
territorial i organització de la lluita contra els incendis forestals al Bages. Anàlisi,
ponderació i programació de procediments i actuacions de prevenció i de previsió
per la defensa del territori del Bages contra els incendis forestals, amb els agents
implicats, Premi Fundació Caixa Manresa (Inèdit).
Chuvieco, E.; Congalton, R.G. (1989), "Application of Remote Sensing and Geographical
Information Systems to Forest Fire Hazard Mapping", Remote Sensing of
Environment, pp. 147-159.
Chuvieco, E.; Salas, J. (1996), “Mapping the spatial distribution of forest fire danger using
GIS”, International Journal of geographical Information System, vol. 10(3), pp. 333-
345.
Chuvieco, E.; Salas, J.; Barredo, J.I.; Carvacho, L.; Karteris, M.; Koutsias, N. (1998), “Global
patterns of large fires occurrence in the European Mediterranean Basin: A GIS
analysis”, III International Conference on Forest Fire Research. 14th Conference on
Fire and Forest Meteorology vol II, pp. 2447-2462, Luso, 16/20 November 1998.
Clarke, K.C.; Brass, J.A.; Riggan, P.J. (1994), "A Cellular Atomaton Model of Wildfire
Propagation and Extintion”, Photogrammetric Engineering & Remote Sensing, vol
60(11), November 1994, pp. 1355-1367.
Cunningham, A.A.; Martell, D.L. (1973), “A Stochastic Model for the Occurrence of Man-
caused Forest Fires”, Canadian Journal of Forest Research, 3, pp. 282-287.
Cunningham, A.A.; Martell, D.L. (1976), “The use of subjective probability assesments to
predict forest fire occurrence”, Canadian Journal of Forest Research, 6, pp.348-356.
Deeming, J.E. et al. (1972), National Fire-Danger Rating System, US Forest Service,
Research Paper RM-84
Deeming, J.E. et al. (1974), National Fire-Fire Danger Rating System, US Forest Service,
Research Paper RM-84 revised.
Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis forestals
30
Deeming, J.E. et al. (1978), The National Fire-Fire Danger Rating System, US Forest
Service, Gen. Tech. Rep. INT.39.
Díaz-Delgado, R.; Salvador, R.; Valeriano, J.; Pons, X. (1998), “Detección de superficies
forestales quemadas en Cataluña mediante imágenes de satélite durante el periodo
1975-93”, VIII Coloquio del Grupo de Métodos Cuantitativos, Sistemas de
Información Geográfica y Teledetección. Tecnologías para el siglo XXI. Ponencias y
comunicaciones, Asociación de Geógrafos españoles, 17-19 de Septiembre 1998,
Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona, pp. 371-376.
Drouet, J.C. (1990) “Prévision des risques et modes de propagation”, Revue technique du
feu, Juin 1990.
De Fusco, L.; Martellacci, C.; Peroni, P.; Bagni, M. (1992), “A prototype system for forest fire
prevention and control”, Proceedings of the central symposium of the International
Space Year Conference, Munich.
Finney, M.A. (1998), FARSITE: Fire Area Simulator –Model development and evaluation,
USDA Forest Service Research Paper RMRS-RP-4 47 p.
Finney, M.A.; Andrews, P.L. (1998), “Application and Status of the FARSITE Fire Area
Simulator”, III International Conference on Forest Fire Research. 14th Conference on
Fire an Forest Meteorology Vol I pp. 755-760, Luso, 16/20 November 1998.
Fisher, M.M.; Nijkamp, P. (1994), “Geographical information systems and spatial analysis”,
The annals of Regional Science, 26, pp. 3-17.
Flannigan, M.D.; Wotton, B.M. (1991), “Lighning-ignited forest fires in northwestern Ontario”,
Canadian Journal of Forest Research, Vol. 21, pp. 277-287.
Galtie, J.F.; Hubschman, J.; Trabaud, L.; (1994, “Using remote sensing and geographical
information system for monitoring wildland fire hazards in an exposed area of the
mediterranean eastern Pyrenees”, Proceedings of the International wokshop Satellite
Technology and GIS for mediterranean forest mapping and fire management,
Tessaloniki, Nov. 4-6, 1993, Pp. 139-149.
Gluck, M.J.; Rempel, R.S. (1995), “The effecton measurements of post disturbance
vegetation in Northwestern Ontario”, International Workshop Remote Sensing and
GIS applications to forest fire management, Universidad de Alcalá de Henares, Sept.
7-9, 1995, pp. 45-48.
Gracia, I.; Mérida, J.C. (1992), “Aplicaciones de técnicas GPS al problema de los incendios
forestales”, Presentat al curs Lucha contra los incendios forestales, Centro
Internacional de Altos Estudios Agronómicos Mediterraneos (C.I.H.E.A.M), organitzat
per l’Instituto Agronómico Mediterráneo de Zaragoza (I.A.M.Z.) i l’Instituto Nacional
para la Conservación de la Naturaleza (I.C.O.N.A.), 11-29 de maig.
Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis forestals
31
Grossmann, W.D. (1993), “Challenges from ecology to aplication and desingn of
Geographical Information System”, Paper presentat a les jornades sobre The
synergistic use of Remote sensing, Geographical Information Systems and Dynamic
models for resource management, Saragossa 11-15 d’abril de 1994.
ICC (1990), Mapa de risc d'incendi forestal. Catalunya 1:250.000, Institut Cartogràfic de
Catalunya, Generalitat de Catalunya, Departament d'Agricultura Ramadaria i Pesca,
Direcció General de Medi Natural; Departament de Política Territorial i Obres
Públiques, Institut Cartogràfic de Catalunya.
ICC (1992), Mapa d'incendis forestals de Catalunya (1986-1990). 1.500.000, Institut
Cartogràfic de Catalunya Generalitat de Catalunya, Departament d'Agricultura
Ramadaria i Pesca, Direcció General de Medi Natural; Departament de Política
Territorial i Obres Públiques, Institut Cartogràfic de Catalunya.
ICONA, (1982), Manual de predicción del peligro de incendios forestales, Instituto Nacional
para la conservación de la naturaleza, Sección de Incendios Forestales, Ministerio
de Agricultura, Pesca y Alimentación.
Jakubauskas, M.E.; Lulla, K.P.; Mausel, P.W. (1990), “Assessment of vegetation change in a
fire altered forest landscape”, Photogrammetric Engineering and Remote Sensing,
Vol. 56(3), March 1990, pp. 371-377.
Johnson E.A.; Van Wagner, C.E. (1985), “The theory and use of two fire history models”,
Canadian Journal of Forest Research. vol. 15. pp. 214-220.
Karteris, M.A. (1995), “Burned land mapping and post-fire effects”, Proceedings of
International Workshop Remote Sensing and GIS applications to forest fire
management, Universidad de Alcalá de Henares, Sept. 7-9, 1995, pp. 35-44.
Karteris, M.A.; Kritikos, G. (1992), “Assessmentof forest fire damages in Holy Mount Athos”,
Proceedings of Workshop Remote Sensing for forestry applications, Copenhagen,
Folving/Eartnat Svendsen (ed.) JRC, Institute for Remote Sensing Applications,
ISPRA, Italy, pp. 197-210.
Kuntz, S.; Karteris, M. (1994), “Fire risk modelling based on satellite remote sensing and
GIS”, Proceedings of the International Workshop - Satellite Technology and GIS for
Mediterranean Forest Mapping and Fire Management, pp. 165-177.
Laurini, R.; Thompson, D. (1992), Fundamentals of Spatial Information Systems, Academic
Press, Londres.
Lee, B.S. (1990), “An overview of IFMIS: the Intelligent Fire Management Information
System”, International Conference on Forest Fire Research, Nov. 19-22, 1990,
Coimbra, Portugal.
Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis forestals
32
López Soria, S.; González Alonso, F.; Cuevas, J.M. (1991), “Aplicación de las imágenes
digitales procedentes de los satélites metereológicos circumpolares en la detección
del riesgo de incendios forestales”, Ecología, Nº 5, pp. 3-12.
Malingreau, J.P. (1991), “Remote Sensing for tropical forest monitoring: an overview”,
Remote Sensing and Geographical Information System for Resource Management in
developing countries, pp. 253-278.
Malingreau, J.P.; Tucker, L.J.; Laporte, N. (1989), “AVHRR for monitoring global tropical
deforestation”, International Journal of Remote Sensing, Vol. 10(4-5), pp. 855-867.
Martell, D.L.; Bevilacqua, E. (1989), “Modelling seasonal variation in daily people-caused
forest fire occurrence”, Canadian Journal of Forest Research vol. 19. pp. 1555-1563.
Martell, D.L.; Otukol, S.; Stocks, B.J. (1987), “A logistic model for predicting daily peaple-
caused forest fire occurrence in Ontario”, Canadian Journal of Forest Research, 17,
pp. 394-401.
Martinez-Millánn, J. et al. (1991), CARDIN, un sistema para la simulación de la propagación
de incendios forestales, Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Montes de
Madrid, Investigación Agraria. Sistemas y recursos Forestales, Ministerio de
Agricultura, Pesca y Alimentación. Instituto Nacional de Investigación y Tecnología
Agraria y Alimentaria, vol. 0.
Muirhead, K.; Cracknell, A.P. (1985), "Straw burning over Great Britain detected by AVHRR",
International Journal of Remote Sensing, Vol. 6(5), pp. 827-833.
NCGIA, (1991), Core curriculum, Santa Barbara, Universitat de Califòrnia.
Nunes, J.; Cerdan, R.; Sánchez, F.; Badia, A.; Ferrero, I. (1996), “Desenvolupament d’un
sistema d’informació geogràfica per a la lluita contra els incendis forestals”,
Documents d’Anàlisi Geogràfica, 28, pp. 55-78.
Orieux, A. (1979), “Conditions météorologiques et incendies de forêts en région
méditerranéenne”, Note technique du Service Météorologique Métropolitain, Section
XXIV, 8, Mai 1979.
Palmieri, S.; Cozzi, R. (1983), “Il ruolo della metereologia nella prevenzione e controllo degli
incendi boschivi”, Rivista di Meteorologia Aeronautica, XLIII, 4.
Palmieri, S.; Inghilesi, R.; Siani, A.; Martellacci, C. (1992), “Un indice metereologico di
rischio per incendi boschivi”, Bolletino Geofisico, Anno XV, 5, pp. 49-62.
Pons, X.; Vayreda, J.; Ibañez, J.J.; Gracia, C.A. (1995), “A Technique to obtain maps for
estimating fire danger” Proceedings of International Workshop Remote Sensing ang
GIS applications to Forest Fire Management, Universidad de Alcalá de Henares,
September 7-9, 1995, pp. 160-163.
Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis forestals
33
Pyne, S.J. (1984), Introduction to wildland fire. Fire management in the United States, John
Wiley & Sons, Nova York.
Richards, J.A.; Milne, A.K. (1983), "Mapping fire burns and vegetation regeneration using
principal component analysis", International Geoscience and Remote Sensing
Symposium, pp. 5.1-5.6.
Riggan, P.J.; Brass, J.A.; Lockwood, R.N. (1993), "Assessing fire emissions from tropical
savanna and forests of central Brasil", Photogrammetric Engineering & remote
Sensing, Vol. 59(6), pp. 1009-1015.
Rothermel, R.C. (1972), A mathematical model for predicting fire spread in wildland fuels,
General Technical Report INT-115, Odeon, Utah, USDA Forest Service,
Intermountain Research Station.
Sader, S.A.; Stone, T.A.; Joyce, A.T. (1990), “Remote Sensing of tropical forest: An overview
of research and applications using non-photographic sensors”, Photogrammetric
Engineering of Remote Sensing, 4, pp. 1343-1351
Salas, J.; Chuvieco, E. (1990), “¿Dónde arderá el bosque? Previsión de incendios forestales
mediante un SIG”, Actas I Congreso AESIGIT, Madrid, AESIGIT, pp. 430-446.
Salvador, R.; Valeriano, J.; Pons X.; Díaz-Delgado, R. (2000), “A semi-automatic
methodology to detect fire scars in shrubs an evergreen forest with Landsat MSS
time series”, International Journal of Remote Sensing, 21(4), pp 655-671.
Shasby, M.B.; Burgan, R.R.; Johnson, G.R. (1981), "Broad area forest fuels and topography
mapping using digital Landsat and terrain", Machine Processing of Remotely Sensed
Data Symposium.
Sol, B. (1989), Risque numerique metereologique d’incendies de forêt en zone
mediterraneenne, Note de travail SMIR/SE, 1.
Terrades, J. (coord.) (1996), Ecologia del foc, Barcelona, Proa.
Van Wagner C.E. (1974), Structure of the Canadian Forest Fire Weather Index, Ottawa,
Canadian Depatment of Environment, Canadian Forestry Service.
Vasconcelos, M.J.P, (1995), “Integration of remote sensing and geographic information
systems for fire risk management”, proceedings of International Workshop Remote
Sensing ang GIS applications to Forest Fire Management, Universidad de Alcalá de
Henares, September 7-9, 1995, pp. 129-147.
Vega-Garcia, C.; Woodard, P.M.; Lee, B.S. (1993), “Geographic and temporal factors that
seem to explain human-caused fire accurrence in Whitecourt Forest, Alberta”, GIS’93
Symposium, Vancouver, British Columbia, February 1993.
Principals tendències de la investigació en el camp dels incendis forestals
34
Vélez, R. (1988), “Predecir para prevenir. Aplicación de la predicción del peligro de incendios
forestales”, Seminario ECE/FAO/OIT sobre predicción de incendios forestales.
València, 1986.
Werth, L.F.; Mckinley, R.A.; Chine, E.P. (1985), " The use of wildland fire fuel maps produced
with NOAA AVRR scanner data", Pecora Memorial Symposium, pp. 326-331.
Wybo, J.L.; Guarniéri, F. (1994), “FMIS: Fire Management Information System”,
Proceedings on 2ond International Conference on Forest Fire Research, vol.
1,A.03, pp. 95-104, Coimbra,
Yagüe, A. (1994), “Satélites y prevención de incendios forestales”, Mapping, Madrid, pp. 92-
93.
http://www.montana.com/sem.index.html
Els diferents concepes de risc ambiental
35
3. Els diferents conceptes de risc ambiental
3.1. La percepció del risc1
Els discursos sobre catàstrofes com els incendis forestals es mouen inevitablement
i concurrentment en referència a dos tipus d’interpretacions (Ledoux, 1995). La primera
és la invocació de la fatalitat (sovint per autoexculpar-se de possibles responsabilitats) i la
promesa que es farà tot el que calgui per evitar que es torni a produir una situació
semblant. En canvi, per a la segona interpretació, totes les catàstrofes són previsibles i en
cas que en tingui lloc alguna, aquesta sempre és de responsabilitat aliena, sobretot dels
polítics, institucions o tècnics. L’opinió pública sovint s'adhereix a aquesta segona en la
mesura que els riscos naturals semblen intolerables per la població, en unes societats tan
desenvolupades i tecnificades com la nostra, ja que la seva percepció és que el risc ha de
ser previsible, i si no és així, algú ha de prendre la responsabilitat.
Aquestes dues interpretacions del risc són, doncs, en gran part, monocausals. En el
primer dels casos, el risc té un origen a la natura i per tant, la seva gestió s'ha de basar
justament en controlar aquesta natura “perillosa” amb mitjans tecnològics. Al segon cas,
el risc s'interpreta més aviat com un problema exclusivament social, sobretot en el sentit
de no deixar marge d'acció a la natura en l'ocurrència de catàstrofes. Aquesta darrera
interpretació amaga implícitament una actitud força arrogant en relació a la natura, que
passa a ser una variable subordinada a l'acció antròpica. Mai s’ha d’oblidar que la natura
pot donar i dóna algunes “sorpreses”, i més en un context climatològicament tan dinàmic
com el Mediterrani. Hi ha un consens en la suposició que el risc zero no existeix, però si
que es pot actuar per tal de prevenir l’esdeveniment inicial en la mesura que sigui
possible, prevenir les conseqüències un cop s’ha produït l’esdeveniment, o mitigar les
conseqüències en cas que aquestes es produeixin. De fet, països amb grans problemes
d’incendis com els EUA assumeixen el fet que no tots els incendis es poden suprimir o
controlar, ja que no hi ha cap organisme, tecnologia o equipament que pugui assegurar
una absoluta protecció quan coincideixen una sèrie de factors crítics (elevada càrrega de
combustible, condicions meteorològiques extremes, ignicions múltiples i simultànies, un
1 No és l’objectiu d’aquest capítol tractar detalladament el concepte de percepció, en tant que sentiment depertànyer a l’espai i valorar-lo com a resultat d’assignar-li uns valors (Capel, 1973); però, si que cal ferreferència a la vinculació de la percepció del risc amb la percepció del medi que Capel analitza molt bé. Elconeixement de les interaccions que es donen en el territori és fonamental per tenir una imatge de lapercepció del medi. És a parttir d’aquesta imatge que es prenen les decisions.
Els diferents concepes de risc ambiental
36
comportament extrem del foc, etc.).2 De totes maneres, hi ha una frase que es va repetir
en diverses ocasions a la 2nd International Disaster and Emergency Planning (l’octubre de
1999), i que resumeix un dels punts d’aquest treball de recerca: When a crisis happens,
be ready.
En aquest capítol es presenta el marc teòric de l'estudi, que té les seves arrels en
l'anàlisi dels riscos ambientals elaborada per la Geografia, sobretot per l'escola nord-
americana endegada per Gilbert White als anys trenta i continuada pels seus deixebles
Ian Burton i Robert Kates (1978) (Calvo García-Tornel, 1984). A continuació s'ofereix el
model general de gestió del risc que s'inspira en els postulats d'aquesta escola, i que
defineix el risc com una seqüència d'esdeveniments no desitjats que culminen en unes
pèrdues socials, econòmiques i ambientals. La “mapificació” d'aquesta seqüència permet
desglossar el risc en una sèrie d'etapes o “anelles” de la cadena causal, per a cadascuna
de les quals és en principi, possible la introducció de certes mesures de gestió que aturin
la seqüència i impossibilitin la materialització de les pèrdues (Hohenemser et al. 1985).
En una orientació més específica pel camp dels incendis forestals, s’entrarà en el detall
dels dos aspectes crítics dels incendis: la ignició i la propagació, tot integrant-los dins la
cadena causal del risc.
3.2. Desenvolupament del concepte geogràfic del risc, segons l'escola deBurton, Kates i White
Actualment, dins la disciplina geogràfica, hi ha un gran interès en l’enfocament
ambiental. En aquest sentit s’ha dedicat grans esforços en la investigació del risc
d’incendi i de les seves conseqüències, ja que aquest fenomen requereix una anàlisi
integrada del territori pel fet que un incendi no es produeix per un fenomen aïllat del
territori, sinó que deriva de l’acció conjunta de determinats factors entre els que cal
destacar l’activitat humana, el combustible, les condicions meteorològiques, la topografia,
etc. (Chuvieco et al. 1999)
Per a la geografia, el risc natural és un dels dos components de la interacció entre
fenòmens naturals i activitats humanes. Aquesta interacció dóna com a resultat aspectes
positius (que serien els recursos) i aspectes negatius (els riscos). Així, el que aquests
2 A l’adreça http://www.fs.fed.us/land/wdfirex.htm s’explica el sistema de prevenció d’incendis dels EUA.
Els diferents concepes de risc ambiental
37
fenòmens naturals siguin considerats com a recursos o riscos depèn del context humà on
es produeixen. En altres paraules, l'esdeveniment per ell mateix no és benigne o hostil,
sinó només en la mesura que les nostres accions o la nostra percepció així el consideri.
Aquesta definició del risc implica conèixer de la manera més acurada possible, els
dos conceptes de l’equació del risc -l'estat del medi físic i l'estat del medi humà-, que tot
seguit definim:
• Estat del medi físic. Aquest fa referència al nombre d'esdeveniments naturals i la seva
variabilitat estadística en un lloc determinat. Per exemple, la freqüència dels episodis
d'ignició de combustibles forestals al Bages en els darrers 20 anys.
• Estat del medi humà. Aquest ve definit pel balanç entre dos conceptes, anomenats
“vulnerabilitat” (potencial de pèrdues en un lloc concret) i ”adaptació” (les accions
destinades a reduir o eliminar aquest potencial de pèrdues). Ambdós conceptes estan
estretament interrelacionats i adopten dimensions diferents. Així, la vulnerabilitat al
risc es pot entendre, entre altres, en els següents sis sentits (Hewitt, 1997):
1. exposició a fenòmens perillosos: estar al lloc equivocat en el moment equivocat;
2. debilitat: la predisposició de determinats grups humans, activitats econòmiques,
comunitats o territoris a patir danys més grans que d’altres, activitats, comunitats o
territoris;
3. manca de protecció contra fenòmens perillosos;
4. desavantatge: la manca de recursos per incidir en les causes del risc o donar
resposta als perills;
5. manca de resiliència: la capacitat limitada o inexistent per evitar els efectes d'un
desastre o de recuperar-se d'aquest desastre a posteriori;
6. manca de poder polític: la incapacitat d'influir sobre les mesures de seguretat o
d'adquirir mitjans de protecció o recursos per a la recuperació.
Paral·lelament, l'adaptació humana al risc es pot entendre també d’una manera
múltiple, i les mesures adaptables es poden classificar d’acord amb els tres criteris
següents:
1. Segons en la fase en què es produeixen (“pre”, “durant” i “post” calamitat);
2. Segons si són individuals o col·lectives;
Els diferents concepes de risc ambiental
38
3. Segons si s’han destinat a la modificació del comportament de la natura o del
comportament humà respecte a la natura.
Aquests conceptes constitueixen els fonaments de l'aproximació geogràfica a
l'anàlisi dels riscos ambientals. El risc provocat per un esdeveniment natural pot tenir una
gran variabilitat temporal i espacial, atès que dependrà dels canvis que tinguin lloc en el
sistema natural (de freqüència, magnitud, durada i escala geogràfica de l'esdeveniment), i
també dels que es produeixin al sistema humà (alteració del balanç entre vulnerabilitat i
adaptació).
En resum, el concepte de risc (com el de recurs) és extraordinàriament dinàmic i
sotmès a moltes oscil·lacions, temporals i espacials. El que és un recurs en un lloc pot ser
un risc en un altre, i esdeveniments que en el passat han estat considerats com a
recursos ara poden ser uns riscos, i a l’inrevés. Per tant, sempre cal estar atent al context
en què es produeixen aquests esdeveniments, sobretot el context humà, però sense
oblidar els canvis al sistema natural (que també poden ser induïts per causes humanes).
Alhora, són els canvis en la relació de l’ésser humà amb la natura els que condueixen a
una major vulnerabilitat front les calamitats naturals.
En el cas dels incendis forestals es podria formular la pregunta d’on és el recurs, i
s’apuntarien algunes respostes. La més elemental és aquella que diu que el recurs no és
el foc sinó la combinació de condicions climàtiques, que fan possible uns ecosistemes
caracteritzats per la gran varietat d’adaptacions que propicien una enorme biodiversitat a
les zones climàtiques temperades. En relació a la incidència del propi foc, cal dir que
l’ecologia que ha estudiat a fons els mecanismes que relacionen espècies vegetals i
incendis forestals, troba extraordinaris exemples d’adaptació, i que classifica la majoria
d’espècies vegetals mediterrànies entre les que són capaç de rebrotar, i aquelles que
poden fer germinar les llavors que han resistit el foc. En aquest sentit, la política de
planificació dels incendis del Servei Forestal americà, posa un especial èmfasi en la
conscienciació sobre la necessitat d’entendre i acceptar el rol dels incendis i adoptar les
pràctiques de gestió del sòl que integrin el foc com un procés essencial de l’ecosistema,
la qual cosa s’ha d’integrar amb unes altres finalitats socials.
Així, és per al sistema socioeconòmic humà que contempla el bosc com un recurs,
que el foc forestal és únicament una catàstrofe. Però, fins i tot, per a la societat actual,
que ha deixat d’aprofitar gran part dels productes que antigament se n’extreien d’un bosc,
Els diferents concepes de risc ambiental
39
petits focs que mantinguin reduïda la seva càrrega de combustible, són útils per retardar
o impedir l’aparició d’un gran foc devastador de conseqüències catastròfiques.
3.3. L'àmbit d'adaptació al risc: introducció a la cadena causal
La definició geogràfica del risc -que contempla aquest com un resultat (negatiu) de
la interacció entre natura i societat-, ja ens indica implícitament que per gestionar bé un
risc cal intervenir tant pel costat de la natura com pel de la societat, modificant l’actitud i
comportament d'aquesta darrera. L'enfocament geogràfic incideix especialment en la
necessitat de modificar el comportament humà i social davant del risc, atès que no tot es
pot solucionar amb mesures de tipus tecnològic de control de la natura, per molt ben
intencionades que siguin. A més, aquestes mesures poden generar altres problemes no
anticipats (per exemple els efectes catastròfics que pot suposar la fallida d'embassaments
i altres obres hidràuliques).
En aquest sentit, la insistència en ampliar l'àmbit d'adaptacions al risc impulsant
una conscienciació social del problema (una percepció més acurada i la seva traducció
en unes accions concretes) representaria, segurament, l'aportació més interessant de la
Geografia del risc.
En síntesi, l'enfocament geogràfic considera primer totes les alternatives possibles
de prevenció o reducció de les pèrdues ocasionades per un risc natural. En segon lloc, té
en compte també tots els beneficis i costos rellevants d'aquestes diferents alternatives. I
per últim, s'inclina per escollir aquelles alternatives que donin els màxims beneficis socials
amb els mínims costos en el context concret de cada espai afectat.
La cadena causal del risc que es presenta a continuació se centra específicament
en l'àmbit de reducció del risc. Així, aquesta cadena causal pretén delimitar tota la
seqüència a partir de les necessitats i desitjos humans -que suposen la selecció d’un
conjunt d’accions en relació a l’espai forestal- fins al resultat final -reflectit en un conjunt
de conseqüències negatives, com poden ser els danys ocasionats per un incendi. En una
versió més simple, el risc ambiental es pot conceptualitzar com una estructura causal
formada per dos factors:
esdeveniment conseqüència
Els diferents concepes de risc ambiental
40
D'entrada, aquesta cadena causal implica tres estratègies possibles de gestió del
risc:
• la prevenció de l'esdeveniment inicial;
• la prevenció de les conseqüències un cop s'ha produït l'esdeveniment;
• la mitigació de les conseqüències.
Intuïtivament, per qualsevol estratègia de gestió, la primera alternativa és la més
important (“més val prevenir que curar”), tot i que a la pràctica no sigui sempre així, i per
tant, la gestió s'hagi de dirigir també a la prevenció de les conseqüències i la seva
mitigació.
Les mesures de gestió es podrien clarificar conceptualment encara més si s’amplia
la cadena causal. En aquest sentit, diferenciaríem dos tipus d’esdeveniments:
• esdeveniments inicials: aquells que desencadenen la seqüència de risc (ignició d'una
massa de combustible forestal, precipitació molt intensa o fallida d'una vàlvula en un
sistema industrial);
• esdeveniments resultants: aquells que s’expressen com un alliberament d'energia o
de matèria que segueix a un esdeveniment inicial, i que comporta un risc per als
éssers humans, les propietats i altres béns.
En el cas dels incendis forestals, aquesta distinció és especialment rellevant atès
que permet sistematitzar mesures destinades a evitar la ignició de combustibles, i
mesures per evitar la formació d’un esdeveniment de gran magnitud, una vegada s’ha
produït la ignició. Així, es pot ampliar la seqüència causal per disposar d’un major marge
per a les intervencions de bloqueig:
També cal tenir present que en molts riscos ambientals, els esdeveniments
resultants no porten directament a les conseqüències. D'aquesta manera, es podria
introduir encara una altra anella en aquesta cadena causal, l’exposició, entesa com tots
aquells aspectes que fan el territori vulnerable; en el cas dels incendis, podria ser, per
esdeveniment inicial conseqüènciesesdeveniment resultant
Els diferents concepes de risc ambiental
41
exemple, la continuïtat de les masses forestals o el dèficit hídric de la vegetació. Amb
aquest nou element, la seqüència seria la següent:
Però encara ens podem remuntar més amunt de la cadena causal, amb la
introducció de la selecció de les accions afegint els desitjos i necessitats humanes. Si
introduïm tots aquests factors, aleshores, la cadena causal del risc es podria formular de
la següent manera:
Per tant, les intervencions de bloqueig es poden situar també a les fases inicials de
la seqüència, sovint molt marginades en les polítiques relatives als incendis. Una política
global d’ordenació del territori atenta a la singularitat del fenomen dels incendis, podria
bloquejar o dificultar, per exemple, els episodis d’ignició de combustible i potser encara
amb més eficàcia, impedir la transformació d’aquests episodis inicials en esdeveniments
de grans dimensions. Aquesta política però, dependria encara de factors més globals -i
certament difícils d’aconseguir- com un canvi d’actitud política i social envers els espais
forestals, o un canvi de percepció i d’acció política respecte les relacions entre àrees
urbanes i rurals.
3.4. Entorn social i mesures d’adaptació al risc dels incendis forestals
Caldria examinar breument el marc on es poden inscriure les mesures adaptables.
Concretament, i en base a les consideracions del geògraf canadenc Hewitt (1997) (de
l’escola de Gilbert White), s’intenta aportar un conjunt de reflexions sobre cadascuna de
les grans fases de la seqüència causal (“pre”, “durant” i “post” calamitat). Aquestes
reflexions se situen en una línia certament innovadora en l’anàlisi geogràfica dels riscos
ambientals, com és la de traslladar l’atenció i les mesures mitigadores del que seria el
fenomen en ell mateix, cap a les condicions humanes i socials on té lloc aquest fenomen.
En altres paraules, i segons aquesta línia teòrica, impactes i resposta al risc depenen
esdevenimentinicial
conseqüènciesesdevenimentresultant
exposició
necessitats humanes desitjos humans esdevenimentinicial
conseqüènciesesdevenimentresultant
exposició
Els diferents concepes de risc ambiental
42
més de les condicions quotidianes del desenvolupament social, que del propi fenomen
geofísic i climàtic.
En relació a la cadena causal presentada, l’èmfasi estaria situat a les primeres
etapes, particularment en aquells aspectes de la vida social, econòmica, territorial,
ambiental, etc, que poden amplificar o minimitzar la vulnerabilitat humana als fenòmens
extrems de la natura i la tecnologia. S’han intentat relacionar algunes d’aquestes
aportacions amb la problemàtica específica dels incendis forestals, per bé que en aquest
sentit caldria un major nivell de detall.
Tot el ventall de possibles adaptacions al risc d'incendi plantejat en aquest model, i
les adaptacions reals que es produeixen, depenen de dos factors, que es diferencien
entre les mesures per evitar futurs desastres, i les que s’adopten quan la calamitat es
materialitza:
• les condicions i circumstàncies que limiten l'acció. Aquestes limitacions estan
causades per la manca de recursos materials i humans, de capacitats humanes (“ser
competent o estar preparat per a la feina”) i pel que fa a l’organització. Conjuntament,
generen el context en què es produeixen les mesures adaptables;
• el tipus de mesures que les persones i institucions estan disposades a portar a terme.
Aquestes mesures estan estretament relacionades amb les prioritats socials i els
precedents històrics característics de les zones afectades, o del seu entorn polític i
administratiu. Conjuntament, generen l'àmbit de les accions conegudes o possibles en
cada cas.
En el primer cas, s'apliquen recursos, coneixements i capacitat organitzativa per
reduir la vulnerabilitat. En part, l'aplicació de totes aquestes mesures depèn de la història
dels desastres de cada lloc, i també de l'experiència personal i institucional que es té del
risc. En el segon cas, el context de les mesures adaptables es complica i resta limitat per
com s’ha desenvolupat la pròpia geografia del desastre. La disponibilitat de recursos i de
personal és limitada, i sempre hi ha conflictes entre les formes centralitzades de gestió de
l’emergència i les descentralitzades. En aquest sentit esdevé essencial tenir en compte
els coneixements locals a l’hora d’implementar els mecanismes de seguretat.
Els diferents concepes de risc ambiental
43
Per aquests motius, convindria afrontar el tema de l’acció en termes d’opcions
àmplies i flexibles. És a dir, intentar trobar un espai comú entre el reconeixement del
context i l’àmbit de les accions possibles.
3.5. Reducció del risc i reducció de la vulnerabilitat
D’antuvi, caldria diferenciar entre les mesures adreçades a reduir el risc i aquelles
destinades a reduir la vulnerabilitat humana. Fins ara, l’enfocament dominant ha estat el
primer (en el model de cadena causal, allò que té lloc a partir de la fase anomenada
“esdeveniment inicial”). Per reducció del risc s’entén tant les accions adoptades per incidir
en l’agent causant del risc (per exemple el revestiment del cablejat de línies elèctriques o
disponibilitat de mitjans aeris per impedir la propagació d’incendis), com les accions
orientades a modificar el comportament humà en relació a aquest risc d’incendi
(prohibició d’usos, mesures de vigilància, etc).
En canvi, en la reducció de la vulnerabilitat caldria incidir en els processos de caire
més general que posen en perill la població, activitats econòmiques, ecosistemes, etc.
Per tant, centrar el gruix de la gestió en mitigar la vulnerabilitat comportaria centrar-se en
la protecció de tots aquests elements. Les mesures de seguretat han d’adequar-se als
mecanismes pels quals quelcom es pot convertir en vulnerable (o s’hi pot convertir).
A fi d’aclarir una mica més la diferència entre “reducció del risc” i “reducció de la
vulnerabilitat”, Hewitt -a qui en gran part es deuen aquestes reflexions- proposa una
analogia o metàfora prou aclaridora. La gestió de qualsevol risc ambiental es podria
equiparar a la forma com s’afronta la seguretat dels infants a la llar. Aquesta seguretat no
només dependria d’aspectes com mantenir substàncies perilloses fora del seu abast,
“segellar” endolls, o posar barreres en escales molt dretes (aquestes serien les típiques
mesures de reducció del risc). També caldria que les llars i habitacions es disposessin i
s’organitzessin en funció de les necessitats dels infants, de la seva manca d’experiència,
del seu comportament probable, etc. Si no hi ha preocupació per això i només ens
centrem en les mesures de reducció, els accidents continuaran passant.
Els massissos forestals, abans segmentats per les ruptures dels conreus i pastures,
ara tendeixen a apropar-se i ajuntar-se. A més, en la mesura que les polítiques de lluita
directa contra el foc tenen èxit, augmenta la massa de combustible, o dit en altres
Els diferents concepes de risc ambiental
44
paraules i plantejat com una paradoxa: com més i millor sigui la protecció del bosc, més
gran és el risc d’incendi.
De fet, un argument central en l’anàlisi de la vulnerabilitat és que aquesta pot sorgir
(de fet, ho acaba fent) de condicions no directament relacionades amb els agents de risc
(com el domini urbà sobre el món rural en el cas d’incendis). Més aviat, la vulnerabilitat té
molt a veure amb els canvis en la vida quotidiana. Per això, les mesures de reducció del
risc no són mai prou efectives si no hi ha una transformació efectiva de les vulnerabilitats
quotidianes (Blackie et al. 1994). Així, respecte el cas que ens ocupa, l'esforç principal
s'ha de centrar en una política de gestió global de les grans masses forestals, integrant el
risc d'incendi en la gestió del recurs “bosc”.
3.6. El concepte de risc d’incendis en relació a la ignició i la propagació
La ignició i la propagació són els dos conceptes claus dins la cadena causal del risc3
en el camp dels incendis forestals, i intervenen directament en les tres estratègies definides
de gestió del risc: la prevenció de l’esdeveniment inicial, és a dir, la prevenció de la ignició; la
prevenció de les conseqüències un cop s’ha produït l’esdeveniment (evitar que la ignició
tingui èxit i evitar la propagació); i la mitigació de les conseqüències, tot evitant
comportaments del foc extremadament perillosos mitjançant l’ordenació del territori.
3.6.1. La fase d’ignició
El procés d'ignició es dóna en el moment que un cos entra en combustió. El procés de
combustió es produeix quan una determinada substància en combinar-se amb l'oxigen
produeix energia calorífica i lluminosa. La ignició d’un material vegetal té lloc quan les
temperatures del combustible arriben aproximadament als 300-320ºC (Rothermel, 1972).
Els components específics de la fase d’ignició són les causes. Per causes cal
entendre no només aquells agents que aporten la font de calor al combustible forestal, sinó
aquells fets que faciliten la ignició i que donen intensitat suficient a aquests agents, perquè la
seva activitat pugui originar un incendi. Cal considerar dos tipus de causes, les que
proporcionen la font de calor (ja sigui per causes naturals o antròpiques), ja que en definitiva
Els diferents concepes de risc ambiental
45
sense la font de calor el procés d’ignició no tindria lloc i les que faciliten que el procés
d’ignició tingui èxit:
a) per tal que el bosc cremi cal algú (piròman, pagès/sa, fumador/ra) o alguna cosa (llamp)
que l’encengui ja que, com en tota reacció química, el procés ha d’estimular-se, perquè es
produeixi. En aquest primer nivell hi entrarien tots aquells fenòmens que aporten la font de
calor és a dir seria la causa més directa al procés del foc, ja que sense ella la cadena del
foc no podria iniciar-se.
b) la ignició continuarà el seu procés si troba unes condicions favorables que ho fan
possible. La vegetació (el tipus i humitat) i els fenòmens meteorològics com la humitat
relativa de l’aire i el règim de pluges, són fenòmens que predisposen que el risc d’ignició
sigui alt. Si la ignició té èxit, el foc passa a la fase de propagació.
3.6.2. Fase de propagació
La propagació es caracteritza per un procés mitjançant el qual el foc consumeix
combustible. Això implica el consum de més combustible i l’alliberament de gasos que
comporta vents que faciliten la reactivació de nous focus (Clarke et al. 1994). La propagació
depèn de la disponibilitat de combustible i de les seves característiques físiques, del pendent
del terreny (com més pendent més ràpidament es propaga el foc). Però el factor determinant
de la propagació del foc és el vent. El vent és el que dóna forma al focus del foc a causa de
la seva força i direcció. Aquest ha estat un dels fenòmens marginats en molts dels models
aplicats, per la seva dificultat de representació i per la manca de dades fiables.
La fase de propagació es basa en aquells mecanismes de transferència de calor per
convecció, radiació i conducció, que transformen calor d’una zona inflamable a una zona de
combustibles adjacents (Pyne, 1984). Quan s’inicia un foc, en condicions suaus, aquest
anirà creixent en forma de cercle afectat només per les característiques del combustible.
Però si se li afegeixen factors com el vent o el pendent aquest anirà canviant cap a una
forma el·líptica; de totes maneres les condicions que es vagi trobant l’avanç del front fa que
el foc prengui una forma variable ja que el territori quasi mai és homogeni sobretot pel que fa
a la continuïtat de la vegetació. Hi ha tres formes de propagació de la calor: per convecció,
transportat per l’aire que es mou per diferència de densitat (l’aire calent puja); per radiació, la
3 Em centro en aquest cas en la primera ampliació de la cadena que considera tres elements essencials,l’esdeveniment inicial, l’esdeveniment resultant i les conseqüències.
Els diferents concepes de risc ambiental
46
calor passa a través de l’aire com una ona electromagnètica; per conducció, la calor passa a
través de les molècules d’un cos sòlid sense que aquestes es desplacin (ICONA, 1982).
Els factors que influencien directament en la propagació són: la humitat del
combustible viu i mort, la seva forma i mida, la continuïtat i la seva major o menor
inflamabilitat; la velocitat i direcció del vent, la humitat relativa de l’aire i la temperatura de
l’aire; el pendent, les barreres naturals i la disposició del terreny.
Però la propagació a part de la transmissió de calor que es limitaria als aspectes
químics del procés de combustió, té un caràcter específicament territorial. Els incendis es
desenvolupen territorialment, i la seva manera d’analitzar-ho és a partir de l’estudi del
comportament del foc. La combustió subministra l’energia suficient perquè es desenvolupi
un foc; però el comportament del foc com un tot no és idèntic al procés de combustió. Quan
parlem del comportament del foc parlem en termes de creixement i en dos sentits:
creixement en intensitat (que descriu la concentració de calor en un foc) i creixement en la
seva mida (que ve donat per velocitat de la propagació). En alguna fase del procés del foc,
tant l’increment d’intensitat com la velocitat de la propagació del foc són complementaris.
L’anàlisi de la propagació està relacionada amb la predicció del comportament del foc.
El comportament del foc és la manera com reacciona un foc sota les variables de
combustible, topografia i meteorologia. Cada variable indueix a certs comportaments
previsibles però poques vegades hi ha una variable dominant. Algunes vegades es
combinen per accelerar el foc, però només en els incendis que afecten grans extensions un
pot dominar sobre els altres Tots els focs comencen en focus localitzats, s’expandeixen en
cercles i si guanyen intensitat en la fase de propagació, agafen la forma d’el·lipse o, com
s’ha comentat, pot ser variable segons les condicions que va trobant l’avanç del front de la
flama.
3.6.3. La ignició i la propagació en el context de la cadena causal del risc
El plantejament de la cadena causal del risc permet estructurar les diferents fases
d’intervenció en funció d’un model inspirat en una publicació de l’IDEA (1995) i que
diferencia entre la prevenció, la previsió i l’extinció, amb la finalitat d’evitar l’esdeveniment
inicial, evitar les conseqüències si té lloc l’esdeveniment inicial o mitigar les
conseqüències.
Els diferents concepes de risc ambiental
47
En el treball elaborat per Cerdan et al. (1999), s’insistia reiteradament en la
necessitat de distingir molt clarament entre la prevenció i l’emergència a l’hora d’afrontar
els incendis forestals. Cal tenir molt present que la prevenció és tota aquella actuació que
es porta a terme abans que s’hagi iniciat cap foc, i té tres objectius, que s’ajusten
perfectament a la cadena causal del risc plantejada:
• evitar que es declari un incendi,
• minimitzar l’extensió del foc en el cas que no s’hagi pogut evitar la seva aparició,
• preveure mesures que facilitin l’extinció de l’incendi
La previsió en canvi, fa referència a la necessitat d’una visió prèvia del fenomen per
tenir una visió anticipada dels seus possibles impactes. Per tant, la previsió, en ser una
tasca que es realitza abans que es produeixi el foc i destinada a evitar que el foc tingui un
major impacte, és una condició prèvia a la prevenció.
Per tant, si no es pot evitar la ignició, tot i les mesures preventives, cal preveure el
possible comportament perillós dels incendis i planificar les mesures preventives i
d’extinció per evitar les conseqüències o si més no mitigar-les.
3.7. Reflexions sobre el model de gestió de risc que inspira aquest estudi
Si acceptem que els riscos i les catàstrofes sorgeixen més aviat de la vida
quotidiana i d’un desenvolupament social normal, i no tant de situacions naturals
extremes o accidents tecnològics, aleshores la seguretat de les persones, els seus béns i
el medi ambient ha d’estar fermament arrelada en el seu benestar general i a unes
condicions de vida adients.
Segons aquesta interpretació, la gestió dels incendis forestals s’hauria de centrar
en la part inicial de la cadena causal, és a dir, allà on ens fem preguntes sobre l’ordenació
del territori, el nivell de vida de les zones rurals i la tendència cap el despoblament entre
altres. I encara més, els grups o localitats més vulnerables són bàsicament aquells,
mancats del poder decisori. Per tant, les relacions de poder, amb els seus usos i abusos
inherents, han contribuït a crear i reproduir la vulnerabilitat. En el cas dels incendis,
existeix clarament aquesta desigualtat de les relacions de poder, molt esbiaixada envers
Els diferents concepes de risc ambiental
48
el món urbà. Per aquesta línia de pensament, la conclusió es força clara: la reducció de la
vulnerabilitat és poc factible sense canvis en l’ordre social i les relacions de poder.
A través del coneixement dels incendis en general i del context territorial on tenen
lloc en particular, podem plantejar una ordenació i planificació del territori que ajudin a
mitigar les greus conseqüències socials, econòmiques i ambientals que comporten. El
component humà dels incendis, la continuïtat de les masses de vegetació, ajudats per
factors no directament controlables com les condicions meteorològiques, han d’entrar en
una anàlisi integrada de planificació del territori a fi i efecte d’intentar evitar ignicions, o
reduir les conseqüències en cas d’incendi.
El que es planteja és el coneixement exhaustiu dels incendis en el context territorial
on es produeixen, amb la finalitat d’actuar en les tres estratègies plantejades de la gestió
del risc: evitar l’esdeveniment inicial, evitar les conseqüències un cop s’ha produït
l’esdeveniment i la mitigació de les conseqüències. Per tant, en la gestió del risc és
fonamental el coneixement de la història dels incendis com a mitjà per a la previsió i la
planificació. Tot i que hem exposat al llarg del capítol un esquema força complex de la
cadena causal, en el desenvolupament de la tesi es tindrà com a referència la seva
estructura més simple: esdeveniment incial –esdeveniment secundari–conseqüències.
La Figura 3.1 mostra la integració del model causal del risc a la seqüència
metodològica del desenvolupament del treball d’investigació. La comparació de l’afectació
dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages, s’integra en aquest model prenent-lo com
a recurs per poder orientar els diferents aspectes que permetran diferenciar els dos
àmbits d’estudi. La part central de l’esquema és la clau del desenvolupament del treball
de recerca que es presenta: el coneixement dels aspectes que afavoreixen
l’esdeveniment inicial (causalitat) que es tradueix en risc d’ignició, i l’anàlisi d’aquells que
permeten preveure’l i/o establir mesures preventives (història dels incendis i la seva
distribució espacial) i així evitar l’esdeveniment inicial; el coneixement d’aquells aspectes
que fan possible l’esdeveniment secundari, que es tradueix en el risc d’ignició i
propagació (condicions meteorològiques, humanes, del territori i l’estructura del territori)
que amb la relació amb l’ocurrència dels incendis permeten fer previsions i planificar la
prevenció i els recursos d’extinció; finalment, ser conscients dels possibles impactes
socials, econòmics i ambientals com a conseqüència dels incendis i per tant cal preveure
possibles comportaments perillosos dels incendis i/o en tot cas, establir mesures
preventives i d’extinció per tal de mitigar les conseqüències.
Els diferents concepes de risc ambiental
49
Figura 3.1. El model causal del risc centrat en les necessitats de coneixement, en les actuacions iles mesures
esdeveniment inicial esdeveniment secundari conseqüències
Necessitats de coneixement
Cadena causal del risc
causalitathistòria dels incendisdistribució espacial
condicions humanescondicions del territoricondicions meteorològiquesestructura del territori
risc d’ignició risc d’ignició i propagació
impactes socials,econòmics i ambientals
evitar esdeveniment inicial
evitar esdeveniment secundari
mitigar conseqüènciesActuacions
Mesures previsió / prevenció / extinció
La seqüència de la cadena causal serà el mètode seguit per comparar i analitzar la
incidència dels incendis a l’AMB i al Bages en relació a les necessitats de coneixement
plantejades.
Els diferents concepes de risc ambiental
50
3.8. Bibliografia
Blackie, P. Camon, T. Davis, I. Wisher, B. (1994), Natural hazards, people’s vulnerability
and disasters, Londres, Routledge.
Burton, I. Kates, R. While, G. (1978), The environment as hazard, New York, Ed. Oxford
University Press.
Calvo García-Tornel, F. (1984), “Geografía de los riesgos”, Revista Geocrítica, 37,
Universitat de Barcelona.
Capel, H. (1973), “Percepción del medio y comportamiento geográfico”, Revista de
Geografía, 7(1-2), pp. 58-150.
Chuvieco, E. Salas, F.J. Martinez, J. Martín, M.P. (1999), “Geografía e incendios
forestales”, Serie geográfica. Incendios Forestales, Universidad de Alcalá, Servicio
de publicaciones, Departamento de Geografía, pp. 11-17
Clarke, K.C. Brass, J.A. Riggan, P.J. (1994), "A Cellular Atomaton Model of Wildfire
Propagation and Extintion”, Photogrammetric Engineering & Remote Sensing, vol
60(11), November 1994, pp. 1355-1367.
Hewitt, K. (1997), Regrous of risk, Londres, Longman.
Hohenemser, Ch. Kats, R. kasperson, J.X. (eds.) (1985), Perilous progress. Managing the
hazards of technology, Boalder (Colorado), Westview Perss.
ICONA, (1982), Técnicas para defensa contra incendios forestales, Monografía 24, Instituto
Nacional para la conservación de la naturaleza, Sección de Incendios Forestales,
Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
IDEA, (1995), “El sistema català de lluita contra els incendis forestals”, Els incendis
forestals, Col.lecció Dossiers Agraris, Barcelona, Institució Catalana d’Estudis
Agraris.
Ledoux, B. (1995), Les catastrophes naturalles en France. Paris, Payot.
Pyne, S.J. (1984), Introduction to wildland fire. Fire management in the United States, John
Wiley & Sons, Nova York.
Rothermel, R.C. (1972), A mathematical model for predicting fire spread in wildland fuels,
General Technical Report INT-115, Odeon, Utah, USDA Forest Service,
Intermountain Research Station.
http://www.fs.fed.us/land/wdfirex.htm
El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages
51
4. El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca delBages
4.1. L’AMB i la comarca del Bages en el context de Catalunya
Fer una descripció de l’àrea d’estudi i justificar per què s’ha triat aquests dos àmbits
diferenciats administrativament, físicament, econòmicament i socialment, resulta complex
i més tractant-se de l’estudi d’un fenomen tan dinàmic com els incendis forestals, que no
respecta límits, de zones delimitades administrativament. L’estructura territorial de l’AMB i
de la comarca del Bages, juntament amb les activitats humanes i econòmiques, fa que els
incendis tinguin una afectació diferent pel que fa a la freqüència, nombre d’ignicions i
comportament en tots dos àmbits. Es tracta, doncs, d’analitzar aquests aspectes que
configuren el territori i totes aquelles activitats que hi tenen lloc i que el fan més o menys
vulnerable.
Tot i que geogràficament l’AMB i la comarca del Bages no es troben massa
distants, la descripció que es farà en aquest capítol de les característiques físiques,
socials i econòmiques permetrà donar els primers trets distintius de l’estructura territorial i
social dels dos àmbits, per fer una primera aproximació al problema dels incendis. Per un
costat, les característiques físiques determinen el tipus d’incendis en una zona, per l’altre,
l’anàlisi demogràfica ha constituït sempre un dels elements bàsics de tot acostament a
l’evolució històrica i econòmica d’un àmbit territorial determinat; per tant, la dinàmica de la
població pot donar algunes pistes sobre l’ús que es fa del territori en aquests dos indrets.
La localització dels dos àmbits d’estudi en el context de Catalunya s’ha basat en la
consideració de tres aspectes prou significatius que permeten diferenciar-los: des del
punt de vista del planejament, se situaran els dos àmbits dins el context del Pla Territorial
de Catalunya; des del punt de vista social, cal diferenciar entre la Catalunya del soroll i la
Catalunya del silenci i, finalment, en el context mediambiental cal fer referència a la
integració d’alguns dels espais naturals que formen part dels dos àmbits, en l’anomenada
anella verda.
En el context general de Catalunya, i prenent com a referència el Pla Territorial
General de Catalunya aprovat l’any 1995 i que fixa sis àrees de divisió territorials
anomenades àmbits –Ponent, Ebre, Camp de Tarragona, Comarques de Girona,
El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages
52
Metropolità i Comarques Centrals-, la comarca del Bages forma part de l’àmbit de les
Comarques Centrals i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, de l’àmbit Metropolità (Mapa
4.1.).1
En una proposta de model espacial per a la interpretació territorial de Catalunya de
Mendizàbal (1993), es localitza esquemàticament les àrees econòmiques i de lleure
principals (les més dinàmiques), les cinc ciutats que estructuren Catalunya i es diferencia
la Catalunya del soroll de la Catalunya del silenci (Figura 4.1). En aquest context, l’AMB
forma part íntegrament de la Catalunya del soroll, mentre que la comarca del Bages es
troba al límit entre la Catalunya del soroll i la del silenci.
Figura 4.1. Model espacial per a la interpretació territorial de Catalunya
Catalunya de l’oci
Font: Mendizàbal, 1993.
Catalunya del silenci
Catalunya del soroll
ciutats
línies de relleu estructurants
principals rutes de lligam
Vall d’Aran Andorra
Costa Brava
Maresme
LLeida
Girona
Tarragona
Costa Daurada
Reus
Barcelona
Manresa
D’altra banda, la proximitat d’aquests dos àmbits ha portat a integrar-los, totalment
en el cas de l’AMB i parcialment en el cas del Bages, en l’anomenada anella verda,2
1 No s’entrarà en l’extens debat que ha suscitat la delimitació territorial de Catalunya ni en les controvèrsiesd’aquest Pla Territorial. S’ha escollit les comarques de Catalunya en el context del Pla Territorial senzillamentcom a referència.
El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages
53
creada sota els postulats de la Unió Europea: “la sostenibilitat ambiental significa
preservar el capital natural” i “la sostenibilitat ambiental implica a més, el manteniment de
la diversitat biològica”.3 En aquest context, l’AMB integra dins l’anella verda, amb els
espais PEIN de l’Ordal i les seves connexions amb el Parc del Garraf, connexió del Parc
del Garraf amb el Parc de Collserola aprofitant l’àmbit de la llera fluvial del Llobregat, al
mateix Parc Agrari del Baix Llobregat, i la connexió de Collserola amb la Serralada de
Marina-Sant Mateu-Céllecs. El Bages s’integra parcialment dins l’Anella Verda, els espais
protegits del sud de la comarca: el Parc de Sant Llorenç de Munt i la Serra de l’Obac i
l’espai PEIN de Montserrat.
4.2. El context territorial i socioeconòmic de l’Àrea Metropolitana deBarcelona
4.2.1. Situació, límits i característiques físiques
Per tal d’entendre la importància i particularitat dels incendis a l’AMB, cal entendre
l’entorn metropolità en el qual està immersa aquesta zona. Una àrea metropolitana es
configura a partir del creixement d’una gran ciutat i de la difusió de part de les seves
funcions i de la seva població sobre les àrees, les ciutats i les viles veïnes, de manera
que es forma un territori urbà tot i que no completament urbanitzat, centralitzat per la
ciutat mare i interconnectat estretament mitjançant relacions quotidianes periòdiques de
tota mena. Aquest territori engloba altres ciutats, àrees rurals i infraestructura de tot tipus i
té un abast també dinàmic i per tant difícil de delimitar (MMAMB, 1995). Aquesta
descripció ja ens dóna molta informació de l’estructura territorial de l’AMB.
Administrativament, l’AMB forma part de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona, MMAMB, la qual distingeix dos nivells territorials, la
“conurbació de Barcelona” i les “comarques compreses dins la seva zona d’influència
2 Àmbit d’espais lliures de preservació del medi natural o de les activitats forestals i agràries, al voltant de laRegió Metropolitana de Barcelona (http://www.diba.es/anellaverda/text1.html)3 Aquests postulats es defineixen en un moment en que la intensitat i sobretot la dispersió territorial amb laque es produeix aquest fenomen urbanitzador fa necessari, en el cas europeu, protegir el medi natural,mitjançant dues mesures principals: a) concentrar la població en els nuclis existents, evitant una majordispersió pel territori, b) construir xarxes ecològiques d’espais del medi natural i agrari interconnectant elsespais preservats i lliures d’urbanització encara existents i limitar mitjançant aquestes xarxes, l’expansióurbana de caràcter difús (http://www.diba.es/anellaverda/europa.html).
El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages
54
directa”.4 Les comarques compreses dins la zona d’influència directa de Barcelona són,
als efectes de la “planificació i la coordinació en l’àmbit regional”, el Barcelonès, el Baix
Llobregat, el Maresme, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, havent-se ampliat amb les
comarques de l’Alt Penedès i el Garraf d’acord amb les determinacions del Pla Territorial
General de Catalunya (MMAMB, 1995). L’ordenament legal distingeix tres grans blocs de
competències metropolitanes –l’urbanisme, els transports i els serveis hidràulics i
mediambientals- i per a tots tres n’estableix el doble tractament d’àrea i regió.
L’evolució de l’aglomeració metropolitana en els darrers anys presenta uns trets
fonamentals: la desconcentració d’activitats i de població des dels municipis i àmbits més
centrals cap als perifèrics; l’extensió física de les ciutats amb gran consum de sòl; el
progressiu sotmetiment de tots els espais, fins i tot aquells considerats tradicionalment
com a lliures, al mode de vida urbà, l’increment de la mobilitat gràcies a la millora de les
comunicacions, etc.
En aquest treball d’investigació s’ha considerat l’agrupació en relació al tractament
de residus, ja que és la zona que gestiona, a través d’una concessió exclusivament per a
la prevenció dels incendis forestals, el Patronat Metropolità de Collserola (que el 16 d’abril
de 1999 va passar a ser el Consorci del Parc de Collserola), entitat que ha facilitat la
informació en format digital, bàsica per al desenvolupament d’aquest treball. Per tant hi
ha integrats 32 municipis repartits entre les comarques del Baix Llobregat, Barcelonès,
Maresme i Vallès Occidental que queden repartits de la següent manera: 19 municipis del
total de 32 de tota l’AMB, formen part de la comarca del Baix Llobregat, 5 del Barcelonès,
2 del Maresme i els 6 restants de la comarca del Vallès Occidental (Mapa 4.2).
Un cop descrits els aspectes administratius, el que ens donarà una visió global de
les característiques del territori és la seva descripció física. En aquest sentit, l’AMB queda
tancada al sud pel mar, a l’oest pel massís del Garraf i pel nord i els extrems litorals resta
oberta. Les grans peces d’espais lliures protegits que integra són, el Delta del Llobregat i
part del massís del Garraf al sud i sud-oest respectivament; Conreria-Sant Mateu-Céllecs
(N) –Pla especial en tràmit–, part de la serra de l’Ordal al nord oest, i la serra de
Collserola (centre) (Mapa 4.3). Amb 6.553 ha, Collserola, l’espai més emblemàtic de
4 Pel que fa al primer nivell, tot i no tenir una delimitació explícita s’ha d’entendre que és la delimitació ques’atorga als àmbits als quals s’estén l’actuació de les dues entitats metropolitanes que la Llei (7/87 de l’Estatutde Catalunya) creà en substitució de l’anterior Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB, vigent des de1974 fins 1987). Agrupa entre 18 i 32 municipis, segons es consideri en relació amb els serveis hidràulics ode tractament de residus respectivament.
El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages
55
l’AMB per la seva funció de parc urbà, reuneix el 50% de la superfície ocupada pels
boscos (MMAMB, 1990). L’altitud màxima de la serra de Collserola, amb poc més de 500
m, l’assoleix el Tibidabo tot i que l’altitud màxima de l’AMB se situa a la part del Garraf
que afecta el municipi de Begues, el Montau, amb més de 600 m. La forta pressió
humana que pateix el territori ha fet necessari la creació de figures de protecció amb la
finalitat de preservar la biodiversitat5.
El territori metropolità forma part de la regió biogeogràfica mediterrània que es
caracteritza per un clima molt sec a l’estiu i hiverns suaus amb dos màxims pluviomètrics
a la primavera i a la tardor. Se situa en un relleu estructurat per les falles miocèniques
que donaren lloc al graven del Vallès-Penedès i la plana litoral. L’AMB, malgrat la seva
reduïda superfície (aproximadament 58.000 ha, un 1,8% de la superfície total de
Catalunya) té una gran diversitat vegetal: l’alzina, en altres èpoques més abundant, s’ha
vist desplaçada en gran part per les pinedes i brolles i els cultius pels efectes de l’acció
humana. En un espai tan densament poblat com l’AMB, només el 40% de la superfície és
ocupada per usos efectivament urbans, el 38% són zones de vegetació natural, el 16%
són cultius i el 6% són altres elements naturals, terrenys vacants en procés
d’urbanització, usos periurbans i sòls denudats (MMAMB, 1995) (Mapa 4.4). La proporció
de sòl destinats a usos urbans varia molt d’uns municipis a altres, des de l’escàs 5% de
Begues i Sant Climent de Llobregat al 75% o més de l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona,
Sant Adrià de Besòs, Cornellà de Llobregat i Esplugues de Llobregat. La vegetació
natural es troba inclosa, en la seva major part, dins del perímetre de parcs que són sota
control i gestió pública vigent des de fa anys (Collserola i Garraf) o en vies de
formalització (serra de Marina). Aquest fet és fonamental per la preservació d’aquesta
zona que rep la pressió dels tres milions d’habitants que resideixen a l’àrea estricta i del
milió i quart més de l’entorn regional. És per això que la distribució sobre el territori dels
nuclis de població i dels espais lliures, fan de l’AMB una zona molt singular. És significatiu
ressaltar que l’AMB és la primera aglomeració industrial d’Espanya i la segona en
dimensions de renda, ocupació i residència.
5 Al capítol 9 s’entrarà amb més detall a parlar dels espais PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural) i dels efectesdels incendis sobre aquests espais protegits.
El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages
56
4.2.2. Principals eixos estructuradors
La frase de Lluís Casassas “tots els camins porten a Barcelona”, és molt
significativa per entendre la vertebració de l’AMB. L’AMB es caracteritza per una densa
xarxa viària que contribueix enormement a la fragmentació de l’espai metropolità, i que
juntament amb el 44% de l’ocupació del sòl per zona urbanitzada, són un símbol de la
forta humanització d’aquest espai. L’eix principal és l’autopista A-7, que comunica la
Península Ibèrica amb Europa pel litoral mediterrani, entrant per la Jonquera i passant per
Girona, Barcelona i Tarragona i, pel que fa a l’AMB, connecta els municipis de Barberà
del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès, amb el Papiol (Baix Llobregat).
De l’A-7 en deriva l’altra penetració bàsica cap a l’interior d’Espanya, per la depressió de
l’Ebre. El pas des de la costa fins aquesta depressió es fa per dues branques que es
troben a Lleida: la N-II i l’autopista A-2. L’altra comunicació important amb l’exterior és
l’accés a França per la Cerdanya, a l’extrem de l’eix que uneix Barcelona amb els
Pirineus, també desdoblat en dues branques: la del Besòs-Congost-alt Ter (N-152) i la del
Llobregat-Túnel del Cadí l’A-18 que connecta amb la C-1411. Cal destacar també la E-9,
des dels Túnels de Vallvidrera fins a Rubí i Terrassa, i l’autopista A-19 que enllaça
Barcelona amb els municipis del Maresme.
El projecte més gran i recent d’intervenció en la xarxa del Barcelonès ha estat el
segon cinturó: la Ronda de Dalt i la Ronda del Litoral, que ha millorat la capacitat de
relació de l’Àrea i la Regió Metropolitana.
4.2.3. Característiques socioeconòmiques
Per entendre el comportament de la població de l’AMB, pel fet de tractar-se d’un
àmbit una mica particular administrativament, és farà referència en primer lloc al municipi
que ha presentat els canvis més significatius, Barcelona. Cal remuntar-nos als primers
anys del segle XIX quan la població de Barcelona va començar a experimentar un
creixement remarcable, i a partir d’aquest moment la progressió de la població de
Barcelona en relació amb Catalunya es mantindrà i s’accelerarà gràcies al procés de
concentració industrial. Aquest creixement de la ciutat de Barcelona impulsat fins a mitjan
segle, esdevé el fet més remarcable de la demografia catalana contemporània. A
començament de segle, la densificació de la ciutat i de la seva trama urbana
s’incrementarà considerablement. El 1960 el Barcelonès passa a polaritzar el 46,1% de la
El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages
57
població de Catalunya amb una densitat de 12.122 hab/km2, mentre que el conjunt català
la densitat és de 124 hab/km.2 A finals dels anys seixanta ja es comença a notar una lleu
tendència a la baixa degut sobretot a la inflexió que es produeix en els fluxos migratoris a
la davallada de la natalitat i a l’encariment del sòl. La resta de l’AMB segueix la mateixa
tendència uns anys més tard, mentre que la regió manté un creixement sostingut propi,
augmentat per la desconcentració dels àmbits centrals. Durant el decenni 1981-91 s’ha
notat un increment de la població en aquelles zones de la regió metropolitana més
allunyades de Barcelona que se situen a la quarta i cinquena corona de la regió
metropolitana, entre 40 i 50 km de distància respecte la ciutat de Barcelona.
De totes maneres, cal destacar la gran concentració de la població a Barcelona i al
seu entorn metropolità. L’AMB acull la meitat de la població de Catalunya en menys del
2% del territori i el conjunt de la regió metropolitana el 70% dels habitants en només el
10% de superfície. A més de la densitat de població de l’AMB, cal fer referència al dens
ús que es fa del territori. És cert que en alguns municipis de la primera i segona corona
de la regió metropolitana –a les que correspon bona part de l’AMB- s’ha perdut població,
però la mobilitat dins d’aquest àmbit i en general a tota la regió metropolitana és enorme.
El 95,2% del total de desplaçaments per motiu de treball i estudi són interns, hi ha un 4,8
de sortides fora l’AMB i un 6,9% d’entrades.6
Tot i que l’ocupació en els serveis és majoritària a l’AMB, amb un 57,7% de la
població ocupada l’any 1996, és també el primer centre industrial d’Espanya, dedica el
32,1% de la població ocupada a la indústria i energia; completa aquest sector secundari
el 67,0 de la població dedicada a la construcció; finalment només un 3,2% es dedica a
l’agricultura (MMAMB, 1995). Si es consideren els diferents municipis de l’AMB segons la
comarca a la qual pertanyen, aquestes xifres varien sensiblement (Taula 4.2). Els
municipis més terciaritzats de l’AMB són els que formen part de la comarca del
Barcelonès, la qual des dels anys cinquanta ha anat desplaçant la indústria cap a la
segona i tercera corona per la competència amb altres usos que paguen més.
6http://www.idescat.es
El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages
58
Taula 4.1. Distribució de la població a l’AMB per municipis. 1986, 1991, 1996
MunicipiPoblació
1986Població
1991Població
1996
Taxacreixement
1986-1991 (%0)
Taxacreixement
1991-1996 (%0)
Densitathab/km2
Badalona 225.016 218.725 210.987 -5,66 -7,18 10.021,77
Barberà del Vallès 29.917 31.147 25.484 8,09 * 3.188,93
Barcelona 1.701.812 1.643.542 1.508.805 -6,94 -16,96 15.035,68
Begues 1.534 2.029 3.105 57,53 88,82 61,70
Castellbisbal 4.057 4.983 6.271 41,97 47,05 201,44
Castelldefels 27.932 33.017 38.509 34,02 31,25 3.052,70
Cerdanyola del Vallès 53.537 56.612 50.503 11,23 * 1.602,32
Cornellà de Llobregat 86.928 84.927 82.490 -4,65 -5,81 12.084,24
Esplugues de Llobregat 47.670 48.310 46.810 2,67 -6,29 10.393,45
Gavà 32.351 35.204 37.985 17,05 15,32 1.227,30
Hospitalet de Llobregat, l' 279.779 272.578 255.050 -5,20 -13,21 20.712,21
Molins de Rei 18.160 17.840 18.752 -3,55 10,02 1.157,97
Montcada i Reixac 25.499 26.356 27.068 6,63 5,35 1.181,01
Montgat 7.276 7.286 7.659 0,27 10,04 2.582,57
Pallejà 5.919 6.599 6.846 21,99 7,38 799,98
Papiol, el 3.080 3.327 3.434 15,55 6,35 391,21
Prat de Llobregat, el 63.052 64.321 63.255 3,99 -3,34 2.028,08
Ripollet 25.833 26.782 28.903 7,24 15,36 6.530,18
Sant Adrià de Besòs 34.735 34.154 33.361 -3,37 -4,69 8.661,88
Sant Andreu de la Barca 14.298 14.475 18.332 2,46 48,38 3.210,63
Sant Boi de Llobregat 75.789 77.932 78.005 5,59 0,19 3.530,85
Sant Climent de Llobregat 2.111 2.289 2.476 16,32 15,83 228,83
Sant Cugat del Vallès 35.302 38.937 47.210 19,79 39,28 979,40
Sant Feliu de Llobregat 37.394 36.608 35.797 -4,24 -4,47 3.014,13
Sant Joan Despí 23.867 24.977 26.805 9,13 14,23 4.657,44
Sant Just Desvern 11.379 12.471 13.306 18,50 13,05 1.682,63
Sant Vicenç dels Horts 20.397 20.836 22.621 4,27 16,58 2.366,44
Santa Coloma de Cervelló 2.662 3.030 3.358 26,24 20,77 448,19
Santa Coloma de Gram. 135.258 133.138 123.175 -3,15 -15,44 17.733,11
Tiana 3.911 4.685 5.172 36,77 19,98 653,80
Torrelles de Llobregat 1.827 2.352 3.114 51,82 57,73 232,14
Viladecans 45.071 48.294 53.235 13,91 19,67 2.642,28
Total AMB 3.083.353 3.037.763 2.887.883 -2,97 -10,07 4.925,64
* No té sentit considerar el decreixement de Barberà del Vallès i de Cerdanyola del Vallès ja que Badia delVallès (que no forma part de l’AMB) es va independitzar d’aquests dos municipis i de Sabadell entre el 1991 i1996.Font: Institut d’Estadística de Catalunya.
El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages
59
Taula 4.2.Estructura sectorial de la població ocupada als municipis de l’AMB diferenciats percomarques (%). 1996.
Municipis de l’AMBper comarques
Agricultura Indústria Construcció Serveis
Begues 1,7 27,3 7,5 63,5Castelldefels 0,8 24,1 8,2 66,9Cornellà de Ll. 0,4 37,4 7,9 54,2Esplugues de Ll. 0,5 34,0 6,0 59,5Gavà 1,9 34,8 9,0 54,3Molins de Rei 0,7 39,0 5,4 54,9Pallejà 0,8 44,1 6,4 48,7el Papiol 2,1 39,6 8,5 49,7el Prat de Ll. 1,2 34,9 6,5 57,5S. Andreu de la Barca 0,6 46,9 6,3 46,3S. Boi de Ll. 1,0 39,4 8,5 51,0S. Climent de Ll. 9,7 29,2 9,9 51,2S. Feliu de Ll. 0,6 42,6 6,8 50,0S. Joan Despí 0,7 38,4 7,0 53,9S. Just Desvern 0,8 27,8 4,5 66,9S. Vicenç dels Horts 1,7 40,0 11,6 46,7Sta. Coloma de Cerv. 3,5 28,4 6,1 61,9Torrelles de Ll. 3,4 28,9 7,0 60,7
Munis. AMB
Vila decans 1,5 36,6 10,4 51,4
Baix Llobregat
Total comarca 1,0 37,0 7,8 54,1Badalona 0,6 36,0 7,3 56,1Barcelona 0,4 24,4 3,3 71,8l’Hospitalet de Ll. 0,5 33,1 6,1 60,4S. Adrià de Besòs 0,9 34,4 5,8 58,8
Munis. AMB
Sta Coloma de Gram. 0,4 35,4 9,8 54,4
Barcelonès
Total comarca 0.4 27,3 4,4 67,8Montgat 0,9 32,4 5,5 61,2Munis. AMBTiana 3,2 28,0 3,5 65,3Maresme
Total comarca 3,7 33,8 6,7 55,8Barberà del Vallès 0,3 42,7 7,7 49,2Castellbisbal 2,0 44,7 6,6 46,7Cerdanyola del Vallès 0,4 33,4 6,7 59,5Montcada i Reixac 0,5 42,0 6,4 51,1Ripollet 0,3 45,7 8,2 45,7
Munis. AMB
S. Cugat del Vallès 0,7 26,4 4,5 68,4
Vallès Occidental
Total comarca 0,6 40,3 6,9 52,2Total Catalunya 3,2 32,1 7,0 57,7Font: Institut d’Estadística de Catalunya
La participació de les comarques de l’AMB7 sobre l’economia catalana és força
considerable; totes quatre se situen entre les cinc primeres comarques de Catalunya,
amb un PIB superior, en tots els casos, a la mitjana de Catalunya que se situa al 3,72%.
La Taula 4.3 mostra l’evolució de la participació comarcal en el PIP total de les 10 millors
comarques durant el període 1990-1996.
7 En aquest cas, s’ha hagut de considerar les dades del total de la comarca per manca de dadesindividualitzades per municipis.
El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages
60
Taula 4.3. Participació comarcal en el PIB total, en %, de les 10 principals comarques (1990-1996)
Comarca 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 Dif.96-90
Barcelonès 39,48 40,17 40,57 41,19 41,08 40,87 40,97 41,43 +1,95
Vallès Occidental 9,86 9,86 9,77 9,78 9,81 9,83 9,78 9,79 -0,07
Baix Llobregat 7,91 7,92 7,85 7,86 7,88 7,92 7,91 7,93 +0,02
Vallès Oriental 4,43 4,41 4,34 4,32 4,34 4,40 4,37 4,34 -0,09
Maresme 3,76 3,78 3,76 3,76 3,79 3,76 3,72 3,71 -0,05
Tarragonès 3,87 3,77 3,69 3,58 3,58 3,61 3,64 3,62 -0,25
Segrià 2,83 2,75 2,83 2,73 2,75 2,71 2,72 2,69 -0,14
Gironès 2,55 2,54 2,53 2,54 2,55 2,58 2,59 2,60 +0,05
Baix Camp 2,60 2,54 2,47 2,40 2,40 2,39 2,40 3,39 -0,21
Bages 2,22 2,21 2,19 2,19 2,17 2,18 2,16 2,16 -0,06
Font: Oliver (diversos anys)
4.2.4. El sector forestal a l’AMB
Tot i que sembla paradoxal parlar del sector forestal en una zona que concentra
quasi el 50% de la població en només el 2% del territori, amb una població ocupada quasi
al 100% als sectors secundari i terciari, cal incidir-hi precisament per l’elevat percentatge
de superfície forestal, un 44% respecte el total de l’àmbit. La Taula 4.4 mostra la
superfície forestal pels municipis de l’AMB l’any 1999. Els municipis amb més del 50% de
la seva superfície ocupada per zona forestal són: Begues (88,7%), el municipi més
afectat pels incendis durant el període d’estudi; Sant Climent de Llobregat (86,1); Molins
de Rei (69,3); Castellbisbal (62,9%), un altre municipi molt afectat pels incendis de 1994;
Pallejà (59,8%); Cerdanyola del Vallès (59,5%); Tiana (59,0%); Gavà (58,3%); Sant
Cugat del Vallès (56,2) el Papiol (54,6%) i Sant Just Desvern (51,8%).
El Mapa 4.5 mostra la distribució de la superfície forestal l’any 19998 pels municipis
de l’AMB tenint com a referència el conjunt del territori català i els municipis de la
comarca del Bages. Com es pot comprovar, el percentatge de superfície forestal que
cobreix Catalunya és força elevat, a excepció del Barcelonès, la plana de Lleida, el
Tarragonès i el Montsià.
8La informació utilitzada per a la realització d’aquest mapa s’ha extret de les dades facilitades pel CREAF. Delmapa de Cobertes del Sòl de Catalunya es van reclassificar les categories següents: arbrat > 20% derecobriment de capçades, arbrat del 5% a < 20% de recobriment de capçades, matollar, prats, incendis ireforestacions.
El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages
61
Taula 4.4. Distribució de la superfície forestal a l’AMB (1999) .
MunicipiSuperfície
municipal (ha)Superfície
forestal (ha)Sup. forestal/ sup.
municipal (%)Badalona 2.105 747 35,5
Barberà del Vallès 799 110 13,8
Barcelona 10.035 2.126 21,2
Begues 5.033 4.464 88,7
Castellbisbal 3.113 1.957 62,9
Castelldefels 1.261 469 37,2
Cerdanyola del Vallès 3.152 1.876 59,5
Cornellà de Llobregat 683 144 21,1
el Papiol 878 479 54,6
el Prat de Llobregat 3.119 628 20,1
Esplugues de Llobregat 450 94 20,9
Gavà 3.095 1.805 58,3
l'Hospitalet de Llobregat 1.231 104 8,4
Molins de Rei 1.619 1.123 69,3
Montcada i Reixac 2.292 1.064 46,4
Montgat 297 77 26,0
Pallejà 856 512 59,8
Ripollet 443 71 16,0
Sant Adrià de Besòs 385 37 9,6
Sant Andreu de la Barca 571 275 48,2
Sant Boi de Llobregat 2.209 445 20,1
Sant Climent de Llobregat 1.082 932 86,1
Sant Cugat del Vallès 4.820 2.711 56,2
Sant Feliu de Llobregat 1.188 517 43,5
Sant Joan Despí 576 33 5,7
Sant Just Desvern 791 410 51,8
Sant Vicenç dels Horts 956 353 36,9
Santa Coloma de Cervelló 749 290 38,7
Santa Coloma de Gramenet 695 257 37,0
Tiana 791 467 59,0
Torrelles de Llobregat 1.341 995 74,2
Viladecans 2.015 410 20,4
Total 58.630 25.982 44,3
Font: CREAF (1999)
4.3. El context territorial i socioeconòmic de la comarca del Bages
4.3.1. Situació, límits i característiques físiques
La comarca del Bages, segons la Llei 6/1987 del 4 d’abril, que estableix
l’organització territorial de Catalunya, comprèn els mateixos municipis i la mateixa
El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages
62
extensió establerts per la divisió territorial de Catalunya del 27 d’agost i del 3 de
desembre de 1936. La seva superfície és aproximadament de 129.500 ha, el 4,2% de la
superfície del país, és superior a la mitjana de les quaranta una comarques catalanes
(aproximadament 77.790 ha) i només hi ha sis comarques que la superen (Noguera, Alt
Urgell, Segrià, Pallars Sobirà, Alt Empordà i Pallars Jussà) i va quasi igualada Osona.
El Bages limita administrativament amb les comarques del Solsonès (N-NW), el
Berguedà (N), Osona (NE), el Vallès Oriental (E), el Vallès Occidental (SE-S), el Baix
Llobregat (S), i l’Anoia (SW-W). El Bages comprèn 35 municipis (Mapa 4.6) d’una mitjana
de 37 km2 de superfície, una mica més gran que la mitjana catalana, però amb notables
diferències entre ells, dels 5,53 km2 de Navarcles fins els 101 km2 de Sant Mateu de
Bages. L’altitud de la comarca va dels 100 m en el municipi de Monistrol de Montserrat
als 1.234 m de Marganell (Taula 3.1.).
La comarca del Bages s’estén per un dels extrems de la depressió central catalana i
es mostra com un àmbit amb una clara funció de cruïlla a mig camí entre la serralada dels
Pirineus, les planes de Ponent i les terres litorals, essent tots uns sectors de la geografia
catalana força contrastats. Com diu Vilà i Valentí “queda equidistant de la Muntanya, de
les terres inferiors occidentals, del front litoral i de les comarques meridionals. S’hi
endevina un possible paper d’encreuament o cruïlla”. Aquest paper de peça central s’ha
vist afavorit per la confluència de diversos cursos fluvials que configuren la xarxa
hidrogràfica del Llobregat (que travessa la comarca de nord a sud) i que han esdevingut
veritables vies d’accés cap a les terres veïnes. Ha estat aquest riu el que, al seu pas per
la comarca bagenca, ha excavat l’anomenat Pla del Bages, on es troba la ciutat de
Manresa i els pobles de la rodalia que constitueixen el seu nucli central. L’altre riu
important de la comarca, principal afluent del Llobregat, és el Cardener. Entre altres
corrents del sistema fluvial bagenc es destaquen, de ponent a llevant, les rieres de
Rajadell, Gavarresa i de Calders.
La plana del Bages es troba envoltada per terres més enlairades i muntanyoses
(altiplans i serres) en un relleu típicament en cuesta, de les quals només ultrapassen els
1.000 m d’altitud, Sant Jeroni (1.236 m) al massís de Montserrat, el Montcau (1.053 m) al
Massís de Sant Llorenç del Munt, Puig Rodó (1.057 m) a l’altiplà del Moianès i la serra de
Castelltallat al Bages sec que voreja els 1.000 m.
El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages
63
El clima del Bages, mediterrani de tendència continental, es caracteritza per un
règim tèrmic extremat i una elevada amplitud tèrmica. Les precipitacions són equinoccials
amb un mínim destacat a l’hivern i a l’estiu només hi ha un mes de sequera. El relleu
propi de la comarca i la distància del litoral afavoreixen els fenòmens d’inversió tèrmica,
així com les gelades i les boires a les valls del Llobregat.
Pel que fa a la vegetació, la major part d’alzinars de les zones planes del centre de
la comarca han desaparegut, i si no tenim en compte la vegetació dels altiplans del
Moianès (bàsicament bosc de roure martinenc amb boix), i de les zones superiors de les
muntanyes del S i SE (alzinar amb marfull i alzinar amb boix) l’arbre que domina a la
comarca és el pi blanc. Aquest pi cobreix el bosc esclarissat de la major part de les terres
bagenques, acompanyat d’un sotabosc que sol ser un matollar poc dens d’arbustos de
fulla petita, com ara el romaní i el bruc.
Tal com s’observa i es descriu al mapa d’usos del sòl de Catalunya del 1992 (Mapa
4.7), es poden distingir tres grans dominis al Bages: el 35% del territori de la comarca és
de zona degradada (bosquines i espais de vegetació escassa o nul·la); el 29% és zona
urbana industrial i de conreus i el 36% és bosc del qual només un 5 % és caducifoli
escleròfil·les, percentatge que seria més alt si no fos per l’empremta de les persones.
A la comarca del Bages hi ha dos grans espais naturals protegits compartits amb
altres comarques: Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac que s’estén entre el Bages i
el Vallès Occidental; la muntanya de Montserrat, compartit amb les comarques de l’Anoia
i el Baix Llobregat. A més hi ha els espais protegits del Moianès, la serra de Castelltallat, i
la muntanya de sal de Cardona. (Mapa 4.8).
4.3.2. Principals eixos estructuradors
Les infraestructures més importants del Bages són l’Eix del Llobregat i l’Eix
Transversal, que travessen la comarca de manera perpendicular i que han permès
millorar tant les connexions internes com les comunicacions amb la resta de Catalunya.
L’Eix del Llobregat travessa el Bages de nord a sud, passant per Manresa i comunicant
Barcelona amb l’Eix Pirinenc. Té dos trams diferenciats, el primer és format per l’autopista
A-18 Terrassa-Manresa, que connecta la capital comarcal amb el Vallès Occidental i
enllaça amb Barcelona (túnels de Vallvidrera). El segon tram és el constituït per la
El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages
64
carretera C-1411, que pel nord connecta Manresa amb Sallent, Balsareny i Navàs.
També enllaça la comarca amb Berga i pels túnels del Cadí facilita la connexió amb la
Cerdanya i Andorra. L’Eix Transversal, que ha suposat trencar part de l’estructura
principalment radial de Catalunya, travessa la comarca d’est a oest, recollint part del
trànsit de llarga distància entre Girona i Lleida, alhora que facilita la connexió entre
diferents ciutats mitjanes (Olot, Vic, Manresa i Igualada). L’única carretera nacional del
Bages és la N-141, que travessa part de la comarca. Les carreteres comarcals tenen com
a centre Manresa i enllacen la majoria de poblacions del Bages amb les principals vies de
comunicació.
4.3.3. Característiques socioeconòmiques
La situació demogràfica de la comarca al segle XX s’ha caracteritzat per un
creixement sense precedents respecte èpoques anteriors perquè la població va
augmentar de 63.381 habitants l’any 1900 a 152.586 l’any 1986. Però malgrat aquest
espectacular increment, el pes de la comarca bagenca dins el context català ha anat
perdent pes progressivament ja que d’un 3,42% del total català a inicis de segle,
actualment només representa el 2,50% (Rubio, 1999). A principis de segle, el Bages era
la quarta comarca amb més població (darrera del Barcelonès, Vallès Occidental i
Maresme), però a partir de la segona meitat de segle va passar a ocupar la vuitena
posició (a aquestes tres s’afegien les comarques del Baix Llobregat, Vallès Oriental i
Tarragonès), com a resultat del creixement més accentuat experimentat a les zones
industrialitzades de l’àmbit metropolità i Tarragona i en general, de la franja litoral.
Al Bages la població es concentra als municipis situats a l’entorn de la capital; el
42,7% de la població (l’any 1995) es concentra a la capital, Manresa. En conjunt, més de
la meitat de la població comarcal (el 60%) es reparteix entre els quatre municipis més
grans (Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Vicenç de Castellet i Sallent). Cal tenir en
compte que a més de Manresa, únicament vuit municipis del Bages superen els 5.000
habitants i que, en canvi, setze no arriben als 1.000 habitants (Taula 4.5.). Cal assenyalar
el fenomen curiós que es dóna al Bages que és aquesta tendència a la metropolització;
Manresa perd població en benefici dels municipis veïns com Sant Joan de Vilatorrada,
Sant Fruitós de Bages i Santpedor. Pel que fa a l’estructura de la població, de la mateixa
manera que el conjunt català, la piràmide d’edats de l’any 1991 té una base estreta a
El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages
65
causa del descens progressiu de la natalitat i un eixamplament en els trams
corresponents a la població adulta, indicador d’un procés d’envelliment.
Taula 4.5. Distribució de la població del Bages per municipis. 1986, 1991, 1996
MunicipiPoblació
1986Població
1991Població
1996
Taxacreixement
1986-1991 (%0)
Taxacreixement
1991-1996 (%0)
Densitathab/km2
Aguilar de Segarra 216 191 206 -24,30 15,24 4,71
Artés 4.037 4.086 4.308 2,42 10,64 241,16
Avinyó 2.000 2.049 2.003 4,85 -4,53 31,75
Balsareny 3.511 3.405 3.304 -6,11 -6,00 90,08
Calders 482 581 647 38,07 21,75 19,38
Callús 1.499 1.396 1.345 -14,14 -7,42 110,80
Cardona 6.723 6.445 5.882 -8,41 -18,12 88,12
Castellbell i el Vilar 3.316 2.807 2.789 -32,78 -1,29 97,41
Castellfollit del Boix 317 315 337 -1,27 13,59 5,68
Castellgalí 705 702 782 -0,85 21,82 45,22
Castellnou de Bages 107 196 378 128,69 140,37 12,81
Estany, l' 386 370 382 -8,43 6,40 37,33
Fonollosa 641 685 816 13,37 35,62 15,75
Gaià 149 133 160 -22,46 37,66 4,05
Manresa 65.274 66.320 64.385 3,18 -5,90 1.555,05
Marganell 217 211 215 -5,59 3,76 15,92
Moià 3.164 3.280 3.806 7,23 30,19 50,54
Monistrol de Calders 617 621 597 1,29 -7,85 27,06
Monistrol de Montserrat 2.625 2.514 2508 -8,60 -0,48 208,82
Mura 163 251 218 90,18 -27,80 4,09
Navarcles 5.010 5.111 5.225 4,00 4,42 924,56
Navàs 5.244 5.538 5.812 10,97 9,71 71,84
Pont de Vilomara iRocafort, el
2.203 2.230 2.396 2,44 14,46 111,05
Rajadell 286 288 336 1,39 31,31 7,48
Sallent 7.856 7.686 7.360 -4,37 -8,63 112,77
Sant Feliu Sasserra 633 654 642 6,55 -3,70 28,48
Sant Fruitós de Bages 4.631 4.778 5.300 6,27 20,95 236,82
Sant Joan de Vilatorrada 7.620 7.974 8.446 9,12 11,57 523,73
Sant Mateu de Bages 581 545 513 -12,71 -12,03 5,01
Sant Salvador de Guardiola 882 1.221 1.651 67,21 62,20 44,41
Sant Vicenç de Castellet 7.625 7.393 7.419 -6,16 0,70 444,99
Santa Maria d'Oló 1.050 1.015 990 -6,76 -4,98 15,12
Santpedor 3.909 4.570 5.062 31,74 20,66 301,98
Súria 6.684 6.540 6..282 -4,35 -8,02 265,27
Talamanca 58 76 84 55,55 20,22 2,83
Total comarca Bages 150.421 152.177 152.586 2,32 0,54 117,47
Font: Institut d’Estadística de Catalunya.
El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages
66
Taula 4.6.Estructura sectorial de la població ocupada als municipis del Bages (%). 1996.
Municipi Agricultura Indústria Construcció Serveis
Aguilar de Segarra 40.2 20.7 22.0 17.1
Artés 3.5 55.8 7.3 33.5
Avinyó 5.5 61.5 6.7 26.3
Balsareny 3.4 51.3 10.7 34.6
Calders 9.9 33.1 7.4 49.6
Callús 3.9 45.9 9.5 40.7
Cardona 8.1 37.7 10.9 43.2
Castellbell i el Vilar 1.3 42.1 11.8 44.9
Castellfollit del Boix 35.3 13.5 5.3 45.9
Castellgalí 4.3 34.8 10.2 50.8
Castellnou de Bages 6.7 42.1 5.1 46.1
Estany, l' 8.5 44.4 11.1 35.9
Fonollosa 14.6 34.4 13.3 37.8
Gaià 42.4 13.6 10.2 33.9
Manresa 1.1 35.9 5.6 57.4
Marganell 11.5 26.9 2.6 59.0
Moià 6.4 36.8 10.1 46.7
Monistrol de Calders 3.1 62.2 10.2 24.4
Monistrol de Montserrat 0.6 35.5 6.3 57.7
Mura 6.0 32.1 14.3 47.6
Navarcles 0.7 50.2 7.5 41.5
Navàs 4.8 40.6 13.0 41.6
Pont de Vilomara iRocafort, el
0.8 47.4 13.8 38.0
Rajadell 18.2 32.8 7.3 41.6
Sallent 2.6 47.3 5.5 44.6
Sant Feliu Sasserra 15.4 49.2 9.6 25.8
Sant Fruitós de Bages 1.6 37.1 8.4 52.9
Sant Joan de Vilatorrada 0.9 47.4 8.0 43.6
Sant Mateu de Bages 35.0 19.6 12.9 32.5
Sant Salvador de Guardiola 4.6 37.8 6.6 51.1
Sant Vicenç de Castellet 0.7 44.3 9.3 45.8
Santa Maria d'Oló 8.7 57.7 9.0 24.5
Santpedor 2.6 46.9 7.4 43.2
Súria 2.1 51.5 7.1 39.4
Talamanca 2.4 26.2 19.0 52.4
Total comarca Bages 2,6 41,1 7,4 48,9
Total Catalunya 3,2 32,1 7,0 57,7
Font: Institut d’Estadística de Catalunya.
Una de les característiques de l’activitat econòmica del Bages és que es troba
dominada pel sector secundari en el qual hi treballa quasi la meitat de la població
ocupada l'any 1996, el 48,5%, dels quals gran part a la indústria (41,1%) i força menys a
la construcció (7,4%). El sector de serveis també té un alt percentatge d’ocupats (48,9%),
mentre que al primari hi treballa un 3,6% de la població. Si bé el Bages és tradicionalment
El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages
67
una comarca amb clara especialització industrial, el pes del sector agrari, especialment la
ramaderia, no ha estat pas negligible (Oliveras et al. 1992). De la mateixa manera que a
la resta de Catalunya, però, l’ocupació en el sector agrari comarcal ha experimentat els
darrers anys un continu retrocés.
Per tant, tot i que l’economia comarcal del Bages es fonamenta principalment en el
sector industrial, els serveis han experimentat un gran desenvolupament els darrers anys,
en què el comerç continua essent l’impulsor del creixement del terciari.
El Bages és una de les comarques on cal destacar, per part d’algunes famílies
dedicades a l’agricultura, l’alternança d’aquesta activitat amb les residències cases de
pagès, oferint com a principal atractiu els diferents espais naturals de les rodalies9. En
aquest sentit, els incendis han causat un impacte molt important, ja que el principal
reclam, el paisatge, es veu totalment alterat. De fet la majoria de cases de pagès es
concentren a la part nord occidental de la comarca –al voltant de la serra de Castelltallat-
als municipis de Camps, i Aguilar de Segarra, i als municipis de Mura, Moià i Sant Feliu
Sasserra (Direcció general de Turisme, 1996). De fet la zona de Castelltallat va ser la
més afectada pels incendis de 1994 i 1998.
Tal i com es pot veure a la Taula 4.3 el PIB de la comarca del Bages té un cert
pes respecte el conjunt de Catalunya, situant-se en la desena posició de la participació
comarcal en el PIB total, amb el 2,22%.
4.3.4. El sector forestal al Bages
Un dels aspectes importants que cal incidir al Bages és la importància del sector
forestal, ja que el 1999 el 71% de la superfície total del municipi és ocupada per terreny
forestal. El cens dels “amillaraments” de l'any 1860 va comptabilitzar 24.368 ha de bosc a
la comarca del Bages, i tot i que és del tot admissible l’existència d’una certa part
d’ocultació atesa la finalitat impositiva d’aquest cens, la superfície forestal era molt inferior
a l’actual. De la consulta dels censos agraris dels anys 1981 i 1989 es constata com en
només vuit anys aquesta superfície va passar de 56.532 ha a 65.195 ha (un increment
del 15%). Les dades més recents del DARP (1996) fan augmentar la xifra a 91.157 ha
9 El turisme rural és una activitat que sorgeix en els països de la UE com a resposta a la nova concepció iutilització de l’espai rural (Cànoves et al. 1995).
El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages
68
l’any 1996 (el 70% de la superfície total comarcal i el 4,7% de la superfície forestal
catalana). Més específicament, el 69% de la superfície forestal del Bages corresponia a
superfície arbrada i el 31% restant a superfície no arbrada. Les dades del 1999,
obtingudes a partir de fotointerpretació de les imatges de satèl·lit i elaborades pel CREAF,
indiquen una superfície forestal de 92.308 hectàrees (el 71% de la superfície comarcal).
La Taula 4.7 mostra la superfície forestal pels municipis del Bages el 1999.
L’abandonament de les terres de cultiu afavorint el creixement de la superfície forestal, ha
comportat que molts municipis del Bages tinguin un percentatge molt elevat de superfície
forestal. Entre els municipis que cal destacar amb més del 80% de la seva superfície
qualificada com a forestal, segons els criteris del CREAF, cal destacar: Talamanca
(94,7%), Mura (94,3%) Marganell (93,9%), Monistrol de Calders (93%), Pont de Vilomara
(91,9), Sant Mateu de Bages (85,3), Monistrol de Montserrat (82,9%). Santa Maria d’Oló
(82,8%) i Gaià (81,5%).
Els municipis que tenen més superfície forestal són alhora els menys poblats;
aquest seria el cas de Talamanca, Mura, Gaià, Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix i
Sant Mateu de Bages, amb una densitat inferior als 10 hab/km2 de superfície forestal. Són
municipis que es caracteritzen per la important pèrdua de població manifestada en el
transcurs d’aquest segle, una tendència que alguns, però, han començat a invertir durant
la darrera dècada. Ara bé, mentre que aquesta població perduda estava ocupada
bàsicament al sector agrari, els nous habitants (que quantitativament no compensen les
pèrdues de les dècades anteriors), acostumen a provenir del món urbà i amb una
ocupació deslligada totalment de la terra i el bosc. Això és un condicionant important a
l’hora d’impulsar canvis que condueixin cap a una millor gestió dels recursos forestals.
Així doncs, la variació de la població i superfície forestal mostra dues tendències
antagòniques: cada vegada hi ha més bosc, però hi ha menys persones per tenir-ne cura.
I aquesta és la principal paradoxa del problema dels incendis forestals.
D’altra banda, la gran majoria dels boscos són de propietat privada (el 98%) (DARP,
1990), però una gran part dels seus propietaris ja no viuen al bosc, i existeix un alt grau
d’absentisme; la població que hi viu es troba dispersa en masies o concentrada en
urbanitzacions. Mentre que les masies són ocupades principalment per pagesos (tot i que
darrerament algunes estan adoptant la funció de segona residència), les urbanitzacions
(implantades a partir de la dècada dels setanta i generalment sense cap criteri urbanístic
El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages
69
ni paisatgístic), estan repartides per tota la comarca, però especialment es concentren a
l’entorn del massís de Montserrat.
Taula 4.7. Distribució de la superfície forestal al Bages (1989-1999) en hectàrees.
MunicipiSup.
municipalSuperfície
forestalMunicipal
1999 1999 1999%
Aguilar de Segarra 4.302 2.551 59,3
Artés 1.792 621 34,7
Avinyó 6.256 4.650 74,3
Balsareny 3.664 2.475 67,5
Calders 3.301 2.363 71,6
Callús 1.208 705 58,4
Cardona 6.638 4.288 64,6
Castellbell i el Vilar 2.818 2.191 77,8
Castellfollit del Boix 5.942 4.625 77,8
Castellgalí 1.716 1.149 67,0
Castellnou de Bages 2.921 2.326 79,6
Estany, l' 1.011 726 71,8
Fonollosa 5.190 3.067 59,1
Gaià 3.986 3.249 81,5
Manresa 4.124 1.093 26,5
Marganell 1.334 1.253 93,9
Moià 7.515 5.029 66,9
Monistrol de Calders 2.187 2.034 93,0
Monistrol de Montserrat 1.204 998 82,9
Mura 5.339 5.036 94,3
Navarcles 552 220 39,9
Navàs 8.170 6.521 79,8
Pont de Vilomara 2.167 1.991 91,9
Rajadell 4.532 3.236 71,4
Sallent 6.580 3.716 56,5
Sant Feliu Sasserra 2.314 1.572 67,9
Sant Fruitós de Bages 2.214 342 15,4
Sant Joan de Vilatorrada 1.625 538 33,1
Sant Mateu de Bages 10.097 8.609 85,3
St. Salvador de Guardiola 3.699 2.746 74,2
Sant Vicenç de Castellet 1.709 1.151 67,3
Santa Maria d'Oló 6.424 5.317 82,8
Santpedor 1.680 332 19,8
Súria 2.354 1.794 76,2
Talamanca 2.952 2.796 94,7
Total 129.517 93.309 72,0
Font: CREAF (1999).
Així doncs, les masses forestals més importants estan situades als municipis
perifèrics, és a dir, a l'Alt Bages, on s'ha desenvolupat el bosc mercès a les millors
condicions climàtiques, afavorides per l’alçada (> 500 m), clima i relleu; en canvi, a les
zones més planes -sobretot al centre i les zones obertes de les valls fluvials (per exemple
El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages
70
als voltants de Navarcles, Manresa, Balsareny, etc),- la superfície forestal ha continuat
reduint-se durant els darrers anys.
El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages
71
4.4. Bibliografia
Cànoves, G; Garcia-Ramon, M.D. (1995), “Mujeres y turismo rural en Cataluña:¿La nueva
panacea de la agricultura?”, El Campo. La mujer rural, Servicio de estudios BBV.
pp. 221-238.
Direcció General de Planificació i Acció Territorial (1995), Pla Territorial General de
Catalunya, Llei d’aprovacions i resum, Barcelona, Departament de Política
Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya.
Direcció General de Turisme (1996), Guia de residències casa de Catalunya, 1997,
Barcelona, Departament de Comerç Consum i Turisme, Generalitat de Catalunya.
Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB), (1990), Parc
de Collserola. Plan especial de Ordenación y de Protección del medio Natural.
Realizaciones 1983-198, Àrea Metropolitana de Barcelona, Mancomunitat de
Municipis, Patronat Metropolità Parc de Collserola.
Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB), 1995,
Dinàmiques metropolitanes a l’Àrea i la Regió de Barcelona, Àrea Metropolitana
de Barcelona, Mancomunitat de Municipis.
Mendizábal, E. (1993), “Una proposta de model espacial per a la interpretació territorial
de Catalunya”, Treball de la Societat Catalana de Geografia, 36, pp. 101-118.
Oliver, J. (dir) (1994), Anuari econòmic Catalunya Comarcal. Estimació del PIB comarcal
1990-1993, (Estudis comarcals: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès
Occidental, Vallès Oriental), Barcelona: Caixa de Catalunya.
Oliver, J. (dir) (1996), Anuari econòmic Catalunya Comarcal. Estimació del PIB comarcal
1995, Estudis comarcals: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de
l’Estany, Ripollès i la Selva).Barcelona, Caixa de Catalunya.
Oliver, J. (dir) (1997), Anuari econòmic Catalunya Comarcal. Estimació del PIB comarcal
1995, (Estudis comarcals: Anoia, Bages, Conca de Barberà, Osona, Segarra i
Urgell), Barcelona: Caixa de Catalunya.
Oliver, J. (dir) (1998), Anuari econòmic Comarcal. Estimació del PIB comarcal 1997,
(Estudis comarcals: Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Segrià), Barcelona: Caixa
de Catalunya.
Oliveras, J. Giménez, J.A. (1992), El Bages, Transició industrial i centralitat territorial,
Barcelona, Caixa de Catalunya.
Rubio, X. (1999); L'evolució de la població del Bages, 1950-1996. Del gran creixement a
l'estancament, un estudi de demografia territorial, Manresa, Centre d’Estudis
Bagencs.
El context territorial i socioeconòmic de l’AMB i la comarca del Bages
72
Vilà i Valentí, J. (1981), "La comarca del Bages. Condicions físiques i realitat comarcal",
XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos de Catalunya, Manresa, 17 i 18
d'ctubre.
http://www.diba.es/anellaverda/text1.htmlhttp://www.diba.es/anellaverda/europa.htmlhttp://www.idescat.es
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
73
5. Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarcade Bages (1987-1998)
5.1. Introducció
La millor manera de lluitar contra els incendis forestals és conèixer a fons el
problema en totes les seves dimensions, des d’aquelles característiques globals (procés
d’ignició i de propagació) que serveixen per prendre mesures generals, fins aquelles més
específiques de coneixement del territori afectat, que ha de passar per un coneixement
exhaustiu d’on tenen lloc i com i per què s’han produït. La base de dades històrica sobre
incendis (localització, superfície afectada, causes, etc.) és el punt de partida per
caracteritzar els incendis i poder establir unes pautes de comportament, base de
l’aplicació d’altres mètodes més específics de coneixement.
La descripció de les característiques dels incendis a l’AMB i a la comarca del
Bages, tindran com a punt de referència la descripció de la problemàtica d’aquest
fenomen per tot Catalunya. Així, doncs, s’analitzarà l’ocurrència dels incendis1 als dos
àmbits d’estudi, en relació a la història recent dels incendis (període 1987-1998) incidint
sobretot en el nombre d’ignicions, la superfície afectada i la causalitat.
5.2. Fonts de dades disponibles per l’anàlisi de l’ocurrència d’incendis
5.2.1. Justificació
Disposar d’informació històrica sobre incendis forestals és una de les eines més
útils de cara a la previsió i prevenció, ja que aporta una primera percepció de les zones
amb més incidència. D’aquesta manera, és possible establir unes pautes de distribució
espacial i de comportament dels incendis, a través de la relació amb les condicions
humanes, les condicions del territori i els factors meteorològics. A Catalunya, tot i que no
disposem d’una sèrie històrica llarga, s’estan dedicant molts esforços en el coneixement
cada vegada més exhaustiu de la localització i de les condicions en què es donen els
incendis.
1 Quan es parla d’ocurrència d'incneis es fa referència al nombre d’incendis i a la superfície cremada durantun període de temps, en aquest cas de 1987 fins 1998.
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
74
Treballar en dos àmbits diferents i disposar de fonts de diverses procedències ha fet
que s’optés finalment per aquelles dades que en cada cas han semblat més ajustades.
Pel que fa al Bages s’ha utilitzat la base facilitada pel Departament d’Agricultura
Ramaderia i Pesca (DARP) de la Generalitat de Catalunya, ja que arran dels incendis que
van arrasar aquesta comarca l’any 1994 i l’any 1998 van fer un estudi de detall
comprovant i verificant les coordenades i la superfície afectada durant el període 1987-
1998. En el cas de l’AMB s’ha tingut en compte les dades facilitades pel Consorci del
Parc de Collserola ja que, com s’ha dit anteriorment, té competència en matèria de
prevenció d’incendis forestals i disposa d’una base de dades molt detallada d’incendis
durant el període 1990-1998. Pels incendis que van tenir lloc a l’AMB en anterioritat al
1990, i per tal d’homogeneïtzar el període d’estudi amb la comarca del Bages, s’han
tingut en compte les dades del DARP pels anys 1987, 1988 i 1989.
5.2.2. Procediment de captura de dades durant el període 1987-1998 a l’AMB i alBages
La font d’informació utilitzada per portar a terme la recerca prové bàsicament de la
base de dades facilitada pel DARP. Com en tota captura de dades, en passar el temps
els criteris de captura van canviant i cada vegada es disposa de més informació i més
ajustada. Així, doncs, pel que fa a la base de dades d’incendis que disposa el DARP per
tot Catalunya, el període abasta del 1968 al 1998 però, com veurem, no s’ha pogut
utilitzar tota la sèrie, perquè com més enrera s’anava menys fiable era la informació i els
criteris de captura de dades divergien. De totes maneres, el fet que s’hagi optat finalment
pel període 1987-1998 ha estat perquè és a partir del 1987 que es disposa de les
coordenades dels incendis.
Per tant, la informació que disposa el DARP es pot resumir en els següents punts:
• de l’any 1968 al 1982 (tots dos inclosos) hi ha informació agrupada a nivell provincial,
amb dades sobre data de l’incendi (superiors a 0,1 ha), causes, superfície afectada -
detallant si és arbrada, no arbrada i la total forestal-.
• de l’any 1983 al 1986 (tots dos inclosos) la informació ja es disposa per municipis, per
tant als atributs anteriors s’afegeixen el codi de municipi, el nom del municipi, el codi
de comarca, el nom de la comarca i el paratge, però només es comptabilitzen aquells
incendis que superen 0,1 hectàrees.
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
75
• a partir de l’any 1987 ja es disposa, a més, de les coordenades aproximades del lloc
d’inici que amb els anys s’han anat precisant. De l’any 1987 al 1991 les coordenades
es recollien amb les lletres del quadrat de 100 km amb dos dígits més (per tant, amb
una precisió de +/- 1000 m en els eixos x i y) del Mapa Militar de España, del Servicio
Geográfico del Ejército, a escala 1:50.000. De l’any 1992 al 1994 s’agafa com a
referència el nombre de full i es donen igualment dos dígits més; és a partir d’aquest
any que se segueix un criteri unificat per totes les comunitats autònomes homologat
per ICONA en la recollida de dades sobre incendis forestals. A partir de l’any 1995 la
precisió és de +/- 10 m i la referència és el Mapa Topogràfic de l’Institut Cartogràfic de
Catalunya. Alguns dels incendis actualment s’enregistren amb GPS.
La intenció inicial era utilitzar la mateixa font pel Bages i per l’AMB, és a dir
l’estadística d’incendis del DARP, per l'homogeneïtat de les dades; però un cop
analitzades es va veure que per l’AMB la precisió de les dades era molt baixa en relació a
les dades facilitades pel Consorci Metropolità de Collserola, tant pel que fa al nombre
d’incendis com a la seva localització. Per tant després de comprovar les diverses fonts
s’ha optat per utilitzar les dades del Consorci en el cas dels incendis a l’AMB durant el
període 1990-98, que tot i alguns errors detectats s’ajusta molt més a la realitat; i pel
període 1987-89 s’han considerat les dades del DARP. En el cas de la comarca del
Bages les dades procedeixen del DARP, única font de la que es disposa. Aquestes
dades, segons informacions de la mateixa Direcció General de Medi Natural del DARP
van ser revisades, validades i corregides, en un estudi detallat que van fer per la comarca
del Bages arran dels incendis de 1994.
Cal destacar la importància de la validació d’algunes de les dades, en la mesura del
que ha estat possible, comparant el paratge amb la localització absoluta dels punts.
Mentre que en el cas del Bages, la precisió va ser força correcta, en el cas de l’AMB i per
les dades procedents del DARP, s’han detectat diversos errors que s’han anat
solucionant: en alguns casos el camp que ens mostra les coordenades, el valor que es
donava per l’eix de la y corresponia al de la x i a la inversa i algunes eren errònies.
Aquests errors s’anaven corregint mitjançant els topogràfics 1:50.000 i el paratge de
l’incendi. A partir de la visualització dels focus també es va poder fer una segona
correcció, detectant aquells punts que s’havien desplaçat fora l’AMB, és a dir que hi havia
un error considerable en tots dos eixos (que també es varen corregir amb la informació
del paratge). També hi va haver algun cas que no es disposaven de les coordenades i
que amb el paratge es van localitzar aproximadament. En algun altre cas s’havia
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
76
adjudicat algun incendi a un municipi que, pel paratge i les coordenades, no
corresponien.
L’altra font de dades espacials que es disposa, és la procedent del Consorci
Metropolità de Collserola, el qual elabora al màxim detall un informe per cada incendi que
tenen constància. El fet de dedicar-se exclusivament a aquesta zona permet que les
dades que disposen siguin molt més complertes i precises. De totes maneres també s’ha
passat per un procés de validació, comprovant la correspondència entre el paratge i les
coordenades, amb la qual cosa s’han detectat alguns errors d’inconsistència per la
diferent procedència de les dades; per un costat es disposa d’una base de dades
alfanumèrica i espacial amb alguna informació temàtica i, per l’altre, bases de dades
alfanumèriques complementàries, amb la qual cosa s’ha detectat alguns casos amb poca
correspondència. Finalment s’ha decidit, d’acord amb els tècnics del Consorci, optar per
la base de dades espacial com a base principal, complementant-la amb la base de dades
externa tot i ser conscients que alguns incendis de molt reduïdes dimensions no estaven
enregistrats.
5.3. Els incendis a Catalunya
5.3.1. La influència dels canvis conjunturals i estructurals dels darrers anys
Catalunya ha patit històricament grans incendis forestals com el de Montserrat del
segle passat i el de 1924, o el de les Gavarres de 1917; el de Tivissa del 1924, el de la
serra de Cardó del 1931 i el del Montnegre-Corredor, entre altres que cal documentar
(Castellnou et al. 1999). De fet, en els darrers 40 anys els grans incendis a Catalunya han
crescut en nombre i en superfície per diverses causes, però sobretot per un retorn de la
massa de combustible i per la meteorologia (Piñol et al. 1998). El que és realment
preocupant dels incendis no és precisament el nombre, sinó la superfície afectada, d’aquí
a la diferència del tipus d’incendis, com es veurà en avançar aquest capítol, entre l’AMB i
la comarca del Bages.
Els factors conjunturals que provoquen grans incendis poden ser entre altres
(Castellnou et al. 1999):
• les llargues sequeres acumulades, com és el cas dels incendis de 1994,
• progressives acumulacions de combustibles fins, com en el Solsonès l’estiu de 1998,
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
77
• fenòmens meteorològics extrems.
A part dels fenòmens anteriorment esmentats, les qüestions estructurals que cal
considerar són:
• les grans continuïtats de masses de vegetació, zones que abans estaven isolades per
cultius són actualment un continu,
• increment del combustible provocat per l’abandonament dels nostres boscos i per tant
de les activitats relacionades (ja no hi ha pastura ni extracció de llenya),
• increment de les ignicions per part de la població.
S’ha comentat que, un dels factors estructurals importants és l’increment de la
superfície forestal que ha patit Catalunya els darrers anys. L’abandonament dels cultius
ha provocat, per un costat, un increment de combustible disponible perquè el foc avanci
amb gran facilitat i, per l’altre, ha trencat el mosaic que podria dificultar aquest avanç del
foc.
Quan el camp estava força més poblat, hi havia menys superfície forestal que avui
dia; els boscos eren tallats per obrir nous camps de conreu que feien de tallafocs; els
pagesos hi construïen bancals i mantenien els marges nets de brossa. Però la irrupció
d’uns sistemes agrícoles més intensius, l’abandonament de la vinya i la disminució
progressiva de la població agrària, afavorí la regeneració de grans extensions de bosc, i
alhora la preponderància de les pinedes, amb una capacitat de recolonització més gran
que el roure i l’alzina. L’increment de les pinedes va ser aprofitat per les explotacions
forestals perquè assegurava uns majors guanys econòmics a més curt termini, atès que
els pins són arbres de més ràpid creixement que els planifolis. Progressivament, van
començar a predominar uns boscos amb un índex d’inflamabilitat més elevat que aquests
darrers, i en conseqüència, la modificació de la composició del bosc va comportar el
predomini d’un bosc molt més inflamable.
Amb el temps, s’ha passat d’una situació en què el bosc era una font molt important
de recursos -se’n tallava la fusta, s’hi practicava la ramaderia intensiva i el carboneig, es
cuinava amb la llenya que s’obtenia de les podes, etc-, a una altra en què l’economia
forestal s’ha reduït pràcticament a l’explotació de la fusta, i l’antic aprofitament integral del
bosc no és més que un record. Així doncs, el bosc com a recurs econòmic ha perdut molt
pes, fet que dificulta que el propietari hi inverteixi, perquè difícilment viurà prou per
veure’n l’amortització. Progressivament, es produeix una desvinculació entre la població i
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
78
el bosc, que ha conduït a la seva degradació i l'augment del risc d’incendi (un bosc brut,
on s’amunteguen les restes de tallades que ja no s’aprofiten com a combustible, on els
ramats ja no pasturen ni fan la neteja que feien abans, i on alhora la afluència de gent
augmenta dia rera dia). En conseqüència, són dos els problemes estructurals que han
incrementat el risc d’incendi forestal: per un costat, la desvinculació dels propietaris i el
bosc brut; o dit d’una altra manera, el nou ús dels espais forestals per part de la població
i, per l’altre, l’increment de la superfície forestal sense gestionar.
5.3.2. Política de prevenció d’incendis a Catalunya
El terme gestió del risc d’incendi ha estat pràcticament inexistent en la literatura
oficial, fins a l’arribada del Foc Verd II (Peix et al. 1999); anteriorment, sempre s’havia
parlat de lluita contra els incendis, o com a molt de “lluita integral”. La proliferació de
grans incendis, sembla ser que ha estat el detonant que ha fet moure la política de
prevenció d’incendis, que s’ha caracteritzat més per la priorització en la intervenció en
cas d’emergència, que per actuacions en la prevenció. Tal i com es planteja en el
document de Foc Verd II que parla dels Perímetres de Protecció Prioritària (PPP),2 la
prevenció dels incendis forestals no pot ser, en absolut un fet aïllat sinó que ha de formar
part d’una política forestal global i d’ordenació territorial.
Malgrat no existir encara una política forestal comunitària, els estats membres de la
Unió Europea han concedit especial importància a la protecció del seu patrimoni forestal.
Així, l’any 1992 es va establir un programa comunitari de protecció dels boscos contra els
incendis forestals. La contribució de la UE estableix de forma prioritària les zones
amenaçades pels incendis, i per tant resulta convenient classificar el territori en funció del
grau de risc d’incendi forestal. En aquestes zones la UE preveu la realització de Projectes
Integrats de Protecció (PIP) dels boscos contra els incendis, els quals han d’incloure tant
l’eliminació de la causa com la creació de sistemes de prevenció i vigilància.
2 http://www.gencat.es/darp/focverd2/cfocve10.htm
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
79
5.3.2.1. Orígens de la política de prevenció d’incendis a Catalunya. De 1980 a 1985
El Real Decret 50/1980 de 31 de juliol va regular el traspàs de funcions i serveis de
l'Estat en matèria de conservació de la natura a la Generalitat de Catalunya. Per tal
d'orientar la seva política antiincendis, els Departaments de Prevenció i Extinció (bombers,
Departament de Justícia), i el del Medi Natural (DARP), van encarregar a un grup d'experts
dirigits pel prestigiós catedràtic de Botànica de la Universitat de Barcelona Oriol de Bolós,
que fessin "una reflexió conjunta perquè és molt més important lluitar a fi d'evitar que
l'incendi comenci ... que no pas multiplicar indefinidament el dispositiu d'extinció". Dos anys
més tard, l'estudi enllestit defensava la necessitat d’aprofundir la recerca en aquest camp i
proposava tres línies d'actuació:
- educació del públic i control de les conductes perilloses,
- reforçament de la vigilància rural per part de la Generalitat,
- mesures de silvicultura preventiva.
Durant els primers anys, la Generalitat no va tenir una política pròpia i va comprometre
els seus òrgans a col·laborar amb l'administració de l'Estat per treballar en el Pla de
Coordinació per la Lluita contra els Incendis Forestals de 1983, que va ser l'aplicació a
Catalunya del Pla INFO de 1982. A banda de la regulació de les activitats agrícoles i de
lleure que poguessin resultar perilloses, el Pla INFOCA (Graupera, 1983) va establir la
necessitat de redactar els Plans Bàsics Municipals de Lluita contra els Incendis Forestals. El
Pla INFOCA detalla minuciosament les missions dels ajuntaments, de l'administració
autonòmica, la Secció del Medi Natural del DARP, el Servei d'Extinció d'Incendis; i el Govern
Civil, tant en les fases de prevenció com en les d'extinció.
Ni els ajuntaments ni el Servei de Medi Natural van disposar de mitjans tècnics ni
humans suficients per complir els compromisos dictats pel Pla INFOCA. Sense aquestes
ajudes era impossible pensar que aquells municipis més necessitats de la redacció dels
Plans Bàsics, que eren els que tenien més massa forestal, poguessin fer-ho pel seu compte,
perquè eren municipis formats per petits nuclis rurals amb pocs recursos. L’any 1985, va ser
un any dolent pel que fa al nombre d'hectàrees cremades a Catalunya (més de 13.000 ha), i
paral·lelament creixien les veus que reclamaven l'adopció de mesures realment efectives.
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
80
5.3.2.2. Lleis i normes a partir del cru estiu del 1986
L’any 1986, el nombre d'hectàrees cremades assoleix la tràgica xifra de 66.650,
(només en dos incendis es van cremar més del 50% del total, tot i que el nombre de focs va
ser inferior al de 1985). És evident que aquesta xifra va ser resultat de la fatal confluència
d'un conjunt de factors. Les condicions meteorològiques van ser claus, ja que la temporada
de més risc va ser extraordinàriament eixuta i calorosa, especialment els mesos de maig i
juny que van incrementar l'índex d'inflamabilitat. Un agreujant va ser l’alta càrrega de
combustible augmentada per les condicions rigoroses dels dos hiverns anteriors en què les
fortes gelades al Bages, de fins a -20º, i les nevades de neu molt humida van esqueixar molt
brancam. En aquestes condicions de debilitat, molts boscos de pi blanc de les planes de
l'interior van ser atacats per una plaga d'escolítids que en situacions de normalitat tan sols
afectaven la fusta morta.
Des de finals de 1986 a la tardor de 1987 es van dictar les normes que havien de regir
la política contra els incendis de la Generalitat:
- 20 d’octubre de 1986, decret de creació de les ADF.
- 24 de novembre de 1986, Llei de concessió d'un crèdit extraordinari per finançar el
programa "Foc Verd".
- 18 de desembre de 1986, decret que ordena l'elaboració de Plans de Prevenció pels
espais protegits.
- 29 de gener de 1987, decret que concreta les condicions per subvencionar les ADF i
estableix línies d'ajut per actuacions preventives (tractaments silvícoles, camins, punts
d'aigua, àrees recreatives...)
- 4 de març de 1987, decret que estableix les zones de risc.
- 23 de setembre 1987, decret de constitució del Consorci de Recerca Ecològica i
Aplicacions Forestals entre la Generalitat, la UAB, i l'Institut d'Estudis Catalans.
El 30 de març de 1988 va ser aprovada la Llei Forestal de Catalunya. En els seus trets
generals va resultar una llei avançada, que vol combinar la responsabilitat política directora
de l'administració per garantir els usos socials i ecològics del bosc, amb la implicació dels
sectors professionals a través d'òrgans de participació i d'orientació a la propietat involucrats
en la tasca de millorar els rendiments econòmics de la producció forestal.
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
81
5.3.2.3. Reaccions després de l’estiu del 1994. Aprovació de l’INFOCAT
El Pla de protecció civil d'emergències forestals a Catalunya, també anomenat
INFOCAT, va ser aprovat el 29 de setembre de 1994 i té com a objectiu fer front a les
emergències per incendis forestals. El Pla quantifica de forma general per a tot el territori
de Catalunya, l'anàlisi del risc, la vulnerabilitat, l'establiment de les èpoques de risc, i el
desplegament de mitjans i recursos per als treballs d'actuació en cas d'emergència.
El Pla INFOCAT classifica els incendis, segons una escala o nivell de gravetat, per
tal d'efectuar una valoració dels mitjans necessaris per a l'extinció dels incendis forestals i
per a la protecció de vides i béns. D'acord amb això, es considera:
• Nivell 0: fa referència als incendis que poden ser controlats amb un màxim de 12
hores.
• Nivell 1: fa referència als incendis que poden ser controlats amb els mitjans d'extinció
previstos en el Pla INFOCAT, però que necessiten d'un temps superior a les 12 hores
per a ser controlats
• Nivell 2: fa referència als incendis per a l'extinció dels quals es preveu que, a petició
del director, siguin incorporats mitjans no assignats al Pla INFOCAT; la simultaneïtat
de diversos incendis forestals de Nivell 1 podria comportar que la situació passés al
nivell de gravetat 2.
• Nivell 3: es denominen incendis de nivell de gravetat 3 aquells que, una vegada s'ha
considerat que està en joc l'interès estatal, són declarats com a tals pel ministre
d'Interior d'acord amb el que preveu l'article 9 de la Norma Bàsica de Protecció Civil.
L’altra funció important del Pla INFOCAT és la coordinació dels grups d'actuació
(bombers, ADF, protecció civil, forces de seguretat, grup sanitari, comunicacions i suport
logístic) que es coordinen des del CCA (Centre de Comandament Avançat) pel cap de
grup d'Intervenció (bomber) amb la col·laboració de l'alcalde del municipi afectat com a
director del PAM (Pla d'Actuació Municipal). El CECAT (centre de Comandament de
Catalunya), amb el suport dels centres respectius, coordina les actuacions no vinculades
directament amb el CCA.
La maniobra d’actuació ha d’estar prevista en el Pla d’Actuació Municipal, que ha
d’estudiar el risc en el municipi, preveure les vies d’evacuació, els recursos humans i
tècnics així com les responsabilitats en l’organització de l’emergència.
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
82
5.3.2.4. Foc Verd II, la reacció als incendis de 19983
El març de 1999 va ser presentat el document Foc Verd II (Peix et al. 1999). En
aquest document es menciona explícitament que la planificació ha d’incloure l’anàlisi dels
riscos i el de les afectacions, tot i que no són explícits en la metodologia, ni es vincula
clarament aquesta anàlisi a la utilització dels models de simulació de la propagació
comentats en un altre apartat del mateix document. De l’anàlisi dels riscos, segons el
propi document, se’n deriven:
• la millora dels equips d’intervenció immediata
• la xarxa viària estratègica amb franges de protecció i tallafocs
• la construcció i manteniment dels camins
• la millora dels punts d’aprovisionament d’aigua
• la modificació dels combustibles creant zones de seguretat i protecció que
contemplen les cremes controlades i les pastures per al manteniment.
Aquesta planificació es realitzarà en l’interior de més de trenta Perímetres de
Protecció Prioritària4 (PPP) de tot Catalunya, que tenen per límits la xarxa de carreteres
que determina una massa forestal considerada de vulnerabilitat homogènia.
5.3.3. La incidència dels incendis a Catalunya
En aquest apartat s’entrarà en detall en quina ha estat la incidència dels incendis a
Catalunya durant tots aquests anys: s’analitzarà la relació del nombre d’incendis amb la
superfície afectada, es classificaran els incendis segons la superfície i es descriuran les
causes. Aquest esquema és el que es reproduirà en la descripció de les característiques
generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages.
5.3.3.1. L’ocurrència en relació a la superfície afectada
En la descripció dels incendis per tot Catalunya s’explicarà el període 1983-1998,
període pel qual el DARP publica informació alfanumèrica d’incendis i superfície afectada
3 http://www.gencat.es/darp/focverd2
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
83
per comarques incidint en la causalitat. Pel que fa a l’anàlisi comparativa de l’AMB i la
comarca del Bages es considerarà el període pel qual es disposa d’informació
alfanumèrica i espacial, és a dir de 1987 a 1998.
En el seu conjunt, la xifra total recorreguda pel foc des de 1983 fins a 1998 (Taula
5.1), multiplica per quatre la superfície de l’AMB, suma dues vegades l’extensió del Bages
i representa el 13,5% de les 1.800.193 ha de superfície forestal l’any 1999 (segons dades
del CREAF).
Taula 5.1. Nombre d’incendis i superfícies afectada a Catalunya. 1983-1998.
AnysNnombreincendis
arbrat(ha)
no arbrat(ha)
total forestal(ha)
1983 583 15.057 8.882 23.9391984 394 3.456 6.019 9.4751985 667 7.564 5.722 13.2861986 579 41.826 24.724 66.5501987 352 1.215 731 1.9461988 646 1.002 1.629 2.6311989 670 1.298 2.876 4.1741990 591 668 440 1.1081991 782 3.231 2.137 5.3681992 368 757 730 1.4871993 791 3.328 3.334 6.6621994 1.217 62.575 14.050 76.6251995 753 2.202 4.834 7.0361996 463 531 495 1.0261997 668 693 232 9251998 901 14.130 6.972 21.101Total 10.425 159.533 83.807 243.339
Font: DARP
Sembla ser que la política de prevenció d’incendis forestals a Catalunya s’ha mogut
paral·lelament als grans desastres que hi ha hagut. Observant les xifres que ens
proporciona la Taula 5.15, segons les dades oficials del DARP, podem comprovar que els
anys més crítics són el 1986 (amb la creació del programa Foc Verd), el 1994 (amb la
creació de l’INFOCAT) i el 1998 (amb Foc Verd II). Analitzant detalladament aquests tres
anys més crítics, l’any 1986, les cinc comarques que encapçalaven el rànquing de
superfície cremada eren: Alt Empordà (23.962 ha), Anoia (15.760 ha), Bages (7.158 ha),
Alt Penedès (2.412 ha) i Conca de Barbarà (2.209 ha); l’any 1994 van ser Berguedà
4 A l’adreça http://www.gencat.es/darp/focverd2/cfocve00.htm podeu consultar la delimitació espacial delsPPP. De totes maneres, al capítol 9, que tracta la importància de l’estructura del territori sobre els gransincendis forestals, se’n farà una descripció.5 Dades extretes de la web del DARP http://www.gencat.es/darp/medi/incendis/canvis00.htm
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
84
(19.415 ha), Bages (11.595 ha), Selva (7.505 ha), Terra Alta (4.858 ha) i Baix Llobregat
(4.561 ha); finalment per l’any 1998 són: Solsonès (11.379 ha), Bages (3.684 ha), la
Segarra (2.761 ha) Baix Ebre (493 ha) i l’Anoia (405 ha). Fixem-nos que de les
comarques més afectades, l'única que reincideix en tots tres anys és el Bages.
La Taula 5.2 mostra amb més detall la distribució dels incendis, segons la seva
magnitud, de la qual cosa es pot concloure que hi ha molts incendis petits de poca
magnitud i pocs incendis grans que són devastadors.
Taula 5.2 Distribució dels incendis a Catalunya segons la seva magnitud. 1983-1998nombre incendis superfície totalCategories
absolut % absolut %<= 1 ha 7.155 69,6 255 0,1
>1 - 10 ha 2.522 24,2 8.615 3,5>10 – 50 ha 462 4,4 10.908 4,5
>50 – 100 ha 96 0,9 6.990 2,9> 100 ha 193 1,9 216.877 89,1
Font: Elaboració pròpia en base les dades facilitades pel DARP
Durant el període 1983-1998, a Catalunya hi ha 193 incendis superiors a 100 ha
que totalitzen 216.877 ha de les 243.339 ha de la superfície total cremada. Per tant els
incendis de més de 100 hectàrees suposen el 89,6% de la superfície total cremada amb
un 1,9% del total d’incendis i els de més de 1.000 el 69,6% de superfície total amb el
0,2% d’incendis D’altra banda els incendis inferiors a 1 ha suposen el 68,8 % amb una
superfície cremada del 0,1%.
Molt sovint s’ha dit que el problema principal és el control dels incendis importants,
ja que la majoria dels focs es controlen abans que esdevinguin grans incendis. Quan
s’argumenta que el sistema és efectiu en el 99,6 % dels casos (perquè hi ha pocs
incendis que són els responsables de la majoria de la superfície cremada) es distreu
l’atenció del problema cap a l’extinció, com si la prevenció no tingués incidència en la
millora de les possibilitats de controlar els focs que no es poden apagar amb el primer
atac. Cal recordar que la continuïtat dels combustibles forestals propicia els focs de
massa sobre els que la lluita amb aigua és inútil. Els focs importants distreuen molts
efectius en la protecció d’assentaments insuficientment autoprotegits i cal tenir en compte
que els incendis importants presenten moltes més dificultats de coordinació per part dels
actuants.
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
85
El Gràfic 5.1, elaborat a partir de la Taula 5.1, mostra l’evolució dels incendis en
relació a la superfície forestal cremada durant el període 1983-1998. Tal i com es pot
observar, els anys amb més incendis es corresponen amb els anys de més superfície
cremada. Alhora, es pot intuir una lleugera tendència a l’alça pel que fa al nombre
d’incendis. Aquesta tendència cíclica es relaciona principalment amb les condicions
meteorològiques de cada temporada estival, encara que cal tenir en compte, la reducció
del risc que té lloc sempre un any després de gran incidència, en reduir-se la quantitat de
combustible disponible. Quant al factor meteorològic, resulta força evident la relació entre
incidència i sequera. L’any 1994, va ser un any extremadament sec i fou el més
catastròfic que mai s’hagi documentat a Catalunya quant a nombre d’incendis i superfície
cremada.
Gràfic 5.1. Nombre d’incendis i superfície afectada a Catalunya. 1983-1998
Font: Elaboració pròpia apartir de les dades facilitades pel DARP.
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1983
1984
1985
1986
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
Nº
d'in
cen
dis
0
20000
40000
60000
80000
100000
Su
p. c
rem
ada
(ha.
)número d'incendis
Superfície afectada
5.3.3.2. Anàlisi de la causalitat
El coneixement de la causalitat és fonamental per poder analitzar i valorar on, com i
per què han tingut lloc els incendis. No és possible determinar amb exactitud totes les
causes dels incendis; tanmateix l’estadística permet determinar les tendències generals i
orientar una investigació complementària amb la finalitat de fer previsions i planificar la
prevenció en funció de com es localitza la causalitat. La Taula 5.3, mostra el percentatge
d’incendis per causes amb la qual cosa es pot comprovar el fort component social dels
incendis que afecten Catalunya, ja que el 71% dels incendis estan relacionats amb
l’activitat humana, ja sigui de forma directa o indirecta.
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
86
Taula 5.3. Percentatge d’incendis segons causes a Catalunya. 1983-1998Grups de causes Causa IncendisCausa natural Llamp 8%
Abocadors 4%Crema pastures 4%Crema agrícola 10%Crema forestal 3%Altres 10%Focs esbarjo 2%Fumadors 11%
Negligències
44%Ferrocarril 1%Línies elèctriques 4%Motors / màquines 1%Altres 1%
Accidents
7%Intencionats 20%Causa desconeguda 22%
Font: DARP
En el conjunt de Catalunya, llevat dels focs originats per llamps en tempestes
seques, que segons aquest balanç de 15 anys, representen el 8% dels incendis (11%
dels incendis i el 6 % de la superfície cremada, segons el document Foc Verd II (Peix et
al. 1999) tots els altres tenen un origen humà ja sigui directament o indirecta. Les
negligències ocasionen el 44% dels focs (41% d’incendis i 37% de la superfície, segons
el Foc Verd II) amb els fumadors al capdavant amb un 11% i les cremes agrícoles tot
seguit, amb un 10 %, que són els innecessaris focs de rostolls o de marges. Les causes
accidentals estan encapçalades per les línies elèctriques amb un 4% de focs. Els incendis
intencionats representen el 20% (9% de la superfície cremada segons el Foc Verd II). Les
causes desconegudes o en investigació representen el 22%, que s’han reduït
notablement en els darrers anys a partir de la formació i l’experiència assolida pel Cos
d’Agents Rurals del Departament d’Agricultura Ramadaria i Pesca de la Generalitat de
Catalunya.
Hi ha tot un altre conjunt de causes sobre les que es poden aplicar mesures
correctores amb eficàcia. La més clara és la renovació de les línies elèctriques que
travessen els boscos. Els perjudicis causats són, a hores d'ara, molt més importants que
el cost de manteniment, que no és, d’altra banda, res més que l’obligació de les
companyies de prestar un bon servei als usuaris. En aquest sentit, no va ser fins l’any
1996 que el Govern de la Generalitat va dictar un decret (268/1996) pel qual s’establien
mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d’influència de les línies
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
87
aèries de conducció elèctrica per a la prevenció d’incendis forestals i la seguretat de les
instal·lacions.6
El grup d'accions causants de foc més nombrós el constitueixen "la intromissió
urbana en el medi forestal". Aquestes són les negligències, especialment evidents en
molts focs que comencen al costat de les vies que transcorren al costat de zones
arbrades, ja sigui en carreteres, vies de tren, o urbanitzacions. En aquest darrer cas és on
es posa de relleu la paradoxa de la intromissió urbana: un home que porta la seva
residència de plaer al mig del bosc, i la seva inconsciència que provoca la destrucció del
paisatge que li ha portat i de la casa que hi ha construït. En aquest sentit, les mesures
correctores han de regular, en casos com aquest, les condicions que han de reunir les
construccions aïllades i les urbanitzacions properes a les zones boscoses per reduir el
risc de foc i disminuir l'efecte destructor sobre les pròpies edificacions. La gran
proliferació d'aquest tipus de situacions obliga a un replantejament seriós del problema en
les urbanitzacions existents amb un gran esforç de planificació i ordenació urbanística.
Aquests darrers anys hem hagut de lamentar la pèrdua de vides humanes i els efectes
devastadors del foc desfermat sobre les urbanitzacions.
Uns mitjans modestos, com l'exposició "El bosc, un amic" que no ha parat de
circular per escoles, pobles, ADF, associacions culturals; poden ser utilitzats pels grups
socials més conscienciats i permeten una penetració més profunda dels missatges que
contenen a un públic, no tan nombrós però més receptiu perquè s'hi arriba de forma
directa a través d'interlocutors propers. Aquests són els mitjans -molt més barats que els
anuncis televisats- que s'haurien de produir massivament per posar-los a disposició de
l'enorme contingent de voluntariat amb què compta la nostra societat civil.
De qualsevol manera, l’educació ambiental és necessària però no ho és tot. No es
poden reduir tots els problemes a la inconsciència dels negligents o a la maldat dels/les
piròmans perquè hi ha moltes causes d’inici de focs en les que empreses, institucions i
administracions hi poden intervenir. El que cal és començar per fer-ne l’estudi detallat per
poder procedir a corregir tot allò que es pugui endreçar.
6 A la web http://www.gencat.es/mediamb/lleis/espnat/espna057.htm es pot consultar aquest Decret amb moltmés detall.
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
88
5.4. Característiques generals dels incendis a l’AMB
La incidència dels incendis a l’AMB és molt especial en relació al que consideraríem
els incendis forestals típics. Prop d’un 35% de l’AMB, és ocupada per zona urbana i la
densitat de la xarxa viària és enorme (71 km/km2), la qual cosa implica un dens ús del
territori i una fragmentació considerable que en molts casos dificulta la propagació dels
incendis; per tant, és fàcil que hi hagi molts incendis i de petites dimensions. Cal ser
conscients, també, de la funció de parc urbà de bona part dels boscos de l’AMB, la qual
cosa implica una vigilància més efectiva.
5.4.1. L’ocurrència d’incendis en relació al nombre i a la superfície afectada
L’AMB té un potent dispositiu de prevenció d’incendis forestals, la qual cosa podria
ser una de les justificacions, excloent l’any 1994, de les xifres de magnitud d’incendis que
es pot veure en la Taula 5.47 L’any 1994, sobretot per les condicions meteorològiques
adverses, és l’any més crític de tot el període d’estudi amb diferència.
De les 4.510 ha cremades per l’incendi del 9 d’abril de 1994 del Garraf, 2.262 són
dins de l’AMB, 2.255,4 ha del municipi de Begues i 7 ha de Gavà. Aquest incendi es va
iniciar al municipi d’Olivella (fora de l’àmbit d’estudi) però es va estendre pels municipis
veïns de Sitges, Begues i Gavà (aquests dos darrers dins l’àmbit d’estudi). El municipi
més afectat va ser el de Begues, seguit pel d’Olivella, Sitges i Gavà. Deixant de banda
aquest incendi, els mesos de juliol i agost d’aquest mateix any, van cremar:
- 962 ha a Castellbisbal, incendi que tot i iniciar-se en aquest municipi -el més afectat-,
va cremar també Abrera (273 ha), Ullastrell (262 ha) i Rubí (202 ha) -tots tres
municipis fora l’àmbit d’estudi;
- l’incendi que es va iniciar a Badalona, cremant 252 ha es va estendre per Tiana (171
ha), Alella (92 ha) i Sant Fost de Campcentelles (9,4 ha);
- 524 ha en l’incendi que es va iniciar a Montcada i Reixac que va cremar 149 ha en
aquest municipi, però que es va estendre per Sant Fost de Campcentelles (191 ha) i
per Badalona (15 ha);
- finalment, com a darrer incendi superior a 100 ha a l’estiu de 1994, cal destacar el de
Sant Cugat del Vallès, amb 142 ha cremades.
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
89
L’any 1994 va ser un any atípic pel que són les estadístiques d’incendis en aquest
àmbit, però cal tenir en compte que aquest any les condicions meteorològiques adverses
van jugar un paper important.8
Taula 5.4. Nombre d’incendis i superfície afectada a l’AMB durant el període 1987-1998
Any nombre d'incendissuperfície
cremada (ha)1987 41 2021988 39 891989 34 1691990 93 911991 118 1231992 52 631993 164 1381994 176 4.6061995 128 1231996 37 10
1997 67 251998 119 147
Total 1.068 5.786
Font: DARP
Gràfic 5.2. Nombre d’incendis i superfície cremada a l’AMB durant el període 1987-1998
Font: Elaboració pròpia apartir de les dades facilitades pel DARP i el Patronat Metropolità de Collserola
0
40
80
120
160
200
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
Nº
ince
nd
is
0
4000
8000
12000
16000
20000
Su
p. c
rem
ada
(ha.
)
Número d'incendis
Superfície
El Gràfic 5.2, elaborat a partir de la Taula 5.4, mostra la poca correspondència entre
el nombre d’incendis i la superfície cremada. Només l’any 1994 hi ha un increment tant
pel que fa al nombre com a la superfície cremada (ja s’ha comentat com va ser
7 S’ha considerat el nombre d’incendis segons lloc d’inici, però la superfície afectada correspon a la querealment ha afectat a cada municipi.8 El capítol 8 tractarà amb més detall la incidència de les condicions meteorològiques sobre els incendisforestals a l’AMB i al Bages durant el període 1987-1998.
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
90
d’excepcional, meteorològicament parlant, aquell any). Si bé no es mostra una tendència
a l’alça pel que fa a la superfície cremada, durant aquest període de dotze anys, sembla
que hi hagi una certa tendència a l’alça pel que fa al nombre d’ignicions, que pot ser
causada pel dens ús del territori.
Al Mapa 5.1 es pot veure el nombre d’incendis en relació a la superfície cremada
per municipis a l’AMB. Com es pot comprovar, els municipis més afectats quant a nombre
d’incendis se situen a Barcelona, Montcada i Reixac, Sant Cugat del Vallès i Gavà. Pel
que fa a la superfície cremada són aquells municipis afectats pels incendis de l’any 1994
als que s’ha fet referència (Begues, Badalona, Montcada i Reixac i Castellbisbal), dels
quals Begues té un 89% de superfície forestal respecte el total municipal, Castellbisbal el
63%, Montcada i Reixac el 45% i Badalona el 35%. Com es pot comprovar, els municipis
amb més incendis no són els que tenen una major superfície cremada. El municipi de
Begues, l’exemple més clar, té 6 incendis amb una superfície de 2.302 ha; de fet, aquest
és el municipi amb més percentatge de superfície forestal respecte el total municipal. El
municipi de Barcelona, d’altra banda, amb 270 incendis va cremar durant el període
d’estudi 219 ha. Badalona i Montcada i Reixac, en canvi, el nombre d’incendis és força
proporcional a la superfície cremada 70 incendis (6,5%) amb una superfície de 741 ha
cremades (9%) i 178 incendis (16,6%) i 577 ha (7%) respectivament.
Al Mapa 5.2 es pot veure amb més exactitud la localització dels incendis per a
cadascun dels anys inclosos dins d’aquest període, amb símbols graduats segons la mida
d’aquests incendis.
Taula 5.5. Distribució dels incendis a l’AMB segons la seva magnitud. 1987-1998nombre incendis superfície totalCategoriesabsolut % absolut %
<= 1 ha 878 82,2 149 1,8>1 – 10 ha 151 14,1 453 5,5>10 – 50 ha 31 2,9 689 8,3
>50 – 100 ha 3 0,3 236 2,9> 100 ha 5 0,5 6.699 81,4
Font: Elaboració pròpia en base les dades facilitades pel DARP
La Taula 5.5 mostra la distribució dels incendis segons la seva magnitud. En aquest
cas no només s’ha considerat la superfície que afecta a cada municipi, sinó la superfície
total que va afectar aquells incendis encara que afectessin a municipis de fora l’AMB,
perquè el que es vol reflectir és la importància que assoleixen aquests incendis; les 6.699
ha dels incendis més grans de 100 ha, corresponen totes a l’any 1994. Una altra dada
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
91
significativa és que aquest any es va cremar el 81% de la superfície total dels 12 anys
d’estudi amb el 0,5% d’incendis. Contràriament, els incendis inferiors a 1 ha suposen el
82,2% del total amb un 1,8 de la superfície cremada.
5.4.2. Els incendis a l’AMB en relació a la causalitat
En el cas de l’AMB, cal ser prudents en la interpretació de la causalitat segons les
dades que utilitzem. La diferent procedència de les dades (Consorci de Collserola i
DARP), a la qual s’ha fet referència a l’apartat 5.2.1, fa que tingui informació poc
homogènia quant a causes. La informació procedent del DARP és molt més detallada pel
que fa a la determinació de les causes, en canvi el Patronat Metropolità, atorga un gran
nombre d’incendis a la categoria de causes desconegudes, tal com es mostra a la Taula
5.6. Cal tenir en compte, que precisament a l’AMB els incendis tenen un fort component
humà, per la forta pressió que hi ha, una zona totalment vertebrada per les zones
urbanes i per la xarxa viària que afavoreix enormement l’accessibilitat i la mobilitat. El
30% de la superfície forestal cremada durant el període 1987-1998, cal atorgar-la al 76%
de les causes desconegudes, segons dades del Patronat de Collserola; l’1% dels
incendis que tenen com a causa crema agrícola van cremar el 55% de la superfície
forestal (cal tenir en compte que la causa de l’incendi del Garraf va ser la crema agrícola)
i l’11,2% de superfície cremada durant el període d’estudi són deguts a les negligències
(amb un 9,5% dels incendis).
Taula 5.6. Distribució dels incendis i superfície cremada per grups de causes a l’AMB. 1987-1998Grups de causes Causa Incendis (%) Sup. cremada (%)
Causa natural Llamp 0,3 0,0Abocadors 1,2 0,1Crema pastures 0,0 0,0Crema agrícola 1,4 55,2Crema forestal 0,4 0,1Altres 8,1 0,1Focs esbarjo 0,0 0,0Fumadors 0,7 0,1
Negligències
11,8 55,6Ferrocarril 0,1 0,0Línies elèctriques 0,9 0,1Motors / màquines 0,2 0,0Altres 0,6 0,1
Accidents
1,8 0,2Intencionats 9,5 11,2Causa desconeguda 76,0% 30,7
Font: DARP
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
92
Considerant les dades del DARP, aquestes xifres varien significativament,
començant ja per les causes desconegudes que són un 30%, els canvis més significatius
en la distribució de les causes els trobem en els incendis intencionats amb un 28%, dins
de les negligències: abocadors un 2%, crema agrícola un 2%, i fumadors un 11%; i dins
del grup de causes accidentals: línies elèctriques un 3%. Per tant, la majoria dels incendis
són deguts a l’activitat de les persones, ja sigui de forma directa o indirecta.
5.5. Incidència dels incendis a la comarca del Bages
La mateixa estructura del territori de la comarca del Bages, amb un 3% de
superfície respecte el total comarcal ocupada per zona urbanitzada, i un 70% de zona
forestal l’any 1999, fa evident que els incendis en aquest àmbit han de tenir un
comportament perillós, sobretot per la quantitat de superfície afectada.
5.5.1. L’ocurrència d’incendis en relació al nombre d’incendis i a la superfícieafectada
La Taula 5.79 que mostra l’evolució dels incendis durant el període 1987-1998 a la
comarca del Bages, reflecteix clarament els dos anys crítics pels boscos del Bages, l’any
1994 i l’any 1998 (cal recordar que l’any 1986, també va ser un any molt dolent –32
incendis i 4.637 ha cremades-, tot i que no consta en el nostre període d’estudi). Amb
aquests dos anys es va cremar el 96% de la superfície cremada durant el període 1987-
1998. D’aquests dos anys cal destacar alguns incendis que no només van causar efectes
devastadors a la comarca del Bages, sinó que es van estendre en altres municipis:
- l’incendi del 4 de juliol de 1994, amb un total de 13.323 ha cremades de les quals
10.952 ha van afectar la comarca del Bages i 2.371 ha la comarca del Berguedà.
Aquest incendi es va iniciar a Sant Mateu de Bages i va cremar 3.407 ha en aquest
mateix municipi, però va continuar cremant a Navàs (3.015 ha), Castellnou de Bages
(1.835 ha), Súria (982 ha), Fonollosa (870 ha), Balsareny (864 ha), Callús (453 ha) i
Sant Joan de Vilatorrada (121 ha), dins la comarca del Bages i Puig-reig (536 ha) i
Viver i Serrateix (1.749 ha) de la comarca del Berguedà.
9 De la mateixa manera que per l’AMB, quant al nombre d’incendis es té en compte el municipi d’inici, peròpel que fa a la superfície cremada es té en compte la que afecta realment al municipi.
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
93
- l’incendi del 18 de juliol de 1998, que tot i iniciar-se a Aguilar de Segarra, la majoria de
superfície afectada correspon a la comarca del Solsonès, amb 6.822 ha cremades,
seguida pel Bages amb 2.821 ha, la Segarra amb 2.510 ha i l’Anoia amb 405 ha. Pel
que fa als municipis del Bages, va afectar a Aguilar de Segarra amb 266 ha, Cardona
amb 122 ha, Fonollosa amb 62 ha i Sant Mateu de Bages amb 2.372 ha.
- l’incendi del 19 de juliol de 1998, de les 5.420 ha cremades 4.557 van ser de la
comarca del Solsonès i només 863 ha de Cardona, lloc d’inici d’aquest incendi.
Taula 5.7. Nombre d’incendis i superfície afectada al Bages. 1987-1998
Any nombre d'incendissuperfície
cremada (ha)1987 10 181988 17 1141989 16 471990 26 621991 39 3101992 18 71993 44 120
1994 59 12.0871995 21 91996 14 161997 24 81998 44 3.917
Total 332 16.715
Font: DARP
Gràfic 5.3. Nombre d’incendis i superfície cremada al Bages durant el període 1987-1998
Font: Elaboració pròpia apartir de les dades facilitades pel DARP.
0
40
80
120
160
200
1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
Nº
ince
nd
is
0
4000
8000
12000
16000
20000
Su
p. c
rem
ada
(ha.
)
Número d'incendis
Superfície
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
94
El Gràfic 5.3, elaborat a partir de la Taula 5.7, mostra la relació entre la superfície
cremada i el nombre d’incendis per a cadascun dels anys del període d’estudi. La
tendència que mostra és que els anys amb més incendis es corresponen amb els de més
superfície cremada, seguint precisament la mateixa tendència que els incendis a
Catalunya en general.
El Mapa 5.3 mostra la distribució del nombre d’incendis per municipis i la
superfície forestal cremada. Pel que fa al nombre d’ignicions, els municipis més afectats
són Navàs, amb 21 incendis durant el període 1987-98, seguit de Sant Mateu de Bages
amb 19 incendis, Sallent i Castellbell i el Vilar amb 18. En primer lloc cal destacar que els
municipis més extensos, Sant Mateu de Bages i Navàs, han patit el major nombre de
focs, i tenen cremada almenys la meitat del terme municipal. A Sant Mateu de Bages ha
cremat durant aquests 12 anys, el 56% de la seva superfície municipal si es considera
l’incendi de 1998 que suposa el 57% de la superfície total cremada durant el període
1987-98. A Navàs ha cremat el 37% del seu terme municipal, on l’incendi del 4 de juliol
de 1994 va cremar més del 95% del total que s’ha cremat durant aquest període. Un altre
municipi perjudicat pels incendis quant a superfície afectada és Castellnou de Bages,
amb una superfície forestal cremada que suposa el 42% de tot el terme municipal durant
el període d’estudi. El Mapa 5.6 mostra la distribució dels incendis per tots els anys
d’estudi amb símbols graduats segons la superfície cremada.
Els municipis més urbans són els que es veuen menys afectats pels incendis, com
Manresa, Sant Joan de Vilatorrada, Navarcles, Artés, i els que tenen major nombre
d’urbanitzacions com Monistrol de Montserrat i Castellbell i el Vilar. Aquesta valoració
corrobora l’afirmació que els incendis es produeixen en major nombre en les interfases
rurals urbanes.
Taula 5.8. Distribució dels incendis al Bages segons la seva magnitud. 1987-1998Nº incendis Superfície totalCategories
Total % Total %Mitjana
<= 1 ha 255 78,8 56,81 0,2 0,22>1 – 10 ha 54 16,3 165,4 0,5 3,66>10 – 50 ha 13 3,9 293,20 0,9 22,56
>50 – 100 ha 3 0,9 179,70 0,5 59,90> 100 ha 7 2,1 32.274 97,9 4.610,70
Font: Elaboració pròpia en base les dades facilitades pel DARP
La Taula 5.8 mostra la distribució dels incendis segons la seva magnitud; des de
1987 a 1998 el 2,1% amb una superfície superior a 100 ha han cremat el 97,9 % de la
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
95
superfície total de la comarca i el 0,9% d’incendis cremen el 40,4%. D’altra banda el
78,8% d’incendis han cremat només el 0,2% de la superfície total.
5.5.2. Els incendis al Bages en relació a la causalitat
L’estadística oficial del DARP proporciona la distribució de causes d’incendis pel
Bages que es pot veure a la Taula 5.9. La fracció més important és la que correspon a les
causes desconegudes un 13,0%, que a més, representen el 40,7% de la superfície
cremada. La segona fracció correspon a causes naturals impossibles de contenir com
són els llamps originats en tempestes seques que porten molt aparell elèctric i poca
aigua; aquests representen un 23,2% dels incendis, però només un 0,3% de la superfície
cremada. A continuació segueix la fracció corresponent als incendis originats per línies
elèctriques en mal estat de conservació (17,2% dels incendis amb una superfície
cremada que representa el 39,9%). Aquesta causa representa el 6% dels incendis en el
conjunt de Catalunya; el Bages que disposa d’una xarxa de línies molt antigues,10 és molt
més important a causa de l’increment del consum pel funcionament d’un nombre creixent
d’aparells d’aire condicionat a l’estiu, o a curtcircuïts ocasionats per animals que es
col·loquen sobre les línies i originen descàrregues i avaries que inicien alguns incendis.
Les companyies fan tot el possible per minimitzar la responsabilitat, i d'aquesta manera hi
ha alguns incendis molt grans que se sospita que han estat iniciats per línies elèctriques
que encara es troben sense determinar. Els intencionats, un 5,1% (amb el 17% de la
superfície cremada), tenen quasi la mateixa importància que els focs ocasionats pels
fumadors 8,1% (amb una superfície cremada gens apreciable). I el ferrocarril i altres
accidents que es produeixen en la interfase rural-urbana sumen un 2,4% més. Els
abocadors, que havien estat una causa de notable importància, han quedat reduïts a un
2,1%.
D'altra banda, també cal valorar els focs que tenen lloc per un mal funcionament de
les feines agrícoles o forestals. La causa més important són les cremes agrícoles amb un
4,8% d’incidència. Segueixen els treballs forestals amb un 4,5% i les cremes de pastures
amb un 3%. En conjunt, aquestes negligències produïdes en l’entorn rural, amb un total
de 10% són inferiors a les negligències d’origen urbà (no s’ha comptabilitzat els motors i
10 Pel que respecta a aquesta segona causa, els informes exhaustius elaborats per l’ADF de Gaià sobrel’estat de conservació de tots els pals i les línies de baixa i alta tensió, ha posat de relleu la magnitud delproblema que afecta a més del 50% de tots els pals d’aquella demarcació.
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
96
màquines que poden tenir origen agrícola i urbà), però no deixa de ser un percentatge
significatiu i, per tant, objecte d’actuacions educatives dirigides als col·lectius específics
per demostrar la perillositat d’aquestes pràctiques i la utilitat de les accions alternatives
com llaurar els rostolls per incorporar matèria orgànica al sòl o estassar o pasturar els
marges.
Hi ha dos aspectes que destaquen en la comparació de les proporcions de les
causes dels incendis entre el Bages i la resta de Catalunya. En primer lloc, cal destacar
l’alta incidència dels llamps. No es disposa d’informació meteorològica suficient que valori
si la proporció de tempestes seques que hi ha en aquestes terres de l’interior és superior
que a la resta del país en funció de la continentalitat.
Taula 5.9. Distribució dels incendis i superfície cremada per grups de causes. 1987-1998
Grups de causes Causa Incendis (%) Sup. Cremada (%)Causa natural Llamp 23,2 0,3Negligències Abocadors 2,1 0,0
Crema pastures 3,0 0,0Crema agrícola 4,8 0,0Crema forestal 5,5 0,1Altres 10,5 1,5Focs esbarjo 0,0 0,0Fumadors 8,1 0,0
34,0 1,6Accidents Ferrocarril 1,2 0,0
Línies elèctriques 17,2 39,9Motors / màquines 3,9 0,0Altres 1,2 0,0
23,5 39,9Intencionats 5,1 17,0Causa desconeguda 13,0 40,7
Font: DARP
5.6. Principals trets distintius de les característiques generals dels incendisa l’AMB i al Bages
Prenent com a referència el conjunt de Catalunya, es pot considerar que els
incendis al Bages s’aproximen més a les característiques generals que l’AMB, començant
per la tendència que, els anys amb més incendis corresponen als anys amb més
superfície cremada. A l’AMB en canvi, aquesta tendència no és tan clara, ja que hi ha
molts incendis que es distribueixen de manera irregular per tots els anys, només
coincidint l’any 1994 amb un increment, tant pel que fa al nombre com a la superfície.
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
97
Unes de les grans diferències que cal assenyalar entre tots dos àmbits, és la quantitat
superfície cremada, molt superior al Bages que a l’AMB, i el nombre d’incendis, en aquest
cas, molt superior a l’AMB que al Bages; de fet, el que determina la magnitud i les
conseqüències negatives dels incendis no són la quantitat d’incendis sinó la superfície
forestal cremada.
Malgrat tot, cal assenyalar algunes semblances; les xifres d’incendis grans i petits i
la relació amb la superfície cremada que mostra la Taula 5.5 (AMB) i la Taula 5.8
(Bages), mostra el fet que molts incendis cremen molt poca superfície, i pocs incendis,
són els culpables de les grans extensions de bosc cremades. És per això, que el
problema no es troba tant en les ignicions en elles mateixes, sinó en la capacitat de
poder-les controlar, per evitar que esdevinguin un gran incendi forestal.
Hi ha un altre aspecte que es pot considerar afecta de la mateixa manera als dos
àmbits d’estudi, la causalitat. El coneixement de la causalitat permet orientar polítiques
preventives de cara a evitar possibles ignicions. Malgrat a l’AMB es tingui un percentatge
molt elevat d’incendis en causes desconegudes, la majoria d’incendis són causats per
l’activitat de les persones, ja sigui de forma directa o indirecta. Aquest fet ha d’ajudar a
preveure i per tant orientar les tasques de prevenció en aquells punts on els trets humans
són més perceptius, com la neteja dels marges de les carreteres o amb altres activitats
com l’educació ciutadana.
Aquest capítol ha donat unes pinzellades a les característiques generals dels
incendis en tots dos àmbits, amb la qual cosa coneixem la localització dels incendis, quan
s’han produït i algunes de les raons per les quals s’han produït. Ha permès identificar a
grans trets els problemes que afecten a l’AMB i al Bages a partir de la interpretació
d’informació disponible. Aplicant tècniques i mètodes d’anàlisi espacial, en capítols
successius, s’anirà afegint nous arguments a la diferent tipus d’incendis, tot i definir
alhora, els grans problemes generals que afecten els incendis forestals en zones de clima
mediterrani. Per tant, per un costat, la identificació de dos models de comportament
d’incendis ha de permetre establir polítiques correctores adaptades a les particularitats
del territori concret. Per l’altre, el reconeixement de problemes comuns, fa possible
implantar mesures i polítiques generals.
Característiques generals dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
98
5.7. Bibliografia
Castellnou, M. Rovira, J. Alcaraz, J. Rodríguez, F. Espadas, J. Queralt, D. Rius, J. (1999),
“El projecte GRAF, una nova eina per als boscos” Silvicultura, 25, Segon
Trimestre de 1999, 1-4.
Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca (1990), La gestió del bosc a Catalunya.
Barcelona, Generalitat de Catalunya, DARP.
Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca (1994), Revista Tecnologia Forestal,
núm.4, octubre de 1994. Generalitat de Catalunya, DARP, Direcció General de
Medi Natural.
Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca (1996), Estadístiques agràries i pesqueres,
Barcelona, Generalitat de Catalunya, DARP.
Graupera, F.R. (1991), Incendis Forestals a Catalunya Lluita Integral, Departament
d’Agricultura Ramaderia i Pesca (DARP), Generalitat de Catalunya.
Peix, J. et al. (1999), Foc Verd II. Programa de gestió del risc d’incendi forestal,
Barcelona, Departament d’Agricultura, Ramadaria i Pesca, Generalitat de
Catalunya.
Piñol, J. Terrades, J. Lloret, F. (1998), “Climate Warming, Wildfire Hazard, and Wildlifire
Occurrence in Coastal Eastern Spain”, Cimatic Change, 38, pp. 345-357.
http://www.gencat.es/darp/focverd2
http://www.gencat.es/darp/focverd2/cfocve00.htm
http://www.gencat.es/darp/medi/incendis/canvis00.htm
http://www.gencat.es/mediamb/lleis/espnat/espna057.htm
Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
99
6. Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca delBages
6.1. Introducció
L’objectiu d’aquest capítol és analitzar, per un costat, la distribució espacial dels
incendis a l’AMB i a la comarca del Bages utilitzant tècniques estadístiques d’anàlisi de
probabilitats i, per l’altre, la variabilitat dels incendis en funció de la seva localització i la
superfície afectada. La descripció del context físic i socioeconòmic, i de les característiques
generals dels incendis que s’ha fet en capítols anteriors, ha permès aproximar-nos a aquests
dos àmbits i, per tant, veure el tipus i la problemàtica de cada zona pel que fa als incendis
forestals. Es pot entreveure només a partir d’una anàlisi visual de la distribució dels incendis
(vegeu Mapa 6.1.), que a l’AMB s’agrupen clarament en unes zones i que en el cas del
Bages la distribució és molt més dispersa, observant una molt lleu agrupació en alguns
indrets. Aquesta observació serà la que ens permetrà formular les hipòtesis de treball, que
seran examinades amb el model d’Anàlisi de Quadrats (AQ). D’altra banda, si bé la
localització és important, perquè dóna una mesura de la probabilitat d’ignició, la relació entre
la localització i la superfície cremada té un gran interès per saber si al llarg del període
d’anàlisi els incendis amb les mateixes característiques pel que fa a la superfície cremada,
tendeixen a agrupar-se, és a dir, si hi ha o no variabilitat entre els incendis pròxims; per
estudiar aquesta tendència s’ha utilitzat el coeficient de correlació de Moran (I).
L’AQ i el coeficient d’autocorrelació de Moran permeten conèixer algunes de les
característiques de la distribució i variabilitat dels incendis en aquests dos àmbits, i
complementen la determinació de la probabilitat d’ocurrència d’incendis. Combinant aquesta
informació amb les condicions pròpies del territori, ha de ser possible delimitar les zones
amb més probabilitat que tingui lloc un incendi. Els incendis són més fàcils de controlar quan
aquests són petits, per tant, és molt important la previsió per a detectar-los el més aviat
possible. La utilització d’aquests dos mètodes serà el punt de partida per a la justificació de
dues hipòtesis generals que s’aniran justificant i complementant en capítols posteriors i que
es poden formular de la següent manera: el punt concret on es localitzen els incendis
incideix en el nombre, mentre que la meteorologia i la continuïtat de les masses forestals
són importants per la superfície cremada.
Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
100
6.2. Metodologia i bases de dades
6.2.1. Metodologia i base de dades pel càlcul de l’Anàlisi de Quadrats (AQ)
La descripció de la naturalesa de la distribució espacial dels incendis mitjançant el
model d’AQ, permetrà tenir un primer indicador del risc d’ignició, ja que dóna una mesura de
la probabilitat que en una cel·la hi hagi o no incendis a partir de l’anàlisi de les freqüències
observades. S’intenta, doncs, explicar estadísticament si la distribució dels incendis en els
dos àmbits d’estudi segueixen algun tipus de patró, ja sigui regular, aleatori o agrupat. La
finalitat és poder obtenir més informació sobre el tipus d’incendis i trobar així, posteriorment,
una explicació de la concentració o no en unes determinades zones, justificades en funció
de les condicions humanes i les condicions del territori. Es tracta, doncs, d’un mètode de
predicció de la probabilitat del risc d’ignició en funció de les observacions dels focus
d’incendis que es disposa de l’AMB i de la comarca del Bages, pel període 1987-1998.
La metodologia utilitzada en la descripció de la distribució espacial dels incendis es pot
resumir en els següents punts:
• descripció del model utilitzat, AQ, per analitzar la naturalesa de la distribució espacial
dels incendis
• selecció i preparació de les dades que integraran el model
• càlcul de l’AQ als dos àmbits d’estudi utilitzant la tecnologia SIG
• interpretació i anàlisi dels resultats
La informació necessària per al càlcul de l’AQ es basa en els següents elements:
• una base dels focus d’incendis de l’AMB i de la comarca dels Bages durant el període
1987-1998. La procedència d’aquestes dades ha estat descrita en el capítol de les
característiques generals dels incendis (capítol 5). Com s’explicarà més endavant s’ha
manipulat les dades per tal de convertir-la en ràster d’una resolució d’1 km, 2,5 km i 5 km
• una malla d’1 km, 2 km i 5 km de costat, digitalitzada amb AutoCad i estructurada amb
ArcInfo per associar-li l’atribut de freqüència
• la base de les zones urbanitzades procedent de la base de poblament de Catalunya
disponible a la web del Departament de Medi Ambient1 de la Generalitat de Catalunya a
1 http://www.gencat.es/mediamb/gis/cgis_b9.html
Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
101
escala 1:250.000, de l’any 1992. D’aquesta base s’ha extret els nuclis de poblament pels
dos àmbits d’estudi, posteriorment s’han rasteritzat, a una resolució d’1 km 2,5 km i 5
km, i s’han reclassificat per convertir-la en capa de restricció
• una màscara dels àmbits d’estudi, per extreure la superfície del ràster que queda fora
l’àmbit.
6.2.2. Metodologia i base de dades pel càlcul del coeficient de correlació de Moran
La descripció de la variabilitat dels incendis a través del coeficient de correlació de
Moran, permetrà saber en quina mesura els incendis pròxims tenen les mateixes
característiques a la seva mida, és a dir, si els incendis s’agrupen en funció de la seva
magnitud.
La metodologia aplicada en aquest apartat ha estat la següent:
• descripció del coeficient de correlació utilitzat, coeficient de correlació de Moran,
• selecció i preparació de les dades que integraran el model
• càlcul del coeficient de correlació de Moran en tots dos àmbits d’estudi
• interpretació i anàlisi dels resultats
La informació necessària per calcular el coeficient d’autocorrelació de Moran es
resumeix en:
• les coordenades dels incendis de l’AMB i la comarca del Bages durant el període 1987-
1998, procedent de la mateixa base d’incendis descrita al capítol cinc
• la superfície cremada per cada incendi a partir de la mateixa font de dades
6.3. L’Anàlisi de Quadrats com a mètode predictiu de la probabilitat d’ignició
6.3.1. Fonaments teòrics
Tradicionalment, els mapes de punts han estat una de les eines cartogràfiques més
utilitzades pels geògrafs, per la seva claredat i simplicitat en la visualització de distribucions
espacials (Taylor, 1977). Seguint aquest criteri, s’ha utilitzat el model d’AQ, que prova
Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
102
l’aleatorietat basada en l’anàlisi de freqüències, per analitzar la distribució espacial dels
incendis. El terme AQ engloba una varietat de tècniques estadístiques dissenyades per
mesurar les propietats d’un patró de punts. Tot i que les primeres aplicacions van tenir lloc
fora de la geografia (els inicis cal buscar-los sobretot en l’ecologia vegetal) aquestes
tècniques són de gran interès per a la geografia, perquè permeten resoldre algunes
preguntes sobre les relacions entre punts a l’espai (Thomas, 1979).
L’AQ parteix de la distribució de Poisson que té les següents premisses. Primera:
qualsevol localització en un mapa té la mateixa probabilitat de rebre un punt. Aquesta
premissa permet inferir que el procés que produeix el patró de distribució de punts és un
procés aleatori. Segona: cadascun dels punts localitzats en un mapa, és independents dels
altres (Thomas, 1979; 1985; Thomas et al. 1980; Shaw, 1985).
El model de distribució de Poisson basat en aquestes restriccions, pot utilitzar-se per
estudiar una distribució de punts en un mapa. Aquests patrons esperats, es poden comparar
amb els patrons observats o reals. A partir d’aquí i mitjançant la utilització d’uns valors de
comparació estàndards, es poden mesurar les desviacions del patró real respecte l’esperat.
Per tant, en l’estudi de distribució de punts es poden reconèixer dues desviacions
importants de les restriccions imposades en el model de Poisson, cada una d’elles ha estat
produïda per processos no aleatoris. La primera desviació és la que produeix patrons
regulars de distribució, que pot ser la visualització de processos en competència. La segona
desviació del model de Poisson, és la situació, on la localització de punts ja existents atreu a
altres punts. Aquesta desviació pot anomenar-se “procés de contagi”, i tendeix a produir
patrons cluster.
Amb aquesta descripció, doncs, és possible reconèixer tres tipus bàsics de patrons de
punts, regular, aleatori i cluster. La distribució de Poisson és (Taylor, 1977):
!.
0 xeP
x
xλλ−
= = (6.1)
On:
xP = probabilitat que una cel·la contingui x punts
e = número e ; e ≈2.7183
x = nombre de punts en una cel·la determinada
Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
103
λ = paràmetre de la distribució de Poisson igual a la seva mitjana i a la seva variancia.
Tant si es vol estimar la distribució real dels incendis en àrees forestals, com si es vol
veure si la seva distribució és regular, aleatòria o cluster, si es parteix del model de Poisson,
totes les cel·les tenen la mateixa probabilitat que hi hagi ocurrències. Així, es planteja la
següent hipòtesi nul·la.
H0 = no hi ha diferències entre la distribució teòrica d’ocurrències i la real. Per tant,
les ocurrències tindran una distribució aleatòria.
Per analitzar la bondat d’ajustament de la distribució de Poisson en els casos reals
exposats en aquesta tesi (l’AMB i la comarca del Bages), s’aplica l’AQ, que queda reflectit
en la fórmula (6.2), i on es postula que si la mitjana i la variància són iguals, s’observa una
distribució de Poisson (Thomas et al. 1980)
xSAQ x /2= (6.2)
On,2
xS = variància mostralx = mitjana mostral
∑ −=k
ii nxxS /)( 22
(6.3)
nrnxxn
ii // ==∑ (6.4)
On,
k = freqüència més grann = nombre total de cel·les
ix = nombre de punts en cada cel·lax = mitjana mostralr = valor total d’observacions
Cal tenir en compte, que la mitjana mostral ( x ) és la densitat de punts. Per tant, la
mitjana observada ( x ) i la variància observada (2
xS ) del nombre de punts per cada cel·la,
Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
104
per un patró de punts generat per un procés aleatori independent, ha de ser
aproximadament igual. Qualsevol diferència és deguda purament a variacions aleatòries.
Per tant, si hi ha correspondència perfecta entre la mitjana mostral i la variància, la
distribució d’incidències d’incendi observada, correspondrà a la distribució de probabilitats
de Poisson, per tant, a la distribució aleatòria.
0/2 →xS x patró uniforme
0.1/2 =xSx patró aleatori
∞→xS x /2
patró agrupat
On, si l’ajust entre la mitjana i la variància és pobre, el valor de l’AQ, tendirà a zero o a
patró aleatori; però, si els patrons observats mostren una agrupació total, el valor tendirà a
infinit.
D’aquesta manera, els processos de Poisson, apareixen com a poc interessants i amb
poca probabilitat que s’esdevinguin a la realitat. En canvi, les tres opcions apuntades al
paràgraf anterior, que parteixen de l’esquema de Poisson semblen interessants per estudiar
la distribució de punts.
Es pot provar estadísticament la correspondència entre la distribució de la mostra
(variància/mitjana) i la predicció de Poisson, mitjançant la prova t Student. Aquest test
permet provar si la mostra és el resultat d’un procés aleatori (Poisson), o no. El test t Student
pot ser calculat mitjançant la transformació següent:
)1/(2
1)/( 2
−
−=
n
xSt (6.5)
2xS = variància mostral
x = mitjana mostraln = nombre de cel·les
Si el valor de la t Student calculat és superior a la t crítica hem de refusar la H0, i si és
inferior l’hem d’acceptar.
Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
105
Un dels aspectes crítics en anàlisi d’aquests tipus és la mida de la cel·la a partir de la
qual es farà el càlcul de freqüències, ja que té una influència directa en la interpretació dels
resultats. Tot i que hi ha algunes orientacions en la selecció de la mida de la cel·la (Taylor,
1977, Thomas, 1979), la selecció final és sempre un procediment arbitrari. En casos més
complexos, el millor és provar diferents mides de cel·la per buscar diferents patrons a
diferents escales. Per tant, és molt important els efectes de l’escala en patrons espacials, ja
que canviant la mida de la cel·la podem canviar el resultat final, és a dir la distribució de les
freqüències observades.
6.3.2 Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
Hi ha algunes experiències que quantifiquen la distribució espacial dels incendis
basant-se en el càlcul de freqüències, sense utilitzar pròpiament el model de distribució de
Poisson; a Galícia, Galiñanes et al. (1998) divideixen la zona d’estudi en cel·les de 10 km
per trobar la densitat dels incendis; Bovio i Camia (1997), divideixen l’espai en el que ells
anomenen Unitats Bàsiques per definir un perfil històric dels incendis a dues zones d’Itàlia,
el Piemont i Veneto, amb la finalitat de descriure la freqüència dels incendis i les seves
característiques generals. Hi ha alguna experiència en la utilització del model de distribució
de Poisson per analitzar la probabilitat d’ocurrència d’incendis causats per les persones
(Cunningham i Martell, 1973; 1976). Martell et al. (1986) i Martell i Bevilacqua (1989) utilitzen
el model de Poisson per al càlcul diari de la probabilitat que hi hagi un incendi, paràmetre
que s’integra juntament amb altres, al model de regressió logística.
Els quadrats, base geomètrica sobre la qual es calcularà l’AQ per tal de tenir una
mesura quantitativa, són divisions cel·lulars d’una àrea directament compatibles amb el
model ràster d’un SIG. És per aquest motiu que alguns SIG han desenvolupat eines
estadístiques que agiliten anàlisis d’aquests tipus. Per aplicar l’AQ pels dos àmbits d’estudi
s’han adaptat les bases espacials disponibles al format Idrisi, programa a partir del qual s’ha
calculat l’AQ.
El que es planteja en aquest cas és si els incendis es localitzen en funció de la
influència d’altres incendis, és a dir, si la distribució segueix un procés de contagi, i, per tant,
tendeix cap un patró agrupat, o bé, es distribueixen independentment uns dels altres i per
tant segueixen un patró aleatori. La hipòtesi nul·la s’escriurà de la següent manera:
Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
106
H0 = no hi ha diferències significatives entre la distribució de freqüències aleatòria teòrica i
l’observada. La distribució dels incendis a l’AMB i al Bages responen a un patró
aleatori.
0.1/20 == xSH x
La formulació de la hipòtesi alternativa queda de la següent manera:
H1 = a l’AMB i al Bages hi ha diferències significatives entre una distribució de freqüències
aleatòria teòrica i l’observada, que respon a un patró agrupat.
0.1/21 ≠= xSH x
En base aquestes dues hipòtesis s’aplicarà el model d’AQ per avaluar si les podem
acceptar o s’han de refusar.
En aquesta tesi l’AQ s’utilitzarà per definir la naturalesa de la distribució espacial dels
incendis a partir de l’anàlisi de freqüències. Cal, doncs, definir els límits dels àmbits d’estudi i
posteriorment localitzar els incendis.2 Per tal de tenir una mesura quantitativa, és a dir, per
calcular les freqüències, s’han dividit els dos àmbits d’estudi en una malla. Ja s’ha comentat
en un apartat anterior l’arbitrarietat en la selecció de la mida de la cel·la; és per aquest motiu
que s’ha optat per aplicar el model amb tres mides de cel·la diferents: d’1 km de costat, de
2,5 km de costat i de 5 km de costat, per tal d’observar possibles diferències en els resultats
que ens portessin a unes conclusions esbiaixades.3
La capa d’informació de les ignicions4 i la malla estructurada topològicament permet
calcular la freqüència d’incendis5 per cel·la.6 Un cop afegit el nombre de focus per cel·la com
2 La localització dels incendis s’ha realitzat amb un SIG: disposant d’una base de dades alfanumèrica, amb doscamps que corresponien a la x i a la y i la resta els atributs, ha estat possible localitzar cadascun dels punts ambArcView, amb la qual cosa s’ha elaborat una capa d’informació espacial dels incendis amb tots els seus atributsassociats.3 Al VIII Coloquio del Grupo de Métodos Cuantitativos, Sistemas de Información Geográfica y Teledetección esva presentar una anàlisi genèrica de la distribució espaciotemporal dels incendis, per a l’AMB, amb una resoluciód’1 km. Visualment ja s’apreciava la concentració dels focus en uns quants punts conflictius (Badia, 1998).4 Quan al llarg dels diferents capítols que configuren aquesta tesi es parla d’ignicions, es fa referènciaal punt aproximat de l’inici de l’incendi.5 S'entén per freqüència d'incendis al nombre d'incendis que té lloc en un indret determinat.6 El procediment pel càlcul de freqüències ha estat el següent: des d’ArcView, s’associa el codi de malla acadascun dels focus mitjançant un join espacial i es calcula les freqüències a partir del codi de malla, obtenint
Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
107
atribut a la malla, cal rasteritzar aquesta capa amb la resolució corresponent (1 km, 2,5 km i
5 km), associant-li com atribut de cel·la el nombre de focus. A partir d’aquí ja podem calcular
l’AQ, model que s’ha executat des d’Idrisi v.2 (Eastman, 1997).
En el càlcul s’ha afegit una màscara de l’àmbit,7 per tal que no tingui en compte en el
nombre total de cel·les la zona fora l’àmbit, ja que Idrisi no considera valor No Data i per tant
tot el que quedava fora l’àmbit ho hagués assignat a la categoria 0 fent incrementar
enormement aquesta freqüència. D’altra banda, cal tenir en compte que a l’AMB una bona
part de la superfície queda ocupada per zona urbana, per tant, per calcular l’AQ caldria
eliminar aquesta zona, perquè no distorsioni els resultats.8 De totes maneres l’anàlisi s’ha
executat per un costat, considerant les zones urbanes i, per l’altre, discriminant-les, amb la
finalitat d’observar possibles diferències. La base de poblament l’anomenarem base de
restricció. La Figura 6.1 resumeix en un esquema el procediment de tractament de les dades
per poder aplicar l’AQ.
Figura 6.1. Esquema de tractament de dades pel càlcul de l’AQ
0 0 0 0 0 0 0 0
0 2 0 2 2 4 3 0 5 1 2 0
2 4 1 2 4 5 10 8 94 58 33 31 2
0 2 30 18 3 12 4 7 187 60 22 13 0
0 3 10 15 3 14 7 44 5 0 0 0
0 1 18 20 14 4 38 4 0 0 0
0 26 4 5 7 8 0 0 0
0 0 1 7 9 3 1 0 0 0 0
0 0 0 2 1 7 39 0 2 0 0 0
0 2 1 3 6 37 6 0 0 0 0
0 0 0 7 22 22 0 0 0 0 0
0 0 0 6 1 0 0 0 0
#
##
#
#
###
#
#
#
#
#
##
#
##
#
#
#
##
#
###
#
#
#
#
##
#
# #
##
#
##
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
###
#
##
#
#
##
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
# #
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
#
# ##
#
#
#
#
#
#
#
####
#
#
#
## ## #### #### # ### ## #### ### # ## # ## #### #### ### # #### ## # ### ## ###### ##### # ###### #### ###
###
## # ##
#
#
#
#
#
##
## #
##
#
#
#
#
#
#
#
#
#
##
##
#
#
# #
#
###
#
#
## #
#
#
#
#
#
#
# ##
##
##
#
#
#
#
#
#
##
#
#
#
#
#
#
#
#
#
###
#
#
##
#
#
#
#
#
#
#
#
#
####
###
##
##
#
#
##
#
#
# ##
#
#
#
# #
#
#
# #
#
#
#
#
###
#
#
##### ## ## ##### ### #########
###
# ###
#
###
## ###
###
### ###
#
## #### ### ### ## # ##### ### ### ## ## ## ## ##### ### ##### # # ## ## #### # ### ### # ##### ###### ## ## ########### ###
########
### ## #### ### #####
# # ##
##
# ######
##### ## #
##
# ####
##
## ## #
#
##
#
#
##
#
# #
###
##
### ## ## ## ## ## # ##### ##### ## # ## ## ## ### # # ### ### ## ## ### ### # ##### # #### ## ### ## ## #### # ###### ##### ## ### ###### # ###### # ## ## ##
### # ## # ##### ### ## ## ## # #####
##
### #
### #
#
# ####
## # ## ######
### #
# # # ## ### # ### #### ## # # ### ### ## #### ## ## ### #### ### ##### ### ###### ## ## ### ## # ### # ## ## #### ### ######## ## #
###
########## # ### ##
##
#### #
#
# # ###### ######## ## #
###
#
# ##### ##
#
##
#
#
#
# ## ## ## ##### ### ### ### ### ## ## # ## ### #
# #
### ######## ##
##
#
####
#### ##
# ##
#
##
## ### ## ##
### ### ## ## ## # #### ## ### ## ## ## ##### ### #### #### ### #### ### ## ### # #
### ### ## # ## # ###### ##
## # #
#
#
## # #
######### ## ### ##
#
#
#
#
Base de focus
Número de focus per cel.la
Rasterització
Màscara zones urbanes Màscara àmbit
Màscara àmbit-zones urbanes
Malla
X
AQ
AQ amb restricció urbanitzacions
com a resultat el nombre de focus per cel·la. La taula resultant l’afegim a la taula dels atributs de la malla,obtenint com a resultat el nombre de focus per cel·la com atribut més de la capa de la malla.7 S’ha assignat valor 0 tot el que és fora l’àmbit i valor 1 el que és dins l’àmbit.
Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
108
La Taula 6.1 i la Taula 6.2 ens mostren els resultats del càlcul de l’AQ per totes dues
àrees i per les diferents resolucions. En el cas del Bages, en rasteritzar les zones urbanes
amb una resolució de 5 km, no ha aparegut cap cel·la amb presència d’incendis; per això en
aquest cas no té sentit aplicar la màscara. S’Ha inclòs aquells estadístics que han semblat
més significatius. A l’Annex 1 es pot veure tots els estadístics que donen com a resultat
d’aplicar l’AQ des d’Idrisi. Un cop finalitzat el càlcul de l’AQ, s’ha repetit el procés per
integrar al càlcul com a capa de restricció les zones urbanitzades, en considerar que
aquestes són zones en què no hi pot haver incendis forestals. Ja es veurà que les
diferències no són tan significatives amb i sense capa de restricció.
Taula 6.1. Estadístics resultants d’aplicar el model d’AQ (variància/mitjana) amb Idrisi a l’AMBAMB
Període 1987-1998sense restricció amb restricció (urbanitzacions)
Resoluciómitjana variància
variància/mitjana
(AQ)t Student mitjana variància
variància/mitjana
(AQ)t Student
1 km 0,64 7,71 11,97 205,77* 0,64 8,95 14,04 216,98*2,5km 8,09 431,96 53,38 423,96* 7,95 450,10 56,63 421,83*5 km 12,73 853,14 67,01 333,36* 12,85 923,61 71,87 339,88*
* significatiu amb un nivell de significació p<0,001
Taula 6.2 Estadístics resultants d’aplicar el model d’AQ (variància/mitjana) amb Idrisi al Bages
BagesPeríode 1987-1998
sense restricció amb restricció (urbanitzacions)Resolució
mitjana variànciavariància/mitjana
t Student mitjana variànciavariància/mitjana
t Student
1 km 0,16 0,19 1,16 4,21* 0,17 0,19 1,15 4,14*2,5km 1,30 1,94 1,49 5,56* 1,30 1,94 1,49 5,48*5 km 3,66 14,54 3,97
* significatiu amb un nivell de significació p<0,001
Si visualment en el cas de l’AMB ja es veia una concentració molt clara en algunes
zones, aplicant l’AQ (Taula 6.1) aquesta agrupació queda del tot confirmada; tant si ens
fixem només amb els valors de la variància/mitjana (molt allunyats d’1) com a partir del
càlcul de la t student, prova que ens permet acceptar o refusar la hipòtesi nul·la (els incendis
es distribueixen aleatòriament). Tot i que hi ha diferències en la consideració de les zones
urbanes com a capa de restricció, aquestes no suposen cap modificació de les conclusions
a les quals arribem: els incendis a l’AMB tenen una clara tendència a l’agrupació; per tant hi
ha diferències molt significatives entre la distribució de freqüències aleatòria i l’observada.
8 Aquesta capa de restricció l’he multiplicada a la màscara que generada per descartar la zona de fora l’àmbit,d’aquesta manera es descarta alhora les urbanitzacions i la zona fora l’àmbit. S’assignarà valor 0 tot el que és
Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
109
En el cas del Bages, és evident que la utilització d’una mida o una altra de cel·la,
influencia els resultats, com es desprèn de la Taula 6.2. Observant els resultats de la
Variància/mitjana, per 1 km i 2,5 km el valor s’aproxima molt a 1 -el que seria el patró
aleatori- (1,16 i 1,49 respectivament), i per 5 km s’allunya molt més (3,97). Ara bé, aplicant la
t Student, en tots tres casos el resultat és significativament més gran que 1, per tant la
tendència és cap a l'agrupació, més clara en el cas de la resolució a 5 km, però una mica
més ajustada pel cas d'1 km i 2,5 km. Com es pot comprovar, en el cas del Bages les
diferències en la consideració de les urbanitzacions com a capa restrictiva encara són
menys significatives que a l’AMB.
S’ha calculat també l’AQ per cadascun dels anys independentment (des del 1987 al
1998), per veure si hi havia alguns anys amb diferències molt marcades. El càlcul any per
any del model d’AQ només s’ha realitzat per la resolució de 2,5 km, malla que s’ha
considerat òptima i comparable per totes dues àrees un cop contrastats els resultats amb
totes tres resolucions (Taula 6.3).
Taula 6.3. Estadístics resultants del càlcul del model d’AQ des d’Idrisi a l’AMB
1987-98 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998
Anàlisi de Quadrats sense restricció
53,36* 2,07* 1,69* 2,94* 8,16* 10,59* 3,51* 13,56* 11,30* 7,73* 2,57* 2,96* 6,40*
Anàlisi de Quadrats amb restricció de les zones urbanes
56,63* 1,93* 1,49* 2,98* 8,72* 10,76* 3,70* 14,75* 12,13* 8,40* 2,85* 3,09* 6,96*
* significatiu amb un nivell de significació p<0,001
Taula 6.4. Estadístics resultants del càlcul del model d’AQ des d’Idrisi al Bages
1987-98 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998
Anàlisi de Quadrats sense restricció
1,49* 0,98 1,07 1,07 1,29** 1,06 1,05 1,29** 0,98 1,30* 0,97 0,99 1,11
Anàlisi de Quadrats amb restricció de les zones urbanes
1,49* 0,98 1,07 1,07 1,29** 1,06 1,04 1,29** 0,98 1,30* 0,96 0,99 1,10
* significatiu amb un nivell de significació p<0,001** significatiu amb un nivell de significació p<0,01
fora l’àmbit i urbanitzacions i 1 la resta.
Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
110
A l’Annex 1 ofereix més informació dels estadístics que ens proporciona el programa
sobre la tendència de la distribució. Mentre que en el cas de l’AMB hi ha una clara tendència
a l’agrupació en tots els anys, en el cas de la comarca del Bages en gairebé tots els casos
no hi ha una diferència significativa entre la distribució teòrica i l’observada (pels anys 1987,
1988, 1989, 1991, 1992, 1994, 1996, 1997 i 1998), per tant en aquest cas acceptaríem la
hipòtesi nul·la i refusaríem la hipòtesi alternativa. Aquesta anàlisi d’any per any ens ve a
demostrar que els incendis dins del mateix any es distribueixen aleatòriament, però que any
rera any, alguns d’ells, se situen en zones pròximes.
És evident que les tendències s’analitzen amb un conjunt d’anys, però amb aquesta
anàlisi individual es pretén veure aquells anys que presenten més concentració i els que
presenten més aleatorietat. Cal destacar que en cap dels casos s’ha observat una
distribució uniforme. Els incendis es distribueixen o bé de manera aleatòria o bé agrupada.
6.4. Variabilitat espacial dels incendis segons la superfície afectada
6.4.1. Fonaments teòrics
La propietat bàsica de les dades localitzades espacialment, és que un conjunt de
valors tenen una probabilitat d’estar relacionats en l’espai. Aquesta afirmació parteix d’una
de les lleis de la geografia, que considera que, tot està relacionat, però allò més pròxim està
més relacionat que el que es troba més distant (Tobler, 1970).
Hi ha una gran nombre d’eines estadístiques desenvolupades amb la finalitat
d’analitzar la variabilitat espacial d’algunes variables i la relació que s’estableixen entre elles
(Legendre i Fortin, 1989; Salvador, 2000). Aquestes eines generalment quantifiquen
l’autocorrelació espacial, que és el grau de similitud entre punts propers en l’espai (Cliff i
Ord, 1981). En essència l’autocorrelació espacial explica el valor d’una variable en una regió
determinada, per la proximitat dels valors de les variables veïnes.
L’estratègia de l’anàlisi de l’autocorrelació espacial, és similar a l’estructura del mètode
de quadrat. No hi ha autocorrelació quan el valor d’una variable en qualsevol regió no
influencia la variable en qualsevol altra regió.
Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
111
L’anàlisi d’autocorrelació espacial és una tècnica que pot ser aplicada a variables
nominals, ordinals i d’interval, representades en una àrea geogràfica. El que realment prova
és si el valor observat d’una variable és independent al valor observat de la variable veïna.
S’analitza la distribució espacial dels incendis als dos àmbits d’estudi, sobretot, per contestar
a una pregunta bàsica que es formula de forma immediata: el patró espacial donat pel
fenomen dels incendis (considerant com a valor dels incendis la seva mida), té alguna
interpretació significativa que cal analitzar? (Cliff i Ord, 1981). Una vegada analitzat aquest
interrogant, es pot plantejar la següent qüestió: es pot obtenir informació sobre quin ha estat
el procés que ha produït el patró observat? Per tant, es vol demostrar si un incendi localitzat
en un punt donat és similar, pel que fa a la superfície cremada, a l’incendi veí.
Una de les eines estadístiques disponibles i més utilitzades per a la quantificació de
l’autocorrelació d’una mostra és el coeficient de correlació de Moran (I), el qual resumeix els
patrons de la variabilitat geogràfica.
Hi ha alguna experiència en l’aplicació del coeficient d’autocorrelació de Moran per
trobar la variabilitat espacial dels incendis, i que utilitzen la superfície forestal cremada per
establir autocorrelacions. Chou et al. (1990) i Chou (1992), arriben a la conclusió que
l’anàlisi de l’autocorrelació dels incendis en base a la contigüitat dels punts i la seva
superfície, i la distància dels diferents punts i la superfície cremada, és un bon mètode de
predicció de l’ocurrència.
Seguint les formulacions exposades per Cliff i Ord (1981):
∑
∑∑
=
=== n
iit
jiij
n
j
n
i
zs
zzwn
I
1
2
11 (6.6)
On:
n = és el nombre total de casos,
wij = és la connexió geogràfica entre el punt i i el punt j (generalment donat amb una funció
simple de la inversa de la distància)
zi, zj = és el valor de la variable estudiada (zi =xi-x )
st = és la suma de tots els wij.
Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
112
Si es considera separadament la fórmula 6.6, resulten els següents sumatoris:
t
jiij
n
j
n
i
s
zzw
S∑∑=== 11
2 (6.7)
n
zS
n
ii∑
== 1
2
1 (6.8)
On S1 pot ser clarament identificat com a variància mostral (mitjana del valor de les
diferències al quadrat). Per tant, ens ofereix informació sobre la variabilitat de les
observacions xi. S2 és similar a la covariància de la mostra, que només considera els parells
de valors dels punts connectats. Conseqüentment, I = S2/S1, és una covariància
estandaritzada que significa una correlació.
En un escenari ideal amb una autocorrelació clara, esperem trobar, pels punts propers,
valors molt similars (zi ≈zj), la qual cosa condueix a zi zj ≈ zi2, a S2 ≈ S1 i a I ≈1 . Una
autocorrelació espacial positiva indica que els valors adjacents dels punts són semblants;
una autocorrelació espacial negativa significa més diferències de les que podríem esperar a
l’atzar els parells adjacents.
Hi ha dos mètodes per al càlcul de la I, el primer, ens dóna una sola mesura de I i es
pot observar la similitud entre dos punts, tenint en compte la proximitat dels punts en l’espai,
a partir de la distància euclidiana entre aquests dos punts (ens mostra la similitud dels punts
en funció de la ponderació a la inversa de la distància, 1/d); el segon, els correlogrames,
basats en la divisió de totes les distàncies entre parells de punts en diferents intervals de
distàncies i amb un valor de I per a cadascun d’aquests intervals; en aquest cas es dóna
valor 1, als que es troben dins de l'interval, i valor 0 als que es troben fora l'interval. Per tant,
per a cada interval es quantifica la semblança de cadascun dels parells de punts veient la
tendència en la distància.
El càlcul del coeficient d’autocorrelació parteix dels següents elements:9
• en la hipòtesi nul·la (absència d’autocorrelació) els valors de les observacions es
distribueixen normalment.
9 L’executable d’aquest coeficient ha estat programat per Raimon Salvador, investigador del CREAF, a partir deCliff and Ord (1981).
Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
113
• per a un nombre de mostra gran (n > 50) la distribució de I s’aproxima a una normal. Per
tant serà desitjable que les submostres incloses en els intervals dels correlogrames
tinguin una mida mínima de 50 observacions
6.4.2. Càlcul del coeficient de correlació de Moran a l’AMB i al Bages
La hipòtesi nul·la d’absència d’autocorrelació, es formula en aquest cas de la següent
manera:
H0 = no hi ha autocorrelació entre la localització dels incendis i la superfície afectada per
aquests incendis tant a l’AMB com a la comarca del Bages.
La hipòtesi alternativa es formula de la següent manera:
H1 = hi ha autocorrelació entre la localització dels incendis i la superfície cremada en les
àrees estudiades
Per tant, el que afirmem amb la formulació de les hipòtesis de treball per tots dos
àmbits d’estudi, és que els incendis més propers tendeixen a tenir la mateixa mida, és a dir
hi ha absència de variabilitat entre els incendis pròxims.
El tipus de dades utilitzades en el càlcul d’aquest model són contínues. Es disposa de
la localització dels incendis, en coordenades x i y , amb la mida associada a cada incendi.
Aplicant el coeficient de correlació de Moran amb una sola mesura ens surt un valor molt
baix tant per l’AMB com pel Bages (Taula 6.5). En el primer cas és de 0.001311 i en el
segon –0.000433, amb la qual cosa, amb un nivell de significació de 0,05, hem d’acceptar la
H0 d’absència d’autocorrelació. Per tant, no existeix cap mena de relació entre les mides
dels incendis localitzats a poca distància els uns dels altres.
Taula 6.5. Estadístics resultants del càlcul del coeficient d’autocorrelació de Moran
nº parelles Valor coef. IE(I)
sota H0
Var(I)sota H0
valor d’Iestandaritzat
AMB54938 0.001311 -0.000937 0.000089 0.238689
Bages54938 -0.000433 -0.003021 0.000053 0.354909
Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
114
El càlcul del coeficient d’autocorrelació de Moran per intervals de distància, ens dóna
igualment la no existència d’autocorrelació entre els incendis pròxims tant a l’AMB com al
Bages. A la Taula 6.6 (que s’ha inclòs a l’Annex 1), s’entra en més detall en l’anàlisi de
l’autocorrelació entre els incendis veïns tant a l’AMB com al Bages, aplicant els
correlogrames. S’ha establert arbitràriament intervals de distàncies en tots dos casos
d’autocorrelació, per veure si en alguns intervals existia autocorrelació. Novament cal
acceptar la H0 d’absència d’autocorrelació, ja que, de la mateixa manera que aplicant el
coeficient d’autocorrelació amb un sol interval, establint diferents intervals no hi ha
diferències significatives entre allò observat i allò esperat. Només en el cas de l’AMB, en
l’interval de distància comprés entre 30.000 i 40.000 metres, l’autocorrelació és significativa.
A causa de l’excepcionalitat de l’incendi del Garraf (que és el que ha donat una
autocorrelació significativa en un dels intervals), hem exclòs aquest cas i hem repetit el
procés, donant com a resultat una autocorrelació no significativa en tots els intervals (amb
un nivell de significació de α=0.05). En el cas del Bages (Taula 6.7, Annex 1) l’autocorrelació
tampoc és significativa en cap dels casos i per tant acceptem de la mateixa manera que per
l’AMB la H0 d’absència d’autocorrelació (amb un nivell de significació de α=0.05).
6.5. Interpretació i anàlisi dels resultats
Les aportacions de l’AQ per a la descripció de la naturalesa de la distribució dels
incendis i el coeficient d’autocorrelació de Moran a la tipificació dels incendis a l’AMB i al
Bages, semblen prou interessants un cop exposats els resultats.
Pel que fa a l’anàlisi dels resultats de l’AQ, es pot considerar que en el cas de l’AMB
els incendis no es distribueixen aleatòriament sinó que segueixen una tendència a
l’agrupació. En tots tres casos provats, la variància/mitjana és significativament > 1, el que
vol dir que els incendis segueixen un patró cluster. Per tant, hi ha unes zones amb més
probabilitat que hi hagi incendis que en altres. Aquesta conclusió indicaria les zones amb
més risc d’incendis. A l’AMB hi ha una clara tendència a l’agrupació dels incendis entorn a
unes zones; fins i tot en l’anàlisi que s’ha fet any per any amb una resolució de 2,5 km, en
tots els casos els valors de la variància/mitjana són molt superiors a 1. Així com els valors
finals de l’AQ per l’AMB són molt clars per poder considerar que hi ha una clara tendència a
l’agregació, en el cas del Bages cal el càlcul de la t Student per apuntar que hi ha una
lleugera tendència a l’agrupació. De fet, en aquest últim cas els resultats del càlcul de l’AQ
per a cadascun dels anys fan que refusem la H0 i acceptem la H1. La utilització de la base
Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
115
d’urbanitzacions com a capa de restricció per tal que no es consideressin en el càlcul de
l’AQ a l’AMB, ha fet variar els resultats de manera molt poc significativa tant per les diferents
resolucions com per l’anàlisi d’any per any, i en el cas del Bages aquestes diferències
encara són menys significatives. El que presenta més diferències és el càlcul de l’AQ amb
una resolució de 5 km i sobretot per l’AMB.
En el Mapa 6.2, ja s’evidencia clarament que la concentració dels incendis és molt més
clara a l’AMB que el Bages precisament perquè hi ha molts més incendis a l’AMB. S’han
ressaltat aquelles cel·les amb més incendis (el diferent to del color de les cel·les per l’AMB i
pel Bages, indica que hi ha molts més incendis per cel·la a l’AMB que al Bages). Mentre que
les cel·les marcades per l’AMB van de 30 a 187 focus per cel·la, al Bages només són 5 o 6
focus per cel·la.
Aquesta agrupació dels incendis en principi ens podia fer pensar en una presència
d’autocorrelació de la mida dels incendis veïns, per això hem aplicat una de les
estadístiques disponibles més utilitzades per a la quantificació de l’autocorrelació, el
coeficient d’autocorrelació de Moran. A partir dels resultats obtinguts del càlcul del coeficient
de correlació de Moran no hi ha motiu per refusar la hipòtesi nul·la, és a dir, que no hi ha
autocorrelació espacial pel que fa a la mida dels incendis. Aquest resultat, de fet, sembla
lògic, ja que a l’AMB la majoria dels incendis són petits, per tant, hi ha poca variabilitat
espacial. En el cas de la comarca del Bages, la major dispersió dels incendis fa que incendis
grans i petits es distribueixin més aleatòriament pel territori, tot i que s’hagi demostrat amb
els resultats de l’AQ que existeix una certa agrupació, no hi ha gaire proximitat entre els
incendis, i per tant, no hi ha autocorrelació.
Les hipòtesis generals que s’han plantejat en començar el capítol; el punt concret on
es localitzen els incendis és important pel seu nombre, mentre que la meteorologia,
afavorida per la continuïtat de les masses forestals, és important per la superfície cremada,
és el que es vol acabar de demostrar. De moment, sembla que podem acceptar que l’espai
on es localitzen els incendis és important pel seu nombre. Cal veure quines són les
condicions que fan possible aquesta concentració. El capítol que segueix analitzarà les
condicions humanes i del territori que expliquen el fet que els incendis es concentrin o,
contràriament, es distribueixin de manera aleatòria. Al capítol 8 i al capítol 9 s’analitzarà la
incidència de les condicions meteorològiques i la continuïtat de les masses forestals
respectivament.
Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
116
6.7. Bibliografia
Badia, A. (1998), “Distribución espaciotemporal de los incendios en el Area Metropolitana de
Barcelona”, VIII Coloquio de Métodos Cuantitativos, Sistemas de Información
Geográfica y Teledetección, Asociación de Geógrafos Españoles, 17-19 de setembre
de 1998, Departament de Geografia, UAB, Bellaterra.
Bovio, G.; Camia, A. (1997), “Land Zoning Based on Fire History”, International Journal of
Wildland Fire 7(3), pp. 249-258.
Chou, Y.H.; Minnich, R.A.; Salazar, L.A. Power J.D. Dezzari, R. J. (1990), Spatial
Autocorrelation of Wildfire Distribution in the Idyllwild Quadrangle, San Jacinto
Mountain, California”, Photogrammetric Engineering and Remote Sensing, 56(11)
1507-1513.
Chou, Y.H. (1992), “Spatial Autocorrelation and Weighting Functions in the distribution of
Wildland Fires”, International Journal of Wildland Fire, 2(4), 169-176.
Cliff, A.D.; Ord, J.K. (1981), Spatial Processes. Models and Applications, Pion, Norwich.
Cunningham, A.A.; Martell, D.L. (1973), “A Stochastic Model for the Occurrence of Man-caused
Forest Fires”, Canadian Journal of Forest Research, 3, pp. 282-287.
Cunningham, A.A.; Martell, D.L. (1976), “The use of subjective probability assesments to predict
forest fire occurrence”, Canadian Journal of Forest Research, 6, pp.348-356.
Eastman, J.R. (1997), Idrisi Manual on line, Clark University.
Galiñanes, A.V.; Salgado, J.; Paz Andrade, M.I.; Legido Soto, J.L.; Melikhova, E.M. (1998),
“An approch to forest firezoning in Galicia (Spain)”, IIII Internationl Conference on
Forest Fire Research, 14th Conference on Fire and Forest Meteorology, Vol I, pp.
1263-1270, Luso.
Legendre, P.; Fortin, M.J. (1989), “Spatial pattern and ecological analysis”, Vegetation, 80,
pp. 107-138.
Martell, D.L.; Bevilacqua, E. (1989), “Modelling seasonal variation in daily people-caused forest
fire occurrence”, Canadian Journal of Forest Research vol. 19. pp. 1555-1563.
Martell, D.L.; Otukol, S.; Stocks, B.J. (1987), “A logistic model for predicting daily peaple-caused
forest fire occurrence in Ontario”, Canadian Journal of Forest Research, 17, pp. 394-
401.
Salvador, R. (2000); “An assessment of spatial variability of basal area in a terrain covered by
Mediterranean woodlands”; Agriculture, Ecosystems an Environment, 81, pp. 17-28.
Sokal, R.R.; Oden, N.L. (1969), “Spatial autocorrelation in biology”, Biological Journal of the
Linnean Society, 10, pp 199-228.
Distribució espacial dels incendis a l’AMB i a la comarca del Bages
117
Shaw, G.; Wheeler, D. Statistical techniques in gepgraphical Analysis, Wiley & Sons, Nova
York.
Taylor, P.J. (1977), Quantitative methods in geography. An introduction to Spatial Analysis,
Houghton Mifflin, Boston.
Thomas R.W.; Hugget, R.J. (1980), Modelling in geography, London (UK), Harper & Row,
Londres.
Thomas, R.W. (1979), “An introduction to quadrat analysis”, Concepts and techniques in
modern geography, Quantitative Methods, Institute of British Geographers, London.
Thomas, R.W. (1985), “Point pattern analysis” in Wrigley, N. and Bennett, R.J. (eds)
Quantitative Geography, Routledge & Kegan Paul, Londres.
Tobler, W.R. (1970), “A computer movie simulating urban growth in the Detroit Region “,
Economic Geography, 46, pp. 234-240.
Unwin, D. (1981), Introductory Spatial Analysis, Methuen, Londres.
http://www.gencat.es/mediamb/gis/cgis_b9.html
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
119
7. La incidència de les condicions humanes i les condicions delterritori sobre la distribució espacial dels incendis
7.1. Introducció
L’anàlisi de la distribució espacial dels incendis descrita en el capítol anterior, ha
aportat una mesura quantitativa del grau de concentració de les ignicions a l’AMB i al
Bages. Els resultats obtinguts mostren una de les principals característiques del
comportament dels incendis en cadascun d’aquests dos àmbits; la gran concentració a
l’AMB i una distribució més aleatòria al Bages. Però, quines són les condicions que fan
possible aquesta diferent distribució? Les condicions humanes i les condicions del territori
són dos aspectes clau en l’inici i la propagació dels incendis que cal considerar en la
relació causa-efecte. Una dinàmica diferent pel que fa a l’ús del territori i a les seves
característiques físiques, implica una afectació diferent tant pel que fa a la ignició com a
la propagació. Tot i que els grans incendis forestals (GIF) són els culpables dels
desastres socials, econòmics i ambientals, en aquest capítol l’estudi es limitarà de la
probabilitat d’ignició en base a l’anàlisi de l’ocurrència d’incendis durant el període 1987-
1998, ja que algunes ignicions en zones determinades són l’origen de possibles GIF. És
al darrer capítol en què s’avaluarà la perillositat d’aquestes ignicions en funció de la
mateixa estructura del territori.
Són molts els autors que han definit les variables que afavoreixen l’inici i la
propagació dels incendis, des d’aquells que s’han dedicat al tractament genèric d’aquesta
problemàtica, els manuals dels quals s’han convertit en un clàssic (Pyne, 1984; Trabaud,
1992), fins aquells que han aplicat tècniques i mètodes específics per establir un índex de
risc o zonificar el risc d’incendi a partir de les variables que consideren essencials en el
seu inici i la seva propagació (Rothermel, 1972; Deeming et al. 1972; Chuvieco et al.
1989; Salas et al. 1990, Vega et al. 1993; Alcázar et al. 1998). És a partir d’aquesta
literatura d’incendis que s’han seleccionat les diferents variables que afavoreixen la
ignició.
Cal distingir dos grans grups entre les variables seleccionades; les que, d’una
manera o altra, reflecteixen la incidència del component humà sobre el territori i les que
vénen donades per les condicions del territori.
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
120
Està molt ben documentat i, de fet, l’anàlisi de la causalitat ho ha demostrat (vegeu
capítol cinc), que la majoria d’incendis són per causes humanes (Pyne, 1984; Trabaud,
1992; Folch, 1996; Vélez, 1991; Vélez, 1997; Alcázar et al. 1998; Martín, et al. 1999; etc.).
Ramon Folch (1996) ho resumeix molt bé, ”Després de segles d’obtenir el foc amb esforç
i de conservar-lo amb gran cura, avui dia fem foc amb una facilitat extrema... No hi ha cap
altra espècie que generi tant de foc com la humana actual. Potser és una de les nostres
característiques més vistents: sabem fer foc. I el portem al bosc. El foc forestal el calem
nosaltres. No és aquest un factor ecològic de primera magnitud?”. La mobilitat de la
població i la proximitat de les zones urbanitzades són dos factors que ajuden a
determinar la incidència de les persones sobre els incendis, i és en aquests termes que
s’ha plantejat una de les hipòtesis al capítol introductori. Per aquest motiu s’ha considerat
que, la distància de les ignicions a la xarxa viària i als nuclis de poblament eren un bon
indicador de la probabilitat d’ignició.
Pel que fa a les condicions del territori, aquestes han estat considerades en
diferents models i aplicacions per a la lluita contra els incendis forestals. Tot i que
generalment han estat analitzades, juntament amb altres variables, pels seus efectes
sobre la propagació, (Pyne, 1986; Chuvieco et al. 1989; Trabaud, 1992; Viegas, 1997), en
aquest capítol s’avaluarà la seva influència sobre la probabilitat d’ignició.1 L’altitud, és una
variable que indica canvis en les temperatures, així com del tipus de vegetació; mostra,
també, la facilitat d’accés en determinades àrees. La insolació és un indicador de
l’escalfament del sòl. Pel que fa al pendent, tot i que aquest factor té uns efectes
determinants en la propagació, pot tenir la seva influència, de la mateixa manera que
l’altitud, sobre la facilitat d’accés en determinats àmbits. Finalment, els usos del sòl, són
representatius de la combustibilitat de diverses espècies.2 Aquestes quatre variables són,
doncs, les que s’han utilitzat per a determinar la incidència de les condicions del territori
sobre la distribució espacial de les ignicions.
Per tant, s’analitzarà la probabilitat d’ignició a partir de la freqüència d’incendis a
l’AMB i al Bages i la seva relació amb les condicions humanes i les condicions del
territori. Les funcions següents proposades en aquesta part de la tesi, resumeixen
aquestes relacions:
1 Hi ha alguns estudis on s'ha analitzat únicament la probabilitat d'ignició utilitzant diferents variables i ambmètodes diferents (Cunnigan i Martel, 1976; Martel et al. 1987; Vega et al. 1993; Bovio i Camia, 1997;Langhart et al. 1992).2 No ha estat possible utilitzar el mapa de vegetació o el dels combustibles, ja que no és disposava, o noméses disposava parcialment. La necessitat d’homogeneïtzar les dades, ha fet optar per considerar el mapa
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
121
Condicions humanes:
),,(1 iii uvffrq = (7.1)
Condicions del territori:
),,,(2 iiiii spiaffrq = (7.2)
on,
−ifrq freqüència d’ignicions observada
−iv distància observada a la xarxa viària
−iu distància observada a les zones urbanes
−ia altitud observada
−ii insolació observada
−ip pendent observada
−is usos del sòl observats
7.2. Metodologia i base de dades
Posar en relació les ignicions amb les diferents variables que representen les
condicions humanes i les condicions del territori, requereix la utilització de sistemes amb
una capacitat d’anàlisi espacial considerable; per això s’ha emprat com a eina fonamental
els SIG. S’ha utilitzat aquell sistema que, en cada cas, s’ajustava més a les necessitats
plantejades.3
Com a mesura estadística per analitzar la bondat d’ajustament, s’ha utilitzat la khi
quadrat (χ2), que es basa en la comparació de les freqüències d’incendis observades amb
les freqüències esperades, amb el que s’obté una mesura que permet observar si les
d’usos del sòl de l’any 1992 disponible a la web del Departament de Medi Ambient, de la Generalitat deCatalunya.3 ArcInfo per extreure els derivats del Model Digital d’Elevacions (MDT), per al càlcul de distàncies delsdiferents focus a la xarxa viària i a les zones urbanitzades i per obtenir les característiques de cada focus enfunció de l’altitud, la insolació, el pendent i els usos del sòl; ArcView per a la visualització i l’establiment derelacions espacials i explotació estadística i, finalment, MiraMon igualment per a l’anàlisi espacial i explotacióestadística.
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
122
diferències entre la distribució de freqüències esperades i la distribució de freqüències
observades són o no significatives4 (Ebdon, 1982).
e
eo
f
ff 2)(2 −∑=χ (7.3)
on,
of - freqüència d’ignicions observada
ef - freqüència d’ignicions esperada
Un exemple de l’ús de χ2 com a test de bondat d’ajust per explicar la relació entre
l’ocurrència espacial i temporal dels incendis, el trobem a Langhart et al. (1992). En
aquest cas, s’analitza la relació de l’ocurrència amb l’hora del dia de l’incendi, el dia de la
setmana, l’època de l’any, la distància a les carreteres, la distància a les zones
urbanitzades, l’orientació i el pendent.
El procediment seguit per al càlcul de χ2 en aquesta tesi consisteix en els següents
passos: en primer lloc, cal conèixer on es localitzen cadascun dels focus d’incendis en
funció de cada variable, és a dir, quina és la distància de cada focus a la xarxa viària o a
quina distància es troba de les zones urbanitzades; en quina altitud, insolació o pendent
tenen lloc i, quin és el tipus d’ús de sòl afectat.5 En segon lloc, cal classificar les dades
obtingudes en diferents intervals, amb la finalitat d’obtenir les freqüències observades.
Finalment, la distribució de freqüències esperades s’ha calculat a partir del percentatge
de superfície del territori que queda en cada interval establert per la distribució de les
freqüències observades. D’aquesta manera, coneixent el percentatge del territori que es
troba en cada interval, es pot saber la proporció d’incendis esperats que correspon en
funció de la distribució dels incendis observats en aquest mateix interval. És de suposar
que es produeixen la mateixa quantitat d’incendis a cada punt del territori.
Com a fil conductor de l’anàlisi que es porta a terme en aquest capítol, s’han definit
dues parelles d’hipòtesis:
4 Cal tenir en compte que el resultat de χ2 ens diu si hi ha diferències entre la distribució de freqüènciesobservades s’ajusta a la distribució de freqüències esperades, però no ens diu en quin sentit s’estableixaquesta relació.5 L’assignació de cada variable a cadascun dels focus s’ha realitzat amb ArcInfo. Per un costat, l’associacióde les distàncies a la xara viària i a les zones urbanitzades s’ha fet amb l’ordre Distance d’ArcInfo, que calculala distància euclidiana de cada punt a l’eix que troba més pròxim. D’altra banda, l’associació de les variablesque fan referència a les condicions del territori (totes en format ràster), s’ha fet generant una macro desd’ArcInfo que ens permetia associar a cada punt el seu atribut corresponent (altitud, insolació, pendent i usosdel sòl) en funció de la seva localització.
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
123
H0 = no hi ha relació entre les condicions humanes i la distribució espacial de les ignicions
H1 = existeix una relació entre les condicions humanes la distribució espacial de les
ignicions
H’0 = no hi ha relació entre les condicions del territori i la distribució espacial de les
ignicions
H’1 = existeix una relació entre les condicions del territori la distribució espacial de les
ignicions
El fet que em basi en el càlcul de freqüències com a mètode per analitzar les
relacions entre els incendis i les diferents variables considerades que defineixen les
condicions humanes i del territori, fa que el mètode per a l’establiment dels diferents
intervals sigui un aspecte crític. El mètode seguit per a la classificació en categories ha
estat el de Natural Breaks, calculat automàticament des d’ArcView i on s’identifiquen els
trencaments entre classes utilitzant una fórmula estadística (Jenk’s optimization), la qual
minimitza la suma de la variància entre cadascuna de les classes (ESRI, 1998). Seguint
aquest procediment, els intervals pels dos àmbits d’estudi resulten diferents i és per
aquest motiu que a efectes comparatius s’ha establert també una classificació amb els
mateixos intervals per tots dos àmbits d’estudi.
La informació que es disposa per a la tipificació dels incendis en funció a les
condicions del territori i humanes és de diferent procedència segons l’àmbit, i s'exposa a
continuació:
• la base dels focus d’incendis de l’AMB i de la comarca dels Bages durant el període
1987-1998. La procedència d’aquesta informació ha estat descrita en el capítol de les
característiques generals dels incendis (capítol 5),
• la xarxa viària de l’ICC a escala 1:50.000 facilitada per l’organisme corresponent per a
cada àmbit (Patronat Metropolità de Collserola per l’AMB i Consell Comarcal del
Bages, pel Bages. Any 1992),
• la base de les zones urbanitzades procedent de la base de poblament de Catalunya,
disponible a la web del Departament de Medi Ambient6 de la Generalitat de
Catalunya, a escala 1:250.000. (Any 1992),
• pel que fa al MDT, aquest ha estat facilitat en el cas de l’AMB, pel Patronat
Metropolità de Collserola i en el cas de la comarca del Bages pel mateix Consell
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
124
Comarcal del Bages. Del MDT s’ha derivat el mapa de pendents i la insolació,
calculada a partir de l’executable Insoldia, que calcula la radiació solar incident en
cada punt al llarg d’un dia determinat de l’any (Pons, 1996). En el nostre cas s’ha
tingut en compte dies dels mesos d’estiu (juny, juliol agost i setembre) i s’ha calculat
la mitjana dels seus valors per obtenir un mapa representatiu dels mesos d’estiu,
• els usos del sòl de l’any 1992 de l’ICC, procedent del satèl·lit LANDSAT-TM amb una
resolució de 30 m.7 (Any 1992),
Un dels grans reptes de la presa de decisions és la fiabilitat i la consistència de la
base de dades que s’utilitza en aquesta tesi. En aquest sentit, el fet que existeixi
incertesa en la localització dels punts d'ignició, ha fet que es plantegés un mètode
d’avaluació de la robustesa dels resultats, que consisteix en reubicar novament els punts
d’ignició dels dos àmbits, desplaçant els punts originals aleatòriament (uns 25 metres en
els eixos x i y) i repetir el procés d’anàlisi amb aquesta nova ubicació.8
7.3. Els incendis en relació a les condicions humanes
L’anàlisi de la causalitat ha demostrat el fort component humà dels incendis, ja que
la majoria, ja sigui de forma directa o indirecta, estan relacionats amb l’activitat humana.
Com és ben sabut, un dels aspectes crítics és l’extensió accelerada de zones d’ús urbà,
ocupant primer les terres agrícoles limítrofs i després les forestals més allunyades.
Aquest fenomen ha estat afavorit pels sistemes de transports més eficaços que
proporciona la tecnologia actual, que van fent més petites les distàncies al nucli urbà,
amb la qual cosa es fa potencialment urbanitzable una proporció cada vegada més gran
del territori. Aquest increment en la mobilitat de la població es tradueix, per un costat, en
un increment del risc potencial d’incendi en molts més indrets, ja siguin amb probabilitat
de propagació alta o baixa; per l’altre, es tradueix també en una presència creixent de les
persones a les zones forestals. Per tant, aquests dos aspectes incrementen la probabilitat
d’incendi sobretot per diverses activitats negligents (Vélez, 1991).
La incidència que el factor humà té sobre els incendis ha fet que es consideressin
dues variables que reflecteixen prou bé aquest factor: la distància dels focus d’incendi a
6 http://www.gencat.es/mediamb/sig/bases.htm7 Aquesta base és disponible a la mateixa web del Departament de Medi Ambient.8 Els valors aleatoris s’han generat a partir d’una normal reduïda amb mitjana 0 i variància 1 -N(0,1). Elsvalors obtinguts (+/-) s’han multiplicat per 12,5 (la desviació que s’ha considerat en aquest estudi) i el resultats’ha sumat a la x i y originals.
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
125
la xarxa viària, i la distància a les zones urbanitzades, ja que mostren la mobilitat i
l’accessibilitat de molts indrets. A partir d’aquestes dues variables es tracta d’analitzar la
diferència entre l’AMB i el Bages pel que fa a l’afectació humana. L’AMB és un espai on la
pressió humana sobre el territori és molt més perceptible que al Bages, i per tant cal
veure si hi ha una major incidència de les condicions humanes. Contràriament en el
Bages, una zona territorialment més rural, cal esperar una incidència de les condicions
humanes menys considerable.
En relació a les condicions humanes i com a hipòtesi alternativa es planteja el
següent: el nombre d’incendis varia en funció de la distància a la xarxa viària i als nuclis
de població, per tant, es pot apuntar que hi ha una diferència significativa entre la
distribució de freqüències esperades i la distribució de freqüències observades. D’altra
banda, la hipòtesi nul·la que cal testar és que el nombre d’incendis no varia en funció de
la distància a la xarxa viària i als nuclis de poblament i, per tant, no hi ha diferències
significatives entre la distribució de freqüències observades i la distribució de freqüències
esperades.
7.3.1. Els incendis a l’AMB i les condicions humanes
L’AMB és una zona densament poblada i amb una mobilitat de la població molt
accentuada. L’elevat nombre d’ignicions que es dóna en zones d’interfase urbana-forestal
fa pensar en la incidència del comportament que tenen les persones sobre la distribució
espacial dels incendis. La Taula 7.1 mostra la incidència dels incendis en relació a la
distància a la xarxa viària i als nuclis de població, factors determinants a l’AMB per poder
argumentar la localització dels incendis.
Com es pot comprovar a partir de la distribució dels incendis en percentatges que
mostra la Taula 7.1, més de la meitat dels incendis es troben a menys de 36 m de
qualsevol via d'accés i a menys de 179 m dels nuclis de població, la qual cosa ens podria
indicar que la facilitat d’accés afavoreix l’alt nombre d’ignicions. Els 1068 incendis
comptabilitzats a l’AMB es localitzen a una distància de la xarxa viària d’entre els 0 m als
322 m amb una mitjana de 47 m. Pel que fa a les zones urbanitzades aquesta distància
se situa entre els 0 m i els 2.282 m amb una mitjana de 223 m. Aquestes dades indiquen
que la majoria d’incendis es donen en zones de molt fàcil accés, amb una gran
freqüentació humana.
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
126
Taula 7.1. Els incendis l’AMB en relació a les condicions humanesDistància xarxa viària Distància zones urbanitzadesIntervals (m) % incendis Intervals (m) % incendis
<= 34 53.3 <= 179 58,635 – 80 27.9 180 - 457 28,581 – 150 13.6 458 - 1080 11,0
> 150 5.2 > 1080 2,0
La prova de χ2 ens permetrà fixar la bondat d’ajustament comparant la distribució
de freqüències esperades amb les observades.9 El resultat de l’aplicació de χ2, permet
acceptar la hipòtesi alternativa, que el nombre d’incendis varia en funció a la distància a
la xarxa viària i les zones urbanitzades; per tant, la incidència entre les condicions
humanes i els incendis queda demostrada. El valor calculat de χ2 (de 171,4 en el cas de
la distància a la xarxa viària i de 550,2 en el cas de la distància a les zones urbanitzades)
és molt superior al valor crític de χ2 que, amb un nivell de significació de 0,01, és d’11,34
(Annex 2, Taula 7.2 i Taula 7.3).
El Gràfic 7.1, a) i b) mostra amb més detall la comparació entre les freqüències
observades i les freqüències esperades. Tant pel que fa a la distància a la xarxa viària
com a les zones urbanitzades, caldria esperar menys incendis en el primer interval de
distàncies de les que realment s'observen per la proporció del territori en aquest mateix
interval, i en canvi, caldria esperar més incendis en distàncies més allunyades, però se
n’observen menys. Les freqüències observades, però, es disparen en el primer interval de
distàncies en relació a la distribució de freqüències esperades. En l’interval central es
mantenen força proporcionals, mentre que en els darrers intervals, les freqüències
esperades estan per sobre les observades.
9 El càlcul de les freqüències esperades en el cas de la distància a la xarxa viària i a les zones urbanitzades,requereix un procés d’anàlisi espacial que consisteix en els següents passos: en primer lloc cal crear unbuffer de distàncies a partir de la xarxa viària i de les zones urbanitzades (amb la qual cosa hem obtingutdues capes d’informació en format ràster amb una resolució de 10 m), en segon lloc, s’ha aïllat cadascun delsintervals de distàncies (segons la classificació elaborada per la distància observada de cadascun delsincendis a la xarxa viària i a les zones urbanitzades) i, finalment, es pot calcular la superfície per a cadascundels intervals. A partir d’aquí ha estat possible trobar el nombre d’incendis esperats en funció del percentatgede la superfície que queda en cada interval establert per la distribució de freqüències observades, i treure laproporció corresponent d’incendis en funció de la distribució dels incendis observats en cada interval. Calaclarir que hem eliminat del buffer les zones urbanes, ja que es considera que no hi pot haver incendis i s’haeliminat la part del buffer que quedava fora l’àmbit.
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
127
Gràfic 7.1. Els incendis a l'AMB en relació a les condicions humanes
Distància a la xarxa viària
0
200
400
600
800
<= 34 35 - 80 81 - 150 > 150
Intervals de distància (m)
nº
ince
nd
is
a)Distància zones urbanes
0
200
400
600
800
<= 181 182 - 456 457 - 1081 > 1081
intervals distàncies (m)
nº
ince
nd
is
b)
χ2 = 171,4*
*nivell de significació 0,01
esperatobservat
χ2 = 550,2*
Gràfic 7.2. Els incendis a l'AMB en relació a les condicions humanes (punts ignició desplaçats)
Distància a la xarxa viària
0
200
400
600
800
<=27 28 - 62 63 - 110 > 110
Intervals de distància (m)
nº
ince
nd
is
a)Distància zones urbanes
0
200
400
600
800
<= 181 182 - 456 457 - 1081 > 1081
intervals distàncies (m)
nº
ince
nd
is
b)
*nivell de significació 0,01
esperatobservat
χ2 = 174,7* χ2 = 519,1*
Tal i com s’ha comentat en l’apartat 7.2. s’ha repetit aquest procés canviant
aleatòriament (+/- 25 m) la localització dels punts. Els resultats obtinguts ens fan acceptar
novament la hipòtesi alternativa i refusar la hipòtesi nul·la, amb un nivell de significació de
0,01 (Annex 2, Taula 7.4 i Taula 7.5). El Gràfic 7.2, mostra novament aquesta relació i els
valors calculats de χ2. Com es pot comprovar a partir del Gràfic 7.1 i el Gràfic 7.2, i a
partir com els valors calculats de χ2 en tots dos casos, les diferències són molt poc
significatives.
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
128
7.3.2. Els incendis al Bages i les condicions humanes
Al Bages, amb una densitat de població i una mobilitat no comparable amb l’AMB,
caldria esperar una menor incidència del component humà directament vinculat amb la
mobilitat, però si a altres factors més relacionats amb l’ús que es fa del territori.
Observant la Taula 7.6, es pot veure la incidència de la proximitat de la xarxa viària i
les zones urbanitzades sobre els incendis al Bages. Com es pot comprovar, els intervals
inicials de distàncies són més amplis que els que s’han vist en el cas de l’AMB, el que
demostra una influència no tant directa entre aquests dos factors i els incendis.
Taula 7.6. Els incendis al Bages en relació a les condicions humanes
Distància xarxa viària Distància zones urbanitzadesIntervals (m) % incendis Intervals (m) % incendis
<= 51 44,0 <= 794 47.352 – 127 37,0 795 - 1805 27.7128 – 246 15,1 1806 - 3122 18.4
> 246 3,9 > 3122 6.6
La distribució dels incendis en percentatges per a cadascun dels intervals de
distàncies de la Taula 7.6, mostra que gairebé el 50% dels incendis es localitzen a una
distància inferior o igual a 51 m i a una distància als nuclis de població inferior o igual als
794 m. Els incendis a la comarca es localitzen a una distància de la xarxa viària que se
situa entre els 0 m i els 466 m amb una mitjana de 78 m. Pel que fa a la distància a les
zones urbanes, aquesta distància és molt superior, situant-se entre els 5 m i els 5.335 m
amb una mitjana de 1.184 m la qual cosa reflecteix una major dispersió del poblament.
El Gràfic 7.3 a) i b), mostra la comparació entre les freqüències esperades i les
freqüències observades, així com els valors calculats de χ2 tant pel que fa a la distància a
la xarxa viària, Gràfic 7.3 a), com a la distància a les zones urbanitzades, Gràfic 7.3 b). Es
pot veure clarament que, en el cas de la distància a la xarxa viària les freqüències
esperades i observades són força equilibrades en tots els intervals, però pel que fa a la
distància a les zones urbanitzades, en el primer interval de distàncies, les freqüències
observades són força més altes que les esperades. Aquesta poca relació entre la
distància a la xarxa viària i el nombre d’incendis al Bages, reflectida al Gràfic 7.3 a) queda
ratificada amb el resultat del càlcul de χ2 ja que el valor calculat de χ2 és inferior al valor
crític de χ2 amb un nivell de significació de 0,01. Per tant, demostra que no hi ha
diferències significatives entre la distribució de freqüències observades i la distribució de
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
129
freqüències esperades. Pel que fa a la relació dels incendis en el cas de la distància a les
zones urbanitzades hi ha diferències significatives, ja que el valor calculat de χ2 és
superior al valor crític de χ2. En el primer cas, doncs, podem refusar la hipòtesi alternativa
que el nombre d’incendis varia en funció a la distància a la xarxa viària i acceptar la
hipòtesi nul·la, observant una manca de relació entre la proximitat a la xarxa viària i la
presència d’incendis. Contràriament, en referència a la distància a les zones
urbanitzades, hi ha una relació entre la proximitat d’algun tipus de poblament i la
distribució espacial dels incendis. Cal tenir en compte que en el cas del Bages hi ha força
nuclis de poblament dispersos que podrien afavorir els incendis (Annex 2, Taula 7.7 i
Taula 7.8).
Tal i com s’ha descrit anteriorment en el cas de l’AMB, s’han desplaçat
aleatòriament (+/- 25 m) els punts d’ignició originals del Bages. Els resultats (Annex 2,
Taula 7.9 i Taula 7.10) tornen a ser els mateixos que els observats pels punts d’ignició
Gràfic 7.3. Els incendis al Bages en relació a les condicions humanes
Distància a la xarxa viària
0
40
80
120
160
<= 51 52 - 127 128 - 246 > 246
Intervals de distància (m)
nº
ince
nd
is
a)Distància zones urbanes
0
40
80
120
160
<= 794 795 - 1805 1806 - 3122 > 3122
intervals distàncies (m)
nº
ince
nd
isb)
χ2 = 6.3 χ2 = 54,3*
*nivell de significació 0,01
esperatobservat
Gràfic 7.4. Els incendis al Bages en relació a les condicions humanes (punts ignició deplaçats)
Distància a la xarxa viària
0
40
80
120
160
<= 52 53 - 118 119 - 221 > 221
Intervals de distància (m)
nº
ince
nd
is
a)Distància zones urbanes
0
40
80
120
160
<= 808 809 - 1851 1852 - 3149 > 3149
intervals distàncies (m)
nº
ince
nd
is
b)
χ2 = 8,1 χ2 = 57,4*
*nivell de significació 0,01
esperatobservat
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
130
originals. Quant a la distància a la xarxa viària, amb un nivell de significació de 0,01,
acceptem la hipòtesi nul·la i refusem la hipòtesi alternativa. D’altra banda, en relació a la
distància a les zones urbanitzades, refusem la hipòtesi nul·la i acceptem la hipòtesi
alternativa. El Gràfic 7.4, mostra novament aquesta relació i els valors calculats de χ2.
Com es pot comprovar, tant el Gràfic 7.1 i Gràfic 7.2 com els valors calculats de χ2 en tots
dos casos mostren poques diferències.
7.3.3. Anàlisi comparativa de la distribució dels incendis a l’AMB i al Bages,respecte les condicions humanes
Tot i que les diferències entre els dos àmbits són perceptibles en l’establiment
d’intervals diferents, a efectes comparatius, s’han establert els mateixos intervals per tots
dos àmbits d’estudi i per a cadascuna de les variables. La Taula 7.11, mostra la
distribució en percentatges per a cadascun dels intervals amb aquesta nova classificació.
Els resultats demostren novament la major incidència de les condicions humanes a l’AMB
que al Bages. La nova classificació utilitzant els mateixos intervals per tots dos àmbits no
ha suposat cap canvi en les conclusions. Aquest fet queda demostrat tant observant els
percentatges per cadascun dels intervals, com a partir dels resultats del càlcul χ2. Per
l’AMB ens dóna un valor de 153,4 en el cas de la distància a la xarxa viària i de 548,7 pel
que fa a la distància a les zones urbanes. A la comarca del Bages tampoc hi ha canvis
significatius en els resultats del càlcul de χ2 per la distància a la xarxa viària i a les zones
urbanitzades, amb uns valors de 6,3 i 54,3 respectivament (Vegeu Annex 2, Taula 7.12,
Taula 7.13, Taula 7.14 i Taula 7.15).10
El Gràfic 7.5 a) i b) per l’AMB i el Gràfic 7.6. pel Bages, no mostren diferències
significatives respecte el Gràfic 7.1 i el Gràfic 7.3. Caldria comentar novament que s’ha
repetit el procés amb el desplaçament aleatori dels punts d’ignició els resultats dels quals
no presenten canvis significatius.11
Taula 7.11. Anàlisi comparativa dels incendis a l’AMB i al Bages (1987-1998) en relació a
10 Si bé no ha suposat cap canvi significatiu el fet de modificar els diferents intervals, fent-los comparablespels dos àmbits d’estudi, tampoc ho ha estat el fet de desplaçar els punts d’ignició utilitzant aquesta novaclassificació. En el cas de l’AMB el valor de χ2 calculat segons la distància a la xarxa viària és de 151,3 isegons la distància a les zones urbanitzades és de 519,1. Pel que fa al Bages, el valor calculat de χ2 pel quefa a la distància a la xarxa viària és de 3,3 i pel que fa a la distància a les zones urbanitzades és de 96,0.11 En aquest cas no adjunto els gràfics, perquè seria mostrar informació redundant. De totes maneres, al’Annex 2 (Taules 7.16 a la 7.19), es pot consultar els resultats del càlcul de χ2 de la distribucio dels incendisamb els punts d’ignició desplaçats, segons la distància a la xarxa viària i a les zones urbanitzades per l’AMB iel Bages amb la classificació segons els mateixos intervals.
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
131
les condicions humanesCondicions humanes
Distància xarxa viària Distància zones urbanitzades% incendis % incendis
Intervals (m)AMB Bages
Intervals (m)AMB Bages
<= 50 66,6 11,7 <= 100 41,0 11,751 – 100 20,2 22,3 100 - 500 47,8 22,3101 –250 12,5 46,1 500 - 2000 10,9 46,1
> 250 0,7 19,9 > 2000 0,4 19,9
7.4. Els incendis en relació a les condicions del territori
Les condicions del territori, enteses com les característiques físiques on es
localitzen els incendis i representades per l’altitud, la insolació, el pendent i els usos del
sòl, poden incidir en la distribució espacial dels incendis. Es tracta d’analitzar si existeix
Gràfic 7.5. Els incendis a l'AMB en relació a les condicions del humanes (mateixos intervals Bages)
Distància a la xarxa viària
0
200
400
600
800
<= 50 51 - 100 101 -250 > 250Intervals de distància (m)
nº
ince
nd
is
a)Distància zones urbanes
0
200
400
600
800
<= 100 100 - 500 500 - 1000 > 1000intervals distàncies (m)
nº
ince
nd
is
b)
χ2 = 153,4* χ2 = 548,7*
esperatobservat *nivell de significació 0,01
Gràfic 7.6. Els incendis al Bages en relació a les condicions humanes (mateixos intervals AMB)
Distància a la xarxa viària
0
50
100
150
200
250
<= 50 51 - 100 101 -250 > 250
Intervals de distància (m)
nº
ince
nd
is
a) Distància zones urbanes
0
50
100
150
200
250
<= 100 100 - 500 500 - 1000 > 1000
intervals distàncies (m)
nº
ince
nd
is
b)
χ2 = 8,8 χ2 = 93,7*
**nivell de significació 0,01
esperatobservat
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
132
una relació significativa entre la localització dels incendis i les condicions del territori per
tal d’establir possibles perfils en la probabilitat d’ignició.
La hipòtesi alternativa formulada en relació a les condicions del territori és la
següent: el nombre d’incendis varia en funció de l’altitud, la insolació i el pendent, és a dir
que hi ha una relació entre aquestes variables i el nombre d’incendis i per tant hi ha una
diferència entre la distribució de freqüències esperades i la distribució de freqüències
observades. D’altra banda, la hipòtesi nul·la que cal acceptar o refusar és que el nombre
d’incendis no varia en funció de les condicions del territori, per tant, no hi ha diferències
significatives entre la distribució de freqüències observades i la distribució de freqüències
esperades.
7.4.1. Els incendis a l’AMB i les condicions del territori
Les condicions del territori que fan possible que hi hagi un incendi a l’AMB, estan
directament relacionades amb l’activitat humana. La forta concentració que es troba s’ha
d’associar al fet que hi ha uns àmbits amb més freqüentació humana que altres, per tant
cal esperar que els incendis es concentrin en zones on l’altitud, la insolació, el pendent i
els usos del sòl, ajudin a argumentar el fet que la facilitat d’accés en determinades zones
afavoreix la proliferació d’incendis.
Taula 7.20. Els incendis a l’AMB (1987-1998) en relació a les condicions del territoriCondicions del territori AMB
Altitud (m) Insolació (kj m2 dia) Pendent (º)Intervals % incendis Intervals % incendis Intervals % incendis
<=92 44.9 <=1386 18.7 <=6 35.293 – 174 31.9 1387 – 1940 29.8 7 – 13 35.0
175 – 293 18.7 1941 – 2425 32.9 14 – 20 20.4> 293 4.5 > 2425 18.6 > 20 9.4
Pel que fa a l’altitud, l’AMB no es caracteritza per ser una zona amb grans
contrastos, ja que varia entre els 0 m i els 641 m amb una mitjana que se situa al voltant
dels 126 m. Tot i que es troben incendis entre els 2 m i els 548 m com podem veure a la
Taula 7.22, la majoria d’incendis se situen en zones de molt poca alçada la qual cosa
serveix per apuntar que els incendis es donen en zones de fàcil accés. La comparació
entre la distribució de freqüències esperades i la distribució de freqüències observades,
es pot observar al Gràfic 7.7 a). El resultat de l’aplicació de χ2 ens demostra que hi ha
diferències significatives entre la distribució de freqüències observades i la distribució de
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
133
freqüències esperades, la qual cosa indica que s’ha de refusar la hipòtesi nul·la que el
nombre d’incendis no varia en funció de l’altitud i acceptar la hipòtesi alternativa que hi ha
una relació entre els incendis i l’altitud. A l’Annex 2, Taula 7.21 es pot veure amb detall el
càlcul de χ2 i els valors resultants. Amb tres graus de llibertat i un nivell de significació de
0,01 el valor crític de χ2 és d’11,34, molt inferior al que el valor calculat de χ2, que és de
139,7. Tenint en compte la distribució de superfície en cadascun dels intervals calculats
per l’altitud, esperaríem més incendis en zones superiors als 293 m però en canvi,
n’observem molt pocs; contràriament s’esperaria menys incendis en alçades situades
entre els 93 m i 194 m i en canvi se n’observen més. Aquestes xifres que recull la Taula
7.20 vénen a demostrar que els incendis se situen en zones de molt fàcil accés i per tant
de gran afluència humana.
Pel que fa a la insolació, que en la zona d’estudi pels mesos d’estiu va de 472 kj m2
dia a 2973 kj m2 dia, els incendis es localitzen entre el 620 kj m2 dia i els 2971 kj m2 dia
amb una mitjana de 1906. En aquest cas els incendis es donen gairebé sempre en zones
amb una insolació no massa extrema. El resultat de l’aplicació de χ2 ens demostra que hi
ha també diferències significatives entre les freqüències observades i les esperades,
acceptem, doncs, la hipòtesi alternativa que el nombre d’incendis varia en funció de la
insolació. De fet, tal com mostra el Gràfic 7.7.b), en l’interval més alt d’insolació, superior
als 2416 kj m2 dia, les diferències entre la freqüència d’incendis observada i la freqüència
d’incendis esperada, són evidents, la qual cosa indica que per la proporció del territori
disponible en aquest interval, s’esperarien més incendis. A l’Annex 2, Taula 7.22 mostra
els valors calculats de χ2, que és de 187,9, molt superior al valor crític de χ2 que, amb tres
graus de llibertat i un nivell de significació de 0,01 és d’11,34. Aquest valor elevat de χ2 el
que ens indica és que els incendis es donen en zones menys insolades del que caldria
esperar, per tant, permet apuntar que hi ha variables lligades a les condicions humanes
que pesen més en la localització dels incendis.
Pel que fa al pendent, els incendis se situen entre els 0º i els 37º amb una
variabilitat a la zona que va dels 0º als 55º. Com es pot comprovar els incendis es
localitzen de manera força igualada fins els 20º: el 90% dels incendis es localitzen en
pendents inferiors o iguals als 20º i d’aquests, més del 50% en pendents inferiors o iguals
als 10º. En el cas del pendent, el resultat de l’aplicació de χ2 ens torna a demostrar que hi
ha diferències significatives entre les freqüències observades i les esperades, la qual
cosa indica que s’ha de refusar la hipòtesi nul·la que el nombre d’incendis no varia en
funció de l’altitud i acceptar la hipòtesi alternativa. El valor calculat de χ2 és de 142,5, molt
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
134
superior al valor crític de χ2 (Annex 2, Taula 7.23). En aquest cas s’esperaria molts més
incendis en pendents inferiors a 6º dels que realment s’observen, tal i com s’observa al
Gràfic 7.7 c) per la distribució de freqüències esperades en aquest interval.
Gràfic 7.7. Els incendis a l'AMB en relació a les condicions de territori (altitud, insolació i pendent)
Altitud
0
200
400
600
800
<=92 93 – 174 175 – 293 > 293
intervals altitud (m)
nº
ince
nd
is
χ2 = 139,7*
Insolació
0
200
400
600
800
<=1362 1363 – 1926 1926 - 2416 > 2416
intervals insolació (kj m2 dia)
nº
ince
nd
is
ba)
χ2 = 187,9*
Pendent
0
200
400
600
800
<=6 7 – 13 14 – 20 > 20
intervals pendent (º)
nº
ince
nd
is
esperat
observat
c)
*nivell de significació 0,01
χ2 = 142,7*
Finalment, i en relació a les condicions del territori, cal analitzar els usos del sòl
afectats pels incendis, els quals es distribueixen de la següent manera (segons el mapa
d’usos del sòl de 1992): el 14,6% es van donar sobre vegetació escassa, el 0,9% en bosc
d’escleròfil·les, el 17,2% en boscos d’aciculifolis, l’1,8% en conreus herbacis de secà, el
63,6% en bosquines i prats l’1,3% en conreus herbacis de regadiu, 0,5% en llenyosos i el
0,1% en fruiters. Com es pot comprovar al Mapa 4.4, els usos del sòl en els quals hi pot
haver ignicions queden força fragmentats ja sigui per la xarxa viària o pels nuclis de
població. Aquest fet és el que dificulta la propagació. Es pot veure aquells indrets on hi ha
una certa continuïtat de les masses forestals al voltant dels municipis de Begues que
continuen pel Garraf, els municipis que afecten el Parc de Collserola i aquells que afecten
l’espai de la Conreria. Al capítol 9 es tractarà amb molt més detall el problema de la
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
135
continuïtat de les masses forestals. El càlcul de χ2 ens torna a demostrar que no hi ha
una correspondència entre la distribució de freqüències observades i les esperades; per
tant, refusem de nou la hipòtesi nul·la i acceptem la hipòtesi alternativa. A l’Annex 2,
Taula 7.24, es pot veure el resultat del càlcul de χ2. Amb set graus de llibertat i un nivell
de significació de 0,01 el valor crític de χ2 és de 18,48 mentre que el valor calculat de χ2
és de 413,5. El Gràfic 7.8 mostra clarament la distribució de freqüències esperades
respecte les observades i com, per exemple, en les bosquines i prats s’observen més
incendis dels que caldria esperar per la proporció de territori ocupada per aquest tipus
d’ús, en canvi, s’esperarien més incendis en boscos d’aciculifolis per la distribució de
freqüències esperades12. De fet, les bosquines i prats es donen en zones més d’interfase
entre els nuclis de població i els espais forestals, la qual cosa permet apuntar novament
la importància de les condicions humanes sobre la distribució espacial dels incendis.
Gràfic 7.8. Els incendis a l'AMB en relació a les condicions del territori (usos del sòl)
Usos del sòl
0
200
400
600
800
9 15 19 42 49 51 72 84tipus d'us del sòl
nº
ince
nd
is
esperat
observat
9 - vegetació escassa15 - bosc d'escleròfil.le19 - bosc d'aciculifolis42 - conreus herb. secà49 - bosquines i prats51 - conreus herb. Reg72 - llenyosos84 - fruiters
*nivell de significació
χ2 = 413,5*
Amb el desplaçament aleatori dels punts d’ignició respecte els punts originals (+/-
25 m), no hi ha diferències significatives en els resultats, ja que amb un nivell de
significació de 0,01 acceptem la hipòtesi alternativa en el cas de la incidència de l’altitud,
el pendent i els usos del sòl sobre la distribució espacial dels incendis, i acceptem la
hipòtesi nul·la en el cas de l’afectació de la insolació sobre els incendis. El Gràfic 7.9,
mostra per un costat, la distribució de freqüències observades respecte la distribució de
freqüències esperades pel que fa a l’altitud, la insolació i el pendent i, per l’altre, els valors
calculats de χ2 per aquestes mateixes variables. Els resultats que s’observen, no
presenten canvis significatius respecte els resultats que mostra el Gràfic 7.7 amb els
12 S’ha fet servir els codis dels usos del sòl segons la classificació elaborada per l’ICC.
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
136
punts d’ignició originals. A l’Annex 2, Taules 7.25, 7.26 i 7.27 es pot veure el detall del
càlcul de χ2 per aquestes variables.
Gràfic 7.9. Els incendis a l'AMB en relació a les condicions de territori -altitud, insolació i pendent (punts ignició desplaçats)
Altitud
0
200
400
600
800
<=93 94 – 176 174 – 296 > 296
intervals altitud (m)
nº
ince
nd
is
a) Insolació
0
200
400
600
800
<=1286 1287 - 1851 1852 – 2367 > 2367
intervals insolació (kj m 2 dia)
nº
ince
nd
is
b)
Pendent
0
200
400
600
800
<=5 6 – 12 13 – 20 > 20
intervals pendent (º)
nº
ince
nd
is
esperat
observat
c)
χ2 = 133,6* χ2 = 155,6*
χ2 = 181,9*
*nivell de significació 0,01
Gràfic 7.10. Els incendis a l'AMB en relació als usos del sòl (punts ignició desplaçats)
Usos del sòl
0
200
400
600
800
9 15 19 42 49 51 72 84
tipus d'us del sòl
nº
ince
nd
is
esperat
observat
9 - vegetació escassa15 - bosc d'escleròfil.le19 - bosc d'aciculifolis42 - conreus herb. secà49 - bosquines i prats51 - conreus herb. rega72 - llenyosos84 - fruiters
*nivell de significació 0,01
χ2 = 415,8*
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
137
El Gràfic 7.10 mostra novament la comparació de la distribució de freqüències
esperades respecte la distribució de freqüències observades quant als usos del sòl, així
com el càlcul de χ2. De la mateixa manera que en les variables d’altitud, insolació i
pendent, no hi ha diferències significatives en els resultats amb el desplaçament aleatori
dels punts d’ignició (vegeu el detall del càlcul de χ2 a la Taula 7.28).
Aquests resultats semblen indicar la forta relació que hi ha entre les condicions
humanes i les condicions del territori pel que fa a la distribució espacial dels incendis. Les
zones de més accessibilitat són les que s’ha produït més incendis durant el període
d’estudi. El fet que hi hagi una determinada altitud, o pendent més favorable a les
ignicions, que ens mostra el càlcul de χ2, suggereix que els incendis es localitzen en
zones de fàcil accés, que són on precisament es localitzen els principals eixos viaris i els
grans nuclis de població. De la mateixa manera, els usos del sòl més afectats, les
bosquines i plats i vegetació escassa, són els que se situen en zones d’interfase urbana-
forestal (bosquines i prats i vegetació escassa). En el cas de l’AMB, no podem
desvincular en absolut les condicions del territori de les condicions humanes. D’altra
banda, la insolació no és una variable que pesi sobre la distribució dels incendis tot i el
valor alt de χ2; en els tres primers intervals d’insolació, mostra una certa tendència a
l’increment d’incendis en relació a la disponibilitat de superfície en aquests mateixos
intervals, però les zones de màxima insolació no es corresponen amb les de més
incendis. Si bé l’altitud i el pendent són factors que influencien l’accessibilitat, la insolació
no és determinant, ja que no és una variable que es pugui associar amb l’accessibilitat.
Pel que fa a les condicions del territori acceptarem la hipòtesi alternativa pel que fa a la
relació dels incendis amb l’altitud, el pendent i els usos del sòl, i acceptarem la hipòtesi
nul·la pel que fa a la insolació.
7.4.2. Els incendis al Bages i les condicions del territori
En aquest apartat s’analitzarà si hi ha alguna relació entre les condicions del territori
al Bages i la distribució espacial dels incendis, tenint en compte la major dispersió dels
incendis i la menor influència de l’activitat humana. La Taula 7.29 mostra la relació de
l’altitud, la insolació i el pendent en percentatges per cadascun dels intervals definits,
respecte la localització dels incendis.
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
138
Taula 7.29. Els incendis al Bages (1987-1998) en relació a les condicions del territori
Condicions del territoriAltitud (m) Insolació (kj m2 dia) Pendent (º)
Intervals % incendis Intervals % incendis Intervals % incendis<=302 20.8 <=2402 3.9 <=6 34.6
303 – 446 34.3 2403 – 2674 16.6 7 – 13 34.3447 – 606 29.5 2675 – 2825 35.2 14 – 21 24.1
> 606 15.4 > 2825 44.3 > 21 6.9
L’altitud de la comarca se situa entre els 90m i els 1.179, amb 426 m de mitjana,
superior a la de l’AMB. Com podem veure a la Taula 7.29, la majoria d’incendis es
localitzen en zones de mitjana alçada considerant l’altitud màxima de la comarca (cal tenir
en compte que durant el període d’estudi els incendis es van situar entre els 100 m i els
927 m). Com es pot comprovar al Gràfic 7.11 a) s'observen més incendis en el primer
interval d’altitud dels que caldria esperar per la quantitat de superfície que hi ha en aquest
mateix interval, però, els valors resultants del càlcul de χ2 pel que fa a l’altitud ens
demostra, no tan clarament com a l’AMB, que la distribució de freqüències observades no
s’ajusta a la distribució de les freqüències esperades, la qual cosa indica que podem
acceptar la hipòtesi alternativa que el nombre d’incendis està en relació amb l’altitud. A
l’Annex 2, Taula 7.30 podem veure el valor calculat de χ2, de 28,5, superior al valor crític
de χ2, que amb un nivell de significació de 0,01 és d’11,34. De fet, no és d’estranyar
aquest cert desequilibri quan la majoria d’incendis tenen origen, directament o indirecta,
humà.
Pel que fa a la insolació, que en la zona d’estudi pels mesos d’estiu, se situa entre
els 859 kj m2 dia i els 2969 kj m2 dia, els incendis es localitzen entre els 1863 kj m2 dia i els
2965 kj m2 dia amb una mitjana de 2768 kj m2 dia. En aquest cas, els incendis es donen
gairebé sempre en zones de màxima insolació. Aplicant el test de bondat d’ajustament de
χ2 podem acceptar la hipòtesi nul·la que no hi ha relació entre els incendis i la insolació,
amb un nivell de significació de 0,01, i és que la comarca del Bages es caracteritza per
ser, en general, una zona molt insolada. El valor calculat de la χ2 és de 0,8, inferior al
valor crític de χ2 que és d’11, 34 (Annex 2, Taula 7.31). El que realment esperem, més
incendis en zones molt insolades, és el que observem, ja que la major part del territori del
Bages es troba molt insolat, tal i com s’observa al Gràfic 7.11 b).
Pel que fa al pendent els incendis se situen entre els 0º i els 39º amb una variabilitat
a la zona que va dels 0º als 69º i una mitjana de 11º. Aplicant el test de bondat
d’ajustament de χ2 es pot acceptar la hipòtesi nul·la que la distribució de les freqüències
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
139
observades s’ajusta a la distribució de freqüències esperades. El valor calculat de χ2 és
de 9,2, mentre que el valor crític és d’11,34 amb un nivell de significació de 0,01 (Annex
2, Taula 7.32). Al Gràfic 7.11 c) s’observa la poca diferència entre la distribució de
freqüències esperades i la distribució de freqüències observades.
Gràfic 7.11. Els incendis al Bages en relació a les condicions de territori -altitud, insolació i pendent
Altitud
0
20
40
60
80
100
120
140
<=302 303 - 446 447 - 606 > 606
intervals altitud
nº
ince
nd
is
a) Insolació
0
20
40
60
80
100
120
140
<=2402 2403 – 2674 2675 – 2825 > 2825
intervals insolació (kj m 2 dia)
nº
ince
nd
is
b)
Pendent
0
20
40
60
80
100
120
140
<=6 7 – 13 14 – 21 > 21
intervals pendent
nº
ince
nd
is
esperat
observat
c)
χ2 = 0,8χ2 = 28,8*
χ2 = 9,2
*nivell de significació 0,01
Finalment, la distribució dels incendis segons els usos del sòl a la comarca del
Bages queda de la següent manera: un 2,1% d’incendis amb vegetació escassa; 0,6% en
bosc de caducifolis; 1,2% en bosc d’escleròfil·les; 32,8% en boscos d’aciculifolis; 27,7 en
conreus herbacis de secà; 33,4% en bosquines i prats; i el 2,1% restant queda distribuït
entre conreus herbacis de regadiu, zones cremades i llenyosos. Aplicant el test de bondat
d’ajustament de χ2 s’ha de refusar la hipòtesi nul·la a un nivell de significació de 0,01,
però la podem acceptar a un nivell de significació de 0,001. El valor calculat de χ2 és de
25,2, mentre que el valor crític és de 20,09 a un nivell de significació de 0,01 i de 26,12 a
un nivell de significació de 0,001 (Annex 2, Taula 7.33). Com es pot comprovar en el
Gràfic 7.12, la relació entre els usos del sòl i la distribució espacial dels incendis tampoc
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
140
queda tan clara com ho ha quedat en el cas de l’AMB, i és que el fet que els incendis es
distribueixin més aleatòriament fa que la proporció dels incendis i la superfície afectada
per cada tipus d’ús sigui més equilibrada.
Gràfic 7.12. Els incendis al Bages en relació a les condicions del territori -usos del sòl
Usos del sòl
0
40
80
120
160
9 14 15 19 42 49 51 68 72
tipus d'us del s
nº
ince
nd
is
esperat
observat
9 - vegetació escassa14 - bosc de caducifol15 - bosc d'escleròfil.19 - bosc d'aciculifoli42 - conreus herb. sec49 - bosquines i prats51 - conreus herb. reg68 - zones cremades72 - llenyosos84 - fruiters
χ2 = 25,2
De la mateixa manera que en el cas de l’AMB, al Bages, el desplaçament aleatori
dels punts d’ignició respecte els punts originals (+/- 25 m), no ha suposat canvis
significatius en els resultats (vegeu Gràfic 7.13 en el cas de l’altitud, la insolació i el
pendent i Gràfic 7.14, pels usos del sòl), ja que amb un nivell de significació de 0,01,
acceptem la hipòtesi nul·la en el cas de la insolació i el pendent, i amb un nivell de
significació de 0,001 en el cas dels usos del sòl, i acceptem la hipòtesi alternativa amb un
nivell de significació de 0,01, quant a l’afectació de l’altitud sobre els incendis (l’Annex 2,
Taules 734. 7.35 i 7.36, pel que fa a l’altitud, la insolació i el pendent; i la Taula 7.37, pel
que fa als usos del sòl, mostra el detall del càlcul de χ2.
Per tant, es pot considerar que la major aleatorietat dels incendis al Bages fa que
no hi hagi una relació tan clara entre les condicions del territori i la distribució espacial
dels incendis, ja que acceptem la hipòtesi nul·la en el cas de la insolació, el pendent i en
menor mesura en el cas dels usos del sòl, i acceptem la hipòtesi alternativa pel que fa a
l’altitud tot i que no de manera tan clara com a l’AMB. Al capítol nou es veurà com és
d’important l’estructura del territori per la proliferació dels GIF al Bages.
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
141
Gràfic 7.13. Els incendis al Bages en relació a les condicions de territori -altitud, insolació i pendent (punts ignició desplaçats)
Altitud
0
20
40
60
80
100
120
140
<=301 302 - 447 448 - 627 > 627
intervals altitud (m)
nº
ince
nd
is
Insolació
0
20
40
60
80
100
120
140
<=2451 2452 – 2672 2673 – 2826 > 2826
intervals insolació (kj m2 dia)
nº
ince
nd
is
b)
Pendent
0
20
40
60
80
100
120
140
<=6 7 – 13 14 – 21 > 21
intervals pendent (º)
nº
ince
nd
is
esperat
observat
c)
χ2 = 4,0χ2 = 28,0*
χ2 = 4,7
*nivell de significació 0,01
a)
Gràfic 7.14. Els incendis al Bages en relació a les condicions del territori -usos del sòl (punts ignició desplaçats)
Usos del sòl
0
40
80
120
160
9 14 15 19 42 49 51 68 72
tipus d'us del sòl
nº
ince
nd
is
esperat
observat
9 - vegetació escassa14 - bosc de caducifoli15 - bosc d'escleròfil.19 - bosc d'aciculifolis42 - conreus herb. sec49 - bosquines i prats51 - conreus herb. reg68 - zones cremades72 - llenyosos
*nivell de significació 0,01
χ2 = 20,6*
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
142
7.4.3. Anàlisi comparativa de la distribució dels incendis a l’AMB i al Bages,respecte les condicions del territori
La distribució en percentatges dels incendis segons els nous intervals, calculats per
a cadascuna de les variables, que mostra la Taula 7.38 (a efectes comparatius pels dos
àmbits), no modifica les conclusions que s’ha exposat tenint en compte els intervals
propis segons el màxim en cadascun dels àmbits. En cap dels casos hi ha canvis
significatius modificant el mètode de classificació.
Taula 7.38. Anàlisi comparativa dels incendis a l’AMB i al Bages (1987-1998) en relació a les condicions del territori
Condicions del territoriAltitud (m) Insolació (kj m2 dia) Pendent (º)
% incendis % incendis % incendisInterval
AMB BagesInterval.
AMB BagesInterval
AMB Bages<=150 70,3 1,2 <=2000 54,8 0,3 <=6 35,0 34,3
151 – 300 25,2 19,3 2001 – 2200 14,1 1,5 8 – 14 39,0 37,7301 – 600 4,5 63,0 2201 – 2500 15,4 3,6 15 – 20 16,6 19,3
> 600 0,0 16,6 > 2500 15,6 94,6 > 20 9,4 8,7
El Gràfic 7.15 (AMB) i Gràfic 7.16 (Bages), permet comparar la distribució de
freqüències esperades amb la distribució de freqüències observades per cadascun dels
nous intervals d’altitud, insolació i pendent, respecte la distribució de freqüències que
mostra el Gràfic 7.7 (AMB) i el Gràfic 7.11 (Bages), amb la classificació d’intervals segons
el màxim propi de cada àmbit. Com es pot comprovar, tant a partir dels gràfics, com a
partir dels valors calculats de χ2, les diferències són molt poc significatives. Les Taules
7.39, 7.40 i 7.41 (en el cas de l’AMB) i les Taules 7.42, 7.43 i 7.44 (en el cas del Bages)
de l’Annex 2, mostren els resultats del càlcul de χ2 amb aquests nous intervals i per
cadascun dels àmbits d’estudi.13
13 Les Taules 7.47 – 7.52, tornen a mostrar els resultats, sense canvis significatius, del càlcul de χ2 pels dosàmbits d’estudi iamb els mateixos intervals pels dos àmbits d’estudi i amb els punts d’ignició desplaçats.
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
143
Gràfic 7.15. Els incendis a l'AMB en relació a les condicions del territori -altitud, insolació i pendent(mateixos intervals Bages)
Altitud
0
200
400
600
800
<=150 151 - 250 251 - 500 > 500
intervals altitud
nº
ince
nd
is
a)Insolació
0
200
400
600
800
<=2000 2001 – 2200 2201 – 2500 > 2500
intervals insolació (kj m2 dia)
nº
ince
nd
is
b)
Pendent
0
200
400
600
800
<=7 8 – 14 15 – 20 > 20
intervals pendent
nº
ince
nd
is
esperat
observat
c)
χ2 = 129,9* χ2 = 456,5*
χ2 = 125,5*
*nivell de significació 0,01
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
144
Gràfic 7.16. Els incendis al Bages en relació a les condicions de territori -altitud, insolació i pendent (mateixos intervals AMB)
Altitud
0
50
100
150
200
<=150 151 - 250 251 - 500 > 500
intervals altitud
nº
ince
nd
is
a) Insolació
0
75
150
225
300
375
<=2000 2001 – 2200 2201 – 2500 > 2500
intervals insolació (kj m2 dia)
nº
ince
nd
is
b)
Pendent
0
50
100
150
200
<=7 8 – 14 15 – 20 > 20
intervals pendent
nº
ince
nd
is
esperat
observa
c)
χ2 = 83,2*
χ2 = 6,3
χ2 = 7,2
*nivell de significació 0,01
7.5. Valoracions generals dels resultats obtinguts
La distribució espacial dels incendis està directament vinculada a la causalitat, per
tant, el fort component humà hauria de quedar reflectit en la localització dels incendis. El
cas de l’AMB és un exemple que reflecteix clarament aquesta relació. Ha quedat
demostrada la incidència de la xarxa viària i les zones urbanitzades, elements indicatius
de les condicions humanes, sobre la distribució espacial dels incendis. La incidència de
les condicions del territori mostren la forta relació amb les condicions humanes. L’altitud,
el pendent i el tipus d’ús de sòl més afectats pels incendis, se situen en zones de fàcil
accés. Contràriament al Bages, la major dispersió de les ignicions s’explica per la menor
incidència de l’accessibilitat i les condicions del territori. Cal tenir en compte que el valor
positiu quant a la distància a les zones urbanes pot ser degut a la major dispersió del
poblament.
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
145
Pel que fa a la insolació, es pot arribar a la conclusió que aquesta variable no és
determinant. Tot i l’alt valor que resulta a l’AMB del càlcul de χ2, les zones més insolades
no són les que tenen més incendis, i per tant, és de suposar que hi ha altres variables
que pesen més sobre la distribució de les ignicions. Al Bages, la distribució de
freqüències d’ignicions esperades en els diferents intervals d’insolació, respecte la
distribució de freqüències observades, és proporcional. La major part del territori és molt
insolat i l’aleatorietat de les ignicions al Bages fa, doncs, que en l’interval més alt
d’insolacions hi hagi la major part de les ignicions.
El desplaçament aleatori dels punts d’ignició ha permès comprovar la solidesa dels
resultats enfront la incertesa considerada en la localització dels punts d’ignició. Els
resultats obtinguts del càlcul de χ2 no presenten en cap cas, canvis significatius que facin
modificar les conclusions a les quals s’ha arribat.
Seguint el plantejament de la cadena causal exposada al capítol tres, es pot
apuntar que la probabilitat d’ignició a l’AMB, considerant les condicions humanes, és més
alta que a la comarca del Bages. En el capítol 3, s’havia incidit en la importància de
diferenciar la probabilitat d’ignició de la probabilitat de propagació. Si bé s’ha vist quins
són els agents implicats en la ignició, per tal de poder actuar en conseqüència, cal
analitzar detalladament un dels greus problemes dels incendis forestals i on la comarca
del Bages en pateix més directament les conseqüències, la propagació dels incendis. En
el capítol 9 s’analitzarà l’estructura del territori a l’AMB i al Bages, per la incidència que té
sobre els grans incendis forestals.
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
146
7.6. Bibliografia
Alcázar, J.; Vega-García, C.; Grauet, M.; Pelmán, J.; Fernández, A. (1998) “Human risk and
fire danger estimation trought multicriteria evaluation methods for forest fire
prevention in Barcelona, Spain”, III International Conference on Forest Fire Research
14th Conference on Forest Fire Meteorology, Vol I, pp. 2379-2387, Luso, 16/20
November.
Bovio, G.; Camia, A. (1997), “Land Zoning Based on Fire History”, International Journal of
Wildland Fire 7(3), pp. 249-258.
Chuvieco, E.; Congalton, R.G. (1989), "Application of Remote Sensing and Geographical
Information Systems to Forest Fire Hazard Mapping", Remote Sensing of
Environment, pp. 147-159.
Chuvieco, E.; Salas, J. (1996), “Mapping the spatial distribution of forest fire danger using
GIS”, International Journal of geographical Information System, vol. 10(3), pp. 333-
345.
Cunningham, A.A.; Martell, D.L. (1976), “The use of subjective probability assesments to
predict forest fire occurrence”, Canadian Journal of Forest Research, 6, pp.348-356.
Deeming, J. E. et al. (1972), National Fire-Fire Danger Rating System, US Forest Service,
Research Paper RM-84
Ebdon, D. (1982), Estadística para geógrafos, Colección Ciencias Geográficas. Oikos-Tau,
Barcelona.
ESRI, (1997), ArcView Manual on line,
Folch, R. (1996), “Socioecologia dels incendis forestals”, a Terrades, J. (Coord.), Ecologia
del Foc, Proa, Barcelona, pp. 255-261.
Langhart, R.; Bachmann, A. Allgöwer, B. (1992), “Temporal and spatial patterns of wildfire
occurrence (Canton of Grison, Switzerland)”, III international Conference on Forest
Fire Research, 14th Conference on Fire and Forest Meteorology, Vol II, pp. 2279-
2292, Luso, 16/20 November 1998.
Martell, D.L.; Otukol, S.; Stocks, B.J. (1987), “A logistic model for predicting daily peaple-
caused forest fire occurrence in Ontario”, Canadian Journal of Forest Research, 17,
pp. 394-401.
Martin, P.; Chuvieco, E.; Aguado, I. (1999), “Los incendios forestales en España”, Serie
Geográfica. Incendios forestales. Universidad de Alcalá, Servicio de Publicaciones,
Departamento de Geografía, 7, pp. 23-36.
Pons, X. (1996), “Estimación de la radiación solar a partir de modelos digitales de
elevaciones. Propuestas metodológicas”, Actes VII Coloquio de Geografía
La incidència de les condicions humanes i les condicions del territori sobre la distribució espacial dels incendis
147
Cuantitativa, Sistemas de Información Geográfica y Teledetección, 17-19
Septiembre, Vitoria-Gasteiz, pp. 87-97.
Pyne, S.J. (1984), Introduction to wildland fire. Fire management in the United States, John
Wiley & Sons, Nova York.
Rothermel, R.C. (1972), A mathematical model for predicting fire spread in wildland fuels,
General Technical Report INT-115, Odeon, Utah, USDA Forest Service,
Intermountain Research Station.
Salas, J.; Chuvieco, E. (1990), “¿Dónde arderá el bosque? Previsión de incendios forestales
mediante un SIG”, Actas I Congreso AESIGIT, Madrid, AESIGIT, pp. 430-446.
Trabau, L. (1992), Les feux de forêts. Mecanismes comportement et environnement. France
Selection.
Vega-Garcia, C.; Woodard, P.M.; Lee, B.S. (1993), “Geographic and temporal factors that
seem to explain human-caused fire accurrence in Whitecourt Forest, Alberta”, GIS’93
Symposium, Vancouver, British Columbia, February 1993.
Vélez, R. (1991), “Los incendios forestales y la política forestal”, Revista de estudios agro-
sociales, 158, Oct-Dic. pp. 83-105.
Vélez, R. (1997), “Recent history of forest fire in the Mediterranean area”, a Balabanis, P.
Eftichidis, G. Fantechi, R. (Eds.), Environment and quality of life. Forest fire and
management, Proceedings of the European School of Climatology and Natural
Hazards course held in Porto Carras, Halkidiki, Greece, 27 May to 4 June 1992,
pp. 15-26.
Viegas, D.X. (1997); General features of forest fires, a Balabanis, P.; Eftichidis, G.;
Fantechi, R. (Eds.), Environment and quality of life. Forest fire and management,
Proceedings of the European School of Climatology and Natural Hazards course
held in Porto Carras, Halkidiki, Greece, 27 May to 4 June 1992, pp. 5-13.
http://www.gencat.es/mediamb/lleis/espnat/espna016.htm
http://www.gencat.es/mediamb/gis/cgis_b9.html
http://www.gencat.es/mediamb/gis/cgis_b1.html
L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic d’incendis forestals
149
8. L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de riscmeteorològic d’incendis forestals.
8.1. L’estacionalitat dels incendis
Aquest capítol té com a objectiu analitzar la relació entre la incidència dels incendis
a l’AMB i a la comarca del Bages i un índex meteorològic de risc d’incendi, el sistema
canadenc de risc meteorològic d’incendis forestals (Canadian Forest Fire Danger Rating
Index -CFFDRI). Malgrat que l’anàlisi de la causalitat ha demostrat que l’ocurrència
d’incendis a la Mediterrània i concretament a Catalunya està lligada a l’activitat humana,
la majoria són causats per negligències o intencionats i, a més hi ha diversos factors
físics que intervenen en el fenomen. Factors com l’estat hídric dels combustibles o les
condicions que imposen els diferents factors meteorològics, fan que els incendis tinguin
una incidència més gran quan aquestes variables naturals són crítiques. És aquest fet
que ha motivat dedicar un capítol a la relació de les variables meteorològiques amb
l’ocurrència d’incendis. En termes comparatius, l’aplicació de l’índex canadenc per una
estació de l’AMB i per una de la comarca del Bages, aportarà nous arguments a la
determinació dels trets distintius dels dos àmbits.
Segons un estudi portat a terme per Piñol et al. (1998), l’increment del risc d’incendi
és conseqüència directa de l’augment de les temperatures registrat a Catalunya de l’ordre
de 0,1 graus per dècada i d’una disminució de la humitat relativa diària mínima que ha
baixat el 0,8% cada 10 anys entre el 1910 i el 1994. Les dades registrades mostren, en
canvi, que la quantitat de pluja no ha variat de manera important en aquest període
encara que si ha augmentat la demanda evaporativa (plou igual però l’evaporació
potencial és més alta).
No es pot afirmar de manera absoluta que l’augment d’incendis a Catalunya és
degut només al canvi climàtic, ja que hi ha d’altres variables que hi influeixen (canvi
d’usos del sòl, freqüentació humana) que també han canviat durant aquest període; de
totes maneres el canvi en el clima és una de les causes a tenir en compte.
El desenvolupament de sistemes que avaluïn el risc diari d’incendis forestals és
essencial per a totes les polítiques de prevenció d’incendis forestals. L’índex meteorològic
L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic d’incendis forestals
150
de risc en l’estació d’incendis,1 s’ha convertit en una eina de planificació molt útil en la
definició de criteris per a la prevenció. Tot i que és de gran utilitat disposar d’un mapa de
risc potencial d’incendis forestals per a la planificació global, actualment qualsevol política
de prevenció té en compte les prediccions meteorològiques per a la planificació
estacional de la prevenció.
Des del punt de vista de la prevenció dels incendis forestals, la utilitat de predir
l’oscil·lació del risc d’incendi en un període determinat a través de la variabilitat
meteorològica, es troba en la possibilitat d’organitzar el servei de prevenció i vigilància
així com optimitzar la localització i preparació dels mitjans necessaris per a l’extinció.
Una mostra de l’estacionalitat dels incendis a Catalunya durant el període 1983-
1998 a l’AMB i la comarca del Bages durant el període 1987-1998 es pot veure al Gràfic
8.1, que mostra la distribució dels incendis i la superfície afectada per mesos. Com es pot
veure, els mesos d’estiu concentren la majoria d’incendis i de superfície cremada; en el
cas de Catalunya, només el juliol i agost concentren el 46% dels incendis i el 78% de la
superfície forestal cremada i en el cas del Bages el 53% d’incendis i el 99% de superfície
cremada. El cas de l’AMB és una mica especial, ja que, el que reflecteix realment la
importància de les condicions meteorològiques, és la superfície afectada pels incendis i
tenim el mes d’abril amb un 56% de la superfície forestal cremada. Cal recordar el cas de
l’incendi del Garraf (abril de 1994) en què es va cremar el 55% de la superfície total pels
12 anys d’estudi. Si s’exclou aquest incendi, els percentatges varien significativament,
passant d’un 35% els mesos de juliol i agost a un 83% per aquests mateixos mesos. Cal
comentar el fet que durant tot l’any es produeixen incendis, però el major nombre
d’incendis i els que suposen un impacte social, econòmic i ambiental més important per la
superfície que afecten, són durant els mesos on les condicions meteorològiques són més
crítiques.
En aquest capítol s’aportaran nous arguments per tornar a justificar la segona de
les hipòtesis generals que ja s’ha formulat: la meteorologia afecta sobretot la superfície
cremada, més que el nombre d’incendis.
1 Pyne (1982) és refereix a l’estació d’incendis com a l’època de l’any en què es troben les condicionsmeteorològiques més favorables perquè tinguin lloc els incendis.
L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic d’incendis forestals
151
Gràfic 8.1. Distribució dels incendis i la superfície cremada per mesos a Catalunya.
Catalunya (1983-1998)
0
20
40
60
80
100
g f m a m j j a s o n d
% in
cen
dis
0
20
40
60
80
100
% s
up
. cre
mad
a
AMB (1987-1998)
0
20
40
60
80
100
g f m a m j j a s o n d
% in
cen
dis
0
20
40
60
80
100
% s
up
. cre
mad
a
Bages (1987-1998)
0
20
40
60
80
100
g f m a m j j a s o n d
% in
cen
dis
0
20
40
60
80
100%
su
p. c
rem
ada
% incendis
% sup. cremada
8.2. Metodologia i base de dades
La metodologia emprada es pot resumir en els següents punts:
• capturar, validar i completar la base de dades sobre les estacions
• selecció de les estacions òptimes per a l’aplicació de l’índex
• aplicació de l’índex per a les estacions seleccionades
• categorització de l’índex
• relació de l’índex amb el nombre d’incendis i la superfície cremada
• interpretació i anàlisi dels resultats
El mètode utilitzat en el procés d’aplicació de l’índex meteorològic de risc, que
permeti aportar informació de la importància de les condicions meteorològiques en els
incendis, ha passat en primer lloc per una recerca força exhaustiva dels índexs existents;
no es pretenia dedicar esforços en el disseny d’un índex propi ni en la validació dels ja
L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic d’incendis forestals
152
existents, ja que l’objectiu és utilitzar aquelles eines disponibles per a la tipificació dels
incendis als dos àmbits d’estudi. Després d’un procés de recerca bibliogràfica s’ha pogut
comprovar la gran quantitat d’índexs que hi ha i els estudis existents que tenen com a
objectiu la validació dels índexs més generalitzats.2 Per tant, s’ha arribat a la conclusió
que l’índex que més s’ajustava a les nostres necessitats era el canadenc.
Les dades meteorològiques han estat, potser, les més conflictives a l’hora
d’integrar-les en qualsevol model de risc d’incendi -ja que requereixen un nombre
considerable d’estacions meteorològiques distribuïdes coherentment pel territori-.
Tradicionalment, un dels procediments que s’ha utilitzat per a suplir la manca de dades
meteorològiques ha estat utilitzar el factor topogràfic; l’altitud, l’orientació i el pendent, han
servit en alguns casos (Congalton i Chuvieco, 1989; Salas i Chuvieco, 1992) per a
justificar les dades que fan referència a l’escalfament del sòl -orientació i pendent- i les
temperatures -altitud-.
La importància del factor meteorològic tant en la fase d’ignició com en la de
propagació ha fet que es dediquessin molts esforços a millorar tots els procediments de
captura de les dades. El tipus de dades que es necessiten són les que fan referència a la
temperatura de l’aire a l’hora de la presa, la humitat relativa i la velocitat i direcció del
vent. El que sens dubte és més important, és que la informació meteorològica és
imprescindible per a calcular la humitat del combustible, paràmetre fonamental per a
determinar tant la probabilitat d’ignició, la probabilitat de propagació com per analitzar el
comportament del foc.
El ventall de dades que es disposava va permetre escollir una estació per a
cadascun dels àmbits, optant per l’Observatori Fabra per l’AMB3 inaugurat el 1914 i
gestionat per la Real Academia de las Ciencias, i l’estació del Canós per part de la
comarca del Bages, que va entrar en funcionament a finals de 19884 i és gestionat pel
DARP. Aquestes són les dues estacions per les quals es disposa d’una sèrie històrica
més llarga. Amb això es va aplicar l’índex per a cadascuna de les estacions, obtenint un
2 En apartats següents es farà un recull d’alguns d’ells i es justificarà el per què finalment s’ha optat perl’índex canadenc.3 La informació de l’Observatori Fabra, que originàriament es disposava en paper va ser facilitada per AntoniGázquez de l’Observatori Fabra. Aquestes dades es van haver d’entrar manualment per passar-les a formatdigital. En el cas de l’estació de Canós, estació automàtica gestionada pel DARP, només es van haver decompletar aquells dies que faltaven, en alguns casos promitjant els valors a partir d’altres estacions de lazona i en altres casos observant els dies previs i posteriors.4 Aquesta estació no es troba localitzada a la comarca del Bages, però per proximitat i informació disponibleés la que s’ha ajustat més bé.
L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic d’incendis forestals
153
valor diari de perill, amb la qual cosa es podia passar a relacionar-lo amb la informació
sobre incendis (nombre d’incendis i superfície cremada) que disposava pels dos àmbits.
Les dades meteorològiques originals necessàries per a l’aplicació de l'índex són la
pluviometria (suma diària de pluja), la temperatura màxima, la humitat relativa mínima,
ràfega màxima de vent. En el cas de les estacions de l’Observatori Fabra i del Canós,
s’ha tingut en compte la suma de pluja diària, la temperatura màxima, la humitat relativa
mínima (en el cas de l’Observatori Fabra s’ha optat per la humitat relativa a les 13:00
hores ja que no es disposava la mínima) i la ràfega màxima de vent.
Un cop escollit l’índex, el pas següent era la captura i validació de les dades
meteorològiques. Tot i que finalment s’ha optat per aplicar l’índex canadenc a una estació
representativa de cada àmbit (l’Observatori Fabra en el cas de l’AMB i l’estació de Canós
al Bages), l’objectiu que es perseguia inicialment era zonificar el risc meteorològic fruit de
l’aplicació de l’índex per a totes aquelles estacions que es disposessin, però un cop
analitzades les dades disponibles es va veure que la manca d’una sèrie històrica
suficientment llarga que cobrís tot el període d’estudi i la baixa densitat de punts en
general, interferia aquest objectiu, per la qual cosa es va optar, finalment, per fer un
tractament únicament numèric de la incidència de les estacions, ja que amb això la
tipificació dels incendis en tots dos àmbits quedava coberta. De totes maneres, per les
estacions més pròximes als dos àmbits es va fer la captura de les dades a través de les
estacions gestionades pel DARP i pel DMA (Departament de Medi Ambient), omplint tots
aquells buits que quedaven.5 L’accés a les dades de les estacions que depenen del
DARP va ser senzill, ja que, un cop es va fer la sol·licitud formal, l’accés a la informació ja
era lliure i es podia actualitzar quan calgués.6 Pel que fa a les estacions que depenen del
Departament de Medi Ambient, en aquell moment, calia fer una sol·licitud cada vegada
que es necessiten dades, per tant, l’actualització no era gens àgil.7
5 Es va calcular el valor mitjà amb altres estacions i en el cas que no n’hi haguessin, es mirava els diesanteriors i posteriors, o fins i tot es mirava les mateixes dates pels anys anteriors o posteriors (A l’Annex 3 espot veure les característiques de totes les estacions, en forma de taules -Taula 8.1 i Taula 8.2- que espretenien considerar en un principi per a cadascun dels àmbits d’estudi).6 L’empresa Penta MSI és la que s’encarrega de gestionar aquestes dades.7 Actualment és possible l’accés via Internet a totes les estacions automàtiques siguin del departament quesiguin.
L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic d’incendis forestals
154
8.3. Els índexs meteorològics de risc d’incendi
Un índex de risc és un instrument de predicció que quantifica el risc d’incendi a
partir d’una sèrie de factors (permanents o variables) que condicionen l’inici i propagació
del foc. Els factors permanents no influencien de forma decisiva en la variació diària de
l’índex, són els factors variables els que mesurats o estimats periòdicament proporcionen
l’oscil·lació de l’índex (Vélez, 1985).
Tot i la seva importància, els paràmetres meteorològics presenten generalment un
grau de correlació dèbil quan es consideren individualment, però quan es consideren de
manera conjunta els resultats són més satisfactoris; per tant, l’elaboració d’índexs
meteorològics que combinen diferents variables són fonamentals en les tasques de
predicció i prevenció d’incendis (Carrega, 1990). El que es pretén amb l’aplicació d’índexs
de risc meteorològic és identificar aquelles condicions meteorològiques sota les quals és
més fàcil que es produeixi un incendi, per tal de definir les condicions més severes pels
incendis (Bovio et al. 1998). En les primeres investigacions de caràcter preventiu es va
observar que el comportament del foc estava influenciat pels forts canvis que
experimentava al llarg del dia el contingut d’humitat dels combustibles (Chandler et al.
1983).
Hi ha una llarga experiència en l’aplicació d’índexs meteorològics; el sistema de
predicció de risc nord-americà és representatiu dels índexs més teòrics, ja que tenen una
forta fonamentació matemàtica i física en l’anàlisi de la humitat del combustible. A partir
d’experiments realitzats al laboratori es pretén mesurar la relació entre els diferents
combustibles i els factors meteorològics sobre el comportament del foc (Deeming et al.
1977); sistemes com el canadenc encara que basats en fonaments físics es desenvolupa
a partir d’anàlisis de nombrosos treballs de camp. Els índexs canadencs es van construir
empíricament, relacionant de forma conjunta la meteorologia, la humitat del combustible i
el comportament del foc amb dades enregistrades durant diferents estacions d’incendis
en una sèrie de punts determinats (Van Wagner, 1974).
Altres índexs de risc com el francès o l’italià es basen en l’estimació de l’estat del
balanç hídric que afecta el combustible. Aquests índexs el que avaluen és la reserva
d’aigua del sòl. L’índex francès és també un índex mixt, s’estima el contingut d’humitat en
dos tipus de combustible: la vegetació viva a partir de la reserva d’aigua del sòl i la morta,
en funció de diferents variables meteorològiques (Sol, 1990). En l’índex italià IREPI,
L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic d’incendis forestals
155
s’utilitza la reserva d’aigua del sòl com a estimador del comportament diari de la
vegetació viva, però en aquest cas l’índex final només afegeix informació sobre la ignició;
les característiques de propagació s’obtenen a posteriori considerant el factor del vent
(Bovio et al. 1984).
A l’Estat Espanyol, abans de disposar d’un sistema de predicció del risc propi, es va
experimentar amb diferents mètodes utilitzats en diferents països. Des de 1987 hi ha
disponible un índex de risc dissenyat per ICONA que avalua la probabilitat d’ignició
inspirant-se en el mètode desenvolupat pel laboratori del foc de Missoula, Montana
(ICONA, 1990). Aquest índex no té en compte l’estat de vegetació viva. L’índex estima el
contingut d’humitat dels combustibles lleugers i morts situats a la superfície del bosc, a
partir de la temperatura de l’aire, l’exposició, la topografia i l’hora i el mes en què es
realitzen les medicions. Aquest índex no considera l’efecte de les condicions
meteorològiques passades.
Darrerament hi ha hagut un gran interès en la validació d’índexs de risc ja
desenvolupats. Dins del programa MINERVE I i II finançat per la DG XII Environment and
Climate Programme (Bovio et al. 1994), es contrasten diversos índexs meteorològics,
relacionant el valor de cada índex amb sèries històriques d’incendis d’alguns països de
l’àrea mediterrània que formen part de la Unió Europea (Viegas et al. 1994). Els índexs
considerats en aquest projecte són: l’índex americà, el NFDRS (Deeming et al. 1977): el
canadenc Canadian Forest Fire Danger Rating System, CFFDRI (Van Wagner 1987);
diversos de francesos, l’índex Orieux (1979), el mètode de Carrega (1990), l’índex
numèric de Sol (1990); a Espanya el mètode d’ICONA (ICONA, 1988, 1993); l’índex
portuguès (Gonçalves i Lourenço, 1990); l’índex IREPI d’Itàlia (Bovio et al. 1984). Altres
exemples d’estudis comparatius índexs de risc es poden trobar a Viegas et al. (1994), els
quals comparen el mètode Canadenc (CFFDRI), l’índex numèric de Sol, el mètode IREPI,
el mètode portuguès i el mètode d’ICONA (conclouen què el mètode canadenc i el
portuguès són els que donen millors resultats a l’estiu i el mètode d’ICONA pels mesos
d’hivern); Piñol et al. (1998) comparen el mètode d’ICONA i el de Carrega (el mètode de
Carrega dóna més bona correlació entre l’índex i la superfície cremada que el d’ICONA).
L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic d’incendis forestals
156
8.4. Descripció del sistema canadenc de predicció del risc d’incendisforestals. El Canadian Forest Fire Danger Rating Index (CFFDRI)
8.4.1. Justificació de la selecció de l’índex canadenc
El Canadian Forest Fire Danger Rating Index (CFFDRI), és el resultat de 70 anys
de recerca amb una inversió de molts recursos. El fet que s’hagi optat per aquest índex
respon a la gran acceptació que ha tingut i als bons resultats obtinguts en moltes de les
seves aplicacions i comparacions amb altres índexs. Per tant, l’adopció d’un índex de risc
d’incendis ja desenvolupat i provat pot fer estalviar enormes quantitats de temps i diners a
les administracions. Els diferents índexs que calcula el CFFDRI han estat integrats,
juntament amb altres variables, en el model de regressió logística per a la predicció
d’incendis diaris (Martell et al. 1987; Martell i Bevilacqua, 1989). El DARP utilitza en el
càlcul del risc diari d’incendis forestals el model canadenc, aplicat a partir de les estacions
meteorològiques que té distribuïdes per tot Catalunya;8 un altre exemple de la gran
acceptació és la gran quantitat d'aplicacions presentades al III International Conference
on Forest Fire Research 14th Conference on Forest Fire Meteorology a Luso el novembre
de 1998 (Bovio et al. Dimitrakapoulos et al. Viegas et al. Flannigan et al.). Ja hi ha una
gran quantitat de treballs que tenen com a objectiu validar índexs de risc; per tant, no és
l’objectiu d’aquest treball d’investigació afegir-nos a la llista, sinó tenir en compte aquell
índex amb més experiència i que ha demostrat ser fiable. Una altra avantatge d’aquest
índex respecte altres, és els diferents índexs intermedis que ens ofereix la qual cosa
permet complementar-nos alguns resultats obtinguts.
8.4.2. Marc teòric del CFFDRI
L’índex de risc meteorològic d’incendis forestals publicat l’any 1970 va ser el
resultat d’anys d’esforç per diversos investigadors del Servei Forestal Canadenc. Aquest
índex es basa en el contingut d’humitat de tres classes diferents de combustible forestal,
més els efectes del foc i el comportament del foc. El sistema es basa en sis components:
tres subíndexs principals que estan relacionats amb la humitat del combustible, dos
subíndexs intermediaris que estan relacionats amb la velocitat de propagació i el
combustible consumit, i un índex final que estan relacionats amb la intensitat del foc com
a índex de sortida d’energia per unitat de longitud del front del foc.
L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic d’incendis forestals
157
Des del 1969, les variables utilitzades en el CFFDRI han estat les següents:
- lectures diàries al migdia de pluja, humitat relativa, vent i temperatura
- diferents índexs de risc per diferents estacions de l’any
- contingut d’humitat del combustible fi estimat dia a dia
- índex de sequera calculat a partir dels dies de pluja previs
- en la darrera versió, correcció per l’efecte del vent en el comportament del foc
- índex de risc subsidiari per a tipus de combustible específics
Els anys 70, les agències de control d’incendis forestals van esdevenir més
sofisticades i en conseqüència eren més exigents en el mateix sistema de predicció del
risc d’incendi. Com a resposta es va desenvolupar l’índex canadenc de risc d’incendi
meteorològic, partint dels fonaments de Muraro (1968). La finalitat d’aquest nou índex era
el d’aprofitar al màxim el treball realitzat per a calcular l’índex existent, afegint nous
components allà on era necessari. La versió original de l’índex canadenc de risc
meteorològic es va publicar el 1970 (Canadian Forestry Service, 1970), i els subseqüents
edicions de les taules dels índexs van aparèixer 1976, 1978 i 1984 (Canadian Forestry
Service, 1976. 1978, 1984). Bàsicament s’ha mantingut l’estructura de l’índex amb
algunes modificacions matemàtiques i la conversió de les unitats meteorològiques
universals a mètriques. Per tant, hi ha una clara continuïtat dels inicis encapçalats per
Wright quan va fundar el centre de Recerca Canadenc en incendis forestals el 1925 (Van
Wagner, 1987).
El CFFDRI es basa en l’índex de risc meteorològic, Fire Weather Index, FWI.
Aquest índex comprèn sis components estàndards: els tres primers són codis d’humitat
del combustible que segueixen els canvis diaris en el contingut d’humitat de les tres
classes de combustible forestal amb diferents índexs de sequera. Els darrers tres
components són índexs de comportament del foc que representen la velocitat de
propagació, quantitat de combustible consumit i intensitat del foc. El sistema depèn
només de dades meteorològiques preses al migdia: temperatura, humitat relativa,
velocitat del vent, pluviometria durant les darreres 24 hores. En termes generals, el
8 Es pot consultar el mapa de risc diari al Web del DARPhttp://www.gencat.es/darp/medi/incendis/medi00.htm
L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic d’incendis forestals
158
sistema FWI és un conjunt d’equacions (Van Wagner i Picket, 1985) que es poden
processar via ordinador.9
Encara que el FWI es calcula amb lectures meteorològiques del migdia, el que
representa realment és el risc d’incendi a la punta de la mitja tarda, especificada
generalment a les 16:00 hores.
Per a cadascun del tres combustibles del FWI desenvolupa un subíndex que
s’anomenen codis d’humitat del combustible i que es relacionen a continuació:
⇒ Fine Fuel Moisture Content (FFMC) – índex del contingut d’humitat del combustible fi
– pes sec 0.25 kg/m2. El rang potencial del FFMC va de 0 a 101%. Aquest codi és un
indicador de la facilitat d’ignició i d’inflamabilitat dels combustibles fins.
⇒ Duff Moisture Code (DMC) – índex de la mitjana del contingut d’humitat de la virosta.
Representa el contingut d’humitat de la matèria lleugerament compactada
(esponjada), amb un pes aproximat de 5 kg/m2 quan està sec.
⇒ Drough Code (DC) –codi de sequera- índex que representa el contingut d’humitat de
la capa de profunditat de matèria orgànica amb un pes de 25 kg/m2 quan està sec. És
un indicador de l’estacionalitat de la sequera dels combustibles forestals.
Aquests tres codis d’humitat més el vent, es relacionen entre ells per a calcular uns
índexs intermedis que es combinen per a generar l’índex final, el FWI. Els índexs
intermedis i el final es relacionen a continuació.
⇒ Initial Spread Index (ISI) – índex inicial de propagació – combinació del vent i FFMC
que representa l’índex de propagació sense la influència de la variable de quantitat
de combustible. La funció del vent en el ISI, és un senzill exponent que fa doblar el
FWI per a cada increment de 19 km/h.
⇒ Buildup Index (BUI) – combinació de DMC i DC que representa el total de
combustible disponible per la propagació del foc.
9 L’Annex 3 mostra el detall de les equacions d’aquest índex.
L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic d’incendis forestals
159
⇒ Fire Weather Index (FWI) – combinació del ISI i el BUI que representa la intensitat
de la propagació del foc com a índex de sortida d’energia per unitat de longitud del
front de la flama.
Figura 8.1. Bloc diagrama del sistema de predicció de l’índex meteorològic d’incendis forestals. Elmodel canadenc CFFDRI
Velocitat del vent
PluviometriaHumitat relativa
Temperatura
Pluviometria
Temperatura
Codi d'Humitat del Combustible Fi
FFMC
Velocitat del vent
Pluviometria
Humitat relativaTemperatura
Codi d'Humitatde la Virosta
DMC
Índex Inicial de Propagació
ISI
Índex d'Acumulació de
CombustibleBUI
Codi de SequeraDC
Índex Meteorològicd'Incendi
FWI
Observacionsmeteorològiques
Codis d’humitat de combustible
Índexs de risc
8.6. L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex meteorològic de risc
8.5.1. Paràmetres a considerar a efectes comparatius
Tot i que el CFFDRI ofereix 6 índexs diferents, en l’anàlisi dels incendis en relació a
les condicions meteorològiques i la comparació entre tots dos àmbits d’estudi, s’ha tingut
en compte només el FWI, que suposa la integració de tots els altres índexs10. De totes
10 El procediment mitjançant el qual s’ha calculat l’índex canadenc ha estat a partir d’un executable programatper Josep Piñol, investigador del CREAF, i a partir de les formulacions publicades a Van Wagner (1974).
L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic d’incendis forestals
160
maneres, en algun cas especial s’han observat els valors del BUI (condicions extremes
de sequera) o l’ISI (condicions extremes de vent), per poder explicar situacions
complicades. A la Taula 8.3 i la Taula 8.4 es pot veure la forta correlació que hi ha entre
cadascun dels índexs previs (codis d’humitat de combustible i els índex de risc) i el FWI
per les dues estacions corresponents a cadascun dels àmbits d’estudi.
Taula 8.3. Correlació entre índexs de risc meteorològic a l’Observatori FabraDC FFMC DMC ISI BUI FWI
DC Correlació dePearson
1 .241** .762** .076** .856** .472**
FFMC Correlació dePearson
1 .347** .316** .341** .470**
DMC Correlació dePearson
1 .183** .982** .629**
ISI Correlació dePearson
1 .163** .797**
BUI Correlació dePearson
1 .617**
FWI Correlació dePearson
1
** la correlació és significativa al nivell 0,01 (bilateral) * la correlació és significativa al nivell 0,05 (bilateral)
Taula 8.4. Correlació entre índexs de risc meteorològic a l’estació de CanósDC FFMC DMC ISI BUI FWI
DC Correlació dePearson
1 .361** .767** .371** .847** .607**
FFMC Correlació dePearson
1 .459** .459** .489** .610**
DMC Correlació dePearson
1 .469** .984** .722**
ISI Correlació dePearson
1 .486** .884**
BUI Correlació dePearson
1 .756**
FWI Correlació dePearson
1
** la correlació és significativa al nivell 0,01 (bilateral)
8.5.2. Categorització del CFFDRI
Amb la finalitat d’interpretar els resultats i analitzar la incidència de les condicions
meteorològiques sobre el nombre d’incendis i la superfície cremada, s’ha categoritzat
l’índex en 6 classes de risc que són: molt baix, baix, moderat, alt, molt alt i extrem. Aquest
és un dels aspectes crítics a tenir en compte abans de l’anàlisi dels resultats, ja que
segons el criteri de subdivisió en classes de l’índex pot fer variar els resultats. Tenint en
compte la distribució dels incendis i la superfície cremada per mesos de l’any (tal i com es
L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic d’incendis forestals
161
pot veure al Gràfic 8.1), s’ha considerat que un 25% de dies en les categories d’alt, molt
alt i extrem és suficient. Per tant, en aquesta tesi es proposa la següent classificació: un
25% dels dies per a la categoria de risc molt baix, un 25% de dies per a la categoria de
baix, un 25% de dies per la categoria de moderat; el 25% restant de dies es repartirà de
manera que el risc molt alt sigui aproximadament la meitat del risc alt i l’extrem sigui
aproximadament la meitat del risc molt alt, per tant el 15% de dies serà de risc alt, el 7%
de dies serà de risc molt alt i el 3% de dies de risc extrem.
El que s’espera observar és que els valors més alts de l’índex corresponen al major
nombre d’incendis i sobretot a una superfície cremada més elevada. Tenint en compte
aquesta hipòtesi, la comparació dels dos àmbits d’estudi mitjançant la relació de l‘índex
meteorològic (FWI), el nombre d’incendis i la superfície cremada permetrà diferenciar un
cop més el tipus d’incendis a l’AMB i a la comarca del Bages.
8.5.3. L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex meteorològic de risc a l’AMB
El punt de partida de l’aplicació de l’índex meteorològic de risc d’incendi a l’AMB és
l’Observatori Fabra. Aquesta estació es troba situada just al mig de l’AMB al sud del Parc
Natural de Collserola, la qual cosa ens ha semblat òptima per a considerar-la com a
exemple de la importància del factor meteorològic en els incendis de l’AMB.
Un cop calculat l’índex per les dades de l’Observatori Fabra, s’ha aplicat els
percentatges descrits anteriorment al FWI, amb la qual cosa s’ha obtingut els rangs dels
valors del FWI -que van de 0 com a valor mínim a 252 com a valor màxim- per establir
les sis categories de risc, les quals queden resumides a la Taula 8.5. A partir d’aquí s’ha
fet un càlcul de proporcions per trobar el nombre d’incendis per dies i la superfície
cremada per dies.
Taula 8.5. Distribució dels incendis segons categories de risc –FWI. Observatori Fabra
Classe % diesRangFWI nº dies
nºincendis
sup. cremada(ha)
nº incendis /nº dies
sup. cremada /nº de dies
Molt baix 25 0 -9 1156 25 11,35 0,022 0,010Baix 25 10-20 1037 58 30,80 0,056 0,030Moderat 25 21-38 1107 289 1206,37 0,261 1,090Alt 15 39-62 657 296 5076,69 0,451 7,727Molt Alt 7 63-94 297 268 400,15 0,902 1,347Extrem 3 > 94 129 132 1499,69 1,023 11,625
L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic d’incendis forestals
162
Aquest mètode proporcional permet mostrar que tant pel que fa al nombre d’incendis
com a superfície cremada, segueix una tendència ascendent, amb una concentració a les
categories altes de risc alt (alt, molt alt i extrem), tal i com es pot veure a la Figura 8.1. Hi ha
un aspecte a considerar i és aquesta punta de superfície que es dispara a la categoria d’alt;
es tracta de l’incendi que hi va haver al Garraf l’abril de 1994, que va cremar una superfície
de 4.510 ha11 en un sol dia, quan les temperatures no eren extremes (aquell dia
s’enregistrava com a temperatura màxima 18,2º), però la ràfega de vent màxima que es va
enregistrar els dies que va durar l’incendi va ser força considerable (durant els dies d’incendi
les ràfegues màximes de vent superaven els 40 km/h), per la qual cosa els valors de l’ISI per
aquells mateixos dies se situen per sobre la mitjana. Altres incendis considerables a banda
d’aquest i als quals s’ha fet referència en el capítol 5 són: el de Castellbisbal del 4 de juliol
de 1994 (que va cremar 962 ha), cal tenir en compte que el més de juliol i agost del 1994
van ser molt calorosos; el de Badalona del 11 d’agost de 1994, amb 696 ha cremades, es va
donar sota unes condicions de 31,6º de temperatura màxima, amb un vent màxim de 66
km/h i una humitat relativa del 54%; el de Montcada i Reixac del 14 de juliol del mateix any
amb 388 ha cremades, amb 31,2º, amb un vent de 48 km/h i amb una humitat relativa del
43%. Al llarg del mes de juliol de 1994 a l’Observatori Fabra només es van recollir un total
de 0,3 litres.
Es pot apuntar a partir dels gràfics de la Figura 8.2, que hi ha una relació entre les
condicions meteorològiques i el nombre d’incendis i més clarament entre les condicions
meteorològiques i la superfície cremada. S’han elaborat dos gràfics a partir de les dades de
proporcions del nombre d’incendis/nº de dies per classe i superfície cremada/nº dies per
classe; a la Figura 8.2. a) es pot veure la tendència per tots els incendis de l’AMB, i a la
Figura 8.2. b) s’ha exclòs l’incendi del Garraf per veure la tendència sense aquest incendi
tant particular.
11 Cal de tenir en compte que aquesta superfície cremada l’abril de l’any 1994 correspon gairebé al 50% de lasuperfície total cremada durant els 12 anys d’estudi (1987-1998).
L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic d’incendis forestals
163
Gràfic 8.2. Nombre d’incendis i superfície cremada segons el número de dies per classe, en cada categoria de risc (O. Fabra)
FWI Observatori Fabra Índex amb rangs de superfície cremada / nº de dies segons màxim
Observatori Fabra
0.0
0.2
0.4
0.6
0.8
1.0
1.2
Molt baix Baix Moderat Alt Molt Alt Extrem
Nº
ince
nd
is /
nº
die
s
0
2
4
6
8
10
12
Su
p. c
rem
ada
/ nº
die
s
FWI Observatori Fabra Índex sense l'incendi de 1994
0.0
0.2
0.4
0.6
0.8
1.0
1.2
Molt baix Baix Moderat Alt Molt Alt Extrem
nº
d'in
cen
dis
/ n
º d
ies
0
2
4
6
8
10
12
sup
. cre
mad
a / n
º d
ies
nºincendis/nº dies sp. cremada/nº de dies
b)
a)
8.5.4. L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex meteorològic de risc al Bages
Com s’ha descrit a l’apartat 8.2 l’estació que ha servit per explicar la incidència de
les condicions meteorològiques a la comarca del Bages és la de Canós. De la mateixa
manera que per l’AMB, un cop calculat l’índex per les dades de l’estació de Canós, s’ha
aplicat els percentatges que s’ha descrit anteriorment, al FWI, amb la qual cosa s’han
obtingut els rangs dels valors del FWI -que van de 0 com a valor mínim a 340 com a valor
màxim- per establir les sis categories de risc, les quals queden resumides a la Taula 8.6.
A partir d’aquí s’ha fet un càlcul de proporcions per trobar el nombre d’incendis per dies i
la superfície cremada per dies.
L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic d’incendis forestals
164
Taula 8.6. Distribució dels incendis segons categories de risc –FWI. Canós
Classe % diesRangFWI
nº diesnº
incendissup. cremada
(ha)nº incendis /
nº diessup. cremada
/nº diesMolt baix 25 0-7 940 7 4,89 0,007 0,005Baix 25 8-28 932 25 13,33 0,027 0,014Moderat 25 29-60 924 50 27,64 0,054 0,030Alt 15 61-86 564 99 411,88 0,176 0,730Molt Alt 7 87-116 252 70 530,43 0,278 2,105Extrem 3 > 117 111 54 31850,01 0,486 286,937
Observant els valors ja es veu una clara tendència ascendent tant pel que fa al
nombre d’incendis / nº de dies per classe de risc, com, i més clarament, pel que fa a la
superfície cremada / per nº de dies per classe de risc. El Gràfic 8.3 mostra més clarament
aquesta tendència ascendent. Es pot considerar que les condicions meteorològiques
tenen una incidència directa sobre els incendis i més que sobre el nombre d’incendis,
sobre la superfície cremada. Cal destacar alguns casos especials com són l’incendi de
Sant Mateu de Bages (amb més de 13.000 ha cremades), el que ha cremat més
hectàrees durant el període d’estudi, va tenir lloc el 4 de juliol de 1994, dia en què la
temperatura màxima que es va enregistrar va ser de 37,8º amb una velocitat màxima de
vent de 32 km/h i una humitat relativa del 7%. Però a part d’aquestes condicions el dia en
què va tenir lloc l’incendi, els dies previs, les temperatures màximes no van baixar de 35º
i la HR no va pujar del 20%; a més, durant tot aquell mes de juliol de 1994 van caure tan
sols 0,2 litres d’aigua. Per tant hi havia un dèficit hídric considerable.
Gràfic 8.3. Nombre d’incendis i superfície cremada segons el número de dies per classe, en cada categoria de risc (Canós)
FWI Canós
0.0
0.1
0.2
0.3
0.4
0.5
0.6
Molt baix Baix Moderat Alt Molt Alt Extrem
nº
ince
nd
is /
nº
die
s
0
50
100
150
200
250
300
sup
cre
mad
a / n
º d
ies
nºincendis/nº dies sup. cremada/nº dies
L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic d’incendis forestals
165
Cal destacar també dos incendis que van tenir lloc en dos dies consecutius,
l’incendi d’Aguilar de Segarra del dia 18 de juliol de 1998 (amb 12.500 ha cremades) i el
de Cardona del dia 19 (amb més de 5.000 ha cremades), les condicions meteorològiques
d’aquells dies van ser extremes; feia més d’un mes que no plovia, les temperatures
màximes dels dies previs no baixaven dels 30º, la humitat relativa no pujava del 18% i la
mitjana de la velocitat del vent durant els dies d’incendi va ser de 40 km/h
aproximadament (amb canvis constants en la seva direcció). A aquestes condicions s’hi
va afegir la simultaneïtat d’incendis durant aquells dies.
Per tant el tipus d’aquests grans incendis segons les condicions meteorològiques
respon a temperatures força extremes, humitat relativa molt baixa i una velocitat del vent
considerable en mesos de pluja molt escassa i/o inexistent. De fet, tots aquests incendis
es donaven a l’estiu i en anys de condicions meteorològiques crítiques, tant la velocitat
del vent (ISI) com la sequera (BUI) ajuden a extremar l’índex de risc FWI.
De la mateixa manera que pel cas de l’AMB s’ha exclòs l’incendi del Garraf, en
aquest cas s’ha exclòs l’incendi que va cremar més de tretze mil hectàrees a Sant Mateu
de Bages el juliol de 1994, però la gràfica no ha quedat alterada; la superfície cremada
segueix la mateixa tendència de línia ascendent en les categories de risc molt alt i
extrem.
8.6. La importància de les condicions meteorològiques sobre els incendis
Al llarg d’aquest capítol s’ha volgut demostrar la incidència de les condicions
meteorològiques en el nombre d’incendis i superfície cremada. Es pot apuntar que hi ha
una clara relació entre l’Index de risc meteorològic i els incendis i sobretot, més que amb
el nombre d’incendis, amb la superfície afectada.
En la línia general en la que s’ha anat descrivint i diferenciant els incendis a l’AMB i
al Bages en altres capítols, l’aplicació de l’índex de risc corrobora encara més el tipus
diferent d’incendis en cadascun dels àmbits d’estudi; en tots dos casos i sobretot al
Bages hi ha una incidència molt clara de les condicions meteorològiques sobre els
incendis, però hi ha un altre factor que cal tenir en compte que és el territori on es
localitzen aquests incendis; a l’AMB hi ha molts incendis i generalment petits, els pocs
incendis que hi ha hagut de grans dimensions han estat per condicions meteorològiques
adverses i perquè les condicions del territori ho han permès; al Bages els incendis són
L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic d’incendis forestals
166
més estacionals, hi ha molts menys incendis que cremen grans superfícies, afavorits per
les condicions meteorològiques i la continuïtat de les masses forestals.
Tot i la tendència ascendent en tots dos casos, cal tenir en compte que els salts en
les proporcions d’una classe a una altra, pel que fa a la superfície cremada, és més gran
al Bages que a l’AMB. El Gràfic 8.4, en què es compara les tendències en totes dues
estacions, mostra més clarament aquesta diferència; la relació entre el nombre d’incendis
i la superfície cremada en relació a les diferents categories de risc és molt clara al Bages.
Gràfic 8.4.Nombre d’incendis i superfície cremada segons el númerode dies per classe, en cada categoria de risc (comparació O. Fabra -Canós)
Comparació FWI Observatori Fabra - Canós
0.0
0.2
0.4
0.6
0.8
1.0
1.2
Molt baix Baix Moderat Alt Molt Alt Extrem
nº
ince
nd
is /
nº
die
s
0
0
0
1
10
100
1000
sup
. cre
mad
a / n
º d
ies
)
nºincendis/nº dies (Fabra) nºincendis/nº dies (Canós)
sp. cremada/nº de dies (Fabra) sup. cremada/nº dies (Canós)
Els incendis a l’AMB tot i unes condicions meteorològiques adverses, no tenen tanta
facilitat de ser importants com a la comarca del Bages, on en condicions extremes com
les que es van donar el 1986, 1994 i el 1998, poden causar una gran tragèdia. Pel que fa
a la planificació de la prevenció, és fonamental la predicció de les condicions
meteorològiques. És cert que a l’AMB hi ha un increment en el nombre d’incendis en les
categories de risc alt, però la superfície cremada no té una tendència tant clara com en el
cas del Bages.
La hipòtesi que s’havia formulat de la importància de les condicions
meteorològiques sobre la superfície cremada, queda també justificada. Si bé és cert que
en èpoques de més calor hi ha més incendis, com demostra el gràfic, a l’AMB se li
afegeixen factors com el dens ús del territori i, al Bages, a les condicions meteorològiques
adverses, se li afegeixen factors més estructurals com la continuïtat de les masses de
vegetació.
L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic d’incendis forestals
167
És evident que tenir en compte de forma aïllada les condicions meteorològiques
sense tenir en consideració altres factors com la combustibilitat i la continuïtat de les
masses de vegetació, les condicions humanes i les condicions del terreny, no permet
afrontar el problema de la planificació territorial dels incendis de manera complerta, però
si que ens dóna informació sobre l’estacionalitat dels incendis i els dies que cal extremar
les mesures de prevenció. En aquest punt s’entra en la dificultat de zonificar el risc
d’ignició i de propagació, al qual s’ha fet referència en el capítol de la modelització. La
integració de les variables meteorològiques en un model de risc que incorpora variables
representades espacialment, presenta els seus problemes. La interpolació de les
variables meteorològiques és, ara per ara, un repte que cal assumir quan es vol treballar
a gran escala. La baixa densitat d’estacions repartides als dos àmbits, amb una sèrie
històrica considerable, no ho ha fet possible.
L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic d’incendis forestals
168
8.7. Bibliografia
Alexander, M.E.; Stocks, B.J.; Wotton, B.M.; Lanoville, R.A. “An exemple of multi-faceted
wildland fire research: the international crown fire modelling experiment”, III
International Conference on Forest Fire Research 14th Conference on Forest Fire
Meteorology, Vol I, pp. 83-112, Luso, 16/20 November.
Bovio, G.; Camia, A. (1998), “An analysis of large forest fires danger conditions in Europe”, III
International Conference on Forest Fire Research 14th Conference on Forest Fire
Meteorology, Vol I, pp. 975-994, Luso, 16/20 November.
Bovio, G.; Camia, A. (1997), Meteorologica Indices for Large Fires Danger Rating”, a
Chuvieco, E. (Ed.) A review of remote sensing methods for the study of large
wildland fires (Megafires project ENV-CT96-0256), Alcalá de Henares, August 1997,
pp. 73-89
Bovio, G.; Quaglino, A.; Nosenzo, A, (1984), “Individuazione di un indice de previsione per il
pericolo di incendi boschivi” Monti e Boschi, 35, pp. 39-44.
Bovio, G.; Sol, B.; Viegas, D.X. (1994), “Synthese des Travaux sur l’intercomparison des
indices de danger metheorologiqued’incendie”, Environmental Programme, Minerve I
Project Final Report, pp. 22-38.
Carrega, P. (1990), “Climatology and index of forest fire hazard in mediterranean France”, I
International Conference on Forest Fire Research, Coimbra, B.05-1 B05-11.
Chandler, C.; Cheney, P.; Thomas, P.; Trabaud, L.; Williams, D. (1983), Fire in Forestry Vol I
Forest Fire Behavior and effects, New York, John Willey and Sons.
Deeming, J.E.; Burgan, R.E.; Cohen, J.D. (1977), The National Fire -Danger Rating System
–1978, Ogden, UT, USDA Forest Service.
Dimitrakopoulos, A.P.; Bemmerkuk, A.M. (1998), “Evaluation of Canadian Forest Fire
Danger Rating System (CFFDRS) and the Keetch –Bryan Index (KBDI) in the
Mediterranean climate of Greece”, III International Conference on Forest Fire
Research 14th Conference on Forest Fire Meteorology, Vol I, pp. 995-1009, Luso,
16/20 November.
Drouet, J.C. (1990), “Prévision des risques et modes de prpagation”, Revue technique du
feu, Juin 1990.
Flannigan, M.; Wotton, M.; Carcaillet, C.; Richard, P.; Campbell, I.; Bergeron, Y. (1998), “Fire
Wheather: past, present and future” III International Conference on Forest Fire
Research 14th Conference on Forest Fire Meteorology, Vol I, pp. 113-128, Luso,
16/20 November.
Fogarty, L.G.; Pearce, H.G.; Catchpole, W.R.; Alexander, M.E. (1998), “Adoption vs
adaptation: lessons from applying the Canadian Forest Fire Danger Rating System in
L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic d’incendis forestals
169
New Zeland”, III International Conference on Forest Fire Research 14th Conference
on Forest Fire Meteorology, Vol I, pp. 1011-1028, Luso, 16/20 November.
Gonçalves, Z.J.; Lourenço, L. (1990), “Meteorological index of forest fire risk in the
portuguese mainland territory. Proceedings of the International Conference on
Forest Fire Research, Coimbra, B.07-1/14.
ICONA (1988), Experimentación de un nuevo sistema para la determinación del peligro de
incendios derivados de los combustibles: Instrucciones de cálculo, Instituto para la
Consevación de la Naturaleza, Madrid, p. 16.
ICONA (1993), Manual de operaciones contra incendios forestales, Madrid 5.1/65
Martell, D.L.; Bevilacqua, E. (1989), “Modelling seasonal variation in daily people-caused
forest fire occurrence”, Canadian Journal of Forest Research vol. 19. pp. 1555-1563.
Martell, D.L.; Otukol, S.; Stocks, B.J. (1987), “A logistic model for predicting daily peaple-
caused forest fire occurrence in Ontario”, Canadian Journal of Forest Research, 17,
pp. 394-401.
Orieux, A. (1979), “Conditions météorologiques et incendies de forêts en région
méditerranéenne”, Note technique du Service Météorologique Métropolitain, Section
XXIV, 8, Mai 1979.
Piñol, J.; Terrades, J.; Lloret, F. (1998), “Climate Warming, Wildfire Hazard, and Wildlifire
Occurrence in Coastal Eastern Spain”, Cimatic Change, 38, pp. 345-357.
Pyne, S.J. (1984), Introduction to wildland fire. Fire management in the United States, John
Wiley & Sons, Nova York.
Van Wagner, C.E. (1974), Structure of the Canadian Forest Fire Weather Index, Canadian
Department of Environment, Canadian Forestry Service, Ottawa.
Van Wagner, C.E. (1987), Development and structure of the Canadian Forest Fire Weather
Index System, Canadian Forestry Service, Forestry technical Report 35, Ottawa.
Van Wagner, C.E. (1985), “Drought, Timelag and Fire Danger Rating”, 8th National
Conference on Fire and Forest Meteorology, Society of American Foresters, Detroit,
Michigan, pp. 178-185.
Van Wagner, C.E. and Pickett, T.L. (1987), Equations and FORTRAN Program for the
Canadian Forest Fire Weather Index System, Canadian Forestry Service, Forestry
technical Report 33, Ottawa.
Vélez, R. (1985), “Aplicación de la predicción del peligro para la prevención de los incendios
forestales”, Estudios sobre la prevención y efectos ecológicos de los incendios
forestales, Madrid, ICONA, pp. 15-19.
Viegas, D.X.; Piñol, J.; Viegas, M.T.; Ogaya, R. (1998), “Moisture content of living forest fuels
and their relationhip with meteorological indices in the Iberian Peninsula”, III
L’ocurrència d’incendis en relació a l’índex de risc meteorològic d’incendis forestals
170
International Conference on Forest Fire Research 14th Conference on Forest Fire
Meteorology, Vol I, pp. 1029-1046, Luso, 16/20 November.
http://www.gencat.es/darp/medi/incendis/medi00.htm
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
171
9. La importància de l’estructura del territori sobre els GransIncendis Forestals (GIF)
9.1. Els Grans Incendis Forestals (GIF)
Els impactes socials, econòmics i ecològics que provoquen els Grans Incendis
Forestals (GIF) fa necessari reflexionar sobre l’estructura i la planificació territorial. Són
precisament aquests GIF els que cremen la major part del territori.1 Aquest no és un
fenomen nou; des de sempre, molt pocs incendis han cremat la major part de superfície
(Pyne, 1984, Valdés, 1999). En els darrers anys, però, i aquest sí que és un fenomen nou
a Catalunya, els incendis cremen molta més superfície. És la necessitat d’entendre
aquests GIF el desencadenant de la recerca en el camp dels incendis. Quan es parla de
GIF no es fa referència només a la quantitat de superfície que crema, sinó que es
categoritzen en funció de les seves característiques. Pyne (1984) tipifica els incendis en
funció de la interacció del vent i els efectes de convecció; Trabaud (1992) i Terrades et al.
(1996) segons la velocitat de propagació o la intensitat del foc. Castellnou et al. (1999)
descriuen el que consideren un GIF en els següents termes: “entenem per GIF aquell
incendi que manifesta sostingudament intensitats i velocitats de propagació fora de
l’abast dels mitjans d’extinció, deixant de banda el concepte de superfície cremada”. Per
tant, en aquesta definició es diferencia el que ja ha nascut com un GIF per les condicions
en què es donen (llargues sequeres acumulades, grans acumulacions de combustibles,
fenòmens meteorològics extrems i continuïtat del combustible), dels que han començat
com un petit incendi i han crescut. En el cas que ens ocupa, s'ha considerat com a GIF
aquells incendis superiors a les 100 ha, per tenir una referència quantitativa i per la
impossibilitat de determinar el comportament del foc en cada incendi particular. En la
cartografia dels GIF, el DARP (Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca de la
Generalitat de Catalunya) considera aquells superiors a les 500 ha. La Dirección General
de Conservación de la Naturaleza, determina com a GIF, tots aquells superiors a les 500
ha (Martin et al. 1998). Però la diferència de l’extensió dels incendis i a la mateixa
estructura del territori als dos àmbits d’estudi, ha fet rebaixar aquesta xifra a les 100 ha, ja
1 Cal recordar que en el cas de l’AMB els incendis inferiors a 10 ha, que suposen el 96% del total d’incendis,van cremar aproximadament el 7% de la superfície total d’aquest àmbit durant els 12 anys que abasta elperíode d’estudi, mentre que els incendis superiors a les 100 ha van cremar el 81% de la superfície. AlBages, el 95% dels incendis van cremar el 0,5% de la superfície total cremada durant el període d’estudi (sónaquells incendis inferiors a les 10 ha), i el 2% dels incendis van cremar el 98% de la superfície (els incendissuperiors a les 100 ha)..
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
172
que tot i que al Bages els incendis catastròfics són molt més extensos, a l’AMB un incendi
d’aquestes dimensions és ja un incendi important.
Si bé és cert que evitar que es produeixi un incendi hauria de ser un dels objectius
principals de tota política de prevenció (d’aquí als termes en què s’ha plantejat la cadena
causal al capítol 3), cal ser conscients que no és possible preveure’ls o prevenir-los tots;
per tant, cal treballar també en trobar les estratègies per evitar la propagació, per tal de
reduir al màxim les conseqüències. La previsió i per tant la prevenció de la ignició implica
unes actuacions orientades, sobretot, a controlar la causalitat. Difícilment s’aconseguirà
evitar totes les ignicions, i són precisament algunes d’aquestes les que es converteixen
en un GIF, segons les condicions meteorològiques o territorials on es desenvolupin.
D’entre els diferents elements que intervenen en la propagació, cal recordar la
importància que juga la meteorologia, ja que en condicions meteorològiques extremes
(humitat relativa baixa, ràfegues de vent altes, dèficit hídric, etc.) i amb elevades
càrregues de combustible, pot ser molt difícil evitar l’avanç del foc. Un cop demostrada la
influència de les condicions meteorològiques sobre els incendis, cal conèixer, per un
costat, les condicions en què s’han propagat els incendis a l’AMB i al Bages durant el
període d’estudi, i per l’altre, analitzar com l’estructura del territori és important per a la
previsió i per una bona planificació de la prevenció. Analitzaré, doncs, les condicions del
territori on aquests GIF han actuat i l’estructura general del territori a l’AMB i a la comarca
del Bages, a partir de la delimitació de les grans masses de vegetació, la continuïtat de
les quals afavoreixen l’avanç de foc. A partir d’aquesta anàlisi es pretén trobar els
arguments necessaris per tal d’avaluar la hipòtesi, que la continuïtat de les masses de
vegetació és un dels factors desencadenants dels incendis catastròfics. Tot i que
examinar la continuïtat de les masses de vegetació és el principal objectiu d’aquest
capítol, també es tractarà la distribució de les ignicions en les diferents masses de
vegetació i dels espais PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural). En aquest sentit, la hipòtesi
de treball de partida és que el nombre d’ignicions a les diferents masses de vegetació o
als diferents espais PEIN, no depèn de la mida de la massa o de l’espai PEIN en qüestió.
9.2. Les condicions físiques on es localitzen els GIF
Les condicions del territori on es desenvolupen aquests GIF, aporten un coneixement
sobre les característiques espacials on es desenvolupen i ajuda a preveure i, per tant, a
prevenir possibles comportaments perillosos. L’anàlisi del què ha passat i on ha passat,
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
173
serà també de gran utilitat per a la previsió, ja que permet organitzar i planificar millor la
prevenció, entesa, no només des del punt de vista de l’extinció, sinó en el sentit de la
intervenció en l’ordenació del territori.
9.2.1. Tipificació dels GIF a l’AMB
A l’AMB cal destacar només els incendis de l’any 1994 com a GIF. Aquests incendis
suposen el 83% de la superfície total cremada durant el període 1987-1998. Els incendis
de 1994 van afectar bona part dels municipis de Begues, Castellbisbal, Badalona,
Montcada i Reixac i Sant Cugat del Vallès. El Gràfic 9.1 mostra el perfil dels GIF que hi va
haver l’any 1994 en funció a les condicions del territori,2 i alhora compara el percentatge
que van cremar aquell any en cada interval d’altitud, insolació i pendent, amb la
disponibilitat de superfície de tot l’àmbit, en cadascun dels intervals.
Gràfic 9.1. Els GIF a l'AMB de l'any 1994 en relació a les condicions del territori -altitud, insolació, i pendent- (percentatge superfície cremada)
0
20
40
60
80
100
<=211 212- 323 324- 429 > 430
intervals altitud (m)
%
0
20
40
60
80
100
<=1184 1185– 1720 1721– 2199 > 2199
intervals insolació (kj m 2 dia)
%
0
2 0
4 0
6 0
8 0
100
<=8 9 – 16 17 – 24 > 24
intervals pendent (º)
%
% superfície GIF en cada interv
% superfície de tot l'àmbit en interval
2 El procediment seguit per analitzar aquesta relació ha estat: superposar els perímetres dels cinc GIF del’any 1994 de l’AMB, amb cadascuna de les capes d’informació (altitud, insolació, pendent i usos del sòl)
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
174
Pel que fa a l’altitud, la superfície cremada pels GIF del 1994 es distribueix força
proporcionalment entre els diferents intervals d’alçada. De totes maneres, cal considerar
la seva relació amb la disponibilitat de superfície de tot l’àmbit en cada interval. El Gràfic
9.1, mostra, doncs, que en el primer interval d’altitud hi ha molt poca proporció entre el
percentatge de superfície dels GIF i el percentatge de superfície de tot l’àmbit en aquell
interval d’altitud. Aquest fet s’explica, perquè els GIF no afecten zones d’interfase urbana-
forestal, que són els indrets de menor alçada. Pel que fa a la insolació el percentatge de
superfície cremada pels GIF, augmenta a mesura que incrementa la insolació, fins al
darrer interval, que disminueix considerablement. La insolació no és tampoc una variable
determinant. Sí que és cert que hi ha més percentatge de superfície cremada en el tercer
interval en relació a la disponible, però és que es tracta de les zones on hi ha major
continuïtat de vegetació. Pel que fa al pendent, els incendis tampoc se situen en
pendents extrems, seguint la proporció de la disponibilitat de superfície en cada interval.
Quant als usos del sòl amb més superfície afectada són les bosquines i prats amb
més del 70% de la superfície, i els boscos d’aciculifolis, amb més del 20%. La resta, poc
més del 5%, es reparteix entre els conreus herbacis de secà, el bosc d’escleròfil·les i els
llenyosos.
A partir de la informació territorial que es disposa, la qual ha servit ja per analitzar
altres aspectes dels incendis, es pretén veure la relació existent entre variables com
l’altitud, la insolació, el pendent i els usos del sòl, i la mida dels incendis3. S’ha integrat
també una nova variable, l’índex de risc meteorològic (FWI), el càlcul de la qual s’ha
detallat en el capítol 8. En tractar-se d’un índex que es calcula diàriament ha estat
possible associar-lo al dia en què es produeix l’incendi.
Tractar aquesta relació implica dos mètodes d'anàlisi, ja que per un costat hi ha
variables continues, altitud, insolació, pendent i l’índex meteorològic, i, per l'altre, una
variable categòrica, els usos del sòl. En el primer cas s'ha calculat el coeficient de
regressió lineal i, en el segon cas, s'ha calculat el coeficient de contingència.
utilitzant el software ArcView. Posteriorment ha estat possible portar a terme l’explotació estadítica que hapermès extreure els perfils.3 Cal tenir en compte que aquesta anàlisi només és possible realitzar-la en el cas de l’AMB i pel període de1990 a 1998, ja que és a partir de 1990 que es disposa de tots els perímetres d’incendis en format digital. Calrecordar que pels anys 1987, 1989 i 1989 tan sols es disposa dels punts d’ignició. En el cas del Bages noméses disposa dels perímetres dels GIF, segons els criteris del DARP, és a dir, aquells incendis superiors a les
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
175
Per tal de trobar la relació existent de la mida dels incendis amb l’altitud, la insolació, el
pendent i l’index de risc meteorològic, s’ha calculat el coeficient de regressió lineal amb
cadascuna d’aquestes variables independents i la variable dependent (mida de l’incendi).
El que es planteja és, doncs, que la mida de cada incendi depèn de l’altitud, la insolació,
el pendent i l’índex de risc meteorològic. L’expressió s’escriurà de la següent manera
(seguint les formulacions d’Ebdon, 1982)
rbpbibebay 4321 ++++= (9.1)
On,
y = valor predit de la variable dependent –superfície de cada incendi
e = altitud
i = insolació
p = pendent
r = índex meteorològic de risc d’incendi
a i b = coeficients de regressió
∑ −
−∑=
22 xnx
yxnxyb (9.2)
ybya −= (9.3)
0n,
x = valors de la variable independent
y = valors de la variable dependent
x i y = mitjanes respectives dels dos conjunts de valors
n = nombre de parells de medicions
El resultat demostra novament la complexitat del fenomen dels incendis forestals.
La gran quantitat de factors que intervenen en el fet que un incendi sigui gran o petit,
implica que les variables considerades en aquest cas siguin poc significatives i, fins i tot,
en algun cas, no són significatives.4 En totes les proves realitzades s’ha tingut en compte
500 ha, per la qual cosa la relació entre mida de l’incendi i les condicions meteorològiques i territorials no éspossible.4 La metodologia aplicada per elaborar una taula amb un valor d’altitud, insolació, pendent i índex de riscmeteorològic ha estat la següent: en el cas de les variables del terreny calia trobar un valor mitjà per acadascun dels incendis per tal d’aplicar el coeficient de regressió lineal, per la qual cosa s’ha utilitzat unmódul del programa ArcView, que permetia calcular per a cada perímetre d’incendis el valor mitjà de les
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
176
un nivell de significació de 0,05. Integrant en una anàlisi multivariant totes les variables, el
valor de r2 és molt baix, 0,065 (per tant aquestes variables només expliquen el 6,5% del
model). El càlcul del coeficient de regressió lineal per a cadascuna de les variables, indica
que la mida dels incendis s’incrementa lleugerament amb l’altitud (r2=0,023 p<0.05), el
pendent (r2=0,034 p<0.05) i l’índex de risc meteorològic (r2=0,023 p<0.05), tot i tenir uns
valors molt baixos. En canvi, la relació amb la insolació no es significativa. La Taula 9.1 i
la Taula 9.2, mostren les estadístiques resultants del càlcul de la regressió lineal
univariant i multivariant respectivament.
Els coeficients a i b calculats poden introduir-se a l'equació de regressió (9.1) de la
següent manera:
• Regressió lineal univariant
)466,0(053,2 ey +=
)199,0(3,634 iy −+=
)437,0(2,483 py +=
)509,0(2,119 ry +=
• Regressió lineal multivariant:
)484,0()336,0()292,0(1,197 rpey +++=
Un altre factor a tenir en compte i que s’ha de tractar independentment, és la
relació de la mida dels incendis amb els usos del sòl.5 El mètode de taules de
contingència (crosstabulation), permet examinar freqüències d’observacions entre les
diferents variables categòriques creuades.6 El coeficient de contingència és una mesura
de la relació entre dues variables categòriques, basada en χ2. L’avantatge respecte el test
de χ2 ordinari és que és més fàcilment interpretable, ja que el rang de valors se situa
entre 0 i 1. El coeficient C de contingència es calcula com (Norusis, 1983):
cel·les que afectaven aquest incendi. A la taula resultant se li ha associat l’índex de risc del dia de l’incendi.Un cop visualitzats els resultats mitjançant histogrames i gràfics de dispersió (scatterplots) que relacionavencada variable independent (altitud, insolació, pendent i FWI) amb la variable dependent (superfície del’incendi) s’ha vist que calia normalitzar les dades, per la qual cosa s’ha aplicat el logaritme a cadascuna deles variables.5 En aquest cas, s’ha tingut en compte, de cada incendi, el valor d’ús de sòl més freqüent, valor que s’haassociat a la mida de l’incendi.6 El fet que s’hagi de treballar amb dades de tipus categòriques, fa que s’hagi de recodificar la variable midadels incendis. S’han establert cinc categories:< 1ha; >1-10 ha; >10-50 ha; >50 – 100 ha i >100 ha.
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
177
nC
+= 2
2
χχ
(9.4)
La Taula 9.1, mostra la distribució en percentatges dels usos del sòl més afectats segons
la mida de l’incendi.
Taula 9.1. Taula de contingència, mida incendis –ús del sòl en percentatge.
Intervals (ha) 9 15 19 42 49 51 65 720 –1 5,5 0,7 16,6 1,1 54,9 1,3 0,2 0,4
1 – 10 0,1 0,2 3,7 11,6 0,110 – 50 0,4 2,350 - 100 0,2
> 100 0,1 0,5(9 - Vegetació escassa ,15 - Bosc d'escleròfil·les, 19 - Bosc d'aciculifolis,42 Conreus herbacis de secà, 49 - Bosquines i prats, 51 Conreusherbacis de regadiu, 65 – Vinya, 72 – Llenyosos)
Tant en incendis petits com en grans incendis, l’ús de sòl més freqüent és el de
bosquines i prats. De fet, cal tenir en compte que a l’AMB, gairebé un 40% dels indrets on
es pot produir un incendi (eliminant zones urbanes, zones industrials i infraestructura
viàries), és ocupada per bosquines i prats. No és d’estranyar que el coeficient de
contingència (amb un valor de 0,147) no sigui significatiu. Dels cinc incendis que hi ha
superiors a 100 ha, en quatre d’ells l’ús de sòl més freqüent són les bosquines i prats i un
és el bosc d’aciculifolis. En els incendis inferiors a 1 ha, gairebé el 70% l’ús de sòl més
freqüent són les bosquines i prats, seguit dels boscos de caducifolis i la vegetació
escassa. En aquest cas no hi ha una relació entre la mida de l’incendi i un tipus d’ús de
sòl determinat.
9.2.2. Tipificació dels GIF al Bages
La superfície afectada pels GIF al Bages és molt important si tenim en compte els
incendis de 1994 i 1998, els anys més crítics dins del període d’estudi. Els set incendis de
més de 100 ha van cremar el 98% de la superfície total durant el període 1987-98.
Aquests són per ordre d’importància, el de Sant Mateu de Bages de l’any 1994, el
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
178
d’Aguilar de Segarra de 1998, el de Cardona del mateix any 1998, els de Castellbell i
Calders de l’any 1994, el de Sallent de 1991.7
Com es pot veure al Gràfic 9.2, les tres variables considerades, l’altitud, la insolació
i el pendent, segueixen una gran correspondència entre el percentatge de superfície
afectada pels incendis del 1994 i del 1998, i el percentatge de superfície de l’àmbit en
cada interval. No podem considerar que el Bages tingui unes condicions extremes pel
que fa a les característiques del terreny. Per tant aquestes variables no són tan rellevants
com podrien semblar.
Gràfic 9.2. Els GIF al Bages de l'any 1994 i 1998 en relació a les condicions del territori -altitud, insolació i pendent- (percentatge superfície cremada)
0
20
40
60
80
100
<=396 397 – 530 531 – 675 > 676
intervals altitud (m)
%
0
20
40
60
80
100
<=2335 2336 - 2609 2610 - 2793 > 2793
intervals insolació (kj m2 dia)
%
0
20
40
60
80
100
<=7 8 – 15 16 - 24 > 24
intervals pendent (º)
%
% superfície GIF en cada inter
% superfície de tot l'àmbit en interval
Els usos del sòl més afectats pels GIF de l’any 1994 i 1998 són els boscos
d’aciculifolis (58,7%), les bosquines i prats (20,3%) i els conreus herbacis de secà
(18,9%).
7 Tot i que l’incendi de Sallent de l’any 1991 entra dins la categoria de GIF segons els criteris que s’hanconsiderat inicialment, va cremar 140 ha, aquest any no s'ha considerat ja que no es disposa del perímetred’aquest incendi. Cal recordar que en el cas del Bages només es disposa dels perímetres d’aquells incendissuperiors a les 500 ha.
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
179
Les característiques dels GIF no s’allunyen gaire de la tipificació segons l’altitud, la
insolació i el pendent realitzada per les ignicions. El que menys variació presenta és el
pendent, que d’altra banda semblaria un factor important de cara a la propagació. De
totes maneres, cap de les dues zones es caracteritzen per tenir grans superfícies amb
pendents molt pronunciats. Pel que fa a l’altitud, el major percentatge de superfície
cremada es troba a més altitud que les ignicions, el que significa, juntament amb el tipus
d’ús on tenen lloc les ignicions (en molts casos en zones de bosquines i prats) la
importància de l’accessibilitat. La insolació és la variable que permet diferenciar més totes
dues zones, ja que el Bages és una zona molt més insolada que l’AMB. En el cas del
Bages, el gràfic mostra una relació més clara entre la insolació i el percentatge de
superfície cremada.
9.3. La incidència de la continuïtat de les masses de vegetació sobre els GIF
La continuïtat de les masses de vegetació és un dels aspectes més importants a tenir en
compte en la prevenció, ja que afavoreixen els comportaments perillosos dels incendis.
En aquest sentit pot ser de gran utilitat l’establiment d’àrees homogènies a l’interior dels
dos àmbits que proporcionin major claredat en l’estudi de la perillositat. En aquest capítol
se centrarà només en la proposta de la delimitació de masses de vegetació, deixant les
bases per estudiar possibles elements que afavoreixin la discontinuïtat. Entrar en aquest
punt no és tan senzill, ja que requereix considerar altres factors que interactuen en el
medi i que, precisament la continuïtat de les masses de vegetació els suposa un recurs
per a la supervivència.
La superfície potencial que pot arribar a consumir el foc és el problema més
important dels incendis, ja que com s’ha comentat, més que el nombre d’incendis el que
realment preocupa és la superfície cremada. Dins les possibles estratègies per tal
d’intervenir en la cadena causal del risc, s’assenyalava la necessitat, en primer lloc, de
prevenir l’esdeveniment inicial. Si això no ha estat possible cal, en segon lloc, actuar per
prevenir les conseqüències o en tot cas, mitigar-les. Si s’ha arribat a aquesta darrera
fase, una de les estratègies a plantejar és l’anàlisi de la continuïtat de les masses de
vegetació i l’establiment de mesures preventives, amb la finalitat de reduir les
conseqüències negatives. El que es proposa en aquest apartat és la delimitació de
diverses masses de vegetació contínues en tots dos àmbits, com a base de la planificació
de la prevenció. La proposta no s’orienta, en el sentit de plantejar línies de trencament de
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
180
les masses, perquè és un fenomen complex on intervenen diversos factors que cal
considerar a l’hora d’establir possibles mesures, (com són els corredors biològics que
tenen lloc en aquests àmbits), sinó delimitar zones perilloses en funció de la continuïtat
de les masses de vegetació. Cal, doncs un estudi conjunt, per tal de valorar els possibles
danys i recursos que poden afectar per un costat i per un altre, ja que el que el que és un
factor de risc per un costat pot ser un recurs per un altre.8
9.3.1. Criteris en l’elaboració de les masses de vegetació
La continuïtat de les masses de vegetació és un dels grans reptes en la prevenció
dels GIF. En termes d’incendis forestals, podríem definir una massa de vegetació
contínua com aquella en què el foc pot avançar sense cap interrupció que faci reduir la
intensitat del foc. Cal, doncs, analitzar aquestes superfícies com a base de la planificació
de possibles trencaments i discontinuïtats que puguin aturar tant la propagació del foc,
com permetre l’accés de les brigades d’extinció.
En diferents àmbits de la planificació dels incendis, s’ha parlat de la necessitat
d’estructurar les masses de vegetació en forma de mosaic a fi i efecte d’evitar
comportaments perillosos dels incendis. S’entendria com a mosaic la parcel·lació del
territori, a fi i efecte que els diferents usos que s’hi localitzen puguin aturar el foc, sigui
amb barreres naturals o artificials. Mitjançant pastures pel manteniment del sotabosc,
reintroducció d’activitats agrícoles, neteja als marges de les carreteres i línies elèctriques,
cremes prescrites, etc és possible reduir la intensitat i la velocitat de propagació del foc.
8 La proposta d’analitzar les diferents masses pel fet de suposar un element de risc potencial de cara a lapropagació dels incendis forestals, és necessària per a l’establiment de polítiques preventives, que beneficiïnl’extinció i que comportin una discontinuïtat de les masses de vegetació, reduint els factors de risc. Però quèpassa amb els corredors biològics?, és a dir aquells espais que utilitzen els animals com a mitjà desubsistència i que ells mateixos han vertebrat amb la finalitat de poder desplaçar-se d’un costat a l’altre. Nopretenc entrar a fons en el conflicte d’interessos entre risc i recurs, però sí apuntar un aspecte a tenir encompte a l’hora d’elaborar diferents propostes de planificació i ordenació territorial per la lluita contra elsincendis forestals. L’interès en considerar la totalitat dels espais forestals en el paisatge i la seva interrelacióes reclama des dels postulats de l’ecologia del paisatge, la disciplina que ha establert el cos teòric en què esbasteix una aproximació funcional per al estudi dels espais naturals i urbanitzats, de forma conjunta al mosaicdel territori (Forman et al., 1986). L’ecologia del paisatge s’aproxima a l’estudi del medi ambient des deposicionaments clarament espacials, de distribucions dels diversos ecosistemes en mosaics del territori. Pertant, si es fan propostes per solucionar els problemes dels incendis, cal que entrin en harmonia amb elconjunt d’activitats i interaccions que es donen en el territori, ja que solucionant un problema podem plantejar-ne altres. Així, doncs, en les propostes cal considerar els professionals dedicats a l’estudi d’aquestesinteraccions.
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
181
La incidència en determinats territoris d’alguns incendis forestals provocats per
pastors que pretenien la millora de la pastura per aprofitar els rebrots tendres, comportà
una norma que prohibia la pastura durant els cinc anys posteriors a un incendi forestal.
Aquesta norma resulta, en canvi, contraproduent perquè la pastura és un bon mitjà de
reducció del sotabosc, limita el risc d’un nou incendi i també facilita el naixement de
plançons d’aquelles espècies que necessiten més llum (com en el cas d’alguns tipus de
pins). Per aturar aquest problema, però, són molt més eficaces mesures educatives
dirigides especialment a la població afectada, com ha quedat demostrat al treball
coordinat per Jaume Sureda a les illes Balears (1997).
Hi ha algunes vies, les millors línies estratègiques de trencament de les grans
masses de vegetació, que no poden complir el seu paper, perquè la vegetació que les
voreja és tan espessa que en cas d’incendi, permet el contacte entre els combustibles
amb una gran facilitat. Caldria, doncs, que en les vies definides expressament en la
planificació preventiva comarcal com a estratègiques, es disposés d’una zona de
protecció i el manteniment regular del sotabosc estassat.
Pel que fa a les cremes prescrites, un dels exemples que cal destacar, tot i que no
vol dir que sigui eficaç en un territori com el de Catalunya, és el de l’administració nord-
americana on, en la seva política forestal, integra el que anomena “Fire Management”,
que podríem traduir per “gestió del foc”, i que es basa en admetre l’existència del foc en
determinades àrees. L’objectiu d’aquesta política seria mantenir les superfícies cremades
per sota un límit que es donaria com admissible (Vélez, 1991). En aquest sentit hi ha
l’exemple de l’estudi en què, posant com a model els incendis a Baixa Califòrnia,
s’argumenta la necessitat d’introduir cremes prescrites amb la finalitat d’organitzar el
territori en forma de mosaic, combinant espècies de diferents edats (Minnich, 1983;
Minnich i Chou, 1997). Malgrat les semblances climàtiques amb aquesta zona, ni les
grans extensions boscoses despoblades, ni els sistemes socials urbanitzats a les zones
forestals –amb construccions de fusta-, tenen cap paral·lelisme amb Catalunya. Els grans
incendis catalans no arriben ni molt menys, a l’efectuació dels incendis americans més
importants. Per tant, no es poden ignorar aquestes diferències pel que fa a l’estructura
dels boscos i diferències socioculturals. Quan als Estats Units es parla d’incorporar el foc
a la gestió del bosc es pensa en permetre que determinats incendis controlats
contribueixin a la regeneració dels ecosistemes forestals dels enormes parcs naturals.
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
182
Per això l’administració nord americana9 considera que les pràctiques del foc controlat
són factibles i, per tant, són freqüentment molt utilitzades com un sistema de reduir el
combustible i evitar posteriorment aquests grans incendis impossibles de controlar
Així i tot, als mateixos Estats Units, aquestes polítiques de prevenció tenen els seus
detractors. Keeling et al. (1999) consideren que la major part dels incendis catastròfics
són causats pels forts vents secs, i sota aquestes condicions, fins i tot les més modernes
tècniques de supressió del foc, són inefectives. Són partidaris de centrar la prevenció en
el control de la freqüència dels incendis en les zones d’interfase urbana-forestal, més que
dedicar esforços en diversificar l’edat dels diferents combustibles, per tal de configurar un
territori en forma de mosaic.
En els darrers anys es parla cada vegada més de la introducció d’aquestes
tècniques al nostre país. La seva generalització, però, és molt difícil perquè la major part
dels boscos s’han transformat en unes masses on els combustibles tenen una continuïtat
vertical que impossibilita la crema del sotabosc sense afectar l’estrat arbori. Una vegada
més els aspectes físics dels incendis forestals estan condicionats per les peculiaritats del
nostre sistema socioeconòmic, i per tant caldria trobar solucions complexes que millorin el
control dels focs catastròfics, conscients també que la solució definitiva és inexistent.
En base principalment als usos del sòl i al criteri seguit en la delimitació dels
Perímetres de Protecció Prioritària (PPP) elaborats pel DARP (Figura 9.1), s'ha
estructurat els dos àmbits d’estudi en masses de vegetació contínues les quals
afavoreixen la propagació del foc. En el cas del Bages s'ha considerat també, tot i que
amb algunes modificacions les propostes de masses presentades al Premi Fundació
Caixa de Manresa: Planificació territorial i organització de la lluita contra els incendis
forestals (Cerdan et al. 1999)
Els PPP van ser creats pel DARP, aprofitant el reglament de la UE, que promou la
realització de Projectes Integrats de Protecció (PIP), i la seva adaptació a l’Estat
espanyol. D’aquesta manera, el DARP ha establert des d’un punt de vista operatiu trenta
zones d’alt risc d’incendis, que cobreixen el 40% de la superfície forestal de Catalunya.
Aquests PPP inclouen les unitats geomorfològiques amb característiques forestals
homogènies, on el risc d’incendi amenaça greument l’equilibri ecològic i la seguretat de
9 http://www.fs.fed.us/land/wdfirex.htm
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
183
persones i béns, o bé contribueix a accelerar el procés de desertificació dels espais
rurals. Els límits d’aquestes unitats es corresponen amb les grans infraetructures de la
xarxa viària de comunicacions, els corredors no forestals ocupats per conreus, els nuclis
de població i la xarxa hidrogràfica. Alguns d’aquests perímetres coincideixen amb les
àrees geogràfiques de Catalunya declarades d’alt risc d’incendi forestal, pel Pla de
Protecció Civil d’Emergències per Incendis Forestals a Catalunya (INFOCAT). Per a
cadascun dels trenta PPP, el DARP ha elaborat el corresponent Projecte Integrat de
Protecció (PIP), amb l’objectiu de dotar cada unitat de la infraestructura necessària que
permeti disminuir el nombre d’incendis forestals i compartimentar el territori per reduir la
probabilitat que un foc es transformi en un gran incendi. Així doncs, és de vital
importància mantenir i potenciar les discontinuïtats que separen les diferents unitats per
tal de fer front a un incendi forestal de grans dimensions.
Figura 9.1. Els Perímetres de Protecció Prioritària.
Font: DARP (http://www.gencat.es/darp/focverd2/cfocve00.htm)
AMB
Bages
El procediment d’elaboració de les diferents masses contínues per l’AMB i el Bages
ha estat el següent: s’han reclassificat els usos de sòl, assignant un valor per aquells
usos que s'ha considerat afavoreixen l’avanç del foc i un altre valor pels que són línies o
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
184
espais de trencament. Per tant, per un costat el bosc d’escreròfil·les, el bosc d’aciculifolis,
el bosc de caducifolis, vegetació escassa, conreus herbacis de secà,10 bosquines i prats,
zones cremades i llenyosos són els que donarien continuïtat; i les infraestructures viàries,
els nuclis urbans, urbanitzacions, zones industrials, conreus herbacis de regadiu,
vegetació de zones humides, vinya i fruiters, serien espais de trencament. Un cop
elaborat el mapa amb dues categories li s’han superposat, per un costat, les
infraestructures viàries11 (només les autopistes, les carreteres estatals i carreteres
comarcals) i, per l’altre, la xarxa hidrogràfica (només els eixos principals) per poder
establir més clarament les línies de trencament.12 A partir d’aquí s’han dissolt tots aquells
polígons que tenien el mateix valor en el camp masses i s’han eliminat tots els polígons
inferiors a 100 ha ja que es considera que una massa contínua de menys de 100 ha
permet accedir-hi per molts fronts, i per tant, arribar-hi amb facilitat i no crea risc de
provocar un GIF.
Per a determinar l’homogeneïtat d’aquestes masses s’han analitzat les seves condicions
físiques, en funció de les variables d’alçada, pendent i insolació i usos del sòl.
9.3.2. La continuïtat de les masses de vegetació a l’AMB
9.3.2.1. Tipologia de les diferents masses de vegetació
El Mapa 9.1 a) mostra el resultat de l’estructuració del territori en base a les
delimitacions que ofereixen la xarxa hidrogràfica i la xarxa viària a l’AMB. Sovint aquestes
comporten l’existència de barreres prou amples com per servir de línies de defensa
naturals contra la propagació d’un incendi forestal, mentre que en altres espais, aquesta
funció de barrera és més subtil i esdevenen línies excessivament permeables. Per un
costat han servit com a línies de trencament els eixos dels rius Llobregat i Besòs i, per
l’altre, l’autopista A-7, l’autopista A-18, la E-9 (túnels de Vallvidrera), l’autopista A-2 i la
carretera comarcal C-243. El resultat de la reclassificació dels usos del sòl i del
10 Cal aclarir que en el cas dels conreus herbacis de secà, aquells polígons que estaven als marges de lesmasses, no s’han considerat integrats dins les masses de vegetació, en canvi, els que quedaven dins lesmasses s’han considerat que no aturaven el foc per les seves dimensions i per tant no trenquen la continuïtat.Hem seguit aquest criteri en base a la localització dels GIF, els quals un 13% de la seva superfície cremadapels GIF de 1994 i 1998, corresponia a aquest tipus d’ús de sòl.11 Cal tenir en compte que el que pot ser una barrera efectiva per un incendi d’intensitat baixa, pot no ser-hoper un incendi d’intensitat alta. S’han seguit uns criteris homogenis per tots dos àmbits d’estudi, però cal teniren compte que és molt difícil fer previsions sobre la intensitat real que pot tenir un incendi.12 Les eines utilitzades en el procés de delimitació de les masses han estat Arc/Info i ArcView.
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
185
creuament amb les línies de trencament dóna lloc a nou masses de vegetació que s’han
anomenat de la següent manera: Garraf (amb 10.964 ha), Pallejà (677 ha), Sant Andreu
de la Barca (233 ha), Castellbisbal est (1.918 ha), Castellbisbal oest (897 ha), Collserola
(10.330 ha), Sant Cugat-Cerdanyola (894 ha), Barberà (180 ha), Montcada-Barberà-
Ripollet (876 ha) Montcada (160 ha) i Conreria (2.291 ha). Cal tenir en compte que
d’aquestes, les que tenen realment risc són: la del Garraf, Castellbisbal (est i oest) i la
Conreria ja que, a part de les dimensions que tenen dins l’AMB, poden propagar-se fora
dels límits. A més cal destacar Collserola per la seva extensió, que es troba íntegrament
dins l’àmbit d’estudi. De fet, són aquestes les que s’han vist afectades pels grans incendis
de l’any 1994. Els PPP definits pel DARP que afecten aquestes masses són: Conreria-
Sant Mateu-Céllecs, Serra de Collserola, muntanyes de l'Ordal i Massís del Garraf (a la
Figura 9.1, es pot veure aquests PPP).
A l’hora de definir els perfils de les diferents masses de vegetació, es tindrà en
compte les masses de vegetació més extenses, és a dir, la del Garraf, Castellbisbal est i
Castellbisbal oest, Collserola i la Conreria, a partir de les quals es determinarà la seva
homogeneïtat analitzant les condicions físiques, és a dir en funció de les variables
d’alçada, pendent i insolació (Gràfics 9.3, 9.4, 9.5).13
No és d’estranyar que els espais PEIN que afecten l’AMB, es localitzin en la seva
totalitat dins d’aquestes masses de vegetació contínues (Mapa 9.1 b));14 el Massís del
Garraf suposa un 37% de la superfície de la massa de vegetació del Garraf, la Muntanya
de l’Ordal representa un 2% de la mateixa superfície de la massa de vegetació del Garraf,
l’espai Serra de Collserola afecta el 79% de la massa de Collserola i finalment, el 26% de
l’espai Conreria Sant Mateu-Céllecs es troba dins de la massa Conreria.
Si s’analitza globalment aquesta distribució de percentatges per a cadascuna de
les variables i pels diferents intervals que mostren els Gràfics 9.3, 9.4 i 9.5, s’observen
certes diferències entre les diferents masses quant a l’altitud, però una homogeneïtat més
pronunciada quant a la insolació i al pendent. Cal tenir en compte que l’AMB no és una
zona amb contrastos pronunciats. La massa del Garraf és la que presenta més
13 S’ha creuat cadascuna de les masses, reclassificant-les individualment, amb cada capa que representauna característica diferent del terreny (altitud, insolació, pendent i usos del sòl). Els diferents intervals s’hancalculat a partir dels trencaments naturals entre diferents classes a partir de tota la capa d’informació. Aquestmètode de trencaments naturals ha estat el mètode seguit en altres anàlisis fetes en capítols precedents perrelacionar diferents variables.14 A excepció de la Serra de Collserola, la resta d’espais PEIN afecten superfícies fora l’AMB. Només s’hantingut en compte el que es troba dins l’àmbit d’estudi.
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
186
percentatge de superfície en l’interval de més alçada. Contràriament les dues masses de
Castellbisbal són les que presenten més percentatge de superfície en zones més baixes.
Pel que fa a la insolació cal tornar a destacar una certa homogeneïtat; les cinc masses
tenen una distribució dels percentatges per a cadascun dels intervals força semblants i
concentrats en l’interval d’insolació mitjanament alt. Finalment, pel que fa al pendent, les
cinc masses analitzades, són força homogènies; potser la que presenta més diferències
és novament la del Garraf caracteritzada ja per la major superfície a alçades superiors.
Gràfic 9.3. Perfils de les masses de vegetació de l'AMB, segons l'altitud (percentatge de superfície)
0
2 0
4 0
6 0
8 0
100
< 144 145 - 248 249 - 371 > 372
intervals d'altitud
%
Garraf
Castellbisbal est
Castellbisbal oest
Collserola
Conreria
St. Cugat-Cerdanyola
Gràfic 9.4. Perfils de les masses de vegetació de l'AMB, segons la insolació (percentatge de superfície)
0
2 0
4 0
6 0
8 0
100
< 1156 1157 - 1762 1763 - 2367 > 2367
intervals insolació (kj m2 dia)
%
Garraf
Castellbisbal est
Castellbisbal oest
Collserola
Conreria
St. Cugat-Cerdanyola
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
187
Gràfic 9.5. Perfils de les masses de vegetació de l'AMB, segons el pendent (percentatge de superfície)
0
2 0
4 0
6 0
8 0
100
< 6 7 - 14 15 - 22 > 23
intervals pendent
%
Garraf
Castellbisbal est
Castellbisbal oest
Collserola
Conreria
St. Cugat-Cerdanyola
Una altra variable a considerar i que en aquest cas pot ser molt més rellevant pels
incendis és la continuïtat de determinats usos del sòl, altament inflamables, que
configuren cadascuna d’aquestes masses de vegetació. Aquesta variable, juntament amb
les condicions meteorològiques15 són les que poden determinar la perillositat de la
propagació en un territori amb les característiques de l’AMB. El tipus d’ús de sòl
predominant en totes les masses és, en primer lloc les bosquines i prats i en segon lloc el
bosc d’aciculifolis. Per tant, quant a la distribució dels usos del sòl en cadascuna de les
masses, és força homogeni (Taula 9.2).
Taula 9.2. Percentatge de cada tipus d’ús de sòl respecte el total de la massa forestal a l’AMB
Usos del sòl GarrafCastellbisbal
estCastellbisbal
oestCollserola Conreria St. Cugat
Vegetació escassa 2,8 11,4 2,65 5,4 7,5 8,9Bosc d'escleròfil·les 0,4 3,1 1,12 11,1 0.0 0,4Bosc d'aciculifolis 32,9 27,3 27,42 44,7 18,7 36,2Conreus herbacis de secà 2,6 5,1 2,39 6,7 6,3 17,8Bosquines i prats 57,0 47,8 57,50 30,1 65,0 36,4Vinya 0,3 2,2 2,06 0,4 0,4 0,0Llenyosos 3,8 2,8 4,78 1,0 0.0 0,3Altres 0,2 0,3 2,08 0,6 2,1 0,0
15 S’ha dedicat el capítol 8 a l’anàlisi de les condicions meteorològiques, les quals no s'ha integrat en aquestcapítol, ja que la manca de dades per diferents estacions meteorològiques impossibilitava la sevarepresentació espacial.
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
188
9.3.2.2. La incidència dels incendis sobre les masses de vegetació
És interessant observar la distribució espacial dels incendis en el context de la
delimitació d’aquestes masses. Com mostra el Mapa 9.2 a) és precisament a les zones
d’interfase entre aquestes masses de vegetació contínues on s’observen el major nombre
d’incendis. El capítol de l’anàlisi de la distribució espacial dels incendis ja reflectia
aquesta gran concentració, que en introduir nous aspectes en l’anàlisi, es va omplint
d’arguments; són zones amb una densa xarxa viària que afavoreixen la mobilitat i per tant
l’accessibilitat.
Taula 9.3. Afectació dels incendis en les diferents masses de vegetació de l’AMB
Nom massa devegetació
sup. massa(ha)
%incendis
% sup. cremada(GIF) respectetotal cremat
% sup. cremada(GIF) respecte sup.
total massaGarraf 10.748 16,2 53,1 20,9Castellbisbal est 1.918 3,1 9,7 21,4Castellbisbal oest 897 0,3 13,0 61,4Collserola 9.584 32,8 3,3 1,5Conreria 2.291 16,6 20,9 38,7St. Cugat 894 0,1Altres masses 1956 3,5Fora masses 30.342 27,2
La Taula 9.3, és un resum de la localització dels incendis en funció de les masses
de vegetació delimitades. Dels 1068 incendis que tenen lloc durant el període 1987-1998
a l’AMB, 770 es localitzen en alguna d’aquestes diferents masses de vegetació. La massa
de Collserola és, amb diferència, la massa de vegetació més afectada quant a nombre
d’incendis, ja que concentra el 32,8% dels incendis, sobretot a les zones pròximes als
eixos del Besòs i del Llobregat i als eixos viaris més transitats. Però, en canvi, aquesta és
la massa que té menys percentatge de superfície cremada, tant respecte al total cremat,
com pel que fa al percentatge respecte la superfície de la massa. La massa de vegetació
del Garraf, tot i ser la que concentra més de la meitat de superfície cremada respecte el
total cremat, no és la que té més percentatge de superfície cremada, ja que aquesta és la
massa més extensa.16 Les masses de vegetació més petites, com les de Castellbisbal
est i sobretot Castellbisbal oest, tenen un percentatge elevat de superfície cremada
respecte la superfície total de la massa, precisament perquè són masses petites
afectades per un incendi que va cremar en total més de 1.000 ha. Aquestes, a més, són
les masses que concentren el menor percentatge d’incendis. Finalment, la Conreria que
16 De totes maneres, cal recordar que l’incendi que va afectar aquesta massa l’abril de l’any 94 es vaextendre pel costat del Garraf que queda fora l’àmbit d’estudi.
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
189
concentra el 16,6% dels incendis, també té un percentatge elevat de superfície cremada
(el 38,7%).
Com a mesura estadística per analitzar la bondat d’ajustament, s’ha utilitzat el test
de χ2, amb el que s’obté, com s’ha exposat al capítol 7, una mesura que permet observar
si les diferències entre la distribució de freqüències esperades i la distribució de
freqüències observades són o no significatives. El Gràfic 9.6 mostra la distribució de
freqüències d’incendis observades en cada massa de vegetació, en relació a la distribució
de freqüències esperades tenint en compte la quantitat de superfície de cadascuna de les
masses. Com es pot comprovar, el valor calculat de χ2 és de 329,3, molt superior al valor
crític de χ2 que amb cinc graus de llibertat i un nivell de significació de 0,01 és de 15,09
(la Taula 9.4 de l’Annex 4 mostra el detall del càlcul de χ2). Aquests resultats vénen a
demostrar que hi ha masses de vegetació amb més probabilitat que hi hagi incendis que
altres. Les masses de vegetació de Collserola i de la Conreria es veuen afectades per
més incendis dels que caldria esperar per la superfície que tenen aquestes mateixes
masses. La zona d’influència de l’eix del Besòs, es caracteritza per la gran concentració
d’ignicions, i és precisament aquest eix el que llinda amb aquestes dues masses de
vegetació. Contràriament, les masses de Castellbisbal est, Castellbisbal oest, Sant Cugat
i sobretot la del Garraf, tenen menys incendis dels que caldria esperar per la superfície de
la massa de vegetació disponible.
Gràfic 9.6. Afectació dels incendis a les masses de vegetació de l'AMB
0
100
200
300
400
Garraf Cast. est Cast. oest Collserola Conreria St. Cugat
masses de vegetació
nº in
cend
is
esperat
observat
χ2 = 329,3*
*nivell de significació 0,01
Si s’observa la distribució dels GIF en base a la delimitació d’aquestes grans
masses (Mapa 9.2 b)), es pot veure com l’incendi de Castellbisbal del juliol de 1994 va
superar una de les línies de trencament (carretera C-243), afectant les dues masses
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
190
(Castellbisbal est i oest). En canvi, l’incendi de Sant Cugat del mateix any, el foc no va
passar la barrera de la E-9, que parteix només parcialment la massa de Collserola. No es
pot treure conclusions sobre l’estat i l’eficàcia de cadascuna de les línies de trencament si
no es té en compte quins van ser els mitjans d’extinció en tots dos àmbits i les condicions
en què es van donar aquests dos incendis, ja que, tot i que van ser al mateix mes del
mateix any, eren dies diferents. Com es pot comprovar, de la mateixa manera que havia
apuntat en el capítol que tractava les característiques generals dels incendis (capítol 5),
no hi ha una relació entre el nombre d’incendis i la superfície cremada en les diferents
masses de vegetació. Si seguissin una proporció, la massa de Collserola hauria de ser la
més cremada, però en canvi, tot i ser la massa amb més incendis i la segona amb
superfície, és la menys afectada pels GIF. Castellbisbal oest és la més afectada en
proporció a la superfície de la massa i al nombre d’incendis, seguida per Castellbisbal
oest. Ja se sap que un nombre petit d’incendis cremen la majoria d’incendis, per tant cal
tenir-ho en compte.
9.3.3. La continuïtat de les masses de vegetació a la comarca del Bages
9.3.3.1. Tipologia de les diferents masses de vegetació
El Mapa 9.3 a) és el resultat de la fragmentació de les masses de vegetació del
Bages a partir de les delimitacions que ofereixen les xarxes hidrogràfiques i viària. Fruit
de l’anàlisi especificat en l’apartat en què es descriu el procediment (apartat 9.2.1), s’ha
de parlar de set masses de vegetació a la comarca que s'han anomenat de la següent
manera: Avinyó (amb 14.579 ha), Castellfollit (12.634 ha), Castelltallat (22.093 ha), Moià
(13.344 ha), Montserrat (8.346 ha) Navàs (amb 16.345 ha), i Sant Llorenç (17.948 ha).
Cal tenir en compte que aquesta superfície és la que afecta a la comarca, però aquestes
masses de vegetació són molt més extenses ja que no tenen límits administratius. A part
d’aquestes masses amb dimensions considerables, cal considerar petites masses que fan
de pont entre les grans masses de vegetació. La Figura 9.1, mostra amb un cercle la
delimitació dels PPP que afecten la comarca del Bages i que a grans trets coincideix
força amb les masses delimitades (aquests PPP són: Montserrat, Sant Llorenç de Munt-
Gallifa, Moianès i Pinós-el Miracle-Castelltallat-Cardona)
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
191
Al Mapa 9.3 a), es pot veure la gran continuïtat de les masses de vegetació que hi
ha a la comarca del Bages, fet que afavoreix enormement la propagació dels incendis,
d’aquí a la magnitud d’alguns d’ells. El Mapa 9.3 b) mostra l’afectació dels espais PEIN
sobre les masses; la serra de Castelltallat suposa només el 22.5%, el 18,1% de la massa
de Montserrat forma part de l’espai PEIN del Massís de Montserrat; el 22,1% de la massa
de Sant Llorenç és ocupada per l’espai protegit de Sant Llorenç de Munt; finalment,
l’espai PEIN del Moianès ocupa l’11% de la massa de Moià.
Gràfic 9.7. Perfils de les masses de vegetació del Bages, segons l'altitud(percentatge de superfície)
0
2 0
4 0
6 0
8 0
100
< 409 410 – 545 546 – 715 > 715
intervals altitud
%
Castelltallat
Sant Llorenç
Navàs
Montserrat
Moià
Castellfollit
Avinyó
Gràfic 9.8. Perfils de les masses forestals del Bages, segons la insolació (percentatge de superfície)
0
2 0
4 0
6 0
8 0
100
< 2311 2312 – 2602 2603 – 2791 > 2791
intervals insolació (kj m2 dia)
%
Castelltallat
Sant Llorenç
Navàs
Montserrat
Moià
Castellfollit
Avinyó
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
192
Gràfic 9.9. Perfils de les masses forestals del Bages, segons el pendent (percentatgede superfície)
0
2 0
4 0
6 0
8 0
100
< 7 8 – 15 16 – 24 > 24
intervals pendent
%
Castelltallat
Sant Llorenç
Navàs
Montserrat
Moià
Castellfollit
Avinyó
Els Gràfics 9.7, 9.8 i 9.9, mostren els perfils de les diferents masses delimitades en
funció de l’altitud, la insolació i el pendent respectivament. La distribució de les alçades és
la variable que més diferencia les masses considerades, de la mateixa manera que a
l’AMB, mentre que el pendent i la insolació es mantenen força homogenis. La massa
forestal de Moià és la que presenta més percentatge de superfície en l’interval d’altitud
més alt, mentre que la que Montserrat és la que s’observa un percentatge més elevat en
l’interval d’altitud més baix. La massa més homogènia pel que fa a l’altitud és la de
Castellfollit. La resta tenen una distribució força homogènia entre els 400 i 700 m. Pel que
fa a la insolació, cal destacar l’elevada insolació per part de totes elles, molt superior a les
masses de l’AMB. Finalment el pendent és la variable que mostra més homogeneïtat. Tot
generalitzant, la mitjana de pendent de les diferents masses és superior al pendent de les
masses de l’AMB.
La Taula 9.5 mostra la distribució en percentatges dels diferents usos del sòl que
afecten cadascuna de les masses. Com es pot comprovar els usos de sòl predominants
en totes les masses són el bosc d’aciculifolis en primer lloc, les bosquines i prats en
segon lloc i els conreus herbacis de secà en tercer lloc (la massa de Montserrat té un
percentatge més elevat d’escleròfil·les que de conreus herbacis de secà). Aquests tipus
d’ús de sòl, en condicions meteorològiques extremes, són fàcilment inflamables i molt
favorables a la propagació.
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
193
Taula 9.5. Percentatge de cada tipus d’ús de sòl respecte el total de la massa forestal al Bages
Usos del sòl CastelltallatSant
LlorençNavàs Montserrat Moià Castellfollit Avinyó
Bosc de caducifolis 1,4 0,4 0,5 0,1 12,4 0,5 0,2Bosc d'escleròfil·les 0,0 10,8 0,0 0,7 4,9 0,3 0,1Bosc d'aciculifolis 49,6 40,0 62,0 25,8 45,1 15,3 58,9Conreus herbacis de secà 23,8 4,1 15,1 8,8 17,1 16,0 19,8Bosquines i prats 24,3 43,6 21,5 62,0 20,2 67,3 20,9Altres 0,9 1,1 0,9 2,6 0,3 0,6 0,1
9.3.3.2. La incidència dels incendis sobre les masses de vegetació
Pel que fa als incendis, aquests es distribueixen de manera molt més dispersa al
llarg de les masses, concentrant el 73% dels incendis; la resta es localitzen
majoritàriament a la plana del Bages (Mapa 9.4 a)). D’un total de 332 incendis que hi ha a
l’àmbit durant el període 1987-1998, 244 es donen dins d’alguna d’aquestes masses de
vegetació, de manera que, les masses amb més incendis, tal com mostra la Taula 9.4,
corresponen a les de Castelltallat (amb 48 incendis) i Sant Llorenç (amb 44 incendis),
seguides per Avinyó (41 incendis), Navàs (30 incendis), i Montserrat, Moià i Castellfollit
amb 29, 27 i 23 incendis respectivament. Entre les masses de Castelltallat i de Navàs
cremen gairebé el 100% de la superfície cremada pels GIF dels anys 1994 i 1998, i són
de fet aquestes masses les que cremen més percentatge de la seva superfície.
Pel que fa a l’afectació dels GIF sobre les masses de vegetació (Taula 9.8), cal
destacar l’incendi del juliol de 1994 de Sant Mateu de Bages va començar a la massa de
Castelltallat i va travessar el riu afectant bona part de la massa de Navàs; l’incendi que va
començar a Collbató i que va cremar part de Monistrol de Montserrat afectant les masses
que queden entre les de Sant Llorenç i Montserrat i que va afectar una part de la massa
de Montserrat, en aquest cas, tampoc va respectar el riu Llobregat ni la carretera
comarcal C-1411 com a línies de trencament; i finalment, fent referència a l’incendi
d’Aguilar de Segarra del juliol de 1998, aquest va afectar bona part de la massa de
Castelltallat (Mapa 9.4 b)). Castelltallat, la massa forestal amb més incendis i també la
més extensa, ha estat la més devastada pels GIF del 1994 i 1998. Navàs ha estat l’altra
massa més afectada pels GIF.
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
194
Taula 9.6. Afectació GIF en funció de les masses de vegetació al Bages
Nom massa devegetació
sup. massa(ha)
%incendis
% sup. cremada(GIF) respectetotal cremat
% sup. cremada(GIF) respecte sup.
total massaCastelltallat 22.093 14.8 49.6 42.9Sant Llorenç 17.948 13.9 3.0 3.2Navàs 16.345 9.0 45.1 52.6
Montserrat 8.346 9.0 2.3 5.3Moià 13.344 8.1Castellfollit 12.634 6.9Avinyó 14.579 12.3Fora massa 24.228 25.9
El Gràfic 9.10 mostra la distribució de freqüències d’incendis observades en cada
massa de vegetació, en relació a la distribució de freqüències esperades tenint en compte
la quantitat de superfície de cadascuna de les masses. Com es pot comprovar, el valor
calculat de χ2 (d’11,3), és inferior al valor crític de χ2 que amb sis graus de llibertat i un
nivell de significació de 0,01, és de 16,81 (La Taula 9.7 de l’Annex 4) es pot veure el
detall del càlcul de χ2). Per tant, aquests resultats demostren que els incendis es
distribueixen de manera regular per les diferents masses de vegetació. Aquest fet
s’explica per la major aleatorietat dels incendis.
Gràfic 9.10. Afectació dels incendis a les masses de vegetació del Bages.
0
20
40
60
Castellt. S. Llor. Navàs Monts. Moià Castellf. Avinyó
masses de vegetació
nº
ince
nd
is
esperat
observat
χ2 =11,3
9.4. La incidència dels incendis sobre els espais PEIN (Pla d’Espais d’InterèsNatural)
Els espais PEIN van ser creats amb l’objectiu principal de preservar la
biodiversititat, però amb altres finalitats que també esdevenen importants com
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
195
l’experimentació de mètodes d’aprofitament dels recursos naturals, la protecció estricta
de determinats elements naturals o paisatges singulars, l’educació i sensibilització
ambientals, la recerca, etc. Per tant, són espais que pel seu interès natural mereixen una
atenció especial.17 En aquest sentit, i pel que fa als incendis, s’han establert polítiques de
prevenció dels incendis en aquests espais, a banda de les lleis de prevenció d’incendis
dictades a nivell municipal, comarcal o autonòmic. Pel fet de disposar d’un Decret
(378/1986)18 sobre la prevenció d’incendis en els espais naturals de protecció especial,
caldria esperar que l’afectació dels incendis sigui diferent en aquestes zones que en les
que no estan protegides. Entre els aspectes que el Pla ha de contemplar cal destacar: la
localització i especificació de les masses de vegetació en l’espai, localització i descripció
dels vials d’accés als boscos, zonificació de l’espai protegit per índex de perillositat, punts
d’aigua, infraestructura i personal de què es disposa, i organització d’actuacions
preventives i d’acció immediata.
Tot i que la relació entre els incendis forestals i les àrees protegides no ha estat ben
estudiada, alguns autors consideren com un factor de risc important la declaració de
zones protegides. Les motivacions més freqüentment anomenades són les limitacions
d’alguns usos tradicionals com l’agricultura, les activitats ramaderes, etc. (Vélez Muñoz,
R. 1991; Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1995; Jiménez et al. 1998).
Els espais PEIN utilitzats en l’anàlisi de l’afectació dels incendis sobre aquests
espais prové de la base disponible a la web del Departament de Medi Ambient19 de la
Generalitat de Catalunya, a escala 1:250.000, actualitzada per l’any 1998.
9.4.1. L’afectació dels incendis als espais PEIN de l’AMB
De les més de 58.000 ha de superfície de l’AMB, més de 13.000 ha formen part
dels cinc espais PEIN (Mapa 9.5 a)) que afecten l’àmbit d’estudi (Conreria-Sant-Mateu-
Céllecs, Collserola, Delta del Llobregat, muntanyes de l’Ordal i Garraf), les quals suposen
el 23% de la superfície total de l’àmbit. Com es recordarà, la superfície forestal de l’AMB
17 Per obtenir més informació sobre els diferents espais PEIN delimitats a Catalunya es pot consultar lapàgina:http://www.gencat.es/mediamb/pn/cpein.htm#index18 http://www.gencat.es/mediamb/lleis/espnat/espna016.htm19 http://www.gencat.es/mediamb/gis/cgis_b1.html
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
196
suposa el 44% del total de l’AMB, per tant la meitat d’aquesta superfície és espai
protegit.20
Al Mapa 9.5. b) es pot veure la distribució dels incendis sobre els espais PEIN de
l’AMB. Durant el període 1987-98. Dels 1068 incendis comptabilitzats, 312 es localitzaven
dins d’algun espai PEIN, amb una superfície cremada de 3.797 ha. Per explicar si els
espais protegits es veuen menys afectats pels incendis, s'ha aplicat el test de significació
de χ2. El valor calculat de χ2, de 0,6, és inferior al valor crític de χ2, que amb un nivell de
significació de 0,01 és de 6,64. Aquests resultats demostren que els incendis es
distribueixen seguint una proporció entre les zones protegides i les no protegides, en
funció de la quantitat de superfície disponible en cada cas. El Gràfic 9.11, mostra la
relació entre la distribució de freqüències esperades i la distribució de freqüències
observades en espais protegits i la resta de l'àmbit (l'annex 4 Taula 9.8 mostra el detall
del càlcul de χ2).
Gràfic 9.11. Importància dels espais PEIN sobre els incendis a l'AMB
0
200
400
600
PEIN No PEIN
nº
ince
nd
is
esperat
observat
χ2 = 0,6
L'espai PEIN més afectats pels incendis pel que fa a la superfície cremada va ser
part de la Serra del Garraf que afecta l’AMB, amb 2.363 ha cremades (l’incendi de l’abril
de 1994 suposa ja el 95% d’aquesta superfície), seguit per l’espai PEIN Conreria-Sant
Mateu-Céllecs amb 880 ha, Collserola amb 531 ha i les muntanyes de l’Ordal amb 22 ha.
El Gràfic 9.12 mostra la distribució dels incendis observats en cada espai PEIN i la
distribució de freqüències esperades (en funció de la disponibilitat de superfície de cada
espai PEIN). El valor calculat de χ2 (de 102,1) és superior al valor crític de χ2 que, amb un
nivell de significació de 0,01, és d’11,34 (la Taula 9.9 de l’Annex 4 mostra el detall del
20 S’hauria d’excloure d’aquí l’espai PEIN del Delta del Llobregat perquè és un espai que per les
característiques de la comunitat vegetal que el configura, no es pot considerar inflamable. De fet, aquestespai ja queda fora de les masses de vegetació.
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
197
càlcul de χ2). Es pot entreveure, doncs, que hi ha una clara relació entre el nombre
d’incendis i els espais PEIN. Tenint en compte el total de superfície dels espais PEIN de
Collserola i la Conreria, caldria esperar un menor nombre d'incendis. Ja s’ha vist que és
precisament a banda i banda de l’eix del Besòs, que fa de frontera entre aquests espais,
el que concentra la major part dels incendis. Posant l’exemple de Collserola, el fet que
concentri el 85% dels incendis es deu a la forta pressió humana que pateix un parc com
el de Collserola que fa que el nombre d’incendis sigui molt elevat.
Gràfic 9.12. Afectació dels incendis als espais PEIN de l'AMB
0
50
100
150
200
250
300
Garraf Collserola Conreria Muntanyesde l'Ordal
espais PEIN
nº
ince
nd
is
esperat
observat
χ2 = 102,1*
*nivell de significació 0,01
Dels quatre GIF que s'han considerat de l’AMB que van tenir lloc el 1994, el del
Garraf, el de Castellbisbal, el de Badalona i el de Sant Cugat, tres van afectar algun espai
PEIN: el del Garraf amb 2.363 ha (suposa més de la meitat de l’espai protegit que afecta
la zona d’estudi); l’incendi de Badalona amb quasi 450 ha (el 50% de l’incendi dins l’àmbit
d’estudi) afecta l’espai de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs; i el de Sant Cugat amb 142 ha
cremades, les quals eren íntegrament dins l’espai Serra de Collserola (Mapa 9.5 b)).
9.4.2. L’afectació dels incendis als espais PEIN del Bages.
A la comarca del Bages, amb una superfície de poc més de 129.000 ha, només el
9% respecte la superfície total (gairebé 12.000 ha) forma part d’algun espai PEIN (Serra
de Castelltallat, muntanyes de Sal, Moianès, Sant Llorenç de Munt i Montserrat) (Mapa
9.6 a)). Cal tenir en compte que a la comarca del Bages el 70% de la superfície és
forestal, la qual cosa significa que només una vuitena part d’aquesta superfície forestal
forma part d’algun espai PEIN.
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
198
Tal i com es pot veure al Mapa 9.6. a), el nombre d’incendis que afecten algun
espai PEIN és poc considerable; és significatiu ressaltar que només hi ha 18 incendis
d’un total de 332, durant el període 1987-1998, que hagin començat en una zona
protegida. Ara bé, l’afectació d’aquests incendis és important sobretot per l’espai de la
Serra de Castelltallat, que amb els incendis de Sant Mateu de Bages del juliol de 1994 i el
d’Aguilar de Segarra del juliol de 1998 va quedar quasi totalment calcinada, l’any 1994 la
meitat est i, l’any 1998, la meitat oest. D’alguna manera o altra, seria lògic pensar que el
fet que siguin espais protegits comporta una reducció del nombre d’incendis i de
superfície afectada ja que s’hi haurien de dedicar més esforços en la prevenció i la
vigilància, però si bé és cert que no hi ha massa incendis que han començat en aquests
indrets, els efectes d’alguns d’ells han estat devastadors en espais com la Serra de
Castelltallat i l’incendi del Massís de Montserrat que va tenir lloc l’estiu de 1985.21 Cal
tenir en compte que el fet que comentaven alguns autors (com s’ha vist a l’apartat 9.4),
que la reducció d’alguns usos tradicionals en els espais protegits, suposa un increment
del risc, en el cas del Bages s’estan dedicant molts esforços en reintroduir activitats com
la pastura de ramats pel manteniment d’alguns espais i la promoció de l’activitat agrícola.
El Gràfic 9.13 mostra la distribució de freqüències d'incendis esperades en relació a
la distribució de freqüències observades, tant pel que fa en zones PEIN com a la resta de
l'àmbit. S'observa com el nombre d'incendis en zones protegides i no protegides es
correspon a la superfície ocupada per aquestes dues categories, i així ho demostra el
càlcul de χ2 que amb un valor de 0,8 és inferior al valor crític (6,64 α=0,01). A l'Annex 4,
Taula 9.10, es pot veure el detall del càlcul de χ2.
Gràfic 9.13. Importància dels espais PEIN sobre els incendis al Bages
0
200
400
600
PEIN No PEIN
nº
ince
nd
is
esperat
observat
χ2 = 0,8
21 Es fa referència a aquest incendi, tot i no entrar dins el període d’estudi, per la importància que va tenir,tant pel que fa a la superfície cremada, com pel lloc emblemàtic on es produí. Hi ha algunes publicacions que
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
199
El Gràfic 9.13 mostra la distribució dels incendis observats en cada espai PEIN i la
distribució de freqüències esperades (en funció de la disponibilitat de superfície de cada
espai PEIN). Com a mesura estadística per analitzar la bondat d’ajustament, s'ha utilitzat
novament el test de χ2, amb el que s’obté una mesura que permet observar si les
diferències entre la distribució de freqüències esperades i la distribució de freqüències
observades són o no significatives. El valor calculat de χ2 (d'1,3) és molt inferior al valor
crític de χ2 que, amb un nivell de significació de 0,01, és d’11,34 (la Taula 9.11 de l’Annex
4 mostra el detall del càlcul de χ2). Aquests resultats demostren que els pocs incendis
que hi ha als espais PEIN es corresponen amb la superfície disponible.
Gràfic 9.14. Afectació dels incendis als espais PEIN del Bages
0
2
4
6
8
10
Moianès Montserrat Sant Llorenç Castelltallat
espais PEIN
nº
ince
nd
is
esperat
observat
χ2 = 1,3
Tenint en compte només els GIF, l’incendi de Sant Mateu de Bages del juliol de
1994 va afectar el 46% de la superfície total de l’espai PEIN de la Serra de Castelltallat
(amb 2.240 ha). Aquell mateix any, cal destacar l’incendi de 3.104 ha, que va començar a
Collbató (municipi del Baix Llobregat) però va afectar prop de 400 ha del Municipi de
Monistrol de Montserrat, de les quals 165 ha van cremar dins l’espai PEIN de
Montserrat.22 La resta d’incendis d’aquest any no afecten cap espai PEIN. Pel que fa als
GIF de l’any 1998, cal destacar l’incendi de juliol d’Aguilar de Segarra que va afectar
1.446 ha de la part oest de la Serra de Castelltallat, és a dir el 30% de l’espai protegit.
Amb la qual cosa, si s’afegeix l’incendi de 1994, el 76% d’aquest espai va ser afectat pel
foc només amb aquests dos anys (Mapa 9.6 b)).
es fan ressó d'aques incenidi (Panareda i Nuet, 1986; Estradé, 1986; Nuet i Panareda, 1988; Nuet iPanareda, 1989).22 Cal tenir en compte que faig referència a la part dels espais que afecten l’àmbit d’estudi. Aquest incendi vacremar més superfície de l’espai de Montserrat que no hem inclós per manca de dades, ja que ens vanfacilitar els perímetres dels incendis de les zones que afecten exclusivament la comarca del Bages.
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
200
9.5. Els desequilibris en l’estructura i planificació territorial a l’AMB i alBages
Les condicions del territori, representades per l’altitud, la insolació i el pendent, on
es donen els GIF a l’AMB i al Bages, no expliquen el comportament de la propagació.
Cap dels dos àmbits es caracteritza per tenir unes condicions territorials extremes, per
tant, cal buscar el problema de la propagació en altres variables. S’ha comentat
reiteradament la complexitat del problema dels incendis, que dificulta enormement tractar
i analitzar tots els aspectes que intervenen en la intensitat d’un incendi. De totes
maneres, en el problema dels incendis, sobretot al Bages, cal posar èmfasi en el risc que
suposen la continuïtat de les masses de vegetació, combinades amb les condicions
meteorològiques adverses.
L’anàlisi de l’estructura del territori i la relació dels GIF amb la continuïtat de les
masses de vegetació, ha tornat a posar en relleu les diferencies entre l’AMB i el Bages.
Ha quedat demostrat que l’AMB és un territori molt més fragmentat que el Bages, tot i
disposar de masses de vegetació amb superfície suficient perquè s’hi desenvolupin GIF.
L’ús intens del territori és el que justifica el fet que els incendis es localitzin als llindars de
determinades masses de vegetació, com la de Collserola i la Conreria, i així ho
corroboren els resultats de l’aplicació del test de bondat d’ajustament de χ2, que avaluen
la incidència de les ignicions sobre les diferents masses de vegetació. El fet de tenir
localitzats els llocs amb més freqüència d’incendis, facilita organitzar la vigilància amb
més efectivitat.
El territori del Bages es veu estructurat per grans masses de vegetació contínues,
masses que, pel tipus d’ús de sòl que les configuren i en condicions meteorològiques
extremes, es converteixen en un polvorí difícilment controlable. En aquest cas, la
distribució dels incendis en les diferents masses està en relació a la mida de la massa de
vegetació corresponent, la qual cosa es justifica per la major aleatorietat dels incendis. És
precisament aquesta aleatorietat la que dificulta el seu control.
Hauria estat molt interessant poder comparar la relació entre la mida dels incendis i
variables del terreny com l’altitud, la insolació, el pendent i els usos del sòl, així com
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
201
l’índex meteorològic del risc d’incendi. La manca de dades en format digital, relativa als
perímetres dels incendis per part del Bages, ha impossibilitat aquesta comparació, que
podria haver aportat nous arguments a la diferenciació. De totes maneres, aquesta
relació establerta en el cas de l’AMB, ha permès confirmar la complexitat del fenomen
dels incendis i la gran quantitat de variables que intervenen.
Analitzant els diferents perfils que configuren les masses de vegetació en tots dos àmbits,
cal comentar que l’AMB té masses amb probabilitats de tenir incendis grans, tot i ser un
territori més fragmentat que el Bages. Per què, doncs, Collserola, la massa forestal que
concentra més ignicions, és de les que té menys superfície forestal cremada? Hi ha un
factor molt important a considerar a l’hora de treure conclusions sobre perquè el Bages és
un territori més castigat pels GIF que l’AMB. Tot i que no és possible tractar en aquest
capítol les diferents polítiques portades a terme en cada àmbit, perquè s'allunya dels
objectius de la tesi, cal tenir en compte l’eficàcia del dispositiu de prevenció i extinció
d’incendis de l’AMB. Com s’ha demostrat territorialment, l’AMB no té unes
característiques tan perilloses per la proliferació dels GIF com la comarca del Bages. De
totes maneres, té algunes masses que, per la seva extensió, és possible el
desenvolupament de GIF. Una de les raons per la qual no hi ha tants GIF hauria de ser
l’eficàcia en la intervenció.
Tant a l'AMB com al Bages s'observa com el nombre d'incendis en zones
protegides i no protegides es correspon a la superfície ocupada per aquestes dues
categories, la qual cosa significa que, el fet que hi hagi alguns espais protegits no implica
que aquests tinguin menys incendis.
La diferent gestió territorial de l’AMB i la comarca del Bages, implica una política de
prevenció d’incendis diferent. El Patronat Metropolità de Collserola (actualment Consorci
del Parc de Collserola) està proveït d’un ampli dispositiu de prevenció d’incendis forestals
amb competències a tota l’AMB23. Evidentment, aquest factor ha d’influir en l’afectació
dels incendis, ja que a més d’aquest dispositiu, participa de tots els altres plans
municipals, comarcals i supracomarcals. El Bages en canvi, està integrat en les diferents
escales de planejament de Catalunya. La pregunta és: una hectàrea de bosc té més valor
a l’AMB que a la resta de Catalunya?. Les tendències de la població i la concentració a la
23 A l’adreça http://pmpc.amb.es/cat/descip/C16_marc2.htm es pot consultar el dispositiu de prevenció delPatronat Metropolità de Collserola.
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
202
Regió Metropolitana ha portat que el bosc es converteixi en un recurs d’oci per a la
majoria de les persones de l’entorn metropolità, convertint-se en una espècie de parcs
urbans. És per això que s’han dedicat més esforços en el disseny d’un potent dispositiu
de prevenció. Hauríem de fer una extensa reflexió sobre la gestió dels boscos en zones
com la comarca del Bages, amb un ús de territori diferent al de l’AMB. Nuet i Panareda
(1988) fent una reflexió del què va passar a l'incendi de Montserrat l'any 1986, es
pregunten "què volem que siguin els nostres boscos. Quines funcions han de tenir i com
prioritzar-les. Què volem que sigui cada vessant, cada vall i cada muntanya del nostre
país"; acaben amb la conclusió que aquest plantejament ha de ser global, considerant tot
el territori d'un país, i des de perspectives científiques i tècniques diferents.
En aquest sentit, i com a punt de partida, la delimitació de les diferents masses de
vegetació han de servir com a unitats bàsiques de planificació per poder fer previsions i
establir mesures preventives de cara a la reducció del risc d’incendi. Caldria treballar
conjuntament amb els diferents organismes i professionals afectats, per tal de pensar en
diferents estratègies preventives. Aquestes estratègies no s’han d’orientar només de cara
a actuacions immediates en situacions d’emergència reals, sinó que han de permetre
pensar en mesures a llarg termini, les quals passen per una millora en l’ordenació i
planificació del territori.
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
203
9.6. Bibliografia
Castellnou, M.; Rovira, J.; Alcaraz, J.; Rodríguez, F.; Espadas, J.; Queralt, D.; Rius, J.
(1999), “El Projecte GRAF, Una nova eina per als boscos”, Silvicultura, 25, Segon
Trimestre 1999.
Cerdan, R.; Badia, A.; Ferrero, I.; Llurdés, J.C.; Sánchez, F.; Saurí, D. (1999), Planificació
territorial i organització de la lluita contra els incendis forestals al Bages. Anàlisi,
ponderació i programació de procediments i actuacions de prevenció i de previsió
per la defensa del territori del Bages contra els incendis forestals, amb els agents
implicats, Premi Fundació Caixa Manresa (Inèdit).
Estradé, M. (1986), "Cansem-nos-hi, però no ens cansem", Serra d'Or, 327, pp. 43-46.
Forman, R.T.T.; Godran, M. (1986), Landcape ecology, Willey, Nova York.
Jiménez, E.A.; Martínez, J.D.S.; García, E.M.; Mérida, R.P. (1998), “Forest fires in protected
open areas in the province of Jaen (Andalucia, Spain)”, III International Conference
on Forest Fire Research. 14th Conference and Forest Meteorology, Vol. 1, Luso, pp.
223-238.
Keeley, J.E.; Fotheringham, C.J.; Morais, M. (1999), “Reexamining Fire Suppression Impacts
on Brushland Fire Regimes”, Science, 284, pp. 1829-1832.
Martin, M.; Chuvieco, E.; Aguado I. (1998), “Los incendios Forestales en España”, Serie
Geográfica, 7, pp. 23-36.
Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (1995), Motivaciones de los incendios
forestales intencionados, Informe mecanografiado.
Minnich, R.A. (1983), “Fire mosaics in southern California and northern Baja California”,
Science, 219, pp. 1287-1294.
Minnich, R.A.; Chou. Y.H. (1997), “Wildland fire patch dynamics in the chaparral of
southern California and northern Baja California, Intenational Journal of Wildland
Fire, 7, pp. 221-248.
Norusis, M.J. (1983), Introductory Statistics Guide, McGraw-Hill, Nova York.
Nuet, J; Panareda J.M. (1988), "Montserrat un any després de l'incendi", Serra d'Or, 342,
pp. 43-49.
Nuet, J; Panareda J.M. (1989), "Com es regeneren els boscos de Montserrat després de
l'incendi de 1986", Serra d'Or, 350, pp. 23-26.
Panareda, J.M. Nuet, J. (1986), "Què fem amb els boscos cremats?", Serra d'Or, 324, pp.
11-18.
Pyne, S.J. (1984), Introduction to wildland fire. Fire management in the United States, John
Wiley & Sons, Nova York.
La importància de l’estructura del territori sobre els Grans Incendis Forestals (GIF)
204
Sureda, J. (coord.) (1997), Els incendis forestals a les Balears. Anàlisi de les actituds i
proposta de programes de comunicació i educació, Universitat de les Illes Balears,
Palma de Mallorca
Terrades, J.; Piñol, J. (1996), “Els Grans Incendis: Condicions meteorològiques per al seu
desenvolupament”, a Terrades, J. (coord.) Ecologia del foc, Proa, Barcelona, pp.
63-74.
Trabaud, L. (1992), Les feux de forêts. Mécanismes, comportement et environnement,
France Selection, Aubervilliers.
Valdés, (1999), “La presencia historica de los incendios forestales en el centro y este
peninsular. Fuentes, metodología y resultados” a Areque, E. (coord). Incendios
Históricos. Una aproximación multidisciplinar, Universidad Internacional de
Andalucía.
Vélez, R. (1991), “Los incendios forestales y la política forestal”, Revista de estudios
Agro-Sociales, 158, Octubre-Diciembre, pp. 83-105
http://pmpc.amb.es/cat/descip/C16_marc2.htm
http://www.gencat.es/darp/focverd2/cfocvem1.htm
http://www.gencat.es/darp/focverd2/cfocvem2.htm
Conclusions finals
205
10. Conclusions finals
De manera sistemàtica, a Catalunya, els incendis forestals no comencen a
comptabilitzar-se fins a finals de la dècada dels seixanta. És a partir d’aquí que disposem
de certa informació quantitativa, que permet fixar l’inici de les estadístiques sobre
incendis al nostre país. Aquest no és un període suficientment llarg amb el qual sigui
possible veure una certa periodicitat o establir tendències dels incendis, i més tenint en
compte que no és fins el 1987 que podem localitzar espacialment els incendis, base
sobre la qual s’ha centrat aquesta tesi doctoral. Amb dotze anys de dades, no es pot
reproduir la història dels incendis a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i a la comarca del
Bages, però si que s’ha pogut veure, a grans trets, l’afectació que tenen. Per tant, ha
estat possible identificar la problemàtica que afecta a cadascun dels àmbits.
No podem evitar tots els incendis, però coneixent la seva incidència i com es
desenvolupen podem preveure i, per tant, prevenir comportaments perillosos.
Històricament hi ha hagut incendis, actualment n’hi continua havent i en un futur n’hi
haurà, però, no es pot esperar passivament justificant-nos en la impotència, davant d’un
fenomen que sembla que ens supera. Cal actuar i assumir les noves condicions dels
boscos, caracteritzats, per un costat, pel seu ús com a espai d’oci, i per l’altre, per les
extenses masses de vegetació sense gestionar, les quals no beneficien el control dels
grans incendis, ara per ara, el problema real dels incendis a la Mediterrània.
La recerca feta sobre els diferents camps oberts en la investigació dels incendis
forestals, ha permès conèixer i aplicar diferents models i tècniques, que han facilitat el
coneixement de l’afectació dels incendis a l’AMB i al Bages durant el període 1987-1998.
Quan es vol explicar un fenomen tan complex i dinàmic com els incendis forestals,
s’intenta investigar, analitzar i interpretar tots els agents que hi intervenen i fan el territori
vulnerable, tant a les ignicions com a la propagació del foc. Ha estat impossible tractar
totes les variables que interactuen en l’inici i la propagació dels incendis, però s’han
identificat els principals trets que els diferencien en tots dos àmbits, així com el tipus de
problemes que els afecten.
L'objectiu d'aquesta tesi doctoral ha estat diferenciar la problemàtica dels incendis
per tal d’orientar algunes de les polítiques adaptades a les característiques pròpies de
cada àmbit. No es pot, però, deixar de banda aquells trets que els acosten i que, de fet,
són característiques generals de tots aquells països afectats pels incendis forestals.
Conclusions finals
206
L’abandonament dels usos tradicionals dels boscos, que ha afavorit l’increment
desmesurat i descontrolat del combustible, juntament amb la major freqüentació
d’aquests espais per part de les persones -únicament per gaudir dels seus valors
paisatgístics-, ha comportat un increment del risc, tant d’ignició com de propagació. El
principal risc dels ecosistemes és el marcat increment de la freqüència d’ignicions. Pocs
incendis són els causants de la major part de la superfície cremada; per tant, que hi hagi
un elevat nombre d’ignicions no seria tan important, si aquestes es poguessin detectar a
temps i així evitar que es propaguessin. Si bé és cert que tots els incendis no poden
evitar-se, les precaucions i l’aplicació de mesures correctores i pal·liatives de risc, poden
reduir al mínim la seva freqüència i intensitat, i evitar que un incendi de poca importància
esdevingui un GIF. Si bé podem actuar sobre determinades conductes humanes i sobre
el territori, és molt difícil intervenir sobre les condicions meteorològiques, que juntament
amb la continuïtat de les masses de vegetació, són la clau del problema dels GIF. El
clima mediterrani és ideal pel foc i el bosc sense gestionar és un combustible perfecte.
Aquests, doncs, són aspectes generals dels incendis que afecten tant l’AMB com el
Bages. Però, quina és la incidència que han tingut els incendis en els dos àmbits d’estudi
durant el període 1987-1998? Quins són aquells aspectes que més els afecten i els fan
diferents? Aquestes i altres qüestions són les que centraran les reflexions que segueixen
a continuació.
10.1. Contrast d’hipòtesis i observacions
Com a aspecte previ a comentar abans del contrast de les hipòtesis cal destacar la
gran importància que han tingut els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) en tots els
processos de manipulació de dades d’aquest treball d’investigació. Han estat de gran
utilitat en la localització de les ignicions i en l’anàlisi de les relacions de proximitat per
deduir possibles patrons. Han permès caracteritzar els incendis en funció de les
condicions humanes (establint relacions de proximitat entre els diferents focus i la
distància a la xarxa viària i les zones urbanitzades) i les condicions del territori
(intersectant les ignicions amb l’altitud, la insolació, el pendent i els usos del sòl). Han
agilitat el procés d’elaboració de les diferents masses de vegetació que configuraven els
dos àmbits d’estudi possibilitant la seva tipificació i han permès quantificar l’afectació dels
incendis en cadascuna d’elles. Tots aquests processos han enriquit les respostes que
s'obtenien, de forma temàtica i espacial, fruit de la interrogació constant al sistema.
Conclusions finals
207
Finalment, han facilitat enormement la presentació dels resultats. Els SIG, doncs, han
estat una eina de suport molt valuosa per extreure informació sobre les peculiars
relacions entre els incendis i la societat, el medi i el territori. Aquesta informació és la que
ha donat lloc a extreure conclusions sobre els problemes que afecten l’AMB i el Bages
quant als incendis forestals.
A continuació es resumeixen les conclusions arribades fruit del contrast de les
hipòtesis específiques plantejades en el capítol introductori. Les hipòtesis generals han
necessitat el desenvolupament de les hipòtesis específiques per tal de ser contrastades i
validades.
Els següents punts exposen les conclusions arribades fruit del contrast de les
hipòtesis generals:
1. El risc zero no existeix. Tant l’AMB com el Bages tenen trets específics que els fan
vulnerables als incendis. Per diferents motius i amb conseqüències diferents, tots dos
àmbits estan exposats al risc. Per un costat l’AMB és vulnerable a les ignicions i el
Bages és vulnerable a la propagació.
2. Les característiques del territori i les interaccions que hi tenen lloc expliquen el tipus
d'afectació dels incendis. La densa xarxa viària principal i les zones urbanitzades a
l’AMB, front als pocs eixos viaris principals al Bages i una major dispersió del
poblament, marquen la localització dels incendis als dos àmbits. L’increment de la
superfície forestal en detriment dels conreus afavoreix la continuïtat de les masses de
vegetació i, per tant, incrementa el risc de propagació.
3. L’activitat de les persones, ja sigui de forma directa o indirecta, té una clara relació,
tant pel que fa al lloc on es produeixen com en les conseqüències que tenen. La
freqüència d’incendis i la densitat de població estan correlacionades clarament en el
cas de l’AMB. En el cas del Bages, el canvi d’usos que ha provocat un increment de
les masses de vegetació sense gestionar, són el causant dels incendis catastròfics.
4. Es pot considerar que el punt concret on es localitzen els incendis determina el
nombre mentre que les condicions meteorològiques i l’estructura del territori
determina la superfície cremada. Aquests dos aspectes són els que caracteritzen els
incendis a l’AMB i al Bages. L’elevat nombre d’ignicions que tenen lloc a l’AMB, es
Conclusions finals
208
localitzen en espais molt concrets, on es donen unes condicions molt favorables a la
proliferació d’ignicions. Tot i que l’AMB té masses de vegetació suficientment
contínues per desenvolupar GIF, les característiques socials i territorials del Bages, el
fan molt més vulnerable a la propagació en condicions meteorològiques extremes.
Pel que fa al contrast de les hipòtesis específiques els següents apartats
resumeixen les conclusions arribades a partir de l’anàlisi desenvolupada en els diferents
capítols de la tesi:
5. L’AMB es caracteritza per una clara concentració dels incendis, contrastada a partir
del mètode aplicat d’Anàlisi de Quadrats (AQ). Al Bages, tot i que el test de bondat
d’ajustament indica una certa concentració dels incendis, comparant els valors d’AQ
de l’AMB i el Bages, es pot definir com a característica general en aquest segon cas,
la major aleatorietat de la distribució espacial dels incendis. A partir dels resultats de
l’AQ queda demostrat que l’AMB té uns espais amb més probabilitat d’ignició que
altres.
6. Si bé s’esperava que els incendis amb les mateixes característiques, quant a
superfície afectada, tendissin a agrupar-se, utilitzant el coeficient de correlació de
Moran, ha quedat demostrat que no hi ha una relació de contagi. S’esperava que hi
hagués una correspondència entre els incendis petits i la seva proximitat, i entre els
grans incendis i la seva proximitat. De fet, a l’AMB no hi ha zones amb petits incendis
i zones amb grans incendis, sinó que en general són petits i amb algun de dispers
més gran. Al Bages, la major aleatorietat dels incendis, explica també que no hi hagi
aquesta relació de contagi entre incendis petits i incendis grans.
7. Les condicions humanes a l’AMB justifiquen clarament la gran concentració dels
incendis a aquest àmbit. La distància dels punts d’ignició a la xarxa viària i a les zones
urbanitzades de l’AMB, converteixen el factor humà com a determinant de la
localització dels incendis en aquest àmbit, com ha quedat demostrat a partir de
l’aplicació del test de significació de χ2 . Fins i tot la incidència de les condicions del
territori queden supeditades a aquest fet.
La major aleatorietat dels incendis al Bages queda també reflectida amb els valors
calculats de χ2, que demostren que el nombre d'incendis no depèn de les condicions
humanes i del territori. De fet, si bé en el cas de la distància a les zones urbanitzades i
la incidència de l’altitud, pel valor de χ2 resultant, s’intueix una certa relació entre els
Conclusions finals
209
incendis i les zones urbanitzades, aquesta relació no és tan clara com a l’AMB. Cal
tenir en compte, que les zones on es detecta una major concentració d’incendis són
alhora les que concentren la major part de nuclis de població del Bages amb més
densitat i en zones d’interfase entre els àmbits urbans i forestals.
8. Hi ha una clara estacionalitat tant del nombre d’incendis com de la superfície
cremada, concentrada en els mesos d’estiu. Aquesta estacionalitat és més perceptible
al Bages que a l’AMB. De fet l’AMB pateix la distorsió de l’incendi del Garraf de l’abril
de 1994, que fa incrementar la superfície cremada durant l’estació primaveral.
Les condicions meteorològiques són un factor de gran importància en el
desenvolupament dels incendis. Existeix una relació entre el nombre d’incendis i la
superfície cremada i els dies en què l’índex de risc meteorològic és més elevat.
Aquesta relació és més clara en el cas del Bages que en el cas de l’AMB, tot i que en
tots dos àmbits la tendència és ascendent (els dies de més risc hi ha, en general, més
incendis i més superfície cremada).
9. La continuïtat de les masses de vegetació és el desencadenant dels incendis
catastròfics. En aquest sentit, a la comarca del Bages, la major aleatorietat dels
incendis i les característiques del territori que la configura, fan que tingui les
condicions òptimes per al desenvolupament dels GIF. L’AMB té una estructura
territorial més fragmentada; de totes maneres, en aquelles masses de vegetació més
perilloses, el fet que els incendis es distribueixin de manera més agrupada, fa
possible orientar les mesures preventives de manera més efectiva.
10. Tot i que l’AMB és un territori molt fragmentat, també hi ha masses que podrien
desenvolupar GIF. De fet la clau del petit nombre de GIF es troba també, en el potent
dispositiu de prevenció i extinció que disposa el Consorci del Parc de Collserola.
10.2. Aportacions i reflexions
Aprofundir en el coneixement de la incidència dels incendis a l’AMB i a la comarca
del Bages, fa possible explicar com els incendis han afectat cadascun dels dos àmbits
d’estudi, i permet plantejar algunes de les actuacions en les diferents fases de la cadena
causal del risc. Partint de l’afirmació que el risc zero no existeix, hipòtesi general i base
del plantejament teòric del concepte de risc, s’ha de treballar sobre les tres estratègies de
Conclusions finals
210
gestió del risc: prevenir l’esdeveniment inicial (causa de les ignicions), evitar
l’esdeveniment secundari (que la ignició tingui èxit i es propagui) i mitigar les
conseqüències.
Ha estat possible establir dos models de comportament que impliquen actuacions
diferents: els incendis periurbans a l’AMB, i els incendis rurals a la comarca del Bages. La
utilització de diferents mètodes i tècniques de tractament de dades ha fet possible
identificar els principals problemes que els afecten, i ha permès aportar els arguments
bàsics per respondre a la pregunta plantejada inicialment: per què són diferents els
incendis als dos àmbits d’estudi? Per resoldre aquest interrogant, es planteja la reflexió,
considerant, per un costat, aspectes més generals dels dos àmbits d’estudi, tant pel que
fa a qüestions socioterritorials com a les característiques dels incendis. Per l’altre, s’ha
considerat els resultats de l’aplicació dels diferents models i eines d’anàlisi espacial, que
han donat una visió més específica de l’ocurrència dels incendis.
La Taula 10.1 ofereix un resum de les característiques generals dels dos àmbits
d’estudi. Aquestes xifres són la base per apreciar alguns dels desequilibris socials i
territorials que hi ha i, expliquen, en part, perquè de la distribució espacial dels incendis i
l’afectació territorial. Aporten algunes de les respostes que es complementaran amb les
reflexions sorgides fruit de la investigació, el tractament, l’anàlisi i la interpretació d’alguns
dels factors que intervenen en l’inici i la propagació dels incendis.
Taula 10.1. Característiques generals dels dos àmbits d’estudi
Respecte Catalunya Respecte l’àmbitÀmbit % sup.
àmbit%
població% sup.forestal
% sup.forestal
% zonaurbanitzada
dens. x. viària(km/km2)
dens. població(hab/km2)
AMB 1,8 47,5 1,4 44,3 33,0 72,1 4.446,7Bages 4,2 2,5 5,1 71,1 3,1 50,6 164,6
Es pot considerar que l’AMB es caracteritza per un dens ús del territori. Només amb
el 1,8% de superfície respecte el total de Catalunya, concentra quasi el 50% de la
població total amb una elevada densitat de població i de xarxa viària. El Bages, en canvi,
suposa el 4,2% de la superfície respecte el total de Catalunya amb el 2,5% de la població
total i amb un percentatge molt elevat de superfície forestal respecte el total comarcal. Si
bé és cert que el Bages disposa d’una densitat de xarxa viària considerable, aquesta és
majoritàriament de segon nivell, és a dir, carreteres secundàries i sobretot pistes i camins;
per tant, són vials poc freqüentats. Aquestes característiques confirmen, doncs, el diferent
ús del territori als dos àmbits d’estudi.
Conclusions finals
211
Quant a les característiques generals dels incendis, la Taula 10.2 és prou
significativa. A l’AMB hi ha molts més incendis, però en conjunt cremen menys superfície
que al Bages, amb un nombre força inferior d’incendis. Com es pot comprovar, en la
tendència quant al percentatge d’incendis i superfície cremada de l’AMB i el Bages
respecte Catalunya, s’inverteixen les xifres. L’AMB té un percentatge d’ignicions força
elevat respecte al conjunt de Catalunya, en comparació al percentatge de superfície
cremada. Contràriament, el Bages té un percentatge de superfície cremada força superior
al de l’AMB i, en canvi, un percentatge inferior d’ignicions. Quines són, doncs, les
condicions que justifiquen les xifres de la Taula 10.2?
Taula 10.2. Característiques generals dels incendis als dos àmbits d’estudi.
Àmbit Respecte CatalunyaÀmbit nombre
d’incendissuperfície
cremada (ha)% incendis
% superfíciecremada
AMB 1.068 5.786,44 13,0 4,4Bages 332 16.713,42 4,0 12,9
Es poden definir dos problemes diferents dels incendis. El problema de l’AMB és
l’elevat nombre d’ignicions i la seva concentració en determinats punts conflictius. El
Bages, en canvi, es caracteritza per la gran quantitat de superfície forestal cremada.
L’AMB ha de resoldre l’alta probabilitat d’ignició i el Bages l’alta probabilitat de
propagació. En tots dos casos la incidència de les persones, ja sigui de forma directa o
indirecta, és clara. El gran nombre d’ignicions a l’AMB es deu a l’accessibilitat de les
zones d’interfase urbana-forestal (o potser s’hauria de dir interfase urbà-parc urbà) i a la
major freqüentació dels espais forestals. L’abandonament de les activitats tradicionals als
boscos i els canvis d’usos del sòl han afavorit la continuïtat de les masses de vegetació,
fent-les molt més vulnerables a la propagació dels GIF. Tot i que aquesta és una
característica general del territori català, el Bages se’n ressent especialment. No és
possible protegir tot el territori, però si que és possible intervenir per evitar aquesta
continuïtat de les masses de vegetació, causant dels impactes més devastadors.
La definició del patró de distribució espacial que afecta l’AMB i al Bages ha estat el
punt de partida i la base sobre la qual s’ha explicat quines són les condicions que
defineixen aquesta distribució. El risc d’ignició i de propagació, és el que defineix
l’esquema del tractament de la relació entre l’ocurrència d’incendis i les diferents
variables considerades afecten l’inici i desenvolupament d’un incendi. Per un costat, la
relació de les condicions humanes i les condicions del territori, amb l’ocurrència dels
Conclusions finals
212
incendis, justifiquen la seva localització en determinades àrees. Per l’altre, les condicions
meteorològiques i els índexs calculats per tal de tenir en compte aquesta variable,
permeten centrar els dies on la probabilitat d’ignició i de propagació és més alta.
Finalment, l’estructura del territori determina la perillositat de propagació.
La densitat de població i la fàcil accessibilitat que beneficia la mobilitat dins l’entorn
metropolità, justifica clarament l’elevat nombre d’ignicions concentrat en determinats
indrets de l’AMB. El dens ús del territori, que afavoreix aquest increment en la freqüència
d’incendis, s’ha vist validat a través de la relació establerta entre l’ocurrència d’incendis i
la distància a la xarxa viària i a les zones urbanitzades. Seguint aquest mateix
procediment, i reforçant aquesta característica de l’AMB, que la freqüència i la distribució
dels incendis estan relacionats amb aquest ús tan intens del territori, s’ha demostrat com
algunes masses de vegetació tenen més probabilitats de ser afectades que altres. És,
doncs, important, ser conscients de la vulnerabilitat (entesa com a exposició al risc) de
l’AMB davant la freqüència d’incendis. El principal problema del Bages, és la gran
quantitat de superfície cremada, bàsicament per la continuïtat de les masses de
vegetació, que en condicions meteorològiques extremes fa impossible aturar l’avanç del
foc. Per tant, cal destacar aquesta vulnerabilitat del Bages front a la intensitat que tenen o
poden tenir els seus incendis.
Afirmar que el problema de l’AMB són les ignicions, no vol dir que no hi hagi risc de
propagació. L’AMB també es veu afectada per masses de vegetació contínues
considerables, però el fet de conèixer la localització de les ignicions i conseqüentment la
vigilància establerta, afavoreixen la seva detecció i, per tant, el seu control a temps. Cal
diferenciar la doble funcionalitat del bosc a l’AMB i al Bages. El 50% de la superfície
forestal de l’AMB forma part d’algun espai PEIN. Al Bages, només el 13% de la superfície
forestal està protegida. No es pot pretendre protegir tots els espais forestals. Hauria de
ser possible decidir on hi ha d’haver bosc, i on no n’hi ha d’haver i, per tant, tenir capacitat
de prendre decisions sobre la planificació i ordenació del territori. Tal i com afirma Pyne
(1997), la gestió del foc passa per la gestió del territori; aquest no és un objectiu que es
pugui aconseguir en poc temps, sinó que ha de ser fruit, com consideren Nuet i Panareda
(1994), d'una política continuada d'adequació del país que es vagi concretant en cada
una de les actuacions que es facin en el territori. Per això cal, que en l'ordenació del
territori es consideri la possibilitat de l'incendi i es prevegin les mesures perquè no es
presenti o, si es presenta, en minimitzi al màxim les conseqüències. Per tant, en la
mitigació de les conseqüències cal no només dedicar esforços en l’extinció, amb tot el
Conclusions finals
213
que suposa (anàlisi de la distribució i dotació de recursos i de les dificultats d’extinció),
sinó que també cal una bona planificació i ordenació del territori. No només hi ha d’haver
una planificació dels recursos i equipaments d’extinció (que té uns efectes a curt termini),
sinó que cal pensar en la manera com s’ha de configurar un territori en forma de mosaic,
que fragmenti aquesta continuïtat de les masses de vegetació, tot i que els resultats no
són perceptibles a curt termini.
Aquest punt, centrat en l’estudi de com s’ha d’intervenir en el territori per tal de
reduir els impactes dels incendis, és un factor crític. Keeley et al. (1999) considerarien
que més que l’estructura del territori, el que és realment important són les condicions
meteorològiques, ja que la major part d’incendis catastròfics són conduïts pels forts vents
i, sota aquestes condicions, els incendis cremen gairebé totes les classes de
combustibles. Per tant, consideren que la clau és controlar les ignicions en àrees
estratègiques. Tot i estar d’acord amb aquest fet, i aquesta seria la política a optar en el
cas de l’AMB, les característiques dels boscos dels EUA no s’assemblen en extensió a la
dels boscos de Catalunya; per tant, en el cas del Bages, la major aleatorietat dels
incendis implica, a més del control de les ignicions, en la mesura del que sigui possible,
actuar sobre el territori.
El que realment afecta els GIF és la barreja de condicions meteorològiques
extremes amb l’estructura del territori. Aquesta afirmació és vàlida tant per l’AMB com pel
Bages. Ja que és impossible controlar els factors meteorològics, la previsió i la prevenció
han de passar pel coneixement de les zones amb més probabilitat d’ignició i per la
intervenció en aquells espais on aquestes ignicions poden resultar més perilloses.
Els problemes que han d’afrontar l’AMB i la comarca del Bages i que justifiquen la
periurbanitat en el primer cas i els trets més rurals en el segon, es poden resumir en tres
punts:
• l’ús que es fa del territori és diferent. L’AMB es caracteritza per un dens ús del territori
que ha vertebrat l’espai i que afavoreix la proliferació de les ignicions en espais força
localitzats. El Bages no té la mobilitat tan densa ni la fragmentació de l’AMB, i per tant
és més difícil controlar les ignicions,
• l’estructura del territori és diferent: l’AMB es caracteritza per una gran fragmentació i
el Bages per una major continuïtat de les masses forestals,
Conclusions finals
214
• les actuacions de prevenció realitzades en tots dos àmbits són diferents. L’AMB
disposa d’un potent dispositiu de prevenció, específic per l’àrea d’actuació del
Patronat Metropolità a més de la seva participació en els plans de prevenció que
afecten a tot el territori català. El Bages, en canvi, participa del sistema de prevenció
general aplicat per tot el territori català.
L’AMB sembla que té prou ben solucionada la prevenció de la propagació, ja que tot
i la perillositat d’algunes de les masses de vegetació que la configuren, les estadístiques
d’incendis dels darrers anys, demostren l’eficàcia en el control de les ignicions, ja que es
tenen ben localitzades. De totes maneres ha de lluitar encara per a reduir l’elevat nombre
d’ignicions que afecten les zones d’interfase urbana-forestal. El Bages s’afronta a un
problema molt més complex i que és general als boscos de la Mediterrània: l’increment
de superfície forestal sense gestionar. No es pot lluitar directament contra les
característiques del clima mediterrani, però si que podem intervenir en el territori per
mitigar les greus conseqüències socials (pèrdues de vides humanes i de valors
paisatgístics), econòmiques (fusta perduda, béns mobles i immobles destruïts, explotació
lúdica del paisatge) i ambientals (biomassa destruïda, fauna desapareguda, erosió dels
sòls) (Folch, 1996). És en aquest sentit que s’ha de continuar investigant i lluitant, posant
èmfasi en la col·laboració pluridisciplinar que consideri tots els agents implicats en el
territori. Hi ha d'haver un plantejament global, tal com s'apuntava al capítol 9 a partir de
les reflexions de Nuet i Panareda (1998), que consideri tot el territori i des de perspectives
científiques i tècniques diferents.
10.3. Propostes i línies futures de recerca
Les aportacions d’aquesta tesi doctoral, no pretenen donar solucions màgiques o
definitives al problema dels incendis, sinó aportar els arguments distintius que permetin a
les diferents persones i institucions implicades, juntament amb el suport dels
professionals especialitzats, lluitar de manera més efectiva contra els incendis forestals.
De totes maneres, i identificant els diferents problemes que afecten l’AMB i el Bages amb
la cadena causal del risc, es pot fer les següents propostes:
- evitar l’esdeveniment inicial: evitar que es declari un incendi. El coneixement de
la causalitat i les zones amb més freqüència d’incendis, aporta els arguments
necessaris per tal d’orientar la prevenció de les ignicions. Excessiva freqüentació
Conclusions finals
215
humana en determinats indrets, mal estat de les línies elèctriques, marges bruts,
etc.
- evitar l’esdeveniment resultant: evitar que les ignicions tinguin èxit i evitar la
propagació del foc. La clau, en aquest cas, és la vigilància i detecció a temps de
les ignicions. Un foc forestal detectat a temps sempre és més fàcil d’apagar.
- mitigar les conseqüències: dedicar esforços en l’ordenació i la planificació
territorial.
La distinció entre aquestes diferents fases és important, perquè permet
sistematitzar aquelles mesures destinades a evitar la ignició i aquelles mesures
destinades a evitar un esdeveniment de gran magnitud, una vegada s’ha produït la
ignició. Seguint aquest plantejament és interessant diferenciar entre el que és la reducció
del risc i la reducció de la vulnerabilitat, tal i com s’ha exposat al capítol tres. La reducció
del risc implica totes aquelles accions orientades a actuar sobre l’agent causant del risc i
aquelles orientades a modificar el comportament humà en relació a aquest risc d’incendi
(campanyes informatives de sensibilització, prohibició d’usos, mesures de vigilància, etc.).
La reducció de la vulnerabilitat passaria per la gestió del territori per tal d’intervenir en
aquells aspectes que incideixen en l’exposició al risc. Per tant, l’esforç principal s’ha de
centrar en una política de gestió global de les grans masses de vegetació, integrant el risc
d’incendi en la gestió del recurs bosc.
En tot treball geogràfic, i més en l’anàlisi d’un fenomen que no respecta límits
administratius artificials, ineludiblement apareix el tema de les fronteres. Ja s’ha justificat
la tria d’aquest dos àmbits d’estudi i la delimitació d’espais purament administratius, que
entren en conflicte amb el fenomen dels incendis. Un incendi no respecta límits creats
artificialment. Treballar a escala local implica haver d’assumir algunes restriccions i, en
aquest cas, ha estat la disponibilitat de dades espacials i alfanumèriques detallades en
format digital.
Seria interessant acabar amb unes reflexions que ha suggerit l’elaboració d’aquest
treball i que relacionen alguns dels aspectes que s’han tractat directament, amb altres
possibles línies de recerca. S’ha analitzat individualment les variables que exposen al risc
tant a l’AMB com al Bages, però en cap moment s’ha pretès elaborar un mapa de risc en
els dos àmbits. S’han identificat aquells aspectes que fan el territori vulnerable als
incendis, però no s’han integrat en un model conjunt que permeti ponderar les diferents
variables implicades. Aquesta és, doncs, una línia d’investigació a continuar, seguint com
Conclusions finals
216
a base, en la selecció de les variables i la importància que tenen unes respecte les altres,
la metodologia seguida al llarg d'aquest treball d'investigació.
El capítol 9 ha encetat una línia de recerca molt interessant: l’anàlisi de les masses
de vegetació en relació al risc de propagació. Aquest capítol ha plantejat alguns
interrogants que el converteixen en una font de propostes de recerca: hi ha masses de
vegetació més vulnerables que altres? Quina és l’efectivitat dels diferents elements de
trencament de la continuïtat? Estan ben distribuïts els equipaments i recursos d’extinció
en funció de la perillositat de les masses? La resolució d’aquests interrogants implica
utilitzar les masses de vegetació com a unitat bàsica de planificació.
Les eines de simulació espacial del comportament del foc, fan possible anticipar
comportaments perillosos a partir de la simulació, utilitzant diferents escenaris. El treball
dirigit per Cerdan (Cerdan et al. 1999), va ser l’inici de la utilització d’eines de simulació
espacial a les diferents masses de vegetació delimitades al Bages. Aquesta visió,
juntament amb l’aplicació de diferents models, com els de regressió logística i d’anàlisi
multicriteri, i les eines de tractament d’informació espacial, utilització dels SIG en general i
l’ampliació del programa Farsite en particular, és una via oberta que orienta la recerca
més immediata, juntament amb la possibilitat d’integrar noves variables en l’anàlisi.
En determinades ocasions ha sorgit un tema conflictiu, el qual, deliberadament, no
s’ha tractat en profunditat: l’anàlisi de l’efectivitat de la política de prevenció d’incendis
forestals. És un punt polèmic pel conflicte d’interessos que hi ha en joc, però és de gran
rellevància, perquè permet argumentar els desequilibris en la prevenció dels dos àmbits.
És important perquè, com s’ha apuntat, pot ser la clau del baix nombre de GIF de l’AMB,
en comparació a l’elevat nombre d’ignicions. Entrar en aquest punt implicaria disposar de
molta informació específica de cadascun dels incendis com ara el temps d’arribada dels
diferents equips d’extinció o els mitjans d’extinció utilitzats, l’anàlisi dels respectius punts
de vigilància (mòbils i fixes), així com valorar l’efectivitat de la distribució d’equipaments i
infraestructures per a l’extinció. Avaluar l’eficàcia de la prevenció dels incendis en cada
àmbit, implica un treball molt extens de captura de dades, així com el seu tractament i
anàlisi. És per això que, tot i haver apuntat el tema no s’ha pogut abastar en tota la seva
magnitud.
Conclusions finals
217
10.4. Bibliografia
Cerdan, R.; Badia, A.; Ferrero, I.; Llurdés, J.C.; Sánchez, F.; Saurí, D. (1999), Planificació
territorial i organització de la lluita contra els incendis forestals al Bages. Anàlisi,
ponderació i programació de procediments i actuacions de prevenció i de previsió per
la defensa del territori del Bages contra els incendis forestals, amb els agents
implicats, Premi Fundació Caixa Manresa (Inèdit).
Folch, R. (1996), “Sociologia dels incendis forestals”, a Terrades, J. (Coord. ) Ecologia del
foc, Proa, Barcelona, pp. 255-261.
Keeley, J.E.; Fotheringham, C.J.; Morais, M. (1999), “Reexamining Fire Suppression
Impacts on Brushland Fire Regimes”, Science, 284, pp. 1829-1832.
Nuet, J.; Panareda, J.M. (1994), "Els incendis forestals de l'estiu de 1994. Relexions i
propostes", Muntanya, 98(794), Barcelona, pp. 201.207.
Pyne, S. (1997) World Fire. The culture of Fire on Earth, University of Washington Press,
Seattle and london.
Bibliografia general
219
11. Bibliografia general
Albini, F.A. (1976), Computer-based Models of wildland Fire Behavior: A Users Manual,
Ogden, Utah, USDA Forest Service, Intermountain Research Station.
Alcázar, J.; Vega-García, C.; Grauet, M.; Pelmán, J.; Fernández, A. (1998) “Human risk and
fire danger estimation trought multicriteria evaluation methods for forest fire
prevention in Barcelona, Spain”, III International Conference on Forest Fire Research
14th Conference on Forest Fire Meteorology, Vol I, pp. 2379-2387, Luso, 16/20
November.
Alexander, M.E.; Stocks, B.J.; Wotton, B.M.; Lanoville, R.A. “An exemple of multi-faceted
wildland fire research: the international crown fire modelling experiment”, III
International Conference on Forest Fire Research 14th Conference on Forest Fire
Meteorology, Vol I, pp. 83-112, Luso, 16/20 November.
Andrews, P.L. (1983) “A system for predicting the behavior of forest and range fires”,
Proceedings of the Conference on Computer simulation in Emergency Planning, San
Diego, California.
Andrews, P.L. (1986), BEHAVE: Fire behavior prediction and fuel modeling system -Burn
subsystem, part 1, USDA, Forest Service.
Andrews, P.L.; Chase, C.H. (1989), BEHAVE: fire behavior prediction and fuel modeling
system. BURN subsystem, Part 1, General Technical Report INT-194, Ogden, Utah,
USDA Forest Service, Intermountain Research Station
Andrews, P.L.; Bradshaw, L.S. (1990), RXWINDOW: defining windows of acceptable burning
conditions based on desired fire behavior, General Technical Report INT-273,
Ogden, Utah, USDA Forest Service, Intermountain Research Station.
Badia, A. (1998), “Modelització i tecnologies de la informació per al suport a la lluita contra
els incendis forestals”, Documents d’Anàlisi Geogràfica, 32, pp. 143-159.
Badia, A. (1998), “Distribución espaciotemporal de los incendios en el Area Metropolitana
de Barcelona”, VIII Coloquio de Métodos Cuantitativos, Sistemas de Información
Geográfica y Teledetección, Asociación de Geógrafos Españoles, 17-19 de
setembre de 1998, Departament de Geografia, UAB, Bellaterra.
Baulies, X.; Joaniquet, M.; Tardà, A. (1995), “Evaluation of forest fires effects using CASI
data” in Remote Sensing and GIS applications to forest fire management.
Proceedings of the EARSeL International Workshop, Ed. Chuvieco, E. Universidad
de Alcalá de Henares.
Benson, M.L.; Briggs, I. (1978), "Mapping the extent and intensity of major forest fires in
Australia using digital analysis of Landsat imagery", in Proceedings of the
Bibliografia general
220
International Symposium on Remote Sensing for Observation and inventory of Earth
Resources, pp. 1965-1980.
Blackie, P. Camon, T. Davis, I. Wisher, B. (1994), Natural hazards, people’s vulnerability
and disasters, Londres, Routledge.
Bovio, G.; Camia, A. (1997), “Land Zoning Based on Fire History”, International Journal of
Wildland Fire 7(3), pp. 249-258.
Bovio, G.; Camia, A. (1998), “An analysis of large forest fires danger conditions in Europe”, III
International Conference on Forest Fire Research 14th Conference on Forest Fire
Meteorology, Vol I, pp. 975-994, Luso, 16/20 November.
Bovio, G.; Camia, A. (1997), Meteorologica Indices for Large Fires Danger Rating”, a
Chuvieco, E. (Ed.) A review of remote sensing methods for the study of large
wildland fires (Megafires project ENV-CT96-0256), Alcalá de Henares, August 1997,
pp. 73-89.
Bovio, G.; Quaglino, A.; Nosenzo, A, (1984), “Individuazione di un indice de previsione per il
pericolo di incendi boschivi” Monti e Boschi, 35, pp. 39-44.
Bovio, G.; Sol, B.; Viegas, D.X. (1994), “Synthese des Travaux sur l’intercomparison des
indices de danger metheorologiqued’incendie”, Environmental Programme, Minerve I
Project Final Report, pp. 22-38.
Buckley, D:J.; Lee, B.S. (1993), “Forestry Canada applies GIS technology to forest fire
management”, GIS ‘93 Symposium, Vancouver, British columbia, pp. 109-113.
Burgan, R.E. (1989), “1978 National Fire Danger Rating System Revisions”, presentat a 10th
Conference on Fire and Forest metereology, April 17-21, Ottawa, Canada.
Burgan, R.E.; Rothermel, R.C. (1986), BEHAVE: Fire behavior prediction and fuel modeling
system -fuel subsystem, Gen. Tech. Rep. Int-167, USDA, Forest Service.
Burgan R.E.; Shasby, M.B. (1984), "Mapping broad-area fire potential from digital fuel,
terrain, and weather data", Journal of Forestry, Vol. 82, pp. 228-231.
Burton, I. Kates, R. While, G. (1978), The environment as hazard, New York, Ed. Oxford
University Press.
Calvo García-Tornel, F. (1984), “Geografía de los riesgos”, Revista Geocrítica, 37,
Universitat de Barcelona.
Cànoves, G; Garcia-Ramon, M.D. (1995), “Mujeres y turismo rural en Cataluña:¿La nueva
panacea de la agricultura?”, El Campo. La mujer rural, Servicio de estudios BBV.
pp. 221-238.
Capel, H. (1973), “Percepción del medio y comportamiento geográfico”, Revista de
Geografía, 7(1-2), pp. 58-150.
Bibliografia general
221
Carrega, P. (1990), “Climatology and index of forest fire hazard in mediterranean France”, I
International Conference on Forest Fire Research, Coimbra, B.05-1 B05-11.
Carvacho, L. (1998), “Evolución de la estimación de grandes incendiosforestales en la
cuenca Mediterránea europea por redes neuronales y regresión logística”, Série
Geográfica. Incendios, 7, Universidad de Alcalá, Servicios de publicaciones,
Departamento de Geografía, pp. 73-85.
Castellnou, M. Rovira, J. Alcaraz, J. Rodríguez, F. Espadas, J. Queralt, D. Rius, J. (1999),
“El projecte GRAF, una nova eina per als boscos” Silvicultura, 25, Segon
Trimestre de 1999, 1-4.
Cerdan, R.; Badia, A.; Ferrero, I.; Llurdés, J.C.; Sánchez, F.; Saurí, D. (1999), Planificació
territorial i organització de la lluita contra els incendis forestals al Bages. Anàlisi,
ponderació i programació de procediments i actuacions de prevenció i de previsió
per la defensa del territori del Bages contra els incendis forestals, amb els agents
implicats, Premi Fundació Caixa Manresa (Inèdit).
Chandler, C.; Cheney, P.; Thomas, P.; Trabaud, L.; Williams, D. (1983), Fire in Forestry Vol I
Forest Fire Behavior and effects, New York, John Willey and Sons.
Chou, Y.H.; Minnich, R.A.; Salazar, L.A. Power J.D. Dezzari, R. J. (1990), Spatial
Autocorrelation of Wildfire Distribution in the Idyllwild Quadrangle, San Jacinto
Mountain, California”, Photogrammetric Engineering and Remote Sensing, 56(11)
1507-1513.
Chou, Y.H. (1992), “Spatial Autocorrelation and Weighting Functions in the distribution of
Wildland Fires”, International Journal of Wildland Fire, 2(4), 169-176.
Chuvieco, E.; Congalton, R.G. (1989), "Application of Remote Sensing and Geographical
Information Systems to Forest Fire Hazard Mapping", Remote Sensing of
Environment, pp. 147-159.
Chuvieco, E.; Salas, J. (1996), “Mapping the spatial distribution of forest fire danger using
GIS”, International Journal of geographical Information System, vol. 10(3), pp. 333-
345.
Chuvieco, E.; Salas, J.; Barredo, J.I.; Carvacho, L.; Karteris, M.; Koutsias, N. (1998), “Global
patterns of large fires occurrence in the European Mediterranean Basin: A GIS
analysis”, III International Conference on Forest Fire Research. 14th Conference on
Fire and Forest Meteorology vol II, pp. 2447-2462, Luso, 16/20 November 1998.
Chuvieco, E. Salas, F.J. Martinez, J. Martín, M.P. (1999), “Geografía e incendios
forestales”, Serie geográfica. Incendios Forestales, Universidad de Alcalá, Servicio
de publicaciones, Departamento de Geografía, pp. 11-17
Bibliografia general
222
Clarke, K.C.; Brass, J.A.; Riggan, P.J. (1994), "A Cellular Atomaton Model of Wildfire
Propagation and Extintion”, Photogrammetric Engineering & Remote Sensing, vol
60(11), November 1994, pp. 1355-1367.
Cliff, A.D.; Ord, J.K. (1981), Spatial Processes. Models and Applications, Pion, Norwich.
Cunningham, A.A.; Martell, D.L. (1973), “A Stochastic Model for the Occurrence of Man-
caused Forest Fires”, Canadian Journal of Forest Research, 3, pp. 282-287.
Cunningham, A.A.; Martell, D.L. (1976), “The use of subjective probability assesments to
predict forest fire occurrence”, Canadian Journal of Forest Research, 6, pp.348-356.
Deeming, J.E. et al. (1972), National Fire-Danger Rating System, US Forest Service,
Research Paper RM-84
Deeming, J.E. et al. (1974), National Fire-Fire Danger Rating System, US Forest Service,
Research Paper RM-84 revised.
Deeming, J.E. et al. (1978), The National Fire-Fire Danger Rating System, US Forest
Service, Gen. Tech. Rep. INT.39.
Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca (1990), La gestió del bosc a Catalunya.
Barcelona, Generalitat de Catalunya, DARP.
Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca (1994), Revista Tecnologia Forestal,
núm.4, octubre de 1994. Generalitat de Catalunya, DARP, Direcció General de
Medi Natural.
Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca (1996), Estadístiques agràries i pesqueres,
Barcelona, Generalitat de Catalunya, DARP.
Díaz-Delgado, R.; Salvador, R.; Valeriano, J.; Pons, X. (1998), “Detección de superficies
forestales quemadas en Cataluña mediante imágenes de satélite durante el periodo
1975-93”, VIII Coloquio del Grupo de Métodos Cuantitativos, Sistemas de
Información Geográfica y Teledetección. Tecnologías para el siglo XXI. Ponencias y
comunicaciones, Asociación de Geógrafos españoles, 17-19 de Septiembre 1998,
Departament de Geografia, Universitat Autònoma de Barcelona, pp. 371-376.
Dimitrakopoulos, A.P.; Bemmerkuk, A.M. (1998), “Evaluation of Canadian Forest Fire
Danger Rating System (CFFDRS) and the Keetch –Bryan Index (KBDI) in the
Mediterranean climate of Greece”, III International Conference on Forest Fire
Research 14th Conference on Forest Fire Meteorology, Vol I, pp. 995-1009, Luso,
16/20 November.
Direcció General de Planificació i Acció Territorial (1995), Pla Territorial General de
Catalunya, Llei d’aprovacions i resum, Barcelona, Departament de Política
Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya.
Bibliografia general
223
Direcció General de Turisme (1996), Guia de residències casa de Catalunya, 1997,
Barcelona, Departament de Comerç Consum i Turisme, Generalitat de Catalunya.
Drouet, J.C. (1990) “Prévision des risques et modes de propagation”, Revue technique du
feu, Juin 1990.
De Fusco, L.; Martellacci, C.; Peroni, P.; Bagni, M. (1992), “A prototype system for forest fire
prevention and control”, Proceedings of the central symposium of the International
Space Year Conference, Munich.
Eastman, J.R. (1997), Idrisi Manual on line, Clark University.
Ebdon, D. (1982), Estadística para geógrafos, Colección Ciencias Geográficas. Oikos-Tau,
Barcelona.
ESRI, (1997), ArcView Manual on line,
Estradé, M. (1986), "Cansem-nos-hi, però no ens cansem", Serra d'Or, 327, pp. 43-46.
Finney, M.A. (1998), FARSITE: Fire Area Simulator –Model development and evaluation,
USDA Forest Service Research Paper RMRS-RP-4 47 p.
Finney, M.A.; Andrews, P.L. (1998), “Application and Status of the FARSITE Fire Area
Simulator”, III International Conference on Forest Fire Research. 14th Conference on
Fire an Forest Meteorology Vol I pp. 755-760, Luso, 16/20 November 1998.
Fisher, M.M.; Nijkamp, P. (1994), “Geographical information systems and spatial analysis”,
The annals of Regional Science, 26, pp. 3-17.
Flannigan, M.; Wotton, M.; Carcaillet, C.; Richard, P.; Campbell, I.; Bergeron, Y. (1998), “Fire
Wheather: past, present and future” III International Conference on Forest Fire
Research 14th Conference on Forest Fire Meteorology, Vol I, pp. 113-128, Luso,
16/20 November.
Flannigan, M.D.; Wotton, B.M. (1991), “Lighning-ignited forest fires in northwestern Ontario”,
Canadian Journal of Forest Research, Vol. 21, pp. 277-287.
Flannigan, M.; Wotton, M.; Carcaillet, C.; Richard, P.; Campbell, I.; Bergeron, Y. (1998), “Fire
Wheather: past, present and future” III International Conference on Forest Fire
Research 14th Conference on Forest Fire Meteorology, Vol I, pp. 113-128, Luso,
16/20 November.
Fogarty, L.G.; Pearce, H.G.; Catchpole, W.R.; Alexander, M.E. (1998), “Adoption vs
adaptation: lessons from applying the Canadian Forest Fire Danger Rating System in
New Zeland”, III International Conference on Forest Fire Research 14th Conference
on Forest Fire Meteorology, Vol I, pp. 1011-1028, Luso, 16/20 November.
Folch, R. (1996), “Sociologia dels incendis forestals”, a Terrades, J. (Coord. ) Ecologia del
foc, Proa, Barcelona, pp. 255-261.
Forman, R.T.T.; Godran, M. (1986), Landcape ecology, Willey, Nova York.
Bibliografia general
224
Galiñanes, A.V.; Salgado, J.; Paz Andrade, M.I.; Legido Soto, J.L.; Melikhova, E.M.
(1998), “An approch to forest firezoning in Galicia (Spain)”, IIII Internationl
Conference on Forest Fire Research, 14th Conference on Fire and Forest
Meteorology, Vol I, pp. 1263-1270, Luso.
Galtie, J.F.; Hubschman, J.; Trabaud, L.; (1994, “Using remote sensing and geographical
information system for monitoring wildland fire hazards in an exposed area of the
mediterranean eastern Pyrenees”, Proceedings of the International wokshop Satellite
Technology and GIS for mediterranean forest mapping and fire management,
Tessaloniki, Nov. 4-6, 1993, Pp. 139-149.
Gluck, M.J.; Rempel, R.S. (1995), “The effecton measurements of post disturbance
vegetation in Northwestern Ontario”, International Workshop Remote Sensing and
GIS applications to forest fire management, Universidad de Alcalá de Henares, Sept.
7-9, 1995, pp. 45-48.
Gonçalves, Z.J.; Lourenço, L. (1990), “Meteorological index of forest fire risk in the
portuguese mainland territory. Proceedings of the International Conference on
Forest Fire Research, Coimbra, B.07-1/14.
Gracia, I.; Mérida, J.C. (1992), “Aplicaciones de técnicas GPS al problema de los incendios
forestales”, Presentat al curs Lucha contra los incendios forestales, Centro
Internacional de Altos Estudios Agronómicos Mediterraneos (C.I.H.E.A.M), organitzat
per l’Instituto Agronómico Mediterráneo de Zaragoza (I.A.M.Z.) i l’Instituto Nacional
para la Conservación de la Naturaleza (I.C.O.N.A.), 11-29 de maig.
Graupera, F.R. (1991), Incendis Forestals a Catalunya Lluita Integral, Departament
d’Agricultura Ramaderia i Pesca (DARP), Generalitat de Catalunya.
Grossmann, W.D. (1993), “Challenges from ecology to aplication and desingn of
Geographical Information System”, Paper presentat a les jornades sobre The
synergistic use of Remote sensing, Geographical Information Systems and Dynamic
models for resource management, Saragossa 11-15 d’abril de 1994.
Hewitt, K. (1997), Regrous of risk, Londres, Longman.
Hohenemser, Ch. Kats, R. kasperson, J.X. (eds.) (1985), Perilous progress. Managing the
hazards of technology, Boalder (Colorado), Westview Perss.
ICC (1990), Mapa de risc d'incendi forestal. Catalunya 1:250.000, Institut Cartogràfic de
Catalunya, Generalitat de Catalunya, Departament d'Agricultura Ramadaria i Pesca,
Direcció General de Medi Natural; Departament de Política Territorial i Obres
Públiques, Institut Cartogràfic de Catalunya.
ICC (1992), Mapa d'incendis forestals de Catalunya (1986-1990). 1.500.000, Institut
Cartogràfic de Catalunya Generalitat de Catalunya, Departament d'Agricultura
Bibliografia general
225
Ramadaria i Pesca, Direcció General de Medi Natural; Departament de Política
Territorial i Obres Públiques, Institut Cartogràfic de Catalunya.
ICONA, (1982), Manual de predicción del peligro de incendios forestales, Instituto Nacional
para la conservación de la naturaleza, Sección de Incendios Forestales, Ministerio
de Agricultura, Pesca y Alimentación.
ICONA, (1982), Técnicas para defensa contra incendios forestales, Monografía 24, Instituto
Nacional para la conservación de la naturaleza, Sección de Incendios Forestales,
Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
ICONA (1988), Experimentación de un nuevo sistema para la determinación del peligro de
incendios derivados de los combustibles: Instrucciones de cálculo, Instituto para la
Consevación de la Naturaleza, Madrid, p. 16.
ICONA (1993), Manual de operaciones contra incendios forestales, Madrid 5.1/65
IDEA, (1995), “El sistema català de lluita contra els incendis forestals”, Els incendis
forestals, Col.lecció Dossiers Agraris, Barcelona, Institució Catalana d’Estudis
Agraris.
Jakubauskas, M.E.; Lulla, K.P.; Mausel, P.W. (1990), “Assessment of vegetation change in a
fire altered forest landscape”, Photogrammetric Engineering and Remote Sensing,
Vol. 56(3), March 1990, pp. 371-377.
Jiménez, E.A.; Martínez, J.D.S.; García, E.M.; Mérida, R.P. (1998), “Forest fires in protected
open areas in the province of Jaen (Andalucia, Spain)”, III International Conference
on Forest Fire Research. 14th Conference and Forest Meteorology, Vol. 1, Luso, pp.
223-238.
Johnson E.A.; Van Wagner, C.E. (1985), “The theory and use of two fire history models”,
Canadian Journal of Forest Research. vol. 15. pp. 214-220.
Karteris, M.A. (1995), “Burned land mapping and post-fire effects”, Proceedings of
International Workshop Remote Sensing and GIS applications to forest fire
management, Universidad de Alcalá de Henares, Sept. 7-9, 1995, pp. 35-44.
Karteris, M.A.; Kritikos, G. (1992), “Assessmentof forest fire damages in Holy Mount Athos”,
Proceedings of Workshop Remote Sensing for forestry applications, Copenhagen,
Folving/Eartnat Svendsen (ed.) JRC, Institute for Remote Sensing Applications,
ISPRA, Italy, pp. 197-210.
Keeley, J.E.; Fotheringham, C.J.; Morais, M. (1999), “Reexamining Fire Suppression Impacts
on Brushland Fire Regimes”, Science, 284, pp. 1829-1832.
Kuntz, S.; Karteris, M. (1994), “Fire risk modelling based on satellite remote sensing and
GIS”, Proceedings of the International Workshop - Satellite Technology and GIS for
Mediterranean Forest Mapping and Fire Management, pp. 165-177.
Bibliografia general
226
Langhart, R.; Bachmann, A.; Allgöwer, B. (1992), “Temporal and spatial patterns of wildfire
occurrence (Canton of Grison, Switzerland)”, III international Conference on Forest
Fire Research, 14th Conference on Fire and Forest Meteorology, Vol II, pp. 2279-
2292, Luso, 16/20 November 1998.
Laurini, R.; Thompson, D. (1992), Fundamentals of Spatial Information Systems, Academic
Press, Londres.
Ledoux, B. (1995), Les catastrophes naturalles en France. Paris, Payot.
Lee, B.S. (1990), “An overview of IFMIS: the Intelligent Fire Management Information
System”, International Conference on Forest Fire Research, Nov. 19-22, 1990,
Coimbra, Portugal.
Legendre, P.; Fortin, M.J. (1989), “Spatial pattern and ecological analysis”, Vegetation,
80, pp. 107-138.
López Soria, S.; González Alonso, F.; Cuevas, J.M. (1991), “Aplicación de las imágenes
digitales procedentes de los satélites metereológicos circumpolares en la detección
del riesgo de incendios forestales”, Ecología, Nº 5, pp. 3-12.
Malingreau, J.P. (1991), “Remote Sensing for tropical forest monitoring: an overview”,
Remote Sensing and Geographical Information System for Resource Management in
developing countries, pp. 253-278.
Malingreau, J.P.; Tucker, L.J.; Laporte, N. (1989), “AVHRR for monitoring global tropical
deforestation”, International Journal of Remote Sensing, Vol. 10(4-5), pp. 855-867.
Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB), (1990), Parc
de Collserola. Plan especial de Ordenación y de Protección del medio Natural.
Realizaciones 1983-198, Àrea Metropolitana de Barcelona, Mancomunitat de
Municipis, Patronat Metropolità Parc de Collserola.
Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (MMAMB), 1995,
Dinàmiques metropolitanes a l’Àrea i la Regió de Barcelona, Àrea Metropolitana
de Barcelona, Mancomunitat de Municipis.
Martell, D.L.; Bevilacqua, E. (1989), “Modelling seasonal variation in daily people-caused
forest fire occurrence”, Canadian Journal of Forest Research vol. 19. pp. 1555-1563.
Martell, D.L.; Otukol, S.; Stocks, B.J. (1987), “A logistic model for predicting daily peaple-
caused forest fire occurrence in Ontario”, Canadian Journal of Forest Research, 17,
pp. 394-401.
Martin, P.; Chuvieco, E.; Aguado, I. (1999), “Los incendios forestales en España”, Serie
Geográfica. Incendios forestales. Universidad de Alcalá, Servicio de Publicaciones,
Departamento de Geografía, 7, pp. 23-36.
Bibliografia general
227
Martinez-Millánn, J. et al. (1991), CARDIN, un sistema para la simulación de la propagación
de incendios forestales, Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Montes de
Madrid, Investigación Agraria. Sistemas y recursos Forestales, Ministerio de
Agricultura, Pesca y Alimentación. Instituto Nacional de Investigación y Tecnología
Agraria y Alimentaria, vol. 0.
Mendizábal, E. (1993), “Una proposta de model espacial per a la interpretació territorial
de Catalunya”, Treball de la Societat Catalana de Geografia, 36, pp. 101-118.
Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (1995), Motivaciones de los incendios
forestales intencionados, Informe mecanografiado.
Minnich, R.A. (1983), “Fire mosaics in southern California and northern Baja California”,
Science, 219, pp. 1287-1294.
Minnich, R.A.; Chou. Y.H. (1997), “Wildland fire patch dynamics in the chaparral of
southern California and northern Baja California, Intenational Journal of Wildland
Fire, 7, pp. 221-248.
Muirhead, K.; Cracknell, A.P. (1985), "Straw burning over Great Britain detected by AVHRR",
International Journal of Remote Sensing, Vol. 6(5), pp. 827-833.
Norusis, M.J. (1983), Introductory Statistics Guide, McGraw-Hill, Nova York.
Nuet, J; Panareda J.M. (1988), "Montserrat un any després de l'incendi", Serra d'Or, 342,
pp. 43-49.
Nuet, J; Panareda J.M. (1989), "Com es regeneren els boscos de Montserrat després de
l'incendi de 1986", Serra d'Or, 350, pp. 23-26.
Nuet, J.; Panareda, J.M. (1994), "Els incendis forestals de l'estiu de 1994. Relexions i
propostes", Muntanya, 98(794), Barcelona, pp. 201.207.
NCGIA, (1991), Core curriculum, Santa Barbara, Universitat de Califòrnia.
Nunes, J.; Cerdan, R.; Sánchez, F.; Badia, A.; Ferrero, I. (1996), “Desenvolupament d’un
sistema d’informació geogràfica per a la lluita contra els incendis forestals”,
Documents d’Anàlisi Geogràfica, 28, pp. 55-78.
Oliver, J. (dir) (1994), Anuari econòmic Catalunya Comarcal. Estimació del PIB comarcal
1990-1993, (Estudis comarcals: Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès
Occidental, Vallès Oriental), Barcelona: Caixa de Catalunya.
Oliver, J. (dir) (1996), Anuari econòmic Catalunya Comarcal. Estimació del PIB comarcal
1995, Estudis comarcals: Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de
l’Estany, Ripollès i la Selva).Barcelona, Caixa de Catalunya.
Oliver, J. (dir) (1997), Anuari econòmic Catalunya Comarcal. Estimació del PIB comarcal
1995, (Estudis comarcals: Anoia, Bages, Conca de Barberà, Osona, Segarra i
Urgell), Barcelona: Caixa de Catalunya.
Bibliografia general
228
Oliver, J. (dir) (1998), Anuari econòmic Comarcal. Estimació del PIB comarcal 1997,
(Estudis comarcals: Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Segrià), Barcelona: Caixa
de Catalunya.
Oliveras, J. Giménez, J.A. (1992), El Bages, Transició industrial i centralitat territorial,
Barcelona, Caixa de Catalunya.
Orieux, A. (1979), “Conditions météorologiques et incendies de forêts en région
méditerranéenne”, Note technique du Service Météorologique Métropolitain, Section
XXIV, 8, Mai 1979.
Palmieri, S.; Cozzi, R. (1983), “Il ruolo della metereologia nella prevenzione e controllo degli
incendi boschivi”, Rivista di Meteorologia Aeronautica, XLIII, 4.
Palmieri, S.; Inghilesi, R.; Siani, A.; Martellacci, C. (1992), “Un indice metereologico di
rischio per incendi boschivi”, Bolletino Geofisico, Anno XV, 5, pp. 49-62.
Panareda, J.M. Nuet, J. (1986), "Què fem amb els boscos cremats?", Serra d'Or, 324, pp.
11-18.
Papió, C. (1994), Ecologia del foc i regeneració en garrigues i pinedes mediterrànies,
Premi Artur Bofill i Poch 1991, Institut d’Estudis Catalans, Arxius de les seccions de
ciències, CVIII secció de ciències biològiques, Barcelona.
Peix, J. et al. (1999), Foc Verd II. Programa de gestió del risc d’incendi forestal,
Barcelona, Departament d’Agricultura, Ramadaria i Pesca, Generalitat de
Catalunya.
Piñol, J. Terrades, J. Lloret, F. (1998), “Climate Warming, Wildfire Hazard, and Wildlifire
Occurrence in Coastal Eastern Spain”, Cimatic Change, 38, pp. 345-357.
Pons, X. (1996), “Estimación de la radiación solar a partir de modelos digitales de
elevaciones. Propuestas metodológicas”, Actes VII Coloquio de Geografía
Cuantitativa, Sistemas de Información Geográfica y Teledetección, 17-19
Septiembre, Vitoria-Gasteiz, pp. 87-97.
Pons, X.; Vayreda, J.; Ibañez, J.J.; Gracia, C.A. (1995), “A Technique to obtain maps for
estimating fire danger” Proceedings of International Workshop Remote Sensing ang
GIS applications to Forest Fire Management, Universidad de Alcalá de Henares,
September 7-9, 1995, pp. 160-163.
Pyne, S.J. (1984), Introduction to wildland fire. Fire management in the United States, John
Wiley & Sons, Nova York.
Pyne, S. (1997) World Fire. The culture of Fire on Earth, University of Washington Press,
Seattle and london.
Bibliografia general
229
Richards, J.A.; Milne, A.K. (1983), "Mapping fire burns and vegetation regeneration using
principal component analysis", International Geoscience and Remote Sensing
Symposium, pp. 5.1-5.6.
Riggan, P.J.; Brass, J.A.; Lockwood, R.N. (1993), "Assessing fire emissions from tropical
savanna and forests of central Brasil", Photogrammetric Engineering & remote
Sensing, Vol. 59(6), pp. 1009-1015.
Rothermel, R.C. (1972), A mathematical model for predicting fire spread in wildland fuels,
General Technical Report INT-115, Odeon, Utah, USDA Forest Service,
Intermountain Research Station.
Rubio, X. (1999); L'evolució de la població del Bages, 1950-1996. Del gran creixement a
l'estancament, un estudi de demografia territorial, Manresa, Centre d’Estudis
Bagencs.
Sader, S.A.; Stone, T.A.; Joyce, A.T. (1990), “Remote Sensing of tropical forest: An overview
of research and applications using non-photographic sensors”, Photogrammetric
Engineering of Remote Sensing, 4, pp. 1343-1351
Salas, J.; Chuvieco, E. (1990), “¿Dónde arderá el bosque? Previsión de incendios forestales
mediante un SIG”, Actas I Congreso AESIGIT, Madrid, AESIGIT, pp. 430-446.
Salvador, R. (2000); “An assessment of spatial variability of basal area in a terrain covered
by Mediterranean woodlands”; Agriculture, Ecosystems an Environment, 81, pp. 17-
28.
Salvador, R.; Valeriano, J.; Pons X.; Díaz-Delgado, R. (2000), “A semi-automatic
methodology to detect fire scars in shrubs an evergreen forest with Landsat MSS
time series”, International Journal of Remote Sensing, 21(4), pp 655-671.
Shasby, M.B.; Burgan, R.R.; Johnson, G.R. (1981), "Broad area forest fuels and topography
mapping using digital Landsat and terrain", Machine Processing of Remotely Sensed
Data Symposium.
Shaw, G.; Wheeler, D. Statistical techniques in gepgraphical Analysis, Wiley & Sons,
Nova York.
Sokal, R.R.; Oden, N.L. (1969), “Spatial autocorrelation in biology”, Biological Journal of
the Linnean Society, 10, pp 199-228.
Sol, B. (1989), Risque numerique metereologique d’incendies de forêt en zone
mediterraneenne, Note de travail SMIR/SE, 1.
Sureda, J. (coord.) (1997), Els incendis forestals a les Balears. Anàlisi de les actituds i
proposta de programes de comunicació i educació, Universitat de les Illes Balears,
Palma de Mallorca
Bibliografia general
230
Taylor, P.J. (1977), Quantitative methods in geography. An introduction to Spatial
Analysis, Houghton Mifflin, Boston.
Terrades, J. (coord.) (1996), Ecologia del foc, Proa, Barcelona.
Terrades, J.; Piñol, J. (1996), “Els Grans Incendis: Condicions meteorològiques per al seu
desenvolupament”, a Terrades, J. (coord.) Ecologia del foc, Proa, Barcelona, pp.
63-74.
Thomas R.W.; Hugget, R.J. (1980), Modelling in geography, London (UK), Harper & Row,
Londres.
Thomas, R.W. (1979), “An introduction to quadrat analysis”, Concepts and techniques in
modern geography, Quantitative Methods, Institute of British Geographers,
London.
Thomas, R.W. (1985), “Point pattern analysis” in Wrigley, N. and Bennett, R.J. (eds)
Quantitative Geography, Routledge & Kegan Paul, Londres.
Tobler, W.R. (1970), “A computer movie simulating urban growth in the Detroit Region “,
Economic Geography, 46, pp. 234-240.
Trabaud, L. (1989), Les Feux de Forêts: Mécanismes, comportement et environnement,
France-Selection, Aubervilliers.
Unwin, D. (1981), Introductory Spatial Analysis, Methuen, Londres.
Valdés, (1999), “La presencia historica de los incendios forestales en el centro y este
peninsular. Fuentes, metodología y resultados” a Areque, E. (coord). Incendios
Históricos. Una aproximación multidisciplinar, Universidad Internacional de
Andalucía.
Van Wagner C.E. (1974), Structure of the Canadian Forest Fire Weather Index, Ottawa,
Canadian Depatment of Environment, Canadian Forestry Service.
Wagner, C.E. (1987), Development and structure of the Canadian Forest Fire Weather Index
System, Canadian Forestry Service, Forestry technical Report 35, Ottawa.
Van Wagner, C.E. (1985), “Drought, Timelag and Fire Danger Rating”, 8th National
Conference on Fire and Forest Meteorology, Society of American Foresters, Detroit,
Michigan, pp. 178-185.
Van Wagner, C.E. and Pickett, T.L. (1987), Equations and FORTRAN Program for the
Canadian Forest Fire Weather Index System, Canadian Forestry Service, Forestry
technical Report 33, Ottawa.
Vasconcelos, M.J.P, (1995), “Integration of remote sensing and geographic information
systems for fire risk management”, proceedings of International Workshop Remote
Sensing ang GIS applications to Forest Fire Management, Universidad de Alcalá de
Henares, September 7-9, 1995, pp. 129-147.
Bibliografia general
231
Vega-Garcia, C.; Woodard, P.M.; Lee, B.S. (1993), “Geographic and temporal factors that
seem to explain human-caused fire accurrence in Whitecourt Forest, Alberta”, GIS’93
Symposium, Vancouver, British Columbia, February 1993.
Vélez, R. (1985), “Aplicación de la predicción del peligro para la prevención de los incendios
forestales”, Estudios sobre la prevención y efectos ecológicos de los incendios
forestales, Madrid, ICONA, pp. 15-19.
Vélez, R. (1988), “Predecir para prevenir. Aplicación de la predicción del peligro de incendios
forestales”, Seminario ECE/FAO/OIT sobre predicción de incendios forestales.
València, 1986.
Vélez, R. (1991), “Los incendios forestales y la política forestal”, Revista de estudios agro-
sociales, 158, Oct-Dic. pp. 83-105.
Vélez, R. (1997), “Recent history of forest fire in the Mediterranean area”, a Balabanis, P.
Eftichidis, G. Fantechi, R. (Eds.), Environment and quality of life. Forest fire and
management, Proceedings of the European School of Climatology and Natural
Hazards course held in Porto Carras, Halkidiki, Greece, 27 May to 4 June 1992,
pp. 15-26.
Viegas, D.X. (1997); General features of forest fires, a Balabanis, P.; Eftichidis, G.;
Fantechi, R. (Eds.), Environment and quality of life. Forest fire and management,
Proceedings of the European School of Climatology and Natural Hazards course
held in Porto Carras, Halkidiki, Greece, 27 May to 4 June 1992, pp. 5-13.
Viegas, D.X.; Piñol, J.; Viegas, M.T.; Ogaya, R. (1998), “Moisture content of living forest fuels
and their relationhip with meteorological indices in the Iberian Peninsula”, III
International Conference on Forest Fire Research 14th Conference on Forest Fire
Meteorology, Vol I, pp. 1029-1046, Luso, 16/20 November.
Vilà i Valentí, J. (1981), "La comarca del Bages. Condicions físiques i realitat comarcal",
XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos de Catalunya, Manresa, 17 i 18
d'ctubre.
Werth, L.F.; Mckinley, R.A.; Chine, E.P. (1985), " The use of wildland fire fuel maps produced
with NOAA AVRR scanner data", Pecora Memorial Symposium, pp. 326-331.
Wybo, J.L.; Guarniéri, F. (1994), “FMIS: Fire Management Information System”,
Proceedings on 2ond International Conference on Forest Fire Research, vol.
1,A.03, pp. 95-104, Coimbra,
Yagüe, A. (1994), “Satélites y prevención de incendios forestales”, Mapping, Madrid, pp. 92-
93.
Bibliografia general
232
Pàgines web consultades
http://www.montana.com/sem.index.html
http://www.fs.fed.us/land/wdfirex.htm
http://www.diba.es/anellaverda/text1.html
http://www.diba.es/anellaverda/europa.html
http://www.idescat.es
http://www.gencat.es/darp/focverd2
http://www.gencat.es/darp/focverd2/cfocve00.htm
http://www.gencat.es/darp/medi/incendis/canvis00.htm
http://www.gencat.es/mediamb/lleis/espnat/espna057.htm
http://www.gencat.es/mediamb/gis/cgis_b9.html
http://www.gencat.es/mediamb/lleis/espnat/espna016.htm
http://www.gencat.es/mediamb/gis/cgis_b1.html
http://www.gencat.es/darp/medi/incendis/medi00.htm
http://pmpc.amb.es/cat/descip/C16_marc2.htm
http://www.gencat.es/darp/focverd2/cfocvem1.htm
http://www.gencat.es/darp/focverd2/cfocvem2.htm