1

La Prevenció dels Grans IncendisForestals adaptada a l’Incendi Tipus

Pau Costa AlcubierreMarc Castellnou Ribau

Asier Larrañaga Otxoa de EgileorMarta Miralles Bover

Paul Daniel Kraus

Realització:

2

Primera edició: Març 2011.

Oficina Editora: Unitat Tècnica del GRAF, Divisió de Grups Operatius Especials.Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments.Departament d’Interior. Generalitat de Catalunya.

Contacte: utgraf@gencat.cat Carretera de la Universitat Autònoma s/n, 08290 Cerdanyola del Vallès, Barcelona, Espanya

Autor fotografia portada: Marcel·lí Fons. Navàs 2007, Catalunya.Espanya.

Descàrrec de Responsabilitat: Aquesta guia ha estat preparada pelprojecte Fire Paradox dins el Sisè Programa Marc de la UE. El con-tingut d’aquesta publicació és únicament responsabilitat delsautors i no necessàriament reflexa la visió de la Unió Europea o del’Institut Forestal Europeu (EFI).

Dipòsit Legal:B-17313-2011ISBN: 978-84-694-1457-6

Certificat digital:UT GRAF

Bombers de la Generalitat de Catalunya. utgraf@gencat.cat

3

Autors

Pau Costa Alcubierre, Asier Larrañaga Otxoa de Egileor, Marc Castellnou Ribau i Marta Miralles Bover(Enginyers Forestals, Bombers de la Generalitat de Catalunya, GRAF); Paul Daniel Kraus, (FireEcologist, Fire Ecology Research Group, MPI Chemistry, Alemanya).

AgraïmentsA tot el personal tècnic del Grup de Recolzament d’Actuacions Forestals (GRAF) dels Bombers de laGeneralitat de Catalunya que ha participat directe o indirectament en l’elaboració d’aquesta Guia.

A totes aquelles persones i institucions que han facilitat desinteressadament il·lustracions i materialdivers relacionat amb l’elaboració d’aquesta Guia, especialment a Míriam Piqué (Centre TecnològicForestal de Catalunya), Paulo Fernandes (Universidade de Trás-os-Montes e Alto Douro, Vila Real,Portugal), Josep Piñol (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, Catalunya), Eric Rigolot(Institut National de la Recherche Agronomique, França), Steve Gibson (Northumberland Fire andRescue Service, Anglaterra), Mónica Bardají i Jaime Sendra (Departamento Medio Ambiente.Gobierno de Aragón, Espanya), Domingo Molina (Universitat de Lleida, Catalunya), Gerard Grau(Sapeur Pompiers de l’Aude, França), Teresa Cervera (Centre de la Propietat Forestal, Catalunya),David Meya i Carlos Miranda (Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya), ManuelRainha (Grupo de Análise e Uso do Fogo da AFN, Portugal), Michaela Spielmann (EFI CentralEuropean Regional Office, Alemanya) , Steve Hawkins (Wallowa Whitman National Forest, USA), LuisGaliana (Universidad Autonoma de Madrid, Espanya).

Col·laboradors

Tim Green (European Forest Institute), Francisco Cano (Departament de Medi Ambient de laGeneralitat de Catalunya), Fernando Chico (Enginyer Forestal, Espanya), Antonio Salgueiro i PedroPalheiro (Grupo de Análise e Utilização do Fogo da DGRF, Portugal), Eduard Plana (Centre TecnològicForestal de Catalunya), Andreas Schuck (European Forest Institute, Central European Regional Office),Albert Alemany (Bombers de la Generalitat de Catalunya).

Edició

Jordi Vendrell (Geògraf, Bombers de la Generalitat de Catalunya), Edgar Nebot, Mariona Borràs iHelena Ballart (Enginyers Forestals, Bombers de la Generalitat de Catalunya)

Maquetació

Maria Luïsa Lopo i José Ignacio Solano (Periodistes de l'Àrea d’Informació i Comunicació delsBombers de la Generalitat de Catalunya).

4

Índex

Introducció a la guia.......................................... 7

Guia

1 Paradigma dels incendis forestals a Europa... 8

1.1. Del foc com a eina de servei al gran

incendi forestal com a problema... 8

1.2. Canvi d’usos i paisatge com a motor

de canvi en el fenomen dels grans

incendis forestals.......................... 10

1.3. Perquè ens superen els grans

incendis forestals? La capacitat d’ex-

tinció............................................13

2 Planificació per limitar la capacitat de propa-

gació.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14

2.1. Reduint la capacitat de propagació.

Gestió de combustible extensiva.... 14

2.2. Retardant la propagació. Anticipant i

preparant oportunitats...................16

2.3. Adaptació de la prevenció d’incendis

forestals als GIFs actuals...............17

3 Implementació dels incendis tipus com a eina

de suport a la gestió del paisatge..............22

3.1. L’Incendi tipus com a element de

planificació. Escales i àmbits de tre-

ba l l . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23

3.2. Aportacions a la pre-extinció; Incen-

dis de disseny i Punts estratègics de

gestió (PEG)...................................24

3.3. Aportacions a la prevenció. Limitació

de l’abast dels grans incendis fo-

restals..........................................25

3.4. Aportacions a la gestió forestal......27

4 Consideracions finals....................................28

5 Referències...... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29

5

Annexos

1) El foc com a eina de gestió del paisatge...32

1a) Ecologia del foc................................32

1a1) Caracterització dels règims de

foc.... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33

1a2) Vulnerabilitat d’estructures fo-

restals..........................36

1a3) Rotació Natural de Focs (Natural

Fire Rotation) i Zones

Homogènies de Règim (ZHR)..38

1b) Usos tradicionals del foc..........40

1b1) Antecedents i el model de con-

vivència amb el paisatge.......40

1b2) Situació actual......................42

1c) L’ús del foc com a eina de gestió......44

1c1) Paper del foc en les estructures

forestals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44

1c2) Foc com a eina de gestió.

Cremes prescrites.................45

2) Generacions d’incendis forestals. Relació

entre paisatges, usos, sistema preventiu-

extintor i tipologia d’incendis. Exemple del

territori de Catalunya...............................52

3) Propostes d'actuació per a cada tipus de

propagació... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .58

3a) Exemple de desenvolupament i apli-

cació dels incendis tipus. Cas de

Catalunya.... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .58

3a1) Metodologia. . . . . . . . . . . . . . . .58

3a2) Factors bàsics de propagació..63

3a3) Esquema de propagació de

cada Incendi tipus.................65

3b) Propostes d'actuació per a cada incen-

di tipus.............................................75

3b1) Identificació dels PEG...........75

3b2) Creació dels PEG..................75

3b3) Propostes d’actuació per a

cada tipus de propagació......76

3b4) Validació d’oportunitats pre-

definides.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .79

G l o s s a r i . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8 3

Índex

6

A Pau Costa Alcubierre, que mai va deixar de lluitar pel somni que més estimava.

Sense el teu esforç aquesta guia no hagués vist mai la llum.

A Jaume Arpa, Jordi Moré, Ramon Espinet i David Duaigües, per ensenyar sempre.

7

Introducció a la guia

Sota el títol La Prevenció de GransIncendis Forestals adaptada a l’Incenditipus, aquesta guia pretén introduir lametodologia de treball dels incendis tipuscom a eina de prevenció i pre-extinció.L’àmbit de la guia comprèn la integració il’ús del foc en la planificació forestal i enla prevenció de grans incendis forestals.

Aquesta guia té l’objectiu de difondreconeixements per a la integració del focen la planificació forestal i les tasques deprevenció d’incendis forestals, servintd’eina de suport a les polítiques forestals.La guia, de difusió europea, buscamostrar una visió de l’heterogeneïtat enquant a realitats socioeconòmiques,estructures de vegetació i règims d’in-cendis compresos al continent europeu.

L’estructura de la guia es basa en un textprincipal on es contextualitza el seu àmbitd’aplicació i en un seguit d’annexos on estroba informació més tècnica. A laprimera part del document, s’estableixenels coneixements sobre l’estat actual delsboscos europeus i l’evolució dels incendisforestals associats, relacionant-la amb elscanvis en els processos socioeconòmicsde la segona meitat del segle XX. Esplantegen les causes de la proliferació

dels grans incendis forestals, incidint enels canvis d’usos del sòl i les polítiquesorientades a augmentar la capacitat d’ex-tinció.

A la segona i la tercera part, es plantegenactuacions per minimitzar els efectes delsgrans incendis forestals, per reduir laseva intensitat i augmentar la seguretatdel personal dels serveis d’extinció. A lasegona part es tracten els conceptes d’in-cendis tipus, patrons de propagació ideterminació de l’incendi tipus detallada-ment. A la tercera part es treballen a-quests conceptes i es descriu la sevaaplicabilitat a l’hora de planificar actua-cions al territori com a punts estratègicsde gestió.

Els annexos que completen la guia pro-funditzen en: (1) l’ús del foc com a eina degestió del paisatge, a partir de la sevaecologia i de l’ús històric d’aquest ele-ment, (2) les estratègies de prevenciód'incendis forestals segons les genera-cions d'incendis i (3) les propostes d'ac-tuació per a cada tipus de propagació.

Les referències bibliogràfiques s’han mar-cat amb números, mentre que les referèn-cies del glossari s’han marcat amb lletres.

8

1. Paradigma dels incendisforestals a Europa

1.1. Del foc com a eina de servei al gran incendi forestal com a problema

En diverses àrees del continenteuropeu, i principalment alspaïsos mediterranis, les dar-reres dècades s’han caracter-itzat per canvis dràstics en elsusos del sòl. L’abandonamentde camps de conreu i la reduc-ció d’activitats com la pasticul-tura han comportat l’incrementde la superfície forestal.Aquests canvis en el paisatgehan conduït cap a una propa-gació més agressiva dels gransincendis forestals (GIF) a nivelleuropeu(18).

Actualment, a la regió mediter-rània, els incendis superiors a50 ha representen més del 75%de la superfície cremada, tot ique només representen el 2,6%del nombre total d’incendisforestals(24). Durant els darrersanys, l’ocurrència d’episodis deGIFs amb comportamentsextrems ha afectat diferentsregions d’Europa: Portugal

(2003 i 2005), sud-est de França(2003), Espanya (2006 i 2009), iGrècia (2000, 2007 i 2009)(8)

(Gràfic 1).

La resposta dels païsoseuropeus davant d’aquestaproblemàtica ha estat elreforçament de les polítiquesd’extinció(9), dirigides a aug-mentar la capacitat d’extinció.No obstant, aquests episodis deGIFs han posat de manifest leslimitacions de la capacitat decontrol d’aquests sistemesd’extinció(20) de països tec-nològicament desenvolupats,que s’han vist superats perfronts de foc d’intensitat i velo-citat de propagació molt ele-vats. Els sistemes de prevenciói extinció amb més pressupostreconeixen que estan “morintd’èxit”: les fortes inversionsredueixen els focs de mitja ibaixa intensitat, mentre que elsincendis més intensos cremen

lliurement el paisatge, quedantfora de la capacitat d’extinció. Iés que la reducció de pertorba-cions de baixa i mitja intensitatsón paradoxalment garantia del’existència d’incendis d’altaintensitat(6). Es fa, doncs, unaselecció negativa dels incendis.

Aquesta estratègia de millora iincrement dels mitjans d’extin-ció ha donat com a resultat un

escenari en què els valors desuperfície cremada són con-tinguts durant la majoria delsanys, però en què també hi haanys negres amb molts milersd’hectàrees afectades pels GIFs.El problema, per tant, es con-centra en anys amb sequeres i/ocondicions meteorològiquesadverses que generen combus-tions vegetals de comporta-ment extrem.

Gràfic 1. Super-fície cremada(milers d’hec-tàrees) pergrans incendisforestals durantel període 2000-2006 a dife-rents païsoseuropeus. Font:European ForestFire InformationSystem (EFFIS).

9paradigma europeu

Tot i que la inversió econòmica en extinciód’incendis forestals mai havia estat tanelevada, els incendis forestals esdevenenmés grans, amb unes taxes de propagaciómés ràpides i intensitats més elevades(8)

oferint poques oportunitats als sistemesd'extinció, figura 1.

Figura 1. La petjada dels incendisforestals en els últims 50 anys aCatalunya. En taronja, la superfície cre-mada com a mínim una vegada en aquestperíode. El 94.6% de la superfície ha cre-mat en incendis de més de 100 ha(6). Pertant, no solament el foc és el principalgestor de l’ecosistema, sinó que només espermet que les intensitats més altes ges-tionin l’ecosistema. Font: Bombers de laGeneralitat de Catalunya.

La presència del foc als ecosistemeseuropeus no és nova, ha coexistit amb l’ac-tivitat antròpica des de sempre, annex 1a:les ignicions naturals de llamps provocatsper tempestes seques o l’ús del foc com aeina de suport en l’activitat agrària i sil-vopascícola(9) - amb una arrel molt estesaen gairebé totes les regions europees - hancohabitat amb l’home durant anys.

La domesticació del foc es considera undels assoliments més importants de l’espè-cie humana. L’ús del foc no és exclusiu del’àmbit domèstic o industrial, sinó que s’hausat tradicionalment amb finalitats agrí-

coles i forestals: reducció de restes vege-tals, millora de pastures, eliminació dematerial vegetal sec o millora de la regen-eració d’espècies vegetals que necessitenambients oberts(16), annex 1c. No obstantaixò, com a conseqüència del despobla-ment rural durant la segona meitat delsegle XX, la cultura del foc s’ha anat per-dent i la percepció d’aquest element hapassat d’eina a perill(19). A l’annex 1b esdetalla informació relacionada amb elsusos tradicionals del foc a Europa.

El foc és un element natural als ecosis-temes mediterranis, i els GIFs no són una

singularitat sinó una pertorbació de règimdefinit. Per tant, el repte que s’ha d’afrontarconjuntament des de l’àmbit de la preven-ció i l’extinció d’incendis forestals és anti-cipar i reduir la capacitat de propagaciódels GIFs que vindran, així com els seusdanys a persones, béns i usos del paisatge.

Aquest serà, doncs, el punt de vistad'aquesta guia: buscar eines per reduir lacapacitat de propagació. S’analitzaran elsfactors que permeten comportaments defoc tan extrems i quina ha de ser l'estratè-gia de prevenció davant d'aquests fac-tors.

10 paradigma europeu

1.2. Canvi d’usos i paisatge com a motor de canvidel fenomen dels grans incendis forestals

Per determinar l’arrel del problema calanalitzar la transcendència de cada un delsparàmetres que intervenen en el comporta-ment del foc forestal: topografia, meteo-rologia i combustible (biomassa).

Factor topogràficEn l’escala temporal que s’analitza (<100anys), el factor topogràfic es pot dir que esmanté inalterat i, per tant, té una tran-scendència baixa.

Factor meteorològicEl factor meteorològic es troba, segons elsexperts en clima, en un procés de canvi re-lativament ràpid degut a l’activitat antròpi-ca relacionada sobretot amb l’emissió degasos d’efecte hivernacle. L’augment detemperatura en els darrers 50 anys (0.13ºC[0.10ºC – 0.16ºC] per dècada)(15) reflecteixuna realitat poc afavoridora en el contextdels incendis forestals, però no explica latotalitat del problema.L’existència d’anys secs i calorosos durantla primera meitat del segle XX no estavarelacionada amb incendis forestals cata-stròfics. Molt al contrari, actualment, unacampanya d’aquestes característiques posaa prova amb quasi tota probabilitat qual-

sevol servei d’extinció. Estudis conclouenque el nombre i l’àrea dels incendis fo-restals va augmentar entre el 1968 i el 1994a causa del canvi climàtic(22). No obstantaixò, no només es pot fer aquesta afirmacióen base a les dades meteorològiques, jaque la incidència dels incendis forestalsdepèn de molts altres factors.

En qualsevol cas, el paper del clima en laproliferació d’episodis meteorològicsadversos (sequera i altes temperatures) ésrellevant en episodis de GIFs, sobretot enun context en què, segons la major partdels models, els escenaris futurs són mésdesfavorables que els actuals.

Factor combustible (biomassa)Però deixant de banda la incidència relativadel clima i els seus canvis en l’explicaciódels episodis de GIF, també el factor com-bustible (o millor dit, de biomassa) s’hamodificat, influint en la proliferació d’in-cendis de comportament extrem(17):

· el canvi principal s’ha donat en la quan-titat de biomassa disponible per cremarque acumulen actualment les massesforestals respecte els boscos de la

primera meitat del segle XX.L'acumulació de combustibles fins per-met focs ràpids que llancen focussecundaris a distància per davant delfront.

· l’increment de la continuïtat de la super-fície forestal arran de l’abandonamentde camps de conreu i terrenys de pas-tures permet que els perímetres es facinmés llargs i inaccessibles. Aquestfenomen és comú a totes les regionsque han patit processos de despobla-ment rural, afectant bona part de lesàrees rurals dels països de la UE que enl’actualitat pateixen el problema delsGIF, gràfics 2 i 3.

El model actual condueix a una exten-sió, càrrega i continuïtat forestal crei-xent, amb una elevadíssima densitatd’arbres de poc diàmetre i massesestancades, forçant el sistema cap alsGIFs. L’acumulació de biomassa ha aug-mentat la continuïtat horitzontal a nivellsuperficial, així com la continuïtat verti-cal i la tangència de capçades. Aquestesnoves estructures poden cremar a moltalta intensitat(6).

11paradigma europeu

Gràfic 3. Evolució de la superfície forestal aFrança entre el 1825 i el 2005, en milions d’hec-tàrees. Font: Cinotti (1996)(14).

Gràfic 2. Evolució de la superfície forestal per acada comunitat autònoma de l’Estat espanyolentre el 1980 i el 1990, en percentatge. Font:Inventario Forestal Nacional (IFN), 2 i 3.

Així doncs, la continuïtat de les massesforestals arbrades, juntament amb l’eleva-da acumulació de combustible, ha portat al’aparició dels GIFs, amb focs de capçadesi focus secundaris massius. Altresaspectes que han contribuït a l’evoluciód’aquest paisatge, i que han afavorit unescenari amb més incendis forestals decomportaments extrems són:

· les polítiques d'extinció total, que hanreduït fins la pràctica desaparició delfoc de baixa i mitja intensitat alpaisatge, permetent l'acumulació decombustible: és la paradoxa de l'extin-ció(9, 23)

· la regressió de l'activitat agroforestalcausada per l’allunyament de l’homedel medi i vida rurals, que ha conduït ala conversió de terrenys agrícoles i depastures en zones forestals

· el domini dels incendis d’alta intensitaten l’afectació de superfície cremadasón també responsables de la homo-

geneïtzació del paisatge i de les estruc-tures forestals actuals

· el context socioeconòmic i polític queenvolta al sector forestal amb una dis-minució generalitzada de gestió fo-restal, figures 2 i 3.

Relacionant aquests dos factors esmentats(meteorològic i biomassa), podem con-cloure que els GIFs es generen en situa-cions de gran disponibilitat de com-bustible i situacions meteorològiquesadverses.

12 paradigma europeu

Figura 2 (esq) i Figura 3 (drt). Comparació de dues imatges de la mateixazona (1908-2001) on s’observa l’acumulació de combustibles fruit de l’a-bandonament de l’activitat agroforestal. Masia Can Tardà (Castellolí, Catalunya)Font: Bombers de la Generalitat de Catalunya.

13paradigma europeu

1.3. Per què ens superen els grans incendis forestals?La capacitat d’extinció

Davant l’alarma d’un incendi forestal, l'es-tratègia aplicada per l'àmplia majoria deserveis de prevenció i extinció es basa en laràpida i contundent reacció d'atac a totes lesignicions, en totes les localitzacions territori-als i situacions meteorològiques. L'eficàciad'aquesta estratègia és alta i aconsegueixlimitar la major part de les ignicions a focsde mida petita. En canvi, quan l'equilibrientre la força extintora i la de comportamentde foc és clarament favorable a la segona, elsistema col·lapsa demostrant ser poc efi-cient, obrint-se la finestra del GIF.

En aquest context, es pot definir un GIF comaquell incendi que manté de forma forçasostinguda una velocitat, intensitat i/o longi-tud de flama que supera la capacitat del sis-tema d’extinció, i que per tant, ofereixescasses oportunitats d'extinció.

Existeixen diferents comportaments quesuperen la capacitat d'extinció en funció deltipus de paisatge:

· Ratis de creixement de la longitud deperímetre superiors a la capacitat deles línies de contenció, degut a la con-tinuïtat del paisatge.

· Velocitat de foc superior a la d'extin-ció. La velocitat de desplegament demitjans al llarg del perímetre és in-ferior a la velocitat de creixement delperímetre de l'incendi. Això inclou desde la velocitat d'emplaçament de mit-jans, al subministrament de recursos aaquests mitjans, com a la velocitat enquè la informació de canvis de com-portament o canvis de plans circulaper la cadena de comandament.Exemples: Sardenya (Italia) 2007,Catalunya (Espanya) 1986 i 2000 oNorthumberland (Anglaterra) 2006.

· El sistema d'extinció no pot executarmaniobres eficaces en la mateixa pro-porció que en circumstàncies normalsa causa de l'alta intensitat del foc.

L'alta intensitat lligada a focs decapçades supera el límit d'extinció, icap mitjà terrestre o aeri no potenfrontar-s'hi. Exemples: Espanya1994 o 1998.

· L'afectació a béns immobles i per-sones, incrementant les necessitats demitjans d'extinció per a protegir-los. Ales zones d'interfase urbana es generaun procés de retroalimentació negati-va que es tradueix en un descensrelatiu del nombre de mitjans desti-nats a contenir el foc forestal davantdel nombre de mitjans destinats a pro-tegir béns i persones. En aquesta-situació, cada bé és en una emergèn-cia. Exemple: Catalunya 2003 i 2007,Grècia 2009.

· Simultaneïtat de GIFs, reduint encaramés el nombre de recursosdisponibles. Exemple: Califòrnia 2003,Portugal 2003, Grècia 2007.

14

2. Planificació per a limitar la capacitat de propagació

A mesura que es dóna resposta alsincendis que van apareixent i elpaisatge evoluciona, els incendis can-vien cap a nous comportaments, capa noves generacions d'incendis fo-restals, annex 2. Per exemple, l'èxit dela inversió en l’extinció de focs ques'escapen per velocitat a Catalunya(1986-1993) acabà en el període 1994-1998 amb GIFs que s’escapaven ja perfocs de capçades.

Mentre no es modifiqui la càrrega i ladistribució del combustible delpaisatge, es repetiran els incendisfora de capacitat d'extinció, que no espodran ni evitar ni aturar. El problemaes presenta a llarg plaç.

A curt plaç, l'única solució serà retar-dar (que no aturar) la propagació del'incendi, preparant les oportunitatson l'extinció pot redirigir, modificar iendarrerir la propagació del foc.

2.1. Reducció de la capacitat depropagació.Gestió de combustible extensiu

Quina càrrega i distribució de combustible del paisatge permet focs dins de capacitat decontrol? Com s'hauria de reduir o redistribuir aquesta càrrega? La possibilitat de controlper part del sistema extintor d’un incendi forestal resta condicionada a la capacitatd’estabilització que es desenvolupi al llarg del perímetre. Per tant, cal explicitar els com-portaments d'aquest perímetre que estan fora de capacitat d'extinció, figura 4.

Figura 4. GIF del Solsonèsal 1998 travessant unavessant en descendent,200 metres de camp segati una carretera. Els GIFs escaracteritzen per l’enviamentde focus secundaris allargues distàncies i/o ambcapacitat d’interactuar entreells, i sovint per la creaciód’ambient de foc(a). Font:Bombers de la Generalitat deCatalunya.

15planificació

Capacitat d’extincióLa parametrització d’un GIF és complexaperquè el fet que un incendi es descontrolino depèn únicament del comportament delfoc, sinó de la capacitat d'extinció present(tipus d'eines d'extinció, llargs perímetresinicials per la manca d'accessos, recursosinvertits en protecció de béns i persones,etc.).

Si es comparen diferents cossos d’extinció,es poden marcar uns llindars de comporta-ment, uns llindars de velocitat de propa-gació i intensitat de front a partir dels qualsels sistemes d’extinció actuals comencen atenir problemes seriosos per controlar lesignicions. Cada sistema extintor ha deconèixer els seus llindars de capacitat d’ex-tinció determinant el límit tecnològic quepermet fer front a les flames i apagar-les,taula 1.

Els paràmetres claus que limiten aquestacapacitat d’extinció són la intensitat defront i la velocitat de propagació. Els dosfactors estan sovint relacionats, però espoden tractar de forma independent.

Limitació de la intensitat de front defoc en grans incendis forestalsEls incendis que generen problemes perl’alta intensitat estan, en la major part delscasos, relacionats amb estructuresarbrades. Per estabilitzar fronts de foccapaços de mantenir focs de capçades pas-sius i actius de forma sostinguda en l’espaii el temps, les possibilitats d’implementarmaniobres d’atac (indirecte, paral·lel odirecte) són decreixents i inversament pro-porcionals a la disponibilitat de com-bustible, meteorologia adversa i paisatgecontinu en combustible.

En aquest context de límit tecnològicdavant fronts de focs inabastables per l’al-ta implicació de les capçades, és necessaridisminuir les càrregues totals de com-bustible i modificar la distribució de les càr-regues entre els diferents estrats del dos-ser arbori.

Per aconseguir estructures forestals quepresentin resistència a la propagació, quedesenvolupin focs amb intensitats assoli-bles pel sistema extintor, és necessariimplementar una gestió forestal que con-templi itineraris silvícoles per cada tipusd’estructura que siguin capaços de minim-itzar la possibilitat de desenvolupar focs decapçades.

Per a que l’efecte sigui plausible a l’escalad’afectació dels GIF, la implementació d’ori-entacions de gestió que integrin el pas delfoc ha de ser general i no local, fent aixíque esdevingui una aposta amb garantiesd’èxit.

Limitació de la velocitat de propa-gacióQue la velocitat de propagació superi lad'extinció està relacionat amb diferentsfactors segons el tipus de propagació del’incendi:

· en focs topogràfics i de convecció, lavelocitat vindrà determinada per la dis-

tància de caiguda-llançament de focussecundaris. A més distància, majorcapacitat d’implicar més superfície enmenys temps, i per tant, major velocitatde propagació. La capacitat convectivadel foc està relacionada amb la quantitatde combustible que crema; per tant,tractaments de rebaixa de càrregueslimitaran la capacitat convectiva, que ala vegada limitarà la quantitat i la distàn-cia de caiguda-llançament de focussecundaris, que per últim, reduirà lavelocitat de propagació. En resum, per afocs de convecció, una gestió forestalorientada pot ser suficient per limitar lavelocitat de propagació.

· en focs conduits per vent, la velocitatd’aquest tindrà influència directa i prin-cipal en la velocitat de propagació ge-neral de l’incendi. En aquest cas, elstractaments de combustible limitaran laintensitat però en menor mesura limi-taran la velocitat de propagació.

És necessària doncs, l’aposta per unagestió forestal orientada a limitar la propa-gació dels incendis en aquelles àrees queho requereixin, però els efectes benefi-ciosos de la seva aplicació es podranobservar a llarg termini. Cal, doncs, imple-mentar i desenvolupar alternatives quepermetin millorar les capacitats del sistemapreventiu i extintor.

Taula 1. Límit tecnològic dels sistemes d’extinció catalans.

planificació16

2.2. Retardar la propagació. Anticipant i preparant oportunitats

L’augment del nombre de recursos d’ex-tinció, tant aeris com terrestres, o l’ús demitjans aeris més grans, no permetenfrontar-se directament als comporta-ments de foc superiors a la capacitat d’ex-tinció del propi sistema. Ara per ara,només podem retardar (que no evitar) lapropagació de l'incendi, preparant lesoportunitats on l'extinció pot redirigir,modificar i endarrerir la propagació delfoc.

Davant cadascuna de les generacions,diferents estratègies de resposta de l'ex-tinció s'han demostrat útils. Això ensservirà de guia a l'hora de plantejaralgunes eines de pre-extinció per a endar-rerir la propagació:

· xarxa viària per accedir als massissos(per a generacions de GIF de continuï-tat)

· distribució en xarxa de vigies, puntsd'aigua, recursos terrestres i aeris,adaptada al risc i amb un programa decremes per a poder adquirir experièn-cia per a l'ús del foc en extinció (per ageneracions de GIF per velocitat)

· mesures d'autoprotecció, cèl·lules i

eines logístiques (per a GIF creuantinterfície urbana)

· l'anticipació d'oportunitats d'extinció,per a totes les generacions d'incendi.El concepte de l’anticipació explicacom un tenista professional és capaçde restar el servei de l’adversariencara que superi els 200 km/h, ba-sant-se en la previsió de trajectòriaque descriurà la pilota. Anticipa aquestmoviment ubicant-se en el lloc òptim ien les condicions suficients per poderrestar.

Per desenvolupar aquesta capacitat d’an-ticipació els sistemes extintors han hagutde desenvolupar eines de predicció delcomportament del foc com són:

· Patrons de propagació que permetenidentificar el factor dominant delsincendis i per tant quins tipus de can-vis generaran oportunitats (desenvolu-pats a la primera meitat del segle XX).

· Simuladors estàtics de comportamentde foc de superfície (Behave)(1) o simu-ladors espacials de comportament defoc(11), que permeten anticipar zonesde menor intensitat.

· Simuladors basats en el temps mínimde recorregut, que permet localitzaroportunitas(12,13).

· L’anàlisi CPSL (Campbell PredictionSystem Language) per predir a on can-viarà el comportament(3).

· Els incendis de disseny(5), gran incendiesperat en cada massís, i províncies defoc(4).

· La planificació basada en el foc-proble-ma “problem fire”, vinculat a la concade foc o fireshed(2).

Els simuladors necessiten molt de temps,dades de models de combustible precisosi un coneixement precís de la interaccióde meteorologia (principalment vent) itopografia a petita i a gran escala. La sevaaplicació està limitada en l'extinció ja queels incendis habitualment presenten unadurada inferior a 48h (la majoria dels queesdevenen a l'Europa mediterrània).

En la planificació, els simuladors ens perme-ten preveure moviments generals i aproxi-mats, sempre que es compti amb una fontd'informació de la interacció de vent ipaisatge, ajustant el comportament en basea incendis històrics de la zona(2,4, 11).

17planificació

2.3. Adaptació de la prevenció d’incendis forestalsals grans incendis forestals actuals

Sembla clar que les eines d’interpretaciódel foc per sí mateixes no són suficientsper intentar plasmar sobre el territori unaplanificació acurada que respongui duesqüestions bàsiques per a l’anticipació:

· Probabilitat de tenir un GIF en una zonaconcreta.

· Moviment esperat del GIF en la zona.

Per dur a terme aquest pas és necessariimplementar una eina que permeti classi-ficar, organitzar i tipificar els possiblesincendis que es poden donar en un àreaconcreta.

Es parteix de la premissa elemental basa-da en l'observació que davant la mateixatopografia i meteorologia el foc propagaràde la mateixa manera(5,10) canviant nomésla seva intensitat en funció de la disponi-bilitat de combustible en aquest dia (majorestrès hídric acumulat, acumulació decombustible, etc.).

La disponibilitat del combustible depèn dela forma o gruix del combustible i de lahumitat, el temps de retard(b) relacionaaquests dos conceptes.

L'aproximació qualitativa als patrons depropagació dóna una identificació clara del'existència dels patrons clàssics sobre elterritori (topogràfic, conduït per vent iconvectiu), però aquests presenten singu-laritats i diferències geogràfiques d'ocur-

rència. Això pot induir a pensar que cadaincendi és diferent i que no hi ha patrons.En canvi, adoptant una perspectiva global,es comprova que la realitat és ben dife-rent, i fins i tot permet simplificar el seuestudi arribant a un conjunt de focs tipus.

Incendis tipusL’estudi dels incendis històrics permetobservar que davant la mateixa topografiai meteorologia (situació sinòptica), el focpropaga seguint esquemes de propagaciósimilars, figura 5. A partir de l’estudi delsfactors comuns d’aquests esquemes depropagació, es construeixen els incendistipus, annex 3a.

El mateix incendi tipus no implica elmateix comportament de foc. Les diferèn-cies en l’estructura dels combustibles, elsusos del sòl o els punts d’ignició causendiferències en el comportament del foc,però l’esquema de propagació es mantéconstant: el tipus d’oportunitats i els puntsde canvi de comportament respecte al’orografia seran els mateixos.

Per arribar a determinar els incendis tipus,com a esquemes de propagació comuns, esparteix del factor dominant de l'incendi, és adir, del patró de propagació. El concepte“patró de propagació” es refereix a l’ele-ment clau que permet esquematitzar laforma com l’incendi es mou en el relleu, ipermet distingir tres classes d’incendis enfunció del seu patró de propagació, taula 2:

Figura 5. Perímetres incendis 1949,1970, i 2000 a l’Albiol (Catalunya).S’observa com els tres incendis hanseguit patrons de propagació similars.La diferència entre els punts d’ignició fa quetingui una o dues carenes a l’abast. Font:Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Taula 2. Classificació dels incendis segons el patró de propagació i els factors deter-minants d’aquestes situacions.

18 planificació

Els incendis que segueixen el patró de propagació de Tempesta no s’inclouen ni a la taula ni al document perquè encara no es disposade suficients coneixements per a la seva gestió.

Taula 3. Incendis tipus amb descripció de l’esquema de propagació i les estratègies o oportunitats de control. Font: Castellnou et al., 2009(7).

Classificació d’incendis tipus A Catalunya s’han identificat 9 Incendis tipus basats en els patrons clàssics de propagació i classificats pels seus factors característics,taula 3(7). Cadascun d’aquests incendis tipus s’ha associat amb situacions sinòptiques concretes que determinen el marc de paràme-tres meteorològics que condicionaran el comportament del foc.

19planificació

Zonificació de grans incendis fore-stalsLa relació de la tríada entre patrons depropagació, relleu i situació sinòptica per-met classificar incendis pel seu tipus demoviment, aspecte fonamental per antici-par moviments de futurs incendis, peròpermet també donar un pas més enllà.

Tenint en compte que el relleu és un factorfix i invariable, i que la mateixa situaciósinòptica té afectacions diferents al llargdel territori, provocant marcs meteorolò-gics adversos en algunes zones (ventsforts, humitats relatives baixes, tempera-tures altes, etc.) i deixant altres zones ambmarcs meteorològics normals des del puntde vista del comportament del foc, es potcomençar a parcel·lar el territori en funciódel seu Incendi tipus. Aquest pas permet

anticipar quins Incendis tipus es donaranen diverses àrees del territori.

Per poder dur a terme la classificació d’In-cendis tipus i la seva zonificació s’ha d’es-tudiar i analitzar els incendis històrics, delsquals s’ha de caracteritzar com a mínim:

· L'episodi meteorològic a escala sinòpti-ca(4,21), que determina els factors carac-terístics existents.

· El tipus de patrons de propagació del'incendi i els esquemes de propagació

· L’Incendi tipus.· La data, l’hora, etc.

Recurrència dels grans incendis fo-restals. Zones de règim homogeniPer estendre a tot el territori la informacióque ens aporten els incendis històrics clas-

sificats segons Incendi tipus, cal un treballd'extrapolació on es pressuposa que totauna porció de territori semblant pot origi-nar, sota les mateixes condicions meteo-rològiques, un mateix incendi tipus, fi-gures 6 i 7.Aquestes porcions de territori semblanthan de respondre igual a les caracterís-tiques territorials que regeixen la propa-gació dels incendis:

· Orografia semblant.· Estar afectades pel mateix règim de

vents generals.· El mateix règim de vents locals gene-

rats per una situació meteorològicageneral.

· Vegetació semblant.· El mateix incendi tipus per a tota la

zona.

Figura 6. Percentatgede superfície cremadaper cada Incendi tipusen diferents zones derègim homogeni d’in-cendis (ZHR). Font:Castellnou et al., 2009.

Figura 7. Recurrènciad’incendis basada enel règim natural defoc dels últims 40anys a Catalunya.Mostra el període deretorn per cremar cadazona. Font: Castellnou etal., 2009.

Figura 6. Figura 7.

20 planificació

Oportunitats d’extincióPer completar l’esquema de treball basaten l’anticipació cal completar un últimcamp. Coneixent el moviment previsibled’un incendi en un àrea i situació sinòpti-ca concretes, cal saber identificar quinesmaniobres d’extinció han tingut èxit per

poder caracteritzar on es troben i comsón les oportunitats d‘extinció asso-ciades a un incendi tipus en un àreaconcreta.

El recull de les experiències operativesesdevé l’eina bàsica en el desenvolupa-

ment d’aquest apartat, caracteritzant lesoportunitats amb les dades següents,figura 8:

· localització i descripció de maniobres· moviment i comportament del foc· tipus i nombre de recursos empleats

Incendi forestal de Castellnou de Bages de 963 ha del 18/07/2005

ESTABILITZAR EL CAP ABANS D’ARRIBAR AL BARRANC: Lapropagació descendent per la carena permet aprofitar unamaniobra de contrafoc al fons de barranc per evitar que elfoc arribi a la següent vessant en plena alineació. El llança-ment de focus secundaris 300 metres per davant del frontescurça molt la finestra temporal per fer la maniobra, i el focés capaç de saltar el barranc.

Oportunitat 1:

ESTABILITZAR EL CAP ABANS NO SALTI EL RIU LLOBRE-GAT: s’aprofita el petit contravent que es genera als con-traforts per sobre del riu per realitzar contrafocs. Es concen-tren mitjans a la plana del riu per confinar els focus secun-daris que cauen als camps de conreu.

Oportunitat 2:

FLANC DRET DESCENDENT: el flanc dret inicia un descensfora d’alineació que permet ancorar-lo abans de tocar fonsde barranc. La llargada del flanc > 2 km no dóna temps aestabilitzar-lo. Al rebassar el barranc permet l’obertura delflanc pel contravent de la carena sud.

Oportunitat 3:

TANCAMENT DE FLANC ESQUERRE ABANS DE NUS DEBARRANC: el flanc esquerre crema en descendent sostingutpel vent general. A l’arribar al nus de barranc accedeix a unbarranc perpendicular i protegit del vent general que li per-met obrir-se cap al nord, generant noves carreres en plenaalineació.

Oportunitat 4:

Figura 8. Esquema simple de recull de dadesoperatives sobre estratègia i oportunitatsd’un incendi forestal. Font: Bombers de laGeneralitat de Catalunya.

Estratègia inicial: ESTABILITZAR el cap abans que salti el Llobregat i ANCO-RAR ELS FLANCS.

21planificació

Aquest anàlisi del passat també servirà per valorar l’eficàcia de les infraestructures deprevenció planificades i replantejar aspectes fonamentals sobre disseny, ubicació iidoneïtat davant el comportament del foc observat. A la figura 9, s’observa unainfraestructura superada pel comportament del foc.

Figura 9. Exemple d’una infra-estructura preventiva superadapel comportament del foc al’incendi de Riotinto (Huelva) al2004. Font: Ferrer.

Com a conclusió d’aquest apartat sobrel’anticipació com a premissa de treball enla prevenció i extinció d’incendis, caldestacar la importància de mirar el passatanalitzant els incendis històrics des dediferents punts de vista: meteorològic,desgranant patrons de propagació irecopilant experiència operativa.

No es pot concretar en aquesta guia el ni-vell de detall necessari en cada àmbit detreball exposat, però sí es considera quees tracta d’un procés adient per plantejar

una prevenció i extinció adaptades alsincendis actuals i futurs.

Per altra banda, la classificació d’Incendistipus exposada com exemple en un terri-tori com el de Catalunya, només intentamostrar una possibilitat de tipificació d’in-cendis que permetrà extreure diferentsaplicacions en l’àmbit de l’extinció i la pre-venció. Aquesta classificació servirà com aeina per ordenar i organitzar tant el mónoperatiu de l’extinció com el món de lagestió i planificació forestal.

22

Implementació dels Incendis tipus com a eina desuport a la gestió del paisatge Bona part dels sistemes de prevenció iextinció de les diferents regions d’Europatenen com a origen un escenari caracte-ritzat per incendis forestals que afectavensuperfícies grans en un paisatge ambmenys proporció de vegetació arbrada,menys infraestructures de prevenció(accessos, àrees tallafocs, sistema de

detecció i alarma, previsió de risc, etc) imenys recursos d’extinció que els actu-als.

L’evolució del paisatge comentada ante-riorment ha fet evolucionar els GIFs cap aun escenari caracteritzat per focs decapçades, afectació a interfases urbanes

(IZ) i simultaneïtat d’incendis forestals,que impliquen una important limitaciód’oportunitats, fins i tot per a serveisd’extinció ben dotats i organitzats.

Aquesta evolució en la concepció delsGIFs ha d’anar acompanyada de canvis enl’enfoc del problema, per passar:

3. Els Incendis tipuscom a eina de suport

d’una prevenció basada en ...

· infraestructures lineals i punts d’aigua per facilitar l’ancoratge

· en camins i vigies per una ràpida intervenció con-tundent

... a una prevenció basada en ...

· aprofitar les oportunitats estratègiques dels GIFs· adaptar els usos territorials i forestals a l’incendi esperat· orientar la gestió silvícola a reduir la vulnerabilitat de la

massa forestal davant els GIFs

Les polítiques d’erradicació total del foc de l’ecosistema han estatpoc eficients davant escenaris de GIFs. Les característiques climà-tiques, de vegetació i d’ús tradicional del foc són indicadores queel foc és un element de l’ecosistema que tard o d’hora acabaràafectant alguna porció del territori. El paper de la gestió forestalconsisteix en triar amb quin grau d’intensitat i severitat s’accepta elpas del foc i dur a terme una gestió forestal extensiva a tot el terri-tori per a crear estructures tolerants al pas del foc. En aquest con-text, el canvi en l’objectiu de la prevenció passa:

de ...

voler eliminar el focde l’ecosistema

... a ...

reduir la vulnerabilitat deles estructures forestals ide les infraestructures al

pas del foc per limitarl’abast dels GIFs

23el foc com a eina

3.1. L’Incendi tipus com a element de planificació.Escales i àmbits de treball

La propagació del proper GIF continuasense ser totalment previsible, però tenimuna sèrie d’eines que ens ajuden a enten-dre-la quan la veiem, i a anticipar comporta-ments probables, reduint la incertesa. Entreaquestes eines destaca el traspàs de lesexperiències operatives del sistema extintorcapitalitzades en els anomenats ‘Incendistipus’. Aquests són una eina clau per al món

de la prevenció per a dissenyar, planificar iubicar les infraestructures necessàries per afer front als incendis (tallafocs, àrees ta-llafocs, franges auxiliars, camins, etc.).

La implementació dels Incendis tipus en laplanificació intenta aprofundir en aquestalínia de treball donant més concreció a lescaracterístiques principals del GIF més

probable que afectarà una zona, basant-seen el model d’anticipació del movimentesperat i el seu patró de propagació.

En el marc de la política forestal i de les fi-gures de planificació de les administracionspúbliques es generen diferents aplicacionsdels Incendis tipus per a diferents escales oàmbits d’organització, taula 4:

Taula 4. Escales per a la planificació de les actuacions de prevenció

24 el foc com a eina

3.2. Aportacions a la pre-extinció; Incendis de disseny i Punts estratègics de gestió (PEG)

Incendi de dissenyLa concreció en un territori dels Incendistipus, ajustant-se a les singularitats del ter-ritori, es tradueix en el concepte d’Incendide disseny. L’Incendi de disseny represen-ta l’incendi de referència màxim o ambcapacitat de ser GIF d’un determinatmassís, i aporta informació i criteris perargumentar i localitzar les mesures ques’implementin per donar suport a lestasques de gestió i extinció de l’incendi(5).Aquestes singularitats del territori són dediversos tipus, annex 3a:

· Singularitats segons el relleu· Singularitats segons l’evolució de

l’episodi · Singularitats segons la disponibilitat de

vegetació

Punt estratègic de gestióL’incendi de disseny permet conèixer lescaracterístiques principals que expliquenel moviment esperat d’un GIF en una zonaconcreta, desgranant el seu esquema depropagació. La recollida d’experiènciesoperatives i la sistemàtica de treball decada cos d’extinció permet determinar eltipus d’oportunitat més adient per cadarelleu i tipus de combustible.

Per tant, no cal esperar el dia de l’incendiper cercar oportunitats amb el front de focconstrenyent la capacitat d’anàlisi, sinóque es pot planificar de forma prèvia, iden-

tificant les possibles oportunitats i adap-tant-les a les necessitats del servei d’extin-ció.

Aquesta planificació prèvia permet identi-ficar els Punts estratègics de gestió (PEG),localitzacions del territori en les que lamodificació del combustible i/o preparaciód’infraestructures permet al servei d’extin-ció executar maniobres d’atac segures perlimitar l’abast d’un GIF.

Per cada Incendi tipus es generen oportu-nitats amb trets comuns i en conseqüènciaPEGs amb localitzacions, objectius i carac-terístiques similars, annex 3b.

Els PEGs poden tenir diferents objectius:

· Punts concrets limitants de l’efectemultiplicador de la propagació defronts: punts de canvi(i) de comporta-ment que, per la interacció de latopografia amb el moviment de l’in-cendi, amplien l’abast de l’incendi.Poden ser nusos de carena, figura 11,en incendis conduïts per vent o nusosde barranc en incendis topogràfics,figura 10.

Figura 10. Nus de barranc. En groc, lasuperfície potencial i, en vermell, el fonsde barranc. Font: Bombers de laGeneralitat de Catalunya.

Figura 11. Imatge d’un nus de care-nes. En groc, la superfície potencial, i envermell, el nus de carena. Font: Bombersde la Generalitat de Catalunya.

25el foc com a eina

· Punts des d’on es pot confinar la igni-ció:

- Per facilitar l’ancoratge de cues iflancs: obertura de senders, camins,feixes agrícoles o de roca, carrers deplantació, línies o àrees de baixa càr-rega que faciliten l’ancoratge d’unatac.

- Per facilitar l’accessibilitat: oberturade camins per accessos a flancs moltllargs, figura 12.

Figura 12. Incendi forestal de St. Boide Llobregat (11/07/2005). En vermell,camins que s’aprofiten per a l’accessibili-tat i l’ancoratge de flancs llargs. Font:Bombers de la Generalitat de Catalunya.

3.3. Aportacions a la prevenció.Limitació de l’abast delsgrans incendis forestals

Implementar els Incendis tipus en l’escalade planificació territorial permet conèixerles variables bàsiques del patró de propa-gació, amb què és possible valorar l’a-portació dins d’una Zona Homogènia deRègim de cada unitat del paisatge al’abast final del GIF (tenint en compte lamorfologia, localització i tipus de com-bustible).

Limitació de l’abast de l’incendiLes propostes resultants no han d’estardirectament lligades a maniobres con-cretes d’extinció, però han de servir perdesactivar els mecanismes de propagacióque generen els GIFs. S’han de planificaractuacions que limitin aquelles estruc-tures forestals que, per les seves carac-

terístiques de continuïtat vertical i horit-zontal de combustible, són totalmentdesaconsellables en àrees concretes delterritori atenent al tipus de propagació delGIF de referència de la zona.

A tall d’exemple, es planteja el cas depaisatges sensibles a focs convectiusassociats a entrades de sud, com és lazona de la Catalunya Central, que generenGIFs de clar moviment sud-nord ambllançament massiu de focus secundaris enaquesta direcció. El patró de propagacióindica que les vessanst orientades al sud(solanes) són les generadores dels nuclisconvectius més intensos que provoquenla generació de focus secundaris massiusen direcció nord, figures 13 i 14.

Figura 13. Escenari hipotètic d’una entrada de sud a la zona central de Catalunya,amb moviment del GIF en direcció sud-nord. El llançament massiu de focus secun-daris pot arribar a les vessants (1) o/i (2). En la situació (1), el focus secundari ascendiriaamb la pendent a favor, però el vent i l’orientació en contra. Un focus secundari o l’inici delfoc en la situació (2) seria la situació més desfavorable, ja que es tracta d’una vessantsolana, amb el vent i la pendent a favor. Font: Bombers de la Generalitat de Catalunya.

26 el foc com a eina

Figura 14. Incendi forestal deCastellnou de Bages, 18/07/2005.Incendi de convecció, s’observa la propa-gació per punts del front de foc. Font:Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Davant d’aquest escenari es pot plante-jar el manteniment d’unes estructuresforestals amb baixa càrrega de com-bustible en les solanes, sobretot en laseva part superior, per tal de limitar elllançament i distància de caiguda defocus secundaris. La idea és transformaruna dinàmica de propagació d’altavelocitat, que implica salts entre lessolanes de forma consecutiva i quasiimmediata, a focs que poden ser inten-sos però d’abast més local que només

afectaran dues vessants (solana iobaga). En resum, es persegueix trans-formar un foc convectiu inabastable aun foc topogràfic més assequible, annex3b, veure figura 15.

D’aquesta manera es poden determinaràrees en les quals les directrius de lagestió forestal tindran com a prioritat ladosificació de la càrrega i distribució delcombustible, atenent sempre al patró demoviment del GIF.

Figura 15. Escenari hipotètic d’una entrada de sud a la zona central deCatalunya, amb moviment del GIF en direcció sud-nord. En aquest cas, leszones forestals gestionades (en verd) limitarien el llançament i la distància decaiguda dels focus secundaris. Font: Bombers de la Generalitatde Catalunya.

Gestió de causesTransformar el combustible en zonesd’ignicions habituals per limitar la propa-gació i minimitzar els requeriments derecursos d’extinció, sobretot en les àreesperiurbanes i solars de polígons industri-als.

Protecció de punts vulnerablesEls punts vulnerables (nuclis rurals,masies, càmpings, urbanitzacions,granges, etc.) s’han de protegir creantinfraestructures per maximitzar l’eficàciadel servei d’extinció en la defensad’aquests punts, figura 16.

Figura 16. Franja de baixacàrrega de protecció enuna urbanització. Font:Bombers de la Generalitatde Catalunya.

27el foc com a eina

3.4. Aportacions a la gestió forestal

La determinació de les Zones Homogèniesde Règim (ZHR) permet conèixer elperíode de retorn del foc, i per tant deter-minar la importància de la pertorbació focen cadascuna d’elles. El gestor forestalpodrà ponderar el pes que li ha de donar ales activitats silvícoles orientades a preser-var la massa davant del pas del foc ogenerar resistència a la propagació, davantd’altres factors que condicionen la gestiód’una àrea concreta (altres pertorbacions,qualitat d’estació, fauna protegida, etc.).D’aquesta manera es pot començar a tre-ballar en la creació d’itineraris silvícoles

orientats a generar estructures forestalsmenys vulnerables al pas del foc.

No es tracta només de treballar en àreesconcretes per confinar un incendi forestal(PEGs), o definir zones amb objectiu prior-itari de dosificació de càrregues de com-bustible per limitar l’abast d’un eventualGIF, sinó de dotar a les estructures fo-restals de característiques dasonòmiquesque generin resistència a la propagació defocs d’alta intensitat i que, en conseqüèn-cia, facilitin les tasques de control de l’in-cendi.

28

4. Consideracions finals

La present guia presenta metodologies ieines per fer front, o minimitzar els efectesdels GIFs en els espais forestals, rurals iurbans actuals. Es destaca la relació entrepaisatge i GIF com a binomi fonamentalque condiciona la resta d’elements queformen part del sistema (generacions d’in-cendis, servei d’extinció i prevenció, polí-tiques de planificació territorial, tipus degestió forestal, etc.).

L’avanç en el coneixement del foc permetevolucionar en les estratègies per fer-li

front, però també mostra, com altres ele-ments de la natura, que encara hi ha esce-naris no viscuts que es donaran en unfutur. Aquesta incertesa obliga a mantenirun esperit adaptatiu constant en el qualqualsevol pas endavant ha de ser revisablei ampliable.

Aquesta guia, per tant, no es tanca enaquest redactat sinó que queda oberta ales aportacions i experiències de tota lacomunitat de tècnics que treballen enrelació amb el foc.

29

1 ANDREWS, P.L. (1986). BEHAVE Firebehaviour prediction and fuel modellingsystem. Burn subsystem. USDA, ForestService, Gen. Techn. Rep. INT196,Intermountain Forest and RangeExperiment Station, Ogden, Ut.

2 BAHRO, B; BARBER. KH; SHERLOCK, JW;YASUDA, DA. (2007). Stewardship andfireshed assessment: a process for design-ing a landscape fuel treatment strategy.Restoring fire-adapted ecosystems: pro-ceedings of the 2005 national silvicultureworkshop, Gen. Tech. Rep PSW-GTR-203,p. 41-54.

3 CAMPBELL, D. (1995). The CampbellPrediction System: A Wild Land FirePrediction System & Language. D.Campbell ed. 129 p.

4 CASTELLNOU, M. (1996). Reconstrucciónde la progresión de los incendios históri-cos y su efecto modelador en la veg-etación: Ribera de Ebro. Seminario sobreincendios forestales, 16-18 diciembre. Ed.JM Gonzalez. Centre Tecnològic Forestalde Catalunya. Pp 207-223. Solsona.

5 CASTELLNOU, M. (2000). Nuevasmetodologías de prevención de incendios.Congreso Forestal Iberico. Castelo Branco.Portugal. Diciembre 2000.

6 CASTELLNOU, M; NEBOT, E; MIRALLES,

M. (2007). El papel del fuego en la gestióndel paisaje. En: IV International WildfireFire Conference 2007, Sevilla, Spain.Thematic session nº1.

7 CASTELLNOU, M; PAGÉS, J; MIRALLES, Mi PIQUÉ, M. (2009). Tipificación de losincendios forestales de Cataluña.Elaboración del mapa de incendios de dis-eño como herramienta para la gestiónforestal. Comunicació del 5è CongrésForestal Nacional (Ávila), SECF

8 CASTELLNOU M; LARRAÑAGA A;MIRALLES M; MOLINA D. (2010). WildlandFire Scenarios: learning with experience.In: Towards Integrated Fire Management –Outcomes of the European Project FireParadox. EFI Report 23.

9 CASTELLNOU, M; KRAUS, D; MIRALLES,M; DELOGU, G. (2010). Supression fire usein learning organizations. In: TowardsIntegrated Fire Management – Outcomesof the European Project Fire Paradox. EFIReport 23.

10 EXPOSITO, R; CORDERO, T. (2004) Albiolfire. Did we learn at the third time?Proceedings of the IV International FireConference. Coimbra. Portugal.

11 FINNEY, M.A. (1998). FARSITE: Fire AreaSimulator-model development and evalu-ation. USDA Forest Service, Research

Paper RMRS-RP-4, Rocky MountainResearch Station, Ft. Collins, CO. 47pages.

12 FINNEY, MA.; SAPSIS, DAVID B.; BAHRO,B. (2002). Use of FARSITE for simulatingfire suppression and analyzing fuel treat-ment economics. In: Sugihara, Neil G.;Morales, Maria E.; Morales, Tony J., eds.Proceedings of the symposium: fire inCalifornia ecosystems: integrating ecolo-gy, prevention and management; 1997November 17-20; San Diego, CA. Misc.Pub. 1. Berkeley, CA: Association for FireEcology: 121-136.

13 FINNEY, M.A. (2007). A computationalmethod for optimizing fuel treatment loca-tions. Intl. J. Wildl. Fire. 16:702-711.

14 INVENTAIRE FORESTIER NATIONAL(2008). La forêt en chiffres et en cartes.França

15 IPCC (2007): Summary for Policymakers.In: Climate Change 2007: The PhysicalScience Basis. Contribution of WorkingGroup I to the Fourth Assessment Reportof the Intergovernmental Panel on ClimateChange [Solomon, S., D. Qin, M. Manning,Z. Chen, M. Marquis, K.B. Averyt,M.Tignor and H.L. Miller (eds.)].Cambridge University Press, Cambridge,United Kingdom and New York, NY, USA.

5. Referències

30 referències

16 LLORET F (2003). Gestión del fuego y con-servación en ecosistemas mediterráneos.Revista Ecosistemas 12 (2).

17 MINNICH, RA (2001). An integrated modelof two fire regimes. Conservation Biology.15: 1549-1553

18 MOLINA, D; CASTELLNOU, M; GARCÍS-MARCO, D i SALGUEIRO A. (2010).Improving fire management successthrough fire behaviour specialists. In:Towards Integrated Fire Management –Outcomes of the European Project FireParadox. EFI Report 23.

19 MONTIEL C. (2009). The fire as a manage-ment tool in Europe. Comunicació presen-tada durant les Jornades Tècniques delcos de bombers. Capacitat de gestió delsincendis forestals (18 i 19 novembre 2009,Girona). Generalitat de Catalunya

20 MONTIEL, C; COSTA, P; GALÁN, M. (2010).Overview of suppression fires policies and

practices in Europe. In: Towards IntegratedFire Management – Outcomes of theEuropean Project Fire Paradox. EFI Report23.

21 MONTSERRAT, D. (1998). La predicció delsGrans Incendis Forestals. Catalunya Rurali Agrària, 54, pp 5-13.

22 PIÑOL J; TERRADAS J; LLORET F (1998).Climate warming, wildfire hazard, andwildfire occurrence in coastal easternSpain. Climate Change 38: 345-357

23 PIÑOL, J; CASTELLNOU, M; BEVEN, KJ.(2007). Conditioning uncertainty in eco-logical models: Assessing the impact offire management strategies. Ecologicalmodelling 207:34–44

24 SAN MIGUEL, J i CAMIA, A. (2009). Forestfires at a glance: facts, figures and trendsin the EU. In: Living with wildfires, whatscience can tell us. EFI Discussion Paper15. Ed. Yves Birot. Finland.

31

Annexos

1 El foc com a eina de gestió del paisatge.............................. 32

1.a Ecologia del foc....................................................... 32

1.b Usos tradicionals del foc......................................... 40

1.c L’ús del foc com a eina de gestió............................ 44

2 Generacions d’incendis forestals.......................................... 52

3 Propostes d’actuació per a cada tipus de propagació.......... 58

3.a Metodologia de desenvolupament i aplicació

d’Incendis forestals tipus. Cas de Catalunya........... 58

3.b Propostes d’actuació per a cada Incendi tipus........75

32

El foc és un element pertorbador de l’eco-sistema que genera canvis en funció de laseva afectació a una massa forestal.Aquests són l’origen de successions secun-daries i generen una estructura delpaisatge caracteritzada per un mosaic dezones amb diferent fase successional.També influeixen en la dinàmica de lespoblacions animals i vegetals, en el balançde nutrients i en la disponibilitat de recur-sos edàfics. No podem oblidar el seuimpacte en la seguretat de les persones i deles propietats. El foc és doncs, un procéspropi dels ecosistemes i rellevant en el seufuncionament(1).

El règim d’incendis té transcendència enels diferents aspectes del funcionamentdels sistemes naturals. Entendre el règimde foc permet determinar per cada tipusd’estructura forestal, una resposta del con-

junt d’estrats (herbaci, arbustiu i arbori)davant del pas del foc. El coneixementd’aquests processos és fonamental perdeterminar les bases d’una gestió inte-gradora, que contempli la pertorbació comun element més que caracteritza l’ecosis-tema. Una pràctica integrada de la conservació

d’aquests ecosistemes ha de considerarque el foc és en si mateix un objecte degestió i no únicament un mitjà per obteniraltres fins com la reducció de combustible,o la millora de les poblacions animals ovegetals. La gestió del foc admet un ampliventall de possibilitats: des d’evitar qual-sevol foc i apagar-lo tan aviat com es des-encadena, fins a no fer res i deixar que elrègim d’incendis segueixi la seva pròpiadinàmica. Una altra alternativa és una par-ticipació activa en els processos d’ignició,realitzant cremes controlades que

mimetitzin el règim natural d’incendis oque senzillament redueixin la probabilitatde grans incendis forestals. Qualsevold’aquestes activitats està influint en elrègim d’incendis, i per tant l’està gestio-nant. La qüestió és tenir clar els fins(1).

Aquesta integració del foc a l’ecosistemapermet establir directrius de gestióadaptades al règim de foc, condicionantels objectius i tractaments silvícoles a lacreació i manteniment d’estructuresresistents al foc, que minimitzin el compor-tament de GIF i permetin maximitzar l’ofer-ta de bens directes i indirectes.

És diferencia el concepte foc forestalentès com a procés ecològic propi de l’eco-sistema, del concepte incendi forestalentès com a foc descontrolat que suposauna amenaça des de la percepció humana.

1.a. Ecologia del foc

El foc com a eina degestió del paisatge

Annex 1

33

ecologia

del focUn règim de foc és una descripció generalitzada del paper que exerceix el foc en unecosistema. És típicament un concepte estadístic i es pot caracteritzar millor a travésdels següents paràmetres(2): Intensitat, Severitat, Extensió, Freqüència,Recurrència i Estacionalitat.Un bosc desenvoluparà una estructura específica sota la influència d’un determinat

règim de foc, com a resultat de la interacció entre els diferents paràmetres de l’ecosis-tema.Tenint en compte l’objectiu d’aquest document, els paràmetres que descriuen els

règims de foc es poden descriure de la següent manera:

1.a.1. Caracterització dels Règims de Foc

IntensitatLa intensitat del foc mesura el poderenergètic dels incendis forestals, i depèn deltipus d’estructura vegetal que crema, rela-cionada amb la quantitat de càrrega decombustible disponible i la seva distribucióhoritzontal i vertical. És la taxa d’alliberació d’energia per unitat

de longitud del front de foc expressat enKilowatts per metre de línia de foc. Al ser la seva mesura complicada es repre-

senta de forma simplificada amb la longitudde flama. Exemples d’incendis amb diferentsintensitats es mostren a les figures 17, 18 i 19.

SeveritatLa severitat és una mesura qualitativa delsefectes immediats del foc en l’ecosistema. Esrefereix al grau de: pèrdua de matèria orgàni-ca, mortalitat, afectació (% capçada cremadaen arbres) i supervivència, de les plantes i dela vida animal, tant sobre terra com sota terra. Es determina per la calor alliberada tantsobre com sota terra. Exemples de diferentsseveritats es mostren a les figures 20, 21 i 22.

ExtensióL’extensió fa referència a la superfícieafectada. Es distingeixen clarament elsconats (focs menors d’una hectàrea),els incendis forestals (focs entre 1 i500 ha) i els grans incendis forestals(associats a focs majors de 500 ha;també es parteix de la hipòtesi que elsfocs amb una gran extensió normal-ment han arribat a aquesta superfícieperquè han superat la capacitat d’ex-tinció, tot i que depèn d’altres vari-ables com el sistema d’extinció, l’e-cologia i topografia del lloc, etc.).

FreqüènciaÉs un terme general que es refereix ala recurrència del foc o la pertorbacióen una zona determinada en el temps.Es defineix com el número d’incendisper unitat de temps en una àrea deter-minada. Diferents freqüències de per-torbacions es mostren a les figures 23,24 i 25.

RecurrènciaEl període de recurrència és la quantitatde temps necessari per a que una àreaequivalent en tamany a la zona d’estuditorni a ser afectada per la mateixa per-torbació. Es pot calcular a partir de lainversa de la freqüència.

EstacionalitatEs refereix en quin moment té lloc lapertorbació dins del cicle vegetatiu de laplanta. Segons l’època fenològica enque es trobi l’espècie: dormició, movi-ment de saba, producció banc de lla-vors, germinació de plàntules, reno-vació de fulles, etc... els efectes i eldesenvolupament de la pertorbació seràdiferent, creant una heterogeneïtat deparcel·les dins la massa forestal.

34 ecologia del foc

Figura 20. Alta severitat. Font:Bombers de la Generalitat deCatalunya.

Figura 21. Mitja severitat. Font:Bombers de la Generalitat deCatalunya.

Figura 22. Baixa severitat. Font:Bombers de la Generalitat deCatalunya.

Figura 23. Alta freqüència de per-torbacions. Font: Bombers de laGeneralitat de Catalunya.

Figura 24. Mitja freqüència de per-torbacions. Pi pinyer al Cap de Creus.Font: Míriam Piqué.

Figura 25. Baixa freqüència de per-torbacions. Alzinar. Font: Bombers dela Generalitat de Catalunya.

Figura 17. Foc d'alta intensitat. Font:Bombers de la Generalitat deCatalunya.

Figura 18. Foc de mitja intensitat.Font: Bombers de la Generalitat deCatalunya.

Figura 19. Foc de baixa intensitat.Font: Bombers de la Generalitat deCatalunya.

Severitat FreqüènciaIntensitat

35ecologia del foc

El foc pot actuar com a pertorbació derenovació o manteniment en funciódels efectes i processos que genera en lamassa forestal.

Figura 26 i 27 . Foc com a pertorbació de renovació en Pinus halepensis,cremats en alta intensitat (esquerra). La pertorbació provoca en la massa uncanvi d’estructura i una entrada d’espècies de llum (dreta). Localització: Zuera,(Saragossa) Espanya. Data: Agost 2008. Font: Bombers Generalitat Catalunya.

La pertorbació de renovació, associada normalment a l’alta severitat, suposa altamortalitat en tots els estrats de la massa, implicant substitució de la major part delsindividus mitjançant la regeneració o el rebrot, figures 26 i 27. Canvia radicalmentl’estructura arbrada i, per tant, hi ha una pèrdua de capital fustaner i reestructuraciótotal dels objectius de gestió a mig i llarg termini.

Figura 28. Foc com a pertorbació de manteniment en Quercus suber, afec-tat per foc de superfície ràpid. Es mantenen les condicions d’ombra (esquerra).Figura 29. Pinus nigra amb l’entrada del regenerat a claps (dreta). Font:Bombers Generalitat Catalunya.

El procés de manteniment, associat a labaixa i mitja severitat, suposa afectacióparcial o total en els estrats herbaci iarbustiu, i parcial en l’arbrat, sense uncanvi estructural significatiu, figura 28.En masses forestals amb una estructuraresistent prèvia la pertorbació de mante-niment provoca un increment de laresistència al pas del foc, figura 29, garan-tint el capital fustaner i sense alterar elsobjectius bàsics de gestió.

36 ecologia del foc

En termes generals es pot associar un vin-cle directe entre el règim de foc i la vulne-rabilitat de les estructures forestals. Aixòno és senzill, ja que un ampli rang d’inten-sitats, des de focs de capçades a focs desuperfície, poden anar associats a la mor-talitat o a la supervivència dels individus,depenent de l’ecologia de cada espècie ialtres factors. Així doncs estructures for-estals diferents afectades per un mateixincendi mostraran diferent vulnerabilitat.

La silvicultura permet modificar el règimd’incendi associat a una massa forestalvariant l’estructura de la massa, accelerantels tractaments en les etapes silvícolesmés vulnerables i mantenint en el tempsles estructures menys vulnerables davant

el foc. La freqüència i tipus d’intervenciósilvícola per a cada estructura, millorarà lavulnerabilitat d’una massa o mantindrà laseva resistència en funció de les similitudsque tingui amb el règim de foc que lacondiciona.

La vulnerabilitat depèn del tipus d’estruc-tura forestal (referent a característiques sil-vícoles, espècies dominants, distribuciódels individus espacialment i cicles de suc-cessió), del territori i de les condicionsmeteorològiques. Una manera gràfica iqualitativa de mostrar-ho es descriu en elsegüent quadre. El codi de colors indica laprobabilitat, en una escala relativa, que lavulnerabilitat sigui elevada (vermell), mitja(taronja) o baixa (groc).

1.a. 2. Vulnerabilitat d’estructures forestals

37ecologia del foc

Relació entre: estructures forestals, intensitat del foc i severitat sobre la massa de Pinus halepensis a partir de probabilitats de vul-nerabilitat, és a dir els efectes que tindrà el foc sobre la massa forestal.

Estructura densa i amb continuïtat desdel terra fins la capçada, figura 30.Encara no hi ha estancament de lamassa ni autopoda generalitzada de lesbranques inferiors. La probabilitat que lavulnerabilitat de la massa sigui elevadaés molt alta, la mitja i baixa vulnerabili-tat tenen poca probabilitat en aquesttipus d’estructures.

Estructura densa però amb discontinuï-tat entre el llit de pinassa i les branquesvives de les capçades, figura 31. Hi haun estancament de la massa amb unaforta autopoda de les branques inferi-ors. La probabilitat de vulnerabilitat ele-vada és mitja-alta, tot i que la vulnera-bilitat baixa es representativa i pot ferevolucionar la massa aclarint individusper afectació al càmbium. Sovint és l’es-tadi inicial on s’inicia un procés decremes prescrites.

Figures 30, 31 i 32. Masses de Pinus halepensis a la Catalunya Central i al Perelló. Font: Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Explicació de les icones: Segons l’estructura forestal que té o se li dona a una massaforestal mitjançant la silvicultura, si te lloc un incendi en aquesta massa forestal, laprobabilitat que la forest cremi d’una manera o altra està directament relacionada ambl’estructura i etapa de desenvolupament en que es troba. Els colors marquen la maneracom pot cremar la massa forestal (en baixa, mitjà o elevada vulnerabilitat) i la longitudde la barra pintada segons color, la probabilitat de que succeeixi d’una manera o altre.

Elevada vulnerabilitat

Mitja vulnerabilitat

Baixa vulnerabilitat

Estructura aclarida i podada, figura 32. Ladiscontinuïtat vertical i la separació de lescapçades (FCC < 60%) eviten la pujadadel foc de superfície a capçades i, a lavegada, la pròpia separació entre com-bustible que crema i les capçades fa dis-minuir la probabilitat de vulnerabilitat dela massa. Només en períodes concrets,un foc de superfície que cremi en altaintensitat pot renovar la massa perradiació, (hi ha poca probabilitat que lavulnerabilitat sigui elevada).

38 ecologia del foc

1.a. 3. Rotació Natural de Focs (NaturalFire Rotation) i ZonesHomogènies de Règim (ZHR)

El règim natural del foc, fa referència al’estudi del rol que jugaria el foc alpaisatge amb l’absència de la intervencióhumana, incloent però, l’ús del foc pelsaborígens(2). Als ecosistemes reconeixemel règim d’incendis com un conjunt decaracterístiques, explicades ja anterior-ment en aquest annex. Els règims naturalsde focs són modificats per l’activitathumana, incrementant la seva ocurrència(com en el cas de la conca mediterràniaoccidental) o disminuint-la (com succeeixals boscos boreals, on la supressió d’in-cendis ha disminuït la seva freqüència iextensió). De fet, en regions molt humanit-zades, com la conca mediterrània, té pocsentit referir-nos a un règim “natural” d’in-cendis, quan per trobar una hipotèticasituació amb escàs impacte de l’espèciehumana ens hem de remuntar a períodesen els que les condicions climàtiques i la

vegetació eren diferents a les actuals(1). A Catalunya les dades referents a la severi-

tat i intensitat dels incendis són molt escas-ses, mentre que la disponibilitat d’informa-ció sobre el nombre d’incendis i la sevaextensió és molt més amplia. En aquest sen-tit, estudiar el règim d’incendis a través delcàlcul de freqüència durant un períodedeterminat esdevé el més adient. Per a estu-diar la freqüència areal s’ha realitzat el càlculdel Natural Fire Rotation (NFR).La rotació natural de focs (NFR) reflexa en

una superfície amb situació sinòpticaconeguda per a una zona homogènia derègim (veure annex 3a), el període detemps necessari per cremar tota la zona. Atall d’exemple, a Catalunya s’han calculatles zones homogènies de règim d’incendis,veure figures 33 i 34, per un període de 40anys, s’ha extrapolat i treballat amb lesdades existents.

39ecologia del foc

Figures 33 i 34. Recurrència d’incendis basada en l’anàlisi dels focs dels últims 40 anys aCatalunya. Mostra el període de retorn per cremar cada zona. Font: Castellnou et al., 2009(3).

Per obtenir més informació sobre la carac-terització dels Incendis tipus i les ZonesHomogènies de Risc (ZHR), consulteu l’an-nex 3a. Metodologia de desenvolupamenti aplicació d’incendis tipus.

1. LLORET, F. (2003). Gestión del fuego y con-servación en ecosistemas mediterráneos.Revista Ecosistemas 12 (2).

2. Agee, James K. 1993. Fire ecology ofPacific Northwest forests. Washington, DC:Island Press.

3. CASTELLNOU, M; PAGÉS, J; MIRALLES,M i PIQUÉ, M. (2009). Tipificación de losincendios forestales de Cataluña.Elaboración del mapa de incendios dediseño como herramienta para la gestiónforestal. Comunicació del 5è CongrésForestal Nacional (Ávila), SECF.

REFERÈNCIES

40

usos

tradicionals

del foc

1.b. Usos tradicionals del focEl foc representa una força que, quan es desplega, destrueix el què troba al seu pas, elseu domini implica poder i capacitat de transformar el món. La seva domesticació estàconsiderada un dels assoliments més importants de la nostra espècie, la única que hoha aconseguit(1).

Al llarg de la història de l'ús de la terra a Europa, el foc ha estat un element important enla silvicultura, l'agricultura i el pasturatge, i un procés important en la formació depatrons de paisatge en la diversitat ecològica i cultural(2).

1.b.1. Antecedents i el model de convivència amb el paisatge

La crisis del món rural a mitjans dels segleXX va provocar un abandonament de lesàrees rurals i per tant la pèrdua d’activitatstradicionals vinculades com l’ús del foc, iva iniciar els grans processos d’industria-lització, tant a la ciutat com al camp.

Al nord d'Europa i la regió del Bàltic, elscanvis socioeconòmics després de laSegona Guerra Mundial van comportar uncanvi en els sistemes d'ús del sòl (aug-ment de la tecnologia) i els patrons depaisatge, resultant en l'eliminació de lespràctiques de crema tradicional. D'altra

banda, les noves tendències, normes dequalitat i una opinió general prevalent queel foc podria danyar l'estabilitat de l'eco-sistema i la biodiversitat, van imposarprohibicions en l’ús del foc en els païsoseuropeus(3).

Des que l'home viu a la terra, aquesta liha proporcionat recursos no només persubsistir i millorar, sinó també un hàbitatdel qual forma part. Amb el pas del tempsels models de percepció i relació amb elpaisatge han anat variant, i amb ella havariat l'ecosistema(4):

41usos tradicionals del foc

Fig.35. Convivència: En l'antiguitat, la relació amb la natura era més directa i dedependència. La baixa demografia i l'escassa tecnificació faciliten que l'home se sàpigauna peça més de la natura, vulnerable als seus canvis, aprenent camins que li permetinsobreviure. Fa deu mil anys l’esser humà vivia com un nòmada, recol·lector i caçador, tali com ho feien els altres primats.

Fig.36. Utilitària: Aquesta convivència va canviar amb l'augment demogràfic, i l'ex-tracció de grans quantitats de recursos per suportar-la, sobretot l'agricultura i ramaderiaextensiva, i el comerç per mar a gran escala. Les dents dels herbívors, el foc i les destralscanvien el règim de pertorbacions en molts paisatges. La naturalesa produeix multitudde recursos per a ús i gaudiment de l'home.

Fig.37. Enginyeria: Amb la industrialització, augmenta la tecnificació en la convivènciaamb el paisatge. S'importa a l'ambient mediterrani el model forestal de la Selva Negra ale-manya, que elimina redundàncies per optimitzar l'aprofitament de recursos. De sobte, totala cultura forestal ancestral (incloent el foc) és dolenta, i es lluita contra ella fins gairebéeliminar-la, substituint-la per la silvicultura centreeuropea.

Fig.38. Religiosa: Visió urbana, on el bosc com a ecosistema autònom del que elshomes no formen part, on les intervencions antròpiques es desvien de la successió eco-lògica natural que porta a un sistema estàtic ideal i incombustible, i menyscabant les dis-ciplines agroforestals considerades com productivistes(6). El bosc és un déu intocable i elfoc, o en casos extrems la motoserra, són dimonis a combatre.

Figures 35, 36, 37 i 38. Font: Castellnou i Nebot, 2007(4).

42 usos tradicionals del foc

1.b. 2. Situació actualÉs lògic que les pràctiques de conser-vació i de gestió del medi hagin heretataquestes tradicions i ho utilitzin ambdiferents fins: reducció de restes de podao tala, millora de pastures que serveixend’aliment i hàbitat per animals domesti-cats, caçats o conservats en estat sal-vatge, eliminació de matèria vegetal secaque podria convertir-se en el combustible

d’incendis incontrolats, o millora de laregeneració d’espècies vegetals quenecessiten ambients oberts(1).

A continuació es descriu la situació actu-al a Europa de l’ús del foc com a eina pera diferents pràctiques, des dels usostradicionals, a cremes prescrites i com aeines per a l’extinció d’incendis(5).

Usos tradicionals del foc

Abandonament progressiu de les pràc-tiques tradicionals d’ús del foc.

Encara que l'ús del foc ha estatreconegut com una eina generalitzadaper a l'Europa rural, el seu estat actualpresenta situacions diferents:

1) Europa Central i Països Bàltics

2) Països de la conca mediterrània

Manteniment de l’ús del foc com a einatradicional, arrelada a l’agricultura i laramaderia. Les actuals dinàmiquessocioeconòmiques són fonamentals perassegurar el manteniment o la erradicaciód’aquestes pràctiques.

3) Països de l’Europa de l’est

Països on les activitats agràries són partimportant de la base econòmica local, onl’ús del foc com a pràctica tradicional,com en les països de la conca mediterrà-nia, segueix sent una pràctica arrelada alterritori, veure figura 39.

Figura 39. Distribució de l’ús tradicional del foc a Europa i països Nord Africans. Font: Lázaro i Montiel,2010(5).

43usos tradicionals del foc

Cremes Prescrites

La introducció del foc prescrit a Europa noha estat amb l’objectiu “d’imitar la natu-ra” o per reconstruir règims d’incendisnaturals. S’ha presentat com una eina desubstitució de les pràctiques tradicionalsde crema o de sistemes de gestió, avui endia abandonades.

1) Com a eina de substitució en elcontext de l’ús del foc a Europa

L'incipient desenvolupament de les pràc-tiques de cremes prescrites a Europa hatingut lloc en diferents àrees i amb dife-rents objectius. Els resultats obtinguts finsal moment, mostren com en els païsosmediterranis aquesta tècnica ha estat intro-duïda principalment amb fins de prevenciód'incendis, mentre que al nord d'Europa,els principals objectius són la silvicultura iaccions de conservació de la natura.Aquestes tendències evolucionen, ja que

alguns països com Portugal i algunesregions d’Espanya, han començat a am-pliar els seus objectius de cremes pre-scrites, integrant la gestió forestal i la bio-diversitat. Mentrestant alguns països delnord i centre d’Europa podrien desenvolu-par programes de cremes prescrites per ala prevenció d’incendis forestals, degut al’augment de risc d’incendi.

2) Desenvolupament de les CremesPrescrites

Aquesta pràctica es concentra als païsosdel sud d’Europa, experimentant un fortavanç a l’inici del segle XXI, figura 40.

3) Prevenció d’incendis forestals

Figura 40. Distribució de pràctiques de cremes prescrites i objectius a Europa i països Nord Africans.Font: Lázaro i Montiel, 2010(5).

1. Lloret, F. (2003). Gestión del fuego y conservación en ecosistemas mediterráneos. RevistaEcosistemas 12 (2).

2. Goldammer, J.G.; Rigolot E; Birot Y (2009). Living with Wildfires: what science can tell u. EFIDiscussion Paper

3. Goldammer, J.G., and M. Bruce. 2004. The use of prescribed fire in the land management ofWestern and Baltic Europe: An Overview. Int. Forest Fire News No. 30, 2-13.

4 CASTELLNOU, M; NEBOT, E; MIRALLES, M. (2007). El papel del fuego en la gestión del paisaje.En: IV International Wildfire Fire Conference 2007, Sevilla, Spain. Thematic session nº1.

5. Lázaro, A. i Montiel, C. (2010). Overview of prescribed burning policies and practices in Europeand other countries. In: Towards Integrated Fire Management – Outcomes of the EuropeanProject Fire Paradox. EFI Report 23.

6. CERDAN, R. Planificació territorial i dimensió socioambiental dels incensis forestals al Bages.2004. In: Incendis forestals, dimensió socioambiental, gestió del risc i ecologia del foc. XarxaALINFO XCT2001-00061.Solsona.

REFERÈNCIES

44

el foc com a

eina de gestió

1.c. L’ús del foc com a eina de gestió

Un tractament silvícola eficaç per la millo-ra de la resistència d’una estructura al pasde foc és l’ús del propi foc en aplicacionsde baixa intensitat. Aquest raonament esbasa en que les espècies afavorides pelsrègims de foc de baixa intensitat hanevolucionat amb adaptacions naturalsque maximitzen els beneficis que elsreporta(1).

Els factors amb més incidència són:- Màxim rendiment en l’eliminació decombustible fi mort en els estrats herbaci

i arbustiu, es disminueix la càrrega totalde combustible i es trenca la continuïtathoritzontal i vertical del combustible.- Millor rendiment en l’estratificació verti-cal mitjançant l’esporga tèrmica de lesbranques que tenen continuïtat amb lasuperfície i el “buidat” de capçades perradiació i convecció, que accelera l’elimi-nació de fulles velles en perennifolis(2).

Els beneficis del foc de baixa intensi-tat en les estructures forestals espoden promoure de dues maneres:

- Mitjançant cremes prescrites(c) planifi-cades en termes d’extinció passiva(d) oactiva(e).- Mitjançant el seguiment i la moni-torització d’incendis que permetin recon-duir cap a crema controlada aquellesparts de l’incendi que presentin compor-tament de baixa intensitat (gestió d’in-cendis). Amb això s’aconsegueix disminuir la vul-nerabilitat de l’estructura forestal, exem-ples d’això són els incendis de llamp quees mostren a les figures 41, 42 i 43.

1.c.1. Paper del foc en les estructures forestals

Figures 41, 42 i 43. Incendis de llamp. Incendis que cremen amb baixa intensitat, produeixen en la forest efectes similarscom els que es poden aconseguir amb cremes prescrites: eliminació del combustible superficial, poda tèrmica de les branquesinferiors, buidat de capçades. En funció de la seva recurrència donen lloc a estructures forestals resistents al foc. Font: Bombersde la Generalitat de Catalunya.

45el foc com a eina de gestió

1.c.2. El foc com a eina de gestió forestal. Cremes PrescritesL’ús del foc com a eina degestió es basa en aprofitar elbenefici que l’element foc gene-ra en les estructures forestalsquan s’usa en un marc deparàmetres coneguts ipreestablerts pel propi gestor.En aquets cas parlem d’ús defoc tècnic aplicat en cremesprescrites.Com element pertorbador de

l’ecosistema i, per tant, dina-mitzador, l’ús del foc com a einagenera canvis en les estructuresen funció de la intensitat i recur-rència del mateix(1). L’estudi iconeixement d’aquests canvispermetrà al gestor aprofitarl’impacte dels mateixos sobrel’estructura per a forçar, dirigiro controlar l’evolució de lamassa gestionada. Aquests preceptes són els que

defineixen les ciències del’Agricultura o la Silvicultura,els quals permeten al gestordur a terme la planificació d’ac-tuacions que es basen majo-ritàriament en l’experiènciaempírica (causa-efecte). La regulació de la competència

entre peus d’una massa arbra-da es porta a terme a través detractaments que eliminen unasèrie d’individus de la massaper a millorar el desenvolupa-ment del conjunt de la població.Aquest fet, a priori tan evident,

no es basa en altra cosa que enl’aplicació de successos obser-vats en els processos naturals,com la mortalitat d’individuscaiguts per vent o nevades, oen incendis de baixa intensitat,que mostren com l’eliminaciód’una sèrie d’individus donenopció de creixement a altres. Per exemple, el tractament de

l’aclarida és l’aplicació controla-da i dirigida d’una pertorbacióque elimina peus, però querequereix de coneixements iexperiència per a avaluar laintensitat i recurrència de lamateixa, així com la formad’aplicació. En resum, l’ús del foc tècnic no

busca més que replicar aquestsprocessos naturals que podenaportar millores a la massa din-tre d’un marc ecològic, tècnic,social i econòmic acceptablespel gestor.

Les cremes prescritesLa crema prescrita és l'aplicacióprecisa de foc en uns com-bustibles específics i sota unescondicions meteorològiquesdeterminades per complir unsobjectius de gestió de recursosespecífics i de gestió a llarg ter-mini.Les Cremes Prescrites són una

eina utilitzada en extinció activai en extinció passiva. Són actua-

cions amb foc per tal d’acon-seguir un objectiu de gestiópredefinit de la massa forestal através de la interacció del focamb l’ecosistema i segons unprojecte tècnic.A nivell europeu la pràctica de

cremes prescrites es pot classi-ficar en funció de l’objectiu degestió que persegueixen, veurefigura 44. La introducció decremes prescrites als països delsud d’Europa es va fer

perseguint la reducció del riscd’incendis forestals. L’expe-riència aconseguida en aques-tes pràctiques ha fet possiblel’ampliació dels objectius cap aaltres objectius de gestió (con-servació d’espais naturals,gestió forestal o recuperació defauna). Aquest és el cas deFrança, Portugal i algunesregions d’Espanya, comCatalunya, Galícia o les IllesCanàries(3).

Figura 44: Objectius d’ús de cremes prescrites. Font: Lázaro i Montiel (2009)(2).

46 el foc com a eina de gestió

En funció de l'objectiu principal de l'ac-tuació, les cremes prescrites es poden clas-sificar en 4 grans grups: Reducció del riscd’incendi, Actuacions silvícoles, Gestió depastures i Obertura d’espais en aiguamolls.

Tipus de cremes prescrites

1) Reducció del risc d’incendi

Aquesta pràctica es concentra als païsosdel sud d’Europa, experimentant un fortavanç a l’inici del segle XXI.

Objectius:a) Millora de l’estructura arbrada davant elpas de foc i augment de la resistència enestructures semiregulars i irregulars, figu-ra 45.

Figura 45. Massa irregular. S’observa ladistribució de peus de diferents edats.Localització: Font de la Pólvora (Girona). Font:Bombers de la Generalitat de Catalunya.

· Eliminació del combustible vegetal delsotabosc, es redueix la càrrega decombustible, en cas d’Incendi Forestalaquest cremarà amb menys intensitat.

· Separació de la continuïtat vertical ihoritzontal, poda tèrmica, figures 46 i47, reducció del percentatge deFracció de Cabuda Coberta (FCC). Encas d’Incendi Forestal, el foc propa-garà per la superfície sense pujar a lescapçades dels arbres.

· Disminució de la densitat (peus/ha),aclarida baixa i eliminació del regene-rat avançat, figures 48 i 49, per radiacióen el càmbium sobre la base del tronc.

Figures 46 i 47. Crema sota arbrat. Eliminació de les primeres branques mitjançant poda tèrmica, s’augmenta la distància de la primerabranca viva respecte el terra aconseguint trencar la continuïtat vertical. Localització: Ports Tortosa-Beceit; Horta Sant Joan, Catalunya. Data:Gener 2004. Font: Bombers de la Generalitat de Catalunya.

47el foc com a eina de gestió

b) Manteniment d’infraestructures depre-extinció.

· Cremes de manteniment enàrees de baixa càrrega de com-bustible, veure figures 50 i 51.

Figures 48 i 49. Eliminaciódel regenerat avançat, és adir, el combustible d’es-cala. Localització: Ports Tor-tosa-Beseit; Horta Sant Joan,Catalunya. Data: Gener 2004.Font: Bombers de la Genera-litat de Catalunya.

Figures 50 i 51. Creació Àrea de baixa càrrega. Localització: Carretera Balsareny-Avinyó,Catalunya. Data: Febrer 2004. Font: Bombers de la Generalitat de Catalunya.

2) Actuacions silvícoles

Objectius:a) Dosificació de competència en estructures regu-lars, figura 52, exemple d’estructura regular.

Figura 52. Massa regular.S’observa una presència homogè-nia i densa de peus d’una mateixaedat. Font: Bombers de laGeneralitat de Catalunya.

· Aclarida baixa (eliminació d’arbres moribunds,dominats i suprimits).

· Aclarides de plançoneda en regenerats d’estruc-tures regulars per dosificar competència i estréshídric, figures 53, 54, 55 i 56.

48 el foc com a eina de gestió

Figures 55 i 56. Dosificació decompetència en una massa de piblanc, Pinus halepensis.Localització: Sant Quirze, Catalunya.Data: figura 55, Febrer 2006. Figura56, Maig 2006. Font: Bombers de laGeneralitat de Catalunya.

b) Eliminació de restes de tractamentssilvícoles.

· Crema extensiva de restes in situprocedents d’aclarides, tallades deregeneració o creació d’àrees talla-focs per eliminació de combustiblemort i afavorir el ràpid i eficient reci-clatge de nutrients, veure figures 57,58 i 59.

Figures 57, 58 i 59. Crema de restessilvícoles. Localització figures 57 i 58:Rasquera; Catalunya. Data: Febrer 2004.Localització figura 59: Meranges,Catalunya. Data: Octubre 2006. Font:Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Figures 53 i 54. Reintro-ducció del foc com a per-torbació natural per resta-blir l’estructura de la massaadaptada al foc en un boscboreal. El foc de superfície debaixa intensitat selecciona elsindividus resistents al foc dePinus sylvestris i elimina elregenerat de Picea abies.Localització: Fagerasen, Väster-norrland, Suècia. Data: Juny2007. Font: Tomas Rydkvist,County Board of Västernor-rland, Suècia.

49el foc com a eina de gestió

c) Tractaments de renovaciód’estructures.

· Selecció d’espècies.Afavorir i/o eliminar deter-minades espècies vege-tals de l’ecosistemasegons objectius degestió, atenent a la sevaecologia, veure figures dela 60 a la 65.

· Crear diversitat d’hàbitats,zones obertes i zones tan-cades en funció de la faunaque es vulgui potenciar,figures de la 66 a la 68.

Figures 60, 61 i 62. Gestió punt crític i selecció d’espècies. Eliminació de l’Ulex parvi-florus en diverses cremes fins esgotar el seu banc de llavors, és una espècie que en cremar dónalongituds de flama elevades. Manteniment del fenàs (Brachypodium sp.) per a pastures.Localització: Tivissa, Catalunya. Data: Figures 60 i 61, Maig 2002. Figura 62 , Juny 2002. Font:Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Figures 63, 64 i 65. Ús de crema prescrita per controlar la successió de vegetació llenyosa en zones de pràctiques mil-itars: eliminació de Betula pendula a través de cremes d’alta intensitat i altes longituds de flama. El poc temps de residència del frontde foc causa poc impacte a la fauna del sòl i al banc de llavors de Calluna vulgaris. Localització: Drover Heide, Düren, Alemània. Data:Figures 63 i 64, Abril 2007. Figura 65, Juny 2007. Font: Daniel Kraus, Fire Ecology Research Group, MPI Chemistry, Alemània.

Figures 66 i 67. Crema prescrita per mantenir obertures i diversi-ficar l’estructura de Pinus sylvestris en un paisatge mosaic percrear habitat per al Gall Fer Tetrao urogallus. Localització:Abernethy Reserva Forestal, Escòcia. Data: Abril-Agost 2006. Font: MarkHancock, Abernethy Forest Reserve, Royal Society for the Protection ofBirds (RSPB), Escòcia.

50 el foc com a eina de gestió

3) Gestió de pastures

Objectius:a) Recuperació de pastures en àrees de

pasturatge extensiu.

· Eliminació d’arbustos, creació d’es-pais pasturables, veure figures 69 i 70.

Figures 69 i 70. Crema de pastures en alta muntanya. Eliminació del Juniperus commu-nis i Genista balansae mitjançant cremes prescrites(c). Localització: Dòrria, Catalunya. Data: Març2007. Font: Bombers de la Generalitat de Catalunya.

b) Manteniment i millora de pastures.

· Renovació banc de llavors per augmen-tar la quantitat i qualitat de llavor.

· Control del matollar per mantenir super-fícies pasturables, veure figures 71, 72 i73.

Figures 71, 72 i 73. Crema tradicional de manteniment de bruguerars costaners per mantenir les condicions de pasturatgeòptim durant tot l’any. Localització: Lygra, Western Noruega. Data: Abril 2005. Font: Mons Kvamme, Heathland Centre, Lygra, Noruega.

Figura 68. Crema de matollar. Oberturade claps per millorar l’hàbitat del Lagopuslagopus scoticus i gall lira (Tetrao tetrix).Localització: Escòcia. Data: Abril 2004. Font:Bombers de la Generalitat de Catalunya.

51el foc com a eina de gestió

4) Obertura d’espais en aiguamolls

Objectius:a) Renovació de canyars per a l’avifauna.

· Cremes de canyars envellits per l’obertura d’espais que afavoreixen algunes espè-cies per l’avifauna, figures 74 i 75.

Figures 74 i 75. Crema de Canyissars.Localització: Delta de l’Ebre, Catalunya. Data:Febrer 2002. Font: Bombers de la Generalitatde Catalunya.

1. Agee, James K. (1993). Fire ecology ofPacific Northwest forests. Washington, DC:Island Press. 493 p.

2. Fernandes, P.M.; Vega, J.A.; Jiménez, E. iRigolot, E. (2008). Fire resistance ofEuropean pines. Forest Ecology andManagement 256 (2008) 246–255.

3. Lázaro, A. i Montiel, C. (2010). Overview ofprescribed burning policies and practicesin Europe and other countries. In: TowardsIntegrated Fire Management – Outcomesof the European Project Fire Paradox. EFIReport 23.

REFERÈNCIES

52

Relació entre paisatges, usos, sistema preventiu-extintori tipologia d’incendis. Exemple del territori de Catalunya

Els factors que han afectat i canviat el paisatge delsúltims segles han estat(1) :

· Processos d’industrialització a gran escala al voltantde les àrees urbanes

· Migració de la població rural cap a les àrees urbanes

· Abandonament de camps de conreu

· Canvi dels sistemes d’explotació agrària, ramadera iforestal

· Canvi del consum de combustibles vegetals alscombustibles fòssils

· Eficaç extinció de tots els incendis de petita i mitjanaintensitat

· Focs d’alta intensitat, fora de capacitat d’extinció,responsables de la major part de superfície cremada

Els processos socioeconòmics del segle XX s’hancaracteritzat per factors que han afectat a tots elspaïsos europeus a gran escala i de manera moltmés ràpida que en èpoques pretèrites.

Gràfic 4. Evolució del nombre d’incendis i superfície cremada aCatalunya durant el període 1970 – 2006. Font: Bombers de la Generalitatde Catalunya.

Generacions d’incendisforestals

Annex 2

L’evolució dels incendis a Catalunya es mostra en el gràfic 4.

53Generacions d’incendis

El paisatge ha evolucionat al ritme dels canvis socioeconòmics seguint les pautesbiològiques de colonització de camps de conreu i resposta de les estructures arbradesals canvis d’explotació. Naturalment s’ha donat una evolució del comportament delsincendis forestals adaptada a cada fase d’evolució de paisatge, determinant diferentsgeneracions d’incendis.

Una generació d’incendis ve definida per un escenari on hi ha un factor que limita lacapacitat d’extinció, fent que l’incendi esdevingui un GIF. Aquest factor és extrínsec alsserveis d’extinció, intrínsec al paisatge i a les diferents fases de l’evolució d’aquest, lesquals poden coincidir en el temps i l’espai.

Primera generació GIF per Continuïtat de Combustible

Condicionada per la disponibilitat de combustiblecontinu que hi ha en superfície, principalmentmatolls i herbes. Els camps de cultiu s’abandonen ija no trenquen la continuïtat, i la manca d’ancorat-ges permeten llargs perímetres.

Propagació

De 2 a 15 anys.Període acumulació

combustible

A Catalunya s’inicia a finals dels anys 50-60.Època

Genera incendis superficials de mitjana intensitatamb perímetres molt llargs que cremen entre 1.000i 5.000 ha, sobretot en focs amb vent.

Comportament

Creació de infraestructures de prevenció lineals ipunts d’aigua per a facilitar l’ancoratge, i majoraccessibilitat al territori.

Mesures preventives

La resposta local es reforça amb bombers esta-cionals.

Mesures extintores

Els focs d’alta intensitat superen aquestesinfraestructures de prevenció linial.

Evolució

Figura 76. Exemple de front llarg sense capdiscontinuïtat, característic dels incendis deprimera generació. Font: Bombers de laGeneralitat de Catalunya.

54 Generacions d’incendis

Segona generació GIF per Velocitat de Propagació

L’acumulació de combustible degut a l’abandona-ment de cultius i a la gestió tradicional, permet focsmés ràpids i intensos, que propaguen amb focussecundaris puntualment.

Propagació

De 10 a 30 anys.Període acumulació

combustible

Inici als anys 70 i 80 a Catalunya.Època

Incendis de major intensitat i velocitat, d’entre5.000 a 10.000 ha en focs de vent i topogràfics. Lavelocitat de propagació supera les línies d’extinció.

Comportament

Reducció del temps d’arribada dels mitjans d’extin-ció, (vigilància, distribució de parcs al territori).

Mesures preventives

Augmentar els recursos d’aigua i mitjans aeris perun atac més contundent.

Mesures extintores

Els salts de focus secundaris massius superen lesinfraestructures lineals i la ràpida intervenció, elsfocs de capçades superen els mitjans aeris.

Evolució

Figura 77. Exemple de front que propaga enalta intensitat, superant als mitjans d’aiguaconvencionals. Font: Bombers de la Generalitatde Catalunya.

55Generacions d’incendis

Tercera generació GIF per intensitat de foc de capçades

Per les capçades dels arbres en alta intensitat deguta la continuïtat vertical i a l’homogeneïtat delsboscos fruit de la manca de gestió forestal i de l’ex-tinció de tots els incendis de baixa i mitja intensitat.

Propagació

De 30 a 50 anys.Període acumulació

combustible

Inici en els anys 90-2000.Època

Genera incendis de 10.000 a 20.000 ha, amb focs decapçades, columnes convectives i focus secundarismassius a llargues distàncies. Això fa que cada focofereixi molt poques oportunitats d’extinció, i ambcanvis de comportament més ràpids del que la infor-mació es mou per la cadena de comandament. Esdonen en episodis meteorològics d’onades de calor.

Comportament

Models de risc per adaptar la disponibilitat de recur-sos a la probabilitat de GIF. D’una prevenció pereliminar el foc, a una prevenció per tenir un règimde foc tolerable.

Mesures preventives

Anàlisi d’incendis com a eina per anticipar-se i noper reaccionar al foc. Estratègies de confinamentde l'incendi. Ampliar les tècniques d’extinció: rein-troduir el foc, les eines manuals i mecàniques,reforçar l’atac aeri, i millorar l’eficiència amb einescombinades. Es creen cèl·lules logístiques is’abaixa el nivell de decisió dins l’estructura decomandament per a una resposta més ràpida alscanvis de comportament.

Mesures extintores

GIF amb llançament de focus secundaris massiuscreuant la interfície urbana. Simultaneïtat de GIF.

Evolució

Figura 78. Exemple de foc de capçades quesupera la capacitat d’extinció. Font: Bombersde la Generalitat de Catalunya.

56 Generacions d’incendis

Quarta generació GIF Travessant interfases urbano-forestals

Gran Incendi Forestal que propaga per massa fo-restal, jardins i cases sense dificultats degut a ladensitat de vegetació dins els jardins i la continuïtatde càrrega de combustibles entre bosc i zona urba-nitzada. Episodis amb simultaneïtat de GIF a unazona del territori.

Propagació

--Període acumulació

combustible

Inici aproximadament a partir del l’any 2000.Època

Focs que poden començar i aturar-se en IZ, i cremarmés de 1.000 ha. Focs de capçades simultanis enones de calor.

Comportament

Pirojardineria, fomentar tractaments en parcel·lesinteriors, construccions tolerants al pas del foc.

Mesures preventives

D’atacar incendis passem a defensar cases i per-sones en una nova situació defensiva. TecnologiesGPS i de GIS per a seguir als recursos en tempsreal. L’anàlisi d’incendis com a eina creix. Cèl·lulespetites de priorització d’actuacions.

Mesures extintores

Simultaneïtat de GIF travessant interfases urbano-forestals.

Evolució

Figura 79. Exemple de foc d’alta intensitattravessant una urbanització. Font: Bombers dela Generalitat de Catalunya.

57Generacions d’incendis

Cinquena generació Simultaneïtat de GIF travessant interfases urbano-forestals. Megafocs

Grans Incendis Forestals simultanis a zones de risc,amb comportament extremadament ràpid i virulenttravessant zona urbanitzada.

Propagació

--Període acumulació

combustible

--Època

Focs de capçades simultanis involucrant interfasesurbano-forestals.

Comportament

Necessitat d’incorporar el foc en directrius de gestióforestal.

Mesures preventives

Intercanvi de recursos, d’experiències i de coneixe-ments. Coordinació entre regions. Plataformesd’aprenentatge continuat.

Mesures extintores

--Evolució

Figura 80. Exemple de front que propaga enalta intensitat, superant els mitjans d’aiguaconvencionals a San Diego (EEUU). Font: DaveChristenson.

A partir d’aquesta experiència es podenextreure una sèrie de conclusions sobreles eines i actuacions més òptimes per ferfront als GIF:

- Gestió forestal que integri el foc dins lesdirectrius bàsiques, adaptada al règimde foc de la zona, i a la vegada que ensserveixi per reduir la intensitat de l’in-cendi esperat.

- Incorporar eines d’anàlisi per anticipar elcomportament dels GIF, i ser més efi-cients en la prevenció i extinció.

- Garantir l’accessibilitat, la seguretat il’ancoratge (LACES) a les zones on

anticipem un canvi en el comportamentesperat del GIF que ens permetrà unaextinció eficient (infraestructures de pre-extinció).

- Incorporació de totes les eines d’extinció(aigua, maquinària, eines manuals, foc).Això implica incorporar les cremes pres-crites per a formar-se en el maneig del’eina foc, així com per a crearinfraestructures de pre-extinció i com aeina de gestió forestal.

- Assegurar diàriament una distribució derecursos d’extinció adaptada a l'incendiesperat. Això inclou recursos de vigilàn-cia (rutes, guaites, particulars amb telè-

fons mòbils) i d’extinció (parcs debombers, punts d’aigua).

Per a poder fer tot això cal conèixer elrègim de foc (ecologia del foc) i l’incendiesperat (incendi de disseny), i aprofundiren les eines que podem incorporar (cremesprescrites, punts estratègics de gestió).

1. CASTELLNOU, M; NEBOT, E; MIRALLES,M. (2007). El papel del fuego en la gestióndel paisaje. En: IV International WildfireFire Conference 2007, Sevilla, Spain.Thematic session nº1.

REFERÈNCIES

58

Propostes d'actuació per acada tipus de propagació

Annex 3

3.a Metodologia de desenvolupament i aplicació d’Incendis forestals tipus. Cas de Catalunya

Les principals fases de la metodologia són(1):

- Creació d’una base de dades geogràfica de perímetres d’incendis forestals històrics.o Reconstrucció de perímetreso Datació i caracteritzacióo Depurat i síntesi de la informació inicial

- Identificació de les situacions meteorològiques a nivell sinòptic per als incendis datats.

- Reconstrucció de la propagació dels incendis.o Estudi dels esquemes de propagació i les situacions meteorològiques:

· Catalogació dels perímetres segons el patró de propagació· Caracterització dels Incendis tipus· Catalogació dels incendis segons els Incendis tipus

o Caracterització de la propagació a cada massís forestal

- Localització i caracterització de les Zones Homogènies de Règim.

3.a.1 Metodologia

59metodologia

Reconstrucció de perímetres, datació i caracterització

Les fonts d’informació bàsiques utilitzades a Catalunya per a l’anàlisi dels perímetres dels incendis històrics es descriuen a la Taula 5,i a la figura 81 es poden veure representats gràficament aquests perímetres a Catalunya.

Taula 5. Fonts d’informació per a la recollida de perímetres d’incendis històrics, de condicions mete-orològiques i de patrons de propagació a Catalunya. Font: Bombers de la Generalitat de Catalunya.

60 metodologia

Figura 81. Perímetres d’incendis deCatalunya del 1800 al 2007. Font:Bombers de la Generalitat de Catalunya.

61metodologia

Caracterització dels Incendis tipus

El coneixement de les variables de la Taula 6 permeten relacionar cada incendi històric amb un Incendi tipus i contrastar-ho amb uncomportament del foc.

Taula 6. Patrons de propagació, que a partir d'un factor característic permet identificar els incendis tipus, i el seuesquema de propagació. Font: Castellnou et al., 2009(1).

Els incendis que segueixen el patró de propagació de Tempesta (Tempesta propera) no s’inclouen ni a la taula ni al document perquèencara no es disposa de suficients coneixements per a la seva gestió , tot i que apareixen classificats en la figura 82.

62 metodologia

Caracterització de les Zones Homogènies de Règim. Cas de Catalunya

L’anàlisi d’incendis històrics, junt amb lainformació topogràfica i la delimitació delsperímetres de protecció prioritària (DMAH),basat en la metodologia d’Agee(2) (1993),ha permès identificar les ZonesHomogènies de Règim (ZHR). Les ZonesHomogènies de Règim (ZHR) comprenenterritoris amb rotació de focs i tipus de GIFpotencials homogenis, en els quals espoden concretar els Incendis tipus, elsIncendis de disseny (incendis de referènciaper a la planificació) i les situacions sinòp-tiques que es preveuen com a més pro-

blemàtiques per al massís(1).

Per adaptar la metodologia d’Agee(2) a lalocalització i caracterització de les ZonesHomogènies de Règim a un territori àmplia-ment pertorbat per l’home, s’ha dividit elterritori en petites zones homogènies pergenerar càlculs i agregar zones colindants:

- Per generar les Zones Homogènies deRègim es parteix del model digital d’eleva-cions (MDE) on es calculen conques d’untamany aproximat de 450 ha.

- S’agrupen les diferents conques hidrogrà-fiques segons:

· Existeixin massissos forestals identifi-cats pel Departament de Medi Ambient.

· Continguin diferents incendis classificatsdins el mateix grup d’Incendis tipus.

· Continguin diferents incendis amb elmateix eix de propagació principal (SE-NO, N-S, etc.). La direcció de propagacióve condicionada per la interacció vent-topografia, i un mateix eix indica zoneson aquesta interacció és homogènia.(1)

Figura 82. Mapa de regionalitzaciód’Incendis tipus. Font: Bombers de la Gene-ralitat de Catalunya.

63metodologia

3.a.2 Factors bàsics de propagació

Tota la metodologia de caracterització de la propagació de cada Incendi tipus, es recolzaen la metodologia del Campbell Predicton System(3) i en el comportament del foc obser-vat pels responsables de l’extinció de cada incendi forestal.

Introducció a l’anàlisi bàsicd’incendis forestals

Els factors que afecten i determinen elcomportament i propagació d’un incendiforestal són variats. Al triangle bàsic delfoc, (calor, aire i combustible), s’hi afegeixel de comportament: Meteorologia,Topografia i Combustibles. En aquest con-text, el combustible s'entén com la vege-tació forestal.

Els diferents factors d'aquest triangle espoden desglossar en diferents compo-nents, tal i com es mostra a la figura 83:

Figura 83. Desglossament dels fac-tors principals que afecten al desen-volupament d’un foc forestal. Font:Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Definició factor bàsic de propagació i Lògica de camp CPS

Els factors bàsics que afecten el compor-tament del foc són diversos. A la figura 83del desglossament del triangle de compor-tament del foc es poden veure els mésimportants, però cal cercar els principals al'hora de fer prediccions de comportament.Resumint-los tots a nivell de lògica decamp, es redueixen en tres de bàsics per adefinir una regla pràctica d'anàlisi.

Orientació: determina la temperatura delcombustible en funció de la seva incidència

a la radiació solar. A major temperatura delcombustible s’escurça el procés depreescalfament(f) i per tant augmenta laintensitat i velocitat del procés de com-bustió. La incidència de la radiació solar varia al

llarg del dia i es pot classificar en ordreseqüencial: est, sud i oest, i en ordre deintensitat: sud, oest i est, en el cas del’hemisferi Nord. Diferències en temperatu-ra del combustible fi mort de 40ºC es donenfàcilment en dies d’estiu, veure figura 84.

Figura 84. Esquema horari de laInsolació i escalfament de les ves-sants. Font: Campbell, 1995(3).

64 metodologia

Pendent: el moviment del foc en una vessantamb pendent a favor, és més ràpid i de majorintensitat degut a què la distància entre la flamai el combustible és menor, això facilita el procésde preescalfament del material que es troba perdavant del front. En una vessant amb pendenten contra, el preescalfament és menor i méslent, degut a la major distància entre la flama iel combustible.

Vent: al igual que la pendent és un acceleradorde la velocitat del foc, tant pel seu efecte sobrela radiació, en l'empenta i l’oxigenació del foc,com en el dessecament dels combustibles:

- La flama presenta un angle tancat respecte elterra per efecte del vent, veure figura 85 i 86:

o Implica una major quantitat de com-bustible que en cada moment està cremanti interaccionant, major longitud de flama.

o Augmenta el poder de pirolitzar el com-bustible proper.

Figura 85 i 86. A l’esquerra, exemple de foc neutre sense efecte del vent.La transferència de calor per convecció i radiació afecta en menor intensitat elcombustible proper a la flama, la convecció es dissipa cap a la vertical i la radiaciós’emet a més alçada respecte el combustible. A la dreta es pot veure que la flamaestà ajaguda per efecte del vent, això provoca que la distància entre la flama i elcombustible sigui menor, el combustible que es troba per davant el front, repmajor calor per convecció (fletxa lila) i radiació (fletxa groga). Font: Bombers de laGeneralitat de Catalunya.

Lògica de camp CPS: esdefineix com un sistema senzilld'operar amb els factors bàsicsde propagació del foc; ori-entació, vent i pendent, per talde realitzar un breu anàlisi útilper al bomber a l'hora deplantejar tàctiques basades enel comportament previst del foci delimitar-ne la seva validesa enl'espai i el temps. Aquesta lògi-ca es basa en el sistema de l'a-lineació de factors, veurefigura 87, entenent com a tal elgrau de coincidència, favor-able o desfavorable,respecte el front de foc delstres factors esmentats.Exemple: Un foc a la base d'una

pendent, orientada al Sud a les12:00 amb vent del Sud; és unasituació de plena alineacióperquè el foc pot ascendir afavor de vent i sobre un com-bustible calent.

La mateixa situació a les 8 delmatí es tracta d’una situació de2/3 d'alineació (vent i pen-dent) ja que a aquesta hora lespendents calentes són les quemiren a l'Est. Si en aquestasituació el vent és del Nord estracta de 1/3 d'alineació (pen-dent). Si per contra el foc estroba a la part alta de la pen-dent, el foc es troba fora d'ali-neació ja que aquest per propa-

gar-se hauria de baixar a con-travent i en una pendent decombustible fred.

Figura 87. Exemple de llen-guatge CPS. Font: Camp-bell, 1995(3).

65metodologia

3.a.3 Esquema de propagació de cada Incendi tipus

Figures 88, 89 i 90. Marinada,bufa durant el dia de mar cap aterra (esquerra-adalt). Terral, bufadurant la nit de terra cap a mar(esquerra-abaix). Vents de vall i devessant, durant el dia bufa de les partsbaixes cap a les parts altes, durant lanit al revés (adalt). Font: ICONA.

Figura 91 i 92. Incendi forestald’Horta del 2005 (adalt) i Roda de Baràdel 2004 (abaix). Exemples de focs quepropaguen topogràficament. Font:Bombers de la Generalitat de Catalunya.

INCENDIS TOPOGRÀFICS

66 metodologia

Tipus d’Incendis Topogràfics

Focs Topogràfics Estàndards DiürnsSón els més freqüents perquè coincidei-xen amb el període diari de màxim risc iper tant major nombre d’ignicions. Elsvents locals són en aquest cas ascendents,tant els de vall com els de vessant. Aquestfet comporta que els punts de foc situatsa la part més baixa de la conca tenen alseu abast el major potencial de superfícieper cremar (vessants senceres amb pen-dent i vent a favor com a mínim), veurefigures 93 i 94. Per contra quan el foc estàsituat a les parts altes de la conca, el seuabast de propagació és menor perquè tependent i vent en contra. Si el foc propagaper un fons de barranc genera un cap encada vessant amb els respectius flancs. Elmoviment de l’incendi en aquest cas vedeterminat per la progressió que realitzenels flancs aigües amunt pel fons de bar-ranc, que donen noves oportunitats decarrera per cada vessant.

Focs Topogràfics estàndards Noc-turnsEl flux de vents de vall i de vessant ésdescendent i el factor insolació no térellevància degut a la manca de radiaciósolar. L’equilibri de forces entre ventdescendent i la topografia serà el quedetermini la direcció de propagació delfoc. Es diferencia del cas dels focstopogràfics diürns on el foc propaga perles parts altes de les carenes i es dissociaen dos caps cada vegada que arriba a unnus de carena.

Figura 94. Aquest esquema esdenomina “propagació per fons debarranc”(g) i es replica fins arribar ala capçalera de la vall o concahidrogràfica. En el cas d’una vall com-plexa amb ramificacions laterals,l’esquema es multiplica a cada nus debarranc o confluència de vallssecundàries, ampliant la superfície afec-tada per l’abast de l’incendi. Font:Bombers Generalitat Catalunya.

Figura 93. Incendi Forestal delMontmell, 06/06/2006. Font: Bombersde la Generalitat de Catalunya.

Focs Topogràfics Litorals DiürnsS’ha de tenir en compte el canvi de direc-ció del vent associat a la marinada al llargdel dia. La marinada és un vent de com-pensació tèrmica de mar cap a terra. Alllarg del dia varia la seva direcció en funciódel moviment del sol seguint les vessantsinsolades. Aquest fenomen es dona sem-pre i quan hi hagi influència directa delmar, és a dir, sense barreres orogràfiquessignificatives, veure figura 95 i 96.A Catalunya, per exemple, la marinada va

variant de la component est al inici del dia,cap a component oest al final de la tarda,passant pel sud en les hores centrals del

dia. És important conèixer el gir de la mari-nada, definit i previsible, en el flux total devents locals que afecta la zona on té llocl’incendi.

Focs Topogràfics Litorals NocturnsLa propagació d’aquests focs durant la nités molt similar a la dels focs topogràficsestàndards nocturns: el flux de vents devall i de vessant és descendent i el factorinsolació no te rellevància degut a lamanca de radiació solar. L’equilibri deforces entre vent descendent i latopografia serà el que determini la direccióde propagació del foc.

67metodologia

Figura 96. Esquema de propagació d’incendi topogràfic en la vessantlitoral. Font: Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Figura 95. Incendi Forestal de Vilademuls,2003. Incendi conduït per la marinada. El gir dela marinada provoca les diferents estirades.Font: Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Focs Topogràfics propers a VallsPrincipals i als Estrets DiürnsLes valls principals de conques hidrogrà-fiques importants tenen un règim de ventslocals més intens i amb un cabal de volumd’aire superior a les valls secundàries. Elfenomen de moviment de grans volumsd’aire amb més intensitat que l’aire de l’en-torn, degut a un estretament de la vall,comporta que es generi una depressióprovocant una succió de l’aire del voltantcap aquesta zona (efecte venturi). Incendissituats en valls secundàries que es trobin

pròxims a una vall principal tendiran aconvergir cap el flux d’aire de la vall princi-pal. Els focs que es donen en vessantsproperes a valls estretes o congostostenen un esquema de propagació similarals focs propers a valls principals. El ventdins de l’estret augmenta la seva velocitati si pot succionar el foc cap el seu interior,crea carreres de foc ascendents dins del’estret i un eixamplament del front en lasortida oposada de l’estret. Les zones forad’influència dels vents de l’estret es veuenafectades pels vents generals i topogràfics,

augmentant el perímetre del foc. Veure fi-gures de la 97 a la 100.

Focs Topogràfics propers a VallsPrincipals i als Estrets NocturnsEl flux de vents de vall i de vessant ésdescendent i el factor orientació no térellevància degut a la manca de radiaciósolar. L’equilibri de forces entre ventdescendent i la topografia serà el quedetermini la direcció de propagació del foc.En aquesta situació els vents descendentsde vall exerceixen una dominància clara

68 metodologia

respecte els vents descendents de ves-sant. A conseqüència d’aquest fet elsperímetres d’incendis topogràfics noc-turns tendeixen a allargar els flancspropers al flux de la vall principal. En elscasos més extrems (ex: a prop d’estrets,proximitat a valls principals), el ventdescendent de vall és l’únic factor quedomina el moviment de l’incendi i esgeneren caps que van en direcció al’estret o en direcció paral·lela a la vallprincipal sense respectar la topografia.

Figura 97. Perímetres d’incendis afectats per la succió de la vall principal delSegre, Catalunya. Font: Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Figura 98. Esquema de propagaciód’ incendi topogràfic amb succió devall principal. Font: Bombers de laGeneralitat de Catalunya.

Figura 99. Incendi forestal Alcover,2003. La imatge del perímetre mostra latendència de l’incendi ha ser succionat cap al’interior de l’estret. Font: Bombers de laGeneralitat de Catalunya.

Figura 100. Esquema de propa-gació d’incendi topogràfic propera estrets. Font: Bombers de laGeneralitat de Catalunya.

69metodologia

Figura 101. Incendi forestal del’Escala, 2001. A destacar la zona decaiguda de la columna de fum com a zonade recepció de focus secundaris. Font:Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Figura 102. Incendiforestal de Bonas-tre, 2009. Incendiamb ràfegues de ventde 140 Km/h.S’observa com lesflames estan molttombades sobre elterra. Font: BombersGeneralitat Catalunya.

Figura 103. Incendiforestal a l’Esplugade Francolí, 24/06/2006. Incendi con-duït per vent. L’estrellaindica el punt d’inicide la carrera principali els punts grocs, unfocus secundari. Font:Cos d’Agents Rurals.

Figura 104 i 105.Exemple de 2 focsconduïts per vent,és característicd’aquests focs co-lumnes tombades iperímetres allar-gats i estrets. In-cendi forestal Venta-lló 04/08/2006 (es-querra) i Incendi fo-restal Capmany 06/08/2006 (dreta). Font:Bombers de la Gene-ralitat de Catalunya.

INCENDIS DE VENT

Serres perpendiculars a la direcció del ventUna serra perpendicular a la màximadirecció del vent produeix turbulències alvent, aquest busca el camí més curt persuperar la serra. Aquestes zones podenprovocar variacions sobtades en el fluxdel vent, quedar sense quasi vent(sotavents) o inclús generar fluxos localscontraris a la direcció dominant (contra-vents). L’existència d’aquest contravent(h)

o sotavent depèn de: l’alçada de la serraque es troba perpendicular al vent, de lavelocitat que porta el vent i de les ober-tures que hi ha en el relleu (canals princi-pals) a nivell de macroescala per ons’escola el vent. En relleus elevats el vents’escola per les parts baixes, mentre queen relleus invertits i complexos el vents’escola per les parts altes, veure figuresde la 109 a la 112.

70 metodologia

Tipus d’Incendis de Vent

Foc de Vent a les PlanesEn zones planes els focs de vent seguei-xen la direcció del vent i s’obren amb unangle entre 30 i 60 graus segons la forçadel vent, veure figures 106 i 107. Aquestaobertura es produeix a mesura que elsflancs s’obren i generen noves carreres, almateix temps el propi vent evita la propa-gació de les cues. Figura 106. Incendi forestal d’Ossó i

Selvanera, 2003. La fletxa vermellamarca la direcció de propagació del foc.Font: Bombers Generalitat Catalunya.

Figura 107. Incendi forestal d’Ossó iSelvanera, 2003. Perímetre amb obertu-ra de 30º i carreres en la direcció del vent.Font: Bombers Generalitat Catalunya.

Focs de Vent amb RelleuSerres paral·leles a la direcció del vent El cap del foc propaga fàcilment seguintles carenes de les serres alineades a ladirecció del vent, veure figura 108.Oportunitats: al final de la divisòria(d’aigües) o quan aquesta canvia de direc-ció, a les bifurcacions, o a on es manifestinels contravents.

Figura 108. Incendi forestal de Capde Creus. El perímetre segueix la líniageneral de les carenes amb el ventparal·lel a la carena. Font: Bombers de laGeneralitat de Catalunya.

Figura 109 i 110. Incendi forestal Coll de Nargó, 29/12/2004. Esquerra: Inici incendi(estrella), direcció vent general (fletxa blava), eixos careners situats perpendicularment a ladirecció del vent principal (línies negres), zona situada a contravent (semicercles blaus).Dreta: Detall del foc cremant a contravent durant la nit. Font: Bombers Generalitat Catalunya.

71metodologia

Figura 111 i 112. Incendi forestal de La Riba,2002. Esquerra: Propagació i perímetre de l’incendide la Riba. Dreta: Imatge de la columna tombada pelcontravent i trencada en alçada pel vent general. Font:Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Figura 113 i 114. Incendi forestal del Montgrí, 26/09/2004. Esquerra: Inici incendi(estrella vermella), direcció vent general (fletxa blava), perímetre incendi (línia vermella),Serra diagonal a la direcció del vent (línia lila). Dreta: El vent general aguanta el flanc esquer-ra i no permet el seu descens cap a la vessant (línia verda). Font: Bombers de la Generalitatde Catalunya.

Serres diagonals a la direcció del ventSerres situades en posició diagonalrespecte la direcció del vent, la interacciód’aquest amb la vessant produeix majordiferència en la propagació, cremant afavor de vent (en directe) o de rebuf delvent principal (en indirecte). Aquestes ser-res diagonals o les zones de turbulènciesprovoquen carreres del foc amb direccionsdiferents a les del vent dominant, igeneren situacions difícils per determi-nades maniobres d’atac directe, veure fi-gures 113, 114 i 115.

Figura 115. Propagació per contravents.Les carreres a contravent arriben dalt la care-na on el vent general llança focus secundarisbaix la pendent, per generar novament car-reres pendent amunt pel contravent. Font:Bombers de la Generalitat de Catalunya.

72 metodologia

Figura 117. Esquema de propagació ambsubsidència. Eixamplament de cua (a). Eixam-plament de cap (b). Font: Bombers de laGeneralitat de Catalunya.

Figura 116. Incendi forestal de Cardó, 1995.Comença (verd) propagant topogràficament dedia. Després, la propagació es dóna plenamenten subsidència, cremant tota la nit (blau) fins amitja tarda del dia següent quan es para en arri-bar a un perímetre ja cremat el 1993. Els diessegüents crema fora d’alineació propagant pertopografia (taronja) en una zona de difícil accéson només es poden realitzar treballs manuals.Font: Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Focs de Vent amb Subsi-dènciaFenomen que es dóna a lesserres litorals de l’extrem sudde Catalunya, quan els ventstopogràfics diürns són capaçosde compensar el vent de norden altura. A la nit els ventstopogràfics són en descen-dent, el vent de nord toca lasuperfície i es veu reforçat pelvent topogràfic descendent.L’incendi durant les horesdiürnes es comporta com unincendi topogràfic estàndard idurant les hores nocturnescom un incendi conduit pervent. Aquesta dinàmica impli-ca que la cua de l’incendidefinida durant el dia, es pottransformar en el cap de l’in-cendi durant la nit i viceversa.

Figura 118.Incendi fores-tal de Xert,2001. Incendide vent ambsubs idènc ia .Font: Bombersde la Generali-tat de Cata-lunya.

INCENDIS DE CONVECCIÓ

Focs de Convecció EstàndardIncendis amb comportament de foc extremamb caps que propaguen fora de la capaci-tat d’extinció degut a:

- l’alta velocitat de propagació (ratis depropagació lineal de fins 6 km/h).

- l’alta intensitat (longituds de flamasuperior als 60 metres).

- la superfície afectada (focs que podenconsumir 500 ha/h).

La distància de llançament de focussecundaris pot anar de 500 a 2000 m, tot ique s’han registrat salts més llargs. Enaquest context de propagació, latopografia no genera canvis en el com-portament del foc (com és el cas dels focstopogràfics), ja que el foc és capaç de

saltar d’una vall a un altra sense haver derecórrer valls i vessants per seguir propa-gant. Les condicions meteorològiquesgenerals tenen poc efecte mentre l’ambi-ent de foc estigui instaurat. La columnade fum manté una marcada tendència adirigir-se en direcció nord i només estàinfluïda per fluxes d’aire de valls princi-pals. Veure Focs Topogràfics propers aValls Principals i als Estrets, p.67.

73metodologia

Figura 119 i 120. Incendi forestal de Cardona,08/07/2005. Font: Bombers de la Generalitat deCatalunya.

Figura 121. Incendi forestal a Margalef, 2005. Interacció entre focus secun-daris i succió d’aquest amb el front principal de l’incendi. Font: Bombers de laGeneralitat de Catalunya.

Figura 122. Incendi forestalCastellnou de Bages, 18/07/2005. Alta intensitat i ambient defoc. Font: Bombers de la Generalitatde Catalunya.

Tipus d’Incendis de Convecció

74 metodologia

Focs de Convecció amb VentAquest incendi presenta comportament defoc convectiu, però el vent li afegeix veloci-tat de propagació. El vent augmenta la dis-tància de llançament de focus secundaris,creant nous punts d’ignició fora de la zonad’influència de la columna convectiva iaccelerant la propagació general de l’incen-di. La tendència de la columna seguirà ladirecció del vent, tot i que el foc anirà cre-mant grans olles topogràfiques, la caigudade focus secundaris marcarà la direccióprincipal d’avanç del foc, figures 123 i 124.

Figura 123. Incendi forestal deGualba, 1994. Incendi de convecció ambvent de ponent. El perímetre mostra latendència general que va prendre l’incen-di, dominat pels vents d’oest. Font:Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Figura 124. Incendi forestal deCastellnou de Bages, 2005. La incli-nació de la columna convectiva indica ladirecció del vent. Font: Bombers de laGeneralitat de Catalunya.

Figura 125. Incendi forestal deCardona, 2005. Columna convectiva.Font: Bombers de la Generalitat deCatalunya.

Figura 126. Incendi forestal deCardona, 2005. Pirocúmul en alçada enprocés de formació. Font: Bombers de laGeneralitat de Catalunya.

Focs de Convecció amb formació dePirocúmul En alguns incendis de convecció és possiblela formació d’un pirocúmul a la part alta dela columna convectiva. El fenomen es dónanomés als casos que trobem aire estable ifred en alçada, actuant com un tap peldesenvolupament vertical de la columna.Aquesta, en arribar a aquesta capa freda iestable, condensa formant la típica formade bolet, el pirocúmul, figures 125 i 126.El pirocúmul, quan condensa, va guanyantpes paulatinament fins al desplom. Aquestes produeix, bé per l’exhauriment del com-bustible, per la baixada de temperatura dela columna convectiva, o bé perquè lamassa que ha adquirit el pirocúmulsobrepassa la seva sustentació.El desplom del pirocúmul, núvol fred i con-densat, provoca el descens d’aire fred perl’exterior de la columna, generant unllançament massiu de focus secundaris i uneixamplament de l’incendi en totes direc-cions. Es tracta d’un fenomen perillós ja quedurant el desplom es poden produir atrapa-ments degut a l’eixamplament de l’incendi.Conèixer i identificar l’evolució d’un pirocú-mul pot evitar aquestes situacions.

1. CASTELLNOU, M; PAGÉS, J; MIRALLES, M i PIQUÉ, M. (2009). Tipificación de los incendiosforestales de Cataluña. Elaboración del mapa de incendios de diseño como herramientapara la gestión forestal. Comunicació del 5è Congrés Forestal Nacional (Ávila), SECF.

2 AGEE, JAMES K. 1993. Fire ecology of Pacific Northwest forests. Washington, DC: IslandPress. 493 p.

3 CAMPBELL, D., 1995. The Campbell Prediction System: A Wild Land Fire Prediction System& Language. D. Campbell ed. 129 pp.

REFERÈNCIES

75

propostes

d’actuació3.b Propostes d’actuació per a cadaIncendi tipus

La caracterització d’Incendis tipus d’un territori permet identificar les oportunitats de tre-ball que tindrà el sistema d’extinció davant els Grans Incendis Forestals (GIF) en unmassís concret, localitzant els punts claus on calen actuacions de creació o mantenimentd’infraestructures per a limitar l'abast dels GIF.Aquests punts, que poden ser oportunitats per l’extinció, reben el nom de Punts

Estratègics de Gestió (PEG).

Identificar les zones on el comportamentdel foc farà un canvi, sigui a millor o apitjor pel servei d’extinció, és la base perdeterminar la prioritat dels tractamentsdels combustibles i preparació de lesinfraestructures de prevenció.Els PEG prioritaris a identificar i tractar

són aquells on el comportament del foc nonomés supera la capacitat d’extinció sinóque, a més a més, posa al límit la organ-ització dels sistemes d’extinció.

Recolzament en simuladors i eines GISEn els casos que sigui convenient, l'estudi

es recolzarà en l'ús d'eines de sistemesd’informació geogràfica (GIS) i en l'ús desimuladors, particularment els basats entemps mínim de recorregut, que permetinlocalitzar oportunitats .Hi ha 3 objectius pels quals es poden util-

itzar els simuladors com a eina de suporten aquesta metodologia:

· modelització del comportament del focen zones de contravent

· modelització del comportament en elsllançaments de focus secundaris

· modelització dels canvis en la propa-gació del foc

3.b.1 Identificació dels Punts Estratègics de Gestió (PEG)

3.b.2 Creació dels PEG

Objectius dels PEG:

A cada Punt Estratègic de Gestió PEG hivan assocides una sèrie d'actuacions,tant de gestió de combustible per reduirel comportament del foc o per garantirzones de treball segures, com d’in-fraestructures auxiliars com línies de

defensa, franges de transitabilitat enpistes forestals, etc.Les mesures de gestió forestal i preven-

ció que es proposen serveixen per assolirl’objectiu plantejat al PEG de cara a lagestió i extinció dels GIF.

Limitadors d’incendis.· Limitar l’efecte multiplicador de la

propagació de fronts.· Limitar la intensitat de propagació a

salts.· Evitar focs de capçades en arbrat

adult estratificat.· Reduir continuïtat del matoll per dis-

minuir les longituds de flama.

- Confinament de la ignició.· Facilitar l’ancoratge de cues i flancs.· Facilitar l’ancoratge de maniobres

amb foc tècnic.· Gestió de causes.· Protecció de punts vulnerables.

- Facilitar l’accessibilitat.· Garantir l’accés i emplaçament de

vehicles en zones segures.· Garantir l’accessibilitat a flancs molt

llargs.

Per complir aquests objectius calconèixer quin tipus de comportamentde foc permet mantenir l’estructuraforestal del PEG, exemple a la figura128, segons l’incendi tipus sobre el qualplanifiquem. Per tant cal categoritzar elcomportament del foc, figura 127, i rela-cionar-ho amb l’estructura forestal.

76 propostes d’actuació

Figura 127. Exemple de classificacióqualitativa de comportament de focforestal segons Bombers de Catalunya,amb 5 imatges: focs de superfície debaixa, mitja i alta intensitat, foc decapçades passiu-antorxeig i foc decapçades actiu. Font: Bombers de laGeneralitat de Catalunya.

El canvi en l’estructura forestal provocat pel gestor permet augmentar o disminuir la càrre-ga de combustible, la seva disposició en l’espai i la seva disponibilitat. Per tant, la gestióforestal de la massa permet variar el comportament del foc fins al nivell desitjat (inferior allímit de la capacitat d’extinció) segons l’incendi de disseny establert i l’escenari de disponi-bilitat de combustible determinat.

Figura 128. Exemple d’un PEG a les estrivacions Nord-est del massís de Prades.Localització: Terme municipal de Montblanc, Catalunya. (1) Arranjament i nova oberturade pista per a millorar l’accessibilitat al massís; (2 i 4) Creació d’àrees de baixa càrrega decombustible a nusos de barranc per evitar l’obertura i bifurcació del foc segons incendide disseny cap a les valls properes; (3) Creació d’una faixa auxiliar de pista per a confinarpossibles ignicions i com a zona d’ancoratge per a possibles actuacions dels equips d’ex-tinció d’incendis. Font: Bombers de la Generalitat de Catalunya.

3.b.3 Propostes d’actuació per acada tipus de propagació

Els Incendis tipus estan basats en lesgrans famílies de Patrons de Propagació(vent, topogràfics i de convecció). Per acada tipus de propagació hi ha unesrecomanacions comunes, i d’altres d’es-pecífiques per alguns Incendis tipus,com per exemple, els incendis de sub-sidència o Topogràfics Litorals.

A continuació es descriuen les directriusgenerals més habituals i necessàries peruna òptima planificació forestal, preven-ció i extinció d’incendis forestals.

77propostes d’actuació

78 propostes d’actuació

Figura 129. Crema prescrita al coll de Valleta17/03/2005 per crear zones de baixa càrrega ales parts altes de les vessants, susceptiblesd’enviar o rebre focus secundaris. Font:Bombers de la Generalitat de Catalunya.

Figura 130. Progressió en positiu vers la vessant i el vent. El fum i les flamesno cauen sobre l’avanç de la línia d’ancoratge. Font: Bombers de la Generalitat deCatalunya.

Vent general.

Progressió en positiu vers

la vessant i el vent.

Direcció de propagació.

Vent + pendent.

Estratègia inicial: TANCAR ELSFLANCS per evitar la seva obertura.Oportunitat 1: CONTRAVENT: el cap del’incendi arriba a un estretament de la

carena principal amb una vessant ambun contravent local. Aquesta oportunitatpermet estretir el front, però els focussecundaris salten per sobre el contraventi agafen l’altra vessant, amb el vent ge-neral a favor.Oportunitat 2: CONTRAVENT igual que la1 però amb un contravent menys marcat,l’amplada de la vall permet treballar elflanc descendent però la manca d’accés ivisibilitat n’impedeix l’actuació.Oportunitat 3: CANVI DE DIRECCIÓ DE LACARENA: Hi ha un nus de carenes, fetque obre el front que arriba per la únicacarena menys alineada. A partir d’aquí elfoc inicia un descens de la velocitat peròels focus secundaris i l’obertura endiverses carenes eixamplen el front.Oportunitat 4: FI DE CARENA: la discon-tinuïtat de combustible existent amb elmosaic agrícola-forestal permet treballarels diversos focus secundaris i limitar-nela seva propagació.

79propostes d’actuació

Figura 131. IF Alcover 5/08/2003.Utilització de pista (vermell) com a líniad’ancoratge per realitzar un atac paral·lel(groc) per confinar i definir el flanc. En blauzones segures. Font: Bombers de la Generalitatde Catalunya.

Figura 132. Massís de Prades. Pista auxiliarparal·lela a la carena i franja de baixa càrregacarenera. Font: Bombers de la Generalitat deCatalunya.

3.b.4 Validació d’oportunitats predefinides

A continuació es comenten els aspectesoperatius més destacats, els comportamentsobservats i les principals oportunitats d’ex-tinció detectades, tant les utilitzades eficaç-ment com les fallides, com a procés neces-sari per a validar oportunitats per aquetstipus d’incendis.S’utilitza la següent llegenda per identificarcada un d’aquests elements:

Incendi forestal de Ventalló de 1011 ha del 04/08/2006

VALIDACIÓ D’OPORTUNITATS PREDEFINIDES EN INCENDISCONDUITS PER VENT EN ZONES PLANES

80 propostes d’actuació

Incendi forestal de Sallent de 134 ha del 12/07/2007

Estratègia inicial: TANCAR FLANCS sobretot el DRET abans quearribi al torrent situat a l’est.Oportunitat 1: CAMPS LLAURATS. Torrent situat a l’est amb fons devall amb camps llaurats. S’aprofita l’oportunitat tancant 2/3 del flancdret en aquests camps evitant l’obertura a vessants en plena aline-ació.Oportunitat 2: PÈRDUA D’ALINEACIÓ I CAMPS LLAURATS per l’esta-bilització del cap. Llançament de focus secundaris cap al nord a lescarreres produïdes a la part alta de la primera conca. L’augment de laproporció de camps permet estretir el cap entre camps llaurats ialguna crema d’eixamplament ancorada en camí forestal.Oportunitat 3: CAMPS LLAURATS I PÈRDUA D’ALINEACIÓ per tancarel flanc esquerre. Les instal·lacions d’aigua progressen ràpidamentamb el recolzament de mitjans aeris a les zones amb poca alineaciói l’ancoratge als camps llaurats.

VALIDACIÓ D’OPORTUNITATSPREDEFINIDES ENINCENDISTOPOGRÀFICS

VALIDACIÓ D’OPORTUNITATS PREDEFINIDES EN INCENDIS CONDUITS PER VENT EN ZONES AMB RELLEU

Incendi forestal de Montgrí de 671 ha del 26/09/2004 Estratègia inicial: TANCAR ELS FLANCS per evitar la seva obertura iCONFINAR l’incendi a les dues carenes.Oportunitat 1: TANCAR CAP ABANS ENTRADA A LA SEGONA CARENA:existeix una oportunitat, molt reduïda per la continuïtat de combustible,d’intentar aturar el cap abans no entri dins la dinàmica de vents delmassís, els flancs es tanquen però el cap s’escapa i afecta la vessantascendent i amb vent a favor, i ràpidament també l´altre flanc.Oportunitat 2: TANCAR EL FLANC ABANS L´ENTRADA A L´ALTRA VES-SANT: es treballa perquè el flanc esquerre no es recol·loqui i faci novescarreres alineades a la carena secundaria.Oportunitat 3: CONTRAVENT: El flanc esquerre s’obre per la influència dela vall en diagonal, on s’acanala part del vent i es generen petits contra-vents que empenyen el flanc cap a l’interior.Oportunitat 4: CONTRAVENT: coll entre dos carenes alineades, la desac-celeració i el contravent permeten que la velocitat de les línies siguiequiparable al foc, però l’orografia, la continuïtat del combustible i el fumen limiten l’actuació.Oportunitat 5: NUS DE CARENES: bifurcació de la carena secundària, elfoc hi arriba mitjançant el contravent de la carena principal, es limita laseva propagació en el moment de menys velocitat de propagació.

81propostes d’actuació

VALIDACIÓ D’OPORTUNITATS PREDEFINIDES EN INCENDIS DE CONVECCIÓ SENSE VENT

Estratègia inicial: ANCORAR CUA I TANCAR FLANC ESQUERREper evitar la seva obertura.Oportunitat 1: FLANC ESQUERRE SURT D’ALINEACIÓ i comença eldescens cap al barranc situat al nord. El gir del vent general, encaraque de baixa intensitat canvia el comportament del foc amb creació defocus secundaris que travessen el barranc, iniciant carreres en plenaalineació.Oportunitat 2: EL NOU FLANC ESQUERRE PERD ALINEACIÓ i es potancorar en les discontinuïtats del fons del barranc principal, evitantque es pugui obrir a la següent vessant. S’aprofiten petits camps i unapedrera des de la cua fins a la part més al nord.Oportunitat 3: DISCONTINUÏTAT DE CAMPS que permeten confinar elsfocus secundaris amb cremes d’eixamplament, estabilitzant el cap.Fins a aquesta vall el foc havia estat capaç de superar amb focussecundaris tots els fons de barranc, sense donar opció a cremes d’eix-amplament i contrafocs. A la carena anterior es realitza un contrafocque permet alentir la propagació durant 1 hora i limita la capacitat desalt del foc.

Incendi forestal de Rocafort de 869 ha del 19/07/2005

1. FINNEY, MA.; SAPSIS, DAVID B.; BAHRO, B. (2002). Use of FARSITE for sim-ulating fire suppression and analyzing fuel treatment economics. In:Sugihara, Neil G.; Morales, Maria E.; Morales, Tony J., eds. Proceedings ofthe symposium: fire in California ecosystems: integrating ecology, preven-tion and management; 1997 November 17-20; San Diego, CA. Misc. Pub. 1.Berkeley, CA: Association for Fire Ecology: 121-136.

REFERÈNCIES

82

83

Glossari per termes

a Ambient de foc

b Temps de retard

c Cremes prescrites

d Extinció passiva

e Extinció activa

f Procés de preescalfament

g Propagació per fons de barranc

h Contravent

i Punt de Canvi

j Atac directe

k Atac paral·lel

l Atac indirecte

m Classificació de camins i pistes forestals

n Alineació de forces

84

condicions meteorològiques pròpies del front de foc que determinaran el procésde combustió com un sistema tancat quasi independent de les condicions mete-orològiques generals. L’Atmosfera que es crea al voltant de l’incendi i és directa-ment afectada per aquest. És a dir, quan un incendi forestal ha crescut prou enextensió i intensitat, crea el seu propi “ambient de foc” on els components mete-orològics es modifiquen (augment de la temperatura, disminució de la humitatrelativa i, sobretot, la formació de vents convectius de més o menys força provo-cats per la succió del mateix incendi). L’ambient de foc i el seu comportament sónparàmetres estretament relacionats. No tots els incendis, però, són capaços decrear el seu propi “ambient de foc”, únicament aquells que tenen més intensitat.

a) Ambient de foc

Exemples:- 1HR: herbes, pinassa i fulles- 10 HR: branques petites (6 mm – 2,5 cm)- 100 HR: branques més grosses (2,5 – 7,5 cm)- 1000 HR: soques i troncs d’arbres (7,5 –20 cm)

Glossari per termes

temps que triga el combustible mort en equilibrar el seu contingut d'humitat ambla humitat relativa ambiental. Aquest paràmetre es mesura en hores i, principal-ment, depèn de la forma i la grandària del combustible. Els combustibles podenser d’1HR (hora de retard) (<6 mm de diàmetre), 10HR (6 mm-2,5 cm), 100HR (2,5cm-7,5 cm), 1000HR (>7,5 cm)

b) Temps de retard1 HR

10 HR

100 HR

1000 HR

85

glossari per

temes

Ús del foc en unes condicions fixades de meteorologia, estat delcombustible, de conducció de crema i de comportament del foc pertal d’assolir uns resultats de gestió de l’ecosistema definits prèvia-ment.

c) Cremes prescrites

d) Extinció passiva

e) Extinció activaSón les maniobres que es duen a terme en el mateix instant de l’in-cendi, amb l’objectiu d’extingir-lo o canviar-li el comportament.Aquestes inclouen l’atac directe, atac paral·lel i atac indirecte.

Busca el tractament de punts concrets del paisatge, ja sigui amb foctècnic, silvicultura, o altres mètodes, amb l’objectiu de prepararl’extinció dels incendis en base a les capacitats del sistema d’extin-ció.

Fase del procés de combustió. L’augment de temperatura, propera alpunt d’ebullició de l’aigua, provoca el dessecament de la fusta.Aquesta comença a despendre gasos poc inflamables, entre ellsvapor d’aigua. Amb el continu augment de temperatura el procés dedessecació avança cap a l’interior de la fusta.

f ) Procés de preescalfament

Es tracta de focs que propaguen topogràfica-ment seguint les vessants més calentes.La variable més important en la propagació ésl’hora del dia que determina l’escalfament de lesvessants i per tant on el foc pot agafar mésintensitat.

La dinàmica de vents locals i marinada/terralafectarà a el comportament podent convertiruna cua en cap.

9:00 14:00 17:009:00 14:00 17:00

g) Propagació perfons de barranc

86

glossari per

temes

h) Contraventi) Punt de canvi

Es tracta d’una corrent de vent en la mateixadirecció i en sentit contrari que el vent general,originat a partir de les turbulències que esdonen a la vessant de sotavent, per la fricciód’aquest amb les serres abruptes perpendicu-lars a ell.

És un punt en el territori on l'incendi canviarà el seu comportamento potencial d’afectació. A partir d’aquest punt l’incendi pot anar amillor de cara a la seva extinció o pot anar a pitjor.

j) Atac directeEstratègia emmarcada dins la extinció activa. Es tracta d’actuardirectament sobre les flames i el seu combustible immediat ambaigua, eines manuals, maquinària pesada o bé retardants.

k) Atac paral·lelEstratègia emmarcada dins la extinció activa. Es tracta d’un atac al’incendi a distància. S’avança paral·lelament a ell, recolzant lesactuacions en una línia de defensa, eliminant el combustible entre lalínia.

l) Atac indirecteEstratègia emmarcada dins la extinció activa. Es tracta de crear unaltre front de foc amb una intensitat igual o superior i amb capacitatde succió sobre aquest. Es crea a partir d’un punt crític i frontalmenta ell amb l’objectiu d’aturar-ne l’avanç o disminuir la seva propa-gació.

87

glossari per

temes

m) Classificació de caminsi pistes forestals

Camí o pista per la qual dos camions BRP(Bomba Rural Pesant, dimensions: 2,45 metresd’amplada, 3,05 metres d’alçada, 6,7 metres delongitud) poden creuar-se en tot o quasi tot elrecorregut.

PRIMARI

Camí o pista per la qual dos camions BRP podencreuar-se en punts concrets. La distància entrepunts d’encreuament no ha de ser superior a200 metres.

SECUNDARI

Camí o pista que només admet la circulació enun sol sentit d’un camió BRP.

TERCIARI

Camí o pista per la qual no hi passen els vehi-cles.

NO ACCESSIBLE

Camí o pista per la qual no hi passen camionsen l’estat en que es troba però és fàcil arreglarel camí per permetre-hi el pas.

TALLAT

n) Alineació deforces

Entenem per alineació de forces el grau de coin-cidència dels tres factors bàsics de propagaciódel foc forestal, (pendent, orientació i vent),donant-nos una idea del comportament actual ifutur, favorable o desfavorable del front de foc.S’usa l’expressió de plena, mitja o nul·la alin-eació.

En les darreres dècades, diverses àrees del continent europeu,particularment als països mediterranis, han estat marcades percanvis dràstics en l’ús del sòl. L’abandonament del món rural i lareducció d’activitats com la pascicultura han afavorit l’incrementde les àrees forestals. Aquests canvis en el paisatge han facilitatla propagació més agressiva dels grans incendis forestals (GIF) anivell europeu. En els últims anys, els episodis d’incendis forestalsde comportament extrem han afectat diverses regions d’Europa:Portugal (2003 i 2005), sud-est de França (2003), Espanya (2006 i2009) i Grècia (2000, 2007 i 2009).

En aquest context, l’objectiu principal de la guia que teniu entre lesmans és la introducció de mètodes de treball en prevenció d’in-cendis com una eina per la pre-extinció. Aquesta guia inclou laintegració i l’ús del foc en la planificació forestal per prevenir elsincendis forestals. Aquest document pretén ser una eina de suportper a les polítiques forestals.

Aquest producte ha estat estructurat en dues parts. A la primerapart, es presenten l’estat actual i l’evolució durant els últimscinquanta anys dels boscos europeus. Es presenten les causes dela proliferació dels grans incendis forestals, sobretot les rela-cionades amb els canvis del paisatge i amb les polítiques forestalsbasades en l’augment de la capacitat d’extinció. A més a més,s’introdueixen i es descriuen conceptes com Incendi Tipus iPatrons de Propagació, necessaris per planificar treballs forestalsen punts estratègics de gestió.

La segona part del document està formada per tres annexes: (1)l’ús del foc com a eina de gestió, (2) estratègies de prevenció enfunció de la generació d’incendi i (3) propostes d’actuació per acada tipus de propagació.