Festa Major 2003

la PalancaSETEMBRE 2003 Núm. 258 Preu 2

PUBLICACIÓ D�ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Festa Major 2003

la Palanca

3

la P

ala

nca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D�ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALAznar no grat

PERSONATGESHomes que deixen petjada: el Bepeta gran

NOTICIARIBreus

ESPORTSPresentació de l’EFAP 2003-04

ARTESA, PAS A PASEsglésies amb campana d’obús. Baldomar (part 2)

OLLA BARREJADABrasil

TEMA DEL MESFesta Major d’Artesa 2003

REPORTATGELa Diada a Artesa i Alentorn

LA NOGUERABreus

PARLEN LES ENTITATSAgraïment de les puntaires

PARLEN LES ENTITATSConcurs per a dissenyar l’eslògan “Atura’t i gaudeix”L’Associació de Comerç i Serveis informaExposició durant la Festa Major de VilanovaIN MEMORIAM

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECABibliopiscines i Biblioparc durant l’estiu

CARTES A LA REDACCIÓA l’estiu... tota cuca viu?Tan poc ha canviat la humanitat?L’apunt del PSC-PM... 100 dies de nou consistoriUn tema important: el vi

MÚSICA, MESTRE!Música als castells torna a Montsonís

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Governi Informes d’Alcaldia

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSEls noms del carrers d’Artesa

HUMOR

PALANC-OCIEncreuat. Problema d’escacs. Jeroglífic

IMATGES D’AHIRLes “majorettes”. 1970

Festa Major 2003

La Festa Major d’Artesa de Segretanca el cicle de festes majors esti-uenques. A la imatge, el ball deldiumenge.

Foto: Miquel Regué i Gili

4

5

6

10

13

17

22

24

27

29

30

31

33

35

38

40

43

44

45

46

4

la P

ala

nca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesa deSegre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES D’AGOST

Municipi d’Ar tesa de SegreNaixements:dia 5: Erika Belchi i Lapeña, filla de Xavier i de Jennifer

Abdelilah Dahmani i Achour, fill d’Abderrahme i de Yaminadia 8: Laia Marulanda i Valencia, filla de Walter i de Dianadia 15: Xènia Solé i Ribó, filla de Carles i d’Arianadia 18: Ada Vega i Llobet, filla de Juan A. i d’EsterDefuncions:dia 5: Josep Mallol i Solé (90 anys), natural de Collfreddia 11: Eduard Camats i Solans (48 anys), natural de Montmagastredia 13: Josep Farrús i Bonet (76 anys), natural de Camarasadia 16: Marcel·lí Solé i Vilella (66 anys), natural de Baronia de Rialbdia 22: Pilar Coscollola i Jou (90 anys), natural de Peramoladia 26: Miquel Serra i Puigpinós (77 anys), natural de CubellsMatrimonis:dia 2: Pedro B. Navarro Alvarado (de Xile)

Aniuska I. Domínguez Ariosa (de Cuba)dia 2: Leonardo J. García Agonz (de l’Argentina)

Karina A. Kesselman Linhardt (de l’Argentina)dia 16: F. Xavier Olivenza i Miranda (d’Artesa)

M. Carme Tena i Galiano (d’Artesa)dia 16: Francesc Balagueró i Bertran (d’Artesa)

Elisabet Piñas i Fernàndez (de Montblanc)

Municipi de ForadadaMatrimonis:dia 9: Rubèn Sanabria i Borrull (de Baldomar)

Cristina Giralt i Ruiz (de Balaguer)

Municipi de Vilanova de MeiàMatrimonis:dia 30: M. Mar Durich i Masanés (de Vilanova)

Josep A. Trepat i Riera (de Barberà del Vallès)

Meteorologia

L�Agenda

4 d’octubre:A les 16h a la Plaça de les Escoles Velles, Inici decurs de l’ Agrupment Escolta i Guia Mare de Déudel Pla

7 d’octubre:A les 17:30h i 18:30h a la Biblioteca Joan Maluqueri Viladot, Contes per la pau

10 d’octubre:A les 20h a la Dàlia Blanca, Vídeo-Fòrum amb lapel·lícula Cadena de favores, moderat per JavierBustamante, psicòleg social i poeta

19 d’octubre:A les 19h a l’església parroquial d’Artesa, Concerten memòria de David Freixes i Samarra a càrrec del’ Orfeó Artesenc

AGOSTDades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre (observatoride la Pl. de l’Ajuntament), de Vilanova de Meià (estació del Campde Futbol) i de Foradada.

Municipi d’Ar tesa de Segre

Temperatura mitjana del mes: 25,8°Temperatura màxima: 38° (dia 4)Temperatura mínima: 14° (dies 30 i 31)Amplitud tèrmica màxima: 21° (dia 4: màx. 38° i mín. 17°)Amplitud tèrmica mínima: 8° (dia 17: màx. 28° i mín. 20°)Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 32 mm (dia 31)Total precipitacions: 67 mm

Municipi de Vilanova de Meià

Temperatura mitjana del mes: 27°Temperatura màxima: 39,3° (dia 14)Temperatura mínima: 14,7° (dia 30)Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 24,8 mm (dia 17)Total precipitacions: 39,2 mm

Municipi de Foradada

Dies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 22 mm (dia 31)Total precipitacions 36 mm

5

la P

ala

nca

Editorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Mota i PérezMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICCarme Barril i BrescóRamon Giribet i BonetaNúria Ribes i NovauMiquel Regué i Gili

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE825 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)27 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Aznar no grat10 d’octubre de 1995: José María Aznar és declarat persona no grata perl’Ajuntament d’Artesa. 4 de setembre de 2003: l’Ajuntament d’Artesaretira la qualificació de persona no grata a José María Aznar. Si algú no conegués la Història, diria que el senyor Aznar ha canviatcap a bé, que s’ha convertit en un líder estimat i respectat pels catalans.Però per desgràcia per la nació catalana, vuit anys després, el senyorAznar i els seus acòlits s’han tornat encara més rancis, feixistes i centra-listes que llavors. Què ha passat, doncs? Sembla que els polítics locals hagin jugat al jocdels despropòsits. L’any 95 Aznar era “només” el candidat del PP a lapresidència del govern espanyol i va fer unes declaracions proclamant lasupremacia de la llengua espanyola sobre la catalana, que posteriormentva “arreglar” dient que ell parlava català en la intimitat. En aquells dies,l’equip de govern de l’Ajuntament d’Artesa, format per regidors d’ERC,va decidir que Aznar mereixia el qualificatiu de no grat, un “títol” hono-rífic que no havia fet prou mèrits per guanyar-se. Encara no era el mo-ment de donar la nota, si és que algun dia s’havia de donar. El tema va aixecar polseguera i quan Aznar va assolir la presidènciadel govern, alguns ciutadans van dir que Artesa patiria les conseqüènciesde tal ofensa, que deixaria de sortir als mapes, que no rebria cap subven-ció estatal i quedaria marginada. Que se sàpiga, això no ha passat i, fins itot, Artesa ha rebut importants ajudes estatals per l’arranjament dels riusSegre i Boix a través de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre i ha com-prat a preu de saldo la caserna de la Guàrdia Civil, propietat del Ministeride l’Interior, a part de rebre les transferències habituals que fa l’Estat alsmunicipis cada any. Després de vuit anys, quan Aznar està a punt de retirar-se i quan janingú recordava el tema, el nou regidor socialista a l’Ajuntament d’Artesal’ha tret a la palestra. Per iniciativa seva i amb l’obligat suport del regidordel PP, ha aconseguit que se li retirés el “títol” a Aznar, amb els vots afavor de CiU i l’oposició d’ERC. Curiosament ha estat el regidor mésprogressista i que, a priori, sembla el més allunyat dels plantejaments delPP, el que ho ha aconseguit. I paradoxalment ha estat quan més atacats imarginats estem els catalans, quan més tirànic és el govern del PP, quanens ha ficat en una guerra que no volíem, i tantes altres decisions de cairefeixista i antidemocràtic que han pres els populars. I quan altres ajunta-ments, universitats, associacions i entitats han declarat Aznar no grat. Podríem discutir sobre si els ajuntaments petits han de prendre part enla guerra dialèctica que ens tenen acostumats els polítics professionals.Crear-se enemistats entre els poderosos, que són els que remenen lescireres i reparteixen el pastís, és una cosa poc aconsellable des del puntde vista pràctic. Però és cert que tampoc cal callar sempre davant elscontinus atacs a què estem acostumats els catalans, i que entre tots enshem de defensar i hem de dir prou quan cal, amb actes simbòlics comaquest. No dubtem pas de les bones intencions dels regidors que van aprovarla moció per retirar el qualificatiu de persona no grata a Aznar, per allò deno posar-se d’esquena als poderosos i no perjudicar el poble. El que pen-sem és que la merda com més se la remena, més pudor fa. I per aixòcreiem que el tema havia de quedar com estava, perquè, pesi a qui pesi,Aznar és un personatge que ens resulta no grat.

Col·laboradors/es del mes: Sícoris, Ramon I. Canyelles, MeritxellMarimon, Eva Maza, Dones Puntaires d’Artesa, Associació de Comerç iServeis, Associació de dones “La Coma de Meià”, Biblioteca JoanMaluquer i Viladot, Carme Barril, IES Els Planells, Rafa i RichardCórdoba, Jordi Alins, Ramon Monfà, Jordi Esteban.

6

la P

ala

nca

Personatges

Homes que deixen petjada: el Bepeta granl refranyer català és molt ric enles més diferents expressions in-

herents a les moltes i distintes face-tes de la vida i per la vida, com aque-lla vella dita que sosté i assevera que:“Si la casa fa l’home, l’home fa lacasa”. Extrapolant l’esmentada afir-mació, tanmateix podem dir que: “Siel poble fa l’home, l’home fa el po-ble”. Al conjur de la referida afirmació,volem deixar constància avui, damuntles planes de La Palanca, de la vida imiracles de tot un homenàs, artesencde pedra picada, que en el decurs de laseva llarga existència i en els més dife-rents vessants de la vida ciutadana, ambuna entrega total i absoluta, ha fet po-ble en tot moment i a tothora... Ens re-ferim al “jove” de 89 anys, JosepMarsol i Clua, comunament conegutper la nostra gent amb l’apel·latiu delBepeta gran.

Antecedents genealògicsNostre personatge d’avui nasqué a laciutat d’Artesa de Segre, un 14 de marçd’un llunyà 1914, quan els canons es-taven a punt de retronar sobre els campsde la vella Europa amb motiu de la pri-mera contesa mundial; fill d’AlfonsMarsol i Cucurull, oriünd de Cal Marsalde la Serra (Baronia de Rialb) i deBrígida Clua i Farràs, filla de la vellacasa pairal artesenca Cal Bepeta. Veié la primera llum sota el sostred’una petita casa situada al costat de laFlequeria de Cal Mariano, enfront del’església parroquial, per una banda, ial mateix costat del cobert de la Cinta,per l’altra, quin porxo era l’obligat puntde trobada de tots els paraigüers i es-molets de les rodalies. El seu progenitor –un home seriós,bon paleta, treballador i gran caçador–des del mateix moment en què el nos-tre protagonista va finir el seu períodede l’ensenyança primària, va ensinis-trar-lo en el noble art de la paleta. I jaen teniu al jove “Bepeta”, als seus 14anys, posant totxos i fent “paredera”sens parar, al costat del seu pare, en unaArtesa de Segre de temps reculats, ontota la confraria dels mestres d’obres

estava composada per les sagues delsBaltasar, amb el Baltasar pare, elJoanet, el Frederic, el Pepe i el Melcior;dels Peret del Sord, amb el Peret i elPepito; i dels Bepetes, amb el Fonso delBepeta, el Bepet i el Rossend. Però deixem que sigui ell qui ensexpliqui a grans trets la seva llarga sin-gladura vital.

Una joventut alegre i esportiva“A finals de la segona dècada del pas-sat segle –ens diu–, la pràctica del fut-bol s’havia posat de moda i a la nostraciutat es va fundar l’Olímpic ClubArtesa de Segre, participant activamenten totes les competicions provincials; ijo als 16 anys d’edat ja vaig passar aformar part d’aquell equip, com a migala, primer, i mig centre després. Recordo ben netament el Marsolet,el Boet, el Víctor, l’Aleix del Cirera, elMianes, el Ramonet de les llums, elJaumet i el Paco dels Campabadals itants d’altres que formaren aquell pri-mer conjunt. Vaig jugar fins a l’edat de 38 anys,havent-ho fet en l’ocàsde la meva vida esporti-va defensant els colorsde l’Agramunt FC (elsnostres rivals de sempre)en la Regional Catala-na”. Diuen les males llen-gües que fóreu l’inven-tor de la “llesca”, aque-lla terrorífica entradaamb la cama enlaire finsa la mateixa cara del ju-gador contrari, i que elvostre joc soterrani feia

estralls damunt del camp. “És veritat –ens respon–, la mevallesca era proverbial i el joc soterrani(segada i a córrer) era famós sobreaquells camps de futbol. Tant era aixíque la gent, en els partits disputats acara de gos, quan el joc s’embrutia ialgun jugador contrari en feia de lesseves, cridaven: Bepeta, fot-li la lles-ca!!. Malgrat la meva fama de jugadordur i contundent, no recordo que maim’haguessin expulsat”. Fóreu tanmateix un agosarat ciclista–li recordem–. I ell, amb un somriuremelangiós, ens respon: “El meu ídol erael Cañardo i cada dia, a la finida deltreball, agafava la bicicleta (una Orbea)i a entrenar-me s’ha dit; grimpant perles mil giragonses de la carretera deVilanova de Meià o fins al cim de lacollada de Comiols. Cada dia, festa ifeina”. “Vaig guanyar dues curses de FestaMajor. La primera sobre l’itinerariArtesa, Preixens, Ventoses, Butsènit,Montgai, La Sentiu, cruïlla de Balaguer,Cubells i Artesa; i la segona amb sisvoltes del circuit Artesa, Seró, Tudela iArtesa. Crec que em van donar 200pessetes cada vegada, que en aquellstemps eren dos-cents cavalls. Vaig ésser, també, un gran nedador.Tant era així que quan algú s’ofegavaal riu o al canal (el riu en aquells temps,sense embassaments, baixava gairebésempre molt fort i violent), ja em tení-eu capbussant-me per a poder treurel’infortunat. Era jove, valent i no m’es-pantaven els entrebancs”.

Futbolistes del Club Esportiu Artesenc. D’esquerra a dreta: el Xel de laLlucieta, el Bepeta amb la pipa, el Tonet del Sord i el Paquito de laMagina (1944)

E

7

la P

ala

nca

Personatges

La colla del pebre, carnavals icaramellesEls vells de la vila recorden que fóreuel capitost de la llegendària “Colla delPebre”. Què ens dieu de tot això? Els ulls li espurnegen quan ens res-pon: “Érem un grup de joves que fè-iem tremolar la terra, i ens van batejaramb el nom de la “Colla del Pebre” ar-rel d’uns fets que ja han estat narratsamb anterioritat a La Palanca”. “Quan arribaven els Carnestoltes,organitzàvem unes “plegues”abrandants, amb unes magnífiques car-rosses tot i cantant pels carrers de lavila cançons picants: La Taitona, la delpagès que venia faves, la de les modis-tes planxadores...

El meu germà Rossend, que sempreha estat de la ceba amb el seu catala-nisme, des de dalt de la carrossa recita-va poemes patriòtics. Amb els caleronsque recollíem fèiem un multitudinari“Dinar del Duro”, amb gran xerinola, ala Fonda de la Modesteta del Manel o ala Fonda de la Palma. Tot un senyor ti-beri amb pollastre, “xampany”, cafè,copa i “puro”. Explicaria moltes anècdotesd’aquells anys de vi i de roses, però emfaria massa llarg i vull, tan sols, recor-dar als vells companys d’aquells feli-ços i pretèrits temps, malauradamenttots ells traspassats: el Tonet del Julià,el Quildo del Torretes, el Bep del Masde n’Escales, El Bep Xicot, el Joan de

la Pastora, el Pere del Capellanet, elJaumet del Pauleta, el Joan de Tudela,el Rossó de Seró, el Ventureta del Xeu.De tot això sols en resta el record”, ensdiu tot emocionat. Superat el moment emotiu continua:“Les caramelles eren cosa seriosa: totun estol de jovent i gent gran al peu delcanó. Jo portava la ballesta i, amb totl’entusiasme, treballant fins a les tan-tes de la matinada, engiponava els mo-tius ornamentals de les carrosses, cara-mellaires i carnavalenques: elNaranjito, el Pou, el Molí de Vent, elJardí Islàmic... Foren uns anys mera-vellosos! No teníem gaires calés, peròsí que teníem joventut, alegria i amoral poble”.

Les “nòvies” i la guerraDiuen que, en la vostra joventut, féreu tro-nar i ploure; que fóreu una mena de DonJuan Tenorio –li comentem–; i ell tot des-cabdellant vells records, ens contesta: “Home, tant com Don Juan Tenoriopotser no, encara que és cert que eramolt enamoradís i vaig tenir moltes xi-cotes. La primera fou la Rosario de CalGessé, de la Porteria de la Fàbrica. Enaquells reculats temps, el joventd’Artesa tenia molta tirada a anar a ba-llar al Pont d’Alentorn, on acudien lesfadrines de la dita fàbrica. Ballàvem enuna sala de Ca la Bepa, que havíembatejat amb el nom de “El Punyalet”:

La llegendària Colla del Pebre (Carnaval 1934)

El Bepeta amb el Cisco del Josepet, la seva filla iel seu germà Rossend, junt al seu molí de vent dela carrossa de les Caramelles. A dalt, el Josep delDon Juanito

La Plega (Carnaval 1933)

9

la P

ala

nca

Personatges

amb un manubri, a donar voltes a lamaneta i a ballar al cap d’un punxó;però tot era bona aigua. La segona fou la Lolita de Cal’Abelardo. I vull deixar de banda to-tes les altres, que foren moltes, abans idesprés de la guerra, fins que vaig con-traure matrimoni amb la Cecilieta deCal Sirvan, la meva estimada esposa,que em cuida com un pollet i amb laqual he compartit, i comparteixo, unafeliç vida. La guerra –continua el Bepeta– pera mi fou anecdòtica. El cacau em vaagafar el 18 de juliol de 1936 tot fent el

servei militar a Melilla, integrat en elBatalló de Caçadors de Ceuta núm. 7, id’allí no em vaig moure fins a la fi delconflicte. Era el paleta del batalló i ha-via fet grans obres de reestructuració.Fins i tot recordo que em feren construirun monument a la República, que l’AltComissari, el general Romerales –afu-sellat a principis de la insurrecció perla seva lleialtat a la dita República–, vainaugurar el 14 d’abril del 1936. Unsmesos més tard, em feren demolir l’es-mentat monument. Em vaig passar un servei militar defaula, veient com cada dia els moros iels soldats embarcaven –per via marí-tima o aèria– vers la península, on cor-ria la sang. Però jo... quiet a Melilla. Estava molt ben considerat. El Ge-neral Álvarez Arenas i el Coronel Amatn’estaven molt de jo (del “catalán”, comells deien). Mai vaig empunyar el fu-sell, ni vaig tirar cap tret. Tan bell puntem van llicenciar, amb la distinció de“ex combatiente” i amb un feix de cer-tificats avalant la meva persona, cap aArtesa de Segre altra volta. Mai vaig voler fer ús de tal prerro-gativa que, en aquells temps, obria to-tes les portes. Vaig tornar a treballar,amb més braó que mai, al costat del meupare i del meu germà, com si res ha-gués passat”.

Un famós mestre d’obres“He treballat tota la meva vida –pros-segueix– i he construït nombrosos edi-ficis a la nostra ciutat, i això és un or-gull per a mi. Però vull remarcar quel’enderrocament d’aquella airosa xeme-neia, que s’enlairava estilitzada a l’en-trada de la vila i que s’havia convertiten un punt identificant de la ciutat, emva doldre profundament. Crec que l’Ajuntament va pecard’una inconcebible manca de sensibi-litat al no haver adquirit els terrenyscircumdants, declarant-los d’utilitatpública, i construir-hi una zona d’es-barjo amb gespa, uns quants arbres,quatre bancs, uns fanals i... l’esmenta-da i emblemàtica xemeneia. Com ha-gués canviat la panoràmica... Això emva ferir molt –es condol–. Encara que mai m’ha agradat la po-lítica, amb afany de servei i de fer po-ble vaig ésser regidor municipal durant

El Bepeta i el Bartomeu Jové (Bartomeuet) a Melilla(1937)

El Bepeta a Melilla durant la Guerra Civil (1937)

vuit anys, procurant sempre actuar ambtota honestedat. Em sento satisfet detenir tantes amistats amb tots els vila-tans, que em consta que m’aprecien, iaixò reconforta... i això s’agraeix”. Després de reviure, a la llum del re-cord, aquesta emotiva i llampegant ca-minada pels viaranys de la seva vida,nostra entrevista ha arribat a la fi de tra-jecte i deixem el nostre entrevistat(aquest home senzill, gens pretensiós,amic dels amics i de tothom, aquestpopular i carismàtic artesenc a qui de-sitgem molts anys de vida), immers enels records i les evocacions de la sevallarga i intensa existència, mentre la tar-da d’agost va caient i la vida continua.

Sícoris

L’emblemàtica xemeneia, enderrocada comptantamb la inconcebible passivitat de l’Ajuntament dela ciutat

10

la P

ala

nca

Noticiari

Mobles Ros amplia

L’empresa artesenca Mobles Ros ha iniciat un projecte d’ampliaciói millora de la seva línia de producció de mobiliari per a la llar. Lainversió de l’empresa per als propers anys supera els 3 milionsd’euros i preveu la construcció d’una nova nau industrial adjacent ales existents i l’adquisició de nova maquinària; també està previstala creació d’una trentena de nous llocs de treball.

Artesa vol la capital de Costers del SegreL’ajuntament d’Artesa de Segre vol impulsar el sector vitivinícolaal nostre municipi, potenciant el certamen de vins de la Fira i sol·-licitant a l’INCAVI i a la DO Costers del Segre ser la capital d’aquestareconeguda Denominació d’Origen. Els arguments per acollir lacapital són que el municipi compta amb dos cellers de qualitat, elde la Cooperativa d’Artesa i el de Vall de Baldomar, que Artesa estroba al centre de l’àrea de producció de Costers del Segre i que ésl’única zona regada directament pel riu Segre, que dóna nom a laDO.

Festa a RefetCom ja va organitzar l’any passat, la Comunitat Religiosa de Refetha tornat a celebrar la festa de Refet en el seu dia propi, el dia de lesMarededéus trobades. Enguany però, en caure el dia en dilluns, lafesta es va celebrar el diumenge 7 de setembre i va començar ambuna missa solemne a les 18h amb una gran afluència de gent. L’acom-panyament musical va anar a càrrec de la Coral Pontsicana de Ponts,que en finalitzar la celebració va interpretar el goigs de la Mare de

Déu de Refet i va oferir un petit concert als assis-tents. La celebració va finalitzar amb l’adoració ala Verge i amb un tast de dolços.

Excavació a AntonaDel 18 d’agost al 12 de setembre s’ha dut a termela sisena campanya d’excavació al jaciment arque-ològic d’Antona. La campanya, dirigida pels ar-queòlegs Josep Ros i Eva Solanes, ha comptat ambla participació d’una dotzena de joves artesencs,que han realitzat tasques de neteja i excavació deljaciment, que compta amb una part d’origen iber iamb una altra de medieval. Enguany s’han desco-bert algunes parts del castell molt interessants, comun enllosat i unes escales que duien al segon pisde la fortalesa. També s’ha fet una troballa moltimportant, una figureta de metall amb forma decavall, d’origen iber. Aquest any la jornada de por-tes obertes al jaciment va ser un èxit de públic, jaque una setantena d’artesencs i comarcans van vi-sitar Antona el dia onze de setembre, en un delsactes de la Diada Nacional a Artesa.

Antoni Borrull continua desaparegutAntoni Borrull i Font, l’avi que va desaparèixer aBaldomar el passat 14 d’agost, continua desapa-regut. Tot i que s’han fet diverses batudes pelsvoltants de Baldomar i que algun testimoni afirmahaver-lo vist al Pirineu o a Barcelona, encara nose l’ha pogut localitzar. La seva nombrosa família(Antoni Borrull té 13 fills) ha fet mil i una gesti-ons per trobar-lo, amb iniciatives com la penjadade milers de cartells per tota la geografia catalanai espanyola, crides a diferents espais televisius, lacol·locació de rètols gegants a color en autobusosde Lleida i Barcelona i la confecció d’una pàginaweb, www.antonioborrull.com.

Artesa al Pla d’emergències sísmiquesLa Generalitat ha posat en marxa un pla especiald’emergències sísmiques a Catalunya, de nomSismicat; el pla obligarà 440 municipis catalans,75 d’ells al Pirineu, a més de Lleida, Artesa deSegre i Balaguer, a dotar-se d’un pla d’actuaciómunicipal per pal·liar els efectes de possibles ter-ratrèmols. El pla contempla la millora i control deles noves edificacions així com un pla de rescat ievacuació de la població. L’activitat sísmica a casanostra és moderada, tot i que cada 2 o 3 anys esprodueixen sismes perceptibles per la població icada 500 anys es produeix un terratrèmol devasta-dor. Artesa junt amb Lleida i Balaguer són consi-derades ciutats vulnerables més per les caracterís-tiques del seu urbanisme (antiguitat, densitat i al-tura dels edificis) que per l’activitat sísmica de lazona. Foradada i Vilanova de Meià també seranobligats a tindre un pla especial. (Segre, 28-9-03)

11

la P

ala

nca

També sortirem a Veterinaris

El dimecres 17 de setembre, TV3 va començar a emetre la quartaedició de la sèrie Veterinaris, dirigida per Miquel García, que cons-tarà de 13 capítols nous. El programa, el de major audiència de latelevisió catalana, presenta alguns canvis respecte a edicions ante-riors, tot i que la relació entre els humans i els animals continuasent-ne l’eix central. Aquesta vegada, Francesc Alcàzar i Domingo,conegut com “el veterinari del Pont”, apareixerà en diferents capí-tols (a la foto). El Francesc, que resideix a El Pont d’Alentorn desde fa uns 4 anys i està casat amb Rosa M. Chopo, treballa per a duesagrupacions ramaderes d’oví i cabrum de les nostres contrades:Noguera B i Mig Segre. També treballa, per compte propi, ambgossos i gats. El podrem veure com fa, en diversos programes, elseguiment veterinari del sistema de producció dels cabrits, concre-tament del ramat que Àngel Bautista té a Àger. En un altre capítol,realitzarà una operació quirúrgica consistent en reintroduir-li la ma-triu a una ovella; és a dir, un prolapse vaginal (conegut entre elsramaders com a “truc”). En aquesta ocasió l’animal pertany al ra-mat de Pere Vidal (de Vilves).

Queixes pel mal estat de la SeclaEl passat 13 de setembre, el diari La Mañana es feia ressò de lesqueixes d’un veí anònim sobre el mal estat de la Secla al seu pas perla carretera de Baldomar, dins el nucli urbà d’Artesa. La Secla pre-senta una gran acumulació de males herbes, de mosquits i malesolors, causades per l’estancament d’aigua en temps de sequera i perla desembocadura directa del clavegueram d’alguns habitatges. Se-

Noticiari

gons l’article del diari, l’actual ajuntament d’Artesava explicar que no ha rebut cap queixa sobre elmal estat de la Secla i que el manteniment va acàrrec dels regants. El cert és que alguns veïns dela zona es vénen queixant repetidament sobre eldeplorable estat de la Secla i que la solució passa-ria per l’entubament d’aquesta. A la foto, la Seclaal seu pas per Artesa.

Aznar deixa de ser no grat a ArtesaEn el Ple de l’Ajuntament d’Artesa celebrat el di-jous 4 de setembre es va aprovar retirar la qualifi-cació de persona no grata al president del Governespanyol, Sr. José Mª Aznar. La proposta va serinclosa a l’ordre del dia per l’alcalde després queels regidors Josep Galceran (PSC) i Eduard Serra(PPC) li demanessin en diverses ocasions. No vaser, però, fins al mateix moment del ple esmentatquan els regidors van poder veure la proposta es-crita del regidor popular, que va ser aprovada per7 vots a favor (5 CiU, 1 PSC i 1 PPC) i 4 en contra(ERC). Curiosament, no es va debatre la propostafins després de ser aprovada. Aznar va ser decla-rat persona no grata el 10 d’octubre de 1995 a causad’unes declaracions en què proclamava la supre-macia del castellà sobre el català. En aquell ple lamoció va ser aprovada per 5 vots a favor (ERC) i3 abstencions (1 ERC, 1 CiU i 1 PSC), hi faltaven2 regidors de CiU i el del PP es va absentar en elmoment de votar. Es dóna la circumstància quedurant el 2003, a causa de la guerra de l’Iraq, al-tres municipis, així com diverses universitats i as-sociacions, han declarat persona no grata Aznar.

UGT guanya a la CooperativaEl sindicat Unió General de Treballadors (UGT)va guanyar les eleccions sindicals a la Cooperati-va d’Artesa, celebrades el passat 23 de setembre.UGT comptarà amb 4 delegats sindicals i Comis-sions Obreres amb 1. Els 82 treballadors de l’em-presa artesenca van donar el seu suport majoritaria UGT.

www.artesadesegre.com

El Webdel municipi

d’Artesa

www.artesadesegre.com

13

la P

ala

nca

Esports

Presentació de l’EFAP 2003-2004a nit del divendres 19 de setem-bre va tenir lloc la presentació

dels diferents equips de l’Escola deFutbol Artesa-Ponts (EFAP) per a latemporada 2003-2004. Les grades del Camp Municipald’Esports d’Artesa es van emplenar defamiliars i amics dels jugadors que van

poder veure com, des dels més petitsfins als juvenils, els equips s’anavendisposant en files davant seu. Despréshi va haver unes paraules per part delpresident, Ramon Bernaus; del coordi-nador, Marc Farré; i de l’alcalded’Artesa, Domènec París. A més dels respectius entrenadors de

cada equip (alguns en tenen dos), l’en-trenador de porters és Àngel Villarte. Aquesta serà la tercera temporada del’EFAP, des de la seva creació l’estiude 2001. El seu president és de Ponts iel vicepresident, Joan Macià, d’Artesa.

Text i fotos: Ramon Giribet i Boneta

L

A dalt: Ivet Cercós (entrenadora),Xavier Capell, Guillem Ros, Ama-deu Roca, Pau Vidal, Lluc Martí,Guillem Sellart i Verònica Cayetano(entrenadora). A baix: QuimHervàs, Sheila Belchi, Julià Jou,Enric Camats i Leo Oliva. No surt ala foto: Jordi Calveres.

- Entrenaments: dimecres a Artesade 19h a 20h.- Partits: a Artesa.- Inici de temporada: encara no te-nen calendari.

A dalt: Enric Vidal, Izan Fernàndez,Denís Marbà, Pere Sabanés, DavidSantacreu, Xavier Ros i XavierSolsona (entrenador). A baix: AdriàVall, Gabriel Alsina, Ramon Trepati Josep Riera.

- Entrenaments: dilluns i dimecresa Artesa de 19h a 20h.- Partits: a Artesa.- Inici de temporada: encara no te-nen calendari

Equip de babies

Equip de prebenjamins

14

la P

ala

nca

Esports

Equip de benjamins

A dalt: Ricard Aldavó (entrenador),Marc Alsedà, Jordi Badia, Pau Martí,Cristian Cirera, Marc Estany, GerardFons i Ricard Ribes (entrenador). Abaix: Ray Antoni, Isaac Priego,Jaume Parra, Adrià Cluet, Adrià Farréi Arnau Farràs. No surt a la foto:Antoni Sangrà.

- Entrenaments: dilluns i dimecres aArtesa de 20h a 21h.- Partits: a Artesa.- Inici de temporada: encara no tenencalendari.

Equip d’alevins

A dalt: Gerard Cluet, Adrià Cluet, MarcValls, Pau Rodríguez, Pau Pinós,Xavier Duró, Genís Camats, RonalHurtado, J. Carles Pérez (entrenador,amb el seu fill petit en braços) i JoanTarragona. A baix: Xavier Mora, IsaacPérez, Jordi Sucarrats, Miquel Terré,Gerard Gregori, Jordi Martí i MiakonTeixeira. No surten a la foto: MarcBalagué, Roger López i Marc Rovira.

- Entrenaments: dimarts i divendresa Artesa de 19:30h a 21h.- Partits: dissabtes a les 16h a Artesa.- Inici de temporada: 27 de setembre(EFAP 1 - CF Tremp 0)

Equip d’infantils

A dalt: Fran Bessone (entrenador), JoanVilaró, Joan Cinca, Òscar Parra, JordiTorrent, Xavier Durany, Joel Bertran,Cristian Corts, Josué Sala, Llàtzer Ca-mats i Rossend Solé (entrenador). Abaix: Jaume Gené, Abel Riudeubàs,Jordi Macià, Robert Cluet, Pau Mora,David Torredeflot i Jesús Pérez.

- Entrenaments: dimecres i divendresa Ponts de 19:30h a 21h.- Partits: dissabtes a la tarda a Ponts(segons horari oficial de la FederacióCatalana de Futbol).- Inici de temporada: 27 de setembre(EFAP 4 - EF Urgell 1)

15

la P

ala

nca

Esports

Equip de cadets

A dalt: Ramon Bernaus (entrenador),Genís Villarte, Ramon Sisquella,David Adan, Marc París, EduardBergoñó, Francesc Estrada i JosepPera. A baix: Jacint Bernaus, SergiSala, Ismael Gil, Ignasi Jou, RamonCotonat i Eduard Saiz. No surt a lafoto: Mourad Ikmalfi.

- Entrenaments: dimecres i divendresa Ponts de 19:30h a 21h.- Partits: dissabtes a la tarda a Ponts(segons horari oficial de la FederacióCatalana de Futbol).- Inici de temporada: 27 de setembre(EFAP 0 - At. Segre 5)

Equip de juvenils

A dalt: Joel Bravo, Daniel Adan,Adrià Gasia, Sergi Camats, JoanGranja, Àngel Santacreu, DamiàFarré i Àlex Trepat (entrenador). Abaix: Oumar Bahiya, Marc Cotonat,Francesc Gutiérrez, Donís Mas, JoanC. Macià i Xavier Serra. No surten a lafoto: Paco Camats (entr.) i David Gómez.

- Entrenaments: dimarts i divendres aArtesa de 19:30h a 21h.- Partits: dissabtes a la tarda a Artesa (se-gons horari oficial, excepte del 26 d’oc-tubre al 22 de febrer, que juguen a les 16h).- Inici de temporada: 27 de setembre(EFAP 2 - CF Seu d’Urgell 2)

17

la P

ala

nca

Artesa, Pas a Pas

Esglésies amb campana d’obús. Baldomà (part 2)aldomà és un antic nucli me-dieval de carrers costeruts i

carregat d’història. Aquesta po-blació, que a l’any 1328 pertanyiaal Marquesat de Camarasa, vaannexionar-se al municipid’Artesa de Segre l’any 1926. Per a poder-nos fer una idea de laimportància d’aquest indret al llargdels temps, cal seguir dues recoma-nacions. La primera és gaudir d’unatranquil·la passejada pels seus car-rers, deixant-se emportar per l’at-mosfera ancestral que s’hi respira, ivoltar pels interessants paratges deles rodalies que són un doll d’histò-ria; i la segona, visitar-hi el MuseuPaleontològic on trobarem materialsrecollits en aquesta contrada pel elSr. Antoni Borrell. Els objectes ex-posats abracen tots els períodes del’evolució de la humanitat, des del’època dels dinosaures fins als nos-tres dies.

L’església de BaldomàL’origen de l’església de Baldomà, de-dicada a l’Assumpció de Maria, podriadatar-se a finals del segle XII o princi-pis del XIII, tot i que les notícies docu-mentades ens arriben des de l’any 1300.Aquest temple que està orientat a po-nent, exactament a 280º, primitivamentestava format per una sola nau cobertaamb volta de canó apuntada i absis se-micircular. Al llarg del s. XVII diverses esglési-es del municipi i rodali-es patiren la transforma-ció del seu original as-pecte romànic amb laconversió a l’estètica delRenaixement, on s’hidestacava, a sobre de laporta modificada, un ro-setó característic i, enalguns casos com el queens ocupa, es comple-mentava amb una forní-cula entre l’arc dovellatque forma la porta i la ro-sassa. En el nostre mu-nicipi, aquestes transfor-macions les podem veu-

re, entre d’altres, a l’antiga esglésiaparroquial d’Artesa de Segre (avui re-emplaçada per l’actual), Vall-llebrera,Seró, Anya, Alentorn, Tudela, Folquer,Montmagastre, Refet... A Baldomà aquesta modificació esprodueix l’any 1692, època en què homcreu es bastiren les capelles laterals queampliaren considerablement l’espai in-terior del conjunt; el qual, avui, ha es-devingut un dels temples més grans delmunicipi. A la façana, a més del rosetó carac-

terístic d’aquestes modificacions, hiveiem una fornícula amb la imatgede l’Assumpció. També, a la dretade la porta, hi podem veure una creude pedra, cimentada, commemorati-va de la Santa Missió de l’any 1942. A la nau principal, amb cor sos-tingut amb bigues de fusta i baranade ferro a sobre la porta d’entrada,ens sobta la lluminositat de l’AltarMajor, presidit per la imatge de l’As-sumpció. Aquesta imatge està vol-tada per un fresc realitzat pel pintorlocal Antoni Borrell, signat en data14 d’abril del 1992. L’escenificaciód’aquesta pintura ens mostra la Marede Déu protegint la població deBaldomà, alhora que els seus habi-tants li donen les gràcies per les co-llites. Aquest fet es dibuixa amb lesfigures d’homes, dones i infants ofe-rint a la Verge Mare els fruits delscamps baldomarencs: el raïm i elblat. També el mal hi és present en

aquesta composició: entre els núvols ro-gencs, camuflats entre les bromes, abanda i banda de Maria s’hi endevinendues cares de dimonis esverats que sim-bolitzen la derrota del mal a mans delbé. En el mur del costat de l’epístola hiha, dins d’una fornícula, la imatge deSant Antoni, venerat en gairebé totesles esglésies del municipi. També hi tro-bem l’altar del Sagrat Cor amb la imat-ge homònima flanquejada per SantJosep i Sant Isidre, patró de la pagesia.

A la banda oposada dela nau, al mur de l’evan-geli hi destaca l’altar dela Mare de Déu del Ro-ser, la qual fins als anys50 va tenir una gran ve-neració popular a tota lacomarca amb la celebra-ció a tots els pobles de laseva diada. Durant laguerra civil es va cremara Artesa de Segre el re-taule barroc del Roserelaborat per Ramon Ca-selles a finals del s.XVIII, i hi ha constànciadocumental als arxiusMural de l’Altar Major pintat per Antoni Borrell

B

18

la P

ala

nca

Artesa, Pas a Pas

municipals de l’existència d’una Con-fraria del Roser a principis del 1800,tot i que probablement és molt anteri-or. A Baldomà, el Roser se celebravaal maig. La Sra. Rosalia Brescó recor-da la lletra de la tornada que es cantavaen aquesta festa:Sant Domingo un diales roses colliadel Roser Sagrat.Les quinze més bellessón quinze estrellesdel cel estrellat. En aquesta paret també hi trobem lacapella del Sant Crist crucificat, ambla imatge de la Mare de Déu dels Do-lors als seus peus. Aquesta és la creuque s’utilitza per fer el Via Crucis deSetmana Santa. La darrera imatge del’església la trobem a la paret pròximaa la porta de sortida: és una representa-ció de Santa Teresa.

El campanar i les antigues cam-panesEl campanar és del tipus d’espadanyao cadireta amb tres 3 obertures: duesbessones i una altra petita, centrada asobre d’elles. Seguint una tendènciaestesa al municipi (Colldelrat, Seró,Vernet, Vilves...), i que en alguns ca-sos s’ha superat tornant a la forma ori-ginal, el campanar de Baldomà estàcomplementat amb un calaix d’obraque, aprofitant la part frontal que for-

ma el cloquer original, converteix l’es-padanya en habitacle. En el cas deBaldomà, donat que el frontis de l’es-glésia està encarat lateralment al poble,s’hi va fer una obertura dirigida cap ala població per penjar-hi una altra cam-pana que ressonés sobre les cases i car-rers. No s’hi ha penjat. Un dels darrers alcaldes del munici-pi de Baldomà, abans de l’annexió, vaser en Marià Galceran, un home de ca-ràcter fort i de grans qualitats que tam-bé va ser nomenat regidor a Artesa deSegre el 9 de juny del 1927, quanBaldomà ja s’havia incorporat a aquestmunicipi. Durant el seu mandat, una deles campanes es va despenjar caient ala plaça. El Sr. Baldomer Porta encararecorda les dificultats que hi varen ha-ver per penjar la campana nova, que –tal com ens explica– es va fondre forade Baldomà, trencant el que aleshoresera tradició: fondre les campanes en elmateix lloc on han de ser penjades. Les antigues campanes varen ésserdespenjades en plena guerra civil, en-tre els mesos de setembre i octubre del’any 1937. Durant aquells dies es cre-maren tots els ornaments de l’església,salvant-se unes imatges que va poderrecollir el Sr. Francesc Trepat Jovell,el darrer campaner de Baldomà. Aques-tes campanes les varen portar a l’esglé-sia d’Artesa, on hi varen estar molt detemps fins que no se les endugueren ala foneria. Cal recordar que en aquellsdies la parròquia d’Artesa era seu d’in-tendència de les forces republicanes.

Origen de la campana d’obúsL’obús del qual es va extreure la cam-pana de Baldomà va ser recollit a latrencada dels termes entre Baldomà iVernet, a la Clotada de les Praies, entrela Roureda i els Tossals. Aquesta loca-lització es troba molt a prop d’on vaaparèixer l’obús utilitzat per al campa-nar de Vernet, aproximadament a uns100 metres de distància, just a la fincadel costat. Probablement foren dos obu-sos llençats a l’hora pel mateix avió. A l’any 1940, els homes de Cal Suseitreballaven de mitjancers a les finquesd’en Jaume Anton. Va ser aleshores queel Sr. Josep Valls Trepat –conegut aBaldomà com “lo Susei”– i el seu ger-mà varen topar amb una base metàl·li-

ca mentre cavaven a uns 10 metres dela cabana de la propietat. Al veure queera un obús no digueren res i, aprofi-tant la migdiada del pare, varen inten-tar treure’l amb unes sogues; però elpes era tal que, per molt que tibavenles cordes, la bomba no es movia(aquests obusos pesaven 250 kg). Aldespertar-se el pare, varen intentar fer-la esclatar encenent-hi un foc a sobre;però l’artefacte no va respondre. La bomba va ser recollida pel veí deBaldomà conegut com “lo Pinet”, quese l’endugué a una finca seva anome-nada Praia. Allí la va desmuntar. Do-nada la religiositat de la família, va

Campana d’obús i obertura prevista per a unacampana dirigida vers el poble

El Sr. Josep Valls “Susei” davant la cabana d’enJaume Anton, just en el lloc on va trobar l’obús

19

la P

ala

nca

Artesa, Pas a Pas

portar el cap de l’obús a l’església deBaldomà per a què fes les funcions decampana. En aquell temps, just acabada laguerra, a la finca d’en Jaume Anton hihavien plantats ceps i ametllers i, comla resta de les finques, era plena dematerial de guerra i bombes que elsveïns havien de fer esclatar amb els fu-sells recuperats d’aquestes deixallesbèl·liques; els quals, acabada la feina,s’havien de tornar a l’alcalde del po-ble. El Sr. Josep Valls recorda que a laFont de Sant Pere hi havia caixes ple-nes de bombes que es varen fer explo-tar. És freqüent que els joves d’aquellaèpoca tinguin senyals, encara avui, d’al-guna ferida produïda per les explosi-ons d’artefactes i espoletes, activadesmentre jugaven o manipulaven aquestsenginys.

Les campanes actuals

Acabada la guerra, el cap d’obús va ferles funcions de campana fins l’any1959, en què l’alcalde Josep GalceranBenseny va encarregar la fosa d’unacampana de bronze. Des de llavors lacampana d’obús va restar al campanarde forma testimonial. Prova d’això ésque està desproveïda de corda per a fer-la sonar. A la nova campana, ribetejada ambun relleu de garlandes, observada desde l’exterior del campanar s’hi pot veu-re un crucifix. Des del campanar estants’hi pot llegir la inscripció que diu:ASUNCIÓN DE NTRA. SRA.SIENDO CURA PARROCOD. JOSÉ M. FREIXAS ALOSPADRINOSD. JOSÉ GALCERAN BENSENYSRA. Dª MARIA TORRES DEGALCERANBALDOMÀ 1959 També, a un costat de la campana,s’hi llegeixen les dades de la fosa:FUNDICIÓN DE SALVADOR

MANCLÚSINDÚSTRIA, 27VALENCIA Aquesta campana amida uns 70 cmde diàmetre a l’obertura de la base i,també, 70 cm d’alçada. El pes s’acostaals 300 kg.

Els últims campaners deBaldomà i el toc de campanesEntre 1920 i 1925, anys de molta acti-vitat urbanística a la població, en Tonde la Bepa era el campaner de Baldomà.El Sr. Baldomer Porta publicava a LaPalanca núm. 222, de setembre-octu-bre de 2000, un panegíric sobre aquestvirtuós de les campanes, reclamantl’elaboració per part de l’artista AntoniBorrell d’una estàtua que l’homenatgés.En aquest article hi podem llegir aquestemotiu discurs: “Hi ha virtuosos delviolí, virtuosos del piano, de qualsevolaltre instrument, el Ton de la Bepa eraun virtuós de les campanes. Les feiaparlar, les feia cantar, les feia plorar.Quan tocava a morts fins al que nohagués sentit mai campanes se li hau-ria encongit el cor; quan tocava a foco a sometent, els nervis se us posavende punta, les cames es disposaven acórrer i els ulls cercaven on calia por-tar auxili; quan es congriava una nu-volada de tempesta damunt de les co-llites madures amenaçant d’emportar-se les suors i les esperances dels page-sos, del poble sencer, les campanes ai-xecaven un clam de protesta i brama-ven i lluitaven contra els trons, elsllamps i la pedregada seca... I en lesfestes grosses i llurs vigílies, les duescampanes, amb el contracant del refetó,cantaven i reien, reien i cantaven; usfeien sentir ganes de brincar de con-tents”. Durant la conversa que vaig teniramb el Sr. Porta, em va descriure al Tonde la Bepa com un home senzill, bonpagès i bon pare de família. Al matítocava a oració, també l’Angelus almigdia i, al vespre, un altre cop oració.A vegades, quan al migdia es trobavallaurant, lluny de l’església, havia d’en-carregar-li a la seva dona o a algú altreque li fes el toc. Si era vigília, el repicel feia llarg. El darrer campaner de l’església deBaldomà abans de la guerra va ser el

Sr. Francesc Trepat Jovell, pare del Sr.Josep Trepat que avui custodia les clausde l’església. El fill encara té gravat ala memòria quan el pare els deixavatocar les campanes, sobretot quan lesventaven; és a dir, fer-les voltar tibantles sirgues de les dues campanes, una acada mà. Molts i diversos eren els tocs de cam-pana. Era un amplíssim sistema de co-municació que informava de tota menad’esdeveniments i necessitats a la po-blació: tocs d’oració, d’oficis religio-sos, d‘albat, a morts, batejos, tempes-ta, foc, sometent o “arrebato” i, al llargde la vuitada anterior al Nadal, sona-ven diàriament. En Joan Bellmunt, a laseva obra Fets, costums i llegendes dela Noguera, en el capítol corresponenta Baldomà, ens expressa la dita popu-lar encarregada d’indicar el que caliafer: A toc d’oració, les noies al racó. Antigament, a Baldomà hi havia unhospital de pobres, situat en un llocanomenat la Planteta de l’Hospital queva pertànyer al Sr. Joan Pedrol per allàl’any 1922. La definició d’hospital fareferència a la casa o lloc on hom reco-llia pobres i pelegrins per un temps de-terminat. En el nostre cas consistia enuna casa amb dos llits per donar acolli-da als pobres que passaven demanantcaritat. Per aquells necessitats d’aixo-pluc també hi havia un toc de campa-nes a la vesprada, quan es feia fosc, peravisar-los on estava el poble; ja que lafoscor de la nit podia dificultar trobar-lo. Talment com el far de la costa guiaels vaixells, les campanes de Baldomàhan guiat la seva gent des de temps an-tics.

AgraïmentsAquest article no hauria pogut veure lallum si no hagués tingut la gran sort depoder contactar amb persones com elSr. Francesc Comabella “Perebrescó”,degà del poble i gran coneixedor de laseva història, el qual m’ha descobertanècdotes i racons molt interessants deBaldomà. A la Sra. Rosalia Brescó per obrir-me l’església, deixar-me-la fotografiari per les seves explicacions. També alseu marit, el Sr. Josep Trepat Porta, filldel darrer campaner, per acompanyar-

21

la P

ala

nc

a

Artesa, Pas a Pas

me a dalt del campanar i per la trans-missió de coneixements i records queem va facilitar. A la Sra. Mercè Sellart, amb el seuinterès per ajudar-me a localitzar lapersona que va trobar l’obús. Al Sr. Antoni Borrell, que fa tempsja m’havia aclarit curiositats i concep-tes sobre el seu poble, per desgranar-me –per a aquest article– la descripcióde la seva obra pictòrica a l’Altar Ma-jor de l’església. Al Sr. Baldomer Porta per explicar-me històries de Baldomà, per documen-tar-me sobre el Ton de la Bepa i, sobre-tot, per ajudar-me a la localització del

descobridor de l’obús. I finalment, al protagonista d’aques-ta història: el Sr. Josep Valls Trepat“Susei”, el qual a l’any 1940, amb elseu germà, varen localitzar la campanaque, 63 anys després, encara penja alcampanar. Li agraeixo, el seu temps, lesseves captivadores explicacions i, so-bretot, el haver-me acompanyat just alpunt on va trobar l’obús. A tots ells els hi expresso el meu sin-cer agraïment.

Text i fotografies:Ramon I. Canyelles

www.artesadesegre.net

22

la P

ala

nca

Olla Barrejada

Brasilimitat al nord per l’Equador i alSud-Est pel tròpic de Capricorn,

Brasil ocupa una extensió equivalenta la de 16 Frances, 23 Alemanyes o28 Itàlies. El mestissatge del portu-guès amb l’indi, després amb el ne-gre, les invasions holandeses i fran-ceses, el domini de la Corona espa-nyola i, més tard, la immigració,principalment italiana, alemanya ijaponesa, donen lloc a la barreja decultures diverses per a la formacióde l’ètnia brasilenya. No en va, en una de les seves cartesdesprés de l’arribada al nou continent,Colom afirmava: “Crec que, passant perla línia equinoccial, arribant allí, hi hael paradís terrenal”. La hipòtesis deColom estava d’acord amb alguns teò-legs de l’època que discutien la possi-bilitat d’arribar al lloc descrit pel Gè-nesis, un lloc a la franja d’Orient on elsdies eren iguals a les nits, la naturalesaexhuberant i on les persones vivien enpecat i sense malalties. En poc tempses va delimitar l’objectiu: un gran llac,del qual naixerien quatre rius, al centredel qual hi hauria El Dorado. Però Brasil va resultar ser una terraamb massa caràcter per ser tan fàcil-ment batejada. Si en llocs més jerarquit-zats com Mèxic, on la destrucció delrei va significar la conquesta de tot elterritori de l’imperi asteca, la colonit-zació va ser un procès ràpid, a Brasilno hi havia cap relació de subordinacióentre els seus habitants i per tant la con-questa de la terra es feia gairebé im-possible i exigia el contacte grup a grup.Tampoc es podia seguir l’exempled’Estats Units, on la invasió va ser bèl·-

lica sense cap mirament a l’hora demassacrar els ocupants originals. En unpaís com Brasil, el coneixement euro-peu de l’època era totalment inútil pera treballar la terra. El litoral brasilenyestava cobert per la Mata atlàntica i totala terra era ocupada per arbres gegantssota dels quals vivien milers d’espèci-es desconegudes a Europa. Brasil és un país molt obert cap a totallò nou, i tot i tenir totes les condici-ons per no assolir mai la democràcia,Brasil ha anat desenvolupant al llargdels anys una sòlida democràcia soci-al. Des de 1832 hi ha eleccions nacio-nals a Brasil. El Congrés Nacional, sibé amb alguna irregularitat, funcionacom un rellotge des de fa 175 anys i nitan sol la dictadura dels anys 60 va po-der prescindir-ne. Fins i tot els dicta-dors són conscients que el país ésingobernable sense representants ele-gits. Es diu que, si bé a Brasil s’impo-sen unes èlits que aposten per un poderdictatorial i amb una forta càrrega deprejudicis, el país és democràtic pernaturalesa. Descobert per Portugal el 1500, Bra-sil va ser colònia durant 322 anys. Des-prés de la seva independència el 1822 ial contrari del que va passar a la restad’Amèrica Llatina, Brasil va conservarla monarquia fins a la proclamació dela República, amb el qual es va establirun model constitucional semblant ald’Estats Units. Malgrat tot, aquesta re-pública tenia pocs trets democràtics i

va sucumbir fàcilment a la Revolucióde 1930 i la implantació de l’estadoNovo. El descrèdit de moltes dictadures dedretes després de la Segona GuerraMundial va permetre als militars en-trar al poder i contorlar-lo durant unperíode de 21 anys. El 1993 es va con-vocar un plebiscit i l’electorat va votarper la permanència de la República i elpresidencialisme. Durant dos eleccionspresidencials, els socialdemòcrates vanguanyar a Luis Ignacio de Silva, recol-zat per les esquerres. El 27 d’octubrede 2002, però, Luis Inácio Lula da Sil-va es va convertir en el president mésvotat de la història del Brasil, en acon-seguir un suport electoral del 61,35%dels vots vàlids emesos. Amb un panorama polític complex,la realitat social no sembla ser massamés transparent. El dia a dia no és fàcilen un país amb 160 milions d’habitantson manquen recursos per a tot. De lasegona ciutat més gran del país,Guayana, va arribar ja fa 4 anys la Leni.La Leni és casada, té vuit fills, i ambmolta empenta va decidir deixar-ho toti buscar un nou camí a Catalunya.

Hola! Leni. En un país tan gran, lesdiferències entre nord i sud deuen sermolt grans, oi?Fins i tot la llengua és diferent, i tambéels costums. Al nord la gent té més ca-ràcter, és violenta però també més ale-gre i activa. El Sud és més calmat.

És molt gran el contrast entre gransciutats com Sao Paulo o Guayana iles zones rurals?Abans al poble no hi havia tanta famcom a les ciutats, perquè la gent podiaabastir-se de tot allò que necessitava,però ara la pobresa és a tot arreu. Lamecanització del camp va fer que onabans treballaven 10 persones els ter-ratinents en tinguin prou amb una, i totala resta han anat a buscar feina a la ciu-tat. Evidentment, no hi ha feina per tot-hom.

La situació deu ser, doncs, desespe-rada...

El Dorado: primera representació de la ciutat míti-ca a la cartografia impresa, gravat de 1603(Hulsius)

L

23

la P

ala

nca

Olla Barrejada

Va sortir per la televisió el reportatged’un home que tenia 5 fills i no podiadonar-los res de menjar. Buscava pri-mer feina, després menjar, després eldemanava a tots els veïns i amics i alfinal es va treure la vida. Això és no-més un exemple de la desesperació dela gent. Els nens dormen al carrer. Enuna ocasió en van matar 20, només vasobreviure per casualitat un nen que vafer veure que era mort i va poder de-nunciar el policia, que va ser exclòs delcos i condemnat a la presó. Hi ha molta delinqüència: un copesperàvem l’autobús amb la meva fillaNiuma i jo portava uns pantalons en unabossa. Una nena me’ls va prendre, peròper sort justament després un noi ambuna moto me’ls va recuperar. Quan vaigtornar a l’autobús, sis nens estavenrodejant la Niuma per prendre-li el re-llotge, i això és constant. Quan vaigtornar al Brasil fa un temps, per exem-ple, entrant a l’agència de viatges percomprar el bitllet cap a Barcelona emvan robar la bossa amb els diners per albitllet.

Suposo, doncs, que la idea de mar-xar és la solució.Vaig marxar del Brasil per trobar fei-na. Imagina’t que una empresa oferta50 llocs de treball per al dia següent.Hi vaig anar a les cinc del matí, des-prés de desplaçar-me uns quants quilò-metres, i vaig trobar gent que s’hi ha-via quedat a dormir. Érem uns 2000.

Vam fer cua al sol unes quantes hores ia les 2 del migdia va sortir el guàrdiadient que aquell dia el director no hiera, que tornéssim demà o demà pas-sat, ja ho veurien... He de dir, però, quejo sempre vaig treballar i mai vaig dei-xar que la meva família passés gana.Al Brasil es diu que la casa que té ai-gua, foc, sal, arròs i fesols, no es potqueixar.

Com són els primers anys?Molt difícils, sobretot perquè sense co-nèixer l’idioma i sense papers és moltdifícil trobar feina. Vaig venir a Lleidaperquè hi havia la meva filla. Vaig po-der trobar feina en un restaurant gràci-

Rio de Janeiro

es al meu gendre, però sinó no haguéspogut pas treballar sense conèixer l’es-panyol o el català.

Què enyora del Brasil?Res. Tinc la meva família aquí i tot loque necessito. No trobo a faltar el Bra-sil i no hi tornaria.

Què li agrada més d’Artesa?Tot. Hi estem molt bé i és molt tran-quil. Tinc molta relació amb els veïns iamb gent del poble i m’hi trobo molt agust. Veig que els meus fills estan bé ique els meus néts poden créixer ambsalut i poden anar a l’escola. Per a mi,això és lo més important.

I per acabar, Leni, digui’ns un platde Brasil que sigui fàcil de fer!La galiñada és un plat molt típic. Es faamb pollastre ben fregidet, una mica desafrà, pebrot i brou de gallina, ceba oalls i arròs. Com la paella d’aquí peròamb pollastre! I, és clar, la caipirinya,amb llimona verda, sucre, pinga (aquípitú), i gel.

La Leni transmet, sobretot, la veu d’al-gú que sap què vol dir lluitar per tirarendavant. Gràcies, Leni.

Meritxell

Florianopolis

www.lapalanca.org

24

la P

ala

nca

Tema del Mes

Festa Major d’Artesa 2003

A dalt, havaneres i cremada de rom, el dimecres a la nit. A baix, cerca-vila i xocolatada, el dijous a la tarda

Puntual a la seva cita, a finals de setembre, la Festa Major d’Artesa de Segre va tancar el cicle defestes estiuenques dels nostres pobles. La Comissió de Festes, amb la contribució d’algunes entitats en determinats actes, va elaborar unaprogramació amb la voluntat indiscutible de satisfer poc o molt tots els gustos. L’èxit és una qüestiód’opinions, com acostuma a passar sempre. El que va ser probablement el punt més negre de la FestaMajor, la pluja del dissabte al matí, no és atribuïble a ningú. Per altra banda, podríem parlar de lalentitud en servir el Sopar de Germanor (potser desbordats pel rècord de quasi 500 comensals); o de

l’obra de teatre del dissabte, que com a alternativa als típics espectacles de varietats va semblar insuficient; o del dissabte ala matinada en què, amb el pavelló ple de jovent, es va acabar la festa “massa aviat”. A part d’aquestes qüestions, i en línies generals, podem dir que ha estat una bona Festa Major. No voldríem pas queaquestes observacions, doncs, servissin de desànim a l’organització. Més aviat al contrari, es tracta d’una crítica construc-tiva sorgida de la vox populi i de la qual ens en fem ressò en aquestes pàgines. A destacar: les havaneres, els actes infantils en general, el concert de mariachis, el grup De Noche, l’orquestra Volcán...i, sobretot, les ganes de ballar i de passar-s’ho bé de la gent.

25

la P

ala

nca

Tema del Mes

Les firetes no poden faltar a la FestaMajor. Els més petits gaudeixen d’allòmés amb els cotxes de xoc, els cava-llets, el tir, els llits elàstics, etc. Enguanyn’hi havia moltes i variades

La cursa atlètica (a la imatge de sota,entrega de trofeus) i el teatre a la DàliaBlanca van ser dos de les novetats d’en-guany

26

la P

ala

nca

Tema del Mes

A dalt, imatges dels Castellers de Sant Cugat, en plena actuació al car-rer Bisbe Bernaus.

Sota, ballada de sardanes a la plaça del Ball. A la dreta, ball de festamajor. El pavelló es va omplir de gom a gom durant tots els balls iconcerts

A la dreta, portada de la revista Lectures, amb fotos de l’exposició“Artesa de Segre: 75 anys de ciutat” organitzada pel Club de Lectures ala Sala Parroquial

Text i fotos: La Palanca

27

la P

ala

nca

Reportatge

La Diada a Artesa i Alentornn any més, un bon grapat de ciu-tadans i ciutadanes d’Artesa i

rodalies van trobar-se al peu de laRoca del Cudòs per tal de celebrarl’11 de setembre. L’acte en si no va presentar cap can-vi remarcable respecte a edicions ante-riors: cercavila amb grallers des de laplaça de l’Ajuntament, parlament del’alcalde, col·locació de la senyera, cantdels segadors i... coca, xocolata i beureper a tothom. La novetat, de fet, va serque el nou alcalde s’estrenava en aquestacte en concret; per cert, amb un dis-

Fa pocs anys que el poble d’Alentornes va sumar als diferents actes que s’or-ganitzen arreu del país amb motiu dela celebració de la Festa Nacional deCatalunya. Durant el matí de l’11 de

curs ben acurat sobre com l’11 de se-tembre ha esdevingut una jornada sig-nificativa per a diferents pobles, sem-pre fruit d’actes de força o violència. Diuen els assistents habituals aaquest ja emblemàtic lloc que enguanypotser hi havia una mica més de gentque altres vegades i quetambé s’hi van poder veu-re cares noves. Posteriorment, una se-tantena de persones vanparticipar en la visita guia-da al jaciment arqueològic

d’Antona (veure Noticiari d’aquestmes). A la tarda, per acabar d’arrodo-nir la festa, sardanes a la plaça del’Ajuntament.

Text: La PalancaFotos: Miquel Regué

setembre col·loquen una senyera a l’in-dret conegut popularment com la “mun-tanya dels dos arbrets” i després es ba-llen sardanes a la plaça de l’Església.Enguany, després de les sardanes, hi ha

hagut la novetat de l’organització d’uncafè-concert.

Text: La PalancaFotos: Eva Maza

U

Alentorn també celebra l’11 de setembre

29

la P

ala

nca

La Noguera

Futura campanya d’excavacions a AlbesaL’ajuntament d’Albesa està acabant d’ultimar el procés decompra de tota la zona que ocupava l’antic Castell delsMoros, actualment de propietat privada, per començar a re-cuperar aquesta zona amb la construcció d’un passeig enjar-dinat. Per aconseguir dur a terme aquesta actuació, l’ajunta-ment sol·licitarà diverses ajudes i subvencions, entre ellestambé fons de la Unió Europea. Un cop finalitzada la com-pra s’iniciarà la primera campanya d’aquestazona.

III Fira d’Entitats a BalaguerEl passat 7 de setembre, unes 44 entitats esvan reunir a Balaguer durant la III edició dela Fira d’Entitats. Com a novetat destacadad’enguany, moltes de les entitats aplegadesprovenien de la comarca. Aquest acte, orga-nitzat per l’Associació de Dones d’Almatà il’Associació Amics de Sant Josep del Molí,va comptar amb les actuacions del grup d’ani-mació Xip-Xap i d’una ONG, anomenadaCarta per la pau, de Barcelona. Gràcies a la col·laboraciódels pastissers Fino Puig i Pepe Daza es va oferir als assis-tents coca amb xocolata. Els actes van finalitzar amb el grupde folk la Punyetera.

Instal·lació d’unes sirenes a PontsCom a compliment del Pla General d’Emergència del Pantàde Rialb, a Ponts s’ha instal·lat una torre de 12 metres d’al-çada que incorpora les sirenes que alertaran la població encas d’alguna emergència o incidència relacionada amb elpantà. Aquesta torre s’ha instal·lat en un lloc on l’impactedel so no perjudiqui els veïns més propers. D’altra banda,l’ajuntament també ha sol·licitat a la Generalitat una fre-qüència d’FM perquè el municipi disposi d’una emissoralocal de ràdio que, en cas d’emergència, també pugui infor-mar i advertir la població.

Bellcaire al Festival de la Joventut dels PirineusAquest mes de setembre ha tingut lloc a la població francesade Saint-Laurent de la Salanque el II Festival de la Joventutdels Pirineus, on la província de Lleida ha estat representa-da per 44 alumnes de l’IES Bellcaire d’Urgell, componentsdel grup Xerinola. L’objectiu d’aquest festival, impulsat desde la secretaria general de Joventut de la Generalitat i quereuneix grups de joves d’entre 18 i 30 anys de Lleida, Girona,

Andorra i els departaments francesos dePirineus Orientals, Ariège i Alta Garona, ésdonar a conèixer activitats culturals i tradici-onals pròpies de les zones participants.

Distinció pel Celler Castell del RemeiLa revista francesa La Revue du Vin deFrance, en el número de juliol-agost de 2003ha elaborat un article exhaustiu sobre els mi-llors vins del Mediterrani. Dins del rànquingde 144 cellers i que té com a guanyador elChâteau Beaucastell de Châteauneuf-du-Pape,Celler Castell del Remei ha estat considerat

el número 10 de Catalunya.

L’11 de setembre a BalaguerEl Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament deBalaguer van organitzar conjuntament una sèrie d’actes a lacapital comarcal per celebrar la Diada Nacional de Catalunya.A les 18:30h es va fer l’acte institucional davant el monu-ment L’Escull, amb parlaments de Josep Roig, president delConsell, Miquel Aguilà, alcalde de Balaguer i Isidre Gavín,president de la Diputació de Lleida. Seguidament va actuarl’Esbart Lleidatà de Dansaires. A les 20:30h es va lliurar elXIV premi Jaume d’Urgell, ex aequo al Sr. Josep Espar iTicó i a la revista Cavall Fort, acabant els actes amb un petitrefrigeri.

Anna M. Vilanova

Parlen les Entitats

30

la P

ala

nca

Agraïment de les puntarieses Dones Puntaires d’Artesa deSegre agraïm a tots els col·-

laboradors l’ajuda rebuda per poderportar a terme la VIII Mostra dePunta al Coixí i la VI Trobada dePuntaires. També volem fer arribar el nostrereconeixement al gran nombre de per-sones que ens han visitat, ens han do-nat suport i encoratjat per continuarendavant. Moltes gràcies a tothom.

Dones Puntaires d’Artesa de SegreFotos: La Palanca

Han col·laborat:- Ajuntament d’Artesa de Segre- Benestar Social- Labores del Hogar- Coats Fabra- Cooperativa d’Artesa- Danone- La Caixa de Pensions- Banc Bilbao Vizcaya Argentaria- Ibercaja- Caixa Penedès- Carnisseria Pijuan- Cal Rellotger- Casa Mianes- Confeccions Cortada, S. L.- Expert Radio Mateu- Cal Cercós- Fruites Capell- Detalls- Merceria Teresa Aumedes- Cal Cristòfol- Aquí Natura- Pastisseria Borrell- Pastisseria Carles Solé- Peixateria Irene- Frankfurt Balmes- Olis J. Macià- Cal CalderéI altres col·laboracions anònimes

L

L’AEiG comença el cursUn any més, l’ AEiG Mare de Déu del Pla obre les seves portes per l’inici d’un nou curs. Comencem el dia 4 d’octubre a les 16:00h a la Plaça dels Jubilats. Si tens més de 6 anys i ganes de passar-t’homolt bé t’hi esperem.

No hi faltis!!Si no tens full d’inscripció, el pots passar a buscar a la Biblioteca Municipal.

31

la P

ala

nca

Parlen les Entitats

Concurs per a dissenyar l’eslògan “Atura’t i gaudeix”Associació de Comerç i Serveis d’Artesa de Segre (ACS) ha creat un eslògan per tal de projectar el municipi, lesnostres festes, tradicions, fires, costums... en definitiva el nostre poble per donar-lo a conèixer. L’objectiu del

concurs és fer una disseny d’aquest eslògan, que s’utilitzarà principalment en publicitat.

Si creus que pots aportar la teva imaginació i iniciativa, comptem amb tu.

L’Associació de Comerç i Serveis informaDurant el sorteig de la passada Fira de Sant Bartomeu, va sortir guanyadora una butlleta a nom de Mercè Trepat on no hiconstava el numero de telèfon i, per tant, ens ha estat impossible localitzar aquesta persona. Si us plau, passi a recollir el premi per ONIRIA. Gràcies.

Associació de Comerç i Serveis d’Artesa de Segre

BASES DEL CONCURS

1.- Les obres participants hauran de contenir exclusivament el següent text:ATURA’T I GAUDEIX i ARTESA DE SEGRE.

2.- Les obres presentades han de ser originals i inèdites, i es realitzaran amb tota llibertat, tant conceptual com tècnica.3.- Les obres s’hauran de presentar en el format mínim de DIN-A4.4.- Les obres s’hauran de presentar a l’Ajuntament d’Artesa de Segre del dia 1 d’octubre al 30 de novembre de 2003.

Ajuntament d’Artesa de SegrePl. de l’Ajuntament, 3

25730 ARTESA DE SEGRETel. 973 40 00 13

(de dilluns a divendres de 9h a 14h)Els participants que vulguin confirmar la recepció de l’obra podeu trucar a l’Ajuntament.

També es poden presentar a través de correu electrònic enviant la proposta a acsartesa@acsartesa.com.

5.- Amb les obres s’adjuntarà un sobre tancat. Dins el sobre hi haurà les següents dades de l’autor:Nom i cognomsAdreça i telèfon

Fotocòpia del document d’identitat

6.- El Jurat qualificat estarà format per 17 membres. Actuarà com a coordinadora, la Sra. Montse Vall, secretària del’ACS.7.- El Jurat estarà facultat per a resoldre qualsevol incidència no prevista en aquestes bases.8.- El premi consistirà en 300 euros en vals bescanviables als comerços i serveis associats a l’ACS.9.- El jurat pot declarar el concurs desert, si considera que els originals no s’adeqüen als criteris establerts.10.- El resultat del concurs es donarà a conèixer el dia 7 de desembre a la pàgina web de l’ACS, www.acsartesa.com, i alscomerços de la mateixa.11.- Els treballs no premiats podran recollir-se al mateix Ajuntament fins el 20 de desembre de 2003.12.- L’Organització es reserva el dret d’alterar les bases. Si això es produís, s’anunciaria oportunament.13.- El fet de participar en aquest Premi suposa l’acceptació de les seves bases.14.-El cartell guanyador serà propietat de l’Associació de Comerç i Serveis, que el podrà editar en exclusiva sempre queho cregui convenient, en qualsevol format i fent les modificacions necessàries en cada cas. L’autor renunciarà a qualse-vol dret de publicació i difusió, si bé se li reconeixerà la propietat intel·lectual.

Col·labora l’Ajuntament d’Artesa de Segre

L’

32

la P

ala

nca

In Memoriam

La família Camats-Solans volem agrair les mostres de condol que hemrebut de totes aquelles persones que ens han estat acompanyant en aquestsmoments tan dolorosos, per la pèrdua de l’Eduard Camats i Solans. Des d’aquestes línies volem donar les gràcies, molt especialment, atots els veïns de Montmagastre per la seva inestimable ajuda i col·laboració.

Família Camats-Solans

Nota d’agraïmentLa família Serra-Galceran vol agrair les mostres de condol i de suportrebudes amb motiu de la mort de Miquel Serra i Puigpinós, estimatespòs, pare i avi. I un agraïment especial a metges, infermeres i a tot el personal sanitaridel CAP d’Artesa de Segre pel seu suport, servei i assistència permanenten la llarga malaltia del Miquel.

Família Serra-Galceran

Nota d’agraïment

Parlen les Entitats

Exposició durant la Festa Major de VilanovaAssociació de dones “La Comade Meià”, com cada any, per la

Festa Major de Vilanova de Meiàrealitza una exposició de treballsmanuals. Aquest any, aprofitant l’ocasió, s’hafet una exposició i també la venda detreballs i productes com labors, melme-lades, sabó de casa... per a recollir di-ners per la lluita contra el càncer. Lainiciativa ha tingut molt èxit i es va fer752 euros.

Per la fira de la Perdiu estornarà a fer una altra para-da juntament amb la recol-lecta de guardioles per lalluita contra el càncer. Agraïm la col·laboracióde tothom.

Associació de dones“La Coma de Meià”

L’

33

la P

ala

nca

Notícies de la Biblioteca

Bibliopiscines i Biblioparc durant l’estiuurant l’estiu, de primers de junyfins al 15 de setembre, l’àrea de

cultura de l’Ajuntament d’Artesa deSegre juntament amb la BibliotecaJoan Maluquer i Viladot es van pro-posar apropar la Biblioteca als usu-aris. Ho han fet portant-la a les piscinesmunicipals “BIBLIOPISCINES”, lestardes dels dilluns, dimecres i diven-dres. Els banyistes, a més de prendreun bany, podien fullejar les seves re-vistes preferides, endinsar-se en un lli-bre de viatges o bé passar una bona es-tona entre còmics i contes infantils. La plaça de l’Ajuntament fa goig al’estiu, cap al tard, quan la calor no estan forta i s’hi reuneixen molts infants,acompanyats dels pares o els avis en elcas dels més petits. Potser no hi fariacap nosa uns quants llibres? I així vanéixer el “BIBLIOPARC”, instal·lat ala caseta de fusta que hi ha a la plaça,la qual servia per guardar-hi els llibresi les cadires. Els dimarts i els dijous, la mainada,a part de jugar amb l’arena, pujar a lesatraccions, anar amb bicicleta o jugar

amb els companys, sempre tenien unaestoneta per mirar algun conte. Fins itot el pare o la mare s’animava a expli-car-ne algun al seu fill. L’encarregada del Biblioparc tambéaixecava i baixava els pilons a banda ibanda de la plaça, així l’espai es dupli-cava i guanyava en seguretat al no ac-cedir-hi el trànsit. Creiem que ha sigut una experiència

satisfactòria tant pels organitzadorscom pels usuaris.

Biblioteca Joan Maluquer i ViladotC/ Escoles, 6

25730 ARTESA DE SEGREbiblioteca@artesasegre.ddl.net

Tel: 973400754

D

VOLEU llegir la Palanca a COLOR?

www.lapalanca.org

35

la P

ala

nca

Cartes a la Redacció

A l’estiu… tota cuca viu?La pregunta que encapçala aquest es-crit pot semblar una mica inversem-blant, però aquest estiu que ara aca-bem... entre calor, xafogor i Fira de SantBartomeu tots hem resistit fins i totl’eslogan màgic de FUTUR i també laidea d’una cosa més concreta que es-devindrà aviat i que és la TARDOR, laqual sembla ser que -com quasi tot pelque fa al temps- s’hagi avançat amb unaarribada que, no per desitjada, no enshi acabem de trobar; perquè ens ve desobte i ens fa córrer a treure dels arma-ris les peces de roba per abrigar-nos. Hem tingut un estiu de molta calor,amb “glamour” i “xous” televisius iesperpèntics com els casos de “gresca”al consistori de Marbella, amb“tonadillera” inclosa; “xous” políticscom a l’assemblea de Madrid, ambtrànsfugues inclosos, operacions immo-biliàries multimilionaries dels uns i delsaltres i acusacions de corruptel·les aldret i al tort. També, i com cada any,hem tingut malauradament la nostraració de foc al bosc: a les nostres con-trades el típic foc d’estiu entre Alentorni Vall-llebrera i a la nostra nació elsgrans incendis de Sant Llorenç Savall ide Monistrol de Calders, així com d’al-tres arreu de la nostra geografia. Al nostre municipi hi ha tingut llocla tradicional Fira de Sant Bartomeu,amb una gran assistència de públic du-rant els dos dies que se celebra, amb lapresència d’autoritats i fins i tot a l’ac-te de inauguració de l’Hble. Sr. JosepPelegrí i Aixut, conseller de Governa-ció i Relacions Institucionals de la Ge-neralitat, acte que si més no es podriaqualificar, com tot en general, d’unamolt bona organització per part del’Ajuntament d’Artesa. Al nostre Consistori se li nota la màdel “GLAMOUR” i de la “NORMA-TIVA” de les “RELACIONS PÚBLI-QUES”. Quan en el Ple celebrat el pas-sat dia 4 de setembre, a una preguntaper part de la regidora d’ERC Sra. Mer-cè Nogués al Sr. Alcalde sobre quincriteri s’havia tingut en compte a l’ho-ra de cursar les invitacions a l’acte in-augural de la Fira, ja que no es va con-vidar tal i com es feia des de la

reiniciació de la Fira als acompanyantsdels regidors i alcaldes dels pobles agre-gats; se li contestà per part del Sr. Al-calde que donat que el senyor conse-ller hi assistia sense acompanyant, esconsiderava que no s’havia de convi-dar els acompanyants esmentats. Si, pelque sembla, d’ara en endavant caldràseguir la NORMATIVA DE RELACI-ONS PÚBLIQUES amb tots els altsdignataris que visitin la nostra ciutat,fora bo que el nostre Ajuntament re-dactés i aprovés unes NORMES per aaquests casos. Així tothom sabria a queatendre’s si fos el cas que un alt digna-tari vingués o no acompanyat, vinguésamb corbata o sense, vingués amb mà-niga curta o llarga, vingués amb panta-lons llargs o curts... D’aquesta maneratots estaríem uniformats en la NOR-MATIVA. Lo que no es pot negar, però,és el “glamour” del nou equip de go-vern a l’hora de les inauguracions, ambhostesses figurants i molt modosetesque hi donaren un toc “xic” a l’inici dela Fira. I que tenim un alcalde altamentfotogènic (el sortir a la foto és de lescoses que primer aprenen els càrrecselectes de CiU). Com es diu avui: gent“fashion”, gent mediàtica... Un consell:l’any vinent que convidin el Sr.Beckham i la “Spice” Victoria Adams.I per què no també al “Pocholo”Martínez Bordiu? Finalment, i per acabar de poder ar-ribar a la tardor tots plegats una micamés alleugerits, en el passat PLE cele-brat al nostre Ajuntament, i a propostadel Sr. Alcalde (segons convocatòria),es va aprovar per una majoria de 7 votsa 4 l’aixecament de declaració de per-sona NO GRATA al president del Go-vern espanyol Sr. José María Aznar (afavor 5 de CiU, 1 del PSC-PSOE i 1del PP; en contra els4 d’ERC), títol queli fou atorgat ja fa 8anys pel consistorillavors dirigit pelgrup municipald’ERC, amb 5 votsa favor i 3 abstenci-ons (1 regidord’ERC, 1 de CiU i 1

del PSC-PSOE); ja que faltaven 2 regi-dors de CiU i el del PP. Però ja se sapque en democràcia allò que avui és ne-gre demà tornarà a ser blanc. La dife-rència, però, entre la primera votació ila del passat 4 de setembre és que fa 8anys la moció en què es declarava elSr. Aznar persona no grata estava re-glamentàriament fonamentada iconceptualment explicada en un textescrit, la qual cosa no va passar en lavotació del darrer Ple, on no es reflec-tia en cap text ni en cap mena d’argu-mentació escrita el perquè de tornar aatorgar l’honor de ser una personaGRATA al Sr. Aznar al municipid’Artesa de Segre. Per tot plegat, es potentendre que fou per obra i gràcia delSr. Alcalde i del regidor del PSC-PSOE(veritable promotor de la idea, quan fapoc que moltes entitats i institucionshan aprovat el mateix que va fer Artesael 1995, però amb motiu de la col·-laboració de la guerra amb l’Iraq). Apa!, res més. Molta salut i que hà-giu passat BONA FESTA MAJOR. Icap el 16 de novembre (per cert, ja seràla TARDOR).

Francesc Cases i MianesPresident de la Secció Local d’ERC

Artesa de Segre

RADIO 91.2 FM

91.2 FM ARTESA

Cartes a la Redacció

36

la P

ala

nca

Tan poc ha canviat la humanitat?El dia 23 d’agost, “Fira del Meló”, emtrobava al carrer Maria Anzizu, canto-nada carrer València, parlant tranquil-lament. I quina va ser la meva sorpresai indignació quan, al sortir les autori-tats del recinte firal, una de les hostes-ses que obria pas a la comitiva em vatocar el braç i digué: “Retira’t a un cos-tat per deixar passar les PERSONALI-TATS”. Jo li vaig contestar: “Per què m’haigde retirar jo als passar ells?” L’únicaresposta que vaig obtenir va ser l’em-penta a una de les senyores amb la qual

estava parlant. Per uns segons la meva ment va re-trocedir als temps dels leprosos, quanse’ls apartava dels carrers al passar elsreis. Jo em pregunto: Tan poc ha canviatla humanitat des de llavors? Voldriapensar que no. Vaig pensar, a més, que les joveshostesses belles per fora també podenser belles per dins, encara que en aquestcas aquella no m’ho va demostrar. Per acabar, voldria dir que jo sem-pre deixaré pas a una persona gran, a

un nen, a un minusvàlid, a una donaembarassada, a qualsevol persona queho necessiti; però mai a una autoritatpel simple fet d’ocupar un càrrec pú-blic, ja que penso que tenen prou bene-ficis pel fet d’estar on estan. En tot cas, penso que són ells els quehaurien d’apartar-se per deixar-nos pas;ja que, al cap i a la fi, és el poble qui elsha elegit.

Marta Villasevil MontesinosTudela de Segre

L’apunt del PSC-PM... 100 dies de nou consistoriBé, com hem dit des d’abans de la cam-panya electoral, anirem parlant de co-ses que afecten a la política municipal,des del nostre punt de vista. Es compleixen 100 dies des que el14 de juny va prendre possessió el nouajuntament i creiem que les coses s’es-tan fent d’una altra manera i millor queabans. És qüestió de temps el poderveure els primers fruits. En la investidura del nou alcalde lanostra primera intenció era l’abstenció.Però un cop vam veure que CiU, com aforça més votada, tenia intenció de dei-xar treballar els altres grups amb con-fiança i responsabilitat, i voluntat detenir en compte les altres idees i opini-ons, vam creure oportú donar un vot deconfiança a les noves perspectives ivotar a favor de la investidura del seu

alcaldable, Sr. Domènec París i Arti-gues; i creiem que de moment responper la confiança dipositada. El nostregrup volia treballar pel municipi, i ésel que estem fent. Sense estar a l’equipde govern, som responsables de l’Àreadels Pobles Agregats, i col·laborem enl’Àrea de Desenvolupament Econòmic,en l’apartat de Medi Ambient. En el ple del passat dia 4 de setem-bre es va debatre el treure la condicióde “persona no grata” al president delGovern espanyol, Sr. José Ma Aznar.La qual cosa es va aprovar amb els votsa favor de CiU, PSC i PP, i contrarisd’ERC. Tot i ser un personatge que nomereix la nostra simpatia,institucionalment no pots fer aquestadistinció al president d’Espanya, doncsha estat elegit democràticament. Cre-

ient que aquest nomenament ens tan-cava alguna porta per portar coses almunicipi, i des de sempre l’hem volguttreure. Dir també que varis diputats i sena-dors del Partit dels Socialistes deCatalunya van visitar-nos durant la pas-sada Fira de Sant Bartomeu. Entre ells,l’alcalde de Lleida i diputat al Parla-ment de Catalunya Sr. Antoni Siurana,que va quedar gratament sorprès i vamanifestar la seva disposició a col·la-borar en el que faci falta.

Josep Galceran i SellartPortaveu del grup municipal PSC-PM

a l’Ajuntament d’Artesa de Segre

RÀDIO ARTESA 91.2 ARTESA RÀDIO

37

la P

ala

nca

Un tema important: el vi

Cartes a la Redacció

És un fet inseparable dins la nostra cul-tura que la vinya i el vi apareguin coma un element unit a aquesta. En els seustestimonis gràfics més antics, com lespintures egípcies, les àmfores greguesi els mosaics romans, és usual veure unagerra de vi a la mà de l’home. Malgrat la referida antiguitat de lacultura del vi, el Dret va tardarmoltíssim en oferir-nos una regulaciósobre aquest; ja que no apareix en lesseves pragmàtiques i lleis fins que esva convertir en un problema de salut. Primer apareixen mesures de “polí-tica de abastos”, gairebé sempre decaràcter local, a mitjans del segle XVII.Durant el segle XIX es va substituintla idea de “abastos” per la idea de qua-litat; per a què, en els llindars del segleXX, aparegui la preocupació per la ideadel comerç exterior. És durant la regèn-cia de Maria Cristina quan es va dictarun Real Decreto pel qual es disposa queel Govern posarà en funcionament aParís, Londres i Hamburg, estacionsenotècniques, a fi de promoure el co-merç de vins espanyols purs i legítims. El 1932 es regula, per primera vega-da, de forma completa el sector del vi.I és el 1970 quan es va aprovar el nouEstatuto de la Viña, del Vino y de losAlcoholes, que és el que formalment –inomés formalment– es troba en vigor.

En els últims anys, han tingut llocdos fets significatius que han afectatd’una forma important el sector: la pro-mulgació de la Constitució Espanyolai l’ingrés d’Espanya a la ComunitatEuropea. Amb la promulgació de la Constitu-ció, es posa en marxa l’anomenat Estatde les Autonomies. I com a conseqüèn-cia, que les competències en matèriad’agricultura –entre elles, les relativesal conreu de la vinya i els seus produc-tes– corresponguin a les comunitatsautònomes, si bé aquesta competènciano exclou tota la intervenció estatal. Per una altra part, amb l’entrada al’anomenada avui Unió Europea, vatenir lloc l’acceptació per nostra partde l’anomenat “acervo comunitario” iel reconeixement de la supremacia deles normes comunitàries sobre l’orde-nament intern del nostre país. El Estatuto del Vino de 1970 ja haquedat desfasat, especialment amb lapublicació del Reglament comunitari1493/1999, que és directament aplica-ble a tots els estats membres a partirdel dia 1 d’agost de 2000. Espanya és el tercer productor de vii compta amb la major extensió de vi-nya del món, amb una superfícieconreuada de 1.140.000 hectàrees, deles quals la tercera part corresponen a

vins de qualitat. Anualment s’exportenuns 10,5 milions d’hectolitres de vi imost; i encara així hi ha grans exce-dents. Hem escrit aquestes línies per a po-sar de relleu que la vinya i el vi, quesón productes molt importants per alnostre veïnat –especialment per al seufutur–, estan tenint grans canvis enaquests darrers temps. I els continua-ran tenint en el futur pròxim,especialment en matèria de plantació,abandonament, regularització de plan-tacions, replantacions i arrrencada devinyes, així com de control del poten-cial vitícola, a través de les declaraci-ons d’origen i destí de la producció deraïm. Això posa de relleu que tots els ope-radors que intervenen professionalmenten la producció del raïm com a matèriaprimera, l’elaboració del vi, el seu em-magatzemament, la seva criança, el seuembotellat i la seva comercialització,haurien de seguir de prop l’evoluciód’aquest sector; ja que és el seu campde responsabilitat per a la promociósocial i econòmica de la nostra co-marca.

Antoni Rúbies i Macià

Runes, recollida selectiva i andròmines1.- Horari per utilitzar l’abocador de runes situat al costat dels centres escolars “Els Planells”: di-marts i dijous, durant el matí. Per dur-hi runa, cal trucar a les oficines municipals.

2.- Es prega que els ciutadans facin un bon ús dels contenidors de recollida selectiva situats alscarrers de la nostra ciutat, així com també dels que estan ubicats al costat del parc de bombers.

3.- Es recorda que per tot tipus d’andròmines domèstiques hi ha un servei de recollida gratuït. No-més cal comunicar-ho a l’Ajuntament.

Amb la col·laboració de tots aconseguirem que la nostra ciutat estigui més neta.

Ajuntament d’Artesa de Segre

38

la P

ala

nca

Música, Mestre!

Música als Castells torna a Montsonísl passat dissabte 13 de setembreunes 250 persones es van reunir

al Castell de Montsonís en el concertque clausurava el XIV Cicle de Mú-sica als Castells. El concert, organit-zat per la Fundació Castells Cultu-rals de Catalunya, estava emmarcaten l’itinerari de la Carta de la Pauper les comarques catalanes (Desen-volupem la pau a la Noguera). El cicle de Música als Castells estàinspirat en els Festivals que se celebrendes de fa molts anys a Europa,especialment a França, i que reuneixenen un mateix escenari la música i elpatrimoni arquitectònic, en aquest casels Castells. Es va iniciar l’estiu de 1990amb dos concerts als Castells deMontsonís i Montclar, i durant aquests14 anys s’ha anat estenent per arreu delsPaïsos Catalans. Aquest cicle actua de manera con-junta amb la resta d’activitats que rea-litza la Fundació Castells Culturals deCatalunya. La raó de ser d’aquesta Fun-dació, que es va constituir el 1994, ésla dedicació exclusiva a recuperar elscastells catalans rehabilitant-los i pro-

porcionant-los una activitat que ajudi ala seva sostenibilitat en el futur. Peraconseguir-ho, a més del Cicle de Mú-sica al Castells s’estan organitzant al-tres activitats com són les visites guia-des, el teatre, mercats medievals, acti-vitats per a escoles, seminaris, jorna-des sobre patrimoni... Música als Castells s’ha anat este-nent arreu del territori fins al punt queaquest estiu s’han realitzat un total de26 concerts durant els mesos de juliol,agost i setembre tot apropant el Patri-moni al gran públic. L’apropament enaquest cas es produeix per dues vies, ladel Patrimoni Musical amb els grups iformacions participants, i la del Patri-moni Arquitectònic amb el marc incom-parable que faciliten aquests edificishistòrics. En aquests concerts es vetlla que hihagi músics lleidatans i de casa nostra,però des de les dues darreres edicions,també s’ha apostat per portar música imúsics de fora, com és el cas del con-cert d’enguany a Montsonís que comp-tava amb la presentació musical delduet de cantautors mexicans Juan

Carlos Olivera i Rubén Olivera, acom-panyats pel poeta Javier Bustamante.El concert estava emmarcat amb l’iti-nerari de la Carta de la Pau per les co-marques catalanes, i sota el títol Tro-bant la pau, es van anar alternant lescançons de cantautors mexicans, cu-bans, argentins i catalans, amb diver-sos textos i poemes. Desenvolupem la Pau a Catalunya ésun itinerari de pau que recorre les 41comarques catalanes amb la conscièn-cia que la pau no és una cosa que vin-gui donada, sinó que cal treballar-la

E

39

la P

ala

nca

Música, Mestre!

continuament. Els organitzadors prete-nen amb aquesta campanya arribar acada persona, família, associació, grupo sector social amb la intenció de po-tenciar el seu desig de contribuir en laconstrucció de la pau i oferir les eines icontinguts que els ajudin en aquestatasca. Durant els mesos de setembre ioctubre s’han organitzat tot un seguitd’actes per la comarca de La Noguera.A més d’aquest concert al Castell deMontsonís, el dimarts 7 i el divendres10 d’octubre es realitzaran dues activi-tats més a Artesa de Segre. En finalitzar el concert es va realit-zar un brindis per la Pau i el Castell vaobrir les seues portes a tot el públic as-sistent.

Text i fotos: Sergi Valls i Jovéwww.cartadelapau.org

www.castellscatalunya.com

CONCERTDE L’ORFEÓ ARTESENC

EN HOMENATGE ADAVID FREIXES Dia: Diumenge 19 d’octubre de 2003

Hora: 7 de la tardaLloc: Església Parroquial d’Artesa de Segrewww.orfeoartesenc.org

www.orfeoartesenc.org

El Web de

l’Orfeó

40

la P

ala

nca

Informació Municipal d�Artesa

Mes d’agostSESSIONS DE PLE

Ple ordinari: 07-08-93Absències: Per CiU, Sr. Maluquer.

Aprovació per unanimitat del’acta de la sessió extraordinària del dia4 de juliol de 2003.

S’aprova per unanimitat la pro-posta de modificació del pressupost,número 3/2003, mitjançant habilitacióde crèdit amb l’objectiu de preparar ladotació econòmica necessària per po-der atendre la necessària realització dedespeses no ajornables per a la bonamarxa dels serveis. La quantitat suple-mentària al pressupost municipal ascen-deix a un import total de 237.729,52.

S’aprova per unanimitat els se-güents padrons fiscals així com la sevanotificació col·lectiva:- Taxa per la recollida d’escombrariesde Collfred, any 2003, per un importde 342,96 euros.- IMVTM, amb un import de163.124,35 euros.- Preu públic pel subministrament d’ai-gua al nucli d’Artesa de Segre, segonsemestre 2002, amb un import total de52.219,38 euros.

Aprovació per unanimitat de lesBases que han de regir la convocatòriaper atorgar una llicència d’autotaxi perla prestació del servei de transport urbàen automòbils lleugers, sense compta-dor taxímetre (classe B auto-turismes).

S’aprova per unanimitat (vistal’acta de l’obertura de pliques de data17 de juny de 2003) adjudicar definiti-vament i per termini d’un any, prorro-gable fins a un màxim de 5 anys, lacontracta dels serveis de manteniment,neteja i vigilància de les instal·lacionsdel Pavelló Polisportiu al Sr. JosepSánchez Marimon, pel preu ofert de15.025,30 euros a l’any, amb subjeccióals plecs de condicions aprovats.

S’aprova per unanimitat reconèi-xer a la senyora Marta Blanch Serralta,

una antiguitat corresponent a un trien-ni, amb efectes del dia 4 de juny de2003.

S’aprova per unanimitat prorro-gar el contracte de prestació del Serveide la Llar d’Infants, subscrit amb naRoser Betriu i Caubet amb les dadesque consten a l’expedient des del dia 1de setembre de 2003 fins al 31 de juliolde l’any 2004.

S’aprova per unanimitat l’accep-tació de la subvenció de 34.100 eurosper al curs 2002-03 atorgada per la Di-recció General de Centres a l’Ajunta-ment d’Artesa de Segre, per ser titulard’un centre d’educació infantil.

S’aproven per unanimitat les se-güents certificacions d’obres:a) Certificació número 1, per import de17.917,90 euros, corresponent a l’obraarranjament de l’església de Sant Romàde Comiols.b) Certificació número 1, per import de56.322,44 euros, corresponent a l’obraenllumenat del camp de futbol d’Artesade Segre.c) Certificació número 1, per import de3.926,00 euros, corresponent a l’obrareforma de part de l’enllumenat públicdins de la població d’Artesa de Segre.d) Certificació número 1, per import de24.726,56 euros, corresponent a l’obraxarxa aèria de baixa tensió, per electri-ficar el parc “La Palanca”.e) Certificació número 1, per import de36.701,80 euros, corresponent a l’obraper electrificar la masia “Llargués” deMontmagastre.f) Certificació número 1, per import de

18.727,53 euros, corresponent a l’obradotació de graderia a la sala escolar delpavelló poliesportiu d’Artesa de Segre.g) Certificació número 2, i última perimport de 22.321,87 euros, correspo-nent a l’obra arranjament de l’esglésiade Sant Romà de Comiols.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 14, 21 d’agost)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres:- A Fecsa Endesa, per a la instal·laciósubterrània de xarxa elèctrica de BT perportar energia elèctrica al Camp de Fut-bol.- A Tatiana Caubet Solé, per canviaruna porta del garatge al C/ Calvari, 15,d’Artesa de Segre.- A Magí Vilanova Sellart, per l’arran-jament teules de l’edifici de Plaça Ma-jor, 19, d’Artesa de Segre.- A Agustí Camarasa Graells, per laconstrucció d’una nau nova i reformade les existents a l’explotació ramade-ra al Polígon 19 parcel·la 30 del TMd’Artesa de Segre.- Al Departament d’Ensenyament dela Generalitat de Catalunya per l’am-pliació del Parvulari existent al CEIPEls Planells a la Ctra. de Montsonís s/nd’Artesa de Segre.- A Antonio Solé Riera, a precari, perpoder col·locar una planxa al costat dela vorera del gual que té concedit al C/Marcel·lí Farré, 14 amb l’advertimentde què quan s’aprovi una normativamunicipal reguladora dels guals l’hauràde treure per adaptar l’accés a la nor-mativa que s’hagi aprovat.- A Electricitat Baimo SL., per l’ober-tura d’una finestreta per a la instal·laciód’un videocaixer 24 h a l’edifici núme-ro 18 de Ctra. d’Agramunt, d’Artesade Segre.- A Carme Balagué Castellà per pintarla façana del edifici número 15 del C/Calvari d’Artesa de Segre.- A Jaume Campabadal i Farré per obrirla vorera davant l’edifici núm. 32, dela Ctra. de Ponts.

41

la P

ala

nca

Informació Municipal d�Artesa

Així mateix, s’acorda unànime-ment la denegació de les següents lli-cències d’obres:- A Josep Clotet i Travesset per a lainstal·lació d’un gual al carrer Forn 3,d’Artesa de Segre, atès que feta inspec-ció tècnica resulta que a l’edifici nos’hi identifica cap accés de vehicles.- A Ferran Aran i Farré, per a rebaixarla vorera del gual atorgat a l’edifici si-tuat al C/ Calvari, 29 d’Artesa de Segre,atès que en aquest indret la vorera ja ésremuntable i preparada per a l’accés devehicles.

S’acorda la concessió d’autorit-zació de gual:- A Eladi Camats Petanàs, per sortidade vehicles de 3,20 m d’amplada al’edifici C/ Calvari, 27 d’Artesa deSegre.- A Ferran Aran i Farré, per sortida devehicles de 2,40 m d’amplada a l’edi-fici C/ Calvari, 29 d’Artesa de Segre.

S’acorda concedir a IgnasiLlinàs Monell i Josefina Monell iMorancho llicència ambiental per a lalegalització d’una explotació ramade-ra porcina, situada al polígon 14,parcel·la 58 del terme d’Artesa deSegre.

Atès que s’ha exhaurit el termi-ni de l’adjudicació de l’aprofitament deTòfones contractat l’any 1999 es pro-posa dur al Ple el plec de clàusules queha de regir la contractació de l’aprofi-tament de tòfones de la parcel.la 47 delpolígon cadastral número 1, tempora-des 2003/2004; 2004/2005; 2005/2006i 2006/2007, amb el tipus de licitacióde 4.375euros millorables a l’alça pelprocediment obert forma de subhasta itramitació ordinària.

S’aprova el plec de condicionsque haurà de regir la contractació pelprocediment restringit, tramitació ur-gent i forma de concurs de la conces-sió de l’explotació del bar de les instal-lacions on es celebrarà la Festa Major2003, Pavelló Polisportiu i la neteja delcomplex.

S’aprova dur al Ple la propostade declarar festes locals d’Artesa de

Segre els dies: 20 de gener, festivitatde Sant Sebastià i 24 de setembre del2004 dia de la Festa Major.

Aprovació inicial projecte d’ur-banització per Cap de la Serra SA, textrefós, del sector 12II partida la Costa.

INFORMES DE L’ALCALDIA

S’ha parlat amb els Mossosd’Esquadra perquè facin especial aten-ció al control de les motos que fan so-rolls a la via pública, la falta de civis-

me que s’està produint, a les nits, a laPlaça de l’Ajuntament i invasió noctur-na de les Piscines Municipals.

Els aspersors de rec de la PlaçaAjuntament s’engeguen a les 11, es can-viarà la programació perquè no moles-tin als ciutadans.

Del Departament de Política Ter-ritorial i Obres Públiques de la Gene-ralitat de Catalunya s’ha comunicatverbalment que està molt avançat l’es-tudi del traçat de la futura variantd’Artesa de Segre.

S’ha convocat el Pla únicd’obres i serveis de Catalunya quadri-enni 2004-2007 i el termini de presen-tació de proposicions s’acaba el 15d’octubre.

S’ha convocat el FEDER i el seutermini de presentació de proposicionsacaba el 31 d’octubre.

S’ha convocat la concessió desubvencions, any 2003, per a maquinaride comunicacions als Jutjats de Pau.

S’ha concorregut a la convoca-

tòria del Departament de Treball de laGeneralitat per a la concessió d’ajuteconòmic per a la contractació d’un tre-ballador desocupat durant l’últim tri-mestre 2003, DOGC 3932.

S’ha concorregut a la convoca-tòria d’ajuts del IEI per la organitzaciód’un concurs de pintura ràpida.

S’ha proposat pel Departamentd’Ensenyament el canvi d’ubicació deltanc de gas del centre escolar Els Pla-nells.

La Confederación Hidrográficadel Ebro ha comunicat la imposiciód’un cànon d’abocament d’aigües resi-duals de 6.138,85 euros per l’aboca-ment, estimat, de 160.000 m3 /any. Atèsque el cànon seria més reduït si esti-gués construïda l’Estació Depuradorad’aigües Residuals s’ha comparegutperquè es tingui en compte.

L’empresa Electomecànica So-ler adjudicatària de l’Obra de l’enllu-menat del Camp de Futbol ha comuni-cat que acaba el termini del contractede manteniment de l’enllumenat públicdels trams finals dels carrers Escoles,Monges i Jesús Santacreu per si l’Ajun-tament vol renovar-los-el. Ateses lesincidències que s’han produït en l’aca-bament de l’obra de l’enllumenat delCamp de futbol en què pretenien queels comptadors, inclosos al projecte icertificats pel tècnic director, els posésl’Ajuntament, el Sr. Alcalde proposa norenovar-los el contracte de manteni-ment de l’enllumenat d’aquests carrers.

La Direcció General de SalutPública del Departament de Sanitat hademanat d’aquest Ajuntament la col-laboració per facilitar-los les dades delsnadons nascuts l’octubre del 2001 pera dur a terme un estudi de mostreig pera conèixer la cobertura de les vacuna-cions sistemàtiques en la població in-fantil de Catalunya inclòs en un pro-jecte d’investigació en Epidemiologiai Salut Pública.

Carme Barril i Brescó

43

la P

ala

nca

La Pàgina de l�IES Els Planells

Els noms dels carrers d’Artesaontinuem amb la presentació deTreballs de Recerca realitzats

pels nostres alumnes. Aquest mes uspresentem el treball de l’alumnaAnabel Pijuan que duu per títolL’origen de la toponímia dels carrersd’Ar tesa de Segre. Tutoritzat per la professora MarisolJové, el treball estudia la nomenclaturaque duen els carrers de la nostra ciutatdes de diversos punts de vista. És, sensdubte, un treball força il·lustratiu per atots els artesencs i les artesenques.L’Anabel us en fa cinc cèntims: “He triat aquest treball, ja que moltsde nosaltres ens preguntem: Qui van serMarcel·lí Farré i Prat de la Riba? Perquè carrer del Tros del Molí? Quinscanvis de noms de carrers va haver-hidurant les últimes etapes polítiques dela nostra història? La coneixença de l’origen de la to-ponímia de cada carrer és sense dubteuna bona manera d’identificar-nos ambel nostre poble i amb nosaltres matei-xos. El meu treball classifica els carrerssegons la temàtica de cada nom. Si elnom del carrer és el d’una personalitat,he estudiat la seva biografia i el motiude la tria d’aquest nom. Si és de temà-tica geogràfica, explico el perquèd’aquesta elecció, però si el carrer ésde temàtica segons edificis antics o ac-tuals explico la seva funcionalitat i lesseves característiques. A cada carrer, també he procurat cer-car si hi ha algun edifici emblemàtic,l’any de construcció, algun fet memo-rable o si aquell carrer tenia una histò-ria important en temps anteriors. Larecerca també l’he encaminada a com-provar si els artesencs coneixen el car-rer amb el nom corresponent o amb unaltre, i els canvis de nom que ha tingutaquell carrer en les diferents etapespolítiques. Per dur a terme aquest treball m’hebasat en diverses fonts orals de perso-nes nascudes a Artesa o que tinguessinuna coneixença de la nostra ciutat. En realitzar aquest treball de recercaes pot veure que molts dels carrersd’Artesa són coneguts pels seus ciuta-

dans amb diferents noms. Una altra conclusió que he pogutextreure ha estat, pel que fa a la classi-ficació temàtica dels carrers, que el grupmés nombrós es basa en personatges dela política i cultura catalana de diferentsèpoques. També a Artesa s’ha elogiat adiferents personatges destacats de lanostra ciutat. La història i els canvis de toponímiadels carrers durant els diferents perío-des polítics van afectar un gran nom-bre de carrers. Durant la República esposaren uns noms de carrers amb unatoponímia republicana, esquerrana inacionalista.

Els carrers d’Artesa dibuixats per l’alumne Jaume Cirera, de la classe del mestre Jaume Garret, en unallibreta del curs escolar 1932-1933 (arxiu de La Palanca)

Un fet a destacar durant el franquis-me és que els noms dels carrers es po-saren en castellà, però mai es va posarcap topònim amb el nom d’una perso-nalitat del règim franquista; i també queel carrer Prat de la Riba mai ha sofertcap canvi de nom, ni de variació lin-güística, en cap època. En definitiva, quasi tots els carrersd’Artesa tenen una simbologia i unahistòria important i, a més a més, ambla coneixença de la toponímia de cadacarrer podem entendre molts dels nomsi ser coneixedors de la seva història.”

IES Els Planells

C

Aquest plànol actual reprodueix lamateixa zona que el de 1932-1933

44

la P

ala

nca

Humor

1

45

la P

ala

nca

Palanc-oci

Problema d’escacs Jeroglífic per Jordi Esteban

Què hi ha al capdavall d’aquesta muntanya?Juguen les blanques - Mat amb tres jugades

Ha, Ha,Ha, Ha!

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Horitzontals1. Imatge fotogràfica obtinguda amb raigs ics.- 2. Nyap, bunyol, es-guerro. Al revés, recipient on se serveix el menjar.- 3. Mig coco. Ladinovena lletra grega que sona com un insult. Al revés, vegetal que fafugir els vampirs.- 4. Plural, nom d’arbre. Radi. Lloc segur on hi hafoc.- 5. Mariner, navegant. El braç d’un ocell o d’un avió. Lletra quepot representar dues vocals.- 6. E escoixada. Ordenarà. Article mascu-lí.- 7. Resant. Interjecció. Tipus de societat mercantil.- 8. Estranya.Alegre. Determinant femení possessiu.- 9. La germana del pare o de lamare. Consonants. Que no hi sent.- 10. La primera lletra. Que té ales.Al revés, el nom que acompanya la companyia del J.R.- 11. Passarfactura amb mala sang.Verticals1. Donar ànims, facilitat suport.- 2. Olor tènue agradable. Tren de troncsque baixaven pel riu. Est.- 3. Consonants. Contrari de restarà. La con-sonant de la pau.- 4. Avi. Tabac conreat a Andorra. Terminació d’infi-nitiu.- 5. Flairós. Contrari de buit.- 6. La millor companya del gat. Laprimera lletra. Contrari de magre.- 7. Consonant alveolar i vibrant. Vocal

que sembla una escala oberta. Unitat de superfície agrària. Determinant femení possessiu.- 8. Atmosfera. Estri que podriasimbolitzar l’escriptura. Consonant que equival a cinquanta.- 9. Element, base de la xera artística pròpia de València. Greixlíquid.- 10. Espai de terra envoltat d’aigua. Solc o marca allargada.- 11. Qui treu les castanyes de l’arquitecte i del paleta

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Radiografia.- 2. Errada. talP.- 3. Co. Iota. llA.- 4. Oms. Ra. Llars.- 5. Nauta. Ala. E.- 6. F. Manarà. El.- 7 . Orant. Ep. SL.- 8. Rara.Gai. Ta.- 9. Tia. PR. Sord.- 10. A. Alat. liO.- 11. Represaliar.VERTICALS: A partir de les horitzontals.Problema d’escacs1- Cb2, cxb2; 2-Ca1, bxa1=D; 3-Dxa1++JeroglíficUn riu (un riu).

la Palancawww.lapalanca.org

973 40 11 58 (contestador automàtic)

revista@lapalanca.org

46

la P

ala

nc

a

Imatges d�Ahir i d�Avui

Les “majorettes”. 1970

RÀDIO 91.2 FM91.2 FM ARTESAradio@artesadesegre.com - Tel. 973 40 20 48

o cal afegir-hi res. La foto ja par-la per si sola. És un ambient de

Festa Major de l’any 1970. Les esca-les de la rampa d’aquells anys mos-tren un ambient festiu. Les “majorettes” marquen el pas ambun ritme sincopat de trompetes i tam-bors, mentre la gent gaudeix de l’es-pectacle multicolor. Encerclada perl’estanc del Massana d’abans, la bode-ga del Jubete i la façana de Ca l’Aldavó,amb l’aspecte d’abans de ser restaura-da, evoquen un indret cèntric d’Artesade fàcil identificació.

En aquells anys, la senyera que avuisurt per tots els pobles, estava prohibi-da, i per les festes solament es podialluir la bandera de l’Imperi, la espanyo-la. L’alcalde d’aquells anys a Artesa erael Joan Macià Solé. A més del partit defutbol, al mig del terreny de joc es fe-ien aplecs de sardanes com a símbol decatalanisme. No estava permès fer grancosa més, potser algun concert de la“Nova Cançó”, però s’havien de pre-sentar d’antuvi les lletres de les can-çons i calia que fossin aprovades, si nohi podien haver complicacions legals.

Obrint camí cap al “Joc de la Pilo-ta”, marca la ruta l’agutzil, el Macià.També es pot reconèixer el Quildo, el“Torretes” de la secla i la famíliaAldavó. La resta de la gent és difícild’identificar. Amb tot, ens quedem amb l’ambientde festa, de Festa Major, d’aquellsanys...

Bartomeu Jové i SerraFoto: Arxiu La Palanca

N

La Foto

La traca de la Festa Major, amb el posterior repic de campanes, serveix per donar el tret desortida al conjunt d’activitats que tenen lloc durant aquests dies. (Foto: Ramon Giribet)