ABRIL 2012 Núm. 354 Preu 2,50PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

la PalancaLes Caramelles

canten la Pasqua

Finances municipals:Artesa deu 1,7 milions a proveïdors

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

5

Les Caramelles canten la Pasqua

A Artesa de Segre, parlar de Pasqua ésparlar de les Caramelles. I un any més,malgrat les dificultats, hem pogut sentir elsseus cants.Per altra banda, el deute d’alguns ajunta-ments, justificat o no, resulta preocupant.

Foto: Marta Serret

27

14

la Palanca 3

7

35

20

40

15

38

37

28

18

1331

32

42

44

17

21

24

45

46

L’AGENDA.METEOROLOGIA

EDITORIALQuan el vaixell s’enfonsa

NOTICIARIPasqua a ritme de CaramellesArtesa celebra la tradició de Sant Jordi

MUNICIPISTrobada de la ZER El Romaní

LA NOGUERA

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

EL CAP INFORMAEls anisakis en el peix

ENTREVISTAAlbert Jovell, doctor en Medicina i en Sociologia

PEL FORAT DEL PANYDiguem-ho alt, diguem-ho clar

PARLEN LES ENTITATSVisita a Sant Martí de Riucorb. Un dia de joia gràci-es al Sarronet de la Llar. Últimes activitats de laPenya Barça. Associació de dones la Coma deMeià. Xerrada sobre hàbits saludables a Baldomar.Primer tast de vi al celler de les Pletes

TEMA DEL MESArtesa deu 1,7 milions d’euros

VIDA SOCIAL

ESPORTSEl prebenjamí de l’EFAP guanya el torneig d’Alàs. ElGimnàs Altis inicia el programa “Cuida’t”. Artesa acullla 2a Copa Catalana de Body Form. Distinció als èxitsesportius de Montse Tello

IN MEMORIAM

PER QUÈ DIEM......som a la setmana que no va tenir divendres?

FILATÈLIASegells falsos i perforats

PARTITS POLÍTICSEl blog del PSC-PMA l’abril, factures mil

VIATGESBeja: un mercat a la frontera (I)

FA 25 ANYS

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

PALANC-OCI

DÈRIA GASTRONÒMICAEl vins de Celler Mas Ramoneda

IMATGES D’AHIRL’antiga plaça Major. 1917

4 la Palanca

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestatd’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i deVilanova de Meià.

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

METEOROLOGIA

L’AGENDA

PENDENT DE PUBLICAR

Municipi d’Alòs de BalaguerDefuncions:8 de febrer: Remigi Bertran i Trepat (75 anys), natural d’Alòsde Balaguer

MARÇ

Municipi d’Artesa de SegreNaixements:dia 9: Romà Roset i Sabartés, fill de Romà i d’Olgadia 29: Jesús Palacios i Sans, fill de Jesús R. i d’AntòniaMatrimonis:dia 3: Núria Canes i Graell (veïna de Lleida) Benjamí J. Monsonís i Filella (veí de Lleida)Defuncions:dia 5: Manuel Duque i Reina (62 anys), natural d’Andújar (Jaén)dia 14: Rosendo Esteve i Lladós (87 anys), natural deColldelratdia 23: Aurèlia Reig i Vilaseca (87 anys), natural de Basselladia 25: Maria Llinàs i Vilalta (95 anys), natural de Seródia 31: Antoni Bonet i Seall (96 anys), natural de Camarasadia 31: Maria Riera i Caelles (94 anys), natural d’Anya

Municipi de ForadadaDefuncions:dia 23: Josefa Farrando i Solé (92 anys), natural de Foradada

Municipi de Vilanova de MeiàMatrimonis:dia 25: Josep Terré i Boliart (veí de Sta. M. de Meià)

Cristina G. González i Gutiérrez (veïna de Sta. M. deMeià)

1 de maig:Aplecs al santuari de Refet i a Comiols

5 de maig:A les 22h, a la Dàlia Blanca, Homenatge a Sagarra.Representació d’escenes de teatre de Josep M. deSagarra a càrrec de Joan Roca, Anton Not i el Grup deTeatre d’Artesa. Organitza: Club de Lectures Artesenc

5 i 6 de maig:- A Vilanova de Meià, Festa de Santes Creus (veurepàg. 13)- Festa de la Geologia a les Terres del Ponent Català.Dia 5: 10h, sortida de l’Itinerari geològic Camarasa-Fontllonga-Vilanova de Meià (gasolinera de Camarasa);20h, xerrada El patrimoni geològic i miner de la Nogueraa càrrec de J.M. Mata-Perelló. Dia 6: 10h, sortida del’Itinerari geològic Vilanova de Meià-Cubells (sortida endirecció al Pas Nou). Informació: 609540706

6 de maig:A les 18, a la sala polivalent de l’Escola Els Planells,Escala en Hi-Fi a càrrec d’alumnes de l’escola. Orga-nitza: AMPA de l’Escola Els Planells

27 de maig:A les 13h, Lliurament de premis del 23è Premi deNarrativa Breu d’Artesa de Segre

MARÇ Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 10,4°Temperatura màxima: 25° (dia 30)Temperatura mínima: -4º (dia 6)Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 8 (dia 20)Total precipitacions: 19 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 9,2°Temperatura màxima: 24,5° (dia 30)Temperatura mínima: -6,5º (dia )Dies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 8,6 (dia 22)Total precipitacions: 26,2 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 10,8°Temperatura màxima: 25,5° (dia 30)Temperatura mínima: -2º (dia 9)Dies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 16,8 (dia 22)Total precipitacions: 38,8 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 18 mm (dia 21)Total precipitacions: 29 mm

la Palanca 5

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓMarta Serret i Bella

CONSELL DE REDACCIÓRamon Giribet i Boneta, Bartomeu Jové i Ser-ra, Miquel Regué i Gili

COL·LABORADORSBiblioteca Municipal d’Artesa, Nic Boliart,Ramon I. Canyelles, Antoni Español, JosepM. Espinal, Noemí Farré, David Fusté, JosepGalceran, Josep Manel Gil, Joan Giribet,Myriam Gutiérrez, Paquita Martí, IolandaMasanés, Eva Maza, Martí Regué, Josep M.Sabartés, Ferran Sánchez, Pere Serra, NoemíTorras, Albert Vidal, Anna M. Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 3025730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.catwww.lapalanca.cat

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La Palanca

IMPRESSIÓImpressus Gestió Integral SL

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL (11 revistes)25 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)40 euros (Europa) i 45 euros (Amèrica)

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però ens reservem el dret depublicar-les. Només s’admetran els escrits sig-nats amb el nom de l’autor o autors. La revis-ta no fa seves, necessàriament, les opinionsexpressades pels seus col·laboradors.Recepció de textos per a la propera revista:

10 de maig

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació deLleida, el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

EDITORIAL

Quan el vaixell s’enfonsaAra fa just 100 anys que s’enfonsava el transatlàntic Titanic. Vaser la nit del 14 al 15 d’abril de 1912. Aquesta efemèride ensdóna peu a fer una reflexió sobre aquella catàstrofe i ens serveixper a fer un símil amb la situació econòmica i social que estemvivint en l’actualitat. El Titanic era el més gran, el més luxós i el més segur de totesles embarcacions marítimes que s’havien construït fins aquellmoment. Però un cúmul de circumstàncies, d’errors humans id’imprevistos naturals, van fer que s’enfonsés i que morissin mésde 1500 persones. Entre aquestes víctimes, hi havia rics i pobres, i també gent declasse mitjana, tot i que les pel·lícules només reflecteixin les duesclasses socials dels extrems. Aquesta classe mitjana que va morirofegada és la que ara pateix la crisi en l’anonimat, ja que, persort o per desgràcia, els pobres ja no poden ser més pobres i lamajoria de rics s’escaquegen tant com poden de les seves obli-gacions amb la hisenda pública... La supèrbia dels constructors del Titanic, que creien que eraimpossible que s’enfonsés, va fer que posessin menys bots sal-vavides que els inicialment previstos, on no hi cabien ni la meitatdels passatgers. Ni tan sols van fer un simulacre de salvament. Diferents avisos d’altres vaixells que els informaven de la pre-sència d’icebergs en la seva ruta, foren desatesos i menystin-guts pels oficials del barco. I la utilització de materials de baixa qualitat en la seva cons-trucció (uns reblons d’acer amb impureses que unien les plan-xes que formaven el casc) van fer que l’estructura de la nau noresistís el xoc amb l’iceberg i s’enfonsés en poc més de 2 hores. El cas de l’enfonsament del Titanic ha generat centenars dellibres, films, llegendes, treballs d’investigació, etc., fins a con-vertir-se en un mite. És una història de perfil bíblic, on les sagra-des escriptures avisen la humanitat que s’ha de ser humil i ho-nest, que s’ha de ser previsor i no s’ha de desafiar la naturalesafins a límits insospitats. L’actitud poc humil, poc honesta i poc previsora de les classesdirigents i dels poders finacers, unida a la complicitat de bonapart de la ciutadania, ens han portat a una situació límit, en quèel “vaixell social” està a punt d’enfonsar-se. No podem desafiar la lògica de la naturalesa i de la prudència.i pensar que podem viure al límit sense ofegar-nos.

la Palanca 7

NOTICIARI

Pasqua a ritme de Caramelles

l grup de caramellaires vatornar a omplir de músicaels carrers d’Artesa el matí

de Pasqua. Com ja és habitual, unnodrit grup d’homes, dones i cria-tures que en total sumaven migcentenar de persones va recórrerdiversos punts de la ciutat peranunciar l’arribada de la PasquaFlorida amb les seves cançons. Entotal van fer més d’una dotzena decantades, que van començar, commarca la tradició, davant la casa del’alcalde, Mingo Sabanés, que tam-

bé és un dels caramellaires. La ruta partia, doncs, del carrerMare de Déu del Pla. Des d’allà vacontinuar cap al centre d’Artesa iva pujar cap a la carretera. Desd’allà els caramellaires van anarfins a l’encreuament de la carrete-ra de Tremp amb el carrer Girona,on van baixar fins a les places delBall i Major. La comitiva també va passar perdavant de l’església, coincidint ambel moment de la sortida de missa, iva animar tots els assistents a se-

guir les Caramelles fins a la plaça del’Ajuntament. Enguany aquest tramfinal del recorregut es va fer passantaltra vegada per la carretera i baixantpel carrer Balmes, des d’on finalmentes va arribar a la plaça. Aquí van fer la cantada més llar-ga i més multitudinària. Així mateix,aquesta va ser també la part mésprotocol·lària del matí, amb la pre-sència de tots els regidors al balcóde l’Ajuntament i amb parlamentsdel president de les Caramelles ide l’alcalde.

E

Les Caramelles van omplir de música diferents indrets del pobleal llarg de tot el matí

8 la Palanca

NOTICIARI

L’AMPA educa en les emocions

Part de la plantilla municipal se suma a la vagana tercera part del personalde l’Ajuntament va sumar-se a la convocatòria de vaga

general del 29 de març. En concret,van seguir l’aturada 10 de les 31persones de la plantilla, entre ellestota la brigada, aproximadament lameitat del personal d’administració

i un dels treballadors de l’escola demúsica. Tot i això, no es van haverde decretar serveis mínims i l’aten-ció al públic es va desenvoluparamb normalitat. Els treballadors que feien vagaes van concentrar davant de l’Ajun-tament, on van mostrar una pancar-

ta en contra de la reforma laboral ivan informar la ciutadania de lesconseqüències del canvi normatiupels treballadors. El comitè va va-lorar el seguiment de la vaga moltpositivament, ja que mai fins arahavia estat tan elevat a la plantillamunicipal.

U

avid Jorba va oferir a l’Es-cola Els Planells una confe-rència sobre coaching i

intel·ligència emocional que va re-unir més de mig centenar de per-sones. L’AMPA, organitzadora del’acte, estudia oferir més tallers so-bre el tema. Jorba va explicar comel coaching es pot aplicar en l’edu-cació i com pot ajudar els infantsen l’aprenentatge. Va dir que l’edu-cació tradicional potencia que lacriatura estigui quieta i memoritzi,un sistema que no sempre és l’ade-quat, ja que les tècniques han deser més personalitzades.

Subscriu-te a La Palanca,la publicació d’Artesa de Segre i Comarca

Si vols rebre cada mes la revista a casa,truca’ns i deixa el missatge al contestador (973 40 11 58)

o bé envia’ns un correu electrònic (revista@lapalanca.cat)i nosaltres ja ens posarem en contacte.

D

La conferència va reunir mig centenar de persones

la Palanca 9

NOTICIARI

Artesa celebra la tradició de Sant Jordirtesa va viure un any mésla festa de Sant Jordi ambactivitats per als més petits

a la plaça de l’Ajuntament duranttota la tarda i amb parades de ro-ses i llibres durant tot el dia. El cen-tre neuràlgic va ser a la plaça, peron van passar més d’un centenard’infants que van participar en elsdiferents tallers de manualitats i di-buix que organitzaven l’Ajuntament,l’AMPA de l’Escola Els Planells i laBiblioteca. L’activitat va començar a dosquarts de sis i va consistir de trestallers, un d’elaboració d’un drac,un altre de punts de llibre en formade roses i un tercer de titelles ambles figures del drac, la princesa iel cavaller. Aquests tallers comp-taven amb la col·laboració del’AMPA, mentre que la Biblioteca

va oferir una altra activitat, enaquest cas de pintar dibuixos tam-bé sobre Sant Jordi.

A

Paral·lelament, durant tot el diadiverses botigues van treure para-des al carrer per animar la jornada.

Foto: Josep M. Espinal

la Palanca 11

NOTICIARI

Els trucaires lleidatans es reuneixen a Artesa

L’escola visita la seu de Protecció Civil

Trobada de l’Assemblea per a la Independència

na quarantena de joves escoltes de 18 anys proce-dents d’agrupaments de tota la demarcació de Lleidaes van reunir a Artesa el dia 14 d’abril per celebrar

la trobada provincial de la branca de Truc. Aquestes troba-des, que reben el nom de Garbes, es fan cada tres anys ide manera simultània en cinc localitats, una per a cadabranca. Així mateix, l’Agrupament Escolta i Guia Mare deDéu del Pla d’Artesa va participar a les trobades de lesbranques de Llops i Daines, que es va fer a la Pobla deSegur, a la de Ràngers i Noies Guies, que es va fer aAgramunt, i a la de Pioners i Caravel·les, que es va fer aTàrrega. Es dóna la circumstància que l’agrupament artesencno té branca de Truc, precisament la que es reunia aquí.

es instal·lacions de Protec-ció Civil han rebut aquestmes la primera visita públi-

ca des que van entrar en funciona-ment ara fa dos anys. Els visitantsvan ser una vuitantena d’alumnesde tercer i quart de primària de l’Es-cola Els Planells, d’entre 8 i 10anys, que van descobrir la seu i lestasques principals d’aquest cos for-mat per 10 voluntaris. ProteccióCivil vol d’organitzar jornades deportes obertes aquesta primaveraper donar a conèixer l’espai.

Assemblea Nacional perla Independència va cele-brar el 4 d’abril l’assem-

blea territorial de la Noguera aArtesa. Hi van assistir unes 60 per-

sones, entre les quals hi havia re-presentants de l’executiva naci-onal. Van explicar el seu objectiu,coordinar la feina per assolir la in-dependència, i també es va parlar

de les activitats que es podrien or-ganitzar a nivell comarcal, com araque l’Assemblea es faci visible enmercats i llocs de concurrència pú-blica.

L’

L

Una vuitantena d’escolars van visitar les instal·lacions

Els trucaires lleidatans van fer un dinar al Lokal

U

la PalancaPUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

ANUNCIA’T A LA

PALANCAANUNCIA’T A LA

PALANCA

la Palanca 13

MUNICIPIS

Trobada de la ZER El Romaníes escoles que integren laZER El Romaní, que són lesde Montgai, Cubells, la Sen-

tiu de Sió i Vilanova de Meià, es va-ren retrobar el passat 28 març a l’es-cola Mare de Déu del Puig de Meiàde Vilanova per celebrar l’onzena tro-bada pedagògica d’aquesta ZER. Els actes van començar al vol-tant de les 10 del matí amb l’arriba-da d’aquestes escoles i compartintun esmorzar amb tots els alumnesi professors. Durant tot el dia, al patide l’escola van tenir lloc diversesactivitats, entre aquestes un tallerd’elaboració de mató gentilesa deFormatgeria Tòrrec i un de demos-tració de joguets ofert pel Museude Joguets i Autòmats de Verdú. Totseguit, els nens van anar a veureles cabres del Montsec, on van re-bre informació diversa sobre aquestanimaló.

L

Després de dinar es van fer di-versos jocs amb la participació detots els nens al pati de l’escola, finsa l’hora d’acomiadar-se i tornar aagafar l’autocar. A l’hora de marxar,

abraçades i fins una altra, tots s’hohavien passat molt bé.

Text: Iolanda MasanésFoto: Antònia Estrada

Els assistents van fer jocs al pati de l’escola

LA NOGUERA

14 la Palanca

Gestió de l’escorxador de BalaguerDesprés que l’empresa Noguera Escorxadors SL de-cidís tancar portes de forma unilateral, l’Ajuntamentde Balaguer va aprovar en un ple extraordinari l’extin-ció avançada del contracte. Per altra banda, una de-sena de treballadors de l’escorxador, amb el suportde la resta d’usuaris, han decidit crear una coope-rativa per assumir la gestió provisional de l’equipa-ment.

Dissolució del Consorci del MontsecEl Govern de la Generalitat ha iniciat la dissolució delConsorci del Montsec, creat el 2001 per al foment dela zona. Les funcions seran traspassades als consellscomarcals de la Noguera i el Pallars Jussà, als qualstambé cedirà les instal·lacions del Consorci.

Visita a l’arxiuEl 12 d’abril, l’Arxiu Comarcal va rebre els alcaldes deles poblacions de la comarca de la Noguera que en-cara no tenen dipositat a l’arxiu el seu fons històricdocumental, amb l’objectiu de donar a conèixer lesfuncions que l’Arxiu ofereix. Aquesta actuació es vainiciar l’any 2005 per promoure la preservació dels fonsdocumentals i afavorir la consulta als ciutadans.

Festes del Roser a PenellesPer primera vegada Penelles prepara la celebració deles Festes del Roser el diumenge dia 6 de maig, ambuna fira del món rural. Pretén ser una font de record

per a la gent gran i una oportunitat didàctica per ainfants i joves. La jornada inclourà: una fira de ma-quinària agrícola antiga i eines del camp; represen-tacions de la vida rural (recol·lecció d’olives, elabo-ració de sabó, preparació de sogues, etc.). El nucliantic de la població acollirà un mercat d’artesans iuna concentració de tractors de models anteriors al1975 que faran una ruta per la Serra de Bellmunt-Almenara.

Mostra de Música TradicionalEl 17 de març, la Sala de Ponts va acollir la novenaMostra de Música Tradicional Vila de Ponts, organit-zada per l’Escola de Música. Durant el dia, 160 estu-diants de música vinguts de diferents llocs van treba-llar un repertori comú format per tres cançons catala-nes harmonitzades per a orquestra simfònica i cor, quedesprés van oferir en un concert obert al públic.

Llibre sobre BellcaireBellcaire un record és el títol del llibre fotogràfic quehan realitzat Dolors Gardenyes, Antònia Sánchez iMaria Torrent, amb la directora territorial del Departa-ment de Cultura a Lleida, Carme Vidal. Va ser presen-tat el 4 d’abril al pavelló municipal de Bellcaire d’Urgelli és una mostra fotogràfica del municipi durant les últi-mes dècades.

Anna M. Vilanova

revista @ la la la la lapalanca palanca palanca palanca palanca . cat

la Palanca 15

Novetats d’abril

HorariDe dilluns a divendres de 16:30 a 20:30 h.Dissabtes de 10 a 13 h.

ADULTS

Històries de l’AVE. Marta Alòs. Ed.De París.És un llibre de relats en els quals laseva autora convida el lector a unviatge en tren que va més enllà delpropi mitjà de transport.

El temple del pavelló daurat.Yukio Mishima. Ed. Amsterdam.Inspirada en un fet real, la destruc-ció d’un bell temple budista deKyoto per part d’un jove novici, Eltemple del pavelló daurat és l’apro-ximació psicològica del mestreMishima a una obsessió irrefrenable.Un viatge al fons d’una ànima tortu-rada, posseïda per l’ambició, la frus-tració i l’anhel per la bellesa inassoli-ble, que desembocarà en unes con-seqüències incommensurables.

Els esquirols del Central Parkestan tristos els dilluns. KatherinePancol. Ed. Empúries Narrativa.“Sovint la vida es diverteix. Ens re-gala un diamant, amagat sota untiquet de metro o la caiguda d’unacortina. Emboscat en una paraula,una mirada, un somriure una micabeneit. Cal parar atenció als de-talls...”

La primavera dels indignats. As-saig d’una nova pràctica políti-ca. Sebastià Bennasar. Ed.Meteora.Estudi que se centra fonamental-ment en els esdeveniments relaci-onats amb les acampades de laPlaça de Catalunya de Barcelona iles accions que se n’han derivat.

INFANTIL

La gran invasió de Ratalona.Geronimo Stilton. Ed. Destino.Era un matí tranquil de comença-ment d’estiu,quan un crit sobtat esva escampar pels carrers deRatalona: ‘’Gats a l’horitzó!’’

Tots els colors del camaleó (Pre-mi El Vaixell de Vapor 2011). JordiLosantos Sistach. Ed. Cruïlla.Tanqueu els ulls i imagineu-vos uncamaleó que de cop i volta no potcontrolar com li canvien els colorsquan canvia d’humor… Posant enperill la seva vida i la dels familiarsi amics. Haurà de posar-hi remei.Què farà? Quines aventures viurà?Quins companys trobarà en el seuviatge?

ACTIVITACTIVITACTIVITACTIVITACTIVITAAAAATS BIBLIOTECATS BIBLIOTECATS BIBLIOTECATS BIBLIOTECATS BIBLIOTECA

-Reunió del Club de Lectura de la BibliotecaDimecres 23 de maig. Parlarem del llibre Les veus del desert de Marlo Morgan.Si esteu interessats en participar, passeu per la biblioteca i us informarem.-Lliurament de Premis del 23è Premi de Narrativa Breu d’Artesa de Segre. Diumenge, 27 de maig.

Biblioteca Joan Maluquer i ViladotC/ Escoles, 2825730 Artesa de SegreBiblioteca.artesadesegre@gencat.catTel: 973400754

http://bibliotecaartesadesegre.blogspot.com

Préstec de llibres, revistes iaudiovisuals

Servei d’internet i multimèdiaConexió wifi

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

la Palanca 17

EL CAP INFORMA

Símptomes i prevenció de l’anisakiosiLa presència de larves de lafamília Anisakidae (cucs ro-dons) en els peixos és un

problema universal que afecta to-tes les espècies i de totes les pro-cedències. L’ anisakiosi és produïda pel con-sum de peix preparat cru, fumat enfred, salat o poc cuit infectat perlarves vives de paràsits nematodesde la família Anisakidae. Les larvesd’aquests paràsits són blanquino-ses, rodones, de cos cilíndric i allar-gat, i mesuren normalment entrequatre i trenta mil·límetres de llar-gària. Es localitzen a les vísceresdels peixos, dins de l’aparell diges-tiu i també a la musculatura. Apa-reixen enquistades en forma d’es-piral, enrotllades sobre si mateixeso estirades. Aquestes larves penetren en lamucosa gàstrica o intestinal de lapersona que les ha ingerit. Elssímptomes de l’anisakiosi aparei-xen des d’una hora fins a dues set-manes després d’haver consumitpeix, cru o poc cuinat, que contin-gui el paràsit. Normalment, la malaltia es ma-nifesta amb sensació de formigueigal coll. En casos més greus, com-

porta dolor abdominal intens (gàs-tric o intestinal), que pot semblaruna apendicitis aguda, acompanyatde nàusees i vòmits i, a vegades,febre i diarrea. També hi ha hagut casos de pro-cessos al·lèrgics per hipersen-sibilitat immediata a l’Anisakissimplex després del consum depeix parasitat. Les larves d’Anisakis raramentarriben a la maduresa en els hu-mans i normalment són eliminatsespontàniament a les tres setma-nes de la infecció. Els casos greusd’anisakiosi solen requerir una in-tervenció quirúrgica per extreure elcucs.

PrevencióLa transmissió d’aquests paràsits ales persones es pot evitar si se se-gueixen els següents consells: - Netegeu bé el peix i traieu-neles vísceres, el més aviat possible; - En l’elaboració de plats a basede peix cru o poc cuinat (seitó envinagre, peix en escabetx, en sal-morra lleugera, fumat en fred omarinat) es recomana que netegeubé el peix, en traieu les vísceres iel sotmeteu a un procés de conge-

lació a una temperatura de -20ºC oinferior durant un mínim de 24 ho-res, abans de preparar-lo. - Cuineu el peix correctament: lamillor manera de prevenirl’anisakiosi és cuinar el peix a unatemperatura de 60ºC o superiordurant deu minuts. Qualsevol ma-nera habitual de cuinar (la cocció,el fregit o al forn) és suficient permatar les larves.

Podeu demanar més infor-mació als metges o infermersde capçalera, o podeu trucaral telèfon d’informació i con-sultes de Sanitat Respon 24hores (061).

L

Institut Català de la SalutABS Artesa de Segre

C. Guimerà, 625730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 21 96Telefax 973 40 00 27

18 la Palanca

ENTREVISTA

Albert Jovell, doctor en Medicina i Sociologial Dr. Albert Jovell va visitarArtesa el passat 14d’abril, convidat pel Club

de Lectures, on va presentar elsseus últims llibres (Te puedepasar a ti i El médico social) i vafer una conferència tractanttemes de màxima actualitat. Albert Jovell és una eminènciaintel·lectual, però per damunt detot és una persona senzilla iafable que sap transmetre deforma clara els entrellats delsàmbits mèdic, polític i econòmicde la nostra societat. Per aquells que no el coneguin,podem dir que l’Albert Jovell ésdescendent d’Artesa, fill delmetge Salvador Jovell, de calGessaire. Des de fa anys lluita contra uncàncer que pateix en primerapersona i que li ha fet viure lamalaltia des de les dues bandes(metge i pacient).

Quan sortirem d’aquesta maleïdacrisi?La crisi durarà molts anys. A mésde la crisi econòmica, estemimmersos en una profundacrisi política i social. Hi ha unsentiment generalitzatd’abatiment i tristesa. I tenimunes adversitats difícils desuperar. Actualment hi ha méstreballadors que feina. Hi ha unproblema de deute privat, més queno pas de deute públic, tothom témenys ingressos i hi ha menysdiners per destinar-los a consumiri, en conseqüència, la demandainterna ha baixat i la recaptaciópública també. La democràcia estàen crisi, els poders financersmundials no volen que lesesquerres governin i els polítics queens dirigeixen estan desesperats itenen por...

Ho pinta molt negre. Hi hasolucions?És clar que n’hi ha. En primer llochem d’aprendre a repartir el treball.

I hem de tenir clar que la solució latenim la gent, la societat civil, i quehem de potenciar el sentiment decomunitat. Hem de con-fiar en el

talent de la gent jove i en l’experiènciade la gent gran. Per sortir de la crisis’han de combinar mesuresd’austeritat amb la creació de llocsde treball. Alemanya ens estàescanyant i ens vol imposarretallades inassumibles. Enshem de plantar i hem decomençar a fer-nos sentir.Hem d’estar compromesosamb les empreses quefabriquen i inverteixen alnostre país. Una dadasignificativa és que labalança comercial entreEspanya i Alemanya és moltfavorable a ells. És a dir, queels comprem més nosaltres

a ells que no a l’inrevés. Pertant, hem de dir-los claramentque si ens ofeguen, no elspodrem comprar res. Jo sócdels pocs que defenso quesortir de l’euro i tornar a lapesseta no seria capdisbarat...

Uns plantejaments forçaradicals...El que no podem permetre éstantes retallades en la sanitati en l’educació. Junt a lespensions són els tres pilarsbàsics de la nostra societat.Hi ha altres sortides perrecaptar diners que noafectarien a aquests serveisbàsics i vitals. Per què no esgraven més el tabac i lesbegudes alcohòliques? Perquè no s’apugen elsimpostos a les cadenesd’alimentació de menjarràpid, barat i poc sa? A

Dinamarca i a Hongria ja ho han feti han generat un efecte positiu quees retroalimenta: la gent va més arestaurants de cuina sana i aquestshàbits alimentaris influeixen per abé en la salut de la ciutadania. AlsEstats Units, per exemple, la taxahotelera és del 14% per per-noctació, aquí es parla d’1 euro pernit i tothom s’escandalitza. Tambées podria fer pagar una taxa perutilitzar les platges, que al cap i a lafi, són espais públics d’ús gratuït.Els europeus del nord vénen aquíperquè allà tenen poc sol i aquí

E

“Els nostres polítics estandesesperats i tenen por...”

Albert J. Jovell i Fernández és llicenci-at i doctor en Medicina i Cirurgia, aixícom també en Sociologia i CiènciesPolítiques. Es va doctorar a la Univer-sitat de Harvard (EUA) en Salut Públi-ca. És professor i director de l’InstitutGlobal de Salut Pública i Política Sani-tària de la Universitat Internacional deCatalunya i president del Fòrum Cata-là de Pacients i del Foro Español dePacientes. És autor de diversos llibres.

la Palanca 19

ENTREVISTA

poden gaudir de les platges a costzero.

Pot aprofundir en els efectes deles retallades sanitàries?El sistema sanitari públic espanyol icatalà és un dels millors del món. Iem posaré d’exemple perquès’entengui. Fa 11 anys que pateixoun càncer. M’han fet els millorstractaments mèdics que existeixenarreu i, a més, no he hagut depreocupar-me de com pagar-los.Quan em van diagnosticar lamalaltia vaig posar-me en contacteamb els meus col·legues nord-americans de Harvard. Els vaigexplicar el tractament que em fariena Barcelona i em van dir queestigués tranquil, que ells no empodien oferir millors atencions i que,a més, el tractament als EUA emcostaria un dineral, ja que capassegurança mèdica me’l cobriria.

Vaja!La nostra societat és solidària i ensprotegeix davant la mala sort, ensfa una “assegurança” davant lamalaltia, que afecta indiscrimi-nadament tant rics com a pobres.La clíniques privades fan la sevafunció i serveixen per descon-gestionar el sistema públic enafectacions poc greus, però elshospitals públics són imprescin-dibles davant de malalties greuscom càncers, problemes coronarisi trasplantaments. Per citar

exemples del necessària que és lasanitat pública, hi ha dos casosrecents que ho eviden-cien: al’Hos-pital Clínic, van operar d’unpulmó el rei Joan Carles, i alfutbolista francès Eric Abidal lihan trasplantat el fetge.

Com a professional del sector, nohi ha cap autocrítica a fer?Tenim uns grans professionals quees desviuen per la feina i que hanvist retallats els seus sous i lesseves condicions laborals. Dit això,és evident que hi ha coses que nos’han fet bé. S’han construït algunsequipaments i hospitals que nofeien falta, sobretot a l’àreametropolitana de Barcelona, on entemps d’abundància el polític detorn pensava més en els vots que lidonaria que no pas en el servei quefaria. Hi ha coses que està bé quees reajustin, no és sostenible teniralgun CAP obert a la nit que nomésatén una o dues visites i que, quanes tracta d’un cas greu, deriva elpacient directe cap a l’hospital.

Per on falla el sistema sanitari?La paradoxa és que la crisi de lasanitat és el seu èxit. És a dir, elbon funcionament del sistema allar-ga la vida als pacients, molts delsquals abans es morien més joves ique ara poden allargar-la 15 o 20anys més. Aquests anys de més,els pacients necessiten altres trac-taments i la despesa sanitària aug-

menta. S’ha de redissenyar el sis-tema perquè els avenços en els

tractaments i la investigació mèdi-ca augmenten l’esperança de vida.L’edat de jubilació als 65 anys esva posar quan la gent moria mésjove, ara els paràmetres han can-viat en aquest sentit i també en quèmoltes malalties abans mortals, araes transformen en cròniques i ne-cessiten atenció permanent.

Vostè ha viscut, estudiat i treba-llat als Estats Units d’Amèrica.Quines diferències hi ha entreaquella societat i la nostra?Els Estats Unitats és un país moltgran i heterodox. El cert és que allàperdura l’esperit del cowboy: valsel que aconsegueixes. Aquí hi hamolta gent acomodada i mantin-guda. Allà, el lloc de treball te’l gua-nyes cada dia. Als EUA hi ha mésdistància entre els pobres i rics i lescobertures socials estan per sotade les que tenim a Espanya i aEuropa. Els americans no perdo-nen la mentida i tenen un xic d’inge-nuïtat. Les seves universitats sónmolt serioses i tenen un nivelld’excel·lència del qual n’hauríem deprendre exemple.

Per acabar, un home amb arrelsartesenques com vostè, què ésel que més valora d’Artesa deSegre?Artesa és el poble on va néixer elmeu pare, on hi tinc família i onsempre hi he estat ben rebut i aco-llit. Als pobles en general, i a Artesaen particular, teniu de bo quelcomque s’ha perdut en ciutats granscom Barcelona: teniu una cohesiói uns valors de poble i de comuni-tat, que són els que han d’ajudar-nos a sortir de la crisi i a millorar lanostra societat.

Miquel Regué i Gili

“La crisi de la sanitat ésel seu èxit”

20 la Palanca

PEL FORAT DEL PANY

Diguem-ho alt, diguem-ho claromençaré aquest articled’una manera contundent: “Si volem que Catalunya

tiri endavant, si volem que sobre-visqui com a nació, és del tot im-prescindible i urgent que aquellsque diuen que se l’estimen, unei-xin forces i rigorosament, com si enaixò els hi anés la vida, es fiquin atreballar per salvar-la”. Es pot dir més alt, però no mésclar. Quan dic “aquells que diuen quese l’estimen”, em refereixo des delspolítics que ens representen, siguial nivell que sigui (també el munici-pal), fins al més humil dels ciuta-dans d’aquest país. Tots vol dir tots,cada un de nosaltres des del llocque li toqui, tots estirant en la ma-teixa direcció. No puc entendre aquells ques’omplen la boca parlant del seuamor per Catalunya (sobretot entemps d’eleccions) i després, ambun cinisme cada cop més sofisticat,fan tot el contrari del que fóra favo-rable als interessos de Catalunya idels catalans. Tampoc puc entendre aquellsque encara es pensen a hores d’ara

que allò que en diuen la desafec-ció amb l’estat espanyol té un puntde retorn i que un model d’estatmés sensible amb les altres naci-ons que el formen és possible, quanni tan sols ens reconeixen com atals. Mai ens entendrem. Partim dedos posicions antagòniques, que ala vegada han estat tan manipula-des, potinejades i portades a l’ex-trem que més ha convingut pels unsi pels altres, que una entesa a curto mitjà termini és del tot impossi-ble, mani qui mani a Espanya i maniqui mani a Catalunya. Ja no és qüestió de diners, tot ique emprenya. És qüestió de dig-nitat, qüestió que aclarim què vo-lem ser d’una punyetera vegada, dequin país volem deixar als nostresdescendents. La mateixa històriadel cafè per a tots? El fer veure quetot s’arreglarà amb un truc de mà-gia en forma de pacte fiscal? Hosento però no cola. Podem continuar donant tombsen cercle per no arribar enlloc, opodem posar-nos a treballar per ferun pas endavant. No és fàcil. Perfer aquest pas endavant es neces-sitaria una cohesió nacional que no

tenim, una classe política amb am-plitud de mires, valentia i un amorper Catalunya molt superior al quediuen els seus fets, perquè les pa-raules ja no són creïbles, i això tam-poc ho tenim. I per acabar-hod’adobar, tampoc tenim una econo-mia per tirar coets. La crisi econò-mica està afectant particulars i em-preses, però també entitats i asso-ciacions que durant dècades hanvertebrat el país treballant per lacultura i la llengua catalanes i arapassen per un moment crític i mol-tes estan desapareixent sense fersoroll. Qui farà la seva feina? Enresum: no tenim allò que és neces-sari per obtenir el que és impres-cindible i així anirem fent passesendarrere com els crancs. Tampoc s’acabarà el món si elscatalans ens extingim, potser fins itot m’atreveixo a dir que ens hohaurem guanyat a pols. Al pas queanem, la Comissió 300 no arribaràals 400. Perdoneu, però jo ho havia dedir.

Paquita Martí

C

la Palanca 21

PARLEN LES ENTITATS

Visita a Sant Martí de Riucorbl dia 6 d’abril, DivendresSant, donàrem el tret de sor-tida de les visites culturals

de la nostra entitat. El destí ens vadur al pintoresc poble de Sant Martíde Riucorb, on ens esperava elnostre guia en aquesta ocasió, totun luxe tenir amb tots nosaltres enMiquel Torres, president del Grupde Recerca de les Terres de Po-nent. De la seva mà ens endinsàremen la visita històrica per la vila. Co-mentari de l’edifici del primer ajun-tament de la vila. Cal Flàvia i elbalcó dels enamorats. El portal dela Sabatera i el carrer Hospital.Casa pairal dels Foguet, segleXVIII. Passeig pel carrer del Cas-tell, capella i torre de guaita, segleXIII. La taberna del Gironi i elSubcabo, una història de bandolersdel segle XIX. Cal Sastre, una casamodernista de 1913. Degut a la pluja, anul·làrem laresta de la visita a la intempèrie iens vàrem posar a l’aixopluc del’església de Sant Martí, on en Mi-quel va fer gala dels seus dots d’his-toriador de l’art, ens va explicar to-tes les reformes dutes a terme enaquesta i comentà les pintures d’enJaume Minguell, així com tambétota la decoració de la cúpula i al-tars. A les 12 hores vàrem sortir del’església i continuava plovent. Desd’una casa situada en front de l’es-glésia, el nostre guia ens va fer unabreu explicació de la façana barro-ca, una de les més importants dela comarca, dotada d’unes colum-nes salomòniques amb una deco-ració molt ben conservada. Enaquesta façana hi podem contem-plar tres estils diferents, renaixen-tista, barroc i neoclàssic. Acte seguit vàrem anar al petitllogarret del Vilet, amb la seva peti-ta església gòtica, una meravellaque cal visitar. L’exterior posa derelleu la rosassa de la façana i elcampanar. A l’interior, es venera laimatge gòtica policromada de la

E

verge, obra de Guillem Seguer, es-cultor del segle XIV, i la imatge deSanta Anna, amb la Mare de Déu.També ornen l’església uns muralsal fresc, obra del pintor JaumeMinguell. A les dues de la tarda ens espe-raven a les portes del Museu Mu-nicipal els nostres amics Teresina iRamon. Ens varen obrir i vàrementrar en aquest local on hi ha unapetita col·lecció d’eines del camp idiferents estris de la construcció, jaque aquesta casa era d’un senyorque era constructor. Nosaltres, desde la nostra entitat, volem encorat-jar l’Ajuntament per què l’acabi decompletar amb cartells indicatius ifotografies de com s’aplicaven leseines, i amb una il·luminació ade-quada, quedaria perfecte. Somconscients que en aquests mo-ments la situació econòmica no ésla millor, però hem de pensar decara al futur. Després de dinar al Bar Restau-rant de Ca la Maria ens posàrem

en contacte amb el Josep Amenós,un artista local que té un espai ar-tístic a l’aire lliure i que dista unsdos quilometres del poble, que ésuna meravella. Amb motiu de la plu-ja vam haver d’anular aquesta visi-ta, però d’acord amb ell vàrem que-dar que durant el mes d’agost, si eltemps no ho impedeix, li farem lavisita. A les cinc de la tarda ens vàremacomiadar fins a la pròxima sorti-da, que serà el dissabte 19 de maigi que tindrà com a destinació el po-ble de Prades i l’ermita de la Marede Déu de l’Abellera. Us hi esperem.

Francesc GesséTerres del Marquesat

www.marquesat.catinfo@marquesat.org

La pluja va marcar la visita però va permetre fer part del recorregut

22 la Palanca

PARLEN LES ENTITATS

Últimes activitats de la Penya Barçal dissabte dia 31 de març,tot coincidint amb el partitque el nostre equip disputa-

va a l’estadi enfront l’Athletic Clubde Bilbao, uns quants socis de laPenya Barça d’Artesa de Segre iComarca, encapçalats pel presi-dent, Josep Baró, vàrem ser rebutspel directiu Jordi Calsamiglia, del’Àrea Social, i vam descobrir l’es-cut de la nostra entitat al CampNou. Per a totes les persones interes-sades en veure’l, l’escut és a la ter-cera columna de la rampa que duua la segona graderia de Lateral. Ésa prop de l’accès número 1, el quehi ha al costat de la Masia. Aixímateix, també poden trobar foto-

E grafies de l’acte al nostrecompte de Facebook. Per altra banda, el diven-dres dia 20 d’abril, la nostrapenya va rebre la visita del’excandidat a la presidèn-cia del Futbol ClubBarcelona, Agustí Benedito.La xerrada estava emmar-cada dins dels actes deSant Jordi del nostre muni-cipi. Entre altres coses,l’exdirectiu ens va presen-tar el seu llibre Parlant Clar, i vamfer-la petar una estona amb elBarça com a tema. Per cert, des de la Penya Barçad’Artesa de Segre i Comarca ja uspodem avançar que Benedito ens

va anunciar que es tornaria apersentar a les properes eleccionsdel Barça.

Text i foto: Penya Barçad’Artesa de Segre i Comarca

Un dia de joia gràcies al Sarronet de la Llarl 22 de març,l’AMPA de la Llar,envoltats dels nos-

tres menuts i amb simpàti-ca solemnitat, vàrem lliu-rar el premi del sorteigdel Sarronet a l’afortuna-da d’enguany, l’EstherBernaus. El Sarronet d’aquestany és un lot d’activitats,productes i menjars pergaudir d’un dia a la nos-tra ciutat. Convidem el guanya-dor a fer una jornada es-plèndida, que començaamb un esmorzar perdues persones a L’Eixida.A mig matí, un massatgeosteopàtic a Fisart. Per fer passa-dora l’estona fins al dinar, es podràemportar a casa les delicioses men-ges de Cal Morera, tot regat ambun lot de vi del prestigiós Celler MasRamoneda de Cal Ros. A la tarda,res millor que posar-se a les mansexpertes d’Aquí Natura amb unexòtic massatge de pedres calen-tes. Mentrestant, a la Perruqueria

L’Enginy posen guapos els seuspetits. I per delectar més encara el dia,recolliran un lot de productes deSupermercat Condis i un elegantmocador de coll gentilesa de Mo-bles Ros. Per finalitzar, hauran defer lloc al rebost per un magníficpernil donat per un membre del’AMPA.

Agraïm moltíssim als col-laboradors haver fet possible elSarronet d’enguany, així com a lagent que hi va participar comprantnúmeros. Gràcies, la vostra generositat re-verteix en els nostres infants.

AMPA de la Llar d’infants“El Bressol” d’Artesa de Segre

E

la Palanca 23

PARLEN LES ENTITATS

Associació de dones la Coma de Meiàesprés de participar al de-sembre en un sopar solidariper recaptar fons per La

Marató de TV3, ja tocava tornar aposar-nos les piles i preparar-nospel carnaval. Així, el 22 de febrerens vàrem reunir per celebrar unberenar conjunt, i com que totesanàvem disfressades, vam fer unpetit concurs. Va ser una tarda moltdivertida, on ja vam començar haorganitzar altres actes que seguiri-en a aquest. El 8 de març, dia per excel·lènciade la dona treballadora, vam arris-car-nos i vam fer un sortida al nos-tre país veí, Andorra. Al matí visità-rem el museu del tabac de SantJulià de Lòria, ubicat a l’antiga fà-brica dels tabacs Reig i, seguida-ment, vam anar a l’espai termolúdicde Caldea. Una excursió, com po-deu veure, amb diversos objectius,des de l’aspecte cultural, la vessantde la salut i el relax i una altra molt

important, divertir-nos i passar ungran dia. Per altra banda, el 7 d’abril vatenir lloc la celebració de la tradici-onal festa de Pasqua, amb la men-jada de la mona. Tarda conjuntaamb moltes de les sòcies, on vàremanar al “Racó del Montsec” a fer un

D

saborós àpat amb diversitat depizzes i a les postres, com no po-dia pas faltar, “Mona”. Fins una al-tra, us anirem informant.

Text: Associació de Donesla Coma de Meià

Foto: Assumpció Novau

Xerrada sobre hàbits saludables a Baldomarl 5 d’abril, la infermera PepiEstany Almirall, membre del’equip de direcció de l’ABS

d’ Artesa de Segre, va fer aBaldomar una xerrada sobre saluti alimentació. Va parlar de com por-tar una bona alimentació i de compot influir aquesta en la prevenció

de posteriors malalties com ara di-abetis, pressió alta i colesterol, i lesmoltíssimes conseqüències, bastantgreus, que pot tenir per les persones. Es va donar molta importància al’esport per tal de portar una vidasaludable. La xerrada va resultarmolt interessant i hi van assistir un

bon nombre de veïns de Baldomar. Des d’aquestes pàgines volemagrair a la Pepi Estany Almirall l’in-terès mostrat en col·laborar ambl’associació de veïns del poble.

Associació de Veïns Amics deBaldomar

Primer tast de vi alceller de les Pletes

l Divendres Sant, un grup de gentde Montargull vam fer l’habitual ca-minada. Aquest any vam visitar el

celler de l’Enric Bregotat, a la masia de lesPletes. Va ser tot un privilegi participar en el pri-mer tast de vins d’aquesta bodega.

Amics de Montargull

E

E

L’associació de dones té un intents programa d’activitats

Els Amics de Montargull, en un moment de la visita

24 la Palanca

TEMA DEL MES

Artesa deu 1,7 milions d’eurosL’Ajuntament s’acull al pla del Govern per demanar un crèdit i pagar les factures pendents

Ajuntament d’Artesa teniaun deute d’1,7 milionsd’euros en factures pen-

dents de pagament a proveïdors adata de 31 de desembre de 2011,segons la relació que va presentaren el marc del Reial Decret 4/2012del Govern central. El fet de pre-sentar aquesta relació de facturesva lligat a la possibilitat de dema-nar un crèdit que permeti eixugarel deute amb els proveïdors i com-plir així amb la normativa, ja queen cas contrari els consistoris espodrien veure penalitzats. No obstant, la concessió del crè-dit va supeditada a la presentaciód’un pla d’ajust en què s’especifi-qui el deute i les mesures que pren-drà cada ajuntament per fer frontal seu pagament en el cas que lisigui concedit. En el cas de l’Ajuntamentd’Artesa, la quantitat que sumen lesfactures pendents està molt condi-cionada per les ajudes pendents decobrar de dues obres molt costo-ses, l’ampliació del CAP i la cons-trucció de l’edifici de l’Espai Trans-missor del Túmul de Seró. En elprimer cas, el consistori està pen-dent de cobrar la subvenció de400.000 euros de la Diputació deLleida. En el segon, l’ajuda vindràdels Fons de DesenvolupamentRural de la Unió Europea (FEDER)i ascendeix a 300.000 euros. En presentar la relació de factu-

res s’han de comptabilitzar totes,també les que s’han de pagar a tra-vés d’alguna subvenció comprome-sa per part d’altres administracionsi que encara no s’hagi cobrat. Ésper aquest motiu que la quantitattotal de l’Ajuntament d’Artesa ésd’1,7 milions. No obstant, el plad’ajust que ha presentat per poderrebre el crèdit, reflecteix aquesta

circumstància i preveu amortitzar1,2 milions d’euros de deute nomésel primer any, els que corresponena subvencions que han d’arribar elspropers mesos. El pla d’ajust es va aprovar enun ple extraordinari amb els set votsa favor de l’equip de govern i l’abs-tenció dels tres regidors de l’oposi-ció que hi van assistir.

L’

La venda de tres parcel·les del polígon podria reportar 450.000 euros

El Túmul de Seró espera un ajut europeu de 300.000 euros

la Palanca 25

TEMA DEL MES

Aquest pla d’ajust ja s’ha presen-tat al Ministeri d’Hisenda, que aran’ha d’analitzar la viabilitat. Entreles mesures previstes hi ha la re-ducció de despesa corrent i de per-sonal, així com la reducció de lesinversions fins a deixar-les al mí-nim. En aquest sentit, preveu no-més petits arranjaments i obres demanteniment però no es comença-rà cap gran obra. Així mateix, el pla d’ajust preveuun augment mitjà d’impostos i ta-xes del 3 per cent, que s’ha fixatd’acord amb les previsions de l’IPC.Com a mesura extraordinària, con-templa també la possibilitat d’arri-bar a vendre patrimoni municipal.

Pla a 10 anys vistaEn aquest punt cal tenir present queel pla d’ajust detalla les accions pre-vistes en un termini de 10 anys,amb actuacions per a exercicis queencara queden molt lluny. Així, al’apartat de venda de patrimoni caltenir en compte les accions que esplantegen a curt i mitjà termini, quenomés afecten tres parcel·les delpolígon industrial que encara sónpropietat de l’Ajuntament i amb lesquals es podrien ingressar al vol-

tant de 450.000 euros, tenint encompte que cadascuna es podriavendre a un preu de 150.000 euros. Per altra banda, i tenint presentaquest termini d’una dècada, el platambé inclou la venda de patrimoniurbà per valor de 600.000 euros.És una mesura que en cap cas esprendria abans de l’any 2016 i queno s’inclou entre les prioritàries. A banda d’aquestes mesures, elpla també detalla l’estalvi en des-peses de personal, que bàsicamentes concentra en els resultats dels

El deute als municipis veïnsLa relació de factures pendents presentadaper l’Ajuntament d’Artesa és amb diferènciala més elevada dels municipis de l’entorn. Al’altre extrem hi trobem Alòs, que a 31 dedesembre de l’any passat no tenia cap fac-tura pendent i no ha hagut de fer pla d’ajust.A Cubells sí que hi ha factures pendents, toti que són de molt poca quantitat i no ha estatnecessari presentar el pla d’ajust. El consistori devia 13.009 euros a proveïdors però n’havia de rebre28.000 corresponents a l’avançament del deute de la Generalitat als ajuntaments, que es va fer através de la Diputació, així que no necessitava contractar cap crèdit per pagar aquestes factures en eltermini exigit. L’altre municipi de l’entorn que també ha hagut de presentar un pla d’ajust és el deForadada. El deute a proveïdors supera els 200.000 euros i està condicionat per obres com la reformadel carrer Major, que va costar 82.000 euros i comptava amb finançament de la Generalitat que enca-ra no s’ha cobrat, i la pavimentació de carrers a Marcovau, 40.000 euros finançats íntegrament perl’Ajuntament.

L’Ajuntament està pendent de rebre 400.000 euros per les obres del CAP

acomiadaments a l’escola de mú-sica, ja aprovada des de principisd’aquest any. Segons el pla, el2012, aquest estalvi serà de 15.000euros, mentre que els successius,la xifra augmenta fins a 40.000. Pel que fa a les amortitzacions, abanda dels 1,2 milions previstosaquest 2012, la resta d’anys són mésprogressives, d’entre 20.000 i 70.000euros. La més baixa es faria el 2013,amb 20.000 euros, i la més alta, el2018, amb 70.000. La resta oscil·lenentre els 45.000 i els 50.000.

la Palanca 27

VIDA SOCIAL

Confirmacions a Artesa

l dissabte 24 de març, a l’església de l’Assumpció d’Artesa, l’arquebisbe d’Urgell Mons. Joan EnricVives va administrar el sagrament de la confirmació a 18 nois i noies, acompanyats per Mn. AntoniBallester, Mn. Antoni Pich i Mn. Ramon Solé. Els joves són: Adrià Balcells Peralba, Júlia Cusola Hervàs,

Montse Español Solé, Anna Estany Macià, Carme Esteve Selva, Martí Farré Farràs, Mar Fernàndez Belchi,Jordi Garriga Serés, Marta Morros Bernaus, Anna Naudí Miró, Àngel Nieto Cerrillo, Naila Palacios Sans, RubénPujol Carbó, Juan Sebastián Rodríguez Ortega, Noèlia Santacreu Badia, Dídac Sellart Barril, Aleix Serra Peralsi Núria Tomás Capdevila. (Foto Joan-Promovideo)

E

ESPORTS

28 la Palanca

El prebenjamí de l’EFAP guanya el torneig d’Alàsl divendres 6 d’abril, tresequips de l’Escola de FutbolArtesa-Ponts (EFAP), els

prebenjamins, elsbenjamins i elsalevins, van parti-cipar en el torneigorganitzat a Alàs,a prop de la Seud’Urgell. De bon matí, alcamp de futbol dela vila alturgellencaja s’havien reunitequips de tota laprovíncia. Al finaldel dia, tot i que eltemps plujós no vaacompanyar i des-prés de quatrepartits guanyats,els prebenjamins,entrenats pelSisco Pedrós (Pintinho) i l’Àlex Tor-ra (Torreta), es van proclamar cam-

E pions del torneig en la seva cate-goria. Són molt destacables tambéels premis al millor porter del tor-

neig, que va rebre l’Àlex TerréMontes de Oca, i al millor jugador del

El gimnàs Altis inicia el programa ‘Cuida’t’l club esportiu Altis Artesade Segre ha encetat el pro-grama Cuida’t, amb la fina-

litat de cuidar-vos al llarg de tresjornades. La primera va ser el dia17 de març a Camarasa i la pro-pera serà a Artesa de Segre el dia12 de maig a les 8.30 hores. Elprograma es compon d’unes acti-vitats diverses adreçades a sen-tir-nos bé, compartir i prendreconsciència del valor de cuidar-se. A la primera jornada, les acti-vitats van començar a les 8.30hores i van acabar a les 12.45. Esva realitzar la sessió “Iniciem lesconeixences” i després es va ferioga, un esmorzar i música i ball.Amb un gran èxit de participació iqualitat, tothom va sortir amb bongust d’haver treballat, ja que ensvam moure, estirar, riure, relaxari vam fer noves amistats. Està obert a tothom, practiqui

o no esport. Tant sols us cal pas-sar pel gimnàs Altis, ja que és im-prescindible apuntar-se. Us ani-

E

La primera sessió es va fer a Camarasa

Els campions, amb els seus entrenadors

torneig, que va rebre el Marc TorraSerra. Enhorabona a tot l’equip format

per: Àlex TerréMontes de Oca,Àngel Terré Mon-tes de Oca, DavidViles Pola, ÈricColom Saltiveri,Guerau Coll Gu-tiérrez, Jordi AbellaVilana, Marc TorraSerra, Mario CarlíFelecan, Mihai Boi-ciuc, Pol Abelló Sol,Roger Plens Sicarti Xavier PedrósOrtega, i tambéals entrenadorsper fer-nos passarun dia entranya-ble.

Pares i mares del Prebenjamí A(EFAP)

mem a venir, només tindreu avan-tatges.

Gimnàs Altis Namasté

la Palanca 29

ESPORTS

Artesa acull la 2a Copa Catalana Body Forml Club Esportiu Altis Artesade Segre va organitzar eldia 14 d’abril el campionat

de la segona Copa Catalana en lamodalitat de Body Form, en quètambé van participar atletes elclub. Va ser tot un esdevenimentveure el pavelló ple de tants es-pectadors i atletes preparats ambla seva il·lusió i el seu esforç peraconseguir les fites marcades. Enaquesta modalitat, els nens treba-llen molt físicament i aprenen elsvalors de les activitats físiques, eltreball, els companys i el respec-te. El nostre agraïment a l’Ajunta-ment d’Artesa, la Federació Cata-lana, els participants, els moni-tors, el nostre presentador i tots

E

mb motiu de l’acte celebratel passat 28 de març a laBiblioteca de Lleida, on es

va premiar els esportistes i enti-tats lleidatanes que van destacaral llarg de l’any 2011, l’esportistalocal Montse Tello Reverter, en nomdel Gimnàs Altis, va recollir un di-ploma i una litografia en reconei-xement a la segona posició que vaobtenir al campionat del món deBody Form 2011.

Josep Maria Sabartés i GuixésMontse Tello i Reverter

Distinció als èxits esportius de Montse Tello

A

els que amb la vostra participacióvàreu fer possible que aquest diapoguéssim gaudir i admirar

aquest campionat.

Club Esportiu Altis Artesa de Segre

La competició va tenir lloc al pavelló

Montse Tello va recollir la distinció a la Biblioteca de Lleida

la Palanca 31

IN MEMORIAM

El Ton del BrimeroRecentment ens ha deixat el Ton Bonet Seall, més conegut al poble pel “Ton delBrimero”. Havia passat els seus darrers anys a la Residència d’Artesa, on havia fetmoltes amistats. Persona amable, conversadora, que estimava molt la vida i la gent,i així ho expressava amb el seu caràcter obert. La dita “qui fa un cove fa un cistell” no erael seu cas, perquè a més podia fer una cadira de bova, o una caragolera. Sempreestava ocupat en tasques manuals, que era la forma d’expressar seva creativitat. Coma contador d’anècdotes divertides, havia col·laborat en la revista La Palanca. Les seves filles, la Maria Teresa i la Rosa, els seus esposos, així com els quatrenéts del Ton (el Xavier, el Jordi, la Rosa i la Marta), agraeixen les mostres de condoli el suport de la gent en el difícil moment del trànsit del pare i padrí.

La família

1r aniversari: Mercè Terré Marsà (30-04-2011)Ens vas deixar. La família ens plau fer saber que es celebrarà una missa en memòria seva el 28 d’abril ales 13 hores a l’església de Sant Pere Màrtir de Boada (Lleida). Preguem un record i una oració per l’ànima de la nostra estimada Mercè, esposa i mare dels nostresfills Miquel i Josep M., que sempre recordarem i mai oblidarem. Que Déu li doni el repòs etern.Boada, abril de 2012

Família París-Terré

Nota de condolLa Palanca vol expressar el seu més sincer condol al familiars i amics de Ton Bonet i Seall, el “Brimero”. En aquests darrers anys s’havia convertit en col·laborador de la revista, fins al punt que li vam crear unasecció: Coses del Brimero. Així, hem pogut gaudir dels seus textos, senzills però directes i entranyables,en què expressava amb franquesa i de forma col·loquial coses del dia a dia. A més, com si es tractés d’unllegat, ens ha volgut deixar les seves vivències durant la Guerra Civil en petits capítols, el darrer publicatel novembre de 2011. Gràcies, Ton.

32 la Palanca

PER QUÈ DIEM...

... som a la setmana que no va tenir divendres?a dita s’aplica quan algú estroba en una situació que sesuposa no pot passar mai,

per impossible, ja que totes les set-manes tenen divendres. La frase ésanàloga a la més coneguda “la set-mana dels tres dijous”, ja que el seusignificat és el mateix encara queparteix d’orígens diferents. Pel quees refereix a aquesta darrera, enfarem el seu comentari en un altrenúmero de La Palanca, més enda-vant. Avui ens centrem en la set-mana que no va tenir divendres. Es refereix a la setmana en quèel Papa Benet XII (1) va fer la sevaentrada a la ciutat de París en visi-ta “oficial” a la capital francesa, pocdesprés de ser consagrat SantPare el dia 8 de gener de 1335.Estava previst que aquesta entra-da tingués lloc el dijous, però aixòva resultar impossible per l’enormequantitat de pluja que va caureaquell dia, un veritable diluvi. Aquícal recordar que era costum que elPapa recorregués els principals in-drets de la ciutat en cotxe desco-bert i que milers de fidels el rebes-sin al llarg de la seva cursa. En aquest punt, algú podria pre-guntar-se el perquè de tant aldarullpel fet de visitar París. Doncs bé,hem de recordar que la seu delPapat, en aquells anys, estavasi tuada a la c iutat f rancesad’Avinyó (2). Al que anàvem: com que la plujava impedir que Benet XII fes la sevagloriosa entrada triomfal a la ciutatdel Sena, amb el seguici i la pom-pa prevista, va haver de traslladar-se l’esdeveniment a l’endemà, di-

vendres. Però, en aquella època, el diven-dres era dia de dejuni, respectat pertothom de manera rigorosa, la qualcosa també feia difícil la celebra-ció. Així que, per resoldre satisfac-tòriament la qüestió, el nou Papadispensà el poble de París de l’ob-servança del precepte, per fer pos-sible la prevista rebuda multitudinà-ria, tot celebrant amb la panxa ple-na tan faust moment i, així, no vacaldre que la població seguís el rè-gim d’aquest dia, és a dir, que aque-lla setmana va ser com si no hi ha-gués divendres. (1) Benet XII va ser el Papa nú-mero 197 de l’Església catòlica i eltercer del pontificat d’Avinyó. Va serelegit el 4 de desembre de 1334 iconsagrat, com hem dit, el 8 degener de 1335. Es diu que quan esva donar a conèixer el resultat, vacridar enmig del conclave: “Heuescollit un ase!”. Al començamentdel seu papat va voler tornar a fixarla seu pontifícia a Roma, però ladifícil situació política d’Itàlia enaquells moments (lluites entre lesciutats-estat com Milà, Venècia,Florència, Gènova, etc. per acon-seguir l’hegemonia política i comer-cial sobre les altres, en moltes oca-sions amb l’ajut de forces estran-geres i de l’Església, conflictes al’interior del mateix si de l’esglésiaamb cardenals i teòlegs que recol-zaven el Papa i d’altres que li erencontraris, etc.) va fer que continu-és residint a la ciutat francesa. Allíva ordenar la construcció del queseria el famós Palau dels Papes.Va morir el 25 d’abril de 1342.

Com a curiositat, afegirem queUmberto Eco, en el seu llibre Elnom de la rosa, anomena dues ve-gades Jacques Fournier, nom civilde Benet XII. (2) Els Estats Pontificis, en aque-lla època, no només es limitaven alVaticà com en l’actualitat, sinó quecomprenien també altres territoris.A la mateixa Itàlia tenien els princi-pats de Benevento i de Capua i lesciutats d’Apulia, Piazenza, Mòdenai Ancona, entre altres. A França,tenien la ciutat d’Avinyó des de1309, quan estava sota el dominidels reis de Sicília, pertanyents ala casa d’Anjou, i el Comtat deVenaissin, en una àrea geogràficaque envolta la ciutat d’Avinyó, ambcapital a Venasque, des de 1274,quan Alfons, comte de Poitiers, eldonà en herència a la Santa Seu.Ambdós territoris van ser reincor-porats a França amb la RevolucióFrancesa, el 1791, amb la pèrduade poder de l’Església i quan elsseus habitants van votarmajoritàriament l’annexió. Set van ser els papes que vanresidir a Avinyó des de 1305 fins a1378: Climent V, Joan XXII, BenetXII, Climent VI, Innocenci VI, UrbàV i Gregori XI, tots ells francesos.Aquest darrer va ser qui va traslla-dar novament la residència papala Roma, però un nou litigi sobre lesposteriors eleccions va fer que unapart dels cardenals establís dosanti-papes a Avinyó, Climent VII iBenet XIII. Aquest darrer va serexpulsat de la ciutat francesa el1403, i va poder-ne fugir desprésd’un fort bloqueig militar. Això va

L

la Palanca 33

PER QUÈ DIEM...

provocar que tant Portugal comNavarra deixessin de reconèixer-locom a Pontífex i que 17 cardenalsse li giressin en contra (només envan quedar 5 a prop seu). Tan solsels regnes de Castella, Aragó,Sicília i Escòcia li feien costat. Benet XIII era Pedro Martínez deLuna, el conegut Papa Luna, qui fi-nalment va fixar la residència a l’an-tic castell de l’Orde del Temple, aPeníscola, on va morir als 96 anys,el 1423. Potser aquí sigui bo recordarque, en un moment determinat, vanhaver-hi tres papes alhora(Alexandre V, anomenat al Concilide Pisa i a qui va succeir Joan XXII,Gregori XII i Benet XIII) durant elGran Cisma d’Occident (3) i queaquest darrer va ser condemnat perheretge i anti-papa durant el Con-cili de Constanza (4) el 1415 i de-posat junt amb Joan XXII, establerta Roma. Gregori XII va renunciarvoluntàriament al Papat. Es va

designar Martí V com l’únic pontí-fex, el qual va enviar un home deconfiança a Peníscola amb la mis-sió d’enverinar el Papa Luna, peròno va tenir èxit. (3) El Gran Cisma d’Occident,entre 1378 i 1417, també anome-nat “la gran controvèrsia dels anti-papes” es va produir quan es vancrear en el si de l’Església Catòlicadiverses faccions per la lleialtatdels uns i dels altres a alguns delsaspirants al Papat. L’anomenatConcili de Constanza va posar fial tema. (4) El Concili de Constanza el vaconvocar el 30 d’octubre de 1413l’emperador germànic Segimond’Hongria junt amb el papa JoanXXII, i va tenir lloc des del 5 de no-vembre de 1414 fins al 22 d’abrilde 1418. La seva finalitat era lad’acabar amb el Gran Cisma d’Oc-cident i estudiar una reforma del’Església que fes que no es repe-tís una situació semblant, que va

mantenir la cristiandat a les fosquesi amb grans dubtes al llarg de molttemps. Entre moltes altres decisi-ons, el Concili va condemnar elsacerdot txec Jan Hus, confessorde la reina Sofia de Baviera, i al seuseguidor Jeroni de Praga a la fo-guera per les seves crítiques il’antagonisme a les tesis oficials del’Església imperant, sentències quees van executar el 6 de juliol de 1415. Nota final: Ja que estem tractantqüestions de dites populars, n’afegimuna relacionada amb aquest tema.Quan es va instar Benet XIII a re-nunciar al Papat i ell es va negarrotundament a fer-ho perquè con-siderava que era l’únic dels tres quehavia estat nomenat cardenalabans del Cisma i que, per tant, erael més legítim, va sorgir la dita cas-tellana “mantenerse en sus trece”,en referència al número XIII queostentava en l’ordinal del seu nom.

Albert Vidal

Del 27 de juny al 7 de juliolde 10 h a 17:30 hal Camp Municipal d’Esports d’Artesa de Segre

Coordinació:Miki Massana (jugador Lleida Esportiu)Roger Giribet (jugador CF Balaguer)

Informació: 690 217 449 (Miki) 620 685 799 (Roger)

Organitza: Col·labora:

la Palanca 35

FILATÈLIA

Segells falsos i perforatsany 1850, amb la apariciódel primer segell, va can-viar radicalment la forma

d’enviar cartes. Com ja heexplicat anteriorment, ambaquest nou sistema espaga abans d’oferir el ser-vei. Això, unit al fet queun segell es consideramoneda pel valor imprèsen ell, va propiciar la pi-caresca d’algunes perso-nes que hi veien una for-ma de treure’n profit. De fet, Espanya te l’ho-nor de ser el país on es vaimprimir el primer segellfals postal, i crec tambéque és on s’han descobert mésquantitat de falsos diferents. El pri-mer fals va ser del número 1 i esva descobrir el 2 d’abril de 1850 aAlacant. El tema dels falsos és tan extensque s’han editat diversos estudis illibres dedicats exclusivament aaquest segells. Cal diferenciar en-tre falsos postals (utilitzats per de-fraudar el correu) i falsos filatèlics(utilitzats per enganyar els col·-leccionistes). Es va donar el cas que en algu-nes emissions els segells eren re-tirats de la venda i substituïts peraltres de diferents dissenys, solsper el fet de lluitar contra les fal-sificacions que es descobrien, unbon mal de cap per a les autori-tats, que veien com perdien dinersper la proliferació de segells fal-sos. Hi van haver molts judicis isentències molt dures contra els

qui van poder enxampar. Encara avui dia s’ha d’anar encompte en comprar segells de cert

valor i cal demanar certificats d’au-tenticitat per evitar que et donin “gatper llebre”.

Perforacions comercialsCom és lògic, qui més segells feiaservir eren les grans empreses ibancs, amb gran quantitat d’envia-ments diaris per mantenir les rela-cions amb els clients, ja que enaquells temps no hi havia cap mésforma de comunicació. De fet, comparat amb avui dia,no era gens barat enviar una carta,i els jornals que cobraven els em-pleats eren més aviat petits. Aixòpropicià un altre tipus de frau, ja queel segell es podia fer servir com amoneda. Els empleats en robaveni els feien servir per comprar o pelsseus enviaments particulars. El vo-lum de pèrdues de les empresesera elevat i, alhora, era difícil en-xampar els lladres, així que es va

inventar un nou sistema per evitaraquest petits robatoris que en con-junt representaven una elevada

quantitat al cap de l’any. A la Gran Bretanya jafeia temps que es feia ser-vir, i consta d’una sèrie deperforacions, formant undibuix o les inicials que re-presenten l’empresa quefa servir els segells. Ambaixò, el que s’aconsegueixés desmonetitzar el segell,és a dir, desapareix el seuvalor com a moneda i espot fer servir només per al’enviament de cartes. Amés, es veu que el remi-

tent és l’empresa, que també mar-ca la perforació del segell. Tot i això,també van circular cartes amb per-forats robats. Malgrat tot, ja era mesdifícil de fer-ho i els segells perfo-rats no servien com a moneda, no-més per enviar cartes. Aquest sistema de marcar elssegells va començar a Espanyaamb la perforació C.L. del CreditLyonnais, imitat per centenarsd’empreses. Es va fer servir finsquasi els anys 70 del passat segle,quan es va canviar el sistema d’en-viaments cap als franqueigs mecà-nics o els franqueigs pagats, queencara funcionen avui dia. Això fabaixar el volum de segells en cir-culació, però crea nous tipus decol·leccionisme que estudiaremmés endavant.

Bernardí Mota

L’

la Palanca 37

PARTITS POLÍTICS

El blog del PSC-PMl PSC és època de canvis, decanvis i de renovacions. El nostre partit ha acabat

els diferents processoscongressuals. A finals del 2011 es vafer el congrés a nivell de Catalunya,on va ser escollit com a primer se-cretari en Pere Navarro. El passatmés de febrer, al congrés de la Fe-deració de les Comarques de Lleida,no solament es va canviar el nom dela Federació, que des de llavorss’anomena PSC Comarques deLleida, Pirineus i Aran, si no que tam-bé es va canviar el primer secretari.Ara és l’Àngel Ros. Les dues execu-tives i les línies de treball també hanvariat substancialment. També al municipi d’Artesa hem fetuna Assemblea General. Durant

aquesta, en Joan Pellicer va deixarel càrrec de primer secretari del’Agrupació d’Artesa de Segre perpassar a ser-ne el President honorí-fic. Continuarà treballant pel muni-cipi a través de les diferents novesvocalies, per tant, la seva dedicaciócontinua. I continuarà treballant pelpartit, ja que forma part de la novaexecutiva de la Federació de lesComarques de Lleida Pirineu i Arandel PSC. Ara, la primera secretaria l’ocupaM. Lourdes Esteve i Arnau, que col·-labora amb el partit des de 2003, for-mant part de les llistes municipals.L’acompanyen un grup de personesque també han format part de les úl-times llistes municipals i que malgratno tenir representació a l’Ajuntament,

volen un municipi millor, posat al diai que deixi de perdre totes les opor-tunitats que hi ha al nostre voltant.Tots treballarem per vosaltres.Volem acabar donant les gràcies alJoan Pellicer per tota la feina fetadurant aquests vint anys al capda-vant de l’agrupació, per aconseguirfer-la gran, per defensar les idees delpartit, però sobretot, per defensar elmunicipi d’Artesa durant els setze anysque ha estat regidor a l’Ajuntament. Moltes, moltíssimes gràcies, Joan.

Agrupació Local d’Artesa de Segre

A l’abril, factures miln cop finalitzada la Pasqua éshora de reflexionar sobre elque ha succeït aquests dar-

rers dies. D’una part, tot i que ha plo-gut, la ciutadania d’Artesa ha gaudital màxim de tots els actes i activitatsque s’han dut a terme durant aquesttemps, especialment el ball del ves-pre del diumenge de Pasqua ambl’orquestra Saturno, que va agradarmolt a tothom. D’altra banda, i perno perdre el costum, les nostres au-toritats han aprofitat els parlamentsdels actes per fer demagògia baratai, com ja hem dit en reiterades ocasi-ons, per tirar pilotes fora. Tots ho femmalament menys ells. Pensem queles festes tradicionals del nostre po-ble no s’han de contaminar amb dis-cursos partidistes, que només bus-quen la confrontació entre els ciuta-dans. Esperem que arribi el diaque durant les festes només es parlide les pròpies festes. Des d’aquest article voldríem en-coratjar el sector empresarialartesenc per què continuï treballantamb fermesa com fins ara, sent cons-cients del moment difícil que ens tocaviure. Ens agrada molt veure la cre-ació de noves empreses al poble, les

quals estem segurs que amb la sevaforça i empenta tiraran endavant.Nosaltres sempre els donarem su-port. Aquesta és la millor forma detirar endavant el municipi. Tornant com cada mes a les finan-ces municipals, tot veient que part dela població no entén els darrers mo-viments de l’Ajuntament, amb l’apro-vació amb presses de l’anomenat Plad’Ajust, voldríem fer una altra refle-xió al respecte. Teòricament i com-plint la normativa, els diners que l’Es-tat destina als Ajuntaments pel pa-gament de les factures pendents queté l’Ajuntament amb els proveïdors,només es poden utilitzar per aquestfi. Per tant, si les coses es fan cor-rectament i seguint la llei, els prove-ïdors han de cobrar i els números hande quadrar. En cas d’incompliment,que esperem que no succeeixi, hi pothaver una sanció d’inhabilitació delscàrrecs electes amb un màxim de 10anys. Seguint amb el tema financer, enel darrer plenari es va aprovar unataxa ben curiosa: les entitats haurande pagar per fer fotocòpies. Nosal-tres creiem que tot i que hi pot haverun mal ús del servei ofert per part

d’alguna entitat, la solució no hauriade ser aquesta, sinó que amb un con-trol més exhaustiu per part de l’Ajun-tament de les fotocòpies fetes, se-gurament el cost actual de 50 eurosmensuals disminuiria notablement ino caldria penalitzar les entitats quetenen ganes de fer coses, i que ambaquesta mesura potser s’ho repen-saran. Finalment, som conscients i ac-ceptem que som i serem en els pro-pers temps el blanc de continusatacs, i que la ignorància de moltsens atribueix coses que no ens per-toquen. Però s’ha de ser d’una bai-xesa moral considerable per acu-sar de certs actes atroços i quedar-se tan ample. Això seria compren-sible venint de persones amb pocacultura, però quan els comentarissurten de persones amb estudis -per qualificar-ho d’alguna forma- lacosa té delicte.

Junta Local del Partit Populard’Artesa de Segre

A

U

38 la Palanca

VIATGES

Beja: un mercat a la frontera (I)eja, de totes les destinaci-ons que hom pot escollir peranar a visitar Tunísia, no

estaria ni en la primera ni la sego-na opció. De fet és tan desconegu-da com Kairouan o Fouchana, perposar dues ciutats importants queno estan en l’imaginari del ciutadàmés nostrat. Però Beja, sí que n’és d’impor-tant, turísticament, encara que noho sigui per a nosaltres. Beja és lasegona ciutat gran que estroba després de passar lafrontera algeriana, i és ellloc escollit per passar lanit abans de seguir fins ala platja tunisiana, a l’est,per a milers de turistes al-gerians que van a la platjacada estiu. Jo vaig descobrir la dè-ria dels algerians en lameva pròpia pell, intentanttrobar un hotel o pensió aNabeul, que és una ciutatprop de Hamamet. Aquestasí que us sona, oi? Hamametestà plagat d’europeus,igual que Sousse n’està d’alemanys.Però Nabeul està ple d’algerians.Perquè? Bona pregunta. La pregunta bona, seria, perquèvan els algerians a Tunísia, si aAlgèria també tenen platja? Bé, aTunísia tenen moltes avantatges,des d’un accés còmode a l’alcohol,que està totalment restringit aAlgèria, fins a unes infraestructuresque fan més còmoda l’estança. I ésque, normalment, quan un algeriàva de vacances, s’emporta tota lafamília, i si és el cas que té mésd’una dona, imagineu-vos quinaprocessó! Hi ha moltes contradic-cions, bé, segons ens sembla anosaltres, però nosaltres també entenim moltes, de contradiccions, icada món és ben diferent. Bé, suposant que un algerià vagiamb tota la família, li suposa unestalvi fer parada a Beja, perquè ésraonablement més barat queHamamet, i llavors l’endemà s’arri-

ba a la platja. Que quants dies esqueden? Doncs no ho sé, la veri-tat, només sé que és ridícul banyar-se a l’”algeriana”, però no em ficoon no em demanen. Bé, a Beja hi ha poques cosesinteressants, hi ha un mercat, al-gun llac, alguna muntanya i no estàlluny de Tabarka, que és al nord iés una platja una mica més boni-ca. Jo, el que volia era transmetre-us imatges del mercat de Beja, que

no deixa de ser una copia desen-focada dels mercats de la zona. Dicdesenfocada perquè en els altresserà prou diferent, però potser noserà millor. El carrer amb pendent del mer-cat de Beja el van arreglar l’any2010, amb llambordes i un canaletal mig. La data em sembla interes-sant per comprovar que Beja s’es-tà construint ara mateix, que ésquan ha pogut deixar de pagar lescomissions al senyor Ben Ali i de-dicar-les a obres necessàries. Bé,això m’ho invento en aquest cas,però era la realitat latent en totesles obres i empreses de Tunísia finsfa ben poc. I desprès de l’incís polí-tic, voldria dir que el canalet em sem-bla útil, i no només per la pluja. El mercat de Beja té, com tots elsmercats, parades de fruita, carn,roba, algun restaurant (si se li pot dirrestaurant, més aviat és un racó demenjars), tot al llarg del carrer. Fins

aquí una normalitat pregona. És enels detalls, que hi trobem sorpreses. Per exemple, el senyor que espasseja pel mercat amb una ovellalligada amb una corda, com si fosun gosset. Em venien unes ganesde fer-li una foto!!! Però tenia porque m’aviés l’ovell-gos o em llen-cés algun tipus d’arma llancívola.Vaig ser prudent i no el vaig foto-grafiar, encara que l’escena del’ovella captiva es va repetir en al-

tres moments i llocs, per laqual cosa vaig deduir queera normal passejar-se pelcarrer amb una ovella i unacorda i agafada de la mà,com si fos un gos llanut, sa-ludant els veïns. Força in-teressant. Hagués estat una anèc-dota divertida si no s’ha-gués ajuntat amb la delcap de vaca. A la carnis-seria del costat, senglescaps de vaca m’estavenmirant, un penjant, i l’altreenfonsat en un cubell, comsi la vaca s’hagués ofegat,

o potser per a prendre la fresca comuna vaca submarina. Encuriosit, es-tava entupinant el meu nas per acapir si la vaca en banyador eravaca o toro, quan el moro em vavenir corrents a preguntar què vo-lia: 2 quilos de cap de vaca, estavaa punt de dir-li. Però vaig girar cuai vaig evitar complicar-me la vida,si li compro una orella peluda de lavaca, no sé què els hauria d’expli-car al punt de control de l’aeroport,de tornada cap a casa. La tarda, després d’haver intimatamb la vaca submarina, es va tor-nar interessant quan em vaig tro-bar amb uns parents dels meusestimats amics de l’aeroport: elsgats. Com un gat pot passar uncontrol de l’aeroport, en el meu ar-ticle anterior, i com uns 5 o 7 gatspoden estar de sometent, a la por-ta d’una carnisseria, faci fred o ca-lor, plogui o nevi, fent cua per a lesrestes que surtin volant. És que si

B

la Palanca 39

VIATGES

estan allí palplantats i fentla xerrameca “mèu, mèu”serà perquè els ha caigutalguna cosa de tant en tant,i no pas cap hòstia. La veritat és que entreles vísceres d’aquesta car-nisseria i els caps de vacagrandíssims i les ovellespenjant pelades i sensepelar, em va agafar comuna mica de “mal rotllo”, aixíque vaig posar espai entremig, oblidant-me dels gats ide la mare que els va parir. Em vaig començar adonar pressa, perquè unade les coses estranyesque tenen aquí a Tunísia és aques-ta mania de tancar-ho tot a les19.00 en punt. Què volen fer, anara veure la seva família? Estan bo-jos! Que facin com aquí, que femmés hores que un rellotge, home!!!

Parlant de família, com que a les19.00 tanquen, també tanquen to-tes les botigues, i jo també em que-do sense telèfons de monedes pera trucar. Sí, si, ja ho sé, és increï-ble, no es pot trucar de cap més

manera si no és amb mo-nedes, tal és el retard queels havia fet agafar el se-nyor súper Ben Ali, el seuexpresident o ex rei, no séquè es creia. I de cafès-internet no n’hi ha. Hi ha altres parades enaquest mercat, de carrerempedrat d’amplada in-certa, aproximadamentuns 4 metres i mig si laplanificació urbana hopermet. En un encreua-ment, l’amplada es parteixen dos, i al bell mig de l’en-creuament, un racó, un tri-angle que deu fer de base

1 metre, i d’alçada 1,5 metres, estàple de cebes i un senyor hi navega,entre les cebes. …continuarà ben aviat…

Text i fotos: Joan Giribet i Carlí

Els carrers empedrats i els gats esperant a les botigues, caracterís-tics de Beja

Recapte solidari de Lleida i comarquesObjectiu del banc dels aliments: Lluitar contra la pobresa i el malbaratament dels recursosalimentaris.

Dates de recollida: 4 i 5 de maig

Lloc: supermercats Plusfresc

Entitat col·laboradora a Artesa de Segre: Càritas

Banc dels aliments de LleidaTel/fax 973 25 76 12

www.bancalimentslleida.cat

40 la Palanca

FA 25 ANYS

Abril de 1987l número 64 ha passat a lahistòria per ser la revista queva estrenar logotip i aquella

en què va canviar la qualificació “in-formatiu” per la de “publicació”. Avuidia encara mantenim la denomina-ció “publicació d’Artesa de Segre icomarca”, però el logotip fa tempsque va recuperar una tipografiasemblant a l’original. Per altra ban-da, veiem que es mantenen elsmateixos membres al Consell deRedacció, excepte un, peròBartomeu Jové passa a cap de re-dacció. La impressió es continuafent a Agramunt. PORTADA. En destaca el canvide logotip, en què el nom de la re-vista, amb una tipografia semblanta la lletra manuscrita, forma partd’una mena de pentagrama. La imat-ge correspon a la realització d’unapintura mural durant la SetmanaCultural de l’escola i l’institut d’Artesa. EDITORIAL. Canvis sí, canvis nofa referència als canvis que ha tin-gut la revista en aquests primersmesos posteriors al cinquè aniver-sari. A més, fa una crítica a la dei-xadesa d’alguns espais urbans ilamenta que els partits polítics nosiguin capaços de despenjar elscartells de les diferents conteseselectorals. SETMANA CULTURAL. Balançde la Setmana Cultural a l’Institut ial Col·legi Públic Els Planells és unrecull de dues pàgines, acompa-nyat de vàries fotos, sobre les prin-cipals activitats realitzades durantaquesta setmana, que per primeravegada s’organitzava de forma con-junta entre els dos centres. DES DEL MIRADOR DELMONTSEC. Ferran Sánchez Agustíescriu la segona part de Els senyorsfeudals del Segre Mitjà en el primervicenni del segle XVIII (i II). Algunesdades interessants: Alòs, de la se-nyoria del bisbe d’Urgell, tenia 100cases i 351 ànimes; Cubells (mar-quesat de Camarasa), apareix amb110 cases i 326 ànimes; i Vilanovade “Maya” (també del bisbat d’Urgell),

amb 85 cases i 363 ànimes. Sáncheztambé fa un repàs de les diferentsobligacions feudals. DE LA VELLA ARTESA. Tot i queno hi apareix el títol d’altres mesos(Auca del nostre poble. 1900-1936), el Brunet d’Artesa ens parlade nous personatges: Ca l’Ambròs,sastre Bepeta, Cal Llinàs, CalComabella, Ca la Cinta i CalBrimero. CULTURA. Dues notícies breus:la donació de 23 llibres a la Biblio-teca Joan Maluquer i Viladot perpart de l’historiador Josep

Lladonosa i Pujol, i l’anunci d’unaconferència d’Àngel Colom al cine-ma Catalunya. Més endavant apa-reix un altre breu que explica lapublicació d’un llibre del redactorFerran Sánchez Agustí. SETMANA CULTURAL. RamonMuntaner, de l’escenari al cinemaés una entrevista de Daniel Xixonsa aquest cantant que va actuar du-rant la Setmana Cultural de l’insti-tut. Muntaner es reivindica com alprimer que va musicar poemes deMiquel Martí i Pol. Troba “fotut” elgran poder de la televisió, consta-

E

la Palanca 41

FA 25 ANYS

tat per l’èxit de la sèrie “La plaça delDiamant”, que va musicar. També eslamenta del tracte diferent que tenenels artistes a l’hora de rebre ajuts. CARTES A LA REDACCIÓ. Unacarta signada per “Un lector que esva apartar a temps per poder-hoexplicar” expressa el malestar del’autor per l’enrenou ocasionat dinsdels carrers d’Artesa amb motiu dela desviació no senyalitzada delsvehicles per l’asfaltat de la carretera. ENTREVISTA. Església i socie-tat és el títol de l’entrevista amb elbisbe d’Urgell, Joan Martí, ambmotiu d’una visita pastoral a Artesa.En general, el bisbe es mostra crí-tic amb els canvis socials, però des-taca que “al món rural hi ha unasocietat més sana”. Entre altres te-mes, també opina que “(la joven-tut) és més serena que la que vaseguir el maig de 1968” i que con-sidera que els pobles de la nostracomarca “són dels bons del bisbat”. OPINIÓ. En un text que ocupagairebé dues pàgines i amb el títolde Crònica d’una vaga anunciada,Jesús Martí explica amb força de-tall les reivindicacions que van por-tar a les mobilitzacions estudiantilsd’aquella època, motivades per undecret governamental que no res-pectava l’autonomia universitària. RECORDANT A L’AMIC. A unamic que ha marxat sense poder

dir adéu és el text dels caps de l’es-coltisme dedicat al jove Julià Farràsi Puigpinós, mort en accident detrànsit. A més, hi ha un poema queve signat amb el nom de Salvador.En una altra pàgina també hi ha unanota d’agraïment de la família. Per-sonalment guardo un trist record deltraspàs del Julià, en plena flor dela joventut, per la relació personalque m’unia amb ell a través de l’es-coltisme i per circumstàncies particu-lars que ara no vénen al cas. Comdiu el text: “Ningú no podràdir allò de ‘trobarem a faltarel teu somriure’; el teu som-riure estarà per sempre mésentre nosaltres”. COMARCA. Aquest meshi ha poques notícies delscorresponsals de la rodalia.Només de Baldomar, Fora-dada i Montsonís. En aquestúltim van demanar una sub-venció per a restaurar l’esglé-sia. INFORMACIÓ MUNICIPAL LO-CAL. Dues pàgines per aquestasecció, una de les quals recullbàsicament llicències d’obres. Enla part d’acords del Ple, destacoaquell en què es demana a l’Estatque Catalunya tingui circumscripciópròpia en les eleccions al Parla-ment Europeu. HUMOR. Tres nous acudits dels

populars personatges Quimet iCosme omplen una de les últimespàgines. Dos tracten de política,que és un dels temes preferits del’autor, el Pere Serra. IMATGES D’AHIR. La revista pu-blica una foto antiga de l’ermita delPla, de la col·lecció de J. Boldú.Encara s’hi veu un xiprer a la partesquerra de la façana. La secció escompleta amb unes “imatges d’avui”que res tenen a veure amb el Pla,sinó amb l’asfaltat de la carretera.

CONTRAPORTADA. Un parellde fotos amb els membres de CreuRoja davant del lloc de primers au-xilis d’Artesa, a la sortida de la po-blació en direcció a Lleida, servei-xen per il·lustrar l’escrit en quèaquesta associació expressa el seuagraïment per l’èxit de la festa queserví per a recollir 220.000 ptes.

Ramon Giribet i Boneta

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

42 la Palanca

Mes de marçSESSIONS DEL PLE

Ple ordinari (5 de març)

S’aprova, inicialment, el pressupostgeneral consolidat de l’Ajuntamentd’Artesa de Segre per a l’exercicieconòmic 2012 que integra el delPatronat de l’Emissora Municipal deRàdio, per un import total de3.786.300 euros (3.779.900 Ajun-tament i 6.400 Emissora Ràdio).També s’aproven les bases d’exe-cució i la plantilla de personal.- A favor: 7 vots (ERC)- En contra: 4 vots (CIU)

S’aprova, inicialment i per unanimi-tat, el projecte executiu de l’obra“Enderroc d’un habitatge unifamiliari annexos en nucli antic”, amb unpressupost d’execució per contrac-te (PEC) de 15.222 euros (IVA in-clòs).

S’aprova, inicialment i per unanimi-tat, el projecte amb caràcter d’ur-gència per “Arranjar les instal·-lacions del bar de la piscina, segonsnormativa higiènico-sanitària”, PECde 12.000 euros (IVA inclòs).

S’aproven, per unanimitat, les se-güents certificacions d’obra:- Certificació núm. 1 i única, per unimport de 18.209,01 euros, corres-ponent a l’obra “Adequació de lesinstal·lacions d’aigua potable aAlentorn”, realitzada per l’empresaTashia SL SA.- Certificació núm. 2, per un importde 13.078,20 euros, corresponenta l’obra “Xarxa de sanejament iadequació dels entorns de la car-retera d’Alentorn, fase II”, realitza-da per l’empresa Promalos OlsinaSL. Import pendent d’executar117.001,67 euros.- Certificació núm. 4, per un importde 39.635,81 euros, corresponenta l’obra “Reforma i condicionamentinterior de la Casa Consistoriald’Artesa de Segre”, realitzada perl’empresa Construccions Montsec,

SCCL. Import pendent d’executar:14.711,09 euros.- Certificació núm. 1, per un importde 8.063,15 euros, corresponent al’obra “Pavimentació, xarxa de cla-vegueram i xarxa d’aigua potableal carrer Baix de Tudela de Segre”,realitzada per l’empresa Obra CivilNadal SLU. Import pendent d’exe-cutar: 12.476,95 euros.

S’aprova, per unanimitat, adjudicarel contracte de subministrament,col·locació i muntatge de l’equipa-ment mèdic i material divers perl’ampliació del CAP d’Artesa deSegre, per lots (el 2 i el 3, i del 5 al13), així com declarar deserts elslots 1 i 4.

S’aprova, per unanimitat, adjudicarel contracte de subministrament,col·locació i muntatge del mobiliariclínic i material divers per l’amplia-ció del CAP d’Artesa de Segre, perlots (de l’1 al 8).

S’acorda, per unanimitat:- Dur a terme el sub-ministrament del ma-terial inclòs en el Lot1 Divers, mitjançantel procediment delcontracte menor,amb l’empresa LacerSA, per 2.240 euros,IVA no inclòs.- Dur a terme el sub-ministrament del ma-terial inclòs en el Lot4 – Equipament di-vers consulta, mitjan-çant el procedimentdel contracte menor,amb l’empresa Mo-bles i Fusteria GiribetSL, per 548 euros,IVA no inclòs.- Dur a terme el sub-ministrament del ma-terial inclòs en el Lot1 i Lot 4 – Diversmaterial i d’equipa-ment divers consulta,

mitjançant el procediment del con-tracte menor, amb l’empresa MTBDistribuciones Tecnologicas, SL,per 5.328,08 euros, IVA no inclòs.

S’aprova, per unanimitat, adjudicarper lots el subministrament, col·-locació i muntatge de l’equipamenti mobiliari de la biblioteca, sala po-livalent i dependències municipalsannexos del Casal Cultural d’Artesade Segre.

S’acorda, per unanimitat, aprovarl’esmena de l’acta de les operaci-ons de delimitacions entre els ter-mes municipals d’Oliola i d’Artesade Segre, de data 12 de gener de2012.

APROVACIONS DEL MES DEMARÇ

S’aproven les següents llicènciesd’obra:- Pròrroga de la llicència d’obresatorgada en data 17 d’abril de 2009

Dates arecordar

Renovació del DNIFins pròxim avís per part de la Policia, noes tornarà a renovar el DNI a l’Ajuntamentd’Artesa de Segre.

Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dimecres 23 de maigArtesa de Segre: dimecres 23 de maig (no-més en casos molt justificats, que no pu-guin anar directament a la deixalleria)Cal trucar per informar del lloc de recollida idels objectes (tel. 973 40 00 13).

Ajuntament d’Artesa de Segre

la Palanca 43

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

per la finalització de les obres ma-jors per a la construcció d’una nausense ús específic en el polígonindustrial el Pla, carrer Lluís Com-panys, 17 d’Artesa de Segre.- Per obrir puntualment una cata pera solucionar una avaria en la xarxade baixa tensió, en el carrer Únicde la Colònia la Fàbrica.- Per la reparació d’humitats ensòcol de façana, canviar peces iarreglar fuita en canonada d’aiguaen vorera de l’edifici situat al carrerMarcel·lí Farré, 10, d’Artesa deSegre.- Per col·locar una tanca metàl·licaen la mitgera esquerra de l’hort si-tuat en el carrer de la Secla, d’Artesade Segre, amb referència cadastral8403805CG33805001RJ.- Per obrir una rasa d’aproximada-ment 16 m de llarg per 0,40 m d’am-ple i 1 m de profunditat, per a lainstal·lació d’una canonada de gasper subministrar gas natural cana-

litzat a nous clients en la carreterad’Agramunt, 73 d’Artesa de Segre.- Per arrebossar la façana de l’im-moble situat en el carrer de l’Esglé-sia, s/n de Collfred.- Per a substituir conductor 4x16 al’existent per un nou conductor RZ-95L de la línia aèria de baixa ten-sió del PT WX454 fins al nucli deVall-lebrerola.- Per aixecar lloses de pedra i ferpaviment d’accés a l’habitatge si-tuat en el carrer Ramon Llull, 9,d’Artesa de Segre.- Per a desguassar darrera mur depati interior i col·locar tanca metàl·-lica de delimitació de l’immoble si-tuat en la carretera de Tremp, 32,d’Artesa de Segre.- Per a la construcció d’una terras-sa coberta de 32 m2, amb sostretipus sandvitx, entarimat d’obra icortines laterals, en el baixos del’entitat Hostal Muntanya, situat enla carretera d’Agramunt, 84,

d’Artesa de Segre.

S’aproven les següents llicènciesd’instal·lació de gual:- Per un gual de 4,50 m lineals al’edifici situat al carrer Sitges, 15,d’Artesa de Segre.- Per un gual de 3 m lineals a l’edi-fici situat a la plaça Major, 28,d’Artesa de Segre.- Per un gual de 2,40 m lineals al’edifici situat al carrer St. Antoni M.Claret, 10, d’Artesa de Segre.

Es dóna compte de la relació defactures pendents de pagament a31 de desembre de 2011 per unimport de 1.745.643,35 euros.

S’acorda concedir una subvencióde 100 euros a l’associació de jo-ves El Lokal pels premis de l’Olim-píada celebrada al gener.

Eva Maza i Batlle

44 la Palanca

PALANC-OCI

Jeroglíficper David Fusté

Anem de pressa que...

Humor

Solució al jeroglíficEncara farem tard (en ca ra, fa, rem, tard).

CAnota

nota+m

TARDTARDTARDTARDTARD

ra

J. G

alce

ran

En el parlament de Pasqua, l’alcalde d’Artesa diu que aMadrid no ens donen res

- Vinga, alcalde, posa algun diner a la guardiola de les Cara-melles.- Espera. Agafo la “roja y gualda” i me’n vaig a Madrid, a veuresi cau alguna cosa.

la Palanca 45

DÈRIA GASTRONÒMICA

Els vins de Celler Mas Ramonedaeller Mas Ramoneda és unprojecte impulsat perl’empresari del moble

Ramon Ros i Canosa, ple d’il·lusió,serietat i dedicació. Fa 20 anys va plantar les sevesprimeres vinyes a la finca deRamoneda, situada a la Vedrenya(municipi d’Artesa), i a principisdels 2000 va començar a elaborarvi de forma artesanal i per aconsum particular. Des de fa uns anys, elsviticultors del nostre país han vistcom els preus del raïm van a labaixa, cosa que fa poc rendiblesles plantacions si no van acompanyades del plus quedonen l’elaboració i comercialització de vi. Aquest motiui les ganes d’iniciar-se en un món tant fascinant com elde la producció vinícola, empenyeren Ramon Ros acrear el seu propi celler dins la DO Costers del Segre. Oficialment constituït des de l’any 2009, Celler MasRamoneda comença a introduir-se amb èxit al mercatcatalà i espanyol i fa les seves beceroles als mercatsnord-americà i europeu. Ramon Ros ha sabut aplicar la seva experiènciaempresarial a una nova activitat, en què no deixa cappas a l’atzar. El seu enòleg és David Garcia, amb unaàmplia experiència al Penedès i també a la Cooperativad’Artesa. Tenen clar que el bon vi es fa a partir d’unbon raïm i que la vinya requereix un tracte acurat.Compten amb Josep M. Gambandé, un expert viticultorde Baldomar, que porta el dia a dia de la plantació. El celler disposa de 20 ha plantades, amb lesvarietats merlot, syrah, cabernet sauvignon, ull dellebre, garnatxa i monestrell (varietat autòctona de casa

nostra que pràcticament havia desaparegut). Les instal·lacions del celler són modernes i funcionalsi estan ubicades vora les mateixes vinyes. Això elspermet collir el raïm en el seu punt òptim de maduracióper iniciar de forma immediata el procés de vinificació,conservant així totes les propietats de la fruita. El celler compta amb una taula de selecció ondestrien el raïm i amb diferents dipòsits d’acerinoxidable on realitzen la fermentació del most atemperatura controlada. La zona de criança és una salatranquil·la, amb una temperatura constant de 18 º C,on envelleix el vi en bótes de roure francès Allier. Actualment elaboren 4 vins diferents: un criança(syrah), un rosat (syrah), un cupatge (merlot, syrah iull de llebre) i un vi jove (batejat com a “Novell 3, 2, 1”,fet amb ull de llebre i merlot). La seva producció haestat de 30.000 ampolles aquest 2011. El vi és envasaten ampolles elegants tipus borgonya i l’etiquetatge téun disseny modern i original.

Miquel Regué i Gili

C

Mas Ramoneda Criança 2009Vi elaborat 100 % amb la varietat syrah. 14,5 º. Criança de 6 mesos en bótes de roure francèsi repòs en ampolla un mínim de 18 mesos.

Nota de tast. Color: Llàgrima molt densa i persistent, amb una capa molt alta. Nas: Poc intens,no obstant necessita uns minuts d’oxigenació, notes torrefactes i a toffe, especiat, fons de claui pebre. En boca: Pas suau, tànic, agradable i càlid, es percep la criança en bóta de roure alfinal de la boca. Post-gust: Persistent, intens i vellutat. Maridatge: Combina molt bé amb cuinaguisada i brasa, ideal per a cérvol i carns vermelles. Temperatura de servei recomanada entre14 i 16 º C.

El viQuan el suc del raïm (most) fermenta es converteix en vi. Els primers vestigis arqueològics de vi daten de fa mésde 7000 anys, localitzats en una ceràmica a l’Iran. Els antics imperis grec i romà en foren grans promotors. El viaporta calories (alcohol), minerals i vitamines i té propietats antioxidants. El seu consum moderat alegra la vida i elseu tast és un plaer.

46 la Palanca

IMATGES D’AHIR

L’antiga plaça Major. 1917

stem davant d’una foto mag-nífica que reflecteix l’ambientd’una època passada.

D’aquest indret n’hem publicat d’al-tres, però aquesta és un poc diferent,segurament per més antiga. La gent devia estar avisada, doncsa més dels veïns, als dos costats esveu gent que treu el cap pels balcons.Els vestits de les dones eren ben di-ferents. Cal destacar que a l’hivern,les dones grans, a més del vestitnormal, portaven un davantal gruixuti una manteleta de llana. En aquell temps, les places anti-gues tenien un encant. A més de serpunt de trobada dels veïns, hi haviaalgunes botigues que augmentavenl’activitat de la zona. Eren una barre-ja de pagesos i botiguers que com-partien l’espai de la plaça en bonaharmonia. Avui, l’ambient és ben di-ferent, amb les necessitats actuals,és principalment un aparcament decotxes. En haver-hi botigues, tant aques-ta plaça com la del costat, la plaçadel Ball, eren en aquell temps el cen-

tre comercial principal de la pobla-ció. Sobretot els diumenges, dia enquè, als anys 20, a la plaça Major s’hiinstal·laven hivern i estiu parades demercat. Una de les parades més gransde roba era la de Cal Jan, on a l’hi-vern, a les dependentes els hi posa-ven brasers als peus per escalfar-se. La plaça tenia vida comercial totl’any, però al mercat dels diumengeshi passava més gent. Una casa que destacava en aquelltemps era Cal Valeri, després Cal’Abatanador, avui restaurada. És lacasa de les tres golfes simètriques.Havia estat antigament la casa de lafamília del Dr. Trueta, que feiend’apotecaris (farmacèutics). Erengent benestant, que quan sortia unhort o una finca per vendre a les ro-dalies d’Artesa ho compraven. Endeclaracions del Dr. Trueta, trauma-tòleg famós, sempre deia que el seupoble era Artesa de Segre. Al darrere de Ca l’Abatanador hihavia Cal Cercós, i al fons de la pla-ça, hi havia Cal Flores. A la dreta,l’antic Ajuntament, avui el Museu, i a

l’esquerra, la botigueta de Cal’Olaguer, el pare i el padrí del DodóEscolà i els seus germans. De boti-gues conegudes hi havia l’esparde-nyeria de Cal Patac, que es feien enalgun temps les espardenyes de cà-nem ells mateixos. I a la dreta, onsembla que hi ha l’amo a la porta, labotiga de roba de Cal Cortada. Alrètol s’hi llegeix “Géneros de Punto”.De casa de pagès hi havia Cal Betre,entre altres. Aquell any, l’Ajuntament estavaformat per l’alcalde Ramón Solé Soléi els regidors Ignacio Escolà, IsidreSerra, Alberto Aldavó, José Reig,José Olsino, José Blasi i José Aldavó.En una acta del 5 d’agost de 1917 hideia: “Amb motiu de la mort del Pre-sident de Mancomunitat deCatalunya, el Sr. Prat de la Riba,l’Ajuntament va posar un telegramade condol al sotspresident Sr. RomàSol”, que havia estat alcalde deLleida.

Bartomeu Jové i SerraFoto cedida per Jaume Gaset

E

LA FOTO

La plaça de l’Ajuntament es va convertir la tarda de Sant Jordi en el centre neuràlgic de la festa, ambdiverses activitats centrades en la tradició del llibre i la rosa. (Foto: Dolors Bella)