la PalancaAGOST 2002 Núm. 245 Preu 2

PUBLICACIÓ D�ARTESA DE SEGRE I COMARCA

La Festa de la SardanaLa Festa de la Sardana

la Palanca

3

la P

ala

nca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D�ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIAL

PERSONATGESPere Serra, la força de la casa de pagès

NOTICIARIBreusArranjament de la zona d’esbarjo La Palanca

MUNICIPISLes Terres del Marquesat visita Ivars de Noguera

ESPORTSAdeu Cursa del Meló

ESPORTSXI Torneig de futbol sala Vila de Cubells

ESPORTSVIII Torneig de futbol sala de Vilanova de Meià

ESPORTSTemps d’esport!

LA NOGUERABreus

TEMA DEL MESLa Festa de la Sardana

REPORTATGELa Fira en imatges

CARTES A LA REDACCIÓCròniques d’ahir: La Fira

CARTES A LA REDACCIÓAbandonats per la Comissió de Festes (2)Nomenaments gratuïts

CARTES A LA REDACCIÓArtesa, qui t’ha vist!

IN MEMORIAM

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSUna feble temporada turística

LA PÀGINA DE L’IES ELS PLANELLSEl mercat laboral d’Artesa

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del ple, acords de la comissió de governi informes d’alcaldia

PROGRAMA DE LA FESTA MAJORD’ARTESA DE SEGRE 2002

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRRefent el pont d’Alentorn. 1942

La Festa de la Sardana

Els Amics de la Sardana van organitzar laFesta del Soci el passat 4 d’agost. Una de lessardanes es va ballar amb 500 globus de co-lors, que es deixaren anar tot just al toc finalde la sardana.

Foto: Sergi Valls i Jové

4

5

6

10

13

15

16

17

18

21

22

24

28

29

31

32

33

35

39

41

42

4

la P

ala

nca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES DE JULIOL

Meteorologia

L�Agenda

Municipi d’Ar tesa de SegreNaixements:dia 15:Martí Hervàs i Aranès fill d’Aureli i Montserratdia 28:Mònica Sala i Otín filla de Josep i EvaDefuncions:dia 4:Josep Armengol i Lloses (83 anys) natural d’Alentorndia 9:Amadeu Novau i Solsona (76 anys) natural d’Àgerdia 12:Antònia Ramon i Monyarch (83 anys) natural de Ciutadilladia 17:Ismael Maza i Puértolas (58 anys) natural de Torralba de Aragóndia 24:Josep Serradell i Gomà (94 anys) natural de Barcelonadia 28:Manuel Bertran i Bertran (86 anys) natural d’Anyadia 30:Dolors Viladrich i Solé (90 anys) natural de TiuranaMatrimonis:dia 6:Anna Vivas i Sin (d’Artesa) Gerard Torrelles i Garí (de Rubió)

Municipi de Vilanova de MeiàDefuncions:dia 3: Mercè Farrando i Fernàndez (75 anys) natural de Vilanovade Meià

Municipi d’Alòs de BalaguerDefuncions:dia 18:Josep Durany i Eroles (79 anys) natural d’Alòs de Balaguerdia 29:Francesc Carlí i Batalla (69 anys) natural d’Alòs de BalaguerMatrimonis:dia 20:Yolanda Serentill i Companys (d’Alòs de Balaguer)

Ricard Sarrias i Vidal (de Barcelona)

8 de setembre:Aplec a l’església de La Vedrenya (festa de les mare-dedéus trobades)

11 de setembre:Festa Nacional de CatalunyaAl matí, col·locació de senyera a la Roca del Cudós iesmorzar.A la tarda, ballada de sardanes amb la cobla Principalde Tarragona a la Pl. Ajuntament d’Artesa.

22 de setembre:Concert de l’Orfeó Artesenc en homenatge a JoanGiribet i Boneta a l’Església Parroquial d’Artesa, ales 19 hores.

FESTES MAJORS

7 i 8 de setembre: Gàrzola

13, 14 i 15 de setembre: Vilanova de Meià

21 i 22 de setembre: Lluçars i Montargull

26, 27, 28 i 29 de setembre: Artesa de Segre

JULIOL

Municipi d’Ar tesa de SegreDades facilitades per l’Ajuntament d’Artesa de Segre(observatori de la Pl. de l’Ajuntament).

Temperatura mitjana del mes: 23,2°Temperatura màxima: 36° (dia 21)Temperatura mínima: 13° (dia 2)Amplitud tèrmica màxima: 17° (dies 7, 18, 20 i 25)Amplitud tèrmica mínima: 9° (dies 1 i 10)Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 16 mm (dia 30)Total precipitacions: 45 mm

Municipi de Vilanova de MeiàDades facilitades per l’Ajuntament de Vilanova deMeià (estació del Camp de Futbol).

Temperatura mitjana del mes: 24,1°Temperatura màxima: 38,2° (dia 20)Temperatura mínima: 11,8° (dia 14)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 37,4 mm (dia 12)Total precipitacions: 47,4 mm

Municipi de ForadadaDades facilitades per l’Ajuntament de Foradada.

Dies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 22 mm (dia 30)Total precipitacions: 40 mm

5

la P

ala

nca

Editorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Mota i PérezMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICCarme Barril i BrescóRamon Giribet i BonetaNúria Ribes i NovauMiquel Regué i Gili

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE750 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)27 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.arrakis.escorreu electrònic: lapalanc@teleline.es

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Artesa és ciutat: Quin oblit!Per si algú encara ho dubta o no ho sap, començarem recordant que elrei Alfons XIII va concedir el títol de ciutat a Artesa de Segre el 8 demarç de 1927. Això es va fer mitjançant un Reial Decret publicat a laGaceta de Madrid (l’equivalent al BOE actual) l’endemà mateix, on elmonarca concedeix aquest títol a la vila d’Artesa “por el crecientedesarrollo de su agricultura, industria y comercio y su constante adhesióna la Monarquía”. Deixarem de banda la qüestió del perquè, que ha donat lloc a dife-rents explicacions sense que de moment n’hi hagi cap que es pugui do-nar per bona, i anirem directament al gra. D’aquest fet històric per aArtesa i el seu municipi, el passat mes de març se n’han complert els 75anys, una fita que s’acostuma a commemorar, com també es fa amb els25, els 50, els 100, etc. Així doncs, resulta simptomàtic que ningú –que sapiguem– ens hagifet notar públicament aquesta efemèride, quan la cosa més normal hau-ria estat que des de la principal institució municipal (llegiu-hi ajunta-ment) s’hagués promogut algun tipus de celebració. També hauria re-sultat d’allò més normal que totes les entitats de la ciutat i la gent engeneral haguéssim fet pinya com fan, per exemple, a les Terres de l’Ebreamb la defensa de lo seu riu. Nosaltres mateixos, ofuscats pel dia a diade la revista, ens hem oblidat de mirar enrere i de recordar als nostreslectors i lectores aquest fet. Com que diuen que rectificar és de savis, serveixi aquest editorial peresmenar el nostre oblit. No obstant, resulta curiós que a tothom ens hagipassat per alt una cosa de la qual els artesencs i artesenques ens en sen-tim tan cofois i que acostumem a explicar a la gent d’altres indrets comun fet que ens enorgulleix. Encara resulta més incomprensible quan enaquests darrers anys hem pogut veure com algunes entitats artesenquescelebraven diferents aniversaris i en feien partícips a la resta de la co-munitat: els 75 anys del Club Esportiu Artesa, els 25 de l’Orfeó Artesenci dels escoltes, i els més recents, els 25 d’Els Planells durant el curspassat i els 20 de La Palanca aquest passat desembre. Com és que ningú no hi ha pensat abans? Els més malpensats potseropinaran que es tracta d’un oblit intencionat per part del grup municipalrepublicà que governa els nostre destí col·lectiu, ja que el títol va seratorgat per una monarca; però la veritat és que cap dels altres tres grupspolítics municipals ha fet menció del tema. Per tant, no ens toca altreremei que entonar conjuntament el mea culpa i procurar reconduir lasituació. De fet, encara ens trobem dins l’any 2002, o sigui l’any del 75è ani-versari de la ciutat d’Artesa. Per tant, si volem, s’hi pot fer alguna cosa.Potser no cal organitzar grans celebracions ni llençar la casa per la fi-nestra, però se n’hauria de fer una difusió mediàtica important (la qües-tió que se’n parli) a partir d’actes senzills com podrien ser la col·locaciód’alguna placa commemorativa a la casa consistorial, o d’algun petitmonument en una plaça, o d’algun cartell a les entrades de la nostralocalitat que recordés als visitants que es troben en una ciutat... per aportaralguna idea. Per altra banda, s’hauria d’aprofitar l’ocasió per reivindicardavant les altres administracions les necessitats que encara té el nostremunicipi i que en altres llocs ja comencen a tenir superades. Tinguemclar, però, que el fet d’ostentar el títol de ciutat no significa cap privilegi. Cal esperar, doncs, que sorgeixi alguna iniciativa, abans no siguimassa tard, a la qual ens puguem sumar tots plegats amb entusiasme.

Col·laboradors/es del mes: Josep Roqué, Martí Regué, CUDOS,Gerard Cortada, Judit Orpinell, David Fusté, Sícoris, Ricard Ribes,Francesc Aymerich, Jordi Alins, Ramon Monfà i Jordi Esteban

6

la P

ala

nca

Personatges

Pere Serra, la força de la casa de pagèsere Serra i Domenjó ha dedicattota la seva vida, gairebé un segle,

a les seves finques i a la seva masia,”Cal Barrina” de Seró, on va néixerl’any 1908. Per a ell, la terra i el seuentorn, la família i la seva casa de pa-gès, han estat el motor de la seva vida,allò que li compensava de la lluita i lesadversitats de cada dia. Ell és el quart hereu d’aquella família,de Cal Barrina, que ve des de més de 2

segles enrera. Esdisposa de la dadadocumental que elseu besavi va néi-xer el 1799; el fun-dador d’aquellafamília va néixeren una humil casade Seró, família

que encara avui existeix conservant alsmateixos noms i cognoms.El fundador de Cal BarrinaPere Serra i Tarragona nasqué l’any 1799en una senzilla casa del carrer del Fornde Seró. Era el fadristern o cabaler de lacasa i en la seva infantesa, fou un nenmolt fort, resistent, d’una salut de ferro,capaç de fer front a la vida dura i austeraque era l’única possible en aquells temps.La casa se’n deia Cal Gabriel, que avuiencara existeix (no obstant els pro-pietaris són uns altres). Foren moltes les dificultats,la misèria i les privacions lesque hagué de passar aquellnoiet, tenint en compteque les guerres del fran-cès o napoleòniques es-poliaren tremendamentaquestes comarques. Lesrequises sovintejaven, elsgavatxos eren perseguits abase de guerrilles i cops persorpresa, i les represàlies erentemibles. Als 13 o 14 anys, se n’anà aGuissona, a treballar a un convent delsP.P. Pauls. Els Pauls li encomanaren fertreballs a l´hort. En premi a la seva dili-gència i bon comportament, li ensenya-ren a llegir i escriure, tot alternant-ho ambla feina que se li havia encomanat. Esdestaca les condicions extraordinàriesd’aquell que sobresortia pel seu treball,la seva audàcia i el seu caràcter empre-nedor, en aquells temps tan difícils. De

ben jove li posaren el nom de “Barrina”. Més tard se n’anà voluntari a l’exèrcitCarlista, en el qual va combatre amb elgrau de sergent, fet que va lligar la famí-lia al Carlisme, com també al lema “Oraet labora”, que no ha estat abandonat desde fa 200 anys. El treball i unes arrelsprofundament cristianes, han estat lesactuacions bàsiques de les seves vides.Aquesta ha estat la línia de la casa, desde bon començament.

Els protagonistes de la històriaCom hem dit, el primer fundador i pri-mer hereu va ser Pere Serra Tarragona,nat a Seró el 7 de març de 1799 i quemorí el 1875. Casat amb Úrsula PijuanVidal, amb qui tingué dos fills: Rosa iPere. El 2n hereu va ser Pere Serra Pijuan,nat i mort a Seró (1943-1918), casat ambEsperança Viladrosa Gabernet i amb quitingué 5 fills: Teresa, Rosa, Pere, Úrsulai Anton. El 3r hereu va ser Pere Serra Viladrosa,nascut i mort a Seró (1883-1910), casatamb Trinitat Domenjó Blanch, i amb quitingué dos fills: Pere (el nostre personat-ge d’avui) i Joan. Com que el 3r hereumorí

jove, el s e ulloc l’ocupà el seu germà petit, Anton Ser-ra Viladrosa (1890-1949). El 4t hereu, l’actual Pere SerraDomenjó, neix a Seró l’abril de 1908;casat amb Miletina Boncompte Ribalta(1914-1992), que tingueren 7 fills: Pere,M. Pilar, Ramona, Vicenç, Trini, JosepM. i M. Lluïsa.

Altres personatges de la història són:Mossèn Anton Viladrosa, Rector de Serói Arxiprest d’Agramunt, mort a Seró. ElBisbe Agustí Bernaus Serra, caputxí, bis-be de missions a Bluefields (Nicaragua)on hi morí l’any 1927. Armengol PijuanJunea, mort a Seró el 1978. La seva jove,Maria Dolors Vilalta i el seu nét, EduardSerra Vilalta.

Anecdotari familiarEl 13 de maig de 1829 se celebrà el ma-trimoni de Pere Serra Tarragona ambÚrsula Pijuan. Com a dot, el Pere va apor-tar seixanta lliures de moneda catalana iella, que era de posició més acomodada,cent seixanta cinc lliures; en aquell tempsaquesta era una quantitat important i ensdóna una idea de la potència econòmicad’aquell matrimoni. A més de conrear la terra, en aquellaèpoca el “Barrina” ja havia posat un petitnegoci: amb un matxo i dos rucs, feia detraginer i transportava mercaderies ambel carro i els animals. Portava oli, mon-getes, guixes, etc. i feia viatges llargs finsa Igualada, Martorell, Barcelona, seguintels “camins rals“ que en deien en aquellstemps. Vaig sentir explicar que els ban-dolers l’havien assaltat i robat més d’unavegada.

En aquella època es va comprar lafinca “Rocatoba“, de cinc jornals

d’extensió al camí deColldelrat. Aquell cap intrè-

pid no va parar i a la partalta de la finca hi vaconstruir una casa on hiva anar a viure la famí-lia, deixant així el poblede Seró.

Passat l’any 1832, siguipel seu viatjar, sigui pels

seus contractes de finques,el Pere va voler ampliar el seu

camp d’acció. Va arrendar el molífariner de Montsonís, del que n’era

propietari el Sr. Pere Alcántara deRocabruna, de la noblesa de Barcelona.Quan tingué el molí arranjat i el molinercontractat, li van venir els problemes. Vatopar amb els veïns d’Artesa, on enaquells moments hi havia la desamortit-zació. El comandant de l’exèrcit que hihavia a Artesa, que depenia del“Correjimiento“ de Cervera, va anar ambla tropa al molí i li van tancar mola i ro-

P

7

la P

ala

nca

Personatges

dets. S’hi va armar grossa: el propietari,que tot just havia començat el negoci, esva barallar amb la tropa i el comanda-ment, el van agafar pres, va ser ultratjat itancat a la presó. No obstant, va presen-tar recursos a les autoritats superiors i livan donar la raó, amb la qual cosa el ne-goci va tornar a funcionar. La gran riuada de 1853, que va fergrans destrosses a l’horta, va acabar ambel molí i les successives contractes ambel Sr. de Rocabruna, ja que va destruir elmolí, la presa i la secla. Més endavant,però, va arribar a un acord amb el Sr. deRocabruna: ell arranjaria la resclosa i lapresa del molí a canvi d’un arrendamentde 12 anys. Així doncs en Pere Serra vafer les obres i va continuar administrantles finques del Sr. de Rocabruna i del seusuccessor durant la dècada de 1850. Men-trestant, el “Barrina“ va anar comprantfinques de secà al voltant de la Rocatobai l’any 1859, comprà els terrenys on avuihi ha Cal Barrina.

L’avi del nostre personatgeTenia poca fe en els costums i les modes,el seu tarannà era de progrés i efectivitat,apartat de fantasies i vanitats. Intransi-gent en la seva manera pròpia de ser, nocanviava amb facilitat de criteri. Era ca-tòlic practicant, d’una religiositat autèn-tica, fidel a les ensenyances de l’esglésiacatòlica; a l’igual que ell tota la famíliacomplia amb els manaments de Déu i del’Església. Caritatiu com a bon cristià,amic i protector de sacerdots i religiosos,Cal Barrina tenia sempre laporta oberta a les personesd’Església. Les idees polítiques del seupadrí eren molt clares i defi-nides. Entregat en la seva jo-ventut al Carlisme en cos iànima, els ideals de “Déu, Pà-tria i Rei“ els tenia gravats alpensament. La premsa tradi-cionalista era l’única que cir-culava per casa, “El CorreoEspañol”, primer, i “ElCorreo Catalán” van ser els diaris que lle-giren. Les preferències dels avis en la page-sia foren dues: la terra i particularment,l’aigua. A Rocatoba es van fer conductesd’aigua per regar part de la finca. Arre-plegaven part de l’aigua de la pluja quevenia pel camí de Colldelrat, on avui en-cara s’hi veu un aqüeducte que porta l’ai-gua del barranc de Grealó; aquesta aigua

anava a parar a una bassa molt gran de300 m3 i que actualment ja no existeix. L’any 1859 van comprar la finca per aconstruir-hi l’actual casa de Cal Barrina,a la carretera de Lleida a Puigcerdà. Lacasa constava de planta baixa, pis i gol-fes, a la què s’hi afegí a la façana un co-bert molt senzill, a la part central del por-xo. El 1860 es construí un celler amb al-tura suficient perquè el vi anés pel seucurs natural als bocois. A l’entrada hihavia la cuina i un forn per a fer el pa,amb el pastador i les eines per fer pa. En

aquell temps, les mules eren el motor dela casa, les feien treballar molt, però erenestimades i molt ben tractades i ben vigi-lades pel “mosso de mules“, que dormiaal paller prop d’elles. La casa proveïa tots els aliments ne-cessaris: als corrals s’hi produïa l’aviram,els ous, els conills i tota la carn de con-sum. Es feien l’oli, el pa, el vi, les verdu-res i fruites del propi consum. Res no es

desaprofitava, la palla i les herbes pelsanimals sortien de la finca i el cerealssobrants es venien.

El seu pareA partir de 1875, a Cal Barrina s’iniciàuna nova etapa. Amb el casament de PereSerra Pijuan, home de grans ambicions,amb l’Esperança Serra, més espiritualperò bona administradora, es van anaradquirint noves terres. Era un empresarique sabia fer produir les seves terres i sa-bia reinvertir els seu guanys. Resumint:

estem davant d’un matrimo-ni model i amb ganes de cre-ar una família dins de la méspura ortodòxia cristiana. Lesseves normes de conductaeren dues: “ora et labora“ i “eltreball dóna salut i virtut“.Aquests eren els lemes ambquè es regien les seves actua-cions i les seves vides. El seu pare fou un pagèsmodern i actiu, d’acord ambl’època en la què vivia. Tin-

gué contactes amb el millor de la pagesiacatalana, era soci de l’Institut Català deSant Isidre de Barcelona i estava al cor-rent de lo que anava succeint en el campde la pagesia. En les tres darreres dèca-des del segle dinou, es dedicà al conreu ia l’elaboració dels productes de la vinya,no sols vi sinó també mistela. Com a vi-nyater, fou pioner del treball ben fet a lavinya, malgrat les obligacions i atenci-

“Defensaré la casa del meu pare,contra totes les adversitats que pu-guin esdevenir, contra tots els quivulguin fer-li mal. Defensaré el fu-tur de la casa del meu pare...”

9

la P

ala

nca

Personatges

ons que això li comportava, tant amb elsceps com en la posterior elaboració.L’argenda era gran, perquè a més de mos-sos i jornalers, en algunes feines de lacasa, com veremar, segar i batre, collirolives, etc. tenia colles dedones que eren molt tre-balladores i ajudaven devalent. A casa de l’avi el tabaci el cafè n’eren exclosos.Jugar a cartes ho conside-rava un sacrilegi. Els pas-satemps els consideravaperniciosos i segons elldeia eren creadors de ganai de misèria. La festa do-minical o les festes de pre-cepte de l’Església es res-pectaven amb tota la sevaintegritat. Ni persones nianimals feien cap treballservil. El repòs era total isols es feia lo imprescin-dible per la vida quotidiana. Ni es llauravani s’enganxava el carro, ni se sembrava. L’avi (en aquest cas, el seu pare) vamorir un matí del primer diumenge demaig de 1918, quan ell tenia 10 anys, re-cord que va influenciar molt la seva in-fantesa i la seva joventut.

Pere Serra i DomenjóEntroncat a la terra com estava, el nostreentrevistat va anar 3 anys a França a l’Es-cola Agrícola de Le Mons, al Departa-ment de l’Aube, on va rebre classes deViticultura i Agricultura general. No erenestudis superiors, però donaven una vi-sió àmplia i avançada en aquestes matè-ries, ja que hi havia tècniques més avan-çades que aquí. Anar a estudiar a França va ser tot unrepte per a ell. Va dir: “Quan arribi a par-lar com vosaltres, ja em coneixereu”, iuna vegada vençuda la dificultat de l’idi-oma va superar als seus companys, tanten la pràctica com en la teoria de l’agri-cultura, i va passar als primers llocs del’escola. En aquesta comarca en aquells tempsno hi havia ramaderia, tan sols a l’hivernbaixaven els ramats de muntanya. Quana dalt hi havia neu, els ramats hiverna-ven aquí: a la nit al corral i de dia a pas-turar. Era una agricultura molt endarreri-da, no hi havia maquinària, tenien com amínim dos mossos que contractaven cadaNadal per l’any. Les primeres màquines eren les de se-

gar: les garbelladores, que tallaven i dei-xaven les garbes al tros. Al darrere pas-saven els lligadors, que de 2 garbelles enfeien una amb un feix de la mateixa gar-ba. Es feien les garberes i després, al ju-

liol, es portaven a les eres per fer la batu-da. Recorda les reus d’un sol solc tiradaper un parell, l’arada... Es sembrava un any si un any no; l’anyque la terra no es sembrava, es preparavapel pròxim; fins a l’últim segle a la terrano hi havia avenços, s’ha fet tot en aquestsegle: la lligadora, la màquina de segar,la collidora, la sulfatadora, el tractor, etc. Era una agricultura molt primitiva, eramolt dur treballar la terra. Amb la fangaes treballava a mà un tros més petit, eldemés es feia amb animals de tir. La genttreballava molt fort, però ho feien natu-ralment, doncs no hi havia cap més ma-nera pels pagesos. Tota la transformacióha vingut en els últims 50 anys: les tècni-ques de treball, els sistemes de cultiu i detot, les màquines. En una casa de pagèshi havia aixades de tres pues, fangues, ies treballaven els trossos petits, els tros-sos grans feien por. Jo vaig pujar ambl’avi i el germà del pare. Abans de la guerra hi havia 4 fires pe-tites a Artesa, peròa Lleida n’hi havia3 de molt impor-tants: la d’Organyà,la de Verdú i la deSalàs de Pallars. Latransacció dels ani-mals es feia a les fi-res grans, i aques-tes no duraven tansols un dia, sinóque duraven un set-

mana. Ara, amb la facilitat de desplaça-ment, els mercats dels pobles, i les casesde màquines amb els seus corredors, elstemps han canviat molt i s’han deixat defer moltes fires.

Abans no hi havia mas-sa ramaderia i ara a totsels pobles i poblets hi hagranges, en certa maneras’ha industrialitzat l’agri-cultura i la gent pot cre-ar-se treball a casa seva,a les seves finques, senseanar a la indústria. Abansde granges aquí no n’hihavia, però ens diu que elseu pare ja n’havia vist aBarcelona. Aquí sí queera nou, doncs no n’hihavia cap. Recorda amb molt degrat, que ja fa 20 anys vaser president de la Coo-perativa del Camp

d’Artesa de Segre. Ho recorda com unaetapa important en la seva vida, ambmolts canvis i innovacions.

Cal BarrinaDe vegades, com en aquest cas, el sentitde la Casa Pairal, ultrapassa amb la sevaforça les persones que han viscut en ella.A Catalunya, l’hereu, la família, el patri-moni i la pròpia terra tenen un sentit es-pecial, potser espiritual, que transcendei-xen a les persones que la treballen, quela viuen. L’home fa la casa, però tambéla casa fa l’home, així ha estat Cal Barrina. Deia un poeta basc: “Defensaré la casadel meu pare, contra totes les adversitatsque puguin esdevenir, contra tots els quivulguin fer-li mal. Defensaré el futur dela casa del meu pare...” i és que tant alPaís Basc com a Catalunya, l’AitarenEtxea, la casa del meu pare, té un sentitmolt profund.

Bartomeu Jové i Serra

10

la P

ala

nca

Noticiari

Aigua directa des de RialbL’Associació Catalana de l’Aigua (ACA) està disposada a construir,en el termini de 10 anys, una conducció des de l’embassament deRialb que passi per les localitats d’Artesa de Segre, Agramunt iTàrrega per tal d’abastir-les directament d’aigua de boca i evitarla depèndencia actual del Canal d’Urgell. El passat 5 d’agost,l’ACA va convocar el Canal i els alcaldes dels tres municipis (eld’Agramunt no hi va assistir) a la delegació de Lleida per comuni-car-los la proposta, que més endavant presentarà per escrit, se-gons la qual durant aquest període de 10 anys es faria càrrec del30% del cost de les represes que els municipis afectats fan al ca-nal. De fet, l’increment del preu de l’aigua per part del Canald’Urgell en aquests darrers anys ha provocat la interposició dediversos recursos contenciosos per part dels tres ajuntaments es-mentats en considerar-lo abusiu. L’alcalde d’Artesa ha manifestatque, atès que la presa d’aigua d’Artesa es troba en un nivell supe-rior al sols del canal, no veu correcte pagar l’aigua embassada finsaquest nivell.

El piròman ataca de nou

Els Mossos d’Esquadra i els Agents Forestals sospiten que el ma-teix piròman que va causar l’alarma entre la gent dels municipisd’Artesa de Segre i Vilanova de Meià fa dos estius ha tornat al’acció aquest any (veure La Palanca núm. 221, agost de 2000, lafoto pertany a aquells fets). Des del 20 de juliol fins a mitjansd’agost es van produir un total de set incendis: a Montargull (2), aVall-llebrera, al Polígon Industrial, a Anya, a Baldomar i a la car-retera de Vilanova. Aquesta persona acostuma a actuar els caps desetmana i en vigílies de festa major. A més, ho fa en llocs de fàcilaccés d’on pugui fugir ràpid. Alguns testimonis han assegurat ha-ver vist un tot-terreny de color blanc allunyant-se d’algunsd’aquests incendis.(Segre 14-08-02 i La Mañana 17-08-02)

Millores al cementiri d’ArtesaDurant aquest estiu s’han acabat les millores al cementiri, poc mésd’un any després que el seu estat provoqués fortes crítiques perpart d’un grup de ciutadans i ciutadanes (veure La Palanca núm.230, maig de 2001). Pel que fa a l’exterior s’han asfaltat els acces-sos, tant el de la porta principal com el de la lateral, i s’han fetconduccions per evitar que l’aigua de la pluja malmeti les parets is’introdueixi en els nínxols. A l’interior, s’hi ha fet arribar l’aiguai s’hi ha instal·lat una font; mentre que la creu central ha quedat

vorejada per la plantada d’arbustos i l’ossera hamillorat el seu aspecte. Altrament, unes quantespapereres complementen el mobiliari urbà delcementiri, conjuntament amb els bancs que esvan instal·lar a finals de l’any passat.

Més obres a Els PlanellsEn el Ple del 9 de juliol, l’Ajuntament d’Artesava adjudicar la construcció d’una pistapoliesportiva en el centre Els Planells a l’em-presa Construccions Montsec. Aquesta obra for-ma part d’un conjunt de millores per al 2002,cofinançades per l’Ajuntament i el Departamentd’Ensenyament, que compten amb un pressuposttotal de 138.000 euros. De moment, ja s’ha fetel pati del parvulari, la renovació de sòcols i lapintura d’algunes dependències. Per contra, fal-ta la substitució de les portes d’entrada, unes mi-llores en la calefacció i la rehabilitació dels ves-tidors. Les obres d’explanació de la nova pista,que comptarà amb diferents equipaments, ja es-tan fetes. La seva ubicació és a continuació delpati del parvulari, en un nivell inferior pel des-nivell del terreny, el qual va ser aconseguit perl’Ajuntament mitjançant una cessió urbanística.

Foradada construeix una bassaL’Ajuntament de Foradada va iniciar el 29 dejuliol les obres de construcció d’un embassamentque es destinarà a punt d’aigua per a l’extinciód’incendis i a zona humida per a la flora i la fau-na. Aquesta bassa tindrà 4000 metres quadrats is’ubicarà prop de la Font dels Horts, a la zonaest del municipi. L’obra compta amb unpressupost de 24.000 euros, provinents de la UEi del Departament de Medi Ambient de laGeneralitat i tindrà capacitat per a 4 milions delitres d’aigua. Aquest espai servirà d’oasi per ales aus autòctones i migratòries i per als petitsmamífers, a la vegada que serà un lloc d’esbarjoper als habitants de la zona. La bassa tindrà do-ble ús, ja que s’habilitarà com a punt d’aiguaútil per als bombers en l’extinció d’incendis.

La Roureda gestionarà el MuseuDurant la reunió del passat 9 d’agost entrerepresentants de l’Ajuntament d’Artesa,col·laboradors del Museu i l’associació culturalLa Roureda, aquesta última entitat va posar demanifest la seva disponibilitat per a fer-se càrrecdel funcionament del Museu del Montsec mentreno es posi en marxa el Pla Museístic redactatpels arqueòlegs Josep Ros i Eva Solanes. La re-unió va tenir lloc després que la coordinadoradel museu, Eva Solanes, comuniqués al’Ajuntament la seva decisió de no continuar ambaquesta responsabilitat. Els col·laboradors del

11

la P

ala

nca

Noticiari

museu que hi van assistir van donar per extingida l’existènciad’aquest grup, mentre que els representants de La Roureda es vanmostrar engrescats i oberts a tot tipus de col·laboracions. Segonsfonts municipals, es redactarà un conveni que reguli la nova situació.

L’ADF Sant Mamet instal·la nous hidrantsDurant aquesta campanya, l’ADF Sant Mamet ha instal·lat quatrehidrants (punts d’abastiment d’aigua en cas d’incendi) en diferentsindrets. Dos han estat col·locats al municipi d’Artesa, un aBaldomar i l’altre a Collfred. Dos més han estat ubicats a SantaMaria de Meià i a Alòs de Balaguer. L’ADF ha pogut dur a termeaquesta inversió gràcies als ajuts que rep, anualment, delDepartament de Medi Ambient i també a la cessió de l’indret pertal d’ubicar-los de diferents amos i/o Ajuntaments. S’espera que,amb l’ajut de l’any vinent, se’n puguin instal·lar més.

Cinema a la fresca amb SpidermanEl passat 21 d’agost, l’Ajuntament d’Artesa va organitzar laprojecció d’una pel·lícula a l’aire lliure, a la pista poliesportiva deles piscines. La sessió, de caire gratuït, va ser amb un film d’estrenai de gran èxit: Spiderman. L’home aranya va fer gaudir d’allò mésals prop de tres-cents espectadors que van acudir a la cita. Ambaquesta activitat estiuenca, l’Ajuntament d’Artesa millora l’ofertalúdico-cultural de la localitat.

Millores al poliesportiu d’AlòsLa pista poliesportiva d’Alòs de Balaguer ha estat millorada aquestestiu, amb l’arranjament de les baranes i els lavabos, amb lacol·locació de papereres i bancs i l’ajardinament d’alguns racons.Aquesta pista polivalent es va construir a principis dels 80 i s’haviadeteriorat bastant en els últims anys. Les millores d’aquestequipament han suposat una inversió de 30.000 euros (a càrrec del’Ajuntament i de la Diputació). La pista acollí, per segon any, elsballs de la Festa Major d’Alòs, celebrada els dies 9, 10 i 11 d’agost.

Estació de telefonia a VilanovaEl municipi de Vilanova de Meià disposarà a la tardor d’una estacióde telefonia mòbil que s’instal·larà a la partida de la Serra Grossa,al nucli d’Argentera. Aquest nou equipament de Telefònica-Movistar s’hauria d’haver construït fa mesos, però s’ha endarreritdonat que primer era necessari dotar la zona de subministramentelèctric (les obres de la línia elèctrica estan a punt de començar).Aquest retard ha provocat les queixes de veïns del municipi i,sobretot, dels estiuejants (el municipi passa dels 500 als 2000habitants durant els mesos de calor) que es troben que no tenencobertura als seus telèfons mòbils. Fins ara només funciona amitges un repetidor de la companyia Vodafone. En el mateixemplaçament s’instal·larà en un futur una estació base per a laxarxa de telecomunicacions del cos de Bombers. (Segre 17-08-02).

Projecten un dipòsit per Boada i ArgenteraL’Ajuntament de Vilanova de Meià té previst construir un dipòsiti una xarxa de conduccions per captar aigua del riu Boix i dotard’un proveïment adequat als nuclis agregats de Boada i Argentera,poblacions que tenen problemes d’aigua. L’equipament seràfinançat per l’Agència Catalana de l’Aigua i compta amb unpressupost de 350.000 euros. (Segre, 17-08-02)

La Festa Major de CubellsUn any més, Cubells va celebrar la sevaconcorreguda Festa Major, entre els dies 14 i 18d’agost. S’iniciaren els actes el dimecres 14, ambla representació teatral “Renoi, quina família”amb el grup Talia. El dia 15 se celebrà el soparde germanor amb més de 400 comensals i ambla presència del conseller d’Agricultura JosepGrau. El divendres els més joves gaudiren amb

la XVII Nit de Foc i Rock and Roll amb els grupsTràfic, Hechizo i Manhattan. El dissabte i eldiumenge hi hagué lluïdes sessions de ball ambles orquestres Marina i Costa Brava. Durantaquests dies també es pogué veure l’exposiciópictòrica de Manuel Maria Carbonell. D’altrabanda, el dilluns dia 19 d’agost se celebrà la Festade Barri al carrer Verge del Castell, per vintè anyconsecutiu. Aquest dia es col·locà una placa alcarrer amb el nom d’aquesta Mare de Déu.

La plaga del senglar, a la teleLa proliferació de porcs-senglars a l’hortad’Artesa i Montsonís (vegeu noticiari del mespassat) no ha passat desapercebuda per algunescadenes de televisió. Així, el passat dia 12d’agost, el Telenotícies de TV3 va emetre unreportatge on es feia ressò de la plaga d’aquestsanimals. Antena 3 també va emetre una notíciainformant d’aquest curiós fet. A les imatges esvan poder veure tres pagesos de l’horta d’Artesa,els senyors Ramon Vila, Francesc Vidal i MiquelRegué, que van ensenyar les destrosses que elsjabalíns han fet als seus panissos.

12

la P

ala

nca

Noticiari

Arranjament de la zona d’esbarjo de La Palancaurant aquest estiu s’han dut aterme diferents millores a la zona

d’esbarjo coneguda popularmentcom La Palanca de Vernet. A mitjans del mes de juny es van ini-ciar les obres que han retornat l’esplen-dor a aquest indret, que fa uns anyshavia estat punt de trobada de banyis-tes i persones que volien dinar o bere-nar a l’aire lliure. Abans de les riuadesde l’any 1982, aquesta zona gaudia dezones d’ombra, d’una platja natural i,fins i tot, d’un “xiringuito” que obriadurant els mesos de calor. Abans de lesriuades, la zona condicionada era alcostat dret del pont de Vernet; la zonaque s’ha arranjat ara, és al costat es-querra (venint d’Artesa). Els terrenys de La Palanca eren pro-pietat de la família Maluquer, la qualels va cedir l’any passat a l’Ajuntamentd’Artesa, administració que es va com-prometre a arreglar el lloc. Les millores que s’hi han dut a ter-me han estat la neteja de la vegetació,la delimitació de la zona amb pedres,la construcció de vuit barbacoes d’obrai la col·locació de dinou taules de fustaamb els bancs corresponents. De cara a mesos vinents, està pre-

vist arreglar la platgeta que dóna al riuSegre, així com desviar lleugeramentel recorregut de les aigües per tal d’afa-vorir el bany (faltarà veure si la Confe-deració Hidrogràfica de l’Ebre deixaràque el riu baixi amb el cabal ecològicmínim). També de cara a l’any vinent,l’Ajuntament dotarà el lloc d’electrici-tat i construirà una font i un pou, a mésde col·locar gronxadors per als més me-nuts i plantar més arbres.

Aquestes obres eren molt esperadesper la ciutadania i doten casa nostra ambuna zona on passar estones de lleure. Ara faltarà conservar en bones con-dicions l’indret (tasca que pertoca tantals usuaris com a l’Ajuntament), i po-tenciar-la fent-ne publicitat als possi-bles turistes i/o organitzant-hi algunaactivitat (concerts de música, trobadespopulars, etc).

Miquel Regué i Gili

D

CONCERTDE L’ORFEÓ ARTESENC

EN HOMENATGE AJOAN GIRIBET Dia: diumenge 22 de setembre de 2002

Hora: 7 de la tardaLloc: Església Parroquial d’Artesa de Segre

13

la P

ala

nca

Municipis

Les Terres del Marquesat visita Ivars de Nogueravars de Noguera és un dels po-bles més occidentals de la comar-

ca de la Noguera, situat a la riba es-querra de la Noguera Ribagorçana,a frec de la comarca aragonesa deparla catalana de la Llitera. L’associació cultural “Les Terres delMarquesat” ha realitzat recentment unvisita a aquest bonic municipi de la màdel seu alcalde Pere Magí, on hi hempogut copsar com la història semblarepetir-se. Hi podem trobar un certparal·lelisme entre els esforços d’inno-vació actuals i el dinamisme repobla-dor de l’edat mitjana. El municipi actual té una extensió de27 km2, fruit de l’annexió l’any 1964del poble de Boix. Aquest fet ens fa

recular en el temps, quan ambdues po-blacions pertanyien a la senyoria deRamon Berenguer d’Àger, vers el 1158,pocs anys després de la seva conquestaals musulmans. Les parròquies d’amb-dós pobles pertanyien a l’arxiprestatd’Àger de manera documentada el1783, dependència que va perdurar finsel segle XIX. La visita a l’actual poble abandonatde Boix, situat damunt de l’embassa-ment de Santa Anna, ens corprèn per laseva solitud, la brillantor del paisatge iel contrast de colors. Ens assabentem de les vivències delsseus habitants, que van haver de deixarllurs cases per causa de l’embassament.Dels esforços per a recuperar el recorddels seus avantpassats, amb el trasllatdel cementiri, la restauració de l’esglé-sia parroquial de Sant Julià, i les reno-vades il·lusions per retornar la vida aaquests indrets amb el projecte de con-vertir la ribera de l’embassament en unazona de platja, tal com podem apreciar

en la maqueta del ’ a j u n t a m e n td’Ivars. La visita a l’es-glésia ens permetveure l’estil cons-tructiu, a cavall delgòtic i del romànic,amb la seva únicanau coberta per unavolta de canó apun-tada, capçada per unabsis semicircular amb un notable arcpresbiterià. Cal remarcar la seva curio-sa porta d’entrada, d’arc de mig punt, aponent. Com si féssim un viatge en el tempsens mostren un complex trogloditad’obtenció d’oli, en plena natura, a l’ai-xopluc d’una balma, on podem apreci-ar l’àrea de molturació, la zona on hihavia la premsa i els trulls de decanta-ció, elaborats amb el material petri dela mateixa muntanya. La tradició agrària d’Ivars ja la po-dem trobar als començaments del se-gle XII, en què poc després de la sevareconquesta en Ramon Berenguerd’Àger hi va realitzar una extensa co-lonització agrària. En l’actualitat aquesta tradició no tansols perdura, sinó que està en la líniade la més alta tecnologia hortifrutícola. Hi trobem extenses plantacions depréssecs amb denominació de qualitat,“Préssec de Pinyana”. Des del seu llocde cultiu original, aigües amunt del pontd’Alfarràs, a ambdós costats de la No-guera Ribagorçana, el seu cultiu s’haestès en l’actualitat per les poblacionsd’Ivars, Alfarràs, Benavarri, Castellon-roi, Albelda i Almenar. La comunitat de veïns d’Ivars deNoguera fou especialment activa enl’expansió del préssec de Pinyana, tot iuna sèrie de dificultats administrativesque la feren pledejar amb els seus ve-ïns de Castellonroi que creien tenir dreta aquests terrenys de cultiu fins que vanreconèixer la carta de propietat que so-bre aquestes terres tenien els veïnsd’Ivars, atorgada per la marquesa d’Al-farràs, Anna de Boixadors, en el seutestament, l’any 1606.

En l’actualitat la gestió d’aquestspresseguers es fa amb les modernes tèc-niques hortifrutícoles: gota a gota, sis-temes de prevenció de gelades per as-persió, anàlisis del sòl i de les fulles perdeterminar les necessitats de nutrients,etc. A més a més, hi ha un sistema deprotecció del fruit del tot original: homembolica cada préssec amb un paperprotector amb l’objectiu de resguardar-lo de la humitat i de la pols. Això faci-lita un augment de la producció del25%, a la vegada que permet obtenirpréssecs més tardans amb una texturade la carn i de la pell característica. El grup de visitants de les Terres delMarquesat va tenir l’oportunitat, peruns instants, de fer de fructicultors icollir uns quants préssecs com a record. Seguint la línia de renovació tecno-lògica de l’agricultura, també estan in-vestigant la viabilitat de realitzar unasilvicultura sostenible, amb una plan-tació de noguers per obtenir fusta dequalitat. Tot el cicle vital de l’arbre estàgestionat per ordinador, el qual s’en-carrega de determinar la freqüència derec, preparar les barreges de nutrientsadients, etc. Aquesta visita, balanç entre la tradi-ció medieval i l’alta tecnologia moder-na, acabà en un dinar de germanor, peramable invitació del consistori d’Ivarsde Noguera, al local social de l’ajunta-ment.

Text i fotos: Josep Roqué i BuscatóAssociació Cultural

“Les Terres del Marquesat”

I

15

la P

ala

nca

Esports

Adéu Cursa del MelóPart I Sembla una possibilitat ben real, si nin-gú hi posa remei, que per 1a vegada enels darrers 15 anys el municipi d’Artesaes quedi sense cap cursa atlètica dins delterme. Queda així previssiblement trun-cada una sèrie que va començar amb lespopulars Maratons de Festa Major, quevan precedir a les inoblidables curses deClua i a les dues Curses atlètiques deFesta Major i que finalitza amb la realit-zació de les 8 curses del Meló, la darrerad’elles, la de l’any passat. El motiu de la suspensió de les cursesdel Meló rau en el fet que la cursa porta-va al límit les capacitats organitzativesde la secció d’atletisme i quan aquestess’han vist disminuïdes ha sorgit el dilema

d’escollir entre modificar-la o anular-la. Hem escollit l’opció més radical per-què és quina més bé reflecteix l’estat actu-al de la secció, desanimada i gairebé ino-perant per manca de corredors en actiu. En aquest estat de la situació hauriaresultat absurd abraçar l’altra opció. Aixòs’entén molt fàcilment si pensem quel’activitat més habitual a totes les secci-ons d’atletisme dels clubs és la d’anar acórrer curses, quedant l’organitzaciód’aquestes com una activitat secundàriaa la qual s’hi arriba per cortesia vers elsaltres clubs organitzadors o bé buscantpromocionar l’atletisme a la població onaquesta està establert. Hauria estat irracional que la quina téque ser l’activitat secundària passés a ser

la principal. Sobretot si tenim en compteel poc èxit que han tingut les curses decara a fomentar l’atletisme entre elsartesencs, els quals majoritàriament hanpreferit sempre disfrutar de les cursesocupant el còmode rol d’espectadors ac-cidentals que no el d’esforçats atletes. Sense motiu que ens impulsi, inmersosen el desànim, no podem fer res més,mentre esperem millors temps a la sec-ció d’atletisme, que fer una crida públicaconvidant a qui vulgui, a pendre el relleude l’organització d’aquesta mena d’actes. Confiem que no sigui una invitació endebades perquè abans que nosaltres hihan estat i després de nosaltres, segura-ment, algú hi serà.

© CUDOS

Part II Motius i candidats per dotar la ciutatd’Artesa amb: una cursa atlètica, una cur-sa cicloturística, excursions a peu guiadeso bé amb totes elles alhora no en falten. Els més evidents són els polítics: “Elnostre municipi no té perquè estar menysben dotat que els veïns”. Altres motius, no tant evidents són elseconòmics: qualsevol activitat de lesabans citades serveix per a mostrar el paísa gent forastera, i per tant serveix peratreure potencials clients als serveis tu-rístics de la zona (són mitjans de promo-ció territorial i recurs habitual dels patro-nats de turisme) sinó el mateix dia de l’ac-tivitat, potser en dies d’oci posteriors. Amb aquests legítims motius seriencandidats idonis a l’organització d’aques-ta mena d’actes els quins fins ara han es-tat els nostres millors col·laboradors:l’Ajuntament i/o el comerç local (que araque estan agrupats, podríen promouretambé, aquesta mena d’actes). A hores d’ara desconeixem quin mo-viment econòmic-turístic pot haver-segenerat en base a les activitats que habi-tualment promou el CUDOS però ha dequedar clar que les nostres iniciatives nohan estat mai concebudes buscant maxi-mitzar aquest efecte. La comarca d’Artesa, l’espai comprèsentre la serra de Montclar, al sud, elMontsec al nord, Alòs a ponent i el riu deTorreblanca a Llevant, no està mancadade recursos per a ser atractiva al foraster:el principal, la gran varietat d’ambientsque mostra concentrada en poc espai.

Qualsevol desplaçament que es faci, permoderat que sigui, ja presenta un canvique trenca la monotonia es passa ambgran facilitat de llocs humanitzats a llocsferèstecs, amb gran variabilitat aparententre ells (de fet aquest era l’aspecte dela cursa que més xocava als corredors:en només 12 Km passaven per horta, perbosc de ribera, per obaga frescal, per trespoblacions i per un secà recremat aptenomés per als grills). És doncs, un llocidoni per a persones que no desitgenmoure’s pel Pirineu vinguin aquí a ferexcursionetes, a passar el dia o bé tres oquatre caps de setmana tranquilament.Gent que busca un contacte gradual ambla natura, però que prefereix moure’s enambients encara humanitzats que sónmolt més tranquilitzadors que l’inquie-tant natura indòmita del Pirineu. Aques-ta clientela potencial es evidentment iden-tificable amb un cert turisme familiar perqui l’existència d’un mercat dominicaljuntament amb la d’un riu amb grans to-lles d’aigües tranquiles resultarien dosatractius més a tenir en compte. Llàstima que tot aquest encant se’nvaig avall quan ens adonem que moltesvegades, el que més perdura de l’acció dela mà de l’home sobre el medi, sigui preci-sament els aspectes negatius d’aquesta:-qui es banyi en el riu pot pescar un tifus,-qui vegui de segons quina font pot arre-plegar un mal de pantxa i-qui es passegi pels camps pot trobar-se,massa sovint en dates senyalades pel tu-risme, que els conreus despedeixen unesflaires que no son aptes per a nassos de

persones que no hagin estat criades enaquesta especie de FARM’S – WEST enquè ens estem convertint. Perquè el comerç local fes una apostaforta i promocionés les activitats a l’airelliure que hem referit, s’hauriaprèviament, de posar remei a tots aquestincovenients. Però la realitat evidenciaque, arrel d’un malentès proteccionismeeconòmic, ningú busca sol·lucions pràc-tiques que permetin compaginar els legí-tims interessos del sector agropecuariamb els també legítims del sector de ser-veis turístics (que no tenen perquè estarenfrontats, vegis sinó el turisme rural iles cases de pagès). En tot cas, descartada l’iniciativa co-mercial en aquestes activitats i a l’esperade la ressurrecció de l’atletisme alCUDOS, no té massa sentit que ningú espreocupi de dotar a Artesa amb activitatsesportives a l’aire lliure que puguin cri-dar l’atenció al foraster. Només queda suggerir a l’Ajuntament,si li sembla bé, que posi mans a l’obraque nosaltres l’ajudarem en el que pu-guem, però ha de quedar clar que no tesentit plantejar-se una cursa que no siguid’anar per casa, perquè els artesencs pu-guem distreure’ns i moure’ns una mica.Un concepte de cursa molt diferent del’extinta Cursa del Meló. Una nova cursa a la quina podríembatejar fent referència a l’altre producteestrella del País: Cursa del porquet.

Text: Felicià Espinal i AubetRelacions Públiques de la Cursa del Meló

16

la P

ala

nca

Esports

XI Torneig de futbol sala Vila de CubellsDurant la segona quinzena de julioli la primera d’agost es va disputarl’onzena edició del campionat de fut-bol sala de Cubells, guanyat perl’equip Sexy Boys. Enguany van ser set els equips quevan disputar el torneig, jugant una lli-ga de tots contra tots i, posteriorment,els quatre primers classificats van ju-gar les semifinals i la final. Els equipsparticipants van ser set: tres de Cubells

TROBADA D’ARTESENCSDEL 1936

Artesencs i artesenques de l’any 1936, tantsi sou fills d’Artesa, com si hi heu vinguta viure; si us ve de gust fer un dinar totsplegats, truqueu als telèfons:

973 402244 - Irene973 400366 - M. Neus973 400155 - Magí

I ens posarem d’acord per fer la trobada un diadel mes d’octubre.

(Sexy Boys, Trempant i Sala Planeta),dos d’Artesa (Pub Trèbol i L’Art 66-67) i la Ràpita i Camarasa. La fase regular va donar com a pri-mer classificat la Ràpita, seguit perCamarasa, Sexy Boys i Trempant. Lessemifinals quedaren així: la Ràpita, 3 –Trempant, 6 i Camarasa, 5 – Sexy Boys,8. La gran final la van disputar per pri-mer cop de sis anys ençà dos equipscubellesos, els Sexy Boys i el Trem-

pant. El partit, jugat el dia 11 d’agost,va donar un clar guanyador, l’equipSexy Boys que va guanyar per un con-tundent 13 a 5. El màxim golejador del torneig vaser Eduard Cortada (Sexy Boys) il’equip menys golejat va ser la Ràpita.

Text: Martí Regué i RoigFotos: Gerard Cortada

17

la P

ala

nca

Esports

VIII Torneig de futbol sala de Vilanova de Meiàurant la primera quinzenad’agost s’ha celebrat al Parc

Recreatiu de Vilanova de Meià elja tradicional Torneig de FutbolSala on participen joves que viueno estiuegen a la Conca de Meià iamb edats compreses entre els 11 iels 16 anys. Enguany ha estat la vuitena edicióen la qual han competit quatre equips:el Vilanova de Meià, format per jovesdel poble; el Kamakos, compost perestiuejants de Vilanova; el Sta. Mariade Meià, que comptava amb el planterde menys edat; i el Lluçars, que com

sempre està reforçat per nois de Gàrzolai Baldomar. Precisament, aquest darrer equip haestat el guanyador del torneig, i no esva decidir aquesta sort fins l’últim par-tit que van disputar amb els Kamakos.Al Lluçars només li valia la victòria.L’empat o la derrota haguessin classi-ficat primer als estiuejants de Vilanova;però després d’un matx trepidant en quèels Kamakos guanyaven per 5-3, els dela samarreta grisa van empatar i desprésd’arribar al 7-7 amb gols que se succeï-en alternativament a un costat i a l’altre,finalment el Lluçars va rematar els seus

adversaris amb un definitiu 7-10. El diumenge dia 18 al migdia i en elmateix recinte de les piscines, el Sr.Terré (regidor d’Esports de l’Ajunta-ment de Vilanova), el Sr. Òscar (presi-dent del Parc Recreatiu), el Sr. Josep(organitzador del Torneig) i el Sr.Montserrate (àrbitre principal i col·la-borador), van fer el lliurament del tro-feus a tots els participants. Cal remar-car la nombrosa assistència de públicals partits i el correcte comportamentde tots els participants.

David Fusté i Guiu

D

El LLUÇARS ha estat l’equip campió del torneig després de guanyar per 7-10 eldarrer partit. Els membres de l’equip són nois de Lluçars, Gàrzola i Baldomar

Els KAMAKOS, que han acabat en segon lloc, està format per diversos estiuejantsde Vilanova de Meià

El VILANOVA DE MEIÀ és l’equip format per joves d’aquest pobleEl SANTA MARIA DE MEIÀ l’han format joves d’aquesta localitat. Aquest equipcomptava amb el planter més jove dels quatre participants

18

la P

ala

nca

Esports

Temps d’esport!quest estiu el CENG no ha volgutdescansar i, pensant en els més jo-

ves, ha ofert al llarg dels mesos de ju-liol i agost una nova activitat. Estem parlant de “Temps d’esport”,unes estades lúdico-esportives a les quenens i nenes d’Artesa de Segre i roda-lies han pogut assistir tot participant endiversos esports. Cada matí, durant dues setmanes, dedilluns a dijous, els infants es dirigienal poliesportiu preparats per a practi-car esports com el futbol, el bàsquet, eltennis taula, les bitlles, l’hoquei o el tiramb arc. La jornada durava tres hores,cadascuna dedicada a un esport diferenti es finalitzava amb una dutxa ben re-frescant. Els divendres, dedicats als es-ports d’aventura, es passaven fora de lalocalitat, tot depenent de l’activitat a fer. El primer divendres del torn es tras-lladaven amb l’Alsina Graells fins aPonts, on, al llarg de tot un matí i de lamà experimentada d’en Toni Herreros,els joves anaven disposats a enfrontar-se amb la seva primera experiència en

una piragua que, després de superar lesprimeres pors, donaria fruit al dominide l’esport tot gaudint al mateix tempsde les tranquil·les aigües que el riuSegre ofereix als peus de la presa del’embassament de Rialb. L’últim divendres, per a celebrar lafi del torn, era necessari dedicar-hi totel dia ja que el destí, Valldan, era unamica més lluny. Després de caminar, ocórrer –ja que la impaciència domina-va el cansament i el feia gairebé nul–cinc quilòmetres des d’Oliana, arriba-ven al petit càmping on els esperavenels cavalls i la tirolina. Classificats pergrups, aprenien a ser uns bons genetstot compartint entorn amb la natura.Disposats a cremar adrenalina superantles pors a l’altura i l’aventura, baixa-ven per la llarga tirolina. La resta deldia, per a refrescar-se una mica, es pas-sava a la piscina o bé fent diversos jocs,tot finalitzant l’estada amb el lliuramentde premis a l’equip guanyador i als cincesportistes més destacats durant lesdues setmanes.

Un total de 84 nens i nenes han as-sistit a les estades, alguns d’ells repeti-dors en els tres torns. Segons els orga-nitzadors, es pot considerar un verita-ble èxit ja que tots ells vingueren com-pletament dedicats, disposats a apren-dre, divertir-se i gaudir d’esports, al-guns practicats anteriorment, però al-tres completament desconeguts per aells. A més, cal afegir la completa de-dicació del dia a dia per part de més de15 monitors, engegant motors cada matíi motivant a participar des del més pe-tit fins al més gran. Així doncs, “Temps d’esport” no ensdiu cap adéu, sinó un arreveure i finsl’any que ve perquè el pròxim estiu ushi espera a tots un altre cop!

Judit Orpinell Diaz

AA

19

la P

ala

nca

Esports

21

la P

ala

nca

La Noguera

Obres de l’estació de bombeig del Segarra-GarriguesEls operaris de l’empresa FCC-Comapa ja han començat lesobres de l’estació de bombeig que impulsarà l’aigua des del’embassament de Rialb fins al Segarra-Garrigues, així comtambé les de la connexió de l’embassament amb el canalprincipal. Des del mes de juliol un equip de topògrafs i una dotacióde màquines excavadores treballa en la preparació del ter-reny, per tal de rebaixar l’orografia del terreny fins al nivelldel riu Segre. La finalització total de les obres, que inclouen també la col·-locació de l’entubament, el rebaixar més tros de terreny i aca-bar de consolidar la connexió, estan previstes per a l’any 2004.

Estudi arqueològic al Centre Cultural de TérmensL’inici de les obres de construcció del mirador i de lapassarel·la de Térmens, previstes per al mes d’agost i quehan d’unir el Centre Cultural Sant Joan amb el Parc del RiuSegre, es retardaran perquè el departament de Cultura hasol·licitat l’elaboració d’un estudi arqueològic de la zonaabans d’urbanitzar-la. Ja als anys noranta, l’Institut d’Estudis Ilerdencs va ferexcavacions on es van trobar restes de l’època romana i desegles passats. Per això, aquesta mateixa entitat cultural exe-cutarà durant el mes de setembre els treballs arqueològicsque permetran continuar, més endavant, amb les obres de lazona de Sant Joan.

Nou embassament a BellmuntEl municipi de Bellmunt d’Urgell disposarà, a principis dela tardor, d’una reserva d’aigua potable que solucionarà elsproblemes d’abastament que pateixen els veïns de la zonades d’octubre a març, a conseqüència de les retallades devint dies que realitza el Canal d’Urgell, durant els quals no-més disposen de 4 hores d’aigua per jornada.

Per a fer realitat això, la setmana passada es va començara construir un embassament, amb capacitat per a 15 milionsde litres, que emmagatzemarà l’aigua mitjançant un sistemade bombeig que permetrà la captació en el mateix lloc, du-rant els dies del mes que el Canal té obertes les comportes.

Millora enllumenat de la C-13 a CamarasaA principis del mes d’agost es van iniciar les obres de

millora de l’enllumenat del tram de mig quilòmetre de lacarretera C-13 que transcorre per dins del poble de Camarasa,i que han inclòs fins ara, la reconstrucció de les voreres, ique s’acabaran amb la col·locació d’una vintena de farolesque substituiran a les anteriors, que ja no reunien les condi-cions requerides per una via d’aquestes característiques.

Primera base dels Agents Rurals a CatalunyaEl conseller de Medi Ambient de la Generalitat, RamonEspadaler, va ser l’encarregat d’inaugurar el dilluns 29 dejuliol la primera Base territorial d’Agents Rurals deCatalunya, que té la seva seu a Balaguer, concretament alPolígon Camp-Llong, i que donarà servei a tota la comarcade la Noguera, la més extensa d’arreu de Catalunya. Aquesta base, a la que li seguiran tretze més fins acabarl’any i que estaran repartides entre les altres comarques ca-talanes, neix amb la voluntat d’afavorir la proximitat ambl’entorn i la potenciació de les actuacions de prevenció.

Tenors del Liceu a VallfogonaTres tenors de la companyia del Liceu de Barcelona, JordiGalofré, Josep Dueñas i Josep Lluís Blanch, acompanyats alpiano pel mestre Ramon Sanz i dirigits per Ramon Rigualt,van oferir el diumenge 11 d’agost un recital de música líricaamb una selecció de peces que anaven des de la Sarsuela i latradicional catalana a les cançons Napolitanes i franceses. Aaquest recital hi van assistir unes tres-centes persones.

22

la P

ala

nca

Tema del Mes

La Festa de la Sardana

La fotografia superior correspont a l’enlairament dels 500globus per part dels balladors i del públic. A la dreta unainstantània de la festa

l passat dia 4 d’agost, els Amicsde la Sardana van celebrar el Dia

del Soci, amb una ballada de sarda-nes, interpretada per la Cobla Prin-cipal de Ponent, a la plaça de l’Ajun-tament d’Artesa de Segre, que vacomptar amb una gran assistència deballadors i públic. Els Amics de la Sardana, van néi-xer, legalment, l’abril de 1999, malgrataixò, ja feia dos anys que funcionavencom a grup. Aquell mateix mes vanconstituir la primera Junta (actual).President: Xavier Vila i VerdenyVicepresidenta: Maria Jovell i SoléTresorera: Divina Mateu i PastoretSecretària: Roser Escolà i RibaltaVocals: Flora Calveres i Marsol,Antònia Hervàs i Alarcón i Ma. NeusVerdeny i Balcells Aquesta jove associació artesenca,amb tant sols uns pocs anys d’existèn-cia, ja compta amb més de 80 socis i laseva principal activitat és la de promou-re la sardana fent-ho, això sí, el mésdivertit possible. L’objectiu de futur quetenen, és celebrar a Artesa de Segre,l’Aplec de la Sardana, que és la festasardanista per exel·lència. Com que per a estimar s’ha de co-nèixer, cada any inicien la temporadaorganitzant un curset d’ensenyament desardanes (normalment el comencendesprés de carnestoltes), durant el qualno només ensenyen a ballar, sinó tam-bé a comptar i repartir, així com èticade la sardana, punts lliures i sobretot, asaber apreciar i entendre la música. Cada any, quan acabaven el curs,organitzen una ballada de sardanes. Laballada que van realitzar el 1999, la vanfer coincidir amb el Dia Universal dela Sardana, 20 de juny, en motiu de lafesta que es va organitzar a nivell detot el País (La Sardana que Envolta elMón) per demanar a la UNESCO quees declarés la Sardana Patrimoni de laHumanitat. D’ençà aquell any, aquestaballada de final de curset, s’ha fet co-incidir amb el Dia Universal de la Sar-dana (cada diumenge abans de SantJoan). Durant l’estiu, i per no perdre el rit-me, continuen ballant a la Plaça dels

Jubilats fins que comencen les Sarda-nes a la fresca, a la plaça de l’Ajunta-ment, tots els divendres de juliol i agostfins a la Fira de Sant Bartomeu. El 1999 i 2000 van col·laborar a laFira aportant informació i un reculld’anteriors colles sardanistes d’Artesade Segre, una presentació fotogràficade totes les ballades realitzades durantl’exercici (incloent poesia i ètica de lasardana) i el 2000 van comptar amb laparticipació de la colla d’exhibició Es-tol d’Agramunt. Finalment, i per acabar la tempora-da, organitzen alguna sortida i un so-par de germanor. El 1999, per exem-ple, van anar a Barcelona a participarde l’Aplec del Centenari del Barça. Des de l’estiu passat, organitzen unafesta dedicada als seus socis. La d’en-guany l’han dut a terme el diumenge 4d’agost amb una ballada de sardanesamb la Cobla Principal de Ponent. La Festa va començar sobre les 8 delvespre a la plaça de l’Ajuntament. Perdonar ambient de festa, van ballar latercera sardana amb 500 globus de co-lors, que es deixaren anar tot just al tocfinal de la sardana. Durant la mitja partvan repartir coca amb xocolata per tot-hom i van finalitzar la festa ballant tressardanes més.

Sergi Valls i JovéXavier Vila i Roser Escolà han estat un dels principals mo-tors d’aquesta jove associació artesenca (foto arxiu Amicsde la Sardana)

E

23

la P

ala

nca

Tema del Mes

Sardana, màgica paraulaenroscada al pensamentcom un conte o una faula,música i sentiment.

Al so de la nostra coblanovament glateix el cor,fruïm de la dansa nobleses notes són flocalls d’or.

Que arreu les escampi el ventper cims i per valls planeres,que ressonin com l’argentmés enllà de les fronteres.

Donem-nos amics les mansi mentre fem la rotllanapensem que els bons catalansper bandera, la SARDANA

Ma. Rosa Cebrià i Tutusaus(fragment del llibre: Els meus

senzills poemes)

24

la P

ala

nca

Reportatge

La Fira en imatgesl passat cap de setmana del 24 i 25 d’agost es vacelebrar a Artesa de Segre una nova edició de la

Fira de Sant Bartomeu. La Fira va resultar un gran èxittant pel que fa al nombre de visitants (tot i les inclemèn-cies climatològiques) com per la quantitat de parades iestands. Amb aquest reportatge us mostrem una selec-ció de fotografies de la Fira d’enguany.

Fotografies: Miquel Regué i Sergi Valls

L’obertura de la Fira es va realitzar puntualment a les 13 hores i va anar a càrrecdel Sr. Josep Guàrdia i Canela (Conseller de Justícia de la Generalitat deCatalunya). L’acte es va realitzar a l’entrada del recinte (fotografia de l’esquerra)i va continuar amb un recorregut de les autoritats pel recinte firal

La II Mostra d’Oficis Artesans va reunir-ne pocs, fet que potserhauria de fer replantejar-ne l’organització si no es potencia com cal

La X Mostra de vins DO Costers del Segre no va ser tant completa com en altresocasions, potser caldria replantejar-se la mostra. La Festa del Vi del dissabte a la nit,va comptar amb una nombrosa participació, malgrat l’amenaça de pluja. El mal tempsde la tarda va provocar que l’organització anulés la participació de la Pixie-Dixie a lavetllada

L’Associació Artesenques Actives va realitzar una exposició de manualitatsals baixos de l’Ajuntament. A la mateixa planta baixa, hi havia una maquetadel Montsec que va causar una gran expectació

Un any més, Creu Roja d’Artesa de Segre i Comarca va fer-se càrrec delServei d’atenció als infants a la plaça de l’Ajuntament

E

25

la P

ala

nca

Reportatge

L’ Associació de Comerç i Serveis d’Artesa de Segre va reubicar la seva carpa. Com es pot veure en la imatge inferior, van comptar amb molt més espai que ladarrera edició. Van ubicar-hi el seu estand un total de 12 comercians (FISART, Quitxalla, Modes Gemma, Gimnàs Altis, Perruqueria Dolors, Pintures Valls, AquíNatura, Expert Ràdio Mateu, Detalls, L’Spill, Flors Eleonor i Forn de pa Aymerich). La Fira també va servir com a presentació de la pàgina web de l’Associació(hi havia un ordinador per navegar-hi), van oferir servei de bar a l’interior de la carpa i van sortejar regals pels nombrosos visitants

Perspectiva del recinte firal des del balcó de l’Ajuntament des d’on s’obser-va maquinària agrícola i el camió dels bombers

La Mostra de productes estranys (XXIII edició) es va ubicar a l’interior dela carpa i ha estat present durant totes les edicions de la Fira del Meló

27

la P

ala

nca

Reportatge

Al carrer Sant Antoni Maria Claret un nombrós públic va seguir atentamentel XVII Desfilcan (mostra canina) A la Sala de Plens de l’Ajuntament s’hi podia veure una exposició de

punta de coixí. Altres exposicions de la Fira: trofeus del Club de BitllesMontmagastre, activitats de Càritas Parroquial i de l’Associació de GentGran, i visió gràfica d’Artesa 1920-1926 de J. Boldú (Club de Lectures)

La V Trobada de Puntaires del diumenge al matí, va emplenar tot elcarrer Sant Cosme i Sant Damià amb un gran nombre de puntaires vin-guts d’arreu de Catalunya, nombre que es veu incrementat any rera anyde forma considerable

A dalt, la imatge de l’aquarel·la gua-nyadora del V Concurs de pintura rà-pida. A la dreta, veiem un dels partici-pants pintant durant el matí del diu-menge, quadre que va quedar en sego-na posició

El Trofeu Fira del Meló va enfrontar la UE Tàrrega i el CE Artesa. ElTrofeu es va resoldre a favor dels targarins pel resultat de 1-4

L’exhibició d’aeròbic, gimnàstica rítmica i balls de saló organitzada pel Gim-nàs Altis va ser un dels actes amb més presència de públic, fins al punt ques’ha canviat el seu emplaçament a l’avinguda Maria Anzizu (l’any passat esva realitzar al carrer Marcel·lí Farré)

28

la P

ala

nca

Cròniques d’ahir: la firaArtesa es desperta amb els carrers plens.Les voreres de la carretera d’Agramuntsón un reguitzell de parades de diver-ses mercaderies. Al “Joc de la Pilota”no s’hi pot transitar i les places estanacaparades pels tractants de bestiar.Artesa de Segre és un bullici de gent.És la fira. Els sorolls habituals s’han transfor-mat en una remor indescriptible, en unabarreja de crits, riotes, renills, plors dela quitxalla, xiscles de garrins, bramsd’ases i, per damunt de tot, els altaveuspregoners dels xarlatans:- Mantes de Piteu...! Regalades depreu...!- Ni las cincuenta, ni las cuarenta... ni lastreinta!... Para el caballero!...- Torrons!... Torrons d’Agramunt!...- Muerto el perro, se acabó la rabia!...- Mestressa!... La faixa que li dóna settombs al seu marit!... Set tombs! Avui Artesa és una festa; una trobadade tota la comarca i més enllà, per com-prar i vendre. S’hi veuen homes i dones,grans i menuts carregats de propòsits iil·lusions. Uns van amb presses i altress’encanten davant qualsevol parada orotllana formada al voltant dels xarlatansque expliquen acudits i històries tempta-dores al públic encuriosit. N’hi ha quesurten de menjar-se la coca i prendre’sun cigaló d’aiguardent. El pagès porta el seu millor tern de

vellut negre i de l’armilla li penja lacadena de plata del seu Röskoff. S’hatallat els cabells i afaitat el rostre, duuespardenyes noves i, tot plegat, semblacom si no es trobés gaire còmode. Lamuller també porta un vestit de mudar;és poc usat, però la confecció és moltpassada de moda, calça sabates que lifan una tocadura i coixeja una mica totdissimulant el dolor. Unes jovenetes,darrera els vidres de la botiga, se lamiren i riuen; elles són més modernes,però a la capital són les que paguen elriure. El que no saben, potser, és que lapagesa se’n riu de les unes i de les al-tres. La pagesa pensa, i no li manca raó,que les de la ciutat i capital, quan són apagès, són ridícules per la seva igno-rància i mala destresa per les coses delcamp. La cosa, doncs, es queda en unempat de rialles. La fira va transcorrent com una suc-cessió de folklòriques estampes... Lafira és un flash que il·lumina, de tanten tant, rostres cremats pel sol, frontarrugades, gestos de continguts recels,somriures de timidesa, mirades d’incre-dulitat, pentinats amb brillantina ambperfums de confosa procedència... Lafira és un quadre d’en Goya... La firaés un conte d’en Dickens... La mare va estirant el braç del seuvailet que resta embadalit davant lesjoguines. Un camperol s’aixeca la gor-

ra, tot rascant-se el cap. El gitano democador blanc de seda al coll i clavella la solapa, gesticula i parla movent elseu mostatxo negre. El tractant de bru-sa blava, fuma un caliquenyo i, bran-dant un bastó amb cara seriosa, es dis-posa a reconèixer una mula mig guita. Senalles, mocadors de farcell, capses ipaquets són emprats per traginar les merca-deries. El masover carrega el matxo; lamasovera es canvia el calçat per tal d’em-prendre el llarg retorn a la masia. Poc a poc, els carrers es van buidant;poc a poc, aquell ressò de polifòniquesveus es va apagant. De la fonda van sortint els que s’hanquedat a dinar; amb els colors pujats ala cara, xerren alegrement. Es nota queaquest extraordinari en les seves habi-tuds gastronòmiques, els hi ha propor-cionat distensions en el cos i eufòria enels ànims. Mentre els firaire acaben de recollirles parades i el botiguer retira l’últim cascd’arengades, la joventut es disposa a as-sistir al ball o a la sessió de cinema. La fira s’ha acabat. Ara és hora depassar comptes: satisfaccions, desen-ganys, somriures... tal vegada algunbadall. S’han exhaurit els intercanvisde la matèria dels diners. Els negocisde l’esperit, però, continuen.

Amat Bernaus i Marqués

Cartes a la Redacció

29

la P

ala

nca

Cartes a la Redacció

Abandonats per la Comissió de Festes (2)En contestació a l’escrit publicat per laComissió de Festes, volem fer una sè-rie de puntualitzacions a fi i efecte dedeixar clar el tema que ens afecta. A l’apartat de les contractacions tantsols fan referència a la FESTA MAJOR.Potser les festes de Carnaval, amb unpressupost aquest any de 6.000 euros(1.000.000 ptes.) no tenen cap impor-tància? O potser és degut a que, al nohaver-nos demanat cap pressupost anosaltres, lo millor és obviar-ho i aixípassar per alt un tema que ens dóna moltque pensar, ja que no s’entén que noens hagin demanat cap pressupost, mà-xim quan l’orquestra estel·lar del pro-grama era BANDA 973. Precisamentaquesta formació ja havia estat a Artesa,en altres ocasions i contractada per no-saltres. Com que no hi havia l’excusade que aquesta orquestra no la podíemcontractar, la van demanar a un altrerepresentant i així que els de casa esfastiguegin una vegada més. Si a aixòno se’n pot dir mala fe –per dir-ne quel-com decent–, ja ens direu el qualifica-tiu que es mereix. És clar que hi ha orquestres que no-saltres no podem contractar, evident-ment és veritat, com també n’hi ha al-tres que únicament les podem contrac-tar nosaltres. És, com es diu, el peix quees mossega la cua. El fons de la qües-tió és per a poder argumentar que aques-

Escric des de la indignació i la perplexitat. És ben cert quetots els dies aprens coses noves, o més ben dit, la vida i algu-nes publicacions et sorprenen. M’explicaré:A primers de setmana cau a les meves mans la publicació deles memòries del 2001 de la Comunitat General de Regantsdels Canals d’Urgell i quina és la meva sorpresa quan, en fu-llejar-la, em trobo que a la pàgina núm. 5 (en la relació delsmembres de la Junta de Govern) llegeixo que a una servidora–amb nom i cognoms– se l’anomena com a presidenta de lacol·lectivitat 21. Voldria que aquest escrit serveixi per deixar clar que jo nohe estat mai ni sóc presidenta d’aquesta col·lectivitat, ni per-tanyo per res en absolut a la Junta de la Comunitat General deRegants dels Canals d’Urgell.

Josefina Sabartés i Capell

Nomenaments gratuïts

tes orquestres conegudes són les que volla gent i així d’aquesta manera podercontractar amb altres representants. Pot-ser les orquestres de l’any passat, BLA-NES, MARIMBA i NUEVA ETAPAeren tan conegudes? Moltíssima gentens preguntaven per elles, ja que lamajoria ni les coneixien. Al mateixtemps, volem ressaltar que el darrer diade la FESTA MAJOR, volen una or-questra catalana, bàsicament per temadel concert. Com s’explica que l’anypassat van contractar-ne una deNavarra. És que no n’hi havia cap decatalana lliure o bé la va imposar el re-presentant “oficial”. Hi ha massa coincidències per a pen-sar que s’actua de mala fe i amb pre-meditació. Si realment volen treballaramb nosaltres, cal demostrar-ho. Unasolució seria, per exemple, contractaralgunes de les orquestres que tenen tannom i són conegudes a altres represen-tants i la resta de la programació con-tractar-la a través nostre. Lo importantés poder contractar orquestres de grannivell i que la gent pugui gaudir al mà-xim i a poder ser, millor si són conegu-des, ja que al menys ens podrem dife-renciar d’altres poblacions on semprehi ha les mateixes orquestres. Fa unsanys, per exemple, es va contractar unaorquestra per a fer un concert deMariachis, el resultat fou apoteòsic.

Perquè no es poden portar orquestresque no siguin conegudes? És que pot-ser es cobra entrada i es té por de quela gent no hi vagi o no poder pagar-les? Realment és molt trist el que succe-eix al nostre poble. Coneixem moltespoblacions i realment enlloc passa lod’Artesa. És incomprensible que ha-vent-hi dos representants artístics a lamateixa població, no puguem fer no-saltres les programacions. Sense voler estendre’ns més, creiemque queda el suficient explicada la for-ma d’actuar de la Comissió, així coml’interès demostrat per a que la gent quepaga els impostos a la població, no sela tingui en compte per a res i s’hagid’anar a buscar altres representants pera que s’emportin els beneficis que po-drien i haurien de quedar-se al nostrepoble. Sols ens resta agrair les mostres derecolzament que hem rebut per una partmolt important de la població i esperarque en un futur no massa llunyà pu-guem efectuar les programacions quees fan arreu de l’any, els representantsde la població.

CLAU DE SOL, Joan Carbonell i BaróMASTERS, Miquel Massana i Solans

31

la P

ala

nca

Artesa, qui t’ha vist!En el núm. 232 de la revista La Palanca fan una entrevista al Sr. JaumeCampabadal i Farré, batlle d’Artesa, sobre els 10 anys del seu manament,de les coses que ha fet i de les que no ha fet. Jo no diré que no hagi fet tres o quatre coses que estan bé; per exemple:el Centre d’Assistència Primària, el parc de Bombers i el pont del Senill,a prop de l’Institut. Però també n’ha fet una de molt dolenta: espatllar laplaça del Progrés. Tan bonica com era, al centre del poble i a peu decarretera, on passen tanta gent i tants cotxes, on hi havia la bàscula muni-cipal i la caseta per pesar els camions... i la font tan bonica. Ja m’agrada-ria a mi saber on ha anat a parar! Només per fer aquesta plaça que hi haara, amb aquesta pastera que em fa preguntar si l’arquitecte que ho va ferera de la capital o de secà; perquè jo no sóc arquitecte, però hauria fet unaplaça més bonica. I que em perdoni el senyor que ho va fer. La plaça del Progrés també la va fer un alcalde d’Esquerra Republica-na de Catalunya, que es deia Josep Ariet (Déu el tingui a la Glòria) i alqual anomenaven “el petit de ca l’Ariet”. Com aquest senyor, que era elpare de la sogra del Betriu, no n’hi haurà mai cap altre. Aquest senyor també va fer la plaça del Ball. Era molt bonica i, entemps de Franco, un altre batlle la va destrossar només per fer-hi durantun any o dos l’envelat de la Festa Major. Quan el Sr. Jaume Cardona iVila va ser alcalde la va arreglar tal com està ara. El Sr. Ariet va fer coses molt boniques pel poble d’Artesa de Segre pera què després uns altres senyors ho espatllessin tot, només per fer lescoses més lletges. Qui ha vist aquest poble d’Artesa de Segre i qui el veu ara! Un artesenc de soca i arrel.

Ramon Camats i Solé

Cartes a la Redacció

La família Regué-Montserrat volemagrair les mostres decondol rebudes per ladefunció de la nostraiaia Carme Montserrati Mallol el passat 14d’agost. Agraïts als fa-miliars, amics i resta deconciutadans que enshan fet costat en aqueststristos moments.

In Memoriam

La Palanca expressa elseu condol per la recentmort de Carme Mont-serrat i Mallol àvia deMiquel Regué i Gi l i(membre del consell deredacció i administraciód’aquesta revista), i el faextensiu a tota la seva fa-mília.

Descansi en pau.

32

la P

ala

nca

Des del País dels Pirineus

Una feble temporada turístical temps que no para segueix laseva eterna cursa pels camins de

l’infinit. Tant és així que ja ens tro-bem a la meitat d’un altre mesd’agost; una mesada considerada, enels darrers temps, com el punt mésl’àlgid del lleure estiuenc, mentre lallum solar es troba ja en plena dava-llada. S’acompleix, una vegada més i alpeu de la lletra, el contingut d’aquellasecular màxima que sosté i afirma que“A l’agost, a les set ja és fosc”. És obviremarcar que aquest refrany es refereixa l’esmentada hora solar, la qual és im-mutable malgrat les manipulacions ivel·leïtats dels entossudits aprenents derellotger comunitaris. Així les coses, cal dir que la presenttemporada turística estiuenca, fins almoment actual, no ha respost positiva-ment a les esperances dipositades enella, car fent honor a les tantes vegadesescarnida veritat, no ens toca més re-mei que reconèixer que, a escala naci-onal, la presència de visitants forans enel passat mes de juliol ha estat més min-sa que en l’anyada anterior. I de no re-dreçar-se les coses en forma peremp-tòria, molt ens temem que el presentmes d’agost continuï dins els mateixosparàmetres, ja que els primers compas-sos d’aquest han continuat dins la ma-teixa tònica de feblesa. Cal afegir que aquesta evident reduc-ció de rauxa turística es manifesta tan-mateix per totes les contrades veïnes del’Estat espanyol, àdhuc a les mateixesplatges, amb la natural alarma del sec-tor de l’hoteleria, tot i preveient un acu-sat descens del fluir turístic en compa-ració amb altres estius de vi i de roses. No cal pas dir que els especialistesen el ram de l’estadística, en massa oca-

sions entestats a fer-nos veure garsesper perdius, procuraran minimitzaraquesta evident caiguda de l’afany delnomadisme estiuenc, tot i esgrimint xi-fres i dades, en un intent de disfressarla realitat. Ja hem sentit veus indicado-res a tal respecte, atribuint la davalladaen qüestió a l’impacte de l’11 de se-tembre del 2001 i a l’aparició del’euro com a moneda única de lacomunitat europea. No cal pas ésser persona ave-sada en practicar el consellTomístic de posar el dit a la i, mal-grat que l’estació estiuenca d’en-guany (esguardada amb òptica meteo-rològica) no ha estat pas molt calorosai que els aiguats i les febles temperatu-res hagin pogut tenir una lleugera par-ticipació en la gràfica descendent co-mentada, no podem arribar a compren-dre la pretesa incidència de l’11 de se-tembre ni la presència de l’euro com acauses justificatives d’aquesta mena detoc d’atenció envers el sector turísticen la modalitat estiuenca. Ni onzes de setembre, ni euros, nicontes de la vora del foc... Som moltsels que pensem que la causa generado-ra d’aquest lleuger desinflament cal cer-car-la en altres orígens, com per exem-ple la presència d’algunes vaques ma-gres que, a nivell internacional, han co-mençat a péixer pels camps de la vellaEuropa i per les ter-res del Nou Món,però molt especial-ment en el con suddel referit continent. De tota faisó, lesanteriors elucubra-cions són noméssimples conjecturesi el temps, que tot ho

esbrina, ens dirà si aquesta tendènciadescendent ha estat una falsa alarma, obé si al contrari és únicament la puntad’un perillós iceberg que podria afec-tar molt seriosament l’economia demolts països en els quals el turisme, desdel llunyà acabament de la segona con-tesa mundial, s’ha constituït en una

ubèrrima vaca lletera munyida, fins ara,amb les dues mans. Compàs d’espera, doncs, i com diuel Pancraci de la Tecla “lo que sia so-narà” . Com a cloenda, direm que adesgrat d’aquesta evident problemàti-ca, la vida al País dels Pirineus conti-nua amb el ritme normal i la garlandafestamajorera segueix i continua ambtot l’entusiasme i el “fureur de vivre”–com diuen els francesos. Tant és aixíque el dia de la més lúdica de totes lesMares de Déu –que és tan com dir laMare de Déu d’agost– seran la gentd’Encamp i de la Massana els que po-saran l’olla gran dins la petita per a ce-lebrar les respectives festes grosses. Novols brou, dues tasses!

Sícoris

Som molts els que pensemque la causa generadorad’aquest lleuger desinflamentcal cercar-la en altres orígens

E

33

la P

ala

nca

La Pàgina de l�IES Els Planells

El mercat laboral d’Artesaquest mes volem presentar-vos eltreball de recerca guanyador del

Premi de Recerca del Consell Comar-cal de La Noguera. El treball El mer-cat laboral d’Artesa de Segre ha estatrealitzat durant dos cursos perl’alumna Noemí Moreno i tutorat perna Dolors Vidal. Tot seguit us femavinent un resum d’aquest treball fetper la pròpia alumna.

El meu Treball de Recerca s’anome-na “El mercat laboral d’Artesa deSegre”, que tal i com el seu nom indi-ca, és un petit estudi del món laboralartesenc en un període fix de temps apartir dels treballadors de les empreses,els contractes mitjançant pels quals tre-ballen , el tipus de jornada que fan, qui-na és la seva tasca dins l’empresa, lapermanència de temps de treball... unseguit de qüestions que em van fer plan-tejar unes hipòtesis, les quals em vanportar a unes conclusions.

- Hipòtesi principal: Hi ha molt bonaoferta laboral a Artesa? D’un total de 144 empreses d’unamostra del municipi d’Artesa de Segre,357, tenen contractades en diferentsmodalitats 562 treballadors, dels quals370 són homes i 192 dones. I, dinsd’aquests, 359 són homes que treballena jornada completa i 11 a temps parci-al; i, 171 dones que treballen a jornadacompleta i 21 a temps parcial. La hipò-tesi s’accepta, ja que el nombre de tre-balladors és molt elevat pel nombre to-tal d’empreses de la mostra. I alhora

podem confirmar que per sexes hi haun major nombre d’homes que de do-nes i que predomina la contractació del’home a jornada completa, per tant,també podem afirmar que, malgrat serl’oferta laboral bona, ho és més davantels homes que les dones.

- Primera hipòtesi general: La genttreballa molts anys en el mateix llocde treball i en la mateixa empresa? Tenint en compte el temps de dura-da dels treballadors en una empresa,podem afirmar que la hipòtesi és vàli-da, ja que d’un total de 370 homes tre-balladors, 255 fa més de dos anys quetreballen en la mateixa empresa i en elmateix lloc de treball, i en el cas de lesdones, de 192, 113 es troben en el ma-teix cas. Per tant, aquests resultats enforma de percentatges és un 68.9% pelque fa als homes dins el nombre totalde treballadors homes, i un 58.8 % pelque fa a les dones i ens mostren que elshomes treballen més temps en el ma-teix lloc de treball que les dones.

- Segona hipòtesi general: El mercatlaboral a Artesa és un mercat estable? D’acord amb el fet anterior (la dura-da dels treballadors en l’empresa), afir-maríem la hipòtesi dient que el mercatlaboral d’Artesa és un mercat estable,ja que, com hem vist, l’empresari man-té durant anys el mateix treballadorcontractat. Davant aquest nombre de contrac-tes indefinits i relacionant-los amb elque hem analitzat, podem afirmar que

les petites empreses es decanten per lacontractació indefinida, ja que aquestano té uns requisits vàlids per poder con-tractar mitjançant contractes de duradadeterminada, com pot ser un eventualper circumstàncies de la producció; ésa dir, una petita empresa es basa en l’efi-càcia dels treballadors, i no en la pro-ducció. En canvi, la gran empresa con-tracta els treballadors en funció de lescircumstàncies de la producció, el ser-vei requerit, segons la formació del tre-ballador, etc.; o sigui que usa els con-tractes que tenen una durada determi-nada, que un cop finalitzat el contracteno el converteixen en indefinit i, pertant, contracten un nou treballador ambel mateix tipus de contracte o d’una al-tra modalitat, però sempre que sigui detemps determinat.

- Tercera hipòtesi general: L’ofertalaboral és d’un sector principalment? La hipòtesi qüestionada és afirma-tiva. Tal com hem analitzat l’oferta detreball, aquesta prové especialment delsector secundari, destacant amb un68.33 % del total dels treballadors deles empreses de la mostra. Valideml’afirmació dient que més de la meitatde treballadors d’Artesa ho fan en elsector secundari i, per tant, és el quedóna més llocs de treball, malgrat ha-ver-hi un nombre d’empreses més re-duït d’aquest sector i predominar el ter-ciari o serveis.

IES Els Planells

Més de la meitat de treballadors d’Artesa ho fan en el sector secundari

AA

35

la P

ala

nca

Informació Municipal d�Artesa

Mes de juliolSESSIONS DEL PLE

12-07-02: Ple ordinariAbsències: Per CiU, Sres. Baella iSegú.

Aprovada per unanimitat l’actade la sessió ordinària del dia 14 de junyde 2002.

Aprovada per unanimitat la in-coació d’un expedient per a crear unanova plaça d’autotaxi a Artesa.

Aprovació definitiva per unani-mitat de les contribucions especials del’obra “Instal·lació d’un dipòsit de500.000 litres a Tudela de Segre”, ambla inclusió de dues altes i una baixa res-pecte a l’aprovació inicial (Ple de 13-02-01).

Aprovat per unanimitat l’esbor-rany del conveni a subscriure amb elDep. d’Ensenyament de la Generalitatper a la realització de les obres “Am-pliació pati pàrvuls, zona esportiva (1ai 2a fase), vestidors, teulada, tanca icalefacció al centre Els Planells”, aixícom la cessió d’ús de les noves cons-truccions a aquest Departament per aser destinades a activitat escolar. L’im-port total de les obres a executar és de138.136,98 euros, de les quals Ensenya-ment en finança el 50%.

Aprovació inicial per unanimi-tat del projecte de l’obra “Enllaç entrela carretera LV-5122 a Anya i el camíde Sant Marc”, redactat per l’enginyertècnic Sr. Abel Cots, amb un pressu-post d’execució per contracta de18.624,39 euros.

Aprovat per unanimitat el con-veni de col·laboració entre el ConsellComarcal de la Noguera i l’Ajuntamentd’Artesa per a l’execució de l’obra “En-llaç entre la carretera LV-5122 a Anyai el camí de Sant Marc”, que regulal’aportació econòmica de 9.300 eurosper part del Consell.

Aprovat per unanimitat l’abona-

ment a l’Assemblea Local de la CreuRoja de l’import de l’aportació econò-mica que es desprèn del conveni de col·-laboració signat amb aquesta entitat el14-08-1996, segons el qual l’Ajunta-ment d’Artesa aportava 225 ptes. perhabitant i any (1,35 euros). Així ma-teix, s’aprova denunciar aquest conve-ni amb efectes retroactius de gener de2002.

Aprovada per unanimitat la pro-posta de correcció del Nomenclàtor ela-borat per la Comissió de Toponímia deCatalunya, trametent-la a la DireccióGral. d’Administració Local amb laintroducció de les següents modifica-cions pel que fa al municipi d’Artesade Segre:1r- Afegint-hi les entitats de poblacióde Sant Marc de Batlliu i de laVedrenya.2n- Corregir la denominació de la Cluaper Clua.3r- Suprimir les denominacions de la Valld’Ariet de Caps i de la Vall d’Ariet deSols per només la de la Vall d’Ariet.

Aprovades per unanimitat lessegüents certificacions d’obra, signadesper l’arquitecta municipal Sra. Espar afavor de l’empresa SORIGUÉ SA:a) Certificació núm. 13, per import de1.779,30 euros, de l’obra “Urbanitza-ció servei d’abastament d’aigua, tramescomesa – dipòsit de capçalera delsector industrial El Pla”.b) Certificació núm. 13, per import de8.024,30 euros, de l’obra “Urbanitza-ció polígon 1. Culs de sac. Sector in-dustrial El Pla”.c) Certificació núm. 13, per import de

41.543,61 euros, de l’obra “Urbanitza-ció polígon 2. sector industrial El Pla”.d) Certificació núm. 5, per import de360,12 euros de l’obra “Annex 2 a pro-jecte d’urbanització polígon 2 –infraestructures de telecomunicacionsal polígon industrial”.e) Certificació núm. 5, per import de54.805,20 euros, de l’obra “Urbanitza-ció del C/ Roca del Cudós a Artesa”.

Aprovades per unanimitat lessegüents certificacions d’obra, signadesper l’arquitecta municipal Sra. Espar:a) Certificació núm. 1, per un import de4.979,46 euros, de l’obra “Pavimentaciócarrers de Seró, 1a fase”, realitzada perl’empresa Benito Arnó e hijos SA.b) Certificació núm. 1, per un importde 123.971,93 euros, de l’obra “Annex3 al projecte d’urbanització polígons 1i 2 – obres d’electrificació del polígonindustrial El Pla”, realitzada per l’em-presa COBRA SA.c) Certificació núm. 4, per import de76.804,05 euros, de l’obra “Urbanitzaciótrams finals dels carrers Monges, Escoles iJesús Santacreu d’Artesa”, realitzada perl’empresa Carrers i Obres SA.

Aprovada per unanimitat la cer-tificació núm. 1, per un import de8.626,22 euros, de l’obra “Pintat delsrevestiments de l’IES Els Planellsd’Artesa”, signada per l’arquitecte Sr.Guimet i realitzada pel Sr. Badia.

Aprovades per unanimitat les re-cepcions de les obres següents, amb de-volució de les fiances:a) A HPC Ibérica, 480,75 euros per l’obra“Parc infantil de les Escoles Velles”.b) A Empresa Municipal de ServeisComunitaris SA, 573,77 euros “Senya-lització viària d’Artesa”.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dies 1, 15 i 29 de juliol)

Aprovar el plec de condicionsque haurà de regir la concessió de l’ex-plotació del bar de la Festa Major 2002,que inclou la neteja del pavelló, pel pro-

Informació Municipal d�Artesa

cediment restringit, tramitació urgent iforma de concurs.

Encomanar un estudi jurídic quees pronunciï sobre la conveniènciad’utlitzar el procediment negociat o elde concurs obert per tal de convocar unconcurs per a la concessió de la gestiódel servei de subministrament d’aigua.

Personar-se en la demanda inter-posada pel Sr. Jaume Farrando i Aléscontra l’Ajuntament, notificada pel Jut-jat Social 1 de Lleida, on reclamal’equiparació de la categoria d’oficial2a que ostenta amb la del grup D (araestà inclòs al grup E) del personal alServei de les Administracions Públi-ques amb efectes del mes d’agost de2000, davant la posició denegatòriamantinguda per l’Ajuntament.

Autoritzar la instal·lació del CircDe Blasis a Artesa del 26 al 30 de juli-ol, amb la condició que la instal·laciócompleixi tota la normativa que li ésaplicable.

Autoritzar l’ús de les Pisci-nes Municipals per part de CreuRoja d’Artesa per a la realitzacióde la campanya Mulla’t per l’Escle-rosi Múltiple de la Fundació Escle-rosi Múltiple de Catalunya durantel diumenge 7 de juliol.

Autoritzar l’ús de la PistaPoliesportiva del Camp de Futbol alGimnàs Altis tots els dimecres de juli-ol i agost, en els horaris que especifica,per a la realització d’unes estades es-portives.

Autorització de ballades de sar-danes organitzades pels Amics de laSardana d’Artesa tots els divendres dejuliol i els tres primers d’agost a la Pl.Ajuntament. També s’autoritza una ba-llada amb la Cobla Principal de Ponentel diumenge 4 d’agost al vespre a la ma-teixa plaça.

Concedir un ajut de 150 euros ala Junta Administrativa de Colldelratper als Premis de pintura ràpida ambocasió de la celebració de la Festa Ma-jor el 27 de juliol.

Aprovar inicialment la separatadel projecte de la pista poliesportiva alCEIP Els Planells, redactada per l’ar-quitecte Sr. Guimet, amb un pressupostd’execució de 85.531,25 euros. Aixímateix, s’aprova contractar l’obra mit-jançant tramitació urgent, procedimentrestringit i forma de concurs.

Requerir al propietari d’una mà-quina trituradora de materials de laconstrucció situada al costat de l’àread’esbarjo de La Palanca per a que des-ocupi la finca, ja que no compta ambcap autorització per a exercir l’activi-tat en aquest indret.

Aprovar la numeració dels so-lars originats per la segregació i parcel·-lació autoritzada el gener de 1999 alnúm. 94 de la Cra. d’Agramunt, a ins-tància dels Srs. Arcadi Fons Capell iM. Pau Figuera, amb el núm. 94 per ala finca matriu i el 94 bis per al solarobjecte de la segregació.

Joan Macià Cercós, actuant enrepresentació del Club Esportiu deFutbol d’Artesa de Segre, (e-1497presentat en substitució del 1370) hasol·licitat una subvenció de 6010 •per a poder tirar endavant l’objectiude competir en totes les categories.Pel regidor senyor Sabanés s’expli-ca que aquesta sol·licitud de subven-ció és la que correspon a la tempora-da vinent, 2002-2003, sols que, el quepretén el Club és que la subvencióque habitualment se’ls atorga es faciefectiva.

Concedir un ajut de 6010 eurosal Club Esportiu Artesa per a la tempo-rada 2002-2003, però fraccionant-lo demanera que el 50% es faci efectiu dinsl’any en curs i l’altre 50% durant el pri-mer semestre de 2003.

Concedir un ajut de 450 eurosal grup de Protecció Civil d’Artesa pera la compra de vestuari.

Adjudicar el concurs per a l’ex-plotació del bar i neteja del PavellóPoliesportiu durant la Festa Major2002, al Sr. Carlos Camats i Coma perl’import ofert de 4.875 euros.

Aprovar factures, majors de120,20 euros, per un total de 79.468,45.

Proposar a l’alcaldia la conces-sió de les següents llicències d’obres:- Al Sr. Vicent Pijuan i Ribalta, per can-viar les finestres de fusta per alumini aC/ Sitges 7.- Al Sr. Josep Vendrell i Tarré, per laconstrucció i instal·lació d’una bàsculaprivada particular a la parcel·la 63 po-lígon 13.- Al Sr. Enric Pau i Boix, per l’amplia-ció d’una granja porcina d’engreix a laparcel·la 299 polígon 13.- Al Sr. Miquel Castells, d’Alentorn,confirmació de la llicència atorgada el1998 amb el núm. 38, una vegada pre-sentada la documentació requerida, atèsque l’obra no s’adaptava a la normati-va urbanística vigent.- Al Sr. Eladi Camats i Petanàs, perenrajolar sala i despatx del taller a C/Monges 22.- Al Sr. Benet Galceran i Cuders, percanviar porta de fusta del garatge peruna de planxa a C/ Calvari, 58.- Al Sr. Miquel Cases i Sciamma, perobres de rehabilitació d’una casa a lacarretera L-512 pk 1,3.- Al Sr. Pere Cairó i Claret, per addiciód’un habitatge unifamiliar a edificacióexistent a C/ Vescomte d’Àger s/n.- Al Sr. Fèlix Grau i Galceran, per cons-trucció d’un habitatge unifamiliar en-tre mitgeres a C/ Dalt 28 de Baldomar.- A la Comunitat de Veïns del C/ Mon-ges 8, per formació d’un recinte perinstal·lació d’un ascensor oleodinàmic.- A Arcadi Fons SL, per construcciód’un edifici de quatre habitatgesunifamiliars a C/ Senill s/n.- Al Sr. Josep Torredeflot i Batlle, perlegalització d’un habitatge unifamiliarexistent a Cra. de Vilanova 19d’Alentorn.- Al Sr. Francisco Guàrdia i Brescó, percanviar sostre de canyís a pladur i ferbany nou a C/ Barcelona 17.- Al Sr. Josep Martí i Simó, per rehabi-litació dels baixos de C/ Balmes 29.- A la Sra. M. Alba Solanes i Sangrà,per canviar rajoles del bany a C/ Mon-ges 12 4t 2a.- Al Sr. Domingo Aldavó i Capdevila,per millores a la teulada i la façana a C/Calvari 28.

36

la P

ala

nca

37

la P

ala

nca

Informació Municipal d�Artesa

- A Promocions Montverd SA, perconstrucció d’un edifici de local comer-cial i habitatges a Cra. d’Agramunt 8.- Al Sr. Lluís Abad i Vidal, per col·-locar porta garatge i pintar interiors dela casa a C/ Carnisseries 1.- Al Sr. Lluís Xandri i Serra, per canvi-ar teules d’un edifici a C/ Sant Joan 2.- A Conspromar SL, per construcció desis habitatges unifamiliars en filera aC/ Monges 54-56.- Al Sr. Jaume Mora i Aubets, per cons-trucció d’una granja de vedells d’en-greix a la parcel·la 54 polígon 19.

Proposar a l’alcaldia la conces-sió de les següents llicències de gual:- Al Josep M. Garcia i Pérez, a C/ Mon-ges 73.- A Transports Freixes Gil SL, a Cra.d’Agramunt 94.- Al Sr. Fortunato Sabartés i Riera, a C/Monges 57.- A la Sra. Esperanza Cordero i Corde-ro, a C/ Sant Antoni M. Claret 31.- Al Sr. Josep Puigredon i Farré, a Cra.d’Agramunt 89.- A la Sra. Lourdes Puigredon iBalagueró, a la Cra. d’Agramunt 87.- Al Sr. Josep Puigredon i Farré, a Cra.d’Agramunt 89.- Al Sr. Vicent Jou i Lluch, a C/ Mon-ges 71.

Proposar a l’alcaldia la conces-sió de llicència d’obertura d’establi-ment a la Sra. Alícia Collado i Molina,per un establiment destinat a comerç aldetall de lenceria i roba interior a Cra.de Ponts 20.

Proposar a l’alcaldia la conces-sió de canvi de nom de llicència d’ober-tura d’un bar a Cra. d’Agramunt 1, delSr. Ernest Capell i Navau al Sr PereCirera i Armengol.

Proposar a l’alcaldia la conces-sió de llicència de connexió a la xarxageneral d’abastament d’aigua a la Sra.Beatriu París i Córdoba, a C/ Tros delMolí 10-12.

Proposar a l’alcaldia la concessióde les següents llicències ambientals:- Al Sr. Jaume Mora i Aubets, perinstal·lació d’una explotació ramadera

de 90 vedells d’engreix al polígon 19parcel·la 54.- Al Sr. Enric Pau i Boix, per legalitzaciói ampliació d’una explotació porcinad’engreix al polígon 13 parcel·la 299.

INFORMES DE L’ALCALDIA

El representant de la funeràriaque majoritàriament opera a Artesa haconfirmat que l’annex a la Llar Resi-dència, al C/ Escoles, sembla reunir lescondicions necessàries per a la ubica-ció d’un tanatori municipal.

Els veïns de la plaça del Ball re-clamen que hi manca senyalització.

La Ferreteria Capell s’ha interes-sat per saber si es pot posar un senyalde càrrega i descàrrega davant del seuestabliment a la Cra. d’Agramunt. Esconsultarà al Servei de Carreteres de laGeneralitat.

Es faran els tràmits necessarisper a l’adquisició d’un terreny a la par-tida Siola, propietat del Sr. VicentAumedes, que es troba dins dels ter-renys adquirits el gener de 2001 alssenyors Solé i Macià.

Els veïns del C/ Ramon Llull hanpresentat una queixa sobre l’estatd’abandonament en què es troba l’in-terior d’un solar, per la qual cosa s’in-dagarà la propietat d’aquest.

Cal fer una reunió amb els re-presentants de l’associació cultural LaRoureda i els col·laboradors del Mu-seu del Montsec per a tractar de la ges-tió d’aquest equipament municipal.

El Camp de Tir d’Antona ocupapart d’uns terrenys del Sr. Macià, el qualno està d’acord amb fer una permutaamb altres de propietat municipal i pro-posa que se li pagui un lloguer.

Al Sr. Riart no li arriba l’aiguade l’abastament de Montmagastre a laseva propietat. Caldrà fer un projectetècnic que solventi aquest problema.

Els guardes forestals del Dep.de Medi Ambient han posat una de-

núncia a l’Ajuntament per l’existèn-cia d’un abocador incontrolat aCollfred, nucli que no va voler el ser-vei de recollida d’escombraries quanes va posar en funcionament, per laqual cosa es parlarà amb l’alcalde delnucli per a la implantació del servei.Els mateixos guardes han advertit quea les barbacoes que s’estan construinta l’àrea de picnic de La Palanca, calposar-hi reixat antiguspires.

El dia 24 de juliol hi haurà laconferència d’una tècnic de Medi Am-bient per a informar sobre que és unPla d’Espais d’Interès Natural (PEIN).Es demanarà a la Cooperativa la sevasala de conferències.

El Consorci del Montsec ha con-vocat sessió Plenària pel 25 de juliol.Entre les propostes hi consta la d’apro-vació del Pla Estratègic del Consorci delMontsec, al que aquest Ajuntament vafer al·legacions que els tècnics informatsdel projecte recomanen incloure-hi.

La regidora Sra. Rosa informasobre els actes de la Fira de SantBartomeu i de la Festa Major 2002.

Promocions Jou Solé SL dema-na a l’Ajuntament que negociï ambFECSA-Endesa la retirada de la líniaelèctrica que dificulta l’edificació delssolars del Roc del Cudós, de maneraque l’import que es pacti en la negoci-ació es reparteixi entre tots els veïns enfunció dels metres lineals.

El Sr. Lluís Xandri i Serra, queva ser mestre de l’Acadèmia Balmesd’Artesa, ha lliurat a l’Ajuntament dosexemplars del llibre que ha editat refe-rent a aquesta institució dedicada a ladocència durant els anys quaranta i cin-quanta.

Ramon Giribet i Boneta

39

la P

ala

nca

Festa Major d�Artesa

Programa de la Festa Major 2002DIMECRES 25 DE SETEMBRE

HORA - 22:30ACTE - Havaneres i Cremada de Rom amb ELS PESCA-DORS DE L’ESCALA

DIJOUS 26 DE SETEMBRE

HORA - 19:00LLOC - Casal de la Gent GranACTE - Ball per la Gent Gran amb el duo DUETTO

HORA - 22:00LLOC - Pavelló PoliesportiuACTE - XI SOPAR DE GERMANOR. Seguidament ballamb els grup BANDA 973 i MOBIL BAND

HORA - 06:00LLOC - Davant el pavellóACTE - A la matinada, en finalitzar la marxa, SALSITXADAPOPULAR I ESMORZAR per a tothom.

DIVENDRES , 27 DE SETEMBRE

HORA - 13:00ACTE - SARDANES amb la Cobla-OrquestraMARINA

HORA - 18:30LLOC - Pavelló PoliesportiuACTE - CONCERT a càrrec de l’Orquestra MARINA

HORA - 20:00LLOC - Pavelló PoliesportiuACTE - Ball de Tarda amb l’Orquestra MARINA

HORA - 00:30LLOC - Pavelló PoliesportiuACTE - Sarau amb MARINA i el grup DE NOCHE

DISSABTE, 28 DE SETEMBRE

HORA - 13:00ACTE - SARDANES amb la Cobla-Orquestra MARIMBA

HORA - 18:30LLOC - Pavelló PoliesportiuACTE - Concert a càrrec de l’Orquestra MARIMBA

HORA - 20:00LLOC - Pavelló PoliesportiuACTE - Ball de Tarda amb l’Orquestra MARIMBA

HORA - 23:00LLOC - Pavelló PoliesportiuACTE - Espectacle de Varietats

HORA - 02:00LLOC - Pavelló PoliesportiuACTE - Sarau amb l’Orquestra MARIMBA i el grupTRÀFIC

DIUMENGE, 29 DE SETEMBRE

HORA - 13:00ACTE - SARDANES amb la Cobla MONTGRINS

HORA - 13:00LLOC - Casc AnticACTE - VII Jornada de Cultura Tradicional amb els CASTE-LLERS DE SABADELL i CASTELLERS DEL’HOSPITALET DE LLOBREGAT

HORA - 20:00LLOC - Pavelló PoliesportiuACTE - Ball de tarda amb l’Orquestra MONTGRINS

HORA - 23:30LLOC - Pavelló PoliesportiuACTE - CONCERT amb l’Orquestra MONTGRINS , i enacabar Sarau i fi de festa amb la mateixa orquestra

41

la P

ala

nca

Palanc-oci

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12 13 14

12

Horitzontals1. El polígon més senzill. Conjunt de vegetals.- 2. Líquid queapaga la set i fa créixer les plantes. Vestit que iguala i distin-geix les classes.- 3. Individu d’un poble bantu anomenat tam-bé hutu. Que no ha estat cuit. Lletra que equival a cinquanta.Metall que va provocar una febre de nom metàl×lic.- 4. Laconsonant més devorada al Principat. Al revés, fibra tèxtilartificial que vol imitar la seda. Al revés, fruita exemple degrogor. Consonant que té dues arcades.- 5. Al revés, escull.Al revés, criat que acompanya l’amo, a peu, a cavall o encotxe. Ressò.- 6. Conjunt de graons. Masculí, persona moltamiga. - 7. Lletra rodona. Consonants alveolars. Instrumentmusical de corda. Al revés, hort.- 8. Nata preparada amb su-cre. Prefix que significa dos. Consonants sordes.- 9. Al revés,número que té nom d’arbre. Atenció. Possessiu solemne.- 10.Al revés, ganes de dormir. La consonant de la serp. Com l’ante-rior, més una de repetida. Al revés, ni tu, ni jo, ni ell.- 11. Adap-ta un individu a l’entorn físic i social. Contrari de gran. Singu-lar, els jocs de cartes en tenen quatre.- 12. Després de primària.Metall usat per elaborar pans que no es poden menjar.

Verticals1. Xicotes de Tarragona.- 2. Abocador discret si no puden el peixos. La cua d’un infinitiu. Mancat de peus.- 3. Que no sap. Salsa.-4. Fórmula per avaluar la gestió d’una empresa. Coure.- 5. Passadís porticat. Consonant d’una arcada. Dígraf que representa un sopalatal. Al revés, tractament femení.- 6. Consonant velar. Contrari de plors. Lletra que equival a cinc-cents.- 7. Al revés, nom querep el fons d’una capsa. Fixar una data. Aliment demanat al parenostre.- 8. Protegir el rei amb un moviment combinat amb latorre. Al revés, corda gruixuda d’espart.- 9. Relatiu als iumes. Que hi arribi per agafar-ho.-10. Consonants. Tros del budell prim.Vocal prima. Al revés, queixa.- 11. Al revés, alaba. Consonants. Massa llarg, poc amè.- 12. Consonants. Habitant de Letònia.Consonant cantonera repetida. Lletra rodona.- 13. Qui mana i paga. Que té la forma d’un cercle.- 14. Plural, aparells que mesurenla temperatura.

Problema d’escacs

JUGUEN

BLANQUESMat amb tres jugades

Sense perdre els orígens per Jordi Esteban

Quina calamitat!Moltes vegades hem fet aquesta exclamació. L’hem rela-cionada amb fets terribles, portadors de seqüeles de des-trucció i mort: epidèmies, terratrèmols, inundacions... “Calamitas” és una paraula llatina. Quan els romansla van posar en circulació feien referència a un desastreconcret: les tiges de blat, ordi o civada s’havien colzat i elgra era a terra a punt de podrir-se. Els “calami” eren lestiges dels cereals. Quan la tempesta o l’huracà abatien elscamps de blat doblegant els “calami”, la població es que-dava sense l’aliment quotidià per excel·lència: el pa. Peraixò, la paraula calamitat va ser sinònima de desastre odestrucció irreparable i greu. No es estrany, doncs, que de vegades anomenem cala-mitat una persona que actua fent desastres irreparables,encara que les conseqüències no tinguin el pes ni la trans-cendència col·lectiva de les calamitats que hem esmentat. De calamitate, libera nos, Domine.

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Triangle. Manat.- 2. Aigua. Uniforme.- 3. Rundi. Cru. L. Or.- 4. R. óiaR. ómilL. M.- 5. airT. iacaL. Eco.- 6. Graonada. Íntim.- 7. O. NR.Lira. lorE.- 8. Natilla. Bi. CT.- 9. iP. Alerta. Llur.- 10. noS. S. SS. allE.- 11. Educa. Petit. As.- 12. Secundària. Or. VERTI CALS: A partir de les horitzontals.Problema d’escacs 1- Tg8, Axg8 (si Ra2; 2-Tb8 i 3-a8=D++ ó =T++); 2-a8=D+, Aa2; 3-Dh8++

42

la P

ala

nca

Imatges d�Ahir

Refent el pont d’Alentorn. 1942

a imatge correspon a les obresde reconstrucció del pont

d’Alentorn, malmès durant laGuerra Civil. Ara just fa 60 anys,a l’agost de 1942, s’acabaven lesobres d’aquest important pas so-bre el riu Segre. Aquest pont fou construït fa un se-gle i substituí l’antic pont situat uns dos-cents metres avall direcció Vernet (ac-tualment encara es conserven restesd’alguns pilars), el qual fou aixecat amitjans del segle XVIII pel Marquès del’Ensenada. A l’antic pont s’hi accediades del vell camí de Tremp que passa-va per l’horta d’Artesa. La importància d’aquest viaductesobre el riu Segre radicava en què lla-vors era el pas principal per anar desde la plana de Lleida als Pallars (enaquells temps no existien ni la carrete-ra del Doll ni la Ponts-Folquer) i era elcamí principal emprat pels viatgers quefeien el trajecte pla-muntanya i vice-versa (l’altra alternativa era la vella isinuosa carretera dels Terradets quepassava per Àger).

El pont d’Alentorn sofrí danys con-siderables durant la Guerra Civil (1936-1939), a causa dels bombardejos. Du-rant la retirada dels batallons republi-cans de la zona d’Artesa (desembre de1938 - gener de 1939), les tropes ferenvolar el pas, per impedir l’avanç delsnacionals. Les obres de reconstrucció del pontforen adjudicades a l’empresa de ReusIsidro Banús, la qual durant més de dosanys va anar reconstruint les arcades en-sorrades, va reforçar els pilars deterio-rats, va fer voreres i va col·locar bara-nes. Provisionalment, es va construir unpont de fusta de tres metres d’ample,que permetia el pas de persones perdamunt del riu (es pot observar a la foto,darrera de l’arcada de l’esquerra). Arribaren a treballar en les obres dereconstrucció una vintenade persones, al capdavantde les quals hi havia l’en-carregat de l’obra, que esdeia Ismael i era de Jesús(Tarragona) i l’escriventde l’empresa que era el

Josep Regué (nascut a Bellmuntd’Urgell i instal·lat a Artesa després dela guerra). Com a paletes hi treballa-ven el veí d’Alentorn Remigio Cirera(al qual podem veure a la foto, damuntde l’embastida) i el veí del TossalFrancisco Canosa. Altres persones queprengueren part en la reconstrucció fo-ren el Martí Vilaró i el Casimir Brescó(el forcaire d’Alentorn). En aquelltemps, un paleta guanyava 14 ptes. al dia. Aquest majestuós pont va ser la pri-mera gran obra pública refeta desprésde la Guerra Civil a casa nostra i vapermetre revitalitzar el moviment depersones i mercaderies de la plana a lamuntanya.

Miquel Regué i GiliFoto cedida per Remigio Cirera

L

La Foto

La Fira de Sant Bartomeu d’enguany va ser inaugurada pel Conseller de Justícia Josep Guàrdia, originari deForadada. A la imatge, podem veure les autoritats davant una parada de melons (Foto: Miquel Regué)