Jocs Florals

2012-13

1r CURS

L’ORIS, EL MUSSOL

L’Oris va volari una pota es va trencar,

es va posar molt tristperquè era molt petit.

Ell molt preocupatmolt va pensar,

i un casquet volador es va inventar.El casquet es va trencar

però després el va arreglar.Molt content es va posar

tant que va cridar.I aquesta història ja s’ha acabat.

1r premi Awa Dembélé

LA MEVA FAMÍLIA

La meva famíliaés molt bonicaté sempre molta alegria.Per a mi és la millor,sempre canten molt.Jo sóc la Lucía,i el meu germà és molt graciós.Elian es diui ell molt riu.Els meus cosins són molt alegresi a mi m’ajuden molt.Els meus avis són molt bons,de vegades em donen diners i bombons.

2n Premi Lucia León

ELS DIES DE LA SETMANA

Els dies de la setmana he après,uns dies tinc col.le i uns altres res,

els dilluns són lluny,els dimarts fem art,

els dimecres miro el clan,els dijous menjo ous,

els divendres a la piscina vaig,i el meu col.le es diu Montbaig.

El dissabte faig un tracte,i el diumenge els esquirols mengen,els dies de la setmana s’han acabat,

i espero que us hagi agradat!3r premi Carlos Baldan

2n CURS

LA PRINCESA

La princesa viu al castellamb el seu pare que és el Rei,

surten a jugar tots dos i estan contents.La seva mare que cuina molt

la princesa l’ajuda a tot.El seu germà està malalt

i la princesa li dóna una sopa per menjar.Tots viuen al castell ialegria per tot arreu.

1r premi Rihab El Haouari

LES PAPALLONES

Hi havia una vegada una papallona que estava perduda. Es va trobar moltes flors i unes papallones i va dir:- sabeu on viu la meva mare i el meu pare?- En una cova. M’acompanyeu a buscar-los? - Sí! Van dir totes les papallones. I al final van trobar tota la seva família i es va posar molt contenta.

2n Premi Míriam Santiago

LA PILOTA

La pilota bota i bota, està cansada de botar i no pot parar de botar. Un dia botant es va trobar amics i estava feliç i jugava molt.

3r Premi Amin Bousbiba

3r CURS

ELS CORDILLS QUE NO VOLIEN ESTAR AMB CAP SABATA

Hi havia una vegada, fa molt de temps, en el país de totes les sabates del món, hi vivien unes sabates molt boniques que necessitaven cordills.

A l’altra part del país hi vivien els cordills a joc amb les sabates; però els cordills no volien estar amb cap sabata.

Un bon dia, les sabates es van posar en camí per arribar a l’altra banda del país. Van passar per moltes ciutats durant mesos i mesos fins que un bon dia,per fi, van arribar a l’altra banda. I allà estaven els cordills!

Quan aquests van veure que havien arribat les seves sabatetes a joc, van córrer fins que es van posar ben lligadets a les sabates.

A partir d’aquell dia ja no es van separar ni un segon.I tots van viure feliços per sempre més.

1r Premi Gisela Valera

LA TERRASSA

A la terrassa hi ha una tassa,la tassa està a la taula,la taula està a la terrassa,a la terrassa hi ha una flor,la flor és vermella,vermella és la tassa,i a la tassa hi ha xocolata,la xocolata és marró,marró és el camp,i el camp està al costat.

2n Premi Rocío Ramos

EL RATOLÍ

El ratolí és petit té uns bigotis molt divertits i una cua molt molt llarga. M’agraden els ratolins tan macos i divertits.

3r Premi Alejandro Ferrer

4t CURS

CATALUNYA

El tió porta regals; amb un cop de bastói a mi em porta un bombó.

La festa Major està plena de colors,i els gegants, estan fets de cotó.

La colla castellera,ve aquí per primavera.

Per Sant Jordi fem paradetes,a la muntanyeta.

La bandera de Catalunya és groga i vermellaigual que una grosella.

Catalunya és gran com un gegant.

1r premi Aïda Diop

EL POU MÀGIC.

Hi havia una vegada dos germans : el Marc i la Maria, els seus pares es deien Joan i Laura. Un dia la família va anar a jugar pel bosc amb la pilota, el Marc va xutar molt alt i es va colar dins un pou. La Maria va intentar agafar la pilota però va caure i el Marc com era el germà gran va tirar-se al pou per agafar-la. Quan van obrir els ulls es van trobar un país nou per a ells amb una casa abandonada amb quatre habitacions, dos lavabos, dues cuines, un garatge i dues habitacions sense res. Els nens van decidir quedar-se en aquella casa i fer un passeig per allà. Era un lloc molt bonic. Van tornar a la casa dels seus pares i els hi van dir que havien trobat una casa de tres pisos. La mare i el pare van dir que seria d’una altra persona i van dir als fills que els diguessin on estava aquella casa per registrar-la.Els nens els van guiar fins al pou i els pares els hi van dir que allò no era una casa. Els nens van dir que abans d’anar a la casa s’havien de tirar al pou.Els nens i els pares es van tirar i els pares van dir:-Però mira quina casa tan bonica!Van entrar i no van veure a ningú i van decidir quedar-se-la i gaudir dels paisatges.

2n Premi Meredith Valera

ZORUAK

En Zoruak és un Pokemon,que viu al món.És de color vermell i negre,i també és alegre.A vegades és gran o petitcom un mosquit.Els seu serrell,és de color vermell.Té el nas com un punxó,i no fa por.Té les orelles de punta,com una punxa.

3r Premi.Zoubair Belsaki

EL GOS BLANQUET

El gos blanquet és molt boniquet,es refresca amb l’aigua com un paraigües,juga molt com un cargol.

Li agrada la seva núvia com la colònia,És molt forçut com un nen tossut,Corre molt ràpid com un gatet a la nit,Li agrada la truita com la fruita.

3r Premi Carlos Rodríguez

5è CURS

GOOGLE

Google és un món dins del teu ordinador.

Pots navegar, buscant tot tipus d’informacions,

i al Youtube trobaràsmilions de vídeos i cançons.

També hi ha un traductor,amb idiomes diferents,

que et tradueix les paraulesper comprendre tota la gent.

Si t’hi fiques a Maps moltsllocs del món coneixeràs.

Per acabar,el correu electrònic tindràs,

on podràs rebre i enviar missatgesde tot el món mundial.

1r premi Ana Beltrán

2n premi José Manuel Liébanes

UN MARCIÀ TURISTA

Un dia del curs passat, a l’escola, estava jo a la meva classe estudiant, quan de cop i volta al pati va aparèixer un OVNI que va aterrar al mig. Llavors la classe de cinquè i sisè va sortir per veure’l i de l’OVNI va sortir un marcià petit , bonic i de color verd.

Ens va dir que estava de turisme per tota la ciutat i aleshores un nen de cinquè que es diu Jordi li va dir que li faria de guia per tota la ciutat i que el passejaria per tota Barcelona.Així va ser que van passejar per la Sagrada Família, per la Torre Àgbar, la Sagrera, l’estàtua de Cristòfol Colom i per la Plaça Catalunya. Van anar també al zoo a veure tota mena d’animals que el marcià no havia vist mai.

El petit marcià va tornar a la seva nau i li va donar un regal: una foto dels dos fent turisme, dos amics per sempre que no s’oblidaran mai.

3r Premi Mbafily Démbélé

6è CURS

L’ AMISTATHi havia una vegada una noia que es deia Clara. Tenia 15 anys, tenia el cabell

negre , els ulls verds, la pell blanca i fina. Aquell dia la Clara anava al parc, on havia

quedat amb uns amics per celebrar l’aniversari de la seva millor amiga. Arribava molt

aviat així que es va parar als gronxadors a observar els nois que estaven saltant.

Quan portava una estona allà es començava a avorrir i va marxar i es va trobar un

dels seus amics, però quan es va aixecar del banc va sentir una veu greu que venia

del banc del costat. En primer moment es va espantar una mica, es va girar a mirar

qui era. Hi havia un noi que se la mirava mig rient, tenia els cabells castanys, ulls

marrons, no massa moreno de pell i pel que semblava era bastant alt. Com que no

sabia ben bé on anar, la Clara va decidir intentar parlar amb ell.

- Deies alguna cosa?

- Sí, que on vas?

- Vaig a un aniversari amb uns amics. Per què m’ho preguntes?

- Ah, no! Perquè m’estic avorrint aquí sol, però si has de marxar no et molesto.

- No tranquil, si no sé què fer, em sobra molt de temps.

- Doncs, t’importa que segui al teu costat ?

- No, no, i ara !

Es van posar a parlar i va anar passant l’estona. 30 minuts... 1 hora... Sona el mòbil de la Clara.

- Però es pot saber on t’has ficat? Fa estona que t’ esperem.

- Ostres, perdó. M’he entretingut, ara vinc.

La Clara i aquell noi es van acomiadar, i ella va anar ràpidament amb els seus amics.

L’ aniversari va anar molt bé, el temps acompanyava, els regals li van encantar a la

seva amiga i tots es van divertir molt. Però la Clara no parava de pensar en aquell noi

que acabava de conèixer, i estava una mica com desconnectada, cosa que va fer que

la seva amiga es molestés una mica. Quan ja començava a fer-se fosc es van

acomiadar tots i van marxar a casa seva . La Clara va passar per davant del

skatepark per veure si hi era ell, però no era així. Durant els següents dies passava

constantment per allà, buscant excuses. La seva amiga començava a sospitar que

alguna cosa passava. I finalment la Clara li va explicar, però amb el pas dels dies es

va oblidar completament d’aquell noi. Van arribar les esperades vacances d’estiu, i la

Clara i la seva colla no paraven de fer un munt de coses: anaven a les piscines pels

matins, a les tardes donaven voltes pel barri, es compraven gelats a gelateria, seien a

les escales del parc a parlar, alguna tarda baixaven al riu a Llobregat per mirar els

ànecs, i les tardes que feia més calor anaven a casa d’ algú de la colla a mirar una

pel·lícula. Un dia se’ls va ocórrer d’anar al pavelló de Pardines a mirar un partit de

bàsquet de no sabien ben bé quins equips. En entrar la Clara va notar una sensació

estranya però no en va fer cas. En acabar el partit es disposaven a marxar quan es va

sentir la mateixa veu que aquell dia al parc. La Clara es va girar feliç i es va posar a

parlar amb aquell noi, que es deia Xavier. Els seus amics la van esperar una bona

estona a fora, mirant la gent que corria a les cintes del gimnàs, però en veure que no

sortia van decidir marxar, ja que començava a fer molta calor. La Clara i en Xavier

van estar tota la tarda junts, parlant i rient de ximpleries que no tenien sentit, però els

dos s’ho passaven d’allò més bé. Van acabar anant a La Mitjana, buscant algun camí

ocult. Però van acabar asseguts a l’embarcador. Veient passar la gent fent

piragüisme. Es van donar els telèfons i els msn’s. I cap al tard van marxar els dos a

casa. Van seguir tenint contacte per Internet i via sms’s. Quedaven algun cop i s’ho

passaven molt bé. Els amics de la Clara es començaven a empipar, ja que ella ja no

quedava amb ells i tampoc els explicava res del que feia ni on anava ni res, fins que

va arribar un punt que ja ni parlaven ni es veien i van perdre totalment el contacte. La

Clara se n’adonava però no li importava perquè ella era feliç amb en Xavier. Van

començar a sortir i estava molt il·lusionada i eren molt feliços. Va acabar l’estiu i van

començar les classes, i tots dos van començar el Batxillerat i gairebé no podien

quedar, així que la relació es va anar refredant i ho van deixar córrer. Llavors la Clara

es va adonar de tots els errors que havia comès en deixar de banda els seus amics,

que sempre havien estat amb ella ajudant-la, per un noi que ben mirat tampoc no

coneixia. Així que va decidir parlar amb els seus vells amics i la cosa va tornar a la

normalitat, i es van jurar que mai més no tornaria a passar res semblant. I per a

celebrar-ho van anar a sopar al Albeo i després a donar voltes com feien abans tots

junts. Amb tot això la Clara es va adonar que els amics són la cosa més valuosa que

es pot tenir i que s’han de cuidar per sempre.

1r premi Ayman Moaouia

Els gossos

Fidels són els gossos,són molt amorosos.

Com siguis els dóna igualells sempre t’escoltaran.

Si tens dificultatsmai et menysprearan

ells t’animaran,perquè són molt lleials.

Són molt generosos,són els teus companys.

A ells ser-ho no els fa cap malsempre que els tractis com a ciutadans.

2n Premi Paula Martínez

EL MEU GERMÀ

Álvaro és el seu nom,des que el vaig conèixer,el meu cor crida a booms!Quan ens estem barallant

a la vegada ens estem estimant!Té sentiments bons i dolents,

alguns ens poden fer sentir malament,però d’altres ens posen contents.

Quan arriba de l’escola s’acaba la calma,Però... Ai com estimo el meu germà de l’ànima!

La televisió li agrada,el Bob Esponja i les pelis de fades.

Sempre és i sempre serà,l’amo del meu cor.

El meu germà és el millor de tots!!!

3r Premi Alba Macias